1

2
Aquesta publicaci s traducci del llibre Nutrire il mondo per cambiare il pianeta: Strumenti e
percosi per educare alla sovranit alimentare, editat per Mani Tese, CISV, CRES i Coordinamento
Comuni per la Pace.
El text s fruit de la reflexi i del treball de recerca de Donatella Calati, Anna di Sapio, Piera Herman,
Massimiliano Lapratti, Marina Medi, Giacomo Petitti, Matteo Jucker Riva i Giulio Sensi.
Traducci al catal: Universitat de Vic
Assessorament i revisi de la traducci: Xavier Latorre Tapis
Barcelona, 2012
Aquesta publicaci ha estat realitzada amb contribuci de la Uni Europea, dins del projecte From
food security to food sovereignity: Citizens and Local authorities towards a new paradigm in Europe
to reduce world hunger. La responsabilitat pels seus continguts s nicament dels seus promotors i
de cap manera es poden entendre com lexpresi del posicionament de la Uni Europea.
3
NDEX
Introducci
Per qu educar en la sobirania alimentria? .................................................................. 2
Aliments ahir, mercaderies avui .................................................................................................. 6
Mapa conceptual ....................................................................................................................................... 9
Articles temtics
Creences habituals per destruir ................................................................................................. 10
La fam ................................................................................................................................................................... 12
De les zones rurals als suburbis urbans ............................................................................... 15
Mala qualitat dels aliments ............................................................................................................... 19
Aliments i problemes ambientals globals .......................................................................... 22
De lagricultura familiar a lagricultura industrial ..................................................... 26
Els aliments sestan transformant ............................................................................................... 30
El preu dels aliments .............................................................................................................................. 34
Els aliments al mercat internacional ....................................................................................... 38
Les multinacionals de lagricultura .......................................................................................... 42
Lacaparament de la terra (land grabbing)...................................................................... 46
La Revoluci verda i el triomf de la bioqumica .......................................................... 50
Biodiversitat, llavors i OGM .............................................................................................................. 54
La gran distribuci .................................................................................................................................... 58
Quins poders per al consumidor?............................................................................................... 62
El poder de la publicitat ...................................................................................................................... 65
Literatura i qesti agrria. El Nord global ....................................................................... 68
Literatura i qesti agrria. El Sud global .......................................................................... 72
Sobirania alimentria, una idea que neix de sota ...................................................... 76
El cas del Brasil ............................................................................................................................................ 78
El cas de la Banya dfrica ................................................................................................................ 80
El cas de Bangla Desh ........................................................................................................................... 82
Com a conclusi, un joc sobre la sobirania alimentria ...................................... 84
Per a una geografia dels aliments
Mapes temtics ............................................................................................................................................ 86
Materials per a laprofundiment .................................................................................................. 91
4
Per qu educar
en la sobirania alimentria?
per Giulio Sensi
La sobirania alimentria s
lhoritz vers el qual voldrem
educar els ciutadans com a
consumidors, contribuents i,
per qu no, productors dali-
ments. Es tracta dun paradigma
nou que aporta un fort significat
i valor als aliments, a on i com
es produeixen, a com es tracten
i es comercialitzen i a quins sn
els impactes ambientals i eco-
nmics del consum que sen fa.
Un paradigma que aplica una
srie de propostes concretes a
molts mbits per vncer la fam i
garantir a les generacions futu-
res els recursos per produir
aliments de manera sostenible.
Contra la fam canvia
el qui decideix i demana
democrcia econmica
A moltes ONG, els va quedar
clar des dels primers anys de la
seva constituci que la fam el
smptoma ms visible de la
pobresa, per tamb una de les
seves causes va ser tamb el
fruit de poltiques comercials i
econmiques dexplotaci molt
concretes i que la resposta per
part dels organismes interna-
cionals, en lloc de resoldre el
problema, en va accentuar les
conseqncies. Els ltims anys,
latenci sha centrat cada cop
ms en aquelles institucions
financeres internacionals, com
el Fons Monetari Internacional,
el Banc Mundial i lOrganitzaci
Mundial del Comer, les quals
amb les seves estratgies i els
seus acords han f oment at
ladopci de poltiques de
liberalitzaci econmica i han
imposat normes comercials en
detriment de les economies
ms dbils i dels pasos ms
pobres. Aquestes normes i
prctiques discutibles, centra-
des en el paradigma de la
producci per a lexportaci en
els mercats internacionals, han
afavorit la forta concentraci de
poder econmic en pocs grups,
f et que permet formes de
veritable i autntica especula-
ci sobre els aliments que han
agreujat la situaci. En resum,
actualment un 13% de la pro-
ducci agrcola que acaba als
mercats internacionals domina
gaireb tots els mercats na-
cionals i locals, sovint ha perju-
dicat els ms pobres, els
productors petits i els consu-
midors, i ha influt en la din-
mica dels preus, ha controlat
fileres senceres i determinat els
hbits alimentaris de gran part
de la poblaci. Actualment, la
fam i la pobresa es deuen en
gran part a aquesta mancana
de democrcia econmica.
Vells fenmens, noves causes
Al llarg dels anys, la quantitat
de persones que pateixen fam
no ha disminut i la fam veu com
suneixen causes noves i velles
per renovar un fenomen que
shauria dhaver eradicat lany
2015, segons les intencions dels
governs de la Terra. Per no
ser aix. La crisi alimentria
global del 2008 va esclatar
abans que la crisi econmica i
financera que ha esfondrat
leconomia del planeta. La
causa principal, generada al
seu torn per una srie comple-
xa de concauses, ha estat laug-
ment dels preus dels cereals, la
pujada dels quals ja va comen-
ar a principis del 2007. Entre el
mar de 2007 i labril de 2008,
els preus del mercat mundial
del blat i larrs van crixer
respectivament un 77% i un
18%, amb grans pujades durant
els primers mesos del 2008
quan per a algunes varietats
darrs i de blat el preu va pujar
un 150%. Laugment dels preus
dels cereals ha generat una
crescuda generalitzada dels
preus dels aliments i, especial-
ment, dels derivats directes
daquests productes com el pa,
la pasta i els farinacis, en ge-
neral. Laugment dels preus ha
provocat una dificultat ms gran
per trobar menjar als mercats,
sobretot per als sectors ms
pobres de la poblaci, que es
gasten bona part dels seus
diners en alimentaci. Daqu
les revoltes populars de molts
pasos (com Egipte, les Filipi-
nes, el Camerun, Hait, Costa
dIvori, etc.), de les quals han
informat els mitjans de comu-
nicaci.
Els analistes estan dacord amb
el fet que laugment dels preus
5
es pot atribuir a diversos fac-
tors:
1) la reducci de les existncies
daliments;
2) les expectatives daugment
de la demanda causada pel
desenvolupament dels grans
pasos emergents;
3) lalentiment del creixement
de loferta causat per una dis-
minuci de les inversions en
agricultura;
4) lespeculaci financera sobre
els productes agrcoles;
5) alguns factors conjunturals
que han provocat collites po-
bres durant els ltims anys;
6) la reducci de les terres des-
tinades al conreu alimentari
causada per lincrement dels
cultius de producci per a
agrocarburants;
7) laugment del preu del pe-
troli que ha repercutit en el
cost dels transports, els pes-
ticides i els combustibles per
als mitjans agrcoles.
El punt que uneix aquestes cau-
ses tan profundes s que els
aliments es consideren des de
sempre una mercaderia prime-
ra, ms que no pas un dret uni-
versal de tots els pobles i, per
tant, les seves dinmiques, prin-
cipalment amb relaci als preus
i a lacaparament de les mat-
ries primeres, queden invalida-
des per mecanismes de mercat
que posen per davant el bene-
fici.
De la seguretat a la sobirania
alimentria
La nostra anlisi sobre aquest
tema es basa en la quantitat de
persones desnodrides del mn;
la desnutrici constitueix una
de les causes principals de
mortalitat juntament amb les
pandmies ms perjudicials i
amb les condicions higienico-
sanitries inadequades. Les
implicacions ms significatives
rauen en la seva correlaci amb
les mancances de desenvolupa-
ment hum (explotaci infantil,
analfabetisme, condicions dif-
cils per a la dona) i en la seva
ubicaci al camp (paradoxal-
ment en els llocs on es pro-
dueixen els aliments). Aquestes
consideracions f an que es
desplaci latenci de la quanti-
tat daliments al seu accs
efectiu per part de la poblaci,
fet que inclou (i no nega) el
concepte ms limitat de segu-
retat alimentria. Juntament
amb aquest eix temtic, carac-
terstic del Sud global per en
expansi tamb en lanomenat
Nord ric, tamb es poden
esmentar problemes ms gene-
rals que inclouen tamb el
Nord. En primer lloc, trobem el
fort impacte ambiental (com a
resultat tant de les dejeccions
de la ramaderia com de ls
intens dherbicides i pesticides)
que comporta fortes repercus-
sions sanitries per que, en
general, sexternalitza fcilment
dels costos empresarials. Dal-
tra banda, el model agroali-
mentari actual, a causa de la
quantitat denergia i laigua que
necessita, es considera frgil i,
en perspectiva, insostenible.
Limpacte sobre la biodiversi-
tat, a causa de la industrialit-
zaci forada en lagricultura, i
la producci de monocultius
per a lexportaci a bona part
dels pasos pobres, ha estat
enorme en les ltimes dcades.
La reducci de la biodiversitat
en els conreus comporta tamb
un gran impacte cultural i so-
cial, sobretot a escala local, tant
al Sud com al Nord. Per aix,
educar en la sobirania alimen-
tria significa, en primer lloc,
conscienciar-nos de totes les
informacions que potencial-
ment porten els aliments i de la
relaci de causa-efecte que
assumeix cada model alimen-
tari, des duna perspectiva da-
tenci a un conjunt de variables
globals (vegeu ms endavant).
La definici de seguretat ali-
mentria ms recent a escala
internacional s la que va sorgir
de la Cimera Mundial sobre
lAlimentaci de 1996. La segu-
retat alimentria descriu una
situaci en qu totes les per-
sones, en tot moment, tenen
accs fsic, social i econmic a
prou aliments, segurs i nutritius
que en garanteixin les neces-
sitats i preferncies alimen-
tries per poder dur una vida
activa i sana (font: FAO). Da-
questa definici es desprenen
les tres dimensions fonamentals
de la seguretat alimentria:
1) la disponibilitat dels ali-
ments, s a dir, menjar segur i
nutritiu disponible, en quan-
titat suficient per a tothom o
fcil dobtenir;
2) laccs a loferta, s a dir, la
disponibilitat de recursos,
tamb econmics, adequats
per obtenir una dieta nutritiva
per a tothom;
3) ls biolgicament adequat
dels aliments.
El concepte de seguretat ali-
mentria definit aix no tracta
qestions relacionades amb la
provinena dels aliments i la
manera com es produeixen. As-
pectes que, duna manera o
altra, sn extremadament deli-
cats i importants perqu toquen
temes que poden tenir fortes
implicacions en les dinmiques
socials, en les formes dagricul-
tura familiar actualment al cen-
tre de la producci dels ms
pobres, en la gesti sostenible
del territori i en el llarg perode
de creixement sostenible dels
pasos empobrits. Per posar-ne
algun exemple: la problemtica
dels subsidis a les importacions
alimentries i de la dependn-
cia de les importacions; ls
intensiu de productes qumics i
dorganismes genticament
modificats.
La sobirania alimentria
considerada un dret
El primer aspecte que sha de
tenir en compte s que la sobi-
rania alimentria es defineix
com un dret, un dret que neix
des de baix de tot, com una pro-
posta de grans moviments, no
tan sols de la pagesia, sin
tamb del Sud i del Nord glo-
bals per canviar laproximaci a
la problemtica de la fam i la
seguretat alimentria. Segons la
definici extreta de la declara-
ci de Nylni (el frum inter-
nacional de la pagesia que va
tenir lloc el 2007) i que Mani
Tese sha fet seu, la sobirania
alimentria s:
el dret dels pobles als aliments
nutritius i culturalment adequats,
accessibles, produts de forma
6
sostenible i ecolgica i tamb el
dret a poder decidir el propi sis-
tema alimentari i productiu. Aix
situa aquells que produeixen,
distribueixen i consumeixen al
centre dels sistemes i de les po-
ltiques alimentries i per sobre
de les exigncies dels mercats i
de les empreses. Defensa els in-
teressos i la integraci de les
generacions futures. Ens ofereix
una estratgia per resistir i des-
mantellar el comer neoliberal i
el rgim alimentari actual. Ofe-
reix orientacions amb lobjectiu
que els sistemes alimentaris,
agrcoles, de ramaderia i pesca
siguin gestionats pels productors
locals. La sobirania alimentria
dna prioritat a leconomia i als
mercats locals nacionals i atri-
bueix el poder a la pagesia, a
lagricultura familiar, a la pesca i
a la ramaderia tradicional i co-
lloca la producci, la distribuci
i el consum daliments a la base
duna sostenibilitat ambiental,
social i econmica. La sobirania
alimentria promou un comer
transparent que garanteixi un
benefici digne per a tots els po-
bles i el dret dels consumidors
de controlar la prpia alimen-
taci i nutrici. Garanteix que els
drets a laccs i a la gesti de la
nostra terra, del nostre territori,
de la nostra aigua, de les nostres
llavors, del nostre bestiar i de la
biodiversitat estiguin en mans
daquells que produeixen els
aliments. La sobirania alimen-
tria implica noves relacions
socials lliures dopressi i desi-
gualtats entre homes i dones,
pobles, races, classes socials i
generacions.
En resum, la sobirania alimen-
tria s, per tant, el dret a
produir, transformar, comer-
cialitzar i consumir els aliments
segons la naturalesa i els cri-
teris de justcia i democrcia i
no segons els models imposats
per les lleis econmiques del
ms fort. Significa produir sense
dependre de productes qu-
mics, sense organismes genti-
cament modificats (OGM), con-
reant les varietats locals, se-
guint els ritmes naturals; impli-
ca disposar duns aliments rics
en qualitat nutricional i en prin-
cipis actius. Per aix no es pot
parlar de sobirania alimentria
sense parlar de la importncia
del desenvolupament territorial
al centre del qual hi ha la
comunitat local, a la qual se li ha
de reconixer el poder decisori
de cada aspecte relacionat amb
la gesti del propi territori. Des
del punt de vista de la sobirania
dels recursos, sobserva que la
sobirania alimentria pren com
a referncia:
1) la terra
2) laigua
3) les llavors i la biodiversitat
4) el treball agrcola
5) els mtodes de conreu
6) la solvncia en el mn agr-
cola
7) el paper dels mercats locals i
internacionals
8) els valors i la cultura prpia
del mn de la pagesia.
Com a conseqncia, sobirania
alimentria significa poder
comptar amb el control dels re-
cursos necessaris per produir
aliments que concretin i garan-
teixin els aspectes segents:
1) la disponibilitat plena i con-
tnua dels aliments, necessria
per al sosteniment de les per-
sones;
2) la integritat higienicosanit-
ria dels aliments;
3) les modalitats de producci
orientades al consum local,
culturalment adequades, so-
cialment inclusives i demo-
crticament gestionades, am-
bientalment sostenibles.
Per concretar tots aquests
punts, calen poltiques agrco-
les a totes les escales (local,
nacional, europea i internacio-
nal) que no shagin construt
mitjanant la burocrcia, sin
que promoguin aquest nou
paradigma en la seva totalitat.
Per tant, el paper del consumi-
dor educat no es pot separar
del de les institucions a tots els
nivells. En altres paraules, el
consum conscient per si sol no
pot ser determinant per a la
construcci dun paradigma
diferent i articulat com el de la
sobirania alimentria. El paper
principal lassumeix tamb, a
part de la producci, la gran
distribuci que, juntament amb
els models publicitaris, orienta
cada cop ms les possibilitats
de triar dels consumidors.
Un nou paradigma en
construcci
Per aix, hem pensat fer una
aportaci en la construcci i
lactuaci daquest nou para-
digma tot elaborant una reflexi
des dun punt de vista educatiu,
conscients no tan sols de lim-
pacte que pot comportar el fet
de treballar amb les genera-
cions joves, sin tamb que
7
existeixen prctiques al nostre
pas, i en sn moltes, que van en
aquesta direcci i a les quals cal
donar suport i reforar des de
dins de les agncies educati-
ves.
Educar en un model aix sig-
nifica construir una conscincia
respecte no tan sols a una visi
crtica dels aliments del camp
al plat, sin tamb respecte a
posicions poltiques clares que
les nostres organitzacions com-
parteixen i que han fet seves:
1) els aliments shan de consi-
derar un dret hum universal i
no una simple mercaderia;
2) els aliments no han de donar
benefici a uns pocs i fam a
molts daltres;
3) els aliments shan de produir
principalment per satisfer les
exigncies alimentries de les
persones i de qui els produei-
xen;
4) els aliments han de ser sans i
nutritius;
5) la producci i lelaboraci
han de garantir el respecte
dels drets de tots aquells que
hi treballen;
6) el preu dels aliments ha de
trobar lequilibri entre les exi-
gncies dels consumidors i les
dels productors;
7) els aliments han de contri-
buir al respecte per al medi
ambient i per als recursos
agrcoles i no per a la seva
distribuci;
8) els aliments han de respectar
el benestar de qualsevol forma
de vida;
9) la producci daliments ha
dafavorir i respectar la bio-
diversitat;
10) s important tenir en comp-
te i valorar el significat cultu-
ral, histric i social dels ali-
ments.
Considerar els aliments des
daquesta perspectiva significa
posar en debat des de les arrels
el model industrial de submi-
nistrament alimentari que la
societat occidental, i ara tamb
gran part de les societats que
componen els anomenats pa-
sos emergents, ha construt
durant les ltimes dcades.
Educar en la sobirania alimen-
tria pot consistir, per tant, en
un procs de desestructuraci
del model alimentari dominant,
processant preu per preu les
informacions complexes que
comporten els aliments i els
missatges meditics correla-
tius. Significa suggerir ladqui-
sici i el consum daliments
amb altres informacions posi-
tives dirigides a construir la jus-
tcia des de tres punts de vista:
1) justcia social !> dret a ali-
ments sans per a tothom i erra-
dicaci de la fam;
2) justcia econmica > rede-
finici de la distribuci del va-
lor econmic a la cadena ali-
mentria tot posant al centre
actors virtuosos i una cadena
ms curta i suprimint recursos
a les grans marques;
3) justcia ambiental !> consum
orientat a un impacte ambien-
tal baix i al manteniment de la
biodiversitat i dels recursos
naturals.
Lhoritz que volem delinear no
s el dun retorn o trasps ge-
nric a un mn rural o una pa-
gesia perfectes, sin la possi-
bilitat dun mn en qu les
persones, a partir de qui treba-
lla la terra, poden tenir un con-
trol total (sobirania) sobre els
recursos naturals que cal utilit-
zar de manera sostenible des
duna perspectiva digualtat
doportunitats i de desenvolu-
pament hum integral i iguali-
tari entre homes i dones. En
aquesta prospectiva vital, tenen
una gran importncia les bones
prctiques del Nord (per exem-
ple els grups de consum ecol-
gic) i del Sud globals que no
representen una finalitat, sin
una demostraci prctica dal-
ternativa possible i virtuosa
des dels punts de vista en qu
es basa el paradigma de la
sobirania alimentria.
Cal destacar que leducaci en
el paradigma de la sobirania
alimentria no proporciona di-
versitat daproximacions i de
continguts entre el Nord i el
Sud, des del moment en qu el
paradigma en qesti t subs-
tancialment el mateix valor i els
mateixos objectius en contextos
diferents. El que pot canviar i
adaptar-se a cada context espe-
cfic s, en canvi, el conjunt
dinstruments per utilitzar. Ins-
truments que han de tenir, ine-
vitablement, com a objectiu
principal, per dir-ho com el
clebre pedagog Paulo Freire,
la problematitzaci a ms m-
bits (essent el concepte de la
sobirania alimentria fortament
articulat) per estimular el con-
sumidor, o sigui el ciutad, a
portar a terme un recorregut
dalliberament, estimulant lac-
ci sobre la realitat, tornant a
realitzar una transformaci que
representi la vocaci de lhome
i de la dona.
Alliberar els aliments per alli-
berar les persones.
8
Aliments ahir,
mercaderies avui
per Piera Hermann
No hi ha cap mare o mestra que
no ensenyi els nens petis, amb
llibres o imatges diverses, que
la llet ve de la vaca, la fruita
dels arbres, lou de la gallina,
etc., per emmarcar correcta-
ment les seves petites expe-
rincies de nens de ciutat en un
marc de realitat que seria
desconegut per a ells. I aix no
treu que desprs, en el fons,
encara es t la idea, ja no pro-
blemtica, que un brioix o
qualsevol altre producte ve
del supermercat, i lassumpte
sacaba aqu.
Tot afrontant i aprofundint en la
gravetat i la complexitat de la
sobirania alimentria, entre
tantes altres coses, ens adonem
de manera impressionant que
tots nosaltres, adults i cres-
cudets, ens trobem davant de la
realitat alimentria que sens
presenta cada dia, en la mateixa
condici ignorant i sense pro-
blemes en la qual es troba un
nen ben petit, sense haver
rebut o haver estat dotat dels
instruments necessaris per
veure ms enll dels aspectes
fenomnics de les coses. s cert
que no pensem que el gelat de
fruita que estem llepant neixi
de larbre, per qui de nosaltres
sap que el gust dalbercoc dels
gelats pot ser acetat detil,
acetat de santalil, (...) propionat
de butil, propionat detil?
1
I les
saboroses patates que tant de
gust tenen de speck (un tipus de
pernil cuit tpic del nord dIt-
lia, el Tirol i Baviera), com sho
deuen fer? Rostint una bona
cuixa de pernil? Potser aquesta
idea no est tan allunyada de la
realitat de la llet que em bevia
cada mat. Sabem del cert que
la indstria alimentria mani-
pula els ingredients dels ali-
ments, per potser no tenim
prou present que hi podem
trobar els acidificants i els seus
contraris, els correctors dacide-
sa, els antiaglomerants, els anti-
espumants, els agents de crre-
ga (per augmentar el volum dels
productes alimentaris sense
augmentar-ne el valor energ-
tic: insomni, per prometre el que
no es pot complir!), emulsio-
nants, (...) potenciadors de sabor
per desitjar bon profit, gelatinit-
zants, agents de recobriment,
humectants.
2
I no estic parlant
de fraus alimentaris, sin noms
dadditius degudament autorit-
zats per part de les directives
europees.
Potser no deuen ser perjudi-
cials, per la qesti s: quina
conscincia tenim sobre el que
va del camp al plat com se sol
dir avui dia?
Qui t la meva edat ha viscut
una poca en qu els aliments
que arribaven a casa eren molt
ms propers. A les botigues de
queviures, botigues plenes
dolors on es venien productes
que procedien de lluny, shi
anava a comprar a pes el sucre,
que tel posaven en un farcell
de paper gruixut dun sobri
color blau, i el caf, segurament
barrejant-ne diverses provinen-
ces i torrefaccions segons el
gust de cadasc; fins i tot el
pltan, que venia de lluny, era
una fruita extica i per tant
cara, que no tothom es podia
permetre. El pa es comprava
cada dia i en quantitats grans i
per als forners era normal viure
al mateix forn, especialment els
dies festius; les dones hi por-
taven a coure grans plates de
diverses menes (per a pastis-
sos, per a flams, per a pasta)
que havien preparat a casa. Hi
havia tanta fruita i tanta verdura
que, perqu no es fes malb, es
1
Carlo Petrini: Buono, pulito e giusto
Einaudi 2010, pg. 60
2
Gilles Eric Seralini a Diritti al cibo! a
cura de Colombo e Onorati, Jaca Book
2009, pg. 88
9
comprava diriament i es venia
a Mil a les diverses fruiteries
de sota de casa... Llavors, de
mica en mica, van arribar els
brioixos, els substituts del pa
que no sassecaven, les ham-
burgueses i productes similars,
les begudes amb gas i de colors
(laigua no t gust de res!),
mentre que ara, en canvi, s la
fruita la que no t gust de res i,
sobretot, el fruiter ha rebut el
sobrenom del joier per la
seva raresa i pels preus prohibi-
tius; els preus sn molt ms
assequibles als supermercats
(per compte de qui?); i a sobre
la publicitat ens diu que per a
alguns productes com aquests
no ens serveix el degustador i
que sn una exquisidesa i o
ho fas tu o ho fa... i, sobretot,
no facis salts mortals a la
cuina!. De fet, hi ha tant de
menjar preparat i atraient, que
noms sha de coure o ja ve ben
cuit i congelat. Cuinar? Millor
parlar de preparar.
Aix, doncs, quin s el pro-
blema? Els problemes sn tants
i tan greus com per qestionar
totalment el mateix futur de la
humanitat. En poques paraules,
desprs de la forta explotaci
dels pobles i els territoris a
mans de la colonitzaci, desprs
de laugment productiu a causa
de la introducci de la maqui-
nria en lagricultura, hem aixe-
cat un sistema mundial de
producci, distribuci i consum
dels aliments guiat sempre i
noms per la lgica dels bene-
ficis i ara tamb per la bogeria
dels diners; un sistema que ha
avanat esclafant la vida i els
drets de molts pobles del mn
als quals hem arrabassat lopor-
tunitat de proveir-se per a la
seva prpia subsistncia i de
continuar tenint en vida una
saviesa ancestral i indispen-
sable i una relaci equilibrada
amb la natura. I actualment es-
tem, tamb, destruint les possi-
bilitats de la terra de regenerar-
se i de produir sense la insen-
sata intervenci humana; un
sistema que creix en si mateix
sense adonar-se de cap a on va.
Les transformacions violentes i
prepotents de la relaci entre
lhome i la terra, lenorme ex-
pansi de la indstria, les cruels
injustcies del comer, la pode-
rosa i penetrant obra de condi-
cionament dels nostres gustos i
dels nostres estils de vida han
generat problemes descomu-
nals que van des de la invasi
de la pobresa al planeta (i no
noms al Sud global, que quedi
clar) fins a greus problemes de
salut animal i humana amb des-
peses ecolgiques que van des
de la drstica reducci de la
biodiversitat fins a laugment de
terres estrils i als canvis clim-
tics, per no parlar de la carrera
contra lesgotament de lener-
gia que condueix tot aquest
carrusel enfollit, la qual fa que,
en definitiva, tot el que se sacri-
fiqui inconscientment siguin els
beneficis, els diners.
La qesti que ens interessa, no
noms com a individus i ciuta-
dans, sin tamb com a mes-
tres, s la poca conscincia,
prcticament de tots nosaltres,
de tot aix que sha produt (de
la terra a la taula, com diem
ms amunt) durant les ltimes
dcades.
Daqu la pregunta que hem de
plantejar una vegada ms: les-
cola, s a dir, el sistema formatiu
institucional de les noves gene-
racions, pot ignorar tot aix? Es
pot no assumir la responsabilitat
dinformar, dexplicar, de donar
a conixer de manera adequada
la formaci dactituds i com-
portaments destinats al capda-
vant duna participaci cons-
cient de la construcci del fu-
tur? La pregunta s retrica. La
missi no s fcil (com sem-
pre). Es tracta, en primer lloc,
destudiar, dentendre en pri-
mera persona, de buscar fonts
dinformaci adequades, de
reproduir temors, problemes,
conceptes essencials i de refle-
xionar sobre la manera com es
poden actualitzar les competn-
cies fonamentals disciplinries
en relaci amb les exigncies
de la complexa realitat en qu
vivim. s un repte educatiu i, en
tractar-se de lescola, epistemo-
lgic i didctic, al qual aquest
recull vol donar un primer
impuls.
Daltra banda, si hi pensem, fins
i tot qui volgus allunyar-sen
no podria. Si sensenya lnic
que es pot fer s adrear-se,
sempre de manera crtica, cap a
una direcci o cap a la direcci
oposada. La complexitat i la
difusi de la matria no perme-
ten abstencions, tant des del
punt de vista conceptual com
des del punt de vista educatiu.
En posarem un exemple: si, en
cada mbit, no collaborem per
la presa de conscincia del con-
cept e f onament al de l -
mit (que es tracti de cincies
naturals o de cincies humanes,
de conscincia dun mateix o de
consum, etc.), no ens haurem
abstingut, sin que serem
constructors actius duna Wel-
tanschauung (visi del mn)
incompatible amb la vida a la
Terra. Per posem-ne alguns
exemples ms concrets. Quants
de nosaltres no hem estat inter-
pellats, en algun moment, tam-
b sobre la matria ensenyada,
pels estudiants, grans o petits,
sobre la fam que hi ha en tants
indrets del mn, sobre la
injustcia de tants fracassos en
els intents de resoldre el
10
problema? I quants han sabut o
sabrien respondre-hi correc-
tament? Jo, pobre de mi, s que
he ensenyat... que la pobresa
dun pas es veu per la quantitat
de treballadors del sector pri-
mari (ms pagesia significa
menys producci perqu la
producci es retarda i, per
tant, hi ha ms pobresa), que es
produeix ms si sutilitza ms
maquinria, ms llavors selec-
cionades, ms pesticides, que
s fonamental afavorir el valor
afegit de la manipulaci indus-
trial dels productes de la Terra
(no noms taronges, sin tamb
la Fanta), que cal planificar el
producte i produir-lo sobre la
base del mercat, que, certa-
ment, cal restituir un comer
ms just, per... Actualment, el
coneixement aportat pel pro-
jecte sobre sobirania alimen-
tria em limita a una atenci
ben problemtica sobre aques-
ta afirmaci. Fins ara, les nostres
respostes han estat massa sovint
balbuceigs ms o menys impro-
visats gens mereixedors duna
formaci constructiva. Pel que
fa a la resta, la conscincia crti-
ca sobre aquests temes s molt
recent, fins i tot en lmbit aca-
dmic i est comenant a difon-
dres en la conscincia collec-
tiva, tot i que ms sota la forma
dangoixa i incomoditat que no
pas com a coneixement concret
i capacitat de projecte alterna-
tiu.
Encara estem lligats per un fort
doble vincle, sobre el qual els
mestres tenen el privilegi de
poder treballar de manera til
per al seu propi mandat profes-
sional.
Duna banda, domina el para-
digma cultural occidental que
duem a sobre (i no noms no-
saltres, els occidentals). Huma-
nisme, racionalisme, cientisme
progressista, economicisme, fe
en la tecnologia (tots amb la
idea de desenvolupament).
Qu fa lescola per descons-
truir aquest paradigma? Es trac-
tar dun cas en qu es conti-
nuar aprenent la idea que la
histria s lineal i es dirigeix
cap al progrs, transformada
pels grans lders, subjectes
institucionals i esdeveniments,
que la cincia s veritat, que la
tecnologia finalment avana i
repara, que el centre de tot s
lindividu i aix successivament?
s cert, hem introdut a les
escoles un senyal, ms o menys
retric, sempre superficial, a les
altres cultures, com tamb
lecologia, lambient, etc., per
si no aprenem a situar la nostra
cultura i el nostre ensenyament
disciplinari dins dun context
histric, no aconseguirem can-
viar el paradigma cultural do-
minant i contribuirem a perpe-
tuar aquell sentit implcit de
superioritat que no es concilia
amb una concessi realment
complexa de la realitat i dels
coneixements necessaris per
llegir-la i interactuar-hi de ma-
nera til.
El segon vincle potent que ens
obstrueix s el fet que no vivim
immersos directament en el
mn, sin, com b sabem, en
una representaci. Aquesta
representaci prov de la pol-
tica, de la informaci, dels mit-
jans de comunicaci de ms
gran abast en els quals sex-
pressa un mn imaginari cultu-
ral sovint monopolitzat i, al seu
torn, condicionat i condicio-
nant. Sens demana un esfor
constant per buscar la millor
adequaci possible entre la
realitat que, duna manera o una
altra, ens persegueix i la repre-
sentaci que en donem. I aix
significa reflexi crtica, con-
frontaci, informaci alterna-
tiva, etc.
L escol a promou real ment
aquestes prctiques i compe-
tncies?
Tot el que sha comentat sona
exagerat i injustificat? Con-
frontar-se amb aquest recull
didctic s un primer pas per
reconixer els problemes, els
errors, els riscos i fins i tot els
condicionaments que ens fan
encara poc conscients de tot
aix i per entrar, en aquest cas,
de manera til en el tema de la
sobirania alimentria. Aquesta
ens proporciona una nova lec-
tura, noves explicacions, una
nova projecci amb la qual ens
podem confrontar.
Paradigma cultural i represen-
taci del mn, cmplice, sovint
involuntria, fins i tot lescola,
estan dominades, per tant, per
un economicisme mercantil
imperant que es continua no
qestionant, si no s en mbits
reduts: pensem en moviments
com Via Campesina, abans que
Slow Food, o en les campanyes
organitzades per diverses ONG.
La poltica, leconomia i lopini
pblica segueixen parlant sem-
pre exclusivament de creixe-
ment. s cert que amb ladjectiu
sostenible, per no canvia ni
una mica la lgica de cada
cosa: tot succeeix per incre-
mentar els beneficis dalguns.
Per potser som a prop del
moment de reflexionar a fons
sobre les senzilles paraules que
va dir un cap indi a lpoca de
la conquesta de lOest, que
escrigu al president dels
Estats Units: Sols quan lltim
arbre estigui mort, lltim riu
enverinat i lltim peix atrapat,
tadonars que no pots menjar-te
els diners.
11
Mapa conceptual
EL NAIXEMENT DELS ARTICLES
Els articles temtics que formen aquest
recull sn fruit dun procs. A la primera
fase, el grup de treball ha portat a terme una
pluja didees (o brainstorming) a partir de la
pregunta: quins sn els problemes que
genera la necessitat de sobirania alimen-
tria? La sistematitzaci dels resultats ha
donat com a resultat aquest MAPA CON-
CEPTUAL i sha continuat amb la redacci
de cadascun dels articles.
RESPONSABILITAT
POLTICA
Manca de subvencions
agrcoles per a lagricultura
familiar dedicada a la
producci daliments
Manca de regulacions respecte
a les multinacionals, els grans
especuladors financers, els
monopolitzadors de les grans
superfcies agrcoles
Manca de subvencions a les
vctimes de la crisi econmica i
alimentria
RESPONSABILITAT
RELACIONADA AMB LA
TECNOLOGIA
Expulsi de les zones rurals i
creixement dels suburbis a
causa de la mecanitzaci
agrcola
Revoluci verda (abs de
laigua i dels estimulants
qumics, erosi del sl, prdua
de biodiversitat)
Aliments estandarditzats
i poc sans
RESPONSABILITAT
ECONMICA
Crisi econmica
Especulaci financera
Dificultat daccs de la pagesia
a la terra i als diners
Invasi de les multinacionals
(en la producci,
la transformaci
i la comercialitzaci)
Competncia creixent
dels recursos escassos (terra,
aigua, petroli)
Prioritat a plantes alimentries
destinades al pinso i als
agrocarburants
RESPONSABILITAT
RELACIONADA AMB ELS
ESTILS DE VIDA
Malbaratament daliments
Invasi de la publicitat
Excs del consum en general i,
en especial, de la carn
A LARREL DEL MODEL
ALIMENTARI ACTUAL
RESPONSABILITAT
RELACIONADA
AMB EL COMER
INTERNACIONAL
Els aliments esdevenen
mercaderies internacionals
(= + TRANSPORTS)
Liberalitzaci del comer per
part del Banc Mundial i
lOrganitzaci Mundial del
Comer
12
Creences habituals
per destruir
per Massimiliano Lepratti
*
Pel que fa a lagricultura i els
aliments, els models culturals
que shan difs i assimilat per
part de la gran majoria de
nosaltres sovint no tenen en
compte la realitat mundial i la
seva complexitat.
Sense voler-nos estendre gaire i
noms per estimular una pri-
mera reflexi sobre el tema da-
quest recull, hem intentat enu-
merar algunes de les creences
habituals ms extenses, les
quals hem relacionat amb els
arguments que les desmen-
teixen.
La fam es produeix per la
manca daliments
En realitat, els recursos de la
Terra, considerada globalment,
podrien alimentar sense pro-
blemes tots els seus habitants.
El 2010, els habitants del plane-
ta arribaven gaireb als 6,7 mil
milions, mentre que es calcula
que la producci agrcola actual
podria alimentar 12 mil milions
de persones.
La fam es produeix per
laugment incontrolat de la
poblaci
En realitat, durant la segona
meitat del segle XX, la produc-
ci agrcola ha augmentat ms
que la poblaci mundial. Men-
tre que la producci agrcola
global sha multiplicat per 2,6,
en el mateix perode la pobla-
ci mundial sha multiplicat per
2,4.
El problema de la fam es pot
resoldre amb les millores
tecnolgiques
En realitat, la qesti i la res-
posta daquesta creena sn
complexes i senfronten de ma-
nera crtica. En primer lloc, cal
recordar que durant les ltimes
dcades sha produt una millo-
ra tecnolgica general cons-
tant. Al mateix temps, durant els
ltims anys, la quantitat de
persones que pateixen fam, en
lloc de reduir-se a la meitat
entre el 1990 i el 2015 (com es-
perava lONU, lOrganitzaci
Mundial de les Nacions Uni-
des), ha augmentat totalment.
Aix indica que la tecnologia
per si sola no pot ser una solu-
ci si no es produeix juntament
amb un canvi de les condicions
politicoeconmiques generals.
Especialment, s til destacar
com el mite productivista ha
rebut diversos capgirells durant
les ltimes dcades. Fins fa un
temps, es pensava que laug-
ment de la producci (s a dir,
la quantitat total dels aliments
conreats) i laugment de la pro-
ductivitat (s a dir, del rendi-
ment per hectrea
1
conreada)
haurien solucionat amb el
temps el problema de la fam.
Levidncia dels fets, recordada
una mica ms amunt, sha ocu-
pat de negar loptimisme dels
productivistes (s a dir, da-
quells que confien noms en
laugment total dels aliments). A
ms, els estudis recents han
destacat els riscos ambientals i
socials daquesta manera de
pensar i dactuar.
Des dun punt de vista ambien-
tal, laugment de la productivitat
obtingut amb un s molt ms
ampli dels fertilitzants, dels
antiparasitaris i de lenergia
derivada del petroli es troba
*
Els articles de la segona part han anat a crrec de Massimiliano Lepratti
1
Una hectrea correspon a 10.000
metres quadrats.
13
amb efectes negatius molt ms
evidents (empobriment del sl,
polluci, esgotament de les re-
serves energtiques fssils
sobre les quals es basa el
model). Des dun punt de vista
social, la reducci de llocs de
treball que comporta la meca-
nitzaci de lagricultura pot dei-
xar milers de milions de perso-
nes desocupades i sense cap
altra perspectiva (per no parlar
de lemigraci).
La fam es pot combatre amb el
desenvolupament dels OGM
Es tracta dun tema atribuble a
la creena habitual precedent,
per tan present en el debat
actual que es mereix una bona
explicaci.
s cert que els OGM (organis-
mes genticament modificats)
actualment conreats no han
estat concebuts per donar res-
posta a les exigncies de la re-
ducci de les persones que pa-
teixen fam en el mn: no ser-
veixen per produir ms ali-
ments, no costen menys i,
sobretot, estan destinats a
alimentar el bestiar ms que no
pas les persones. A ms, en cas
que fos necessari un fort aug-
ment de la productivitat i els
OGM aconseguissin augmentar
loferta global daliments (fet
que actualment no recolza levi-
dncia), no es podrien garantir
de manera adequada les condi-
cions daccs als aliments. Per-
qu puguin consumir els ali-
ments les persones que en
tenen necessitat, no nhi ha prou
que aquests es produeixin, sin
que cal eliminar les desigual-
tats socials, poltiques i econ-
miques que causen la insegu-
retat alimentria i la pobresa.
En el mn rural, on es troben la
majoria de les persones que
pateixen fam, la desigualtat i la
misria neixen de la manca
daccs als recursos amb els
quals es poden produir els ali-
ments: la terra, laigua, lener-
gia, el crdit, lassistncia tcni-
ca, leducaci primria i espe-
cialitzada, els mercats locals, els
magatzems, les infraestructures
i, no menys importants, les
llavors.
Lagricultura a petita escala s
menys productiva que
lagricultura industrial
En realitat, la productivitat per
hectrea de lagricultura a
petita escala, on aquesta pot
disposar dels factors productius
de qu disposen les grans em-
preses (accs a terra de bona
qualitat, crdit, aigua, assistn-
cia tcnica, llavors...) es de-
mostra molt ms amb lagricul-
tura de grans dimensions (el
Moviment Sem Terra del Brasil
ha portat en diverses ocasions
proves empriques daquesta
creena). La cura que un grup
fortament lligat al seu entorn
agrcola pot aportar a la feina,
la tendncia a diferenciar els
productes i a conrear plantes
compatibles entre elles, lacu-
mulaci i la transmissi dels
coneixements o latenci als
equilibris ambientals sn fac-
tors generalment ms presents
en una agricultura a petita esca-
la que no pas en els camps
duna multinacional. En canvi, el
discurs de la productivitat per
treballador s diferent: un camp
gran amb un baix rendiment
per hectrea es pot gestionar
amb molt poc personal duna
multinacional tcnicament ben
equipada; en aquest cas, la
collita per treballador ser alta,
encara que per metre quadrat
sigui baixa.
A ms, no s cert que les grans
dimensions siguin sinnim de
modernitat: diversos latifundis
llatinoamericans encara avui
dia estan gestionats amb mto-
des arcaics.
Lagricultura s un sector tpic
dels pasos del Sud global
En realitat, els pasos ms de-
senvolupats de la Terra, o
sigui, els Estats Units, Austrlia,
el Canad i Europa, sn els
principals productors i expor-
tadors mundials de productes
agrcoles. La creena habitual
que vol el Sud global com a
ptria de lagricultura es basa
en la teoria dels cicles de
desenvolupament formulada
per leconomista americ Walt
Rostow durant els anys cin-
quanta. Segons la teoria de
Rostow, els pasos, a mesura que
es desenvolupen, abandonen
progressivament lagricultura
per dedicar-se en un primer
moment al sector de la indstria
i, desprs, al dels serveis.
No noms la pagesia segueix
sent nombrosa arreu del mn,
fins i tot al Nord, sin que sest
desenvolupant al camp una
nova concepci de modernitat
basada en la contnua compa-
raci entre els investigadors
(cincia oficial) i els pagesos
(coneixements tradicionals).
Daquesta manera, les noves
tecnologies i els nous conei-
xements es fusionen amb els
coneixements tradicionals del
territori.
14
La fam
QU S LA FAM
Malgrat que per a la gent que
viu en els pasos ms rics del
mn (inclosa Itlia) la fam
sembli un argument del passat,
en realitat representa encara
avui dia un dels problemes
socials ms greus i ms exten-
sos del planeta. Segons la FAO
(Food and Agriculture Organi-
zation of the United Nations, o
sigui lOrganitzaci de les Na-
cions Unides per a lAgricultura
i lAlimentaci), lany 2009 hi
havia 1,2 mil milions de perso-
nes que en patien, enfront duna
poblaci mundial de gaireb
6,7 mil milions dhabitants. Les
conseqncies daquesta si-
tuaci sn extremament preocu-
pants. Actualment moren 40.000
persones al dia a causa de la
fam i les malalties relaciona-
des, la major part de les quals
sn nens (hi ha la idea provi-
nent duna creena habitual
equivocada que sn sobretot les
mancances i les guerres les que
provoquen la mort per fam, dos
factors que sumats representen
prop del 10% del total de les
defuncions). Fins i tot quan no
acaben amb finals tan dramtics
com la mort, les mancances nu-
tritives tenen, en tot cas, efectes
rellevants en la qualitat general
de la vida; alguns economistes
estimen, com a exemple, que
cada nen amb un desenvolupa-
ment mental i fsic alterat per la
fam perd capacitat de generar
rendiment durant la seva vida
en un percentatge que varia
entre el 5 i el 10%.
Malgrat que instintivament ca-
dascun de nosaltres intueix la
naturalesa del problema, la
definici del que sentn per
fam no s unvoca entre els
diversos textos que sencarre-
guen de largument, sin que
entre els mitjans de comunica-
ci de massa hi ha ms impreci-
si. En intentar oferir una defi-
nici el ms precisa possible
Estat que afecta un individu que assumeix per un temps prolongat una quantitat
de calories insuficients en relaci amb les seves necessitats.
Les necessitats calriques depenen de diversos factors (edat, pes, metabolisme,
tipus dactivitat laboral, etc.). En termes generals, es pot afirmar que:
la necessitat mitjana per a un adult se situa entre les 2.400 i les 2.700 calories al
dia;
al Nord global, lassumpci mitjana s de prop de 3.100 calories diries;
al Sud s daproximadament 2.600, amb puntes negatives a lfrica subsaha-
riana, on la mitjana s inferior a les 2.200.
Estat que afecta els individus que no assumeixen amb regularitat tots els prin-
cipis nutritius indispensables per al bon funcionament de lorganisme. Encara
que en aquest cas no es puguin formular prescripcions universals, de manera
indicativa es pot dir que una alimentaci completa shauria de constituir de:
un 70% de carbohidrats (que aporten sobretot els cereals: blat de moro, arrs,
blat, ordi, melca, mill, civada, etc.);
un 15% de protenes (que aporten els aliments vegetals com els llegums i els
aliments animals com la carn, la llet, els ous, etc.);
un 15% de greixos (que aporten la mantega, loli, etc.);
petites quantitats de vitamines i sals minerals (que aporten la fruita i la verdura);
aproximadament 2 litres daigua.
Encara que sigui menys visible que la desnutrici, la malnutrici s la responsa-
ble de malalties molt greus, de la mateixa manera que la manca daigua potable.
A ms, cal tenir present que la malnutrici a la qual ens referim aqu s caracte-
rstica de les persones que no tenen els recursos econmics suficients; en canvi,
s diferent la malnutrici per excessos alimentaris que afecta sobretot els habi-
tants dels pasos ms rics i que provoca tendncia a lobesitat i laugment de
malalties cardiovasculars.
Desnutrici
(o fam quantitativa)
Malnutrici
(o fam qualitativa)
15
del fenomen, des daquesta seu
hem decidit classificar els dife-
rents aspectes del problema se-
gons les 2 categories segents:
ON S LA FAM
Un dels aspectes ms insidiosos
del problema de la fam s la
seva poca visibilitat. De fet, el
fenomen implica persones que
viuen en rees considerades
importants per nombre dhabi-
tants i marginals des dun punt
de vista social i dels interessos
dels mitjans de comunicaci de
massa: les zones rurals del Sud
global. Al camp, hi viu el 75%
de les persones que pateixen
fam al planeta (entre el 50 i el
55% de productors petits i entre
el 20 i el 25% de persones sen-
se terra).
Si, en canvi, sanalitzs la difusi
de la fam en cada pas, noms
lndia ja suma gaireb una
quarta part del total de les
persones; molt difcil tamb s
la situaci a lfrica subsaha-
riana, on es calcula que una
persona de cada tres est des-
nodrida o malnodrida; la Xina t
una part important de la pobla-
ci que, si no la pateix direc-
tament, est en risc de patir
inseguretat alimentria (encara
que les seves poltiques de
lltima dcada hagin donat
resultats notables).
Si considerem les macroregions
geogrfiques, es calcula que
prop del 64% de les persones
que pateixen fam viu a la regi
sia Pacfic, el 25,5% a lfrica
subsahariana, el 5% a lAmrica
Llatina (percentatge similar al
4% del Prxim Orient i el nord
dfrica junts), mentre que un
1,5% viuria al Nord del mn (a
Itlia, a finals de 2009, el 5,3%
de les famlies, uns 3,5 milions
de persones, no tenien prou
diners per alimentar-se ade-
quadament).
LEVOLUCI HISTRICA
La inseguretat alimentria ha
acompanyat la histria de la
humanitat, per, com a mnim,
cal indagar el fet que la Revolu-
ci Industrial i lorganitzaci
social i econmica que nhan
sorgit no hagin resolt el pro-
blema. Amb el pas de les fonts
denergia musculars (bovines,
equines, humanes) a les fonts
denergia principalment fssils
(carb, petroli) que poden des-
prendre en un moment lener-
gia acumulada al subsl durant
centenars de milers danys, la
humanitat ha passat duna situa-
ci crnica de subproducci a
una situaci crnica de sobre-
producci i malbaratament.
Aquest f enomen tamb ha
interessat a la producci ali-
mentria que, des de fa molt
temps, supera en la suma total
la necessitat general de les
dones i dels homes del planeta.
Tot i aquestes premisses, el
nombre de persones que pa-
teixen fam ha augmentat durant
els ltims anys i lesperana
que es redueixi significativa-
ment aquest fenomen ha dis-
minut. Joo Pedro Stedile, por-
taveu dun dels moviments de la
pagesia ms importants des de
sempre, el Moviment Sem Terra
brasiler, recorda que lany
1960 hi havia 80 milions ds-
sers humans darreu del mn
que patien fam. Un escndol! En
aquell temps, [el gegraf i fsic]
Josu de Castro (...) deixava una
pista amb lafirmaci que la fam
era una conseqncia de les
relacions socials i no dels pro-
blemes climtics o de fertilitat
del sl.
1
I mentre Carlo Petrini
recorda que lany 1970 hi havia
80 milions de persones subali-
mentades a lfrica, menys dun
ter de les que hi ha actual-
ment,
2
Enrico Moriconi escriu:
el 1976, la fam es considerava
abolida en deu anys, mentre
que el 2001 es reconeix que per
reduir-la al 50% es necessiten
60 anys!
3
Aix mateix, les es-
perances de reduir a la meitat
el nombre de persones que
pateixen fam entre el 1990 i el
2015, que sinclou en els Ob-
jectius de desenvolupament del
mil lenni, adoptats per 191
estats adherits a lOrganitzaci
de les Nacions Unides (ONU),
sest trobant amb la tendncia
oposada que des de lany 2000
la quantitat de persones que pa-
teixen fam ha augmentat.
LES CAUSES DE LA FAM
Les causes estructurals
Com sha recordat, prop del
75% de les persones que patei-
xen fam viu al camp (la resta viu
en zones urbanes degradades i
quasi sempre es tracta de per-
sones que han fugit recentment
de les rees rurals). Molts page-
sos viuen, de fet, en una situaci
de pobresa crnica que fa molt
difcil laccs a tots aquells bns
alimentaris que no produeixen
ells directament. Al seu torn, la
pobresa duna part important
de la pagesia s fruit de les
desigualtats en laccs a aquells
elements que serveixen per
produir aliments: la terra, lai-
gua, lenergia, el crdit, lassis-
tncia tcnica, leducaci pri-
mria i especialitzada, els mer-
cats locals, els magatzems, les
infraestructures i, no menys im-
portants, les llavors. Pel fet que
aquestes condicions prvies
indispensables vnen menys de
la producci agrcola, la fam es
torna crnica. Especialment
greu s la situaci daquells
pagesos que viuen en pasos on
no sha dut mai a terme un veri-
table procs de reforma agrria
i en els quals, per tant, la distri-
buci de les terres s realment
injusta. Un cas especial s el del
Brasil, gegant llatinoameric en
creixement continu, en el qual
no sha dut a terme mai la refor-
ma agrria i on l1% dels pro-
pietaris agrcoles encara avui
dia concentren el 46% de les
terres del pas.
Lempitjorament de la situaci
Recentment, la fam ha patit un
augment sorprenent, fins al
punt que els mitjans de comuni-
caci de massa internacionals
han parlat dautntica crisi ali-
mentria (el nombre de perso-
nes que pateixen fam, que fa
temps era daproximadament
800 milions, en poc temps ha
crescut un altre miliard). Les
causes daquest empitjorament
sn diverses i totes estan rela-
cionades; les hem representat
de manera esquemtica a la
taula que apareix ms avall.
1
J.P. Stedile, Dom T.Balduino Sconfig-
gere la fame; Il Manifesto 18/10/2008
2
La Repubblica 26/01/2010
3
Citat per Marinella Correggia a Il Ma-
nifesto 07/06/2002
16
La decisi dalguns pasos (principalment el Brasil i els Estats Units) de destinar quotes
creixents del territori agrcola a la producci de plantes alimentries no destinades a la
producci daliments, sin de combustibles (com letanol i el disel) ha determinat la
pujada del preu dels aliments.
Laugment de la demanda daliments per part de pasos com lndia i la Xina no suposa
problemes descassetat total (la quantitat daliments produda globalment seria suficient
per fer front a aquest tipus devoluci). El problema s el canvi en el tipus daliments que
demanen aquests pasos (en especial el recent creixement xins en la sollicitud de carn
que safegeix a la ja excessiva del Nord global). Aquestes tendncies produeixen un dese-
quilibri en els preus dels aliments i empitjoren limpacte ambiental de la seva producci.
La quantitat daliments que es comercia en lmbit internacional ms aviat sha redut
(10-12% del total), per el seu pes creixent contribueix a la runa de molts pagesos a
causa de la liberalitzaci en un nic sentit del comer. Les grans institucions internacionals
(Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, Organitzaci Mundial del Comer) exerceixen
la seva pressi per tal que els pasos del Sud global importin els aliments que necessitin i
afavoreixin els conreus de bns agrcoles per a lexportaci. Daquesta manera, els petits
productors locals de cereals i daltres aliments bsics, no protegits pels seus governs, no
queden destruts a causa de les mercaderies subministrades a baix preu per part dels
grans productors del Nord que, en canvi, reben ajuts econmics.
De manera coherent amb les poltiques anteriors, no es fomenta la formaci dexistncies
daliments per part de cadascun dels pasos dbils per reparar de manera improvisada les
mancances daliments (si els aliments shan de comprar al mercat internacional, per qu
sha de recrrer a les existncies internes?). Tanmateix, les existncies respondrien millor
a aquelles situacions de crisi generalitzada (com la que es va verificar a partir del 2008)
en qu tants pasos demanen als mercats internacionals els mateixos aliments, de manera
que en provoquen un continu increment dels preus. La manca dexistncies elimina, per
tant, una important ajuda per la situaci demergncia.
Actualment, el principi de les existncies ha canviat radicalment de consigna i respon
clarament a altres lgiques. De fet, en situacions de crisi, sn els especuladors els qui
acumulen grans existncies daliments per augmentar-ne lescassetat en el mercat i
obtenir-ne grans beneficis amb la venda.
Lespeculaci es produeix a travs de la utilitzaci dels bns alimentaris com a instrument
de rendiment financer.
La tasca general de les finances s anticipar els diners per operacions que, posteriorment,
produeixen bns i serveis concrets. La finana especulativa, que ha crescut rpidament
durant les ltimes dcades, tergiversa aquesta tasca i busca lobtenci davantatges de les
oscillacions dels preus dels bns, les accions, les monedes, etc.
A principis de lany 2000, els especuladors van veure en els bns alimentaris una possible
font de beneficis. En comprar i vendre enormes quantitats daliments, fins i tot abans que
aquests shaguessin produt o introdut als mercats, van intentar anticipar i influir en les
variacions dels preus per poder vendre en ms bones condicions respecte a les condi-
cions de la compra. Les variacions de preu a causa de la multiplicaci daquestes accions
especulatives han repercutit en tots els bns alimentaris mundials, fet que ha incrementat
el cost dalguns aliments bsics i els ha allunyat encara ms de les possibilitats de compra
per part dels segments ms pobres de la poblaci mundial.
El veritable problema darrel de laugment de les persones que pateixen fam s la con-
centraci cada cop ms gran a les zones rurals de la producci i la distribuci dels ali-
ments.
Es calcula que hi ha deu empreses que controlen el 66% del subministrament mundial de
llavors patentades i unes altres deu controlen el 90% del subministrament de pesticides.
Daquesta manera, la pagesia t un poder contractual sempre menor i est obligada a
consentir el monopoli dels grans provedors per poder iniciar la producci. Aix, quan
intenten vendre els seus productes, es calcula que sis multinacionals controlen el 85% del
comer mundial de cereals, el 83% del negoci mundial del cacau i duen a terme el 60% de
les vendes globals de caf.
Augment
de la demanda
dalguns aliments:
Liberalitzaci
mundial
del comer
daliments:
Agrocombustibles:
Noves funcions
de les existncies:
Especulaci
dels preus:
Concentraci de la
producci i la
distribuci:
LEMPITJORAMENT DE LA SITUACI: LES CAUSES
17
De les zones rurals als
suburbis urbans
NDEX
Introducci
Els suburbis urbans creixen
Els motius de labandonament
de les zones rurals
Les perspectives
(insostenibilitat dun model)
INTRODUCCI
Un dels problemes socials ms
greus que hi ha al mn i segura-
ment un dels ms silenciats s
lxode continu i creixent de la
pagesia cap a les grans ciutats
de lfrica, lsia i lAmrica
Llatina. En aquests continents,
les metrpolis tenen caracters-
tiques diferents de les de les
nostres latituds. Al voltant de
centres relativament petits i
sovint comparables als euro-
peus o als nord-americans (per
la presncia dhipermercats,
locals de luxe, etc.), shi desen-
volupen perifries immenses
en qu les condicions de vida
sn dificilssimes: habitatges
improvisats, atapets, pobres i
pudents, construts en zones
insalubres amb materials recu-
perats, on la qualitat de vida s
molt baixa i en qu sovint des-
taquen la violncia i la crimi-
nalitat.
Rebutjats dun mn rural en el
qual no acaben daconseguir
les condicions mnimes per
poder viure de manera decent,
masses creixents de la pagesia
es dirigeixen cada dia cap a les
metrpolis amb lesperana
dun futur millor. Un cop arriben
a les grans ciutats, es rendeixen
aviat davant de la impossibilitat
dobtenir una feina estable
perqu, a diferncia del que
succea a lEuropa del 1800 i de
les dcades posteriors fins al
1960, actualment el sistema in-
dustrial i els serveis ja prctica-
ment no necessiten m dobra
sense estudis i sense experin-
cia professional. Per tant, hi ha
poques persones que trobin
una feina decent; la gran majo-
ria de les persones que migren
es veu obligada a ampliar les
zones de suburbis urbans, tot
construint o llogant habitatges
runosos, sense cap servei i
ignorats per les autoritats p-
bliques. El futur laboral per a
moltes daquestes f amlies
estar marcat per leconomia
informal: petits comeros dob-
jectes de poc valor, serveis (de
vegades molt humils com el
denllustrador de sabates) als
turistes i als sectors ms benes-
tants; en alguns casos gens
inslits, lentrada al mn de la
illegalitat, fenomen que es pro-
dueix, sobretot, amb els nois
joves, que han crescut a la
jungla dels suburbis urbans
sense educaci i sense pers-
pectives.
Hem intentat analitzar la natu-
ralesa del problema desgra-
nant-lo en tres parts: 1) la reali-
tat de les metrpolis del Sud
(inspirada en les anlisis de
Mike Davis),
1
2) els motius de
labandonament de les zones
rurals (basats en lestudi de la
FAO, Organitzaci de les Na-
cions Unides per a lAgricultura
i lAlimentaci, i de Marcel
Mazoyer),
2
3) les perspectives
de futur (inspirades tamb en
Mazoyer i sobretot en Samir
Amin).
3
ELS SUBURBIS URBANS
CREIXEN
A lfrica subsahariana, a lA-
mrica Llatina, al Prxim Orient
i en algunes zones dsia, la
1
Estudis social, teric de la urbanstica,
historiador i activista poltic nord-ame-
ric.
2
Professor dagricultura comparada i de
desenvolupament agrcola a lInstitut
Nacional dAgronomia de Pars.
3
Economista, historiador i activista pol-
tic egipci.
18
urbanitzaci sense creixement
no s una conseqncia natural
del progrs. s, sobretot, lefec-
te de la crisi del deute extern
que viuen els pasos del Sud
global a partir dels anys vuitan-
ta. Aquesta crisi ha donat la
possibilitat al Fons Monetari
Internacional (FMI) de modifi-
car a fons les economies del
Sud global (fent-ne pagar el
preu sobretot a les rees ru-
rals). Levasi de les zones
rurals ha esdevingut sempre
ms invisible i la posterior
urbanitzaci catica en els
pasos pobres ha continuat a un
ritme vertigins (3,8% anual)
durant la difcil dcada dels vui-
tanta i principi dels noranta,
malgrat la caiguda dels salaris
reals, laugment dels preus i la
unnime desocupaci urbana.
Les poltiques antisocials, impo-
sades per lFMI a la pagesia
(eliminaci dels subsidis als
productes alimentaris, de les
subvencions a les petites em-
preses rurals, pressions per tal
que els productes agrcoles es
venguin al mercat global domi-
nat per la indstria agroali-
mentria del Nord) i actualment
per lOrganitzaci Mundial del
Comer (OMC o WTO en an-
gls), han intensificat lxode
de les zones rurals cap als su-
burbis urbans.
Les forces globals que expulsen
les famlies de les zones rurals
4

semblen mantenir la urbanitza-
ci, fins i tot ara que la fora
datracci de la ciutat sha re-
dut de manera drstica.
Al mn, 180.000 persones
sestableixen a la ciutat cada
dia i la major part queda
absorbida per la perifria.
Una pressi urbana contnua i
incontrolada a la qual, per
primera vegada a la histria, no
li correspon cap augment del
benestar i del desenvolupament
de la poblaci urbana. Segons
linforme de les Nacions Uni-
des, Challenge of slums 2003, el
primer estudi a escala mundial
sobre la pobresa urbana, actual-
ment un habitant de ciutat de
cada tres, s a dir, prop de mil
milions de persones, viuen als
suburbis o en espais urbans de-
gradats.
Els suburbis es multipliquen
(actualment nhi ha ms de
250.000 arreu del mn) i el pai-
satge de la urbanitat mundial
esdev molt semblant al que
sexplica a la novella de Char-
les Dickens sobre la perifria
industrial del segle XIX (es
calcula, per exemple, que el
57% dels africans que viuen en
rees urbanes no tenen accs
als serveis higinics bsics).
ELS MOTIUS DE
LABANDONAMENT DE LES
ZONES RURALS
Actualment, a les zones rurals,
hi viu el 50% de la poblaci
mundial i el 75% de les perso-
nes amb malnutrici. Aquesta
dada seria suficient, juntament
amb el mite de la illuminaci
de la ciutat (malgrat lhorror de
la perifria, les metrpolis sn
un lloc ple dencant i datractiu,
sobretot per al jovent), per ex-
plicar labandonament pro-
gressiu del mn rural. Amb la
intenci darribar a un nivell
danlisi ms profund, es pot dir
que:
el nivell dels serveis a les zo-
nes rurals del Sud global s
molt baix. Laccs a laigua, la
sanitat, leducaci, els trans-
ports, etc., per a les persones
que viuen a les zones rurals
de lndia o de qualsevol altre
pas del Sud s molt limitat;
el nivell de pobresa (del qual
sextreuen les dades sobre la
malnutrici) s, en canvi, molt
ms alt que a les zones urba-
nes, per b que els processos
migratoris i el creixement
dels suburbis urbans ten-
deixen, en perspectiva, a
crear un trist reequilibri;
5
el nivell dels salaris rurals s
quasi sempre ms baix res-
pecte a la mitjana nacional.
Les dades de la FAO que es
refereixen tant al Nord com al
Sud globals sn interessants. A
continuaci, en presentem un
resum:
Lany 2004, la major part de la
poblaci mundial vivia de la-
gricultura; si tenim en compte
que el salari mitj agrcola
anual era de 472 dlars, aix
significa que la major part de la
poblaci mundial vivia amb una
4
La mecanitzaci a Java i a lndia, la
importaci de productes alimentaris del
Nord global a Mxic, Hait i Kenya, les
guerres civils i lescassetat a tota lfri-
ca i a tot arreu les accions de la gran in-
dstria agroalimentria.
5
A principis del 2000, les dades relatives
a alguns pasos sn eloqents: a Colm-
bia, la pobresa rural frega el 80%, mentre
que la pobresa urbana se situa al voltant
del 50%; al Camerun, linforme s del
60% en contraposici al 40%; a Cambod-
ja, del 40% en contraposici al 20%; al
Marroc, del 25% en contraposici al
10%, i a Zimbabwe, del 45% en contra-
posici al 7% (no va millor amb el ge-
gant brasiler, on el 50% del habitants de
les zones rurals sn pobres en contrapo-
sici al poc ms del 10% de les zones
urbanes).
19
LA SITUACI DE LES RENDES AGRCOLES AL MN
Algunes comparacions entre rendes totals i rendes agrcoles
Pas Renda mitjana del pas en $ Renda agrcola en $ Relaci mitjana/agrcola
Xina 1.441 241 6,5/1
ndia 538 201 Aproximadament 2,5 a 1
Brasil 3.636 1.589 Aproximadament 2,2 a 1
Sud-frica 3.334 690 Aproximadament 5 a 1
Frana 22.987 20.934 Aproximadament 1 a 1
Sussa 35.231 8.972 Aproximadament 4 a 1
Estats Units dAmrica 36.352 27.651 Aproximadament 1,3 a 1
Itlia 19.420 9.336 Aproximadament 2 a 1
Mitjana mundial 5.505 472 Aproximadament 12 a 1
Dades extretes de lInforme FAO 2007 sobre lestat dels aliments i de lagricultura (i publicades el 2004)
renda mensual per cpita in-
ferior a 40 dlars.
Altres particularitats
La renda agrcola anual ms alta
del mn s lislandesa, que s
de 50.445 dlars, la ms baixa
s leritrea, que s de 30 d-
lars. A Israel, la renda anual mit-
jana s de 18.395 dlars, mentre
que lagrcola s de 22.527
dlars. A Palestina, les rendes
sn de 730 dlars (la mitjana) i
630 dlars (lagrcola).
LES PERSPECTIVES
(insostenibilitat dun model)
El 2010 el mn rural i la pagesia
estaven formats per ms de tres
mil milions de persones, per
dividits en dos sectors socioe-
conmics de caracterstiques
molt diferents:
1) Lagricultura industrial: est
localitzada prcticament noms
als Estats Units, Europa, el sec-
tor meridional de lAmrica Lla-
tina i a Austrlia i dna feina a
poques desenes de milions da-
gricultors, que ja no es poden
considerar autntics page-
sos. La seva productivitat per
treballador,
6
grcies a la meca-
nitzaci (de la qual prctica-
ment en tenen lexclusivitat a
escala mundial) i a les grans
superfcies de qu disposen,
oscilla entre els 10 i els 20 mil
quintars de cereals equiva-
lents
7
per treballador lany.
2) Els agricultors pagesos (o si-
gui, aquells que treballen peti-
tes superfcies amb un s redut
dels mitjans mecnics) sn en-
cara avui dia quasi tres mil mi-
lions de persones. Aquests agri-
cultors es divideixen, al seu
torn, entre els que shan benefi-
ciat de la revoluci verda (ferti-
litzants, pesticides i llavors
seleccionades), la producci
dels quals oscilla entre els 100 i
els 500 quintars de cereals
equivalents per treballador, i
els que encara no han conegut
aquesta revoluci i obtenen,
daquesta manera, una pro-
ducci per persona activa de
noms 10 quintars.
Si mirem la histria, les dades
sn impressionants: la difern-
cia entre la productivitat de
lagricultura principalment me-
canitzada i lagricultura rural
ms pobra, que era de 10 a 1
lany 1940, sha assolit avui dia
una relaci de 2.000 a 1. En
altres paraules, els ritmes de
progrs de la productivitat en
lagricultura han superat llarga-
ment els de la indstria i els
dels serveis i han provocat, des
del 1940 i fins avui, una reduc-
ci de cinc vegades dels preus
reals dels productes agrcoles a
escala mundial (per b que des
del 2008 sha produt una con-
tratendncia parcial). Si tamb
shagus de sotmetre lagricul-
tura a les regles generals de la
competncia entre produc-
tors mundials, les conseqn-
cies serien dramtiques; de fet,
amb una vintena de milions de
fbriques modernes nhi hauria
prou per produir els productes
essencials que actualment com-
pren els consumidors urbans a
la producci de la pagesia. No
obstant aix, en aquest cas, qu
passaria amb els milers de
milions de petits productors
que no serien competitius? Es
quedarien implacablement
sense feina amb pocs anys.
Quin seria, doncs, el dest
daquesta enorme massa de
persones, pobres entre els
pobres, que no tenen altra ri-
quesa que els seus conei-
6
Tal com sha vist a larticle sobre cre-
ences habituals, la productivitat per tre-
ballador (o sigui, la quantitat de collita
que produeix cada treballador durant un
any) s ben diferent de la productivitat
per hectrea de terreny (que calcula la
quantitat de collita per cada 10.000 me-
tres quadrats a les diverses situacions
mundials). La productivitat per treba-
llador s molt ms alta a les empreses
grans, propietries de tractors moderns i
daltres mitjans mecnics, mentre que la
productivitat per hectrea, en igualtat de
qualitat del terreny i daltres condicions
bsiques, s superior en lagricultura a
petita escala.
7
Els cereals equivalents tradueixen en
una nica unitat de mesura les collites
mundials (que per la seva naturalesa sn
molt diferents: es va de les hortalisses
als llegums i a diversos tipus de cereals).
20
xements sobre el treball agr-
cola? En cinquanta anys, cap
desenvolupament industrial
ms o menys competitiu, fins i
tot amb la hiptesi molt opti-
mista dun creixement constant
de la riquesa total al Sud global
del 7% anual, no podria donar
feina a la ciutat a ms dun ter
daquestes persones. En altres
paraules, avui dia, el sistema
mundial es revela, per la seva
naturalesa, incapa de resoldre
el problema de la pagesia i les
niques perspectives que ofe-
reix sn les dun mn de su-
burbis i dalguns milers de
milions de treballadors (o sigui,
de persones) intils i de ms.
Largument dels defensors del
model agrcola industrial i pro-
ductivista es basa en el fet que
Europa, en el passat, va trobar
solucions a problemes similars i
va transformar en obrers urbans
els pagesos que abandonaven
les zones rurals. Per quin motiu,
doncs, els pasos del Sud no
poden reproduir, dos segles
desprs, un model semblant de
transformaci? Soblida, per,
que la indstria i els serveis
urbans del 1800 europeu exi-
gien una m dobra abundant i
que aquells que no havien
pogut trobar una feina a la
ciutat havien pogut emigrar en
massa a Amrica. El Sud global
actual no compta amb aquesta
possibilitat: si vol ser indus-
trialment competitiu a escala
mundial (com es demana per
mantenir la lliure competncia
dels grans estats), ha de re-
crrer a tecnologies modernes
que requerei xen poca m
dobra i, per tant, poden collo-
car pocs dels treballadors que
abandonen lentorn rural.
Per evitar un futur amb suburbis
immensos, lnica soluci pos-
sible s crear una poltica eco-
nmica en els pasos del Sud
global que deixi escollir als
pagesos si es volen quedar al
camp (gaudint, per, de refor-
mes agrries, preus mnims
garantits, serveis decents res-
pecte a laigua, els transports, la
sanitat i leducaci) o b marxar
a la ciutat, per no per estar a la
misria, sin grcies a una
possibilitat real descollir. Ma-
lauradament, avui dia, la ma-
joria dels estats no sembla que
incloguin dins les seves prio-
ritats la qesti de labandona-
ment forat del mn rural.
21
Mala qualitat
dels aliments
NDEX
Per qu fer-nos mal?
Fruita i verdura, sabor i qualitat
Els altres aliments
PER QU FER-NOS MAL?
A Itlia i al Nord global, en ge-
neral, els efectes ms evidents
de la manca de sobirania ali-
mentria no sn la fam o la mi-
graci de la pagesia pobra cap
als suburbis, sin la mala quali-
tat dels aliments. Des dun punt
de vista social, lxit s menys
greu respecte al que succeeix
al Sud global, per les conse-
qncies sobre la salut de les
persones o sobre el seu benes-
tar general poden ser perillo-
ses. Si s cert, que ho s, que
els aliments sn la millor cura
per prevenir els mals (deixa
que el menjar sigui la teva medi-
cina deia Hipcrates el 400
aC), llavors la situaci no s
bona: lobesitat, laugment de
les malalties cardiovasculars o
els tumors sn els resultats
principals del nostre model ali-
mentari.
La causa de tot aix s lallunya-
ment de la producci agrcola
de la nostra vida quotidiana.
Aix significa:
Allunyament cultural: durant
anys, lagricultura sha consi-
derat sinnim dendarreri-
ment, un sector productiu del
qual els diversos pasos del
Nord shaguessin hagut de
distanciar al ms aviat possi-
ble per entrar de ple en el ric
mn de la indstria i dels
serveis.
Allunyament geogrfic: si
lagricultura s cosa de pasos
pobres, llavors cal que siguin
els productors daltres indrets
els que ens portin a la taula el
menjar que necessitem.
Allunyament territorial: la nos-
tra vida la vivim principalment
a la ciutat i el camp, els indrets
per a lagricultura, encara que
de vegades no el tinguem llu-
ny, pertany a zones que no fre-
qentem gaire sovint.
Allunyament econmic: el per-
centatge de diners que desti-
nem als aliments respecte al
total de les nostres despeses
disminueix constantment.
Allunyament de les prioritats
quotidianes: el temps que de-
diquem a la cuina i a la prepa-
raci o conservaci dels ali-
ments disminueix constant-
ment amb el pas de les gene-
racions.
Allunyament dels orgens de la
cadena productiva.
En definitiva, el recorregut del
camp a la taula passa per una
srie detapes cada vegada
ms nombroses, geogrfica-
ment disperses i econmica-
ment poc avantatjoses per al
productor directe, el qual, opri-
mit pels grans provedors i
compradors cada cop ms po-
derosos, tendeix a refer-se de la
manera ms senzilla possible:
empitjorant la qualitat dels
aliments.
FRUITA I VERDURA,
SABOR I QUALITAT
Lexemple ms evident de la-
llunyament dun model produc-
tiu sa es produeix probable-
ment en el cas dels productes
hortofrutcoles. La fruita i la
verdura amb qu ens alimen-
tem a Itlia, encara que el
nostre pas pari ms atenci als
aliments que molts daltres, sn
poc saboroses, tenen poques
substncies nutritives i sn
riques en substncies poc
naturals.
El mecanisme que comporta
aquests resultats veu el com-
prador com una vctima i, a la
vegada, com un cmplice: el
temps cada vegada menor que
volem destinar a les tasques
domstiques i els diners, en
percentatges cada vegada ms
escassos, que volem invertir en
els aliments ens porta a afavorir
la compra a les grans superf-
cies, supermercats i hipermer-
cats. Les empreses de les grans
superfcies, al seu torn, tendei-
xen a mantenir els seus clients
presentant en les seccions hor-
tofrutcoles productes diversos i
abundants (fins i tot quan la
temporada no ho permetria),
daspecte agradable (llestos
per atraure latenci del com-
prador amb presses) i, sovint,
parcialment preparats (nets,
escorreguts i tallats). Per man-
tenir aquest model, els super-
mercats i els hipermercats duen
a terme una poltica tant agres-
siva entre els agricultors i els
provedors (mhas de donar
aquests productes, daquest
color i daquesta forma, al preu
ms baix possible) com mal-
baratadora comparada amb la
fruita i la verdura posades a la
venda (quan els estndards de
bellesa ja no ens satisfan, els
llencem). Aix, per posar algun
exemple del resultat de tot
aix, podem esmentar les pas-
tanagues ratllades venudes a
8,5 euros el quilo en els super-
mercats i pagades a les coope-
ratives intermediries a 22
22
cntims, dels quals noms 7 es
destinen al productor directe.
Els agricultors tendeixen, per
tant, a respondre a les peticions
dels supermercats amb dues
estratgies: els ms dbils
senzillament satisfan la deman-
da al preu duna explotaci tan-
cada dels seus propis terrenys
(fent un s creixent dels esti-
mulants qumics) i de la seva
prpia feina (buscant de con-
tenir al mxim els costos de
producci); els agricultors ms
experts sespecialitzen en el
subministrament daquells bns
hortofrutcoles que la tempo-
rada semblaria que no permet
(canviant de lloc la funci dels
hivernacles per protegir els
productes ms delicats i collo-
car-los en llocs on els productes
puguin madurar fora de tempo-
rada).
Terrenys esgotats
Tanmateix, ls de lexplotaci
intensiva no deixa de tenir con-
seqncies: per obtenir un cert
tipus dhortalisses amb la regu-
laritat i el cost que demanen els
hipermercats i els supermer-
cats, es tendeix a seguir la
drecera de lempobriment del
terreny. En lloc de mantenir el
terreny ric de substncies org-
niques originries i de diferents
espcies vegetals i animals
que, amb el temps, en garan-
teixen un equilibri sostenible,
es prefereix fertilitzar cadas-
cuna de les plantes, totes homo-
gnies, que creixen sobre
terrenys que semblen ms de
serradures que no pas un
humus ric de substncies i de
vida.
1

Lempobriment del terreny t
altres efectes rellevants, el ms
significatiu dels quals s lalli-
berament dels gasos de lefecte
dhivernacle. De fet, un camp
empobrit perd capacitat de
retenci del carboni, de manera
que narriba a introduir a la
biosfera fins a algunes desenes
de tones per quilmetre qua-
drat. Si considerem que cada
gram de carboni alliberat en
aquesta rea produeix 3 grams
de CO
2
, ja ens podem imaginar
laugment dels gasos de lefec-
te dhivernacle que pot causar
lempobriment dels terrenys
agrcoles.
Agricultura sense qualitat
nutritiva
Si passem de lobservaci dels
camps en la seva totalitat a
lanlisi del producte concret,
les conseqncies negatives
dun model alimentari basat en
la sobreexplotaci dels camps
per proveir de nou, en cada
temporada, els prestatges de
les grans superfcies sn igual-
ment evidents. El Centre de
cincies de lenvelliment de la
Universitat de Chieti ha realitzat
una recerca interessant sobre
les propietats antioxidants dels
tomquets, tot comparant pro-
ductes madurs acabats de collir
amb tomquets collits verds i
comprats al supermercat. El
resultat obtingut s clar: els pri-
mers tenen uns components
antioxidants molt superiors als
segons, o sigui que els tom-
quets que han madurat fora del
terreny (s a dir, desprs que es
collissin) no sn prou compe-
titius amb els que shan tornat
de color vermell grcies al sol
estiuenc i que shan collit en la
temporada adequada.
Malbaratament considerable
La convenincia de produir fora
de temporada s, per tant, con-
siderable en lmbit econmic,
per b que no ho sigui gens en
lmbit nutritiu. Als hivernacles
italians, per exemple, es con-
reen colinaps per enviar a Ale-
manya abans que a la producci
local; daquesta manera, els
agricultors del nostre pas
poden imposar un preu elevat
que sabaixa rpidament, tant
per labandonament temporal
de la producci, en el moment
en qu sinicia la temporada
alemanya, com pel preu dels
colinaps. Per desprs dels
1
El conreu industrial de les pastanagues,
per exemple, es duu a terme seguint
aquests sistemes, per el desordre dels
equilibris naturals que en resulta fa que
els camps somplin de nematodes, cucs
parsits que es mengen les arrels de les
plantes. Per allunyar els nematodes ses-
campen quintars de cloroprop per a
cada hectrea, per el tractament no
mata els cucs, sin que es limita a tenir-
los sota control. Com a conseqncia,
apareix la necessitat daugmentar pro-
gressivament la quantitat dantiparasita-
ris, fet que crea un cercle vicis del qual
ja ens podem imaginar les conseqn-
cies.
23
colinaps s el torn dels tom-
quets: plantats al gener als
hivernacles italians, es recolli-
ran entre labril i el juny, abans
del perode natural i, per aquest
motiu, el preu de venda ser
elevat.
Finalment, juntament amb les-
taci en qu els tomquets
maduren fora dels hivernacles,
aquest tipus de producci dei-
xar de ser temporalment re-
munerativa i sabandonaran
grans quantitats de productes
(el 15% segons alguns agricul-
tors). Daltres es descartaran
per no ser bonics (s a dir,
per no correspondre als estn-
dards de referncia) i acabaran
sepultats.
Lembalatge
El model alimentari dominant al
Nord global (tant hortofrutcola
com no) s un altre avantatge
que no s indiferent, directa-
ment menys perills per a la
salut de qui menja, per molt
perills per a la salut del pla-
neta. La gran distribuci pro-
dueix, de fet, una quantitat
creixent de sobres, paquets,
fulls de plstic transparents,
etc. El balan energtic i eco-
lgic daquesta selecci s
desastrs: un estudi nord-
americ ha calculat que un
paquet de blat de moro de 455
grams nets absorbeix 450 kcal a
la fase agrcola, 316 a la fase
industrial i ben b 1.006 kcal a
la fase dembalatge. Tot aix
sense tenir en compte ni les
despeses de transport ni els al-
tres costos ambientals inclosos
en el cicle complet de laliment
empaquetat: per exemple, per
produir un quilo de plstic
dembalatge es consumeixen, a
part del petroli, 17,5 kg daigua
i semeten 2,5 kg de CO
2
(sen-
se comptar el temps delimina-
ci dels residus que, per una
sola ampolla de plstic, pot
arribar a 1.000 anys).
Tot i no disposar de dades es-
pecfiques sobre lembalatge
relacionat amb els aliments,
sabem que aquest representa
una quota important del total i
que el conjunt de materials
dembalatge constitueix la frac-
ci de residus que a Itlia ha
registrat el creixement ms
gran des dels anys vuitanta del
segle passat i fins avui. Al nostre
pas, de fet, entre el 1983 i el
1990, va crixer el 54% en pes,
el 1995 va arribar als 9 milions
de tones (igual a un ter dels
residus totals) i actualment als
12 milions (200 kg anuals per
cpita!).
ELS ALTRES ALIMENTS
Si el cas de la fruita i la verdura
s segurament el ms evident,
la mala qualitat de la nostra
alimentaci implica tamb al-
tres tipus daliments. La carn,
per exemple, ha viscut durant
les ltimes dcades un empitjo-
rament de qualitat important, a
causa dun model productiu
industrial que tendeix a donar
ms importncia a la quantitat
produda que a la salut dels
animals, les seves condicions
de vida i la salut dels consumi-
dors. Lelecci daquest model
es tradueix en la criana massi-
va, amb la qual esdev difcil
gestionar la salut de cadascun
dels caps de bestiar i salvar-los
de les epidmies. En aquestes
situacions, el bestiar no es mou
prou, ja no menja el farratge
produt pel ramader (que com-
prant-lo als mercats sexposa al
risc dun augment de preus im-
previsible), es tracta amb pro-
ductes hormonals per engrei-
xar-lo i antibitics
2
per prevenir
la difusi de malalties i forneix,
al final, una carn sense gust,
inflada i de risc (el cas de lano-
menada vaca boja nha estat
segurament lexemple ms
impactant).
Ms alt s el risc de poca auten-
ticitat quan es parla daliments
manipulats i conservats. En
aquests casos, la quantitat i el
tipus de substncies intro-
dudes en els aliments van ms
enll del que sembla indicar el
sentit com normal: qui de no-
saltres sap que el gust dalber-
coc dels gelats pot ser acetat
detil, acetat de santalil, alcohol
fenilproplic, fenilacetat damil,
feniletil-dimetilcarbinol, formiat
de benzil, isobutric de geraniol,
isobutric de metil, propionat de
butil, propionat detil?
3
Sabem
del cert que la indstria ali-
mentria manipula els ingre-
dients dels nostres aliments,
per potser no tenim gaire pre-
sent qu podem trobar-hi: con-
servants, substncies antioxi-
dants, suports qumics per dis-
soldre, diluir, dispersar o modi-
ficar un additiu sense canviar-ne
la funci tecnolgica; acidifi-
cants i els seus contraris, correc-
tors dacidesa, antiaglomerants,
antiespumants, agents de crre-
ga (per augmentar el volum dels
productes alimentaris sense aug-
mentar-ne el valor energtic:
insomni, per prometre el que no
es pot complir!), emulsionants,
sals de fusi per dissoldre, per
exemple, les protenes que con-
tenen els formatges i repartir els
greixos, concentradors, poten-
ciadors de sabor per desitjar
bon profit, gelatinitzants, agents
de recobriment, humectants, mi-
dons qumicament modificats,
gasos dembalatge, propulsors,
ben diferents de laire, per
extreure un aliment del seu
envs, ingredients en pols per
fermentar, segrestants que for-
men els compostos qumics amb
els ions metllics, estabilitza-
dors, espessidors.
3
I no sest
parlant de fraus alimentaris,
sin noms dadditius deguda-
ment autoritzats per les directi-
ves europees.
3
Carlo Petrini: Buono, pulito e giusto.
Einaudi 2010. Pg. 60.
4
Gilles Eric Seralini; citat a Diritti al
cibo de Colombo e Onorati. Jaca Book
2009. Pg. 88.
2
Cada any a Europa sutilitzen 5 mi-
lions de quilos dantibitics per a ve-
dells, pollastres i galls dindis.
24
Aliments i problemes
ambientals globals
INDEX
La petjada ecolgica
Lentorn deteriorat representa
un obstacle per a lagricultura
Lagricultura productivista
deteriora lentorn
LA PETJADA ECOLGICA
Entre lentorn natural i la pro-
ducci daliments sestableix,
inevitablement, una relaci din-
fluncia recproca: la qualitat
general de lentorn natural in-
flueix en la producci agrcola i
els mtodes amb qu es produ-
eixen els aliments influeixen en
lentorn.
Durant les ltimes dcades, la
qesti ecolgica ha assumit
una importncia creixent: a la
denncia de la insostenibilitat
social de les creixents desigual-
tats socioeconmiques a escala
mundial
1
shi ha afegit la denn-
cia cada cop ms difosa sobre
la insostenibilitat ambiental del
model de desenvolupament
que es persegueix actualment.
Amb la intenci daugmentar
contnuament el seu nivell de
vida material, la humanitat ha
arribat a consumir una quanti-
tat de naturalesa superior a la
disponible; segons Mathis Wac-
kernagel, creador del concepte
de petjada ecolgica,
2
el 1961
la humanitat utilitzava el 70% de
la capacitat global de la bios-
fera, per el 1999 havia arribat
ja al 120%. Aix significa que
els habitants daquest planeta
consumeixen els recursos reno-
vables ms rpidament que no
es regeneren i danyen, per tant,
el capital natural tot comprome-
tent la quantitat de primeres
matries disponibles per al
futur.
Naturalment, la petjada ecolgi-
ca excessiva, s a dir, la respon-
sabilitat en el deteriorament
ambiental, no es pot imputar de
la mateixa manera a totes les
persones i a tots els pasos del
planeta. Lany 2006, els 65
pasos amb rendes altes eren
els responsables del 78% de la
despesa en bns deteriorables,
encara que aquests noms
constituen el 16% de la pobla-
ci global. El mateix any, noms
als Estats Units, la despesa en
bns de consum va ser de 9,7
mil miliards de dlars, aproxi-
madament 32.400 dlars per
cpita, xifra que representava el
32% de la despesa global, per
b que en aquest pas hi viu
noms el 5% de la poblaci
mundial. Linforme 2010 del
Worldwatch Institute (la mxima
autoritat en la matria) assenya-
la amb claredat que sn aquests
els pasos que necessiten revi-
sar urgentment els models de
consum, perqu ja avui dia el
planeta no els pot suportar. De
fet, si tots visqussim com els
nord-americans, es creu que la
Terra podria alimentar noms
1,4 mil milions de persones.
Per fins i tot amb rendes ms
baixes, lequivalent que gua-
nyen de mitjana a Jordnia i a
Tailndia, la Terra pot alimentar
menys persones que les que
formen la poblaci actual.
Aquestes xifres mostren una
1
El Banc Mundial sost que, lltim any
en qu hi ha disponibles dades de refe-
rncia (el 2005), aproximadament la
meitat de la poblaci mundial viu amb
menys de 2,00 euros al dia (passa el ma-
teix amb el poder dadquisici). Segons
la mateixa font, prop del 80% de la
poblaci mundial es troba per sota de la
tamb modesta renda mensual de 250
euros (tamb passa el mateix amb el
poder adquisitiu).
2
La petjada ecolgica s un sistema de
mesura de la utilitzaci de lentorn
natural. Es basa en la traducci dels
consums quotidians de les persones,
comunitats locals, estat en quantitat de
sls necessaris per produir els recursos
consumits i absorbir els residus.
25
realitat que poques persones
desitgen afrontar: amb els ac-
tuals 6,8 mil milions de perso-
nes del planeta, els models de
consum moderns no sn soste-
nibles.
LENTORN DETERIORAT
REPRESENTA UN OBSTACLE
PER A LAGRICULTURA
El panorama que sorgeix de
lanlisi general de la situaci
ecolgica planetria mostra un
entorn amb equilibris incerts i
insostenibles en el futur. Una
primera evidncia t a veure
amb la disponibilitat de terra
conreable, base de qualsevol
raonament sobre la disponibi-
litat dels aliments. Actualment,
noms lAmrica Llatina i l-
frica disposen de superfcies
potencialment tils per a lex-
pansi dels conreus (encara
que ubicades en zones desfa-
vorables per a lagricultura pel
fet que estan cobertes de bos-
cos o classificades de reserves
naturals), mentre que lexpansi
agrcola de lsia ja ha arribat
al seu lmit. Amb tot aix, cal
destacar que prop del 70% de
tots els sls ds agrcola del
planeta sutilitza actualment per
a la ramaderia, directament
com a pastura o b per a conreu
de pinso i farratge.
Ms enll dels lmits dun pro-
cs dampliaci indefinit dels
conreus, cal considerar el pro-
cs de reducci que pateixen
les terres conreades actual-
ment, a causa de la desertitza-
ci del sl (o sigui, de la prdua
dels compostos orgnics neces-
saris per als conreus): cada any
sarrabassen 25 mil milions de
tones de sl frtil superficial a
lagricultura.
Les mateixes irregularitats cli-
mtiques creixents contribuei-
xen a alterar els cicles naturals
del conreu i a fer molt ms
difcil la feina en aquelles zones
del mn on la manca de diners i
de tecnologia accessible expo-
sa principalment els agricultors
als capricis del clima.
Finalment, en aquesta presen-
taci sinttica de la influncia
de lentorn en lagricultura,
hem de recordar el cercle vi-
cis que sestableix entre, duna
banda, la proliferaci dels par-
sits i, de laltra, els productes
agrcoles. Ls cada vegada ms
intensiu dels pesticides qumics
de sntesi,
3
desprs dun entu-
siasme inicial pels resultats
aconseguits, ha mostrat, de fet,
tots els seus lmits i ha generat
fenmens de resistncia crei-
xent per part dels parsits als
quals sadrecen. Lxit da-
questa dinmica s reassumible
en ms del 33% de la producci
agrcola que encara avui es
perd (en les fases prvia i
posterior a la collita) a causa
dels atacs parasitaris i per la
interferncia de les males her-
bes, malgrat la inversi de ms
de 30 mil milions de dlars
lany a escala mundial en pesti-
cides.
LAGRICULTURA
PRODUCTIVISTA
DETERIORA LENTORN
Si lagricultura es ressent greu-
ment del deteriorament am-
biental, el model agrcola domi-
nant a escala mundial, basat en
el productivisme contra vent i
marea, s, al seu torn, una causa
de grans empitjoraments ecol-
gics.
Per mantenir la producci de
quantitats cada cop superiors
de bns agrcoles i de rama-
deria, els sistemes de conreu
adoptats principalment al pla-
neta, en realitat, suposen:
a les muntanyes, quantitats
creixents de pesticides i fer-
tilitzants i quantitats creixents
daigua;
a les valls, quantitats creixents
de contaminaci;
en lmbit sistmic, prdua de
biodiversitat.
Al seu torn, el model de distri-
buci i comercialitzaci de
carn, productes hortofrutcoles i
derivats, basat en el model on
sigui i a qualsevol estaci,
comporta un fort creixement de
la contaminaci per part del
transport (i, en especial, una
elevada emissi de CO
2
a
laire).
A continuaci, provarem, per
tant, danalitzar ms a fons lin-
forme del model de producci,
la distribuci agrcola i les prin-
cipals conseqncies relaciona-
des amb lentorn.
Aigua i agricultura
En lagricultura i la ramaderia
es dedica una quota entre el 60
i el 70% del consum global
daigua del planeta. Una xifra
molt rellevant que la ramaderia
intensiva
4
est mantenint cada
cop ms alta. El bestiar utilitza
directament noms l1,3% de
laigua emprada en total en
lagricultura, per sense tenir
en compte laigua utilitzada per
produir la gran quantitat dali-
ments que consumeixen els
animals. Amb aquest clcul es
descobreix, per exemple, que
un quilo de carn de bou sha
produt amb 100.000 litres
daigua en contraposici amb
els 2.000 litres necessaris per
conrear un quilo de soja.
La taula de la dreta resumeix els
impactes sobre laigua i els
beneficis nutritius en relaci
amb alguns aliments agrcoles
comparats amb les carns. Les
dades parlen per si soles.
5
Per agreujar el problema tamb
existeix la difusi del model
alimentari basat en el consum
de carn. Actualment cada nord-
americ en menja en un any
una mitjana de 122 quilos, en
contraposici als 87 dun itali,
els 50 dun xins i els 4 dun
indi. Tanmateix, les dades
relatives a lsia mostren una
tendncia de lacomodament en
3
A lndia, ls de pesticides ha passat
de 3,2 grams de principi actiu per hect-
rea a mitjan anys cinquanta, a ms de
500 grams els anys noranta, sense que
shagi resolt el problema dels insectes
nocius.
4
Noms el 8% de loferta de carn prov
danimals de pastura, mentre que la
ramaderia mixta i la intensiva es repar-
teixen ms o menys de manera equitativa
la porci ms gran del pasts (de lin-
forme FAO The livestocks long sha-
dow).
5
Water Resources: Agriculture, the En-
vironment, and Society An assessment of
the status of water resources de David
Pimentel, James Houser, Erika Preiss,
Omar White, et al. Bioscience, febrer
1997, vol. 47, nm. 2.
26
el consum occidental, amb una
pressi sobre laigua i sobre
lentorn en general que no es
pot reduir si no s mitjanant un
replantejament del model ali-
mentari.
Al capdavall, el problema de
laigua sagreuja ms endavant
per la decisi de desherbar els
camps per tal que les opera-
cions relacionades amb el con-
reu industrial siguin ms homo-
gnies i repetitives. De fet,
estudis recents han demostrat
que la pluviositat duna deter-
minada microrea est directa-
ment relacionada amb els me-
tres cbics de vegetaci pre-
sent: leliminaci de grans
quantitats de vegetals retinguts
intilment significa la reducci
de la pluja i, per tant, de lapor-
taci daigua.
La contaminaci
Fins i tot en aquest cas, el prin-
cipal responsable dels efectes
ambientals negatius s la ra-
maderia intensiva. Per al seu
cicle sutilitzen grans quantitats
de substncies qumiques (hor-
mones, antibitics, fertilitzants,
herbicides, etc.) que acaben
contaminant els estrats aq-
fers. Per exemple, a la conca del
Po, cada any shi aboquen 190
mil tones dexcrements animals
que contenen hormones, anti-
bitics i metalls pesants. El
sector zootcnic s responsable
a escala global del 18% de les
emissions de gasos de lefecte
dhivernacle (un nivell superior
al determinat pel sector dels
transports) i allibera a laire el
37% del met (23 vegades ms
nociu que el CO
2
en termes
descalfament global) i el 65%
de lxid de nitrogen (296
vegades ms nociu que el CO
2
).
Un altre factor amb molt de pes
en laugment de la contamina-
ci global (i del CO
2
en espe-
cial) s la tendncia creixent de
la gran distribuci (supermer-
cats i hipermercats) a comer-
cialitzar als seus prestatges
aliments provinents dindrets
molt llunyans. Un exemple
concret en sn les cireres
argentines venudes a Itlia
durant lhivern. Un quilo de
cireres equival a 360 quiloca-
lories, per shan hagut de
cremar amb 2,5 litres de quero-
s per poder-les transportar a
travs de loce, lequivalent a
20.000 quilocalories, que han
produt 6 kg danhdrid carb-
nic (CO
2
). Sobre la base de
principis similars, la Coldiretti
italiana
6
ha provat de mesurar
limpacte danhdrid carbnic
duna srie de productes provi-
nents daltres continents (quasi
tots conreats tamb al nostre
pas, sovint en una altra estaci)
i cada cop ms presents als nos-
tres comeros. El resultat es
resumeix a la taula segent:
Prdua de biodiversitat
La biodiversitat ha estat sempre
essencial en el desenvolupa-
ment agrcola i alimentari. Les
diverses combinacions de gens
en les plantes confereixen la
seva capacitat de resistir, de
tant en tant, a determinats par-
sits, malalties i sequeres. Els
agricultors del Sud global, en
especial, segurament necessi-
ten, ms que varietats niques a
un alt rendiment, conreus
diversificats que creixin b, fins
i tot en climes adversos, i
animals resistents a les malal-
ties. Per als agricultors ms po-
bres, la biodiversitat pot repre-
sentar la millor protecci contra
la fam. Fins i tot els consumi-
dors gaudeixen de lavantatge
que els dna la possibilitat de
poder escollir mpliament en el
sector vegetal i animal, el qual
ofereix una dieta principalment
nutritiva, especialment impor-
tant per a les comunitats locals
amb poc accs als mercats.
No obstant aix, el model pro-
ductivista intensiu en agricul-
tura i en ramaderia tendeix a
reduir la biodiversitat tot afavo-
rint les poques plantes i els
pocs animals que garanteixen
un rendiment elevat i fent
desaparixer progressivament
la resta. La taula que apareix a
continuaci resumeix de mane-
ra efica el procs de reducci
en curs:
El resultat general daquesta
opci s previsible: segons les
estimacions de la FAO, durant
lltim segle, shan perdut prop
de les tres quartes part de la
diversitat gentica present als
conreus agrcoles. De les 6.300
races animals, 1.350 estan en
perill dextinci o ja shan
Aliments Litres daigua x 1 kg
Litres daigua x 10 g de
protenes
blat 900 70
blat de moro 1.400 150
arrs 1.910 280
pollastre 3.500 175
bou 100.000 4.500
ALIMENTS IMPORTATS i EFECTE DHIVERNACLE
Productes Provinena Distncia (km)
Consum
petroli (kg)
Emissions
CO2 (kg)
Vi Austrlia 16.015 9,4 29,3
Prunes Xile 11.970 7,1 22,0
Carn Argentina 11.180 6,7 20,8
Mango Per 10.865 6,5 20,2
Sndria Panam 9.516 5,7 17,8
6
s la principal agrupaci dempreses
italianes del sector agrcola.
27
extingit. Fa cinquanta anys, a la
plana del Po i a les seves valls,
es podien comptar centenars
de diverses varietats de blat de
moro, cadascuna adaptada a les
diferents condicions edafol-
giques i climatolgiques, se-
gons el criteri de la planta
adequada al lloc adequat.
Desprs de la creaci dels blats
de moro hbrids, amb una pro-
ductivitat alta, per en condi-
cions de consums alts de ferti-
litzants, fitofrmacs i aigua, en
poc temps, gaireb cap de les
varietats conreades abans no
sha mantingut a la plana del Po
i als seus voltants
Les plantes que coneix el gnere hum sn ms de 250.000
30.000 aproximadament Sn comestibles
7.000 aproximadament Shan utilitzat com a aliments
120 aproximadament Avui dia es conreen mpliament
9 espcies Subministren ms del 75% de lalimentaci humana
3 de les quals Subministren ms del 50% de lalimentaci humana
Extret de Seeds of life, FAO Information Division, Plant Production and Protection Division
28
De lagricultura familiar
a lagricultura industrial
NDEX
Les etapes duna revoluci
Lagricultura industrial i el mite
de la productivitat
La modernitat de la petita
agricultura i de lagroecologia
LES ETAPES DUNA
REVOLUCI
Fa uns quants milers danys, se-
gurament de manera simultnia
en diferents indrets del mn, es
produa un fenomen fonamental
per a la histria de la humani-
tat. Els homes i les dones co-
menaven a comprendre que
les llavors de les plantes ali-
mentries i de les plantes que
produeixen altres coses tils
per al gnere hum (cot, lli,
herbes medicinals, etc.) es
podien utilitzar per tornar a fer
crixer aquelles mateixes plan-
tes en els llocs i en les quanti-
tats que decidien els agricultors
i no per desig de la naturalesa.
Progressivament, el gnere
hum canviava la manera de
treballar i de viure: de caadors
a recollectors (s a dir, usufruc-
tuaris del que la naturalesa els
oferia de manera espontnia),
els homes i les dones es trans-
formaven en conreadors agrco-
les, sembrant els camps i ja no
vivint ms com a nmades, sin
en habitatges permanents si-
tuats a prop dels terrenys con-
reats. Van ser sobretot les dones
les que van seguir els progres-
sos agrcoles i van permetre al
gnere hum dedicar una part
del temps de treball a activitats
intellectuals i artesanals cada
cop ms complexes i van crear
una forma de vida que no va
canviar fins a la Revoluci In-
dustrial. Lnic canvi important
que es va produir durant els
millennis que separen el naixe-
ment de lagricultura de la
Revoluci Industrial va ser el
procs de concentraci de la
propietat de la terra, que va
passar progressivament de mol-
tes famlies o grups familiars
extensos a petits grups oligr-
quics. La mateixa Revoluci
Industrial va modificar directa-
ment el treball i la vida quoti-
diana dun percentatge relativa-
ment petit de persones; aquells
que han continuat vivint a les
zones rurals (la immensa majo-
ria de la humanitat fins als anys
quaranta) no sels ha tocat de
manera marginal i encara avui
hi ha al mn milers de milions
dssers humans que viuen i
conreen amb modalitats no
gaire diferents de les que utilit-
zaven els seus avantpassats fa
centenars danys. No obstant
aix, a partir de finals dels anys
trenta, algunes transformacions
han comenat a interessar a
grups reduts dagricultors ms
rics i que estan ms en contacte
amb els progressos tcnics.
La primera transformaci, la
ms important, es va produir
cap al 1940 i va tenir a veure
amb la mecanitzaci, s a dir,
amb la utilitzaci de mquines,
com per exemple, els tractors.
Igual que en altres mbits de
lactivitat humana, larribada de
mquines alimentades de com-
bustibles fssils (com el carb o
el petroli, capaces de despren-
dre en uns instants lenergia
acumulada a linterior de la te-
rra durant centenars de milers
danys) va augmentar moltssim
la possibilitat que una sola
persona, al comandament de la
mquina adequada, obtingus
unes quantitats de producte
extremadament superiors a les
que hauria obtingut noms amb
la seva destresa i fora muscu-
lar.
Una segona transformaci ha
estat fruit de les evolucions de
la qumica. Els estudis qumics
han perms entendre tant la
29
Tecnologia a disposici Nombre dagricultors al mn que
tenen accs a la tecnologia
Productivitat per treballador
Revoluci agrcola (mecanitzaci,
motoritzaci)
Aproximadament 25 milions
2.000 tones dequivalent de cereals/
any (1)
Revoluci verda (llavors seleccionades,
irrigaci intensiva) amb tracci animal Aproximadament 400 milions 50 tones dequivalent de cereals/any
Revoluci verda noms amb
eines manuals Aproximadament 400 milions 10 tones dequivalent de cereals/any
Sense revoluci tecnolgica,
ni tan sols animals
Nota: es tracta principalment de
pagesos que treballen a les zones menys
irrigades de lfrica, lsia i
lAmrica Llatina.
Aproximadament 400-500 milions
Nota: molts daquests treballadors
tamb sn jornalers en els latifundis,
amb treballs precaris i salaris que es
mouen entre els 10 cntims i
els 2 dlars al dia
1 tona dequivalent de cereals/any
Nota: El nombre total dagricultors que apareix a la taula arriba aproximadament a 1,3 mil milions.
Si, a ms a ms, hi tenim en compte les famlies, sarriba a xifres superiors als 3 mil milions de persones, que encara
avui depenen del treball agrcola.
(1) Lequivalent de cereals/any s una unitat de mesura que transforma en quantitats de cereals la productivitat rela-
cionada amb altres conreus agrcoles. Ls daquesta unitat de mesura s especialment adequat per a les taules compa-
ratives.
composici dels factors nutri-
tius per a les plantes com la
composici de les substncies
verinoses per a les plantes i els
animals nocius. Cap al 1960,
aquests estudis han portat a la
individuaci i a la producci a
gran escala de fertilitzants, s a
dir, de substncies per accele-
rar lalimentaci de les plantes,
i de pesticides i herbicides, s a
dir, de substncies per eliminar
els animals i les plantes noci-
ves. Al mateix temps, en lmbit
biolgic, ha millorat la capacitat
de selecci de les plantes i els
animals ms productius i, en
lmbit hidrulic, ha augmentat
leficincia de la irrigaci.
No hi ha dubte que, des dun
punt de vista de la productivitat
econmica immediata, la revo-
luci mecnica i lanomenada
revoluci verda
1
han donat
resultats excepcionals. Si fins al
1940 les diferncies en la pro-
ductivitat per treballador agr-
cola (repetim una vegada ms
que el discurs sobre la produc-
tivitat per superfcie de terreny
s diferent) eren aproximada-
ment de 10 a 1 en els diversos
indrets del mn, actualment,
grcies a aquestes dues revo-
lucions, es registren diferncies
fins a una relaci de 2.000 a 1.
En altres punts daquest recull
sanalitzen les conseqncies
socials i ambientals contradic-
tries. La fotografia de la si-
tuaci actual pel que fa al po-
tencial productiu diferent est
molt ben representada per
lestudi de Marcel Mazoyer,
2
el
qual resumim (taula damunt).
LAGRICULTURA
INDUSTRIAL I EL MITE DE
LA PRODUCTIVITAT
La taula de Mazoyer representa
les etapes de levoluci tecno-
lgica; cal llegir-la sense cap
altra consideraci per afirmar la
primacia absoluta duna agri-
cultura industrial dotada dunes
tecnologies que poden deixar
obsoletes i en vies dextinci
les formes dagricultura ms
tradicionals. En realitat, la taula
de Mazoyer s un instrument
til que, tanmateix, se situa en
un context social i ambiental
del planeta ben complicat.
En primer lloc, fins i tot si ens
limitem a lmbit estrictament
econmic, el mite de la pro-
1
Revoluci verda s el nom que es
dna al conjunt dels progressos qumics,
biolgics i hidrulics aplicats a gran
escala als conreus darrs, blat de moro i
blat a lsia i lAmrica Llatina a partir
dels voltants de lany 1960.
2
Professor emrit a lInstitut Nacional
dAgronomia de Pars-Grignon i vice-
president de lassociaci francesa per a
la FAO.
30
ductivitat de lagricultura indus-
trial est redimensionat. De fet,
si es considera la productivitat
per treballador, no es pot com-
parar aquesta modalitat dorga-
nitzaci del treball amb laltra,
per si es consideren altres as-
pectes importants, com la pro-
ductivitat per unitat de super-
fcie i la productivitat per
unitat denergia exgena (que
prov del respecte extern al
camp conreat, com pot ser el
cas del petroli que alimenta una
mquina agrcola) lagricultura
a petita escala
3
en surt gua-
nyant.
A ms, desprs dels indubta-
bles successos dels anys sei-
xanta i setanta, ja als anys
vuitanta sha vist com lincre-
ment artificial dels conreus
necessitava recursos externs
cada cop ms abundants i anti-
econmics. Durant aquesta
dcada, per exemple, shan
registrat augments de beneficis
en larrs del 13% en algunes
zones de les Filipines, per
tamb un increment en ls dels
fertilitzants del 21% i totes les
zones actuals daquest impor-
tant pas agrcola es caracterit-
zen per una tendncia a lestan-
caci, si no a la baixa. A la part
occidental de Java, laugment
del 23% dels beneficis de
principis dels anys dos mil ha
quedat virtualment anullat en
lmbit econmic per part de
lalt s dadobs i pesticides, del
65% i el 69%, respectivament.
Ms enll dels lmits econ-
mics difcilment previsibles de
fa algunes dcades, el model
dagricultura industrial produc-
tivista (utilitzarem aquest terme
per unir la revoluci mecnica i
la revoluci verda) ha mostrat
histricament grans lmits so-
cials. Ns un exemple la situa-
ci de tots aquells pagesos
(principalment indis i asitics)
que, en no tenir accs a laigua,
als adobs i als pesticides ne-
cessaris per passar a la revo-
luci verda, han comenat a ser
expulsats del mercat per part
dagricultors que han pogut
proveir-se dels factors produc-
tius necessaris. Desprs dun
intent de resistncia acompa-
nyat dun deute creixent (sovint
a autntics usurers), la prdua
de la possessi de la terra, la
runa i lxode cap a una
improbable destinaci millor a
la ciutat ha estat i s la situaci
habitual per a moltes daques-
tes famlies. (Per aprofundir
ms sobre aquest tema, vegeu
tamb larticle De les zones
rurals als suburbis urbans.)
Finalment, es tracten els lmits
ambientals dun model pro-
ductiu que introdueix de lexte-
rior una grandiosa quantitat
denergia en forma de combus-
tibles per a les mquines, dai-
gua (lagricultura, especialment
grcies a la seva variant indus-
trial-productivista, s la res-
ponsabl e del consum del
60-70% de laigua utilitzada al
nostre planeta), de fertilitzants i
de pesticides i herbicides que
causen un gran impacte en
lequilibri ambiental. Tot aix
configura un model ecolgic de
cicle obert, o sigui incapa
dalimentar-se i millorar-se
grcies als mateixos fruits del
seu procs productiu, situaci
diametralment oposada a la de
lagricultura a petita escala,
especialment en la seva variant
agroecolgica.
LA MODERNITAT DE LA
PETITA AGRICULTURA I DE
LAGROECOLOGIA
Lharmonitzaci dels coneixe-
ments tradicionals de la pagesia
amb les millores tecnolgiques
modernes (i, en especial, amb
les que sn curoses amb lim-
pacte ecolgic) sembla la com-
binaci essencial dels millors
exemples dagricultura a petita
escala. Entre el 60% i el 80% de
la poblaci agrcola mundial viu
actualment en unitats de pro-
ducci de petites dimensions, la
principal forma denergia de
les quals s el sol i adopta una
estratgia de diversificaci de
la producci.
El model s el del cicle tancat
on tot el que es produeix es
reutilitza per tornar a iniciar el
procs: la resta de conreus es
donen als animals o sincor-
poren directament al terreny,
lalimentaci del bestiar est
assegurada per part de la
producci empresarial i els
fems produts senterren en
quantitats que el sl pot ab-
sorbir i transformar, els arbres i
3
Per agricultura a petita escala (o agri-
cultura familiar, com es defineix en
molts contextos del Sud global) sentn
aquell conjunt dempreses que tendeixen
a rebutjar la monocultura, a integrar
tecnologies modernes de limitat impacte
ambiental amb coneixements tradi-
cionals i que tenen una dimensi limi-
tada (segons lentorn i la riquesa natural
dels terrenys es pot considerar dimensi
limitada indicativament aquella com-
presa entre les 50 hectrees, en el cas de
terrenys pobres, i les 10 hectrees, en el
cas dels terrenys ms rics).
31
els arbustos mantenen el sl,
produeixen fusta i constitueixen
un bon entorn per als depre-
dadors de parsits. La pedra
angular s la policulturalitat:
conrear tantes coses per repar-
tir els riscos agrcoles entre
ms productes i augmentar el
rendiment global.
Si des dun punt de vista am-
biental els models a petita
escala que adopten principis
agroecolgics sn, sens dubte,
ms virtuosos respecte als mo-
dels agroindustrials, des dun
punt de vista social, la difern-
cia esdev encara ms relle-
vant. Lagroecologia a petita es-
cala protegeix locupaci i
assegura que un gran nombre
de persones sencarreguin de
controlar i realitzar totes aque-
lles operacions delicades que
requereix un sistema de pro-
ducci no basat en els monocul-
tius dextensos camps de blat
de moro o de canya de sucre,
sin integrat (s a dir, basat en
la interacci entre diverses
plantes i diversos animals: ar-
bres tils fins i tot per protegir
del sol i de levaporaci altres
conreus sembrats a la seva
base; ramaderies tils tamb
per proporcionar fertilitzants
naturals, etc.).
Per s des dun punt de vista
econmic que lagricultura eco-
lgica a petita escala sorprn i
desmunta la creena habitual
segons la qual el futur dels con-
reus per alimentar un planeta
en creixement demogrfic con-
tinu noms pot ser industrial.
No sn poques, de fet, les an-
lisis que mostren que lagri-
cultura tradicional, amb el su-
port dalgunes de les millors
conquestes tecnolgiques, re-
sulta en general ms produc-
tiva, si la productivitat considera
no sols el rendiment per treba-
llador, sin tamb un quadre
econmic ms complex i rea-
lista. En un nmero de la revista
Scientific American del juliol del
1994, es demostra, per exem-
ple, que la policultura tradicio-
nal produeix 100 unitats dali-
ments per cada 5 unitats de
recursos, mentre que amb la-
gricultura industrial sen pro-
dueixen 300. La productivitat
per recursos s, per tant, 60
vegades superior.
Tanmateix les consideracions
ms crebles sobre aquest tema
provenen de lIAASTD (sigles
en angls que signifiquen Ava-
luaci Internacional del Paper
del Coneixement, la Cincia i
Tecnologia en el Desenvolupa-
ment Agrcola). Es tracta de
lestudi comparatiu ms ampli
que sha realitzat mai, encarre-
gat per organismes de prestigi i
amb compromisos ecolgics a
priori (Banc Mundial i FAO,
lOrganitzaci de les Nacions
Unides per a lAgricultura i
lAlimentaci), amb el suport de
quatre organitzacions ms del
sistema de les Nacions Unides
4
i
dels governs de la Xina, lndia,
el Brasil, Frana i el Regne Unit.
Les conclusions dels quatre-
cents experts i investigadors a
escala mundial, publicades
lany 2008, han estat substan-
cialment compartides fins i tot
entre governs de cultura agr-
cola fortament industrialista,
com els Estats Units, el Canad i
Austrlia (tot i que shan disso-
ciat de les valoracions sobre el
lliure comer i els OGM, orga-
nismes genticament modifi-
cats), els quals no es poden
equivocar. Linforme indica, de
fet, que la via per al millor de-
senvolupament agrcola del
planeta passa per una agricul-
tura de petita a mitjana escala,
agroecolgica i polifuncional,
s a dir, capa de centrar laten-
ci fins i tot en les dimensions
indirectes del treball agrcola:
protecci del patrimoni cultu-
ral, aprovisionament de serveis
ambientals i activitats recrea-
tives.
4
PNUD (Programa de les Nacions Uni-
des per al Desenvolupament), PNUMA
(Programa de les Nacions Unides per al
Medi Ambient), OMS (Organitzaci
Mundial de la Salut) i CNUCD (Con-
ferncia de les Nacions Unides sobre
Comer i Desenvolupament).
32
Els aliments
sestan transformant
NDEX
Dos canvis importants
El poder excessiu de la carn
Els riscos dels agrocarburants
DOS CANVIS IMPORTANTS
Lagricultura des de sempre ha
respost a les necessitats huma-
nes relacionades tant amb lali-
mentaci com amb els altres
mbits. De fet, el conreu dels
vegetals pot proveir aliments,
per tamb primeres matries
per a la roba (cot, lli) i per a
altres usos (per exemple, la fa-
bricaci de cistells o altres
objectes ds habitual). No
obstant aix, durant els ltims
anys lequilibri entre els diver-
sos mbits sha vist alterat i les
evidncies ms importants de
la relaci modificada entre ali-
mentaci i altres produccions
sn dues.
La primera s el canvi en el
sector alimentari dels cereals
destinats a lalimentaci huma-
na als destinats a lalimentaci
danimals de carn.
La segona s lampliaci de les
terres per a la producci de
plantes dagrocarburants, s a
dir, de plantes destinades a
proveir combustibles per al
sistema industrial i (sobretot)
per al sistema dels transports.
La disminuci conseqent de
les terres disponibles per a
altres usos est provocant im-
portants conseqncies en lac-
cs a lalimentaci per part de
la poblaci ms pobra.
EL PODER EXCESSIU DE LA
CARN
Es calcula que lenorme quan-
titat de cereals destinats a lali-
mentaci del bestiar, si sutilit-
zs directament en lalimen-
taci humana, podria alimentar
2.500 milions de persones. Tot i
aix, la carn, smbol de benes-
tar alimentari i general des de
sempre (malgrat els danys que
causa a lorganisme si es consu-
meix en excs) s un b el
consum del qual creix de ma-
nera continuada, fins i tot en
aquells pasos que tradicional-
ment no la incloen a la seva
dieta (comenant per la Xina,
pas histricament poc habituat
al consum daliments dorigen
animal i actualment el principal
responsable de la duplicaci
del consum de carn que sha
produt al Sud global entre el
1980 i el 2002; mentre que
lndia s el responsable durant
el mateix perode de laugment
del 25% en el consum de llet).
Diversos autors, en especial Je-
remy Rifkin, a ms dinstitucions
importants, han analitzat i divul-
gat les conseqncies catas-
trfiques en lmbit social i am-
biental de la tendncia a aug-
mentar el consum de carn
(principalment bovina).
Segons lOrganitzaci de les
Nacions Unides per a lAgri-
cultura i lAlimentaci (FAO)
1
noms lany 2002 es van con-
vertir en pinso per al bestiar
670 milions de tones de cere-
als, ms o menys la quantitat
equivalent a un ter de la pro-
ducci global. En realitat, no es
tracta duna tendncia gaire
recent: lany 1974, als Estats
Units, es van subministrar 145
milions de tones de soja i de
cereals al bestiar, per noms
es van obtenir 21 milions de
tones en forma de llet i ous. Ja
aquell any es van treure de lali-
mentaci humana 124 milions
de tones de vegetals que, si
shaguessin distribut entre la
poblaci mundial, haurien ga-
1
Vegeu lestudi de lany 2006: Lives-
tocks Long Shadow: Environmental
Issues and Options.
33
rantit un plat de menjar per a
cada habitant durant tot un any.
LAmrica Central s segura-
ment la regi smbol daquesta
decisi distorsionada: ja a finals
dels anys setanta, el 66% de la
terra llaurable estava ocupada
per bovins o altre bestiar desti-
nat principalment als mercats
dels Estats Units. Les descom-
pensacions produdes per la
sobreproducci de carn sn
evidents fins i tot anant de les
macrovaloracions a les anlisis
ms espec f i ques: segons
Roberto Rizzo,
2
es calcula que
una hectrea de terra pot satis-
fer les necessitats alimentries
de vint persones si shi conreen
patates, pastanagues, arrs o
blat; unes deu si shi conreen
mongetes o psols, per noms
tres si sutilitza per produir carn
de conill o de porc, dues si s
per carn de pollastre o ovina i
una nica persona si s per a
carn bovina. Si mirem les pers-
pectives de futur, tampoc no es
veuen senyals encoratjadors: si
actualment es destinen ms de
750 milions de tones de cereals
al bestiar, la FAO calcula que la
demanda de cereals per fer-ne
pinso hauria de crixer aproxi-
madament mil milions de tones
des de finals dels anys noranta
fins al 2030.
Naturalment, fins i tot en el cas
del consum de carn, els diver-
sos pasos i les diverses zones
geogrfiques presenten inci-
dncies diferenciades. Es cal-
cula, per exemple, que malgrat
ls en augment de productes
dorigen animal de lndia (qua-
si exclusivament recondubles a
la llet), seguint lestil alimentari
del indis, es podria alimentar el
doble de persones respecte a
lestil europeu i quatre vegades
ms de persones respecte a
lestil nord-americ. Si limitem
la mirada al consum de carn, les
dades diuen que cada nord-
americ en menja de mitjana en
un any 122 quilos en compara-
ci amb els 87 dun itali, els 50
dun xins i els 4 dun indi. Aix,
800 milions de persones estan
sobrealimentats amb una dieta
a base de carn, un nombre no
tan lluny al daquelles perso-
nes que pateixen subalimen-
taci. Per, a part dels efectes
profundament distorsionats so-
bre laccs social als aliments,
la sobreproducci i el consum
excessiu de carn estan produint
efectes totalment negatius en
lmbit ambiental. Per exemple,
el 2006 la FAO va calcular que,
en relaci amb les activitats
humanes, el bestiar produeix el
18% de les emissions de gas de
lefecte dhivernacle, s a dir,
molt ms que tots els mitjans de
transport. El bestiar, sobretot el
bov, s el responsable del 9%
del dixid de carboni. A ms, el
bestiar tamb s el responsable
del 65% de les emissions de
protxid de nitrogen amb un
efecte sobre lescalfament te-
rrestre equivalent a 300 vega-
des el del dixid de carboni.
Finalment, el bestiar emet el
37% de tot el met, gas que
incideix 23 vegades ms en
lescalfament del planeta en
comparaci amb el dixid de
carboni. Finalment, cal recordar
la gran necessitat daigua que
requereix el conreu de pinso,
necessari per a la producci de
carn bovina. Per exemple, sha
calculat que es necessita ms
aigua per produir mig quilo de
carn de bou que la que gasta de
mitjana un habitant dels Estats
Units per dutxar-se durant un
any.
ELS RISCOS DELS
AGROCARBURANTS
A ms de la substituci del
conreu de cereals destinats al
consum hum per cereal s
destinats als bovins (la carn
dels quals alimenta noms la
part ms rica de la poblaci),
laltre gran procs que est
posant en perill ls dels terre-
nys agrcoles per produir ali-
ments s el desenvolupament
dels agrocarburants.
3
Qui els utilitza
Europa s, juntament amb els
Estats Units, un dels pols de
major desenvolupament de la
indstria dels agrocarburants
grcies als incentius pblics
(subsidis i tarifes facilitades per
la importaci) i grcies als ob-
jectius normatius que requereix
la mescla de quotes dagrocar-
burants amb combustibles pe-
trolfers. Tanmateix, cal destacar
des del principi un element de
diferenciaci important: mentre
que els Estats Units sn tamb
grans productors dagrocarbu-
rants (en especial a travs del
blat de moro), els europeus sn
principalment importadors de
produccions realitzades en
altres llocs (en especial al sud-
est asitic), els quals renoven
tamb en aquest sector rela-
cions de caire neocolonial.
Les dues tipologies
Els agrocarburants pertanyen a
dues categories: lagroetanol i
lagrodisel.
Lagroetanol s un alcohol que
sha obtingut mitjanant un
procs de fermentaci de pro-
ductes agrcoles rics en carbo-
hidrats com els cereals (blat de
moro, melca, blat, ordi), els
conreus de sucre (bleda i canya
de sucre), la fruita, la patata i la
pinyolada. Lagrodisel sobt,
en canvi, de la refinaci de loli
de colza, la soja, el girasol, la
jatropha, la palma o altres plan-
tes que proveeixen llavors dun
alt contingut en oli.
2
Roberto Rizzo: Salvare il mondo senza
essere Superman. Einaudi, 2005, pg.
86.
3
Nota: per coherncia amb el que indica
el moviment Via Campesina, utilitzarem
aquest terme en lloc dels ms imprecisos
i ms utilitzats biocarburants o biocom-
bustibles.
34
Qui els produeix
PAS
QUANTITAT
(en miliards de litres)
TIPOLOGIA
Estat Units 28
Agroetanol
Brasil 19
Agroetanol
Uni Europea 8,3
Agrodisel per al 75%
Xina 2
Agroetanol
Canad 1
Agroetanol
Font: FAO (2008) The state of food and agriculture. Biofuels: prospects, risks and opportunties.
Les caracterstiques dels principals productors dagrocarburants
Brasil T caracterstiques particulars i en certs aspectes semblaria el pas dotat de les millors
oportunitats per al desenvolupament dels agrocarburants. En primer lloc, lestat brasiler
t una mplia experincia en el sector a causa de la dedicaci histrica de lalcohol de
sucre com a combustible per als autombils (grcies tamb a aquestes premisses ha
estat possible el desenvolupament a gran escala de la indstria de letanol sense el
suport dels subsidis del govern); a ms, la canya de sucre brasilera s econmica i
eficient, ja que proporciona una relaci ptima entre lenergia introduda i lenergia
extreta. Tot i aix, fins i tot en presncia de tantes caracterstiques favorables, els ele-
ments negatius tenen tant de pes que generen molts dubtes importants sobre el desen-
volupament daquest tipus de conreu. A ms de les consideracions generals (vegeu els
falsos mites), hi ha almenys dues consideracions especfiques en la realitat brasilera que
shan de tenir en compte. La primera est relacionada amb les condicions dels treballa-
dors de la canya de sucre, els salaris baixssims
4
i les condicions laborals precries (a
vegades de veritable esclavitud) sn les condicions perqu lagroetanol es mantingui
econmicament avantatjs. La segona consideraci t a veure amb el risc extremada-
ment concret duna difusi a escala molt gran de la monocultura. A ms de comprometre
seriosament la sostenibilitat ambiental, la monocultura tindria efectes socials catastr-
fics; en realitat, les terres destinades a la canya de sucre sapartarien de la reforma
agrria que el pas (i, principalment, els pagesos sense terra) espera des de sempre,
lnic gran pas del mn que encara no lha dut a terme.
Estats Units Als Estats Units, els conreus destinats a lagrocombustible han crescut notablement en
pocs anys grcies a lempenta de ladministraci Bush, en qu el blat de moro s el
conreu principal de lagroetanol. En aquest pas, la indstria ha crescut grcies als
substanciosos incentius fiscals i crediticis.
Europa Tot perseguint el somni duna reducci de la dependncia energtica dels pasos petro-
lfers, a ms duna sostenibilitat ambiental i climtica, malgrat tot, Europa no disposa de
les condicions estructurals per respondre a aquests objectius sobre la base del propi
potencial agrcola. En aquestes condicions, ls dagrocarburants es relaciona inevita-
blement amb les mateixes dinmiques dexplotaci que existien a lpoca del colonialis-
me. Lexpansi en els pasos del Sud global de les plantacions destinades a produir
combustibles per als autombils europeus dna vida, de fet, a profundes reconversions
productives denormes extensions de terra, a desforestacions a grandssima escala i a
lexpulsi de la pagesia i les comunitats indgenes dels territoris destinats a aquest nou
negoci. Per exemple, una part important de lagrodisel europeu destinat a ser produt a
partir de la soja brasilera i, sobretot, de loli de palma provinent dIndonsia i Malisia.
En aquests dos ltims pasos ja sestan duent a terme impressionants accions de desfo-
restaci que posen en risc la biodiversitat vegetal i animal dels boscos i destrueixen els
bons propsits sobre el clima, sovint juntament amb els pobles que viuen en aquests
boscos, com els Dayak.
4
Lautor daquest text ha trobat situacions en qu els talladors de canya de sucre del nord-est del Brasil reben menys dun euro al dia.
35
Els falsos mites
Mite nm. 1:
Els agrocarburants sn ecol-
gics
Segons els promotors daquest
gnere de conreu, la utilitzaci
dels agrocarburants, que per-
met una reducci significativa
de ls de petroli i combustibles
fssils, representaria un estalvi
en les emissions de gas de
lefecte dhivernacle. No obs-
tant aix, es considera tot el
cicle de vida de lagrocombus-
tible (de la planta al dipsit de
lautombil), lestalvi moderat
de les emissions queda neutra-
litzat per limpacte que t la
seva producci en el medi
ambient. Cada tona doli de
palma, per exemple, emet en el
medi ambient 33 tones de CO
2
,
deu vegades ms que el pe-
troli; la distribuci dels boscos
tropicals per deixar espai a la
producci de canya de sucre
per a letanol emet el 50% ms
de gas de lefecte dhivernacle
respecte a la producci i a la
utilitzaci de quantitats similars
de gasolina. Lnic cas de ba-
lan ambiental segurament po-
sitiu s el de lexplotaci de
plantacions de canya de sucre
ja existents, per, com ja sha
vist, la sostenibilitat econmica
de les operacions suposaria una
explotaci forta i continuada
dels treballadors agrcoles.
Mite nm. 2:
Els agrocarburants no fan la
competncia a laccs als ali-
ments
Les empreses interessades sol-
liciten treballar en projectes
que es puguin concretar en un
futur proper, on els agrocarbu-
rants de segona generaci
sextreguin de vegetals que no
siguin ds alimentari. Da-
questa manera, no hi hauria
ms problemes de competn-
cia, per exemple en la destina-
ci del blat de moro que prov
dels agrocarburants actuals de
primera generaci. Per al-
menys hi ha dues objeccions.
En primer lloc, els terrenys des-
tinats als agrocarburants conti-
nuarien sent terrenys robats de
la producci daliments (fins i
tot en el cas de terres marginals
on sovint es produeixen conreus
alimentaris menors, per im-
portants socialment). En segon
lloc, s evident que la produc-
ci dagrocarburants interv de
manera directa i generalitzada
en lequilibri alimentari, tal com
es desprn clarament dels me-
sos de gran crescuda dels preus
dels aliments. Lndex dels
preus publicats pel Banc Mundial
va augmentar un 140% entre el
gener del 2002 i el febrer del
2008. Aquest augment ha estat
causat per una confluncia de
factors, el ms important dels
quals ha estat el fort increment
de la producci de biocarburant
als Estats Units i a la Uni Euro-
pea. Sense laugment de biocar-
burant, les existncies globals de
blat i blat de moro no haurien
disminut de manera notable i els
augments dels preus com a res-
posta a altres factors hauria estat
modesta (...) (D. Mitchell, A
note on rising food prices,
2008). En realitat, lagenda dels
agrocarburants no est dictada
per una reconversi ecolgica
dels governs, empesos per
lescalfament global, sin per
les oportunitats de negoci de
les grans multinacionals: Mon-
santo, Archer Daniel Midlands;
de fet, per expressar-ho amb
les explcites paraules duna
revista del sector nord-america-
na, els conreus transgnics i els
biocarburants estan fets lun per
laltre (J. Evans, GM crops and
biofuels, Ethanol Producer Ma-
gazine, agost 2008).
Impacte socialment negatiu
sobre els preus dels productes
alimentaris i sobre la destinaci
de ls dels terrenys, paper
insignificant i fins i tot nociu per
a lequilibri climtic, limitaci
dels resultats respecte a lob-
jectiu dautosuficincia energ-
tica, estmul davant les postures
neocolonials (...) sembla que
els agrocarburants representin
un bumerang macroscpic.
36
El preu
dels aliments
NDEX
Les causes de les variacions
dels preus agrcoles
Les subvencions del govern,
una ajuda per als forts
El paper de lespeculaci
financera
LES CAUSES DE LES
VARIACIONS DELS PREUS
AGRCOLES
En el mn real sn pocs els
bns el preu dels quals est
definit per les lleis pures de
loferta i la demanda. A la prc-
tica, el pes dels monopolis, el
papers de les especulacions,
lescs accs a les informa-
cions, les intervencions polti-
ques i molts altres factors acom-
panyen el procs de fixaci
dels preus. El cas dels aliments
no fa excepcions i, en alguns
aspectes, s ms indicatiu que
daltres en les distorsions de
leconomia i de la poltica con-
tempornia, poc capaces de
distingir entre mercaderies co-
munes i bns (com els alimen-
taris) que garanteixen el gaudi
de drets fonamentals i poc
capaces en general de tutelar
els sectors ms dbils de la
poblaci mundial.
A continuaci, sexposen els
principals mecanismes que de-
terminen el preu mitj dels
aliments:
el desenvolupament tecnol-
gic de la segona meitat del
segle XX ha comportat una da-
vallada dels preus agrcoles
mitjana de lordre del 70-
80%. La davallada dels preus
al Sud global sha preferit fins
i tot per davant de la perma-
nncia dels costos baixssims
de la m dobra agrcola (en
alguns casos la paga anual per
produir 1.000 tones de cereals
s de 1.000 dlars!). Per
competir amb aquests preus,
el s agri cul t ors del Nord
arriben a subvencionar m-
pliament les economies agr-
ries, com veurem a conti-
nuaci.
lincrement en els costos dels
bns necessaris per a la pro-
ducci (especialment energia
i fertilitzants) han tingut en els
ltims temps una incidncia
rellevant, sobretot en lagri-
cultura ms industrialitzada,
fins i tot si encara no s
possible determinar-ne el pes
en perspectiva.
els agrocarburants, en canvi,
ja han produt efectes nota-
bles, per exemple, el fort
augment de la demanda de
blat de moro per produir-los
(vegeu larticle Els aliments
sestan transf ormant) ha
portat als Estats Units un
increment duna quarta part
de la superfcie destinada a
aquests conreus noms en
lanyada agrria 2007/2008 i
ha fet, daquesta manera, que
el preu de la mercaderia hagi
augmentat un 80%.
LES SUBVENCIONS DEL
GOVERN, UNA AJUDA PER
ALS FORTS
En la creaci dels preus dels
bns agrcoles, en els ltims
cinquanta anys, les decisions
poltiques i, en especial, els
subsidis pblics per als agri-
cultors han assumit un paper
molt important, determinat per
la Farm Bill (la poltica agrcola
nord-americana) i la PAC (la po-
ltica agrcola comuna euro-
pea).
Les dades generals sn impres-
sionants: cada any, lOrganit-
zaci per la Cooperaci i el
Desenvolupament Econmic
(OCDE, formada per 31 pasos
entre els quals hi ha els ms
rics de la Terra) destina 365 mil
milions deuros en subvencions
a lagricultura del Nord global.
Per concretar aquesta quantitat
sha calculat que cada vaca
37
europea rep un subsidi pblic
mitj de 2 euros al dia (actual-
ment, 3 mil milions de persones
al planeta tenen una renda
inferior a aquesta xifra). Si ho
traslladem dels animals a les
persones, resulta que les agri-
cultures del Nord arriben a sub-
vencionar amb 20.000 dlars
anuals per treballador (als
Estats Units) i 14.000 dlars
anuals per treballador (a Euro-
pa) les economies agrries.
Amb mecanismes similars,
pasos com Islndia i Noruega
tenen un sector agrcola que
rep ajudes pbliques en quanti-
tats superiors al valor de tota la
producci nacional.
De fet, la permanncia dun
sector agrcola a Islndia i a
Noruega pot tenir un efecte
positiu sobre la societat i sobre
el medi ambient fins al punt de
justificar una forta intervenci
econmica dels governs res-
pectius i, en realitat, ms en
general, el naixement de les
poltiques agrcoles estava ani-
mada per intencions socials
racionals. A linici de la PAC, als
anys seixanta, sapuntava en
realitat a dos resultats: 1) conte-
nir els preus dels bns agr-
coles en el sector ms dbil de
la poblaci (principalment els
obrers, els salaris dels quals
podien crixer menys del que
haurien crescut en condicions
de lliure mercat) i 2) evitar
xodes multitudinaris de les
zones rurals tot assegurant
rendes raonables als agricul-
tors.
Tot i tenir motius racionals fona-
mentals, la PAC europea i la
Farm Bill nord-americana han
desenvolupat amb el temps
conseqncies perilloses tant
en els pasos en qu sapliquen
les normes sobre lagricultura
com en els pasos del Sud
global.
A Europa, per exemple, el sis-
tema dadjudicaci de les aju-
des estatals ha afavorit princi-
palment les empreses grans,
riques i amb pocs treballadors:
actualment, el 10% de les
empreses italianes sadjudica
quasi el 70% del finanament
pblic i dins daquest 10% hi
trobem gegants com lItalia
Zuccheri Spa (140 milions deu-
ros de finanament lany 2008) i
lEridania Sadam Spa (125
milions).
Per s en les relacions amb el
Sud global que la PAC i la Farm
Bill mostren totes les seves con-
seqncies socialment injustes.
Els petits i mitjans agricultors
africans no reben ajudes de
lestat, fet que significa que per
vendre un determinat aliment
produt per ells nhan de cal-
cular el preu incloent-hi tots els
costos (llavors, lloguer o com-
pra dels tractors i de les altres
eines agrcoles, fertilitzants,
etc.) ms el seu benefici. Un
agricultor europeu que rep una
gran ajuda de lestat es pot
permetre, en canvi, vendre el
producte agrcola produt per
ell (segurament el mateix que
lafric) a un preu molt ms
baix perqu hi ha una srie de
costos que li han cobert els
subsidis pblics. El resultat s
que el blat de moro nord-
americ pot costar menys que
el mexic i que els agricultors
dels pasos llatinoamericans no
troben compradors disposats a
pagar el seu blat de moro a un
preu x quan els mateixos
compradors el poden pagar a
un preu menor als productors
nord-americans. Una possible
soluci per evitar la compe-
tncia deslleial en els preus
entre els agricultors de pasos
ajudats per lestat i els agricul-
tors del Sud global podria ser la
previsi dun impost fronterer
(o aranzel) aplicat, per exem-
ple, al blat de moro nord-
americ quan aquest vol entrar
a Mxic. Daquesta manera, els
pagesos mexicans tindrien una
competncia amb avantatge
grcies als diners del govern
nord-americ, per en part
castigada pels impostos fronte-
rers que hauria de pagar al
govern llatinoameric i el go-
vern mexic tindria una entrada
ms. Tanmateix, laplicaci dels
impostos fronterers (igual que
daltres mitjans de protecci
com, per exemple, el lmit legal
de les quantitats importables
dun pas estranger) est prohi-
bit per les regles del comer
internacional (establertes per
lOrganitzaci Mundial del Co-
mer, OMC o WTO en angls, i
segons els acords especfics de
cada pas).
1
Daquesta manera,
Mxic o qualsevol en el seu lloc
est obligat a acceptar el blat
de moro nord-americ a un
preu que de vegades pot ser
fins i tot ms baix que el cost de
producci.
2
En el cas de la
venda per sota del cost, es parla
tcnicament de dmping, una
prctica que pot portar a la
runa els productors de la com-
petncia (en el cas del nostre
exemple de la pagesia mexica-
na) i que, per aix, de vegades
est reglamentat. Segons lOMC
o WTO, ens trobem davant de
dmping noms quan el pro-
ductor exporta a preus diferents
respecte al preu al qual ven el
mateix producte al seu pas.
Per feta la llei, feta la trampa:
en primer lloc, el preu al qual
es ven en el propi pas pot ser
artificialment baix grcies a les
ajudes pbliques i, en segon
lloc, sempre s possible (i, de
fet, ha passat des de lany 1992
tant en el cas de productors
europeus com en el cas de
productors nord-americans)
disminuir els preus interns per
continuar exportant.
1
En el cas de la relaci entre Mxic i els
Estats Units, lacord sanomena
NAFTA, Tractat de Lliure Comer dA-
mrica del Nord.
2
Lagricultor nord-americ podria, per
exemple, gastar 100 $ i voler guanyar-
ne 50 $ ms per cada certa quantitat de
blat de moro. Si el seu govern, per la
mateixa quantitat, li dna 60 $, al final
lagricultor es pot permetre de vendre a
100 + 50 -60 = 90 $, s a dir, un preu
inferior als 100 $ del cost.
38
EL PAPER DE
LESPECULACI FINANCERA
Lespeculaci financera s un
argument amarg, sovint pre-
sentat a travs duna quantitat
de termes tcnics que desani-
men els qui no treballen. Tan-
mateix els seus mecanismes
f onamentals sn senzills i
intutius, els termes tcnics es
poden explicar i lalimentaci
s un argument prou important
per merixer una explicaci
fins i tot quan s necessari acos-
tar-se a mbits difcils com les
finances.
La funci originria i sana de
les finances consisteix a anti-
cipar mitjans de pagament a qui
no t els diners suficients per
iniciar una determinada activi-
tat (compres, obertura dempre-
ses, etc.), per que se suposa
que els tindr dins dun perode
de temps determinat, grcies a
la feina. El financer estableix un
preu (taxes dinteressos) per al
seu prstec (per a la seva
anticipaci), que ser ms alt
com ms relaci de poder
depengui dell i com ms fort
sigui el risc que el receptor de
lanticipaci restitueixi noms
una part o no restitueixi res del
que deu.
Aquest mecanisme fonamental
per al desenvolupament de les
economies ha experimentat,
amb el temps, una crescuda im-
petuosa. Els preus de docu-
ments reals o virtuals amb qu
adjudicar els prstecs shan
multiplicat i complicat (de les
simples lletres de canvi a les
accions, als bons del tresor, i
fins als pagaments a futur ms
complicats i productes finan-
cers derivats). Simultniament
ha augmentat excessivament el
nombre de persones que, gr-
cies a les informacions que la
telemtica fa possible, compren
les mercaderies ms desbara-
tades, tot comprometent-se per
a pagaments futurs, i les reve-
nen a preus ms alts fins i tot
abans dhaver pagat el deute. Si
es produeixen operacions da-
quest tipus sobre enormes
quantitats de productes (possi-
ble grcies a la caiguda de
lobligaci de posseir els diners
necessaris per tal de garantir la
futura compra), s possible gua-
nyar grans quantitats de diners
fins i tot amb petits canvis de
preu.
Fins a linici dels anys dos mil,
els aliments han estat lluny dels
mecanismes especulatius per
un motiu econmic i per un
motiu poltic. El motiu econmic
consistia en la seva tendncia
que els preus fossin cada cop
ms minvants a mesura que les
innovacions tecnolgiques els
feien potencialment accessibles
per a les butxaques ms bui-
des; el motiu poltic consistia en
el conjunt de normes que, des-
prs de la Gran Depressi mun-
dial del 1929, impedia opera-
cions especulatives amb els
aliments i amb les primeres
matries en general (la Com-
modities Exchange Act nord-
americana del 1936 era la
norma ms important en aquest
sentit). No obstant aix, ja a
partir dels anys vuitanta, durant
la presidncia de Ronald Rea-
gan, les normes nord-ameri-
canes que limitaven lespecu-
laci shavien comenat a ata-
car fortament i es van cancellar
definitivament durant la presi-
dncia de Bill Clinton als anys
noranta (per avaluar la impor-
tncia sorprenent daquestes
decisions poltiques, cal recor-
dar que els Estats Units tenen
un sistema normatiu que s el
punt de referncia mundial per
al mn financer i que, per tant,
les seves decisions tendeixen a
imitar-se per part dels altres
pasos). Des dun punt de vista
econmic, malgrat que els
especuladors no se sentien
gaire atrets pels aliments, entre
el mar del 2001 i la segona
meitat de lany 2007, els dos
sectors ms interessants per les
operacions financeres es van
desinflar de cop. Lany 2001 va
ser el torn de lanomenada nova
economia (el sector lligat a
lexpansi de la informtica) i el
2007, el torn del sector de la
construcci nord-americ (i
desprs mundial) amb la crisi
dels prstecs subprime, s a
dir, dels prstecs financers ad-
judicats a gran escala a perso-
nes que no podien pagar la
hipoteca de la casa. En aquest
punt, els aliments, i les primeres
39
matries agrcoles en general,
tornaven a ser un sector interes-
sant per a les finances. Del 2003
al mar del 2008, les inversions
financeres en lagricultura i
lalimentaci es van multiplicar
grcies a les vendes que de
vegades condicionen severa-
ment els preus dels productes
alimentaris: per exemple, les-
peculaci de larrs, producte
de primera necessitat per a mi-
lers de milions de persones, ha
aconseguit en noms cinc
mesos (del gener al maig del
2008) modificar-ne el preu, se-
gons els ndex de la FAO, de 193
a 372.
s evident que el naixement (i
el final) de les grans especula-
cions est sempre estretament
relacionat amb levoluci dels
productes que en constitueixen
la base. La informtica, al prin-
cipi de lespeculaci sobre la
nova economia, a la segona
meitat dels anys noranta, va
tenir un boom real de vendes
dequips i programes (que tan-
mateix ser inferior a les pers-
pectives de creixement infinit,
fet que provoca el final de la
bombolla especulativa) i el ma-
teix es pot dir de la construcci
durant els primers anys dos
mil. En el cas dels aliments, al-
gunes collites pobres, el creixe-
ment de la demanda de carn
per part dels xinesos o la com-
petncia dels agrocarburants
eren elements reals que han
afavorit el naixement de la
bombolla especulativa, la qual,
una vegada creada, ha avanat
de manera separada dels esde-
veniments concrets; en realitat,
els especuladors no sn aquells
que pronostiquen les tendn-
cies dels preus, sin aquells
que els determinen mitjanant
els grans moviments que poden
provocar.
En cada cas, cal recordar, com
suggereix Luca Colombo,
3
que
lespeculaci no s obra exclu-
siva dun taur de les finances
que aposta en borsa al dest de
la seguretat alimentria i dels
subministraments energtics.
Lespeculaci s obra tamb de
les empreses que manipulen el
mercat gestionant sviament els
estocs, mantenint segures les
crregues, traient els queviures
del mercat, jugant amb les fluc-
tuacions del dlar, mantenint els
preus artificialment baixos en el
moment de la recollecci i obli-
gant els agricultors a malvendre
les collites per desprs generar
un estoc i estimular, aix, lincre-
ment dels preus. A Indonsia, tal
com denuncia la Via Campesina
4

a la fase dencariment del preu
de la soja al gener del 2008, la
Cargill Indonsia retenia 13 mil
tones de producte als seus ma-
gatzems a Surabaya, a lespera
que el preu assols el seu m-
xim. A ms, en la denncia dels
mecanismes especulatius de la
cadena, la Via Campesina va
acompanyada dinstitucions ben
diferents quant a funci i visi:
en un estudi, publicat a lagost
del 2008 sobre el mercat horto-
frutcola itali, la Banca dItlia
va denunciar que del productor
al consumidor, el recrrec total
mitj del repartiment s del
200%. La investigaci de la
Banca dItlia destaca com el
recrrec resulta: inferior al 80%
en el cas de cadenes molt curtes
(transferncia directa del pro-
ductor al venedor), per proper
al 300% en els casos en qu in-
tervenen tres o quatre interme-
diaris a ms del productor i el
distribudor final.
5
Est b concloure recordant un
element social que no s indi-
ferent: lespeculaci que porta a
laugment o a la disminuci del
preu daltres productes, com
per exemple lor, per a la gran
majoria de les persones es
tradueix al mxim en lincre-
ment o en la disminuci del
valor daquelles joies familiars
que poques persones durant la
seva vida estaran obligades a
vendre. Lespeculaci que porta
a la duplicaci del preu de la-
rrs o daltres aliments pot
significar que una famlia, que
gastava en menjar ms de la
meitat del seu pressupost (si-
tuaci habitual en molts pasos
del Sud), no pugui comprar els
aliments que necessita.
3
Luca Colombo Antonio Onorati. Di-
ritti al cibo. Jaca Book 2009, pg.
24-125.
4
La Via Campesina (24 dabril de
2008), An answer to the global food
crisis: peasants and small farmers can
feed the world. La Via Campesina s la
xarxa mundial de pagesos ms impor-
tant (NdA).
5
Banca dItlia (2008), Le economie
delle regioni italiane nel 2007.
40
Els aliments al mercat
internacional
NDEX
Com han entrat els aliments al
mercat internacional
Estudi de cas: larrs a Ghana
COM HAN ENTRAT ELS
ALIMENTS AL MERCAT
INTERNACIONAL
Encara avui, els aliments sn un
b que, en part, es venen en
llocs no gaire llunyans dels
indrets on es produeixen. Els
intercanvis internacionals es
realitzen, sobretot, pels exce-
dents de cereals i per la llet i la
carn introdudes al mercat
mundial, principalment de la
Uni Europea, dels Estats Units i
dels altres membres de lano-
menat grup de Cairns (que
inclou els principals pasos
agroexportadors del Nord i del
Sud globals). Un altre sector
important per al comer inter-
nacional s el dels bns colo-
nials (s a dir, el conjunt de
productes consumits en gran
part pel Nord global, per con-
reats prcticament en exclusiva
al Sud: caf, te, cacau, fruits
extics. El caf s, actualment,
la segona primera matria ms
venuda al mn desprs del
petroli i, igual que el te, sha
incls en aquest grup encara
que no sigui un aliment en el
sentit estricte).
La quota daliments introduda
al mercat internacional, encara
que es redueixi respecte a la
quantitat total daliments que es
comercien globalment, pro-
dueix efectes rellevants en el
mn dels petits agricultors i
dels consumidors ms pobres
(sovint, tal com hem vist a larti-
cle La fam, els dos grups
coincideixen). Els cereals sn
laliment bsic per a la clara
majoria de la humanitat, per el
fet que siguin objecte de co-
mer internacional, duna ban-
da, tendeix a desanimar molts
pasos de produir-los en la
mateixa quantitat que fa algu-
nes dcades (afavorint-ne, en
canvi, la importaci, sovint sota
la pressi de poderosos or-
ganismes internacionals, per
poder-se dedicar a conreus
tericament ms ben pagats en
el mercat mundial) i, de laltra,
nexposa els preus a les deci-
sions de les multinacionals i
dels especuladors. El conjunt
daquestes dues dinmiques, en
molts casos, perjudica les po-
blacions del Sud: augmentant el
risc que qualsevol gran pas del
Nord pot oferir als consumidors
dels pasos del Sud aliments
que, durant un determinat pe-
rode de temps, seran ms eco-
nmics que els produts local-
ment (grcies a les ajudes
pbliques que el Nord reserva
als seus agricultors). En aquest
perode, els agricultors del Sud
experimentaran grans fracassos
per la impossibilitat de dirigir
la competncia, mentre que
ms endavant hi haur el risc
addicional que els preus dels
aliments importats augmentin a
nivells insostenibles per als
consumidors dels pasos del
Sud. En aquest punt, aquests
dependran de les importacions
daliments del mercat interna-
cional i ja no existiran els agri-
cultors locals a qui recrrer per
obtenir aliments a preus acces-
sibles. El mecanisme descrit
sha concretat en diverses oca-
sions, per exemple, la fase 1
(obertura de les importacions
de cereals) es va produir el
1994, la fase 2 (augment insos-
tenible del preu dels cereals
importats), el 2008.
Lacci de les grans institucions
econmiques internacionals
Per, com shan creat les con-
dicions per tal que els cereals i
els aliments en general puguin
41
esdevenir mercaderies cada
vegada ms importants en el
mercat mundial?
A ms del desenvolupament de
les ajudes pbliques als agri-
cultors europeus i nord-ame-
ricans, pressupsit per tal que
es cres una excedncia de
cereals, llet i carn per exportar
a baix preu (vegeu larticle El
preu dels aliments), les altres
dues condicions prvies han
estat:
a) les imposicions de poltica
econmica per part del Banc
Mundial i del Fons Monetari
Internacional als estats del
Sud que es van tornar a tro-
bar amb un deute extern
insostenible;
b) el naixement de lOrganitza-
ci Mundial del Comer
(OMC-WTO).
El Banc Mundial (BM) i el Fons
Monetari Internacional (FMI)
El deute extern del Sud global
va esclatar a lagost del 1982,
quan el govern mexic va de-
manar la revisi de les condi-
cions de restituci, vista la in-
sostenibilitat de la crrega.
Durant els tres anys anteriors, el
fortssim augment dels tipus
dinters mitjans dmbit mun-
dial sobre els prstecs i el for-
tssim augment del valor del
dlar (divisa en la qual els
pasos del Sud havien contractat
els crdits) havien augmentat
exponencialment la xifra a res-
tituir. Els plans de retorn dels
deutes de cada estat, preparats
pel Fons Monetari Internacional
i el Banc Mundial, entre altres
coses han demanat als pasos
del Sud un increment de les
seves exportacions agrcoles i
els han obligat, de fet, a aug-
mentar la producci de les mer-
caderies ms interessants per
als mercats del Nord global.
1
De manera simultnia, el Banc
Mundial i el Fons Monetari In-
ternacional han imposat als
pasos endeutats leliminaci de
les normes que limitaven lac-
cs de mercaderies (entre les
quals trobem els aliments) de
lestranger. No sols augmenta-
ven les quantitats exportades,
sin tamb les quantitats impor-
tades i, en general, les quotes
daliments que venien del mer-
cat internacional han experi-
mentat, des de llavors, un crei-
xement important.
Lorganitzaci Mundial del
Comer (OMC-WTO)
Entre els organismes destinats a
millorar els intercanvis comer-
cials internacionals, el General
Agreement on Tariffs and Trade
(Acord General sobre Aranzels i
Comer, GATT), va ser la seu en
qu, a partir del 1947, van tenir
lloc vuit cicles de conferncies,
anomenats rondes. Les prime-
res set rondes es van dedicar
exclusivament a les negocia-
cions sobre lagricultura i els
seus productes agrcoles a
causa de lescs inters de les
principals potncies mundials
per aquest tema. Fins als anys
vuitanta, els Estats Units, de fet,
podien conservar tranquilla-
ment la independncia en les
poltiques agrries, que prove-
nien de lAgricultural Adjust-
ment Act del 1933, mentre que
la Comunitat Econmica Euro-
pea sencarregava des del 1960
de la promulgaci de la seva
poltica agrcola comuna (PAC)
marcada per una forta protecci
de la seva agricultura respecte
a les de la resta del mn. Ni els
Estats Units ni Europa no te-
nien, per tant, inters per ocu-
par-se del lliure intercanvi
internacional en relaci amb els
productes agrcoles; cadascuna
de les dues potncies econmi-
ques tendia a satisfer les seves
prpies necessitats de manera
predominant amb la producci
agrcola interna (amb excep-
ci, naturalment, dels productes
colonials).
Durant els anys vuitanta, leco-
nomia mundial va registrar un
increment que queda reflectit
en el comer internacional.
Aquesta situaci ha arribat
tamb als productes agrcoles
europeus que durant el mateix
perode vivien una fase de gran
expansi, fruit de dcades de
suport poltic als preus. Els anys
vuitanta marquen, per tant, un
moment de canvi que t, entre
les seves conseqncies, la in-
troducci de lagricultura en el
vuit cicle de negociacions del
GATT, anomenat ronda Uru-
guai, i que va finalitzar el 1994
amb el naixement de lOrganit-
zaci Mundial del Comer
(OMC o WTO, en angls), un
1
Aquest mateix pargraf apareix en
forma de nota a larticle Lacapara-
ment de la terra.
42
organisme supranacional dotat
de la capacitat dimposar als
seus estats membres una srie
de deures relacionats amb les
poltiques de comer interna-
cional. Lorientaci de lOMC s
fortament liberal: els estats
estan convidats a comerciar a
escala mundial sempre amb
menys proteccions per les pr-
pies economies. Aix exposa
les economies del Sud global
(sovint dbils i orientades a
produir per la poblaci local) al
risc de distribuci en la con-
frontaci amb els ben aguerrits
estats del Nord. Lacord sobre
lagricultura (AsA) s un dels
mbits ms controvertits de
lOMC en la mesura que la invi-
taci a participar cada cop ms
intensament en el mercat mun-
dial est relacionada, en aquest
cas, amb un b socialment molt
delicat com sn els aliments i
sovint aix provoca pnic entre
els petits productors agrcoles,
que no poden competir amb els
gegants tecnologitzats (i sub-
vencionats) de larena mundial,
fins i tot perqu obliga els
estats a importar, en cada cas,
almenys el 5% de les neces-
sitats agrcoles, fins i tot quan hi
ha autosuficincia.
ESTUDI DE CAS: LARRS A
LFRICA SUBSAHARIANA
2
Les dinmiques que expliquem
ms amunt en termes generals
es concreten en els seus efectes
socials de lestudi de cas se-
gent, relacionat amb la intro-
ducci de lestat afric de
Ghana al mercat internacional
de larrs durant els anys vui-
tanta.
3
Des de sempre, el cultiu de
larrs a Ghana ha estat una
activitat econmica rellevant.
Per exemple, a mitjan anys
setanta, els productors darrs
quasi podien cobrir les neces-
sitats nacionals i la producci
era especialment abundant al
nord del pas. El seu xit es pot
atribuir mpliament al progra-
ma del govern produir-per-
viure. La implantaci daquest
programa ha perms que tant
els petits com els grans pro-
ductors obtinguin importants
ajudes que els han perms
abaixar els costos productius
de larrs. No obstant aix, a
partir del 1983, la pagesia del
pas ha vist com disminuen
gradualment els subsidis per a
lagricultura a causa del Progra-
ma de recuperaci econmica
4
imposat pel Fons Monetari In-
ternacional i el Banc Mundial
com a resposta al deute extern
ghans. Una fita daquest pro-
grama va ser ladopci de la
poltica de liberalitzaci agrco-
la, lessncia de la qual era
ladequaci dels preus als del
mercat internacional. Les impli-
cacions per a la pagesia consis-
tien en un augment drstic dels
costos de producci. El repte
ms complex per als agricultors
darrs a Ghana era haver de
competir amb larrs dimpor-
taci a bon mercat que shavia
beneficiat de les poltiques
dajuda que, en canvi, als pasos
del Sud global sels havia desa-
consellat dadoptar. Lefecte
combinat de la suspensi dels
incentius del govern als pro-
ductors locals i de la liberalit-
zaci va comportar un creixe-
ment de les importacions i una
reducci de la producci local.
Laugment de les importacions
ha estat mpliament documen-
tat per les dades de la FAO i
lOxfam.
De manera simultnia, la pro-
ducci local minvava constant-
ment: mentre que a mitjan anys
setanta era suficient per cobrir
les necessitats de la poblaci, el
2002 representava noms el
36% dels estocs nacionals i
equivalia a 187.000 tones. La
motivaci principal que hi ha al
darrere de la promoci de les
poltiques de liberalitzaci del
Sud global s afavorir el lliure
intercanvi, tot garantint un accs
equitatiu al comer de manera
que els pasos que hi participin
sen puguin beneficiar. No
obstant aix, si a ms noms es
considera lorigen de larrs
importat, es far evident la poca
equitat amb la qual es duen a
terme les poltiques de libe-
ralitzaci. Una part significativa
de les importacions darrs a
Ghana prov dels Estats Units.
Lany 2003, les importacions
darrs dels Estats Units ascen-
dien a 111.000 tones, una dada
molt propera a la producci
interior de Ghana el 2002. Du-
rant les dues ltimes dcades,
la producci nord-americana ha
crescut fins a excedir les neces-
sitats interiors ghaneses del
producte i ha requerit, per tant,
un augment de les importacions
superior al 60%. Segons una
declaraci del 2006 de lUSDA
Foreign Agricultural Service
2
En el DVD que acompanya aquest
article, el vdeo Europa exporta, l-
frica es recupera presenta la situaci
del Camerun en alguns aspectes similar
a la de Ghana, la qual es presenta a
continuaci.
3
Adaptat per: La paradoxa del lliure
intercanvi, lagricultura dels petits pro-
pietaris de terra a Ghana de George Osei
Bimpeh, SEND Ghana. Estudi de cas
condut per lONG Amics dels pobles.
Any 1983 1991 2005
Arrs importat
(en Tones)
32.825 178.853 330.000
4
Lany 1985 es va passar a anomenar
Programa dajustament estructural
(PAE).
43
Strategy, els Estats Units con-
sideren Ghana un dels princi-
pals consumidors darrs ame-
ric, un factor que lajuda a
consolidar la seva porci de
mercat a despit de la forta
competncia amb els altres
pasos exportadors, princi-
palment asitics. Com a conse-
qncia, els Estats Units bus-
quen imposar retallades dels
subsidis agrcoles a Ghana.
Mentrestant, es va acusar la
indstria de producci de la-
rrs nord-americ de les ma-
teixes ineficincies que el Fons
Monetari Internacional, el Banc
Mundial i lOMC-WTO utilitza-
ven com a factor motivador per
als pasos empobrits amb
lobjectiu de liberalitzar el
comer agrcola. Un estudi en-
carregat pel Departament dA-
gricultura nord-americ demos-
trava que el 57% de les granges
nord-americanes productores
darrs no haurien arribat a
cobrir els costos si no hagues-
sin rebut subsidis estatals.
Grcies a aquestes ajudes, els
agricultors daquest pas poden
exportar larrs a un preu
inferior als costos de produc-
ci. Els costos mitjans de pro-
ducci i elaboraci duna tona
darrs blanc dels Estats Units
arribaven als 415$ entre el 2002
i el 2003, per sexportava la
mateixa quantitat al pas afric
al miserable preu de 274$, s a
dir, un 34% per sota del seu
cost. Per convertir la situaci
encara en ms desastrosa per
als petits productors darrs de
Ghana, shi han ficat els impor-
tadors nord-americans que han
utilitzat estratgies de mrque-
ting perfectes per convncer
els consumidors darrs local.
Lestratgia ms bruta consistia
a invertir quantitats conside-
rables en campanyes publici-
tries per promoure arreu del
pas larrs nord-americ, tant a
la televisi com a la rdio. Els
productors i els comerciants
locals no disposaven dels mit-
jans per vncer la competncia
estrangera en la promoci del
seu arrs. Un estudi sobre el
camp condut per lOrganitza-
ci no governamental Christian
Aid a la zona de Gonja Orien-
tal, un districte al nord de
Ghana, mostrava la preocupaci
dels caps tradicionals que sex-
pressaven aix: Quan hi havia
els cultivadors darrs, tothom
tenia alguna cosa per fer. Ara,
en canvi, tenim moltssima terra
que sinunda cada any, per que
no sutilitza. Molts dels nostres
nens han deixat danar a les-
cola perqu els seus pares ja no
sho poden permetre. Ja no
tenen res i molts es traslladen a
la ciutat (...). Diversos estudis
han demostrat un increment de
les mancances al nord de
Ghana. Shan descrit algunes
situacions en qu els aliments
sn escassos en un estudi de la
FIAN, on el coordinador de la
Coalici per al Comer i la
Subsistncia de Ghana afirma
(...) la gent no salimenta de
manera adequada, estan desno-
drits i la desnutrici vol dir que
la gent pateix fam. La fam no
significa necessriament manca
daliments (...) en realitat, el
problema s que si manquen
els guanys, manquen els diners
per comprar altres ingredients
per poder obtenir una alimen-
taci variada i adequada. Vaig
sovint a les zones rurals i puc
afirmar que bullen larrs i
noms mengen aix (...) de
vegades amb una mica de
mantega de karit. s evident
que coure noms arrs t
implicacions nutricionals que
no sn indiferents per a la
pagesia que no aconsegueix
vendre els seus productes al
mercat local i, per tant, guanyar
diners per comprar oli i salsa
de verdures per obtenir una
dieta equilibrada, no sols per a
ells, sin per a les seves fam-
lies i els seus fills. Si afrontem la
qesti des dun punt de vista
legal, podem afirmar que la
pagesia perjudicada ha patit
una greu violaci dels drets
humans pel fet que no pot
obtenir aliments adequats i
suficients.
44
Les multinacionals
de lagricultura
NDEX
Qu son les multinacionals
El cicle de producci duna
multinacional
Cada fase del cicle
agroalimentari t les seves
multinacionals
Qui hi perd i qui hi guanya
QU SN LES
MULTINACIONALS
El terme multinacional fa
referncia de manera genrica
a una empresa de grans dimen-
sions que opera en molts pa-
sos, alguns dels quals sovint, tot
i que no necessriament, perta-
nyen al Sud global. En realitat,
el terme ms apropiat per
designar aquesta categoria de
grans empreses privades seria
transnacionals per indicar-ne
la capacitat de creuar diver-
sos pasos atribuint a cadascun
dells una o ms fases del cicle
de producci.
Les multinacionals operen en
diversos sectors de leconomia,
les ms famoses pertanyen al
sector industrial (i entre aques-
tes, les ms populars, sn segu-
rament les empreses automo-
bilstiques com, per exemple, la
italiana FIAT) o al sector agr-
cola (com les empreses de
transformaci agroindustrial:
Nestl, Parmalat, etc.).
Les caracterstiques prpies de
les multinacionals es poden
resumir de la manera segent:
Facturaci (s a dir, volum total
de negoci anual) altssima i
nombre de treballadors pro-
porcionalment molt ms baix:
es considera, per exemple,
que als voltants de lany 2000,
les multinacionals controlaven
el 66% aproximadament del
comer internacional total i
donaven feina noms al 3% de
la poblaci activa mundial.
Centre de presa de decisions
(o oficina central) situat als
pasos del Nord en ms del
90% dels casos i treballadors
escampats arreu del planeta,
als indrets on la producci s
ms barata. Normalment es
considera multinacional una
empresa que realitza almenys
una quarta part de les seves
operacions a lestranger;
aquestes operacions es poden
dur a terme per mitj de filials
(o empreses filles), dem-
preses estrangeres compra-
des, de treball sota contracte o
daltres formes dinversi.

Carcter dempresa privada,

per amb la tendncia a aliar-
se amb les institucions pbli-
ques per augmentar el propi
poder de monopoli que, en
alguns casos, esdev altssim.
En el sector de la preparaci
de carn bovina, per exemple,
noms quatre multinacionals
controlen ms del 80% del
que es produeix al mn.
EL CICLE DE
PRODUCCI DUNA
MULTINACIONAL
En aquest apartat ens centrarem
exclusivament en les multi-
nacionals del sector agrcola,
mbit en qu la divisi del
treball en fases, principalment
de presa de decisions, desenvo-
lupades al Nord i fases, princi-
palment operatives, desenvo-
lupades al Sud s ms clara. De
fet, el sector agrcola s el ms
antic i aquest tipus de divisi
internacional ja sestructura al
perode del colonialisme.
La divisi internacional habitual
del cicle de producci duna
multinacional agroalimentria
preveu, en general, que alguns
sectors com el de la transfor-
maci de la primera matria
agrcola en un producte agro-
industrial treballat es puguin
situar al Nord o al Sud global en
funci del grau de complexitat
de loperaci. Per exemple, la
producci de xocolata del ca-
cau requereix una quantitat de
coneixements i una atenci en
45
la recepta que manquen en
operacions ms simples i ms
estandarditzades com lenllau-
nament de la pinya. La primera
producci, per tant, se situar
predominantment als pasos
dorigen de la multinacional,
mentre que la segona ser una
producci que sencarregar a
pasos del Sud, on el cost de la
m dobra s molt baix.
En el cas de la principal multi--
nacional agroalimentria del
mn, Nestl (que t la seu
principal a Vevey, a Sussa)
podem esquematitzar daquesta
manera (vegeu la taula que
apareix ms endavant) el repar-
timent geogrfic dalgunes de
les principals operacions del
cicle de treball.
CADA FASE DEL CICLE
AGROALIMENTARI T LES
SEVES MULTINACIONALS
Com ja sha dit abans, hi ha
multinacionals ms conegudes
que daltres i la popularitat est
relacionada amb el fet de ges-
tionar productes comprats pel
consumidor mitj.
En el cas del sector agroali-
mentari, el consumidor coneix
generalment multinacionals
com Nestl o Parmalat que
transformen industrialment els
bns agrcoles en productes
confeccionats presents als pres-
tatges dels supermercats (pas-
ta, melmelada, llet, xocolata,
etc.).
Al darrere de la transformaci
industrial hi ha, tanmateix, di-
verses altres fases que perme-
ten als productes del camp
convertir-se en bns preparats
per a la producci final, lenva-
sament i la venda. A cadascuna
daquestes fases li corresponen
els sectors controlats per di-
verses multinacionals per nom i
per funci. A continuaci, mit-
janant una taula, hem intentat
resumir tot el cicle de la llavor
al prestatge del supermercat.
s interessant destacar que com
ms endavant es va del pro-
ducte final (i, per tant, sallunya
del consumidor) no noms les
multinacionals resulten poc co-
negudes, sin que presenten
tamb un grau de concentraci
major, en alguns casos realment
impressionant.
Un element que es desprn de
la lectura completa daquesta
taula i de totes les dades rela-
cionades amb les multinacio-
nals s la capacitat daquestes
ltimes de donar-se lavantatge
del valor dels productes ali-
mentaris. El grau de con-
centraci alt o molt alt en els
diversos sectors que consti-
tueixen tota la cadena de pro-
ducci i de distribuci alimen-
tries implica un gran poder
econmic que es reflecteix, per
exemple, en les decisions refe-
rents als preus. La debilitat dels
petits productors del Sud global
deixa, encara ms que al Nord,
el cam lliure a poltiques de
preu agressives: els productes
derivats de la llet en molts
pasos del Sud sn, per exem-
ple, monopoli de poques multi-
nacionals com Nestl i Parma-
lat
2
que en aquests llocs troben
un poder doposici menor a
lanella dels supermercats i els
hipermercats.
2
Durant els anys noranta, Parmalat ha-
via comprat llet asitica i lhavia revenut
per sota del preu a les empreses brasile-
res durant un perode prou llarg com per
fer fracassar els petits productors locals.
El petit productor brasiler, en realitat, no
es podia permetre treballar durant gaire
temps amb preus inferiors als del cost;
en canvi, la multinacional s, perqu una
vegada havia eliminat la competncia
tenia via lliure per augmentar els preus i
compensar les prdues anteriors.
Nord global
Projecci dels productes
i de les estratgies generals
Producci dels productes
amb un valor afegit ms alt
Sud global
Aprovisionament dalgunes de les
principals primeres matries
(per exemple, el caf) per sotmetre
a transformaci industrial
Nord global
Venda de productes
dels tipus ms diversos
Sud global
Venda dalguns productes relacionats
amb les caracterstiques especfiques
dels consumidors locals (per exemple,
llet en pols [1])
[1] La llet fresca al Sud global s difcil de comercialitzar tant per la dificultat en el transport (la xarxa de carreteres
no cobreix el territori de manera homognia i la seva qualitat s baixa), com per la dificultat de conservaci (un
transport lent en un clima clid fa malb la llet i el percentatge de cases amb frigorfics s ms baix que al Nord
global).
46
SECTOR
DACTIVITAT
MULTINACIONALS
MS IMPORTANTS
CARACTERSTIQUES RELLEVANTS
ABANS DE LA
PLANTA:
aprovisionament de
llavors, fertilitzants i
pesticides (cal destacar
que qui proveeix els
uns controla
bsicament tamb el
mercats dels altres)
Monsanto,
Syngenta,
DuPont,
Basf,
Bayer Dow
s el sector que ha experimentat recentment el grau ms elevat
d'evoluci:
- des dun punt de vista de la recerca de nous productes, hem
assistit a la integraci de la qumica i la biologia grcies a les
noves perspectives creades per organismes genticament
modificats (OGM); no s casualitat que, des dels anys noranta,
hagin intervingut en el sector multinacionals que primer
socupaven noms de productes farmacutics;
- des dun punt de vista politicoeconmic s el sector que ha
experimentat durant els ltims anys un alt grau de fusi entre
gegants preexistents fins al punt de configurar actualment un
veritable oligopoli;
- des dun punt de vista jurdic, el naixement del sistema de
tutela de les patents ha esdevingut la pilastra a travs de la qual
es garanteix la rendibilitat dels nous productes (que de vegades
no sn ben b nous [1]).
COLLITA DELS
FRUITS
Collita, creaci
destocs i transport:
intermediaci de
cereals i llavors
oleaginoses (blat de
moro, blat, soja...)
ADM,
Bunge,
Cargill,
Dreyfuss
El sector s especfic en termes de concentraci oligopolstica i
de divisi geogrfica de la m dobra. Per exemple, les quatre
multinacionals esmentades del Brasil controlen, de fet, quasi tota
la soja.
Una altra caracterstica del sector s la pronunciada divisi
geogrfica del cicle de producci, per exemple, la meitat de la
m d'obra de Cargill treballa al Sud global.
PRODUCCI
DELS FRUITS
Transformaci
de les primeres
matries en
productes
elaborats a punt
per al consumidor
Nestl (2),
Pepsico,
Kraft,
Coca Cola
i Unilever
Fins als anys vuitanta, el poder de les indstries de transformaci
alimentria a la cadena econmica dels aliments era superior. A
partir del moment en qu La llet fresca al Sud global s difcil
de comercialitzar tant per la dificultat en el transport (la xarxa de
carreteres no cobreix el territori de manera homognia i la seva
qualitat s baixa), com per la dificultat de conservaci (un
transport lent en un clima clid fa malb la llet i el percentatge
de cases amb frigorfics s ms baix que al Nord global), aquest
perode ha sofert una prdua progressiva de poder en benefici de
lanella segent: la gran distribuci. Durant les ltimes dcades,
aquesta ltima ha comenat a adquirir de manera creixent lhbit
de dictar els preus, de decidir de manera autnoma la col!locaci
dels productes als prestatges, etc.
Hi ha una dada que indica la prdua relativa de poder de les
indstries de transformaci alimentria (que continuen, malgrat
tot, sent importants): lany 2007, les deu empreses
multinacionals principals controlaven noms una quarta part
del mercat mundial del sector (es creu que durant el mateix
perode en altres anelles de la cadena econmica dels aliments,
hi ha sectors en qu quatre multinacionals controlen ms del
80% del seu mercat de referncia).
VENDA
DALIMENTS
(s el sector
que compra
els productes acabats
i els ven en
hipermercats i
supermercats)
AL MN:
Wal Mart,
Carrefour,
Metro
A ITLIA:
Coop,
Esselunga
Itlia experimenta un grau de permanncia de les empreses
alimentries mitjanes i petites superior respecte als altres pasos
industrialitzats (malgrat que augmenta el procs davanada dels
hipermercats i els supermercats).
A finals dels 2000, Coop, el principal grup itali, ostentava una
facturaci d'aproximadament 12 mil milions en un pas de 60
milions dhabitants. Durant el mateix perode, la nord-americana
Wal Mart, amb un nombre dhabitants cinc vegades superior,
facturava 25 vegades ms.
1 El lmit entre el que s realment nou en lmbit gentic i el que ha sofert noms una petita innovaci per voler aconseguir la
patent s inconsistent. La multinacional Monsanto ha ostentat la invenci dun tipus de carn de porc i la DuPont ha intentat
patentar una varietat de blat de moro sense haver dut a terme realment una activitat especfica de recerca i desenvolupament.
2 Sovint, aquestes grans multinacionals compren altres empreses de transformaci alimentria (per exemple, Nestl ha comprat
mercats populars com Motta, Alemagna, diverses aiges minerals, etc.). Com que la clientela est habituada als noms daquestes
empreses, Nestl i les altres tendeixen a mantenir-los, collocant el seu en una posici poc visible de la fabricaci.
47
Un discurs semblant tamb val
si comparem els productors de
primeres matries, el cas ms
evident de les quals s el del
caf. A diferncia daltres pro-
ductes agrcoles, el caf es
cultiva per part duna gran
varietat de petits pagesos amb
poc poder contractual. Per tant,
si es valora el grau de con-
centraci i de fora de les dues
parts en qesti (duna banda,
el pags que ven el seu pro-
ducte i, de laltra, la multina-
cional que el compra per
transformar-lo)
2
es pot entendre
el significat de les dues taules
segents.
3
2
Considerant que les sis principals en-
tre aquestes controlen el 60% de les
vendes de caf al mn.
3
Font: Action Aid: www.actionaid.it/
filemanager/cms_actionaid/images/
DOWNLOAD/ Rapporti_CIBO_pdf/
ReportCaffe_w.pdf.
Repartiment dels guanys del caf venut al supermercat
Pags = 0,46 euros
Guany net del pags
per 250 g de caf
= 0,23 euros
Preu de venda = 2,80 euros
(aprox. 12 vegades ms)
Costos a crrec del
pags = 0,23 euros
Guany net del pags
per 250 g de caf
= 0,23 euros
Preu de venda = 2,80 euros
(aprox. 12 vegades ms)
Repartiment dels guanys del caf venut al bar
Pags = 0,01 euros
Guany net del pags
per una tasseta de caf
(aprox. 6 g de caf)
= 0,05 euros
Preu de venda = 0,85 euros
(aprox. 170 vegades ms)
Costos a crrec del
pags = 0,005 euros
Guany net del pags
per una tasseta de caf
(aprox. 6 g de caf)
= 0,05 euros
Preu de venda = 0,85 euros
(aprox. 170 vegades ms)
48
Lacaparament de la terra
(land grabbing)
NDEX
Una versi actualitzada del
colonialisme
Estats acaparadors i estats
venedors
Lacci del sector privat s
perjudicial
Conclusi
UNA VERSI ACTUALITZADA
DEL COLONIALISME
Lacaparament de terra (o land
grabbing, en angls) no s un
fenomen nou. Ja durant lpoca
del colonialisme les potncies
europees que tenien el control
de bona part del Sud global
imposaven a la terra daquestes
zones conreus tils no tant per a
les poblacions locals sin per
als pasos colonials. Els produc-
tes conreats i collits eren prin-
cipalment bns alimentaris de
luxe (sucre, cacau, te, caf, fruits
extics) o bns ds industrial
(cacauets per obtenir oli lubrifi-
cant, cautx per obtenir goma,
etc.). Amb el procs de desco-
lonitzaci (que a lsia i a l-
frica es va acabar substancial-
ment entre els anys 1945 i
1975), els estats europeus van
perdre el control directe de les
terres extracontinentals, tot i
mantenir un fort poder din-
fluncia grcies a mecanismes
de tipus econmic com, per
exemple, lacci de les multi-
nacionals i les directives sobre
modalitats mitjanant les quals
els pasos del Sud han de tornar
el deute extern.
2
Al voltant de 2007-2008, la crisi
alimentria mundial ha fet que
alguns pasos exportadors, pro-
vedors tradicionals de cereals
per a altres pasos ms dbils
en la producci agrcola, hagin
redut les quotes venudes a
lestranger. Els estats afectats
per la baixada dels subminis-
traments, en lloc de reaccionar
amb plans realistes de creixe-
ment de la prpia agricultura (o
sigui, en lloc de dirigir-se cap a
la sobirania alimentria) han
preferit explotar els seus propis
mitjans per comprar terres a
altres pasos rics en recursos i
pobres en diners, disposats per
tant a malvendre els seus recur-
sos i els seus treballadors. En-
cara que sintenta tapar amb un
pagament (insuficient) per les
zones cedides, es tracta dun
colonialisme en tota regla, con-
firmat tamb pel fet que els
bns conreats al pas en qu es
compren o sarrenden les te-
1
El deute extern del Sud global va es-
clatar a lagost del 1982, quan el govern
mexic va demanar la revisi de les
condicions de restituci, vista la insos-
tenibilitat de la crrega. Durant els tres
anys anteriors, el fortssim augment dels
tipus dinters mitjans dmbit mundial
sobre els prstecs i el fortssim augment
del valor del dlar (divisa en la qual els
pasos del Sud havien contractat els cr-
dits) havien augmentat exponencialment
la xifra a restituir. Els plans de retorn
dels deutes de cada estat, preparats pel
Fons Monetari Internacional i el Banc
Mundial, entre altres coses han demanat
als pasos del Sud un increment de les
seves exportacions agrcoles i els han
obligat, de fet, a augmentar la producci
de les mercaderies ms interessants per
als mercats del Nord global.
49
rres, no sexporten, sin que es
produeixen oficialment en els
pasos compradors. Igual que
en el temps de les colnies.
ESTATS ACAPARADORS I
ESTATS VENEDORS
Etipia s un pas que viu de les
ajudes alimentries i est, des
de fa molt de temps, en els
primers llocs de la classificaci
dels pasos amb ms fam del
mn. No obstant aix, lany
2010, lAgncia etop per a les
inversions donava publicitat a
larrendament de les terres
nacionals als estrangers amb
frases atraients com: M dobra
a baix cost, grans possibilitats
de producci i terra a preus
baixssims. Les condicions
reals es corresponen al que es
promociona; a les regions ms
remotes del pas, el cost da-
rrendament anual duna hect-
rea de terreny (10.000 metres
quadrats) se situa al voltant dels
80 cntims deuro, mentre que
el salari mitj en lmbit de
lagricultura s de 60 cntims
deuro al dia.
Actualment, el principal com-
prador de terres etops s un
estat, lArbia Saudita, les con-
dicions morfolgiques i clim-
tiques del qual fan efectivament
difcils els conreus interns,
encara que fins ara hi existia un
extens conreu intern de blat.
Per el procs condut pel
sobir saudita ha obert la porta
a imitacions per part de pasos
que tenen caracterstiques dife-
rents, entre els quals els prin-
cipals sn la Xina i lndia (que
tenen en com el problema
duna demografia considera-
ble), el Jap i Corea del Sud (les
seves opcions, en canvi, no
estan dictades per problemes
climtics infranquejables o per
poblacions excessives, sin per
una filosofia de poltica agrcola
que obliga daltres a renunciar
a la sobirania alimentria).
Actualment, els tres pasos que
havien cedit les majors exten-
sions de terra eren la Repblica
Democrtica del Congo (amb
quasi tres milions dhectrees),
Zmbia i lArgentina, mentre
que tamb el Sudan, el Pa-
kistan, la mateixa Etipia, Cam-
bodja i Ucrana semblaven
estar-hi molt disposats. El 2009,
la quantitat de terra mundial
sotmesa al fenomen de lacapa-
rament arribava en total als 20
milions dhectrees, dos teros
de la superfcie total dItlia.
Per ms enll de les simples
dades, lessncia socialment
perillosa daquest fenomen es
troba en els seus mecanismes
bsics: el problema de lacapa-
rament no s el fet que lagri-
cultura exploti intensament
milions dhectrees de terra,
sin ms aviat que aquest sis-
tema no repercuteixi el ms
mnim en el desenvolupament
dels pasos on es posa en
prctica. Ni tan sols sota las-
pecte ocupacional t conse-
qncies rellevants en el fet
que tant els xinesos com els
indis tendeixen a utilitzar els
seus connacionals per a la feina
i la Xina, a ms, utilitza desenes
de milers de presidiaris. El
periodista Federico Rampini ha
descrit de manera clara el
conjunt de mecanismes a travs
dels quals lestat xins ha
arribat al land grabbing:
2
(...)
Al comenament del 2008, el
president Hu Jintao i el primer
ministre Wen Jiabao han registrat
amb alarmes els desordres que
van sorgir en molts pasos vens
per lescassetat darrs. (...) el
gran nombre de collites xineses
no sn suficients per donar segu-
retat perqu amaguen un dese-
quilibri progressiu respecte a la
demanda interna. Els consums
dels xinesos esclaten, amb el
boom econmic una quantitat
creixent de famlies es pot per-
metre una dieta alimentria cada
cop ms rica. El 1985 els xinesos
consumien de mitjana 20 quilos
de carn per persona durant un
any. El 2000 el consum de carn
havia saltat als 50 quilos de carn
per cpita. Segons la FAO, lany
2020 els xinesos menjaran ms
de 73 quilos de carn per per-
sona. Al seu torn, la ramaderia
consumeix una quantitat cada
vegada ms gran de cereals. En
moltes primeres matries agr-
coles, del blat a larrs, la Xina
ha deixat dexportar perqu les
seves collites nacionals, lluny de
ser abundants, les absorbeix
totes el mercat intern. (...) A llarg
termini no ho pot fer tota sola.
Dins de les fronteres de la Rep-
blica Popular, hi viu actualment
el 21% de la poblaci mundial (i
el 40% dels agricultors del
planeta [nota de lautor]), per
la seva agricultura disposa no-
2
La Repubblica, 11 de maig de 2008.
50
ms del 9% de les terres llaura-
bles del planeta. (...) Els esdeve-
niments del 2008 han accelerat
la decisi xinesa, quan lndia,
Tailndia i el Vietnam han impo-
sat la fixaci de contingents de
les seves exportacions darrs.
Aquest gest ha suscitat alarmes a
Pequn, fet que significa que la
Xina no en t prou amb tenir el
ms gran actiu comercial del
planeta per fer la compra a
lestranger en cas de neces-
sitat; no pot donar per descom-
ptat el lliure accs als mercats
mundials; en una crisi loferta
daliments es pot sanejar de
manera inesperada. (...) Per
superar les resistncies polti-
ques, Pequn t arguments per-
suasius. El model sn les desenes
dacords a llarg termini signats
amb els pasos africans del
sector del petroli, dels metalls i
dels minerals estranys. Els xine-
sos construeixen a lfrica carre-
teres, vies frries, aeroports,
hospitals; en canvi, els jaciments
de sota terra estan hipotecats
durant molts anys i serviran per
alimentar la indstria de trans-
formaci a Xangai i Canton. s el
pacte que proposa la Xina a
molts pasos emergents per
disposar de les seves primeres
matries. Hi ha pocs pasos que
es puguin permetre refusar
loferta.
LACCI DELS SECTOR
PRIVAT S PERJUDICIAL
Si els governs desenvolupen
estratgies molt discutibles,
per que, en tot cas, es con-
centren en la seguretat ali-
mentria de les seves pobla-
cions, el sector privat socupa
de lacaparament de terra per
un inters molt diferent: obtenir
beneficis. Els actors protago-
nistes del sector privat sn dos:
la indstria alimentria i, sobre-
tot, els grups financers. En la
indstria alimentria, les em-
preses de comer i transfor-
maci japoneses i rabs sn
probablement, avui dia, les ms
actives: compren a lestranger
terres que produeixen primera
matria a baix cost, transformen
els productes, els envasen i els
revenen. Els grups financers
com Deutsche Bank i Goldman
Sachs, entre daltres, actuen
amb finalitats especulatives
(per obtenir informaci ms
general sobre el tema de
lespeculaci, vegeu larticle El
preu dels aliments). Compren
a preus baixos terrenys i
empreses agrcoles que ms
endavant podran revendre a
preus ms alts i preparen fons
especulatius, o sigui, documents
que continguin la propietat de
milers dhectrees agrcoles.
Aquests fons es vendran des-
prs sense cap atenci pel que
succeir realment a aquests
terrenys, amb lnic objectiu
denriquir-se amb les difern-
cies entre el preu de venda i el
preu de compra. Daltra banda,
lacci dels especuladors ten-
deix com sempre a produir ri-
queses voltils (que es queden
a la butxaca dels que han venut
en el moment just) a partir de
fenmens concrets. De fet, s
probable que el preu dels
aliments no sabaixi ms enll
dun llindar determinat i s cert
que al mn hi ha disponibilitat
de terres a baix preu, capaces
de donar uns fruits econmics
rendibles a aquells que hi
centren la seva atenci.
CONCLUSI
Encara que mogudes per inten-
cions diverses, tant les accions
neocolonials dels estats com les
accions especulatives del sec-
tor privat sn socialment molt
perjudicials. Entre els danys
collaterals que poden produir
hi trobem, per exemple, leva-
cuaci dels petits pagesos que
treballen a les zones afectades i
que no sempre poden (i volen)
transformar-se en treballadors
per als nous propietaris dels
terrenys. El tema de la reforma
agrria tamb pot augmentar
els danys i els endarreriments
en aquells pasos en qu els
51
terrenys on els acaparadors han
posat lull sn o poden esde-
venir rees distribudes per
lestat. En el moment descriure
aquest article, el fenomen de
lacaparament s encara molt
recent i est poc analitzat en
termes generals, per tant les
dades i els noms dels prota-
gonistes es poden modificar
rpidament, encara que el
mecanisme de fons sigui clar i
convidi a reflexionar sobre la
importncia duna visi global
de la sobirania alimentria. En
aquest sentit, per exemple, fa
efecte descobrir que, en el
bienni 2007/2008, Europa va
utilitzar aproximadament 35
milions dhectrees de terrenys
extracontinentals (una zona
gran com Alemanya, fenomen
encara ms preocupant, i en
rpida expansi)
3
per fer front a
la demanda interna i, no obstant
aix, aplicar una poltica agr-
ria comuna que els europeus
han construt per mantenir la
producci dels seus agricul-
tors. Aquest tipus de tendncies
no condueixen aqu a Europa a
fenmens dacaparament per
part dels estats, sin que, en
perspectiva, poden crear un
perills supsit i poden oferir
bases concretes per a accions
especulatives.
3
Del text EU agricultural production
and trade, Humboldt university of
Berlin and Agripol formal document by
Operas commission.
52
La Revoluci verda
i el triomf de la bioqumica
NDEX
El desenvolupament de la
bioqumica (la cincia va al
mercat)
Les dcades de lxit
Els problemes posteriors
EL DESENVOLUPAMENT DE
LA BIOQUMICA (LA
CINCIA VA AL MERCAT)
La segona meitat del segle XX
ha marcat un fort creixement en
les aplicacions de les cincies
naturals a la producci indus-
trial. La Segona Guerra Mun-
dial, en especial, marca una fita
amb una srie de canvis d-
poca respecte al model de la
recerca seguit dels cientfics a
finals del segle XIX i a principis
del XX. Els canvis ms impor-
tants ocorreguts a partir del
1945 es poden resumir en:
el pas duna condici de se-
paraci substancial entre la
recerca acadmica i la resta
de la societat cap a una com-
penetraci cada vegada ma-
jor entre els dos mbits;
el pas de la recerca de lem-
presa individual a lempresa
cada vegada ms collectiva;
el pas de la supremacia de la
fsica (big sicence) a la supre-
macia de la biologia (life
science), amb una tendncia
cada vegada ms gran a
dirigir la recerca en aquest
mbit cientfic cap a usos
comercials immediats.
La biologia, en especial, junta-
ment amb la qumica, durant les
ltimes dcades sembla oferir
espais daplicaci a camps
extremadament sensibles per a
la vida humana, com la salut i
lalimentaci. La indstria far-
macutica, un dels sectors pro-
ductius amb una rendibilitat
principalment en creixement,
en realitat ha desenvolupat
branques de recerca destinades
a comprendre el funcionament
de lorganisme hum per poder
produir medicaments cada cop
ms adreats (i profitosos) a les
molsties creixents que patei-
xen els ssers humans en els
pasos amb un gran desen-
volupament industrial
1
(el mapa
del genoma s segurament el
projecte de recerca simblic
daquesta tendncia).
Durant el mateix perode, o
sigui, a partir de mitjan anys
quaranta, lagricultura amb fina-
litats alimentries tamb ha
experimentat un procs sem-
blant. La correspondncia del
sector amb una necessitat hu-
mana imperiosa (de manera
semblant al que sesdev en el
sector farmacutic) ha impulsat
estudis sobre les caractersti-
ques biolgiques de les plantes
1
Als Estats Units, sha registrat durant
els ltims anys un fort augment de lex-
pectativa mitjana de vida de les perso-
nes, paral!lelament a la disminuci de
lexpectativa del nombre danys que les
persones viuen amb salut. Ens posem
malalts massa sovint i ens passem molts
anys amb molsties, per els descobri-
ments mdics i farmacutics ens perme-
ten de viure molts ms anys.
53
a la recerca de conreus que
puguin augmentar la producti-
vitat dels aliments bsics com el
blat, larrs, el blat de moro, el
mill i la melca. La individuaci
de noves varietats daquestes
plantes, capaces en condicions
climticament apropiades de
subministrar el doble de les
collites, ha estimulat la recerca
aplicada al camp qumic per
trobar els productes que en
puguin garantir el creixement
en condicions ptimes: fer-
tilitzants i pesticides. Aquestes
evolucions, juntament amb el
desenvolupament de noves
prctiques dirrigaci, han
constitut les condicions prvies
per a lanomenada Revoluci
verda. Sentn per Revoluci
verda un procs de desenvolu-
pament sobretot durant els anys
seixanta i setanta al sud-est
asitic i a Mxic marcat per un
gran creixement de la produc-
tivitat en el camp dels cereals.
El procs va nixer el 1944
quan el cientfic nord-americ
Norman Bourlag va innovar les
tcniques agrries unint varie-
tats vegetals genticament se-
leccionades amb dosis sufi-
cients de fertilitzants, aigua i
altres productes agroqumics. El
resultat daquestes innovacions
va ser un increment significatiu
de les produccions agrcoles en
gran part del mn (lndia ns
el pas simblic) i es va con-
cedir el Premi Nobel de la Pau a
Bourlag.
2
Mentre la revoluci mecnica (o
sigui, larribada de les m-
quines per substituir el treball
agrcola hum) tocava els pa-
sos del Nord global i els grans
pasos exportadors del Sud
(lexemple ms evident s el
cas brasiler), la Revoluci ver-
da, que provenia sobretot de la
bioqumica, es dirigia en pri-
mer lloc a aquells pasos que
necessitaven augmentar la pro-
ducci de cereals per substi-
tuir els dficits alimentaris in-
terns.
A larticle De lagricultura fa-
miliar a lagricultura industrial
apareix una taula sobre la
productivitat de les dues revo-
lucions realitzada per Marcel
Mazoyer que creiem oport
tornar a incloure per contex-
tualitzar millor el discurs.
Tecnologia
a disposici
Agricultors que
accedeixen a la
tecnologia
Productivitat
per treballador
Revoluci agrcola
(mecanitzaci,
motoritzaci)
Aproximadament
25 milions
2.000 tones dequivalent de
cereals/any (1)
Revoluci verda
(llavors seleccionades,
irrigaci intensiva)
amb tracci animal
Aproximadament
400 milions
50 tones dequivalent
de cereals/any
Revoluci verda
noms amb eines
manuals
Aproximadament
400 milions
10 tones dequivalent
de cereals/any
Sense revoluci
tecnolgica, ni
tan sols animals
Aproximadament
400-500 milions
1 tona dequivalent
de cereals/any
(1) Lequivalent de cereals/any s una unitat de mesura que transforma en quantitats
de cereals la productivitat relacionada amb altres conreus agrcoles. Ls daquesta
unitat de mesura s especialment adequat per a les taules comparatives.
2
Els desenvolupaments posteriors de la recerca biolgica aplicada en lmbit agrcola
durant els ltims anys han tingut en compte els organismes genticament modificats
(OGM) i les noves llavors, per daquest tema en parlarem a larticle Biodiversitat,
llavors i OGM.
LES DCADES DE LXIT
Tal com es desprn de la taula,
el resultat ms visible de la
Revoluci verda sembla la
major productivitat per treba-
llador i, fins als anys vuitanta,
aquesta conquesta semblava
entelar qualsevol altre tipus de
repte: produir de manera ms
significava, per a pasos com
lndia, sortir de la condici
crnica dinsuficincia en el
conreu dels aliments bsics per
alimentar una poblaci en crei-
xement.
Les dcades de lxit van co-
menar amb les innovacions
realitzades el 1944 pel Premi
Nobel Norman Bourlag i van
tenir el seu punt lgid entre el
1960 i el 1980. Durant aquest
perode, en diverses regions del
mn i especialment a lsia i a
lAmrica Llatina, la collita dels
cereals ms importants com
larrs, el blat i el blat de moro
54
es va ms que duplicar grcies
al suport que el govern pro-
porcionava a qui adoptava el
nou paquet tecnolgic. Men-
trestant, els preus es mantenien
estables i frenaven la por que
amb limportant increment de-
mogrfic es produs una es-
cassetat alimentria creixent i,
per tant, un fort augment dels
preus dels aliments. Lxit re-
gistrat en aquesta primera fase
de la Revoluci verda es pot
resumir a la taula segent:
ELS PROBLEMES
POSTERIORS
A partir de la segona meitat
dels anys vuitanta, els xits dels
quals presumia la Revoluci
verda van comenar a mani-
festar una srie de lmits que
amb el temps han entelat no-
tablement lopini sobre la
bioqumica com a factor de
resoluci dels problemes ali-
mentaris del Sud global.
Com passa sovint, la confiana
excessiva que es dna a un nic
factor (la tecnologia) i lelecci
dun parmetre de verificaci
simplificat (la quantitat de
producte) proporcionen de ma-
nera immediata una lectura de
la realitat que, en canvi, a mitj
termini, es modifica grcies a
latenci a un nombre major de
factors i a lelecci duna visi
ms complexa i sistmica.
Els problemes, sorgits amb
molta ms evidncia a partir
del 1990, es poden atribuir a
quatre motius: malbaratament
denergia, malbaratament dai-
gua, augment de les desigual-
tats socials i manca dassoli-
ment dels objectius agrcoles.
Malbaratament denergia
La Revoluci verda ha com-
portat un increment de la pro-
ductivitat grcies a laugment
notable denergia dedicada a
lagricultura. Aquesta energia
addicional la proporcionen els
combustibles fssils en forma
de fertilitzants (gas natural,
principal primera matria per a
la producci durea), pesticides
(petroli) i irrigaci (gran em-
prament daigua amb bombes
alimentades amb hidrocar-
burs). Se suposa que la Revo-
luci verda ha augmentat de
mitjana cinquanta vegades el
flux denergia respecte a lagri-
cultura tradicional i que es ne-
cessiten fins a deu calories
denergia per produir una calo-
ria daliments lliurada al consu-
midor.
Malbaratament daigua
Vandana Shiva a Le guerre
dellacqua
3
(Les guerres de
laigua) ha resumit molt b en
els mecanismes que es reque-
reixen al Dcan indi les compli-
cacions a causa de la Revoluci
verda i del pas dels conreus
tradicionals de melca i mill als
conreus darrs i blat que
aquesta ha provocat: Abans de
la Revoluci verda, la conser-
vaci de laigua formava part
de lagricultura indgena. Al
Dcan, a lndia meridional, la
melca es relacionava amb les
lleguminoses i les llavors olea-
ginoses per reduir-ne levapo-
raci. La Revoluci verda ha
desbancat lagricultura indge-
na a favor de la monocultura, en
qu les varietats ms petites
han substitut les ms altes, els
fertilitzants qumics han subs-
titut els orgnics i la irrigaci
artificial ha substitut els con-
reus de pluja. El resultat s que
els sls pobres de matria
orgnica indispensable i la
secada provocada per la poca
humitat del terreny es conver-
teixen en habituals. A les
regions exposades a la secada,
lnica manera per obtenir una
producci alimentria soste-
nible s un sistema agrcola
ecolgicament slid. Tres acres
de mel ca consumei xen l a
mateixa quantitat daigua que
una sola acre darrossar. Tant
larrs com la melca propor-
cionen 4.500 quilos de cereals.
Amb l a mat ei xa quant i t at
daigua, la melca proporciona
una dosi de protenes 4,5 vega-
des superior, 4 vegades ms de
minerals, 7,5 vegades ms de
calci i 5,6 vegades ms de ferro
i pot proveir una quantitat dali-
ment 3 vegades superior que
larrs. Si el desenvolupament
agrcola hagus tingut en
compte la conservaci de lai-
gua, el mill no shauria definit
com un producte agrcola
marginal inferior (ni shauria
abandonat de manera progres-
siva com la melca [nota de
lautor]). Larribada de la Revo-
luci verda ha emps lagri-
cultura del Tercer Mn cap a la
producci de blat i arrs. Els
nous conreus requerien ms
aigua que el mill i consumien
tres vegades ms aigua que les
varietats indgenes de blat i
arrs.
Augment
de les desigualtats socials
La Revoluci verda requereix
grans quantitats dadob, de
defenses qumiques contra els
insectes i les malalties (pesti-
cides, insecticides), complexos
treballs dirrigaci i recompra
freqent de llavors hbrides. De
fet, les llavors que produeixen
plantes amb dues collites lany
noms donen bons resultats en
pocs casos, fins i tot a la segona
generaci i, per tant, shan de
recomprar contnuament. Per
qui, dentre els pagesos, es pot
permetre aquestes inversions?
Lincrement mundial de la producci de cereals
Cereals 1961 2005
Blat de moro 205.004.683 t 711.762.871 t
Blat 222.357.231 t 630.557.602 t
Arrs 284.654.697 t 621.588.528 t
Font: FAO 2006
3
Universale Economica Feltrinelli, 2004.
55
Evidentment, els ms petits no
poden, els quals progressi-
vament queden marginats per
part dels ms forts i ms ben
equipats, amb qui de vegades
contreuen deutes per comprar
el que necessiten per a la pro-
ducci. Els deutes no pagats es
converteixen en cessions de
terra i en la transformaci del
petit pags en jornaler (o sigui,
en treballador agrcola a la mal
pagada subordinaci dels al-
tres). El resultat final s el crei-
xement de la concentraci de la
terra en poques mans i laug-
ment de les desigualtats entre
el que aconsegueix agafar-se a
la Revoluci verda i el qui s
massa dbil i sacaba convertint
en un marginat.
Manca dassoliment dels
objectius agrcoles
Al principi dels anys noranta, la
difusi de la Revoluci verda
era tal, que el 75% dels cultius
darrs asitics i prop del 70%
dels conreus de blat al Sud
global utilitzaven les noves
varietats introdudes durant les
dcades precedents. I malgrat
els beneficis econmics i els
impactes ecolgics en aquests
mateixos anys, es comenaven
a manifestar senyals preocu-
pants. Els augments de produc-
tivitat a partir dun cert moment
requerien un augment percen-
tualment molt superior en la
utilitzaci dadobs i fertilitzants
(com han declarat empreses de
les Filipines i de Java). El cost
daquesta major utilitzaci no
estava, per tant, compensat des
del punt de vista del balan
econmic i els costos ecolgics
comenaven a mostrar un as-
pecte molt concret. Els terrenys
empobrits denunciaven, de fet,
la seva dependncia de dosis
creixents dadob; les plantes de
la Revoluci verda, notriament
menys capaces de protegir-se
dels parsits, mostraven la seva
debilitat i la seva necessitat de
dosis cada cop ms fortes de
pesticides. En resum, les dosis
minvants de resposta natural i
les dosis creixents de demanda
qumica indicaven la dificultat
del model. Tanmateix, en lm-
bit de lautosuficincia alimen-
tria, bandera social dels de-
fensors de la Revoluci verda,
les dades empriques dels anys
noranta comenaven a definir
els lmits daquest model. Per
posar-ho en evidncia, presen-
tem una taula en la qual una
dada, inclosa a lltima fila, cap-
gira el balan general de la Re-
voluci verda en un pas simb-
lic com lndia.

Lagricultura a lndia
Parmetre 1970-1980 1980-1992
Augment de la producci agrcola en % 1,8 3,2
Consum de fertilitzants (kg per hectrea) 31,3 75,2
Importaci de cereals (en milers de tones) 424 3.044
Font: Banc Mundial, 1994
56
Biodiversitat,
llavors i OGM
NDEX
La biologia desprs de la
Revoluci verda
El gran joc de les llavors
La frontera dels OGM
(organismes genticament
modificats)
LA BIOLOGIA DESPRS DE
LA REVOLUCI VERDA
La recerca biolgica aplicada a
la producci ha experimentat
evolucions contnues en lmbit
agrcola.
Desprs dhaver produt les
espcies de plantes seleccio-
nades que han donat vida a la
Revoluci verda (vegeu larticle
sobre aquest tema), les noves
fronteres de la recerca shan
mogut cap a tres direccions:
en primer lloc, la creaci de
llavors que no es repro-
dueixen de manera espon-
tnia i que fan que els page-
sos depenguin dels prove-
dors;
en segon lloc, la creaci de
plantes manipulades (els
OGM) mitjanant una tec-
nologia gentica molt ms
concreta i artificial respecte a
totes les tecnologies prece-
dents, s a dir, a travs de la
introducci de gens daltres
espcies, amb lobjectiu de
garantir-ne les caracters-
tiques de benefici i rendibili-
tat desconegudes per la natu-
ralesa;
en tercer lloc (i s una direc-
ci que passa tant per les
recerques sobre les llavors
com per les recerques sobre
els OGM), lestudi de les ca-
racterstiques que fan nic
cada organisme i la creaci
dingressos a travs de la seva
patentabilitat.
El conjunt daquests processos
de creaci i difusi de llavors i
plantes desenvolupades en un
laboratori entra en conflicte
amb un dels pressupsits fona-
mentals del sistema ecolgic: la
protecci de la biodiversitat
natural. De fet, les noves plantes
basen els seus propis xits eco-
nmics en lestandarditzaci (si
no fos aix, no es podrien
patentar ni les seves llavors
podrien ser un monopoli duna
o unes quantes empreses multi-
nacionals). Per tant, s evident
que la difusi de poques esp-
cies estandarditzades s un
fenomen que es troba a les
antpodes dels processos de
diversificaci produts per la
natura, uns processos respectats
pels agricultors que durant els
segles passats van orientar
algunes caracterstiques vege-
tals espontnies per satisfer les
necessitats humanes, sense
haver de realitzar reduccions
importants de les espcies de
plantes utilitzades. Per concre-
tar el fenomen de la reducci
de la biodiversitat relativament
a les niques espcies vegetals
utilitzades com a aliments per
als humans, reprodum parcial-
ment una taula (a la pgina
segent) ja utilitzada a larticle
Aliments i problemes am-
bientals globals.
Per presentar la taula, cal des-
tacar com sha produt, durant
les ltimes dcades, la tendn-
cia a la prdua de diversitat
biolgica que descrivim aqu,
simultniament amb el desen-
volupament de les biorecer-
ques aplicades per part de les
grans multinacionals.
Des del punt de vista de la
quotidianitat, aquesta tendncia
significa un empobriment del
gust, dels colors i de les possi-
bilitats delecci dels aliments.
Dels molts tipus de blat de
moro, de t omquet s , de
pebrots, de cebes o de pomes
que existeixen entre nosaltres,
hi ha el risc de conixer-ne
57
noms un, i no el ms bo proba-
blement, ni tampoc el ms
nutritiu, sin simplement el ms
productiu, o el que es repre-
senta millor, o b el que resis-
teix millor el transport. Aquest
discurs podria guanyar si
cadascun de nosaltres pogus
escollir entre la compra duna
varietat bona i una varietat re-
sistent (o maca), per de fet les
millors varietats per gust i
poder nutritiu sn menys ren-
dibles i als prestatges ten-
deixen a desaparixer a favor
dels productes de la compe-
tncia ms productius. De ma-
nera progressiva, la vista i les
papilles del consumidor shabi-
tuen a la varietat ms difosa i la
mateixa demanda de compra es
conforma amb loferta dels
grans productors i distribu-
dors. Fa cinquanta anys, a la
plana del Po i a les seves valls,
es podien comptar centenars
de diverses varietats de blat de
moro, cadascuna adaptada a les
diferents condicions climti-
ques i del sl, segons el criteri
de la planta adequada al lloc
adequat. Desprs de la creaci
dels blats de moro hbrids, amb
una productivitat alta (per que
requereixen consums alts de
f ert i l i t zant s, f i t of rmacs i
aigua), en poc temps, quasi tots
aquests centenars de varietats
van desaparixer.
Per lestandarditzaci de la
producci a causa de la biolo-
gia aplicada a lagricultura in-
dustrial no sols produeix la re-
ducci de les varietats con-
reades: duna banda, la prdua
de biodiversitat tamb est
relacionada amb lentorn que
envolta els conreus industrials;
de laltra, lestandarditzaci
productivista toca tots els as-
pectes del treball de la page-
sia, com ha ben exemplificat
Jean-Pierre Berlan:
1
Els agri-
cultors necessiten un pesticida
per exterminar un insecte que
sha convertit en devastador
perqu les males herbes on
vivia han estat destrudes pels
herbicides, els quals shan intro-
dut per eliminar el desherbatge
mecnic, el qual ja no s possi-
ble per laugment de la densitat
de les plantacions que shan
incrementat perqu les plantes
shan seleccionat per la seva pro-
ductivitat a gran densitat. Aques-
ta productivitat permet als page-
sos treure profit de la utilitzaci
massiva dadobs a baix preu, que
fa, entre altres coses, que les
plantes siguin ms abellidores
per als insectes devastadors. A
cada pas hi interv la recerca,
deslliurant lagricultor de la con-
tradicci immediata del sistema
de producci que el lliga; cada
descans provisional obre nous
mercats per a les llavors, els
adobs, les mquines, els herbi-
cides, els pesticides, etc.
Al capdavall, la prdua de bio-
diversitat t implicacions im-
portants fins i tot per a la segu-
retat alimentria, no tant perqu
lespcie es perd, a ms de
caracterstiques de gust parti-
culars que posseeixen necess-
riament grans capacitats agro-
nmiques i nutricionals, sin
perqu algunes daquestes
posseeixen altes capacitats de
resistncia a les malalties. A
travs dun procs dencreua-
ment tradicional (que s ben
diferent dels processos biotec-
nolgics, com sexplica al
pargraf segent sobre els
OGM), ha estat possible salvar,
per exemple, lordi californi
delmat per una malaltia grcies
a lordi etop i el mateix efecte
de salvament sha obtingut
recorrent a antigues varietats
de blat de Turquia i a un parent
mexic del blat de moro.
Del conjunt darguments rela-
cionats amb lestandarditzaci
de lagricultura industrial na-
profundirem en dos, especial-
ment sensibles per als riscos
socials i ambientals que lacom-
panyen.
EN LA HISTRIA, LES PLANTES UTILITZADES COM A ALIMENTS HAN ESTAT APROXIMADAMENT 7.000
Noms 120 aproximadament Avui dia es conreen mpliament
Noms 9 espcies Subministren ms del 75% de lalimentaci humana
3 de les quals Subministren ms del 50% de lalimentaci humana
Extret de Seeds of life, FAO Information Division, Plant Production and Protection Division
1
Citat a: Silvia Perez-Vitoria Il ritorno
dei contadini. Jaca Book 2009, pg. 77.
58
EL JOC DE LES LLAVORS
Per a tot es necessita una flor,
per per a una flor es necessita
la llavor. Si parafrasegem una
clebre can dels anys se-
tanta, obtenim una reflexi evi-
dent: el cicle agrcola comena
amb la llavor i qui controla les
llavors obt un gran poder
sobre tot el que succeeix des-
prs. A partir de mitjan anys
noranta, les possibilitats tcni-
ques que ofereix la recerca
aplicada han obert una mescla
histrica en els usos i els cos-
tums agrcoles lligats a la pro-
ducci, a lintercanvi i a la
conservaci de les llavors. Els
costums millenaris han estat
destruts per lentrada amb xit
dels gegants multinacionals que
Vandana Shiva explica al seu
llibre Il mondo sotto brevetto
2

(El mn sota les patents): El
lliure intercanvi de llavors entre
els agricultors ha estat sempre la
base de la conservaci de la bio-
diversitat i la seguretat alimen-
tria. Aquest intercanvi es basa
en la cooperaci i en la recipro-
citat. Un pags que vulgui obte-
nir llavors les canvia general-
ment per la mateixa quantitat de
llavors de la seva producci. El
lliure intercanvi entre la pagesia,
per, va molt ms enll: amb les
llavors tamb sintercanvien
idees i coneixements, cultura i
usos transmesos, tota una acu-
mulaci de tradicions i compe-
tncies relacionades a la manera
dutilitzar-les. Els pagesos acu-
mulen elements de coneixe-
ment sobre les llavors de les
plantes que volen conrear en un
futur tot observant com creixen
en els camps dels altres. (...) Les
noves tecnologies, com les de la
Revoluci verda i la biotecno-
logia, prenen valors als coneixe-
ments i a les cultures tradicionals
incorporats a les llavors i apar-
ten de les comunitats els conei-
xements holstics que hi estan
relacionats. Aix produeix lex-
tinci de les llavors perqu la
seva existncia est ntimament
lligada als coneixements hols-
tics que hi estan relacionats.
Aquest procs ha experimentat
una acceleraci a causa de la
introducci de lleis sobre el dret
de la propietat intellectual, uni-
versalitzat posteriorment amb el
TRIPS.
3
Les normatives occiden-
tals sobre el dret de la propietat
intellectual permeten a les em-
preses que extreguin els conei-
xements relacionats amb la
llavor per monopolitzar-los des-
prs i reivindicar-ne la propietat
privada. s el cas de lacord
sobre el gen de Round-Up-
Ready de la Monsanto (Round-
Up-Ready Gene Agreement),
segons el qual, la Monsanto, una
de les empreses ms importants
del sector de les llavors, impe-
deix que els agricultors venguin
o proveeixin llavors o altres
materials derivats de la collita a
qualsevol altra persona o em-
presa, com tamb que conservin
llavors de qualsevol tipus. Aquest
acord preveu, a ms del preu
real de les llavors i del pagament
dels cnons,
4
el pagament dun
impost addicional per la tec-
nologia de 5 esterlines per cada
lliura. Si no es compleix alguna
de les clusules de lacord, el
cultivador haur de pagar una
xifra cent vegades superior als
danys provocats (...).
El perill real inherent de les
patents sobre les llavors, tan-
mateix, resideix en la tecnologia
denominada Terminator i que
es descriu com a lequivalent
agrcola de la bomba de neu-
trons. Aquesta tecnologia Ter-
minator es va crear per impedir
que els pagesos conservessin les
llavors (no hbrides, de polli-
nitzaci hibridgama o genti-
cament modificades) venudes a
les empreses del sector. La seva
histria va comenar el 1998,
quan el departament dagri-
cultura nord-americ i la Delta &
Pine Land Co., subsidiria de la
multinacional Monsanto i princi-
pal productora mundial de lla-
vors de cot, van anunciar que
havien desenvolupat i patentat
una nova biotecnologia agrcola.
Titulada benvolament Control
de lexpressi gentica de les
plantes, la nova patent permetia
crear llavors estrils als seus
propietaris i concessionaris mit-
janant la programaci i la se-
lecci de lADN duna planta
amb la finalitat deliminar-ne els
embrions. La patent sha ests a
plantes i llavors de totes les
espcies. Per quines en sn les
2
Vandana Shiva: Il mondo sotto bre-
vetto. Feltrinelli 2002
3
El TRIPs s un acord internacional
promogut per lOrganitzaci Mundial
del Comer (OMC o WTO en angls)
amb lobjectiu de fixar la norma per a la
protecci de la propietat intel!lectual.
Sentn per propietat intel!lectual
lartefacte de principis jurdics que volen
protegir els fruits de la invenci i
lenginy hum; sobre la base daquests
principis, la llei atribueix als creadors i
inventors un autntic monopoli de
lexplotaci de les seves creacions/
invencions i posa a les seves mans
alguns instruments legals per protegir-se
de possibles abusos per part de persones
no autoritzades.
4
Amb el terme cnon sindica el paga-
ment duna retribuci al titular duna
patent o una propietat intel!lectual, amb
lobjectiu de poder explotar el b per a
finalitats comercials.
59
conseqncies? Si, a ms, en el
moment de la collita, es con-
serven les llavors per a la sem-
bra segent, les llavors daques-
tes plantes no germinaran. Les
tavelles dels psols, els tom-
quets i les espigues de blat es
convertiran essencialment en
cambres morturies per a les
llavors. Aquesta tecnologia, reba-
tejada Terminator, obligar els
agricultors a comprar cada any
les llavors de les espcies que
vulguin conrear.
LA FRONTERA DELS OGM
(ORGANISMES
GENTICAMENT
MODIFICATS)
Lltima aplicaci per ordre
temporal de la recerca biol-
gica utilitzada per lagricultura
industrial s la que popular-
ment es coneix com a tecnolo-
gia OGM. Laplicaci es va
difondre arreu del mn per part
dels principals grups de lagri-
cultura multinacional a partir de
mitjan anys noranta sobre la
base duna histria que es pot
resumir en dos punts:
des dun punt de vista cien-
tfic, el desenvolupament dels
OGM no seria res ms que una
evoluci del procs de selec-
ci de les plantes i de les
espcies amb caracterstiques
millors, procs que des de fa
millennis els agricultors per-
segueixen amb regularitat;
des dun punt de vista social,
la possibilitat dobtenir plan-
tes amb caracterstiques mi-
llors podria servir per aug-
mentar la seguretat alimen-
tria a les zones ms pobres
del planeta.
5
Els OGM des dun punt de
vista cientificoambiental. La
selecci i la millora de les
varietats es practica amb xit
des de fa centenars danys,
primer per part dels pagesos
en els camps conreats i, ms
endavant, a partir del segle XIX,
en els laboratoris i els camps
experimentals dels genetistes.
Per, mentre que en les aproxi-
macions convencionals la selec-
ci i la millora shan produt a
travs de lencreuament dorga-
nismes complets pertanyents a
espcies similars (tot esperant
experiments duts a terme per
poder constatar quins canvis
shan realitzat i quins sn inte-
ressants des dun punt de vista
agrcola), en el cas de la tecno-
logia OGM, el pas es produeix:
i) a travs de modificacions en
cadascuna de les parts de
lADN del genoma de la planta
que sha de millorar; ii) intro-
duint a la planta gens provi-
nents despcies diferents (en
alguns casos, completament
dorigen animal en lloc de ve-
getal); iii) programant de ma-
nera anticipada els canvis que
shan de provocar (retardant la
descomposici, augmentant la
tolerncia a insectes o a herbi-
cides, etc.). Encara que la tec-
nologia OGM sesforci per pro-
tegir de la manera ms precisa
possible les caracterstiques de
les noves plantes, els tipus de
transformacions que podrien
intervenir-hi a mitj termini no
sn fcilment previsibles. En
tractar-se dorganismes desti-
nats a entrar a la cadena ali-
mentria humana, aquest tipus
dincertesa es troba amb el
principi de precauci, s a dir,
amb el segon principi, en el
qual trobem dubtes raonables
en relaci amb limpacte sobre
la salut dun aliment o dun fr-
mac; principi que s millor no
difondre fins que no shagin
esvat els dubtes. En el cas dels
OGM, la necessitat de precau-
ci augmenta per la tendncia a
la difusi. Mentre es conre una
espcie OGM en un camp
proper a un altre camp conreat
de manera tradicional, s molt
difcil impedir que les plantes
transgniques no contaminin el
camp ve, fet que produeix, en
aquest cas, un efecte de difusi
no reversible.
Els OGM des dun punt de
vista social i econmic sestan
revelant molt menys interes-
sants del que estava previst. Pel
que fa a la idea que poden con-
tribuir a la reducci de la fam al
planeta, hi ha la constataci ob-
jectiva que el 99% de les plan-
tes transgniques comercialit-
zades es redueixen a quatre
varietats utilitzades per alimen-
tar els animals o per a usos no
alimentaris (soja, blat de moro,
cot, colza). Les perspectives de
desenvolupament tampoc no
semblen interessants: el cost en
recerca i desenvolupament
duna varietat que arriba al
mercat supera els cent milions
deuros per aproximadament
10-12 anys dactivitat experi-
mental; els OGM que es comer-
cialitzen i dels quals sendevina
una utilitzaci comercial a curt o
mitj termini no sha demostrat
que siguin ms productius o
millors des del punt de vista
nutricional respecte als conreus
existents (a lndia, per exem-
ple, el cot OGM costa el 10%
ms i proporciona el 40% me-
nys de beneficis). Finalment,
com a testimoni de la crisi de
les perspectives de les plantes
transgniques, es pot comentar
que la quota de terreny dedicat
a aquests conreus a Europa i a
les zones mediterrnies s po-
bra (lany 2010, si nexcloem
Egipte, el resultat es podria
incloure dins de la municipalitat
de Roma i en clara baixada
respecte a lany anterior).
5
Aquest tipus dargument lutilitzava, a
part dels altres, el secretari dEstat (s a
dir, ministre dafers exteriors) nord-
americ, Colin Powell, en una visita al
papa lany 2003.
60
La gran
distribuci
NDEX
El desenvolupament de la gran
distribuci i el cas itali
Els efectes ambientals i socials
EL DESENVOLUPAMENT DE
LA GRAN DISTRIBUCI I EL
CAS ITALI
A la cadena global de la pro-
ducci i de la comercialitzaci
dels aliments, un dels fenmens
recents ms importants s la
difusi dels grans supermercats
i hipermercats com a llocs de
venda dels aliments. Aquesta
dinmica es va desenvolupar,
en un primer moment, al Nord
global, per a partir de princi-
pis dels anys noranta, es va
difondre a ritmes molt intensos
tamb als pasos del Sud. Fins
als anys vuitanta, a la major part
dels pasos (i a Itlia ms que
als altres) les persones que
volien comprar productes ali-
mentaris havien danar a diver-
ses petites botigues: el forn de
pa, la xarcuteria, la carnisseria,
la fruiteria, la botiga de que-
viures, etc., poblaven el paisat-
ge urb tant als pobles petits
com a les grans ciutats. Aquesta
situaci oferia avantatges i de-
savantatges des dun punt de
vista socioambiental general.
Entre els avantatges hi trob-
vem:
la provinena de lentorn local
duna major quantitat dali-
ments, amb les reduccions
conseqents dels transports i
dels efectes negatius sobre el
clima i amb lavantatge desti-
mular una alimentaci va-
riada, basada en les caracte-
rstiques biolgiques i socio-
culturals dels diversos terri-
toris;
la limitaci del malbaratament
dels aliments (fenomen estruc-
tural de la gran distribuci) i la
necessitat menor dels emba-
latges;
un benefici ms alt per als
ramaders i els conreadors que
subministren els seus aliments
a lempresa.
Entre els desavantatges hi havia
una menor varietat per escollir,
un control higinic menys es-
tandarditzat i uns preus ms alts
per al comprador.
Actualment, entre els pasos
que condueixen el procs del
pas de la petita botiga a la gran
distribuci, hi trobem de ma-
nera inesperada la Xina, lndia i
el Vietnam, on el nou sistema de
venda controla el 50% dels ali-
ments cedits. En especial, la
Xina ha registrat en noms sis
anys (entre el 1994 i el 2000) un
augment dotze vegades supe-
rior dels supermercats, que
pertanyen sovint als gegants
estrangers Wal Mart (nord-
americ) i Carrefour (francs).
En aquest context, el cas itali
destaca per la seva especifi-
citat. Itlia, des de sempre un
lloc de particularitats, de mil
campanars, de milers de petites
botigues, per tamb duna
atenci mitjana als aliments
superior en relaci amb bona
part dels pasos del mn, ten-
deix efectivament a preservar
un teixit de petites i mitjanes
botigues alimentries clara-
ment superior a la mitjana. En
realitat, si examinem les dades
absolutes tamb a Itlia no sem-
bla que hi hagi gaire optimisme
per qui es preocupa de lavan-
ada de la gran distribuci. Al
nostre pas, lelement principal
que sorgeix dels estudis recents
s, de fet, una reducci evident
de les tradicionals botigues
daliments: 206.673 el 1996;
173.000 el 2008. Durant el ma-
61
teix perode, els hipermercats
1
on es venen aliments van passar
de 173 a 401, mentre que els
supermercats
2
van augmentar
de 6.126 a 9.048. Si prenem com
a referncia el perode 1996-
2008, s evident el canvi de les
quotes de venda: el 1996, la
distribuci alimentria mitjana i
gran (supermercats i hiper-
mercats) sadjudicava el 37,4%
de les vendes en contraposici
al 40,6% de les botigues tradi-
cionals.
3
El 2008 els primers
arribaven al 54,7%, mentre que
els segons, al 19,1%.
El panorama esdev, tanmateix,
menys fosc si el comparem amb
el que succeeix en altres
pasos. A Alemanya i Frana,
per exemple, les botigues tradi-
cionals tenen una relaci per-
centual d1/6 i 1/7 amb les ita-
lianes (per tant, sn molt ms
nombrosos els centres de ven-
da mitjans i grans) i fins i tot
Espanya els sobrepassa amb
diferncia. Incls les xifres de
negoci dels grans grups de
venda alimentria sn amb
diferncia ms altes en els
altres pasos: el principal grup
nord-americ (Wal Mart) t un
volum de vendes de 273,4 mil
milions de dlars anuals, el
principal grup francs (Carre-
four), de 82,2 i el principal grup
alemany (Metro), de 63,9. En
comparaci, el principal grup
itali (Coop) amb els seus 12,2
mil milions i un sector de la
poblaci de referncia similar a
Carrefour, sembla tenir unes
dimensions encara relativament
redudes (Esselunga t una
dimensi inferior al 60% de
Coop). Una altra dada inte-
ressant lligada a la difusi de la
gran distribuci, aix com als
preus de compra ms baixos
que aquesta garanteix, est
relacionada amb la compra
percentual de les famlies pels
productes alimentaris respecte
al total: si ens referim noms al
consum domstic, actualment
equival aproximadament al 15%
(lany 1970 rondava el 40%),
mentre que arriba al 23% si shi
compten tamb els consums
alimentaris fora de casa (res-
taurants, pizzeries, etc.). s inte-
ressant tenir en compte que
noms han estat aquests ltims
els que han registrat un creixe-
ment significatiu durant lltima
dcada.
ELS EFECTES AMBIENTALS I
SOCIALS
Els avantatges i desavantatges
de la difusi de la gran distri-
buci es mereixen que hi apro-
fundim. La breu presentaci en
forma de llista que hem fet en el
pargraf anterior no t un mrit
quantitatiu ni proporciona gai-
res elements qualitatius.
La primera dada de qu podem
partir s que mentre que els de-
savantatges queden ms ocults,
els avantatges es perceben im-
mediatament en el mateix mo-
ment de la compra: realment,
per a un consumidor s agrada-
ble trobar preus ms baixos,
condicions de conservaci dels
aliments ms higiniques i una
major varietat dopcions (en-
cara que en aquests dos ltims
casos lefecte de laparena de
vegades va ms enll de la
substncia). De fet, un cop vista
aquesta realitat, ens concen-
trarem sobretot en lanlisi dels
desavantatges i provarem, final-
ment, de veure si superen o no
els avantatges.
El primer desavantatge que
soculta en la proliferaci de la
gran distribuci s el dany am-
biental que produeix el con-
sum daliments provinents
daltres continents (consum
que proposen principalment
els supermercats). Encara que
el gust dels compradors trobi
gratificant poder disposar de
determinades qualitats de fruita
o de verdura que no creixen en
els climes locals o que s que hi
creixen per no en determinats
perodes de lany, lhbit del
consum de productes fora de
lloc i fora de temporada pro-
dueix efectes significatius en el
1
Sentn per hipermercat un espai de
venda amb una superfcie superior als
2.500 m
2
.
2
Sentn per supermercat un espai de
venda amb una superfcie entre els 400 i
els 2.500 m
2
3
La resta queda absorbida pels super-
mercats de gran descompte i venedors
ambulants, entre daltres.
62
medi ambient a causa dels
transports i del consum de
petroli que ocasionen.
Sobre aquest argument, ens
sembla oport reproduir una
taula utilitzada tamb a larticle
Aliments i problemes ambien-
tals globals:
Continuant amb la llista dels
desavantatges ocults darrere de
la gran distribuci, cal tenir en
compte la gran quantitat de
malbaratament invisible que
es genera. Com que no hi ha
una relaci personal i directa
entre el venedor i el compra-
dor, no sn possibles les formes
de gesti flexibles de la merca-
deria, les quals porten els petits
comerciants a mesurar amb
atenci les compres i a vendre a
preus rebaixats els productes
que caduquen. Els mecanismes
que fan que la gran distribuci
sigui responsable dels princi-
pals malbarataments sn subs-
tancialment dos:
duna banda, lallargament de
la cadena, o sigui, del nombre
de passos del camp als pres-
tatges. Cadascun daquests
passos provoca, al seu torn, un
doble efecte negatiu: i) fa mal-
b una determinada quantitat
de productes (els aliments sn
sovint delicats i pateixen a
causa del transport i lestoc
dels magatzems); ii) obliga a
una altra estandarditzaci, per
la qual totes les pomes, les
peres, etc., que no presenten
laspecte perfecte i atractiu
que requereixen els super-
mercats es descarten a priori
laltre mecanisme que genera
un gran malbaratament s la
poca flexibilitat a qu fiem
referncia ms amunt que
obliga la gran distribuci a
llenar durant la descrrega
aliments que encara no han
caducat per que estan a punt
de fer-ho (per exemple, si la
renovaci de laliment x est
prevista per al cap de tres
dies, un producte x que
caduca al cap de dos dies
seliminar).
A causa del conjunt daquests
dos mecanismes, sha calculat
que lany 2008, a Itlia, es va
malbaratar lequivalent a 500
milions en menjar, s a dir,
238.000 tones daliments.
Un tercer desavantatge provo-
cat indirectament per la gran
distribuci s la inducci a un
estil alimentari perjudicial per
a la salut. En realitat, no s fcil
definir fins a quin punt aquesta
conseqncia es pot imputar a
les grans empreses que socu-
pen de la transformaci alimen-
tria (Nestl, Ferrero, Parmalat,
per citar els noms ms cone-
guts, per tamb Coca Cola,
Pepsico, Kraft, Unilever, etc.) i
fins a quin punt a la gran distri-
buci. En cada cas, s cert que
el conjunt de les pressions
daquests dos agents ha empit-
jorat els hbits alimentaris. En
general, en el mn urbanitzat,
sexperimenta un doble procs:
un pas, en la decisi de com-
pra dels consumidors, dels
productes frescos als produc-
tes confeccionats, sovint ja
ELS 10 ALIMENTS IMPORTATS A ITLIA QUE MS AGREUGEN LEFECTE DHIVERNACLE
Productes Provinena Distncia (km) Emissions CO2 (kg) Consum petroli (kg)
1 Vi Austrlia 16.015 29,3 9,4
2 Prunes Xile 11.970 22,0 7,1
3 Carn Argentina 11.180 20,8 6,7
4 Mango Per 10.865 20,2 6,5
5 Sndria Panam 9.516 17,8 5,7
6 Carn Brasil 9.175 17,2 5,5
7 All Xina 9.161 17,2 5,5
8 Ram de taula Sud-frica 8.740 15,9 5,1
9 Mel Guadalupe 7.750 14,5 4,7
10 Arrs Estats Units 6.887 13,1 4,2
Font: Elaborazioni Coldiretti. Clculs efectuats sobre la base del transport aeri
63
preparats o completament
precuinats (amb la intenci de
reduir el temps de feina a la
cuina, fet que representa segu-
rament una necessitat real per
a les persones que tenen cada
cop ms feina fora de casa);
laugment de la pressi publi-
citria i laugment de les ven-
des daliments intrnsecament
poc sans (brioixos amb molt
de sucre i conservants; begu-
des amb gas i ensucrades;
productes apetitosos per rics
en oli i greixos, etc.). Sense
arribar al clamors cas regis-
trat a Zmbia durant els anys
seixanta, quan la pressi publi-
citria va f er que moltes
persones substitussin la llet
per les begudes ms moder-
nes (que produen efectes
catastrfics en la salut dels
interessats), no hi ha dubte
que els missatges promo-
cionals adreats especialment
als infants estan provocant una
srie de danys que augmenten
a causa de lestil de vida cada
cop ms sedentari. Si la dieta
mediterrnia a base de fruita i
verdura fresca est desapa-
reixent fins i tot a Itlia, el
fenomen vist en clau global
amb els ulls de lOrganitzaci
Mundial de la Salut (OMS) pre-
senta perspectives inquie-
tants. LOMS i la FAO (lOrga-
nitzaci de les Nacions Unides
per a lAgricultura i lAlimen-
taci) obtenen, de fet, la pre-
sncia duna perillosssima
forma depidmia global no
infecciosa: des del 1985,
coincidint amb el perode en
qu la gran distribuci va
comenar a afermar-se, el
nombre de ciutadans adults
clnicament obesos en els 15
estats de lantiga Uni Europea
ha continuat creixent i arriba
actualment al 15% (dada de-
mostrada per un 56% de per-
sones amb sobreps). En com-
paraci amb laproxima-da-
ment 34% de persones obeses
als Estats Units, la situaci
europea s menys greu, per
la tendncia s igualment
preocupant.
Un quart i ltim element de
preocupaci en relaci amb la
difusi de la gran distribuci s
lefecte que aquesta produeix
tant en els comerciants petits i
mitjans com en els productors
de productes alimentaris.
La progressiva desaparici dels
petits i mitjans comeros, a ms
daltres consideracions de tipus
social (juntament amb les quals
les persones grans o amb difi-
cultats tenen menys facilitats
per accedir als aliments i es
redueix la presncia de xarxes
relacionals dins dels barris) fa
aparixer laspecte preocupant
de la reducci del nombre
docupats, no compensada per
un augment parallel en el sec-
tor de la gran distribuci.
Els petits pagesos de vegades
pateixen un doble mecanisme
dempitjorament de les seves
condicions: i) duna banda, la
gran distribuci disposa dels
mitjans per imposar els seus
contractes de subministrament
cada vegada ms vinculants en
termes de qualitat, terminis de
lliurament, mida dels aliments,
etc.; ii) de laltra, la relaci de
fora desfavorable els situa en
una posici de debilitat en les
negociacions que ben difcil-
ment es poden beneficiar de
laugment dels preus sobre el
mercat global.
En conclusi, si volem fer un
balan dels avantatges i desa-
vantatges del desenvolupa-
ment de la gran distribuci s
evident que no es pot fer si no
s mitjanant judicis molt gene-
rals i sense poder sospesar
cientficament cadascun dels
factors. En opini de qui escriu i
volent extrapolar un element
ms suggestiu que daltres, el
model de consum que la gran
distribuci contribueix a difon-
dre t uns trets molt preocu-
pants: el consumidor mitj, fins i
tot en els pasos rics i cultes de
la Uni Europea, compra rpi-
dament aliments que potser
shan transportat amb dificultats
des de laltra part del mn i
igualment plens dembalatges
perj udi ci al s per al medi
ambient, en llena al cubell de
les escombraries una mitjana
del 25% (dades relatives al
Regne Unit, per probablement
extensibles als altres pasos de
la Uni Europea) i en consu-
meix el 75% restant ingerint
dosis excessives de sucres,
conservants i greixos perjudi-
cials per a la salut.
No s fcil entendre fins a quin
punt el model de venda basat
en la gran distribuci s res-
ponsable de les dinmiques
descrites, per segurament
aquest sistema de venda dels
aliments no s imparcial
64
Quins poders per al
consumidor?
NDEX
Les compres que faciliten la
sobirania alimentria
Quan el consumidor es
converteix en productor
LES COMPRES QUE
FACILITEN LA SOBIRANIA
ALIMENTRIA
Els altres articles que formen
aquest recull tracten princi-
palment de dos grans temes:
com es produeixen actualment
els aliments al mn i com es
distribueixen per a la venda. En
aquest article intentarem enca-
rar el tema de lalimentaci,
partint del punt de vista que
cadascun de nosaltres lha da-
frontar diriament: com shan
descollir els aliments que men-
gem i, especialment, com shan
descollir si volem afavorir la
sobirania alimentria?
Les propostes de compra i con-
sum crtic parteixen del supsit
que qui les pren en considera-
ci vol intentar modificar hbits
alimentaris perjudicials per al
medi ambient o la societat
mundial. Algunes daquestes
propostes sn un simple acte de
testimoniatge moral: qui, per
exemple, no vol deixar menjar
al plat no ho fa perqu el men-
jar pugui tenir una altra utilitat,
sin perqu moralment sap que
s inacceptable malbaratar els
aliments. Altres opcions, en
canvi, volen produir un resultat
concret a favor del medi am-
bient i/o de la societat mundial.
En aquest article considerarem
noms aquestes ltimes. Abans
dentrar en matria, cal tenir
present que fins i tot les opcions
que busquen un resultat concret
poden estar relacionades no-
ms amb lentorn de qui les
practica (per exemple, un vege-
tari que renuncia a la carn per
motius tics, ms que no pas
per motius de salut) o b poden
buscar educar lopini pblica
per intentar modificar els com-
portaments dels altres ciuta-
dans i influir en les decisions
dels organismes pblics o de
les empreses privades. En
aquest ltim cas, el consum
crtic assumeix tamb un as-
pecte poltic (en el sentit etimo-
lgic de desig de produir op-
cions a favor del b com). Les
opcions relatives al consum que
encarem a continuaci sn
dues, luna de tipus ms indivi-
dual que est relacionada amb
el consum de carn, i laltra de
tipus ms collectiu relacionada
amb els grups de consum
ecolgic. Al pargraf segent,
en canvi, apuntarem la possi-
bilitat que tenim cadascun de
nosaltres de caure encara ms
radicalment en els consums,
esdevenint productors duna
part dels propis aliments.
La carn i els seus perills
Moltes persones al mn valoren
la qualitat de lalimentaci du-
na famlia sobre la base del
consum de carn. La idea que els
productes dorigen animal fan
especialment b i que sn
sinnim de benestar ha dominat
als pasos occidentals durant
molt temps i, fins i tot a Itlia,
noms des de fa pocs anys, sha
comenat a comprendre que un
alt consum de carn, en presn-
cia duna alimentaci equili-
brada en altres components, fa
ms mal que b. Per, ms enll
dels aspectes relacionats amb
la salut, la tendncia a adoptar
la carn de manera rellevant en
la prpia dieta t fortes conse-
qncies en el medi ambient i
la societat mundial. A larticle
Els aliments sestan transfor-
mant, hem intentat analitzar les
principals que a continuaci
recordem de manera resumida:
sha calculat que si lenorme
quantitat de cereals destinats a
65
lalimentaci del bestiar suti-
litzs directament per a lali-
mentaci humana, podria ali-
mentar 2.500 milions de per-
sones ms;
per produir el pinso necessari
per alimentar els animals
shan hagut de conrear actual-
ment prop del 33% de les
terres conreables del mn. I a
aquestes, shi afegeixen els
terrenys destinats directament
a les pastures;
es calcula que una hectrea de
terra pot satisfer les neces-
sitats alimentries de vint per-
sones si shi conreen patates,
pastanagues, arrs o blat, per
noms duna sola persona si
sutilitza per produir carn
bovina (tres persones en el cas
de carn de conill o de porc).
A partir daquestes dades, ca-
dasc pot:
reflexionar sobre qu pot ser
socialment til per practicar o
promoure un estil alimentari
que redueixi el consum de
carn (sense eliminar-lo neces-
sriament, la varietat a escollir
s naturalment personal),

calcular fins a quin punt influ-

eixen les prpies decisions. En
aquest punt pot ajudar recor-
dar que en el pas dels cereals
a la carn es perden 10.000 kcal
per quilo.
1
Hem de destacar
com alguns comportaments
adequats des dun punt de
vista social i mediambiental, si
es practiquen de manera co-
herent i sexpliquen a les al-
tres persones, poden generar
fenmens demulaci posi-
tiva.
2
Els grups de consum ecolgic
Un dels fenmens ms inte-
ressants dels ltims anys en el
camp de les opcions de consum
collectives s la difusi dels
grups de consum ecolgic, un
moviment que vol afavorir la
compra i el consum de pro-
ductes alimentaris de cadena
curta i/o de quilmetre zero.
3

Els motius que porten les per-
sones a constituir un grup de
consum ecolgic sn diverses i
inclouen de manera simultnia
motivacions de tipus econmic
(estalviar en igualtat de qua-
litat), qualitatiu (obtenir ali-
ments ms bons i ms sans),
mediambiental (reduir el feno-
men del transport dels ali-
ments) i social (crear relacions
entre persones i donar suport
als petits productors locals).
Nascut el 1994 a Faenza i difs
principalment a la part central
del nord dItlia, per amb
experincies interessants tam-
b al sud, el moviment dels
grups de consum ecolgic va
experimentar un desenvolupa-
ment important durant la pri-
mera dcada del 2000 i es va
convertir tamb en objecte de
determinades intervencions
fiscals a favor seu a travs de la
llei financera del govern itali
de lany 2008.
Des dun punt de vista concret,
el funcionament dun grup de
consum ecolgic s senzill. Es
tracta dun conjunt de perso-
nes, normalment entre quinze i
cent, que decideix collectiva-
ment quins productes alimen-
taris (entre daltres) comprar
junts, a qui comprar-los i sobre
la base de quins principis. Amb
aquesta intenci, el grup pre-
para un o diversos punts dem-
magatzematge, sorganitza per
recollir els productes al pro-
vedor i per distribuir-los als
seus membres.
La relaci entre els principis
decidits pel grup i lelecci del
provedor s probablement
lelement ms innovador del
moviment. Cada grup de con-
sum ecolgic territorial deci-
deix on comprar segons una
srie ms o menys rgida de
parmetres: el parmetre ms
ests s el de la compra pre-
ferencial a petits productors del
territori local capaos de pro-
veir productes de gran qualitat.
La preferncia per als produc-
tes biolgics s habitual, per
no s un parmetre vinculant (hi
ha pagesos que, tot i produir
amb principis en gran part
assimilables, no volen dur a
terme tot el procs per obtenir
la marca de reconeixement de
producci biolgica; una inter-
pretaci massa rgida els elimi-
naria). Els parmetres addicio-
nals poden ser de tipus eticopo-
ltic (per exemple, la prefern-
cia per les cooperatives de la
marca Libera Terra que garan-
teix la provinena de terres
confiscades a la mfia), o b de
tipus ambiental (per exemple,
la compra de productes no ali-
mentaris amb un important im-
pacte positiu en lmbit ecol-
gic: detergents biolgics a gra-
nel, materials naturals per
1
En realitat, els animals restitueixen en
forma de carn noms un percentatge baix
de les calories vegetals consumides. Es
considera que sovint lalimentaci ani-
mal es basa en cereals que podrien ali-
mentar directament homes i dones.
2
Actualment, el fenomen prevalent s el
de lemulaci negativa; les noves classes
mitjanes xineses, per exemple, viuen en
un pas que histricament ha perseguit
un estil nutritiu molt sa, basat en la
ingesta de begudes calentes (principal-
ment el te) i en la renncia als pocs
productes animals disponibles (el for-
matge era prcticament desconegut i la
carn i la llet molt poc utilitzades). Durant
els ltims anys, el desig demular lestil
de vida occidental i el seu estatus sim-
blic ha provocat una reducci del con-
sum de productes vegetals i un augment
fort del consum de carn.
3
El principi de la cadena curta s el de la
reducci del nombre de passos del pro-
ductor al consumidor. Els aliments sovint
passen per moltes mans dintermediaris
abans darribar a la venda. Cadascun
daquests intermediaris intenta treuren
un guany (que es treu al productor i/o es
carrega al comprador final) i de posar en
circulaci noms les varietats aliment-
ries que garanteixen uns bons beneficis
econmics.
El principi del quilmetre zero, en canvi,
s el de la mxima proximitat entre el
lloc de producci dun aliment i el de la
venda.
De vegades, aquests dos principis poden
coincidir, daltres pot passar que un pro-
ducte shagi venut desprs dun procs
de cadena curta sense que fos possible
limitar el quilometratge. Un exemple
interessant podria ser el dels productes
conreats a Siclia en terres confiscades a
la mfia (i, per tant, de gran valor sim-
blic i social) cedits sense cap pas
intermedi a un punt de venda del nord
dItlia.
66
repintar les parets de casa,
etc.).
Tamb des dun punt de vista
organitzatiu, el tipus de princi-
pis decisius del grup pot tenir
implicacions diferents. Hi ha
grups de consum ecolgic que
prefereixen mantenir-se en un
nombre baix de membres, utilit-
zar un model organitzatiu el
ms informal possible (no es
constitueixen en associacions,
es mantenen al nivell de grup
damics) i desenvolupar totes
les tasques com a voluntariat,
normalment realitzant lnic pas
formal de decidir qui sn els
responsables dels diferents
productes i quins procediments
cal seguir per a les comandes i
els lliuraments. Al costat opo-
sat, hi ha els grups de consum
ecolgic que shan constitut
com a associacions de promo-
ci social i que han contractat
personal per a la gesti. De
vegades, els grups ms estruc-
turats decideixen dur a terme
fins i tot tasques que van ms
enll del consum ecolgic com,
per exemple, la participaci en
activitats poltiques i formatives
orientades a la defensa de
laigua pblica; en altres casos,
decideixen unir-se a altres
realitats territorials que socu-
pen de la producci, la compra i
la venda segons principis simi-
lars (per exemple, cooperatives
socials, botigues de venda de
productes del comer just i
solidari) per construir autnti-
ques xarxes o districtes deco-
nomia solidria (com que es
tracta, tanmateix, dmbits que
van ms enll del camp ali-
mentari, no hi aprofundirem).
Per al qui estigui interessat a
aprofundir en els principis i les
experincies existents dels
grups de consum ecolgic
italians, una realitat en evoluci
contnua, poden consultar el
web www. ret egas. org, un
instrument ampli i complet que
permet conixer les diferents
cares del moviment. En aquest
punt, ens sembla important con-
cloure aquesta descripci des-
tacant la coherncia amb els
principis de la sobirania ali-
mentria: els grups de consum
ecolgic afavoreixen el consum
daliments locals, redueixen els
intermediaris, contenen lim-
pacte ambiental de la produc-
ci, vehiculen els aliments de
bona/ptima qualitat i pro-
mouen processos daddici i de
discussi participativa sobre els
temes de la producci i la com-
pra daliments.
QUAN EL CONSUMIDOR
ES CONVERTEIX EN
PRODUCTOR
Al costat de lexperincia dels
grups de consum ecolgic, nhi
ha daltres que es mouen
seguint filosofies similars, una
de les quals s la dels mercats
locals, una srie dexperincies
de comer directe del produc-
tor agrcola al consumidor, que
t el suport de Coldiretti, lasso-
ciaci de representaci i assis-
tncia de lagricultura italiana.
Lexperincia dels mercats lo-
cals t el seu punt de fora en
leliminaci dels intermediaris,
factor que permet garantir un
guany superior per als agricul-
tors i, al mateix temps, un cost
inferior per als consumidors (a
ms duna reducci dels emba-
latges i els transports).
Un gra ms amunt de lescala
de la sobirania alimentria
trobem, en canvi, les expe-
rincies dautoproducci la
caracterstica de les quals s
superar la divisi histrica
entre el productor i el consumi-
dor sobre la qual es basa lexis-
tncia dels mercats. Evident-
ment no es tracta duna soluci
que pugui, tampoc en perspec-
tiva, eliminar la necessitat de
comprar quotes significatives
daliments als revenedors ni
duna novetat absoluta (els
horts sempre han existit al
marge o a dins de les ciutats).
Els elements nous que porta
lexperincia dels nous agricul-
tors urbans sn el grau de
conscincia ideal (s una deci-
si que prenen les persones
sovint de tradici familiar no
pagesa com a acci de resposta
a la crisi alimentria i a la mer-
cantilitzaci dels aliments) i el
nou s despais que abans esta-
ven destinats a funcions mera-
ment decoratives. Si partim
duna teoria suggestiva segons
la qual per donar verdures
fresques a una famlia de quatre
persones per tot un any fan falta
menys de sis metres quadrats i
menys de dues hores de feina a
la setmana, shan desenvolupat
teories i prctiques relatives als
horts de ciutat, que es poden
collocar a tres tipus despais: al
balc, al condomini o a linte-
rior de petites zones verdes
urbanes (sempre que, en cada
cas, estiguin lluny de la conta-
minaci de les carreteres de
circumvallaci). La decisi del
president dels Estats Units
Obama de crear pblicament
un experiment dhort al jard de
la Casa Blanca i la imatge de la
seva dona que lany 2009 linau-
gurava a cops daixada, ha
donat un mfasi meditic relle-
vant al moviment i nha incre-
mentat els membres. Fins i tot
aqu, ms enll del valor imme-
diatament lligat a la producci
alimentria, lopci de lhort
urb assumei x si gni f i cat s
addicionals. En primer lloc, hi
ha la possibilitat de donar espai
a la sociabilitat i a les dinmi-
ques de producci partici-
pada. Van en aquest sentit les
experincies dhorts compar-
tits, en qu un grup damics
sorganitza collectivament en la
feina i en les decisions relacio-
nades amb els principis; sovint
experincies similars es recol-
zen en el suport dautoritats
locals sensibles que posen a
disposici els terrenys i dema-
nen als usufructuaris el res-
pecte dalguns principis (per
exemple, la prohibici de ls
dels pesticides, ladherncia a
la producci biolgica, etc.). En
segon lloc, lhort pot tenir una
funci pedaggica per als
infants i els joves que en crixer
a la ciutat tenen ben poques
possibilitats de conixer la
natura, els seus cicles i la feina
millenria que els homes i les
dones (especialment aquestes
ltimes, element fonamental de
la histria de lagricultura) han
realitzat i realitzen encara avui
dia per adrear-ne els fruits a la
satisfacci de les necessitats
humanes.
67
El poder de la
publicitat
NDEX
Marques histriques
Els formats de la publicitat
Indefensos davant la pantalla
Lanunci a classe
MARQUES HISTRIQUES
Lefica poder de les formes
publicitries ja era notable per
a la humanitat en poques en
qu els mitjans de comunicaci
de massa encara no existien: el
primer fenomen publicitari
que la histria recorda va apa-
rixer cap a lany 1000 aC a la
ciutat grega de Tebes justament
quan soferia pblicament la
recompensa duna moneda dor
per a qui trobs un esclau desa-
paregut. Fenmens similars
sestenien per lAtenes de Pri-
cles, per la Roma de Csar i per
Pompeia, per el primer mani-
fest publicitari (almenys al mn
occidental) es va produir dins
del context del naixement de la
impremta i feia referncia a la
promoci, lany 1482, dun
esdeveniment religis dut a
terme per Jean Du Pr a la cate-
dral francesa de Ntre Dame de
Reims. La difusi de la imprem-
ta va oferir a la publicitat un
enorme vehicle de desenvolu-
pament: el primer anunci feia
referncia a una marca daigua
mineral a la Gazette de Re-
naudot el 1631. A partir da-
quest moment, la impremta i la
publicitat van crixer de mane-
ra simultnia. Tamb a Itlia, el
primer anunci era daigua mi-
neral (laigua de la reina dHon-
gria) al Protogiornale Veneto
Perpetuo de Vencia a finals
del segle XVII.
El primer esdeveniment publi-
citari es va organitzar, en canvi,
el 1700 per part dels fabricants
del te Twining: als ports brit-
nics, juntament amb larribada
a Orient dels vaixells carregats
de fulles, sonaven concerts de
msica de benvinguda. Al Pars
de finals del segle XIX, a ms
del cinema, els germans Lu-
mire van inventar la publicitat
en moviment i el primer anunci
autntic va ser duna marca
duna beguda alcohlica, la
Dewars Scotch Whisky, el qual
va durar 30 segons. s lpoca
en qu neix la idea it pays to
advertise (fer publicitat s
rendible) i, fins i tot a travs de
normes legislatives cada cop
ms confuses, la publicitat es
converteix en el que s actual-
ment: la manera com les empre-
ses entren en contacte amb els
consumidors, cada cop ms de
la m del mrqueting, lestrat-
gia general de difusi de la
marca i dels productes (preus,
comunicacions, canals de ven-
da, etc.). Durant el segle XX, les
tcniques i els continguts publi-
citaris van experimentar una
forta expansi i van ser un dels
mitjans ms eficaos per fer
crixer el consumisme i difon-
dre models de consum insos-
tenibles.
ELS FORMATS DE LA
PUBLICITAT
Durant les ltimes dcades, la
manera de fer publicitat ha can-
viat respecte a les formes i els
continguts i ha trobat mtodes
cada cop ms eficaos per al
seu objectiu: vendre el mxim
possible. Les modalitats tradi-
cionals es podien definir, prin-
cipalment, de manera deno-
tativa, val a dir que es valien
de formes exclusivament des-
criptives (del producte, de la
seva utilitat, de la seva qualitat).
Actualment es defineixen, en
canvi, com a connotatives: els
mecanismes publicitaris shan
enriquit amb significats simb-
lics que poden prescindir cada
vegada ms de les caracters-
tiques del producte i que nas-
senyalen principalment dal-
tres. Les mercaderies esde-
venen, aix, smbols de valors i
estils de vida. La publicitat s
promotora dautntics models
de comportament mitjanant la
vehiculaci dimaginaris que
tenen poc a veure amb el valor
del producte i cada cop est
ms deslligada de la realitat,
fins i tot a causa de la compe-
tncia de productes similars a
subproductes cada vegada ms
difosos. Lerudita i docent uni-
versitria Patrizia Rodi classifica
en cinc tipus els formats de
publicitat ms utilitzats i que
shan mantingut a travs del
temps que enumerem a grans
trets per oferir una orientaci
sobre una possible tasca de
descodificaci dels missatges
publicitaris.
El primer es defineix com a
Product-info format (format
dinformaci del producte) i s
exclusivament informatiu, pro-
porciona informacions sobre les
caracterstiques del producte o
sobre la modalitat ds. Un
exemple clssic s la Sopa de
llauna xxx: bona, nutritiva, r-
pida de preparar. Actualment,
aquest format est en dess des
del moment en qu es contradiu
amb la necessitat de diferen-
ciar-se dels altres, els quals
reclama la competncia cada
cop ms cruel.
El segon format s el Product-
image format (format dimatge
del producte), segons el qual
el producte est associat a un
b i a un entorn apetitosos per
desprs transferir les caracte-
68
rstiques daquest b o entorn
al producte, el qual nesdev un
smbol, una imatge. Essen-
cialment, qui gaudeix del pro-
ducte en compra automti-
cament la mateixa singularitat.
El tercer, en canvi, s el Perso-
nalized format (format persona-
litzat) i lassociaci es defineix
sobre les qualitats personals i
la implicaci que suggereix la
capacitat del producte de pro-
vocar transformacions perso-
nals. Fins i tot a travs de ls
dun testimonial, conegut i
construt ad hoc, el gaudi del
producte far assemblar el
consumidor a aquest model.
Sovint els protagonistes sn
atletes o models vencedors de
la societat.
El quart model es troba sovint
en la reclamaci dels productes
alimentaris i les begudes. Es
tracta del Lifestyle format
(format destil de vida), segons
el qual el producte sassocia a
estils de vida desitjables, esco-
llint un determinat grup o
situaci social i representant-lo
tot collocant al centre lobjecte
a consumir. La comunicaci
publicitria gira al voltant del
sentit de pertinena, de la re-
presentaci dun valor comu-
nitari, elitista i exclusiu. Dos
exemples clssics sn el mn
del Mulino Bianco, creat els
anys vuitanta o la Coca Cola.
Finalment, el Non-ad for-
mat (format sense anuncis) t
lobjectiu datraure latenci
visual i se situa sobretot en
lmbit de les grans marques
molt famoses i reconegudes,
com ara Nike, Adidas o Benet-
ton amb el resultat de promo-
cionar tota la marca i no sols
uns productes determinats.
Aquests formats no consumei-
xen la gamma del present: el de
la comunicaci publicitria s
un terreny de recerca i experi-
mentaci continu en qu les
velles i les noves formes convi-
uen i es compenetren, igual
com encara conviuen alguns
rastres dels vells i nous formats.
Sovint trobem la publicitat de la
gran distribuci referida als
productes alimentaris: jugant
generalment amb la convenin-
cia del preu o amb la qualitat (o
amb la relaci de totes dues
coses), les cadenes dhiper-
mercats i supermercats promo-
cionen la utilitat de consumir en
els seus centres i tamb de
consumir els productes de la
seva marca. Destaquem que a
Itlia, encara que la tendncia
s present arreu del mn, la
publicitat la fan poques empre-
ses de grans dimensions: el
2008, per exemple, el 20% de
tota la despesa publicitria en
impremta italiana, la van fer
noms 20 empreses, mentre
que el 80% restant locupaven
600 marques. La indstria ali-
mentria gasta quantitats in-
gents per promocionar els
propis productes: al primer
lloc de les inversions en publi-
citat per sector, hi trobem el de
lalimentaci que va fins i tot
per davant del sector automo-
bilstic. Lany 2009, a Itlia, les
poques grans empreses alimen-
tries es van gastar ms de mil
milions deuros en publicitat.
Sn les marques cada vegada
ms presents en els centres de
la gran distribuci, lexpansi
de la qual va de bracet amb la
de les grans empreses (vegeu
els articles Les multinacionals
de lagricultura i La gran dis-
tribuci).
INDEFENSOS DAVANT LA
PANTALLA
Hem vist com la publicitat s un
instrument efica per imposar
models de consum i induir a la
compra de productes de la
utilitat real dels quals podem
prescindir. Aquesta eficcia es
manifesta sobretot en els infants
i els joves, els quals tenen
menys defenses per reconixer
i desxifrar els missatges que els
arriben. Sha calculat que, a
Frana, un nen de dotze anys ha
vist de mitjana ms de 100.000
anuncis publicitaris a la televi-
si. En la franja dedat que
arriba fins als sis o set anys, la
publicitat es considera lespec-
tacle ms interessant pel fet
que est en sintonia amb les
caracterstiques mentals dels
infants (concisi i repetitivitat).
Molts estudiosos han demostrat
que el poder que exerceixen
els espots sobre els ms petits
augmenta tamb a causa de la
funci educativa que la tele-
visi exerceix en substituci de
la de la famlia en la descoberta
del mn. Els nens no sols sn
consumidors, sin que sn
sobretot els que influeixen en
les decisions dels seus pares a
lhora de comprar i seran els
futurs compradors.
A Europa, de mitjana, cada deu
minuts sindueix un nen a men-
jar alguna cosa; a Itlia, sha cal-
culat que aix succeeix cada
cinc minuts. Un nen que mira la
televisi tres hores al dia, veu
cada any aproxi madament
32.850 anuncis daliments. A
ms de lexaltaci dels gustos
fonamentals (dol i salat), es
produeixen circumstncies
ideals com ara famlies felices,
jocs, atmosferes de plenitud i
llibertat que, per la llei ms
senzilla del mercat publicitari,
passen al producte amb la
propietat transitiva.
Sobre aquest tema, sn impor-
tants els resultats duna recerca
de la cadena de distribuci
Coop Italia coordinada per
Marina DAmato, catedrtica de
sociologia a la Universitat de
Roma Tre, amb lassessorament
de lObservatori de Pavia. En
lexamen durant dues setmanes
de vint-i-quatre canals euro-
peus al llarg de tres hores de
programaci di ri a, s han
registrat al nostre continent un
total de 5.563 anuncis dali-
ments. En el cas itali, en qu
shan examinat les sis xarxes
Rai i Mediaset, els espots
daliments han estat 1.256. La
recerca de Coop tamb ha
demostrat que, al nostre pas,
prop del 36% de la publicitat
promociona productes plens de
calories, com ara els dolos i els
brioixos, els refrigeris dolos o
salats o les cadenes de menjar
rpid amb els seus productes.
Cap daquests anuncis no es
fixa en la importncia de con-
sumir aquests productes amb
moderaci. Respecte als altres
pasos europeus, Itlia predo-
mina amb la publicitat de
pasta, pa i cereals, en especial,
els dolos, i els productes de
pastisseria, mentre que dedica
un percentatge inferior als
69
espots de lactis, en especial de
iogurts i begudes a base de
llet. Lanlisi destaca de manera
crtica que els productes hiper-
calrics, pensats en gran part
per picar entre pats, es diri-
geixen principalment a un
pblic jove. A Itlia, s el cas
dels anuncis de menjar rpid,
cada cop ms adreats a un
pblic jove, de la publicitat dels
refrigeris dolos o salats, adre-
ada als joves en el 75% dels
casos, de la publicitat de dolos
i brioixos que t com a objectiu
els adolescents en el 43% dels
casos.
Lambientaci de lespot des-
taca sovint la diversi, la felici-
tat, lentusiasme i lerotisme: el
64% dels anuncis daliments
italians afegeix al menjar el
plaer i lentorn ldic gaireb
sempre hi s present. Tal com
hem vist, nens i adolescents
constitueixen lobjectiu privile-
giat dels productes amb un alt
poder calric (amb els riscos i
les conseqncies dels models
alimentaris equivocats que cau-
sen fins i tot obesitat i trastorns
alimentaris).
En canvi, a Itlia, han desa-
paregut quasi del tot els anuncis
sobre educaci alimentria. La
coordinadora de la recerca
europea de Coop destaca que
la situaci italiana s pitjor que
la mitjana europea. Les difern-
cies numriques entre els
pasos considerats sn enor-
mes: Sucia, per exemple,
transmet noms una quinzena
part dels espots que es trans-
meten a Polnia i prop duna
desena part dels que es trans-
meten a Itlia. Cap anunci
transms a la nostra televisi no
convida a consumir amb mode-
raci aliments rics en sucre,
greixos i sal; en canvi, la idea
dutilitzar la publicitat per
ensenyar a menjar b s una
prctica utilitzada a Espanya, la
Gran Bretanya, Polnia i Por-
tugal. Els nens, a ms dob-
jectiu, es converteixen tamb
en vehicle: en el 28% dels
anuncis daliments, quan es
parla de productes rics en calo-
ries, sn protagonistes. Hem vist
que la famlia duu a terme una
funci important, no en termes
de missatge o judici conscient i
informat sobre els productes,
sin com a presncia tran-
quillitzadora.
LANUNCI A CLASSE
Una tendncia recent, que
experimenta el risc constant
daccentuar-se a causa dels
cada cop menors recursos
pblics destinats a lescola, s
la presncia de missatges
publicitaris de forma variada
dins de les escoles. s un
fenomen nascut als Estats Units i
que sha difs ja des de fa
algunes dcades: contractes
signats, per exemple, per part
de Coca Cola amb les escoles
per assegurar-se el monopoli
en la difusi de la beguda a
canvi dun percentatge de les
vendes per a lescola; llibres de
text subministrats per Pizza Hut
als estudiants en funci del
nombre de pizzes consumides;
publicitat de Mc Donalds en els
llibres de text. Aquest tipus de
fenmens fan que cada vegada
ms les escoles i les universitats
sassemblin a autntics centres
comercials.
Tanmateix, la introducci publi-
citria directa no s lnica
opci per a les grans marques
de la indstria alimentria:
sovint intenten actuar com a
vehicle dautntica educaci
alimentria, subministrant de
manera gratuta publicacions i
reculls educatius als profes-
sors. A Frana, Coca Cola distri-
bueix a 4.000 professors de
tecnologia un arxivador que
cont articles sobre la histria
de la multinacional o b Ke-
lloggs o la cadena Leclerc
envien a les escoles reculls
pedaggics deducaci alimen-
tria elaborats per ells ma-
teixos.
A Itlia encara no existeixen
fenmens com els que hem
esmentat per als Estats Units,
per augmenten les activitats
similars tamb a causa del tema
sobre el qual es dedicar
lExposici Universal del 2015
de Mil, Alimentar el planeta,
energia per a la vida. En
col laboraci amb lempresa
organitzadora de lesdeveni-
ment (Expo 2015 S. p. A. ),
multinacionals com Nestl, per
exemple, estan entrant a les
escoles subministrant-los publi-
cacions o autntiques interven-
cions amb lobjectiu declarat
deducar en un consum alimen-
tari (...) en lnia amb els propis
principis. Lintent evident s el
de fer-se publicitat, acreditar-se
com a marca educativa i em-
presa responsable i fer-se un
rentat dimatge que sovint t la
reputaci de poc noble a causa
de conductes perjudicials per
als pasos pobres, com la difusi
de llet en pols en entorns dhi-
giene precria, condemnada
fins i tot per les Nacions Uni-
des. En general, apuntar a la
responsabilitat ambiental i a la
naturalesa del producte s una
prctica molt difosa entre les
grans empreses, conscients de
la importncia creixent que els
consumidors donen a temes
com lautenticitat i la naturalesa
del s al i ments. Darrere de
missatges publicitaris seduc-
tors, sovint shi amaguen senzi-
llament intents eficaos de
green washing
1
o mrqueting
pur. En una competici a la qual
saccedeix cada cop ms per
treuren profit, fins i tot les
escoles i els estudiants que hi
creixen sn vistos com una
reserva potencial de clients. El
recull didctic que teniu a les
mans vol ser, en canvi, un intent
dintroduir a lescola una idea
ben diferent: la importncia
duna alimentaci sana, nutri-
tiva, natural, agroecolgica i
provinent duna agricultura i
una modalitat productives que
respecten la Terra i les perso-
nes que la treballen.
1
Sentn per Green washing lapro-
piaci injustificada per part de les grans
empreses de presumptes virtuts ambien-
talistes per desviar latenci de les
prpies responsabilitats socials i/o
ambientals.
70
NDEX
La funci didctica de la
literatura en les qestions
socials
Ignazio Silone: Fontamara
John Steinbeck: The grapes of
Wrath (El ram de la ira)
La can popular: Polesine
LA FUNCI DIDCTICA DE
LA LITERATURA EN LES
QESTIONS SOCIALS
En lestudi de les temtiques
socials, la literatura sovint pot
servir per a trencar el gel de
manera evocativa, transmetent
insinuacions que fomentin en
els estudiants la connexi amb
les prpies prescincies i/o el
desig de saber ms sobre els
temes tractats. Altres vegades,
la literatura pot illustrar amb
gran especificitat i concreci
les informacions i les inter-
pretacions contingudes en els
estudis socials, altres vegades
esdevenen fonts de coneixe-
ment documental sobre situa-
cions especfiques.
En la preparaci daquest arti-
cle i el segent, hem intentat
escollir fragments literaris que
responguessin a tots aquests
objectius. Des dun punt de
vista metodolgic, sha realitzat
la tasca de la segent manera:
recollint materials que sabes-
sin explicar amb tons intensos
i suggeridors els problemes
del mn de la pagesia, posant
en relleu sobretot les histries
de les grans dificultats rela-
cionades amb la feina i les
relacions de propietat;
dividint els materials en funci
de la seva provinena geo-
grfica.
Nord global i qesti agrria.
Larticle uneix autors provinents
de dos pasos amb caracters-
tiques generals notables per la
major part dels lectors: Itlia i
els Estats Units. Cada fragment
es va escriure entre els anys
trenta i seixanta en un perode
en qu les qestions agrries
encara tenien un gran pes en la
realitat i en la imaginaci euro-
pees i nord-americanes.
A ms, per oferir la mxima
varietat daproximaci, hem
seleccionat, juntament amb
fragments de novelles cle-
bres, una de les canons ms
interessants del gran repertori
popular i dautor que tracta de
temes agraris: la veneciana
Polesine, coneguda tamb com
a Tera e Aqua.
IGNAZIO SILONE:
FONTAMARA
En un dels esdeveniments lite-
raris italians ms importants del
900, Ignazio Silone (1900-1978)
del Abruos, durant els anys
trenta, va descriure amb gran
implicaci les vicissituds dels
pobres pagesos de Fontamara,
ciutat imaginria de les seves
terres.
En aquest fragment es descriuen
dos dels problemes ms impor-
Literatura i qesti agrria.
El Nord global
71
tants que des de sempre han
afectat la vida dels pagesos:
duna banda, la prepotncia dels
poderosos i de les autoritats p-
bliques aliades i, de laltra,
letern tema del control de les
fonts daigua.
Quan hi ha fam, els cafoni no
han tingut ms que una sola
sortida: devorar-se els uns als
altres.
A Fontamara ja no hi havia dues
famlies que es mantinguessin
en bones relacions. Bastava
qualsevol pretext sense impor-
tncia per desencadenar vio-
lentes baralles. Les baralles
comenaven de dia, entre les
dones i les criatures, i es repre-
nien al vespre, quan els homes
venien del treball. Una vegada
es tractava duna mica de rent
demanat en prstec i que no
havia estat tornat, una altra
vegada duna rajola, o dun
barril, o dun tros de llauna, o
dun tros de fusta, o duna
gallina, o duna mica de palla.
Quan hi ha misria, els motius
per barallar-se es presenten
deu vegades al dia. Per a no-
saltres, per, el motiu dels
motius seguia sent laigua del
rierol. (...)
El notari va avanar cap a
nosaltres i va llegir lacord
establert entre la poblaci de
Fontamara i lEmpresari per a la
distribuci de les aiges.
!Lacord s clarssim
!digu!. Tres quarts daigua
aniran pel nou canal construt
per lAjuntament, i els tres
quarts de laigua que resta
continuaran per la vella squia.
!No s aix! !va protestar
immediatament, i amb tota la
ra, Pilato!. Lacord diu tres
quarts i tres quarts. Res ms.
Doncs, meitat i meitat. s a dir,
tres quartes parts per a nosal-
tres i tres quartes per a lEm-
presari. La mateixa quantitat
daigua per a cadasc.
!No, ni parlar-ne !comen a
cridar Losurdo!. Lacord no s
aix. Diu que nosaltres ens hem
de quedar amb les tres quartes
parts de laigua, i la resta, si s
que nhi ha, per, com que
laigua s poca, s possible que
no nhi hagi, la resta ser per a
lEmpresari, i encara aix en
sortirem perjudicats.
!Tres quarts i tres quarts, aix
s un engany del dimoni !vaig
dir jo perdent la pacincia!.
Mai no sha sentit una cosa tan
extravagant. La veritat s que
laigua s de Fontamara, i ha de
continuar sent de Fontamara.
(...)
Per el terrapl de la carretera i
la multitud de carrabiners i
autoritats que rodejava els dos
especialistes vinguts a regular
la distribuci de laigua, ens
impedien de veure de quina
manera anaven a ser interpre-
tats els malets tres quarts i
tres quarts. (...)
Va ser Scarpone el primer que
va assenyalar que el nivell de
laigua comenava a baixar. Tot
i que ning de nosaltres no
pensava que el volum de la
nostra aigua restaria intacte, en
veure que el nivell de la squia
baixava lentament, ens vam
posar tots a cridar i a imprecar
contra lEmpresari i els senyors
que lacompanyaven. El nivell
de la nostra aigua va anar
descendint fins a la meitat de la
squia, per no shi va aturar.
!Lladres, lladres, lladres!
!cridvem nosaltres.
La Quaterna, la Ricciuta, la filla
de Cannarozzo, Giuditta, la Li-
mona, Marietta i daltres do-
nes, es van agenollar i es posa-
ren a xisclar les malediccions
ms terribles que els venien al
cap, amb els punys closos i els
braos alats contra el cel.
!Que perdin tanta sang com
aigua ens volen robar! (...)
!Es podria establir un termini,
passat el qual laigua de la s-
quia tornaria ntegra a Fontama-
ra !propos don Circonstan-
za!. Aix tranquillitzaria els
fontamaresos. Es veuen legal-
ment privats de laigua, s. Per
aquesta privaci no ser eter-
na. Que alg faci una proposta.
!Cinquanta anys !va propo-
sar lEmpresari.
Un udol indignat fou la nostra
rplica a aquella desvergonyida
proposici; per cridaven in-
cls els qui no lhavien sentida.
(...) (Ms tard ens van dir que la
privaci de l'aigua duraria deu
lustres, i que aquesta proposta
havia estat feta a favor nostre
per don Circonstanza; per
ning de nosaltres no sabia
quants mesos o quants anys
eren deu lustres.)
1
JOHN STEINBECK:
THE GRAPES OF WRATH
(EL RAM DE LA IRA)
Escrit durant el perode de la
gran crisi posterior al 1929, in-
clou el relat de tots els meca-
nismes que generen injustcies i
desigualtats en el mn de la
pagesia. Els Estats Units dels anys
trenta de la ploma de Steinbeck
es converteixen en el microcos-
mos de cadascuna de les vivn-
cies dels petits agricultors del
mn.
Entre tants fragments possibles,
hem donat preferncia a dos: en
el primer, es descriu el dest dels
parcers del cot (s a dir, dels
petits cultivadors que llogaven la
terra a un latifundista al qual
donaven a canvi un alt percen-
tatge de la collita), substitut per
l'aven de la mecanitzaci (ve-
geu l'article De l'agricultura
familiar a l'agricultura indus-
trial); en el segon, es descriu el
mecanisme del naixement del
latifundi a Califrnia.
1
N. de la T.: Fragment extret de la tra-
ducci catalana de Joan Fuster: Ignazio
Silone. Fontamara. Barcelona: Edicions
de 1984, 1987.
72
La prdua de la terra
Els propietaris de les terres
vingueren a les terres o, ms
sovint, hi vingueren els seus
portaveus. Venien amb cotxes
tancats i examinaven la terra
seca amb els dits, i a vegades
portaven sondes gegantines
per fer anlisis del sl. Els
parcers, des dels seus corrals
assolellats, observaven amb
neguit els cotxes tancats que
recorrien els camps. Finalment
els propietaris arribaren fins als
corrals, a tocar de les cases, i
de dins els cotxes estant parla-
ren a travs de les finestretes.
(...)
Alguns propietaris eren ama-
bles perqu els sabia greu
sser cruels i daltres eren
impassibles perqu ja feia molt
de temps que havien descobert
que no es pot ser propietari si
no ss impassible. I tots ells es-
taven atrapats dins alguna cosa
que era ms gran que ells
mateixos. Alguns avorrien les
matemtiques que els mana-
ven, daltres en tenien por i
daltres idolatraven les matem-
tiques perqu shi trobaven a
recer dels pensaments i dels
sentiments. Si la terra era pro-
pietat dun banc o duna com-
panyia financera, aleshores,
deia el propietari, el Banc o la
companyia necessita... vol...
insisteix a... exigeix de tenir...,
com si el Banc o la Companyia
fossin un monstre amb pensa-
ments i sentiments que els
hagus agafat amb una trampa.
Aquests propietaris no se
sentien responsables del que
feien els bancs o les compa-
nyies, car ells eren homes i
esclaus, mentre que els bancs
eren mquines i amos alhora.
Alguns propietaris se sentien
una mica orgullosos dsser es-
claus duns amos tan impassi-
bles i poderosos. De dins els
cotxes estant, els propietaris
sexplicaren. Aquesta terra s
pobra, ja ho sabeu, i prou que
us hi heu escarrassat, Du, ns
testimoni.
Els parcers, ajupits sobre els
talons, feien que s amb el cap i
rumiaven i feien dibuixos a la
pols; i s, ho sabien, Du nera
testimoni. Si tan sols la pols no
vols. Si tan sols la capa super-
ficial del sl romangus, ales-
hores potser la situaci no seria
tan greu.
Els propietaris continuaren pre-
sentant els seus arguments. La
terra com ms va ms s'empo-
breix, ja ho sabeu. I tamb
sabeu qu li fa el cotoner, a la
terra: la roba, en xucla tota la
sang.
Els homes ajupits feien que s
amb el cap: ho sabien, Du
nera testimoni. Si tan sols
poguessin alternar els conreus,
aleshores potser podrien injec-
tar sang nova a la terra.
Tant se val, ara ja s massa tard.
I els propietaris els explicaven
la manera de fer i de pensar
d'aquell monstre que era ms
fort que ells. Un home pot con-
servar les seves terres si en treu
prou per anar menjant i per
pagar els impostos; un home s
que ho pot fer.
S, ho pot fer fins que un dia la
collita es malmet i ha de dema-
nar un emprstit al banc.
Per, sabeu qu passa? Un banc
o una companyia no ho poden
fer, aix, perqu aquests ssers
no respiren aire, no mengen
salums. Ells respiren beneficis.
Mengen linters del diner. Si
no nobtenen, es moren igual
que us morireu vosaltres sense
aire, sense salums. s trist, per
s aix. Qu hi farem. (...)
Finalment els propietaris van
exposar les seves conclusions.
El sistema de parceria sha aca-
bat. Un home dalt dun tractor
pot fer la feina de dotze o
catorze famlies. Li pagarem un
jornal i ens quedarem la collita
sencera. Ho hem de fer per
fora. I no ens agrada pas
haver-ho de fer. Per el monstre
est malalt. Alguna cosa li ha
passat al monstre.
Per amb els cotoners mataran
la terra.
Ja ho sabem. Hem de collir el
cot ben aviat, abans no es mori
la terra. Desprs ens la ven-
drem. A moltes famlies de l'Est
els agradaria tenir un tros de
terra prpia.
Els parcers miraren amunt esve-
rats. Per, i a nosaltres, qu ens
passar? De qu menjarem?
Haureu de deixar les terres [a
Califrnia, NdA]. Les arades
traspassaran el llindar de les
portes.
El latifundi a Califrnia
Temps era temps que Califrnia
pertanyia a Mxic i les terres de
Califrnia, als mexicans. Aix
fou aix fins que una horda
damericans esparracats i fe-
brils shi va obrir pas per fora.
I aquests americans tenien tanta
fam de terra que semparaven
de la daltri. Van robar les terres
de Sutter i les terres de Gerre-
ro, sempararen de les conces-
sions i les parcellaren, rondina-
ren i sesbatussaren, aquells
homes afamats i frentics. I les
terres que havien robat, les
guardaven amb pistoles. Aviat
van aixecar cases i graners, van
rompre la terra i van sembrar-
la. I daquesta manera, esdevin-
gueren possedors i tot seguit
propietaris.
Els mexicans no tenien fora ni
gana. Van sucumbir perqu no
hi havia res al mn que ells
volguessin amb la mateixa fre-
nesia amb qu els americans
volien la terra.
Amb el temps, els ocupadors
illegals van deixar de ser ocu-
padors illegals i es van conver-
tir en propietaris. Els seus fills
van crixer en aquelles terres i
hi van tenir fills al seu torn.
Aleshores van deixar de sentir
aquella fam, la fam bestial, el
rosec, la fam punyent de terra,
daigua i de sl i dun cel cle-
ment, de la ufana de lherba
verda, de la inflor de les arrels.
Totes aquestes coses els perta-
nyien tan completament que ja
no hi paraven esment. Havien
deixat de sentir aquell desig
que els esquinava lestmac, el
desig ardent dun acre de terra
frtil i duna fulla lluent per llau-
rar-lo, de semena i de les
antenes dun mol al batent del
vent. Ja no es llevaven a les
fosques per sentir el primer
xerroteig dels ocells endormis-
cats i el vent del mat al voltant
de la casa mentre ells espera-
ven la primera claror per anar
cap als acres que els eren tan
cars. Tot aix shavia perdut. Ara
les collites es calculaven en
dlars i la terra es valorava en
capital ms interessos, i les
73
collites es compraven i es ve-
nien abans fins i tot de ser
plantades. Aleshores una mala
collita, una secada i una riuada
ja no eren petites morts dins la
vida, ans simples prdues de
diner. I el diner aprim lamor
daquells homes, i lantiga ferot-
gia sescol en formes dinte-
rs, fins que a lltim van deixar
de ser grangers i esdevingue-
ren petits botiguers de collites,
petits manufacturers que havien
de vendre abans de poder
fabricar. Aleshores els grangers
que no havien aprs a ser bons
botiguers van perdre les seves
terres, les quals van anar a
parar a les mans dels bons boti-
guers. Tant se valia si un home
tenia cap i mans amoroses per a
la terra i les coses que hi crei-
xen; si no era un bon botiguer
no aconseguir sobreviure. Amb
el temps, els homes de negocis
es feren els amos de les gran-
ges, i la grandria de les
granges va augmentar i el nom-
bre de granges va minvar.
Lagricultura esdevingu inds-
tria i els propietaris seguiren
els passos de Roma s clar que
ells no ho sabien. Van importar
esclaus s clar que ells no en
deien esclaus: xinesos, japone-
sos, mexicans, filipins... Aques-
ta gentussa viuen darrs i de
mongetes, deien els homes de
negocis. Passen amb ben poca
posa. No sabrien pas qu fer-
ne, dun bon jornal. Du meu,
mireu com viuen. Du meu,
mireu qu mengen. I si alcen la
cresta, deporteu-los.
I la grandria de les granges
augmentava contnuament i el
nombre de propietaris minvava
sense parar. I a la terra, hi va
quedar noms un grapat llasti-
ms de grangers. I hom apa-
lliss els serfs importats, els
esporugu i els mat de gana
fins que els uns sen van tornar
cap a casa seva i els altres es
van tornar ferotges i van ser
morts o expulsats del pas. I la
grandria de les granges conti-
nuava augmentant i el nombre
de propietaris continuava min-
vant.
I el producte de la terra tamb
va canviar. Els arbres fruiters
van ocupar la terra campa, i als
deltes va proliferar prou per
poder alimentar el mn sencer
la verdura: enciams, col-i-flors,
carxofes, patates... els fruits de
la claudicaci. Un home pot ma-
nejar una dalla, una arada i una
forca sense haver dajupir-se,
per ha darrossegar-se com
una cuca entre les rengleres
denciams, ha dencorbar les-
quena i estirar el sac llarguer
entre les rengleres de cotoners,
ha de recrrer el planter de les
col-i-flors de genollons, igual
que un penitent.
I va passar que els propietaris
de les granges van deixar de
treballar-hi. Ara menaven gran-
ges de paper; havien oblidat la
terra, la seva olor i la seva
textura, i recordaven noms que
ells neren els propietaris,
recordaven noms els diners
que la terra els havia fet gua-
nyar o perdre. Hi va haver gran-
ges que van crixer tant que un
home sol ja no era capa de
menar-les.
2
GIGI FOSSATI: POLESINE
(MSICA DE SERGIO
LIBEROVICI)
Una can preciosa del 1961
sobre la fatiga de la feina de la
pagesia. Amb lajuda de la
llengua veneciana de Polesine,
Gigi Fossati (1900-1986), poeta
de Vicenza establert a Rovigo,
explica mitjanant una mena de
rima amarga el gran pes duna
terra montona i ineludible. La
can es troba a Internet, canta-
da per Giovanna Marini
3
.
Tera e aqua, aqua e tera/da
putini che da grandi/ Siora
tera, ai so comandi/siora aqua,
bonasera/ bonasera.
Tera e aqua! Se lavora/ soro un
sole che cusina/ Tera e aqua! A
la matina/ se scomissia de
bonora/ de bonora.
Tera e aqua! Tera nuda/ gnente
piante, gnente ombra/ Sta
fadiga mai finia/ la comanda
che se suda/ che se suda.
Tera e aqua! A mezogiorno/
quel paneto che se magna/ no
gh aqua che lo bagna/ e gh
aqua tuto intorno/ tuto intorno.
Tera e aqua! Co vien sera/ tuti
intorno, dona e fioi/ a una tecia
de fasoi/ se ghe fa un bona
siera/ bona siera.
Tera e aqua! Po la la note/ se se
buta sora el leto/ e se sogna,
par dispeto/ aqua e tera, piene
e rote/ piene e rote.
Sempre aqua e sempre tera/ da
putini che da grandi/ Siora
tera, ai so comandi... / po se
crepa e... bonasera/bonasera.
(Terra i aigua, aigua i terra /
tant de petits com de grans. /
Senyora Terra, tobem. /
Senyora aigua, bona nit, / bona
nit.
Terra i aigua! Treballem / sota
el sol que crema... / Terra i
aigua! Al mat / es comena de
bona hora, / de bona hora.
Terra i aigua! Terra nua / gens
de plantes, i gens dombra. / El
cansament mai no acaba / i ens
fa suar, / ens fa suar.
Terra i aigua! Al migdia / aquell
pa que ens mengem / no hi ha
aigua per remullar-lo / per hi
ha aigua a tot el volt, / a tot el
volt.
Terra i aigua! Quan arriba la
nit / la dona i els fills sn tots al
volt / duna olla de fesols / que
els fan fer una bona cara, / bona
cara.
Terra i aigua! I a la nit, / quan
ens ajaiem al llit / somniem,
amb cert menyspreu, / aigua i
terra, inundacions i sequera, /
inundacions i sequera.
Sempre aigua i sempre terra, /
tant de petits com de grans. /
Senyora Terra, tobem... / i
desprs morim... i bona nit, /
bona nit.)
2
N. de la T.: Fragments extrets de la traducci
catalana de Merc Lpez Arnabat: John Steinbeck.
El ram de la ira. Barcelona: Edicions 62, 1993.
3
www.youtube.com/watch?v=ry-NrTYSq6I
74
NDEX
Sud global i qesti agrria
Jorge Amado: Terras do sem fin
(Terres del sense fi)
Ngugi wa Thiongo: Petals of
blood (Ptals de sang)
Chico Buarque dHolanda:
Funeral de um lavrador
(Funeral dun treballador)
SUD GLOBAL I QESTI
AGRRIA
Fins i tot el Sud global ha expli-
cat a travs de la literatura el
mn rural i els nombrosos pro-
blemes que lafecten. En aquest
article, hem escollit un autor
llatinoameric, la rellevncia
internacional del qual s molt
mplia (el brasiler Jorge Ama-
do) i un autor afric menys co-
negut. Si llegim de manera
comparativa els fragments da-
quest article i de larticle relatiu
al Nord global, hi apareixen
moltes similituds temtiques,
encara que la cruesa del relat
dAmado i la presncia immi-
nent del neocolonialisme en el
relat de Ngugi wa Thiongo res-
titueixin al Sud la seva especifi-
citat.
Tamb, en aquest article, hem
decidit incloure-hi una can
dautor, escrita per un dels m-
xims exponents de la msica
popular llatinoamericana: el
cantautor i escriptor Chico
Buarque dHolanda.
JORGE AMADO:
TERRAS DO SEM FIN
(TERRES DEL SENSE FI)
L escri pt or brasi l er Amado
(1912-2001), durant el primer
perode de la seva activitat, va
publicar novelles el tema predo-
minant de les quals s lexplo-
taci dels treballadors rurals.
Terras do sem fin es va publicar
el 1943 i fa referncia a aquells
territoris del sud de lestat de
Bahia, protagonistes duna lluita
per aconseguir el control del
cacau que tacar de sang aques-
ta zona durant molt de temps. El
fragment que presentem mostra
una de les dinmiques tpiques
daquestes (i daltres) latituds:
ls de lengany i la violncia per
part dels latifundistes per apro-
piar-se de noves terres.
En un terreny dHorcio, el
negre Altino, amb el seu cunyat
Orlando i un company anome-
nat Zacarias, havia plantat
cacau, desprs dhaver celebrat
un contracte regular amb el
coronel. Havien talat el bosc,
lhavien cremat, havien plantat
cacau, mandioca i blat per
alimentar-se durant els tres
anys que les plantes tardarien a
crixer. Passats aquests tres
anys, anirien amb el coronel
per tornar la plantaci i obtenir
els diners. Cinc-cents reals per
cada arbre de cacau plantat i
arrelat.
Amb aquests diners es volien
comprar un terreny, una par-
cella de qualsevol bosc per
talar-la i crear una plantaci pel
seu compte. (...) El coronel no
noms ho havia aprovat, sin
que a ms els havia dit que els
Literatura i qesti agrria.
El Sud global
75
ajudaria. Que potser no era
veritat que possea grans par-
celles de bosc en un terreny
ideal per plantar-hi cacau? En
aquella immensa regi forestal
de Ferradas que li pertanyia,
podien escollir un tros de
selva. Aix era millor tamb per
a ell que no havia hagut de
pagar en efectiu. Zacarias va
tornar a casa radiant dalegria.
Transcorregut el temps esta-
blert, van anar a trobar el coro-
nel. Havien fet el recompte dels
arbres de cacau arrelats i ha-
vien escollit la parcella de bosc
que volien comprar. Van arribar
a un acord amb el coronel, van
beure un parell de gots dai-
guardent i Horcio va dir:
Vosaltres ja podeu comenar a
posar-vos a treballar que qual-
sevol daquests dies, quan vagi
a Ilhus, us far cridar per anar-
hi junts i posar-ho per escrit...
Haurien, per tant, celebrat lacta
notarial. El coronel va dir que
podien anar-sen en pau, que, al
cap dun mes, ms o menys, ani-
rien a Ilhus. Els tres es van
acomiadar desfent-se en agra-
ments i reverncies. Lendem
van anar a la selva, van comen-
ar a talar i a construir els tan-
cats. Va passar un cert temps, el
coronel ja havia anat a Ilhus un
parell de cops, ells ja havien
comenat a sembrar per de
lacta notarial, no sen sabia
res. Un dia Altino es va fer el
valent i va anar a veure el
coronel:
Vostra Senyoria, excusim se-
nyor coronel, per ens agrada-
ria saber quan signarem els
papers del terreny.
Horcio, en un primer moment,
es va indignar per la manca de
confiana. Per desprs de les
excuses dAltino li va explicar
que havia donat lordre a
ladvocat Rui per tal que se
nocups. No faltava gaire,
qualsevol dia daquells lhauria
cridat per anar fins a Ilhus i
liquidar lassumpte. Va passar
ms temps, del terrs comen-
ava a sortir la planta de cacau,
tot just els branquillons que al
cap de cop es convertirien en
arbres. Altino, Orlando i Zaca-
rias els miraven amb afecte. Era
el seu cacau, plantat amb les
seves mans, sobre la terra que
havien llaurat per primera
vegada. Haurien crescut i
haurien produt fruits grocs com
lor, diners. De lacta notarial, ja
ni sen recordaven. Noms el
negre Altino, de vegades, es
parava a pensar-hi. Coneixia el
coronel des de feia temps i no
sen refiava. No obstant aix,
tamb es va quedar estupefacte
el dia que va saber que la finca
Beija-Flor shavia venut al
coronel Ramiro i que la seva
plantaci estava inclosa en el
contracte. Van anar a parlar amb
el coronel Horcio. (...)
No recorda que aquell tros de
terra ens el va vendre a nosal-
tres amb els diners del contrac-
te del cacau?
Teniu lacta notarial? i Hor-
cio va continuar menjant. Orlan-
do feia girar entre les mans el
gros barret de palla. Era plena-
ment conscient de la desgrcia
que els colpia a ell i els seus
companys. Sabia que legalment
no haurien pogut lluitar contra
el coronel. Comprenia que ja no
tenien la terra, ni la plantaci, ni
res. Un vel de sang li va ofuscar
la vista i ja no va mesurar les
paraules:
Du no paga el dissabte,
coronel. Queda avisat que el dia
en qu el coronel Ramiro posi
el peu a la plantaci, Vostra
Senyoria, la pagar cara...
Pensi-hi coronel.
Va sortir apartant amb el bra la
negra Felicia que servia a la
taula. Horcio va continuar
esmorzant com si no hagus
passat res. Aquella mateixa nit,
Horcio va arribar amb els seus
homes a la plantaci dels tres
amics. Va rodejar la parcella,
diuen que va matar ell mateix
els tres homes i que desprs,
amb el ganivet de pelar la
fruita, va tallar la llengua a
Orlando, desprs les orelles, el
nas i que li va arrencar els
pantalons i el va castrar. Va
tornar a la seva finca i quan un
dels seus homes va ser arrestat
per embriaguesa per la policia
i el va denunciar, va deixar anar
un riure sec. No va ser pro-
cessat.
NUNGI WA THIONGO:
PETALS OF BLOOD
(PTALS DE SANG)
El poble de Ilmorog, on es de-
senvolupa la histria (publicada
a Itlia el 1978), durant la no-
vella es transforma en ciutat: el
vell Ilmorog mor per la sequera
mentre que el nou sempan-
tanega en el mercantilisme.
Ngugi evoca el temps en qu tot
el continent afric era amo de la
seva terra, explica les lacera-
cions interiors i socials produ-
des pel colonialisme, la decepci
i lamargor per una indepen-
dncia que ha fallat als seus
ideals. Histries que illustren
levoluci social del poble gr-
cies a un nou capitalisme i el
neocolonialisme, histries de
lluites passades contra lopressi
colonial, de resistncia popular
contra lexplotaci cada cop ms
cruel de la nova classe de pro-
pietaris africans.
Encara pot ploure... algunes
vegades ha plogut a principis
76
dany o poc desprs, digu
Njogu.
No s per qu, per el temps
esdev menys previsible. Sem-
bla que shagi tornat boig,
digu Njuguna. Mwathi wa
Mugo est perdent el seu poder
sobre la pluja, afeg amb un
somriure irnic, sense mirar
Mututri.
Pot ser que siguin aquelles
coses que els americans i els
russos llancen al cel.
Podria ser. He sentit dir que
potser enviaran viatgers a la
Lluna. s possible? (...)
Aquesta terra donava bons
fruits. Les pluges no ens dece-
bien. Qu ha passat?, pregunt
Ruror.
Fou Muturi qui respongu.
Oblida que en aquell temps la
terra no es comprava. Sutilit-
zava. I nhi havia tanta que no
calia explotar tantes vegades un
metre de terra. I a ms era rica
en vegetaci. Els arbres crida-
ven la pluja. Feien ombra als
camps. Per els ferrocarrils
shan menjat el bosc. Recordeu
que venien fins aqu a buscar
llenya, per alimentar all de
ferro. Ah, noms sabien menjar,
endur-sho tot. Eren estrangers
blancs. (...)
Cada dia esperaven la pluja o
un canvi en el sol. Esperaven
que succes qualsevol cosa.
Per cada mat es llevaven amb
el vent, la pols i un sol espln-
did.
Els dies passaven lentament
sense cap canvi visible. (...)
Ilmorog, escenari en qu es
desenvolupa el drama, no havia
estat sempre un petit conglo-
merat de barraques de fang,
habitades noms per vells,
dones i nens a qui sels afegien
les visites espordiques dels
ramaders errants. Havia tingut
els seus dies de glria: pobles
prspers amb enormes pobla-
cions de pagesos robustos que
havien netejat boscos naturals
i, desfent la terra amb els dits,
havien produt qualsevol tipus
de collita per alimentar els seus
fills. Com es cansaven tots
junts, eliminant els deserts, con-
reant, sembrant, com pregaven
tots amb devoci per demanar
les pluges i els productes en
perodes de sequera i epid-
mies! I a lpoca de la sega es
repartien en grups segons
ledat i ballaven de poble en
poble, passant pels prats dIl-
morog, amb cants de lloana als
seus fundadors. En aquella
poca no hi havia voltors al cel
que esperessin els cossos de
treballadors morts, ni insectes
que salimentessin de greix i
sang de jornalers distrets.
Noms els ms dbils per
vellesa i els infants, aix diuen
els cants i les danses, seximien
de la feina comuna: aquests
eren els portadors de saviesa i
dinnocncia. (...)
El progrs! S, el desenvolupa-
ment arrib a Ilmorog. Es van
prendre porcions de terra a
diverses granges per poder fer
el centre comercial. Es projecta-
ren botigues i es convid la
gent a presentar peticions pels
lots de terra edificables al con-
sell de la regi. Un furg mbil,
de lAfrican Economic Bank,
arrib a Ilmorog i explic als
agricultors i ramaders com
podien obtenir prstecs. La
gent sabarrot al voltant de
lhome fascinada per la seva
nou dAdam que pujava i bai-
xava mentre parlava amb la veu
sonora a travs de laltaveu.
Demarcacions. Documents que
demostraven el dret de pro-
pietat. Prstecs. Tancats de la
terra. Filferro espins. Vaques
de primera i de segona quali-
tat. Morir-se o vendre o fer
encreuaments amb els altres.
Una cooperativa agrcola de
compravenda. Havien sentit
parlar, per casualitat, de les
prsperes cooperatives format-
geres de les altres regions?
LAfrican Economic Bank hauria
fet coses similars all. KCC.
1

Riquesa. Es restituirien els prs-
tecs amb un petit inters. No tot
de cop. Oh, no! El reembor-
sament shauria fraccionat du-
rant un determinat nombre
danys. Cap agricultor fort
shauria adonat mai del sacri-
fici. Noms amb una condici:
el pagament havia de ser regu-
lar. Fcil. Era un any despe-
rana. Tamb vingu Mzigo.
Lescola, ms accessible gr-
cies al carrer, sampliaria. Nous
edificis. Noves classes. Noves
cases per al personal. Profes-
sors ms experts. Era realment
un any desperana a Ilmorog,
excepte per a Njuguna, que
estava quasi arrunat. Els seus
quatre fills, que havien tornat
inesperadament, li havien de-
manat una part de la granja que
tenia deu acres. Qu podia fer
el vell amb els dos acres que li
quedaven? El fill petit utilitz el
certificat de propietat com a
garantia per a un prstec per
obrir un quiosc a Nairobi. Des-
prs torn a Ilmorog i colloc
el pare en un quiosc, desprs
en una botiga. Per lany de la
demarcaci, amb els fills que
quasi arribaren a les mans,
Njuguna fou un home trist. El
carrer. El comer. El progrs.
Veirem els nous propietaris
dels terrenys portar pedres i
ciment. Veirem cavar recs i
estigurem contents que alme-
nys dos dels nostres, Wanja i
Abdulla, shaguessin assegurat
un tros de terra, aix haurien
mostrat als estranys que fins i
tot Ilmorog tenia gent capa de
construir edificis de pedra.
Flors per a la nostra terra. Visca
Nderi wa Riera! Votem-lo; espe-
rem que sobrin les flors. (...)
En noms deu anys (com passa
el temps, pens [Karega]), als
pagesos dIlmorog sels havia
privat de la terra; alguns havien
entrat a lexrcit com a obrers,
altres no hi arribaven, amb un
peu a la granja i laltre a la
fbrica, mentre daltres incls
shavien dedicat al petit comer
en tuguris i barraques que ni
tan sols posseen, al llarg de la
transafricana, o es convertien
en criminals o prostitutes amb
armes robades i figues molt
explotades procuraven de viure
a crrec de qualsevol (obrers,
pagesos, treballadors de la
indstria, negres, blancs) de
manera indiscriminada. Pocs es
dedicaven a lartesania, fent
sufuria, karai, recipients desta-
ny per a aigua, galledes de
fusta per alimentar els pollas-
tres o de sabaters o fusters.
1
Kenya Cooperative Creameries
(Cooperatives formatgeres de Kenya).
77
Per quant hauria durat, si sels
feia la competncia per una
producci dels mateixos pro-
ductes ms ben organitzada i a
gran escala? Els ramaders ha-
vien patit la mateixa sort; alguns
estaven morts, altres havien
marxat a zones ms rides,
lluny de les reserves de caa
des de feia poc tancades per als
turistes, daltres fins i tot sha-
vien convertit en jornalers assa-
lariats en camps de blat o en
fbriques que pertanyien als
pagesos ms adinerats. I darre-
re de tot aix, com a monument
a aquests canvis, hi havia la
carretera transafricana i ledifici
de dues plantes de lAfrican
Economic Bank Ltd.
CHICO BUARQUE:
FUNERAL DE UM LAVRADOR
(FUNERAL DUN
TREBALLADOR)
Tamb per al Sud global, una
preciosa i amarga can dautor
per part dels que molts conside-
ren el cantant popular ms
important dAmrica Llatina, el
brasiler Chico Buarque dHo-
landa (1944 encara viu). En
realitat, la can s una adapta-
ci musical del poema Morte e
vida severina (Mort i vida
Severina) del poeta brasiler Joo
Cabral de Melo Neto (1920
1999).
Aquesta fossa on ets / de pocs
dits de llargada / s el preu ms
baix / que has pagat en vida.
T el volum just / ni llarg ni
fondo / s la part que et toca /
del latifundi.
No s una fossa grossa / s
justa, precisa / s la terra que
voleu / veure repartida.
s una fossa grossa / per un
mort petit / per tens ms espai
al voltant / de quan eres al mn.
s una fossa grossa / per un
mort de res / per aqu ms que
al mn / hi ests cmodament.
s una fossa grossa / la teva
carn s poca / per al terreny
regalat / no li miris el dentat.
s el preu ms baix / que has
pagat en vida / s la part que et
toca / del latifundi.
Per tens ms espai al voltant /
de quan eres al mn / Per aqu
ms que al mn / hi ests
cmodament.
Al terreny regalat / no li miris el
dentat (4 vegades).
2
www. youtube.com/watch?
78
Els temes del menjar i lalimen-
taci han rebut una atenci crei-
xent per part de les institucions
internacionals creades desprs
de la Segona Guerra Mundial
com a agncies de lONU. A la
Declaraci Universal dels Drets
Humans (1948) es fa un reconei-
xement important segons el
qual tota persona t dret a un
nivell de vida que asseguri per
a ell i la seva famlia, la salut i el
benestar, especialment quant a
alimentaci, vestir, habitatge,
assistncia mdica i als serveis
socials necessaris (art. 25.1).
Aquest reconeixement selabo-
rar en el Pacte internacional
dels drets econmics, socials i
culturals del 1966, reconeixent
el dret fonamental de tothom a
sser protegit de la fam (art.
11. 2). No obstant aix, fins als
anys setanta, la soluci a
aquests problemes (en un esce-
nari en qu la desnutrici
massiva a grans rees del mn
era cada vegada ms evident)
passava per un increment de la
producci daliments (s a dir,
de la producci agrcola). La
filosofia daquest perode es pot
resumir amb un eslgan del
tipus: augmentem la quantitat
daliments per poder alimentar
tothom.
s durant aquests anys que, de
manera gradual, saferma el
plantejament de la seguretat
alimentria (food security)
com a qesti daccs als ali-
ments; en un primer moment
com a possibilitat per part dels
estats dimportar els queviures
necessaris per a laprovisio-
nament de la prpia poblaci i,
tot seguit (a la cimera de la FAO
del 1983), com a dret de les
famlies i de les persones. Tan-
mateix, quan es considera el
nivell individual, sorgeixen al-
tres problemes, com la pobresa
i el marc social general: per
tant, queda clar que no nhi ha
prou de produir quantitats dali-
ments suficients, sin que cal
que aquests es posin a disposi-
ci de les persones. La segure-
tat alimentria, que senriqueix
delements socials, culturals i
econmics torna sempre a
lmbit dels drets universals
com un dret a lalimentaci ms
general.
La definici de seguretat ali-
mentria, avui dia acceptada
comunament en lmbit interna-
cional, selabora al World Food
Summit (Cimera Mundial sobre
lAlimentaci) lany 1996 i des-
criu una situaci en qu totes
les persones tenen en tot mo-
ment accs fsic i econmic a
prou aliments innocus i nutritius
per tal de satisfer les seves
necessitats alimentries i les
seves preferncies respecte als
aliments amb la finalitat de por-
t a r u n a v i d a a c t i v a i
sana (www.fao.org). En canvi,
t altres implicacions el que els
moviments camperols i socials
internacionals han definit i
ents com el dret a la sobirania
alimentria. El concepte de
sobirania alimentria no va
sorgir duna instituci oficial,
sin de la societat civil, reunida
el 1996 a Roma en una cimera
alternativa a la dels caps destat
i de govern. En aquesta cimera,
hi han tingut una funci pree-
minent les organitzacions de
base pagesa, la manifestaci
organitzadora ms famosa de
les quals s Via Campesina
( www. vi acampesi na. org) ,
nascuda a partir del moviment
b r a s i l e r S e m T e r r a
(www.mst.org.br). Al final de la
trobada de Roma, va sorgir la
sobirania alimentria com a
Sobirania alimentria,
una idea que neix de sota
79
horitz de les mobilitzacions
per al dret als aliments promo-
gut per la societat civil interna-
cional, incloent en el concepte
la sostenibilitat ambiental i
social i la gesti des de sota de
tot de les modalitats de la pro-
ducci. Lentorn en el qual el
principi de la sobirania alimen-
tria madura s la contradicci
entre el reconeixement interna-
cional de la importncia de la
seguretat alimentria, duna
banda, i ls actual de poltiques
que la neguen especialment, de
laltra: una accentuada mecanit-
zaci agrcola amb un fort s de
productes qumics (la revoluci
verda dels anys setanta); el fort
estmul per part de les institu-
cions financeres (Fons Monetari
Internacional, Banc Mundial) a
lagronegoci per a lexportaci
i la concentraci de la propietat
de la terra; la introducci de
productes alimentaris en les
negociacions del comer inter-
nacional com qualsevol altra
mercaderia, en el context del
llanament de lenginyeria ge-
ntica. Per part de les associa-
cions de pagesos, saferma, en
canvi, el dret dels pobles a
mantenir i desenvolupar les
prpies capacitats de producci
de la seva alimentaci bsica
tot respectant les diferents es-
pecificitats tcniques i cultu-
rals. Aquest principi esdev la
base de la seguretat alimen-
tria, de lagricultura sostenible
ecolgicament i social, del
control democrtic i descentrat
de les modalitats de producci i
distribuci per part dels pro-
ductors de base, segons els
punts de la Declaraci de Via
Campesina al Frum del 1996:
aliments com a dret hum b-
sic, reforma agrria i redistri-
buci de la terra, protecci del
medi ambient i dels recursos
del territori (inclosos els gen-
tics), reorganitzaci completa
del comer daliments, fi de la
fam provocada pel domini del
capital financer, fi de la repres-
si i de la violncia, obertura
del procs decisiu de les pol-
tiques agrcoles mundials en
representaci de la pagesia i
del poble de sota de tot.
Sn idees i canvis que es van
reactivar el 1997 a Nylni, a
Mali, durant una cimera de la
societat civil internacional en la
qual van participar ms de
cinc-centes persones provi-
nents darreu del mn. La decla-
raci final del frum de Nylni
resta com un punt de referncia
important per a tots aquells que
socupaven de la sobirania ali-
mentria (www.nyeleni.org).
El frum parallel a la cimera de
la FAO a Roma i moltes altres
iniciatives han estat, durant
aquests anys, promoguts per
lIPC (International NGO/CSO
Planning Committee), una xarxa
global dorganitzacions no
governamentals i de la societat
civil que socupa de qestions
relacionades amb la sobirania
alimentria i els programes
internacionals. Inclou organit-
zacions socials que representen
petits pagesos, pescadors,
comunitats indgenes, sindicats
de treballadors agrcoles i
altres xarxes amb una gran
experincia en lobby i accions
de suport a la sobirania ali-
ment ri a i a l agri cul t ura
(www.foodsovereignity.org).
En especial, a lfrica occi-
dental s molt actiu el Roppa,
una xarxa dorganitzacions de
camperols per a la sobirania
alimentria (www.roppa.info).
80
UN GEGANT AMB PLOM A
LES ALES
Juntament amb la Xina i lndia,
el Brasil es considera un dels
pasos emergents del Sud glo-
bal.
1
Comparteix amb els ge-
gants asitics la gran extensi
geogrf ica, un creixement
econmic elevat durant els anys
dos mil, una classe mitjana de
dimensions exclusives significa-
tives i en vies de desenvolupa-
ment (no s per casualitat que
el gegant llatinoameric es
considera una de les deu potn-
cies industrials principals del
planeta). Ms que qualsevol
altre pas del mn, el Brasil
sembla, a ms, dotat de rique-
ses naturals fcilment explota-
bles, en especial el seu poten-
cial patrimoni agrcola no t
rivals ni en extensi ni en quali-
tat dels terrenys.
No obstant aix, en comparaci
amb escenaris tan brillants, el
gegant llatinoameric presenta,
a ms, una srie dendarreri-
ments i de problemes socials de
dimensions considerables. En
primer lloc, el grau de desi-
gualtat interna s molt elevat,
tant des del punt de vista de les
desigualtats entre classes so-
cials (en comparaci amb una
renda mitjana per cpita equi-
valent a uns 30 euros per
jornada laboral, hi ha pagesos
que no guanyen ms dun euro
al dia), com des del punt de
vista de les desigualtats entre
rees geogrfiques: el sud i el
sud-est (en especial, la zona de
So Paulo) tenen mitjans econ-
mics i estils de vida elevats (per
b que la pobresa i la desi-
gualtat no els estalvien), lm-
plia zona del nord-est s molt
ms pobra i t valors socioeco-
nmics sovint similars als de
lfrica subsahariana.
EL LATIFUNDI, ETERN
PROBLEMA SOCIAL
A larrel de la persistent desi-
gualtat interna, que cap dels
governs que hi ha hagut no ha
aconseguit reduir, shi situa la
qesti agrria: el Brasil s
lnic gran pas on no sha
realitzat mai una reforma agr-
ria per tal de distribuir de
manera igualitria la terra, de
subministrar als pagesos aigua,
estructures acadmiques, es-
tructures sanitries i accs als
diners. Com a conseqncia, en
aquest pas llatinoameric, hi ha
encara latifundis sovint poc o
per res explotats i amb dimen-
sions de centenars de milers
dhectrees
2
(per adonar-nos
de lenormitat de les extensions
esmentades, potser seria til
recordar que a Europa ja no
existeixen propietats agrcoles
de dimensions superiors a les
500-1.000 hectrees). Els lati-
fundistes brasilers dahir i
davui shan constitut una base
econmica considerable gr-
cies a la terra, mentre que els
petits pagesos i els pobrssims
jornalers (s a dir, aquells que
no posseeixen terra i venen als
altres el seu treball agrcola)
shan mantingut en condicions
El cas del
Brasil
1
El grup Goldman Sachs ha encunyat la
sigla BRIX per indicar el conjunt del
Brasil, Rssia, lndia i la Xina. Tan-
mateix, Rssia no t prou dinamisme ni
perspectives de desenvolupament de les
classes mitjanes en comparaci amb les
dels altres tres pasos.
2
Una hectrea correspon a 10.000 m
2
, s
a dir a un quadrat de 100 metres per
costat.
81
molt difcils, inclosos els molts
daquests que han intentar
cercar endebades una millor
fortuna a la ciutat (vegeu lar-
ticle De les zones rurals als
suburbis urbans).
Per tant, la desigualtat interna
entre lorigen dels desequili-
bris agraris i la difcil situaci
social ha fet que, a partir dels
anys setanta (encara en perode
de dictadura militar), shagin
iniciat ocupacions espontnies
de latifundis per part de page-
sos sense terra. Durant els anys
vuitanta i les dcades poste-
riors, la coordinaci progressiva
daquestes lluites espontnies
ha donat vida al ms gran i ms
ben organitzat moviment de
lluita camperola del mn: el
Moviment Sem Terra (MST),
capa fins ara de donar suport a
laccs a les terres, ja en mans
de latifundistes improductius,
per part duns dos milions de
persones.
Les histries dels ocupants que
van participar en les lluites del
MST expliquen amb senzillesa
la vida real del mn camperol i
urb al marge del desenvolu-
pament econmic brasiler:
Quantes hores dautobs heu
tardat per venir dItlia?
3
Com
van all les lluites per la terra?
Hi ha gent que pateix fam a
Itlia? Aqu si conrees canya
per a lamo potser guanyars un
euro al dia, per no saps si
lendem treballars, depn...
lamo envia el seu granger a la
plaa del poble i aquell dia les
persones que aquest ha escollit
treballen, els altres, vs a saber,
potser treballaran lendem.
Per aquesta vida s dura, es
passa fam....
Enfront dels sense terra, es defi-
neixen latifundis que canvien
de tipologia i damo en funci
de les latituds; enormes exten-
sions de canya de sucre actual-
ment a punt per convertir-se en
agrocarburants (vegeu larticle
Els aliments sestan trans-
formant) al costat de grans
terrenys que a primer cop dull
mostren noms alguns animals
pasturant; latifundistes que es
fan rics grcies a altres acti-
vitats i que deixen els camps
mig abandonats i multinacio-
nals de la soja que poden
explotar els terrenys amb equi-
paments molt moderns. Tanma-
teix, un dels elements de gran
inters en lexperincia del
MST no s noms la seva
capacitat dajudar els sense
terra a ocupar un latifundi i
aconseguir una parcella, pel fet
dhaver promogut dins les
terres expropiades un model de
desenvolupament agrcola fa-
miliar i cooperatiu amb resul-
tats productius rellevants. En
una investigaci duta a terme a
principis dels anys noranta
4
als
estats brasilers de So Paulo i
Espirito Santo shan demostrat
els resultats econmics i socials
de les noves propietats agrco-
les a petita escala que tenen el
suport del MST. Malgrat les
difcils condicions en qu va
nixer lexperincia, la unitat
agrcola demostrava una pro-
ducci mitjana per hectrea
superior a la mitjana de les
regions de qu formen part i
fins a deu vegades superior
respecte al latifundi (per no
parlar de les taxes docupaci:
el latifundi donava feina fixa a
sis persones, el model agrcola
familiar que li ha pres el lloc pot
donar feina de manera conti-
nuada a un centenar de perso-
nes).
Les dades i els esdeveniments
com els que hem esmentat
exemplifiquen una caracters-
tica important de lestat llatino-
americ. Actualment, al Brasil,
ms que en cap altre lloc,
senfronten de manera clara i
evident dues idees de desenvo-
lupament agrcola: lagricultura
industrial a gran escala i dedi-
cada a lexportaci (o agro-
negoci), fins ara vencedora de
llarg en les decisions polti-
ques, i una agricultura a petita
escala, biolgica, per capa de
plantar cara a les innovacions
tecnolgiques. Fins ara, la
prioritat concedida per part de
tots els governs a lagronegoci
sembla socialment curt de
vista: no noms continua dismi-
nuint el nombre docupats en el
sector agrcola, transformant els
desocupats en nous habitants
de les faveles, no noms el pas
agrcola potencialment ms ric
del mn sha convertit durant
els anys dos mil en un impor-
tador clar daliments, sin que
la mateixa capacitat productiva
general registra contradiccions
clamoroses. Fins ara, el latifundi
i lagronegoci han fet que un
pas com el Brasil, que posseeix
simultniament una quantitat de
terra potencialment utilitzable
quatre vegades superior a la de
la Xina i una poblaci set vega-
des inferior, tingui problemes
dalimentaci del seu propi
poble ms importants que els
del pas asitic. El fet descollir
si donar prioritat al mercat
interior i als aliments per a la
prpia gent o b a la venda de
productes agrcoles dexpor-
taci no s una operaci abs-
tracta de poltica econmica,
s i n un del s punt s ms
importants per al Brasil i per a
molts altres pasos del Sud
global.
3
Lautor daquest article va recollir les
frases dels pagesos sense terra durant
tres viatges a les zones rurals del nord-
est del Brasil entre el 1999 i el 2007.
3
Frei Srgio Grgen i Joo Pedro Ste-
dile: Assentamentos: resposta econmica
da reforma agrria. Petroplis, Vozes
1991.
82
UNA REGI DE LMITS
INCERTS
La Banya dfrica s la part ms
oriental del continent que
sestn cap a la pennsula ar-
biga. En principi, sinclouen en
aquesta zona Etipia, Eritrea,
Somlia i Djibouti. Ara, per, s
important incloure-hi tamb la
zona del Sudan i, per diversos
aspectes, tamb Kenya.
Els pasos de la regi tenen en
com labundncia de terra
frtil i aigua (pensem noms en
les immenses planes sudaneses
i en el Nil, el riu ms important i
estratgic dels molts que hi ha a
la zona), per tamb les repe-
tides crisis ambientals, con-
flictes interminables o mancan-
ces ccliques, mentre la gran
majoria de la poblaci viu de
lagricultura de subsistncia
amb una renda que la situa molt
per sota del llindar de la
pobresa. Entre els setze pasos
identificats aquest any per la
FAO com els que tenen ms risc
de patir una crisi alimentria,
quatre es troben a la Banya
dfrica: Etipia, Eritrea, el
Sudan i Somlia.
DIMENSIONS AMBIENTALS
DE LA SOBIRANIA
ALIMENTRIA
A lfrica, potser ms que a
daltres llocs, la relaci entre el
dret a la conservaci i a ls
dels propis recursos ambientals
i el dret als aliments s clara,
com tamb la influncia que en
reben lestabilitat i la pau de
grans rees del continent.
La violaci daquests drets
contribueix en gran mesura a
fer del continent afric el lloc
on es concentren la pobresa
extrema i els conflictes. Pel que
fa als indicis sobre la insegu-
retat alimentria, les darreres
dades que shan fet pbliques
per part de la FAO
1
parlen clar:
el 2009, a lfrica subsahariana,
hi havia 265 milions de perso-
nes desnodrides, amb un incre-
ment de l11,75% respecte a
lany anterior, una quantitat
equivalent a aproximadament el
32% de la poblaci total.
I la situaci de la Banya dfrica
s especialment greu.
En aquesta zona, les crisis
ambientals sn de proporcions
bbliques: la sequera que va
abatre Etipia durant els anys
setanta va provocar centenars
de milers de vctimes i va tenir
conseqncies fins i tot en
lmbit poltic, ja que va deter-
minar la caiguda de lempe---
rador Hail Selassi i larribada
dun rgim socialista que es
proposava gestionar de manera
diferent els recursos del pas.
Tanmateix, aix va ser investit
per lescassetat de mitjan anys
vuitanta que va causar la mort
dun m-ili de persones i va
devastar tamb el Sudan, on va
deixar ferides que encara no
han cicatritzat. Al Sudan, re-
gions senceres, com el Kordo-
fan i el Darfur, es van desertitzar
i subpoblar i encara avui conti-
nuen aix. Shi criaven camells i
vaques a milions; actualment,
encara desprs de 25 anys, el
gruix del bestiar el consti-
tueixen noms cabres i ovelles,
amb una prdua de riquesa
incalculable per a la poblaci
local i el pas. A ms, lactual
situaci climtica continua ines-
table, ja que sha trencat el
ritme de successi de les esta-
cions seques i les humides
sobre el qual es basa lecono-
mia i la supervivncia de prop
del 80% de la poblaci: lagri-
cultura que depn de les pluges
i la ramaderia salvatge. Fa vuit
anys tenia cent vaques i cent
ovelles, explica Momena Ali,
ramadera dEtipia central lany
passat. Aix que lherba era tan
alta que no es veia ni el bestiar.
Desprs, la pluja va desaparixer
i lherba va anar baixant, primer
a un bra, desprs a un pam,
desprs a un dit: ara ja no hi ha
res.
Per tant, no s casualitat que
Meles Zenawi, el president
etop, hagus rebut lencrrec
de portar la presncia africana
a la conferncia sobre el clima
a Copenhaguen. Shi va endur
la sollicitud de 45 mil milions
de dlars anuals en inversions
per part dels pasos contami-
nants per afrontar la situaci en
els pasos que sn vctimes de
la seva contaminaci. A canvi,
va rebre la promesa, no el
comproms, de 10 mil milions
anuals. La conferncia no ha
servit per obtenir cap dels
objectius proposats. El docu-
ment final, tres pgines signa-
des per vint-i-sis pasos, ha
estat comparat per un dirigent
de Greenpeace amb un fullet
turstic. Per les crtiques ms
dures han arribat dels pasos
africans. El delegat sudans ha
comentat lacord proposat com
una invitaci a lfrica a firmar
un tractat sucida.
El cas de la
Banya dfrica
1
La FAO (Organitzaci de les Nacions
Unides per a lAgricultura i lAlimen-
taci) s lagncia de lONU especialit-
zada en el suport a lagricultura i a la
producci daliments al mn. Cada any
publica un informe sobre la inseguretat
al i ment r i a, The St at e of Food
Insicurity; lltim disponible, don shan
extret les dades esmentades, es va fer
pblic a Roma el 14 doctubre de 2009.
83
Els danys de lescalfament
global sobre lecosistema dels
pasos africans sn ben clars;
aix, s evident que influeixen
de manera important en el dret
daquells pobles a la conser-
vaci i a la utilitzaci dels seus
propis recursos ambientals,
especialment per produir els
seus aliments. No obstant aix,
els pasos contaminants no
demostren cap voluntat de fer-
sen crrec seriosament. De fet,
als antics danys, shi afegeix un
nou escarni: lacaparament de
terra frtil per produir biocar-
burants. Segons un informe molt
recent,
2
els pasos europeus es
trobarien al capdamunt de la
llista, amb lobjectiu dutilitzar
en transports i en el desenvolu-
pament de les prpies econo-
mies almenys el 10% dels
biocarburants lany 2020.
El fenomen, conegut com a land
grabbing, ha assolit tals pro-
porcions que el director gene-
ral de la FAO lha definit com
una nova forma de colonia-
lisme. Un estudi de lInterna-
tional Food Policy Institute
3

calcula que, a partir del 2006, es
van vendre, o llogar per pero-
des llargussims, nou milions
dhectrees de terra frtil
africana a inversors estrangers
per a produccions destinades a
lexportaci; per a biocarbu-
rants, sen van utilitzar almenys
cinc milions.
Entre els pasos africans ms
interessats pel land grabbing, hi
trobem Etipia. Segons un
informe publicat lany 2009,
4
el
govern etop hauria deixat
disponibles entre 1,6 i 2,7
milions dhectrees per a
inversions en el sector de
lagricultura per a lexportaci.
Segons sembla, sutilitzaran per
a la producci de biocarburants
terrenys de parcs naturals per a
la salvaguarda delefants. Pel
que fa a la Banya dfrica,
segueix el Sudan, que tamb s
productor detanol com a sub-
producte de lelaboraci de la
canya per a la producci de
sucre. La installaci, construda
per una empresa brasilera i
inaugurada el juny del 2009,
est destinada a produir tant
per al mercat intern com per a
lexportaci. Un primer vaixell,
directe al port de Rotterdam,
amb una crrega de ci nc
milions de litres detanol,
sortiria ja a finals de desembre
del 2009.
Si s comprensible la recerca
dinversions per al desenvo-
lupament de leconomia dels
mateixos pasos per part dels
governs africans, menys com-
prensibles sn les decisions
sobre la seva tipologia; deci-
sions, altrament, f ortament
infludes per les dinmiques
globals sobre les quals els
pasos africans tenen ben poc
control. Cal recordar que, men-
tre que han augmentat les
inversions pbliques, no noms
les privades, per al sosteniment
de lagronegoci, han disminut
drsticament els fons de la
cooperaci internacional, desti-
nats al desenvolupament agr-
cola bsic, per a la seguretat
alimentria i la reducci de la
pobresa del 80% de la poblaci
que viu de lagricultura de
subsistncia. El director general
de la FAO ha declarat diverses
vegades: Di sposem del s
mitjans tcnics i econmics per
fer desaparixer la fam del
planeta, el que falta s una
voluntat poltica ms forta per
eradicar-la per sempre. s
essencial invertir en el sector
agrcola dels pasos empobrits,
no noms per vncer la fam i la
pobresa, sin tamb per ga-
rantir un creixement econmic
generalitzat i, per tant, la pau i
lestabilitat al mn.
I, sobretot, la pau i lestabilitat
als pasos africans. De fet, molts
dels conflictes daquest con-
tinent tenen els seus orgens en
la competici pels sempre
escassos recursos. El land
grabbi ng i l a degradaci
ambiental fruit de lescalfament
global no noms limiten laccs
a la terra, principal mitj de
producci de gran part de la
poblaci, sin que incideixen
de manera important en equi-
libris molt delicats, com ls de
les cada vegada ms escasses
fonts daigua, en els traats de
les rutes de transhumncia del
bestiar, en els drets de pastura i
en els drets dusdefruit tradi-
cional dels diversos grups
tnics que conviuen en terri-
toris cada cop ms empobrits.
5
2
Africa: Up for Grabs (Lfrica, a
disposici de tothom) publicat per
lorganitzaci ecologista Friends of the
Earth (Amics de la terra), difs el 28
dagost de 2010.
3
Publicat el 2009.
4
Land Grab or Development Oppor-
tunity? (Acaparament de la terra o
oportunitat de desenvolupament?).
Produt per la FAO, la FIDA (Fons
Internacional de Desenvolupament
Agrcola) i lIIED (Institut Internacional
de Medi Ambient i Desenvolupament).
5
La competici pels recursos naturals s
una de les claus de lectura del conflicte
del Darfur, que amaga els seus orgens
en els anys vuitanta, quan la sequera va
canviar drsticament la potencialitat
productiva del territori, per tamb dels
altres nombrosos conflictes oberts o
subjacents i menys coneguts que
colpegen els pasos de la Banya dfrica
o de lfrica en general.
84
UN PERFIL DEL PAS
Bangla Desh s un pas petit a
lest de lndia amb una pobla-
ci numricament molt elevada
que representa un dels casos de
ms densitat dhabitants del
mn. En una extensa zona una
mica ms gran que el nord
dItlia, hi viuen, de fet, 156
milions de persones, quasi el
triple dels habitants dItlia i
poc menys dels del Brasil (190
milions), la superfcie del qual
s unes 73 vegades la del pas
asitic. Bangla Desh s un dels
pasos ms pobres del mn;
segons lInforme de desenvolu-
pament hum del 2009, est
situat a la posici 140 per ndex
de desenvolupament hum
entre 177 pasos censats, amb
un percentatge dalfabetitzaci
daproximadament el 45%, un
dels ms baixos del planeta.
Aquest pas, des de fa poques
dcades, constitueix un estat
independent i deu el seu nom a
Bengala, lrea histrica i geo-
grfica la part occidental de la
qual pertany encara a lndia.
Fins al 1947, el seu territori es
trobava sota el domini colonial
angls. Un cop obtinguda la
independncia, el subcontinent
indi es va dividir immediata-
ment entre lndia (la part del
territori majoritriament de
religi hind) i el Pakistan (la
part quasi completament musul-
mana). Al seu torn, durant
alguns anys, el Pakistan estava
subdividit en dues rees no
contiges: el Pakistan occiden-
tal (al qual li correspon lestat
que encara avui porta el seu
nom) i el Pakistan oriental,
lactual Bangla Desh, que va
esdevenir independent el 1971
desprs duna guerra especial-
ment sanguinolenta.
Des de sempre, Bangla Desh
basa la seva economia en
lagricultura a la qual encara
avui es dediquen dos teros de
la poblaci. En el moment de la
independncia i durant tota la
dcada dels setanta, el govern
del pas havia dut a terme un
experiment de sobirania ali-
mentria directa des de dalt,
sense participaci popular.
1
El
govern, durant aquells anys,
fomentava la formaci de coo-
peratives agrcoles a travs de
la distribuci de llavors, fertilit-
zants i pesticides, a travs del
control de les quantitats pro-
dudes i dels seus preus, a
travs de subsidis molt elevats i
duna forta protecci del mercat
intern. Tot i laplicaci daques-
tes mesures, la diferncia entre
la producci i la demanda de
productes agrcoles sanava
fent ms gran a mesura que
passaven els anys, de manera
que durant la dcada dels
vuitanta, Bangla Desh va passar
duna poltica agrcola de tipus
socialista a una poltica orien-
tada cap a les tendncies del
mercat intern i internacional.
Durant els anys noranta, la libe-
ralitzaci va interessar fins i tot
als altres sectors de leconomia
i es va accelerar duna manera
tan brusca que es va convertir
en un exemple a escala mun-
dial. Tanmateix, el canvi sembla
haver beneficiat les grans multi-
El cas de
Bangla Desh
1
s important recordar que la parti-
cipaci popular en les decisions produc-
tives s un dels elements fonamentals de
la nova concepci de sobirania popular,
tal com sha anat perfilant desprs de la
declaraci de la xarxa camperola Via
Campesina a la cimera alternativa de
Roma del 1996 (vegeu larticle De la
seguretat a la sobirania alimentria).
85
nacionals i no la gent normal.
Una de les conseqncies prin-
cipals del procs de liberalit-
zaci va ser, de fet, la creixent
dependncia de la importaci
de productes agrcoles; actual-
ment, Bangla Desh, encara que
sigui un pas agrcola, no t cap
control respecte als preus de
molts dels productes alimenta-
ris necessaris per a la vida
quotidiana de la poblaci. Ja el
2005, abans dels problemes
dels quals parlem en el par-
graf segent, el nombre de per-
sones que no podien comprar
de manera regular els aliments
bsics representava el 40% de
la poblaci.
LA RELACI ENTRE ELS
PROBLEMES AMBIENTALS I
LA CRISI ALIMENTRIA
Bangla Desh s histricament
un pa s amb un al t r i s c
ambiental (aix com tamb ho
s tota la costa de Bengala).
Reza Karim viu a Dacca, la
capital. Shi va traslladar de
petit, fa una trentena danys, des
dun poble de la costa. Era
molt jove explica i ja la
situaci sestava tornant difcil.
Vam venir quan el meu pare va
decidir buscar feina a la ciutat.
Ara ja no tinc un poble on
tornar. Molts dels llocs on juga-
va de petit han estat engolits
pel mar.
Vuitanta ciclons en 131 anys i
milions de morts: el pas s al
capdavant de la trista classifi-
caci mundial en aquest tipus
desdeveniments extrems.
2
Lany 2007, el cicl Sidr va
demostrar per ensima vegada
limpacte que un esdeveniment
natural desastrs pot tenir
sobre un territori agrcola
pobre. Les conseqncies en
aquella ocasi van ser especial-
ment greus a causa de la
coincidncia amb dos altres
desastres naturals i, sobretot,
amb la crisi dels preus dels
aliments que va esclatar uns
mesos desprs. Mentre, duna
banda, els ciclons i les inun-
dacions reduen drsticament
les collites, de laltra, la crisi
alimentria mundial incremen-
tava els preus dels productes
agrcoles que necessitaven per
a la importaci. Com sempre, el
fenomen afectava sobretot els
sectors ms dbils de la pobla-
ci: duna banda, la manca
duna efectiva xarxa de distri-
buci obstaculitzava larribada
dels aliments en els indrets ms
afectats; de laltra, lincrement
dels preus afectava els pro-
ductes ms sollicitats per les
classes menys benestants. El
creixement de la despesa per
als productes alimentaris i la
inflaci van provocar una rpida
expansi de la pobresa: en tres
anys, entre el gener del 2005 i
el mar del 2008, el percentatge
de pobres del pas (s a dir,
daquells que no tenen diners
per a lalimentaci bsica) va
passar del 40% al 48%, lequi-
valent a 12,1 milions de perso-
nes ms.
3
La difcil situaci
ambiental i social es va agreu-
jar per una srie de decisions
discutibles. Per exemple, la
reducci del bosc de manglars
(el ms important del mn) per
fer lloc a la criana de gambes
dexportaci i la contaminaci
de les aiges del golf a causa
de les deixalles de les inds-
tries van representar cops molt
durs per als equilibris ecol-
gics, amb efectes negatius fins i
tot a escala social.
Finalment, aquest panorama
corre el risc dempitjorar a
causa dels canvis climtics. Les
dinmiques recents ja indiquen
una tendncia negativa: la
dcada 1997-2007 va experi-
mentar un augment del 60% en
relaci amb els desastres natu-
rals. Laugment de les tempera-
tures, la reducci de laigua
potable i les modificacions del
terreny pronostiquen escenaris
especialment preocupants en
pasos com Bangla Desh, on la
major part del territori est
situat a alades inferiors als vint
metres sobre el nivell del mar.
Si la temperatura del planeta
continua augmentant als ritmes
actuals, lany 2050 un ter del
territori de Bangla Desh estar
submergit i hi haur 30 milions
de persones que seran prfugs
climtics. Sense donar cap
responsabilitat per les emis-
sions de gas de lefecte dhiver-
nacle que sn lorigen dels
canvis climtics. Un ciutad de
Bangla Desh produeix de mit-
jana 0,2 tones de CO2 lany, res
comparat amb les 20 tones dun
ciutad dels Estats Units.
El model de producci dels
aliments a escala global corre
el risc dempitjorar els danys
ecol gi cs (vegeu l art i cl e
Aliments i problemes ambien-
tals globals) i els danys ecol-
gics poden dificultar encara
ms laccs als aliments. Bangla
Desh s un exemple evident
daquesta dinmica.
2
Font: Informe sobre el cicl Sidr 2007,
Bangla Desh, per Ashutosh Mohanty.
Lesdeveniment ms important es va
registrar el 12 de novembre de 1970
quan un cicl va destruir les costes del
pas, amb vents que bufaven a velocitats
superiors als 222 km/h, i va causar
oficialment 500.000 morts (per b que
altres fonts parlen de ms del doble).
3
Font: Social Watch 2009.
86
INSTRUCCIONS PER AL
PROFESSOR
Aquest joc est destinat a les-
cola secundria i es pot utilitzar
com a instrument de verificaci
dels coneixements
1
.
Els dividir lalumnat en quatre
grups i a cada grup se li donar
una fotocpia daquesta prova.
Disposaran de tres quarts dho-
ra de temps per respondre-la.
Naturalment, guanyar el grup
que encerti el major nombre de
respostes.
Per facilitar la relaci amb la
resta del recull, cada pregunta
porta la referncia a larticle al
qual correspon.
PREGUNTES
1) (LA FAM): Quina s la
diferncia entre desnutrici i
malnutrici?
a) Cap, els dos termes tenen
significats similars.
b) Una persona malnodrida
ingereix menys de 2.400 calo-
ries al dia, mentre que una
persona desnodrida ningereix
menys de 2.000.
c) La persona desnodrida no
ingereix les quantitats de calo-
ries suficients, mentre que la
malnodrida no ingereix els
principis nutritius necessaris.
2) (DE LES ZONES RURALS
ALS SUBURBIS URBANS): Quin
s el motiu principal pel qual
al mn hi ha 180.000 persones
al dia que migren de les
zones rurals a les grans
ciutats?
a) La quantitat de llocs de tre-
ball que ofereixen les grans
ciutats.
b) La pobresa i la manca de
serveis (sanitat, educaci, etc.)
a les zones rurals.
c) La voluntat per part dels
estats de modernitzar les pr-
pies economies.
3) (MALA QUALITAT DELS
ALIMENTS) Quina s la causa
principal dels escassos
poders nutritius de la fruita i
la verdura que es ven als
supermercats?
a) Lexcessiva explotaci dels
terrenys agrcoles don els
supermercats compren els
productes i els temps massa
accelerats de maduraci de la
fruita i la verdura.
b) Ls dantibitics en el con-
reu de la fruita i la verdura
destinada als supermercats.
c) La presncia dorganismes
genticament modificats (OGM)
als prestatges de venda de
fruita i verdura dels super-
mercats.
4) (ALIMENTS I PROBLEMES
AMBIENTALS GLOBALS)
Quina de les segents
afirmacions s certa?
a) Lagricultura s responsable
de la utilitzaci d'aproxima-
dament els dos teros de l'aigua
dola a escala mundial. La
indstria, malgrat el gran s
daigua per al refredament de
les installacions (sen neces-
sita, per exemple, una mitjana
de 400.000 litres per a cada
autombil) nutilitza menys que
lagricultura.
b) El nombre de plantes comes-
tibles conreades augmenta amb
els anys. Sha passat dun
nombre limitat al voltant dels
anys seixanta a una gran varie-
tat actual.
c) La indstria i els usos doms-
tics (cuinar, rentar, beure, etc.)
sn els responsables dels apro-
ximadament dos teros del
consum d'aigua mundial, l'agri-
cultura s la responsable de
l'altre ter.
5) (ELS ALIMENTS SESTAN
TRANSFORMANT) Indica
quina daquestes afirmacions
s falsa.
a) Si es destinessin als homes i
a les dones els cereals que
actualment sutilitzen per ali-
mentar el bestiar, es podrien
alimentar 2.500 milions de
persones.
b) La ramaderia bovina pro-
dueix ms contaminaci de
gasos de lefecte dhivernacle
que tot el trnsit automobilstic
del mn.
Com a conclusi, un joc sobre la
sobirania alimentria
1
Per a la verificaci dels coneixements
previs es poden excloure algunes de les
preguntes ms tcniques.
87
c) La ramaderia bovina s la
principal responsable de la
reducci de boscos a Europa.
6) (EL PREU DELS ALIMENTS)
Els aliments varien de preu
principalment per:
a) El cost dels transports inter-
nacionals.
b) El cost del metre quadrat de
terra conreable.
c) Les evolucions tecnolgiques
i les accions dels especuladors.
7) (ELS ALIMENTS AL
MERCAT INTERNACIONAL)
La quantitat daliments que
es ven al mercat mundial
respecte al total conreat s:
a) Equivalent a aproximada-
ment el 10%.
b) Equivalent a aproximada-
ment la meitat.
c) Equivalent a poc menys dun
ter.
8) (DE LAGRICULTURA
FAMILIAR A
LAGRICULTURA
INDUSTRIAL) Quina de les
afirmacions segents s
falsa?
a) Amb els mateixos metres
quadrats conreats, lagricultura
familiar a petita escala produeix
ms respecte a lagricultura
industrial.
b) Amb els mateixos treba-
lladors, l'agricultura industrial
produeix ms respecte a l'agri-
cultura familiar a petita escala.
c) Amb els mateixos recursos,
lagricultura industrial produeix
ms respecte a l'agricultura
familiar a petita escala.
9) (BIODIVERSITAT,
LLAVORS I OGM) Els
defensors dels organismes
genticament modificats
(OGM) afirmen que fa molt
temps que el gnere hum
modifica les plantes
alimentries per adaptar-les
millor a les seves prpies
necessitats.
a) s cert.
b) s fals. Quasi totes les evolu-
cions de les plantes alimen-
tries shan produt a travs
desdeveniments casuals, el
gnere hum noms ha decidit
de continuar conreant les plan-
tes que eren ms idnies
grcies a lacci de la natura.
c) s cert, per mentre que en
el passat les modificacions
s' han produ t a travs de
l' encreuament d' organismes
complets que pertanyien a
espcies similars, en el cas de
la tecnologia OGM, el pas s'ha
realitzat: i) mitjanant modifica-
cions a cadascuna de les parts
de lADN del genoma de la
planta que cal millorar; ii) intro-
duint a la planta gens provi-
nents despcies diferents (en
alguns casos completament
d'origen animal i no vegetal).
10) (LA REVOLUCI VERDA)
La revoluci verda s:
a) Un procs de mecanitzaci
de lagricultura (mitjanant la
difusi de tractors i altres
mquines) que va comenar a
establir-se abans del 1940. b)
Un procs de selecci de
plantes que produeix una collita
ms abundant respecte a les
tradicionals, difs sobretot a
Mxic i al sud-est asitic a
partir del 1960.
c) Un procs de modificaci de
les plantes per fer-les ms
resistents a parsits i malalties,
procs inicial a finals dels anys
noranta grcies a ls dels
organismes genticament mo-
dificats (OGM).
11) (SOBIRANIA
ALIMENTRIA, UNA IDEA
QUE NEIX DE SOTA) Quina
de les segents definicions
sembla ms apropiada per
expressar la idea de
sobirania alimentria?
a) Un sistema agrcola en el
qual tots els aliments es pro-
dueixen a dins del pas on es
vendran i es consumiran.
b) El dret del pobles a mantenir
i desenvolupar les seves capa-
citats de producci de la prpia
alimentaci bsica tot respec-
tant les diverses especificitats
tcniques i culturals.
c) El dret dels pasos del Sud
global a exportar els seus
aliments al Nord global sense
estar exposats a impostos i
altres lligams.
SOLUCIONS
(cal tapar-les quan es faci la
fotocpia):
1=c; 2=b; 3=a; 4=a; 5=c; 6=c;
7=a; 8=c; 9=c; 10=b; 11=b
88
Aquests mapes geogrfics mos-
tren com els problemes de la
producci, la distribuci i el
consum daliments que hem
analitzat en els articles ante-
riors des de lptica de la sobi-
rania alimentria presenten
problemes diferents en els
diversos pasos del mn. Mit-
janant dades relacionades
amb la salut pblica, lecono-
mia, el medi ambient i lagricul-
tura i reagrupant-los per tema
ha estat possible crear els
mapes que ofereixen punts de
reflexi sobre el mn i sobre els
problemes relacionats amb la
sobirania alimentria, sense
pretendre esgotar, fins i tot
geogrficament, un argument
tan ampli i amb tantes implica-
cions.
Les informacions que shan uti-
litzat per crear aquests mapes
temtics provenen principal-
ment dels bancs de dades dor-
ganismes supranacionals com
les Nacions Unides (base de
dades UNStat), lOrganitzaci
per a lAgricultura i lAlimenta-
ci (bases de dades FAOstat i
Aquastat), el Banc Mundial (ba-
se de dades WBdata) o lOrga-
nitzaci Mundial de la Salut
(base de dades WHOstat).
Per poder comparar factors tant
diferents entre ells ha estat
necessari reagrupar-los per
temes i utilitzar una operaci
matemtica anomenada nor-
malitzaci, la qual permet
assignar un valor (0 per al pas
amb el millor valor i 1 per al
pas amb el pitjor valor) per a
cada pas i per a cada indica-
dor. La mitjana dels valors
normalitzats constitueix el valor
del pas al final de la represen-
taci del mapa temtic.
Com sutilitza?
s difcil representar mitjanant
noms alguns colors la comple-
xitat del mn i la rellevncia
dels problemes els quals trac-
tem en aquest recull didctic.
Per evitar una simplificaci
excessiva, hem decidit dividir
els pasos en dos grups (que
podem anomenar de manera
molt general pasos rics i
pasos pobres), basant-nos en
els valors per pas traats per
lndex de desenvolupament
hum (IDH) elaborat i proposat
per part de les Nacions Unides.
Per a cada grup de pasos, el
tema del mapa s el mateix,
per canvien les dades preses
en consideraci perqu sn
pasos amb un desenvolupa-
ment molt diferent. Els dos
grups s'han distingit amb colors
diferents, amb una tonalitat ms
clara per als que tenen una
millor puntuaci i amb una
tonalitat ms fosca per als que
tenen una puntuaci pitjor.
La divisi en dos blocs ha faci-
litat la possibilitat de classifica-
ci, tot i que la visi que en
sorgeix s' ha de considerar
parcial. Tant per lelecci de les
dades com per la modalitat
datribuci dels punts, aquests
mapes ofereixen uns punts de
reflexi ms que no pas resul-
t at s vl i ds universal ment .
Aquest s el sentit amb el qual
shaurien dutilitzar: un instru-
ment de lectura geogrfica dels
problemes lligats a la produc-
ci, la distribuci i el consum
daliments a escala mundial. Els
grfics de radar, presentats
per al millor i el pitjor pas per
a cada mapa i per a alguns
casos destudi especfics trac-
tats en els altres articles, per-
meten, juntament amb les taules
de dades estadstiques, com-
prendre com el s diversos
factors contribueixen a la pun-
tuaci final del mapa i ofereixen
una visi ms detallada de
lanlisi que ha portat a la
representaci geogrfica.
Per a una geografia
dels aliments
de Matteo Jucker Riva
89
Tal com hem vist en els articles daquest recull, en
els pasos considerats pobres (sovint sutilitza
tamb el terme Sud global), la inseguretat
alimentria s un problema ms que actual, que
afecta quasi la meitat de la poblaci mundial.
La manca duna alimentaci adequada en quantitat
i en qualitat determina la manifestaci dun dficit
del creixement i la proliferaci de malalties incls
mortals.
Fins i tot en els pasos considerats rics, el model
alimentari prevalent, basat en un consum dali-
ments excessiu i equivocat, comporta sovint un
desequilibri nutritiu que provoca malalties com
lobesitat, la diabetis i les patologies cardio-
vasculars.
Al final daquest mapa temtic, les dades preses
en consideraci per als pasos anomenats pobres
es refereixen a la prevalena de persones
malnodrides (S1.1) i al dficit de calories respecte
a la necessitat mitjana d'un jornaler (S1.2). Per als
pasos rics sha considerat el consum de greixos
animals (principal font de desequilibri alimentari,
N1.1) i la prevalena de persones amb sobreps
(N1.2).
1 - EL MODEL ALIMENTARI
1 MODEL ALIMENTARI: Pasos rics
1 MODEL ALIMENTARI: Pasos pobres
ptim Bo Mitj Dolent Molt dolent
LLEGENDA
Repblica Txeca
Mitjana
Jap
Repblica
Democrtica
del Congo
Mitjana
Veneuela
90
!
La producci, la distribuci i el consum
d'aliments sn essencials per a la supervivncia
i el benestar dels pobles. Tal com s'ha vist, per,
de vegades aquestes activitats van ms enca-
minades cap al benefici del mercat mundial que
no pas cap al benestar de tots. En aquest mapa
temtic, s'ha intentat reagrupar els indicadors
capaos de donar una idea d'aquesta distorsi
i de com es manifesta en el mn.
En els pasos pobres, que tenen dificultat de
mitjans per alimentar les seves poblacions,
lagricultura sempre es dedica ms a la
producci de fibra, agrocarburants i altres
productes no comestibles (S2.1), o b a
lexportaci cap als pasos rics (S2.2). Daltra
banda, encara ms que en els pasos rics, la
desigualtat a l'accs als aliments (N2.3) s
rellevant.
En els pasos rics, que en general poden produir
els aliments necessaris per a lalimentaci de la
seva poblaci, es prefereix importar productes a
un preu menor (sovint per part dels pasos ms
pobres amb escassetat daliments, N2.1). La
distribuci dels productes alimentaris, subjecta
a la lgica del guany, s sovint ineficient i com-
porta un malbaratament enorme dels aliments
(N2.2). Per acabar, els aliments es preparen de
manera insalubre i es distribueixen d'una
manera que provoca grans malbarataments i
despeses d'energia i de recursos (S2.3).
2 - ALIMENTS I ECONOMIA
2 ALIMENTS I ECONOMIA: Pasos rics
2 ALIMENTS I ECONOMIA: Pasos pobres
EUA
Mitjana
Luxemburg
Veneuela
Mitjana
Xina
91
L'agricultura, com totes les fases que estan
relacionades amb la producci i la distribuci
daliments, rep la influncia del mercat i de la
necessitat de maximitzar el benefici o les rendes
dels qui hi treballen. Per aquest motiu, existeixen
tendncies que volen fer que lagricultura sigui
cada vegada ms una monocultura intensiva, amb
la conseqent utilitzaci slida de maquinria,
productes qumics i llavors seleccionades, sense
tenir en compte les necessitats de les poblacions
locals o la sostenibilitat del medi ambient (vegeu
tamb el mapa temtic nm. 4).
Per aquest mapa temtic, el primer indicador
escollit s la diversitat de la producci agrcola
(S3.1 i N3.1). En els pasos rics, i encara ms en els
pasos pobres, la monocultura empobreix el
terreny i el paisatge, crea dependncia de la
importaci de productes alimentaris i fa que
lactivitat agrcola sigui ms vulnerable.
En els pasos rics, l'agricultura s un sector
econmic cada vegada ms marginal. Fins i tot a
causa de la industrialitzaci de les prctiques
agrcoles, sabandonen les zones rurals amb la
conseqent degradaci del territori. Sentra en un
cercle vicis en qu per produir aliments cada
cop es fan ms necessries les mquines i els
components qumics (en resum, industrialitzaci
de les tcniques agrcoles) que al seu torn
provoquen una disminuci del nombre dagri-
cultors, aix com tamb danys ambientals (N3.2).
3 - INDUSTRIALITZACI DE LAGRICULTURA
3 INDUSTRIALITZACI DE LAGRICULTURA
3 INDUSTRIALITZACI DE
LAGRICULTURA: Pasos rics
Shara Occ.
Mitjana
Madagascar
Bahrain
Mitjana
Cuba
92
Produir aliments, sobretot mitjanant les
tcniques modernes (vegeu el mapa temtic
nm. 3), comporta una forta utilitzaci dels
recursos naturals i pot provocar greus danys
ambientals si es fa seguint mtodes no
sostenibles.
En aquest mapa temtic, hem recollit alguns
indicadors que ofereixen una idea del consum
de recursos i de la contaminaci ambiental que
provoca lagricultura.
Els dos primers indicadors, vlids per tots dos
grups de pasos, estan relacionats amb ls de
pesticides (N4.1 i S4.1) i el volum de consum de
laigua per a ls agrcola (N4.2 e S4.2). Per als
pasos pobres, la terra llaurable representa de
vegades un recurs que sexhaureix (S4.3). Aix
comporta un fort dany per al medi ambient i un
conseqent augment dels desastres naturals i
una reducci de la productivitat del sl. En els
pasos rics, ls excessiu de maquinria (S4.3)
augmenta leficincia i el benefici de l'activitat
agrcola, per compromet els sls, transforma el
paisatge i augmenta el consum d'energia, aix
com l'emissi de dixid de carboni, amb els
conseqents danys per al medi ambient i per al
clima tamb a escala global.
4 - PROBLEMES AMBIENTALS
4 PROBLEMES AMBIENTALS: Pasos rics
4 PROBLEMES AMBIENTALS: Pasos pobres
EUA
Mitjana
Islndia
Territoris
Palestins
Ocupats
Mitjana
Bulgria
93
BIBLIOGRAFIA
AA.VV., LEuropa e il ritorno
dei contadini
Jaca Book, 2010
AA.VV., Gasp. Gruppi di
acquisto solidale e
partecipativo
Edizioni Punto Rosso
I tascabili, 2009
AA.VV., Questione agraria e
globalizzazione quad.
Alternatives Sud Edizioni Punto
Rosso, 2004
Walden Bello,
Le guerre del cibo
Nuovi Mondi, 2009
Fabio Bertapelle,
Semi di giustizia. I semi come
bene comune, Emi, 2010
Fabio Bertarelli,
Ascolta i campi di grano. I
misfatti dellindustria
agroalimentare e
lalternativa del cibo
naturale intero, Emi, 2008
V. Bini, M. Vitale Ney,
Piatto pieno, piatto vuoto.
Prodotti locali, appetiti
globali, Franco Angeli, 2010
R. Bocci, G. Ricoveri,
Agri-Cultura. Terra lavoro
ecosistemi, Emi, 2006
Jos Bov,
Il mondo non vendita.
Agricoltori contro la
globalizzazione alimentare,
Feltrinelli, 2001
M. Buono, P. Riccardi, Il Mondo
alla rovescia, Edizioni per la
Decrescita Felice, 2009
M. Bruni, E. Gentile, A. Loi
I dieci anni che sconvolsero
lagricoltura. Dai
protezionismi alla
globalizzazione: cos
cambiata la mappa dei
mercati mondiali, Edagricole,
2010
Andrea Calori,
Coltivare la citt,
Altreconomia, 2009
Stefano Carnazzi,
100 domande sul cibo.
Manuale di sopravvivenza tra
il supermercato e la tavola,
Edizioni Ambiente, 2009
Vanni Codeluppi,
Il potere del consumo. Viaggio
nei processi di mercificazione
della societ, Bollati Boringhieri,
2003
Luca Colombo, Fame,
produzione di cibo e sovranit
alimentare.
Jaca Book, 2002
L. Colombo, A. Onorati,
Diritti al cibo! Agricoltura
sapiens e sovranit
alimentare, Jaca Book, 2009
Paolo C. Conti,
La leggenda del buon cibo
italiano, Fazi, 2008
Marinella Correggia,
Il cuoco leggero
Altreconomia, 2010
William F. Engdahl,
I semi della distruzione. Agri-
Business. Dal controllo del
cibo al controllo del mondo
Arianna, 2010
Roberto Fanfani,
Il sistema agroalimentare in
Italia. I grandi cambiamenti
e le tendenze recenti,
Edagricole, 2009
Feliper Fernndez-Armesto,
Storia del cibo
Bruno Mondadori, 2010
Alessandro Franceschini,
Riprendiamoci la terra.
Altreconomia, 2009
Andrews Geoff, Slow Food,
Una storia tra politica e
piacere, Il Mulino, 2010
A. Guolo, Gian O. Bison,
Uomini e carne. Un viaggio
dove nasce il cibo
Franco Angeli, 2009
Marvin Harris,
Buono da mangiare
Einaudi, 1990
Giuliana Lomazzi,
ABC dellalimentazione
naturale Terra Nuova Edizioni,
2007
L. Martinelli, A. Messina
Terra e libert. La questione
agraria in America Latina,
Emi, 2005 (srie Crescendo)
Massimo Montanari,
Il cibo come cultura
Laterza, 2004
Erik Orsenna,
Viaggio nei paesi del cotone
Ponte alle Grazie, 2007
Carlo Petrini
Buono, pulito e giusto.
Principi di nuova
gastronomia, Einaudi, 2005
Terra Madre Giunti - Slow Food,
(llibre + DVD), 2009
Wilma Beretta Podini (a cura di),
Il nuovo Fame e squilibri
internazionali.
Bulgarini, 2003
Patel Raj, I padroni del cibo
Feltrinelli, 2008
Silvia Prez Vitoria,
Il ritorno dei contadini,
Jaca Book, 2007
Michael Pollan,
Il dilemma dellonnivoro,
Adelphi, 2008
In difesa del cibo
Adelphi, 2009
Jeremy Rifkin,
Ecocidio. Mondadori, 2002
Vittorio Rinaldi,
Anatomia della fame,
Altreconomia, 2010
Materials per a
laprofundiment
94
Claudio Rispoli,
Cibo: le cose da sapere.
Manuale di sopravvivenza fra
il supermercato e la tavola,
Edizioni Ambiente, 2009
Paul Roberts,
La fine del cibo,
Codice Edizioni, 2009
Patrizia Rodi,
Mediamondo. Viaggio
attraverso le comunicazioni
di massa, Lupetti, 2010
Francesca Roiatti,
Il nuovo colonialismo, caccia
alle terre coltivabili, Universit
Bocconi (srie Itinerari), 2010
W. Sachs, T. Santarius,
Commercio e agricoltura.
Dallefficienza economica
alla sostenibilit ambientale,
Emi, 2007
Guido Sali,
Agricoltura, commercio e
sovranit alimentare. Una
sintesi impossibile? a S. Bocchi,
C. Fiamingo, Alimentazione. Edizioni
Codex, 2010
Andrea Segr,
Politiche per lo sviluppo
agricolo e la sicurezza
alimentare, Carocci 2008
S. Serra, M. Zuppiroli,
Il commercio dei cereali.
Conoscere il funzionamento
per interpretare le dinamiche,
Edagricole, 2010
Vandana Shiva,
Le guerre dellacqua,
Universale Economica Feltrinelli,
2004
Il mondo sotto brevetto.
Feltrinelli, 2002
Ritorno alla terra. La fine
dellecoimperialismo
Fazi, 2009
Campi di battaglia,
biodiversit e agricoltura
industriale
Ed. Ambiente, 2009
P. Singer, J. Mason,
Come mangiamo. Le
conseguenze delle nostre
scelte alimentari,
Il Saggiatore, 2007
Tom Standage,
Una storia commestibile
dellumanit, codice ed., 2010
Tavolo per la Rete italiana di
economia solidale,
Il capitale delle relazioni,
Altreconomia, 2010
Stuart Tristam,
Sprechi. Il cibo che buttiamo,
che distruggiamo, che
potremmo utilizzare
Bruno Mondadori, 2009
Ettore Tibaldi,
Cibo e Africa. Agroecologia di
un continente,
Slow Food, 2006
Jan Van der Ploeg,
I nuovi contadini. Agricoltura
sostenibile e globalizzazione,
Donzelli, 2009
Jean Ziegler,
La fame nel mondo spiegata a
mio figlio
Il Saggiatore tascabili, 2010
ARTICLES I INFORMES
approfondimenti
Carlos Amorin, Gli affamati
aumentano, Guerre & Pace,
nmero 153 abril/maig 2009
Coop Ancc, In bocca al lupo.
La pubblicit e i
comportamenti alimentari dei
ragazzi, a www.e-coop.it
Pietro Danise, Il punto
sulleducazione scientifica.
Strumenti CRES nm. 47
FAO (2006), The livestock long
shadow
FAO (2006), Food aid for food
security?
FAO (2007), Paying farmers for
environmental services
FAO (2008), The state of food
and agriculture. Biofuels:
prospects, risks and
opportunties.
FAO (2009), The state of food
insecurity in the world
FAO (2009), The State of food
and agriculture. Livestock in
the balance
Federdistribuzione, Mappa del
sistema distributivo italiano,
a www.federdistribuzione.it
Grain, Le mani sulla terra,
Guerre&Pace, nmero 153, abril/maig
2009
Stefano Liberti, I privati della
terra, Il Manifesto, 6 de juny de
2010
Mani Tese (a cura de): Gli
equilibri della fame. La
cooperazione la risposta?
(Actes del congrs de Riva del Garda,
1 i 2 de novembre de 2008)
Sophia Murphy, La crisi
alimentare globale, in Rapporto
Social Watch, Terre di Mezzo, 2009
Quaderni di Alternatives Sud, Il
potere delle transnazionali,
Edizioni Punto Rosso, 2003
Federico Rampini, Pechino
conquista i granai dEuropa,
La Repubblica, 11 de maig de 2008
Scritto e mangiato, Suplements
sobre alimentaci al lloc del
Manifesto, www.ilmanifesto.it/archivi/
supplementi/
Terra Terra! (agenda del
Manifesto): www.ilmanifesto.it/
archivi/terra-terra/
World Bank (2008), World
Development Report 2008:
Agriculture for Development
REVISTES
Altreconomia
www.altreconomia.it
Le Monde Diplomatique
www.monde-diplomatique.it
Manitese
www.manitese.it/periodico-manitese
Strumenti Cres www.manitese.it/
strumenti
Terra Nuova
www.aamterranuova.it
Valori
www.valori.it
95
96