1 Paulo Freire 1 Freire, P., A la sombra de este rbol, Barcelona, Roure, 1997 (publicado originalmente en 1995) A LA SOMBRA DE ESTE RBOL, PAULO FREIRE SOLEDAT COMUNI Destaca en aquest captol, lautor, la importncia de la soledat com espai de reflei! i de meditaci! ai matei fa una crtica lindi"idualisme i a la manera destar daquells que no es preocupen del seu entorn i de les relacions que sesta#leien am# els altres$ Fa un incs tam#% en re#ut&ar lam#ici! i lnsia de poder que conduei a larro'ncia$ Respecte al seu (discurs) en comenta que no pot estar deslli'at de la passi!, tema pel que *a"ia re#ut crtiques des de lm#it cientfic, &a que ent%n que la racionalitat no pot deslli'ar+se de la passi! perqu, som un tot$ D!na impuls en el terren- educatiu a lensen-ament mit&an.ant la curiositat com a part de leercici de leducador$ Aquesta curiositat partei de leducaci! que ell anomena de la pre'unta que es contraria a leducaci! de la resposta que nom%s %s una transmissi! mecnica duna informaci!$ SUPORT Y MN En aquest captol Freire fa una crtica social al li#eralisme que tendei sempre a una "isi! economista de lEstat i que es contrari a la co*esi! social &a que eclou a aquells m%s mar'inats i ostenta als poderosos$ Freire considera a les persones com a %ssers de transformaci! i no dadaptaci! i en fa una ealtaci! daquesta capacitat en les persones$ EL MEU PRIMER MN / Arrel de la eposici! dun relat personal Freire netreu la importncia del dile' i de la cura de les relacions entre les persones$ Parla tam#% de les arrels que uneien a les persones al seu primer entorn immediat, a les costums, a la llen'ua, a les persones properes, familiars$$$ i com constitueien un primer sentiment i principi del que m%s enda"ant sest%n "ers la uni"ersalitat$ 0ita tam#% so#re la importncia de no perdre la "isi! crtica i des de diferents an'les de les coses que ens en"olten$ Retorna a la crtica dels intel1lectuals poderosos que perden la capacitat dei'ir aquesta transformaci! i com aquesta es la re"eladora de la "ertadera educaci!, als altres els considera com a conser"adors$ 2ot i per a tot*om t% un marc poltic$ ESPERANSA El mantindres actiu en aquesta capacitat poltica i transformadora d!na lectures al m!n i a les situacions que es "iuen$ Fa una crida a lesperan.a i a la utopia, cal, per Freire, anar sempre m%s enll dall3 que re#em i treuren una lectura personal$ 0al doncs, somniar am# lli#ertat i re#ut&ar les poltiques assistencialistes i anar cap a poltiques pro'ressistes$ Fa una crtica a leducaci! neolli#eral que no es preocupa de laprenentat'e si no de la transmissi! de contin'uts$ 0al ser o#ert, tolerant i co*erent$ LIMIT DE LA DRETA Freire ar'umenta ser contrari a la poltica de centre, ent%n que es con"ertei en una assimilaci! conformista de lesperit desquerres$ Fa ress3 duna unitat en la di"ersitat per ",ncer a la dreta i democratit4ar la societat$ 5 NEOLIBERALS Y PRORESSISTES Freire sendinsa en la relaci! de tecnolo'ia + poder i poltica$ ESTI DEMOCR!TICA Per Freire el 'o"ern democrtic %s aquell que mo#ilit4a i or'anit4a les classes populars per, democrticament, instaurar un 'o"ern &ust$ Es retorna a donar importncia al dile'$ Fa una crida a una millor remuneraci! dels educadors i personal docent ai com a la concessi! als mateios duna educaci! permanent$ 0al tenir en compte tam#% la identitat cultural dels educands$ Retorna tam#% a tractar el tema de la peda'o'ia de la pre'unta$ 0al acostar tam#% lescola i els seus 3r'ans administratius a la classe popular$ Fa la proposta duna acci!, en les se"es mateies paraules, pacientment impacient que si'ui acti"a i transformadora$ Fa tam#% una crtica a la reli'i! com a culta alienat i passiu que no re#ut&a com a culte que no al culte en si matei si no que accentua so#re la reli'i! alienant$ E"PERI#NCIES DE L$E"ILI Freire relata el seu patiment per la se"a condici! deiliat de 6rasil, la terra on "a n%ier$ Ai matei fa un elo'i a aquells que es quedaren en el seu pas dori'en i des de les se"es arrels continuaren la lluita$ ES%UERRA I DRETA 7 Freire def,n un can"i radical en les estructures de poder$ Per ai3 es important per lesquerra no creures com la 8nica portadora de la "eritat$ Re#ut&a ladoctrinament, lestat intoca#le dels poderosos, el sectarisme, lautoritarisme, el capitalisme, el classisme, la discriminaci! i def,n la solidaritat, els drets proclamats per la ma&oria, un refor.ament de la democrcia, la unitat en la di"ersitat, la utopia, la tolerncia, la *umilitat$ SERIETAT I ALERIA Freire insistei en que cal a#ordar el tema de la fam, de leducaci!, de latur i de la salut al 6rasil$ 2ot ai3 passa per recon,ier uns "alors educatius democrtics, una implicaci! de lEstat i una comprensi! no economista del desen"olupament$ 0al entendre leducaci! com un fet ale're i educar el "alor de la unitat en la di"ersitat$ Demana co*er,ncia en els seus fets educatius als educadors i docents$ 2orna a fer refer,ncia al respecte a la identitat cultural dels educands$ 2ot ai3 es refor.a am# un estudi de la democrcia des de di"erses "essants9 *ist3rica, ,tica, econ3mica, etc$ Per3 per ensen-ar+la cal aplicar+la$ DIALOICITAT El dile' es ent,s per Freire com una prctica fonamental per la nostra condici! de naturalesa *umana i per la democrcia ai com una ei',ncia epistemol3'ica$ En aquesta relaci! epistemol3'ica cal entendre lo#&ecte en la se"a relaci! am# els altres i el seu entorn$ Dile' "a lli'at a comunicaci!$ Parla de nou de la curiositat de l%sser *um "ers el re#ut& duna educaci! merament transmissora de contin'uts$ :arca tam#% certa importncia en la consideraci! de lespai on seduca9 la consulta de lli#res, re"istes, diaris, material didctic, ordinadors, "deos$$$ ai ; com tam#% torna a fer menci! de la consideraci! dels professionals de leducaci!$ De tot ai3 en fa una lectura poltica que sadre.a a una or'anit4aci! dels pressupostos p8#lics$ Relaciona autoritarisme com a enemic de la educaci! de la curiositat$ 0om es freq<ent en Freire es fa menci! duna lluita per la responsa#ilitat, per lesfor. de can"i, per la possi#ilitat, pel somni, per la lli#ertat$$$ LA ME&A '( I ESPERAN)A Per Freire la paraula esperan.a es repetei de manera continua duna manera o duna altra$ Fa una crida a lesperan.a com una acci! acti"a a la no auto mar'inaci!$ Lesperan.a i la fe es nodreien de lapreciaci! de la mateia en els altres$ El captol finalit4a fent una crida a la consolidaci! de la democrcia, &a no de la transici! a aquesta, i nafe'ei el comentari de que mai saconse'uir ai3 alienant+nos am# la dreta$ =