AC1IVI1A1S 1FMA S: IAC1IVI1A1 FCONMICA

1.- e que xocupu leconomlu? Amb qulnu flnulltut?

S'ocupa ue l'auministiacio o l's uels iecuisos existents. Amb la finalitat ue satisfei
les necessitats que tenen les peisones i els giups humans.
2.- Fxmentu trex uctlvltutx que fucex en lu teuu vlJu quotlJlunu l que extlguln
reluclonuJex umb leconomlu.
Quan compiem algun piouucte, quan anem al centie escolai o al cinema i quan
agafem l'autobs.
4.- que necexxltem lux perxonex per u xobrevlure?
Nenjai, beuie, ioba, casa, higiene, activitats u'oci...
S.- Fn que ex Jlferenclen elx proJuctex Jelx xervelx? InJlcu un exemple Je cuJu
un.
Els seiveis, son activitats que es uuen a teime en benefici ue la societat. Exemple:
tianspoit. Els piouuctes son objectes mateiials. Exemple: pa.
6.- qulnex curucterxtlquex tenen elx bnx economlcx?
- Son limitats i es pouen esgotai.
- Es compien i es venen.
9.- Obxervu lexquemu Flx fuctorx Je proJuccl l Jexcrlu que reprexentu.
Repiesenta uifeients iecuisos. Exemple: iecuisos humans, capital, iecuisos
natuials i tots aquests piouueixen piouuctes.
10.- Fxpllcu u quln fuctor Je correxponen:
!" !" #$%&#'( )*+"' ,-(./'. Recuisos humans.
#" !" 0'$.1. Capital.
$" 2& ,&'(. Recuisos natuials.
11.- que x el cupltul?
S'iuentifica amb els uineis, ue fet s un factoi ue piouuccio. Constitut pei euificis,
maquiniia, installacions ue qualsevol tipus... Bi ha uos tipus: fix i ciiculant.
14.- Invextlgu l exmentu en el teu quuJern Jox puxox que tlnguen un xlxtemu
Jeconomlu plunlflcuJu en luctuulltut.
Cuba i Coiea uel Noiu.
1S.- que xlgnlflcu que el cupltul x Je propletut prlvuJu?
Significa que peitanyen als inuiviuus o a les empieses.

17.- que ocorre quun lofertu Jun b x excexxlvu? I quun x excuxxu?
Els pieu uescenueix. L'ofeita augmenta.
18.- que puxxu quun un proJucte xununclu repetlJument? Augmentu o
Jlxmlnuelx lu JemunJu Juquext b? Per que?
La uemanua augmenta. Peique molts consumiuois volen auquiiii-lo.
19.- que x unu emprexu?
Es una oiganitzacio amb la finalitat ue piouuii bns i seiveis pei a obtenii un
benefici economic. Pot peitnyei a una sola peisona o a unes quantes.
20.- Com lnfluelxen lex fumllex en elx preux?
Les families obtenen ingiessos que, al seu toin, empienen pei a auquiiii bns i
seiveis. Actuen com a agents economics tamb es coneixen com a economia
uomestica. Inciueixen en la uemanua i en els pieus i, al seu toin, son afectaues pei
aquests ltims.
21.- A que x referelx lexprexxl coxt Je vlJu?
Es iefeieix als pieus uels piouuctes.
2S.- Invextlgu l expllcu qulnu relucl tenen elx termex o lex lnxtltuclonx
xegentx umb el mn Jel trebull.
u) 3425. Es l'institut nacional ue tieball. Es el lloc on va la gent que est paiaua.
b) 6-78' )# (7#,'&&. Es un llistat ue gent que opta a un lloc ue tieball. L'oiuie uel
llista uepen ue la puntuacio ue caua peisona.
c) 9+"0.-"'7.. Es aquella peisona que uesenvolupa el seu tieball al seivici ue
l'auministiacio pblica.
J) :-7"')' &',-7'&. Es el temps uiaii que caua tieballauoi ueuica al seu tieball.
Noimalment ue 8 hoies.
27.- Fxpllcu lu muneru com lex 1IC hun revoluclonut el mn Jel trebull elx
ltlmx unyx. Potx preguntur-ho ulx teux conegutx, buxcur-ho en elx mltjunx Je
comunlcucl, Internet...
Les TIC han ievolucionat el mon uel tieball en els ltims anys peique aia es pouen
fei moltes coses que abans no es pouien fei. Pei exemple: abans teniem u'anai a la
botiga pei a compiai algun piouucte, actualment ho pouem fei mitjanant la
pgina web ue la botiga. Aixo ha fet que les empieses necessiten menys
tieballauois.
28.- Invextlgu l reJuctu un lnforme xobre lex Jlflcultutx que troben lex Jonex en
el mn Jel trebull.
0na ue les iaons s que les empieses no volen mantinuie a uones que estan
embaiassaues. Peique hi ha que ho he estan fins a S voltes. L'altia, es que uiuen
que les uones son ms sensibles i tenen ue uesenvolupai el iol ue maie.
29.- Obxervu lex Juex fotogruflex Juquextu pglnu l eluboru en el teu quuJern
un quuJre compurutlu xobre lex Jlferenclex l lex xembluncex que hl trobex.
Comentu qul xhl veu trebullunt, on, umb qulnex elnex...Fxcrlu-ne tumb un
comenturl u muneru Je concluxl.
%&'#(!)$&*: les uones estan en una fbiica ue conseives.
lferenclex: aia les uones estan ms piotegiues que en el segle XIX. Poiten guants i
un goiia pei a que no caiguen pels.
En l'actualitat ms o menys es fa tot amb mquines mentie que en el segle XIX casi
tot eia fet aitesanalment.
S0.- que xlgnlflcu que en moltx puxox no hl huju llelx que reconeguen elx Jretx
Jelx trebulluJorx?
Significa que no tenen un salaii uigne, hoies ue uescans, uies ue vacances... Pouen
sei explotats, no tenen uiets.
AC1IVI1A1S FINAIS
1.- eflnelx en el teu quuJern elx termex xegentx:
Fconomlu Je mercut: s el sistema en el que les peisones i les empieses
piouueixen, compien i venen bns i seiveis lliuiement.
Cupltul: constitut pei euificis, maquiniia, installacions ue qualsevol tipus... Bi
ha uos tipus: fix i ciiculant.
Sulurl: quantitat ue uineis que es paga a un tieballauoi.
Clxtell Je conxum: quantitat ue uineis que gasta una familia en uns piouuctes
ueteiminats.
Influcl: l'augment ue l'IPC uuiant un ceit peiioue ue temps.
InJlcuJor economlc: uaua que ieflecteix la situacio ue l'economia u'un pais en un
peiioue ue temps conciet.
B economlc: son piouuctes o seiveis que estant fets pei a satisfei la necessitat
ue les peisones.
ONU: s una institucio u'mbit inteinacional i t com a finalitat gaiantii el
manteniment ue la pau munuial i piomouie les ielacions entie els pobles.
2.- qulnex conxeqenclex penxex que t lu lnflucl en leconomlu Junu xocletut?
Fa que la gent es faja ms pobia peique els pieus son ms alts. Bescenueix el valoi
ue la moneua i la uemanua baixa.
S.- Fxpllcu com lnfluelxen elx coxtox Je proJuccl en el preu Jun proJucte o
mercuJerlu.
Si els costos ue piouuccio son alts, els pieus son alts.
4.- InJlcu xl lex uflrmuclonx xegentx xn verJuJerex o fulxex l corregelx
uquextex ltlmex en el teu quuJern:
<#7 ' 8'(.8=#7 &#8 8#+#8 "#0#88.('(8> #&8 ?88#78 @+$'"8 %7-)+#.A#" ,?"8 #0-"B$.08C
veitauei
2" &#8 #0-"-$.#8 %&'".=.0')#8> &*28('( "- #A#70#.A +" %'%#7 .$%-7('"(C Fals. L'Estat
s el piopietaii ue la majoi pait uels factois ue piouuccio.
D' /&-,'&.(E'0.1 "- (? 0'% 7#&'0.1 '$, &*#0-"-$.'C Fals. Bepn ue l'economia.
D#8 F3G @'" 7#H-&+0.-"'( &' %7-)+00.1 )# &#8 #$%7#8#8C veitauei.
D*3<G 7#=&#0(#.A &' )#8-0+%'0.1 I+# @. @' #" +"' 8-0.#('(C Fals. Reflecteix l'inuex ue
pieus ue consum.
S.- que x un mercut com? quln Juquextx blocx Jlntegrucl no xn mercutx
comunx?
Es un meicat en que es supiimeixen els aianzels; a ms, es peimet la lliuie
ciiculacio ue peisones i ue capitals entie els pasos associats. En la pictica,
aquests pasos auopten una politica economica comuna iespecte u'alties estats.
c) EFTA i NAFTA.
6.- Per que elx trebulluJorx extun cuJu veguJu mx quullflcutx?
Estan ms qualificats a causa ue la geneialitzacio ue l'euucacio i ue les exigencies
ue les empieses, que iequeieixen peisonal foimat i especialitzat.
7.- Illg el text l contextu lex preguntex:
!" ,-)*.(/! .) !/(&* 0 !)-/!120 &(* 3!4*-* 5.& 6! 78$-77&7 (! 30(-/! 9&(
,!'30-)!/ :.)90!( 9& ;./#-( 9&* 5.& &* 6! <!#70$!7 <0)* 5.& &* 6! <&7 *&7607
&) (! $-'3&/0$0=>
Alemanya, uian Bietanya, Pakistan i Suu-fiica.
#" ?&7 5.@ $7&.* 5.& (A&'37&*! !(&'!)B! 6! <!#70$!7 !5.&*/ '-9&( 9& 30(-/!
!( ?!C0*/!)D
Peique en aquell pais exploten als xiquets. Aleshoies pouien piouuii molt i pagai
poc. La m u'obia s baiata.
$" E.0)! 7&(!$0= /8 !5.&*/ /&F/ !'# (! G(-#!(0/H!$0=D
La ueslocalitzacio, s a uii, el piouucte es fa en ms u'un pais.
9.- Invextlgu l eluboru en el teu quuJern unu emprexu que trlex xegulnt el
moJel:
!) 4-$ )# &*#$%7#8'. Pastis i ms.
b) D-0'&.(E'0.1. Xbia, c uels Tossals n 47.
J) 4-$,7# )*#$%&#'(8. 1.
c) J'(' '%7-A.$')' )# 07#'0.1. 2u1S.
e) K0(.H.('( #0-"B$.0' I+# )+ ' (#7$#C Recuisos humansC
f) <7-%.#('(. 0n sol empiesaii.
g) 2).=.0.8 I+# -0+%'C 1C
h) 9&-(' )# H#@.0&#8 I+# (?C 2C
10.- Fex en el teu quuJern un exquemu que moxtre el funclonument Jel mercut l
com hl lnfluelxen lofertu l lu JemunJu.
11.- Obxervu lu fotogruflu l rexpon u lex preguntex xegentx:
u) I&*$70. (A&*$&)! 5.& 20 <0G.7!> ?&)*&* 5.& &* /7!$/! 9A.) 3!J* 9&*&)6-(.3!/
- &) 60! 9& 9&*&)6-(.3!'&)/>
Bi han ties uones en una casa i al seu costat tenen un anunci ue G-0'LG-&'. Pense
que es tiacta u'un pais en via ue uesenvolupament.
b) K) 5.0) 090-'! &*/L &*$70/ (A!).)$0D M)6&*/0G! &) 5.0) 3!J* &* 6! $7&!7
(A&'37&*! 5.& 20 2! 3.#(0$0/!9!>
En espanyol. Estats 0nits.
c) N5.&*/! &'37&*! 8* .)! '.(/0)!$0-)!(O &*#70)! &) 5.0)* $-)/0)&)/*
90*/70#.&0F &(* *&.* 37-9.$/&*>
En tots.
J) E.0)! 7&(!$0= /&)&) (&* &'37&*&* '.(/0)!$0-)!(* !'# (! G(-#!(0/H!$0=D
Els ha peims pouei extenuie's pei tot el mon.
e) N5.&*/ /03.* 9A&'37&*&* !<!6-7&0F&) &( 37-$8* 9A0)/&G7!$0= '.)90!( - *A20
-3-*&)D
Son un ieflex ue la economia.
12.- Coplu en el teu quuJern, l unelx umb fletxex, elx contlngutx JumbJuex
columnex:
1 P&$.7*-* 2.'!)*Q s la faena que fan les peisones que, a ms, apoiten
coneixements i expeiiencia.
1 ,!30/!(Q s el conjunt ue bns que es fan seivii pei a obtenii els piouuctes o
piestai seiveis. Est foimat pei euificis, maquiniia i installacions ue qualsevol
tipus.
1 P&$.7*-* )!/.7!(*Q son el iecuisos que piopoiciona uiiectament la natuia.

1S.- Aquext quuJre correxpon ul prexxupoxt menxuul Junu fumllu. Coplul l
xumu xepuruJument lex quuntltutx JumbJuex columnex. Flnulment, culculu lu
Jlferenclu entre lex Jexpexex l elx lngrexxox.

Concepte Bespeses Ingiessos
Salaii uel paie 2 44u t
Lloguei u'un local
comeicial, piopietat ue la
familia



6Su t
Babitatge 9uu t
Alimentacio i ioba Suu t
Alties uespeses SSu t
Salaii ue la maie 1Suu t
Tianspoit 4uu t
Euucacio uels fills 2Su t

Piessupost: 199ut
IFX MORA0UFS FFRRFR Sr