n6 Abril 2014

Entrevista a Marc Uribe, president de lAssociaci

Professional de Bombers dEmpresa (APBE)
La robtica aria
aplicada a les
emergncies
Manifest en
defensa dels
bombers voluntaris
i del model mixt
XXI Congrs dels Bombers
Voluntaris de Catalunya
Llions apreses
dun GIF (2)
2
TIPSA- RIB, S UNA
EMPRESA QUE VALORA
ELS NOUS REPTES
Els primers a fabricar la mne-
ga recoberta Armtex
Els inventors de la mnega
Blindex (4 capes)
Els impulsors de les primeres
llances Blue Devil dalta gama
amb Rylstatic (produeix la
gota daigua sense turbina
giratria)
3
#6 SUMARI
4 Editorial
5 XXI Congrs
8 Des de lAsbovoca
10 Els Parcs
13 Lentrevista
Marc Uribe, president de lAPBE
16 Pel mn
Bomberos voluntarios, hroes en el voraz
incendio de Valparaso
19 Divulgaci tcnica
La robtica aria aplicada a les emergncies
Per primer cop els Bombers de la Generalitat
assagen ls de drons en una intervenci
Conclusions de les Jornades Euromediternies
sobre Incendis Forestals (1/2)
32 Opini
Carta dun Bomber Voluntari
34 El Consell
35 La DGPEIS - Notcies
Alerta
Revistade lAssociaci de
Bombers Voluntaris de
Catalunya (ASBOVOCA)
Edita
ASBOVOCA
Director
Marc Ferrer i Murillo
President ASBOVOCA
Joan Roma i Salv
Disseny i Maquetaci
Oscar Gamell i Farr
Foto portada
Foc dindstria.
Autor: Jordi Garcia Monte
Alerta s unarevistatri-
mestral, virtual i electrnica
en format .pdf, gratuta i
sense nim de lucre, que
es distribueix per internet i
mitjanant les xarxes socials.
No sedita en format paper.
No fem pagar per llegir-la
ni comprar-la ni tampoc
paguem als nostres col-
laboradors/res.
La responsabilitat dels ar-
ticles publicats s de cada
autor/a.
Es permet reproduir i distri-
buir en qualsevol suport els
articles publicats a larevista,
sempre citant el seu origen
i autor/a. No es permet la
transformaci de les obres
sense lautoritzaci prvia del
seu autor/a.

Contacte:
e-mail Alerta
revista@bombersvoluntaris.
org
e-mail Asbovoca
asbovoca@bombersvolun-
taris.org
Web
http://www.bombersvolun-
taris.cat

@Alerta_Asbovoca
@ASBOVOCA
https://w
ww.facebook.com/
groups/31728122751/
Telfon:+34 609 330 200
Fax: +34 937 398 272
DL: B.9088-2013
ISSN: 2014-9921
4
TEMPS DE CANVIS
Joan Roma Salv
President ASBOVOCA
@joanromas
EDITORIAL
El passat 23 de febrer es celebr a Agramunt el XXI congrs de lAssociaci de Bombers Voluntaris de Catalunya, on
es varen tractar tres temes que considerem primordials per als bombers voluntaris del nostre pas: Model, Assegu-
rana i Formaci. En aquest nmero dALERTA hi trobareu mplia informaci del mateix.
Han passat ms de 30 anys de la defnici i organitzaci dels serveis de Prevenci, Extinci dIncendis i Salvaments
de Catalunya i, per tant, tamb del cos de bombers voluntaris tal i com el coneixem avui. Ha transcorregut, per tant,
una generaci i possiblement lesperit i la motivaci dels bombers voluntaris dara ha canviat respecte dels de fa
trenta anys. Les tecnologies han millorat alguns aspectes de la prevenci i extinci, les xarxes de comunicacions
han ajudat a respondre ms rpidament a lemergncia, .... Tamb les necessitats del pas han evolucionat i per aix
cal fer una pausa per refexionar sobre el model i, si cal, repensar-lo per millorar-ne lefccia i el servei a la societat.
La capacitat actual dels bombers voluntaris per donar resposta a les emergncies est al lmit del collapse. Als efec-
tes de lenvelliment natural dels propis bombers, cal afegir-hi lestat del mercat laboral i la sempre difcil conciliaci
de vida laboral amb familiar i bomberil s cada vegada ms complicada.
Aquest problema es com a molts pasos on el pes del voluntariat a les emergncies s important. Sense anar ms
lluny, a Frana fa temps que shi troben i per a posar-hi soluci, el passat mes dOctubre el Ministre de lInterior, les
associacions municipalistes i la Federaci Nacional dels Sapeurs-Pompiers van signar un document de comproms
amb el voluntariat, anomenat Pla dacci per als bombers voluntaris, on sespecifquen 25 mesures en els mbits
dassegurana, juvenils, conciliaci, protecci jurdica i econmica, etc...- per a la potenciaci del collectiu.
La nostra associaci ja al Congrs del 2003, celebrat a Badalona, va reclamar el desenvolupament dun Pla Director
del cos de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya en la lnia del Llibre blanc Pla director del Cos de
Bombers que es va elaborar aquell any per a lestructura de bombers professionals. De llavors en no hem parat
dinsistir als governants en la necessitat de fer alguna cosa per evitar la situaci actual.
Aix doncs, en els darrers deu anys qu sha fet al nostre pas per a millorar la capacitat de resposta dels bombers
voluntaris? Quantes promocions shan fet? Quants nous bombers voluntaris shan nomenat? Quina formaci sha
fet per a comanaments? (Els darrers i nics cursos per a caporal daten de fnals dels 90) Sha quantifcat el nombre
de bombers voluntaris realment operatius? Qu sha fet per a garantir la protecci jurdica i sanitria dels bombers
voluntaris? Qu sha fet per a dotar deines als parcs de bombers voluntaris per tal de millorar i garantir el servei que
donem a les persones i al territori?
El passat 23 de febrer a lassemblea de la nostra associaci vrem acordar engegar un procs de renovaci de
lentitat amb lobjectiu dincorporar nous associats per fer-la ms gran i poder treballar els temes de fons, oferint
dileg i treball conjunt amb ladministraci per al futur del model de bombers del nostre pas. En aquests moments
ja sn quasi 900 socis i scies les que han dipositat la seva confana en la nostra associaci amb aquest objectiu i
una quinzena de persones ja shan constitut com a equip de treball.
Podem tenir la millor estructura, els millors tcnics, els vehicles ms moderns, els edifcis ms adients, les comunica-
cions ms avanades, les darreres novetats en equipament, ... per si no hi ha gent,... Qui ho far funcionar? Aquest
s el principal problema, la MOTIVACI.
Cal un acord de pas i ens hi hem de posar avui mateix !
Concordia res parva crescut
Discordia mxima dilabuntur
Sallusti (S. I ac.)
5
XXI CONGRS
XXI Congrs dels
Bombers Voluntaris de
Catalunya
El 23 de febrer a la vila dAgramunt va tenir lloc el 21 Congrs
de la nostra associaci
l darrer diumenge de febrer, a la localitat
urgellenca dAgramunt, un centenar de per-
sones ens vam trobar en el XXI Congrs de
la nostra associaci. El conseller dInterior,
Ramon Espadaler, va presidir lacte dinauguraci del
XXI Congrs acompanyat del president de lAsbovoca,
Joan Roma; el director general de Prevenci, Extin-
ci dIncendis i Salvaments, Ramon Pars i lalcalde
dAgramunt, Bernat Sol.

En lobertura de la jornada, el conseller Espadaler va
explicar en referncia al model de bombers de Cata-
lunya que no hi ha un canvi de model, el model mixt
s un model bo, que no t rplica a lEstat i s arreu
i que No s noms per una qesti de fnances p-
bliques, sin tamb perqu ens enriqueix. Lalcalde
dAgramunt, Bernat Sol, va agrair la tasca del Bombers
Voluntaris al territori i va voler destacar que en temps
de necessitats cal posar en valor tots els recursos, i els
Bombers Voluntaris son un ms daquests recursos; per
aix sels ha de donar instruments per poder treballar.
En el seu torn, el president de lAsbovoca, Joan Roma,
va voler remarcar en la seva intervenci que lesperit i
la motivaci han canviat i el pas ha evolucionat; ara, s
el moment de refexionar per millorar.
A la jornada tamb van assistir la subdirectora gene-
ral operativa, Anna Martn, la subdirectora general
dAdministraci i Recursos Humans, Rosa Prez, el cap
de la Regi dEmergncies de Lleida, Jordi Sol, i el cap
del parc de Bombers dAgramunt, Ramon Escud, entre
daltres.

E
Un model de bombers volun-
taris de Catalunya per al Segle
XXI, va comptar amb Lean-
dre Gallardet, representant
de CCOO; Pedro Anita, direc-
tor de bombers del Pas Basc i
Marcell Bosch, cap de Parc de
Matadepera
6
XXI CONGRS
En el congrs es va treballar sobre tres temes que sn
primordials per als bombers i especialment per als
bombers voluntaris en el moment actual: la redefnici
del model de voluntariat en el marc del Cos de Bom-
bers de la Generalitat de Catalunya, la cobertura de les
assegurances dels voluntaris en cas daccident i la for-
maci que han de tenir els voluntaris per poder exercir
la seva feina com a bombers. Cal dir que aquests tres
temes van ser triats pels nostres socis, en una enques-
ta prvia que es va confeccionar els mesos abans del
congrs.
El primer bloc titulat Un model de bombers voluntaris
de Catalunya per al Segle XXI, va comptar amb la par-
ticipaci de Leandre Gallardet del sindicat Bombers-
Comissions Obreres (CCOO) i caporal dels Bombers
de Sabadell, Pedro Anitua, Director de Atencin de
Emergencias y Meteorologa, Gobierno Vasco i Marcell
Bosch, Bomber Voluntari de la Generalitat de Catalunya
i cap de parc dels bombers de Matadepera.
Leandre Gallardet, com a representant dels sindicats
va exposar la seva visi i va defensar el model mixt.
Va aproftar la seva intervenci per demanar disculpes
i rebaixar tensi entre els bombers professionals i els
voluntaris. Tamb va demanar comprensi ja que els
professionals no fan ms que defensar els seus drets
laborals. Gallardet va apostar pel dileg i la unitat per
fer entre tots un millor cos de bombers. Gallardet tam-
b va explicar el seu model de Bombers per Catalun-
ya, on els Bombers Voluntaris tenen un espai similar al
actual, per intentant delimitar clarament les funcions
entre funcionaris i voluntaris, encaixant, si es el cas, les
funcions de servei integral demergncies, ents com a
servei de Bombers, Protecci civil i Emergncies Mdi-
ques. En el cas de realitzar les emergncies mdiques,
hi hauria la possibilitat de lentrada de contractats la-
borals als parc de voluntaris. Anitua, que tamb va ser
cap de la direcci operativa de la DGPEIS, entre 2002
i 2004, va explicar qu sn els bombers voluntaris, els
seus factors de risc i implicaci i tasques en un cos de
bombers. Tamb va desenvolupar quina ha de ser la
seva organitzaci i els diferents tipus de bombers que
hi ha a Europa. Per la seva banda, Marcell Bosch va
exposar quina s la situaci actual dels bombers vo-
luntaris de la Generalitat, els punts febles i els que cal
millorar. Va enunciar una srie de preguntes per tal
danalitzar la situaci actual del Cos de Bombers tal i
com lestem vivint. Tamb va plantejar les possibles
respostes de millora que des del seu punt de vista es
poden aplicar per obtenir resultats i assolir una situaci
idnia a les necessitats del pas.
Va fnalitzar la seva intervenci
fent una excellent proposta de
perspectives de futur i les modi-
fcacions que caldria fer.
La segona taula es va parlar so-
bre lassegurana i va comptar
amb la presncia de la subdirec-
tora general dAdministraci i
Recursos Humans Rosa Prez de
la DGPEIS, i de Josep M Pujol,
vocal de Formaci de la Junta de
Govern del Collegi Professional
de Mediadors dAssegurances
Titulats de Lleida. A ms s Co-
rredor dAssegurances (Corredo-
ria dAssegurances Pons-Pujol
Associats, de Lleida) i professor
del Centre dEstudis del Con-
sejo General de Colegios de
Mediadores de Seguros. Maci
Rosa Prez, subdirectora
general dAdministraci i
Recursos Humans i Josep Maria
Pujol, corredor dassegurances
van parlar sobre el model
dassegurances per els
bombers voluntaris.
7
XXI CONGRS
Arbons, cap dels Bombers Voluntaris dAlcover va mo-
derar la taula.
Per Josep Maria Pujol, lobjectiu de la ponncia va ser
la de assenyalar, per una banda els principals riscos
personals existents en lactivitat del bomber voluntari
i per laltra les conseqncies de tipus econmic que
sobre el propi bomber voluntari i/o de llurs familiars es
poden produir en cas dun accident sofert en el desen-
volupament del seu servei com a bomber. I ms, donat
el carcter voluntari amb el que es fa lactivitat, motiu
aquest pel que no tenim les mateixes proteccions so-
cials existents dins del mbit laboral o com a funcio-
naris. Pujol tamb va voler exposar les solucions que
a travs dAssegurances Privades es poden donar per
la cobertura daquests riscos, aix com les principals
caracterstiques que cal que tinguin aquestes Assegu-
rances.
Per la seva banda Rosa Prez va exposar i explicar
lassegurana que disposem els bombers voluntaris i
es va encarregar de respondre tots els dubtes que els
assistents tenien sobre aquest aspecte. Cal remarcar
que per Prez bona part de la culpa que els bom-
bers voluntaris no tinguem una bona cobertura,
s per una manca de competncies de la Gene-
ralitat de Catalunya, ja que no es pot incloure
els bombers voluntaris com a cotitzadors de la
Seguretat Social. La subdirectora va expressar la
bona voluntat, per tamb va voler expressar les
limitacions que existeixen.
En el tercer bloc, que va girar al voltant de
la formaci, Jos Luis Lpez, Cap de lrea
dInstructors i continguts en Riscos, Emergncies
i Protecci Civil de lEscola de Bombers i Protec-
ci Civil de Catalunya i Francesc Josep Vidal, cap
del Parc de La Granadella, formador de Regi,
tcnic en transport sanitari i membre del Consell
dels Bombers Voluntaris de Catalunya van ser els
dos ponents. Jos Luis Martnez Garrido primer
cap de lEscola de Bombers de Catalunya i actualment
s Sots inspector jubilat del Cos de Bombers de la Ge-
neralitat de Catalunya, va moderar la taula.
Jos Luis Lpez va incidir en la situaci actual de la for-
maci acadmica de la professi de bomber, regulada
pel Decret 102/2012, de 25 de setembre, que dema-
na 2.000 hores en 46 Unitats formatives i 14 Mduls.
Aquests continguts obligatoris es poden minvar amb el
reconeixement de lexperincia com a bomber (1 fase)
i laportaci de dades i coneixements que afectin a la
tasca de bomber i siguin reconegudes per Ensenya-
ment (2 fase). En un tercera fase hi haur una comuni-
caci personal notifcant quina part del total resta per
complir de la totalitat exigida. Sobre aquest punt, Lpez
va incidir alguna de les preguntes dels assistents i so-
bre la nova convocatria de reconeixement de mrits.
La adequaci dels programes de lEscola a la normativa
estatal s necessria per acomodar-se a Europa.
Josep Vidal, sota la seva perspectiva de bomber va ac-
ceptar la formaci reglada en el curs bsic i la formaci
contnua, per en el tema de jornades i prctiques plan-
teja com a difcultat la poca oferta formativa de places
per a les Regions i lampliaci dhores dels temaris, el
que difculta laccs dels Bombers Voluntaris. Vidal va
apuntar la utilitzaci de lensenyament a distncia i po-
der fer els continguts tcnics a casa, en tant, que la part
prctica es faci al parc i millor encara en grups de parcs
(fns i tot funcionaris i voluntaris ) el que aportaria ms
diversitat dequips i el treball real en els sinistres, per
demanat tamb la tutoritzaci daquestes prctiques
pels formadors i tcnics de les Regions. Segon Vidal, ell
estava convenut que la formaci incrementar el re-
coneixement social dels bombers voluntaris al territori
Jos Luis Lpez, cap de lrea
dInstructors de lEscola de
Bombers i Josep Vidal, cap
del Parc de La Granadella van
exposar la problemtica al
voltant de la formaci
8
DES DE LASBOVOCA
es de fa una srie de mesos, el sindicat
UGT-Bombers, en les seves reivindicacions
laborals, porta fent declaracions i afrma-
cions errnies i manipulades contra els
bombers voluntaris, que lnic que aconsegueixen s
no aportar res i crispar la situaci entre bombers pro-
fessionals i bombers voluntaris, entre companys, en
una actitud de menyspreu absolut i un intent de dina-
mitar el model mixt.
s per aix, que una srie de bombers voluntaris, van
impulsar un manifest que va comptar amb el recolza-
ment de tots els caps de parc de bombers voluntaris
representants al Consell de Bombers Voluntaris de la
Generalitat de Catalunya, juntament amb el suport de
77 agrupacions i de lASBOVOCA.
Aquest manifest es va voler entregar als mxims res-
ponsables de la UGT amb la intenci de posar f a
la poltica belligerant dUGT-Bombers contra els
bombers voluntaris i per obrir nous camins cap al
dileg i lentesa i s per aix que a les 16h de la
tarda del 28 de mar diversos bombers voluntaris
es van comenar a concentrar davant la parada de
metro de Drassanes de Barcelona i des dall van
marxar plegats Rambla amunt, fns Nou de la Rambla
i des dall cap a la Rambla del Raval. En el moment
de linici de la marxa, hi havia 97 bombers vinguts
de tot arreu de Catalunya, ms una mitja dotzena
dADF. La marxa va transcorre sense cap incident ni
sense cap molstia per a la ciutadania. En arribar a
la seu de la UGT, van entrar a la reuni els impulsors
del manifest, representats del Consell i un parell
ms de bombers voluntaris.
Van ser rebuts pel secretari de poltica institucional
i de la Federaci de Serveis Pblics de la UGT, Car-
los Villalante, el qual es va disculpar en nom del se-
cretari general de la UGT de Catalunya, Josep Maria
Alvarez, que tamb hagus volgut rebrels, per que
ens aquells moments es trobava en un altre acte i
era impossible la seva presncia. Tamb va discul-
par la presncia dEncarna Fernndez, secretria de
la Federaci de Serveis Pblics de la UGT de Cata-
lunya. Tamb li va sobtar la manifestaci que shavia
convocat.
La reuni es va desenvolupar en un to dists, els re-
presentants dels bombers voluntaris ser correctes per
contundents. Li van dir que fos conscient de la legiti-
ACTE DE DIGNITAT DAVANT
ELS ATACS DUGT
Els bombers voluntaris reclamen al sindicat la f de la seva bel-
ligerncia contra el model mixt i establir un dileg per solucionar
conjuntament els problemes del Cos de Bombers
D
Un centenar de bombers
voluntaris es van aplegar a la
seu de la UGT per entregar un
manifest de rebuig a la poltica
del sindicat contra el model
mixt.
9
DES DE LASBOVOCA
mat del manifest, ava-
lat per ms del 75%
de les agrupacions de
bombers voluntaris i
per tots els caps de
parc representants al
Consell, i que tamb
fos conscient que els
bombers voluntaris
som prcticament la
meitat dels bombers
a Catalunya. Tamb
se li va expressar el
rebuig per la poltica
dUGT-Bombers i es va
demanar una rectifca-
ci pblica i que UGT-
Bombers substitus els seus actuals interlocutors per
lhistorial que porten de menyspreu constant contra els
bombers voluntaris.
Carlos Villalante va ser en tot moment molt receptiu a
les reivindicacions dels bombers voluntaris, en algun
moment va voler excusar els autors del manifest sindi-
cal i tamb va dir que el model estava collapsat i que
UGT-Bombers noms defensava les seves reivindica-
cions. En aquest punt, se li va comunicar que es tro-
bava molt b que cadasc defenses all que cregus
oport, per que no acceptaven ms acusacions dema-
ggiques i errnies que malmetien la convivncia entre
bombers i que fossin molt conscients del que aix po-
dria arribar a suposar.
Carlos Villalante es va comprometre a cercar totes les
vies possibles pel dileg i que hi hagus una major co-
municaci amb UGT-Bombers, tot i que ens va advertir
que tampoc podia respondre si UGT-Bombers seguiria
les seves recomanacions, per que el sindicat era cons-
cient de la mobilitzaci.
Uns dies desprs, els mateixos impulsors del manifest
es van tornar a reunir amb Carles Villalante i amb En-
carna Fernndez, secretria de la Federaci de Serveis
Pblics de la UGT de Catalunya. La reuni prcticament
va ser un calc de
lanterior ja que va
ser Encarna Fernn-
dez qui volia sentir
de primera m les
reivindicacions dels
bombers voluntaris.
Tots dos es van com-
prometre a establir
ponts de dilegs i
una millor comunica-
ci entre el seu sin-
dicat i els bombers
voluntaris
Carlos Villalante secretari de
poltica institucional i de la
Federaci de Serveis Pblics de
la UGT va rebre els impulsors
del manifest.
Des dUGT es van comprometre
a cercar totes les vies possibles
de dileg.
10
1 Prctiques conjuntes dincendi de pr-
king
D
2 Bombers Voluntaris de
la Segarra en el dispositiu
preventiu de la XV Marxa
dels Castells de la Segarra
3 Una representaci del Parc de Bombers Voluntaris
de Tivissa visita la Centra Nuclear de Vandells II
urants els caps de setmana de mar i abril,
els parcs de bombers de Castellar del Valls,
Matadepera i Sant Lloren Savall, van realit-
zar prctiques conjuntes dincendi dun prking al
prking del Mercat Municipal de Castellar del Valls.
Lobjectiu del simulacre s adquirir els coneixements
necessaris i saber actuar en lextinci dun foc dins
dun prquing amb persones ferides al seu interior i
practicar el seu salvament.
La Marxa dels Castells de la Segarra, amb 3.000 parti-
cipants i ms de 200 voluntaris que collaboren amb
lorganitzaci, disposa de dos itineraris, la Clssica de
54 km i la Plus amb 81 km. La clssica forma part del
calendari de la Copa Catalana de marxes de Resistncia
de la FEEC i la Plus s cursa qualifcativa per lUltra trail
du Montblanc. Lorganitzaci de la Marxa dels Castells,
com cada any, va sollicitar la collaboraci dels bombers
voluntaris en el dispositiu preventiu. Enguany, aquesta activitat, disposava dun PAU redactat per un
tcnic acreditat per la seva elaboraci segons el Decret 82/2010. Els Bombers voluntaris dels parcs de
Guissona, Tor i Cervera van collaborar en el dispositiu preventiu de la Marxa amb els segents recur-
sos: Tor, 7 bombers i un vehicle lleuger; Guissona, 4 bombers i un vehicle lleuger; Cervera, bombers i un
vehicle lleuger
n grup format per 10 bombers del Parc de Bombers Voluntaris de Tivissa va visitar el 4 de febrer, la central
nuclear Vandells II. Si b Asc i Vandells II realitzen peridicament exercicis conjunts amb els bombers de
parcs propers, aquesta s una visita especial ja que es tracta dun parc amb personal exclusivament volun-
tari. Durant el mes de mar, el servei de Protecci Contra Incendis va posar en marxa els
tallers dactuaci conjunta, com a proposta de millora derivada de lexercici entre Bombers de la Generalitat i
ANAV realitzat lany 2013. Aquests tallers impartits al personal dels parcs limtrofs a Vandells II (lAmetlla de Mar i
lHospitalet de lInfant) i a tots els torns de la Brigada de Bombers de 1a intervenci dANAV de manera conjunta. Els
tallers inclouen una part inicial terica i la realitzaci de petits exercicis que sintercalen amb explicacions i lanlisi
de les actuacions. El grup del Parc de Tivissa que va acudir a Vandells II va poder assistir a la part terica daquest
taller, on es van detallar les instruccions bsiques necessries per a una actuaci conjunta coordinada.
U
ELS PARCS
11
5 Bombers de Tarragona
donen sang
4 Cursa Bombers Voluntaris de Begues
l diumenge dia 16 de Febrer, va tenir lloc
a Begues la 2 edici de la cursa que or-
ganitza el Cos de Bombers voluntaris del
municipi. Lacte, amb inici i fnal al mateix parc
de bombers, va consistir en un recorregut de
muntanya duns 14 km per Begues i la poblaci
vena de Vallirana. El Pla de Begues, Penya del
Moro, Mas de les Fonts, Pla dArdenya, Pla del Ci-
rerer i la Plana de Can Sadurn sn les principals
zones on van poder crrer i gaudir els gaireb
280 corredors presents en lesdeveniment es-
portiu. Pel que fa als guanyadors, en categoria
masculina va vncer lAndreu Simn, amb un
temps de 5434, seguit de ben a prop pel Jau-
me Cnsola i en Sergi Royo, segon i tercer clas-
sifcats respectivament. En categoria femenina
la guanyadora va ser Eli Gordon, amb un temps
de 1h0644, seguida de Vernica Zaragoza i Mi-
reia Mart. Posteriorment a la cursa, tots els participants van poder gaudir dun bon esmorzar i un sorteig de regals,
juntament amb lentrega de premis per part de les autoritats locals i del propi cos de Bombers de la Generalitat.
Des del Cos de Bombers Voluntaris de Begues es vol agrar a tots els corredors la seva participaci, aix com a totes
aquelles persones que han collaborat en fer possible aquest acte esportiu: voluntaris, entitats, autoritats i membres
del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya.
Els bombers de Tarragona van voler contribuir
al Banc de Sang i Teixits. El passat dia 20 de
desembre durant tot el mat una quinzena de
bombers van anar a donar sang al Hospital Joan XXIII,
ja que s durant aquestes dates nadalenques s quan
les reserves de sang minven ms segons el Banc de
Sang.
E
ELS PARCS
E
6 II Open dEscalada Bombers-Climbat Girona
E
l 18 de gener lAssociaci Cultural i Esportiva dels Bombers de Girona (ACIEBG) conjuntament amb el rocdrom
Climbat Girona i amb la collaboraci de la Direcci General de Prevenci, Extinci dIncendis i Salvaments,
van organitzar el II Open dEscalada Bombers-Climbat Girona. La jornada, que es va dur a terme a les installacions
de Climbat-Girona i va comptar amb una exposici del material dels Bombers i activitats adreades als ms petits,
i la competici descalada en diferents categories: infantil i absoluta. A ms, efectius del GRAE (Grup dActuacions
Especials) i una dotaci del parc de Bombers de Girona van realitzar a la tarda, un exercici de rescat.
12
7 Cursa CX Bombers de Lleida
E
l 12 dabril, els bombers voluntaris de Portbou
van fer prctiques forestals amb els bombers de
la Catalunya Nord de Cervera de la Marenda, Ban-
yuls de la Marenda i Portvendres. La trobada ha sigut
molt positiva per totes les dues parts. Aquestes prc-
tiques serveixen per treballar conjuntament amb els
diferents tipus de rcords, on cal dir que els bombers
nord-catalans estan incorporant lalta pressi als seus
vehicles. Pel que fa a les comunicacions, quan sentra a Frana, es fa en columna de tres o quatre vehicles ms
un vehicle de comandament i ens donen un sector als Bombers de la Generalitat per treballar-hi.
9 Bombers de Portbou fan
prctiques amb bombers del
Rossell
L
l diumenge 30 de mar es va celebrar la IV edi-
ci de la cursa dels Bombers de Lleida, que va
comptar amb la collaboraci dAdidas i Catalunya
Caixa i amb el patrocini de Wala Espots, Ekke i Ra-
mon Vilella; aix com amb el suport de la Direcci
General de Prevenci, Extinci dIncendis i Salva-
ments, de lAjuntament de Lleida i de la Diputaci
de Lleida. La cursa t 10km i parallelament, i com a
novetat denguany, va haver una cursa amb un reco-
rregut de 5,5 Km. El dissabte es van fer les curses in-
fantils i al llarg del cap de setmana, i com a activitats
complementries, es va fer uns parcs ldics i soli-
daris pels nens, aix com la celebraci del II Concurs
de Batucades i Animaci al Carrer. La Cursa CX Bom-
bers de Lleida va comptar amb uns 3.500 corredors
inscrits i el guanyador va ser Abderrahim El Jaafari
amb un temps de 2940 en categoria masculina i
Eva Ledesma amb 3548 en categoria femenina. En
la cursa de 55km, els guanyadors van ser Juan Luis Perez Cruz amb un temps de 1812 en homes i Monica Ariza
en dones amb un temps de 2056.
a sala dexposicions de lAula de Cultura Frum Berger Balaguer de Vilafran-
ca del Peneds va acollir del 10 al 30 de mar lexposici fotogrfca Bom-
bers. Comproms i servei. Comarca de lAlt Peneds 1874-2014. La mostra
forma part dels actes de commemoraci del 140 aniversari del parc de bombers
de la capital de lAlt Peneds. Lexposici estava composta per 76 fotografes que
repassaven els serveis ms importants que han fet els Bombers en tota la comar-
ca des de 1934, any de la instantnia ms antiga que shi exposa.
10 Els Bombers de Vilafranca del
Peneds repassen la seva histria
amb una exposici fotogrfca
E
ELS PARCS
13
LENTREVISTA
n bomber dempresa s un professional que
exerceix la prevenci i lextinci dincendis
i el salvament en diferents sectors dinfra-
estructures crtiques, com aeroports, ports,
complexos petroqumics, sector nuclear, polgons in-
dustrials, etc. Principalment els sectors consolidats
amb bombers dempresa de carcter exclusiu i profes-
sional sn el nuclear i aeroportuari els sectors petroqu-
mics i factories de grans dimensions. Larticle 54 de
la Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulaci dels serveis
de prevenci i extinci dincendis i de salvaments de
Catalunya diu que Els bombers dempresa actuen en
lexercici de les funcions que els sn prpies sota la
coordinaci i la direcci del Cos de Bombers de la Ge-
neralitat, si labast del sinistre ho requereix i aquest hi
interv, i, en cas contrari, del cos municipal de bombers
U
Els Bombers
dEmpresa tamb
som estructura
destat
Entrevistem a Marc Uribe, president de lAssociaci Professional
de Bombers dEmpresa (APBE)
Marc Uribe i Luque t 37 anys i s bomber voluntari del Parc de Matadepera des de 1998. La seva pro-
fessi s bomber dempresa des del 2003, a la companyia Falck SA, que opera al Port de Barcelona.
Fundador i president de lAssociaci Professional de Bombers dEmpresa, creada al 2010, una associa-
ci que tot i est registrada a Madrid, compta amb socis de diferents pasos europeus i t mig miler de
socis, la majoria a Catalunya.
14
LENTREVISTA
corresponent. La determinaci dels mitjans i dels sis-
temes que han de fer possible lactuaci dels bombers
dempresa sha de contenir en els plans dactuaci cor-
responents. A ms a ms, els bombers dempresa estan
regulats a Catalunya mitjanant el Decret 374/1996, de
2 de desembre. En aquest decret, entre daltres, es re-
gula les condicions de la seva formaci i habilitaci
professional, les seves funcions, lmbit dactuaci i
les condicions per fer possible lactuaci coordinada
amb els serveis pblics de bombers.
Vista aquesta introducci, li preguntem si s important
el bomber dempresa, i Marc Uribe ho t clar: El bomber
dempresa s un element fonamental per la continutat
en el funcionament dels sectors dinfraestuctures crti-
ques dun pas. Cal dir que segons la legislaci catala-
na, el bomber dempresa pot exercir les seves funcions
de manera exclusiva o b un treballador pot realitzar
el curs de bomber dempresa i assumir la intervenci
en cas demergncia, segons el seu pla dautoprotecci.
A Catalunya, aproximadament hi ha uns 600 bombers
dempresa de carcter exclusiu en actiu.
Si una persona vol ser bomber dempresa, qu ha de
fer? Posar-se en contacte amb alguna de les empreses
del sector, i desprs haur de tenir clar que haur de fer
un curs de formaci, dhabilitaci per poder exercir com
a tal. La gesti daccs s privada, per tant s lempresa
que contracta el personal, la seva regulaci i formaci
bsica s competncia de ladministraci pblica. Seria
desitjable que en un futur ladministraci pblica po-
gus regular la realitat existent del collectiu.
Has parlat que cal fer un curs dhabilitaci, est prou
format un bomber dempresa? Tot i que savanat molt
en la seva regulaci formativa, shauria dequiparar a la
resta de bombers.
Perqu la gesti s privada? Els decrets dautoprotec-
ci i les lleis o directives europees obliguen a qu totes
les infraestructures que de forma genrica sn entitats
privades, han de gestionar els seus propis recursos
demergncia, tot i que en cas demergncia, els serveis
pblics dextinci dincendis i salvaments, tamb col-
laboren.
El bomber dempresa, pot sortir en cas duna gran
emergncia fora de la seva prpia empresa?
Legalment est obligat a donar resposta a una ajuda
externa ja sigui en els serveis pblics de bombers i/o
en els serveis demergncia en general. Ladministraci
pot requerir els serveis dels bombers dempresa en cas
duna gran necessitat o emergncia.
A nivell espanyol, hi ha diferncies entre els bombers
dempresa? A Espanya hi ha un 2.500 bombers dem-
presa. La regulaci s innexistent o poc desenvolupada,
no hi ha criteris dunifcaci, cada comunitat autnoma
regula els bombers dempresa a la seva manera. A Cata-
lunya i Navarra, sn les niques comunitats on la fgura
del bomber dempresa est reconeguda i desenvolupa-
da. A Galcia, per exemple, el servei pblic de bombers
est gestionat el 75% per bombers dempresa (Veicar,
Natutecnia, Matinsa i Eimfor) tot i que personalment
considero que la gesti del servei pblic ha de ser p-
blic i no privat. Una altra cosa s que es pugui debatre
el model de servei pblic de bombers.
De quin pas copiaries el model de bombers dempre-
sa? Agafaria coses del model alemany, com per exem-
ple, la tecnologia, i del model nord-americ la formaci.
A Catalunya els bombers
dempresa estan regulats per
una llei i un decret.
Hi ha uns 600 bombers
dempresa a tot Catalunya
15
LENTREVISTA
Amb quina fnalitat crees lassociaci?
Com a bomber dempresa per reivindicar lassociacio-
nisme del collectiu i la falta dun espai com entre el
bomber dempresa i la societat. Penso que els bombers
dempresa tamb som estructura destat, ja que sn la
garantia en la seguretat pel funcionament de les infra-
estructures dun pas.
Per tu a ms de ser bomber dempresa, ets bom-
ber voluntari, s compatible ser bomber dempresa i
bomber voluntari?
Completament. A Europa la majoria de bombers dem-
presa pertanyen a un cos de bombers voluntaris, com
a Alemanya, que existeixen 900 cossos de bombers
dempresa.
I tu, com bomber voluntari, quin creus ha de ser el
model pblic de bombers?
A Catalunya hauria de ser un model bifuncional, entre
bombers a temps complert i bombers a temps parci-
al. Els primers serien bombers funcionaris o similar, on
treballarien en parcs de grans ciutats entre 100.000 i
200.000 habitants. Els segons en la resta de poblacions
i amb una vinculaci laboral. Per tant, lactual model de
bombers voluntaris hauria de fer una transici cap al
bomber a temps parcial, amb una relaci contractual, ja
que tindria unes avantatges que ara no t: cobertura de
salut, unifcaci de formaci amb la resta de bombers,
s ms tots els bombers hauran de tenir la mateixa for-
maci, i una pensi jubilatria, i la possibilitat de qu
a Catalunya poguessin haver-hi ms bombers a molts
municipis que ara no nhi ha
Caldria que els bombers
dempresa tinguessin una
major formaci.
MARC FERRER I MURILLO
Llicenciat en histria i Tcnic Superior en prevenci de riscos laborals, en materia de seguretat.
Tcnic operador del cecat. Bomber voluntari de Matadepera
16
PEL MN
brero de profesin pero bombero de voca-
cin, Vctor Hernndez perdi su casa mi-
entras luchaba por salvar la de un extrao
durante el incendio en Valparaso. Lo vol-
vera a hacer mil veces, ser bombero es un apostolado,
asegur.
Vctor tiene 22 aos, es trabajador de una fbrica de
pinturas, y desde hace casi cuatro es bombero volunta-
rio de la cuarta compaa de Valparaso.
Como el resto de sus colegas, trabaj incesantemen-
te para combatir el peor incendio vivido en Valparaso,
que an no est controlado, y ha dejado 12 muertos y
8.000 damnifcados. l es, adems, uno de ellos.
Me di cuenta que el incendio era muy grande y baj
a mi compaa. De ah me mandaron al cerro La Cruz
y por problemas de agua tuvimos que salir porque el
fuego era muy fuerte, relata a la AFP Vctor.
Cuando escapbamos con el carro bombero, vi a lo le-
jos que el sector donde se encontraba mi casa se esta-
ba quemando, explic.
Vctor aquilat en ese momento que la casa en la que
haba vivido toda su vida se estaba convirtiendo en ce-
nizas. Y no poda hacer nada.
En mi casa estaba mi mam, mi pap, mis hermanos y
unos tos, pero fueron evacuados, que era lo que ms
me importaba, aclara.
Como la mayora de las 2.000 viviendas arrasadas, la de
Vctor, ubicada en el cerro Lide, era hecha de madera, y
se consumi rpidamente.
Bomberos voluntarios,
hroes en el voraz
incendio de Valparaso
Testimonio de Vctor Fernandez, bombero voluntario de
la cuarta compaa de Valparaso en el peor incendio de
la historia de la ciudad
O
En Chile, ser bombero es un
voluntariado. No es un trabajo
profesional ni reciben salario
alguno, y viven de donaciones
17
PEL MN
Tengo pena y frustracin, pero lo material se puede
recuperar, lo que me importaba era que mi familia estu-
viese bien, y todos se salvaron, asegura ahora el joven
bombero.
Por el momento, han encontrado soluciones tempora-
les para todos. Mi mam y mi ta se fueron a Olmu
(80 km de Valparaso), mi hermano est en la casa de
su polola (novia), mi pap trabaja en la alcalda de Val-
paraso y est ah, mientras que yo vivo en la Bomba
(Compaa de Bomberos), agreg Vctor.
Estoy agotado, adolorido, cansado, pero si hay que se-
guir luchando contra el fuego, ah estar, afrma.
En Chile, ser bombero es un voluntariado. No es un tra-
bajo profesional ni reciben salario alguno, y viven de
donaciones. A menudo se los ve en las calles haciendo
colectas para mantener sus equipos, que la mayora de
las veces son donados por compaas europeas, y man-
tienen relucientes.
Muchas de las compaas ofrecen almuerzos al medi-
oda en sus comedores, y con lo que recogen, pueden
Al menos una decena de
bomberos perdieron sus casas
durante el incendio que afect
Valparaso
Gran incendio de Valparaso
El gran incendio de Valparaso fue un siniestro que se origin alrededor de las 16:40 (UTC-3) del sba-
do 12 de abril de 2014 en el sector de La Plvora, en la comuna chilena de Valparaso, en el Gran Val-
paraso. Es considerado el mayor incendio en la historia de Chile.
El siniestro dej ms de 2.900 viviendas destruidas, 12.500 personas damnifcadas, 15 vctimas mor-
tales y ms de 500 heridos, entre los cuales 60 bomberos voluntarios heridos.. Adems se quemaron
1.090 hectreas de los cerros de Valparaso.
Se dio por extinguido la noche del 16 de abril y participaron ms de 1.300 bomberos de 48 Cuerpos
de Bomberos, junto a los 2.200 efectivos de la Corporacin Nacional Forestal, Carabineros, las Fuerzas
Armadas, personal de los servicios de Salud y de la Ofcina Nacional de Emergencia del Ministerio del
Interior.
18
El Cuerpo de Bomberos de Valparaso, es el ms antiguo de Chile y de Suda-
mrica, siendo fundado en 1851. Actualmente lo integran unos 800 bomberos
estructurados en 16 compaas. Tambin est dividido en tres especialidades:
grupo de rescate, formadao por 60 bomberos, el grupo forestal formado por
120 bomberos y el grupo de materias peligrosas, formado por 50 bomberos.
Enzo Gagliardo es el mximo comandante.
Cuerpo de Bomberos de Valparaso
alimentar un poco ms sus arcas.
Duermen con un equipo de radio en el velador, y hacen
turnos para cubrir las 24 horas.
El empleo en la fbrica de pinturas le permite a Vc-
tor subsistir y seguir siendo bombero. Pero por si fu-
era poco, al igual que sus compaeros, el joven apor-
ta econmicamente a su compaa de bomberos para
mantener su loable misin.
Esta es una institucin voluntaria, yo no soy bombe-
ro para que me paguen, aunque me pagaran 500.000
pesos (unos 1.000 dlares). A mi me gusta lo que hago,
y lo hara mil veces. Ser bombero es un apostolado,
afrma con orgullo.
A tres das de iniciado el fuego, Vctor luce cansado,
con el rostro rojizo por el contacto con el fuego y con
ampollas en pies y manos.
A futuro, quiere estudiar una carrera que se compagine
con su vocacin de ser bombero.
Estoy juntando dinero para el prximo ao ponerme a
estudiar. Quiero ser tcnico paramdico o en enferme-
ra. Mis planes los tengo claro, pero voy a prolongarlos
en el tiempo, hasta que salgamos adelante y nos recu-
peremos de este desastre, dice.
Al menos una decena de bomberos perdieron sus casas
durante el incendio que afect Valparaso, el peor de
la historia de este puerto ubicado en el litoral central
de Chile, pero ninguno de ellos result muerto, segn
datos del Cuerpo de Bomberos de la ciudad.
Junto a los bomberos, miles de jvenes han tomado
picos y palas voluntariamente para ayudar a levantar
los escombros dejados por las llamas, mientras otros
colaboran en acopiar y repartir vveres y ropa para los
damnifcados
AGENCE FRANCE-PRESSE
Article difs el 14 dabril de 2014.
PEL MN
19
DIVULGACI TCNICA
l que podrem defnir com a robtica aria,
actualment es troba ocupat plenament pels
denominats drones o UAVs. Un UAV s un ve-
hicle aeri no tripulat, denominat aix per les sigles en
angls UAV Unmmaned Aerial Vehicle en catal pot
tamb anomenar-se VANT tot i que el terme ms usat
s UAV. Inicialment el terme UAV, en angls tamb ano-
menat drone era especfc per a avions controlats a
distncia, per laven tecnolgic ha fet aparixer dife-
rents tipus de vehicles aeris no tripulats, ampliant aix
la defnici de VANT.
Els UAVs es poden classifcar de moltes maneres, per
normalment es diferencien entre ells per com es con-
trolen, ja que poden ser controlats des de una esta-
ci fxa, o amb un control remot. Lgicament, des de
lestaci fxa es t ms estabilitat de senyal i capacitat
dactuaci, i amb un control remot tens lavantatge de
poder controlar el drone de manera lliure i rpida.
Com gaireb tots els avenos que shan produt durant
la histria, els drons, tamb coneguts com UAVs es
van desenvolupar amb fnalitat militar i dintelligncia.
Per sort, no noms sha investigat en mbit militar, si
no que a ms a ms, cada cop ms empreses han fcat
lull en ls daquests vehicles no tripulats en mbits de
rescat i exploraci, fns arribar al punt on actualment
ja hi han diversos prototips a la venta completament
funcionals, tot i que cap govern ha optat per incorporar
encara aquest mecanisme en el seu mtode de treball.
En aquest apartat analitzarem i recollir els principals
models de UAVs existents o de projectes en desen-
volupament exclusivament pensats per ser utilitzats en
el camp de les emergncies, tot i que la polivalncia
dels equipaments tcnics que poden embarcar la majo-
ria dels UAVs localitzats els fan aplicables en diferents
camps daplicaci.
Suport al comandament
Qualsevol dispositiu o recurs que millori la quantitat
i qualitat de la informaci que pugui rebre, analitzar i
avaluar un comandament de bombers, s una eina po-
sitiva, per les segents qestions:
Posa en disposici dels comandaments informaci a
temps real; permet disposar de visi aria global que
no podria obtenir sense aquest tipus de UAV; no signi-
fca posar cap bomber en perill; el seu cost econmic
E
La robtica aria
aplicada a les
emergncies
Aquest article s una part dun treball
de recerca de 2n de Batxillerat sobre la
robtica aplicada a les emergncies, i
en concret laplicaci de drons per a
ser utilitzats pels cossos de bombers.
La utilitzaci dUAVs pels
bombers tenen lobjectiu
de millorar la informaci de
lemergncia
20
DIVULGACI TCNICA
s baix; la seva posada en
operativitat s rpida i pot
realitzar vol nocturn quan la
resta daeronaus (helicp-
ters i avions) no disposen
de capacitat de fer-ho
La utilitzaci dUAVs, de
totes les diferents carac-
terstiques, en funcions de
reconeixement del terreny
i de transmissi dimatges
s un dels principals usos
en els cossos demergncia,
(especialment els bombers)
amb lobjectiu de millorar la
informaci relacionada amb
lestat i evoluci de qualse-
vol tipus dintervenci que
tenen els comandaments
que gestionen lemergn-
cia.
Cal destacar que un des aspectes important s que no
nhi ha prou en disposar dun UAV, ja que s molt im-
portant tamb disposar dels equipaments tcnic que
permetin la recepci i visualitzaci de les imatges, aix
com del personal format per poder realitzar aquestes
tasques.
Actualment ja molts cossos de bombers estan assajant
la integraci dUAVs per donar suport a la presa de de-
cisions dels comandaments a partir de disposar dimat-
ges aries de la zona de treball. Els bombers francesos
estan provant les funcionalitats de quadrocpters en
el seguiments i monitoritzaci dels incendis forestals.
Lestiu del 2013, per posar un exemple de com mica en
mica els UAVs comencen a ser integrats en les tasques
de supervisi i captaci dimatges per part de cossos
de bombers, sha realitzat a Andalusia, per part de lem-
presa Elimco, lavaluaci de les prestacions del UAV
E-300 Viewer com un element tcnic ms per tal dob-
tenir informaci sobre el comportament i propagaci
dels incendis forestals, i concretament per realitzar el
seguiment de la situaci i progressi de lincendi fores-
tal durant les seves hores nocturnes. El resultat fnal ha
estat positiu per la qual cosa sha incorporat aquesta
tecnologia UAV com un efectiu ms en la gesti de la
informaci en un incendi forestal. A Alemanya, hi ha el
projecte Air-Shield desenvolupat pels bombers germ-
nics amb lobjectiu de valorar la incorporaci dun UAV
en tasques de suport al comandament
En molts cossos de bombers sestan realitzant proves
per incorporar els UAVs tipus quadrocpter per obte-
nir imatges aries i a la vegada combinar-ho amb sen-
sors infrarojos o trmics per tal de poder visualitzar les
parts ms actives dincendis urbans.
Als Estats Units s ja fora habitual ls de determi-
nats UAVs militars en la captaci dimatges trmiques
i cartogrfques sobre levoluci i permetre de grans
incendis forestals. Un exemple s el que fan servir de
lempresa Draganfy
Extinci dincendis forestals
Existeixen tamb diferents projectes que plantegen la
utilitzaci de UAVs en tasques dextinci dels incendis
forestals. Sargumenten les avantatges del seu cost ms
econmic i fonamentalment la possibilitat de continuar
treballant en horari nocturn, moment en el qual les ae-
ronaus convencionals no poden continuar treballant en
les tasques dextinci. Existeixen projectes que sestan
desenvolupant actualment a lEstat Espanyol, com per
exemple, el projecte NITROFIREX planteja la utilitzaci
de drons que transporten aigua fns al permetre de
lincendi a partir de ser llanats des dun avi nodrissa.
A Catalunya, hi ha el projecte de Singular Aircraft, un
projecte dUAV SA03 que sest desenvolupant integra-
ment a Catalunya. La nau t gran facilitat doperaci en
entorns difcils: orografa complexa, pistes daterratge
irregulars... i una autonomia de ms de 40 hores de vol.
Als Estats Units s ja fora
habitual ls de UAVs en els
grans incendis forestals
Prova de drone dels bombers francesos a Mont-de-Marsan, el juliol de 2012. Foto: Pierre
Andrieu afp.com
21
DIVULGACI TCNICA
Actualment es troba en fase de proves.
Recerca de persones
Pel que fa a la recerca de persones cal diferenciar dos
escenaris molt diferents. Per una part tenim el que sn
les recerques en mbit rural/forestal de persones per-
dudes o que han patit algun tipus d accident.
En el cas de les recerques en espais rurals/forestal s
interessant les aportacions que poden fer els UAVs si
aquests van equipats, a ms dequips de retransmissi
dimatges, amb sensors dimatges trmiques o dinfra-
rojos. Aquest tipus de sensors permeten localitzar a les
persones dins de zones muntanyoses i boscos pel con-
trast trmic de temperatures.
I tamb sn interessants les aplicacions en recerques
de persones en zones urbanes afectades per collapses
estructurals de vivendes o altres tipus dedifcacions,
com a conseqncia ja sigui de patologies construc-
tives, terratrmols o explosions. Tamb ja existeixen
diferents projectes que sestan desenvolupant, com
per exemple, el CLOSE-SEARCH amb la participaci de
lInstitut de Geomatica de la UPC, lAsociacin de la In-
dustria Navarra i la Direcci General de Protecci Civil
de la Generalitat de Catalunya. Els objectius del pro-
jecte CLOSE-SEARCH s el de la integraci dun micro
UAV,amb sensors dimatges trmiques per tal de donar
suport als equips de recerca i rescat. Tamb existeix el
projecte ICARUS, que es fa al Parc Tecnolgic del Va-
lls de la Universitat Autnoma de Barcelona, que es
centra en el desenvolupament dun conjunt de robots
integrats per assistir als equips de recerca i rescat en la
difcil i perillosa tasca de detectar, localitzar i rescatar
supervivents bsicament en entorns urbans
Inspeccions tcniques
En determinats tipus de servei, disposar dun UAV
per tal de realitzar tasques dinspecci de determi-
nades estructures o infraestructures i sense posar en
risc als equips de treball, s tamb una aplicaci amb
clares avantatges operatives, segons el punt de vista
dels bombers amb els que he tingut ocasi de parlar.
Un dels exemples s la utilitzaci de UAVs en tasques
dinspecci dedifcis afectats per terratrmols
Salvament martim
Tamb sestan desenvolupant projectes en fases molt
inicials daplicar ls dels UAVs en tasques de salva-
ment martim. Aquest inters s fruit duna realitat molt
actual com sn els morts que els naufragis que la im-
migraci clandestina sestan produint en determinades
zones del mediterrani.
En defnitiva i a mode conclusi, penso que en molt poc
temps els serveis demergncia incorporaran la tecno-
logia dels drones o UAVs. s imparable
Incendis forestals, recerca
de persones, Inspeccions
tcniques i Salvament martim
sn els camps on es poden
aplicar els UAVs
UAV de Singular Aircraft, projecte davi amfbi no tripulat en fase de desenvolupament.
22
Pgines web dels diferents projectes amb UAVs
Elimco
http://www.elimco.com/p_UAV-E300_24.html
Air-Shield
http://www.microdrones.com/references/case-study/microdrones-md4-1000-AirShield-RISC.pdf
Draganfy
http://www.draganfy.com/news/2014/01/22/draganfyer-x4-es-uas-featured-on-katie-talks-life-sa-
ving-mission/
NitroFirex
http://www.nitrofrex.com/
SingularCraift
http://www.singularaircraft.com/
Close-Search
http://www.ideg.es/page.php?id=1057
Icarus
http://www.ascamm.com/projectes/icarus/
ORIOL ROVIRA VACAS
estudiant de 2n de Batxillerat del Collegi Llor de Sant Boi de Llobregat. Treball
presentat a loctubre del 2013 amb la professora Encarni Pavn com a tutora.
DIVULGACI TCNICA
23
DIVULGACI TCNICA
Per primer cop
els Bombers de
la Generalitat
assagen ls de
drons en una
intervenci
l passat dia 5/04/2014 es va produir un incen-
di duna nau industrial de lempresa SURVITEC
GROUP al Polgon Pedrosa de LHospitalet de
Llobregat. Van participar en les tasques dex-
tinci bombers de diferents parcs de la REMS aix com
bombers de tamb diferents parcs de lAjuntament de
Barcelona. Lestratgia dextinci va ser, des del primer
moment, defensiva donat que la propagaci de lincen-
di per linterior de la nau va ser molt rpida i va afectar
greument lestructura de ledifcaci. Un bomber del
parc de LHospitalet va resultar ferit en aquesta inter-
venci per una caiguda que li van afectar greument els
dos canells.
Tot i laccident del company, el servei no va tenir cap
ms trascendncia i el seu control defnitiu noms va
ser qesti dhores... i daigua a grans cabals. El que fa
destacable aquest servei s el fet que, per primer cop,
els Bombers de la Generalitat vam assajar la utilitzaci
dun drone, en aquest cas un sextocpter, amb la fnali-
tat de disposar dimatges aries de la intervenci.
Aix va ser possible per lexistncia dun grup de bom-
bers de la REMS interessats en aquest tipus de tecno-
E
24
logia i de la seva potencial aplicaci en determinades
actuacions operatives. La casualitat va ser que aquell
dia, de gurdia, estaven tant el bomber del parc de
LHospitalet, el Josep M Murgades com el sostcaps de
gurdia i cap de parc de Gav Miquel Acero, els quals
van plantejar al Cap de la Intervenci, la voluntat de
provar-ne ls dun sextocpter. Aquest dos companys,
juntament amb daltres bombers de la REMS confgu-
ren un primer nucli de persones interessades en ls
daquesta tecnologia aplicada a les intervencions de
bombers. Va ser noms una primera experincia, en-
cara lluny de cap projecte consolidat, per que partici-
pa de la idea general de que els drons han vingut per
quedar-se, i que aix s aix tamb a bombers. Esperem
que aquesta iniciativa sigui un primer pas dun llarg,
per atractiu, cam a recrrer
El objetivo del presente proyecto es la elaboracin de un libro que
recoja procedimientos operacionales y de coordinacin de los medios
areos en incendios forestales. La evolucin del uso de los medios
areos en Espaa ha sido espectacular en la ultima dcada, pero no
siempre ha ido acompaado de una formacin especializada de tcni-
cos de extincin, coordinadores areos y pilotos, que deben sacar el
mximo partido a estos medios y sus descargas.
En la actualidad existen numerosos artculos, protocolos de trabajo,
guas operacionales, etc. relacionados con los medios areos. La idea
es recopilar toda esta informacin y la experiencia de un grupo de
profesionales de la comunidad de los incendios forestales y recogerla
en un libro que tenga carcter divulgativo y formativa. El objetivo fnal
del libro es servir de referente a pilotos, coordinadores areos, tcni-
cos de extincin y a todas aquellas personas que quieran avanzar en
el conocimiento del uso de los medios areos en incendios forestales.
La capitalizacin de la experiencia y los conocimientos adquiridos por
los profesionales de los incendios forestales se hace necesaria para
seguir avanzando en la mejora de procedimientos de trabajo y para la
formacin de las generaciones futuras de profesionales.
Para la elaboracin del libro se cuenta con profesionales de distintos
mbitos de trabajo de los incendios forestales e Instituciones:
Director del proyecto/Coordinador: Juan Caamao Azcrate (Funda-
cin Pau Costa)
Coordinadora/Autora: Elena Hernandez Paredes (rea de Defensa
contra Incendios Forestales, Ministerio de Medio Ambiente)
Autores: Felipe Borderas Ruiz ( Tcnico Helitransportado - BRIF), Bien-
venido Aguado (Coordinador areo - Cos de Bombers de la Generalitat
de Catalunya), Juan Jose Enriquez Prez (capitn del Grupo 43 - Ca-
nadair 215T/415), Raul Qulez Moraga (Jefe de Seccin Forestal del
Consorcio de Bomberos de Valencia. Ingeniero Tcnico Forestal), Juan
Jose Espadas Gutierrez (Sargento de Bomberos - Cos de Bombers de
la Generalitat de Catalunya)
Asesores: Marc Castellnou (Jefe Analista GRAF Cos de Bombers de la
Generalitat de Catalua), Juan Caamao Aramburu (Capitan de Navio
piloto Bell 212, Sikorsky UH- 60)
DIVULGACI TCNICA
Kim Pol
25
ls dies 18, 19 i 20 de novembre de 2013 es
van celebrar a Barcelona la segona edici de
les Jornades Euromediterrnies sobre Incen-
dis Forestals, organitzades per la Fundaci
Pau Costa, la CUIMPB i lISPC. En aquest article us pre-
sentem les conclusions de dos dels quatre blocs en
qu es van organitzar les jornades.
I Recerca i noves tecnologies en incendis fores-
tals
Les noves tecnologies comencen a tenir un paper re-
llevant en la gesti de les grans emergncies. Diver-
sos projectes basats en detecci terrestre, navegaci
per satllit, modelitzaci i comunicaci digital estan
en desenvolupament per donar suport a lemergncia,
tant en prevenci com en extinci.
1. A nivell europeu, el Sistema Europeu dInformaci
dIncendis (EFFIS) pretn donar suport als serveis dex-
tinci mostrant la probabilitat docurrncia dincendis,
la seva expansi, i aspectes del post-incendi (clcul de
lerosi del sl, emissions i regeneraci post incendi).
LEFFIS unifca la informaci en incendis forestals a ni-
vell europeu, i pretn ser un complement als sistemes
de cada pas o regi. Els mduls de lEFFIS permeten
la detecci activa dincendis forestals duna vintena
de pasos, proporciona imatges satllit de les rees
cremades, lhistorial dincendis dels diferents pasos
i compta amb una extensa recopilaci de notcies re-
lacionades amb incendis concrets. En breu, sampliar
aquest llistat de mduls. [Jess San Miguel, EFFIS]
2. Els avenos en captaci per satllit de grans cats-
trofes permeten donar una primera idea genrica dels
danys fsics i humans causats per pertorbacions natu-
rals. Aquesta informaci relacionada amb cartografa i
contrastada amb diverses fonts permet donar informa-
ci en temps real, o en un curt espai de temps, de la si-
tuaci. En aquest context, shan desenvolupat diverses
Conclusions de les
Jornades Euromediternies
sobre Incendis Forestals
(1/2)
Quina s laplicaci de les noves tecnologies en incendis
forestals? En quines lnies senfoca la recerca de les noves
tecnologies en incendis forestals? Com controlar el factor hum
en les emergncies? Com shan de transmetre els missatges a
la poblaci en cas demergncia? Les respostes les trobareu a
larticle que us presentem a continuaci.
E
DIVULGACI TCNICA
26
tecnologies dobservaci terrestre (p.e. Firewatch) i per
satllit (p.e. Biros), a ms de simuladors que en minuts
plantegen levoluci de les catstrofes (p.e. WildfreA-
nalyst) o plataformes que permeten informar la pobla-
ci (Alert4all).
El projecte Pharos, que tindr el seu inici al desembre
de 2013 integrar les eines abans esmentades per cre-
ar un producte que serveixi en la presa de decisions
durant lemergncia a travs de la detecci i simulaci, i
faciliti informaci a la poblaci afectada per lemergn-
cia. [Cristina Prraga, Agncia Aeroespacial Alemanya]
3. Conixer-se a un mateix i lenemic (incendi) s clau
per guanyar la batalla. En aquest sentit, ja coneixem
moltes de les caracterstiques del foc (ubicaci, com-
portament, etc) i les demandes dels serveis dextin-
ci (rebre informaci en temps real tant a les sales de
control com al front, informaci wearable o que pugui
dur, tecnologia de seguiment de mitjans, etc. Avui en
dia, la implementaci daquestes eines s ms proble-
mtica que el seu desenvolupament.
Les comunicacions i les connexions de dades han de
ser slides, i cada vegada estan ms resoltes. Quan
confueixen la comunicaci de dades (Internet, amb
el maneig de mbils i els Sistemes dInformaci Geo-
grfca, arribem a una nova tecnologia coneguda com
Sistemes Basats en Localitzaci (LBS), serveis de trnsit
dinformaci geolocalitzats. En base als LBS, sest tre-
ballant en una assig-
natura pendent dels
tecnlegs: transme-
tre la informaci als
operatius basant-se
en sistemes pro-
actius (mscares,
ulleres, guants, etc)
de manera efcient
i automtica a partir
del seguiment dels
recursos, de la seva
ubicaci i lenteni-
ment del que pas-
sa al voltant. Shan
daproftar les capa-
citats dobservaci i
de transmissi din-
formaci, i preparar
eines que puguin
recopilar aquesta
informaci i posar-la
a disposici de tot el
sistema demergn-
cia.
A nivell danlisi
dincendis, actual-
ment sestan realitzant simulacions molt rpides (1 si-
mulacin / 0,6 segons) i estan en fase de testeig per
diferents serveis dextinci. Els incendis que sestan
donant en lactualitat requereixen simulacions rpi-
des, que marquin els punts crtics i els potencials de
lincendi en segons. Ms enll daquesta lnia danlisi,
comena a ser possible lanlisi de seguretat dels ope-
ratius amb simuladors.
Tota la informaci que es genera durant lemergncia
serveix per analitzar per tamb per a la posterior for-
maci virtual dels serveis dextinci. Aquestes eines
immersives poden ser molt tils per generar escenaris
realistes de formaci, i si a ms a ms, sintegren amb
el que ha passat realment, millor. [Joaqun Ramrez, Di-
rector general de Tecnosylva]
II Dimensi humana dels incendis forestals
En qualsevol equip de treball, hi ha la dimensi huma-
na, la manera de relaci entre els diferents membres de
lequip; fns a tal punt, que aquesta relaci desprs es
refecteix en els moments de treball en lemergncia.
Per aix, hem de tendir a crear equips dalt rendiment.
Ms enll del que passa a nivell intern dels equips,
tamb s rellevant el paper dels mitjans de comunica-
ci en les emergncies, com fltren els missatges? Qu
passa amb les noves maneres dinformar-se que t la
poblaci?
DIVULGACI TCNICA
27
1. Els equips dalt rendiment no sn aquells que es ba-
sen en els errors, sin que sn aquells en qu la conf-
ana passa per compartir el mateix nivell de comproms
de tots els seus membres. No nhi ha prou amb la im-
plicaci, sha de buscar el comproms. Per aconseguir
el mateix nivell de comproms dels membres shan de
seguir quatre passos: (a) partir duna idea / valor / visi,
(b) traar un pla dacci, (c) assignar rols a les persones
ms adequades a la forma d entendre la idea i (d) fde-
litzar els membres de lequip.
La cohesi s el resultat de la claredat, lacceptaci i el
compliment del rol individual dins de lequip. Quan la
cohesi no s possible dins de lequip, sha de treballar
la cooperaci per assolir els objectius proposats. [Pep
Marin, Centre dAlt Rendiment de Catalunya]
2. La informaci que es dna en una emergncia mar-
ca la resposta de la poblaci. La informaci tamb s
operativa, forma part de lemergncia. Els riscos de la
informaci transmesa a travs de les noves vies de co-
municaci sn: els rumors, la immediatesa (bona i do-
lenta), la sobrecrrega informativa i la desprotecci a
la intimitat/privacitat. A ms, hi ha una bretxa digital,
ja que no totes les persones tenen accs a les xarxes
socials, i poden perdre informaci. [Nria Iglesias, Cap
de Premsa de Bombers de la Generalitat de Catalunya]
Al proper nmero trobareu les conclusions del Bloc III:
Esdeveniments en campanyes dincendis forestals i
Bloc IV: Gesti forestal
FUNDACI PAU COSTA
www.paucostafoundation.org
@PauCostaF
facebook.com/paucostafoundation
Els vdeos de totes les ponncies es poden veure a la pgina web de la Fundaci
DIVULGACI TCNICA
28
Organitzaci i Logstica
Organitzaci
Les caracterstiques del casc urb i la seva localitzaci
respecte de lincendi varen facilitat lorganitzaci dels
centres de decisi, aix com tamb el fet de disposar
duna planifcaci i haver realitzat un simulacre de des-
patx dos mesos abans.
A la fgura 8 es mostra la situaci del casc urb respecte
del punt dinici de lincendi i el permetre fnal.
A les fgures 9 i 10 es mostra la situaci de cadascun
dels centres de decisi i comanaments dels grups actu-
ants aix com les installacions i els espais utilitzats per
a diversos usos.
En aquesta segona part es tracten aspectes organitzatius i
logstics de lincendi en el municipi.
Llions apreses dun gif:
La resposta social i la
gesti logstica local en
una emergencia
Cotxera del parc de bombers plena de voluntaris ocasionals (foto Josep Roma)


Punts dinici i Permetre
aproximat de lincendi
fgura 8: Figura 9: Situacio Equips


Helisuperfcie de fortuna
Ajuntament
Bombers
Ambulatori
Magatzem
Local social
Pavell i zona
poliesportiva
Telecomunicac
ions
Acollida evacuats
Gasolinera
DIVULGACI TCNICA
29
DIVULGACI TCNICA
a) Al parc de bombers subic el Centre de Comanament
Avanat (CCA) amb els mitjans tcnics per a centra-
litzar les comunicacions de bombers i coordinar la
seva actuaci.
b) A ledifci de lAjuntament shi constitu el Centre
de Coordinaci Municipal (CECOPAL) amb els res-
ponsables dels diferents grups (intervenci, logsti-
ca, sanitari, ordre i comunicacions). Dins de ledifci
sassignaren sales de reunions i despatxos als dife-
rents grups. Pel que fa a les tasques davituallament
del personal, en un primer moment sinstallaren a
lAjuntament per el dia 11 segon dia de lincen-
di- es traslladaren a un edifci molt proper, al mateix
carrer, amb major superfcie i millors condicions..
b1. La Sala de plens sutilitz per a rodes de premsa i
reunions plenries de coordinaci.
b2. El despatx dAlcaldia per a us institucional, entre-
vistes personals i reunions.
b3. El despatx de Secretaria per a reunions sectorials
i us del secretari/interventor, entrevistes i puntu-
alment ofcina de premsa.
b4. El despatx de Secretria de lalcalde per a fltre
de telfon a alcaldia, organitzaci dagenda, pro-
tocol, notes de premsa.
b5. Administraci: Durant les primeres hores es feu
servir per als mitjans de comunicaci: premsa, te-
levisi, etc... tot i que degut a la gran afuncia
daquests, es varen traslladar a un edifci proper,
del mateix carrer, on tamb shi duien a terme les
feines davituallament. Posteriorment aquesta
sala es feu servir per a organitzar la logstica.
b6. A b11. Sala de regidories: Cada taula sassign als
diferents grups actuants.
I Agents rurals
II Agrupacions de defensa forestal
III Exrcit
IV Gurdia civil
V Protecci civil
VI Creu roja
VII Guarderia del parc natural.
b12. Recepci: Intentava actuar com a fltre per ac-
cedir a les dependncies municipals, a ms de
centraleta telefnica.
b13. Espai destinat a Fax, fotocopiadora, enquader-
nadora
c) Com a conseqncia del gran nombre de persones
que desitjaven collaborar voluntriament, shabilit
la cotxera del parc de bombers com a centre daco-
llida de voluntaris, tot i que ms tard sopt per tras-
lladar-ho a la zona poliesportiva municipal degut al
gran nombre de persones i als problemes que oca-
sionava el trnsit de vehicles a davant del parc de
bombers. Fotografa 9
d) El Centre dassistncia mdica es situ al CAP, que
tamb comptava amb un espai annexa per a les am-
bulncies.
e) LAjuntament disposava dun petit magatzem molt
proper al parc de bombers que es va habilitar per a
recepcionar i inventariar divers material dextinci i
eines que arribaven per desprs poder-ho distribuir
als actuants.

Figura 10: Entorn de lajuntament
Control al parc de bombers (foto Josep Roma)
Mnegues noves al magatzem provisional (foto Josep Roma)
30
f) La premsa i altres mitjans de comunicaci es situa-
ren, durant les primeres hores a ledifci de lAjun-
tament per degut a la gran afuncia daquests i a
les necessitats especfques telfon, taules, electri-
citat, ...-, es traslladaren a ledifci del Casal de la gent
gran, a escassos cinquanta metres de lAjuntament,
on tamb shi elaboraven i distribuen els avitualla-
ments.
g) Tamb sutilitzaren els espais del carrer de lAjun-
tament per tal de situar-hi els equips i vehicles se-
gents:
g1. Generador demergncia per abastir delectricitat
els edifcis utilitzats.
g2. Vehicle de comunicacions dels Agents Rurals de
la Generalitat
g3. Vehicles de comanament de Gurdia Civil, Mos-
sos dEsquadra, Exrcit, Protecci Civil, Agents
Rurals i ADF
g4. Mdul de comunicacions i repetidor per a lnies
telefniques fxes i mbils amb capacitat per a
triplicar les existents.
g5. Diverses unitats mbils de televisi i rdio
h) Shabilitaren uns camps segats propers al casc urb
tot i que sufcientment allunyats per seguretat- com
helisuperfcie de fortuna per als Mitjans Aeris amb
accs per vehicles i bona visibilitat.
i) Latenci a les persones evacuades, tot i que varen
ser relativament poques unes 300- i durant poc
temps, es va fer a la Casa de Cultura (antigues es-
coles)
Logstica
Saconsegu gestionar lobertura permanent de lnica
estaci de servei del municipi per a lobtenci de com-
bustible pels vehicles. La seva situaci, a un quilme-
tre de lentrada del poble i fora del permetre devolu-
ci de lincendi, va ser determinant per a poder donar
aquest servei..
Sobtenia la collaboraci dels comerciants del poble
per tal dincrementar les reserves daliments i beguda
aix com garantir la seva rpida reposici. Els quatre
forns de pa i els restaurants collaboraren sense des-
cans en lelaboraci de racions.
Es contact amb les entitats i associacions locals per
a organitzar la seva collaboraci, cadascuna dins les
seves possibilitats. Aix per exemple, lassociaci de la
gent gran juntament amb molts menors dedat- socu-
p dels avituallaments i elaboraci de les racions ali-
mentries, els caadors oferiren els seus coneixements
dels camins de lentorn, comunicacions i vehicles tot-
terreny per al desplaament dels voluntaris ocasionals..
Pel que fa a la gesti daquests voluntaris ocasionals
en primer lloc shabilit una ofcina de registre prenent
nota de les seves dades, informar-los de les mesures
de seguretat i assignar-los-hi tasques secundries, aix
com per poder mantenir contacte amb ells i els seus
familiars; Aquesta ofcina va estar al crrec de mo-
nitors de lEsplai i membres del Centre Excursionista.
Posteriorment aquests voluntaris es traslladaven a la
Avituallaments al Casal de la Segona Joventut (fotos Josep Roma)
Helisuperfcie de fortuna (Josep Roma)
Casa de cultura. Espai dacollida de les persones evacuades
DIVULGACI TCNICA
31
zona poliesportiva on els Agents Rurals, guardes del
Parc Natural i responsables de lADF els assignaven les
zones de treball, les tasques a dur a terme i la durada;
Tamb sels dotava deines i avituallament, essent reco-
llits i tornats a lofcina dacollida en acabar la jornada
per tal de passar novetats, solucionar incidncies, agra-
ir-los la collaboraci i interessar-se per la disponibilitat
en jornades posteriors. Cal esmentar que a la tarda del
dia 11, a lofcina dacollida es van viure moments de
tensi que derivaren en un intent damotinament fnal-
ment resolt satisfactriament. Lorigen va ser lintent
per part dun comanament de bombers, deliminar el
registre o en cas contrari imposar els seus criteris en
lorganitzaci daquest registre, obviant i ignorant el
treball realitzat fns aquell moment per part dels volun-
taris del poble.
Altres aspectes
Tal i com sha comentat, les tasques logstiques dels
avituallaments es traslladaren de lajuntament a un
altre edifci proper, per decisi dalcaldia. Amb el
trasllat es milloraren les condicions amb major am-
plitud i capacitat per atendre les necessitats.
Tamb per tal de millorar les condicions de treball
dels mitjans de comunicaci, des dalcaldia es varen
habilitar unes sales del mateix edifci, amb accs di-
recte i espai sufcient. Aix ledifci de lAjuntament
es va poder destinar exclusivament a les funcions
del CECOPAL.
Sencarreg a diverses persones del poble la realit-
zaci de reportatges fotogrfcs i flmaci del succs.
Un periodista, ve del municipi, sofer a recopilar
tota la documentaci relacionada amb lincendi que
es publicava als mitjans de comunicaci nacionals i
estrangers, tant en premsa escrita com en mitjans di-
gitals.
Sencarreg a un tcnic i una administrativa muni-
cipal la transcripci dels successos, comunicacions,
visites dautoritats i els documents i comunicats que
semetien des de lAjuntament.
En les crides a la collaboraci ciutadana es deman
evitar els vehicles particulars, excepte tot-terrenys, i
utilitzar el servei de transport interurb existent. Per
aix es deman reforar lnica lnia de transport de
passatgers augmentant-ne la freqncia i la capaci-
tat dels busos.
El servei municipal dabastiment daiges es refor
amb una brigada permanent doperaris i la utilitzaci
de tots els pous de la xarxa municipal.
Es deman a Red Elctrica Espaola la presncia
dun tcnic acreditat i lalerta dun equip dinterven-
ci rpida, degut a que dins el permetre de lincendi
transcorren lnies estratgiques de Molt Alta Tensi
per a labastiment de gran part de Catalunya.
Es compt amb la collaboraci defectius de policies
locals de municipis vens, especialment Castellar del
Valls, ja que Sant Lloren Savall tan sols disposava
de dos vigilants municipals.
Es deman la collaboraci tant del Consell Comarcal
del Valls Occidental com dels Ajuntaments vens
per a gestionar lobtenci deines manuals, begudes,
fruita i aliments procedents de grans superfcies
Comanaments preparant la distribuci dels voluntaris ocasionals (josep roma)
Premsa (josep roma)
JOAN ROMA SALV
Caporal bombers voluntaris Generalitat de Catalunya
@joanromas
DIVULGACI TCNICA
32
l meu nom es David Jimnez i sc bomber vo-
luntari de la secci activa, adscrit al parc de
Sant Climent de Llobregat (REMS).
Com a membre de la secci activa, el passat dia 14
dabril de 2014, vaig anar al meu parc per tal de donar
resposta a una srie de serveis apcoles pendents (el
meu parc sencarrega dels temes apcoles a la REMS).
Al voltant de les 17.05 daquell dia, vaig donar entrada
al meu control central, del nostre vehicle, desprs de
donar resposta a quatre serveis apcoles. Un company
havia de fer-me el relleu perqu jo marxs i la dotaci
continuaria fent serveis apcoles.
Sobre les 17.25 vaig sortir del parc amb la meva moto-
cicleta i a uns 800 m del parc, anant cap al meu domici-
li, vaig patir un accident de trnsit greu, que va compor-
tar una fractura i policontusions.
Els meus companys de parc, van passar uns minuts ms
tard amb el vehicle 5.14.53 cap a un servei i es van
aturar per veure com hem trobava, continuant en veure
que em duia lambulncia cap al hospital.
En el trajecte cap al hospital, vaig fer una trucada a
control per tal que notifques al cap de gurdia el meu
accident, la resposta del qual va ser, mitjanant lope-
rador de sala, que ho comuniqus al dia segent a les
ofcines de la REMS (personalment crec que es podria
haver interessat per veure que havia passat, ja que no
deixava de ser un bomber que havia patit un accident
en sortir del parc).
Un company del parc va trucar al meu cap de parc per
comunicar-li el que havia passat, per va haver de dei-
xar un missatge a la bstia de veu, ja que no agafava el
telfon.
Uns dies ms tard, vaig apropar-me a la REMS per tal
de comunicar laccident i veure que havia de fer, ja que
desconeixia el protocol per aquest casos.
Vaig fer tots els trmits que em van demanar i fns aqu
tot va continuar normal.
Avui [mes de febrer] fa 10 mesos que encara sc de
baixa per aquell malaurat accident, ja que la meva m
dreta est trigant ms del compte en recuperar-se, si es
que fnalment ho fa.
NING de la casa mha fet un truc per preguntar com
hem trobo, si necessito qualsevol cosa, per informar-me
o adrear-me a cap algun metge del ICS, etc, s a dir,
per interessar-se per un bomber voluntari accidentat.
Fa un parell de mesos [fnals del 2013] vaig registrar un
escrit dirigit al Director General, Sr. Ramn Pars en el
qual demanava alguna resposta a les meves preguntes
e inquietuds, ja que en diverses vegades he hagut de
trucar jo al departament de personal o de parlar amb
el Sr. Pasqual Gmez (aprofto per agrair latenci de
Pasqual Gmez i de la Snia Daz) per tal de veure si el
meu accident tenia cobertura legal o no, ja que ning
semblava poder aclarir-ho.
Finalment el director, Sr. Pars, va contestar el meu es-
crit, informant-me que rebria la compensaci econmi-
ca corresponent pel meu accident.
Malgrat fnalment tindr aquesta compensaci econ-
mica, vull traslladar la meva sensaci dabandonament
per part del cos de bombers de la Generalitat i la seva
direcci. Els bombers voluntaris, com a personal volun-
tari que som, dediquem part del nostre temps, el temps
que dedicarem a les nostres famlies o amics, a fer un
acte de servei per la societat catalana.
Aquest acte voluntari, que per mi representa fer una
tasca que magrada i que faig perqu vull, comporta
arriscar la meva vida i/o integritat fsica, si cal, per tal
dajudar a salvaguardar vides humanes a focs de vi-
venda, accidents de trnsit, focs forestals, etc, ja que
moltes vegades fem serveis en els quals la escassa for-
maci del personal, les ganes i la sort, juguen molt al
nostre favor, ms que el saber fer.
E
OPINI
CARTA DUN
BOMBER
VOLUNTARI
David Jimnez
Bomber voluntari de Sant Climent de Llobregat.
33
Per tant, tenint en compte que potser som un personal,
el voluntari, amb mancances de material, que deixa la
seva vida quotidiana, la seva famlia, el seu temps de
lleure per ajudar i treballar pels ciutadans en moments
de risc i que som conscients que potser un dia tindrem
un accident amb conseqncies greus, lnic consol
que ens queda es pensar que lAdministraci per la
qual treballem ens recolzar i far el que faci falta per
que tornem a la nostre normalitat i amb els menys per-
judicis possibles.
Doncs b, jo he comprovat que aquesta part fnal de la
histria es un somni, perqu no he vist aquest recolza-
ment per enlloc.
Noms he vist com alguns membres del Consell i de
lASBOVOCA han lluitat per mi i per aconseguir un re-
coneixement digne per la resta de companys que en un
futur puguin patir una desgracia, aix com latenci re-
buda per part del Sr. Pasqual Gmez i la Sra. Snia Daz
(sn els nics de la direcci amb qui he tingut el plaer
de parlar), tot sigui dit una vegada han tingut coneixe-
ment del meu accident per part meva, per qu repetei-
xo, ning havia agafat cartes en lassumpte.
Ara, a totes les persones que tenen en les seves mans la
possibilitat de canviar aquesta actitud els voldria pre-
guntar:
Tant costa agafar el telfon e interessar-se per un mem-
bre del cos de bombers voluntaris? (aquesta pregunta
es adreada des del meu cap de parc, fns a la fgura
ms alta del nostre organigrama, operatiu i administra-
tiu)
Tinc la sort de ser funcionari de lAdministraci i per
tant, malgrat vaig perdre alguns diners els primers me-
sos per no ser un accident laboral, he cobrat el meu
sou cada mes, per no tots els companys voluntaris ho
son; que hauria passat si en comptes de funcionari, fos
un aturat? No hauria pogut trobar feina durant aquest
temps de baixa?, i si fos un autnom? Qui mhauria tirat
cap en davant el meu negoci?, o un assalariat de lem-
presa privada?, potser mhaurien fet fora a la feina per
una baixa tan llarga?
El ms tpic que podem trobar al cos de bombers vo-
luntaris, es rebre un avs de sinistre i que has danar
de casa, de la feina, etc, cap al parc de bombers per
fer una sortida el ms aviat possible, o potser anirs a
un foc forestal a laltre costat de Catalunya, on estars
treballant un munt dhores a la muntanya i desprs re-
tornars al parc, per clar, desprs de ms de 30 hores
fora i treballant de valent, has de tornar a casa amb tot
el cansament... i resulta que els bombers voluntaris no
tenim una assegurana que ens doni cobertura a lana-
da cap al parc per una activaci o el retornar a casa des-
prs de moltes hores treballant a un sinistre?
Si hi ha un acord amb els metges del ICS, perqu no
es porta a terme en el meu cas? Noms es vlid per
enviar-me al ICAM (per ser tractat, fa sis mesos, com un
caradura que vol estafar amb la baixa?)
Realment tenim al nostre cos el millor que pot tenir
qualsevol empresa, administraci, etc: tenim la voluntat
i les ganes de fer dun collectiu que es mou per la seva
passi, per la seva bona fe, per les seves ganes dajudar
a un desconegut en un moment trgic de la seva vida.
Som gent que sona el telfon i sortim corrents per fer
de BOMBERS!
Per realment aquest collectiu som conscients que
potser tenim molt a perdre fent aquesta tasca? Que
tenim una manca d assegurana dignes de la nostra
tasca?
Segurament, si la m mho permet, continuar sent i
fent de bomber voluntari, per considero que ladmi-
nistraci, malgrat la crisi actual, sha dactualitzar vers
el nostre collectiu o potser un dia ser massa tard per
algun dels nostres companys.
Senyors de ladministraci no podem permetre que aix
torni a succeir, els hi prego que treballin per millorar la
nostra situaci (assegurana digna, formaci adequada
i reglada i reconeixement pblic dels bombers volunta-
ris) i que no tingui que veures cap bomber voluntari en
una situaci com la meva o pitjor, perqu nosaltres fem
el que hem de fer, que es ser i fer de bombers volunta-
ris, facin vosts el que els hi toca: arreglar-ho!!!
Finalment voldria agrair la lluita, el treball i el recolza-
ment donat pel Maci Arbons, Mag Moys, a lASBO-
VOCA, Marc Ferrer i lOscar Snchez.
[Aquesta carta va ser llegida pblicament i adreada
pel David el 23 de febrer en el XXI Congrs de lAsbo-
voca, celebrat a Agramunt]
OPINI
34
1. Posicionament de la Direcci General en relaci amb el
model mixt.
El president del Consell informa que la Direcci General de
Prevenci, Extinci dIncendis i Salvaments (DGPEIS) mitjan-
ant diversos comunicats ha fet palesa la seva voluntat den-
fortir i reforar el model mixt de bombers que tenim avui a
Catalunya i, s per aquest motiu que, cada vegada que algu-
na persona fsica o jurdica- posi en dubte el model mixt,
la Direcci General respondr defensant-ho. Diversos repre-
sentants dels bombers voluntaris en el Consell manifesten la
indignaci daquest collectiu pel que fa a les manifestacions
sindicals que sestan divulgant en el sentit que aquestes
lnic que aconsegueixen s crear mala maror dins ambds
cossos i que es puguin produir enfrontaments entre funciona-
ris i voluntaris. El president de Consell afrma que la DGPEIS
defensar els bombers voluntaris davant les actituds i els co-
mentaris emesos per tercers i que els puguin perjudicar. Aix
mateix, demana que es transmeti calma als efectius daquest
cos i que, sobretot, intentin evitar qualsevol provocaci que
pugui acabar en un enfrontament ats que cal intentar man-
tenir el respecte i la convivncia.
2. Campanya forestal destiu 2014.
El president del Consell informa que encara no sha publicat
lAcord de Govern pel qual es crea el Programa Campanya Fo-
restal adreat a la lluita contra els incendis forestals i sauto-
ritza la contractaci del personal necessari per a lany 2014.
La subdirectora general dAdministraci i Recursos Humans
explica que l1 doctubre de 2013, la Federaci de Serveis
Pblics de la Uni General de Treballadors de Catalunya (FSP-
UGT), va presentar una demanda de conficte collectiu per
inaplicaci del conveni collectiu nic daplicaci a lmbit del
personal laboral de la Generalitat de Catalunya, i en concret
en relaci amb el treballadors que realitzen les campanyes
forestals en qualitat dajudants dofcis forestals (AOF). En
data 7 de gener de 2014, la Sala Social del Tribunal Superi-
or de Justcia de Catalunya estima la demanda de conficte
collectiu dels treballadors contractats com a AOF i condemna
la Generalitat de Catalunya a reconixer als dajudants dofci
forestal la seva condici de treballadors indefnits disconti-
nus fns que es convoquin les proves daccs a la condici de
fxos de carcter discontinu. La Sentncia no s ferma, ja que
lAdministraci la ha recorreguda en cassaci. Per tant, no es
dur a terme una convocatria pblica sin que es realitzaran
unes proves fsiques centralitzades i les persones que resul-
tin aptes es detallaran en un barem i per ordre de puntuaci
escolliran plaa.
3. Informe jurdic respecte la modifcaci del Decret
246/1996, de 5 de juliol, pel qual saprova el reglament del
cos de bombers voluntaris.
Sinforma la resta de membres del Consell de les aportacions
rellevants que el Servei dAssessorament Jurdic ha fet en re-
laci amb la proposta de modifcaci del Decret 246/1996,
de 5 de juliol, en el sentit segent. Es modifquen els articles:
Article 2, Defnici, naturalesa i principis dactuaci; Article
11 Ingrs i altres determinacions relatives a la Secci Juve-
nil; Article 17, Compensacions econmiques; Article 20, As-
segurana daccidents; Article 38, Elecci i nomenament dels
caps dagrupaci i sotscaps dagrupaci: article 39, Principis
generals del procediments deleccions; Article 43, Convoca-
tria extraordinria; Article 60 Composici; Article 65 Funcio-
nament i les Disposicions transitries.
4. Calendari de noves eleccions del representants del cos
de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya en el
si del Consell
Sestableix el calendari electoral ser el segent: 1) Presenta-
ci de candidatures: des del 23 dabril fns al 23 de maig de
2014, ambds inclosos. 2) Exposici de candidatures vlides:
des del 26 de maig fns al 8 de juny de 2014. 3) Perode de
votaci: des del 9 de juny fns al 16 de juny de 2014. 4) Pu-
blicaci de resultats de totes les agrupacions durant lltima
quinzena del mes de juny de 2014 i 5) Nomenaments: previ-
si primera setmana de juliol de 2014.
5. Informaci respecte lincrement de capitals de la plissa
daccidents personals per a les persones membres del cos
de Bombers Voluntaris
Sinforma a les persones membres del Consell que desprs
de diverses gestions amb la Direcci General del Patrimoni
del Departament dEconomia i Coneixement de sha acon-
seguit anivellar el capital assegurat per als efectius del cos
de Bombers Voluntaris de la Secci Activa i Especial al del
cos de Bombers, en el sentit que les cobertures sn les se-
gents: Mort 70.000 euros i Invalidesa per accident 115.000
euros.
Reuni del Consell de Bombers/
eres Voluntaris/ries del 10 dabril
de 2014
En la sessi ordinria del Consell de Bombers/eres Voluntaris/ries
de la Generalitat de Catalunya que va tenir lloc el dia 10 dabril de
2014 a la seu del Departament dInterior, es van adoptar els acords
segents:
EL CONSELL
35
DGPEIS
DGPEIS - NOTCIES
L
Canvi de titulars en la mxima direcci
operativa dels Bombers de la Generalitat
Albert Vilova s el nou Subdirector General Operatiu
a Direcci General de Prevenci, Extinci dIncendis i Salvaments (DGPEIS), va fer efectiu l1 de maig i a propos-
ta del Director General, el Secretari General dInterior nomenar a linspector Albert Vilanova nou Subdirector
General Operatiu. Per la seva banda, la inspectora Anna Martin, assumeix la Subdirecci General Tcnica.
Albert Vilanova i Ferreras, Arquitecte Tcnic i Llicenciat en Dret, aporta una experincia de ms de 30 anys al
Cos de Bombers, on ha desenvolupat funcions al capdavant de diverses unitats de la Direcci General, com a cap del
Servei de Prevenci, Director de lEscola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya, cap de la Divisi de Planifcaci
i Gesti i, en lactualitat, Subdirector General Tcnic de la DGPEIS.
La inspectora Anna Martin i Mayench, s arquitecta i disposa de diversos msters relacionats amb lmbit de les
emergncies i les poltiques pbliques. Amb una antiguitat en el Cos de Bombers de ms de 20 anys, ha estat vin-
culada a loperativa com a cap de gurdia del Cos de Bombers des del 1994. Durant molt de temps ha treballat en
llocs de responsabilitat en lmbit de la prevenci dincendis a la Regi dEmergncies de Tarragona i fns a la data
ha ocupat diversos llocs de comandament dins lestructura de la DGPEIS com a cap drea de Prevenci i Gesti a
la Regi dEmergncies de Terres de lEbre, Cap del servei de Prevenci i, els ltims tres anys, com a Subdirectora
General Operativa.
Els Bombers de la Generalitat van fer ms
de 62.000 serveis al llarg de 2013
Pel que fa al nombre de serveis, es mant la tendncia a la
baixa dels darrers anys
ls Bombers de la Generalitat, han registrat durant el
2013, al igual que ha passat en els darrers anys, un
notable descens en el nombre de serveis realitzats
respecte ledici anterior. Si b, el descens s signifcatiu
en la majoria de tipologies dactuacions, s fora remar-
cable en el cas dels incendis de vegetaci, els incendis
urbans i les actuacions per atendre problemes de mobi-
litat, com per exemple accidents de trnsit.
En el cas dels incendis de vegetaci hi ha hagut un des-
cens de 1.544 serveis respecte lany 2012, s a dir, una
reducci dun 22% aproximadament. Aquest any de re-
ferncia, 2012, va ser un any dextrema sequera i grans
incendis forestals.
Daltra banda, en els serveis per apagar incendis en zona
urbana, ja siguin incendis dhabitatges, locals, aparcaments, o com tamb mobiliari urb (contenidors,
papereres, vehicles, etc), la reducci ha estat dun 11% respecte el curs anterior, s a dir, shan realitzat
1.488 serveis menys. Pel qu fa a la mobilitat, actuacions relacionades majoritriament amb accidents de
trnsit, els Bombers han registrat un descens de 741 serveis. En aquest cas, suposa una reducci del 86%
aproximadament. Malgrat tot, en les assistncies tcniques urgents i els serveis de salvaments al medi
natural el nombre de serveis ha augmentat. En el primer cas, en les assistncies tcniques urgents hi ha
hagut un increment del 3,6% respecte el 2012 i en el cas dels serveis de rescat al medi natural laugment
ha estat de l1% aproximadament.
E
36
Lobjectiu de la trobada s intercanviar informaci per
garantir una millor protecci del patrimoni cultural del
pas
E
Els Bombers de la Generalitat partici-
paran en la Jornada de Seguretat als
Museus
ls Bombers de la Generalitat van participar l11 de febrer, en la Jornada de Seguretat als Museus
i Prevenci dIncendis en Espais Patrimonials, que organitzen conjuntament amb lAgncia Ca-
talana del Patrimoni Cultural a travs del Museu de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya (mN-
ACTEC). Amb la seva participaci en aquesta jornada tcnica, els Bombers de la Generalitat pretenen
apropar als assistents els criteris bsics per garantir la protecci del patrimoni cultural que es conserva
en museus, galeries dart, arxius i biblioteques. Entre daltres, es van presentar les Fitxes Operatives
sobre Elements de Risc (ftxes FOER). Amb elles, els Bombers poden aconseguir un coneixement molt
ampli de les institucions culturals i dels seus sistemes de seguretat perqu, en cas duna emergncia,
es pugui salvar amb ms garanties el patrimoni que shi conserva.
DGPEIS - NOTCIES
BACKDRAFT
SANDVITXERIA
Plaa Nova, 3 - Terrassa
Sandvitxos de tot tipus: freds, calents, vegetarians,
infantils...acompanyats damanides i varietats per
picar. Pa elaborat per nosaltres. Espai per a nens.
Local ambientat amb temtica de bombers.
Segueix-nos al facebook i twitter:
http://www.facebook.com/Backdraft.Sandvitxeria
https://twitter.com/Backdraft_Sandv
37
DGPEIS - NOTCIES
Els Bombers de la Generalitat organitzen unes
jornades tcniques a Vilafranca del Peneds
Reuni amb els alcaldes de la Selva per
examinar la prevenci i les actuacions en els
incendis forestals
Les jornades, organitzades conjuntament amb lAsociacin Es-
paola de Lucha contra el Fuego (ASELF), semmarquen en els
actes de celebraci del 140 aniversari del Parc de Bombers de
Vilafranca de Peneds
En el marc de les trobades de coordinaci que promouen els de-
partaments dInterior i Agricultura, conjuntament amb la Dipu-
taci de Girona, abans de linici de la campanya destiu
l 4 de mar es van inaugurar en un acte presidit pel director general de Prevenci, Extinci dIncendis i Salva-
ments, Ramon Pars, les ponncies que van tractar qestions tcniques i que van analitzar, entre daltres, els
riscos de les installacions vitivincoles, aproftant que lacte es fa a lAlt Peneds. Els dies 5 i 6 de mar van
tenir lloc els tallers, que van tractar tres temes: el risc que presenten les substncies qumiques i les installacions
elctriques en una emergncia, i la manera dactuar amb els ruscos de vespa asitica, comptant amb la participaci
de representants de lASELF i dels Bombers de lAjuntament de Madrid i del Consorci Provincial de Valncia. Aques-
tes jornades han estat patrocinades per les empreses Rib, Torres i Prevencin SMC, i compten amb la collaboraci
de lAjuntament de Vilafranca del Peneds i de les empreses Codorniu i Freixenet
E
ls directors dels Serveis Territorials dInterior i dAgricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural de
la Generalitat, Albert Ballesta i Vicen Estanyol, respectivament, es van reunir el 10 dabril amb els alcaldes
de la comarca de la Selva per tractar sobre la prevenci i les actuacions en els incendis forestals. En la troba-
da, van ser presents comandaments dels Bom-
bers, dels Mossos dEsquadra i del cos dAgents
Rurals. En la sessi de treball es va tractar no
noms sobre les actuacions i la responsabilitat
que corresponen als Bombers en lextinci i en
qualsevol emergncia, sin que es va fer espe-
cial mfasi en la prevenci, repassant quines
actuacions es poden fer des lmbit municipal.
En aquest sentit es va insistir en la necessitat
que el planejament del municipi contempli
les mesures de prevenci mitjanant les eines
urbanstiques i les tasques de neteja de vials,
camins interns o daccs a les urbanitzacions
pblics, entre daltres, aix com les obligacions
dels propietaris en relaci amb els treballs de
neteja.
E
38
DGPEIS - NOTCIES
E
Els Bombers de la Generalitat i Bombers
de Barcelona celebren conjuntament els
concursos de rescat en accidents de trnsit
Del 5 al 9 de maig va tenir lloc el X Concurs de Rescat en Acci-
dents de Trnsit dels Bombers de la Generalitat i el dels Bombers
de Barcelona en la seva 6ena edici
TCNICS COMPETENTS
ACREDITATS PER LISPC
PLANS
DAUTO-
PROTECCI
info@paus.cat
+34 615 305 994
C
L
I
C
A

A
Q
U

I

D
E
M
A
N
A
N
A
P
R
E
S
S
U
P
O
S
T

O
N
L
I
N
E
W
W
W
.
P
A
U
S
.C
A
T
ACTIVITATS I CENTRES AFECTATS
PEL DECRET 82/2010
l 5 de maig va comenar la X Edici del Concurs de
Rescat en Accidents de Trnsit i la 6 dels Bombers
de Barcelona que es van celebrara conjuntament a les
installacions de lInstitut de Seguretat Pblica de Catalunya
(ISPC). Enguany, el concurs unifca les rondes prvies del con-
curs intern dels Bombers de la Generalitat i del concurs intern
dels Bombers de lAjuntament de Barcelona. Les maniobres
van acabar el divendres 9 de maig a la tarda i la classifca-
ci fnal ser, per, independent per cada un dels dos serveis
participants. A la Generalitat, lEquip Granollers-1, va ser el
guanyador absolut primer a la classifcaci general i primer al
Comandament, primer al Tcnic i primer al Sanitari. El segon
premi en la classifcaci general ha estat per lequip Lleida i
el tercer premi per lequip de Terrassa.
39

Signatura:
FULL DINSCRIPCI A LASSOCIACI DE BOMBERS
VOLUNTARIS DE CATALUNYA.
Una vegada emplenat i signat, cal enviar-ho per correu postal a alguna de les
adreces segents:
Ass. Bombers Voluntaris de Catalunya ASBOVOCA
Avgda. Catalunya, 47 Pol. Ind. La Torre C/del Vapor, 5-7
08212-Sant Lloren Savall 08760-Martorell
Tamb es pot fer per fax a: 937 398 272
O per correu electrnic a: asbovoca@bombersvoluntaris.org


Nom i
Cognoms:
Adrea:
Localitat:
Codi Postal: Telfon:
Data Naixement: ___ / ____ / _______
D.N.I.: ______________ - ___
Correu electrnic: Professi:
Parc: Secci:

Desitjo ser adms com a soci/a numerari/a a lAssociaci de Bombers Voluntaris
de Catalunya, i far efectives les qotes corresponents amb crrec al compte:

Nmero:_ _ _ _ - _ _ _ _ - _ _ _ _ - _ _ - _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Banc o Caixa:
Agncia nm: Adrea:

Ho signo a .................................................... el ............ d ............................... del ............

Signatura:

Banc o Caixa:........................................
Adrea: .................................................
Nom del Titular: ...................................

Sr. Director/delegat:
Li prego que, fins a nou avs, faci efectius a lAssociaci de bombers voluntaris de
Catalunya, i amb crrec al meu compte/llibreta, els rebuts que li seran presentats.
Atentament: