Anda di halaman 1dari 16

PROVERBIOS, REFRANES

YEXPERIENCIA
DE
LENGUA
TOMS
LABRADORGUTIRREZ
Departamento de Fi l ol og a
Uni versi dad
de Cantabri a
Los rref ranes
son
ermanos
bastardos del os
Evanxel i os.
Los rref ranes
son Evanxel i os chi ki tos.
Los rref ranes
vi exos son Evanxel i os
pekeos.
Los rref ranes vi exos son
comoprof ez as ( 225- 2) .
El
ke se vi ere sol o i
desf avorezi do, akonsxese
kon l os rref ranes
anti guos.
stekonf i rma
el provecho keti enen l os
buenos konsexos i
verdades de
l os
rref ranes, porke enel l os sehal l an
avi sos i advertenzi as en
todas mate-
ri as ( 102- 2) t .
1 . 1 . Es bi en
sabi do
que
el Maestro
Gonzal o Correas vi aj aba
durante su
etapa de f ormaci n y
docenci asal manti nas de Cceres,
deJ ara z del a Vera
( de
Pl asenci a) , a Sal amanca. Sospecho
que su i ti nerari o
segu a, en parte al
menos, el di scurri r del r o Al agn;
el vi aj e duraba vari os
d as, con al tos en
posadas
o mesones, dondecompartor a
l a ami stad, el vi no, l a pal abra y l as
consej as
con l os rsti cos de l os l ugares,
de qui enes, como
l a
tradi ci n
recuerda,
escuchar a proverbi os yref ranes
quedespus orden en
su
f amoso
CORRAS, GONZALO, Vokabul ari o de
Rref ranes i Frases proverbi al es, i
otras Frmul as
komunes
del a l enguakastel l ana,
enke
van
todos l os i npresos antes, i otra gran
kopi akexunt
el
MaestroGonzal oKorreas, Katredti ko
de
Gri ego
i Hebreoen l a Uni versi dad
deSal amanka
.
Van
aedi das l as dekl arazi ones i apl i kazi n
adondeparezi ser nezesari a. A1
kaboseponenl as
f rases
ms l l enas y kopi osas ( 1627- 1631) .
Ed. de Loui s COMBET, Bordeaux, Fret
et
Fi l s, Eds. ,
1967.
Ci to si emprepor esta
edi ci n, l a ms reci ente, yanotoel nmero
de
l a
pgi na y el de l a
col umna( 1 2) , conel f i n
de
f aci l i tar l a
l ocal i zaci nde l os textos. El l argot tul o que
f i gura
en
el
manuscri todeCorreas expl i ci tacon
preci si ncul es f ueron l os propsi tos
que
l o
gui aron
:
hadetenersemuy
encuenta. La
edi ci n
noresul tacmodademanej ar, pero nodi sponernos
de otra compl eta. El texto, dados
sus val i osos conteni dos y aportaci ones, merece ser
estu-
di adoy edi tado
con
cri teri os
ampl i os
y
preci sos. Norenunci o al l evar a
cabo esta tarea.
Correas i ncl uyemuchas
vari aci ones deunmi smoref rnof rase: buenamuestrasoni us
que
encabezan este trabaj o.
1106

TOMSLABRADOR
GUTIRREZ
Vocabul ar i o. Al gunos de el l os,
muyespec f i cos
yvi ncul ados
a
exper i enci as
de
vi da ydel engua pecul i ar es, se
manti enenen
vi gor endi ver sas l ocal i dades
del
i ti ner ar i o. Desdeni o he escuchado ver dades de stas en el puebl o sal man-
ti no
de l a Si er r a de l a Pea de Fr anci a - exactamente San Esteban de
l a
Si er r a-
dondenac yqueconozco bi en, pues no mehe desvi ncul ado de
l y
al l r egr eso en mi s
per odos de vacaci n.
2.

Me pr opongo anal i zar
al gunas muestr as
de esta conti nui dad ypr esto
atenci n a di ver sas var i abl es
del entor no
comuni cati vo.
2. 1 .

El Maestr o Gonzal o Cor r eas f uer espetuoso ytr asmi ti - o al menos
l o pr ocur aba: si empr e se cometener r or es, por exceso o por def ecto- con
l a
i nayor f i del i dad posi bl e cuanto l e a yescuchaba. As l o demuestr an l os abun
dantes
comentar i os
con
quei l ustr a yexpl i ca ml ti pl es datos del contexto en el
quel as f r ases yr ef r anes
caben, as comodel
entor no
comuni cati vo en el quel a
exper i enci a de l a vi da r eal
es r ecogi da en exper i enci a de
l engua
. He aqu un
par de ej empl os:
1 .

El hi xo del buenovai a, hasta kemuer ai bi en ai a. Comentar i o: O
" El hi xo del bueno vai a,
etc. " , komo l ee
el pl azenti no
de mi l ugar
. Este
r r ef r n
es tanto de mi pr opsi to
i
natur a, ke desde muchacho de pokos
aos, si n
aver l e o do l e teni do enkr i to en l as entr aas. El ke l e di xo
pr i mer o megan por l a mano; si empr eso deeste par ezer , i l o akonsexo a
todos: ke kada uno tr abaxe i pr okur e
val er
por s komo hi xo
de bueno
( 119- 2) 2.
2.

El
puer to deHondur a, ki en no l e pasa no sabe de mal a ventur a.
El comentar i o acl ar a: Es enl a si er r a deBxar ke va hasta Pl azenzi a, i es
mui al ta i sper a, i el
puer to l a atr avi esa
por medi o del l a desde Baos
hasta
Kabezuel a; dudan si " Ondur a" se di xo de " aun dur a" , o de " hon-
dur a" , por l a baxada pr of unda; i esto es ms zi er to ( 110- 1) .
La
pr eci si nyr i gor con
quer epr oduceCor r eas
l os datos
cuando conoce
el
entor no f si co por exper i enci a yno a tr avs
de
autor es o i nf or mantes i nter -
puestos ( l as f amosas f uentes) r esul tan evi dentes 3 . Qui enes f r ecuentamos l a
car r eter a actual de Sal amanca a Sevi l l a - di ez aos ense en esta casa y,
como Cor r eas, f ui yvi ne en todas l as vacaci ones- i denti f i camos per f ecta-
mente
el puer to de r ef er enci a4 .
z La nota 118 del
edi tor acl ar a:
E1
pl azenti no de mi
l ugar. al ude a unr ef r aner o manus-
cr i to que
l l ama a
veces el
de mano ( `Deami go a ami go. . . ' ;
3 10- 2; el de Pl azenzi a ( " Manzar de
Bur gui l l os. . . " , 53 2- 1) ,
el pl azenti no demano( `Ms val e f l ako
enel gar avato. . . " , 53 9- 2) . Heaqu
una muestr a ms
de
l as numer osas var i antes pr ocedentes
tanto de l as compi l aci ones que
manej como de l as muestr as r ecogi das por l mi smo. La tr adi ci n
cuenta
que
Cor r eas se
sentaba a l a entr ada de l a puente r omana l os d as de
mer cado y
pagaba a
l os r sti cos un
cuar to por cada r ef r n nuevo quel e dec an
.
Vi d. Intr oducci n, pg.
vi .
3
El edi tor aducel a ci ta, asi mi smo exacta, deRodr guez Moi no:
El
puer to de
Hondur as,
di f ci l depasar , est en ti er r a de Bj ar , hasta Pl asenci a. El paso a quese r ef i er e el
di ctado
entr eBaos yel val l e deCabezuel a, dedondef uevi car i o Fr anci sco Del i cado
en
l os
pr i mer os
aos del si gl o xvi .
4 Abundanl os ej empl os: El gal l o de SanXul i n l os l l ama, 96;
si n
el comentar i o
- aeso
ti endenl a mayor adeel l os- , nose enti ende, car ece desenti dof uer adel entor no
concr eto de
PROVERBIOS, REFRANESYEXPERIENCIA
DELENGUA

1107
2
. 2 .

Los pasaj es ant er i or es
concuer dan, en
f i del i dad y pr eci si n,
con l os
r ef r anes que vengo
oyendoyo
t ambi n desde ni o, or i gen
de est e t r abaj o
. He
r euni do un gr ueso t aco
de
f i chas. Por r azones de espaci o, t r anscr i bo sl o
al gunos ej empl os, cont r ast ados con l os cor r espondi ent es del Maest r o Cor r eas:
Al a mozay a l a par r a, hsel e de al zar l a saya.
Al a moza i a l a par r a, al zal l a l a f al da ( 8- 1) .
Aqui en has de dar de cenar , nol e qui t es de mer endar .
Aki en as de dar a zenar , not e duel a dar l e a mer endar .
Aki en as de dar l a zena, nol e
ki t es l a
mer i enda ( 19- l ) .
Ai r e sol ano, agua en l a mano.
Ai r e sol ano, el agua en l a mano, par a menos bi en ke dao , y l a var i ant e
Ai r e
sol ano, mal o en
i nvi er no i peor en ver ano ( 31- 2)
s
.
Ll uvi a, l l uvi a hast a l a que
mi
hast a
se me
pudr a;
hi el e, hi el e
hast a que
el
mi r abo se me pel e.
Hor a cl ase, hast a ke est a l ana se me enhet r ase. Aor a l l ovi ese, hast a ke l a
punt a de est e mi kuer no
se me enmol l ezi ese ( 31- 2) 6 .
Febr er o gar r uf er o, que sac a
su madr e al sol y l uego l a apedr e.
Los gar r uf er os de hebr er o, ke un kopobl ankopar eze negr o.
"Gar r uf er os" es nombr e f i nxi do, komo"pr opi edad" o"kl i ma" ( 223- 2) .
El
Sant oMacar r o
se
asoma,
per o nose desl oma.
El sant o makar r oxugando
al abexn ( 91- 1) .
Si oyes t r onar enmar zo, pr epar a l a cubay
el mazo.
Kuandoat r uena
en
mar zo, apar exa l as kubas i el mazo 7 .
Los aos de gamones, t r i go
a mont ones.
El gamn bar vado mi r a
por el l abr ador onr r ado. Aade: Ent i ndese
mexor kon el ot r o: "Aode
gamones, t r i go a mont ones" 8 .
Sal amanca, l a de ent onces y l a de ahor a: DCzese est o en Sal amankapor l os mozos ke se
van
konni mode val er f uer a, i dent r odepokovuel ven
a l os t or r eznos dekasa. SanXul i n es una
par r oki a zer ka de l a pl aza, ke t i ene un gal l o sobr e l a
t or r e
por vel et a. Asi mi smo, en
Sal a-
manca se expl i ca l o de Buena u mal a i nvenzi n,
nol a hi zo Vi l l al n , 36 3- 1, y, en l a Si er r a,
Ent r e Ki l a y Ki l ama, al pl at a par a conpr ar Espaa , con l a gl osa
Es
hazi a l a
Pea de
Fr anzi a , 140- 2.
s
Se
pueden anot ar ot r as var i ant es f or mal es par a l a mi sma i dea: Ai r es,
ai r eci t o, ke de
Avi l a vi enes, a cat or ze r r eal es me
guel es , al que si gue est e coment ar i o: Est o es par a l as
t i er r as
set ent r i onal es, Avi l a ke est al medi od a de Medi na i Pear anda, i el ai r e de al l
es
sol ano; i enkar ezer se el t r i go,
i subi r a l a t asa, ke sol a ser de cat or ze r eal es. Mej or
consi der aci n mer ece
el ai r e ci er zo ( cf r . pg. 83) : Ti empo si ent o, de d a de abaj oy de noche
ci er zo.

-
e
En el coment ar i o desct ; i be el ent or no
: Lo pr i mer o di ze el ganado ovexuno, ke est
ar r opadode l a l ana par a l as el adas
i l a
agua
l e daa si semoxa, i menest er i er va; l o segundo
di ze el ganado vakuno, a ki en l as aguas
no empezen l os f r os, i menest er mucha i er va
( 31- 2) .
1 Yl a var i ant e Kuando at r uena en
mar zo, hi er e t us kubas kon el mazo , t r as l a que
aade: Tr onar i at r onar es seal de kal or i
agua, l o kual , si haze en mar zo, denot a que l a vi d
est f uer a de pel i gr o de l os i el os i avr
abundanzi a de uva .
Se di cen t ambi n est os ot r os, que, en al guna
medi da, l o compl ement an
:
Cuando mar zo
r evuel ve el r abo, no dej a ovej a con
pel l ej a ni past or es zamar r eados. YCuando mar zo
mayea, mayomar cea.
a
Yaade: El gamn es pl at a si l vest r e,
ke se kada ao i es konozi da, i kuando al buen
t enpor al kr eze ms de var a i medi a; t i ene l as
r r a zes komoun manoxode chor i zos onabi l l os.
1108

TOMSLABRADORGUTI RREZ
El que va a
l a
bodega y no bebe, por vez se l o t i enen.
El ke va a l a bodega, por vez se l e kuent a y El ke va a l a bodega i no
beve, oes nezi oonovee; oEl kevaal a bodega i novebe, o, ke
vez ke
se
pi erde! o El ke va a l a bodega
i
no
beve, buena vez se pi erde ( 103- 2) .
El que a sant a Col omba va y en
. el l a duerme, en unao va y en ot ro
vi ene.
El kevaa sant aKol omba, enunaovai enot rot orna
( 103- 2)
. Porkees
af i ndedi zi enbre, i parez akei ba a
dezi r
ke
gast avaunao eni r i ot ro en
veni r.
El agua de abri l l l ena el cado
y el cadi l .
El
vi no de
abri l hi nche el kado i el kadi l . Yacl ara: Vasi xas son. O" el
karro y el karri l " ( 112- 2) .
Hi el o sobre l odo, agua sobre t oda.
El ada sobre l odo, agua sobre t odo
( 120- 2) , y ot ras var ant es
9
.
Enenero, se hi el a l a vi ej a al humero
y
el
agua en el puchero.
Enero, kuando se i el a l a vi exaenel
l echoi el aguaenel puchero ( 137- 1) .
Ms qui ero
que me envi di en que mecompadezcan.
Enbi di a meai as, i nomanzi el l a y Enb di a me
ai as, i nopi edad i l st i ma
( 138- 1) .
Los hi j os cri ados, l os duel os dobl ados
.
Los hi xos kri ados, l os
duel os dobl ados ( 226- 1) .
La pesca y l a caza, enl a pl aza.
Kara es l a
pl aza, pero ms kara es l a caza
( por
sus aparat os
i gast os)
( 368- 2) .
La cabra
coj a no qui ere si est a.
La kabra coxa no ki ere si est a.
YKabra coxa no t enga si est a; ke si l a
t i ene, karo l a kuest a ( 379- 1) .
Haci enda, t u
amot e vea y si no que t e venda.
Hazi enda,
hazi enda, t u amo t e vea. Yl a vari ant e: Hazi enda en
dos
al deas, panen dos t al egas
( 584- 1) .
El queso de abri l , pa mi ; el de mayo,
pa mi hermano y el de j uni o, pa
ni nguno.
El
exanbre
de abri l param , el demai oparami ermano, el de xuni o
para
ni nguno ( 86- 2) , y l a vari ant e
conenj ambref emeni no: Enxanbrede
abri l
para m , l a demai o , et c. ,
137- 2; ej empl os si mi l ares en592- 1; expl i caci n,
ent re ot ras, en 123- 1: Enel mes de
abri l , hars kesos mi l ; enel de
mai o,
t res o kuat ro .
Lo que se hande comer
l os gusanos, que l o vean l os cri st i anos .
Lo ke desea Usanos no l o
venkri st i anos . Ans l een ot ros : Lo ke
desean
gusanos, no l o vean kri st i anos
( 219- 1) .
El
cuent o de
Mari sarmi ent o, que f ue a cagar
y no ha vuel t o.
El vi ent o
de Mari Sarmi ent o, ke f ue a kagar i l l evl a
el vi ent o ( 112- 1)
.
La f l or de l as
gamonal
l a
l l aman f rai l es en San Est eban
y se di cen ot ros ref ranes
; el
sust ant i vo es
f emeni no si empre.
9
Preci sa:
Ke l l ueve t ras el l o. En l a mi sma pgi na
anot a: El ada sobre l ama,
agua
demanda
( Lama es : l ado bl anko) ; el ada sobre l odo, ni eve hast a
el hi noxo. ( La
rrodi l l a} ,
El ada barvuda,
ni eve anunzi a; o El ada barvuda, t res
d as aubl a , El ada barvuda,
poko
dura. ( Por l o de est t ros) , El ada
bl anka t rae agua , et c.
Siguiente
PROVERBIOS, REFRANESYEXPERIENCIADELENGUA

1
1 09
Adi vi nanzas quesecor r esponden, comost a
:
Zi en
dueas en unkor r al

t odas
mean a l a par ( Ci en seor i t as en un cor r al , t odas mean
a
l a
par ) .
Respuest a
deCor r eas: Las kanal es. Dekosa i kosa sehazen r r ef r apes;
ent r e
el l os l as hal l
en el Komendador , i l as dex pasar 1 1 1 .
Las
coi nci denci as -yms anl a f r ecuenci a conquesesi guen empl eando-
abundan en l as f r muku i f r ases en par t i cul ar , queocupan l a segunda par t e
del Vocabul ar i o
y
l l aman poder osament e l a at enci n
1 1
.
1
Enumer o al gunos ot r os ej empl os y
apunt o
que, en ocasi ones, ms quel a coi nci denci a,
l o
quer esul t a l l amat i vo es
l a
f r ecuenci a de
empl eo:
Al a pr i ma
se l a ar r i ma y, si es pr i ma
her mana, de mej or gana ( Al a madr i na, t r as l a puer t a l a ar r i ma
;
i a l a komadr e, dondel a
hal l ar es, 7-20;
Si
qui er ese l es di ce a l os muer t os ( Al os muer t os di zen: ki er es?, i l os vi vos:
t oma, 1 1 -1
;
f or mas di st i nt as par a i deas si mi l ar es en
1 50-1 ; No
haypa) abr a mej or di cha que
l a queest por deci r
( A
nadi edeskubr as t usekr et o, keno al kosa t an bi en di cha komo l a ke
est por dezi r ,
1 1 -2) :
Agr an mi edo, gr an mi ser i cor di a ( Ams mi edo, ms mi ser i cor di a,
26-1 ) . La cast aa t i ene una maa, quet odo el quel a
ve,
l a apaa
( Ai
muchas maas en
kast aas, 30-2) ; Las desgr aci as nunca vi enen sol as yCuando l as penas deunos son nue-
vas, l as de ot r os son ya vi ej as ( Las desgr azi as son komo l as zer ezas, ke unas a ot r as se
l ( evan, 21 0-2, yLas pal abr as sonkomo l as zer ezas, keunas a ot r as se l l evan, 21 1 -2) ; par a
medi r t i empoydi st anci as, secuent anhor as yl eguas decami no) : Las onceen SanEst eban,
l as doceen San Mi guel ; el queno l o qui er a cr eer , quel o vaya a ver ( Legua por l egua, de
UbedaaBaeza; i si l a t omas moxada, kunt al apor xor nadas, 21 4-2, yest os ot r os: Legua por
l egua, de Kal abazanos a Pal enzi a, si ki er es ot r a t al , de Dueas a Rr ebol l ar , Legua por
l egua, de Tr r aga a Zer ver a, 21 4-2) ; Locomi da por l o ser vi do ( c( l r se komi do por ser vi do,
1 63-1 , yLo komi do por l o ser vi do. Kuando no se saka ni nguna gananzi a, 221 -l ) ; Los aj os
por Navi dad, ni naci dos ni por sembr ar ( Los axos por Nabi dad, ni nazi dos ni por sembr ar ,
221 -2) ;
Col or ado pa
ar r i ba, moci t os en l a coci na; col or ado par a abaj o, moci t os al t r abaj o
( var i os del t i po Ar r evol es al or i ent e, agua amanezi ent e, 78-1 ) ; El ni do del mont e, el unol o
sabeyel ot r o l o coge ( El ni do del mont e, of es m oi maana del ot r e, 90-2) ; Nohaymej or
espej o quel a car nesobr eel hueso ( El
buen espexo,
l a
kar nesobr e
el
gueso, 98-2)
;
El
mel n
yel queso, a peso ( El mel n i el keso, al peso, 1 1 4-1 yvar i os ms) ; El quepr est a, pi er de
ami gos
ygana enemi gos ( Enpr est at e?
Per di st e
el
ami go, 1 38-2, yvar i os ant es que l o
J ust i f i can) ; Ent r epadr es yher manos, no met as mano ( Ent r epadr es i er manos, no met as
t us manos, 1 41 -1 , yEnt r e er manos no met as t us manos, kekont r a t i se bol ver n ar mados,
1 39-2)
;
par a cont r ast ar se di cequeVacomo
decomer a
ver
comer ( Es komo komer
o
ver
komer , 1 43- i ) .
1 1
Enumer o
al gunos por v a de ej empl o: Andar el r et or t er o, 608-1 ; Tr aeal r et or t er o,
738-1
;
Agua dezer r axas. Por: kosa depoko moment o
. Todo
es,
o f ue
agua de
zer r axas,
61 0-2 ( Quedar en aguas de bor r aj as) ;
Apr et ar l a kl avi xa. Por: dar pr i sa al ef et o de al go;
Enpr ear se del ai r e, 621 , 2; Eskr bal o en el agua.
Eskr i bi do
en
el
agua.
Kuando
se
di o
di ner o a mal pagador , o se t i ene por per di do al go, 629-2; Hacer una r al a. Aaden: en el
agua;
Kuando
uno hi zo l o
ke
no sol a, 727-1 , 583-1 , 758-2; Ni aunest aka en par ed no l e
qued. Por: despoxado en t odo, 651 -2
;
No dexar est aka en
par ed, 660-1 ) ; Ni
at a
ni
desat a, 651 -2
;
Ni
kon
zi en l eguas, 652-1 ; Ni par a si l l a ni par a al bar da, 652-2; Nosal i do
del kaskar n, 653-1 ; Noes kosa, 654-2; No se
l e
kuezeel
pan,
658-1
;
No
se
me
da un pel o
del a r r opa, 658-2; No dar una sed de agua, 659-2; Sal i l e el gal l ar i n, 665-1 ; Sakar el
vi ent r e
demal
ao, 667-2; Seksel el a pal avr a, 669-2, yTener seka l a pal avr a, 731 -2; De
unav a dos mandados . Kuando xunt o konl o pr i nzi pal se negozi a ot r akosa, 682-2
( Hacer
de
un av o dos mandados) ; De bat i bol eo.
Ll evar unakosa de t r opel ; o r r echazo, komo a l a
pel ot a, 683-2 ( Abat i bol eo) ; Dexar apedi r a Di os. Dexar a puer t as. Dexar
a uno
si n
hazi enda,
t an
pobr e
ke
al a
depedi r l i mosna
de
puer t a a puer t a, 688-1 ( Dej ar por puer t as) ; Est ar hecho
un zest o, 633-2 y688-1 ( Dor mi do como un
cest o)
;
Di ome mal a espi na. Sospech ke ot r o
hz a
o
t r azava al gnmal , 690-1 ; Di xr onsedeunahast a zi ent o,
691 -1
;
Di xo i
no akab
.
Kuando kont muchas kosas, o di xo
mi l i nxur i as, 691 -2; Guel eket r azi ende, 695-2; Kanal .
"Lakanal " l l aman al kuer po, o vaka, sakado l o i nt er i or ,
702-2; Kehar i akont ezer , 704-2;
1 1 1 0

TOMSLABRADORGUTI RREZ
3
. 1 . La exper i enci a de l engua s e pr oduce en una s i t uaci n y cont ext o
pr eci s os y del i mi t ados . El cambi o de ubi caci n del obs er vador acar r ea una
vi s i n di f er ent e y una exper i enci a t ambi n di s t i nt a, enr i queci da o
empobr e-
ci da, de l engua. Los l ugar eos de l a zona, l os s er r anos , l o conocen y mani f i es -
t an a s u maner a, con pl as t i ci dad y un ci er t o dej o de mal i ci a: af i r man que
es
bueno conocer ms de un aguj er o o buj er o obur aco por donde ver s al i r el s ol ,
ya que, en cas o cont r ar i o, s e s abe poco del mundo. Si des de s u aguj er o habi -
t ual compr ueban que Por l os Reyes s e conoce l a ar ada al os bueyes , des ean y
r ecuer dan Por
San Ant n mi
gal l i ni t a pon
( en
Cor r eas ,
mi ns ar a) , y t ambi n
s aben y
cons t at an, ao t r as ao, que
Por Sant a Aguedi na s ube
el
s ol
a l a
capul l i na;
mas nadi e, s al vo l os que
al l vi ven y obs er van, pueden ent ender
s u
s ent i do pl eno. Febr er o es mes
de
mucha f i es t a, muchooci o, muchaes per anza
y cel ebr aci n de f es t ej os , s i n l os s us t os de mar zo. Es , de por s , el mes ms
i nf or mal ( Febr er i l l o el l oco, Por San Bl as , l a ci gea ver s y, s i no l a vi er es ,
buen ao de ni eves y Febr er o gar r uf er o que s ac a s u madr e al s ol y l uego l a
apedr e)
.
Pueden,
por
t ant o, obs er var des de l a pl azuel a del Mes n, donde
s e
cel ebr ar on l os bai l es
al
s on de
l a
gai t a y
el
t ambor i l , que en s u s ext o d a, el de
l a
Sant gueda Chi ca, o Sant a Aguedi na ( por al l , ms que l as oct avas , l as f i es t as
s ol emnes i ncl uyen v s per as y t or naf i es t as : en l os es pons al es hab a v s per as ,
bos a y t or naboda) , el s ol va ya al t o, ha i do s ubi endo des de l a hondanada, f al da
del mont e ar r i ba, de f or ma que s e pone, en es a f echa, exact ament e, t r as l a
capul l i na ( pal abr a que no f i gur a en l os Di cci onar i os comunes , di mi nut i vo de
capul l a, que no es el f emeni no de capul l o, s i no l a denomi naci n de l as copas o
par t e al t a, ms
o
menos cni ca, de r bol es
y mont es ) del
Cas t aar
; es t o
es , t r as
el pi co
el
Cas t aar ,
uno de
l os
mont es que
r odean y r es guar dan
al
puebl o
cl i mat ol gi cament e .
3 . 2 .

Si s i empr e es gr at i i cant e y r ent abl e cons egui r l os pr oduct os por s
mi s mo, encami nndos e al l donde s e hal l an nat ur al ment e - el que nova a l a
car ni cer a por s us pi edes , no come l a
car ne de donde
qui er e- , donde
hay
mues t r as de t odo, como en el Vocabul ar i o de
Cor r eas , no
l o ha
de
s er
menos
par a qui en es cr ut a cues t i ones de
l engua
:
he r ecur r i do, par a i l us t r ar y r econs -
t r ui r ot r os
ent or nos , ya
i dos e
i r r ever s i bl es ,
a
f uent es comunes
:
l os Di cci ona-
r i os de l a
l engua 1 2 .
No
es
s t a
ocas i n
de
cont r as t ar dat os , vl i dos cas i s i empr e
- en s u
apor t aci n pos i t i va o negat i va- , en f uent es ms es pec f i cas oes peci a-
l i zadas : i nt ent o hacer l engua des de mi exper i enci a. He aqu l os apor t ados par a
ot r os ej empl os .
t r i unf o, 71 1 - 1 ; Komo un des kos i do, 71 2 - 2 ; Komo koxer agua en t es t o, 71 4- 1 ;
Komo
t anbor i l
en
boda, 71 4- 1 ( Lo que s ea s onar como t ambor n en boda) ; Pendol ar i as ,
Pendo-
l ar i os , 72 1 - 1 ( Per dul ar i o) ; Tr es or as de r r el ox, 739- 2 ; Ver s e i des ear s e, 740- 1 ; Rr ebol ver
ver zas
kon
penkas , 752 - 1 ; Habl ar de t al anker a, 764- 1 ; Her nando. l a vi ene Her nando
.
"Her nando" l l aman al s ueo, 764- 2 , y l a vi ene Her nando. Kuando a uno vi ene s ueo
i s e
duer me, 1 59- 1 ; Kuent ai no akaba, 71 5- 2 ; Kr eze komo es pur na, 71 6- 1 ; Kr ezer komo
mal a
i er va, 71 6- 1
; Par a
zi ent o
i
un
ao, 71 7- 1 ; Par a moxar l a boka, 71 7- 1 ; Tener bar r unt os ,
732 - 1 ; Tener pal avr as . Tuvi er on pal avr as , 732 - 1 ; Ti ene mi l s akal i as , 734- 2 ; Tomar
a
des t axo, 736- 1 , ct e.
' z
Me r ef i er o aCovar r ubi as , Aut or i dades ,
DRAE, Mar aMol i ner , VOX( Gi l i i Gaya y
Al var
Ezquer r a) ,
Cor omi nas - Pas cual ;
di s pongo t ambi n del De cons t r ucci n y r gi men, de
R. J .
CUERVO,
y
de l os f as c cul os publ i cados del
Hi s t r i co.
PROVERBIOS, REFRANESYEXPERIENCIADELENGUA

1111
3 . 3 .

Febr er o gar r uf er o que sac a su madr e
al sol y l uego l a apedr e. Como
t ant os ms, r ecoge
exper i enci as vi ncul adas a hechos y cont i ngenci as nat ur al es
del t i empo; medi ant e r ef er enci as y encuadr e t empor al
dent r o del sant or al
cr i st i no Por san/ sant a. . . ) ,
unas veces, y ot r as, dent r o de per odos
ms l ar gos y
asi mi smo nat ur al es , como meses, est aci ones, et c.
' 3 .
Cor r eas
apunt a que ga-
r r uf er os es nombr e f i nxi do, komo
pr opi edad o kl i ma de hebr er o, kon
ke
una muxer hi zo cr eer a
su
r ust i ko mar i do
ke
l o
bl anko par ez a negr o i l o negr o
bl anko, i uno ke par ez a dos ; i a l a ver dad er a el l a i el ami go
l o que hi zo cr eer
por
uno,
i
ser el l a sol a. Kuent o es vul gar " ( 223- 2) . La expl i caci n
es muy t pi ca
del Mest r o
de Sal amanca y, a par t e de l a ancdot a j ocosa de cuent o
de enga-
os y f i ngi mi ent os,
quedan al gunos aspect os per t i nent es a mi pr opsi t o: se
t r at a, como en el
que
se
di ce en San Est eban, de una pr opi edadde f ebr er o o de
su cl i ma. Por al l , se denomi na gar r uf a a al go
si mi l ar a cagar r ut a ( cagal ut a
deci mos) dent r o an del vi ent r e del ani mal , pal abr a
que va per di endo vi gor . Ni
una ni ot r a se r egi st r an en ni nguno de l os Di cci onar i os
que manej o; L. Combet
apunt a, en l a not a 150, el t est i moni o de Acevedo ( Vocabul ar i o
del habl e occi -
dent al ) : gar r ouf ei r o, gr r ul o, per sona al t i va, compuest a y char l at ana ,
acep-
ci n que concuer da
con l a del cuent o: l a gar r ul er a o char l at aner a de l a muj er
hace cr eer
al
zaf i o mar i do que l o bl anco
es negr o y que dos son sl o uno. El
sent i do de pr esunt uoso, ar r ogant e y vani doso
es el que yo per ci bo con ms
pr opi edad. Un r asgo ms del di al ect o l eons - modal i dad
cont i nuada en l a
zona- ; quedan huel l as vi vas t ant o en l a f ont i ca como en el
l xi co
y
l a mor f o-
l og a ( suf i j o - i no/ a) .
3 . 4 .

El sant o macar r o es expr esi n que per vi ve en el DRAE; en l a ent r ada
macar r o
se r ecogen
l as
acepci ones : Paneci l l o de f or ma al ar gada y de una
l i br a
de peso
. / / 2. Bol l o
de pan de acei t e, l ar go y est r echo / / 3 . V. sant o maca
r r o. Est e sant o mocar r o o macar r o es: J uego
en
que van
manchando a uno l a
car a l os dems, con l a condi ci n de quedar en l ugar de st e el que
se
r a
. No se
l e ve l a gr aci a al t al j uego; con r azn l o han supr i mi do M. Mol i ner y Vox 14 .
Cor omi nas- Pascual r emi t e a macar r n, del que der i va macar r o ` bol l o' , per o no
l e
encaj a sant o macar r o, pues
no
es evi dent e l a r el aci n semnt i ca con el
ant er i or .
Ci t a a Quevedo, per o no a Cor r eas
.
Nada se ha acl ar ado. El sant o
macar r o,
el que, cuando
una novi a
se hab a ant i ci pado e i ba en est ado i nt er e-
sant e, se asomaba y no se desl omaba, no se t i r aba, es un
sant o
car asuci a que
est en una hor naci na a l a ent r ada de l a i gl esi a; un sant o r omo y si n nombr e
pr opi o - l os er udi t os opi nan que es un San Est eban muy ant i guo- y si n
i mpor t anci a, r el egado a l ugar poco honr oso - l os muchachos escal an hast a l
y l o mal t r at an- ; es cmi cament e ser i o y hi er t i co. La expr esi n de Cor r eas
apor t a dat os, una vez ms, de r el i eve: El sant o makar r o xugando al abexn.
No
hay coment ar i o al guno ni not a
del
edi t or . Busqu l a pi st a en
abej n. El
1s No
si empr e
se cumpl en;
el t i empo, a
veces, ase pone
l oco
y
ni
el
ci el o empedr ado t r ae
agua
a
l os t ej ados, ni l os sant os l o son con t oda or t odoxi a
y
r espet o, vase 667- 2. Por el l o, y
como
el gat o escal dado
del
agua f r a
huye, no
me
conf o demasi ado ni me t omo compl et a-
ment e en ser i o mi t ar ea, novaya
a
ser que me compor t e como
un Sansi r ol de l os Sansi r ol e-
ses, que
di cen
al l .
14
M. Mol i ner r ecoge t ambi n macar r o, - a
( apl i cado a f r ut os) ' Podr i do . Una
y ot r a
cat egor a son de uso poco f r ecuent e
.
t112

TOMS
LABRADOR
GUTI RREZ
DRAE,
acepci n
3 ,
anota: J uego
entr e
tr es
s uj etos , uno de l os cual es , pues to
en medi o con l as manos j untas del ante de l a car a, hace un r ui do s emej ante al
del abej n, y entr eteni endo as a l os otr os dos , pr ocur a dar l es bof etadas y
evi tar l as de el l os . El j uego es t des cr i to tanto en Covar r ubi as como en Auto-
r i dades : podr a r eal i zar s e un contr as te entr e l as tr es
des cr i pci ones
que no
r es ul tar a i nf r uctuos o
15.
Si nos r emontamos al
or i gen
de nues tr a l engua,
podemos apr oxi mar nos un poco mej or
a
l os
datos . En l at n el maccus
er a el
actor que, en l as f bul as atel anas hac a el papel de tonto / / tonto
16.
Nada
i mpi de aceptar , como en el cas o de pi l atos 17 , que s e tr ate de una f or ma der -
vada del nombr e de aquel actor , tor pe y bobal i cn, que actuar a debi damente
car acter i zado.
3 . 5.

El agua
de abr i l
l l ena el cado
y el
cadi l
. En
Cor r eas ,
El vi no
de
abr i l
hi nche el cado
y el cadi l .
Con l a
acl ar aci n: Vas i xas s on. Oel kar r o i el kar r i l
( 112- 2) . Por s u par te, el edi tor anota: Cado: en Acad. `hur oner a o madr i guer a' .
En Laguna, ' r eci pi ente' , `vas i j a' , `ces ta' . Cadi l : di mi nuti vo de cado? Es tas
pi s tas s on pr cti camente s uf i ci entes . F. Lzar o Car r eter i ncl uye es te ej empl o
entr e l as mues tr as de que En puntos muy r el evantes s emnti camente, y en
r i ma, apar ecen a veces pal abr as de muy conf us o
s i gni f i cado
111.
Que cadi l es apcope de cadi l l o,
di mi nuti vo
de
cado no of r ece dudas , s i s e
ti ene en cuenta el contexto en que
apar ece en mi puebl o: l as mar avi l l as de l as
aguas de abr i l par a el campo s e cel ebr an en ml ti pl es r ef r anes . Es l a var i ante
vi no, f or ma pos i bl emente anal gi ca, tr a da por l a pr oxi mi dad de l os dos el e-
mentos del tema r ecur r ente - uno de l os mas abundantes
19-
agua/ vi no,
del
texto de Cor r eas l a que des or i enta. Par a mi s antepas ados , y par a m que s e l o
es cuch
a
mi padr e, cado y cadi l s on vas i j as , r eci pi entes par a el vi no y el acei te,
anter i or es a l as cubas de r obl e, es peci e de ti naj as o deps i tos . Y par a poder
' s
Tr ans cr i bo una y otr a des cr i pci n:
Covar r ubi as :
El j uego
del
abej n, que s e hace entr e tr es , y el de en medi o, j untas l as
manos , amaga a uno de l os dos que l e es per an,
el un br aco l evantado, y l a mano del otr o
pues ta en l a mexi l l a, y da
al que
es t
des cuydado; entonces el l os ti enen l i ber tad de dar l e un
per tor ej azo. El j uego es or di nar i o, y l o
es
un
modo de dezi r que j uega con al guno al avej n
cuando l e ti enen en poco y s e bur l an dl . Es te j uego
l l ama Antoni o Ner br i s ens e al apar um
l udus .
Autor i dades : J uego de abej n. Ll mes e as s el j uego de que us a l a
gente r s ti ca por
entr eteni mi ento, y s e executa entr e tr es per s onas
pues tas en hi l er a. El que es t en medi o
abi er to de pi er nas , y j untas l as manos , movi ndos e a un l ado y
otr o, hace
un
r ui do con l a
boca al modo del abej n: amaga unode l os dos que es tn al os l ados , que l e es per an
con un
br azo l evantado, y l a r uano del otr o pues ta en l a mexi l l a, y d al que
s e des cui da un gol pe en
l a manoque ti ene pues ta en el car r i l l o: ys i no hur ta, y apar ta tan pr es to el cuer po,
r eci be otr o
del que es t es per ando ( . . . ) J ugar con al guno al abej n. Modo de habl ar , con que s e
d
entender , que l e ti enen en poco, l e des pr eci an y s e bur l an de l . Ci ta des pus
a Covar r ubi as .
' b
SANTI AGOSEGURAMuNGui A, Di cci onar i o eti mol gi co l ati no- es paol , Edi ci ones
Gener al es
Anaya, Madr i d, 1985.
"
Cf r .
mi
Comuni caci n , en el XI XSi mpos i o de l a Soci edad de Es paol a de
Li ng s ti ca
Sal amanca, di ci embr e de 1989.
' 8 La l engua de l os r ef r anes , Es pontanei dad o ar ti f i ci o? , en Es tudi os de
l i ng s ti ca, Ed.
Cr ti ca, Gr i j al bo, Bar cel ona, 1980, pg. 229.
' 9 Por v a de ej empl o, anoto: hombr e/ muj er ( El onbr ehaga zi ento; a l a muxer no
l a toke el
vi ento , 88- 2) , puer co/ matanza, bueyes l ar ar , ni o/ tr abaj a de poco val or , hi j o/ hi j a,
vi ej a/ j o-
ven, . . .
Anterior Inicio Siguiente
PROVERBIOS,
REFRANESYEXPERIENCIADELENGUA

1113
r eal i zar l os t r asi egos,
er anpr eci sos el gr ande
yl os pequeos, el cado y
el cadi l
.
La cont i nui dad
de l a f or ma l at i na es, una vez
ms, evi dent e: cades, - i ( gr .
kdos) . m. , t i naj a ( par a
guar dar vi no, acei t e, et c. ) ; cnt ar o,
j ar r o / / t onel , bar r i l
/ /
vaso de br once; ur na f uner ar i a / /
medi da ( par a
l qui dos) ( Segur a Mun-
gu a,
Di cci onar i o. . . ) . Si
se
t i enen
encuent a est as acepci ones,
no hayr azn par a
no acept ar
t odas l as que l as cont i nan
en di ver sas zonas ( Ar agn,
Cant abr i a,
Sal amanca, et c. )
zo .
4.

Los
hechos ydat os que acabo de exponer
- yot r os muchos que
no han
cabi do en l os l mi t es
de est a Comuni caci n-
per mi t en anot ar al gunas
pr eci -
si ones sobr e el
t ema de l a par emi ol og a 21 .
El ar t cul o de mi quer i do
maest r o donFer nando Lzar o
pl ant ea yenf oca
bi en
el t ema; mas al gunas
apr eci aci ones puedenser mat i zadas
desde mi pecu-
l i ar
exper i enci a de l engua y
de cuant o acabo de apunt ar .
Lo t endr
muy
en
cuent a
en el desar r ol l o de l o que si gue
22.
1 Los di mi nut i vos en - 11o apocopados
en - i 1 son f r ecuent es ;
como bot n de muest r a, he
aqu unos ej empl os del
Vocabul ar i o. en 135- 1, Enmar zo sal e
l a i er va, aunke l a den kon un
mazo; i en abr i l , en
kada r r egaz L( r egaj i l l o) yEn mar zo, kema
l a
vi exa
el mazo; i en abr i l , el
espadi l . Acl ar a: Espadi l
es : l a espadi l l a konke espadanel l i no.
En 139- 2, Ent r a mai o i sal e
abr i l ; si no kant a el
kukubi l , por muer t o l e r r ezi b d. Y
aade: Por el konsonant e se f or m
" kukubi l " , de " kuko" , " kukl i l l o" .
Covar r ub as no r ecoge ni cado
ni cadi l ; hayun cadi l l os con
su ancdot a y t odo ;
di ce as : son l os pr i mer os hi l os de
l a ur di mbr e de l a t el a, de or i gen
hebr eo. . . , es muy
comnyci er t o ent r e t exedor es ygent e de l a
l ana, yyo r epar en l por que,
par a at ar unas par r as
de mi huer t a, me t r axer ondest os cadi l l os y
nadi e me supo hast a oydar
su or i gen y
et i mol og a . Tambi nsi ni f i ca est e nombr e
cadi l l os una mal a yer va que suel e nacer
ent r e
el pan, anudada ycor t a; segnest a si ni f i cac n t i ene el
Comendador Gr i ego unr ef r n,
ent r e l os
dems suyos, que di ze : Ar a con ni os, y
segar s cadi l l os; d zese de l os que
buscan
par a
que
l os
ayuden a t r abaj ar gent e de poca i nt el i genci a,
maa, exper i enci a y edad, y
at endi endo
a que se al qui l an por poco pr eci o. Cor r eas l o
r ecoge t ambi n( nunca neg
como
f uent e
al Komendador ) ,
35- 1
. La i nf or maci n
de Covar r ubi as se mant i ene en Aut or i dades,
que
r ecoge asi mi smo l a f or ma Cadoso o cadozo ( caozo
l e deci mos en mi t i er r a) , Lugar
hondo
en el r o donde hace r emanso el
agua, que t ambi n se l l ama ol l a
( as
l e
deci mos
nosot r os t ambi n) , segnCovar r .
qui en t r ahe suet ymol ogi a del Cadhebr eo, que es l o
mi smo
que
Hydr i a ; per o es ms ver os mi l venga
del l at i no cadus, que si ni f i ca vasi j a de vi nos,
por
l a
semej anza, y vi ene a ser l o mi smo
que Apost a
.
Apar t i r de aqu , quedan coment adas l as
acepci ones di ver sas de l os dems Di cci onar i os
: DRAEcadi l l o ( hay homogr af as de i nt er s) ,
cado, cao, cadozo ; M. Mol i ner
mej or a y compl et a y VOXsi mpl i f i ca al mxi mo; Cor omi nas-
Pascual r emi t e cado
a cadozo .
21
M
e queda con ot r os muchos
bar r unt os, ent r e el l os, l a expr esi n t ener bar r unt os yel
ver bo bar r unt ar ,
que hab a sel ecci onado; ya l es l l egar su t ur no: en est a ocasi n, me he
l i mi t ado a ant i ci par al go de
l o mucho que cabe est udi ar .
22
As , por ej empl o, en
l a pgi na
227,
s es ci er t o que el r i pi o
( . . . )
const i t uye un r ecur so
or di nar i o en
el
r ef r n y
as l o r econoce Cor r eas en muchos pasaj es, r eas, amn de l o que
apunt ar ms adel ant e, convi ene
no ol vi dar que, con f r ecuenci a, subyacen ot r os
mat i ces
como l os desar r ol l ados
t ant o por r abo como por per r a dent r o de l a esf er a concept ual
del
`vi no ' yl a ' ebr i edad' : f or mas
r i t ual i zadas del
vi No
yel sESER, que se encar ecen, al aban,
vi t uper an o denuest an
si st emt i cament e
.
En el t r at ami ent o de l os t emas, han
de t ener se en
cuent a
el
humor , l a
i r on a, l a mat r aca, f undament o de euf emi smos, di sf emi smos, t abes,
1114

TOMSLABRADORGUTIRREZ
4
. 1 . 1 . Para queel buenencaj ador de ref ranes
l l egue a serl o es preci so,
i mpresci ndi bl e,
uncont ext o adecuado yunasabi dur a y
habi l i dad
y
dest reza
i di omt i cas bi en
ej erci t adas y admi t i das, l o querequi ere madurez,
est o es
experi enci a de vi da y de l engua
.
El buendeci dor l as ubi ca
hbi l ment edent ro
del
di scurso ynosl o, ni qui z
pri ori t ari ament e, dent ro del ( cuerpo
aut nomo i nj eri do enot ro, pero que
no
i nt errumpe su curso) ( Lzaro, 221) : habr a que
est udi arl as en posi ci n de
abert ura y de ci erre: anunci an, cat af ri cament e,
el
t ono
de l a pl t i ca. Y
ci erran
el cami no
a
cual qui er di screpanci a, empl eados amodo de
argument o
deaut ori dad,
l a
segura
aut ori daddequel as dot aCorreas, naci da de
l a verdad
del a experi enci a no
di scut i da ni di scut i bl e.
4
. 1 . 2.

Tampoco suel e val orarse
suf i ci ent ement e l a f unci n l di ca de l as
i mprecaci ones ydeprecaci ones, queconducen, desde
si empre, al a creaci n de
f ormas
ri t ual i zadas: el deci dor deref ranes se
revi st e,
en
un act o ri t ual , del a
aut ori dad de
chamno sacerdot e y busca asegurar el mant eni mi ent o
de l a
comuni caci n
por enci ma de t odo, predomi ni o de l a f unci n f t i ca, de
l a
comuni nquees
l a comuni caci n conl o di vi no, conl o no expl i cabl e raci o-
nal ment e. Al go
queparece paradj i co es que, a pesar de cuant o se di ce y
sost i ene, no es l a f unci n ref erenci al ( l a
de l as verdades general es obj et i va-
ment e enunci adas) l a quedomi na, si no
l as di versas mani f est aci ones de l a
subj et i vi dad, del as f unci ones marcadas desdel a
perspect i va del l ocut or, que,
en
pri nci pi o, es si empre uni ndi vi duo, pero que, por haber acert ado con
l a
vi si n
del
mundoy
l a experi enci a del engua del a comuni dad, se general i zan,
ext i endenyacaban
si endo acept adas por l a mayor a. Qui enes no l as acept an
- y el ref ranero of rece ej empl os numeros si mos- han
deadopt ar, a su vez,
una act i t ud marcada de rechazo, quese puedet raduci r
medi ant e recursos
vari os del a l engua, uno de l os cual es son l os di versos grados
del humor y
l a
i ron a. As se expl i can l as numerosas f ormas ant ni mas.
4
. 1 . 3 .

Unadel as razones por l as quese acept anes, posi bl ement e, porque
codi f i can, t raducen a experi enci a de l engua, experi enci as
de vi da obvi as :
l as
quesono se t i enen como
verdades
por
s yens mi smas, perci bi das yexperi
ment adas sensori al ment e, a t ravs de l os sent i dos ext ernos. Se suf ren, se
al usi ones yel usi ones : EnAl a hi erba det uprado, denochel eechael guadao ( pg. 229) , no
sepuedenent ender l i t eral ment e ni hi erba, ni prado, ni muchomenos, guadao. Correas
l o anot a as . Al a i erva de t uprado, denoche l a echa el guadao, y acl ara: Pareze ke ( . . . )
di zenpor al egor akekada unose kont ent ekonl asui a, mozaovi exa, i dexel a muxer axena
( 5- 1) . Al go si mi l ar si guendi ci endoenmi t i erra. Sonmuchos l os pasaj es del Vocabul ari oenl os
quese anot an expl i caci ones si mi l ares : Enest o est ava pensando. Iron a konkeni ega unol o
ke l e pi den ( 124- 1) : Enl a kasa barri da no pi ka l a gal l i na. Buena al egor a de
kasa
pobre
( 126- 1) ; Es mat raka ( 128- 1) ; Mat raka
ke
l es dan ( 13 3 - 2) ; Mat raka
es
sat ri ka ( 121- 1) ; en
13 2- 1: Grazi osaal egor a. . . , kosa f uera derrazn, Es rnaneradenegar i kont radezi r al go;
Rrazones koni ron a ( 13 4- 1) ; Ent odo
al
engao, si no
es
l a
kal l e
de
Serranos .
Es
rroper a
de
Sal amanka; di cho por i ron a ( 13 4- 1) ; Burl a dei noranzi as krasas ( 13 7- 1) ; EnMal agn, en
kada kasaunl adrn, i enl a del al kal de,
hi xo
i padre. ( . . . ) Est o
naze
demat raka
kedanl os
ot ros
l ugares
a
l os de Mal agn, i
ai udl os el
konsonant e, no
de una
i st ori a
ke Ci nxe el
p karo
Al f arache. La mesmadana l os
de Al agn
i Magal l n, vi l l as
en
Aragn, i
a
l os semexant es
akabados
en "n" :
Serrexn, Torrexn
( 13 5- 13 6) .
Enot ras
t ant as ocasi ones,
se preci sa
el
ent orno en el que se empl eanl as expresi ones ; en 13 2- 1: . . . se di ze
su
kuent o y D zese
kuando. . . .
PROVERBI OS, REFRANESY EXPERI ENCI A
DELENGUA

1115
t emeno se desean, se acept an o se r echazan. La l engua es
un
i nst r ument o
al
ser vi ci o
de
l os
habl ant es, qui enes pueden mani pul ar l a conf or me t ant o a su
exper i enci a del mundo
( l o que
ven y ober van) ,
como a su exper i enci a de l en-
gua, gr ado de
conoci mi ent o,
domi ni o y
desar r ol l o del a f acul t ad del l enguaj e
23,
4 . 1 . 4.

El r asgo i nher ent e de l a or al i dad se expl i ca y
j ust i f i ca por l a i dent i -
dad de qui enes l os cr ean, usany acept an: habi t ual ment e no
son
l et r ados, en
su sent i do or i gi nar i o - no domi nan en el subcdi go escr i t o- y
hande
per pe
t uar en l a or al i dad sus hal l azgos y aci er t os, sus cr eenci as, sus compor t ami en-
t os, sus r espuest as i di omt i cas, asegur ndose de que per dur en, de que dur en
en
el t i empo, que
vi van
enl a conci enci a del a post er i or i dad, medi ant er ecur sos
y
pr ocedi mi ent os,
senci l l os en
s
y
depor s ,
f ci l es y
nat ur al es, der et enci n.
Per o t odo est o, l i ng st i cament e, r equi er e el ar t e y ar t i f i ci o que
cont r i buya
a su f i j aci n en l a memor i a.
4. 1 . 5.

El hombr e que vi ve en el campo se r i ge, necesar i a y f at al ment e,
por l as l eyes nat ur al es - l as que l e es dado obser var a di ar i o y que despus
t r asci ende, cuando est dot ado de capaci dad y f aci l i dad de obser vaci n, y
gener al i za- . No hay r el oj es o no se pueden l l evar al campo; es el sol el que
r i ge, y por el que se
r i gen, l os ci cl os
vi t al es, as
como l a l una y ot r os ast r os
vi si bl es en l a noche ( est r el l as y const el aci ones, como
Las
Cabr i l l as, cuya
posi ci n al t a o baj a ser v a de r ef er enci a par a segui r dur mi endo o
acudi r
a l a
t ar ea de madr ugada) . Se dor m a en el campo y, por el l o,
se
sab an muchas
cosas y dat os o not i ci as . La di r ecci n del vi ent o, l a f or ma y posi ci n de l as
nubes, soni dos de l a nat ur al eza y l os gr i t os ani mal es, son punt os de mi r a y de
r ef er enci a par a qui enes t odav a hoy - aunquel a met er eol og a haya avanzado
t ant o
y sea asequi bl e a t r avs de
l os
medi os de comuni caci n de masas-
vi ven
mi r ando al ci el o, pues
de l dependen
l as cosechas
y, por
ende, l a sub-
si st enci a
y
el
bi enest ar : de al l
ar r i ba l es l l ega
t ant o
l o per j udi ci al y dai no
- sust o, t emor , odi o- como l o benef i ci oso, l a pr omesa de abundanci a de co-
sechas y ganados . Ysonl os i ndi ci os at mosf r i cos l os que pr esagi an, anunci an
y ant i ci pant odo est o. Esa mi sma exper i enci a l es demuest r a quet odo est por
enci ma de el l os, quenada puedenhacer par a cambi ar l o
;
deah , su f at al i smo y
su r esi gnaci n como conduct as quese r ef l ej an,
se
mani f i est an
y
per pet anen
l a l engua. La r eacci n ai r ada o vi ol ent a puede
ser
cosa del moment o, enca-
l i ent e ( bl asf emi as,
i mpr ecaci ones,
depr ecaci ones y
execr aci ones
de
l os
ms
r eci os,
cor no
el
t o Sal amanqui l l a, que
se
encar aba con el ci el o y r et aba, por
sus gl ndul as - si t i enes coj ones, bj at e par a ac- a Di os) .
4 . 2 .

La nat ur al eza pecul i ar del mensaj e, su cont eni do se i nscr i be en una
l ar ga t r adi ci n, muy vi gor osa enel si gl o xvi i : el car ct er mor al i zador y
sapi en-
ci al de l a doct r i na j udeo- cr i st i ana, que nos ha l l egado en t est i moni os
escr i t os
en cuya codi f i caci n abundan r ecur sos
o
pr ocedi mi ent os
habi t ual es en l a
par emi ol og a de t odas l as
l at i t udes
.
La i nt enci n mor al i zador a y l os pr ocedi -
mi ent os
f or mal es encaj an, en
suma,
t ant o enel cont eni do como enel t ono o
est i l o
de l os r ef r anes .
4 . 2. 1 .

Los dat os de exper i enci a vi vi da se r ef l ej an
en
l a l engua medi ant e
pr ocedi mi ent os y r ecur sos f or mal es : secuenci as
que, f uer a de su
cont or no
23
Evi t o vol unt ar i ament e l os t r mi nos
espec f i cos : Cunt o hay que acl ar ar y pr eci sar
sobr e l a t er mi nol og a ci ent f i ca y especi al ment e sobr e
su car ct er monosmi co!
1116

TOMSLABRADORGUTI RREZ
hi st r i co- cul t ur al o
ant r opol gi co car ecen de sent i do pl eno,
son si gnos,
en
buena medi da, i ncompl et os ; al go as
como un gr ado cer o, un vat i o del
cont e-
ni do, que puede l l enar se
en
f unci n
de l a compet enci a de
comuni caci n
de
cada r ecept or
:
r egl as
gr amat i cal es no expl i ci t adas
y nor mas de
conduct a
soci ol i ng st i ca, en
l as
queson f act or es
det er mi nant es di ver sos
component es
de l a i nf or maci n
no ver bal i zada ( l a f unci n
de
s nt oma
de K. Bhl er ) :
r t mi -
cos, sonor os, gest ual es,
ct e. , as como l a posi ci n y uso del
espaci o en quese
encuent r an i nst al ados
emi sor yr ecept or , t odo l o cual consi der o
yo como expe-
r i enci a
de l engua por no
ser aj eno
al
concept o humbol dt i ano de cul t ur a
. Los
mecani smos
aut omt i cos de l a Lengua f unci onan si empr e:
se i nt uye al go,
aunque
no se sabe exact ament e qu: no
hay i nf or maci n pr eci sa.
Por
el l o, es nat ur al que abunden l os
pr ocedi mi ent os f or mal es de
gener al i -
zaci n: f or mas
ver bal es omi t i das ( gr ado cer o ver bal :
ausenci a de una f or ma,
mas no de una f unci n;
l a
pausa cobr a
r el i evemxi mo) , est r uct ur as
or aci ona
l es en di sposi ci ones
bi membr e, con si met r as muy mar cadas
en el r i t mo y l a
ent onaci n, queper mi t en di ver sos
j uegos con el cont eni do ( cont r ast e, cont r a-
posi ci n bi membr e,
si noni mi as, ant oni mi as, s nt esi s, r ei t er aci ones,
ampl i aci o-
nes, i nsi st enci as, ct e. ) . Todo est o cont r i buye habi t ual ment e
a pot enci ar l a
i mpr esi n de gener al i dad
yvaguedad: mxi ma ext ensi n ym ni ma compr en-
si n,
pr di da demat i ces de l as uni dades l xi cas que
ocupan l ugar es r el evant es
en l a secuenci a di scur si va
est er eot i pada. Smensel os j uegos
de
i ngeni o,
que
suponen un r et o, un
desaf o par a el oyent e.
4. 2
. 2 .

Pr ocedi mi ent os si nt ct i cos
cor no l a aposi ci n se r esuel ven or t ogr -
f i cament e de maner as
di st i nt as : dos punt os, l o ms apr opi ado,
punt o y
coma, punt o. Se t r at a si empr e de una
pausa
f uer t e,
que puede ser enf at i
zada adl i bi t umpor
el habl ant e. Domi nanl as f unci ones y r ecur sos cat af r i cos:
ant i ci paci n
o anunci o que cr ea espect at i va ycont r i buye, por
el l o, a engachar
y dej ar col gada l a at enci n del . oyent e
.
4. 2 . 3 .

El gust o
por l as f or mas esdr j ul as par a l a mof a y
l a par odi a,
son
r emedo
del r egi st r o cul t o, a l a vez model o
yobj et o de envi di a yst i r a desde el
r egi st r o f ami l i ar yl os
di al ect os r ur al es.
4. 2 . 4. Abundan
l os hal l azgos o cr eaci ones expr esi vas,
sobr e t odo en el
l xi co, f or mas que, si no si guen vi gor osas,
act i vas en el causal
de l a
l engua
ser , cuando mucho, por
cuest i n de nor ma: cal l o de
her r adur a ( 30) , l ubr i
kn ( 140- 1) , busi l i s ( 28- 2) , l i o ( 27- 1) ,
l bado ( mal di ci n suave, 226- 1) ,
br aci ar r emangada
( 74- 2, 83- 1) , espant avi l l anos, espant abest i as ( 149- 1) ,
r r abi seka ( 149- 2) , engaamuchachos i
sakadi ner os ( l os t i t i r i t er os, 15- 1) ,
kasapuer t a ( 161- 1) , onbr e
pal avr i muxer , gur deme Di os dl ( 170- 1) , onbr e
habl i muxer i l
( 170- 2) , ar r i edr o vai as, di abl o yAr r i dr at e i
al l gat e
( >VADE
ADRETRum, 78- 1) , gai o
gaf o
( 135- 1) ,
soma ( 120- 1) , er manezer ( 439- - 2) ,
espur r i ar
( 105- 2) , eskuer na/ akor nea ( 126- 2) , et c.
S
bi en
que no se t r at a
de
ej empl os homogneos, mas no puedo det ener me
en su cl asi f i caci n y expl i ca-
ci n,
sumament ei nt er esant e; l os enumer o, adr ede,
cat i cament e.
Si l a cr eat i vi dad
se
ve
mer mada en el segment o ent er o del r ef r n, en su
cuer po t ot al - est r uct ur a bsi cament e
r t mi ca: asegur ado el r i t mo de
l a
Anterior Inicio Siguiente
PROVERBIOS,
REFRANESYEXPERIENCIADELENGUA

1117
secuenci a est er eot i pada, queda
ampl i o mar gen a l as var i aci ones- , no sucede
l o mi smo, si no ms bi en l o
cont r ar i o, en l as const r ucci ones l xi cas, dot adas
de
cont eni dos mat i zados,
pl st i cos y expr esi vos, en l a mor f ol og a, l a
gr amt i ca
i ncl uso
( var i ant es de t i empos y per sonas, empl eo
de pr onombr es, uso de par t -
cul as
i l at i vas, cuest i ones, sumament e
i nt er esant e, de gner o, et c. )
24.
4. 2
. 5 .

La r i queza de cont eni do y
doct r i na de l a compi l aci nde Cor r eas es
di f ci l ment e mensur abl e:
i nf or maci n f ont i ca, gr amat i cal , l xi ca, aspect os
pr agmt i cos ( usos y
sel ecci ones o r est r i ci ones semnt i cas) , t odo
el l o de
i ndudabl e i nt er s y val a,
i l ust r an e i l umi nan pr ocesos
evol ut i vos
y
son t est i -
moni os de
cost umbr es y hbi t os, i nst i t uci ones,
cr eenci as, compor t ami ent os
soci al es y l i ng st i cos, en suma, l a Lengua y Cul t ur a
de una Comuni dad o
gr upo soci al .
4. 2. 6 .

Cor r eas r ecoge con f er vor y or dena;
qui zno sel ecci ona mucho: en
el cor pus ent r an var i ant es y ms
var i ant es . Se r econoce i nvest i do de
aut or i dad
y en nombr e de el l a f ust i ga a
l os pr edecesor es y f uent es de
document aci n
queno coi nci den
consus cr i t er i os ( subl anco pr edi l ect o con
el Komendador
- Her nn
Nez, el Comendador Gr i ego-
y Mal ar a - J uande Mal Lar a- ) ,
acept a y
r echaza. Sus opi ni ones son
muy per sonal es y no si empr e han de
t omar se como el Evangel i o. Conoce muy
bi en l a zona de donde pr ocede y
por dnde di scur r e su i r y
veni r de l a Ver a de Pl asenci a a Sal amanca
zs
.
4. 2. 7.

Abundan
l os
casos
en l os queel cont eni do gener al se puede
apl i car ,
cambi ando o acomodando l a r i ma, a
l ocal i dades, ci udades o r egi ones di f er en-
t es . Se t r at a no
sl o ni f undament al o pr i or i t ar i ament e
de r i pi os
26
.
Como
demuest r an l as
abundant si mas var i aci ones que
Cor r eas anot a y r ecuer da
( cf r . not a 24) , son r esul t ado
del pr oceso nat ur al de i ncor por aci n a
l a l engua,
al caudal f l uyent e de l a l engua, de
est as expr esi ones: han l l egado a ser
ver da-
24
L
a act i vi dad
dent r o de l as cr eaci ones l xi cas,
aspect o f ci l ment e obser vabl e,
si gue
vi gor osa en el
espaol de hoy; me heocupado bast ant e de
est a cuest i n ( en mi Tesi s Doct or al
y en al guna
Conf er enci a, as como enl as
cl ases) ; di spongo de un f i cher o vol umi noso; he
aqu
dos de l as ms
r eci ent es: f axear y buzonear .
En
cuant o a
si nt axi s : neut r os euf em st i cos
( l o
ot r a, 171- 1; " l o" ,
kuando se pone sol o se ent i ende
" l o ot r o" desonest o, 179- 2; l o t al , " el
ki l l ot r o" abundant si mos, vi d.
not a24, pg. 171) ; f or mas
pr onomi nal es ( el l o, 15 6- 2; l e,
91- 2;
l os abundant es
l ai smos - pi enso que se t r at a de cuest i ones
semnt i cas de t r ansi t i vi dad;
queda apunt ado el t ema- - ) ;
aunque y aun, 31- 32; aspect os
de gner o ( t or a, 110- 2; una
odr e, 171- 2; r r el oxa, 118- 1; l a
f uel l e, 118- 2; una i unke,
162- 2; el kal or / l a kal or , 93- 1;
l agar t a, 121- 2; el enxanbr e/ l a
enxanbr e, 86- 2 y 137- 2;
t r anko/ t r aka, 122- 2; l er o/ l er a,
261- 2; l agar t a, 121- 2; pega/ pego,
300- 1; Tuvi er on mui gr an
pel ot er o, 737- 2, et c. ) , vi d mi
ar t cul o En t or no al gner o de
l os nombr es, Let r as de Deust o, vol . 18, nm.
42.
zs
S
e hananot ado ya muchos
ej empl os de var i ant es, t ant o en el
t ext o como en l as not as
ant er i or es . Cor r eas l o expl ci t a: El
vi ent r e l l eno, si ki er a de heno. Va en l a
" D" i en l a " Mi " ,
por ke se
di ze var i ament e; i l o hal l
ak . Kada uno l e di r komo l e supi er e
( 112- 1) ; . . . i deot r as
maner as se var a ( 120- 1) . Val or aci ones
como l as de El di cho apr uebo
i el pr opsi t o no
ent i endo,
94- 2; Est evakonbuena
gr amt i ka, 94- 2; F si ko i " kat ava" son
ant i guos, 95 - 1 se
j ust i f i can, ya
queEl kel as sabel as t ae
( di ver sas var i ant es ms,
101- 102) . Muyr eci ent e es el
deci r
or gul l oso, soci ol gi cament e muy
si gni f i cat i vo, de queEl que
sabe,
sabe
y el que no, pa
Al emani a.
Ot r os di cen pa Fi l osof a.
zb
Unpar de
t est i moni os n t i dos del
pr opi o Cor r eas: Enl a kal l e de
Meka, ki en no ent r ano
peka, l l eva
est a anot aci n: Er a kal l e
en Zar agoza de muxer es de mal vi vi r
( 126- 1- 2) ; San
Pedr o de Kat edr a,
t oda kose mal a al za
kabeza ( 270- 1 y 93- 1) ; el
22de f ebr er o, conmemor a-
ci n de l a
Ct edr a de Pedr o en Ant i oqu a; Kat dr a,
con su acent uaci n et i mol gi ca
.
1118

TOMSLABRADOR
GUTI RREZ
des et er nas
a
par t i r de exper i enci as
per sonal es, naci das y vi ncul adas a cada
l ugar ,
a cada si t uaci n; en
suma, es el pr oceso comn del di nami smo del
cambi o. Si empr e hay un suj et o,
un i ndi vi duo que hal l a l a
novedad. Si el cal do
de cul t i vo es adecuado, l o
i ndi vi dual penet r a en l o
col ect i vo y acaba gener al i -
zado. Como est as cr eaci ones
son f or mas const r ui das
del r egi st r o de l a l engua
f ami l i ar , t i enen gar ant i zada
l a adhesi n del
puebl o. Ni si empr e ni en t odos l os
casos es as , si no que hay
ot r as much si mas
f uent es de pr ocedenci a de l os
r ef r anes .
El puebl o t oma, asi mi l a y apr opi a
l o
que
es aut nt i cament e cast i zo de
l os aut or es,
como Car l os Ar ni ches, que
l o i nvent an. El
Vocabul ar i o cont i ene
muy r i ca
i nf or maci n al r espect o; hay
mucho mas
l i br esco, cul t o, doct o,
er udi t o, cul t i vado de l o que se
si specha: De kuent os f i nxi dos
se hazen r r ef r a-
nes, i de r r ef r anes se f i nxen
kuent os ( 361- 2) , l o que no
obst a par a que af i r me
en ot r o l ugar
. . .
i por ser
t an moder no no l o apr uevo
; ant es xuzgo ke st os son
di chos vul gar es a
pl ci t o, si n i st or i a ( 74- 1) .
Al go as como El per r o del hor t e-
l ano, con ci nco
ver si ones di f er ent es en 108- 2
y ot r a en 143- 1 11. La i dea,
el
cont eni do es
acept ado y vl i do uni ver sal ment e,
mas l a exper i enci a de
l engua
de cada
l ugar y pr of esi n es l a que det er mi na
l a const r ucci n f or mal
l t i ma
que pr esent a en unas u ot r as si t uaci ones,
f undament o de l as var i ant es
f or ma-
l es de cada l ugar , r egi n o zona.
Cr eo que est o r ef l ej a
mej or l a r eal i dad del
pr oceso, ya que no est n al l sl o par a
r i mar , como apunt a
Lzar o ( pg . 227) .
4 . 3 .

Con t odas l as
r eser vas necesar i as ( una
f undament al es el paso de l a
or al i dad a l a escr i t ur a,
pr oceso sobr e el que r est a
mucho por anal i zar , t ant o en
cuant o a l as
condi ci ones en l as que se r egi st r an
por escr i t o secuenci as est er eo
t i padas de
l a l engua habl ada, como
en
l a
t r ansmi si n mi sma de l os documen-
t os, aspect o
en el que Cor r eas no ha
si do muy af or t unado) , pi enso
que no es
oci oso
i nsi st i r en l os aspect os si gui ent es
:
4. 3 . 1 .

Como
si empr e, t odas l as hi pt esi s,
por def i ni ci n, son acept abl es
y
l eg t i mas, mi ent r as
no nos demuest r en l o
cont r ar i o ( f amosa pr ueba de
l a f al -
saci n,
t an r emozada o r emudada
hoy
y t an
aej a el l a) . Por qu
no va a ser
l eg t i mo
que, cuando el vocabl o no
se ha act ual i zado
t odav a, l a l engua, aun-
que sea en
su r egi st r o f ami l i ar
o r ur al , l o hal l e, l o
i nvent e, l l egue a l ( i N-
VENI RE, ` l l egar
a' ) ? La cr eat i vi dad
as l o posi bi l i t a y se cr ea, i nvent a
o hal l a
dent r o de l as paut as
mi smas de l a l engua,
conf or me a su gr amt i ca, y de
l os
condi ci onami ent os de l a
codi f i caci n del mensaj e,
que dependen de ml t i pl es
f act or es
( t ambi n de l a nat ur al eza
mi sma del mensaj e) .
En nuest r o caso, ha de
per pet uar se
por numer osas y var i adas
r azones y, par a el l o, son
r ent abl es l os
pr ocedi mi ent os
que f avor ecen e i ncent i van l a
memor i zaci n, hecho que,
a su
vez y como consecuenci a
de
l a
or al i dad, dej a abi er t o
el envol t or i o del
pr o-
duct o, el
sopor t e f si co - acst i co
o gr f i co- , mas no el
cont eni do o mensaj e
mi smo, a l a
posi bi l i dad devar i aci n y cambi o:
l as var i ant es f amosas, t an
pl ur a-
l es y si gni f i cat i vas, a
pesar del al t o gr ado de
l exi cal i zaci n de l as
secuenci as
par emi ol gi cas; son, i nsi st o,
var i ant es f or mal es o
f or mal i zadas y f or mal i za-
bl es . Qui z
l as que at aen a
hechos ver bal es de t empor al i zaci n
y per sona
r equi er an un
est udi o ms y mej or per f i l ado
que ot r as, as como l a
semnt i ca
ver bal : l os cont eni dos ver bal es
( ver bos de est ado,
acci n, et c . ) .
2 ' Vanse
coment ar i os ampl i os e i l ust r at i vos, ent r e
ot r as, en 8- 2, 80, 95- 2,
135- 2,
142- 1,
142- 2, 143- 2, 144- 2, 147,
148- 1 . . .
PROVERBI OS, REFRANESYEXPERI ENCI ADELENGUA

1119
4
. 3 . 2 Por Sant a Aguedi na sube el sol
a
l a
capul l i na - - - que no es mer o
r i p o- , Febr er o
gar r uf er o que sac a su madr e al sol y
l uego l a apedr e, El
agua/ vi no de abr i l
l l ena/ hi nche el cado y el cadi l son
maner as de ver , obser var
y hast a val or ar l os hechos
desde si t uaci ones pecul i ar es . En el l os dur an
qui enes
l os vi vi er on y per sonal i zar on:
as l o acept ar on y di j er on y si guen di ci endo - - ya
muy pocos: est ar emos
en
l a
decadenci a nat ur al e i r r ever si bl e de l os r ef r a-
nes? - - - y por al go ser ( Al go
t i ene
el
agua cuando l a bendi cen) . La gent e de
hoy
no aci er t a ya a expl i car su or i gen, per o si
saben
y
t i enen por segur o que
r ecoge
una exper i enci a cont r ast ada, l a mi sma que
se mani f i est a en ot r as
secuenci as
como Abr i l y mayohacen el ao. Cuant o
ms
pr xi mo
se est al
f enmeno par t i cul ar el evado
al r ango de acont ecer gener al , mayor es son
l as
posi bi l i dades de desci f r ar l os
val or es,
t ant o
l os que dependen de r asgos semn
t i cos como l os vi ncul ados a r ecur sos
expr esi vos y l di cos . Todo habl ant e,
en
moment os y si t uaci ones de no or gani zaci n pl ena,
de
no
el abor aci n gr amat i -
cal - est adi os pr e- gr amat i cal es- , cr ea aut omt i cament e
ext r aas asoci aci o-
nes y
asonanci as f ont i cas, que nos sor pr enden. Al go si mi l ar
a
l os
di buj os que,
por
aut omat i smo gr f i co, en r euni ones t edi osas o t ensas, l l enan el papel que
est aba dest i nado
a ot r os menest er es. Sobr e l a i nt er pr et aci n de t al es gr af i s-
mos se di cen
y
escr i ben
muchas f ant as as y al gunas ver dades . El s mi l , cor no
l as al egor as de Cor r eas, puede apl i car se
t ambi n a al gunos dat os del r ef r aner o.
4. 3 . 3 .

La l engua es un t est i moni o f i el de hbi t os,
cost umbr es, cr eenci as,
compor t ami ent os, usos e i nst r ument os, t ar eas y
act i vi dades, cer emoni as y
r i t os
que el t i empo, i nexor abl ement e, ha i do dej ando apar cados : Onazi st e
en
Sevi l l a, o t ekr ast e en
Cr dova, o pasast e por Kar mona necesi t a l a acl ar aci n
Nt al e de f i no vel l ako
t ai mado;
i
no ki t a l o muchobueno ke al al l ( 155- 2 ) , ya
que El mexor maest r o
es
el t i empo;
i l a
mexor
maest r a, l a esper i enzi a ( 115- 2 ) .
Aqu r adi can, si n duda,
l as
posi bi l i dades ml t i pl es
y al ent ador as que un acer -
cami ent o desapasi onado a l os hal l azgos
de
ant ao
depar a al est udi oso de sus
mani f est aci ones . Al go esper o que
haya
quedado en l i mpi o
t r as cuant o acabo
de exponer .
Sal amanca- Sant ander , di ci embr e 1989- mar zo 1990,
Anterior Inicio

Anda mungkin juga menyukai