Anda di halaman 1dari 87

1

Unitat 1. Prctiques de pronncia


1. Llegiu els textos segents i marqueu quines de les vocals sn obertes. Desprs, llegiu el
dileg en veu alta procurant diferenciar-les:

A

Hola, Mnica!
Bon dia, Jordi! Com va aix?
No va malament la cosa.
I la Victria com est?
B, com sempre. Ara fa dhostessa daeroport.

B

Al meu pas la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc s la sequera,
si plou massa s la catstrofe.
Qui portar la pluja a escola?
Qui li dir com sha de ploure?
Al meu pas la pluja no sap ploure.

2. Marqueu a ms de les obertes i les tancades, que ja heu vist els sons dels textos
segents que no existesquen en castell i treballeu-ne la pronncia:

a. El perfil del pioner del telfon mbil respon al dun home, adult, amb estudis universitaris,
de classe alta i amb un nivell dingressos tamb alt. Per contra, les noves incorporacions sn
dones, joves, sense estudis, de classe baixa i sense ingressos.

b. Un pescador xins va anunciar, quan encara es trobava a alta mar, que amb la seua xarxa
havia capturat una sirena. Ho va avisar per rdio? No ho s, potser la notcia va crrer de
barca en barca, i les primeres que van arribar a port van escampar-la. El fet s que el dia que
la gent va preveure que el pescador arribaria, ms de dues mil persones samuntegaven al
moll per veure la sirena.

3. Practiqueu ara amb aquestes endevinalles:


1. Dos gossos rinyen; lun
li trenca la pota a laltre
i aquest li trenca lorella a
aquell. Quin dels dos pot dir
que ha guanyat?

2. Casa amunt, casa avall,
larrossega i larrossega
i no la perd mai.


3
Sense peu saguanta dret,
el fan beure sense set,
no fa olor de cap cosa
i tothom el nas hi posa.
4. Solc anar amb els qui van
lluny i els obligue a cloure el
puny.

5. Tinc cap, ull i cos
i no tinc carn ni os.

6. Un senyor ensenyorat
passa per laigua
i no es pot mullar,
passa pel foc i no es pot cremar,
passa per on ning pot passar
i es veu i no es pot agafar.
S o l u c i o n s :
e l s o l , 6
l ' a g u l l a , 5
l a m a l e t a , 4
e l g o t , 3
e l c a r a g o l , 2
c a p ; e l s g o s s o s n o p a r l e n , 1
2 Quadern de Valenci Elemental



4. Repasseu la pronncia amb la lectura en veu alta dels textos que us presentem. Cal
insistir en els grups finals, vocals obertes i tancades, la v i la b, els sons de /s/ i /z/ i altres
sons consonntics:

a. Els amants
La carn vol carn
AUSIS MARCH
No hi havia a Valncia dos amants com nosaltres.
Feroment ens amvem des del mat a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o lamor
i rodolem per terra entre abraos i besos.
No comprenem lamor com un costum amable,
com un costum pacfic de compliments i teles
(i que ens perdone el cast senyor Lpez-Pic).
Es desperta, de sobte, com un vell hurac,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i desprs el pe duna orella.
El nostre amor s un amor brusc i salvatge,
i tenim lenyorana amarga de la terra,
danar a rebolcons entre besos i arraps.
Qu voleu que hi faa! Elemental, ja ho s.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bcquer.
Desprs, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som brbars, i que aix no deu ser,
que no estem en la edat, i tot aix i all.

No hi havia a Valncia dos amants com nosaltres,
car
1
damants com nosaltres en sn parits ben pocs.

VICENT ANDRS ESTELLS, Llibre de meravelles, Ed. 3 i 4.

1
car: perqu, conj. causal arcaica.
Unitat 1. Practiques de pronncia 3



b.
Em separes de tu, perqu vaig darrere teu.
I saps que sense tu estic desvalgut, sc massa feble.
Amb tu, per, tampoc no sc res.
Tan sols objecte que et suporta les accions.
Un substitut noms, que canvia de sentit, segons el teu parer.
I em poses al davant o al darrere, segons tagrade ms.
Fins i tot, em fas compartir el lloc amb altres no millors que jo.
All que no magrada, per,
s que mapostrofes.
LLUS RODA, Sobre lhamada, ed. 3 i 4.

c. Criatura dolcssima

Criatura dolcssima, que fores
la sola riba forta, un deix
1
didea,
la m que entre les meues perdurava!

No s si mestimaves: testimava
i aix era tot, i aix era prou,
i els nostres cossos obraven en llur glria

rem hostes del bes i la insistncia
i et sabia ma carn meravellada
i argument negador de la nostlgia.

Tenies dinou anys, i a punt la joia,
i esperana de mi en les teues galtes.
jo tinventava noms i altres carcies.

Vindr lhora de veure dins els versos
i alg dir de m: heus ac un home
que moria allarat
2
en clars abismes.

Per no hi trobaran ta pau, tos muscles,
la teua olor completa penetrant-me?
No llegiran ton nom amb un bell pnic?

JOAN FUSTER, Escrit per al silenci, Ed.3 i 4


1
deix: m.1.a. Efecte persistent duna cosa que ha cessat b. Regust, sabor.
2
allarat (Allarar1. tr. Disposar un lloc com una llar.2. pron. Parar casa, establir-se en una casa) Installat

4 Quadern de Valenci Elemental







5
Unitat 2. Vocalisme ton
En sllaba tona (no accentuada) la E sol pronunciar-se sempre tancada, com en mare, per hi
ha contextos en qu la pronunciem A, com ara en les paraules entendre, escoltar, etc. Per
hem danar molt alerta a lhora descriure, ja que podem referir-nos a conceptes totalment
diferents segons escriguem a o e. Fixeu-vos en les frases segents:

He emprat molt de paper per a fer aix He amprat diners a mon pare

Com veiem, encara que les dues paraules pronuncien exactament igual en la llengua
colloquial, sescriuen de manera diferent. El mateix ocorre en la frase:

- Em fa lefecte que no li tens massa afecte.

Aquest fenomen passa sobretot a comenament de paraula, i especialment en els grups es, em,
en, encara que tamb pot passar dins del mot.

1. Ompliu els buits de les paraules segents amb A o E, segons pertoque:

eixugar __ri __sprrec __sparadrap
anterior __lefant __nxova __stendre
__strany __ntendre __spill __l
__tendre __xcursi __storar __ixamplar
__stirar __scala __ram __scaldar
s__ncer __ncrrec __nveja __stovar
__ncendre cal__ndari __xcusa __ntropessar
__ixam __ncisam __stcia __stablir
__mbenar __mbastar __nraonar __ntena
__storeta __ncantat __ixeta __lement
__mbalar __mpalmar __mbici __spolsar

2. Ompliu els buits amb una paraula de la mateixa famlia lxica que les que encapalen
cadascuna de les frases segents:

1. AVANTATJAR: Aquest descobriment suposa un gran ____________ per a la cincia.
2. ENCERT: No s si sabrs _______________lendevinalla.
3. EBENISTA: Vaig encomanar un moble en l________________ del cant.
4. ENYORANA: Tu ______________ molt el teu fill den que se nha anat a la mili.
5. ASSAIG: Cal ______________ molt per a ser un bon msic.
6. ESTELLA: Amoll un colp a la porta i la va _______________ tota.
7. AMBAIXADA: Dem l____________ dAlemanya far una recepci.
8. ASSASSINAR: En eixa novella no saps qui s l______________ fins a lltima plana.
9. ASSEMBLEARI: En l_____________ dahir, els ferroviaris decidiren fer vaga.
6 Quadern de Valenci Elemental



3. Ompliu els buits de les frases segents amb la vocal adequada:

a) L__mbaixador del Per encara no ha arribat.
b) Lass__ssinat del primer ministre va commoure el pas.
c) Cal fer una __valuaci dels resultats.
d) El d__vanter centre va marcar dos gols.
e) El teu germ s r__ncors?
f) El fuster env__rnissar avui larmari.
g) Quants tr__balladors t aquesta __mpresa?
h) Quin dia tan m__rav__lls.
i) Amb la d__stral va fer __stelles per __ncendre foc.

4. Escriviu E, I o EI en els espais buits de les frases segents:

JAUME: Netejant el d__psit mhe fet mal al g__noll.
EMPAR: Per a qui se li ocorre netejar el d__psit en ple mes de g__ner amb el fred que fa!
JAUME: Mira d__xam tranquil, que ja tinc prou amb el mal, i encara volia anar a tapar la
p__scina.
EMPAR: Passa al m__njador que estic fregant ac.
JAUME: I si avises el metge! s que estic una miqueta n__rvis.
EMPAR: Que poc __sperit que tens! De no res tespantes.
JAUME: Dona, no digues aix!, que el dia que em feia mal la g__niva ja veus qu va passar.
EMPAR: Per all era diferent. Portaves ms de s__xanta dies qu__xant-te de la g__niva i del
qu__xal.
JAUME: S, per tu tampoc volies avisar el metge.
EMPAR: Com que estic tan escarmentada!
JAUME: No s per qu.
EMPAR: Perqu no passa setmana que no tingues alguna malaltia! I cinc de cada s__s
vegades resulten ser romanos de malfaener.

5. Ompliu els buits amb O, AU o UA, segons convinga.

1. Haurs d__brir la porta perqu ac dins fa molta __lor.
2. Si no vols __fegar-te, posat el flotador.
3. Amb llet de cabra i una figa verda es fa una q__llada excellent.
4. Els pollastres r__stits han destar ben d__rats.
5. Per causa de la infecci vaig haver destar en q__rantena.
6. Fa una calor que__fega.
7. __lora b el peix, no siga cosa que estiga pudent.

7
Unitat 3. Apostrofaci i contracci
1. Escriviu la forma d'article mascul que corresponga a cada paraula:

___mn
___hotel
___espia
___pa
___aeroport
___error
___innocent
___heroi
___eslip
___viatge
___error
___tres
___humor
___ianqui
___estudi

2. Escriviu la forma d'article femen que corresponga a cada paraula:

___alba
___hiena
___Haia
___hora
___terra
___ira
___ocasi
___harmonia
___alegria
___llei
___ndia
___anormalitat
___boca
___injecci
___imaginaci
___televisi
___herona
___iaia
___msica
___ungla
___avaria
___una
___via
___idea
___efa
___orella
___illa
___amiga

3. Poseu en singular les paraules segents:

les estacions les imperfeccions
les niques les eines
les articulacions les aiges
les infermeres els ulls
els dols els 11
els esmquings les intucions
les urnes els histrics
les impureses les efes

8 Quadern de Valenci Elemental



4. Completeu les sries segents amb la contracci o la preposici i larticle adequats
segons ho fa el model:

toquem al poble toquem als pobles toquem a l'auditori
vinc_______ carrer vinc_______ carrers vinc_______hotel
vnen _______metge vnen ________iaios vnen _______Andreu
vaig_______ concert vaig________ concerts vaig _______ institut

5. Ompliu els buits amb l'article determinat, la preposici, preposici i article o
contracci corresponents:

No s ben b si ___ temps ha canviat per a ell o ell ha canviat ___temps. Tant se val. Aquest
home conserva encara, dins __ cos que l'envolta, ___ rebellia ___inconformista,
___inquietud ___ professor desficis i ___ imaginaci __home ple defervescncies
creadores. s un intellectual comproms amb __ llibertat __seu poble i amb ___histria
___seu pas, que ha incidit en ___vida social, sobretot desprs ___aparici __ seu llibre.
Precisament un __ seus trets caracterstics s ___ perenne reflexi sobre tres temes
fonamentals: ___cultura, ____ecologia i ___sexe. s a dir, el comportament ___individus
davant ___aquests tres conceptes.

6. Ompliu els buits amb l'article determinat, preposici, preposici i article o contracci
corresponents:

a) ______organisme hum s un bon conductor _____ electricitat.
b) Ha lluitat sempre ____ alliberament de la dona.
c) ____ humitat ______ terreny s indispensable tot ___ any
d) El protagonista ______ pellcula es caracteritza _____ imaginaci, _____ humor i
______ espontanetat.
e) Hem _____ anar ____ teatre la setmana vinent.
f) ______ infermera li ha posat _____ injecci amb ____ ajuda de tots.
g) A ____ una de la matinada ____ rsula s'ha menjat ___ nic pltan que quedava.
h) __ histria de _______home aquell era _______nica divertida.
i) _______aigua _______got s _______font _______ac dalt.
j) _______infermera li ha posat _______injecci a _______Irene.
k) Creua el carrer _______pas de vianants amb _______ajuda del gos.
l) _______ndia s un pas _______sia.
m) Hem anat _______hort _______amic _______meu germ.
n) _______home primitiu no va ser _______nic poblador daquell territori.
o) Si planteges _______dubte a _______inversa, el professor entendr millor _______que
vols dir.
p) _______fa uns anys passem _______hivern fora _______ poble.
q) A finals _______any que ve farem un viatge _______Estat francs.

9
Unitat 4. Accentuaci
Laccent grfic

Paraules Saccentuen
Agudes

Quan acaben en: vocal: -A, -E, -I, -O, -U
en: vocal + S: -AS, -ES, -IS, -OS, -US
en: -EN, -IN Planes Quan NO acaben

Esdrixoles

Totes


RECORDEU

La A, quan saccentue, sempre dur laccent obert:
La I i la U, quan saccentuen, sempre duran laccent tancat: ,
La E i la O poden dur laccent tancat (, ) o obert (, )

Accentuaci de la E i la O

Norma Exemples Excepcions
a) Les paraules agudes
solen ser tancades
Caf, menjar, pretn, estn,
desprs, cami, estaci,
pressi...
A, aix, all, per, arrs,
terrs, esps, reps, qu,
perqu...
b) Les paraules planes
poden ser tant obertes
com tancades.
Tanmateix si en la
sllaba segent a la
tnica apareix una i
laccent sol ser obert
Dipsit, prtic, crdit, txtil,
crrer, crvol, exrcit,
estmac...

c) Les paraules esdrixoles
solen fer la e/o oberta:
Cincia, gnere, histria,
memria, squia...
Frmula, plvora, tmbola,
trtora, esglsia, Dnia...


10 Quadern de Valenci Elemental



1. Accentueu les paraules que calga (totes sn agudes):

matalas excursio ninot reves caixo llampec
mullat arros paper paret hostal diners
algu sabo lleo govern Ramon llumi

2. Accentueu les paraules que calga (totes sn planes):

manec agulla electric poesia carrec oncle
debil examen llunes diposit cervol hipopotam
motxilla inutil collegi claxon semafor rapid

3. Accentueu les paraules que calga (totes sn esdrixoles):

fabrica justicia clinica quilometre centimetre bruixola
tecnica aguila milionaria epoca maquina perdua
avia esglesia pagina fisica tortora memoria

4. Accentueu les paraules que calga:

cantonada portal estatua historia monument oportuns
permis estomac aeria compas violins maxim
dormien rellotge imaginem examen angel examens
bugia merceria assidua dormien docil oportu
unic llastima condicio algun satellit creixer

5. Accentueu les paraules que calga en aquestes frases:

1. Febrer es el mes mes curt de lany.
2. Sempre consultava lenciclopedia per elaborar els temes dels examens dhistoria.
3. El net del meu cosi germa es tecnic cinematografic i sempre va pel mon.
4. El proposit de la doctrina daquell filosof era aconseguir la gloria.
5. Els bens dels pares shan distribut entre tots els germans duna manera igualitaria.
6. Les aiges termals son bones per a la salut, per aixo anem tots els anys al balneari.

6. Accentueu les paraules del text segent que ho necessiten:
Segons diversos autors classics, les quatre cerimonies religioses mes importants que
celebraven els antics grecs estaven relacionades amb les practiques atletiques . Latletisme era
un fenomen lligat a la cultura i a la vida civil de les ciutats gregues. Pero despres de les
invasions barbares, la practica de latletisme va desapareixer quasi practicament de Grecia.
La historia de la literatura moderna mante una estreta dependencia dun desti historic
generalment tragic i tambe dun problema lingistic especific de Grecia.
11
Unitat 5. Diresi
1. Poseu accent o diresi, si cal, en les paraules destacades en negreta de les frases
segents:

a) Toms s un xic molt agrait, sempre fa bones accions desinteressadament.
b) La tctica del general era aillar lenemic en les muntanyes ms altes de Suissa.
c) Laqueducte de Segvia s un dels ms famosos de lart rom.
d) Les consequencies de prendre cocaina poden ser molt dolentes per al cos hum.
e) Jaume estava molt cansat perqu havia conduit quatre hores seguides.
f) Lluis i Lluisa parlen la llengua dels seus avantpassats.
g) El vei del primer pis es nega a acudir a la reunio de veins.
h) Una de les fruites que ms magrada s el raim.
i) El linguista feia les seues anotacions amb lnies obliques.
j) El parc nacional dAiguestortes s un dels ms bonics dels Paisos Catalans.
k) Joana dArc ha estat lheroina ms destacada de Frana.
l) Pasqual i Marius han produit quaranta ensaimades gegants.
m) Les enquestes sobre ls de les llengues poden ser molt ambigues.
n) El professor es questionava la dificultat de les preguntes a causa de les coincidencies en
les respostes.
o) No vaig poder collir les figues perqu hi havia unes roques molt grans al voltant de la
figuera.
p) Quan Raul anava al collegi el que ms li agradava era lhora de lesplai.
q) El bisbe agraia la nostra collaboraci perqu li havia produit una alegria molt gran.
r) En lantiguitat, els regnes cristians pagaven una quota per mantenir la pau amb els
sarrains.
s) El farmaceutic em va receptar un unguent per curar-me els granets de la cara.
t) Eloisa era la xica ms egoista que he conegut.

12 Quadern de Valenci Elemental



2. Poseu accents i diresis a les paraules del text que ho necessiten:

Des dUruguai, el nostre corresponsal Lluis Pau Llopis ens informa dels fets ocorreguts en
aquell pais:
Enguany, durant les pasques, les vagues han conduit lestat a la vora del collapse: la situacio
es ambigua, ja que el govern informa dels setze ferits durant les manifestacions ocorregudes a
la capital, mentre que loposicio parla de desenes de morts. Segons la versio governamental,
sha hagut de reinstaurar la llei marcial per tal daillar els elements pertorbadors. Lheroisme
de la poblacio sha posat de manifest durant la manifestacio diurna celebrada a Asuncin, en
que els treballadors i les forces progressistes han maleit, sense por a la repressio, el nom del
president.

3. Poseu accents i diresis a les paraules del text que ho necessiten:

Marius mirava de reull la genuina ensaimada de Mallorca mentre ens agraia lobsequi. Ens
convida a prendre cafe i la seua dona, Lluisa, comena a preparar-lo, mentre comentava que
no li agradava gaire el cafe que ja estava molt.
Marius comena a contar els seus viatges pel mon, sobretot lultim, a lHimalaia. Les
persones alli son amables i tofereixen de seguida te i un licor que abans de beure agraeixen
als deus. Alli, en posar el peu damunt el sol banyat per aigues que fluien per un amagatall,
caigue a terra i es va fer pols la ma. Despres ens parla de la feina: ens digue que no conduia
sense adduir cap excusa raonable. La proxima ocasio hauria dintentar no arribar tan tard o
trairia la seua confiana dipositada en ell, cas que el contracte li fora renovat. Per ultim,
sacomiada i ens digue adeu.

4. Poseu accent o diresi a les paraules del text que ho necessiten:
Pero, en certa forma, si que va ajudar a la nostra ruina, perque es va entossudir a quedar-shi
una setmana i una altra, un mes i un altre mes i els diners que ens havia donat el primer dia ja
feia temps que shavien consumit. Pero mon pare no gosava demanar-lin mes. Si alguna
vegada mon pare li insinuava aquell tema, el capita sospirava tan fort que del seu nas
semblava eixir un bram terrible que feia que mon pare, alarmat, abandonara de seguida
lhabitacio. Sovint, despres dalguna daquelles escenes, vaig veure el meu pare refregant-se
les mans amb desesperacio i estic ben segur que langoixa i la por que li produia aquella
situacio precipitaren la seua mort prematura.
Encara recorde molt be laspecte de la seua vella casaca, que solia apedaar ell mateix,
amagat dins de la seua habitacio. Mai no escrivia ni rebia cartes; amb els unics que parlava
era amb els nostres veins i nomes quan estava borratxo. Ningu no havia vist mai els seu cofre
obert.
Robert L. Stevenson, Lilla del Tresor.
13
Unitat 6. Les consonants oclusives
1. Escriviu P o B segons convinga:

destor__ alju__ dissa__te ver__
esquer__ ado__ a__domen ra__
du__te Cari__ glo__ ser__
jo re__ so__te llo__ col__

2. Escriviu T o D segons convinga:

acudi__ se__ nor__ absur__
quietu__ ga__ su__ ver__
institu__ parsi__ xi__ exactitu__
ri__ mri__ pare__ a__zar.

3. Escriviu C o G segons convinga:

csti__ ma__ dile__ amar__
fsti__ ne__ alber__ ple__
emboli__ esprre__ besu__ pa__te
fra__ment prle__ nufra__ mne__

4. Escriviu la paraula primitiva dels derivats segents:

esparreguera: _____________
amargant: ________________
castigar: _________________
covardia: ________________
absurditat: _______________
rapidesa: ________________
tuberia: _________________
sordesa: _________________
transitar: ________________
adobament: ______________


14 Quadern de Valenci Elemental



5. Completeu les frases segents amb les grafies corresponents:

a) Tu no sa__s encara com funciona aquest clu__.
b) Aquesta rece__ta gre__a t moltes virtu__s.
c) Tot aix s susce__tible de ser revisa__ pel socile__.
d) Tan llesta com s i no po__ continuar estudian__.
e) s un a__leta que ha aconseguit molts rcor__s.
f) Jo pren__ la ca__alera daquest peridic com a model.
g) Ha sigut un llam__ molt rpi__, ha durat el tem__s dun pessi__.
h) Han trenca__ el tra__tat de pau contra tot pronsti__.
i) Els casos que porta el teu advoca__ sn sempre polmi__s.
j) El coe__ ha caigu__ damun__ del ga__ moribun__.
k) Tin__ dolor a la__domen i a lestma__. Deu ser una __neumnia?

6. Completeu els buits del text segent amb les consonants oclusives que calguen:

Jo no enten__ per qu ell no sen fa crre__. Potser ja s massa tar__, potser la meua actitu__
lha desconcerta__. Jo apren__ amb lentitu__, per tinc se__ de coses noves i per aix pren__
tot all que la vida mofereix. Ell sa__ que ladmiraci que re__ de mi li la done amb
quietu__, sense fer grans escarafalls. Tanmateix recone__ que el nostre amor ja no s sli__
sin ci__.

Ell s cada vegada ms cal__ i ms esquer__. La seua a__sncia a__surda mompli de
solitu__ i em fa difcil su__sistir. Ja no tinc salu__ i el fre__ sapodera del meu nim covar__.


15
Unitat 7. Les grafies j / g / tj / tg
1. Ompliu els espais buits de les paraules segents amb J, G. TJ, TG:

1. __irafa 7. ob__ecte 13. passe__ar 19. ima__e
2. pla__es 8. __uliol 14. pro__ectar 20. missa__e
3. __erm 9. via__e 15. __ulivert 21. in__ecci
4. __ove 10. ob__ectiu 16. en__inyer 22. corre__ir
5. pu__ol 11. pi__ama 17. fre__ir 23. __espa
6. __ard 12. __imns 18. __eroglfic 24. avanta__e

2. Canvieu el nombre de les paraules segents:

1. platja: ___________ 5. monja: _____________
2. pluja: ___________ 6. granja: _____________
3. lletja: ____________ 7. taronja: _____________
4. boja: _____________ 8. enveja: ______________

3. Ompliu els espais buits daquestes frases amb J, G. TJ, TG:

1. Lob__ectiu daquest pro__ecte s saber la mi___ana dedat de la ___ent que ve al
___imns.
2. ___ess, ___eremies i ___osu sn tres noms molt freqents entre els ___ueus.
3. Esbrinar qu desi___a una persona bo___a s com resoldre un ___eroglfic.
4. Si volem fer el via___e durant el mes de ___ener, cal que comencem ___a a preparar el
tra___ecte.
5. Quan el meu __erm ma__or senu___a per alguna cosa, s pi___or que un salva___e.
6. __eroni es va fer ob__ector i ara a__uda la__untament en tasques de nete__a.



16
Unitat 8. La ela geminada (ll)
Tenen aquest so un grup de paraules en catal. Com que moltes vegades no es pronuncien
correctament, per recordar-les cal memoritzar-les, i, en cas de dubte, consultar el diccionari.

RECORDEU
No duen ll: celebrar, alegria, miler, mili, revelar, selecci, soluci, elegir,
elaboraci, al, colar...

1. Ompliu els buits de les paraules segents amb l o ll:

1. co____egi 6. a____egria 11. parau____a
2. re____aci 7. ce____ebrar 12. i____gic
3. pupi____a 8. ti____a 13. tranqui____a
4. aquare____a 9. ita____i 14. de____egat
5. pe____cula 10. exce____ent 15. i____uminaci
S'escriuen amb ll geminada moltes paraules que:

a) Comencen per:

all-: alleluia, allrgia, allucinaci, etc.
coll-: collaborar, collecci, collega, collegi, collocar, etc.
ill-: illegal, illegible, illusi, illegtim, etc.
sil-: sillaba, sillogisme, etc.

b) Acaben en:

-ella: novella, aquarella, caravella...
-illa: clorofilla, tilla, tranquilla...

c) I les paraules:

bllic excellent sollicitar intelligent
calligrafia sllaba pellcula rebelli...
Unitat 1. Practiques de pronncia 17



2. Completeu els espais buits de les frases amb l o ll:

1. La parau___a penici___ina t cinc s___abes.
2. La pe___cula explica la vida dun co___eccionista di___usions.
3. Vaig anar al bar per prendre una ti___a tranqui___ament
4. El de___egat de camp va ce___ebrar la victria de la se___ecci ita___iana
5. Aquest electricista ha co___aborat en la i___uminaci de la sa___a.
6. s i___cit que texpulsen del co___egi per culpa de la teua ca___igrafia.

18
Unitat 9. Les nasals: m, n, ny
Les grafies m, n i ny no solen presentar dificultat a lhora descriure, per cal recordar les
regles segents:

Escrivim m davant de: Excepcions:
B Combat, embotit, simbolisme
P Company, simposi, simptic
M
Commoure, commoci, commutar Paraules compostes: tanmateix, enmig,
granment...
F
Amfibi, amfiteatre, mfora,
circumferncia, mfasi
En els prefixos:
con-: confessor, conferncia, confiana...
in-: infmia, infern, infondre...
en-: enfilar, enfront

Escrivim n davant de: Excepcions
V Envoltar, convocatria, conveni Circumvallaci, triumvirat, tramvia
N Ennuvolar, connectar, Anna Somni

Aneu alerta:
Hi ha paraules que sescriuen amb m: somriure, premsa, empremta, impremta...
Hi ha paraules que tenen el grup mpt,: assumpte, atemptar, compte, smptoma, prompte,
temptaci...
Algunes paraules poden causar confusi per la seua semblana fontica, com ara:
1. Conte: narraci breu
2. Comte, comtessa: ttol nobiliari
3. Compte: acci de calcular

Unitat 1. Practiques de pronncia 19



1. Ompliu els espais buits amb les paraules conte, comte i compte:

1. Ja he perdut el __________ dels diners que mhe gastat en aquest viatge.
2. Si vas amb bicicleta per la carretera vs amb __________ amb els cotxes.
3. El __________ de Cocentaina viu a Valncia.
4. Com pot ser que no conegues el __________ de La Ventafocs?
5. Estic pensant a obrir un nou __________ corrent.
6. He acabat de llegir un recull de __________ de Merc Rodoreda.


20
Unitat 10. Les grafies x / ix / tx / ig
1. Ompliu els buits de les paraules segents amb la grafia que corresponga:

1. pun___ar 6. pan__a 11. __ic 16. esto__
2. __orio 7. mare__ 12. or__ata 17. passe__
3. __iulet 8. escabe__ 13. __eca 18. mi__
4. desi__ 9. despa__ 14. esqui__ 19. cartu__
5. mar__ar 10. co__e 15. ma__ 20. rebu__

2. Completeu aquestes paraules amb TX / IG segons convinga i feu-ne un derivat:

1. assa__: _____________ 5. estiue__:
2. capri__: _____________ 6. lle__:
3. des__: _____________ 7. empa__:
4. ro__: _______________ 8. bo__:

3. Ompliu els buits del text segent amb la grafia escaient:

a) __avier es que__ava molt perqu li feien mal els que__als i la pan__a.

b) He de__at els dibu__os dels __iquets al cala__ de la taula del despa__ que hi ha al
costat del fi__er.

c) De men avui tenim __ampinyons amb be__amel; de segon podem triar entre pe__ en
escabe__ o cu__a de corder, i de postres madu__es amb nata o __ocolate. La casa els
convida a una copeta de __ampany o __ers.

d) Enmi__ de lassa__, desprs de fer com si em pun__ara amb una __eringa, va__ sentir
que se maflu__aven les cames; desprs, una mena de mare__, el mn va desapar__er
de la meua vista i em va__ desmaiar.


Unitat 1. Practiques de pronncia 21



4. Fixeu-vos en el text segent. Ha estat preparat de manera que moltes de les paraules que
l'integren tenen el mateix so que xop, fletxa, clenxa, capritx o titubeig.

El rebu__ de l'ar_iver __ec a emplenar les fi__es d'El__ era l'origen de tot aquell mare__. Aquell
ar__iver treballava mi__ mat. Si no venia borra__o, es desdejunava, feia un passe__ amb co__e
i esmorzava __ulles a la plan__a. A les onze li arribava l'empa__. Es feia una du__a i, la roba en
una per__a, tornava ben __op un quart ms tard. Tot all resultava __ocant per a mi, de manera
que un dia va__ complir el meu desi__: el cor ben ro__, capu__a a la cara, li va__ buidar un
cartu__ i me'l va__ llevar d'enmi__.


22
Unitat 11. Les grafies z, s, ss, c,
1. Ompliu els buits de les paraules segents. Totes es pronuncien amb essa sonora:
a) Has aparcat en una zona prohibida, et po__aran una multa.
b) Per a la vi__ita del metge tinc el nmero on__e i la meua germana el quin__e.
c) Fins al de__embre no tindrem vacances.
d) El professor de m__ica mha po__at un __ero.
e) No s qu comprar-me, si la bru__a o la cami__eta.
f) Vols una cerve__a?

2. A partir dels adjectius subratllats, formeu substantius derivats amb el sufix esa:
a) s un home vell, est en la ___________.
b) s una dona bella, plena de ___________.
c) Diu que t una parella noble, que pertany a la ___________ italiana.
d) s tan tmid que ha decidit anar a un psicleg perqu li cure la _______.
e) Magraden els hmens delicats, que et tracten amb molta______________.

3. Completeu les frases segents amb els gentilicis corresponents:
a) Natalie s ___________: ha nascut a Londres.
b) Franois i Florence sn ___________: han nascut a Montpeller.
c) Mario i Piero sn ______________: han nascut a Lisboa.
d) Manuel i Antonio sn ____________: han nascut a Andalusia.
e) Mao i els seus amics eren __________: van nixer a la Xina.
f) Lech Walesa i Joan Pau II sn _______________.
g) Les persones nascudes a Rssia sn __________ i les que han nascut a Sussa sn
___________.

Unitat 1. Practiques de pronncia 23



4. Canvieu al femen les frases segents i recorda que per formar el femen de les
professions, afegim essa al mascul.
a) El seu marit s un metge molt bo. ___________________________________________
b) El meu gendre s advocat, per vol ser jutge. _________________________________
c) Vicent es presentar a alcalde en les prximes eleccions. _________________________
d) Magraden molt els prnceps que ixen en els contes. ____________________________
e) El marqus no sabia res de la boda de la seua filla. _____________________________

5. Ompliu els espais buits de les frases segents amb la grafia corresponent:
a) Dnam la teua adre__a i pa__ar a veuret.
b) El caf est ma__a dol__.
c) He de__idit fer-me una pli__a da__eguran__a.
d) Joan estava gro____im, per Amlia estava prim__ima.
e) Enric era un bon ca__ador.
f) Aten__i, el dillun__ el comer__ no fa vancan__es a Valn__ia.
g) Tinc molta urgn__ia darribar a ca__a.
h) Ens feren un test per me__urar-nos la intellign__ia.
i) Els membres del partit estaven enfadad__ims.
j) No s ne__e__ari que ho fa__es tan rpid.
k) La policia ha detingut la__a__ que va cometre aquell a__a__inat.
l) No s po__ible que la comte__a siga mestre__a de casa.
m) El profe__or de literatura angle__a va faltar ahir a cla__e.
n) LAlbufera de Valn__ia i tamb els seus eco__istemes a__o__iats es troben greument
amena__ats
o) Abans era riqu__im per ara s pobr__im.
p) Alguns tro__os daquest espectacle de dan__a ja els havia vist aban__.
q) Afortunadament els __ientfics han fet ja moltes pa__es endavant per a lavan__ en
aquest terreny.
r) Aquest banc, a ms de finan__ar els seus projectes, li ofereix tota mena de __erveis
comer__ials i finan__ers.
s) Una mirada al camp s una __en__a__i de plaer que impre__iona els sentits.
t) Els esprrecs __ilvestres sn for__a apre__iats.
u) Les faves __ac__ades es cuinen amb can__alada, __eba i llongani__a.
v) La tradi__i diu que el llaurador busca en el __el el mi__atge.
w) Van a___istir amb devo__i a la pro __e__ de Diumenge de Rams.
x) La mula comen__a a arro__egar la crrega amb molt desfor__.
y) La metge__a s una dona ro__a, amb els cabells arri__ats i de somriure dol__.

24
Unitat 12. Gnere
Variacions de gnere

Alguns noms tenen dos gneres, cadascun amb un significat diferent:

MASCULINS FEMENINS
el full (foli)
el fi (objectiu)
el llum (aparell)
el son (dormida)
el terra (sl, paviment)
el clau (per a clavar)
el pols (batec del cor)
el pudor (modstia)
el salut (salutaci)
el capital (diners)
un editorial (ttol)
un ordre (organitzaci)
un vocal (ajudant del president)
un guia (turstic)
la fulla (arbre)
la fi (acabament)
la llum (claror, energia)
la son (ganes de dormir)
la terra (element, terra)
la clau (per a obrir)
la pols (brutcia)
la pudor (olor)
la salut (benestar fsic)
la capital (dun estat)
una editorial (empresa que edita)
una ordre (un manament)
una vocal (les vocals)
una guia (llibre)

Alguns noms tenen el gnere diferent al castell:

MASCULINS FEMENINS
avantatge front
compte llegum
corrent marge
deute pendent
dot senyal
dubte costum
genoll lleixiu
afores carrer
full queixal
amargor dent
calor claror
suor anlisi
resplendor aroma
postres sndrome
resta sabata

Unitat 12. Gnere 25



1. Canvieu el gnere de les paraules en negreta:

a) La meua cosina va dir a la venedora que la infermera valenciana s vena de la
cuinera.

______________________________________________________________________
b) El meu cos va dir al ______________ que l_______________ ____________ s
____________ del ________________.
c) El professor de matemtiques t un nebot molt llest, per molt lent.

______________________________________________________________________
d) El criat ms simptic de la casa s litali, lamic de Joan; llstima que siga brut i
presumit.

______________________________________________________________________
e) s tan desgraciat que s cec, sord i mut a qualsevol consell.

______________________________________________________________________
f) Tothom deia que la malalta era morta, i la cambrera ms antiga de la casa, que s
molt catlica , va voler avisar el capell.
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
g) s el client ms fresc del mn, no paga mai al botiguer.

______________________________________________________________________
h) La portera diu que s molt santa i que per aix s soltera, per el que passa s que s
seca i antiptica.
____________________________________________________________________________________________________________________________________________
i) Lnic estudiant que va suspendre estava trist.
____________________________________________________________________________________________________________________________________________
j) El primer jugador ferit pel pblic s aquest que ara porten.

______________________________________________________________________
k) La campiona de lany passat ha quedat sisena enguany.

______________________________________________________________________
26 Quadern de Valenci Elemental



2. Completeu la srie segent segons se us indica en lexemple:

home pobre dona pobra
carrer ample carretera __________
vi agre llet __________
home noble dona__________
porter__________ portera amable
quadre abstracte pintura __________
gust __________ poma aspra
seient __________ cadira cmoda
alumne sensible alumna __________
xic __________ xica culta
resultat digne acci__________
fet terrible situaci __________
xic feble xica __________
programa__________ maquinria agrcola
porter adult portera__________
sogre simptic __________simptica
ramat __________ civilitzaci nmada
cos soluble matria __________
mestre savi __________ svia
fet possible histria __________
boig __________ intenci homicida
Unitat 12. Gnere 27



3. Com heu comprovat en lexercici anterior, hi ha adjectius que tenen una nica
terminaci per als dos gneres i daltres que en tenen dues. Tenint en compte que el
valenci i el castell tenen un funcionament parallela en aquesta qesti, classifica els
adjectius segents segons aquests criteris:

directe, esquerr, gris, velo, feli, invisible, valent, constant, vulgar, negre, tendre, cruel,
prudent, pudent, horrible, exacte, neutre, doble, familiar, rar, lent, content, simple, com,
calent.

una terminaci dues terminacions













4. Reescriviu les frases segents posant en femen les paraules en negreta. Tingueu en
compte que caldr fer altres canvis.

1. Sembla un jugador hbil, per s molt dolent.
___________________________________________________________________________
2. Aquell professor sha fet clebre perqu s molt docte.
___________________________________________________________________________
3. El meu fill s massa prudent, magradaria que fora ms auda.
___________________________________________________________________________
4. El nostre millor amic s prou avar.
___________________________________________________________________________
5. El cos s pobre i humil.
___________________________________________________________________________

28
Unitat 13. Nombre
1. Poseu en plural les paraules en negreta i feu els canvis que calga:

a) Lartista foraster no participar a lexposici.
_______________________________________________________________________
b) El mestre del meu germ s mallorqu.
_______________________________________________________________________
c) Lavi sempre cantava la millor can.
_______________________________________________________________________
d) El criat portava el tovall penjat al bra quan servia el sopar.
_______________________________________________________________________
e) Lexplosi fou deguda a una equivocaci del vigilant.
_______________________________________________________________________
f) Aquell capell americ s amic de loncle.
_______________________________________________________________________
g) El davanter daquest equip s molt bo.
_______________________________________________________________________
h) Vols el crost de pa?
_______________________________________________________________________
i) El campi s cos del rei.
_______________________________________________________________________
j) Lnica condici del comprador s que el mel siga madur.
_______________________________________________________________________
k) Alguna vegada el domador posa el cap dins la boca del lle.
_______________________________________________________________________
l) La pitjor reuni s la que fem el dissabte.
_______________________________________________________________________
m) El ve del meu sogre s fadr.
_______________________________________________________________________
Unitat 12. Gnere 29



2. Atenci amb el gnere i el nombre dalguns mots. Subratlleu la soluci correcta en
cada cas:

a) Ha fet (un bon / una bona) dinar i ( uns / unes) postres (magnfics/ magnfiques).
b) Tenia (molt/ molta) son i va posar (el/la) cap damunt (els meus/ les meues) genolls.
c) Si sen van (aqueixos/ aqueixes) nvols encara far (un/ una) calor ms (fort/ forta).
d) Tinc (molt/ molta) picor en (el/ la) nas.
e) Viu en (un /una) carrer brut i (ple/ plena) de (mals/ males) olors.
f) Porta (el/ la) botija (ple/ plena) daigua.
g) Hi havia tanta gent que tothom va rebre (molts/ moltes) espentes i (algun/ alguna)
xafada.
h) Ja pots posar damunt la taula (els/ les) tovallons (nets/ netes) perqu (el /la) sopar ja est
(calent/ calenta).
i) Tenia (tant/ tanta) fam que es va menjar (tot el/ tota la) ram en (el/ la) berenar que vam
fer ahir.

30
Unitat 14. Demostratius i possessius
14.1 Els demostratius

Nivell de formalitat alta
Mascul sing. Femen sing. Mascul pl. Femen pl. Neutre Situacionals
Aquest Aquesta Aquests Aquestes A Ac
Aqueix Aqueixa Aqueixos Aqueixes Aix Aqu
Aquell Aquella Aquells Aquelles All All (all)

Registre colloquial
Mascul sing. Femen sing. Mascul pl. Femen pl. Neutre Situacionals
Este Esta Estos Estes A Ac (aqu)
Eixe Eixa Eixos Eixes Aix
Aquell Aquella Aquells Aquelles All All (all)

1. Ompliu els buits de les frases segents amb els demostratius que hi falten:

a) _________ mat he sentit per la rdio que avui far ms fred.
b) _________ xica que vam conixer lany passat a la platja no ha vingut _________ any.
c) Estic fins al capdamunt d_________ director. Es passa el dia manant. Fes _________,
fes _________. No puc ms.
d) Espere que _________ nit no faa massa calor.
e) Comena a cansar-me _________ de dinar a les quatre de la vesprada.
f) _________ visita al museu va ser el que ms em va agradar.
g) Ja hem vist _________ pellcula, perqu no poses _________ dAriadna Gil que et vaig
regalar?
h) _________ carta s del meu germ; lhe llegida _________ mat.
i) _________ camisa que mhas agafat, me lha regalada ma mare.
j) Estic totalment dacord amb _________ que acabes de fer.
Unitat 13. Demostratius i possessius 31



14.2 Els possessius

A. Possessius tnics


Singular Plural

Mascul Femen Mascul Femen
1a pers. sing. (el) meu (la) meua (els) meus (les) meues
2a pers. sing. (el) teu (la) teua (els) teus (les) teues
3a pers. sing. (el) seu (la) seua (els) seus (les) seues
1a pers. pl. (el) nostre (la) nostra (els) nostres (les) nostres
2a pers. pl. (el) vostre (la) vostra (els) vostres (les) vostres
3a pers. pl. (el) seu (la) seua (els) seus (les) seues

Els possessius poden usar-se davant del nom (avantposats) o darrere del nom (postposats) al
qual determines. Quan van davant del nom, han danar acompanyats de larticle determinat:
el meu ordinador, la teua companya, els teus llibres, etc.

1. Completeu les frases segents amb els possessius corresponents:

a) No he vist mai _________ cosines (de tu).
b) Vull que em donen _________ adrea (dells).
c) _________ situaci econmica comena a ser perillosa (de nosaltres)
d) Quina s _________ habitaci (de vosaltres)?
e) _________ cotxe s molt rpid (de mi).
f) _________ opini no mimporta (della).
g) No puc suportar _________ vens (de mi).
h) _________ nebot (de mi) s amic de _________ germanes (de tu).
i) _________ ordinador sha espatllat (dell).
j) _________ festes sn molt conegudes (de nosaltres).


32 Quadern de Valenci Elemental



B. Possessius tons


Singular Plural
Mascul Femen Mascul Femen
1a persona Mon Ma Mos Mes
2a persona Ton Ta Tos Tes
3a persona Son Sa Sos Ses

Els possessius tons noms sutilitzen amb els noms de parentiu: mon pare, ma mare... i en
algunes expressions estereotipades, com ma vida, ta casa, Sa Majestat, Sa Santedat...


2. Substituu els possessius tnics daquestes oracions per possessius tons:

a) La meua mare vol parlar amb tu. _______________________________________
b) El seu pare est jubilat. ______________________________________________
c) La teua tia ha vingut a veuret. ________________________________________
d) En la meua vida he vist una cosa com aquesta! ____________________________
e) Mha dit el teu oncle que sen va a viure fora. ____________________________
f) Hem quedat a veurens en la seua casa. __________________________________

33
Unitat 15. Pronoms febles
1. Ompliu els espais buits amb HO, LO o EL:

a) Comprem lesmorzar ara o ______ comprarem desprs?
b) Aix, ______ donarem als mestres.
c) On vols comprar______, el jersei?
d) El que vull s que _____ expresseu tot amb claredat.
e) ______ tinc guardat a larmari, el vestit.
f) ______ comprens clarament, tot ______ que et vull dir?
g) Al pobre Pere, van enviar ______ al soterrani.
h) Tot all de la pila, volen tirar ______ a la foguera.
i) No ______ dir, el que pense.
j) ______ necessitaven, el seu informe, perqu volien saber______ tot.
k) ______ anunciar amb temps, aix tothom podr saber ______.
l) ______ posars al garatge o vols deixar ______ fora, el cotxe?

2. Ompliu els espais buits segents amb els pronoms personals febles EN, HO i EL, LA,
ELS, LES, segons corresponga:

- Porta barret Miquel? S que ______ porta.
- Porta el barret Miquel? S que ______ porta.
- Porta all Miquel? S que ______ porta.

- Rep visites, el governador? S que______ rep.
- Rep les visites que esperava, el governador? S que ______ rep.
- Rep tot el que esperava, el governador? S que ______ rep-

- Ven carn la carnissera? S, s que ______ ven.
- Ven la carn la carnissera? S, s que ______ ven.
- Ven aix la carnissera? S, s que ______ ven.

- Sempre diu que vindr prompte? S, sempre ______ diu.
- Sempre diu mentides? S, sempre ______ diu.
- Sempre diu la veritat? S, sempre ______ diu.

- Llig el llibre, Pere? S que ______ llig.
34 Quadern de Valenci Elemental



- Llig poemes Pere? S que ______ llig.
- Llig tot el que vol, Pere? S que ______ llig.

3. Reescriviu les frases i canvieu els mots en negreta pels pronoms LI, ELS, LOS o LS:
a) Portarem aigua als treballadors.____________________________________________
b) Llava la roba als convidats. _______________________________________________
c) Ensenyars el pis a la vena. _______________________________________________
d) Va comprar verdura als llauradors. _________________________________________
e) Estira les trenes a les nenes. _______________________________________________
f) Cantvem canons a lavi. _________________________________________________
g) Va aturar un taxi per a lvia. ______________________________________________
h) Dem vendrem la roba a les modistes. _______________________________________
i) Corda les sabates als teus fills. _____________________________________________
j) Ara preguntar a les guies on s leixida. _____________________________________

4. Ompliu els espais buits amb els pronoms LI, EL, LA, LO:

a) Nria ja t el carnet. Com que fa poc que ______ t, els seus pares encara no ______
volen regalar el cotxe.
b) Jo ja ______ tinc, aquest llibre; ______ vaig veure en una llibreria i ______ vaig
comprar.
c) Aquest disc no _____ t, Joan; segur que ______ agradaria tenir______.
d) Molt b, senyor; si ______ agrada aquesta habitaci, ______ reservarem per a vost.
e) ______ embolique el pasts o no? Si ___ vol, haur dagafar______ per davall perqu
no se ______ faa malb.

5. Ompliu els espais buits amb els pronoms LI o L:

a) Encara no ______ has donat all?
b) Busques la pilota? ______ hem perduda!
c) Qui ______ ha dit que sha desbaratat el cotxe?
d) Quan vinguen a buscar el disc, ______ amagar.
e) Si trobssem Joan, ______ explicarem la veritat.
f) Quantes vegades ______ heu repetida, aquesta funci?
g) Si ve, ______ haurem de dir que no podem anar dexcursi.
h) Sempre vol que ______ obriu la porta.
i) Si saps que plora, per qu _______ agafes els joguets?
j) Ha tocat Miquel. ______ invitarem a la festa.

6. Ompliu els espais buits amb els pronoms LO o HO (- HO):

a) Ja vols portar _______, all?
b) On voleu deixar ______, el cotxe?
c) Ricard mha telefonat; quan ______ spia Dolors...
d) Aix no queda b ac, canvieu _______ de lloc.
e) Aquest aparell destorba. Lleveu ______ dac.
Unitat 15. Pronoms febles 35



f) Encara no ______ s, si vindr o no vindr.
g) Si el veus trist, no en faces cas: sempre ______ est.
h) Aquest clau sha despuntat i no puc clavar_______.
i) Li vaig demanar que membolics b el rellotge, per no va voler fer______.
j) Jo diria que era espavilat; si ms no, ______ semblava.

7. Substituu els complements subratllats pels pronoms EN o HI:

a) Avui no puc anar al teatre perqu tinc molta faena.
_______________________________________________________________
b) Per qu poses el tabac sobre la taula?
_______________________________________________________________
c) Quan vas entrar al menjador, ja dormem.
_______________________________________________________________
d) No vages a la piscina!
_______________________________________________________________
e) Construiran un bloc de pisos al costat de la catedral.
_______________________________________________________________
f) Eixireu molt tard del cine?
_______________________________________________________________
g) No travesses per aquell lloc, que s perills.
_______________________________________________________________
h) Dibuixava animals a les parets.
_______________________________________________________________

8. Ompliu els espais buits amb els pronoms EN o HI:

a) Voleu visitar el museu? Doncs dem ______ anirem.
b) Aquesta taula no la toques; ______ treballe jo.
c) Vas a la botiga? No _____ vages, perqu jo______ vinc i est tancada.
d) Aquest llit s nou. ______ has dormit b?
e) La paret del despatx est molt buida. Per qu no ______ poses un quadre?
f) Lvia es ficava la m a lenorme butxaca del davantal i sempre ______ treia algun
caramel.
g) Va agafar un paper per a escriure ______ el seu nom.
h) El Montseny s molt bonic. Quan ______ anirs?
i) The comprat un bloc perqu ______ apuntes coses noves.
j) s un camp daviaci menut. Noms ______ poden aterrar un parell davions.
k) Aquest jard sembla un desert, des que ______ vas arrancar lherba.
l) La muntanya russa s perillosa. Vigila quan ______ puges.
36 Quadern de Valenci Elemental



9. Completeu amb un sol pronom feble:
a) Van assegurar (a mi) ______ que dilluns que ve arribaria el paquet, per jo no ______
tenia gens clar.
b) Digues als companys que no patisquen. ______ ajudarem a acabar la faena.
c) Ell va telefonar a unes amigues i va convidar ______ a sopar.
d) A Jlia, ______ he portat taronges del meu hort. Vosaltres ______ voleu tamb?
e) El cine est ple. No podem entrar ______.
f) Qu voleu que us compre del mercat? Compra______ maduixes i nata.
g) Per favor, dna ______ (a ella) la invitaci, que vull convidar______ al teatre.
h) Qui ______ ha dit (a tu) que brigues la finestra?
i) Volia convidar les meues ties, per no ______ he localitzades.
j) Han arribat ja les noves empleades, per no ______ he pogut explicar qu han de fer.
k) Vs a lhabitaci i entretn el xiquet un moment. De seguida ______ vaig jo a llegir-
______ un conte.
l) Agafa els tovallons i guarda______ al calaix.
m) Carme ha portat cinc iogurts, per ______ necessitem ms.
n) El secretari ______ ha encarregat (a nosaltres) que organitzem la festa. Vosaltres
______ sabeu?
o) Encara que ens ha vist cansats, ha decidit denegar______ el perms.
p) Si vosaltres aneu a la festa, nosaltres tamb ______ anirem.
q) Volen comprar______ (a mi) les pomes perqu ______tinc ms barates.
r) Les xiquetes volen que compres lordinador. Fes______ cas i compra ______.
s) Deixa______ (a ells) la goma, si no ______ utilitzes.
t) Encara et queden diners? Jo ja no ______ tinc.
u) Pareixia que tot estava preparat, per no ______ podem assegurar.
v) No s qu has fet amb les factures, busca______ b.
w) Maria ______ va preguntar (a vosaltres) si podeu deixar______ el cotxe.
x) Van comprar______ les sabates (a nosaltres) perqu les altres ja no______ cabien.
y) Ajuda (Margarida) ______ a pagar lordinador perqu desprs ens ______ deixar.
z) Va contar______ (a elles) la pellcula i ______ va convidar a veure ______.
aa) Anna vindr a ma casa dem, per no crec que el seu marit ______ vinga.
bb) No em demanes diners que no ______ tinc, vs a buscar______ al banc.
cc) Si veus els melons a bon preu, compra ______.
dd) A Juli, ______ agraden els cotxes, per no vol tindre ______.

Unitat 16. Morfologia verbal

MODELS DE CONJUGACI
TEMPS I MODES 1a AR 2a RE/-ER 3a incoatius/purs IR
Infinitiu Cant-ar Perd-re / Tm-er Serv-ir / Dorm-ir
Gerundi Cant-ant Perd-ent Serv-int
Participi Cant-at Perd-ut Serv-it
INDICATIU
Unitat 16. Morfologia verbal 37



Present dindicatiu (jo) cant-e
(tu) -es
(ell) -a
(nos.) -em
(vos.) -eu
(ells) -en
Perd-
-s
-
-em
-eu
-en
serv-isc- dorm-
-eix-es -s
-eix- -
-im
-iu
-eix-en -en
Pretrit imperfet
dindicatiu
(jo) cant-ava
(tu) -aves
(ell) -ava
(nos.) -vem
(vos.) -veu
(ells) -aven
perd-ia
-ies
-ia
-em
-eu
-ien
serv-ia
-ies
-ia
-em
-eu
-ien
Pretrit perfet
simple
(indicatiu)
(jo) cant-
(tu) -ares
(ell) -
(nos.) -rem
(vos.) -reu
(ells) -aren
perd-
-eres
-
-rem
-reu
-eren
serv-
-ires
-
-rem
-reu
-iren
Pretrit perfet
perifrstic
(=perf. simple)
(jo) vaig, (tu) vas, (ell) va, (nos.) vam, (vos.) vau, (ells) van

+INFINITIU (cantar / perdre / tmer / servir / dormir)
Futur simple
(indicatiu)
(jo) cantar-
(tu) -s
(ell) -
(nos.) -em
(vos.) -eu
(ells) -an
Perdr- temer-
-s -s
- -
-em -em
-eu -eu
-an -an
servir-
-s
-
-em
-eu
-an
Condicional simple
(indicatiu)
(jo) cantar-ia
(tu) -ies
(ell) -ia
(nos.) -em
(vos.) -eu
(ells) -ien
Perdr-ia temer-ia
-ies -ies
-ia -ia
-em -em
-eu -eu
-ien -ien
servir-ia
-ies
-ia
-em
-eu
-ien
SUBJUNTIU
Present de subjuntiu (jo) cant-e
(tu) -es
(ell) -e
(nos.) -em
(vos.) -eu
(ells) -en
perd-a
-es
-a
-em
-eu
-en
serv-isc-a dorm-a
-isqu-es -es
-isc-a -a
-im
-iu
-isqu-en -en
Pretrit imperfet
de subjuntiu
(jo) cant-ara/-s
(tu) -ares/-esses
(ell) -ara/-s
(nos.) -rem/-ssem
(vos.) -reu/-sseu
(ells) -aren/-essen
perd-era/-s
-eres/-esses
-era/-s
-rem/-ssem
-reu/-sseu
-eren/-essen
serv-ira/-s
-ires/-isses
-ira/-s
-rem/-ssem
-reu/-sseu
-iren/-issen
IMPERATIU
imperatiu (present) cant-a (tu)
-e (ell/a, vost)
-em (nosaltres)
-eu (vosaltres)
-en (vosts)
perd-
-a
-em
-eu
-en
serv-eix- dorm-
-isc-a -a
-im
-iu
-isqu-en -en
TEMPS COMPOSTOS
pretrit indefinit
(indicatiu)
(jo) he, (tu) has, (ell) ha, (nos.) hem, (vos.) heu, (ells) han
+ PARTICIPI (cantat / perdut / temut / servit / patit)
38 Quadern de Valenci Elemental



16.1 Present dindicatiu

1. Escriviu la forma del present corresponent als infinitius posats entre parntesis:

En Buck ara ___________ (SER) aqu, al meu costat. Mentre ______________
(ESCRIURE), ______________ (SOSPIRAR) de tant en tant i m ______________
(ACOSTAR) la punta del musell a la cama. El morro i les orelles se li han tornat gaireb
blancs i, des de fa un temps, se li ha posat damunt els ulls aquell vel que sempre es
______________ (POSAR) als ulls dels gossos vells. M______________ (EMOCIONAR)
quan el mire. ___________ (SER) com si aqu, al meu costat, hi hagus una part de tu, la part
que ms m______________ (ESTIMAR), aquella que, fa tants anys, dels dos-cents hostes
del refugi, va saber triar els ms infeli i lleig de tots.

En aquests mesos, tot vagarejant en la solitud de la casa, els anys dincomprensions i els mals
humors de la nostra convivncia shan esvat. Els records que m______________
(ENVOLTAR) __________ (SER) els records de quan tu eres petita, un cadell vulnerable i
perdut. ____________ (SER) a ella a qui escric, i no a la persona ben protegida i arrogant dels
darrers temps.

2. Ompliu els buits de les frases segents amb la forma corresponent dels verbs entre
parntesis:

a) Nosaltres ______________(VIURE) prop don vosaltres ______________ (VIURE).
b) ______________ (ESTAR) vosaltres dacord amb les accions executades?
c) Tot aix no ______________ (CABRE) a ma casa.
d) Els amics sempre ______________ (ANAR) de viatge al mateix lloc.
e) Tots els dies ______________ (NIXER) molts insectes al camp.
f) Lola ______________ (ESTALVIAR) per a poder comprar-se un cotxe.
g) Aquestes famlies ______________ (PAGAR) trenta mil pessetes de lloguer del pis.
h) Jo ______________ (DORMIR) des de les onze de la nit fins a les sis del mat.
i) Alfons i tu ______________ (SER) els delegats del curs.
j) Ell ______________ (DOBLEGAR) el full per a poder escriure per darrere.
k) Nosaltres ______________ (EIXIR) guanyant en totes les situacions.
l) Els pares de Jordi ______________ (CONSENTIR) la seua conducta.
m) Aquesta empresa ______________ (CONSTRUIR) els edificis amb molta eficcia.
n) A partir dara, com a advocat de la causa, jo ______________ (INSTRUIR) aquest cas.
o) Tots nosaltres ______________ (CONSTITUIR) la societat civil.
p) Aquest programa informtic ______________ (TRADUIR) els textos amb molta
rapidesa.
Unitat 16. Morfologia verbal 39



q) Tu ______________ (LLEGIR) un captol sempre abans de dormir.
r) ltimament jo ______________ (DORMIR) massa hores.
s) Per qu tu ______________ (EIXIR) normalment per la porta de darrere?
t) Un moment. Ara ______________ (IMPRIMIR) jo a i ens nanem al cinema.
u) En el mes de gener nosaltres ______________ (TENYIR) la roba de negre.
v) Quan hi ha un revolt en la carretera jo ______________ (REDUIR) la velocitat.
w) A pesar de tot, nosaltres ______________ (CONTINUAR) sent els mateixos.
x) Tot aix ______________ (TENIR) molt bona imatge.
y) Pere sempre ______________ (ALAR) les xiquetes de bon mat.
z) Vosaltres ______________ (FUMAR) noms a laire lliure.

3. Ompliu els buits de les frases segents amb la forma corresponent dels verbs entre
parntesis:

a) Jo __________ (ESCRIURE) les correccions amb el bolgraf roig.
b) Joana i jo __________ (PASSEJAR) totes les vesprades pel parc.
c) Com que vosaltres no __________ (ATENDRE) no __________ (COMPRENDRE) les
explicacions que __________ (FER) el professor.
d) Els alumnes __________ (COMENAR) les classes amb molta illusi.
e) Els anglesos __________ (CONDUIR) per lesquerra i nosaltres __________
(CONDUIR) per la dreta.
f) Tu no __________ (SABER) que eixes coses no es __________ (FER)?
g) El decret de salut pblica __________ (ESTABLIR) els llocs on es pot fumar.
h) Si tu __________ (VOLER), __________ (PODER) fer les coses millor.
i) Fixat com els xiquets __________ (AGAFAR) laigua i __________ (REGAR) les
plantes del jard.
j) Cada dia ella __________ (EIXIR) de sa casa a les 7, __________ (ESMORZAR) al
bar de la plaa i, desprs, __________ (ANAR) a treballar.
k) On thas ficat? __________ (TENIR) les mans brutes de terra.
l) Jo __________ (SER) el germ major, per el meu germ i jo __________
(SEMBLAR) bessons, encara que ell __________ (SER) dos anys ms xicotet.
m) Jo __________ (PODER) fer el dinar tots els dies, per noms el __________ (FER)
quan __________ (VOLER) i __________ (TENIR) ganes de fer-lo.
n) Ells __________ (CONIXER) un actor fams per jo no el __________
(CONIXER).
o) Nosaltres des dac __________ (SENTIR) el soroll de les motos. Com pots dir que tu
no el __________ (SENTIR)?
p) Des de la meua cadira no __________ (VEURE) b la pissarra. La mestra __________
(CREURE) que jo __________ (NECESSITAR) ulleres.
q) Jo cada estiu __________ (ANAR) a la platja, i vosaltres on __________ (ANAR)?
r) Aix no __________ (SER) correcte. Tu __________ (PERDRE) les millors
oportunitats perqu no __________ (PENSAR) b les coses.
40 Quadern de Valenci Elemental



s) Per a fer un bon pasts, Ramon __________ (SEGUIR) els passos indicats en el llibre de
cuina. Si tu __________ (LLEGIR) aquest llibre __________ (PODER) fer-lo igual.
t) Ma mare __________ (PATIR) quan jo __________ (TORNAR) tard a casa.
u) Ell sempre __________ (VENIR) abans que jo. Realment, jo no __________
(CRRER) tant com ell.
v) La meua germana sempre s__________ (AFLIGIR) quan veu que els caadors
__________ (CAAR) peces molt petites.
w) Jo __________ (VIURE) al camp i __________ (ESTAR) molt content.
x) Hui comena la campanya que __________ (COMBATRE) el cncer, per jo no
__________ (CREURE) que puga anar-hi.
y) Nosaltres no __________ (CONIXER) el nou aspirant, per __________ (TENIR)
molt bones referncies dell.

16.2 Futur i condicional

1. Colloqueu el verb que teniu entre parntesis en la forma adequada de futur:

a) Aquesta jaqueta, jo mateix me la ______________ (REFER) tota i ______________
(SEMBLAR) nova.
b) Dem a la nit, nosaltres ______________ (PODER) dormir tant com
______________(VOLER).
c) I vosaltres, ______________ (ADMETRE) una situaci aix?
d) Els teus amics ja ho ______________ (SABER) i ______________ (ARRIBAR)
prompte.
e) Empar i tu______________ (HAVER) de dir-li-ho sense falta dem.
f) No et preocupes, perqu ells ja no ho______________(RESOLDRE).
g) No s si ells______________(VOLER) venir a la festa.
h) Ho tenim clar: en acabar de sopar ens ______________ (GITAR) a dormir.
i) T_________ (HAVER) dalar prompte, perqu nosaltres ____________ (EIXIR)
dhora.
j) Quants en ______________ (VOLER) ell, un o dos?
k) Jo hi ______________ (ANAR) dem i vosaltres ______________(VENIR) quan
podreu.
l) A ells no els ______________(VALER) tots els esforos que estan fent.
m) Tho confirme, Sento i jo ______________ (TENIR) una filla.
n) Lany que ve no ____________ (HAVER-HI) tants problemes com enguany.

Unitat 16. Morfologia verbal 41



2. Colloqueu el verb que teniu entre parntesis en la forma adequada de condicional
simple:

a) Salvador em va dir que ______________ (VENIR), per no ha vingut.
b) Si tingurem ms temps ______________ (TRAURE) tots els llibres, els
______________(NETEJAR) i els ______________(ORDENAR) alfabticament.
c) Tu ______________ (SABER) ms si tho proposares.
d) Ens vau dir que no ______________ (TRANSIGIR) i ja veieu qu heu fet.
e) Vicenta, no ______________ (TOSSIR) si no fumares tant.
f) Si Adri hagus pagat, ja ______________ (PERTNYER) al nostre club.
g) Lequip assegurava que ______________ (VNCER).
h) Ens van dir que els dos detectius privats ______________ (BUSCAR),
______________ (DESCOBRIR) i ______________ (ANALITZAR) totes les proves.
i) Si jo pogus, t______________ (AJUDAR).
j) Si el deixrem, el coordinador ____________ (PRENDRE) totes les decisions.
k) Bon dia, (jo) ______________ (VOLER) dos pots de llet en pols.
l) Si pagares els rebuts no et ______________ (TALLAR) la llum.
m) Va assegurar que avui ______________ (VENIR) a dinar.
n) Us ______________(FER) res callar una estona?
o) Si posares un bon preu ho ______________ (VENDRE) abans.
16.3 Imperfet dindicatiu
1. Utilitzeu les formes de limperfet dindicatiu, en la persona adient al context, del verb
que hi ha entre parntesi:

a) La seua signatura ____________ (TENIR) el mateix tra de sempre.
b) Un dels xiquets ____________ (DUR) una pilota.
c) Abans tu ____________ (POSAR) la msica massa alta i ______________
(MOLESTAR) el venat.
d) Lestiu passat nosaltres mateixos _____________ (PLANTAR) les flors, desprs les
______________ (COLLIR) i les ____________ (DUR) a vendre.
e) Quan ___________ (SER) menut, Joanet ___________ (TRENCAR) tot all que
____________ (TOCAR).
f) En la reuni el director ____________ (ARGIR) sempre els mateixos punts de vista.
g) Mentre jo __________ (TRAURE) cinc aprovats, vosaltres sols en ____________
(TRAURE) dos.
42 Quadern de Valenci Elemental



h) Lhabitaci _____________ (FER) molta pudor de tabac.
i) Quan jo ___________(FER) el batxillerat _____________ (DUR) la bossa plena de
llibres.
j) Mentre nosaltres ____________ (MENJAR) vosaltres encara ____________ (COURE)
larrs.
k) _______________ (SER) les quatre i vosaltres encara no ____________ (VOLER)
tornar a casa.
l) Ahir no __________ (HAVER-HI) xiquets al parc, no s qu ___________ (PASSAR).

2. Corregiu les formes dimperfet dindicatiu de les frases segents. La xifra entre
parntesis indica el nombre derrors:

a) Anabem a la platja amb el trenet i mai no teniem pressa (3).

___________________________________________________________________________

b) Els xics aquells corren com llebres. (1)

___________________________________________________________________________

c) Tot es resolvia b si pujaveu a les barques (2)

___________________________________________________________________________

d) El testament no incloia cap referncia als fills (1)

___________________________________________________________________________

e) Conduem de pressa quan ms plova (2).

___________________________________________________________________________

f) Feiem les pastes de Nadal quan passaba Tots Sants (2).

___________________________________________________________________________

g) Dues un vestit marr i quees b a tothom (2).

___________________________________________________________________________

h) Vees com es dissolvien laigua i loli (2).

___________________________________________________________________________

i) En aquella escola no saprendia tant com en la meua (1).

___________________________________________________________________________
Unitat 16. Morfologia verbal 43



16.4 Present de subjuntiu
1. Completeu les frases segents amb el present de subjuntiu dels verbs que hi ha entre
parntesis:

a) La professora desitja que elles _______________ (APRENDRE) la lli.
b) Pretenen que nosaltres els ______________ (VENDRE) la moto a bon preu.
c) La professora de qumica vol que els alumnes ______________ (DISSOLDRE) b els
components.
d) A cap pare no li fa grcia que un fill_______________ (SUSPENDRE) cap examen.
e) No crec que aquesta roba _______________ (VALDRE) tant com marca.
f) No crec que vost _______________ (EIXIR) cada dia a sopar fora.
g) No trobars ning que _____________ (FER) el treball com ella el fa.
h) No s possible que Llus i Pilar _____________ (ANAR) a la festa.
i) Estem buscant un pis on ________________ (PODER) trobar-nos a gust.
j) Us desitgem que ______________ (SER) molt felios.
k) No vull que els xiquets _______________ (BEURE) i ______________ (MENJAR)
tantes llepolies.
l) No hi ha ning que _______________ (VOLER) contestar-me?
m) Conv que tu _______________ (FER) un esfor molt gran.
n) Conxa pretn que nosaltres _______________ (CONIXER) els seus amics.
o) El refrany ho diu: qui no ________________ (VOLER) pols que no ____________
(ANAR) a lera.
p) Els qui no _______________ (SABER) el resultat o no ____________ (ENTENDRE)
el problema, que ____________ (ALAR) la m.

2. Convertiu aquestes ordres en prohibicions:

a) Agafa aquell paper! ______________________________________________________
b) Beu aigua! _____________________________________________________________
c) Vine a ma casa. _________________________________________________________
d) Acostat ac. ___________________________________________________________
e) Digueu la veritat. ________________________________________________________
f) Miram. _______________________________________________________________
g) Veneu els quadres! ______________________________________________________
h) Arranqueu aquestes herbes! _______________________________________________
i) Suspn la decisi! _______________________________________________________
j) Preneu ms caf! ________________________________________________________
k) Bufa! _________________________________________________________________
l) Enceneu el foc! _________________________________________________________
m) Trau el cap per la finestra! ________________________________________________
n) Beveu ms tilla. ________________________________________________________
o) Calla! _________________________________________________________________
p) Riu! __________________________________________________________________
44 Quadern de Valenci Elemental



q) Moveu aquell moble! ____________________________________________________
r) Escolta el que et diuen! ___________________________________________________
s) Escriviu el vostre nom ac! ________________________________________________
t) Seu en aquesta cadira! ____________________________________________________

3. Torneu a escriure aquestes frases tot modificant-les dacord amb els canvis que
demane la coherncia gramatical:

Exemple: Encara treballa molt s possible que encara treballe molt

a) El peridic diu la notcia.
No crec que _______________________________________________________
b) La novella acaba molt b.
No mha agradat que la novella _______________________________________
c) Ell vol visitar un museu cada dia
No crec que _______________________________________________________
d) Aquesta nit ix el tren cap a Girona.
No crec que _______________________________________________________
e) Li conv molt parlar amb tu.
s possible que ____________________________________________________
f) Saben que he rebut la contestaci per telfon.
Dubte que ________________________________________________________
g) Els meus amics estan molt contents.
Em sorprn que ____________________________________________________
h) Carme escriu a la seua cosina.
Digues a Carme que ________________________________________________
i) Vine immediatament!
Vull que __________________________________________________________
j) Crec que viur molts anys.
No crec que _______________________________________________________
k) Mhan dit que naixer per Nadal.
s possible que ____________________________________________________
l) El president coneix la problemtica dels treballadors.
Mestranya que ____________________________________________________
16.5 Imperfet de subjuntiu
1. Ompliu les frases segents amb la forma adequada del pretrit imperfet de subjuntiu:

Unitat 16. Morfologia verbal 45



a) Confiava que Xavier ho_____________ (FER) aix.
b) Si ____________ (CRRER) ms, encara podrem agafar lautobs.
c) Magradaria que vosaltres em ______________ (DONAR) una altra ra.
d) Si vosaltres _____________ (REBRE) la informaci prompte, voldria que
m____________ (AVISAR).
e) Ens va desitjar que nosaltres mai no ens ________________ (TROBAR) en una
situaci tan conflictiva.
f) Magradaria molt que els meus cosins ______________ (VOLER) venir amb mi.
g) Em va demanar que _____________ (ESTAR) callat un moment.
h) Mai no hauria pensat que unes teories aix ______________ (APARIXER) publicades.
i) Llcia desitjava que scar i jo ____________ (ANAR) a sa casa.
j) Si Loli i Vicent ____________ (TENIR) ms pacincia, avanarien ms.
k) Ens agradaria que Sofia i Glria ______________ (PODER) tornar aviat

2. Reescriviu les frases segents, per passant dacord amb la coherncia textual-
limperfet dindicatiu a limperfet de subjuntiu:

Ex.: Elionor em duia les revistes Voldria que Elionor em duguera (/dugus) les revistes.

a) Lalpinista estava molt cansat en arribar al cim.
s probable que _________________________________________________________
b) La seua malaltia era contagiosa.
No semblava que ________________________________________________________
c) Nosaltres ja ho sabem tot.
Ella dubtava que ________________________________________________________
d) Els dies es feien llargs en arribar la primavera.
Era ben normal que ______________________________________________________
e) Latleta podia saltar els obstacles sense dificultat.
Dubtaven que __________________________________________________________
f) Marisa llegia molts cmics.
No ens agradava que _____________________________________________________
g) Joanet tenia una moto magnfica.
No creien ______________________________________________________________
h) Vosaltres eixeu de bon mat.
Dubtava que ___________________________________________________________
i) El novellista escrivia lobra de la seua vida.
Ning no creia que _______________________________________________________
j) Venia sempre a les nou.
Quina meravella si ______________________________________________________
16.6 Imperatiu

1. Convertiu aquestes prohibicions en ordres, tot fent les modificacions necessries:

Exemple: No doneu res als xiquets! Doneu alguna cosa als xiquets.
46 Quadern de Valenci Elemental




a) No vengues els quadres! _____________________________________________
b) No vingues ac! ____________________________________________________
c) No vages a veurel _________________________________________________
d) No crregues tant! __________________________________________________
e) No obrigueu la calefacci! ___________________________________________
f) No digueu res! _____________________________________________________
g) No toques lordinador! ______________________________________________
h) No isques aquesta nit! _______________________________________________
i) No resolgueu lequaci! _____________________________________________
j) No dissolgueu els components! _______________________________________

2.Completeu aquestes frases amb les formes corresponents de limperatiu del mateix verb
que apareix en la frase:

a) No ho tragues tot, ______________ noms all necessari.
b) No cregueu el que diu Laura; ____________ les paraules de Pere.
c) Xiquets, no begueu tanta llimonada; ____________ ms aigua.
d) No faces aix, _____________ el que than dit.
e) No mogueu les taules, ___________ noms les cadires.
f) No segueu en aquells butacons; _____________ en aquest sof.
g) No vingues a classe tan tard, ____________ a les nou.
h) No crregues tan rpidament,______________ amb ms ritme.
i) No mpligues la botella; _____________ millor tots els gots.
j) No tingueu tanta pressa, _____________ ms trellat.
k) No escrigueu res en folis, ____________-ho en un quadern.

3. Completeu aquest text amb les formes dimperatiu o de subjuntiu corresponents:

Bon dia!
Abans de comenar lexamen magradaria donar-vos algunes instruccions:

Per favor, ______________-vos (SEPARAR) i ____________ (DEIXAR) com a mnim un
seien buit entre vosaltres. ____________ (UTILITZAR) un bolgraf blau o negre, per no
______________ (ESCRIURE) ni amb bolgraf roig ni amb llapis. _____________
(AGAFAR) els dos fulls de qu consta el test i, a ms, ____________ (HAVER) dagafar
com a mxim un altre full per contestar-hi la qesti ms extensa.
Pel que fa al test, _______________-vos (FIXAR) que cada pregunta t quatre respostes.
______________ (MARCAR) amb una creu la resposta que ____________ (CONSIDERAR)
correcta, no l______________ (ENCERCLAR). _______________ (LLEGIR) atentament
totes les possibles respostes abans de contestar. Teniu una hora per acabar el test. Desprs,
Unitat 16. Morfologia verbal 47



______________ (PASSAR) a desenvolupar el cas prctic. De les dues opcions que us
presentem, _____________-ne (TRIAR) noms una. Us deixem mitja hora per a fer aquesta
segona part de la prova. En acabar, _____________ (REPASSAR) el que heu escrit i
_____________ (DEIXAR) lexamen damunt la taula. Molta sort!
16.7 Participi
1. Ompliu els espais buits amb el participi corresponent:

a) Mhan (admetre) ____________ per al curs de lany que ve.
b) La seua actitud ens ha (decebre) ____________ a tots.
c) Has (rebre) ____________ el rebut de la llum?
d) He (entendre) ____________ perfectament el que has (voler) ____________ dir.
e) Ha estat (distendre) ____________ la conferncia, no mhe (avorrir) ____________
gens.
f) Sha (lluir) ____________ amb la seua resposta.
g) Deus estar malalt, the (escoltar) ____________: has (tossir) ____________ tota la nit!
h) Mhan (oferir) ____________ un treball immillorable.
i) Aquesta finestra, l'has (trencar) ____________ tu?
j) Ha (cloure) ____________ les jornades amb un discurs intelligent.
k) El jutge ha (absoldre) ____________ tots els implicats.
l) Us ha (prendre) ____________ per estrangers.
m) La casa que fa xamfr s molt bonica i l'han (construir) ____________ fa poc.
n) Estic cansadssim: he (conduir) ____________tota la nit.
o) El sol ja sha (pondre) ____________.
p) Ell tha (respondre) ____________ de mala gana.
q) Tots els meus germans han (nixer) ____________ a la mateixa casa.
r) Mhe (beure) ____________ tota laigua.
s) Heu (cosir) ____________ el meu vestit?
t) El meu company ha (resoldre) ____________ tots els problemes en mitja hora.
u) Has (venir) ____________ a festes.
v) No shan (coure)____________ b aquests cigrons.
w) Li has (dir)____________ que est nevant?
x) Sembla que hages (caure) _____________ en una bassa.
y) Ho has (entendre) ___________ b, aix?
z) Com s d'espectacular aquesta pellcula! Crec que l'ha (produir) ____________ una
multinacional.
48 Quadern de Valenci Elemental



aa) Com ha (crixer) ___________ el teu fill!
bb) Saps qu ha (ocrrer) ___________ aquest mat?
cc) He vist el programa que han (emetre) ____________ aquest mat per Notcies 9.
dd) Ja ha (transcrrer) ____________ tot un mes i encara no en sabem res.
ee) A causa de la pluja sha (interrompre) ______________ el partit de futbol.
ff) He (voler) ___________ ser el primer a donar-li la bona notcia.
gg) Si voleu que la truita us isca esponjosa, conv batre els ous ben (batre) ____________
hh) Quan va arribar la multa ja havia (vendre) _____________ el cotxe.
ii) Les tres germanes sn idntiques. Clar! les han (fer) ____________ amb el mateix
motle.
jj) Has (veure) __________ els titulars dels diaris d'aquest mat?
kk) Ja has (fer) ____________ la maleta, veritat?
ll) Magradaria haver (nixer) ______________ abans!
mm) Ha (traure) ____________ el cap per la finestra just quan jo passava.
nn) Dius que than (incloure) ______________ en la llista d ___________ (admetre)?
oo) Desprs de pelar a m un cabs dametles, he (concloure) ___________ que cal
comprar una mquina peladora.
pp) Si mho hagueres (dir )________ tu, mho hauria (creure)___________.
qq) Mhan (agafar) ____________ tot el que havem (estalviar) ____________
rr) Has (saber) _________ el tema que than (preguntar) ____________?
ss) La ferida que tinc al front mha (coure) ___________ tota la nit.
tt) Ara no ho saps fer perqu abans thas (distraure) ___________.
uu) Encara no heu (trametre) _______________ la meua comanda?
vv) No mheu (ofendre) ________ pel que heu (dir) _____, sin pel que heu (fer) ______.
ww) No han (comprendre) ________ les nostres intencions, encara que els hem (atendre)
________ tan b com hem (saber) ___________.
xx) Per favor, compram el caf (moldre)___________.
yy) Aquest llibre ha estat (imprimir) ____________ a Alacant.
zz) Aquestes novelles estan molt ben (traduir) ____________. Deu ser perqu les he
(traduir) ____________ jo.
aaa) La policia lha (detenir) ___________ i lha (portar) _________ a la pres.

Unitat 16. Morfologia verbal 49



16.8 Reps de morfologia verbal
1. Ompliu els espais buits amb la forma corresponent dels verbs que hi entre parntesis:

a) Ahir mentre Juli ____________ (MENJAR) les postres, nosaltres ____________
(PREPARAR) el caf.
b) ____________ (ESTAR) fent massa soroll i em molesteu .
c) Magradaria que ____________ (COMPLIR) amb les vostres obligacions.
d) Si vosaltres em ____________ (DESCRIURE) la ciutat, jo us l____________
(ENDEVINAR) de seguida.
e) Perqu faces b lexercici de llengua, ells ____________ (PODER) deixar-te el
diccionari.
f) Carles i tu ____________ (COMPRENDRE) el valenci ara millor que abans.
g) He____________ (VEURE) nixer uns gatets.
h) El preu de la gasolina continua____________ (PUJAR).
i) Ha____________ (VALDRE) la pena anar a veure la pellcula.
j) Jo ho he ____________ (VEURE) tot, i puc assegurar que ell no ha ____________
(SER) lautor del robatori.
k) Ja s hora que el cambrer ____________ (SERVIR) les postres, i el cuiner encara est
____________ (BATRE) els ous.
l) Nosaltres ____________ (TMER) que, quan estiga tot preparat____________
(COMENAR) a ploure i no ____________ (PODER) fer el sopar a laire lliure.
m) La mestra mha prohibit que____________ (EIXIR) de classe.
n) No vull que el meu fill____________ (ANAR) amb cotxe.
o) Abans, vosaltres ____________ (CONFIAR) ms en mi.
p) Si tu ____________ (REBATRE) la proposta no comptes amb mi.
q) Si no vols que ell ____________ (PERDRE) credibilitat, ____________ (EXIGIR) ms
esfor.
r) Si vosaltres ____________ (DORMIR) ms hores, no estareu tan cansats.
s) Ja nhi ha prou, Pere! ____________ (FER) el que the demanat i ja en ____________
(PARLAR) desprs.
t) Digues a Marc que no ____________ (PATIR) tant.
u) No et conv continuar____________ (MANTENIR) aquesta actitud.
v) Lhe vist____________ (EIXIR) del despatx.
w) No he ____________ (OBRIR) la porta perqu no mhas____________ (deixar) la clau.
x) Quan jo____________ (REBRE) la carta, far la comanda.
y) No crec que linspector dhisenda m____________ (EXIGIR) pagar-ho tot.
50 Quadern de Valenci Elemental



z) Si vosaltres____________ (CONVIURE) amb ms harmonia, no____________
(TENIR) problemes.
aa) No perdeu el temps i ____________ (BULLIR) prompte la llet!
bb) Han ____________ (PODER) pagar i no ho han fet.
cc) La teua amiga no ha____________ (VOLER) ajudar-te perqu ha ____________
(VENIR) amb presses.
dd) Magradaria que tu ____________ (VINDRE)ms sovint.
ee) Si nosaltres ____________ (SUSPENDRE) alguna assignatura haurem de tornar a
setembre.
ff) Ell no vol que nosaltres ____________ (ENCENDRE) el foc.
gg) No magrada que tu m____________ (OFENDRE).
hh) La policia va fer que es____________ (DISSOLDRE) la manifestaci.
ii) Per qu no vols que jo ____________ (VENDRE) la casa?
jj) Jo vaig pujar a la terrassa i____________ (ESTENDRE) la roba.
kk) Ladvocat vol que el jurat ____________ (ABSOLDRE) el seu client.
16.9 Solucionari
PRESENT DINDICATIU
1. Escriviu la forma del present corresponent als infinitius posats entre parntesis:
s; escric; sospira; acosta; posa; emocione; s; estime; envolten; sn; s.

2. Ompliu els buits de les frases segents amb la forma corresponent del verb entre
parntesis:

a) vivim / viviu
b) esteu
c) cap
d) van
e) naixen
f) estalvia
g) paguen
h) dorm
i) sou
j) doblega
k) eixim
l) consenten
m) construeix/construx


n) instruesc/instrusc
o) constitum
p) tradueix/tradux
q) lliges/llegeixes/llegixes
r) dorm
s) ixes
t) imprimesc/imprimisc
u) tenyim
v) reduesc / redusc
w) continuem
x) t
y) ala
z) fumeu



Unitat 16. Morfologia verbal 51



3. Ompliu els buits de les frases segents amb la forma corresponent dels verbs entre
parntesi:

a) escric
b) passegem
c) ateneu; compreneu, fa
d) comencen
e) condueixen / conduxen; condum
f) saps; fan
g) estableix / establix
h) vols; pots
i) agafen; reguen;
j) ix; esmorza; va
k) tens
l) sc; semblem; s

m) puc; faig; vull; tinc
n) coneixem; conec
o) sentim; sents
p) veig; creu; necessite
q) vaig; aneu
r) s; perds; penses
s) segueix / seguix; llegeixes / llegixes/ lliges; pots
t) pateix / patix; torne
u) ve; crrec
v) afligeix /afligix, cacen
w) visc; estic
x) combat; crec
y) coneixem;tenim


FUTUR I CONDICIONAL

1. Colloqueu el verb que teniu entre parntesis en la forma adequada del futur:

a) refar / semblar
b) podrem / voldrem
c) admetreu
d) sabran / arribaran
e) haureu
f) resoldran
g) voldran

h) gitarem
i) haurs / eixirem
j) voldr
k) anir / vindreu
l) valdran;
m) tindrem
n) hi haur


2. Colloqueu el verb que teniu entre parntesis en la forma adequada de condicional
simple:

a) vindria
b) traurem; netejarem; ordenarem
c) sabries
d) transigireu
e) tossiria
f) pertanyeria
g) venceria

h) buscarien; descobririen; analitzarien
i) ajudaria
j) prendria
k) voldria
l) tallarien
m) vindria
n) faria
o) vendries



52 Quadern de Valenci Elemental



IMPERFET DINDICATIU
1. Utilitzeu les formes de limperfet dindicatiu, en la persona adient al context, del verb
que hi ha entre parntesis:

a) tenia
b) duia
c) posaves; molestaves
d) plantvem; collem; diem
e) era; trencava; tocava
f) argia
g) treia; trieu
h) feia
i) feia; duia
j) menjvem; coeu
k) eren; voleu
l) hi havia; passava

2. Corregiu les formes dimperfet dindicatiu de les frases segents:
a) Anvem a la platja amb el trenet i mai no tenem pressa.
b) Els xics aquells corrien com llebres.
c) Tot es resolia b si pujveu a les barques.
d) Els testament no incloa cap referncia als fills.
e) Conduem de pressa quan ms plovia.
f) Fiem les pastes de Nadal quan passava Tots Sants.
g) Duies un vestit marr i queies b a tothom.
h) Veies com es dissolien en laigua i el vi.
i) En aquella escola no saprenia tant com en la meua.

PRESENT DE SUBJUNTIU
1. Completeu les frases segents amb el present de subjuntiu dels verbs que hi ha entre
parntesis:

a) aprenguen
b) venguem
c) dissolguen
d) suspenga
e) valga
f) isca
g) faa
h) vagen

i) puguem
j) sigueu
k) beguen; mengen
l) vulga
m) faces
n) coneguem
o) vulga; vaja
p) spien; entenguen; alcen.

Unitat 16. Morfologia verbal 53



2. Convertiu aquestes ordres en prohibicions
a) No agafes aquell paper.
b) No begues aigua.
c) No vingues a ma casa.
d) No tacostes ac.
e) No digueu la veritat.
f) No em mires.
g) No vengueu els quadres.
h) No arranqueu aquestes herbes.
i) No suspengues la decisi.
j) No prengueu ms caf.
k) No bufes.
l) No encengueu el foc.
m) No tragues el cap per la finestra.
n) No begueu ms tilla.
o) No calles.
p) No rigues.
q) No mogueu aquell moble.
r) No escoltes el que et diuen.
s) No escrigueu el vostre nom ac.
t) No segues en aquesta cadira.

3. Torneu a escriure aquestes frases tot modificant-les dacord amb els canvis que
demane la coherncia gramatical:

a) No crec que el peridic diga la notcia.
b) No mha agradat que la novella acabe b.
c) No crec que ell vulga visitar un museu cada dia.
d) No crec que aquesta nit isca el tren cap a Girona.
e) s possible que li convinga molt parlar amb tu.
f) Dubte que spien que he rebut la contestaci per telfon.
g) Em sorprn que els meus amics estiguen contents.
h) Digues a Carme que escriga a la seua cosina.
i) Vull que vingues immediatament.
j) No crec que visca molts anys.
k) s possible que nasca per Nadal.
l) Mestranya que el president conega la problemtica dels treballadors.

IMPERFET DE SUBJUNTIU
1. Ompliu les frases segents amb la forma adequada del pretrit imperfet de
subjuntiu:

a) fes fera
b) correguesses corregueres
c) donsseu donreu
d) rebsseu rebreu; avissseu avisreu
e) trobssem trobrem
f) volguessen volgueren
g) estigus estiguera
h) apareguessen aparegueren
i) anssem anrem
j) tinguessen tingueren
k) poguessen pogueren



54 Quadern de Valenci Elemental



2. Reescriviu les frases segents, per passant dacord amb la coherncia textual
limperfet dindicatiu a limperfet de subjuntiu.

a) s probable que lalpinista estigus/estiguera molt cansat en arribar al cim.
b) No semblava que la seua malaltia fos/fra contagiosa.
c) Ella dubtava que nosaltres ho sabssem/sabrem tot.
d) Era ben normal que els dies es fessen/feren llargs en arribar la primavera.
e) Dubtaven que latleta pogus/poguera saltar els obstacles sense dificultat.
f) No ens agradava que Maria llegs/llegira molts cmics.
g) No creien que Joanet tingus/tinguera una moto magnfica.
h) Dubtava que vosaltres isqusseu/isqureu de bon mat.
i) Ning no creia que el novellista escrigus/escriguera lobra de la seua vida.
j) Quina meravella si vingus/vinguera sempre a les nou.

IMPERATIU
1. Convertiu aquestes prohibicions en ordres, tot fent les modificacions necessries:

a) Ven els quadres!
b) Vine ac!
c) Ves a veurel!
d) Corre!
e) Obriu la calefacci!
f) Dieu alguna cosa!
g) Toca lordinador!
h) Ix aquesta nit!
i) Resoleu lequaci!
j) Dissoleu els components!

2. Completeu aquestes frases amb les formes corresponents de limperatiu del mateix
verb que apareix en la frase:

a) trau
b) creu
c) beveu
d) fes
e) moveu
f) seieu
g) vine
h) corre
i) ompli
j) teniu
k) escriviu


3. Completeu aquest text amb les formes dimperatiu o de subjuntiu corresponents:

a) separeu
b) deixeu
c) utilitzeu
d) escriviu
e) agafeu
f) heu
g) fixeu
h) marqueu
i) considereu
j) encercleu
k) llegiu
l) passeu
m) trieu
n) repasseu
o) deixeu



Unitat 16. Morfologia verbal 55



PARTICIPI
1. Ompliu els espais buits amb el participi corresponent:

a) adms
b) decebut
c) rebut
d) ents; volgut
e) distesa; avorrit
f) llut
g) escoltat; tossit
h) oferit
i) trencada
j) clos
k) absolt
l) pres
m) construt
n) condut
o) post
p) respost
q) nascut

r) begut
s) cosit
t) resolt
u) vengut
v) cuit
w) dit
x) caigut
y) ents
z) produda
aa) crescut
bb) ocorregut
cc) ems
dd) transcorregut
ee) interromput
ff) volgut
gg) batuts
hh) fetes

ii) vist
jj) fet
kk) nascut
ll) tret
mm) incls; admesos
nn) concls
oo) dit; cregut
pp) agafat; estalviat
qq) sabut; preguntat
rr) cogut
ss) distret
tt) trams
uu) ofs; dit; fet
vv) comprs; ats; sabut
ww) mlt
xx) imprs
yy) tradudes; tradut
zz) detingut; portat


REPS DE MORFOLOGIA VERBAL

1. Ompliu els espais buits amb la forma corresponent dels verbs que hi ha entre
parntesis:

a) menjava preparvem
b) esteu
c) complreu / complsseu
d) descriviu lendevinar
e) poden
f) compreneu
g) vist
h) pujant
i) valgut
j) vist sigut
k) servisca batent
l) temem comence
puguem

m) isca
n) vaja
o) confiveu
p) rebats
q) perda exigeix / exigix
r) dormreu / dormsseu
s) fes parlarem
t) patisca
u) mantenint
v) eixint
w) obert deixat
x) reba
y) exigesca

z) convisqureu / convisqusseu
tindreu
aa) bulliu
bb) pogut
cc) volgut vingut
dd) vingueres / vinguesses
ee) suspengurem /
suspengussem
ff) encenguem
gg) ofengues
hh) dissolguera / dissolgus
ii) venga
jj) vaig estendre / estengu
kk) absolga

56 Quadern de Valenci Elemental




57
Unitat 17. Indefinits
17.1 s de res, cap, gens i ning
Fixeu-vos en ls daquestes paraules:

RES, s sinnim de cap cosa, s un pronom indefinit i, per tant, no acompanya
cap substantiu. Va referit a coses.
NING, s sinnim de cap persona, s un pronom indefinit i, per tant, no
acompanya cap substantiu. Va referit a persones.
CAP, s un determinant (acompanya un substantiu) que indica negaci. Lusem
en quantitats comptables (paraula: cap paraula, una paraula, dues paraules, tres
paraules, etc.)
GENS, s un determinant que usem per a referir-nos a quantitats no comptables
(fam/gens de fam > *una fam, dues fams, tres fams, etc.)

Cap, res i ning; noms apareixen en frases condicionals, interrogatives i dubitatives, en
sentit positiu, i en negatives.

Exemples:
Si tens cap ( = algun) retret a fer-me, no busques cap excusa ms i no digues
res ( = cap cosa) a ning ( = cap persona).

1. Completeu les frases segents amb gens o res:

a) No hi ha_________pa.
b) Encara no hem aconseguit____________.
c) Aix no est _____________ b.
d) No li va semblar______________ correcte que no li digueres _____________.
e) Aquest catleg no s _____________til, no diu _____________que valga la pena.
f) Com que no tenem ____________ fam, no hem pres ______________.
g) Els teus amics no tenen _____________ imaginaci.
h) Els lladres els van deixar sense _________, per aix no els va desanimar _______.
58 Quadern de Valenci Elemental



i) Encara que habitualment no s_______sincer, aquesta ocasi no ha fet _______
comdia.
j) Com que no t____________ grcia, _____________ no li queda b.
k) Ho sent, per no domine ___________ aquest tema.
l) T fama de savi, per el cas s que no est ____________ informat sobre __________.
m) Els teus collegues no ens han ajudat a fer __________: no sn __________ amables.
2. Completeu les frases segents amb cap, res, gens i ning:
a) Em vas dir que no volies ________ de sucre per al teu caf.
b) No has tastat _________ canap.
c) Josep sempre crida, no s ________ simptic.
d) Si no tens ________ per a mi, men vaig.
e) _________ no em far canviar dopini.
f) Tots se nhavien anat: ____________ no havia dit que esperrem.

3. Completeu les frases segents amb cap, res, gens i ning:
a) Queden activitats per a resoldre? No, no en queda _______.
b) Em trobe b. No em passa _______.
c) Has escoltat algun soroll? s estrany. No ha vingut encara _______.
d) Qu hi ha en la pantalla de lordinador? Se nha anat la llum. No hi ha _______.
e) Pots portar-me un poc de pa? Ho sent, per no en queda _______.
f) Magradaria saber qu va passar, per no mho diu _______.
g) Qu tamagues a la butxaca? Qui jo? Jo no amague mai _______.
h) No hi ha cap missatge per a mi? No, no nhi ha _______.
i) Has llegit els llibres que the deixat? No, perdona per encara no nhe llegit _______.
j) Quin dia portem! En tot el mat no hem treballat _______.
4. Completeu els buits del text segent amb cap, res, gens i ning:
No hi ha _______ a fer. _______ no sap qu va passar exactament. Aix no magrada
_______. No mho puc explicar. _______ dels assistents va veure _______. Per, alg ho
havia de veure! De vegades pense que _______ da pot ser veritat. En _______ ocasi mhe
enfrontat a una situaci com aquesta. No s, tal vegada no faa _______. Esperar. Per, que
_______ pense que ser molt de temps. No hi ha _______ circumstncia que em puga detenir.
Em quedar assegut, prenent el meu caf sol, sense _______ de sucre, i esperant que _______
no em trobe a faltar.
59
Unitat 18. Interrogatius
1. Completeu les frases segents amb qu, qui o quin, quina, quins quines.

a) __________ s la diferncia entre el teu treball i el meu?
b) Per a _________ s el regal que has comprat?
c) ___________ de tots s el teu fill?
d) ___________ no ha pagat encara la matrcula?
e) ___________ exercicis us han semblat ms fcils?
f) ___________ pellcula ha guanyat el premi en el festival?
g) En ___________ lloc heu quedat per a agafar lautobs?
h) _____________ testimes ms, quedar-thi a dormir o tornar-ten a casa?
i) _____________ testimes ms, el jersei blau o el negre?
j) _____________ daquestes respostes sn vertaderes?

2. Ompliu els espais buits amb qui, quan, on, qu, quin, precedits de la preposici
adequada.

a) ___________ ve? Ve pel cam de dalt.
b) ___________ viu? Viu amb una amiga dAgns?
c) ___________ parlen? Sempre parlen de loratge.
d) ___________ es quedaran? Es quedaran fins que els avisen els seus pares.
e) ___________ porten el pa? El porten del forn del poble.
f) ___________ viviu en aquesta ciutat? Des que vam aprovar loposici.
g) ___________ depn? Depn de tu.
h) ___________ llaves la roba? Amb el mateix sab que tu.
i) ___________ jersei vindrs? Amb el verd.


60
Unitat 19. Vocabulari
EL COS HUM Caracterstiques
el cap
el cervell
els cabells
el pl (els pls)
la ratlla/la clenxa
el serrell
el front
la cella (dreta/esquerra)
les pestanyes
lull (dret/esquerre)
lorella
el nas
la galta
la boca
la llengua
la gola
el llavi
la dent
els incisius
els claus
els queixals
els queixals de lenteniment
les genives
la barba
el bigot (bigoti)
la pereta
la barbeta
les patilles
la nou del coll
el coll
la nuca/el bescoll/el tos
lesquena
el muscle
el mscul
el bra
laixella
el colze
el canell
la m
el palmell
el puny
el dit
els artells
lungla
els dits
les espatles
lespina/la columna
el pit
els pits (les sines)
el si
el melic
la panxa
el ventre
els budells
el cor
els pulmons
lestmac
la cintura
el cul
la pell
lengonal
el penis (pardal, piu...)
la vagina (figa, poma...)
els malucs/costats
les natges/galtes del cul
les cames
les cuixes
els genolls
el panxell/el tou de la cama
la canella
els turmells
el tal
el peu

Aspecte general
atractiu/atractiva
bell/bella
ben plantat/ben plantada
dbil/feble
elegant
esportiu/esportiva
extravagant
interessant
alt/alta
baix/baixa
de mitjana estatura
agressiu/agressiva
pacfic/pacfica
tranquil/tranquilla
nervis/nerviosa
prim/prima
alt/alta

-els cabells: rulls, arrissats, curts,
estirats, llargs, llisos,
ondulats...

-els ulls: grans, xicotets, redons,
blaus, clars, foscs, marrons,
castanys, negres, verds, grisos...

-el cap: gran, xicotet, red,
quadrat...

-la cara: redona, allargada, prima,
lllarga...

-la pell: llisa, rugosa, aspra, morena,
pllida, blanquinosa, groga

-El front: ample, estret, arrugat...

-les celles: rosses, primes, poblades,
juntes, espesses...

-les pestanyes: llargues, curtes...

-el nas: gran, xicotet, ample, estret,
llarg, prim, xato, aguilenc...

-la boca: gran, de rap, xicoteta,
redona, torta...

-les dents: blanques, arrenglerades,
grogues,
lluentes, tortes, eixides...

-els llavis: fins, grossos, sensuals,
rojos, molsuts, carnosos, prims,
tallats....

Unitat 19. Vocabulari 61



LHABITATGE
La cuina i el bany
laixeta
la baieta
el calfador
el ratllador
la cassola
lolla
el cass (casset)
el cullerot
lembut
lescorredor
lespremedora
lespill
el forn (microones)
el fregall
la granera
sab descurar
el pal de fregar
la llavadora
el lleixiu
lobrellaunes
la paella
la pala
la pasta de les dents
la pica
la pinta
el pint
el poal
el pot
el raspall
el ratllador
el sab
el safareig
el setrill (de loli)
la tapadora
la torradora
el torcamans/leixugamans
les estisores
la tovallola

El menjador i el dormitori
larmari
la bombeta
el llum
la butaca
la cadira
la cadira de braos
el cendrer
la clau
el cobertor / cobrellit
el coix
la coixinera
lestora
la catifa
el gerr
la llar
el llenol
el llit
el matalaf (matals)
el moble
el pany
la perxa
el quadre
el rellotge
el sof
la taula
la tauleta de nit

Diversos
el balc
la barana
lescala
els escalons (graons)
el repl (de lescala)
el clavill
el dipsit
la finestreta
la finestra
el finestral
el fumeral
el jard
el pany
la porta
el soroll
la terrassa
el terrat
el test
la teula
la teulada
els vens
el venat
els vidres
el corredor / passads
lentrada (rebedor)
el lavabo
la sala destar
el paraiger
la perxa
el penja-robes
el desllunat

Parar taula
la botella
la cassola
els coberts
la cullera
el cullerot
els estalvis
les estovalles (tovalles)
la forqueta (forquilla)
el ganivet
el torcaboques (tovall)
el plat fondo
el plat pla
el platet
la pltera
el got
la copa
el pitxer
la gerra (de cervesa,...)
el porr
lobridor
el saler
el pebrer
les setrilleres(de loli o del
vinagre)
el tap
la sopera
la tassa
el tass
el bol
la safata
les pinces de servir
la cafetera
la tetera
la lletera
la sucrera
el tirabuix o llevataps

62 Quadern de Valenci Elemental



LA CIUTAT ANIMALS
el carrer
el carrer
latzucac
lesplanada
la bstia
el cartell
el contenidor
la paperera
el banc
la travessia
laparcament
laparador
lavinguda
la baixada
la pujada
la costera
la corba
la recta
la cantonada
el xamfr
la circulaci
la direcci
la dreta
lesquerra
el gual
la vorera
el pas de vianants
el passatge
el passeig
la plaa
el xalet
la casa
la urbanitzaci
ledifici
lapartament
el pis
el mercat
loficina de correus
la parada
lajuntament
el banc
la botiga
la pescateria
la carnisseria
la verduleria
la gelateria
la sabateria
el forn
la pastisseria
la fruiteria
la rellotgeria
la joieria
la perruqueria
lescola
linstitut
lescorxador
la facultat
lesglsia
lestaci
la farmcia
el garatge
els grans magatzems
el jutjat
el mercat
el supermercat
el parc
el poliesportiu
el port
la pres
el quiosc
el bar
el restaurant
el cinema
el teatre
la catedral
la capella
el tanatori
lhospital
lambulatori
la clnica
el centre de salut
la font
el jard
el parc
el zoolgic
el museu
la plaa
la rambla
la caserna
el forn
el cementeri
una abella
una formiga
una mosca
un mosquit
un borinot
un cuc
un alacr (escorp)
una aranya
una cadernera
una guila/un aguil
un nec/un aneguet
un gall/una gallina/un pollet
un estru
un falc
una gavina
una oroneta
un lloro
un corder (be o xai)
un bou / una vaca/un jnec/una vedella
un ase o ruc
una cabra / un boc
un bfal
un cavall/una egua/un poltre
un llop/una lloba/un llobat
un talp
un ratol
una rata
rata penada
un gat
una rabosa/un rabosot
un mico
una mona
un esquirol
una llebre
un lle
un lleopard
una zebra
un taur
un ping
un dof
una balena
una truita
un gripau
una granota/una cullereta
una colobra
una serp
un escur
un voltor

Unitat 19. Vocabulari 63



ELS ALIMENTS

Dolos
la galeta
els rotllets
el bescuit
el flam
el caramel
lensamada
el pasts
la coca dola
el codonyat
el torr
el bomb
el xurro
el bunyol
la mel
la crema
la nata
el xocolate (la xocolata)

Condiments
la sal
el sucre
loli
el vinagre
la canyella
la mostassa
lespcia
la nou moscada
la farina
el julivert
lorenga (s un mot femen)
el safr
el pebre
el pebre roig
el clau

Begudes
laigua
la cervesa
la llet
el te
laiguardent
el cctel
la llimonada


el vi
lans
el conyac
el rom
el cava
el suc
el xarop
el licor
el refresc
l'orxata

Cafs i infusions
un caf sol
tallat
llarg
sense sucre
tacat
amb mel
tocat
bomb
irlands
rebentat
amb llet
amb la llet freda
gelat
granissat
del temps (amb gel)
descafenat
de mquina
de sobre
un te
amb llima
una infusi
un poliol
un timonet
una tilla
una camamilla o camamilla

Accions
menjar
desdejunar
esmorzar
dinar
berenar
sopar
ressopar (fer un ressop)

torrar
cuinar
coure
bullir
fregir
amanir
salpebrar
condimentar
tallar
trossejar
pelar
farcir
enfarinar

Hortalisses, cereals i llegums
larrs
la crella
la pebrera
el blat
lalbergnia
la llentilla
els llegums
la fava
la flor-i-col (col-i-flor)
el nap
el cigr
els espinacs
lesprrec
la bleda
la lletuga
la carxofa
la ceba
el fesol
el rave
la safanria
la tomata
lall
el cogombre
la carabassa
la bajoca
el psol
lalfics
la dacsa
lendvia
lall tendre


64 Quadern de Valenci Elemental



LA SALUT
Fruita
lalvocat
la bresquilla/el prssec
el codony
el dtil
el ram
la pruna
el mel de laigua
el mel dolor
la pera
la poma
la cirera
la maduixa
el maduixot
laranja
la magrana
la bacora
la figa
lalbercoc
el pltan
la nou
lametla
la taronja
la mandarina
la llima
la nespra
el kiwi
la pinya

Aliments diversos
lamanida
lou
el pat
la truita
la melmelada
lentrep / sandvitx
el companatge
els fideus
els macarrons
els tallarins
els espagueti
les postres
el brou / el caldo
el consom
el formatge
la salmorra
la llet
Malalties
el mal de cap
lallrgia
larteriosclerosi
la cries
lastigmatisme
la gastritis
llcera
la pneumnia
la conjuntivitis
el clic
la depressi
la diabetis
lestrabisme
la faringitis
la grip
lhepatitis (aliacr, ictercia)
la hipocndria
la miopia
lotitis
la pigota (verola)
la pulmonia
el refredat / constipat
el reuma
la rubola
la sfilis
la tuberculosi
el xarampi (la pallola)
lanmia
lanorxia
la bulmia
lamigdalitis (angines)
la bronquitis
la coixera
la sordesa
la ceguesa
la mudesa
la indigesti
la neurosi
la bogeria

Smptomes
lafonia
la diarrea
lesternut
lestrenyiment
la febre (febra)
els mocs
un gra
lhemorrgia
la inflamaci
linsomni
el malestar
el mareig
el singlot
la suor
la tos
el vmit

Altres
una berruga
un blau
un bony
una bambolla (butllofa)
una cremada
lequimosi (el morat o sangtrat)
la ferida
el tall
el pus
lagonia
el contagi
la convalescncia
la corfa
latac
la crisi
el desmai
un esquin
la infecci
la llaga
la molstia
la parlisi
la xacra
laccident
la bena (embenar)
la caiguda
la fractura
el guix (enguixar)
lingrs (ingressar)
la llitera
la basca
malalt / malalta
la quarantena
el termmetre
la xeringa
la pndola
el xarop

Unitat 19. Vocabulari 65



OFICIS

lactor / lactriu
ladministratiu /
ladministrativa
ladvocat / ladvocada
lamo / la mestressa
el mestre / mestra
un /una alpinista
un / una astronauta
el ballar / la ballarina
el bileg / la biloga
el bomber / la bombera
un /una cantant
un cambrer / una cambrera un
carnisser / una carnissera
un carter / una cartera
un cirurgi / una cirurgiana
metge /metgessa
un conductor / una conductora
un cuiner / una cuinera
un /una dentista
un dependent
una/ dependenta
el director / la directora
(dorquestra,...)
un / una esportista
un / una electricista
lenginyer / lenginyera
el filleg / la filloga
el / la fiscal
el funcionari / la funcionria el
fuster / la fustera
el / la gurdia
un auxiliar /una hostessa
linspector / la inspectora
el jutge / la jutgessa
el / la lampista
el llaurador / la llauradora
el llanterner / la llanternera el
llevador / la llevadora
el / la massatgista
el mecnic / la mecnica
el / la militar
el notari / la notria
el pallasso / la pallassa
el forner / la fornera
el pastisser / la pastissera
el pescater / la pescatera

el / la pilot
el pintor / la pintora
el / la policia
el professor / la professora
el psicleg / la psicloga
el revisor / la revisora
el secretari / la secretria
el / la soldat
el / la submarinista
el / la taxista
el tcnic / la tcnica
el traductor / la traductora
el venedor / la venedora

ROBA
les sabates (de tal /tac)
les sabatilles
les espardenyes
els mocasins
les botes
els socs
les sandlies
els calcetins
les calces
els pantalons(amb / sense
butxaca)
la falda (o faldilla)
els pecs
els guants
la bufanda
el mocador (de coll, de
butxaca)
les bragues
els calotets (curts, llargs)
leslip
la camisola (interior)
la camiseta
la camisa (de mniga
curta/llarga)
la brusa(amb/sense
mnigues)
els bolquers (pl.)
els sostenidors (pl.)
la corretja
el cintur
els tirants
botons de puny
el vestit
el banyador
la granota
la disfressa
un uniforme
el jupet (una armilla)
el jersei
labric
la gavardina
el capell / barret
la gorra
el casc
les ulleres (de vista / de sol)
el barns
el pijama
el brial
la bata
el camis
la faixa
la cotilla

altres
el trau per als botons
las cremallera
la bragueta
de pell
de llana
de set
de vellut
de cot
acrlic / acrlica
de coll alt
folrat / folrada
cosit / cosida
descosit / descosida
esgarrat / esgarrada
fer-se un trau o forat
esfilagarsat / esfilagarsada
descolorit / descolorida
lluent / lluenta
tenyit / tenyida
amb piquets
amb taques
amb llistes
amb un estampat
apedaat
fil
agulla (de cosir, de gafa, de cap, de fer
jersei,...)

66 Quadern de Valenci Elemental



1. Prepareu (oralment o per escrit, segons la proposta del professor/la professora) les
propostes segents:

a) Imagineu que heu rebut a la vostra casa un/una estudiant dintercanvi. Com no us
coneixeu, caldr que expliqueu com sou i com s la vostra famlia. Tamb li podeu
explicar com anireu vestits el dia de la trobada.

b) Ara que ja us coneixeu, conteu-li com s la vostra ciutat i com sarriba a la vostra casa.

c) Una vegada arribe, caldr explicar-li la distribuci i dir-li on pot deixar les coses (roba,
llibres, etc.), i on pot trobar els productes que necessite. Tamb heu de presentar-li la
famlia, els amics i coneguts i com sn i a qu es dediquen.

d) El/la vostra hoste no es troba massa b: aneu a la consulta del metge, on trobareu altres
malalts i malaltes que expliquen les seues malalties. Conteu lexperincia.


2. Llegiu el text que teniu a continuaci i comenteu els fragments que us semblen ms
cridaners:


SALUT I ALEGRIA, BONA MERCADERIA!
SABIES QUE...

Els habitants de pasos com els Estats Units i Anglaterra tenen una alimentaci rica en
greixos animals i pateixen malalties coronries.

La dieta mediterrnia ha estat valorada com la millor entre les conegudes, grcies a
aliments tan beneficiosos per a la salut com loli doliva, el peix, els cereals, els llegums,
les hortalisses i les fruites. Hi existeix, a ms, una clara presncia de productes vegetals
enfront dels animals.

s major el nombre de xiques fumadores que de xics fumadors, entre els joves
escolaritzats, a partir de 15 anys.

Valncia, Alacant i Gandia, entre altres, es troben entre les ciutats ms sorolloses del mn.

Els accidents de trnsit sn la primera causa de mort per a la poblaci entre 15 i 34 anys.

Lesperana de vida a Valncia s de les ms altes del mn: 76 anys, per davant de Sucia,
el Regne Unit i els EUA.



Unitat 19. Vocabulari 67



3. Responeu el qestionari segent:

a. Com consideres el teu estat de salut general?

1. Molt bo 2. Bo 3. Regular 4. Ro

b. Quan eres xicotet/a, tobligaven a menjar coses que no tagradaven?

1. Sempre 2. Sovint 3. De vegades 4. Mai

c. Quina quantitat de llet prens al dia?

1. Gens 2. Un got 3. Dos gots 4. Ms de dos gots

d. Quin daquests productes tagrada ms menjar?

1. Verdura 2. Llegums 3. Carn 4. Peix

e. Desprs de dinar, qu tens costum de menjar?

1. Fruita 2. Iogurt 3. Dolos 4. Res

f. Quants dies a la setmana consumeixes aquests aliments?


verdura crua (ensalada)
Mai 1 3 3 6 Tots

verdura bullida
Fruita
llegums
derivats lctics
Carn
embotits, pats...
Peix
llepolies
bosses de fregits
Refrescos ensucrats

4. Completeu les frases segents amb METGE o MDIC, segons corresponga:

a) Ha telefonat al ___________ de capalera.
b) El temps s el millor ______________.
c) Els caps de setmana no hi ha servei ______________.
d) Est sota control _____________.

68 Quadern de Valenci Elemental



5. Corregiu els barbarismes de les frases segents:
a) Ha eixit duna llarga enfermetat.
_____________________________________________________________________
b) Thas tornat loco?
_____________________________________________________________________
c) Ha coms una locura.
_____________________________________________________________________
d) De vegades pareix que estiga majareta.
_____________________________________________________________________
e) Crec que em posar la jaqueta, perqu estic refreat.
_____________________________________________________________________
f) No s si tinc febre. Posam el termmetro.
_____________________________________________________________________
g) Avui no anir a classe, perqu em fa mal la garganta.
_____________________________________________________________________
h) Avisa lenfermera que vaja a lhabitaci nmero 325.
_____________________________________________________________________
i) Quan era petit vaig passar el sarampi i la viruela.
_____________________________________________________________________
j) Van collocar lenferm a la camilla per traslladar-lo dhabitaci.
_____________________________________________________________________

6. Daquests refranys sobre la salut, quins us semblen ms encertats?
a) Bon exercici, cura tot vici.
b) Lalegria allarga la vida.
c) Casa on entra el sol, no hi entra el metge.
d) Qui t salut, s ric.
e) Qui no pren el sol, pren dol.
f) Tranquillitat i bons aliments, tenen sanes les gents.

7. Ompliu els buits del text segent amb les paraules del requadre per tal que faa sentit,
per tingueu en compte que no les necessitareu totes:





Ignasi explica qu li ha passat:

Desprs de laccident em vaig quedar tot adolorit. Em feia molt de ___________ la
cama. Notava que se munflava. En laltra cama tenia un ___________ molt profund i me
neixia molta ____________. Mhavia pegat un bon ____________ al cap, un
____________ als colzes i _____________ per tot el cos. Al dispensari van veure que
tenia un ___________ de la cama trencat i me la van enguixar. A laltra em van posar uns
quants punts. Em van posar una ______________ al cap, em van posar el _____________
per si tenia febre, i finalment em van posar una ______________ antitetnica.
bena, xarop, colp, mal, pomada, cot en pl, tall, os, injecci, xeringa, sang, sagnar, pelat,
febre, moradures, guix, termmetre

Unitat 19. Vocabulari 69



8. Completeu el quadre de primers auxilis amb les paraules corresponents tenint en
compte les definicions que se us donen:


En cas de (1) _____________ lleveu la roba a la persona accidentada i apliqueu-hi
aigua freda abundant. No rebenteu les (2) _____________ que shagen pogut formar.
Si la (1) ____________ s extensa, cal que aneu a urgncies.

En cas de (3) ______________ danimal domstic, netegeu la (4) _____________ amb
aigua i sab. Controleu lhemorrgia amb gases o (5) ______________ Assegureu-vos
que lanimal estiga vacunat. Consulteu el metge.

En cas de (6) ________________, retireu el fibl amb unes pinces netes. Apliqueu-hi
(7) ______________ antihistamnica. Si la persona s allrgica, notareu (8)
_____________ i una rojura al lloc de la (7) ______________. En aquest cas, dirigiu-
vos a lhospital.

En cas d (9) _____________, netegeu la boca i el nas de la persona afectada. Pegueu-
li uns colps a lesquena. Feu-li la respiraci artificial i demaneu auxili mdic urgent.



(1) Efecte del foc en un cos; senyal, nafra etc..., que deixa el foc o la calor en la pell.
(2) Porci daire o de gas qualsevol envoltada dun tel daigua o de qualsevol altre
lquid.
(3) Acci de mossegar. Lesi feta mossegant.
(4) Lesi feta per un colp.
(5) Tires generalment de fil, especialment per a lligar o embolicar un membre i per a
subjectar apsits aplicats a una nafra, un tumor, una contusi, etc.
(6) Acci o efecte de picar.
(7) Mescla de greix i daltres ingredients emprada com a cosmtic o com a
medicament.
(8) Acci dinflamar o inflamar-se.
(9) Acci dofegar o dofegar-se; lefecte.

70 Quadern de Valenci Elemental



A MENJAR B!

9. Comenteu les afirmacions segents:

a) Els homes, quan ho fan, cuinen millor que les dones, per deixen la cuina molt ms
bruta i no escuren els plats.
b) Els millors cuiners sempre sn homes.
c) Els homes veuen la cuina com una professi, no com una obligaci.
d) Cuinar s un plaer.
e) Si es pot guisar en poc temps, per qu dedicar-li tres hores?
f) Els plats tradicionals necessiten massa temps per a la seua elaboraci. Millor un plat
rpid encara que no siga tan bo.
g) Magrada cuinar, per magrada molt ms que cuinen per a mi.

10. Expliqueu el significat dels verbs segents i poseu-ne un exemple:

a) guisar: Cuinar. Preparar un menjar coent-lo amb suc i diversos condiments.
b) fregir: ________________________________________________________________
c) torrar: ________________________________________________________________
d) bullir: _________________________________________________________________
e) adobar: _______________________________________________________________
f) arrebossar: _____________________________________________________________
g) coure: ________________________________________________________________
h) rostir: _________________________________________________________________
i) socarrar: ______________________________________________________________

11. Quina recepta tpica del vostre poble o de la vostra comarca coneixeu? Expliqueu-la.


Ingredients:_______________________________________________________________
_________________________________________________________________________
________________________________________________________________Preparaci:
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________
_____________________________________________Presentaci:__________________
__________________________________________
___________________________________________________________________Temps:
_______________________________________________________________

Unitat 19. Vocabulari 71



12. Detecteu els barbarismes de les frases segents i corregiu-los:

a) Trau la merlussa del congelador: ___________________________________________
b) Posem un quart de jamon york. ____________________________________________
c) Has de batir els ous ben de pressa: __________________________________________
d) Abans de res has de separar les yemes de les clares: ____________________________
e) Magrada tostar-me el pa i untar-lo amb mantequilla: ___________________________
f) En un aniversari no ha de faltar mai una bona tarta: ____________________________
g) Posa la taula. No oblides els teneors ni les servilletes. ___________________________
h) Podries passar-me laceitera, per favor? ______________________________________
i) Qu preferiu de postres, freses, cereses, cirueles o un melocot? ___________________
j) No puc preparar aquest plat perqu no tinc una sartn prou gran. __________________
k) Per favor, un zum de taronja i una tarta de poma. ______________________________
l) No magraden els menjars amb tanta grassa: ___________________________________

13. Expliqueu breument com es fa:

1. un caf: _________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________

2. una truita francesa: _______________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________

3. una truita de crelles: _____________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________

72 Quadern de Valenci Elemental



4. un flam: ________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________

5. unes crelles fregides: _____________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________


14. Escriviu la paraula corresponent en cada frases, tenint en compte la definici:

1. La carn s'ha de menjar amb ____________________ (OBJECTE AMB TRES O QUATRE PUNTES
QUE SERVEIX PER A PUNXAR TROSSOS DE MENJAR) i ganivet.

2. El cotxe del meu germ fa molt de ____________________ (CONJUNT DE SONS
INHARMONIOSOS QUE NO SN LA VEU HUMANA O ANIMAL, NI EL SO D'UN INSTRUMENT MUSICAL)
quan fa marxa arrere.

3. El ____________________ (LLIT D'UN XIQUET DE BOLQUERS) que m'han regalat s de fusta
massissa.

4. Joan treballa de ____________________ (PERSONA QUE SERVEIX LES TAULES EN UNA
CAFETERIA, BAR, ETC.) en un restaurant de Gandia.

5. Passarem les vacances a l'____________________ (TROS DE TERRA VOLTADA D'AIGUA PER
TOTS ELS COSTATS) de Mallorca.

6. En aquest despatx no hi ha cap ____________________ (RECIPIENT ON S'APAGUEN ELS
CIGARRETS).

7. Cada mat em desdejune amb una ____________________ (RECIPIENT XICOTET DE
PORCELLANA, VIDRE, ETC., AMB ANSA) de caf amb llet.

8. Van vindre del camp amb una ____________________ (RECIPIENT DE JONCS AMB UNA
BOCA AMPLA I AMB UNA O DOS ANSES) plena de pomes que colliren dels arbres.

9. La grip s una ____________________(ALL QUE TENIM QUAN HEM PERDUT LA SALUT)
molt comuna.

Unitat 19. Vocabulari 73



10. En ma casa tirem un raig d'____________________ (LQUID GREIXS QUE S'UTILITZA PER
A PREPARAR MENJARS O EN LA INDSTRIA) a l'ensalada.

11. Quan menges, no poses els ____________________ (PART ON ES DOBLEGA EL BRA) a la
taula.

12. La soluci de l'____________________ (JOC QUE CONSISTEIX A DESCOBRIR LA SOLUCI
D'UNA PREGUNTA O EL SIGNIFICAT D'UNA FRASE) la trobars en l'ltima pgina.

13. He comprat un ____________________(SAC RECTANGULAR QUE SERVEIX PER A DORMIR I
QUE ES POSA DAMUNT DEL SOMIER) per al llit de matrimoni.

14. Ahir vaig veure la teua ____________________(MULLER D'UN FILL) a la piscina
municipal.

15. M'agrada el pa que fan al / la ____________________ (LLOC ON ES VEN PA) del cant.

16. Necessite unes ____________________ (INSTRUMENT QUE S'USA PER A TALLAR) per a
tallar la tela del vestit.

17. El teu germ s un ____________________ (PERSONA A QUI AGRADEN MOLT ELS
DOLOS).

18. Quan faces el llit, canvia els ____________________(PEA DE TELA QUE ES POSA AL LLIT).

19. A Londres sol haver-hi molta ____________________ (VAPOR ESPS QUE ES FORMA A
L'ATMOSFERA A POCA ALADA DE TERRA).

20. He d'anar a la perruqueria a ____________________ (ORDENAR ELS CABELLS I DISPOSAR-
LOS D'UNA DETERMINADA MANERA)-me.

21. La meua ____________________ (PERSONA QUE PRESENTA UN XIQUET AL BAPTISME) m'ha
fet un regal.

22. Si no hagueres menjat tantes llepolies, ara no et faria mal la ____________________
(CAVITAT QUE CONT L'ESTMAC I ELS INSTESTINS, VENTRE).


74 Quadern de Valenci Elemental



15. Relacioneu els oficis amb els objectes i formeu-ne el femen corresponent als oficis:

martell perruquera perruquera _
avi infermer ___________
assecador aviador ___________
xeringa ferrer ___________
esc drapaire ___________
botiga delineant ___________
carta enginyer ___________
pont carter ___________
drap mestre ___________
plnol dependent ___________
llibre diputat ___________
pala pescador ___________
retrat electricista ___________
xarxa metge ___________
disc vigilant ___________
bal llaurador ___________
fal/corbella fotgraf ___________
gorra miner ___________
tractor cantant ___________
ordinador futbolista ___________
farmaciola segador ___________
endoll oficinista ___________


16. Resoleu el jeroglfic i descobrireu un ofici:

QUI SN AQUESTES POBRETES?


t t
t
t 2 + 3
t t t
t
t t


1
1
Unitat 19. Vocabulari 75



17. Relacioneu la llista dactivitats amb un dels oficis de lexercici 2:

1. Treballa a laire lliure ______________ 4. Fa molt dexercici ______________
2. Dissabtes no treballa ______________ 5. Porta informaci ______________
3. Per Nadal fa hores extra ______________ 6. Recorre els carrers ______________

18. Trieu un dels oficis anteriors i escriviu sis pistes com les de lexemple. Passeu-ho a
una altra persona i que endevine lofici que heu seleccionat.

_____________________________ _____________________________
_____________________________ _____________________________
_____________________________ _____________________________

76
Unitat 20. Derivats
1. Escriviu el derivat de cada paraula com indica l'exemple:
consell aconsellar espai
covard registre
gola costum
bena festa
rajola tros
rac hospital
fosc capal
pres gbia
rbia passeig
just sab
curt malalt
verns brut
rosec roig
clar pitjor


77
Unitat 21. Dialectologia
21.1 Grups dialectals del catal

78 Quadern de Valenci Elemental










Catal oriental
















Rossellons




Central




Balear


Alguers





Catal occidental










Nord-occidental






Valenci



Mallorqu
Menorqu
Eivissenc

Barcelon
Tarragon
Salat
Xipella
Septentrional de transici

Pallars
Ribagor
Tortos

Septentrional
Castellonenc
Apitxat
Meridional
Alacant
Unitat 21. Dialectologia 79



21.1.1 El catal central
FONTICA

Tendncia a la neutralitzaci de a i e tones en
//:

casa [kze]; terra [tre]; cresta [crste];

mare [mre]; producte [prodkte]; pare [pre]

Tendncia a la neutralitzaci de o i u tones en
/u/:

posar [puz]; vosaltres [buzltres]; sortir
[surt]

Neutralitzaci de v i b en b:

Valncia [balncia]; veure [bwre]:

beure [bwre]

Prdua de la -r final. La majoria dels
mots monosllabs (i altres que no ho sn)
conserven aquesta -r: (mar, car, or, pur,
amor, etc.).

estimar [estim] fuster [fust]

dolor [dul] madur [mad]

anar [an] tornar [turn]


Pronunciaci fricativa (sh) de la x inicial
o postconsonntica:

Panxa, xiquet, arxiu, anxova




MORFOLOGIA VERBAL

Desinncia -o ([-u]) a la primera persona del present d'indicatiu:

canto [kntu] miro [mru] parlo [prlu]

Desinncia -s, -s, -s en el pretrit imperfet de subjuntiu:

cants aprengus llegs

Desinncia -i en el subjuntiu:

(que jo) parli aprengui trobi

s del pretrit perfet perifrstic en detriment del pretrit perfet simple:

vaig anar vaig tornar


80 Quadern de Valenci Elemental



21.1.2 El valenci general
FONTICA

Distinci clara entre a i e tones:

casa [kza]; terra [tra]; cresta [crsta];

mare [mre]; producte [prodkte]; pare [pre]

Distinci clara entre o i u tones:

posar [pozr] vosaltres [vozltres]
sortir [sortr]

Manteniment general de la -r final:

estimar [estimr] fuster [fustr]

dolor [dolr]

madur[madr] anar [anr]

tornar [tornr]
Distinci clara en la pronncia de v i b:

Valncia [valncia] veure [vwre]
beure [bwre]


Pronunciaci africada (tx) de la x inicial
o postconsonntica (per no sempre):

Panxa, xiquet, arxiu, anxova


MORFOLOGIA

Desinncia -e en la primera persona del present d'indicatiu:

cante [knte]; mire [mre]

Desinncia -ara, -era, -ira en el pretrit imperfet de subjuntiu:

cantara ; aprenguera; llegira

Desinncia -e/a en el subjuntiu:

(que jo) parle aprenga trobe

s simultani, del pretrit perfet perifrstic i del pretrit perfet simple:

vaig anar (an) vas anar (anares)
va anar (an) vam (vrem) anar (anrem)

El valenci mant la triple gradaci locativa dels demostratius (aquest, aqueix, aquell), i
dels pronoms neutres (a, aix, all), enfront del catal oriental, que ha redut aquesta
triple gradaci a doble: demostratius (aquest, aquell), pronoms neutres (aix i all).

No consonantitza les formes femenines dels possessius: meua, teua, seua i plurals
respectius. El catal oriental fa meva, teva, seva amb els plurals respectius.

Unitat 21. Dialectologia 81



LXIC

catal oriental catal occidental

Sortida
Mirall
Escombra
Vas
Xai
Cofoi
Eixerit
Mongeta

Eixida
Espill
Granera
Got
Corder
Desvanit
Despavilat
Fesol

21.1.3 El baleric
FONTICA

Neutralitzaci de a i e tones en //:

casa, terra, cresta

Realitzaci de la e tnica com // neutra:

rebre /rbre/, ceba /cba/, pl /pl/

Confusi de o i u tones (excepte a Ciutat,
Manacor, Inca, etc.):

Sonar /sun/, cos /cus/, colom /culom/


Ioditzaci de la ll:

Palla /paia/, cella /ceia/, fulla /fuia/

Reducci de l'acabament -ia > i:

Gbia /gabi/, rbia /rabi/, histria /histori/

Reducci dels diftongs qua / gua > co / go:

Quan /con/ aigua /aigo/ quatre
/cotre/

Distinci entre v i b:

Vi /vi/, vedella /vedeia/

Supressi de la -r final:

Or /o/, cor /co/, car /ca/, acer /ce/

Es pronuncia en verbs + pronom:

Fer-te




Prdua de la t en el grup -nt i -lt:

Font /fon/, pont /pon/, alt /al/

Prdua de la g en el grup -ng (-nc):

Fang /fan/, jonc /jon/

Prdua de la -s- inervoclica:

Camisa /camia/, acusar /acuar/,
rosegar /roegar/


82 Quadern de Valenci Elemental



MORFOLOGIA

Desinncia en la 1a persona del
present:

Cant, trob, sent, sembr, cobr, parl

Desinncia -am, -au en la 4a i la 5a
persona del present:

Cantam, cantau

Desinncia -eim, -eis en la 4a i la 5a
persona del present d'alguns verbs
velaritzats:

Deim, deis, creim, creis, veim, veis

Incoatius com en valenci

Cresc, patesc

Desinncia -s, -asses en l'imperfet de
subjuntiu:

Cants, cantasses

ARTICLE

Predomina l'article salat:

M. sing. M. pl. F. sing F. pl.

+ cons es es sa ses
+ vocal s' es (ets) s' ses
amb + so sos sa ses

per: les hores, el mn, la Mare de Du, el
bisbe, el dimoni, l'amo, el cel, la mar, etc.

Article personal medieval: en, na (n')

PRONOM

s de la forma plena: me, te, se, mos,
vos, se:
Mos n'anam
Vos he enganat

SINTAXI LXIC


Ordre de pronoms medieval
directe+indirecte:

El te don
La te dur
La vos explicar

En la combinaci verb + pronom, el
pronom s tnic:

Seu-t /seut/, anar-s'n /anarsn/

s del pronom jo com a cas oblic

Per jo amb jo contra jo

Aparici de lxic del catal occidental,
arabismes i anglicismes:

Besada Granera
Capell Ver
Ca Calons (pantalons)
Allot Gord


Bonder (bow windows)
Xoc (chalk) guix
Pinxa (pilchard) arengada
Flor (terra)


83
Unitat 22. Com hem descriure un text?
Quan ens decidim a escriure un text hem de ser plenament conscients de quin s el nostre
objectiu bsic: aconseguir que la comunicaci escrita siga el ms efica possible. Per a aix,
hem dentendre que lescriptura implica un procs. Podem considerar que les etapes que shan
de seguir per a aconseguir un text ben escrit sn les segents:

1. Planificaci
2. Redacci
3. Revisi
22.1 Planificaci
Planificar s reflexionar. s establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a
terme una estratgia determinada per a recollir, seleccionar i ordenar la informaci que volem
transmetre.

Cal saber primer, per, quines sn les caracterstiques que defineixen un text ben escrit i
quins sn els aspectes que les determinen.

ADEQUACI
Registre i dialecte
Propsit comunicatiu
Tractament personal
COHERNCIA
Quantitat dinformaci
Qualitat de la informaci
Presentaci de la informaci
COHESI
Anfora
Sinnims
Puntuaci
Connectors

CORRECCI
Ortografia
Morfologia
Sintaxi
Lxic

El segent pas en la planificaci s lanlisi de la situaci comunicativa, s a dir, respondre
les preguntes segents:

A qui volem escriure? (adequaci)

84 Quadern de Valenci Elemental



La resposta condiciona factors com el grau de formalitat, les frmules de tractament, el
gnere, la varietat dialectal, etc.

Sobre qu volem escriure? (adequaci i coherncia)

El tema sol comportar una terminologia distintiva per a cada tipus de text

Per qu volem escriure? (coherncia)

Conixer el propsit de la comunicaci s bsic a l'hora d'escriure. Segons l'objectiu que
vulguem aconseguir, el tipus de text que podem escriure sol presentar elements formals
caracterstics.

Com ho volem escriure? (coherncia i cohesi)

Una informaci ens pot arribar en forma de Cadascuna de les formes de comunicaci escrita
(rtol, de carta, de targeta postal, de telegrama, d'article de diari, etc.) condiciona diversos
factors del text final, com l'extensi o l'estructura, entre altres.

A qui volem escriure?
Grau de formalitat
Frmules de tractament
Gnere

Sobre qu volem escriure?
Tema
Tria lxica
Per qu volem escriure?
Propsit
Com ho volem escriure?
Tipus de text: carta, article
dopini, etc.
Estructura
Extensi

Una vegada que hem fet a, hem daprendre les tcniques de recollida de la informaci.
Entre altres:

Pluja d'idees: tempesta forta i curta d'estiu: durant uns moments l'autor vessa en el
paper totes les idees que se li acuden sobre el tema central del text que es proposa
d'escriure.
Documentaci: documentar-nos s satisfer les necessitats informatives que ens calen
per a construir un text determinat. Cal decidir si la quantitat dinformaci s suficient,
seleccionar-ne les fonts i conservar all que creguem que podem conservar.
Frases encetades: es tracta duna llista doracions que shan de completar dacord amb
el contingut del text que sha descriure.
Mots clau: cal seleccionar aquelles paraules que contenen una crrega informativa
important i ampliar-ne el significat de manera precisa.
Verbs operatius: podem partir dalguns verbs com definir, descriure, relacionar,
comparar, analitzar, aplicar, argumentar, valorar, etc.
6W: consisteix a fer-se preguntes inicials a propsit del tema que cal escriure (Qui
(who), Qu (what), On (where), Quan (when), Per qu (why), Com (how),
Prendre apunts
Unitat 22. Com hem descriure un text 85



Una vegada que ja disposem de la informaci que volem incloure en el text, cal seleccionar-
la; s a dir, cal establir quines idees no podem relacionar de cap manera amb les altres i
quines tenen lligams obvis. Es tracta, per tant, de rebutjar aquella informaci que no ens
interessa, i quedar-nos sols amb aquella que s adequada depenent del tipus de receptor de
tema de la finalitat, del tipus de text i del canal.

La selecci de la informaci ens ajuda moltes vegades a ordenar la informaci; endrear-la
segons els criteris que demane el text (criteris cronolgics, causals, espacials, d'ordre
d'importncia de la informaci, etc.).

Hi ha dos procediments bsics per a ordenar la informaci: l'agrupaci (grups i mapa
conceptual) i la jerarquitzaci (lesquema).
22.2 Redacci
A lhora de redactar un text, hem de tenir en compte les tres eines principals de qu disposem
per estructurar la informaci i donar cohesi i unitat al text: els pargrafs, que
distribueixen les idees al llarg de lescrit; els connectors, que interrelacionen frases i
pargrafs, i la puntuaci, sense la qual el text seria illegible.

22.2.1 La puntuaci

La funci principal de la puntuaci consisteix a subdividir el text segons lestructura
semntica i sintctica, de manera que en facilite la comprensi i la interpretaci. Sha dit que
els signes de puntuaci reprodueixen en lescrit les pauses i lentonaci del discurs parlat,
per no sempre s aix, de manera que ls dels diferents signes de puntuaci es relaciona
amb convencions que shan de tenir en compte. En molts casos, la decisi demprar un signe
de puntuaci va lligada a lestil de lautor, qui pot emprar un signe o altre de diferents
maneres, amb funcions i valors diferents.

En ls de la puntuaci poden distingir-se estils diversos, encara que nindicarem els tres ms
importants: la puntuaci mnima, la clssica i lemftica.

Puntuaci mnima: puntuaci pobra, usada comunament per escolars i per escriptors
inexperts. Apareixen, sobretot, els punts i les comes, rarament els dos punts i el punt i coma.
Ex.: Tinc calor, vaig a la piscina.
Puntuaci clssica: s una puntuaci rica, que denota experincia i maduresa. Shi observen
tots els signes existents. Sol coincidir amb ls de perodes llargs i articulats en un tpic estil
cohesionat i de subordinaci explcita, que evidencia la relaci entre les frases. Ex.: Tinc
calor: vaig a la piscina.
Puntuaci emftica: s la puntuaci tpica dels textos publicitaris. Utilitza tots els signes,
per la caracterstica principal s labundncia de punts, que apareixen fins i tot en compte de
les comes, dels dos punts i, sobretot, del punt i coma. Consegentment, els perodes solen ser
molt breus. Ex.: Tinc calor. Vaig a la piscina.

86 Quadern de Valenci Elemental



22.2.2 El pargraf
Els pargrafs fan la mateixa funci en el text que les columnes duna casa: constitueixen
lestructura de la construcci del text.

Una vegada que hem confeccionat lesquema, nhem de desenvolupar tots els punts per a
crear el text. Cada idea o cada bloc didees de lesquema ha de ser utilitzat per a un pargraf.
Definim el pargraf com el fragment de text que hi ha entre dos punts i a part. Tamb es
coneix com la seqncia que es troba entre la frase i el text. Imaginem que el text ha destar
format per tants pargrafs com idees hem incls en lesquema.
22.2.3 Els connectors
Els connectors sn elements lingstics que uneixen les diferents parts dun escrit. Poden ser
conjuncions, preposicions, adverbis o locucions. Funcionen com a senyals visuals per al
lector, ja que marquen explcitament les interrelacions entre els pargrafs i les frases.
Tenim dos tipus de connectors: els que relacionen frases (intraoracionals) i els que relacionen
pargrafs (extraoracionals o organitzadors textuals).
22.3 Revisi
La revisi s un dels procediments ms importants en el procs d'escriptura, moltes vegades la
qualitat del resultat depn d'aquest ltim pas. Revisar s avaluar el que hem escrit, decidir si
s'adiu amb les nostres expectatives i, si conv, modificar el que calga per tal de millorar el
text. Podem distingir entre la revisi de continguts (idees, estructura, estil, etc.) i la revisi
gramatical (qestions de forma, majscules, errades sintctiques, etc.).
22.3.1 Revisi de continguts
Recomanacions: no tingueu mandra a l'hora de revisar, res s intocable. No us limiteu a
revisar la forma (lxic, ortografia, majscules, etc.): reviseu a fons el contingut (adequaci,
idees, estructura i estil).

Adequaci: Comproveu si el text compleix els vostres objectius, si la varietat lingstica
triada s la ms adequada, fiqueu-vos en la pell del lector i assegureu-vos que entendr tot el
que hi ha en el text, mireu que el grau de formalitat de l'escrit s'adiga amb el tipus de relaci
que teniu amb el receptor i comproveu que no heu barrejat sense coherncia registres diferents
dins d'un mateix text.

Informaci: Mireu si heu acabat dient tot el que en un principi voleu dir, suprimiu la
repetici innecessria, comproveu si heu sabut combinar amb encert l'explicaci amb
l'exemplificaci. Si heu fet alguna citaci textual, assegureu-vos que queda clara la font d'on
l'heu treta.

Ordre i cohesi: Pregunteu-vos si l'estructura general s prou clara, mireu si l'ordre que heu
seguit s el ms convenient. Comproveu que heu donat a tots els pargrafs del text una
mateixa forma (amb sagnat o sense). Llegiu independentment cada pargraf i pregunteu-vos si
est ben format. Assegureu-vos que totes les idees secundries estan clarament lligades amb
Unitat 22. Com hem descriure un text 87



les idees principals de les quals depenen. Pregunteu-vos si heu triat els connectors ms
adequats. Comproveu si heu utilitzat correctament els signes de puntuaci.

Claredat i precisi: Assegureu-vos que totes les expressions s'adeqen a la situaci
comunicativa. Substituu les perfrasis innecessries. Elimineu les repeticions injustificables.
Comproveu que no heu escrit cap expressi que puga representar una discriminaci per raons
de sexe, raa, costums, etc.
22.3.2 Revisi gramatical
s ara, una vegada que ja hem redactat l'escrit i n'hem revisat el contingut, que cal analitzar-lo
des del punt de vista gramatical. Hi hem de tenir en compte tots els aspectes gramaticals:
accentuaci, apostrofaci, concordana, indefinits, pronoms relatius, pronoms febles,
preposicions, verbs, conjuncions, etc.