A la memria de Rosario Endrinal

i de totes les persones sense sostre

que habitualment viuen, i de vegades
moren, entre la passivitat i el menyspreu
dels seus conciutadans.
Qui dorm al carrer?
Una investigaci social i ciutadana
sobre les persones sense sostre
Qui dorm al carrer?
4
Qui dorm al carrer? Una investigaci social i ciutadana
sobre les persones sense sostre
Edita:
Fundaci Caixa Catalunya
Antoni Maura, 6 08003 Barcelona
Autors: Pedro Cabrera, Mara Jos Rubio, Jaume Blasco
Collaboradors de suport en el treball de camp: Miquel Juli, Albert Garcia, Alexandra Dufour
Anlisi de dades i redacci del apndix: Andrea Balletb Roldn
Correcci i traducci dels textos: INK Catalunya
Diseny i maquetaci: SUBJECT mrqueting social, SCP
Fotografa de portada: Helena Encinas
Impressi: Centre Especial de Treball Apunts
Agraments: els autors agraeixen la collaboraci essencial dels voluntaris participants en la
nit del recompte sense el treball dels quals no hagus estat possible realitzar aquest treball,
aix com dels responsables i professionals de la Xarxa dAtenci Social a les Persones Sense
Sostre de la ciutat de Barcelona i de manera particular agraeixen el suport prestat per Carme
Fortea, responsable del Programa dAtenci a Persones Sense Sostre (Ajuntament de Barce-
lona), Enrique Rodrguez (Institut Municipal dInformtica) i Jordi Arilla.
Fundaci Caixa Catalunya
Nmero de registre editorial 1535/76
Novembre de 2008
Dipsit legal: B-47309-2008
ISBN: 978-84-612-7227-3
Imprs en paper ecolgic 75%
Aquesta obra est sota una llicncia de Reconeixement-No comercial 2.5 Espanya de
Creative Commons. La llicncia es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/
by-nc/2.5/es/legalcode.ca
Sautoritza la reproducci total o parcial daquest llibre sempre que sen faci constar el
ttol, lautoria i leditor i no sutilitzi per obtenir benefcis comercials.lautoria i leditor i no
sutilitzi per obtenir benefcis comercials.
Qui dorm al carrer? Una investigaci social i ciutadana sobre les persones sense sostre
(Autors: Pedro Cabrera, Mara Jos Rubio, Jaume Blasco)
Pg. 226; 21 cm
Ttol al llom: Qui dorm al carrer?
ISBN: 978-84-612-7227-3
I. Fundaci Caixa Catalunya. II. Caixa Catalunya. III. Ttol: Qui dorm al carrer?
Una investigaci social i ciutadana sobre les persones sense sostre
1. Espanya Catalunya Inclusi Social - Persones sense llar
Qui dorm al carrer?
5
NDEX
PRESENTACI
1. PERSONES SENSE LLAR
1.1. Quants en sn?
1.2. Qui sn?
2. PERSONES SENSE LLAR A BARCELONA
2.1. Histria recent de latenci social a persones sense llar
a Barcelona
2.2. Leclosi del fenomen dels immigrants sense llar
2.3. Lordenana del civisme del 2005
2.4. El nou model datenci a les persones sense llar en el marc
de lAcord Ciutad per a una Barcelona Inclusiva
2.5. La Xarxa dAtenci a les Persones sense Sostre
2.6. Comptar persones sense llar a Barcelona
2.7. Cap a un marc de coneixement del fenomen de les
persones sense llar a Barcelona
2.8. Les s-nights
3. METODOLOGIA
3.1. mbit geogrfc de lestudi
3.2. La ftxa dobservaci i lenquesta
3.3. Les limitacions del recompte
3.4. Lhorari
4. RESULTATS
4.1. Quantes persones?
4.2. On sestaven?
9
11
12
27
51
51
53
56
58
62
64
66
69
73
76
81
92
98
101
101
107
Qui dorm al carrer?
6
4.3. Qui eren les persones que dormien als carrers de Barcelona
la nit del 12 de mar del 2008?
4.4. Notes dobservaci dels equips de recompte
4.5. Persones sense sostre, persones sense llar
4.6. En quin tipus de centre residencial van estar acollides les
persones sense llar?
5. VOLUNTARIS PER UNA NIT
5.1. Sentit i funci del voluntariat en les s-nights
5.2. Qui hi va participar com a voluntari?
5.3. La nit del recompte: desmitifcaci, organitzaci i experincia
5.4. La trobada dels voluntaris: el sentiment de tothom a luna
5.5. Les persones sense llar: la sensaci de mirar duna altra
manera el carrer
6. CONCLUSIONS I SUGGERIMENTS
7. APNDIX. EL RECOMPTE DE LLEIDA
8. ANNEXES
9. BIBLIOGRAFIA
114
134
138
140
149
149
152
162
169
171
177
187
213
221
Qui dorm al carrer?
9
PRESENTACI
Un dels rostres ms visibles i ms crus de lexclusi social s el de les
persones que dormen al carrer. La manca dun sostre que implica que una
persona es vegi obligada a pernoctar al carrer s una de les realitats que mos-
tra ms clarament la injustcia social.
LObra Social de Caixa Catalunya compta, des de lany 2005, amb un
programa dHabitatge Social en el marc de les seves actuacions per pro-
moure la inclusi social. Part dels recursos i dels esforos daquest progra-
ma shan destinat a persones sense llar i a entitats que hi treballen espec-
fcament. Addicionalment, sha promogut el treball conjunt entre aquestes
entitats i lany 2007 es va entrar a formar part de la FEANTSA (Federaci
dAssociacions Nacionals que Treballen amb Persones Sense Llar).
Com a via de sensibilitzaci i de generaci de coneixement, aquest hivern
de 2008 es van organitzar els primers recomptes censals nocturns de per-
sones sense sostre a les ciutats de Barcelona i de Lleida. Un dels objectius
daquests recomptes va ser la mobilitzaci dun elevat nombre de voluntaris
que poguessin entendre millor aquesta problemtica social. Laltre va ser el
de conixer millor el collectiu de persones sense sostre. El recompte censal
nocturn de persones al carrer no noms havia de permetre dimensionar el
problema, sin tamb posar rostre a aquestes persones, poder saber com
sn i concretar quines sn les seves necessitats. Parallelament al recompte
al carrer, es van recollir dades de les persones allotjades en recursos pblics o
privats, per tal de poder establir una comparaci entre aquests dos grups.
Aquesta publicaci sinicia amb una presentaci de diferents caractersti-
ques de les persones sense llar segons lenquesta a aquest collectiu que efec-
tua lInstitut Nacional dEstadstica; posteriorment es recullen les principals
ftes de latenci social a la ciutat de Barcelona, i fnalment es presenten els
resultats del recompte censal nocturn efectuat a Barcelona i la comparaci
amb les dades del recompte efectuat a Madrid amb la mateixa metodologia i
en les mateixes dates. El llibre tamb recull limpacte en la sensibilitzaci dels
Qui dorm al carrer?
10
voluntaris i els resultats del recompte censal nocturn de persones sense llar a
Lleida, aix com una aproximaci a la realitat daquesta ciutat.
Desitgem que aquesta publicaci sigui de linters dentitats pbliques i
privades i de totes aquelles persones que treballen per a la inclusi social
daquells que dormen al carrer i que permeti continuar la refexi sobre les
formes dintervenci ms adequades i efectives per a aquest collectiu.
Narcs Serra i Serra
President de Caixa Catalunya
Qui dorm al carrer?
11
1. PERSONES SENSE LLAR
Poques realitats humanes sn tan velles i tan noves, tan conegudes i igno-
rades, tan prximes i alhora tan llunyanes com la pobresa severa i miserable
dels qui no tenen ni tan sols un lloc per aixoplugar-se. Utilitzant els termes
amb qu shi va referir lhistoriador i activista contra la pobresa Bronislaw
Geremek, mort fa poc, els pobres sense llar sn una mena destirp de Cam
que de manera misteriosa i interminable es perllonga al llarg de les poques
i els sistemes poltics i culturals ms diversos. Lobstinada persistncia de
la pobresa sense sostre s una mena de maledicci que, si b en les nostres
societats riques la pateixen tan sols uns quants ssers humans, acaba sent
expressi i refex del nivell dindignitat moral i poltica en qu, dalguna ma-
nera, tots ens veiem embolicats.
Moltes societats del passat, i tamb actualment molts pasos pobres, no
han tingut prou sostres per acollir els seus membres. Lescassesa de mitjans
dallotjament a conseqncia dels baixos nivells de desenvolupament, o de la
destrucci dels ja existents a conseqncia de guerres, catstrofes naturals,
etc., ha multiplicat una vegada i una altra el nombre dels homeless. Aquesta
era, per exemple, la situaci viscuda al nostre pas desprs de la Guerra Civil,
o a tot Europa al fnal de la Segona Guerra Mundial com a resultat de la
destrucci massiva del parc immobiliari a causa dels bombardejos i laband.
Per aix mateix, labat Pierre, fundador de Drapaires dEmas, emprn en
aquell moment una campanya, ininterrompuda des de llavors, per tractar
daconseguir que no hi hagi cap francs sense sostre.
Tot i aix, no hi ha al nostre pas en el moment present, un problema
descassetat de sostres que expliqui lexistncia entre nosaltres de gent sense
llar. Ben al contrari, la situaci s dhiperabundncia. Si ens atenim a les
dades de lltim cens elaborat per lInstitut Nacional dEstadstica (INE), al
comenament de lany 2001 a Espanya hi havia 20,1 milions dhabitatges per
a un total de 40,8 milions dhabitants. El 68,5% daquests habitatges es feien
servir com a habitatge principal, un 16% sutilitzava com a habitatge secun-
Qui dorm al carrer?
12
dari (per a vacances, etc.) i gaireb un 14% o, que s el mateix, 2.894.986
habitatges eren buits. Fins i tot si acceptem que els errors durant el treball de
camp nhaguessin elevat el nombre o que el mal estat de conservaci duna
part dels habitatges els fes inhabitables, com es pot explicar que un any ms
tard el mateix INE estims que a Espanya hi ha entre 15.600 i 20.600 perso-
nes sense llar?
1
s a dir, com podrem esbrinar i desentranyar la lgica oculta
perqu puguem comprendre com s possible que visquem en un pas on hi
ha cent sostres per cada sense sostre, cent habitatges buits i sense habitar per
cada persona que viu al carrer, sense llar?
De tota manera, la claredat aclaparadora amb qu parlen aquestes xifres
exigeix que abans ens posem dacord sobre alguns dels supsits en qu des-
cansen. Per comenar, de qui parlem quan diem persones sense llar?
1.1. Quants en sn?
Les paraules mai no sn neutrals, la realitat que diem queda inevitable-
ment connotada, construda i recreada en virtut del terme que fem servir
per designar-la. Aquesta estirp maleda de pobres sense aixopluc ha rebut
al llarg de la histria innumerable noms: de pobres a ptols, de captaires
a rodamns i daqu a peresosos, ganduls, dropos, malfeiners, perdularis,
murris, aproftats, pocavergonyes, bandarres, lladregots, xorios i crimi-
nals. La distncia que es recorre a cada pas s massa curta i fcil de tras-
passar. Tanmateix, el resultat fnal s una completa falsifcaci de la realitat
inicial. La pobresa extrema sempre s sospitosa i difcil dobservar. Per
aix mateix s tan difcil reconixer-la i fer-la visible. La primera via per
intentar fer-la desaparixer consisteix a negar-ne lexistncia. I una manera
de negar-la consisteix a no dir-la o, encara millor, anomenar-la de manera
errnia. Al llarg de les ltimes dues dcades, a Espanya sha fet servir so-
bretot el terme transent per designar la gent que anava dalberg en alberg
1. INE, Encuesta sobre las personas sin hogar (centros) 2003. Informe publicat al maig de 2004 disponible a
http://www.ine.es/prodyser/pubweb/epsh_052004/epshcen_0504.pdf.
Qui dorm al carrer?
13
i de rober en menjador, buscant-se la vida en un rgim itinerant que, en
bona mesura, afavoria i estimulava la xarxa de serveis dacollida pretesa-
ment orientats a fer-lo desaparixer. La majoria daquests centres funcio-
naven segons el sistema de porta giratria: tres dies destada i al carrer.
Altra vegada de cam, i tornem-hi a lalberg segent.
Si ara ens estimem ms parlar de persones sense llar no s per un nomi-
nalisme diletant i estril, sin per intentar posar lmfasi, en primer lloc, en la
condici dels qui sofreixen el problema i, en segon lloc, en la circumstncia de
privaci dallotjament que pateixen. No es tracta, per tant, ni dssers estranys
i atpics, ni de gent que comparteixi pautes de conducta extraordinries (vida
errant, alcoholisme compulsiu, etc.). En aquest sentit, tampoc no es tracta
dun collectiu, ja que no som davant cap comunitat humana amb una iden-
titat compartida i semblant, sin que tot just es tracta de persones enorme-
ment heterognies que viuen una determinada situaci dexclusi residencial.
s la situaci que comparteixen el que ens interessa analitzar: quines sn les
trajectries que menen ms fcilment a aquesta situaci?, qui sn els qui hi
estan i quants la pateixen?, amb quin grau de severitat?, com saconsegueix
sobreviure enmig daquestes privacions? i, fnalment, com es pot abandonar
aquesta situaci?, o fns i tot com podrem intentar eradicar-la?
Quan parlem de persones sense llar (o sense sostre) i, per extensi, de fe-
nomen de les persones sense llar, no estem sin traduint els termes anglesos
homeless (roofess) i homelessness que susen, respectivament, per referir-se als qui
no tenen llar, habitatge o allotjament, i al problema social en si mateix. En
aquest sentit, hem adoptat la pauta seguida pels qui parlen francs (sans-abri),
itali (senza dimora) o espanyol (sin hogar, sin techo). Tot i aix, la rpida adopci
del terme, indubtablement ms difan i absent de connotacions pejoratives
que daltres que fiem servir fns ara, no vol dir pas que incorporem tan rpid
ni el marc institucional en qu sorgeix, ni el nivell de desenvolupament de
les poltiques de benestar i dhabitatge dels pasos a qu es remet, ni encara
menys les conseqncies que comporta per a la intervenci i lacci social.
Qui dorm al carrer?
14
Vivint a la intemprie, o gaireb, hi podem trobar no solament la fgura
tpica i tpica del qui arrossega els estris en un carret de supermercat pels
carrers duna gran ciutat, sin gent tan diferent com treballadors a latur, me-
nors que shan escapat de casa, joves contraculturals, dones prostitudes, im-
migrants sense papers, malalts mentals sense famlia, persones amb problemes
dalcoholisme o drogoaddicci, famlies desnonades, etc. Tots sense res en
com que no sigui no tenir un lloc per allotjar-se, tant de manera temporal
com permanent. Ni ledat, ni el sexe, ni el nivell educatiu, o el recorregut pro-
fessional, ni els problemes o les conductes, ni el passat, ni les expectatives de
futur no han de ser pas idntiques per res. Lnica circumstncia compartida
per tots s el lloc (un no-lloc, en realitat) on viuen. Certament, ben lluny del
que pomposament es proclama en larticle 47 de la Constituci espanyola:
Tots els espanyols tenen dret a gaudir dun habitatge digne i adequat.
Entendre el fenomen de les persones sense llar en termes dexclusi re-
sidencial vol dir abandonar la visi daquest com una qesti de deixadesa
personal i de desadaptaci individual. s ms, moltes de les conductes espe-
cials o estranyes dels qui estan sense sostre no sn sin una resposta adap-
tativa a les condicions extremes en qu viuen. Lluny de buscar explicacions
al problema basades en la naturalesa peculiar dels qui el pateixen, segons qui
sn, vol dir mirar de resoldre lenigma basant-se fonamentalment en la des-
cripci i lanlisi de la situaci en qu estan. La seva peripcia vital no explica
res sin en la mesura en qu s analitzada com a biografa, s a dir, en un
context histric, social i poltic determinat.
Ms enll de les paraules que fem servir, s enormement important mirar
darribar a una defnici consensuada del problema i de quines sn les perso-
nes sense llar, a partir de les condicions dallotjament en qu viuen i no pels
trets personals o intrnsecs. Aquest s lintent que mantenen des de fa dca-
des tant els investigadors i acadmics que shan ocupat danalitzar la qes-
ti
2
com les entitats socials que sencarreguen de combatre-la (per exemple,
2. Snow (1986); Wright (1988); Burt i Cohen (1989); Jencks (1994); Marpsat i Firdion (2000); Edgar et
al. (2000)
Qui dorm al carrer?
15
FEANTSA) i ms recentment les agncies pbliques i de ladministraci
que se nocupen (INE, 2005; Ministeri de Treball i Assumptes Socials en
cadascun dels plans nacionals dinclusi social, i en lmbit europeu Euros-
tat i Comissi Europea, Direcci general dOcupaci, Assumptes Socials i
Igualtat dOportunitats).
En aquest sentit, podem acceptar com a punt de partida la defnici que fa
anys va idear Dragana Avramov, llavors coordinadora de lEuropean Obser-
vatory on Homelessness, segons la qual persones sense llar serien totes les
persones que no poden accedir o conservar un allotjament adequat, adaptat
a la seva situaci personal, permanent i que proporcioni un marc estable de
convivncia, sigui per raons econmiques o altres barreres socials, sigui per-
qu presenten difcultats personals per dur una vida autnoma.
3
A partir daquesta defnici, que situa la crrega de la prova en les barre-
res per accedir o conservar lallotjament per raons econmiques o socials,
i noms en ltim lloc per difcultats personals, podem entendre levoluci
experimentada els ltims anys dins la comunitat dinvestigadors europeus
del problema, que ha dut a formular lany 2005 una tipologia europea del
fenomen de les persones sense llar i lexclusi residencial (ETHOS: European
Typology on Homelessness). Aquesta tipologia, desprs dun parell de revisions el
2006 i 2007, en qu es van introduir algunes petites variacions per mirar de
facilitar-ne ladaptaci al context de cadascun dels Estats membres de la UE,
continua sent la guia de lectura i investigaci a lhora de tractar de quantifcar
i mesurar un fenomen enormement complex i canviant.
La idea principal que hi ha rere la proposta ETHOS s distingir en el fe-
nomen de les persones sense llar, ents com un procs dexclusi residencial
ms o menys severa, quatre categories principals o conceptuals, que es po-
den subdividir en tretze categories operatives, i que al seu torn es poden tra-
duir en diverses situacions residencials, fruit en gran part de les peculiaritats
nacionals i del funcionament dels diferents rgims de provisi dallotjament
3. Avramov (1995).
Qui dorm al carrer?
16
que hi ha a cada pas. Com es mostra a la taula 1.1, les quatre categories
conceptuals bsiques sn el resultat de lexistncia o no dexclusi en tres
mbits o dominis fonamentals, entorn dels quals sorganitza la qualitat de
lallotjament de qu disposa una persona: a) el rgim legal dutilitzaci de
lallotjament, b) la vida social i privada que permet i c) les condicions fsiques
dhabitabilitat que t.
Segons que es donin condicions dexclusi o manca en cadascun dels tres
mbits o dominis, hi ha una possibilitat diferent dexperimentar el fenomen
de les persones sense llar (homelessness), que va des de les maneres ms greus
com s el cas dels qui viuen literalment sense sostre i, per tant, no tenen
un lloc fsic per residir, no disposen dun espai per a la privadesa i les rela-
cions socials, ni disposen de cap ttol legal que els permeti reclamar ls dun
espai per a ells mateixos fns a altres modalitats ms suaus o mitigades
del problema, com s el cas dels qui viuen en barraques, en edifcis ocupats
o en condicions damuntegament extrem.
La importncia dabordar el problema en aquests termes s que s capa
Categoria conceptual Domini Fsic mbit Social Domini Legal
Sense sostre
(Rooessness)
- - -
Sense Habitatge
(Houselessness)
+
- -
Habitatge insegura
(Insecure Housing)
+ +
-
Vivienda Inadecuada
(Inadequate Housing)
+ +
Taula 1.1. Categories conceptuals i la relaci
amb els mbits o dominis
Qui dorm al carrer?
17
dexplicar la crisi social i personal dallotjament que pateixen (cadascun amb
els seus matisos, no cal dir-ho) tant els usuaris dun alberg demergncia com
les mplies capes de persones pobres que malviuen en nuclis de barraques,
o en masos i magatzems a la vora dels camps de cultiu, com ara molts im-
migrants, per no parlar dels collectius que resideixen en allotjaments socials
sota un o altre rgim, per exemple els refugis per a dones maltractades, els
menors en institucions, les famlies amenaades de desnonament, o fns i tot
els joves que veuen allunyar-se la possibilitat demancipar-se a causa de la
carestia de lhabitatge i la precarietat i escassetat dels seus ingressos.
Des daquest marc conceptual, que permet parlar del fenomen dels sense
llar en termes restringits o estrictes (les persones sense sostre i sense habi-
tatge), o b optar per fer-ho en termes amplis i extensos, podem entendre la
taula 1.2, que correspon a una traducci una mica lliure i adaptada al context
espanyol de lltima revisi de la tipologia ETHOS proposada lany 2007
per FEANTSA, a partir del treball desenvolupat a lEuropean Observatory on
Homelessness.
Qui dorm al carrer?
18
Categoria
conceptual
Categoria operativa Situaci residencial Denici
SENSE SOSTRE
1 Viure en un espai pblic o a la intemperie 1.1 Espai pblic i exterior Dormir al carrer o en espais pblics, sense un alberg
2
Pernoctar en un alberg i/o forat a passar la resta de dia en
un espai pblic
2.1 Alberg o refugi nocturn
Persones sense un lloc on residir habitualment que utilitzen albergs o
centres dallotjament de molt baixa exigncia
SENSE
HABITATGE
3
Persones que viue en albergs o centres per a persones sense
llar/allotjament temporal
3.1 Albergs i centres dallotjament
Quan la estancia s a curt o mig termini i de forma temporal, no com a
lloc de residncia denitiva
3.2 Allotjament temporal i de trnsit
3.3 Allotjament amb suport
4 Persones que viuen en refugis per a dones 4.1 Albergs per a dones (amb o sense lls)
Dones allotjades degut a haver patit violncia de gnere, sempre i quan
sentengui com a residncia temporal
5
Persones que viuen en allotjaments temporals reservats als
immigrants i als demandants dasil
5.1
Allotjament temporal /centres
dacolliment
Immigrants en centres dacollida o dallotjament temporal degut a la
seva condici dimmigrants / Centres de repatriaci (interns)
5.2 Allotjament per a treballadors temporers
Sense habitatge disponible en el moment de lexcarceraci
Estancia superior a la estrictament necessria degut a la manca
dhabitatge
6
Persones que en un termini dnit seran acomiadades
dinstitucions residencials o dinternament
6.1 Institucions penitenciries
6.2 Institucions sanitries
6.3 Centres de menors Sense habitatge al que dirigir-se al complir 18 anys, per exemple
7
Persones que viuen en allotjaments amb recolzament
sostingut degut a la condici de persones sense llar
7.1 Residncies per a persones sense llar grans
Allotjament amb suport de llarga estada per a persones que han viscut
sense llar
7.2
Habitatge tutelat i amb suport a llarg
termini per a persones anteriorment
sense llar
HABITATGE
INSEGUR
8
Persones que viuen en un habitatge amb rgim de tinena
insegur. Sense pagar lloguer
8.1 Viure acollit a casa de familiars
Residir en un allotjament convencional, per que no s lhabitual, degut
a la prdua de lhabitatge. Ocupaci illegal o sense cap tipus de garan-
tia jurdica per poder resirdir-hi
8.2
Sense tinna legal (per exemple, subar-
rendat)
8.3 Ocupaci illegal
9 Persones que viuen sota lamenaa de desnonament
9.1 Enrgim de lloguer Amb ordre de desnonament per impagament del lloguer
9.2 En habitatge de propietat A punt de ser expropiats per impagaments dhipoteca
10
Persones que viuen sota lamenaa de violncia per part de
la famlia o parella 10.1
Amb denuncies presentades davant la
polcia
Quan ha actuat la polcia i/o els centres dintervenci rpida per a trac-
tar de trobar un allotjament segur i fora de perill. Ordres de devoluci
(habitatge en propietat)
HABITATGE
INADEQUAT
11
Persones que viuen en estructures temporals o no conven-
cionals
11.1 En caravanes o similars Casa mbil/ caravana (que no s utilitzada com a habitatge de vacances)
11.2
Edicacions no convencionals ni pensades
per a la residncia de persones
Allotjament autoconstrut: barraques, cabanyes
11.3 Estructures temporals
12
Viure en un habitatge no apropiat segons la legislaci
estatal
12.1
Edici ocupat que no s apropiat per a
viure-hi
Habitacle impropi per a ser utilitzat com a habitatge per ssers humans
segons la legislaci nacional
13 Viure en un habitatge massicat 13.1
Molt per sobre dels estndarts habituals
que marquen la massicaci
Per sobre de les normes nacionals de massicaci
Taula 1.2. Tipologia Europea de Sense Llar i exclusi
residencial (Revisi 2007)
Qui dorm al carrer?
19
Categoria
conceptual
Categoria operativa Situaci residencial Denici
SENSE SOSTRE
1 Viure en un espai pblic o a la intemperie 1.1 Espai pblic i exterior Dormir al carrer o en espais pblics, sense un alberg
2
Pernoctar en un alberg i/o forat a passar la resta de dia en
un espai pblic
2.1 Alberg o refugi nocturn
Persones sense un lloc on residir habitualment que utilitzen albergs o
centres dallotjament de molt baixa exigncia
SENSE
HABITATGE
3
Persones que viue en albergs o centres per a persones sense
llar/allotjament temporal
3.1 Albergs i centres dallotjament
Quan la estancia s a curt o mig termini i de forma temporal, no com a
lloc de residncia denitiva
3.2 Allotjament temporal i de trnsit
3.3 Allotjament amb suport
4 Persones que viuen en refugis per a dones 4.1 Albergs per a dones (amb o sense lls)
Dones allotjades degut a haver patit violncia de gnere, sempre i quan
sentengui com a residncia temporal
5
Persones que viuen en allotjaments temporals reservats als
immigrants i als demandants dasil
5.1
Allotjament temporal /centres
dacolliment
Immigrants en centres dacollida o dallotjament temporal degut a la
seva condici dimmigrants / Centres de repatriaci (interns)
5.2 Allotjament per a treballadors temporers
Sense habitatge disponible en el moment de lexcarceraci
Estancia superior a la estrictament necessria degut a la manca
dhabitatge
6
Persones que en un termini dnit seran acomiadades
dinstitucions residencials o dinternament
6.1 Institucions penitenciries
6.2 Institucions sanitries
6.3 Centres de menors Sense habitatge al que dirigir-se al complir 18 anys, per exemple
7
Persones que viuen en allotjaments amb recolzament
sostingut degut a la condici de persones sense llar
7.1 Residncies per a persones sense llar grans
Allotjament amb suport de llarga estada per a persones que han viscut
sense llar
7.2
Habitatge tutelat i amb suport a llarg
termini per a persones anteriorment
sense llar
HABITATGE
INSEGUR
8
Persones que viuen en un habitatge amb rgim de tinena
insegur. Sense pagar lloguer
8.1 Viure acollit a casa de familiars
Residir en un allotjament convencional, per que no s lhabitual, degut
a la prdua de lhabitatge. Ocupaci illegal o sense cap tipus de garan-
tia jurdica per poder resirdir-hi
8.2
Sense tinna legal (per exemple, subar-
rendat)
8.3 Ocupaci illegal
9 Persones que viuen sota lamenaa de desnonament
9.1 Enrgim de lloguer Amb ordre de desnonament per impagament del lloguer
9.2 En habitatge de propietat A punt de ser expropiats per impagaments dhipoteca
10
Persones que viuen sota lamenaa de violncia per part de
la famlia o parella 10.1
Amb denuncies presentades davant la
polcia
Quan ha actuat la polcia i/o els centres dintervenci rpida per a trac-
tar de trobar un allotjament segur i fora de perill. Ordres de devoluci
(habitatge en propietat)
HABITATGE
INADEQUAT
11
Persones que viuen en estructures temporals o no conven-
cionals
11.1 En caravanes o similars Casa mbil/ caravana (que no s utilitzada com a habitatge de vacances)
11.2
Edicacions no convencionals ni pensades
per a la residncia de persones
Allotjament autoconstrut: barraques, cabanyes
11.3 Estructures temporals
12
Viure en un habitatge no apropiat segons la legislaci
estatal
12.1
Edici ocupat que no s apropiat per a
viure-hi
Habitacle impropi per a ser utilitzat com a habitatge per ssers humans
segons la legislaci nacional
13 Viure en un habitatge massicat 13.1
Molt per sobre dels estndarts habituals
que marquen la massicaci
Per sobre de les normes nacionals de massicaci
Taula 1.2. Tipologia Europea de Sense Llar i exclusi
residencial (Revisi 2007)
Qui dorm al carrer?
20
Naturalment, una de les conseqncies ms bvies que resulten daplicar
aquesta reixeta de lectura a la realitat s que sobtenen unes xifres sobre el
nombre de persones sense llar que hi ha en un pas que varien enormement
segons que hi incloguem una o altra de les 24 subcategories que recullen
les diferents situacions residencials en qu es divideix el fenomen de les
persones sense llar, ents aquest com un problema dexclusi residencial.
La decisi dincloure-hi o no les dones que viuen temporalment en refugis
per problemes de violncia domstica, els immigrants internats als centres
dinternament destrangers o la poblaci que viu en barraques modifcar
substancialment el perfl sociodemogrfc de la poblaci afectada, les causes
principals de la seva precria situaci habitacional i, per descomptat, les es-
tratgies destinades a solucionar el problema.
Aix, per exemple, si ens limitem a utilitzar les 13 categories operatives i
les apliquem a la realitat espanyola de lany 2003 moment en qu lINE ela-
bora la primera enquesta a persones sense llar
4
enquesta que constitueix,
juntament amb les dues que seguiran els anys 2004 i 2005, la font ms fable
a lEstat espanyol sobre extensi i dimensions del fenomen de les persones
sense llar estricte, hi ha el resultat que apareix a la taula 1.3. Pensem que
les limitacions de les fonts i estadstiques ofcials no ens permeten cobrir
tot lespectre observat a la reixeta ETHOS. Malgrat aix, s evident dacord
amb els resultats obtinguts que el fenomen de les persones sense llar pot ser
tant un problema que afecta tot just uns pocs milers de persones que viuen
estrictament sense sostre com un problema dabast ampli que afecta un mi-
li i mig de persones a Espanya.
4. INE, Encuesta sobre las personas sin hogar (centros) 2003.
Qui dorm al carrer?
22
Si resumim el contingut de la taula anterior i la redum als quatre grans
trams tractats per ETHOS, podrem dir que a lany 2003 (data de referncia
de lnica enquesta elaborada a lEstat espanyol per tal destimar la poblaci
Categoria Estimaci Font Data de referncia
A. SENSE SOSTRE (ROOFLESS)
1. Viure en un espai pblic (sense domicili) 3.200 Elaboraci propia en base a INE (2004) 2003
2. Pernoctar en un alberg i/o forat a passar la resta del dia en
un espai pblic
2.990 Elaboraci propia en base a INE (2004) 2003
B. SENSE HABITATGE (HOUSELESS)
3. Estancia en centres de serveis o refugis (hostals per a sense
sostre que permeten diferents models destancia)
10.800 INE (2004) 2003
4. Viure en refugis per a dones 4.400 Instituto de la Mujer 2003
5. Viure en allotjaments temporales reservats als immigrants i
als demandants dasil
2.100
Elaboraci propia en base a dades facilitades per la Secreta-
ra de Estado de Inmigracin y Emigracin
2005
6. Viure en institucions: presoners, centres datenci sanitria,
hospitals sense tenir on anar, etc.)
2.100 (noms presons)
Estimaci propia en base a Direccin General de Institucio-
nes Penitenciarias
2005
7. Viure en allotjaments de suport (sense contracte
darrendament)
14.064 (menors)
Direccin General de las Familias y la Infancia del Ministerio
de Asuntos Sociales
2003
Resta sense dades
C. HABITATGE INSEGUR (INSECURE HOUSING)
8. Viure en un habitatge sense ttol legal (viure temporalment
amb familiars o amics de forma involuntaria, viure en un habi-
tatge sense contracte darrendament sexclouen els ocupes-,
etc.)
Sense dades
9. Noticaci legal dabandonament de lhabitatge Sense dades
10. Viure sota lamenaa de violncia per part de la famlia o
parella
Sense dades
D. HABITATGE INADEQUAT
11. Viure en una estructura temporal o barraca 52.051 Elaboraci propia en base a Censo 2001 2001
12. Viure en un habitatge no apropiat segons la legislaci
estatal
112.824 Elaboraci propia en base a Censo 2001 2001
13. Viure en un habitatge massicat 1.310.162 Elaboraci propia en base a Censo 2001 2001
Taula 1.3. Tipologia europea de persones sense llar
i exclusi residencial
Qui dorm al carrer?
23
sense llar usuria de la xarxa de centres, albergs i menjadors per als ms
exclosos) 6.000 persones vivien a Espanya sense sostre (roofess), uns 50.000
no disposaven dhabitatge (houseless), un nombre impossible de determinar
Categoria Estimaci Font Data de referncia
A. SENSE SOSTRE (ROOFLESS)
1. Viure en un espai pblic (sense domicili) 3.200 Elaboraci propia en base a INE (2004) 2003
2. Pernoctar en un alberg i/o forat a passar la resta del dia en
un espai pblic
2.990 Elaboraci propia en base a INE (2004) 2003
B. SENSE HABITATGE (HOUSELESS)
3. Estancia en centres de serveis o refugis (hostals per a sense
sostre que permeten diferents models destancia)
10.800 INE (2004) 2003
4. Viure en refugis per a dones 4.400 Instituto de la Mujer 2003
5. Viure en allotjaments temporales reservats als immigrants i
als demandants dasil
2.100
Elaboraci propia en base a dades facilitades per la Secreta-
ra de Estado de Inmigracin y Emigracin
2005
6. Viure en institucions: presoners, centres datenci sanitria,
hospitals sense tenir on anar, etc.)
2.100 (noms presons)
Estimaci propia en base a Direccin General de Institucio-
nes Penitenciarias
2005
7. Viure en allotjaments de suport (sense contracte
darrendament)
14.064 (menors)
Direccin General de las Familias y la Infancia del Ministerio
de Asuntos Sociales
2003
Resta sense dades
C. HABITATGE INSEGUR (INSECURE HOUSING)
8. Viure en un habitatge sense ttol legal (viure temporalment
amb familiars o amics de forma involuntaria, viure en un habi-
tatge sense contracte darrendament sexclouen els ocupes-,
etc.)
Sense dades
9. Noticaci legal dabandonament de lhabitatge Sense dades
10. Viure sota lamenaa de violncia per part de la famlia o
parella
Sense dades
D. HABITATGE INADEQUAT
11. Viure en una estructura temporal o barraca 52.051 Elaboraci propia en base a Censo 2001 2001
12. Viure en un habitatge no apropiat segons la legislaci
estatal
112.824 Elaboraci propia en base a Censo 2001 2001
13. Viure en un habitatge massicat 1.310.162 Elaboraci propia en base a Censo 2001 2001
Taula 1.3. Tipologia europea de persones sense llar
i exclusi residencial
Qui dorm al carrer?
24
de gent residia en un habitatge insegur (insecure housing) i prop de 1.500.000
persones ho feia en un habitatge inadequat (inadequate housing).
Aix, si agrupem sota la denominaci de persones sense llar els qui viuen al
carrer i els qui (entre els qui no disposen de casa) estan allotjats de manera
provisional i transitria per serveis dallotjament destinats a gent sense llar,
tindrem com a resultat que les persones sense llar per aquella data a Espanya
serien unes 23.500. De fet, lINE va estimar al febrer de 2005, que 21.900
van ser ateses en centres per a persones sense llar
5
.
Si, com hem dit, ms que no pas dun collectiu, es tracta dun agregat
estadstic reunit segons la situaci residencial, quina s la seva distribuci
segons el tipus dallotjament que utilitza? (Vegeu taula 1.4.)
5. INE, Encuesta sobre las personas sin hogar (Personas), 2005. Les taules completes amb els resultats de
lenquesta es poden consultar a http://www.ine.es.
Tipus dalotjament
Total
Persones %
Alberg o residncia 8.454 38,6
Centre dacollida a dones maltractades 666 3,0
Centres dinternament 618 2,8
Pis facilitat per una ONG o organisme 1.862 8,5
Pis ocupat 1.765 8,1
Pensi pagada per una ONG o organisme 316 1,4
En espai pblic 4.924 22,5
Allotjaments de fortuna 3.294 15,0
Total 21.900 100,0
Font: INE 2005
Taula 1.4. Persones sense llar segons tipus
dallotjament
Qui dorm al carrer?
25
En lnies generals, aquest seria el panorama que presenta lexclusi resi-
dencial ms greu a Espanya. Els albergs acullen aproximadament el 40,0%
de la poblaci sense llar; aquest percentatge seleva fns al 50,0% (la meitat) si
hi incloem la places pagades en pensions i lallotjament en pisos o habitatges
tutelats o de transici. De la meitat restant, la majoria viu a la intemprie:
gaireb la quarta part de les persones sense llar (22,5%) dormen literalment
sense sostre. Una altra bona part (15,0%) sinstalla en allotjaments de fortu-
na (una botiga, un cotxe, una barraca ms o menys lleugera, etc.), o b opta
per ocupar un edifci buit (8,1%), normalment sense les condicions mnimes
dhabitabilitat.
Creiem que en trets generals el panorama continua sent el mateix a mitjan
any 2008, tot i que probablement la poblaci sense llar ha crescut a un ritme
lent per sostingut, probablement fns a arribar a 25.000-30.000 persones.
Per fer aquesta afrmaci ens limitem a aplicar un increment anual que po-
dria oscillar entre un 2,0% i un 3,0%. Aix no sembla massa si pensem
que les xifres de lINE en els seus diferents estudis sobre persones sense
llar relatives a levoluci del nombre de places dallotjament ofertes per la
xarxa datenci en albergs, pensions i pisos tutelats ha crescut a un ritme del
3,8% anual entre lany 2002 i lany 2006 (per al 2004 i 2005 no hi ha dades,
veure grfc 1.1). Si fs certa lestimaci segons la que les persones sense llar
podrien cifrar-se en torn a 25.000-30.000 a Espanya i es mantingus el per-
centatge del 22,5% vivisquent al carrer, podriem concloure que la gent que
viu literalment sense sostre en el nostre pas podra cifrar-se, actualment, al
voltant de les 5.600-6.800 persones.
Qui dorm al carrer?
26
Tamb s veritat que el grfc 1.1 amaga que la composici interna de
loferta de la xarxa especfca datenci a persones en situaci dexclusi re-
sidencial severa no ha estat uniforme, sin que, mentre que les places en
alberg shan incrementat entre 2003 i 2006 un 4,6%, loferta de places en
pensions ha patit una important retallada, ja que ha disminut en un 20,1%.
Aquesta tendncia, refecteix tot un canvi en la flosofa de treball social, que
cada vegada confa menys en les possibilitats dintervenci per a una vida
normalitzada des de la residncia en hostals i pensions barates, on, si b es
t un sostre, sovint es donen constriccions (de ls de laigua, els horaris dels
pats i accs, etc.) i limitacions de la privadesa que difculten ms que no pas
ajuden a normalitzar hbits de vida. Aix, a ms dun elevat cost, ha fet que
les entitats i institucions que treballen amb persones sense llar hagin optat
cada vegada ms per reduir lallotjament en pensions i incrementar loferta
Qui dorm al carrer?
27
de places en habitatges i pisos dacollida, de manera que loferta de places en
pisos ha crescut un 33,7% en el mateix perode (vegeu el grfc 1.2).
1.2. Qui sn?
Cadascuna de les persones que atenen els ms exclosos als albergs, centres
de dia, menjadors i robers, siguin voluntries o professionals, podria respon-
dre aquesta pregunta duna manera diferent i nica. Res no pot substituir
aquesta impressi que neix de la trobada cara a cara, personal i directa amb
les mateixes persones sense llar, que permet aproximar-se de manera imme-
diata a lenigma que representa cada vida humana situada ms enll de les
lnies que separen la precarietat i la inclusi social.
Qui dorm al carrer?
28
De la mateixa manera pot ser til fer una aproximaci qualitativa a la qesti
mitjanant lestudi de casos concrets ms o menys tpics, sigui mitjanant en-
trevistes a fons que ens permetin presentar la seva trajectria biogrfca, sigui
amb un acompanyament de la seva peripcia diria com a observadors atents i
respectuosos. Encara que no hi ha gaires estudis i investigacions sobre perso-
nes sense llar elaborats al nostre pas, nhem tingut alguns a labast que adop-
ten tots dos models dabordatge. Tenim un exemple excellent daproximaci
qualitativa a lobra Vides al descobert.
6
Ens hi presenten els perfls biogrfcs
de catorze persones nou homes i cinc dones que viuen sense sostre a la
ciutat de Barcelona. La profunditat, la intelligncia i la complicitat plena de
rigor metodolgic amb qu les autores exposen el mn de les persones sense
llar tal com s viscut i experimentat pels mateixos protagonistes resulten ex-
traordinriament tils per tractar dentendre qui sn, don vnen, qu senten,
temen i desitgen els qui viuen al carrer.
Tamb tenim un magnfc exemple dinvestigaci elaborat mitjanant tcni-
ques dobservaci (desgraciadament encara sense publicar) en la tesi doctoral
de Santiago Bachiller (2008), jove antropleg argent que ha acompanyat du-
rant ms de tres anys la vida quotidiana dun grup de persones sense sostre
que dormien habitualment a la plaa de lpera de Madrid. Grcies al perllon-
gat treball de camp elaborat durant anys pot exposar amb minuciositat i gran
nombre de detalls signifcatius les estratgies de supervivncia quotidiana i la
vida social que duen a terme les persones excloses sense sostre en un espai
urb a laire lliure, en qu sexpressa no solament el dolor per la prdua de
vincles i fliacions dunes vides trencades, sin tamb la capacitat daquestes
mateixes persones per reafliar-se i generar vincles nous, no solament amb al-
tres persones sense sostre sin tamb amb vens, propietaris de bars i negocis
de la zona, conductors dautobs, etc. Tot un micromn de relacions socials
signifcatives que els permeten fns i tot vivint a la intemprie, reconstruir en-
cara que sigui precriament un univers de sentit i pertinena.
6. Tejero i Torrabadella (2005).
Qui dorm al carrer?
29
Tanmateix, tractant-se dun estudi de caire sociogrfc, no tenim altra possi-
bilitat de presentar els qui viuen sense llar que no sigui per mitj de lenquesta
elaborada per lINE lany 2005. Fins ara s lnic estudi fet al nostre pas amb
una mostra mplia i representativa de la poblaci que acudeix a la xarxa de
centres (albergs, menjadors, centres de dia) que atenen, bsicament o exclusi-
vament, persones sense llar. Els altres dos estudis que ha fet lINE lany 2003
i 2006 sn enquestes que recullen les dades relatives als centres, mentre que
aquest del 2005 presenta les respostes obtingudes mitjanant entrevistes cara a
cara a 2.854 persones sense llar contactades en aquests centres.
7
Tenint en compte que el nostre objectiu s presentar les caracterstiques
generals de la poblaci que viu sense llar a Espanya i que, dacord amb la vi-
si del problema que es refecteix a ETHOS, ens interessa particularment el
subgrup dels qui viuen sense sostre, ja que van ser lobjectiu de loperaci de
recompte censal que vam portar a terme a Barcelona el mes de mar passat,
a continuaci mirarem dexposar fl per randa els resultats de lINE, distin-
gint, entre el total de 21.900 persones que es va estimar que vivien sense llar,
les qui estaven allotjades en algun tipus de recurs i les qui vivien literalment
al carrer. Per fer-ho tenim la classifcaci que ens presentava lINE segons
el lloc de pernoctaci que ja hem presentat ms amunt (vegeu la taula 1.4).
Si ens atenim a la literalitat de les categories recollides, podem acceptar que,
dalguna manera, els qui viuen en un espai pblic i en allotjaments de fortu-
na es corresponen amb els qui viuen al carrer, s a dir, sense sostre, mentre
que la resta de les categories es corresponen amb els qui, estant sense llar,
disposen dun sostre per dormir i, per tant, corresponen aproximadament
al que en la tipologia dETHOS s la categoria dels qui estan sense casa o
sense habitatge. Segons aquesta categoritzaci, per tant, a principis de lany
2005 a Espanya 13.682 persones vivien sense casa i 8.218 vivien literalment
sense sostre. Els primers constitueixen el 62,5% de les persones sense llar,
mentre que la gent a la que ens interessa descriure en aquest moment, s a
7. INE, Encuesta sobre las personas sin hogar (Personas), 2005.
Qui dorm al carrer?
30
dir, la gent que dorm a la intemperie, era el 37,5% de la poblaci sense llar.
No obstant, aquesta correspondncia no s pas estricta, ja que, segons la
perspectiva europea dETHOS, caldria incloure entre la gent sense sostre els
qui sallotgen momentniament en un alberg, sempre que aquest funcioni
amb criteris durgncia estricta, amb la possibilitat de passar-hi tot just les
hores de dormir, havent dabandonar-lo de dia i podent-shi estar un perode
destada breu, de tan sols uns quants dies. Dissortadament, les dades que
ofereix lINE no permeten desagregar les 8.454 persones que pernocten
en albergs o residncies entre les que pernoctaven en albergs destada breu
i baixa exigncia i els que es trobaven en albergs que actuen amb criteris de
ms estabilitat residencial.
Persones %
Sense
Casa
Alberg o residncia 8.454 38,6
Centre dacollida a dones maltractades 666 3,0
Centres dinternament 618 2,8
Pis facilitat per una ONG o organisme 1.862 8,5
Pis ocupat 1.765 8,1
Pensi pagada per una ONG o organis-
me
316 1,4
Sense
Sostre
En espai pblic (estaci de ferrocarril,
metro, aparcament, jard pblic, ...)
4.924 22,5
Allotjaments de fortuna (hall dun
inmoble, cova, cotxe,...)
3.294 15,0
Total 21.900 100,0
Font: INE 2005
Taula 1.5. Persones sense llar segons el lloc
de pernoctaci
Qui dorm al carrer?
31
a) Gnere
Endinsant-nos ara en les caracterstiques sociodemogrfques de les per-
sones sense llar, ens trobem en primer lloc un fet que, tot i ser conegut, no
pot deixar de sorprendrens: es tracta dun problema que afecta essencial-
ment homes en una proporci que s gaireb de cinc a un (vegeu el grfc
1.3). Dalguna manera els patrons tradicionals que reserven el carrer per a
lhome, mentre que a la dona la confnen a dins de la casa, es tradueixen en
aquesta disposici ms gran dels homes a anar-sen a viure al carrer quan
apareixen els problemes. El carcter de fugida, duna banda, i la convicci
que en determinades circumstncies s una sortida digna per a un home,
mentre que la dona cal que sacomodi i trobi la manera de resignar-se a
conviure fns i tot en les pitjors condicions (violncia, maltractament, etc.)
abans que veures al carrer, t com a resultat fnal un clar patr sexista en
el repartiment de lexclusi residencial extrema.
Aquest patr sexista no fa sin aguditzar-se a mesura que avana lexclusi
cap a les formes ms severes, de manera que, si entre les persones sense llar
les dones representen un 17,3%, entre la gent literalment sense sostre les
dades de lINE ens revelen que el percentatge decau fns al 8,4%, i en aquest
cas la proporci s d11 homes per cada dona. Com deien els vells enunciats
sexistes, fns i tot en el moment de ms exclusi el carrer no s cosa de
dones.
Persones %
Sense Casa 13.682 62,5
Sense Sostre 8.218 37,5
Total (Sense Llar) 21.900 100,0
Elaboraci propia amb dades dINE, 2005.
Taula 1.6. Persones sense llar per lloc
de pernoctaci
Qui dorm al carrer?
32
Molt probablement, tamb collabora en aquest resultat fnal el mateix
funcionament de la xarxa demergncia, que reserva amb ms facilitat un
lloc sota sostre a una dona sense llar que no pas a un home. Aix es pot
comprovar revisant la proporci segons el sexe dels diferents subgrups de
persones sense llar en ra del lloc en qu diuen que pernocten (vegeu el
grfc 1.4), si deixem a una banda el cas dels centres de dones maltractades,
en qu bviament el 100% sn dones. La dona, abans que veures al carrer,
sen va a algun pis buit i locupa (30,7%). I, pel que fa al funcionament de
la xarxa dallotjaments demergncia, ens trobem que laccs de les dones
a pisos facilitats per entitats socials o organismes pblics ascendeix fns a
25,2%, i una cosa semblant passa amb les pensions (22,2%) i els centres
dinternament (20,5%). Tot aix fa que la presncia de la dona al carrer da-
valli fns a tot just un 8% de la poblaci sense sostre, prcticament la meitat
del que li correspondria si ens atenim al que suposa la proporci de dones
Qui dorm al carrer?
33
entre les persones sense llar (17,3%). I tot plegat a pesar que tot just un
14,5% de dones sallotgen als albergs especfcs per a gent sense llar, ja que
tradicionalment han funcionat a partir del fet que sn centres per a homes,
cosa que ha fet que sigui ben escs el percentatge de centres mixtos o que
poden acollir dones.
8
b) Edat
Pel que fa a ledat, lenquesta de lINE ens ofereix la dada duna mitjana de
prop de 37,9 anys, aix com un tram dedat modal situat entre 30 i 44 anys,
en qu hi ha el 42% de les persones sense llar (vegeu el grfc 1.5). No es
pot menysprear que una bona proporci (30,0%) siguin joves menors de 30
8. Tot i que no est disponible el nombre de places per sexe, pot ser indicatiu pensar que, de les 11.305
places dallotjament que hi havia a la xarxa el 15 de desembre del 2006, noms el 40% eren en centres de
titularitat pblica i que el 60% eren places de centres privats, la majoria destinades a homes.
Qui dorm al carrer?
34
anys, fet que sens dubte indica una infncia plena de difcultats i una com-
plicada incorporaci al mercat de treball i a la vida adulta independent. En
canvi la presncia de persones dentre 45 i 64 es redueix (25%), i la de ms de
65 anys s merament testimonial (3%). Aquest fet vol dir dues coses: de pri-
mer, com ns de difcil sobreviure al carrer; els estudis sobre mortalitat entre
gent que viu sense sostre, a partir de ledat mitjana en qu mor la gent que
viu al carrer, ens indiquen un escurament de lesperana de vida de gaireb
trenta anys,
9
i, desprs, labsncia de majors de 65 palesa que una poltica de
pensions per als ancians de carcter universalista juntament amb lobligaci
social de facilitar-los plaa en residncies de majors permet prcticament
eradicar el fenomen de les persones sense llar entre els ancians. No fa gaires
anys aix era un fet habitual i quotidi.
9. Ruiz Farrona (2007).
Qui dorm al carrer?
35
Si distingim, de bell nou, entre la gent sense llar dels qui sallotgen (sense
casa) i de les persones sense sostre (vegeu el grfc anterior), no hi trobem
gaires diferncies. A tot estirar es pot apreciar un cert nombre ms elevat
de joves (potser per lincrement destrangers que viuen al carrer?) i la prc-
tica desaparici dels ancians, fet que a parer nostre demostra que lobjectiu
daconseguir leradicaci del fenomen extrem de les persones sense llar
que fa poc ha assumit el Parlament Europeu en una declaraci per escrit
sobre la resoluci del problema de les persones sense llar installades a la
via pblica abans del 2015
10
podria ser perfectament viable si hi hagus
una clara voluntat poltica i es posessin els mitjans per aconseguir-ho.
c) Situaci familiar
Pel que fa a la situaci familiar, en qu dalguna manera es resumeix lestat
dels vincles i les relacions ms intenses, s obvi que quan alg no t llar no
s noms perqu no t mitjans econmics per pagar un allotjament, sin que
en bona mesura la seva situaci signifca una fallida o una manca de la xarxa
social de suport personal. La gent sense llar s gent que est sola (encara que
potser no tant com se sol pensar), de manera transitria o sostinguda en el
temps. Tot just un 18% diu que est casat o en parella. La resta, s a dir, el
80%, estan sols, b perqu mai shan arribat a casar i establir una famlia de
destinaci (55%) o b perqu sels ha trencat (25%).
10. http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?reference=P6_TA(2008)0163&language=ES.
Qui dorm al carrer?
36
Lenorme solitud afectiva que indiquen aquestes xifres es fa encara ms
gran entre els qui estan sense sostre, amb prou feines un 15% de casats o
en parella, enfront dun 19% entre la gent sense casa (vegeu el grfc 1.6) i
sobretot un important increment dels solters (61%), que compensa de so-
bres la relativament menor presncia de ruptures afectives. Sent el nombre
daquestes important, sembla que la gent del carrer sobretot sn persones
que mai shan arribat a casar.
Qui dorm al carrer?
37
d) Situaci laboral
Si el capital social s important a lhora de tenir un lloc per viure i con-
viure, no ho s pas menys el capital econmic i material, cosa que per a la
major part dels qui vivim en una societat salarial vol dir que es disposa duna
feina i dun sou. No s aquest el cas de les persones sense llar, que segons
les dades de lenquesta de lINE en una aclaparant proporci sn aturats: un
76%, gaireb nou vegades la taxa datur daquella poca, ja que lenquesta de
poblaci activa (EPA) corresponent al quart trimestre del 2005 indicava una
taxa datur del 8,7%.
Qui dorm al carrer?
38
Si a aquest enorme percentatge de desocupats hi sumem els inactius
destar jubilat, en situaci dinvalidesa o daltres causes, hi ha una pobla-
ci severament marginada del mercat de treball i amb poques possibilitats
dobtenir prou mitjans per pagar lallotjament.
No obstant aix, conv no menysprear aquest 12% que diu que t feina
i que, tot i aix, no t llar. Aquests treballadors pobres poden haver que-
dat en situaci dexclusi residencial per raons ben diverses, per en tot cas
el fet s que la feina no els proporciona, almenys de moment, els mitjans
necessaris per tenir, per ells mateixos, un lloc per viure.
Aquesta precarietat laboral saguditza encara ms entre la poblaci que viu
sense sostre, en qu el percentatge de desocupats puja fns al 84%. Alhora
es redueixen les circumstncies dinactivitat legtimes (jubilaci, invalidesa,
estatut de refugiat) fns a un pobre 3,2%. En canvi, entre la poblaci sense
casa els desocupats baixen fns a 71% i els inactius ascendeixen fns a 13%
Tot i aix, fns i tot entre la gent que viu al carrer, hi ha un 11% que diu
que t feina, dada que no s gens menyspreable, tot i que no es pugui saber
si es tracta duna ocupaci en sentit estricte o, com s fcil dimaginar, es
tracta de feines marginals que els permeten obtenir ingressos, per exemple
recollint ferralla, venent petits objectes, etc.
e) Nacionalitat
En el moment actual tot el que sha dit per presentar una imatge general
i exhaustiva de les persones sense llar a Espanya sha de matisar i inter-
pretar a la llum de la segent dada sobre la nacionalitat dels afectats pel
problema: tan sols una mica ms de la meitat sn espanyols. Si tenim en
compte que al comenament del 2005 la poblaci estrangera era el 8,5%,
la taxa dun 48% que trobem entre la gent sense llar s gaireb sis vegades
la que els correspondria si aplicvem criteris de proporcionalitat estricta.
Estar sense llar avui a Espanya afecta sobretot els estrangers, el 59% dels
quals fa menys de tres anys que resideix a lEstat espanyol.
Qui dorm al carrer?
39
En la majoria de casos s gent que est en les primeres fases del seu pro-
jecte migratori i que no disposa de xarxes de suport sufcients en la societat
de destinaci, o fns i tot es tracta de persones que travessen perodes en
qu han de fer un s estratgic de la xarxa de serveis destinada a la poblaci
ms pobra (albergs, menjadors) per cobrir les necessitats ms bsiques o per
abaratir costos de permanncia entre treballs estacionals i de temporada.
En tot cas, la condici destranger actua com un element ms per
afegir a la llista de circumstncies excloents que es donen entre la gent
sense llar. Per aix no s gens estrany que el percentatge destrangers
torni a crixer quan comparem la gent sense casa amb els qui viuen al
carrer, sense sostre. Entre aquests darrers, lenquesta de lINE va de-
tectar un percentatge del 54% destrangers. Aquesta xifra, com veurem
ms endavant, coincideix gaireb exactament amb la trobada en diferents
Qui dorm al carrer?
40
operacions de recompte nocturn desenvolupades a Madrid i, ara tamb,
a Barcelona.
f) Temps sense llar
Si per a gaireb una tercera part de la gent sense llar (30%) la crisi ms
aguda s relativament a prop i van perdre lallotjament fa menys de sis mesos,
no s menys cert que hi ha un 37% que no t un lloc al mn des de fa ms de
tres anys. No es tracta, per tant, duna crisi momentnia, sin dun problema
perllongat que no han pogut resoldre ni els afectats ni la xarxa de serveis
socials destinats a posar-hi remei.
Qui dorm al carrer?
41
Aquest s, sens dubte, un dels grans interrogants que planegen sobre
lacci social destinada a les persones excloses sense llar: combatem el pro-
blema o ens limitem a gestionar-lo? Aquesta pregunta encara s ms inquie-
tant si pensem (vegeu el grfc 1.9.) que, entre la poblaci que disposa dun
allotjament facilitat per la xarxa datenci, el percentatge dels qui estan sense
llar des de fa ms de 3 anys seleva fns a fregar el 40%.
Entre els qui viuen sense sostre, els veterans amb ms de tres anys al
carrer, encara que sn molt nombrosos, es redueixen al 35%. Res destrany
si pensem que una manera dabandonar el carrer, sens dubte terrible per
quotidianament repetida, consisteix a morir-hi.
g) Salut
Viure sense sostre s fora perills, no pas per als vens que de vega-
des esclaten aqu i all en reaccions histriques oposant-se a lobertura dun
centre per a persones excloses sin per a les mateixes persones sense llar.
De fet, fns i tot tenint en compte un cert grau de sobrevaloraci optimista
quan es respon la pregunta Actualment com s el vostre estat de salut? tot just la
meitat diuen que s bo o molt bo recordem que es tracta en la major part
de persones joves, amb 38 anys de mitjana, mentre que un 16% diu que es
troba malament o molt malament (vegeu el grfc segent).
Qui dorm al carrer?
42
Aquesta deteriorada salut s encara pitjor entre la gent que viu al carrer,
en qu el percentatge dels qui diuen que es troben malament o molt ma-
lament puja fns al 18%, mentre que es redueix el dels qui afrmen que se
senten b o molt b.
Qui dorm al carrer?
43
Pensem, a ms, que en una pregunta posterior un 29% de les persones
sense llar manifesten que pateixen una malaltia crnica, percentatge que
s igual entre les qui estan albergades o al carrer. Els dfcits de salut sn,
per tant, molt elevats i estar-se al carrer, amb tot el que implica, comporta
seriosos handicaps per accedir al sistema de salut en igualtat de condicions
que la resta de ciutadans, per ms universalista que sigui en la concepci.
De fet, segons lenquesta de lINE, noms el 67% de les persones sense
llar disposa de targeta sanitria. Quan es viu en un parc o en un banc, la
relaci amb el metge de capalera sinterromp o no existeix, els medica-
ments es tornen inaccessibles i, sobretot, el rgim de cures que requereix
tota malaltia es torna impossible. En aquest sentit, les altes hospitalries
desprs dun ingrs per accident o desprs duna operaci sovint no es
Qui dorm al carrer?
44
duen a terme en condicions adaptades a la duresa que implica viure sense
llar o sense sostre.
Finalment, la difcultat per seguir una dieta saludable i el fet de no poder
rentar-se i descansar com cal esdev un factor que contribueix a degradar les
condicions de vida i la salut de les persones sense llar. En aquest sentit, un
dels aspectes ms negatius s la manca crnica de son, que naturalment afec-
ta de manera especial els qui viuen al carrer. Aix, per exemple, les respostes
obtingudes de la pregunta Quantes hores diries soleu dormir? es resumeixen en
el grfc segent i posen de manifest que un 56% de les persones que viuen
sense sostre dorm 6 hores o menys de mitjana i que gaireb una quarta part
(22%) noms dorm entre 1 i 4 hores diries.
Qui dorm al carrer?
45
h) Drogues
Un dels captols que ms sovint contribueixen a deteriorar la imatge de
les persones sense llar entre la ciutadania s la prctica identifcaci, sense
cap evidncia emprica que la sostingui, amb alcohlics i drogoaddictes.
De fet, si ens atenim a les dades que recull lINE, que essencialment coinci-
deixen amb altres estudis autonmics i locals, el 41% no consumeix alcohol,
i un 36% ho fa noms de manera lleugera, mentre que a la pregunta que els
feien sobre si mai havien consumit drogues (al llarg de la vida) noms res-
ponia afrmativament el 41% dels entrevistats. s veritat que es tracta duna
autodeclaraci a una pregunta plantejada de manera molt genrica i oberta,
per el context en qu es produa lentrevista no indueix a pensar que es
poguessin produir greus ocultacions.
Qui dorm al carrer?
46
Si tenim present que prop dun 30% diu que no pren lalcohol ni cap tipus
de droga, i que aproximadament un 50% t una relaci molt moderada amb
aquestes substncies, resultaria que tot just un 20% de les persones sense llar es
correspondrien amb les categories de consumidors excessius, sigui dalcohol o
dun altre tipus de drogues. A ms, tan sols un 8% els qui declaren, a la vegada,
haver consumit drogues al llarg de la vida i que tenen un consum alt o excessiu
dalcohol en aquests moments, per la qual cosa podrien ajustar-se a la imatge
ms tpica de la persona sense llar com alg que sofreix una elevada deterio-
raci fsica a conseqncia de les seves addiccions.
No obstant aix, s veritat que la incidncia del problema de les addic-
cions augmenta entre la poblaci que viu sense sostre, tal com es mostra en
el grfc 1.14, en qu els qui diuen que han consumit drogues al llarg de la
Qui dorm al carrer?
47
vida sn el 37% entre la poblaci albergada (sense casa) i ascendeixen fns
al 49% entre la gent que viu al carrer. Seria interessant poder realitzar altres
anlisis ms afnades amb les dades que facilita lINE, com ara desagregar
segons la nacionalitat o el temps al carrer, que ens permetrien concretar
molt ms on es genera i es concentra aquesta subcategoria tpica i tpica de
lexcls sense llar politoxicman.
i) Serveis socials
Si laccs al sistema de salut s complicat i difcil, una cosa semblant oco-
rre tamb, paradoxalment, amb el sistema de serveis socials, que per defni-
ci hauria de ser particularment prxim a les persones sense llar. Tot i aix,
el funcionament habitual de la xarxa datenci primria fa molt complicada
la intervenci amb la gent sense llar i especialment amb la que viu al carrer.
La sobresaturaci de feina dels professionals, el tipus de demandes que plan-
tegen els qui viuen al carrer, lescassetat de mitjans per atendre les deman-
des dallotjament i el model de treball social excessivament burocratitzat i
confnat a dins els despatxos fa que la distncia entre els serveis socials i les
persones ms excloses sigui un fet mpliament constatable. Si ms no ho s
des de la perspectiva dels afectats, que prcticament en dues terceres parts
manifesten no haver rebut cap (35%) o molt poc ajut (26%) dels serveis
socials (vegeu el grfc 1.15).
Qui dorm al carrer?
48
s veritat que un 12% declara que els serveis socials lhan ajudat molt,
per sobserva en el grfc que aquest grup es concentra gaireb exclusiva-
ment entre els qui salberguen en algun centre, pensi o residncia. En canvi,
entre la gent que viu sense sostre, sn un 49% els qui diuen que no els han
ajudat gens i un 28% els qui afrmen que han rebut molt poc ajut.
Aquesta mplia desafecci de la gent sense sostre respecte de la feina que
fan els serveis socials s una dada particularment digna de tenir en compte,
donat que, aquesta visi escptica sacaba convertint en un altre obstacle
que fa encara ms difcil la intervenci dels treballadors socials. La alienaci
respecte dels serveis socials esdev una nova barrera per a la recuperaci
personal i la inserci social fns i tot quan saplanen els obstacles i es redis-
Qui dorm al carrer?
49
senya la intervenci per tal dacostar-se als qui viuen sense sostre, tal com
sha fet a moltes grans ciutats obrint centres de baixa exigncia i de dia, la
multiplicaci del treball social de carrer, laparici dequips de salut mental
que intervenen en medi obert, els serveis de proximitat i acompanyament,
etc. Tanmateix, quan es demana als mateixos afectats que han de dormir al
carrer, es constata que per a prcticament la meitat, tot aquest esfor no sha
tradut a parer seu en res positiu de deb. I la veritat s que cada persona que
trobem vivint sense sostre no deixa de ser el testimoni fefaent dun desacord
i dun fracs, no noms personal, sin tamb social i institucional.
j) Inestabilitat residencial
Finalment, per completar lanlisi de dades nacionals, si tenim en compte
que, tal com hem afrmat des del principi, el problema de les persones sense
llar es deu essencialment a la seva situaci dexclusi residencial i no tant
als problemes personals que poden acumular els afectats (que sens dubte hi
infueixen per, per si mateixos, no haurien dimplicar per res viure sense
sostre), hi ha la paradoxa que loferta dallotjament que reben de la xarxa
datenci s molt inestable i precria (vegeu el grfc 1.16). nicament les
dones que viuen en centres dacollida per a dones maltractades diuen que hi
han dormit cada dia de la setmana de referncia, s a dir, la setmana anterior
a ser entrevistades. A un percentatge proper al 100% saproximen tamb els
qui sestan en una pensi pagada per una entitat social (94%) o en un pis
tutelat (89%), per en canvi noms el 70% dels usuaris dalbergs diuen que
hi han dormit cada dia de la setmana de referncia. Aix indica que, dalguna
manera, una part considerable dels usuaris dalbergs no considera (o no es
desitja que considerin) la possibilitat de dormir-hi establement, per la qual
cosa, han dalternar les nits a lalberg amb les nits en un parc, un banc, un
caixer, un edifci ocupat, etc. Si tenim en compte que la immensa majoria de
les places de la xarxa dallotjament sn als albergs (81%) i que les places en
pisos tutelats o de transici tot just representen el 16%, i les concertades en
pensions noms sn un 3% del total, hem de concloure que, ara com ara,
Qui dorm al carrer?
50
considerada en conjunt, loferta dallotjament que es posa a la disposici de
les persones sense llar a Espanya est marcada per la inestabilitat residencial
i la precarietat. Precisament all que es pretn combatre.
Qui dorm al carrer?
51
2. PERSONES SENSE SOSTRE A BARCELONA
En aquest captol voldrem fer una breu descripci de levoluci ms re-
cent de la intervenci social amb persones sense llar a Barcelona per tal de
contextualitzar loperaci de recompte que vam portar a terme el 12 de mar
passat i per justifcar ls daquest tipus de metodologies en un marc general
de desenvolupament del coneixement sobre el problema del fenomen dels
sense llar.
2.1. Histria recent de latenci social a persones sense
llar a Barcelona
Segons el document de presentaci del programa datenci a perso-
nes sense sostre del 2006, hi ha constncia de la intervenci municipal en
latenci a les persones sense llar des del segle XIX, quan lAjuntament de
Barcelona va instituir tres albergs () que seguien la tradici creada per
les ordes monstiques i religioses
11
. Desprs de la guerra civil, aquestes
installacions van desaparixer i es va crear un alberg municipal al carrer
Valldonzella, que es va mantenir actiu fns a lany 1998, un perode en qu
lactuaci amb les persones sense llar es va regir, fonamentalment, per les
directrius que establia la Llei de ganduls i malfactors, promulgada, malgrat el
que creuen molts, durant la Segona Repblica el 1932, encara que mantingu-
da i aplicada mpliament i injustament durant el franquisme.
La modernitzaci dels serveis datenci a les persones sense llar a Barce-
lona es va produir desprs de la constituci de lajuntament democrtic el
1979, moment a partir del qual la intervenci amb les persones sense sos-
tre canvia dorientaci: dun model en clau dordre pblic i benefcncia es
transita cap a un altre model de responsabilitat pblica, i molt especialment,
amb laprovaci de la Llei de serveis socials de Catalunya del 1985, que va
establir el dret genric als serveis socials per a tota la poblaci, aix com les
11. http://www.bcn.es/barcelonainclusiva/docs/cat/atencio_persones_sense_sostre.pdf
Qui dorm al carrer?
52
bases per a lestructuraci del sistema de serveis socials. Arran de laprovaci
de la llei, els serveis de Barcelona van comenar una lenta transici des de la
tradici assistencialista o datenci a emergncies fns a la lgica de la inclu-
si social. Es van comenar a diversifcar i especialitzar els serveis segons la
fase de desestructuraci que patissin les persones sense llar inicial, avanada
o consolidada i es van crear els primers equips datenci al carrer i els ser-
veis dinserci social, que, a ms doferir cobertura de necessitats bsiques
en casos demergncia, oferien la possibilitat de dissenyar, juntament amb les
persones sense llar, plans personalitzats dinserci social amb un elevat grau
dacompanyament socioeducatiu. Igualment, lAjuntament va establir durant
aquesta primera etapa acords de collaboraci i coordinaci amb les entitats
socials que, durant dcades, havien suplert la inacci dels poders pblics en
latenci a persones sense llar, i que a partir del 1980 tamb van viure el seu
procs dintens desenvolupament.
En efecte, la dcada dels 80 va suposar un perode dimportant creixement
i professionalitzaci dels projectes datenci a persones sense llar, que histri-
cament havien portat a terme diferents ordes i comunitats religioses. El 1979,
lorde hospitalria Sant Joan de Du va crear un alberg per oferir acollida noc-
turna i serveis integrals dinclusi a persones sense llar. Un any ms tard, sor
Genoveva, de la Companyia de les Filles de la Caritat, va sollicitar el trasllat
del servei dentrepans, menjar i espai per dormir per a homes convalescents
i sense llar que membres de la companyia prestaven en un vag de tren
situat en una via morta de lestaci del Nord a ledifci que fns pocs anys
abans havia ocupat lescola Mare de Du de Montserrat que la Companyia
gestionava a la Barceloneta. Naixia, daquesta manera, el centre residencial que
actualment continua acollint homes sense llar que necessiten un perode de
convalescncia. Aix mateix, el 1987 un grup de persones vinculades a comu-
nitats cristianes va crear al barri del Raval lentitat Arrels Fundaci, orientada a
oferir diferents programes dactuaci per a les persones que de manera crnica
eren al carrer, des dequips datenci al carrer fns a un centre de dia, tallers
ocupacionals i un servei dacollida en pensions.
Qui dorm al carrer?
53
La consolidaci del canvi de model iniciat per lAjuntament es va pro-
duir els anys fnals de la dcada dels 90 i inici del 2000. Es va tancar el vell
alberg de Valldonzella i es va crear, en lloc seu, el centre residencial de can
Planes, orientat especfcament a persones sense llar compromeses en un
pla dinserci personalitzat. Es va inaugurar, igualment, el centre de dia de
Meridiana, un espai que combinava la provisi de serveis bsics, com dutxes,
rober, bugaderia i menjador, amb activitats ludicoformatives orientades a
promoure les relacions socials de les persones sense llar i a facilitar la creaci
de vincles entre elles i els professionals del programa datenci a les perso-
nes sense llar. A la banda negativa de la balana, la polmica va continuar
acompanyant ls del poliesportiu de la Mar Bella per albergar i alimentar
persones sense sostre durant lanomenada Operaci Fred. Aix, Salvador
Busquets, director dArrels Fundaci, va declarar a les pgines de 20 Minutos
que algunes persones sense sostre abandonaven el seu lloc habitual durant
les nits de fred sever per evitar que les detects la furgoneta dels serveis so-
cials, que hauria de recollir-les per dur-les fns al pavell de la Mar Bella: la
gent que ha estat en aquest equipament, va exposar Busquets, no t gaires
ganes de tornar-hi
12
. El pavell de Mar Bella fnalment va ser substitut, a
partir de lOperaci Fred del 2005, per una ampliaci temporal de places a la
resta dequipaments residencials municipals.
2.2. Leclosi del fenomen dels immigrants sense llar
Un canvi substancial en la composici de la poblaci sense llar de Barce-
lona es va comenar a produir al llarg de la dcada dels 90, amb lincrement
progressiu de persones immigrants en situaci irregular als carrers. El 1995,
un 13,6% de les persones sense llar ateses pel servei dinserci social muni-
cipal i acollides a un pla individual de treball eren nascudes a lestranger
13
.
El 2003, la proporci shavia prcticament triplicat i, segons fonts de
12. La presin de la Urbana expulsa a los sin techo de Barcelona, 20 minutos, 27/12/2005.
13. Vegeu Cabre C. et al., (2006) . Vegeu Cabre C. et al., (2006)
Qui dorm al carrer?
54
lAjuntament, un 36,2% de la poblaci sense llar atesa pel servei dinserci
social era nascuda a lestranger. Aquest mateix any el regidor de Benestar So-
cial va declarar que els immigrats en situaci irregular constituen el 61% de
les persones sense sostre que pernoctaven als carrers de la ciutat
14
. El 2004
el diari La Vanguardia va publicar que, segons fonts municipals, el 60% de
les persones sense sostre vivien en assentaments situats en descampats, ma-
gatzems o antigues installacions industrials, i prop de la meitat daquestes
eren immigrants indocumentats
15
. Aix mateix, els estrangers representaven
el 48,2% de les persones sense llar allotjades en recursos residencials en
el conjunt de lEstat espanyol, dels quals un 79,2% eren extracomunitaris,
segons lenquesta estatal de persones sense llar de lINE del 2005
16
. Actual-
ment, els estrangers constitueixen el 79% de les famlies ateses per Crites
Diocesana, el 32,7% de les persones sense llar ateses per Arrels Fundaci, ,el
33% del Centre dEstada Limitada i el 37% del Servei dAcollida i Orientaci
de lObra Social de Santa Llusa de Marillac. LAjuntament de Barcelona, per
la seva banda, estima que el 2008 la poblaci de nacionalitat extracomuni-
tria sense papers constitueix aproximadament el 10% de la poblaci que
pernocta al carrer.
17
El fort creixement de la poblaci sense llar estrangera, amb independncia
de les xifres, va elevar el problema de les persones sense llar a posicions promi-
nents de lagenda pblica, i va acaparar latenci dels mitjans de comunicaci
durant diversos episodis despecial dramatisme ocorreguts entre 2001 i 2003.
Van ser especialment notries les acampades dimmigrants subsaharians acabats
darribar a la plaa de Catalunya entre maig i agost del 2001 i el desallotjament
posterior per part de les forces de seguretat. Els desallotjaments de campaments
dimmigrants sense llar es van repetir, entre 2001 i 2003, a les casernes militars
14. El 61% de los sin techo de Barcelona carece de papeles, La Vanguardia, 9/10/2003
15. La Barcelona sin techo, La Vanguardia, 22/10/2004
16. http://www.ine.es/prensa/np398.pdf
17. Dades corresponents a 2007 facilitades per els responsables de les organitzacions i institucions ci- . Dades corresponents a 2007 facilitades per els responsables de les organitzacions i institucions ci-
tades. Com comprovarem ms endavant, les dades obtingudes durant aquesta operaci de recompte
quintupliquen lestimaci dels responsables municipals. Els extracomunitaris representen el 52,6% de les
persones que pernocten als carrers de Barcelona.
Qui dorm al carrer?
55
de Torres i Bages, a Sant Andreu, als terrenys de RENFE a la Sagrera, a can
Batll a Hostafranchs, a la plaa dels Pasos Catalans a Sants i a la plaa Andr
Malraux a Fort Pienc, amb el trasllat, en alguns casos, dels immigrants acampats
al centre de detenci de la Verneda per deportar-los desprs
18
. Els ltims anys,
els campaments dimmigrants shan redut signifcativament i, segons fonts mu-
nicipals, actualment es limiten als de galaicoportuguesos dtnia gitana al districte
de Sant Mart.
Una vegada superats els successos que van captar latenci pblica durant
tres anys, lincrement de persones estrangeres sense domicili ha suposat, per
a les institucions i entitats que a les persones sense llar, lemergncia dun
nou perfl amb una problemtica especfca, molt diferent, en alguns aspec-
tes, de la de la resta de poblaci sense llar. Carme Fortea i Albert Garcia, de
la Direcci dAcci Social de lAjuntament de Barcelona, admeten que les
persones estrangeres sn i seran un collectiu que estar exposat a la vida al
carrer amb ms facilitat que altres collectius, i que tindr ms difcultats per
aconseguir sortir-ne, especialment els qui no tenen la situaci legal regula-
ritzada. Segons Miquel Juli, dArrels Fundaci, aquesta situaci sagreuja
quan la persona t una edat que, sense tenir ingressos econmics, comena a
necessitar un seguit de serveis a qu no t accs, com ara lassistncia mdica
gratuta i continuada, places en recursos pblics dallotjament, tramitaci de
pensions, etc.
Per satisfer aquestes necessitats noves es va establir el 1989 el Servei
dAtenci a Immigrants Estrangers i Refugiats (SAIER), constitut per
lAjuntament amb les organitzacions Associaci Catalana de Solidaritat i
Ajut als Refugiats (ACSAR), Creu Roja, Centre dInformaci per a Treballa-
dors Estrangers (CITI), el Collegi dAdvocats, Associaci dAjuda Mtua
dImmigrants a Catalunya (AMIC) i el Consorci per a la Normalitzaci Lin-
gstica de Catalunya. El SAIER ofereix, entre altres serveis, atenci social
als immigrants estrangers sense domicili, assessorament i tramitaci de per-
18. Vegeu Delgado (2007).
Qui dorm al carrer?
56
misos de residncia, treball i reagrupament familiar, orientaci per a la for-
maci i inserci laboral i cursos gratuts de llengua catalana. Daltra banda, la
majoria dentitats que ofereixen atenci a persones sense llar han desenvolu-
pat, en els darrers anys, recursos especfcs propis per a estrangers.
2.3. Lordenana del civisme del 2005
El problema de les persones sense llar va tornar a ocupar espais rellevants
en lagenda pblica el desembre del 2005 amb laprovaci per part del con-
sistori de lOrdenana de mesures per fomentar i garantir la convivncia ciu-
tadana en lespai pblic de Barcelona, comunament anomenada lordenana
del civisme. Lordenana, que es va declarar destinada a preservar lespai
pblic com un lloc de convivncia i civisme, incloa entre les conductes
sancionables les que adopten formes de mendicitat. La regulaci pretenia
afrontar la mendicitat organitzada, la mendicitat agressiva o les manifesta-
cions de mendicitat, directa o encoberta, que generen rebuig o incomoditat
i pertorben la tranquillitat del vianant. Entre les conductes tipifcades com
un s impropi de lespai pblic i, per tant, prohibides i sancionables, shi
van incloure dormir de dia o de nit als espais pblics, fer servir els bancs
i els seients pblics per a usos diferents daquells als quals estan destinats,
rentar-se o banyar-se a les fonts i rentar roba a fonts, dutxes o semblants. Tot
i aix, la normativa especifcava que, quan linfractor era una persona en si-
tuaci dexclusi social, els serveis municipals havien dacompanyar aquestes
persones fns a lequipament ms escaient per atendrel, cosa que certes en-
titats van interpretar com una manera datorgar a la Gurdia Urbana mplies
competncies per retirar les persones sense sostre del carrer. Desprs dun
llarg debat que va enfrontar els partits de la coalici de govern, lordenana
fnalment va ser aprovada grcies a una aliana entre partits membres del go-
vern municipal i de loposici, i rebutjada per Iniciativa per Catalunya-Verds
(ICV), el partit que, precisament, ocupava la Regidoria de Benestar Social.
La reacci contrria al projecte dordenana i a laprovaci posterior per
part de les entitats socials que treballen en benefci de la poblaci sense llar va
Qui dorm al carrer?
57
ser generalitzada. El 27 dabril del 2006, sis entitats van emetre un comunicat
conjunt en qu exposaven que la mendicitat que no adopta forma, sin que s
mendicitat, no hauria de ser un objecte jurdic per perseguir, i denunciaven
que laplicaci de lordenana a les persones sense llar originava un model que
estigmatitza encara ms aquest collectiu considerant-lo legalment excls i le-
gtimament perseguible per la seva condici sense llar. Aix mateix, advertien
que el nou model institut per lordenana semblava orientat al cstig com a
resposta a la complexitat de les difcultats socials i que les sancions previstes
per castigar les conductes que les persones sense llar podien cometre consti-
tuirien un llast brutal que, lluny de redundar en la inclusi o atenci social,
facilitar la perpetuaci de lexclusi
19
.
Laplicaci de lordenana a les persones sense llar aviat es va fer efec-
tiva, ja que al gener del 2007 un informe intern de la Gurdia Urbana va
informar que les denncies rebudes el primer any daplicaci de lordenana
per activitats que adopten la forma de mendicitat havien augmentat de
60 a 838
20
. No obstant, lAjuntament i les entitats socials van negociar la
retirada de sancions per a les persones sense llar. Ricard Gom, el regidor
de Benestar Social, va declarar al respecte que encara que lordenana havia
creat preocupaci i inquietud perqu feia ms vulnerables les persones en
risc dexclusi social, gracies al treball amb les entitats i a una mica de bona
voluntat per part de tothom shavia aconseguit un mecanisme ms gil per
a gestionar la retirada de les sancions
21
. Tot i que fnalment no es va modi-
fcar lordenana, a lestiu del 2007 les entitats van pactar un protocol amb
lAjuntament per recrrer les sancions a persones sense llar. Cada recurs ha-
via danar acompanyat dun informe que indiqus que la persona sancionada
estava en un procs de recuperaci de lautonomia personal.
19. http://www.sanjuandedios.net/documents/Ordenan%E7a%20sobre%20Civisme%20i%20les%20
Persones%20Sense%20Llar.pdf
20. Delgado (2007).
21. Les entitats alerten que multar els sense sostre no s til, Avui, 30/10/2006
Qui dorm al carrer?
58
2.4. El nou model datenci a les persones sense llar en
el marc de lAcord Ciutad per a una Barcelona Inclusiva
Amb laprovaci del Pla dActuaci Municipal 2004-2007, del Pla Muni-
cipal per a la Inclusi Social 2005-2010 i la signatura de lAcord Ciutad per
a una Barcelona Inclusiva el 2006, lAjuntament de Barcelona va plantejar
el triple repte dampliar els recursos i serveis per a les persones sense llar,
reforar lorientaci dels serveis cap a la construcci ditineraris persona-
litzats dinclusi social i consolidar un model de cooperaci entre el sector
pblic i la iniciativa social, a partir de la confguraci de la Xarxa dAtenci
a Persones sense Sostre.
En relaci amb lincrement de loferta de recursos, el grfc 2.1 illustra
el creixement pressupostari del programa datenci a les persones sense
sostre, que va augmentar un 137% en euros corrents entre 2000 i 2006.
Per la seva banda, el grfc 2.2 mostra levoluci tant del nombre de per-
sones sense sostre ateses pels equips dinserci social al llarg de lany com
del nombre destades efectuades als equipaments residencials entre 1993 i
2006: lincrement dambds indicadors refexa tant un augment de loferta
de recursos com de la demanda datenci social. Cal tenir en compte, quan
sinterpreta el grfc, que el 2001 va canviar la manera de computar els immi-
grants atesos com a persones sense llar, fet que explica la davallada temporal
del nombre destades efectuades.
Qui dorm al carrer?
59
Qui dorm al carrer?
60
En la prctica, laugment de recursos es va traduir, duna banda, en lampliaci
dels equips de detecci i datenci al carrer, amb lobjectiu de reduir lrea
dintervenci de cada professional i incrementar, en conseqncia, la rapidesa
i la intensitat de latenci en medi obert, i, per altra banda, en lobertura de
nous centres de dia, que sumats als que ja hi havia ofereixen actualment 170
places datenci, distribudes en quatre centres repartits per diverses zones de
la ciutat. Aix mateix sha incrementat i millorat la implantaci territorial dels
recursos clssics per cobrir necessitats bsiques dalimentaci i higiene, s a
dir, menjadors, robers, dutxes i bugaderies, que sn a centres independents,
vinculats als centres de dia o a centres residencials.
No obstant aix, la major part de les inversions shan dedicat a ampliar i
diversifcar els recursos residencials per adaptar-los a les diferents etapes de
desarrelament i perfls de les persones sense llar. Aix, segons consta en el
Qui dorm al carrer?
61
document explicatiu del Programa dAtenci a les Persones sense Sostre, un
primer tipus de servei residencial el constitueixen els tres centres de primera
acollida dAlmogvers, Zona Franca i Sant Gervasi, que ofereixen conjunta-
ment 220 places (ampliades a 280 a lhivern) per a estades curtes. Els serveis
de primera acollida sn daccs directe, s a dir, la persona que no t sostre
pot presentar-se pel propi peu sense necessitat dhaver contactat prviament
amb la xarxa datenci, i estan previstos per donar una cobertura puntual a
la manca de lloc per passar la nit, entre altres necessitats bsiques. Alhora
serveixen de porta dentrada perqu lusuari conegui i es vinculi als serveis i
professionals de la xarxa, que desprs de valorar la seva situaci li aconsella-
ran la derivaci a altres recursos pblics o dentitats socials.
Un segon tipus sn els nous centres residencials datencions bsiques
dHorta i Meridiana, que disposen de 30 i 40 places residencials, respecti-
vament, reservades per a persones sense sostre en fases de desarrelament
consolidades i sense capacitat o motivaci inicial per comprometres en un
procs dinserci social. En aquest cas, lobjectiu del centre residencial s
cobrir temporalment les necessitats bsiques de les persones, ajudar-les a
recuperar hbits personals i socials i, en ltim terme, derivar-les a recursos
residencials estables, com ara residncies geritriques, centres de salut men-
tal o centres sociosanitaris o a recursos de ms exigncia de la mateixa Xarxa
dAtenci a les Persones sense Sostre. Laccs als dos centres datencions
bsiques es produeix exclusivament a travs de la derivaci per part de pro-
fessionals de la xarxa pblica o de les entitats socials.
Loferta de recursos residencials pblics es completa amb els serveis tem-
porals dinserci, adreats a persones que, amb independncia de la fase
de desarrelament, shagin vinculat als professionals dels serveis de detecci
o de primera acollida i hagin mostrat la voluntat de comprometres en un
procs dinserci social. Les estades, que poden ser de curta a mitjana du-
rada, es produeixen b al centre residencial de can Planes, b en hotels o
pensions. Aix mateix, lAjuntament disposa de 72 places residencials en 18
pisos dinclusi repartits per la ciutat, en qu les persones i les famlies amb
Qui dorm al carrer?
62
menors poden desenvolupar una vida autnoma, en un entorn normalitzat
i amb suport socioeducatiu, abans de desvincular-se defnitivament dels ser-
veis de la Xarxa dAtenci a les Persones sense Sostre.
2.5. La Xarxa dAtenci a les Persones sense Sostre
El repte de construir una xarxa de responsabilitat pblica que integri
lAjuntament i el sector diniciativa social es va formalitzar amb la constitu-
ci labril del 2006 de la Xarxa dAtenci Social a les Persones sense Sostre.
La xarxa, de la qual formen part setze entitats dacci social de la ciutat, es
va fundar amb lobjectiu principal denfortir la capacitat dacci de la ciu-
tat amb la fnalitat dacompanyar les persones sense sostre en el procs de
recuperaci de la mxima autonomia personal i de restabliment de vincles
interpersonals i socials.
La creaci dun sistema integrat de centres municipals i concertats es va
iniciar amb la formalitzaci de nous convenis i concerts amb les entitats
que integren la xarxa. Segons Carme Fortea, en aquell temps directora del
Programa dAtenci a les Persones sense Sostre, el partenariat publico-
privat i la creaci de la xarxa s una lnia estratgica de la poltica social de
lAjuntament. s un tipus dactuaci conjunta, de creaci de discurs com
de ciutat i doferir serveis compartits. Per tant, dna ms potncia a la ciutat
per abordar els problemes del collectiu de persones sense sostre.
Per la seva banda, les entitats es mostren a favor de la iniciativa per la-
menten que encara no hi hagi un veritable mecanisme de coordinaci entre
entitats i Ajuntament. El treball conjunt amb les entitats est ben plantejat
per poc desenvolupat, -assegura Salvador Busquets, dArrels Fundaci-
cal avanar molt ms en lelaboraci de protocols comuns, compartir la
informaci peridicament, defnir conjuntament criteris dactuaci i establir
de manera consensuada les prioritats. Teresa Bermdez, de Crites Dioce-
sana, coincideix a dir que shan fet passos importants, si b cal consolidar
el treball de la xarxa i fer-la visible i dotar-la de ms representativitat i reco-
neixement. Eduard Sala, de lObra Social de Santa Llusa de Marillac, co-
Qui dorm al carrer?
63
incideix en valorar positivament la voluntat de treballar en xarxa i la millora
en la fudesa i agilitat dels circuits de derivaci i els espais de collaboraci
i coordinaci entre recursos municipals, serveis tcnics i entitats privades.
No obstant, reivindica, al mateix temps, la necessitat dimpulsar la taula
dentitats de la xarxa com una veritable plataforma de participaci i millora
de les accions de la ciutat dirigides al collectiu de sense sostre.
Els motius del desacord entre lAjuntament i les entitats socials semblen
que sn les concepcions diferents sobre el paper que lAjuntament hauria de
tenir en ladministraci duna xarxa de responsabilitat pblica de la qual for-
men part entitats socials que sn, alhora, provedores de serveis concertats
i components duna advocacy coalition que promou els drets i interessos de la
poblaci sense llar i fscalitza lacci de govern municipal. Seria bo que en
lmbit pblic sentengui lacci social com un mitj de liderar, coordinar i
organitzar el treball que cal fer en diferents nivells del teixit social, associatiu
i comunitari de la ciutat, -manifesta, en aquest sentit, Miquel Juli, dArrels
Fundaci- que es veis lorganitzaci del teixit social com un potencial de
treball per actuar conjuntament i no com un element de control extern sobre
la funci pblica. En aquest sentit, Eduard Sala de lObra Social de Santa
Llusa de Marillac, valora positivament que formar part de la xarxa impliqui
fer-se corresponsable de latenci a les persones sense llar, participar acti-
vament, abordar els aspectes a millorar en espais que tenen capacitat per a
transformar les propostes en accions, i abandonar certs posicionaments de-
maggics, enquistats en la queixa permanent o en lenfrontament que shagin
pogut donar en el passat el que acaba redundant en una millora de latenci
general a les persones sense llar. No obstant, reconeix el risc que, en aquest
nou marc de relacions, una entitat deixi de realitzar certes aportacions o
renunci a llegir i comunicar la realitat duna certa manera per por a perdre
fnanament, un concert o una subvenci municipal.
Qui dorm al carrer?
64
2.6. Comptar persones sense llar a Barcelona
Linterrogant que ha motivat lelaboraci daquest estudi ha estat present
de manera permanent en el debat sobre les poltiques per a les persones sen-
se llar a Barcelona. Encara que no shavia elaborat cap estudi per quantifcar
el fenomen en el conjunt de la ciutat, diverses entitats i mitjans de comuni-
caci havien intentat estimar, en diverses ocasions, un ordre de magnitud del
nombre de persones que dormen als carrers de Barcelona.
Aix, el 1995 Carles Cabr i altres membres del Programa dAtenci a les
Persones sense Llar de lAjuntament van escriure en un article a la revista
Barcelona i Societat que s complex estimar la quantitat de persones que dor-
men als carrers de la ciutat. Amb les dades procedents de la feina que han
fet els treballadors socials al llarg dels darrers quatre anys, podem determinar
que qualsevol nit trobarem al voltant de 200 persones dormint als carrers de
la ciutat, tot i que, al llarg de tot un any, les persones que entrarien i sortirien
de la situaci de dormir al carrer serien prop de 2.000
22
.
Al mar de 2000 la Diputaci de Barcelona va publicar un estudi en el que
xifrava en 3.741 les persones sense llar a la comarca del Barcelons (cons-
tituda per la ciutat de Barcelona i quatre municipis ms)
23
. Loctubre del
2003, La Vanguardia va publicar un article en qu, citant fonts de lassociaci
Rauxa, estimava que unes 4.000 persones dormien habitualment en els ca-
rrers de la ciutat de Barcelona, en edifcis abandonats o temporalment en
albergs
24
. En el mateix article, responsables dArrels Fundaci xifraven la
poblaci sense sostre en la meitat: al voltant dunes 2.000 persones. Lautor
de larticle es lamentava, sobre aix, que la xifra exacta no es coneix ben b
perqu no sha volgut esbrinar. El 22 doctubre del 2004, La Vanguardia va
publicar un altre article que xifrava en una mica menys de 4.000 les perso-
nes que a Barcelona no tenien sostre o llar estable
25
. El 2005, un informe de
22. Vegeu Cabre C. et al. (1996) . Vegeu Cabre C. et al. (1996)
23. Diputaci de Barcelona, Disseny del model dintervenci social amb persones sense sostre a la provncia de
Barcelona, 2000
24. El 61% de los sin techo de Barcelona carece de papeles, La Vanguardia, 9/10/2003
25. La Barcelona sin techo, La Vanguardia, 22/10/2004
Qui dorm al carrer?
65
lAssociaci Prohabitatge assenyalava que a Barcelona hi havia 800 persones
pernoctant al carrer, segons la regidoria de Benestar Social, 2.000, segons la
Comunitat de SantEgidio, i 2.704, segons fonts del diari La Vanguardia, dels
quals 1.711 residien en assentaments i la resta al carrer, en pensions o en
rgim de relloguer
26
.
Un altre interrogant recurrent es refereix al nombre de persones que viuen
amagades a les zones boscoses o a les infraestructures que envolten la ciutat
de Barcelona i que sescapen a lobservaci habitual de ciutadans i profes-
sionals, en alguns casos perqu no es troben ubicades al terme municipal de
Barcelona, encara que tinguin com a referent real i directe la mateixa ciutat
(per exemple, laeroport del Prat). Lany 1998, El Peridico va informar que
dos agents de la Gurdia Urbana adscrits al districte de Sarri Sant Gervasi
havien censat, durant tres mesos, les persones sense llar que vivien camu-
fades als boscos de la serra de Collserola pertanyents a aquest districte. El
recompte, que segons va informar la Gurdia Urbana shavia dut a terme
a lefecte de facilitar levacuaci en cas dincendi o nevades, va resultar en
la identifcaci de 40 persones sense llar
27
. Aix mateix, el 30 doctubre del
2005 El Peridico va informar que, segons fonts d Aeropuertos Espaoles y
Navegacin Area (AENA), un grup habitual de 15 persones sense sostre,
que selevava a unes quantes desenes segons lpoca de lany, pernoctaven
habitualment a les installacions de laeroport de Barcelona.
Tot i aix, la font dinformaci ms fable i contnua sobre levoluci del
nombre i les caracterstiques de les persones sense sostre la constitueixen les
prospeccions que, de manera sistemtica, duu a terme des de fa anys lequip
de detecci municipal a tot Barcelona, i en qu es registren el nombre de
persones diferents identifcades i les caracterstiques personals, localitzaci i
el tipus de pernoctaci. Dissortadament, aquesta informaci t dos seriosos
inconvenients: el primer s que es tracta de dades de prevalncia acumulades
26. http://www.feantsa.org/fles/Month%20Publications/EN/Articles_and_documents_related_to_the_
Flash/Barcelona_2005_Catalan.pdf
27. Collserola cobija a 40 indigentes, El Peridico, 6/3/1998
Qui dorm al carrer?
66
al llarg dun perode ms o menys ampli, ja que amb els mitjans humans de
qu disposa lequip no pot obtenir dades sobre lestoc de persones sense
llar que hi ha a Barcelona en un moment concret; el segon inconvenient s
encara ms difcil de solucionar, ja que consisteix en qu, fns ara, aquesta
informaci no sha fet pblica.
2.7 Cap a un marc de coneixement del fenomen de les
persones sense llar a Barcelona
Per tractar de superar aquestes dues difcultats sha posat en marxa
una operaci tan complexa i difcil dorganitzar com s mobilitzar prop
de 800 persones entre voluntaris i tcnics, i generar un marc de consens i
collaboraci entre totes les institucions i entitats implicades que ens per-
meti acostar-nos de manera rigorosa a la realitat de les persones que viuen
sense sostre a Barcelona, tant en termes quantitatius (comptar quants en sn
i quines caracterstiques tenen) com qualitatius (relatar i transmetre el que
ens vulguin fer saber).
Actuant daquesta manera no solament generem sensibilitzaci i conscin-
cia ciutadana, ja que la metodologia aplicada requereix que hi participin cen-
tenars de voluntaris disposats a actuar com a subjectes investigadors, sin que
estem aplicant les recomanacions dels experts ms qualifcats en el camp de la
investigaci i el seguiment del fenomen de les persones sense llar, recollides en
linforme Measurement of Homelessness at European Union Level editat per la Co-
misin Europea.
28
En aquest informe, en qu hem tingut ocasi de participar
aportant informaci sobre la situaci a Espanya, shi repassen fl per randa les
difcultats per mesurar el fenomen de manera rigorosa i harmonitzada a tota
la UE, tenint en compte la seva complexitat intrnseca, la situaci desigual de
partida als diferents Estats membres, tant des del punt de vista de lstatus legal
que es reconeix a les persones sense llar com de la tradici estadstica particu-
lar, i lmplia varietat dindicadors que es podrien generar per avanar en el dis-
28. Vegeu Edgar, et al. (2007). . Vegeu Edgar, et al. (2007).
Qui dorm al carrer?
67
seny de poltiques efcaces, ms bona planifcaci dels serveis i un reforament
dels mecanismes de prevenci enfront de lexclusi residencial extrema.
En aquest sentit, el cam que cal recrrer encara s llarg i passa per:
a) Un acord conceptual que permeti consensuar una defnici operativa
del fenomen de les persones sense llar i caracteritzar-lo en les diverses for-
mes i graus de presentaci.
b) Una classifcaci dels centres, serveis i organitzacions que actuen a favor
de les persones sense llar, que permeti generar un directori actualitzat i perma-
nent de serveis,
29
en qu shaurien dincloure els centres i recursos de:
- Allotjament per a persones sense llar.
- Serveis no residencials per a gent sense llar.
- Centres dallotjament per a altres grups i collectius, que tamb poden
fer servir persones sense llar (residncies de diferent tipus i centres
dallotjament per a persones amb problemes dalcohol, drogues, salut
mental, etc.).
- Serveis adreats a la poblaci general que tamb usen les persones
sense llar.
- Serveis especialitzats que tamb fan servir les persones sense llar.
c) Fer passos per generar un sistema dinformaci amb les dades dusuaris
registrats als diferents serveis, com s natural respectant escrupolosament la
legislaci en matria de confdencialitat i privadesa de les dades personals;
per fer-ho avui dia hi ha desenvolupaments ms que sufcients en matria de
programari i integraci de bases de dades.
d) Triar un grup de variables centrals estandarditzades que permetin fer
el seguiment del fenomen i observar-ne levoluci. Entre aquestes variables
bsiques hi hauria dhaver les que refecteixin algunes caracterstiques demo-
grfques bsiques (edat, gnere), nacionalitat i recorregut migratori (pas de
naixena), composici de les llars en situaci sense llar, situaci residen-
29. Una referncia exemplar de directori que poden consultar en lnia tant professionals com les mateixes . Una referncia exemplar de directori que poden consultar en lnia tant professionals com les mateixes
persones sense llar o els qui hi estiguin interessats s el que elabora la Homeless Agency a la ciutat de Dubln
(http://www.homelessagency.ie/services/index.html).
Qui dorm al carrer?
68
cial, temps que fa que estan sense llar i raons o motius pels quals estan en
aquesta situaci.
e) Dur a terme enquestes que permetin captar informaci actualitzada,
sufcient i representativa sobre les caracterstiques de la poblaci sense llar,
tant de la que fa servir els serveis com de la que es mant al marge.
30
f) Adoptar metodologies dmbit estatal i regional (i local) que permetin
establir una estratgia per implantar un sistema dinformaci que permeti el
seguiment monitoritzat del fenomen de les persones sense llar.
g) Triar un conjunt mnim destadstiques i indicadors que permetin
conixer la situaci en els termes segents:
- Puntuals, cosa que implica conixer lestoc que hi ha en un moment
donat.
- De prevalena, s a dir, al llarg dun perode de temps (mensual,
anual, etc.), que per la seva naturalesa mateixa han de ser ms elevats
que no els indicadors puntuals.
- De fux, sobre el nombre de persones que entren i surten dels serveis i,
en general, del sistema datenci a persones excloses sense llar.
Cadascun daquests tres tipus dindicadors serveixen per a propsits dife-
rents, i entre els objectius de les dades destoc, els autors assenyalen el de servir
per establir loferta de places dallotjament demergncia. En tot cas, lestratgia
que cal adoptar per fer el seguiment del fenomen ha de ser mplia i integral,
desenvolupant lexplotaci sistemtica dels registres de dades acumulats per
les institucions i la coordinaci entre les diferents fonts dinformaci existents,
sense deixar de banda la presa de dades puntuals i que puguin mostrar, com en
una fotografa, lestat de la qesti en un instant concret.
30. Entre les conclusions de linforme sindica que tot i que laccent principal daquest informe se centra . Entre les conclusions de linforme sindica que tot i que laccent principal daquest informe se centra
a considerar lefectivitat dels sistemes de registre dusuaris com el mtode principal per portar a terme la
recollida de dades continuades sobre el fenomen de les persones sense llar i per aconseguir la comparabi-
litat de les dades, no hi ha cap dubte que les enquestes poden tenir un paper molt til en el mesurament.
De fet, sn una part essencial de lestratgia que cal desenvolupar, sobretot a curt i mitj termini, i es
poden fer servir en combinaci amb altres dades administratives i de registre (Edgar et al. 2007:12).
Qui dorm al carrer?
69
2.8. Les s-nights
En concret, les operacions censals i de recompte de tota la poblaci que
viu literalment sense sostre es duen a terme des de fa anys a moltes de les
grans ciutats del mn i s un dels pocs mitjans que ens permet saber quantes
i quines sn les persones que en un dia prviament designat viuen als carrers
duna gran ciutat i dormen en bancs, passatges comercials, estacions de tren,
parcs, etc.
El principal objectiu que cal aconseguir mitjanant les experincies que en
la literatura nord-americana es coneixen com a nits s (s-night, street-night o
survey-night) consisteix a estimar el nombre de persones sense llar que, en un
instant determinat, no fan servir cap tipus de recurs social (albergs, menja-
dors socials, banys, robers, etc.). Es tractaria, per tant, dintentar quantifcar
la poblaci sense llar oculta o estrictament de carrer, o literalment sense
sostre: els qui estan al marge de la xarxa institucional.
31
Aquesta dada t molta importncia perqu la poblaci sense llar que que-
da fora de la xarxa de recursos s especialment difcil dabastar i, per tant, en
un bon nombre destudis, es parteix de la selecci duna mostra representati-
va de persones sense llar entre les usuries dalbergs. En aquests estudis, ens
podem trobar que el perfl i caracterstiques que presenta la mostra resultant
quedin esbiaixades si la poblaci que no est atesa en aquests centres (la gent
que viu sense sostre, a la intemprie) s molt nombrosa o t caracterstiques
diferents de les de la poblaci sense llar albergada. Daltra banda, tot i que
sigui un nombre relativament petit dins la poblaci sense llar, la importncia
de descriure les caracterstiques bsiques dels qui estan estrictament sense
sostre, dormint al carrer, s inqestionable, ja que s la fracci ms desatesa,
31. Sn diverses les referncies en la literatura nord-americana des de comenaments dels 90 a locupaci . Sn diverses les referncies en la literatura nord-americana des de comenaments dels 90 a locupaci
de les s-nights com a estratgia metodolgica per assolir quantifcar i caracteritzar la poblaci sense sostre
que es mant al marge dels serveis. A tall dexemple es pot consultar Cousineau i Ward (1992); Devine i
Wright (1992); Edin (1992); Hopper (1991); Hopper (1992); Martin (1992); Stark (1992). De llavors en,
els mtodes han guanyat en sofsticaci, per exemple introduint plantades que permeten avaluar els
errors de detecci, o intensifcant lentrenament i la formaci dels voluntaris per reduir les discrepncies
entre observadors, els dobles recomptes i els problemes didentifcaci (Berry, 2007).
Qui dorm al carrer?
70
la part ms visible del fenomen de les persones sense llar urb i la que acaba
fxant a la retina del ciutad mitj la imatge ms estereotipada de la persona
sense llar.
Lestratgia bsica de les nits-s consisteix a fer un recorregut pels carrers
de la ciutat identifcant totes les persones que dormen a la intemprie. Per
fer-ho es tria una nit de mxima ocupaci dels recursos de la ciutat gene-
ralment nits de fred intens i es recorre un nombre determinat de carrers
o rees. Lideal seria cobrir tots i cadascun dels carrers i barris de la ciutat.
Tot i aix, en el cas de les grans metrpolis aquesta pretensi dexhaustivitat
geogrfca no sol ser fcil de dur a terme per lenorme desplegament logstic
i de personal que requereix. Per aquesta ra, el rastreig se sol fer sobre una
srie de zones prviament seleccionades ja sigui mitjanant procediments
aleatoris de selecci de districtes o illes que solen ser ms tils a zones
urbanes amb un gran nombre de persones sense llar o per procediments
guiats i orientats per experts en qu se seleccionen els carrers o rees que
tenen ms concentraci de persones sense llar. Aquesta ltima possibilitat de
selecci sol donar ms bons resultats a les zones urbanes que previsiblement
contenen un nombre petit de persones sense llar. En tot cas, un procediment
que se sol seguir s lassignaci dun ndex segons quina s la probabilitat,
ms gran o ms petita, de trobar persones sense llar a cada barri o rea. Com
s natural, la informaci de partida per assignar aquesta ndex lhan de submi-
nistrar els serveis municipals que se solen moure pel terreny i poden oferir una
aproximaci detallada sobre la prevalena del fenomen de les persones sense
llar al territori urb. Per exemple, la policia, els equips de carrer, les entitats
socials, les associacions de vens, els serveis municipals de neteja, etc., poden
ser informants qualifcats que ens permetin fer aquesta categoritzaci de les
quadrcules en qu es descompon el mapa que es vol rastrejar. Aix resulta
especialment necessari quan es tracta duna primera experincia de recompte,
mentre que en edicions successives, lexperincia acumulada en els anteriors
censos constitueix una bona base dassignaci de prioritats perqu el treball de
camp es realitzi de manera ms o menys exhaustiva a cada rea.
Qui dorm al carrer?
71
Aquest tipus de recomptes solen estar patrocinats per les autoritats mu-
nicipals ja que el seu inters ms gran s dimensionar el problema i donar
pistes per a la intervenci social a escala local. A les grans ciutats nord-ame-
ricanes es duen a terme de manera peridica, i en el cas de Nova York han
esdevingut referent internacional.
32
A Europa tamb shan portat a terme a
moltes ciutats. Edgar et al. (2007: 14) recullen les referncies de recomptes
similars a Dubln, Lisboa, Hongria (Budapest i Debrecen), Viena, Praga,
etc, encara que probablement, la referncia ms consistent s la del Regne
Unit, on el Department of Communities and Local Government publica
anualment les xifres de la gent que viu literalment sense sostre a partir duna
combinaci de recomptes de carrers i estimacions. Dirigeixen els recomptes
les autoritats municipals en collaboraci amb les entitats socials. Les dades
ms recents, corresponents a lany 2005, mostren que 106 autoritats locals,
sobre un total de 354, van portar a terme recomptes nocturns, mentre que la
resta van fer una estimaci. La periodicitat daquests recomptes varia segons
el nombre de persones sense sostre que hi ha: on napareixen 20 o ms, es
recomana que se nhi facin dos al cap de lany.
33
Finalment, en alguns pasos com Frana el cens de poblaci serveix tamb
per comptar les persones que dormen a la intemprie a escala nacional. Per
fer-ho estableixen acords de collaboraci amb les entitats socials (FNARS),
32. La difusi de les dades i la discussi sobre aquestes sn accessibles per Internet, des del web ofcial . La difusi de les dades i la discussi sobre aquestes sn accessibles per Internet, des del web ofcial
del Department of Homeless Services de la ciutat de Nova York (http://www.nyc.gov/html/dhs), en una mostra
exemplar duni entre la investigaci social i la planifcaci de poltiques pbliques que deu en gran me-
sura la credibilitat grcies a la feina de Maryanne Schretzman, a qui agram lacollida i suport. La visita a
aquesta pgina web, en un exercici de transparncia informativa que vist des de la nostra cultura poltica
sembla inconcebible, permet a qualsevol visitant estar informat, dia a dia, del nombre de persones que
estan sense llar a Nova York i sn ateses pel departament. En concret el dia 31 de juliol del 2008, es
tractava de 7.371 famlies amb infants, 1.169 llars dadults i 6.648 adults sols, que sumaven un total de
32.687 persones sense llar allotjades en centres o en habitatges pel DHS.
33. Un exemple del nivell de detall amb qu es duu a terme aquest tipus de metodologia pot ser el tre- . Un exemple del nivell de detall amb qu es duu a terme aquest tipus de metodologia pot ser el tre-
ball denquesta al carrer portat a terme recentment per Homeless Link entre el 19 i el 25 de novembre a
Londres per avaluar la situaci de partida abans dimplantar un projecte que intenta reduir el nombre
de persones sense sostre procedents de lEuropa Central i de lEst. Les dades obtingudes al carrer per
catorze equips de detecci es comparen amb les dades registrades per Chain, una xarxa de 133 serveis
pertanyents a 42 entitats i ONG diferents. En aquest cas, loperaci de recompte i enquesta es va centrar
bsicament en determinats barris i es va allargar durant tota una setmana. (http://ec.europa.eu/citizens_agen-
da/social_reality_stocktaking/contributions/docs/contrib91-2.pdf).
Qui dorm al carrer?
72
de manera que a les ciutats de menys de 10.000 habitants les persones sense
sostre sn censades alhora que la resta de la poblaci (cada 5 anys).
Donem aquests exemples i referncies per posar en relleu la importncia
de portar a terme investigacions i treballs de visibilitzaci estadstica del
fenomen de les persones sense llar com el que ara presentem que ens
permetin conixer-ne el veritable abast i dimensions. Tot plegat com a pas
previ per combatre-ho de manera efcient i efca.
Qui dorm al carrer?
73
3. METODOLOGIA
Un recompte nocturn de persones sense llar constitueix, dalguna manera,
una fotografa fxa del voum i les caracterstiques de la poblaci sense llar,
presa en una nit determinada. Tot i que la poblaci sense llar varia estacio-
nalment, i encara dun dia a lendem, el recompte en una nit concreta ens
permet aproximar una resposta a la pregunta sobre quantes i quines sn les
persones que, precisament aquella nit, no tenen allotjament, de manera que
les podem considerar, estrictament, persones que viuen sense sostre.
Per fer aquesta fotografa la nit del 12 de mar del 2008 a Barcelona vam
seguir tres mtodes complementaris denumeraci:
1. Un recompte al carrer, desenvolupat per equips de voluntaris que prvia-
ment havien estat formats i assignats a rees geogrfques especfques. La nit
del 12 de mar els equips van pentinar a peu la zona que els havien assignat,
i van registrar en una ftxa dobservaci totes i cadascuna de les persones que
van trobar pernoctant als carrers, places, parcs, caixers automtics, locals co-
mercials, al voltant dinfraestructures i, en general, en indrets no previstos per
habitar-hi. A ms de dur a terme un recompte mitjanant lobservaci directa,
els equips de voluntaris van establir contacte verbal amb totes les persones que
estaven despertes i van fer una entrevista mitjanant un qestionari estructurat
a les que hi van accedir. A ms, un equip especial compost per membres de
la Gurdia Urbana i dels equips de detecci del Servei dInserci Social de
lAjuntament de Barcelona va recrrer dues zones amb caracterstiques espe-
cials: el parc de Montjuc i la serra de Collserola, on no semblava apropiat, per
qestions de seguretat, assignar un grup de voluntaris.
2. A ms del recompte al carrer, tamb vam disposar de les dades relatives
a les persones que van estar allotjades durant la nit del 12 de mar en els
recursos residencials per a persones sense llar de la Xarxa dAtenci Social a
les Persones sense Sostre de Barcelona, tant pblics com dentitats no lucra-
tives amb conveni o concert amb lAjuntament. Van elaborar aquestes dades
els mateixos responsables dels recursos residencials, que van emplenar, per
Qui dorm al carrer?
74
a cada centre residencial, un formulari amb el nombre i les caracterstiques
sociodemogrfques bsiques de les persones que van tenir allotjades la nit
del recompte.
3. Per acabar, vam disposar de les xifres relatives a les persones que van
pernoctar en assentaments collectius (s a dir, en campaments situats en
descampats o edifcis abandonats), que ens van facilitar els membres dels
equips de detecci de lAjuntament de Barcelona, a partir del treball que van
fer els dies 11 i 12 de mar.
Lobjectiu ltim de la investigaci, que havia dorientar lelecci de la me-
todologia, era aportar informaci rigorosa, exhaustiva i sufcient per perme-
tre millorar i dimensionar correctament les intervencions datenci social a
les persones sense llar que fan lAjuntament de Barcelona i les entitats de la
Xarxa dAtenci a les Persones sense Sostre. Per atansar-nos a un objectiu
tan ambicis cal tenir en compte que linters i la rellevncia de la informaci
augmenta enormement quan saconsegueixen construir sries histriques,
basades en la repetici peridica de la mateixa metodologia de recompte al
llarg de diversos anys, de manera que puguem detectar tendncies tant en el
nombre com en la composici i caracterstiques de la poblaci sense llar que
viu a Barcelona. El seguiment peridic del problema i la seva evoluci al llarg
del temps ens pot arribar a mostrar les eventuals necessitats dajustament
que cal fer en loferta dels serveis i avaluar limpacte efectiu de nous serveis
i programes sobre la poblaci sense llar. Per aix, des de linici del projecte
considerem necessari defnir lenfocament metodolgic de manera precisa i
deixar constncia per escrit del desenvolupament que sen fa amb el mxim
nivell de detall, de manera que loperaci de recompte sigui reproduble en
les mateixes condicions en edicions futures.
Daltra banda, rem conscients que hi ha altres fonts dinformaci sobre
la poblaci sense llar de Barcelona que havem de mirar de complementar.
Com a resultat de lactivitat desenvolupada per lAjuntament i les entitats
socials, es disposa destadstiques de fux i de prevalena que resumeixen les
caracterstiques de la poblaci sense llar atesa al llarg dun perode (anual,
Qui dorm al carrer?
75
trimestral o mensual, segons els casos). Aix mateix, cada entitat o grup
dentitats sol elaborar aquestes bases de dades de manera independent i
amb criteris classifcatoris diferents, de manera que no es poden distingir
les duplicitats: una mateixa persona que hagi estat atesa al llarg dun deter-
minat perode per diverses entitats apareix comptabilitzada repetidament
en cadascuna de les estadstiques que aquestes elaboren. En conseqncia,
no podem limitar-nos a sumar els resultats fnals sobre poblaci sense llar
atesa que fgura a les memries de les respectives institucions i entitats per
saber quantes persones shan trobat vivint sense llar a Barcelona en un mo-
ment donat. Aix noms es podria fer si exists una base de dades personal
dusuaris, amb registres personals, compartida i accessible des de tots els
punts de la xarxa, i aix ara com ara s molt lluny dimplantar-se.
Igualment, les bases de dades sobre persones a les que sha proporcionat allo-
tjament tenen una segona limitaci: deixen de banda aquells que opten o no
poden sin dormir al carrer, s a dir, la part menys assistida i exclosa de la po-
blaci sense llar, precisament la que ms ens interessa i la que ms preocupa als
responsables poltics i a la ciutadania en general, donat que s la que fa visible so-
cialment el problema. Per a compensar aquesta limitaci, Barcelona compta amb
les dades de les prospeccions de carrer desenvolupades per lequip de detecci
municipal, que recorre diriament els carrers i treballa directament amb les per-
sones que sinstallen als espais pblics. No obstant aix, es tracta novament
destadstiques de prevalena al llarg dun perode de temps (s a dir, enumeren
les persones sense sostre diferents identifcades al llarg dun mes, un trimestre
o un any) i no poden ser sumats i prou a les xifres dels qui dormien en centres
dacollida una nit concreta. Donat que els equips de carrer sols no poden dur
a terme una operaci de recompte que pentini tot el territori duna gran ciutat
com Barcelona en una sola nit, lnica alternativa per obtenir xifres de lestoc de
persones sense llar i sense sostre que hi ha en un moment concret s aconseguir
portar a terme una mplia operaci censal exhaustiva i completa en tots els ba-
rris i districtes de la ciutat, i ara per ara aix noms es pot fer grcies al treball i la
mobilitzaci massiva de voluntaris sensibilitzats i formats prviament.
Qui dorm al carrer?
76
Aix com la principal limitaci duna operaci censal de recompte nocturn
radica en el carcter puntual en el temps, el principal avantatge s el grau
potencial de detall, ja que un gran esfor de moltes persones i institucions
concentrat en unes poques hores permet un elevat grau dexhaustivitat te-
rritorial. Aix, la fotografa fnalment obtinguda, encara que fxa, hauria de
ser dalta resoluci. Per aquest motiu lorganitzaci es va proposar el re-
compte cobrs prcticament el 100% del territori de Barcelona. Criem que
daquesta manera els resultats daquest informe serien un bon complement
i ajudarien a posar en context la informaci ja existent sobre el nmero i les
caracterstiques de la poblaci sense llar de Barcelona.
A les pgines segents descrivim el procs de selecci de lmbit territorial
destudi i els instruments estadstics utilitzats per estimar la poblaci sense
llar en certes parts de la ciutat. Tot seguit descrivim el procs de recollecci
de la informaci sobre caracterstiques de la poblaci sense llar, obtinguda
mitjanant les ftxes dobservaci i les enquestes realitzades, i els motius que
ens van dur a triar lhorari per al recompte i altres detalls del treball de camp.
Presentant de manera detallada la metodologia que hem fet servir, esperem
oferir elements sufcients perqu pugui utilitzar-se i reproduir-se fcilment
a altres ciutats.
3.1. mbit geogrc de lestudi
Segons el sistema estadstic municipal, el municipi de Barcelona
sestructura en quatre tipus dunitats geogrfques: 10 districtes, 38 zones
estadstiques grans, 248 zones dinvestigaci petites i 1.917 seccions esta-
dstiques. A lefecte del recompte, vam dividir les zones estadstiques petites
en zones dalta densitat i zones de baixa densitat, segons la probabilitat de
trobar-hi persones pernoctant al carrer, determinada en una sessi de tre-
ball amb el director de lequip de detecci del Servei dInserci Social de
lAjuntament de Barcelona i el responsable dels equips de carrer dArrels
Fundaci. El motiu de fer aquesta classifcaci va ser el segent: les zones
dalta densitat (aquelles en qu es considerava probable trobar-hi persones
Qui dorm al carrer?
77
sense llar) es rastrejarien al 100% (s a dir, els equips de voluntaris les reco-
rrerien completament, carrer per carrer i plaa per plaa). No obstant aix,
per estalviar esforos i recursos noms es rastrejaria una mostra aleatria de
les zones qualifcades de baixa densitat (s a dir, aquelles en qu es conside-
rava improbable trobar persones dormint al carrer). Per tant, mentre que en
el captol de resultats daquest informe el nombre de persones sense llar a
les zones dalta densitat respon a una observaci directa, el nombre total de
persones que pernoctaven en el conjunt de zones de baixa densitat s fruit
duna estimaci estadstica. Tot i aix, tal com mostra el mapa 3.1, vam ser
poc restrictius identifcant les zones dalta densitat, de manera que la major
part de la ciutat es va rastrejar al 100%.
Tot seguit, vam desagregar les 39 zones dinvestigaci petites classifcades
com de baixa densitat en les 290 seccions estadstiques corresponents. Per
obtenir una mostra del territori de baixa densitat, vam fer una extracci
aleatria simple de 38 seccions estadstiques, i per a cadascuna daquestes
tamb vam seleccionar la secci adjacent amb una numeraci immediata-
ment superior (s a dir, si la secci extreta aleatriament era la 118, tamb
vam seleccionar la 119, sempre que fos adjacent a la 118). En total, la mostra
de zones de baixa densitat va quedar constituda per 38 parelles de seccions
estadstiques. Com es pot observar a la taula 3.1, la distribuci de les sec-
cions de la mostra per districtes representava de manera fora aproximada la
distribuci del total de seccions de baixa densitat. En lannex 1, per la seva
banda, es mostra la relaci completa de les seccions estadstiques que van
constituir la mostra.
Qui dorm al carrer?
78
Qui dorm al carrer?
79
La nit del recompte, a ms de totes les zones dalta densitat, els equips de
voluntaris van recrrer i van recomptar les persones sense llar en cadascun
dels 38 parells de seccions estadstiques de baixa densitat de la mostra. Per
tal destimar el nombre de persones que van pernoctar en el conjunt de
seccions estadstiques de baixa densitat, vam calcular el terme mitj de la
mostra (s a dir, vam dividir el nombre de persones trobades en aquestes
seccions entre el nombre de seccions rastrejades) i vam multiplicar pel total
de seccions censals de baixa densitat de la ciutat.
M = N* (m/n)
On M s el total de persones sense llar estimada per al conjunt de sec-
cions de baixa densitat, N el nombre total de seccions de baixa densitat,
m el nombre de persones sense llar trobades en la mostra de seccions de
baixa densitat i n el nombre de seccions de baixa densitat rastrejades. No-
teu que per fer aquesta estimaci vam suposar que les persones sense llar
estaven disperses aleatriament entre les seccions estadstiques de baixa
densitat i que les seccions tenien una rea igual.
Districte
Total seccions estads-
tiques qualicades de
baixa densitat
Mostra de seccions es-
tadstiques qualica-
des de baixa densitat
Seccions % Seccions %
Nou Barris 124 42,8 30 39,5
Horta Guinard 73 25,2 18 23,7
Sant Mart 35 12,1 10 13,2
Grcia 28 9,7 8 10,5
Sarri Sant Gervasi 17 5,9 6 7,9
Les Corts 13 4,5 4 5,3
Total 290 100,0 76 100,0
Taula 3.1. Distribuci per districtes de les
seccions estadstiques de baixa densitat
Qui dorm al carrer?
80
Per tal destablir el lmit per a lerror daquesta estimaci vam fer servir
lequaci segent:
2 * N * arrel (m/n
2
) * arrel [(N-n) / (N-1)]
Com veurem en el captol de resultats, es van trobar 4 persones a les 76
seccions de la mostra (en 74 seccions no es va trobar ni una sola persona,
mentre que en una es va trobar una persona i en una altra sen van trobar tres).
El mitjana de la mostra va ser m/n = 4/76=0,0526. Per tant, tenint en comp-
te que 290 zones estadstiques van ser classifcades de baixa densitat, vam es-
timar que en el total de seccions de baixa densitat van pernoctar M = N * (m
/n) = 290 * 0,0526 = 15,3 persones. El lmit per a lerror s 2 * N * arrel (m/
n
2
) * arrel [(N-n) / (N-1)] = 2 * 290 * arrel (4/76
2
) * arrel [(290-
76) / (290-1)] = 13,1. En conseqncia, vam estimar que el total de persones
sense llar en el conjunt de seccions de baixa densitat va ser 15,3 13,1, s
a dir, un interval entre 2,2 a 28,4 persones. Com que sabem que almenys hi
havia 4 persones (les que es van observar directament), vam estimar que hi
hauria entre 0 i 24 persones sense llar addicionals.
34
Aix mateix, certes zones dinvestigaci petites es van excloure del re-
compte ordinari seguint criteris de seguretat per als equips de voluntaris,
o b a causa de la difcultat per detectar persones que hi pernoctessin. Es
tractava, fonamentalment, de zones boscoses o semiboscoses de la serra de
Collserola i de Montjuc i dalgunes zones amb una estructura urbanstica
dispersa, com Zona Franca-Port (excepte lentorn del centre dacollida re-
sidencial de Zona Franca), Trinitat Vella, Bar de Viver i Bon Pastor. Les
zones de Collserola i Montjuc, a causa de lelevada probabilitat de pernoc-
tacions de persones sense llar, es van classifcar com a zones especials, que
havia de rastrejar un equip mixt format per la Gurdia Urbana i membres
de lequip de detecci municipal. Per contra, els altres barris esmentats es
van excloure del recompte. Com a resum, la taula 3.2 mostra la distribuci
34. Agram a Anna Cuixart i Clara Riba, de la Universitat Pompeu Fabra, la inestimable collaboraci en . Agram a Anna Cuixart i Clara Riba, de la Universitat Pompeu Fabra, la inestimable collaboraci en
el disseny de la mostra i el clcul de lestimaci.
Qui dorm al carrer?
81
de les 248 zones dinvestigaci petites de Barcelona segons la classifcaci
a lefecte del recompte. De la mateixa manera, en lannex 2 presentem la
relaci completa de zones dinvestigaci petites segons la classifcaci com a
zones dalta densitat, baixa densitat, especials o excloses.
3.2. La txa dobservaci i lenquesta
Durant la nit del recompte els equips de voluntaris estaven provets dunes
ftxes dobservaci per prendre nota de cadascuna de les persones que de-
tectessin, i duns quants qestionaris per entrevistar els qui hi accedissin. Els
voluntaris van ser instruts per emplenar una ftxa dobservaci sobre totes
i cadascuna de les persones sense llar que trobessin, amb informaci bsica
sobre les caracterstiques sociodemogrfques visibles (gnere i estimaci de
ledat), ladrea exacta i el tipus de localitzaci en qu es trobava i una bateria
dobservacions sobre laspecte i lestat de salut de la persona.
Els equips de voluntaris havien de demanar perms a les persones que
estiguessin despertes per fer-los una breu enquesta de manera annima. Si
acceptaven, les dues preguntes inicials servien perqu lequip confrms que
efectivament es tractava duna persona sense llar. Aix, de primer es dema-
nava a la persona enquestada si tenia un lloc que considers la seva llar per
Classicaci Zones dInvestigaci Petites %
Alta Densitat 192 77,4
Baixa Densitat 39 15,8
Especials 9 3,6
Excloses 8 3,2
Total 248 100,0
Taula 3.2. Distribuci de les zones dinvestigaci
petites de Barcelona segons la seva classicaci
a efectes del recompte.
Qui dorm al carrer?
82
dormir-hi aquella nit i, a continuaci, quina mena de lloc era. Les persones
que deien que tenien un domicili propi per acudir, en principi, es descarta-
ven. No obstant aix, lenquesta oferia loportunitat a lequip de voluntaris
de determinar si, al marge de les respostes fltre, consideraven que es trac-
tava duna persona sense llar per laspecte i comportament. En aquest cas,
es demanava als voluntaris que continuessin lenquesta i emplenessin la ftxa
dobservaci. En cas contrari, sagraa a la persona la collaboraci i no que-
dava comptada com a persona sense llar.
Els tems de lenquesta, que es reprodueix a les pgines segents, conte-
nien informaci sobre variables sociodemogrfques (estat civil, edat, nivell
destudis, nacionalitat), economicolaborals (professi, feina actual i fonts
dingressos) i sobre lexperincia de viure al carrer (temps transcorregut sen-
se llar, percepci dels motius que han fet que la persona estigui sense llar,
record ds de recursos, sollicituds dajut no ateses, delictes que ha patit,
relacions socials i familiars, i estat de salut i atenci mdica que ha rebut).
De la mateixa manera, soferia tant a la persona sense llar com a lequip
de voluntaris loportunitat dexpressar qualsevol opini o comentari en una
pregunta oberta.
Qui dorm al carrer?
83
Qui dorm al carrer?
84
Qui dorm al carrer?
85
Qui dorm al carrer?
86
Qui dorm al carrer?
87
Qui dorm al carrer?
88
Qui dorm al carrer?
89
De les 591 persones comptades pels equips de voluntaris la nit del 12 de
mar, 205 van ser trobades despertes i, daquestes, 101 van accedir a respon-
dre la nostra enquesta. Daix sen deriva que la taxa total de resposta de
lenquesta va ser del 17,1% sobre el total de persones comptades, i del 49,3%
sobre el total de persones despertes, cosa que, tenint en compte les circums-
tncies especials del treball de camp nocturn, suposa una taxa de resposta
relativament alta. De la mateixa manera, el fet que accedissin a respondre la
meitat dels possibles entrevistats eleva la taxa de resposta a un nivell molt
semblant a la de qualsevol altra enquesta de carrer ms convencional.
Cal tenir en compte, per, que la proporci de ftxes dobservaci mal em-
plenades va ser considerable, tal com es mostra en el grfc 3.1. Aix, en 144
ftxes no es va indicar si la persona estava desperta o adormida, de manera
que la proporci de persones despertes seleva al 45,9% si la considerem
sobre el total de persones de qui va quedar constncia si dormien o no.
De la mateixa manera, en 58 de les 205 ftxes en qu la persona consta
com a desperta no es va registrar si la persona havia accedit a respondre a
lenquesta. Sobre el total de 147 persones despertes restants, a qui consta
explcitament que van proposar lenquesta, 101 van accedir a respondre i 46
shi van negar, cosa que representa una taxa dacceptaci del 68,7%. Aques-
ta taxa, que sembla certament elevada, segurament s esbiaixada ja que s
probable que alguns equips tendissin a plantejar lenquesta solament a les
Total
% Sobre perso-
nes sense sostre
% Ajustat
Persones comptades 591 100,0 100,0
Persones despertes 205 34,7 45,9
Persones que van
respondre lenquesta
101 17,1 26,0
Taula 3.3. Taxes de resposta a lenquesta
Qui dorm al carrer?
90
persones amb un aspecte i una conducta que fes presagiar que acceptarien
contestar. Aix, s possible que una part substancial de les 58 ftxes de perso-
nes despertes sense enquesta i sense que consti la negativa de la persona sen-
se sostre a respondre corresponguin a casos en qu els equips de recompte
van presumir que la persona shi negaria i no van arribar a plantejar-li la
possibilitat de fer-la.
En sntesi, si no calculem la taxa de resposta sobre el total de persones
detectades, sin sobre les qui sabem si estaven despertes o adormides i si van
voler respondre o no a lenquesta en cas de ser despertes, el resultat selevaria
al 26%. Aquesta taxa ajustada s semblant a la daltres recomptes nocturns
amb enquesta (per exemple, a la dels dos recomptes celebrats a Madrid el
2007 i 2008), que mostren un patr notablement constant segons el qual
aproximadament la meitat de les persones sense sostre estan despertes, i
entre aquestes prop de la meitat accedeixen a respondre lenquesta.
Qui dorm al carrer?
91
Una qesti que ens sembla interessant a lefecte metodolgic s saber
com afecta lhora del recompte la probabilitat que la persona estigui des-
perta i vulgui respondre lenquesta. El grfc 3.2 mostra levoluci dels
percentatges de persones despertes sobre el total de persones comptades,
de persones que van accedir a respondre sobre el total de persones des-
pertes i denquestes emplenades sobre el total de persones comptades,
segons lhora en qu va ser localitzada la persona sense sostre, conside-
rant solament les ftxes dobservaci amb informaci completa sobre si la
persona estava desperta o adormida i sobre si va accedir o no a respondre
lenquesta. Sobserva que la proporci de persones amb lenquesta emple-
nada declina a mesura que avana la nit, bsicament perqu, amb el pas de
les hores, s ms gran la proporci de persones sense llar adormides. Per
contra, la proporci de persones que accepta respondre lenquesta entre
les qui estan despertes no presenta un patr clar en relaci amb lhora en
qu es va trobar la persona sense llar.
Qui dorm al carrer?
92
3.3. Les limitacions del recompte
s important tenir en compte que, si b la metodologia del recompte
sha dissenyat de la manera ms precisa possible, no s possible censar i
enquestar totes i cadascuna de les persones sense llar de Barcelona. Concre-
tament, els recomptes nocturns de persones sense sostre presenten quatre
fonts principals derror. De primer, s possible que una mateixa persona
sigui comptada ms duna vegada, sigui perqu la persona est desperta i
Qui dorm al carrer?
93
es mou duna zona de recompte a una altra, i els equips de recompte de les
zones per on passa la consignen dues o ms vegades, sigui perqu un equip
de recompte no respecta els lmits de la zona que li han assignat i pren nota
dalgunes persones sense llar a la zona dun altre equip, que tamb la deu
haver comptada. Lgicament, com que el doble recompte condueix a una
sobreestimaci de la poblaci de persones sense llar, vam revisar ladrea de
les localitzacions a les ftxes de recompte per confrmar que correspongues-
sin a la zona de recompte assignada a lequip de recompte. Tot seguit, vam
eliminar els registres que no complissin aquest criteri. Tamb vam suprimir
els registres en qu la persona sense sostre havia respost lenquesta i havia
manifestat que altres persones li havien fet preguntes molt semblants aquella
mateixa nit.
No obstant aix, el ms probable s que la xifra resultant del recompte
sigui, en realitat, massa baixa, ja que les altres tres fonts principals derror
tendeixen a generar una subestimaci del nombre real de persones sense
llar. En aquest sentit, la xifra obtinguda s una mena dndex de mnims: es
compten tots els qui estan a la vista, per no estan a la vista tots els qui de
fet estan sense llar. Per les raons segents:
- De primer, s possible que una part de les persones que dormien al ca-
rrer passessin desapercebudes als equips de recompte, que o no les van arri-
bar a veure perqu shavien amagat o les van veure per no les van comptar
pensant, errniament, que no es tractava de persones sense llar.
- A ms, un nombre indeterminat de persones sense llar va pernoctar
a indrets que els equips de recompte ni tan solament van recrrer, fet que
inclou tant zones geogrfques senceres que van quedar excloses per motius
de seguretat o per la difcultat de detectar-hi persones dormint, com la zona
porturia, la Zona Franca i, en general, les rees en blanc del mapa 3.1, com
els llocs que quedaven dins les zones de recompte, per que no estaven a
la vista dun equip que recorria el carrer, com ara terrats, soterranis, apar-
caments, edifcis o naus abandonades. s important tenir en compte que
algunes persones que tenen necessitat de pernoctar al carrer tendeixen a
Qui dorm al carrer?
94
amagar-se per evitar que les molestin o ser vctimes de delictes.
- Tampoc no sha doblidar que un recompte nocturn, com explicvem a
linici daquest captol, constitueix la fotografa fxa duna nit i, per tant, no
inclou pas totes les persones diferents que es poden trobar sense llar al llarg
dun perode. En aquest sentit, algunes persones no sn comptades perqu,
tot i que no tenen domicili permanent, la nit del recompte estaven allotjades
en cases de familiars o amics, hospitalitzades o en un altre municipi.
Algunes tcniques permeten estimar quantitativament la magnitud
daquesta subestimaci. Per exemple, lenquesta de lendem consisteix a
calcular quina proporci dusuaris de serveis bsics utilitzats per persones
sense sostre (com dutxes, robers o menjadors) declaren, el dia posterior al
recompte, haver pernoctat la nit anterior en llocs que havien quedat fora de
l mbit de recompte. Aix mateix, ls de persones voluntaries palplantades,
s a dir, dun numero conegut de voluntaris que simulen ser persones sense
sostre i que es reparteixen per la ciutat, permet estimar quina proporci de
persones queden sense comptar malgrat trobar-se en llocs dins de lmbit
del recompte. Lamentablement, la nit del 12 de mar no va ser possible apli-
car aquestes tcniques, per la qual cosa el nombre de persones que no van
arribar a ser comptades noms pot valorar-se de manera qualitativa, a travs
de lopini dexperts. No obstant aix, la seva opini difereix considerable-
ment. Carme Fortea i Albert Garcia, de lAjuntament de Barcelona, postulen
que, encara que hi ha qui creu que hi ha gent que dorm en teulades i pr-
quings, dubten que aquest tipus de pernoctes siguin habituals ja que no
es reben demandes dintervenci per part de les comunitats de vens, i sens
dubte, sn situacions que les generarien, no tant per una qesti humanitria
sin de seguretat. Miquel Juli, dArrels Fundaci comparteix lopini que
no es tracta dun nombre elevat de persones -ja que les comunitats de vens
ho denunciarien- encara que sospita que algunes persones puguin dormir
en amagatalls amb el perms de propietaris, porters o vigilants. Salvador
Busquets, dArrels Fundaci considera que no deuria haver un gran nom-
bre de persones sense recomptar encara que manifesta alguns dubtes res-
Qui dorm al carrer?
95
pecte a els solars buits, i llocs amb obres paralitzades, en els quals no es va
entrar la nit del recompte. Igualment, considera que el nombre de persones
sense sostre detectades en els parcs de Collserola i Montjuc pot incrrer
en una subestimaci important, ja que sn llocs ideals per a la pernocta de
persones en situaci de sense llar: allats, amagats i a la vegada difcils de
detectar per a un equip de recompte. Eduard Sala, de lObra Social Santa
Llusa Marillac opina que la subestimaci pot ser molt important, tenint
en compte el nombre de persones que manifesten pernoctar en no-llocs,
com locals, habitatges ocupades o en obres, pisos massifcats, infrahabitat-
ges i pensions. En aquest sentit, Sala indica que si el recompte contem-
pls persones sense llar, segons la defnici de FEANTSA, estarem parlant
duna dimensi molt superior a la de sense sostre.
En relaci amb el recompte de persones allotjades en recursos residen-
cials, cal tenir en compte que el recompte inclou solament els centres mu-
nicipals o dentitats que formen part de la Xarxa dAtenci a les Persones
sense Sostre de Barcelona. Tot i aix, hi ha algunes entitats que ofereixen
allotjament a persones sense sostre i que no formen part de la xarxa, com
per exemple el Projecte Sostre al barri de la Barceloneta. Aix mateix, tamb
hi ha una mplia gamma de recursos per a persones en diverses situacions
de vulnerabilitat residencial que no sn prpiament recursos per a persones
sense sostre per s en risc notori de trober-se sense llar. Per exemple, Cri-
tes Diocesana disposa de pisos compartits en qu allotja de manera perma-
nent 21 persones majors de 60 anys que han viscut en el passat episodis de
residncia en albergs per a persones sense llar o dormint al carrer. Aquest
tipus de persones no consta en el recompte de recursos residencials, si b
a algun efecte es podrien considerar persones sense llar aplicant les catego-
ries ETHOS. Daltra banda, el programa dajut a famlies en relloguer de
la mateixa organitzaci va atendre 1.499 famlies durant els cinc primers
mesos del 2008, en la majoria de casos amb ajuts econmics per afrontar els
pagaments del relloguer, fet que les convertiria en persones amb greu risc
dexclusi residencial amenaades de desnonament.
Qui dorm al carrer?
96
Per tot plegat, el recompte de persones allotjades en recursos residen-
cials ens proporciona una xifra aproximada sobre les persones sense llar
que disposen dun lloc per dormir temporal en albergs o institucions,
per no refecteix el nombre total de ciutadans de Barcelona amb ines-
tabilitat residencial, residncia inadequada o residncia permanent en
institucions datenci a persones que no tenien llar. En aquest sentit, no
indica totes les possibilitats que comprn la reixeta ETHOS. Per cobrir
aquestes llacunes informatives es requereix laplicaci daltres metodolo-
gies dinvestigaci i lexplotaci ad hoc daltres fonts de dades.
Respecte a les dades que presenta lenquesta, es dna una qesti crtica
per a la interpretaci dels resultats com s la representativitat de la mostra
fnalment obtinguda: sn les respostes de les 101 persones enquestades ge-
neralitzables al total de la poblaci sense llar de Barcelona o hi ha un biaix de
selecci, pel qual la mostra de persones que fnalment aconseguim enquestar
no representa de manera fdedigna lheterogenetat de la poblaci sense llar
de Barcelona? Encara que, idealment, un recompte exhaustiu identifca totes
les persones sense llar de la ciutat, ja hem comentat que aquestes no sempre
sn fcils de detectar, pel que s probable que una proporci de la poblaci
sense llar, de magnitud difcil destimar, no fos localitzada. Cal afegir que no
hi ha cap certesa que la poblaci no localitzada fos semblant, en totes les
variables mesures, a la que s que va ser comptada. s possible, per exemple,
que les persones ms joves tinguessin ms habilitat per amagar-se en llocs
que no van quedar a la vista dels equips de recompte, encara que tamb s
possible el revs: que les persones grans se sentissin ms insegures i, per
tant, tinguessin ms propensi a buscar llocs recndits. Igualment, cal recor-
dar que, entre les persones sense llar localitzades, solament un 34,7% cons-
tava que estaven despertes, de les quals aproximadament la meitat va accedir
a respondre lenquesta. Sn semblants les persones que dormen a les onze
de la nit i les que sestan despertes fns tard? Les persones que van accedir
a respondre lenquesta sn semblants a les que shi van negar o a aquelles
a que, pel seu aspecte, els equips de recompte no van arribar ni tan sols a
Qui dorm al carrer?
97
proposar-ho? La informaci de lenquesta es deriva dun 17% de les perso-
nes detectades, i els integrants de la mostra fnal sn persones que sestaven
al carrer, en llocs visibles, despertes i amb predisposici a respondre, i no hi
ha garanties que no constitueixin una mostra esbiaixada, per a una o diverses
de les variables estudiades, del conjunt de la poblaci sense sostre de la nit
del 12 de mar.
No obstant aix, encara que el biaix de selecci no es pot controlar perqu
es tracta duna mostra de convenincia, s que s possible pronosticar-ne el
sentit. De primer, encara que un dels objectius de fer el recompte a primeres
hores de la nit era integrar tipologies de persones sense llar diverses, s obvi
que en la nostra mostra hi ha sobrerepresentades les persones literalment sen-
se sostre que a ms no fan servir els recursos residencials de la xarxa datenci,
ja que a partir de les 10.30 de la nit la major part de la poblaci amb una
residncia precria, en risc de perdre lhabitatge, o que pernocta en pensions
o centres residencials de la Xarxa dAtenci a les Persones sense Sostre, ja
no eren al carrer. En segon lloc, un recompte fet durant una sola nit sobre-
representa necessriament les persones en una situaci sense sostre crnica:
si hagussim fet un seguiment al llarg de tot un any, el grup de les persones
sense llar de llarga durada hauria representat una fracci relativament petita al
costat de les qui, en un moment o altre de lany, sofreixen un episodi puntual
de fenomen de les persones sense llar. Tot i aix, quan es fa el recompte en una
sola nit, les mateixes persones sense sostre crniques representen una fracci
molt ms gran del total de poblaci sense llar comptada, ja que shi afegeixen
solament les persones amb episodis al carrer de curta durada que precisament
aquest dia sn al carrer. Finalment, es pot pensar raonablement que les perso-
nes a qui els grups de voluntaris van proposar lenquesta i les que van acceptar
i van poder respondre probablement infrarepresenten la poblaci que estava
en pitjor estat fsic o psicolgic, les persones amb problemes dalcoholisme o
daddicci a les drogues, les que per motius de salut mental o daltres sn ms
refractries a socialitzar-se i les persones estrangeres amb difcultats per enten-
dre o expressar-se en catal o en castell.
Qui dorm al carrer?
98
El biaix de selecci no invalida pas els resultats de lenquesta, per obliga
a considerar els possibles efectes de la sobrerepresentaci i la infrarepresen-
taci de determinats grups en extrapolar els resultats al total de la poblaci
sense llar.
3.4. Lhorari
Una decisi especialment delicada quan es fa un recompte de persones
que dormen al carrer s triar b lhorari en qu es far el rastreig de carrers.
Vam decidir fer-lo entre les 22.30 i les 2.30 perqu vam considerar que aquest
horari ens permetria detectar una franja de poblaci sense llar ms mplia i
diversa, ja que inclouria algunes persones que, una vegada dormissin, serien
difcils de localitzar. Daltra banda, fer el recompte relativament aviat presen-
tava lavantatge addicional que, previsiblement, hi hauria ms persones sense
llar despertes i, per tant, facilitava la possibilitat de fer lenquesta, cosa que
ens semblava positiu per dos motius: primer, perqu, a ms de determinar el
nombre de persones sense llar, lenquesta permetia generar una informaci
qualitativa sobre les caracterstiques i necessitats de les persones sense llar
ms excloses, la fracci que sobreviu a la intemprie, i, segon, perqu oferia
als voluntaris sense experincia una oportunitat de tenir un contacte ms ric,
personal i directe amb les persones que dormen al carrer.
No obstant aix, efectuar el recompte a les primeres hores de la nit com-
porta tamb algunes complicacions. En primer lloc, la possibilitat de con-
fusi s ms gran, ja que no sempre s fcil distingir una persona que no t
llar quan no est literalment dormint al carrer, en un caixer o en un parc.
Segon, les persones despertes es poden moure duna rea de recompte a
una altra i, per tant, augmenta la probabilitat que siguin comptades dues
vegades. Amb la fnalitat de minimitzar aquests inconvenients vam introduir
en el qestionari les preguntes fltre esmentades ms amunt per destriar si
la persona enquestada no tenia domicili, i vam incorporar a lenquesta una
pregunta per identifcar les persones que ja havien enquestat i eliminar aix
els dobles recomptes.
Qui dorm al carrer?
99
Tot i aix, a causa de lelevada disponibilitat de voluntaris, vam voler fer
una segona volta del recompte al districte de Ciutat Vella, que va consistir
a recrrer per segona vegada totes els carrers del districte entre les 4 i les
6 del mat. Les persones sense llar identifcades es registraven amb les ma-
teixes ftxes dobservaci, si b a aquesta hora no es va fer cap entrevista
ats que es preveia que una part considerable de les persones sense llar es-
tarien dormint, i laltra part ja lhauria respost en la primera volta. Lobjectiu
de la segona volta era fonamentalment metodolgic: comprovar com varia
el nombre persones sense llar detectades mitjanant observaci entre les
primeres i les ltimes hores de la nit. No noms per conixer ms b les
caracterstiques de les pernoctacions que es fan al carrer, sin per tractar
desbrinar en quina franja horria es pot comptar un nombre ms elevat de
persones sense llar al carrer.
Els resultats de les dues voltes del recompte a Ciutat Vella es mostren en
el mapa segent. En resum, els equips de recompte van trobar 10 persones
ms en la primera volta que en la segona, fet que sembla indicar que el re-
compte s ms inclusiu a primera hora de la nit que no a lltima. No obstant
aix, destaca el fet que les dues voltes van donar resultats molt semblats a
tots els barris de Ciutat Vella, tret del Raval, en qu la diferncia va ser de
10 persones, s a dir, igual a la del conjunt del districte. Cal destacar que, de
les 49 persones localitzades al barri del Raval en la primera volta, 18 estaven
despertes, mentre que 15 dormien, i en 16 casos no es va registrar aquesta
informaci. En conseqncia, la proporci de persones despertes en la pri-
mera volta del recompte al Raval (54,5%) va ser sensiblement superior a la
del conjunt de Barcelona (45,9%). Sembla, per tant, que una part substancial
de les persones sense llar que a primeres hores de la nit passegen o desen-
volupen les seves activitats al Raval es desplacen ms tard a altres zones fora
del districte Ciutat Vella per dormir, o b pernocten a indrets no visibles dins
el Raval mateix.
Qui dorm al carrer?
100
Qui dorm al carrer?
101
4. RESULTATS
En aquest captol, presentarem els resultats obtinguts desprs de la do-
ble operaci de recompte i enquesta portada a terme entre les persones
que viuen sense sostre als carrers de Barcelona
35
. En la mesura en qu sigui
possible, presentarem una anlisi comparativa amb les dades obtingudes a la
ciutat de Madrid en un recompte de caracterstiques similars organitzat uns
dies abans.
36
4.1. Quantes persones?
Durant la tasca de rastreig duta a terme la nit del 12 de mar del 2008, els
equips de recompte van trobar 591 persones pernoctant als carrers i parcs
de Barcelona.
Daquestes persones, 4 van ser localitzades a les 76 zones de baixa den-
sitat mostrejades, totes al districte de Sarri-Sant Gervasi. Segons el clcul
detallat al captol 3, vam estimar que en el conjunt de zones de baixa densitat
hi hauria entre 0 i 24 persones sense llar addicionals.
Aix mateix, segons el recompte fet la mateixa nit per la Gurdia Urbana
i els equips de detecci municipals, 43 persones van pernoctar al parc de
Montjuc i a Collserola, les dues grans zones classifcades com a especials,
que havien quedat excloses del recompte ordinari amb voluntaris.
Per tant, estimem que entre 634 i 658 persones van pernoctar als carrers
i parcs de Barcelona la nit del 12 de mar.
35. El recompte de persones que pernocten als carrers de Barcelona no hagus estat possible sense
la collaboraci i organitzaci de Miquel Juli, responsable dels equips de carrer dArrels Fundaci i
dAlbert Garcia, director del SIS Detecci de la Direcci dAcci Social de lAjuntament de Barcelona.
36. Els recomptes de persones sense llar a Madrid es porten a terme per encrrec de lrea de Govern . Els recomptes de persones sense llar a Madrid es porten a terme per encrrec de lrea de Govern
de Famlia i Serveis Socials de lAjuntament de Madrid, que va seguir la recomanaci del Foro Tcnico
de Personas sin Hogar de tirar endavant un programa dinvestigaci sobre aquesta qesti. Aquest pro-
grama est coordinat pels professors Rosario Snchez Morales, de la Universitat Nacional dEducaci a
Distncia, Manuel Muoz, de la Universitat Complutense de Madrid, i Pedro Cabrera, de la Universitat
Pontifcia de Comillas, i hi han collaborat les entitats socials i del mateix Samur Social. Volem donar les
grcies a totes les persones responsables daquest projecte, els donem les grcies per haver-nos perms
usar les dades del recompte madrileny del mes de febrer de 2008 per comparar-les amb les obtingudes
a Barcelona.
Qui dorm al carrer?
102
Daltra banda, en el recompte de persones en assentaments collectius fet
per lequip de detecci de lAjuntament de Barcelona entre els dies 11 i 12
de mar en horari dirn es van comptabilitzar 265 persones, totes al districte
de Sant Mart. Segons fonts de lAjuntament, la poblaci que pernocta en as-
sentaments s molt estable i les variacions solen respondre a desallotjaments
i reubicacions, dels quals el Programa dAtenci a Persones sense Sostre
acostuma a estar al corrent. Per aix, sembla raonable assumir que la xifra
de persones en assentaments la nit del recompte va ser molt semblant a la
proporcionada per lAjuntament.
Finalment, segons fonts de lAjuntament de Barcelona, els recursos resi-
dencials de la Xarxa dAtenci a Persones sense Sostre van acollir la nit del
recompte a 913 persones. Per fer aquest clcul, segons mostra la taula 4.1,
es van tenir en consideraci els recursos residencials pblics i de les entitats
diniciativa social de la Xarxa dAtenci a Persones Sense Llar, que inclouen
el Centre Asss, Centre Heura, Llar Santa Isabel, Critas, Obra Social de
Santa Llusa de Marillach, Sant Joan de Du, Arrels Fundaci, Llar de Pau,
Llar Santa Isabel i els equipaments municipals de can Planes, els centres
dacollida nocturna dAlmogvers, Sant Gervasi i Zona Franca, els Centres
Residencials dAtencions Bsiques Meridiana i Horta, aix com les pensions
i els pisos dinclusi.
En sntesi, vam calcular que la poblaci de persones sense llar a Barcelona
la nit del 12 de mar, incloent-hi les persones que van pernoctar al carrer o
en assentaments i les acollides per la xarxa, estava compresa per una xifra
entre 1.812 i 1.836 persones, de les quals aproximadament el 50,1% van
passar la nit en els recursos residencials de la xarxa, el 35,4% van pernoctar
al carrer i el 14,5% ho van fer en assentaments
Qui dorm al carrer?
103
Comptat i debatut, si volem sintetitzar els resultats en una xifra de bon re-
cordar, podem dir que a Barcelona hi havia 1.800 persones estrictament sen-
se llar en la data de referncia. Daquestes, unes 650 estaven literalment sense
sostre, dormint al carrer o a altres espais pblics. La xarxa dallotjament so-
cial destinada especfcament a aquestes persones allotjava aproximadament
la meitat de la poblaci sense llar (unes 900 persones); mentre que la resta
quedava, de fet, fora de la xarxa, sigui perqu no sadaptava al perfl establert
en els dispositius residencials, perqu no en sabia lexistncia, perqu prefe-
ria buscar-se la vida pel seu compte o perqu no hi havia prou places o no
estaven adaptades a les seves caracterstiques o a la problemtica especfca
que presentaven en aquests moments. La veritat s que la nit del recompte
no es va aconseguir trobar una resposta adient a la meitat de la demanda
dallotjament realment existent.
Font del recompte o estimaci
Nombre de persones
sense llar
Persones comptades directament 634
Persones comptades directament en les zones
dalta densitat per els equips de recompte
587
Persones comptades directament en les zones de
baixa densitat per els equips de recompte
4
Persones comptades directament per la Guardia
Urbana i equips de detecci municipals en les zones
especials de Collserola i Montjuc
43
Estimaci de persones addicionals en zones de
baixa densitat
0-24
Estimaci de persones en assentaments segons
recompte dirn dels equips de detecci municipals
265
Persones allotjades en recursos residencials de la
Xarxa dAtenci a persones sense sostre
913
Total 1.812-1.836
Taula 4.1. Persones sense llar segons la font
del recompte o estimaci
Qui dorm al carrer?
104
Doblar la oferta dallotjament...per, de quin tipus?
Ja que la meitat de la poblaci sense llar est al carrer o en assenta-
ments, la conclusi ms bvia s que caldria doblar loferta residencial
demergncia o primera acollida per proveir a tota la poblaci sense
sostre de Barcelona. No obstant aix, els experts municipals i dentitats
socials coincideixen a apuntar que, si b el dfcit doferta residencial
per a persones sense sostre s innegable, les carncies es concentren
bsicament en els recursos de continutat o llarga durada que sadaptin
als diferents perfls i necessitats de les persones sense sostre. s pre-
cisament la insufcincia daquests recursos de llarga durada la que
comporta el mal s i la saturaci dels recursos residencials de primera
acollida. Aix, els recursos que van ser concebuts per solucionar situa-
cions demergncia, facilitar un primer contacte amb els serveis socials i
remetre a lusuari al recurs ms adequat, acaben en realitat sent utilitzats
de manera recurrent per persones que surten i tornen als carrers, i no
noms per aquelles que estan en una fase inicial del procs dexclusi:
Efectivament, la conclusi ms bvia seria que fa falta doblar
les places de primera acollida, que s, en aquests moments, el tipus
dallotjament majoritari a Barcelona. No obstant aix, si analitzem el
problema ms a fons veurem que el que realment fa falta no sn tant
places residencials de primera acollida com places de mitjana o llar-
ga estada per a persones en situaci dexclusi (). El que ens diu
lexperincia s que la majoria de persones que estan dormint al carrer
han estat allotjats alguna vegada en algun centre de primeres atencions.
El que passa s que no hi ha recursos de sortida per a aquests albergs,
i els usuaris han dabandonar-los per tornar al carrer. Tan sols aquells
usuaris amb uns objectius molt clars en el seu procs dinclusi po-
den gaudir duna estada ms llarga en lalberg, de manera que els que
necessitarien un treball dacollida i motivaci ms prolongat acaben
Qui dorm al carrer?
105
sent rebutjats (). Lefecte fnal s el de la porta giratria: es realitzen
petites estades temporals en albergs per desprs tornar al carrer. Si hi
hagus ms recursos de mitja durada i de baixa exigncia no hauria
tanta pressi sobre els recursos de primera acollida.
Miquel Juli, Arrels Fundaci
La diferncia entre oferta de places residencials i necessitats ser
sempre difcil dequilibrar. En aquest sentit, cal diferenciar les places
de primera acollida i les de llarga durada. En els centres residencials de
primera acollida dirigides a la poblaci que es troba dormint al carrer i
que utilitza aquest allotjament de manera puntual i sovint com primer
recurs de contacte amb els serveis socials, el grau de rotaci de les
places pot ser molt elevat, donat el perfl de persones als quals estan di-
rigits, i en alguns moments loferta pot ser insufcient. En canvi, en els
recursos residencials de llarga durada o defnitius, el volum de places s
defcitari d entrada: no hi ha prou places ni en nmero ni en tipologia,
que ens permetin donar una sortida adequada a les necessitats de la
poblaci toxicmana, malalta mental, als malalts crnics, les persones
amb necessitat de tutela i acompanyament soci-educatiu tota la vida,
etc. Aquesta s fns i tot una assignatura pendent per part de tots els
agents implicats.
Carme Fortea i Albert Garcia, Ajuntament de Barcelona
Continua havent un dfcit de places de primera acollida, ja que s
freqent trobar-se amb persones que no han pogut accedir a aquests
equipaments a falta de places. No obstant aix, segurament s cert que
aquest dfcit es deu al fet que hi ha persones que utilitzen aquests re-
cursos de manera recurrent, donada la falta de recursos de continutat.
En aquest sentit, subscrivim la petici de Los Hijos de Don Quijote
Qui dorm al carrer?
106
quan diuen que la sortida dun alberg ha de ser un recurs ms estable,
una situaci que no sempre es dna a Barcelona. Si existissin recursos
de continutat sufcients, probablement lactual estructura de centres
de primera acollida seria sufcient per atendre les necessitats que sn,
realment, de primera acollida.
Salvador Busquets, Arrels Fundaci
Fan falta places residencials, bsicament en les fases extremes del
procs. Duna banda, fan falta recursos residencials de molt baixa exi-
gncia per a persones amb consums en actiu o amb trastorns mentals
que impedeixen la implementaci de plans de treball. Daltra banda,
fan falta recursos de mitjana i llarga durada i fnalistes, () des de re-
sidncies amb presncia professional continuada, fns a pisos tutelats o
semitutelats i habitatges compartits sense acompanyament per a perso-
nes autnomes. Tamb fan falta recursos especialitzats que contemplin
una acci interdisciplinria i transversal que impliqui les xarxes de salut,
salut mental, drogodependncies i serveis socials per a aquelles perso-
nes que, donada la problemtica que presenten, acaben sent expulsats
dels recursos datenci existents
Eduard Sala, Obra Social Santa Llusa Marillac
Qui dorm al carrer?
107
4.2. On sestaven?
LEixample (26,5%), seguit de Ciutat Vella (23,8%), van ser els dos dis-
trictes de Barcelona amb ms pernoctacions de persones sense sostre. Ms
de la meitat de les pernoctacions es van produir en aquests dos districtes,
i prcticament el 80,0% de les persones sense sostre es van concentrar en
quatre districtes: Ciutat Vella, lEixample, Sants-Montjuc i Sant Mart.
Lloc de pernocta
Nombre de
persones sense llar
%
Persones que van pernoctar al
carrer
646
1
35,9%
Persones en assentaments 265 14,7%
Persones allotjades en recursos
residencials
887 49,4%
Total 1.798 100,0%
1. s el resultat de sumar lestimaci de 16 persones en les zones de baixa intensitat a les 587
contades directament en les zones dalta intensitat i a les 43 de les zones especials.
Taula 4.2. Persones sense llar segons el lloc
de pernocta
Qui dorm al carrer?
108
Si comparem el nombre de persones sense llar comptades amb el de la po-
blaci resident i la superfcie dels districtes vam comprovar, tal com mostra la
taula 4.4, que lEixample i Ciutat Vella compten amb una poblaci de persones
sense sostre molt superior tant al seu pes demogrfc com territorial.
Per contra, a Sants-Montjuc i Sarri-Sant Gervasi, en els dos districtes
amb les zones verdes ms grans de Barcelona, la proporci de poblaci sen-
se sostre es troba en un punt mitj entre el pes demogrfc i territorial, en el
cas de Sants-Montjuc, i de lordre del pes demogrfc a Sarri-Sant Gervasi.
De la mateixa manera, a Sant Mart la poblaci de persones sense sostre
Districte
Persones en
zones de
recompte
directe
Persones en
zones de
recompte
especials
Total
persones
sense llar
%
Respecte
del total
Eixample 168 - 168 26,5
Ciutat Vella 151 - 151 23,8
Sants-Montjuc 80 26 106 16,7
Sant Mart 68 - 68 10,7
Sarri-Sant
Gervasi
50 7 57 9,0
Les Corts 24 - 24 3,8
Grcia 22 - 22 3,5
Horta Guinard 9 9 18 2,8
Sant Andreu 13 - 13 2,1
Nou Barris 6 1 7 1,1
Total 591 43 634 100,0
1. Considerant les persones recomptades que van pernoctar al carrer. No sinclouen, per tant, les
persones sense llar en assentaments o allotjades en recursos residencials. Igualment, no sinclouen
les persones sense sostre estimades en les zones de baixa densitat (s, en canvi les observades
directament), al no poder ser assignades a cap districte.
Taula 4.3. Distribuci de persones sense sostre per
districtes
1
Qui dorm al carrer?
109
s dun ordre aproximat tant al pes demogrfc que representa el districte
com al territorial. Finalment, els districtes de Grcia, Sant Andreu, Horta-
Guinard i Nou Barris compten amb una poblaci de persones sense sostre
sensiblement inferior tant a la proporci que els correspondria per poblaci
total com per superfcie.
Qui dorm al carrer?
110
Si analitzem les pernoctes segons el tipus de localitzaci, les persones sense
sostre sestaven sobretot en carrers i places (31,0%) tal com mostra la taula
4.5. s sorprenent, per, que una de cada quatre persones censades estigus
pernoctant en caixers automtics, fet que certament s una particularitat de la
ciutat de Barcelona. Aproximadament una altra quarta part de les persones
sense sostre van ser trobades en parcs, entre els quals destaquen Montjuc (26
persones), el Parc de lEspanya Industrial (14 persones), el de lEstaci del
Nord (13 persones) i el Parc dels Tres Xemeneies (7 persones).
Districte
% de persones
sense sostre
respecte del
total
% de pobla-
ci resident
respecte del
total
1
% de super-
fcie respecte
del total
2
Eixample 26,5 16,5 7,4
Ciutat Vella 23,8 7,0 4,5
Sants-Montjuc 16,7 11,2 21,1
Sant Mart 10,7 13,9 10,7
Sarri-Sant Gervasi 9,0 8,8 19,9
Les Corts 3,8 5,2 6,0
Grcia 3,5 7,6 4,1
Sant Andreu 2,8 8,9 6,5
Horta Guinard 2,1 10,6 11,8
Nou Barris 1,1 10,3 8,0
Total 100,0 100,0 100,0
1. Font: Anuari estadstic de Barcelona 2007. Poblaci a 1/1/2006.
2. Font: Anuari estadstic de Barcelona 2004
Taula 4.4. Comparaci entre el nombre de persones
sense sostre comptades i el pes demogrc i la
superfcie del districte.
Qui dorm al carrer?
111
La distribuci de les persones sense sostre segons el tipus de localitza-
ci difereix entre districtes, tal com mostra la taula 4.6. Aix, els caixers au-
tomtics sn el tipus de localitzaci majoritari a lEixample, el districte amb
un major nombre de persones sense sostre, i a Sarri Sant-Gervasi, on ms
del 40% de les persones identifcades estaven pernoctant en un caixer. Per
contra, a Ciutat Vella, el segon districte amb ms persones sense sostre,
la presncia de persones en caixers s prcticament marginal, el que pot
Tipus de
localitzaci
Persones en
zones de
recompte
directe
Persones en
zones de
recompte
especials
Total
persones
sense llar
% respecte
al total
Al carrer o plaa 164 - 164 31,1
Caixer automtic 135 - 135 25,5
Parc 84 43 127 24,0
Dins o al voltant
duna infrastruc-
tura (tnel, estaci,
etc.)
62 - 62 11,7
Interior dun lloc
no previst per a
viure-hi (nau indus-
trial, terrat, etc.)
15 - 15 2,8
Establiment com-
ercial (botiga, bar,
centre comercial,
etc.)
13 - 13 2,5
Dins dun vehicle 8 - 8 1,5
Casa o edici aban-
donat o en obres
5 - 5 0,9
Total 486 43 529
1
100,0
1. No sinclouen les persones sense sostre de les que els voluntaris no van registrar el tipus
de localitzaci.
Taula 4.5. Distribuci de les persones sense sostre
segons el tipus de localitzaci
Qui dorm al carrer?
112
respondre tant a diferncies en el tipus de poblaci sense sostre com una
major propensi de les entitats fnanceres a tancar els caixers de nit. A Sants-
Montjuc, on hi ha els parcs amb ms pernoctacions de Barcelona (Montjuc
i LEspanya Industrial), i a Sant Mart els parcs sn el tipus de localitzaci
majoritari, seguits en els dos casos pels caixers.
Si comparem la localitzaci de les persones sense sostre detectades a Bar-
celona amb la de les qui es van detectar en el recompte nocturn fet a Ma-
drid el 26 de febrer del mateix any, dues setmanes abans del de Barcelona,
observem que les diferncies ms grans sn el percentatge de persones que
pernocten als caixers dels bancs i caixes destalvis: un 26% a Barcelona en-
front dun 11% a Madrid. Aix vol dir que les entitats bancries sn ms
acollidores a Catalunya que no a Madrid? Cal dir que ens consta que deter-
minades entitats de Madrid envien agents de seguretat privada a desallotjar
els caixers quan descobreixen per les cmeres de vdeo que hi ha installades
que hi dorm algun indigent. Quants bancs i caixes segueixen aquesta pauta, o
si aquesta varia dunes ciutats a daltres, no ho podem saber ben b, per en
Districte
Persones sense
sostre amb la
localitzaci
determinada
% en el
carrer/
plaa
% en
caixers
automtics
% en
parcs
Eixample 118 33,3 37,4 8,8
Ciutat Vella 147 60,2 3,4 9,3
Sants-Montjuc 93 9,7 16,1 63,4
Sant Mart 51 17,6 27,5 37,3
Sarri-Sant
Gervasi
45 11,1 42,2 24,4
Taula 4.6. Distribuci de les persones sense sostre
segons els principals tipus de localitzaci en els cinc
districtes amb major poblaci de persones sense sostre
Qui dorm al carrer?
113
tot cas constatem aqu aquestes diferncies. Pensem que, a lefecte prctic,
acollir 135 persones en una sola nit, com suceeix a Barcelona, equival a les
places que ofereix un alberg prou gran i important; per tant seria xocant, per
indiscutible des del punt de vista dels fets comprovats, fer constar les entitats
fnanceres entre les entitats que proporcionen allotjament demergncia.
De la mateixa manera sobta la diferncia en els percentatges de la pobla-
ci sense sostre que es refugia en cases o edifcis abandonats o en obres.
Certament aix pot respondre a una particular dedicaci dels voluntaris que
van rastrejar Madrid per intentar localitzar persones en aquesta mena de
localitzacions. De fet, com que ens constava que a totes les obres que es
feien per soterrar la M-30 hi havien trobat refugi moltes persones sense llar,
durant la formaci es va animar els equips de voluntaris a intentar explorar
(seguint sempre els criteris de seguretat) les obres i edifcis en construcci.
Tipus de localitzaci % Barcelona % Madrid
Al carrer o plaa 31,1 31,6
Caixer automtic 25,5 10,5
Parc 24,0 18,4
Dins o al voltant duna infrastructura (tnel,
estaci, etc.)
11,7 14,9
Interior dun lloc no previst per a viure-hi
(nau industrial, terrat, etc.)
2,8 2,6
Establiment comercial (botiga, bar, centre
comercial, etc.)
2,5 1,8
Dins dun vehicle 1,5 6,1
Casa o edici abandonat o en obres 0,9 11,4
Altres - 2,6
Total 100,0 100,0
Taula 4.7. Les persones sense sostre segons el tipus
de localitzaci a Madrid i a Barcelona
Qui dorm al carrer?
114
4.3. Qui eren les persones que dormien als carrers de
Barcelona la nit del 12 de mar del 2008?
a) Gnere.
Repetint una pauta que s ben coneguda, la poblaci sense sostre de Barce-
lona s desproporcionadament masculina. De les persones que van pernoctar
al carrer, i el sexe de les quals es va poder determinar, un 89,5% eren homes,
i noms un 10,5% dones. Curiosament aquests percentatges coincideixen gai-
reb exactament amb els del recompte de Madrid (89,1% i 10,9%).
A desgrat que el petit nombre de dones detectades al carrer (52 persones),
obliga a interpretar amb cautela les diferncies per gnere, sembla que shi de-
tecta un patr singular segons el qual les dones poden mostrar ms tendncia
a pernoctar a Ciutat Vella i Sants-Montjuc, i menys preferncia pels districtes
de lEixample i Sant Mart, en comparaci de la contrapart masculina.
Districte
% de dones per
districte
% dhomes per
districte
Eixample 19,2% 30,0%
Ciutat Vella 34,6% 24,8%
Sants-Montjuc 17,3% 11,1%
Sant Mart 5,8% 12,0%
Sarri-Sant Gervasi 11,5% 8,6%
Les Corts 1,9% 4,3%
Grcia 1,9% 4,3%
Sant Andreu 3,8% 2,5%
Horta Guinard 0,0% 1,6%
Nou Barris 3,8% 0,9%
Total 100,0% 100,0%
N 52 443
Taula 4.8. Distribuci de les persones sense sostre
per a les quals sha pogut determinar el sexe, segons
districte
Qui dorm al carrer?
115
Igualment, tal com mostra la taula 4.9, les dones mostren ms disposici a
passar la nit en parcs i menys tendncia a fer-ho en caixers que no els homes,
fet que sembla degut, almenys en part, a la propensi ms gran de les dones
a concentrar-se a Ciutat Vella, on les pernoctacions en caixers sn rares.
b) Edat
La poblaci sense sostre de Barcelona s relativament jove. La mitjana de
ledat de les persones comptades al carrer va ser de 41 anys (a Madrid va ser
de 41,5 anys), mentre que prcticament el 40,0% era menor de 35 anys. Les
persones ms grans de 65 anys que pernocten al carrer sn excepcionals, i
noms sumen el 2,2% del total de les localitzades.
La mitjana de ledat dhomes i dones s prcticament la mateixa, lleuge-
rament superior a 41 anys. Tot i aix, la distribuci per grups dedat s sig-
nifcativament diferent segons el gnere, ja que la igualtat entre les mitjanes
amaga que hi ha una proporci ms gran tant de dones joves com de dones
grans, en comparaci del grup dels homes, que es concentren ms en les
franges dedat entre els 36 i els 65 anys.
Sexe
Persones sense
sostre amb la
localitzaci i el
gnere
determinat
% en el carrer/
plaa
% en
caixers au-
tomtics
% en
parcs
Homes 293 43,3 41,0 15,7
Dones 28 46,4 21,4 32,1
Taula 4.9. Distribuci de les persones sense sostre
per gnere, segons els principals tipus de localitzaci
Qui dorm al carrer?
116
Si comparem ledat per intervals amb la poblaci sense sostre de Madrid,
observem que, si b la mitjana dedat s prcticament idntica, a Barcelona
el pes dels joves s ms gran, mentre que el tram modal a Madrid s el situat
entre els 36 i els 49 anys, tots dos inclosos (vegeu el grfc 4.2).
Qui dorm al carrer?
117
c) Nacionalitat
La majoria de les persones sense sostre recomptades a Barcelona eren
estrangeres (el 62,2%). Solament un 37,8% de les persones enquestades te-
nien nacionalitat espanyola, mentre que Romania (16,3%), el Marroc (8,9%)
i Polnia (5,2%) van ser les nacionalitats estrangeres ms freqents.
En el cas de Madrid, els estrangers van representar el 53,0% en el recomp-
te de febrer de 2008. En el que es va fer lany anterior van constituir el 55,0%
i en el del mes de juny ascendien al 56,0%; el que sembla indicar que el
percentatge destrangers a Barcelona s particularment elevat. De la mateixa
manera, s probable que la major presncia de joves amb edats inferiors a 35
anys en Barcelona es degui, precisament, a la major proporci destrangers
entre la poblaci sense sostre.
Qui dorm al carrer?
118
Coincideixen, en canvi, les nacionalitats que presenten ms persones sense
sostre, donat que a Madrid sn Romania (36,2% sobre el total destrangers),
Polnia (10,5%) i el Marroc (7,7%), igualat amb Portugal (7,7%). No obstant
aix, sembla que a Barcelona hi ha ms presncia deuropeus extracomuni-
taris i magrebins, mentre que a Madrid creix el percentatge dels estrangers
procedents de lampliaci de la UE, bsicament per linfuncia dels roma-
nesos (vegeu el grfc 4.3).
Qui dorm al carrer?
119
d) Estat civil
El 50,0% de les persones que van pernoctar al carrer la nit de referncia
eren solteres. Tan sols un 21,8% estaven casats o tenien parella, una propor-
ci semblant a la de separats i divorciats. Els vidus, per contra, van represen-
tar un 6,5% del total.
La distribuci s molt semblant a la trobada en el recompte madrileny,
amb lnica particularitat duna lleugera presncia ms elevada de casats a
Madrid, molt probablement a causa del predomini del tram dedat madura
entre les persones sense sostre madrilenyes.
Qui dorm al carrer?
120
e) Temps al carrer
El temps transcorregut al carrer s una variable particularment difcil de
mesurar, ja que les persones enquestades poden no referir-se a un perode
ininterromput destada al carrer al respondre les enquestes sin al temps
transcorregut des que es van trobar al carrer per primera vegada, moment
a partir del qual poden haver alternat estades al carrer amb perodes amb
domicili fx o en recursos dallotjament. Tenint en compte aquestes precau-
cions, el resultat de lenquesta mostra que el 45,7% de les persones sense
sostre van declarar que portaven ms dun any pernoctant al carrer, el 41,3%
portava ms dun mes i menys dun any que sest al carrer i noms el 13,1%
feia menys dun mes que estava en aquesta situaci. Com ja hem dit ms
amunt, aix vol dir per a una majoria de la poblaci sense sostre no es tracta
duna crisi passatgera sin que dura des de fa massa temps.
Si ho comparem aquestes dades amb les de Madrid, comprovem que la
situaci s encara pitjor en aquesta segona ciutat, donat que els qui fa ms
dun any que sestan al carrer pugen al 61,8% dels enquestats. Molt proba-
blement aix posa en relleu el pes ms petit dels estrangers joves entre la
gent sense sostre madrilenya, de manera el perfl de la poblaci sense sostre
es fa una mica ms clssic (vegeu el grfc 4.5).
Qui dorm al carrer?
121
f) Nivell destudis
El nivell formatiu de la poblaci s, en termes generals, baix. Ms de la
meitat de les persones sense sostre van declarar tenir, com a mxim, un nivell
destudis de primria o inferior. Un 39,7% tenien estudis de batxillerat o for-
maci professional completats, i un 8,8% van declarar que havien obtingut
un ttol universitari.
La semblana amb la distribuci del nivell destudis trobat a Madrid s
enormement alta, amb una lleugera desviaci en els trams intermedis entre
la secundria i la formaci professional (vegeu el grfc 4.6).
Qui dorm al carrer?
122
g) Situaci laboral
Les persones sense sostre enquestades van declarar que tenen professions
molt diverses. Destaca que el 18,7% tenien una feina relacionada amb la
construcci, i el 14,7% amb lhostaleria i la restauraci. Noms un 10,7% va
esmentar professions de coll blanc.
En el cas de Madrid, les referncies dels qui deien que han treballat en la
construcci suposaven el 33%, seguides tamb per lhostaleria (10%). Tot
just un 6% feia referncia a professions que requerien estudis universitaris,
i un 7% havien estat empleats amb qualifcaci en els serveis. La resta eren
treballadors manuals amb alguna (15%) o nulla qualifcaci (29%).
Com ja hem posat en relleu altres vegades, no s pas casual que siguin
precisament els sectors, com la construcci i lhostaleria, en qu s habitual
la precarietat laboral i latur cclic els que proporcionen el contingent ms
Qui dorm al carrer?
123
gran dexclosos socials. I tampoc no sn casuals la baixa qualifcaci laboral
i lorigen social aclaparadorament humil de les persones sense sostre. s cert
que hi ha casos de persones amb estudis universitaris i recorreguts profes-
sionals de ms nivell, per sn lexcepci i no pas la regla. Sn aquests casos
minoritaris per molt cridaners els que trien una vegada i una altra els pe-
riodistes i els mitjans de comunicaci cada vegada que tracten aquest tema,
precisament perqu sobten i sn atpics. Amb aix es difon el missatge que
lexclusi social ens pot tocar a tots, com si es tracts duna loteria, mentre
que levidncia emprica demostra tossudament que sota lamenaa de la
pobresa extrema hi ha preferentment (qui ho havia de dir!) els pobres. Aix
inclou, s clar, els treballadors pobres i amb escassa qualifcaci.
s important assenyalar-ho per intentar trencar la identifcaci entre po-
bresa i vagncia. Sobreviure sent pobre implica moltssima feina. s veritat
que normalment es tracta duna feina molt poc productiva, per en tot cas
implica desenvolupar una activitat profusa. Per exemple, un 19,3% de les
persones sense sostre enquestades als carrers de Barcelona van manifestar
que tenien feina tot i viure al carrer: de les 12 persones que van especifcar
quina feina tenien, 6 eren drapaires, 3 eren artistes, un era repartidor de pu-
blicitat, un altre vigilant i un ltim feia venda ambulant.
Aquests feines marginals formen part del parany en qu estan atrapats
i sovint representen, a ms duna estratgia per a la supervivncia, la
penltima demostraci de dignitat personal i independncia. Treballar
de drapaire, vendre mocadors, fer feinetes, remenar entre el que llena
la gent a les escombraries per trobar-hi coses per vendre sn feines que,
sense treure ning de la misria, els permeten sentir-se autosufcients
lliures i orgullosos dells mateixos.
h) Fonts dingressos
Fins i tot per viure al carrer cal tenir alguns ingressos, encara que siguin
mnims i irregulars. Ser pobre no s pas barat. En tot cas, sempre hi ha
despeses i, per tant, cal tenir ingressos. A Barcelona, un 24,0% de les per-
Qui dorm al carrer?
124
sones enquestades va manifestar que lalmoina era la seva principal font
dingressos. El 20,0% obtenia ingressos duna pensi o subsidi (de vellesa,
vidutat dinvalidesa, renda mnima dinserci o altres), mentre que el 6,7%
lajudaven econmicament familiars o amics. Un 36,0% va declarar que ob-
tenia fonts dingressos daltres fonts, fonamentalment la venda de ferralla.
Les respostes obtingudes a Madrid i Barcelona, tenint en compte, a ms,
que sn molt pocs els informants (75 a Barcelona i 153 a Madrid), sn sor-
prenentment semblants (vegeu el grfc 4.7), amb lexcepci dels qui diuen
que obtenen els ingressos duna feina, que sn un 21,6% a Madrid i noms
Qui dorm al carrer?
125
un 6,7% a Barcelona. s possible que aquesta diferncia es degui a dife-
rencies de criteri entre els equips de recompte barcelonesos i madrilenys al
valorar quines activitats poden ser considerades com a feina. De qualsevol
manera, es pot afrmar amb prou fonament que, contra el que pensa molta
gent, tan sols un 25% de les persones sense sostre obtenen els ingressos
dalmoines, de forma que s clarament abusiu identifcar persones sense sos-
tre amb captaires.
i) Factors causals del fenomen dels sense llar
En un moment determinat de lentrevista, preguntvem a les persones
sense sostre els motius que els havien dut al trobar-se al carrer. Literalment,
la pregunta deia Segons la vostra opini, quins han estat els principals mo-
tius que us han dut a dormir al carrer?. En els qestionaris de Barcelona
tenim 73 respostes efectives, en qu es recull el que expressa la persona en
aquest moment. bviament s una resposta tan propera a la realitat com la
hi vulguem considerar, per en tot cas s lexplicaci que la persona ofereix
della mateixa en un moment en qu no t res per aconseguir a canvi, tret
duna estona de petar la xerrada. s a dir, no s pas en un despatx de ser-
veis socials o a la porta dun alberg; per tant, de la manera com es presenti
ella mateixa no sen derivaran conseqncies en forma daccs a prestacions
bsiques (menjar, alberg, pensi, etc.). Per aix mateix sn respostes molt
valuoses, per la difcultat que ha comportat recollir-les i per la gratutat amb
qu shan fet. No cal dir-ho, la persona que viu sense sostre com qualsevol
sser hum, no deixa de voler projectar sobre els altres una imatge favorable
della mateixa,
37
per aix no fa pas que les seves respostes sobre els motius
que lhan dut al carrer siguin ms falses o errnies que les que qualsevol de
nosaltres podrem adduir per explicar per qu hem arribat fns on som en
la vida.
37. Remetem al llibre clssic de Goffman (1987). . Remetem al llibre clssic de Goffman (1987).
Qui dorm al carrer?
126
En tot cas, les respostes recollides pels voluntaris inclouen frases tan
expressives com la de qui diu Es comena a decaure amb una separaci
sentimental, es deixa la feinaTot va junt. Et vas deixant Solitud,
o la de qui resumeix tres raons que sencadenen en una de sola que afecta
particularment els estrangers dient: No tens ni feina, ni diners ni papers;
o la de qui resumeix i concreta fns a nivells dramticament minsculs en
una frase que pot resumir tota una davallada cap al carrer: La separaci.
Em vaig haver de buscar una habitaci a Santa Coloma. En tot cas, sol ser
una barreja de circumstncies, personals i de lentorn, que en una complexa
dinmica dacci i reacci acaba portant la gent al carrer, com per exemple
en la resposta de qui diu que est sense sostre per alcohol, drogues i perqu
la dona em va fer fora de casa (!). Vides senceres resumides en una frase
presa al vol enmig de la nit per un voluntari a qui es fa una confdncia com-
plexa i difcil de pronunciar per la persona que ha de viure al carrer.
Per tal de resumir les respostes hem assignat un sistema de 10 categories
que, sens dubte, esquematitzen, simplifquen i fns a cert punt desfguren
la gran crrega humana que hi ha darrere de cada resposta literal, per que
apleguen la major part dels motius enunciats i ens permeten comparar les
respostes niques recollides a Barcelona amb les que uns dies abans vam
recollir a Madrid (vegeu el grfc segent) i la Xarxa dHabitatges dInclusi
promoguda per lObra Social de Caixa Catalunya i la Generalitat de Cata-
lunya.
Qui dorm al carrer?
127
Tant en una ciutat com en una altra, emergeix com a ra principal la falta
de feina; a Madrid vnen darrere els problemes familiars i les ruptures afecti-
ves, a Madrid, mentre que a Barcelona es recullen ms referncies explcites
a la falta de diners (que en molts casos concreta la falta de feina). El quart
gran motiu (tercer a Madrid) es refereix a la falta de papers o, que s el
mateix, recull les difcultats dels estrangers en situaci irregular. Aix no s
gens estrany tenint en compte lenorme proporci destrangers que hem
trobat dormint als carrers.
En tot cas, la referncia als problemes amb lalcohol o les drogues no
representa ms dun 15-20% de la mostra enquestada. Probablement molts
dels qui han mencionat altres raons per estar al carrer beuen massa o potser
han tingut relaci amb altres drogues, per en tot cas no ho consideren el
Qui dorm al carrer?
128
motiu de veures al carrer, o no desitgen reconixer-ho aix. El desacord en-
tre la imatge dels propis afectats i la imatge que sost lopini pblica i el ciu-
tad mitj s pals de nou. Per la gent que viu als carrers de Barcelona, sest
sense sostre, essencialment, perqu no hi ha manera de trobar feina, no es
tenen diners i a ms no es disposa de suports familiars i afectius. Aquesta s
la realitat. Com a mnim s la realitat que viuen i expressen.
j) Relaci amb els serveis socials
La majoria de les persones sense sostre enquestades feia servir algun dels
recursos de la Xarxa dAtenci a les Persones sense Sostre. Concretament, el
65,4% recorda que han utilitzat almenys un dels recursos de la xarxa, mentre
que el 34,6% manifesta que no nha fet servir cap. Els menjadors sn el re-
curs ms esmentat per les persones que viuen al carrer (37,2%); seguits pels
albergs (26,9%), els banys (15,4%), els centres de dia (14,1%) i els robers
(11,5%).
De bell nou el perfl de les respostes trobades a Barcelona i Madrid mostra
un alt grau de semblana. Menjadors i albergs per aquest ordre ocupen
els primers llocs en la lluita per satisfer necessitats bsiques dels qui viuen al
carrer. s veritat que la freqncia ds ms gran o ms petit no solament
depn de la voluntat dacudir-hi dels usuaris, sin tamb, de la disponibilitat
daquest tipus de serveis. Aix, per exemple, lelevada assidutat amb qu
acudeixen als banys pblics la gent del carrer a Madrid t relaci estricta amb
lexistncia de diversos serveis de dutxes i banys municipals, mentre que a
Barcelona se solen trobar integrats als centres de dia. En tot cas, la qesti
de laccs a laigua i a la higiene personal s un assumpte al qual no se sol
donar importncia per que t una enorme gravetat per al qui no t casa. El
fet de poder utilitzar els serveis en una cafeteria, que sovint es reserven no-
ms als clients, o la progressiva desaparici de fonts daigua potable, urinaris
pblics i cases de banys municipals, que durant segles han format part del
paisatge urb de les grans ciutats, poden ser aspectes importantssims que
facin la vida quotidiana de qui viu sense sostre una mica ms fcil o molt ms
Qui dorm al carrer?
129
miserable i indigna. La impossibilitat daccedir a laigua no s solament un
problema planetari i massiu entre els habitants dels pasos menys desenvo-
lupats; tamb hi ha un quart mn a les escletxes de les societats riques a qui
est prcticament vedat usar-ne.
k) Solucions residencials
Ja que la qesti sense llar s un problema que remet directament a la falta
dallotjament, encara que estigui acompanyat, tenyit i matisat per altres pro-
blemes, quina s la soluci residencial que desitjarien els mateixos afectats?
En aquest punt, les respostes de la gent que viu sense sostre a Barcelona no
Qui dorm al carrer?
130
deixa cap mena de dubte: la gran majoria de primer voldria viure en un habi-
tatge propi, sigui compartit amb altres persones (60,7%) o b per a ells sols
(42,9%). En canvi, noms voldrien una habitaci en una pensi el 14,3%
dels enquestats, mentre que un 12,5% expressa que el seu desig seria obtenir
una plaa en un alberg.
Fent lexcepci prvia que en lenquesta madrilenya es va incloure una op-
ci (un pis per a la meva famlia) que a Barcelona es va descartar, de mane-
ra no la van poder triar els qui responien, el fet s que, si observem el grfc
4.10, es pot apreciar una mateixa lgica en lescala de desitjos dels qui viuen
al carrer. La tnica general de les respostes s la expressi de lesperana
darribar a viure en un pis, sigui compartit amb altres persones o per a elles
soles, mentre que la pensi o lalberg queden molt lluny de les seves preten-
sions. Davant aquesta situaci, les preguntes sn: per qu les institucions
persisteixen a fer una oferta dallotjament centrada en lalberg i les pensions
concertades?, per qu es continua apostant per la vella soluci dasilar ms
o menys modifcada en comptes de multiplicar i diversifcar les alternati-
ves dallotjament social en habitatges?, per qu sobren pas amb tanta feina
les iniciatives que pugnen per recuperar habitatges pblics o de lloguer per
donar cobertura (amb el lgic suport i suport dacompanyament social) a
la necessitat imperiosa dallotjament de qui viu sense llar o sense sostre?
38

No sens acudeixen altres explicacions que no siguin la inrcia institucional
adquirida al llarg de segles, els interessos creats i la mandra intellectual per
pensar el problema en altres termes que no siguin la reeducaci moral del
pobre i la seva reclusi ms o menys forada en institucions collectives.
38. En aquest sentit ens sembla esperanadora la iniciativa que ha posat en marxa la Fundaci Mam- . En aquest sentit ens sembla esperanadora la iniciativa que ha posat en marxa la Fundaci Mam-
br de crear una xarxa dhabitatges socials amb suport per oferir una sortida residencial normalitzada i
permanent a les persones sense llar, aix com el programa de pisos dinclusi iniciat pel Ajuntament de
Barcelona.
Qui dorm al carrer?
131
l) El carrer s perills
El carrer s perills i insegur. Sobretot per al qui hi viu. Ben al contrari del
que sol pensar el bon ve que es troba en un portal, en un caixer o al banc
de davant de casa amb una persona dormint en plena nit, la inseguretat no la
creen pas les persones sense llar; per contra, sn aquestes habitualment qui
la pateixen. Concretament, el 48,8% de les persones sense sostre de Barcelo-
na diuen que han estat vctimes dalgun delicte mentre pernoctaven al carrer,
essent els ms habituals els robatoris i les agressions. Un 72,7% dels qui han
estat vctimes dalgun delicte denuncia que han sofert robatoris i un 39,4%
agressions. En 3 daquests casos, les persones sense sostre afrmen que els
autors daquestes agressions havia estat la policia o la gurdia urbana. Aix
mateix, una persona va denunciar haver sofert una violaci.
Qui dorm al carrer?
132
En aquest aspecte, tant hi fa viure als carrers de Barcelona o als de Madrid
donat que la taxa de victimitzaci s molt semblant: prcticament la meitat
de la gent sense sostre ha estat vctima de delictes durant el temps que fa
que viu al carrer.
m) El carrer es perjudicial per a la salut.
El carrer no noms s perills: s dall ms perjudicial per a la salut. El
45,9% de les persones sense sostre enquestades a Barcelona van manifestar
patir algun problema de salut (a Madrid van ser el 46,3%). I, que s ms greu,
noms una mica ms de la meitat daquestes persones (56,7%) van declarar
que estaven rebent tractament per a aquesta malaltia (a Madrid la situaci
s encara ms greu ja que el percentatge cau fns al 40,0%). Les patologies
declarades sn ben diverses, i les malalties osteoarticulars, els problemes pul-
monars i les patologies associades al consum dalcohol i drogues (hepatitis,
Qui dorm al carrer?
133
cirrosi, etc.) sn les ms repetides. Una sola persona va declarar que tenia
anticossos del VIH, i una altra que estava embarassada.
n) Relacions socials.
Si a la mala salut fsica hi afegim lefecte destructiu de la solitud i el so-
friment interior que comporta veures al carrer, no s gens estrany que
lesperana de vida mitjana daquestes persones es redueixi sensiblement pel
sol fet de viure sense sostre. Pel que fa a les relacions socials, el 39,8% de les
persones sense sostre enquestades sempre passaven el dia sols, mentre que el
49,4% el passava sempre en companyia daltres persones en la meitat dels
casos es tractava daltres persones sense llar i un 10,8% declara que pas-
sa el dia sol o amb companyia daltres, alternativament. Entre les persones
sense sostre que passen el dia acompanyades daltres persones, el ms habi-
tual s que ho facin amb amics (73,1%) o amb altres persones sense sostre
(51,2%). Estar sol tot el dia, o amb gent en la mateixa situaci, no semblen
les millors vies per reincorporar-se a la vida social
Tot i que noms un 2,4% diu que sol passar el dia amb algun familiar, no
implica pas que les persones que pernocten al carrer hagin perdut el contacte
amb els familiars: un 45,6% dels enquestats manifesten que mantenen algu-
na mena de relaci amb la famlia. El ms habitual s que aquest familiar si-
gui el pare o la mare (50,0%), el germ o germana (38,5%) o els flls (34,6%).
Noms en casos excepcionals les persones sense sostre mantenen relaci
amb la parella, o amb altres familiars ms llunyans, com per exemple cosins,
nts o sogres. En tot cas, aquestes respostes, molt semblants a les obtingu-
des a Madrid, posen en relleu alguna cosa que sovint soblida: les persones
sense sostre no estan totalment desprovedes de capital social; en molts ca-
sos conserven, encara que deteriorat, un mn relacional que constitueix tot
de possibilitats que no sempre es tenen. No hi ha ning que visqui al carrer
que hagi estat sempre un tom allat i sense connexions, cap persona neix
sense cord umbilical que el lligui a altres ssers humans. Desprs dhaver
vist horroritzats les imatges de lassassinat de Mara Rosario Endrinal Petit,
Qui dorm al carrer?
134
una dona de 50 anys a qui uns joves, gaireb adolescents, van calar foc men-
tre dormia en un caixer a Barcelona a la f del 2006. Els dies segents, molts
espectadors van assistir sorpresos a la recuperaci de la biografa, la famlia
i les relacions que havien acompanyat la vida daquesta dona. Tot plegat ens
mostra la lleugeresa, la falta de sensibilitat i la ignorncia amb qu habitual-
ment ens aproximem als qui ens semblen una pura deixalla, sense origen ni
sentit, alg rar, extravagant i anormal, al capdavall un complet estrany, sent,
com de fet sn, persones molt ms prximes a nosaltres que no imaginem
sovint.
4.4. Notes dobservaci dels equips de recompte
Una aproximaci a aquesta mirada convencional, per feta de manera
sistemtica i exhaustiva, s el que pretenem obtenir amb les anotacions que
vam demanar als equips de voluntaris que consignessin a la ftxa dobservaci.
Independentment de si mantenien contacte verbal o no, de si la persona
sense sostre estava desperta o adormida, vam demanar als voluntaris que
observessin si la persona sense sostre estava sola o acompanyada, tenia la
roba bruta, mostrava signes aparents que poguessin ser deguts a problemes
amb lalcohol, les drogues o la malaltia mental, etc.
El resultat fnal el tenim refectit a la taula 4.10, en qu es presenten or-
denats cadascun dels tems que contenia la ftxa dobservaci de grau ms
gran a ms petit daparici. En els casos en qu no podia determinar-se amb
certesa si es donava o no la circumstncia que calia observar, tamb sen
deixava constncia. El primer que crida latenci s que la persona que viu
sense sostre es deixa veure sobretot perqu, com el caragol, duu casa seva (o
el que en queda) al damunt. s a dir, est envoltat de bosses, paquets i altres
pertinences (69%). La solitud tamb s una dada majoritria (52%) encara
que no universal, ja que prop de la meitat de les persones sense sostre van
ser detectades en companyia duna altra o altres persones.
Sn menys de la meitat (43%) els qui porten la roba bruta o molt bruta, i,
com aquest ltim, tots els altres aspectes que constitueixen lestereotip de la
Qui dorm al carrer?
135
persona sense llar tenen una incidncia fora inferior a la que suposa el ciu-
tad mitj: el 39% presenta una higiene dolenta o molt dolenta, el 23% mos-
tra un mal aspecte fsic, el 19% es deixa veure amb signes dalcoholisme, el
6% mostra signes daddicci a altres drogues, percentatge idntic al dels qui
mostren smptomes de malaltia mental observables a primera vista. Aix sig-
nifca que, si mantenim la visi estereotipada del problema i identifquem la
gent sense sostre amb un home malgirbat amb pinta dalcohlic, que arros-
sega un carret de supermercat i mostra indicis de malaltia mental, deixem
fora la gran majoria dels afectats. O, que s el mateix, ens passen desaperce-
budes, es fan invisibles als ulls dun passant poc atent, la major part de les
persones sense sostre que viuen als carrers de Barcelona, i que sn persones
que ni van tan brutes com ens pensem, ni beuen de manera tan ostentosa, ni
descuren la higiene fns a nivells cridaners.
Finalment, una mica ms dun 4% sacompanya danimals, cosa que vol
dir que hi ha pel cap baix 25 persones que viuen sense sostre que tindrien
molt difcil laccs a un centre dallotjament, tret que renunciessin a lanimal
i a tots els vincles afectius que hi tenen. Una dada ms preocupant fns i tot
s el daquest 3% (14 persones) que pateixen una discapacitat fsica visible i,
tot i aix, viuen al carrer.
Qui dorm al carrer?
136
Altra vegada, si comparem els perfls que mostra lobservaci atenta dels
signes externs que mostren les persones que viuen sense sostre a Madrid i
a Barcelona, les dades mostren una gran semblana bsica (vegeu el grfc
4.12). Atenent als seus trets ms visibles, el fenomen es presenta, per tant,
de manera molt semblant a les dues grans rees metropolitanes de lEstat
espanyol. Si de cas es pot dir que els signes aparents de ms deterioraci
personal tenen una incidncia superior en el cas madrileny en qu, com ja
hem apuntat en altres moments daquest informe, semblaria que es dna
Observaci
S
(%)
No
(%)
No es pot
determinar
(%)
N
Est acompanyat de bosses,
paquets i altres pertinen-
cies
68,6 24,4 7,0 561
La persona es troba sola 51,9 42,8 5,3 563
T la roba bruta o molt
bruta
42,7 31,5 25,9 572
Presenta una higiene do-
lenta o molt dolenta
39,1 29,8 31,2 568
Presenta un aspecte fsic
dolent o molt dolent
22,8 42,2 35,0 566
Mostra signes que podrien
ser deguts a alcoholisme
18,5 25,1 56,3 545
Mostra signes que podrien
ser deguts a drogaaddicci
6,2 28,6 65,1 562
Mostra signes que podrien
ser deguts a enfermetat
mental
5,5 32,3 62,1 560
Est acompanyat dalguna
mascota
4,4 78,2 17,4 563
Presenta alguna discapaci-
tat fsica visible
2,5 50,9 46,6 566
Taula 4.10. Observacions dels voluntaris
Qui dorm al carrer?
137
perfl ms cronifcat i tradicional de la poblaci sense sostre. En el cas de
Barcelona, sembla probable que la massiva presncia destrangers amb poc
temps de permanncia al carrer fa que els trets ms tradicionals i arquetpics
que mostra en major mesura la poblaci sense sostre dorigen local quedin
atenuats. Igualment, s possible que, degut a la diferncia entre el perfl dels
voluntaris en les dues ciutats (major presncia de membres dentitats amb
experincia amb persones en llar a Barcelona i destudiants a Madrid), els
estndards utilitzats per valorar laspecte fsic i els signes de deteriorament
de les persones sense sostre fossin substancialment diferents.
Qui dorm al carrer?
138
4.5. Persones sense sostre, persones sense llar
Arribats a aquest punt, les preguntes que ens fem sn com eren les perso-
nes sense sostre que van pernoctar al carrer en comparaci de les persones
sense llar que es van allotjar en recursos residencials de la xarxa?, canvia el
perfl entre els ms exclosos a mesura que sagreuja la seva situaci?
Com hem dit ms amunt, per comparar els uns i els altres disposem
dalgunes dades que recullen de manera agregada algunes variables so-
ciodemogrfques corresponents a les persones que aquella nit van ser
acollides pels recursos dallotjament de la xarxa (gnere, edat, nacionali-
tat, estat civil, nivell destudis i situaci laboral). Dacord amb aquestes
sis variables bsiques que exposem a la taula 4.11, podem concloure que
troben ms fcilment acollida a la xarxa dallotjament demergncia de la
ciutat de Barcelona les dones, els menors i la gent gran, els espanyols, les
persones solteres i divorciades, les persones sense estudis o amb estudis
primaris, i aquelles que es troben a latur.
En canvi les possibilitats de dormir al carrer augmenten per als homes, jo-
ves, estrangers, amb estudis mitjans i que treballen, encara que normalment
ho facin en leconomia submergida o irregular.
Aquestes diferncies sn particularment acusades pel que fa al gnere,
ledat i la nacionalitat, de manera que es pot concloure que, en aquests mo-
ments, els qui tenen ms difcultats sn els homes, els joves i els estrangers
de lEuropa no comunitria. Llegits els percentatges de la taula en termes
de probabilitat, i tenint en compte que cada variable suma els seus efectes
a les altres, podrem dir que una dona espanyola de ms de 65 anys t unes
175 vegades ms de probabilitats de trobar plaa a la xarxa actual que un
home de lEuropa no comunitria amb una edat compresa entre els 19 i els
35 anys.
Qui dorm al carrer?
139
Caracterstica Categories
Persones
comptades al
carrer (%)
Persones
acollides en
centres
1
(%)
Gnere
Homes 89,5 74,2
Dones 10,5 25,8
Edat
0-18 0,0 11,5
19-35 39,1 18,2
36-49 30,7 32,3
50-65 28,0 30,5
66-70 1,4 4,3
70 o ms 0,8 3,2
Edat (mitjana) 41,3 anys
Nacionalitat
Espanya 37,8 57,1
UE-25 17,7 10,9
Resta dEuropa 20,7 3,5
Magreb 14,1 11,0
frica Subsahariana 3,7 6,0
Asia 3,0 1,5
Amrica del Nord 0,0 0,1
Amrica Llatina i
Carib
3,0 9,8
Estat Civil
Solter/a 50,0 67,7
Parella 9,8 1,2
Casat/da 12,0 4,8
Divorciat/da o
separat/da
18,5 23,1
Vidu/a 6,5 3,2
Nivell destudis
Primria o inferior 51,5 73,5
Secundria 39,7 20,6
Superior 8,8 5,9
Taula 4.11. Comparaci entre les caracterstiques de
la poblaci sense sostre i la poblaci sense llar acollida
en recursos residencials (Barcelona, 12 de mar de 2008)
Qui dorm al carrer?
140
4.6. En quin tipus de centre residencial van estar
acollides les persones sense llar?
La nit de referncia del recompte hi va haver 913 persones ms sense llar
que van tenir un sostre sobre el cap grcies als centres dacollida, tant de
titularitat pblica com diniciativa social que funcionen a la ciutat de Barce-
lona. Si considerem el conjunt de la xarxa, la nit del 12 de mar van dormir
en centres dacollida 913 persones, quan la xarxa disposa dun total de 739
places; lexpansi ms enll de la capacitat dels centres es produeix grcies
a la utilitzaci de places en pensions, opci que encara s molt important
a Barcelona. Aix vol dir que la xarxa funcionava al 123,5% de la seva ca-
pacitat ofcial. Com sobserva a la taula 4.12, el sobreesfor per acollir les
persones sense sostre s similar als centres de les entitats socials i als centres
municipals.
Paradoxalment, la mateixa nit en qu al voltant de 650 persones dormien
als carrers, places i parcs de la ciutat, hi va haver un total de 75 places als cen-
tres residencials que no estaven ocupades, que dalguna manera vol dir que el
Caracterstica Categories
Persones
comptades al
carrer (%)
Persones
acollides en
centres
1
(%)
Situaci laboral
Treballa 19,3 17,4
Atur o inactiu 80,7 82,6
Temps sense
allotjament
propi
Menys duna
setmana
2,2 -
Duna setmana a un
mes
10,9 -
Dun mes a un any 41,3 -
Ms dun any 45,7 -
1. Font: Programa dAtenci a les Persones sense Sostre. Ajuntament de Barcelona
Qui dorm al carrer?
141
seu accs s restringit a un perfl que o b no existeix, o la seva dimensi no
sajusta a la oferta, o no troba el cam fcil per arribar a aquests dispositius.
Aix explicaria lincongruncia de diversos centenars de persones al carrer
mentre recursos com el centre residencial dAlmogvers, Can Planes o la
xarxa de pisos de lAjuntament mostren taxes docupaci en aquesta nit del
80%, 78% i 64% respectivament. La situaci paradoxal de infrautilitzaci
residencial en moments dexcs de demanda es produeix sobretot als cen-
tres de titularitat pblica (51 places sense ocupar, enfront de noms 24 de
buides als centres privats). Fins i tot amb la necessitat de mantenir una certa
fexibilitat per a situacions demergncia, s xocant descobrir que, mentre el
programa municipal fnana 155 places en pensions, hi hagi 51 places buides
als seus centres.
Qui dorm al carrer?
142
Centre residencial Tipus de centre residencial (CR) Total persones acollides
1
Capacitat dacollida
2 3
Taxa docupaci Places lliures
CEL Santa Llusa Marillac CR de convalescncia 28 34 94,1% 6
Pensi (Santa Llusa Marillac) Pensions 3 - - -
Pisos dinclusi (Santa Llusa Marillac) Pisos dinclusi 30 36 83,3% 6
Llar Ronda (Asss) CR dinclusi 6 6 100,0% 0
Pensi (Asss) Pensions 7 - - -
Pisos tutelats (Asss) Pisos dinclusi 8 8 100,0% 0
Llar Santa Isabel CR dinclusi 2 2 100,0% 0
Pensi (Arrels) Pensions 53 - - -
Pisos (Arrels) Pisos dinclusi 30 30 100,0% 0
Llar Ronda (Arrels) CR dinclusi 3 3 100,0% 0
Llar Pere Barns (Arrels) CR dinclusi 29 30 96,7% 1
Llar de Pau CR de convalescncia 24 25 96,0% 1
Pisos (Llar de Pau) Pisos dinclusi 7 8 87,5% 1
Pensi (Critas) Pensions 31 - - -
Pisos (Caritas) Pisos dinclusi 40 44 90,9% 4
Habitatges (Critas) CR dacollida temporal 24 24 100,0% 0
Alberg Sant Joan de Du CR dinclusi 45 50 90,0% 5
Subtotal titularitat privada
Sense places a les pensions 276 300 92,0% 24
Amb places a les pensions 370 300 123,3% -
CRAB Meridiana CR datencions bsiques 38 40 95,0% 2
CRAB Horta CR datencions bsiques 30 30 100,0% 0
Pisos (Ajuntament) Pisos dinclusi 25 39 64,1% 14
SAN Sant Gervasi CR dacollida temporal 58 60 96,7% 2
SAN Zona Franca CR dacollida temporal 118 120 98,3% 2
Can Planas CR dinclusi 39 50 78,0% 11
SAN Almogvers CR dacollida temporal 80 100 80,0% 20
Taula 4.12. Persones acollides la nit del 12 de mar de
2008 als recursos residencials de la Xarxa dAtenci a
les Persones sense Sostre.
Qui dorm al carrer?
143
Centre residencial Tipus de centre residencial (CR) Total persones acollides
1
Capacitat dacollida
2 3
Taxa docupaci Places lliures
CEL Santa Llusa Marillac CR de convalescncia 28 34 94,1% 6
Pensi (Santa Llusa Marillac) Pensions 3 - - -
Pisos dinclusi (Santa Llusa Marillac) Pisos dinclusi 30 36 83,3% 6
Llar Ronda (Asss) CR dinclusi 6 6 100,0% 0
Pensi (Asss) Pensions 7 - - -
Pisos tutelats (Asss) Pisos dinclusi 8 8 100,0% 0
Llar Santa Isabel CR dinclusi 2 2 100,0% 0
Pensi (Arrels) Pensions 53 - - -
Pisos (Arrels) Pisos dinclusi 30 30 100,0% 0
Llar Ronda (Arrels) CR dinclusi 3 3 100,0% 0
Llar Pere Barns (Arrels) CR dinclusi 29 30 96,7% 1
Llar de Pau CR de convalescncia 24 25 96,0% 1
Pisos (Llar de Pau) Pisos dinclusi 7 8 87,5% 1
Pensi (Critas) Pensions 31 - - -
Pisos (Caritas) Pisos dinclusi 40 44 90,9% 4
Habitatges (Critas) CR dacollida temporal 24 24 100,0% 0
Alberg Sant Joan de Du CR dinclusi 45 50 90,0% 5
Subtotal titularitat privada
Sense places a les pensions 276 300 92,0% 24
Amb places a les pensions 370 300 123,3% -
CRAB Meridiana CR datencions bsiques 38 40 95,0% 2
CRAB Horta CR datencions bsiques 30 30 100,0% 0
Pisos (Ajuntament) Pisos dinclusi 25 39 64,1% 14
SAN Sant Gervasi CR dacollida temporal 58 60 96,7% 2
SAN Zona Franca CR dacollida temporal 118 120 98,3% 2
Can Planas CR dinclusi 39 50 78,0% 11
SAN Almogvers CR dacollida temporal 80 100 80,0% 20
Taula 4.12. Persones acollides la nit del 12 de mar de
2008 als recursos residencials de la Xarxa dAtenci a
les Persones sense Sostre.
Qui dorm al carrer?
144
En el conjunt de la xarxa, les 913 persones que van ser acollides ho van
fer majoritriament en centres residencials collectius (el 57,4%), mentre que
en habitatges sota la forma general de pisos dinclusi (tutelats, supervisats,
amb suport social, etc.) amb prou feines si va rebre allotjament el 15,3% de
les persones sense llar. En canvi, la utilitzaci de pensions va servir per allot-
jar el 27,3% de la gent sense llar, un percentatge sens dubte sorprenentment
alt (vegeu el grfc segent).
Centre residencial Tipus de centre residencial (CR) Total persones acollides
1
Capacitat dacollida
2 3
Taxa docupaci Places lliures
Pensions Ajuntament Pensions 155 - - -
Subtotal titularitat pblica

Sense places a les pensions 388 439 88,4% 51
Amb places a les pensions 543 439 123,7% -
Total
Sense places a les pensions 664 739 89,9% 75
Amb places a les pensions 913 739 123,5% --
1. Recompte realitzat pel Programa de Atenci a les Persones sense Sostre. Ajuntament de Barcelona.
2. Balan 2006 del Programa i de la Xarxa dAtenci Social a Persones sense Sostre
3. Comunicaci personal amb les entitats
Qui dorm al carrer?
145
Centre residencial Tipus de centre residencial (CR) Total persones acollides
1
Capacitat dacollida
2 3
Taxa docupaci Places lliures
Pensions Ajuntament Pensions 155 - - -
Subtotal titularitat pblica

Sense places a les pensions 388 439 88,4% 51
Amb places a les pensions 543 439 123,7% -
Total
Sense places a les pensions 664 739 89,9% 75
Amb places a les pensions 913 739 123,5% --
1. Recompte realitzat pel Programa de Atenci a les Persones sense Sostre. Ajuntament de Barcelona.
2. Balan 2006 del Programa i de la Xarxa dAtenci Social a Persones sense Sostre
3. Comunicaci personal amb les entitats
Qui dorm al carrer?
146
En els grfcs segents es poden comparar els diferents models que es do-
nen a lactuaci en matria dallotjament per a persones sense llar que por-
ten a terme els centres municipals i els diniciativa social. Les dues terceres
parts de les places de titularitat pblica se centren en centres residencials
collectius, i sobretot en centres que es limiten a acollir temporalment (prc-
ticament la meitat de totes les places pbliques), alhora que es continuen fent
servir molt les pensions (28,5%) i es fa un s molt escs de lallotjament en
habitatges (noms un 4,6% en pisos dinclusi). Ens trobem, en canvi, que
entre les entitats diniciativa social, encara que tamb prevalen lallotjament
en centres collectius, ho fan en una proporci molt ms petita (43,5%) i
shan especialitzat sobretot en estades ms llargues (un 23,0% en centres
residencials dinclusi i un 14,1% en centres de convalescents), mentre que
han redut lacollida temporal a un 6,5% de la capacitat. Aquesta utilitzaci
ms petita dels equipaments collectius sexplica perqu, si b continuen fent
servir fora les pensions (25,4%), han donat un fort impuls a lallotjament
en pisos, fns al punt que shi alberga prcticament un ter de les persones
que acullen (31,1%).
Qui dorm al carrer?
147
Qui dorm al carrer?
149
5. VOLUNTARIS PER UNA NIT
La metodologia que es fa servir en les s-nights (street night o survey night)
implica que hi participi un nombre considerable de voluntaris disposats a
recrrer els carrers de la ciutat a la recerca (i no noms recompte) de les
persones sense llar que pernocten a la intemprie.
39
Aquesta collaboraci
suposa alguna cosa ms que lacompliment duna mera funci instrumental
per fer una tasca, ja que contribueix decisivament a atnyer lobjectiu de sen-
sibilitzar lopini pblica sobre un problema encara poc conegut, amb unes
causes i unes solucions que, en alguna mesura, ens interpellen a tots.
5.1. Sentit i funci del voluntariat en les s-nights
Efectivament, la participaci de voluntaris en loperaci dun recompte
censal nocturn de persones sense sostre suposa un exercici daproximaci
a una qesti encara distant i poc visibilitzada per la immensa majoria dels
ciutadans, per ms que les seves manifestacions ms cridaneres i estereotipa-
des es mostrin quotidianament a tots als carrers de les nostres ciutats. Com
b explica la teoria de linvisible, una mateixa cosa pot passar desapercebuda
tant per excs com per defecte. Lanonimat i els estils de vida de les grans
urbs acaben per arraconar i obviar, de tan evident, la presncia de gent so-
litria en condicions dextrema indigncia a les voreres o bancs de les seves
vies. Mentre que la presncia menys cridanera i ms oculta dels altres que,
vivint al lmit, fugen dexposar-se a les mirades dels altres converteix en
inexistent un fet que, no obstant aix, tamb habita en aquests llocs.
Daltra banda, la idea, tradicionalment estesa, que redueix el problema de
les persones sense llar a una qesti merament essencialista (sser un sense
llar), fxant les seves causes en conductes i actituds de caire merament indi-
vidual, i fns i tot moral, sense tenir en compte altres factors de tipus ms
39. En la literatura nord-americana es poden trobar les principals obres que desenvolupen la tasca del . En la literatura nord-americana es poden trobar les principals obres que desenvolupen la tasca del
voluntariat en les s-nights; entre aquestes cal destacar linforme elaborat per Thurnham, Wilson i Burt per
al US Department of Housing and Urban Development of Community Planning and Development (2006).
Qui dorm al carrer?
150
estructural o sociorelacional, ha infut en el fet cert danar arraconant, com
a estrany i ali, un fenomen social cada vegada ms present en les nostres so-
cietats complexes. Daquesta manera, els ms despossets i pobres de la nos-
tra societat han acabat per convertir-se en una mena de casta dintocables,
amb una imatge que es presenta distant i desenfocada a la mirada de la resta
dels ciutadans. Amb aquesta concepci ontolgica, lestereotip i la incul-
paci
40
shan inscrit com a llegenda o missatge bsic (ser un rodamn, un
captaire, un indigent per prpia tria o a conseqncia duna manera poc
adequada de captenir-se en la vida) amb el qual es concep un fenomen
social mpliament desconegut, extremadament singularitzat (perqu s di-
ferent i atpic de la norma social) i, de vegades, agressivament rebutjat.
Aquest rebuig t la ra dsser en el fet que els qui no tenen un lloc propi en
la societat, aquests que han vist com sesfondraven els vincles socials que do-
naven sentit a la seva existncia, ens retornen en la seva mirada la incertesa,
cada vegada ms certa en les nostres societats del risc, de no ser ms que un
lloc un cos sense residncia, deixalles segregades en racons oblidats,
cossos caiguts sense destinaci
41
.
En aquest context una investigaci daquesta ndole ens confronta da-
vant un doble repte: el ms operatiu comporta intentar que hi participi un
nombre sufcient de voluntaris que, distributs per grups i zones de la ciutat,
mostrin la realitat que es vol estudiar, tal com es presenta a la via pblica de
les nostres ciutats. I un altre, si es vol ms transcendental, que consisteix a
fer ms visible i prxima una realitat urbana, i humana, que t a veure amb la
fracci ms extrema de lexclusi social, aquella en qu es cristallitzen de la
manera ms rotunda els avatars objectius i subjectius de la nostra poca.
Afrontar aquest doble repte suposa una empresa de tan abast que no-
ms es pot dur a terme grcies a la mateixa naturalesa del subjecte investi-
gador daquest tipus destudis: els voluntaris. Aquests, a tall dinvestigador
40. El procs dinculpaci de la vctima s el mecanisme pel qual es fa caure la crrega de la culpa sobre . El procs dinculpaci de la vctima s el mecanisme pel qual es fa caure la crrega de la culpa sobre
la vctima i es desresponsabilitza, i es justifca, lagressor. En aquest cas el mecanisme consisteix a culpa-
bilitzar lexcls de la seva situaci, fet que comporta la desresponsabilitzaci social.
41. Gallano (2006) . Gallano (2006)
Qui dorm al carrer?
151
collectiu, degudament instruts i assessorats per investigadors experts que
aporten coordinaci i pautes metodolgiques, transmeten un carcter pecu-
liar a la investigaci i la doten duna potencialitat que permet la consecuci
de tres tasques principals: 1. la realitzaci efectiva de loperaci censal; 2. el
descobriment duna realitat ms enll dels llocs comuns i les imatges ms
estereotipades; 3. la contribuci a lmbit de la sensibilitzaci de lopini
pblica.
A ms, la participaci puntual en la nit del recompte permet als volunta-
ris conixer les institucions i organitzacions socials que treballen en latenci
i inserci de les persones sense llar, fet que els obre la porta a una futura
collaboraci en els processos dintervenci social que aquestes porten a ter-
me. Aquesta qesti ha estat expressament assenyalada i valorada pels parti-
cipants de la nit del recompte de Barcelona. Com que sn les organitzacions
socials que treballen amb persones sense llar menys conegudes, en general,
que altres dedicades a collectius de poblaci ms prxims i integrats social-
ment (discapacitats, infncia, joves, gent gran, etc.), aquest tipus doperacions
s molt til a lhora de difondre la seva missi o de captar nous voluntaris. En
paraules duna de les voluntaries la qesti pot resumir-se aix:
Tenir contacte amb persones que la vida els ha canviat dun dia per
laltre La veritat ho he comentat a les meves companyes, comenar
alguna activitat per intentar ajudar la gent sense llar.
42
La captaci de voluntaris per a loperaci del recompte censal a Barcelona
es va fer mitjanant la difusi de lesdeveniment a travs de les entitats que
constitueixen la Xarxa dAtenci a Persones sense Sostre i lObra Social de
Caixa Catalunya, que van distribuir una carta per correu electrnic als volun-
taris i a les organitzacions afns, i la promoci de la investigaci a la pgina
web de Caixa de Catalunya en qu, a ms, es va penjar una ftxa dinscripci
per a tots els qui hi volguessin participar. Lobjectiu de trobar una quantitat
sufcient de voluntaris, que permets pentinar, en grups de treball, gaireb
42. Cita extreta de les respostes del . Cita extreta de les respostes del Qestionari davaluaci del recompte nocturn.
Qui dorm al carrer?
152
tots els districtes de la ciutat, va poder resoldres de manera satisfactria
quant al nombre defectius i els temps de reclutament. El fet que la llista de
captaci de voluntaris hagus de ser tancada al cap de pocs dies destar ope-
rativa suposa un signe evident de la vitalitat de la ciutadania de Barcelona.
En termes quantitatius, de la confrontaci fnal entre el nombre de partici-
pants (708 voluntaris) i el de persones sense sostre comptades directament
(634), es pot concloure que almenys per cada persona en situaci de carrer
(sense sostre) es pot trobar un voluntari disposat a collaborar en la investi-
gaci i descobriment del problema.
Daltra banda, els relats emesos pels voluntaris a travs del Qestionari
davaluaci del recompte nocturn (vegeu lannex 2) permeten constatar fns a quin
punt la funci i el sentit de la seva participaci (no noms comptar, sin
anar a la trobada duna realitat encara molt desconeguda, amb tot el que aix
implica) han quedat plenament exercits i desenvolupats durant la investiga-
ci. Acostar-se a la fracci ms empobrida i desatesa de lexclusi social i
contribuir en la tasca de la sensibilitzaci de lopini pblica, semblen dos
objectius plenament aconseguits en aquesta primera edici de recompte de
persones sense sostre a Barcelona.
5.2. Qui hi va participar com a voluntari?
Per participar en loperaci censal del recompte de persones sense sos-
tre a Barcelona els voluntaris havien demplenar una ftxa dinscripci que
contenia 11 camps dinformaci,
43
sobre qestions com dades bsiques dels
participants, districte de residncia, edat, activitat principal, si collaboraven
amb alguna entitat social i de quina manera, experincia prvia en latenci
a les persones sense llar, etc. Les dades que es refecteixen en aquest epgraf
shan elaborat mitjanant lanlisi de la base de dades confeccionada a partir
daquesta ftxa.
43. Vegeu lannex 1. . Vegeu lannex 1.
Qui dorm al carrer?
153
En loperaci censal de persones sense sostre (PAC-2008) hi van partici-
par 708 voluntaris. Aquesta xifra s molt destacable si recordem qu hem dit
sobre com ns de distant i que poc que es visibilitza encara en els nostres
dies el problema que tractem. A ms, la dada es fa encara ms signifcativa
si es t en compte el procs de captaci dels voluntaris, en qu van ser su-
fcients 11 dies perqu la llista de participants es tanqus anticipadament
perqu ja shavien aconseguit els 700 voluntaris que es requerien segons la
planifcaci metodolgica, i amb la fnalitat de no seguir sumant una quanti-
tat tan crescuda de persones que fes difcilment viable la participaci activa
en la nit del recompte.
Si comparem la participaci de voluntaris a Barcelona amb la daltres ciu-
tats en qu tamb shan fet recomptes de persones sense sostre el 2008,
com s el cas de Madrid,
44
sobserva que Barcelona supera mpliament en
nombre de voluntaris Madrid, que va tenir la collaboraci de 457 persones.
I, de la comparaci entre la participaci de voluntaris i el total de poblaci
de cadascuna daquestes ciutats, sobserva que la taxa de Barcelona (0,44 per
1.000 habitants) supera clarament la de Madrid (0,14 per 1.000).
44. . II recuento censal de personas sin techo en Madrid. Foro Tcnico de Personas sin Hogar. Ajuntament de
Madrid (28 de febrer del 2008).
Barcelona Madrid
N de voluntaris 708 457
Poblaci 1.595.110
1
3.132.463
2
Taxa de participaci 0,44 0,14
Fitxa dinscripci de voluntaris. 2008
1. Anuari Estadstic de Barcelona (1/1/2007)
2. Instituto de Estadstica de la Comunidad de Madrid.
Taula 5.1. Taxes de participaci de voluntaris
a Madrid i Barcelona
Qui dorm al carrer?
154
Centrant-nos en el cas de Barcelona, la rtio de voluntaris (708) per per-
sones sense sostre trobades (634) mostra un saldo a favor dels primers.
Daquesta manera, com ja hem dit, almenys per cada persona sense sostre
trobada es va tenir la collaboraci dun voluntari disposat a implicar-se, al-
menys per una nit, en el problema. En aquest sentit, si acceptem considerar
la participaci ciutadana en un esdeveniment daquesta naturalesa com un
indicador de la vitalitat del teixit social de la ciutat, no hi hauria cap mena de
dubte que la ciutadania de Barcelona es va mostrar la nit del 12 de mar del
2008 certament solidria, sollcita i vigorosa.
El 60,5% dels voluntaris la nit del recompte de Barcelona van ser do-
nes, que van superar en ms de 20 punts percentuals els homes (39,4%).
Aquestes proporcions no fan sin confrmar la tendncia general de la
composici del voluntariat social tant a Catalunya com a altres comunitats
autnomes i la daltres recomptes de persones sense sostre fets a Espanya,
com el que es va organitzar a Madrid un mes abans (febrer del 2008), en
qu les dones van arribar a una taxa del 70,0%.
Qui dorm al carrer?
155
Ledat mitjana dels voluntaris va ser de 40 anys. Aquesta mitjana estadsti-
ca s representativa duna participaci, per grups dedat, fora equilibrada.
45

Tot i que, com es pot observar a la taula segent, prevalen les cohorts dedat
joves (gaireb la meitat dels voluntaris comptava menys de 35 anys), la ve-
ritat s que la resta de grups t una presncia signifcativa. Per exemple, cal
destacar els 43 participants amb ms de 66 anys, o els 73 voluntaris entre 56
i 65 anys. En aquest sentit, el recompte a Barcelona ha aconseguit captar un
voluntariat ms representatiu del conjunt de la demografa de la ciutat que
no daltres, com el de Madrid, en qu ledat mitjana va ser de 29 anys.
Estant el fenomen del voluntariat fortament marcat per la joventut, s
exemplar la diversifcaci per edats que es va aconseguir aquesta vegada, so-
bretot si es t en compte que la seva participaci implicava una activitat fsica
i un horari (recrrer durant la nit mplies rees de la ciutat) que en principi
podia dissuadir els ms madurs.
45. Coefcient de variaci de Pearson: 0,36. . Coefcient de variaci de Pearson: 0,36.
Edat N de voluntaris % % acumulat
18-25 anys 108 17,8 17,8
26-35 anys 180 29,7 47,4
36-45 anys 116 19,1 66,6
46-55 anys 87 14,3 80,9
56-65 anys 73 12,0 92,9
66 i ms 43 7,1 100,0
Total 607
1
100,0
Fitxa dinscripci de voluntaris. 2008
1. No sinclouen els voluntaris que no van omplir aquest camp a la ftxa dinscripci
Taula 5.2. Distribuci dels voluntaris segons la edat
Qui dorm al carrer?
156
Quant a la comparaci entre la mitjana dedat pel gnere, els homes (40,7
anys) solament superen en un any les dones (39,5 anys). La distribuci en
cadascun dels trams dedat tampoc va ser signifcativament diferent segons
el gnere.
LEixample (19,0%) i Sarri-Sant Gervasi (16,7%) sn els districtes de
Barcelona que aporten un nombre ms elevat de voluntaris. Gaireb un ter
dels voluntaris viuen en aquests dos districtes. Sumats als de Grcia i Ciutat
Vella, aquests sols apleguen ms de la meitat dels voluntaris.
Gnere Edat mitjana
Dones 39,5
Homes 40,7
Edat mitjana 40,0
Fitxa dinscripci de voluntaris. 2008
Taula 5.3. Edat mitjana dels voluntaris segons gnere
Qui dorm al carrer?
157
Si es compara el percentatge de voluntaris que aporta cada districte amb
el pes de poblaci que cadascun suposa respecte de la poblaci total del
municipi de Barcelona, lEixample, Sarri-Sant Gervasi, Grcia i Ciutat Vella
fan una contribuci de voluntariat superior a la del seu pes demogrfc, es-
pecialment el districte de Sarri-Sant Gervasi. Les Corts segueix la mateixa
dinmica per duna manera molt ms suau. Per contra, la proporci de
voluntaris dHorta-Guinard, Sant Mart i Sants-Montjuc se situa per sota
del seu pes demogrfc, i les diferncies saccentuen encara ms en el cas de
Nou Barris i Sant Andreu.
Districte N de voluntaris % % acumulat
Eixample 117 19,0 19,0
Sarri-Sant Gervasi 103 16,7 35,8
Grcia 62 10,1 57,7
Ciutat Vella 56 9,1 66,8
Horta-Guinard 44 7,2 74,0
Sant Mart 43 7,0 81,0
Sants-Montjuc 39 6,3 87,3
Les Corts 38 6,2 93,5
Nou Barris 25 4,1 97,6
Sant Andreu 15 2,4 100,0
Otros (Fora Barcelona) 73 11,9 47,6
Total 615 100,0
Fitxa dinscripci de voluntaris. 2008
Taula 5.4. Distribuci dels voluntaris per districte
de residncia
Qui dorm al carrer?
158
Districte % de voluntaris % de poblaci
1
Eixample 19,0 16,5
Sarri-Sant Gervasi 16,7 8,8
Grcia 10,1 7,6
Ciutat Vella 9,1 7,0
Horta-Guinard 7,2 10,6
Sant Mart 7,0 13,9
Sants-Montjuc 6,3 11,2
Les Corts 6,2 5,2
Nou Barris 4,1 10,3
Sant Andreu 2,4 8,9
1. Font: Anuari Estadstic de Barcelona 2007. Poblaci a 1/1/2006.
Taula 5.5. Distribuci dels participants segons el pes
demogrc dels districtes de Barcelona
Qui dorm al carrer?
159
Quant al tipus dactivitat que desenvolupen quotidianament els partici-
pants del recompte, la majoria absoluta (64%) est composta per treballa-
dors, fet que es correspon amb la maduresa de ledat mitjana indicada ms
amunt. I un 19% senquadra sota la categoria altres, formada majoritria-
ment per jubilats i mestresses de casa. Per acabar, els estudiants suposen un
sis dels participants.
Qui dorm al carrer?
160
La major part dels voluntaris (66,9%) collabora amb alguna entitat social.
Aquest tret del perfl dels voluntaris participants en el recompte obeeix en
gran mesura a les preferncies expressades per alguna de les institucions
que van participar en el desenvolupament del recompte nocturn, que des
del principi va assenyalar la convenincia de fomentar especialment la parti-
cipaci dels voluntaris dentitats socials que tinguessin certa experincia en
latenci a persones sense llar. En tot cas, sembla lgic pensar que el fet que
la gran majoria dels voluntaris fossin duna manera o daltra collaboradors
dalguna entitat social ha facilitat el bon desenvolupament del recompte.
Daquesta manera la sensibilitat social i lhbit participatiu van contribuir
que la tasca es desenvolups amb gran rigor i sentit de la responsabilitat.
Qui dorm al carrer?
161
La forma de collaboraci ms nombrosa dels participants en les entitats
socials s la voluntria (59,0%), si b no cal oblidar que un 19,9% dels par-
ticipants t experincia en qualitat de treballador daquestes organitzacions.
Finalment gaireb un 20% collabora amb alguna entitat social per mitj de
donacions o pagant quotes com a soci.
Una mica ms dun ter dels voluntaris (39,9%) ja tenia alguna mena
dexperincia amb persones sense llar. De les 618 persones sobre les quals
sha pogut recaptar informaci sobre lexperincia amb persones sense llar,
el 60,2% no havia treballat ni collaborat mai en lmbit de les persones sen-
Collabora amb alguna entitat social N de voluntaris %
S 413 66,9
No 204 33,1
Total 617 100,0
Fitxa dinscripci de voluntaris. 2008
Taula 5.6. Distribuci dels voluntaris segons
si collaboren amb entitats socials
Tipus de collaboraci N de voluntaris %
Voluntari 287 59,0%
Treballador 102 20,9%
Donant 54 11,1%
Soci 43 8,8%
Total 486 100,0%
Fitxa dinscripci de voluntaris. 2008
Taula 5.7. Distribuci dels voluntaris segons la
manera en qu collaboren amb les entitats socials
Qui dorm al carrer?
162
se llar, i el 39,8% restant declara que ho ha fet alguna vegada en aquest sector
dactivitat. Aquestes proporcions van possibilitar la presncia de personal
experimentat en tots els equips del recompte i en la coordinaci daquests,
al mateix temps que donaven loportunitat de descobrir el problema de les
persones sense llar als qui hi tenien menys experincia.
5.3. La nit del recompte: desmiticaci, organitzaci
i experincia
Per explicar lexperincia de la nit del recompte, tal com la van viure els
voluntaris, en aquest i en els epgrafs segents daquest captol sanalitzen
les respostes al Qestionari davaluaci del recompte nocturn PAC 2008
46
que
van donar els mateixos participants a la f de lesdeveniment. Aquest qes-
tionari estava format per 14 preguntes relacionades amb la valoraci de
lexperincia viscuda la nit del recompte, les qestions ms ben i ms mal
valorades, la qualifcaci de diferents aspectes relacionats amb lorganitzaci,
alguns suggeriments per a edicions futures i la disponibilitat per participar
en nous recomptes.
Una primera aproximaci a les valoracions dels voluntaris es pot obtenir a
partir de les respostes a la pregunta 2 del qestionari, en qu es podien escriure
46. El . El Qestionari davaluaci del recompte nocturn PAC 2008 el van emplenar els mateixos participants de la
nit del recompte quan van acabar les seves rutes de treball (vegeu lannex 2).
Experincia N de voluntaris % sobre el total
No t experincia 372 60,2%
T experincia 246 39,8%
Total 618 100,0%
Fitxa dinscripci de voluntaris. 2008
Taula 5.8. Distribuci dels voluntaris segons la seva
experincia amb persones sense llar
Qui dorm al carrer?
163
les impressions generals sobre com va transcrrer la nit del recompte (pregun-
ta 2: Des del teu punt de vista, i en termes generals, com ha transcorregut
el recompte?). Les respostes emeses per 616 participants que van respondre
aquesta qesti estan relacionades principalment amb tres dimensions. La pri-
mera es refereix a la imatge i a lestereotip clssic de les persones sense llar i a
la desmitifcaci que en bona mesura sen va fer la nit del recompte. La segona
alludeix a la manera com es va organitzar la mateixa operaci del recompte. I,
fnalment, la tercera dimensi t a veure amb la valoraci de lexperincia com
a esdeveniment personal viscut pels voluntaris. Fent un tractament de totes
les respostes i reduint-les a aquests tres eixos principals obtenim lestimaci
quantitativa que apareix a la taula segent.
47
a) Desmitifcaci: trencar estereotips
Com es pot observar a la taula anterior, ms de la meitat (50,9%) dels
qui responen aquesta pregunta assenyalen la dimensi relacionada amb la
imatge percebuda sobre les persones sense llar. Una operaci com la del
47. El tractament de les respostes a les preguntes obertes, i la reducci a un seguit de categories tancades . El tractament de les respostes a les preguntes obertes, i la reducci a un seguit de categories tancades
per quantifcar-les desprs, sha elaborat amb el mdul danlisi de contingut del programa informtic
estadstic Sphinx Survey.
Nombre de
respostes
%
Imatge de les persones sense llar 311 50,9%
Organitzaci del Recompte 274 44,8%
Experincia personal 77 12,6%
Altres 32 5,2%
Total de respostes 694
Qestionari davaluaci del Recompte nocturn. 2008
1. La suma dels percentatges s diferent de 100 en funci de les respostes mltiples.
Taula 5.9. En termes generals, com ha transcorregut
el recompte?
1
Qui dorm al carrer?
164
recompte censal de persones sense sostre ajuda a desmuntar aquesta imatge
estereotipada. La percepci social del fenomen de la gent sense llar en bona
mesura est ancorada en una visi tpica i limitada de la qesti, que t com
a imatge i referent central lhome solitari i malgirbat que vaga o pidola pels
carrers de les ciutats. Es tracta duna fgura tradicionalment associada a una
conducta desviada, anmala i marginal, que pot fregar les conductes peri-
lloses, agressives o fns i tot delictives.
48
Certament, en limaginari social, les
persones sense llar solen suscitar un sentiment de recel, de certa inseguretat
i intranquillitat, quan la veritat s que els estudis sobre violncia i gent sense
llar demostren una vegada i una altra que sn precisament ells els receptors
duna violncia fsica i estructural sense cap contrapartida.
49
Amb aquest tel de fons, un dels aspectes ms reveladors i interessants
de lexperincia viscuda pels voluntaris s la sensaci que desprs de la con-
versa cara a cara amb les persones sense sostre (amb el qestionari com a
vehicle de comunicaci), es trenca una part daquest mite. En paraules dun
dels voluntaris lexperincia sobretot ha servit per trencar estereotips. Els
estereotips construts a cpia de desconeixement habitualment serveixen per
protegir-nos dun problema social que creiem, i volem, distant i ali. Daquesta
manera tractem de posar fora de perill una suposada unitat i coherncia lliure
dinseguretats i abismes, estrangeries, en suma, de lhome modern
50
.
Enfront del prejudici de la inseguretat que, en principi, limaginari
collectiu pot sostenir, sobretot quan la trobada amb la gent sense sostre
es fa en horari nocturn, el substantiu repetit ms vegades en les respos-
tes a la pregunta 2 s tranquillitat, esmentat 209 vegades (b, tranquil,
48. En aquest sentit cal tenir en compte que una part important de la tradici sociolgica i antropolgica . En aquest sentit cal tenir en compte que una part important de la tradici sociolgica i antropolgica
sha ocupat destudiar el fenomen de la gent sense llar (homelessness) vinculant-lo a lanlisi de la desviaci
social i de les conductes inadaptades i marginals (sociologia de la desviaci). Daltra banda, la falta secular
duna poltica social que afronti el problema sovint sha substitut per mesures repressives i fns i tot
policaques. Esmentem a tall dexemple la Llei de ganduls i malfactors, per no remuntar-nos ms enrere
en el temps, o moltes de les ordres municipals actuals que netegen de gent sense sostre els carrers de
les nostres ciutats.
49. De les 85 persones sense sostre mortes a Espanya el 2006, el 23% va morir per agressions (violncia . De les 85 persones sense sostre mortes a Espanya el 2006, el 23% va morir per agressions (violncia
directa; Ruiz Farrona, J., 2007).
50. Kristeva (1991) . Kristeva (1991)
Qui dorm al carrer?
165
molt tranquilla, tranquillament sense problemes, sense novetat, amb
tranquillitat, molt tranquil, sense imprevistos, tranquil, fuid, sense in-
cidncies, amb tranquillitat),
51
i caldria afegir-nhi daltres associats al seu
camp semntic, com els segents: sense incidncies (77), sense proble-
mes (40), amb normalitat (24).
En el context dels relats dels voluntaris del recompte, aquests adjectius
fan referncia a labsncia del perill que podria desprendres dun suposat
mn de captaires i vagabunds que, com una mena Cort de Miracles (recrea-
da per la literatura de segles passats, per que en alguna mesura persisteix
encara en els nostres dies), simbolitzaria una frontera imaginria entre un
mn legtim dordre i un altre de condemnable basat en el desordre, la pi-
cardia, lengany i el malviure. Aquests referents avui dia encara impregnen
un imaginari social, que pressuposa en la gent del carrer un mn inquietant
i fns i tot amenaador. La sorpresa consisteix precisament a descobrir que
aquestes persones no comporten en la prctica aquesta amenaa (caminar
pels carrers de la zona i no tenir por, al contrari, tranquil i sense perill),
i que, lluny dadoptar actituds frontalment poc inclinades o agressives, la
gent sense sostre collabora i es mostra disposada a conversar i relatar la seva
experincia malgrat la sensaci dintromissi en la seva intimitat, dinvasi
del seu espai personal, que les entrevistes poden suscitar (tranquil, sense
cap incidncia, a gust amb lequip de recompte, i amb la collaboraci de les
persones que dormen al carrer, de manera bastant natural, les persones
tenien ganes de participar tot i no ser gaire oberts).
Enfront de tanta anomalia imaginria, levidncia aporta normalitat,
absncia dincidncies i problemes (sense incidncies, sense incidncies
a la nostra zona, b, amb total normalitat, sense problemes, molt agra-
dable i amb calidesa, sense problemes, plcid, sense incidncies, amb
normalitat, tenint en compte les circumstncies de lactivitat, amb nor-
malitat, cap incident, tranquil), de manera que el collectiu sense sostre
51. Tots els textos entre cometes sn cites textuals extretes del . Tots els textos entre cometes sn cites textuals extretes del Qestionari davaluaci del recompte nocturn.
Qui dorm al carrer?
166
comena a semblar una mica ms com i proper a la resta dels ciutadans.
A partir daquest instant, entendre el problema social de les persones sense
llar com una situaci producte dun seguit de circumstncies i successos
vitals (personals, relacionals, socials), i no com una qesti ontolgica,
i moralment reprovable, pot obrir-se pas en la conscincia, per afavorir
actituds i compromisos ciutadans ms propers i conscients (conixer una
realitat dels sense sostre a Barcelona, i veure que sn gent com nosaltres
per que per circumstncies especials sn al carrer).
b) Organitzaci
Passant a un terreny ms operatiu, lexperincia del recompte censal de perso-
nes sense sostre a parer dels voluntaris ha tingut un element clau: lorganitzaci.
Com es pot observar a la taula 5.9 un 44,8% dels voluntaris han incidit duna
manera o altra en aquesta qesti. Les expressions b, molt b, apareixen
una vegada i una altra, referint-se a la planifcaci i gesti general del recompte, o
a lorganitzaci i coordinaci de cada equip de treball (molt ben organitzat per
lorganitzaci i el grup, ben organitzat, ha estat fcil, ben organitzat i sense
cap tipus de complicaci). Tamb tot sovint la qesti organitzativa fa allusi
a aspectes estrictament relacionats amb el mtode emprat en la investigaci per
obtenir la informaci que es pretenia. En aquest ltim sentit, noms la idea de
recrrer els carrers de la ciutat i tenir loportunitat dentrevistar la gent del ca-
rrer sembla una metodologia dinvestigaci prou nova i atractiva per convocar
linters i lesfor dun bon nombre de ciutadans, tant en aquesta com en futures
edicions (haver collaborat en una experincia innovadora en aquest pas, la
participaci en una experincia diferent, interessant daprenentatge personal).
c) Experincia
La participaci en el recompte de persones sense sostre ha signifcat per als
voluntaris una font dexperincies personals, que en gran part t a veure amb
la metodologia emprada en la mateixa investigaci, la qual els ha perms una
trobada breu per enormement signifcativa amb la gent sense llar i amb tots
Qui dorm al carrer?
167
els qui van estar disposats a collaborar-hi, per una nit, en favor de la fracci
ms desprotegida de lexclusi social (una experincia molt positiva, mha
agradat cooperar-hi, ho considero un gran idea, una bona experincia).
En termes quantitatius, la qesti es tradueix que el 12,6% dels participants
que responen a la pregunta 2 (En termes generals com ha transcorregut el
recompte?) han fet referncia explcita a aquesta experincia personal que va
suposar la nit del recompte (vegeu la taula 5.9).
A parer dels voluntaris lexperincia va estar revestida dun inters i una
singularitat especial, que en primera instncia t a veure amb la novetat duna
experincia no coneguda fns llavors a Barcelona (lexperincia en si mha
semblat molt original). Per lesdeveniment tamb va estar marcat per
cert aire de misteri i aventura (per no aventurisme, ateses les condicions
i cauteles amb qu es va desenvolupar loperaci censal, i lassessorament
transms prviament en les sessions formatives), que es desprn del mateix
objecte destudi. La trobada duna realitat diferent, oculta o semioculta, en-
cara molt desconeguda per a la majoria dels ciutadans. Un mn a part que
histricament limaginari collectiu ha recobert amb una aurola dexotisme
i misteri que envolten els qui se situen als marges de lordre social. Alguns
testimoniatges referits a linters de lexperincia i a aquest carcter dintriga
o daventura que de vegades va arribar a tenir, expliquen aix que diem:
intrigant, aventurer i divertit, crec que ha estat una activitat interessant,
molt interessant, ha estat interessant i molt positiu, tranquil, segur, di-
vertit i enriquidor, molt tranquil i divertit, interessant i enriquidor.
Per acostar-se a descobrir el problema dels sense sostre suposa endinsar-
se en una realitat tan prxima com llunyana en la nostra concepci de lespai
social. Una realitat invisible, laltra cara oculta de la ciutat que tot just si
arriba a captar lobjectiu de la cmera fotogrfca que sol retratar les nostres
ciutats. El recompte censal permet veure alguna cosa daquest costat tan
diferent com hum (una mica de la ciutat desconeguda), aix suposa una
experincia plenament enriquidora (ha estat molt enriquidor tant a des del
punt de vista personal com per conixer la problemtica) que contribueix
Qui dorm al carrer?
168
a fer ms propera la situaci daquests altres vens, els nostres vens del
carrer
52
(perfecte!!, una gran experincia per conixer aquesta realitat del
meu barri, una experincia ben bonica, i tamb una manera per conixer
de ms a prop una realitat diferent, realment, el carrer s ben a prop).
Tamb de lexperincia ressalta la gran capacitat mobilitzadora de
lorganitzaci de lesdeveniment en relaci amb un problema encara poc co-
negut i difs en la nostra societat. Per als participants va resultar estimulant
trobar tanta gent sensible i disposada a collaborar en aquesta causa (b,
molta gent sensibilitzada amb el tema, veure tantes persones unides per
a una mateixa causa, hi ha ms gent que no sembla sensibilitzada amb
el tema). Per el que s veritablement catalitzador, la pea clau perqu els
voluntaris se sentissin plenament satisfets de lexperincia, va ser la mateixa
trama que teixeix lacci voluntria: veures refectit en daltres que compar-
teixen un mateix sentiment de solidaritat, reconixer la riquesa que aporta la
gratutat, advertir els llaos de cooperaci i ajut que es despleguen, trobar-se
amb la mirada amable del company. Sentir, en suma, la fora del grup (molt
bon ambient dins el grup, positivament, el grup especialment b, molta
diversitat, molt enriquidor, tots illusionats, parlant tothom amb tothom,
ens partem per recrrer els carrers o per fer les enquestes, amb naturalitat,
amicalment, molt agradable, bona relaci amb lequip, confana i grans
descobriments, el fet que ens barregem gent amb sostre i sense convoca
gent diferent, joves, grans, homes, dones, de diferents professions, etc.).
Enriquiment personal, una nova realitat per descobrir i solidaritat sn,
doncs, les tres baules que trenen lexperincia dels voluntaris del recompte
de la nit del 12 de mar a Barcelona.
52. Aquesta frase ha estat literalment presa del ttol del llibre de Busquets, S. (2007) . Aquesta frase ha estat literalment presa del ttol del llibre de Busquets, S. (2007)
Qui dorm al carrer?
169
5.4. La trobada dels voluntaris: el sentiment de tothom
a luna
Ms enll de les impressions generals sobre la nit del recompte de persones
sense sostre que hem exposat fns ara, els punts que ms ressalten els volunta-
ris es poden trobar en les respostes a la pregunta 3, que volia aprofundir en els
aspectes ms positius de lexperincia (pregunta 3: Quins destacaries com a
aspectes ms positius daquesta experincia?). Aquesta vegada les dimensions
principals sobre les quals shan articulat les respostes sn: 1. La trobada amb
els altres voluntaris. 2. Loportunitat de conixer el problema i prendren cons-
cincia. 3. La possibilitat dentrar en contacte i parlar amb les persones sense
llar. 4. De nou, la bona organitzaci de loperaci censal, qesti que aquesta
vegada apareix mesclada amb les referncies a aquestes altres dimensions.
Tenint en compte la naturalesa dun estudi com el recompte censal de
persones sense sostre, participar en una experincia com aquesta suposa
una trobada privilegiada amb els altres, els voluntaris, com a investiga-
dor collectiu. Aquest, precisament, suposa lelement vertebrador de tota
lexperincia, sense el qual aquesta no seria ms que una aportaci me-
Nombre de respostes %
La trobada dels voluntaris 304 51,4
Conixer el problema 201 34,0
Parlar amb les persones sense llar 83 14,0
La organitzaci del Recompte 66 11,1
Altres 67 11,3
Total de resposts 721
Qestionari davaluaci del Recompte nocturn. 2008
1. La suma dels percentatges s diferent de 100 en funci de les respostes mltiples.
Taula 5.10. Aspectes ms positius de lexperincia
1
Qui dorm al carrer?
170
rament instrumental, que a penes hauria deixat petjada en cadascun dels
collaboradors. Ms de la meitat (51,4%) de les persones que han respost la
pregunta 3 parlen directament del pes tan decisiu que ha tingut per a ells la
trobada amb els altres voluntaris.
Lescenari del recompte del 12 de mar a Barcelona va aparixer con-
format, en el primer acte, per ms de 700 voluntaris disposats a aportar la
seva feina duna manera desinteressada. La posada en escena al Club Sant
Jordi de lObra Social de Caixa Catalunya va servir per visualitzar la vitalitat
ciutadana i la seva capacitat de resposta solidria. En relaci amb aquesta pri-
mera trobada de tots els voluntaris, molts participants parlen obertament de
sorpresa davant una quota tan important de participaci (sorpresa pel gran
del nombre de voluntaris, el gran nombre de gent que hi ha intervingut,
el gran nombre de voluntaris, la gran participaci, la sorpresa de veure
un nombre tan important de voluntaris, la gran resposta de la gent a una
crida de voluntariat com aquesta), sobretot quan aquest problema social s
encara poc conegut (hi ha ms gent que no sembla sensibilitzada amb el
tema). Aix parla de la gran capacitat mobilitzadora dels organitzadors i de
la xarxa datenci a persones sense llar en conjunt.
En aquesta primera trobada els voluntaris van tenir loportunitat
dintercanviar expectatives i illusions i van escoltar les paraules de diferents
representants de la xarxa publicoprivada datenci a persones sense llar, les
quals van servir de fl enllaador de voluntats. Per, sobretot, aquesta prime-
ra trobada va funcionar com a ltim impuls mobilitzador i de nexe duni
abans de sortir al carrer. Shi va poder constatar lentusiasme, la fora que
transmeten centenars de persones aplegades per una mateixa causa. La tro-
bada prvia al recompte en si mateix va ser un acte de sensibilitzaci dels
voluntaris (gent solidria, alegre, de diferents edats i nivells, experincia
personal molt positiva fns i tot des del punt de vista familiar, la trobada
amb la gent, la sensibilitzaci que aix proposa, veure tantes persones
aplegades per a una mateixa causa, el bon ambient de la gent que ens hem
trobat al Club Sant Jordi i el posterior treball en equip durant el recompte).
Qui dorm al carrer?
171
Precisament, la visualitzaci de tots els voluntaris en un mateix espai va
permetre una presa de conscincia ms ajustada de la magnitud de la inves-
tigaci en qu es participava, fet que al seu torn va atorgar un plus de valor
a la collaboraci de cadascun dels voluntaris (collaborar en un projecte
global, participar en aquest projecte de tals magnituds).
Per els testimonis dels voluntaris insisteixen a relatar lexperincia una ve-
gada els equips van ser al carrer. El treball en equip, la companyonia i la so-
lidaritat sentida dins els grups han marcat defnitivament la seva experincia
(el treball en equip, la relaci amb els companys dequip, la companyonia,
esperit dequip, lesperit de cooperar que tenen els voluntaris, la relaci
amb la gent que hi ha participat, el treball amb equip i lentusiasme).
5.5. Les persones sense llar: la sensaci de mirar duna
altra manera el carrer
La segona dimensi ms important que assenyalen els voluntaris en re-
laci amb els aspectes ms positius de lexperincia del recompte t a veure
amb loportunitat que els ha ofert per conixer la franja ms extrema de
lexclusi social i prendren conscincia. Aix, un 34% dels voluntaris (taula
5.10) assenyalen directament aquesta qesti. En aquest sentit, molts partici-
pants confessen obertament el desconeixement del problema, i deixen veure
que aquest s una barreja de desinformaci i dun cert no voler veure la
realitat (conixer una realitat que ens s desconeguda, mirar de cara una
realitat que coneixem, que existeix, per que hi girem lesquena). Per a ells
haver participat en una experincia daquesta mena suposa una oportunitat
extraordinria en el cam de descobrir, si ms no mnimament, aquesta part
de la ciutat oculta, de vegades, desenfocada daltres, per que existeix (la
possibilitat de reconixer aquesta realitat, poder conixer una realitat des-
coneguda per mi, veure de primera m una realitat existent, conixer
de primera m un problema que noms nhavia sentit a parlar, conixer
motius de viure que tenim al costat i desconeixem).
Qui dorm al carrer?
172
Per els voluntaris del recompte de Barcelona no solament han tingut
loportunitat de veure de prop un problema social, sin de constatar que
es pot fer una altra mirada sobre la realitat de les nostres ciutats (la pos-
sibilitat dacostar-se digual a igual a altres persones, la sensaci de mirar
duna altra manera el carrer, poder veure la ciutat amb uns altres ulls,
de manera que sha pogut descobrir una Barcelona diferent aquesta vega-
da, veure Barcelona de nit, lautntica Barcelona). Per la descoberta,
en principi, no suposa un llast que noms actua devaluant la imatge de
la ciutat, sin ms aviat una aportaci en el cam dassumir una cosa que
requeria que es reconegus i la persistncia de la qual fa absurd lafany
damagar la pols sota la catifa (observar un territori duna manera dife-
rent, tenir una altra visi de la ciutat en qu vivim).
Una altra mirada diferent sobre la ciutat, amb les seves llums i ombres,
que la fa ms complexa, ms veritable i autntica (conixer una realitat ms
de la nostra ciutat, veure un altre aspecte de la zona de la meva ciutat que
el dia no em deixa veure, la possibilitat dacostar-se digual a igual a altres
persones, la sensaci de mirar duna altra manera el carrer), per que alhora
li exigeix un esfor ms gran per eradicar, o almenys atenuar, aquest pro-
blema social les causes i solucions del qual en part intenta esbrinar aquesta
investigaci.
En gran mesura els voluntaris han sentit que han prestat un servei a la
ciutat (ajudar les administracions a tenir informaci correcta, que tens
la sensaci de poder contribuir mnimament a un servei de la ciutat, fer
un servei a la meva ciutat), i es confa en la capacitat de les institucions
i entitats implicades per articular mesures que contribueixin a eliminar pas
a pas el problema. Lesfor invertit en una investigaci daquesta magnitud
ha de tenir necessriament la contrapartida en una poltica publicoprivada
de refor de la prevenci, latenci i la inserci de les persones sense llar.
Per aix, directament o indirectament, els participants exhorten que els re-
sultats de lestudi contribueixin a una efectiva presa de decisions i mesures
(crec que el ms destacat daquesta experincia s que es trobi soluci per
Qui dorm al carrer?
173
a les persones que no tenen sostre, la sensaci que aquest estudi serveixi
per a una alguna cosa important, poder collaborar en el mapa dels sense
llar i confar que serveixi per gestionar ms b).
A ms de descobrir aquesta altra cara de la realitat fns ara certament
allunyada i difusa, lexperincia ha perms als voluntaris aproximar-se a
aquest mn extremadament afectat per la misria i tenir un contacte cara a
cara amb la gent sense llar. Aproximar-shi, tenir-hi contacte, parlar
sn expressions que apareixen abundantment en els relats dels voluntaris
(saber o imaginar-se com viuen la gent sense llar, acostar-se, ni que sigui
una mica, a la seva realitat, acostar-nos a la gent que dorm al carrer,
i adonar-nos que sn gent com tots nosaltres, acostar-nos a aquesta realitat
social, veure la realitat ms de prop, aproximar-se a la realitat dels sense
sostre, la proximitat a una realitat, que, sense participar en experincies
com aquesta, em resulta molt llunyana, acostar-se al que signifca passar nit
rere nit al carrer, nosaltres anem a casa, a dormir... i ells shi queden). Un
14% dels voluntaris que han respost la pregunta 3 sobre els aspectes ms
positius a destacar de lexperincia del recompte censal han esmentat expres-
sament aquesta oportunitat dentrar en contacte i parlar amb les persones
sense sostre (taula 5.10).
La qesti de la proximitat i el contacte no s pas en va si parem esment a
lenorme distncia que encara hi ha entre el ciutad mitj i aquesta franja de
misria humana, dintocables de les grans urbs en qu shan acabat con-
vertint la gent sense sostre. Acostar-se a laltre, mirar de cara el problema,
posar-li cara i reconixer les petjades que la vida ha deixat en el qui parla
explica la seva situaci (identifcar les cares en qu es concreta la falta de
sostre), sn les bases dun mecanisme que anomenem empatia, aquesta
acci per la qual busquem posar-nos en el lloc de laltre per intentar com-
prendre la seva situaci (pensar on podrien viure, intentar posar-me al seu
lloc). Potser no s lempatia el pol oposat de lestereotip sobre el qual pivota
limaginari social sobre un problema? Enfront dels mecanismes defensius
que desencadena lestereotip, lactitud predominant la nit del recompte va
Qui dorm al carrer?
174
ser la de voler veure, conixer i entendre. En aquest escenari de noves ac-
tituds, sorgeix la persona sense sostre com un ciutad ms, amb la mateixa
dignitat i els mateixos drets que la resta.
Conixer-entendre-dignifcar sn els esglaons daquest cam que sha de
recrrer en el projecte de sensibilitzaci i conscienciaci ciutadana sobre el
fenomen social de les persones sense llar. Per mitj dels seus testimonis, els
voluntaris no fan sin retornar-nos, en positiu, una realitat durssima, de la
qual es rescata el ms irreductible: un mn de riquesa personal, de dignitat, al
capdavall, de moltes persones sense sostre enmig de la misria ms absoluta
(contacte amb una realitat dura, per sobretot humana, posar-te en con-
tacte amb la realitat dura de la nit al carrer de persones que tenen la mateixa
dignitat que qualsevol sser hum).
Conixer el problema a partir dels relats dels mateixos protagonistes,
daquest altre estrany que ja no apareix mut, com fgura esttica i inerta a
les voreres dels carrers en qu shan cristallitzat la misria i lallament hum,
permet entendre el problema en termes de situaci i procs, i anar deixant a
una banda les concepcions ms esttiques i moralistes sobre la qesti.
Precisament un dels punts clau de la metodologia duna investigaci com
aquesta consisteix a no limitar-se a fer un mer recompte de gent sense llar,
sin a escoltar els relats, les narracions que aquests ciutadans poden aportar-
nos (poder parlar i aproximar-me a les persones sense sostre, cosa per a la
qual fns ara no havia trobat el cam, conixer la persona que hem pogut
entrevistar, conversar-hi, comprovar que hi ha gent que no veus, per que hi
s, escoltar histries increbles, el contacte hum establert en lnica en-
trevista, molt positiva loportunitat de fer una entrevista, haver conegut
gent sense sostre i haver-hi parlat, lacostament a aquestes persones, les
ganes de parlar-hi, cosa que habitualment no em plantejo).
Per al desig de conixer shi afegeix la sensaci dhaver contribut, en al-
guna mesura, a transformar una realitat eminentment injusta. Els voluntaris
descriuen la seva collaboraci ms enll duna aportaci tcnica, designant-
se com un valor en la lluita contra el problema de les persones sense llar.
Qui dorm al carrer?
175
Daquesta manera el sentit i la funci dels voluntaris en un estudi daquesta
naturalesa es veuen plenament aconseguits i confrmats (compartir aquesta
tasca amb persones motivades pel mateix inters i contribuir a una tasca
dimportncia social, loportunitat de fer alguna cosa til pels sense sos-
tre, haver posat la meva petita aportaci per aconseguir, i espero que sigui
possible, que ning hagi de dormir al carrer).
Qui dorm al carrer?
177
6. CONCLUSIONS I SUGGERIMENTS
A tall de resum, volem presentar de manera esquemtica les principals
troballes generats durant el procs dinvestigaci-acci desenvolupat en fa-
vor de les persones sense sostre de Barcelona i apuntar modestament alguns
suggeriments per al futur.
1. Generals
1.1. s importantssim defnir adequadament el problema de les persones
sense llar com a requisit previ per arribar a establir un dileg fructfer entre
els diferents interlocutors implicats en la lluita contra el fenomen de les per-
sones sense llar: administraci local, entitats socials, mitjans de comunicaci
i ciutadania en general.
1.2. En aquest sentit, ens sembla essencial assumir un enfocament de la
qesti que se centri en lanlisi de la situaci i dels contextos socials en
qu es produeix lexclusi residencial, ms que no en les caracterstiques
personals dels mateixos afectats. Per fer-ho s particularment til emmarcar
la comprensi i lanlisi del fenomen de les persones sense llar a partir de la
proposta que ofereix FEANTSA mitjanant la tipologia ETHOS.
1.3. En aquest sentit, aplicada la reixeta de lectura de la realitat que re-
presenta ETHOS en la situaci espanyola, ens trobarem que al nostre pas,
on hi ha entre 2 i 3 milions dhabitatges buits, hi hauria prop de 25.000 o
30.000 persones sense llar. Daquestes, prop dunes 5.600 o 6.800 viurien
literalment sense sostre.
1.4. Aquestes persones sn, sobretot, homes; amb prou feines hi ha un
8% de dones sense sostre segons lINE. Joves, amb una edat mitjana de
prop de 38 anys. Solters o amb els vincles de parella trencats. Desocupats,
per no pas inactius, ja que duen a terme una enorme activitat per intentar
sobreviure. En una gran part estrangers.
1.5. Per a una tercera part la crisi fa ms de tres anys que dura. No
es tracta, per tant, de res de passatger, sin que sn persones establement
Qui dorm al carrer?
178
installades en lexclusi extrema. Amb una salut precria, per amb fora
menys incidncia de lalcoholisme i les addiccions que no se sol pensar. En
general, els fan una oferta dallotjament, marcada per la temporalitat i la
inestabilitat residencial, i aix el seu problema, lluny darreglar-se, ms aviat
sallarga i es cronifca.
1.6. Latenci a persones sense llar a Barcelona ha experimentat un clar
procs de modernitzaci des de comenaments dels vuitanta, que sha tra-
dut en una diversifcaci dels serveis i laband de la flosofa dallament
en albergs, per avanar cap a la generaci de processos personalitzats
dintervenci orientats a la inclusi social.
1.7. Tot i aix, els recursos disponibles, encara que shan expandit, han re-
sultat insufcients davant leclosi del fenomen al llarg dels anys 90, sobretot
a conseqncia de lincrement de persones immigrants en situaci irregular.
El percentatge destrangers entre la poblaci sense sostre es va triplicar entre
els anys 1995 i 2003.
1.8. La ciutadania de Barcelona ha viscut una certa sensaci de desborda-
ment que sha tradut en mltiples iniciatives de solidaritat, per que tamb
ha generat reaccions puntuals de rebuig i agressivitat, arran depisodis parti-
cularment dramtics, com va ser el cas dalguns desallotjaments i agressions
sofertes per persones sense sostre, mpliament divulgats pels mitjans de co-
municaci.
1.9. Totes aquestes tensions que refecteixen els nous reptes i difcultats
a qu sha denfrontar una ciutat com Barcelona a lhora dabordar un pro-
blema complex i difcil, per per al qual hi ha solucions comprovades en
altres escenaris urbans, shan tradut en un important esfor pressupostari
i dampliaci de recursos socials fet en el Pla Municipal per a la Inclusi
Social 2005-2010, que alhora ha esperonat que se signi lAcord Ciutad per
a una Barcelona Inclusiva el 2006.
1.10. En aquesta mateixa lnia, la collaboraci entre ladministraci lo-
cal i les entitats socials ha perms anar donant forma a la Xarxa dAtenci
Social a les Persones sense Sostre, que, mantenint la responsabilitat pblica,
Qui dorm al carrer?
179
integra tamb 16 entitats dacci social de la ciutat, amb lobjectiu principal
denfortir la capacitat dacci de la ciutat amb la fnalitat dacompanyar les
persones sense sostre en el procs de recuperaci de la mxima autonomia
personal i de restabliment de vincles interpersonals i socials.
1.11. Un dels fruits daquesta xarxa ha estat poder generar una operaci
de recompte de les persones que viuen sense sostre als carrers de Barcelona,
en qu han collaborat totes les parts interessades (ajuntament, entitats so-
cials, voluntaris i professionals), en un esfor investigador i de mobilitzaci
ciutadana que shauria de traduir no noms en una millora del coneixement
de base sobre el problema sin en un increment dels nivells de consens i
collaboraci interinstitucional i de les iniciatives coordinades dintervenci
sobre el fenomen de les persones sense llar a la ciutat.
1.12. La metodologia de recompte i enquesta nocturna que hem aplicat s
la mateixa que es fa servir a moltes grans ciutats dels pasos ms desenvolu-
pats i ha servit per establir programes reeixits de reducci signifcativa de la
poblaci que viu sense sostre a ciutats com Londres, Dubln o Nova York.
1.13. Aix no vol dir pas que pugui esdevenir la panacea investigadora
sobre la qesti, ni que es pugui prescindir de ls sistemtic dades i esta-
dstiques generades a partir dels registres de lactuaci que duen a terme els
serveis socials i els centres especialitzats dintervenci amb persones sense
llar. Tanmateix, les enquestes puntuals, si es fan amb regularitat, poden ser
molt tils, perqu proporcionen una informaci que no es pot obtenir amb
altres fonts i estratgies de captaci de dades, que normalment operen sobre
la base destadstiques de fux o prevalena i no destocs.
1.14. Aquestes operacions censals i denquesta nocturna ens poden per-
metre conixer de primera m les caracterstiques i necessitats de la poblaci
que queda fora de la xarxa de recursos, la qual cosa pot ser particularment til
per orientar les actuacions en medi obert i per planifcar i modular loferta
dallotjaments demergncia, dacord amb les necessitats de la poblaci que
de facto viu al carrer, sense sostre.
Qui dorm al carrer?
180
1.15. Creiem que la metodologia que hem presentat es pot fer servir i re-
produir fcilment en altres ciutats; per aix animem els responsables poltics
i les entitats socials implicades a tirar endavant els seus estudis locals.
2. Resultats obtinguts: les persones sense llar
2.1. Els equips de voluntaris van detectar la presncia de 591 persones
sense sostre a les zones rastrejades. Amb aix estimem que entre 634 i 658
persones van pernoctar als carrers i parcs de Barcelona la nit del 12 de mar
del 2008.
2.2. Si a les anteriors xifres hi afegim les 265 persones en assentaments
i les 913 que estaven albergades als centres de la xarxa dallotjaments
demergncia, podem dir que la nit de referncia entre 1.812 i 1.836 persones
estaven sense llar, de les quals aproximadament el 50,1% van passar la nit als
recursos residencials de la xarxa, el 35,4% van pernoctar al carrer i el 14,5%
ho van fer en assentaments.
2.3. La major part de les persones sense sostre eren en quatre districtes:
Ciutat Vella, lEixample, Sants-Montjuc i Sant Mart, que reuneixen prcti-
cament el 80% de totes les persones sense sostre.
2.4. Una peculiaritat local de Barcelona s lelevat percentatge de perso-
nes sense sostre que fan servir els caixers dentitats bancries per dormir:
fns a un 26% de les persones sense sostre detectades dormien en aquests
llocs. En canvi, en el recompte fet a Madrid uns dies abans aquest percentat-
ge, tot i ser important, tot just arribava a l11%.
2.5. La poblaci sense sostre de Barcelona s essencialment masculina
(89,5%). Relativament jove, amb una edat mitjana de 41 anys, prcticament
idntica a la que sha trobat a altres ciutats, i amb un 40% de persones que
tenen menys de 35 anys.
2.6. Potser la dada ms signifcativa s lenorme percentatge destrangers
que sha trobat. Solament un 37,8% de les persones enquestades tenien na-
cionalitat espanyola. La resta, un 62,2%, eren estrangeres (a Madrid, per
exemple, aquest percentatge, tot i ser alt, noms arribava al 53%). Romania
Qui dorm al carrer?
181
(16,3%), el Marroc (8,9%) i Polnia (5,2%) sn les nacionalitats ms fre-
qents entre els estrangers.
2.7. El 50% de les persones que pernocten al carrer sn solteres. Tan sols
un 22% sn casats o tenen parella, una proporci semblant a la de separats
i divorciats. Els vidus representen un 6,5% del total.
2.8. Per a una bona part, el fet de veures al carrer no obeeix a una crisi
breu i transitria, ja que un 46% est en aquesta situaci des de fa ms dun
any. Tot i aix, una de cada vuit persones fa menys dun mes que s al carrer;
per tant, t una enorme importncia intervenir-hi rpidament per evitar que
la situaci esdevingui permanent.
2.9. En general es tracta de persones amb un nivell destudis equivalent a
primria o inferior encara, que han treballat en feines manuals i poc qualif-
cades. Sobretot en dos sectors en qu la precarietat laboral i la temporalitat
sn molt altes: la construcci (19%) i lhostaleria (15%).
2.10. Encara que la immensa majoria est desocupat, un 19,3% de les
persones sense sostre enquestades als carrers de Barcelona van manifestar
que tenien una feina, tot i viure al carrer. En general sn feines marginals
i en leconomia informal, per, en tot cas, la veritat s que sobreviure al ca-
rrer exigeix desplegar una activitat molt important i, per descomptat, no es
pot dir que sigui viure a costa dels altres o de pidolar. Solament un 28%
manifesta que lalmoina s la seva principal font dingressos. En canvi, hi ha
un 20% de pensionistes i un 40% que aconsegueixen obtenir el que cal per
sobreviure venent ferralla, petits objectes i altres activitats similars.
2.11. Quant als motius que els han dut a veures al carrer, prevalen les re-
ferncies a la falta de feina (25%), i a la seva conseqncia lgica: la falta de
diners (22%). Amb aix, apareixen les ruptures afectives, els problemes amb
la parella o amb la famlia dorigen (16%), que abans o desprs acaben per
deixar sense suport afectiu i suport social la persona en crisi.
2.12. Amb aquests dos vectors dexclusi economicolaboral i afecti-
vorelacional hi ha les referncies a la falta de papers (10%), que molts
estrangers veuen com lorigen dels seus problemes (sense papers no hi ha
Qui dorm al carrer?
182
feina, sense feina no hi ha diners, sense diners no hi ha sostre), i fora ms
avall apareixen les allusions als factors de deterioraci personal que vincu-
len la crisi residencial amb lalcoholisme (7%), la drogoaddicci (5%) o la
malaltia mental (3%).
2.13. Encara que la majoria de les persones sense sostre amb qui hem par-
lat (el 65%), recorre almenys a algun recurs social de la xarxa de Barcelona
(el 65%), sobretot menjadors, el fet s que una mica ms duna tercera part
(35%) es mant al marge de la xarxa, de manera que s crucial la intervenci
en medi obert i el treball de proximitat al carrer.
2.14. En aquest sentit, loferta de la xarxa dallotjament social no estaria
gaire dacord amb els desitjos que expressen els mateixos afectats, ja que no-
ms un 13% vol trobar una plaa en un alberg que s loferta ms habitual
que fan les institucions, mentre que la gran majoria expressa laspiraci de
residir en un pis, sigui compartit amb altres persones (61%) o per a ells sols
(43%). Aix signifcaria apostar ms decididament pels habitatges tutelats,
amb suport, etc.
2.15. En tot cas, sn molt pocs, amb prou feines quatre o cinc, els qui
diuen que estan a gust al carrer, i aix mateix fns i tot cal entendre-ho com
una mena de verbalitzaci llanada ms en termes dorgull i autoafrmaci
personal enfront del mn que els rebutja que no pas com un veritable de-
sig. La veritat s que viure al carrer s perills i mals: la meitat han estat
vctimes dalgun delicte des que sestan al carrer, i una proporci semblant
diu que t algun problema de salut, menys del 60% dels quals reben trac-
tament.
2.16. La inseguretat, les condicions insalubres i la solitud sn els elements
que van degradant la vida i la condici daquestes persones, fns al punt de
fer baixar la seva esperana mitjana de vida entre 25 i 30 anys per sota de
la que t la poblaci general. Encara que noms sigui per aix s urgent
posar els mitjans i desplegar la voluntat poltica necessria per aconseguir
leradicaci del fenomen extrem de les persones sense llar. No fa gaire ha
assumit aquest objectiu el Parlament Europeu en una declaraci per escrit
Qui dorm al carrer?
183
sobre la resoluci del problema de les persones sense llar installades a la
via pblica abans del 2015.
53
2.17. Aix implica ampliar els recursos disponibles i, sobretot, fxar una
escala de prioritats adaptades a les demandes que realment plantegen els
qui viuen sense sostre. En aquest sentit, el sobreesfor que, considerant-la
en conjunt, fa actualment la Xarxa dAtenci a Persones sense Sostre de la
ciutat de Barcelona la nit de referncia funcionava al 123,5% de la seva ca-
pacitat, si comptem les persones allotjades en pensions junt a la lleu per
signifcativa infrautilitzaci dels centres residencials la nit del recompte es
trobaven al 90% de la seva capacitat, no pot amagar la inadaptaci en els
criteris dadmissi i permanncia que plantegen alguns programes enfront
de la situaci i el perfl que actualment es dna al carrer.
2.18. Alhora, sembla una mica contradictori que la major part de les pla-
ces dallotjament demergncia continun concentrades en albergs de curta
estada i en pensions concertades, quan la naturalesa de la crisi residencial de
les persones sense sostre no s ni transitria ni momentnia, de manera que
es requereix una provisi dallotjament bsic sostingut i de llarga durada,
cosa que converteix en inviable, tant des del punt de vista econmic com des
del punt de vista de la intervenci social, el recurs als albergs temporals i a
les pensions. Creiem, en canvi, que, sense deixar de banda el que ja sofereix,
seria convenient desplegar ms treball dacompanyament i suport social per
situar en pisos i habitatges de lloguer (preferentment pblics, per no sola-
ment) les persones que ara dormen al carrer.
3. Els voluntaris
3.1. En el recompte de persones sense sostre de Barcelona hi van partici-
par 708 voluntaris. Aix suposa que, almenys, per a cada persona que es va
trobar vivint al carrer, es va tenir la collaboraci dun voluntari disposat a
implicar-se, almenys per una nit, en el problema.
53. . http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?reference=P6_TA(2008)0163&language=ES.
Qui dorm al carrer?
184
3.2. Ledat mitjana dels voluntaris va ser de 40 anys. I, encara que la major
part comptava menys de 35 anys, la resta de cohorts dedat tamb van apor-
tar un nombre signifcatiu de persones.
3.3. La majoria dels voluntaris van ser dones (64,0%), treballadors (64%),
collaboradors dalguna entitat social (66,9%) i gent sense experincia en el
treball amb persones sense llar (60,19%).
3.4. Els districtes de lEixample (19,0%), Sarri-Sant Gervasi (16,7%) i
Grcia (10,1%) van aportar ms de la meitat dels voluntaris al recompte de
persones sense sostre.
3.5. Tenint en compte que la percepci social del fenomen de les per-
sones sense llar encara est ancorada en una visi limitada i desfasada de
la qesti, lexperincia del recompte ha servit perqu els voluntaris hagin
pogut trencar alguns estereotips que atribueixen a la gent sense llar a un
suposat mn de conductes anmales i desviades, basat en el desordre, la
picardia i el malviure.
3.6. Aquesta ruptura s una condici imprescindible perqu el proble-
ma de les persones sense llar sentengui com una situaci (estar sense llar),
producte dun seguit de circumstncies i successos vitals, i no pas com una
qesti ontolgica i moralment reprovable (ser un sense llar, un captaire, un
indigent, un rodamn, etc.).
3.7. Loportunitat dentrevistar les persones sense sostre, i no solament
de comptar-les, ha fet que, enfront del mecanisme defensiu que suposa
lestereotip, els voluntaris hagin pogut desplegar el mecanisme proactiu de
lempatia, s a dir, la capacitat de posar-se en el lloc de laltre i dentendre la
seva situaci.
3.8. En aquest sentit, conixer i entendre la realitat de les persones sense
sostre i dignifcar la seva imatge en limaginari collectiu sn esglaons daquest
cam que cal recrrer en el necessari projecte de sensibilitzaci i conscienciaci
ciutadana sobre el fenomen social de les persones sense llar.
3.9. Tamb els voluntaris han pogut descobrir que una altra mirada es
possible sobre la realitat social de les nostres ciutats. Ha emergit una Bar-
Qui dorm al carrer?
185
celona ms complexa, amb les seves llums i les seves ombres. Aix suposa
una presa de conscincia i un comproms ms slid i realista amb la ciutat,
que exigeix de la xarxa publicoprivada datenci a les persones sense llar
un esfor ms gran per eradicar, o almenys palliar tant com sigui possible,
aquest problema social.
3.10. Amb aquesta investigaci els voluntaris entenen que han prestat
un servei a la seva ciutat, i hi confen per complir la missi darticular me-
sures i actuacions slides, adaptades i efcaces.
3.11. Daltra banda, per als voluntaris, lelement clau per al bon funcio-
nament de la nit del recompte de persones sense sostre ha estat la bona
organitzaci de loperaci censal.
3.12. Per lelement vertebrador de lexperincia dels qui han collaborat en
la nit del recompte ha estat la trobada dels mateixos voluntaris, i loportunitat
de treballar en equip duna manera compromesa, entusiasta i solidria.
3.13. El recompte censal de persones sense sostre a Barcelona ha suposat,
per tant, per als voluntaris una experincia enormement signifcativa tant pel
que fa a la trobada amb les persones sense llar com pel contacte amb tots els
qui han volgut collaborar-hi.
3.14. Tamb el recompte sha mostrat com una oportunitat privilegiada
per constatar la vitalitat duna ciutat, que continua tenint en els voluntaris un
dels seus actius ms excellents.
Daltra banda, no ens queda sin donar les grcies a les institucions im-
plicades, als responsables poltics i socials i, molt particularment, als mitjans
de comunicaci que van saber fer-se ress amb professionalitat i rigor dun
projecte que, si b t com a objectiu directe les persones excloses sense sos-
tre, ens acaba afectant a tots en la mesura que ens permet recuperar per a
tothom una ciutat ms solidria, democrtica, lliure i inclusiva.
En aquest sentit sembla necessari continuar fent peridicament aquesta
tasca dinvestigaci-acci-sensibilitzaci que ens serveixi per millorar el co-
neixement del problema i per ser ms efcaos eradicant-lo. De la mateixa
manera, shaurien de fer investigacions que desentranyin la percepci del
Qui dorm al carrer?
186
fenomen social de les persones sense llar de lopini pblica i afavoreixin el
disseny de projectes dinformaci, sensibilitzaci i conscienciaci ciutadana
sobre el fenomen social de les persones sense llar.
Qui dorm al carrer?
187
7. APNDIX: EL RECOMPTE DE LLEIDA
1. Context
No solament sn les grans ciutats com Barcelona o Madrid les que pa-
teixen el fenomen de les persones sense sostre; a Lleida hi ha un grup de per-
sones en greu situaci dexclusi social a les quals no queda cap altre remei
que dormir al carrer, a les places i altres infraestructures abandonades no
aptes per a lhabitatge o b fer s dels escassos recursos municipals o daltres
entitats no lucratives que existeixen actualment a la ciutat de Ponent.
Si b la manca dhabitatge s una problemtica de gravetat extrema per a
aquest collectiu, se nhi han dafegir daltres digualment corrosives per a la
persona com pot ser tot tipus de malalties fsiques i mentals, drogodepen-
dncies, addiccions i desarrelament o manca de documentaci, en el cas de
persones immigrants. Per tractar de solucionar aquesta problemtica social,
tan important s conixer les circumstncies per les quals aquestes persones
han arribat a la situaci actual com avaluar quins han de ser els recursos ade-
quats perqu es realitzi el procs dinclusi necessari perqu aquest collectiu
pugui millorar la seva situaci vital.
El recel que sempre ha existit cap a les persones sense sostre la por
de la diferncia i lalteritat ha fet que quedin excloses i que existeixi molt
poca conscincia ciutadana sobre la necessitat datenci que requereixen.
Per tal de trencar aquesta barrera, alhora que se cerquen els recursos i els
mitjans necessaris per millorar aquesta problemtica, amb la sinergia entre
la Xarxa Lleidatana dEntitats en Lluita contra la Pobresa i lExclusi Social,
lAjuntament de Lleida i la Obra Social de Caixa Catalunya, seguint la me-
todologia dictada pel doctor Pedro Cabrera, de la Universitat Pontifcia de
Comillas, sha dut a terme un recompte de persones sense sostre, en el qual
sha volgut implicar la societat civil, aix com els professionals que treballen
amb aquest collectiu.
Les entitats coorganitzadores del recompte aposten per un futur en qu
les persones afectades pel fenomen de la situaci sense llar aconsegueixin
Qui dorm al carrer?
188
inserir-se en la societat. Per tal daconseguir aquesta fta tan necessria per
a la cohesi social i la convivncia equitativa, els diferents agents que van
participar en el recompte van marcar una srie dobjectius que era necessari
assolir, entre els quals hi ha el treball en xarxa per aconseguir un apropament
cap a aquest collectiu. Aix doncs, el govern local, les ONG que promouen
la inclusi de les persones sense sostre i la Obra Social de Caixa Catalunya
van cercar el suport i la participaci de voluntaris i professionals de les dife-
rents entitats per dur a terme el recompte. A aquestes persones els van oferir
una sessi informativa prvia, en la qual les preparaven per a lexperincia
que tot just havien iniciat.
Per tal de cobrir tota la ciutat de Lleida, es va dividir la ciutat en 4 zones,
a cadascuna de les quals hi havia una persona responsable de la coordinaci,
que alhora van ser subdividides en 54 sectors
54
. Un total de 54 grups entre 3 i
6 persones van rastrejar fns a lltim carrer de la ciutat, equipats amb carpetes,
mapes, identifcadors per als participants, ftxes dobservaci i dentrevista, a
ms dinstruccions concretes sobre com cal fer el recompte i les entrevistes a
les persones sense sostre. Des de les 23:00 h del 28 dabril fns a la 1.00h de
lendem els diferents grups van rastrejar els quatre punts cardinals de Lleida,
excepte els indrets de difcil accs (lHorta, la Mitjana, les construccions mig
derrudes i la canalitzaci del Segre), que van pentinar els tcnics municipals.
s necessari remarcar un determinat nombre de persones sense sostre a Lleida
que noms sn presents a la ciutat en una poca determinada de lany: durant
la campanya de la fruita. Els anomenats temporers, la majoria dels quals sn
dorigen immigrant, sapropen cada any a la ciutat amb lesperana de trobar
una feina per als mesos destiu sense tenir un lloc habilitat i condicionat per
passar les nits, la qual cosa fa que molts dells acabin convertint-se en persones
sense sostre, tot i que de manera temporal. Un cop passada la campanya de la
fruita, la gran majoria marxen de Lleida i no hi tornen fns a lany segent.
54. La organitzaci del recompte de persones sense sostre a Lleida no hauria estat possible sense la
collaboraci de Joan Canut, Cap dUnitat Tcnica de lluita contra la pobresa i lexclusi social de
lAjuntament de Lleida.
Qui dorm al carrer?
189
La fnalitat principal del recompte no era altra que conixer i detectar el
nombre i el perfl de les persones sense sostre que hi havia a la ciutat de
Lleida en un dia determinat, i tamb saber quines daquestes persones feien
s dels recursos que hi ha actualment disponibles per a aquest collectiu.
Un cop fet el recompte, la feina tot just comena per als organitzadors,
que, a partir de les dades obtingudes (tan quantitatives com qualitatives),
hauran diniciar un procs de refexi i avaluaci sobre els recursos adreats
a millorar la situaci daquestes persones a la ciutat de Lleida, la possible
insufcincia, i plantejar nous reptes perqu es puguin cobrir les necessitats
ms urgents daquest collectiu, alhora que sels ofereix un procs dinserci
adequat i concloent. Pel que fa a la sensibilitzaci ciutadana, lobjectiu no s
altre que fer dels voluntaris del recompte agents de sensibilitzaci i de canvi
dactituds en els seus entorns de referncia. Per aquest motiu, es va procu-
rar que molts dels voluntaris fossin estudiants i es va oferir una sessi als
alumnes de la Universitat de Lleida, en la qual es va explicar la situaci de les
persones sense sostre i els recursos dels quals disposa la ciutat per atendre-
les, i posteriorment els van demanar la participaci. Val a dir que la resposta
va ser del tot positiva per part dels estudiants. Tot i aix, lheterogenetat
regnava entre els voluntaris, cosa que feia encara ms interessant i amena
lexperincia, ja que la disparitat dedats, gnere i mbits professionals ator-
gava un carcter inclusiu a tanta diferncia.
2. Informaci sobre els voluntaris
A Lleida, el 28 dabril de 2008, a les 10 del vespre, 180 persones, entre
voluntaris i professionals del tercer sector, preparen tot el material necessari
per iniciar el recompte de persones sense sostre. Els uneix un objectiu com:
fer daquesta nit linici duna anlisi refexiva que permeti unir forces entre
tots els agents que treballen pel benestar daquest collectiu, i fer de Lleida
una ciutat ms inclusiva, on tothom tingui accs a cobrir les necessitats ms
elementals, entre les quals hi ha el dret de totes les persones a disposar dun
habitatge per viure amb dignitat.
Qui dorm al carrer?
190
De les 180 persones que van participar voluntriament en el projecte, el
70% eren dones, enfront de 54 homes. Si ens fxem en ledat dels voluntaris,
ens sorprendr lelevada afuncia de joves, tal com sexposa en el grfc
segent:

El 40% dels voluntaris tenien entre 18 i 25 anys i el 20% entre 25 i 30
anys. Aquesta mescla dedats refecteix tant la participaci destudiants com
de treballadors, que representaven, respectivament, el 30% i el 62% del total
de voluntaris:
Qui dorm al carrer?
191
Com s natural, no totes les persones que van decidir participar en el
recompte tenien experincia prvia amb persones sense sostre. De fet,
aquesta era tota una oportunitat perqu professionals del sector i persones
amb una certa sensibilitzaci es trobessin i compartissin una nit de dedi-
caci a un collectiu que es mereix latenci i el contacte daltres persones,
que, en el dia a dia, passen pel seu costat sense parar gaire atenci a la mar-
ginaci i lexclusi que els envolta. En aquest sentit, la captaci va ser tot
un xit, ja que el 65% dels voluntaris que hi van participar no havien tingut
cap experincia prvia amb el collectiu de persones sense sostre.
Qui dorm al carrer?
192
Creiem que, desprs del recompte, seran ms les persones que entendran
la situaci de les persones sense llar com un problema que cal resoldre amb
la participaci no noms dels organismes ofcials i les entitats no lucratives,
sin tamb amb el suport i la voluntat ciutadana.
Del total de voluntaris que van contestar linforme davaluaci sobre el
recompte que es va lliurar en fnalitzar la nit, un 98,5% van manifestar que
volien repetir lexperincia.
A travs de les respostes dels participants sobre els aspectes ms positius
de lexperincia, hem constatat els segents:
- La solidaritat i la convivncia latents entre tots els voluntaris.
- La qualitat del treball en xarxa dut a terme per tots els agents que van
organitzar el recompte.
- La possibilitat de contactar i mantenir una conversa amb persones sense
sostre.
- La satisfacci dels participants pel fet dhaver format part dun estudi
que pretn propiciar un canvi profund en la manera de gestionar les neces-
sitats del collectiu dels sense llar.
- Loportunitat dapropar-se a una realitat per a molts desconeguda fns llavors.
Qui dorm al carrer?
193
- Lempatia que es va arribar a sentir cap a les persones sense sostre.
- Lheterogenetat entre tots els voluntaris que van formar part del recompte.
Tot aquest cmul daspectes ens indica lambient de conscienciaci i sen-
sibilitzaci que es respirava el vespre del 28 dabril.
3. Resultats del recompte
La nit del recompte es van comptar un total de 70 persones sense sostre,
57 de les quals van ser localitzades directament pels equips del recompte,
mentre que les altres 13 van ser trobades pels equips de detecci municipals
a lHorta, la Mitjana, les construccions mig derrudes i la canalitzaci del
Segre.

Com es pot observar a la taula, gaireb la meitat de les persones que es
van recomptar pernoctaven al sector 1 de la ciutat, que correspon al centre
histric, el barri ms cntric de Lleida. Del total de les persones localitzades,
ms dun 97% eren homes, mentre que noms es van trobar dues dones
pernoctant pels carrers de Lleida, que representaven un percentatge inferior
al 3%.
Si b hauria estat del tot positiu per a lestudi enquestar totes les persones
que es van recomptar, les dades obtingudes noms fan referncia a les 28
Persones trobades
Sector N de persones %
1 34 48,6
2 6 8,6
3 12 17,1
4 5 7,1
Horta 13 18,6
Total 70 100,0
Qui dorm al carrer?
194
persones (el 40% del total) que van voler respondre les preguntes que els van
plantejar els voluntaris.
A continuaci presentem un grfc en qu apareixen els grups dedat
i el nombre de persones corresponent. La mitjana dedat era de 41 anys.
De totes les persones enquestades, no es va trobar cap menor dedat; la
ms jove noms tenia 25 anys, mentre que la ms gran en comptava 67.
Una altra dada important que cal tenir en compte a lhora de detectar el
perfl de les persones que estan sense llar a Lleida s la procedncia. El 75%
dels enquestats que dormien al carrer la nit del 28 dabril eren estrangers.
Daquests, un 63,6% procedien del Magrib, i molt probablement havien arri-
bat a Catalunya com a conseqncia de la campanya de la fruita, a la recerca
duna vida millor de la que els podia oferir el seu pas dorigen. No obstant
aix, shan acabat trobant en la situaci dhaver de pernoctar pels carrers, en
la ms absoluta soledat i veient com les seves esperances minven cada dia
que passa.
Qui dorm al carrer?
195
Un fet que es repeteix en la problemtica de les persones sense sostre s
la poca o nulla sociabilitat. Com ja hem expressat anteriorment, existeix un
cert recel cap a aquest collectiu, que els fa estar la major part del temps sols
o en companyia daltres persones en la mateixa situaci. En molts casos, fns
i tot els parents ms propers shan anat allunyant de la persona que dorm al
carrer, que es veu desplaada i marginada del clan familiar. De les persones
enquestades, un 58,3% va reconixer que no mantenia cap tipus de relaci
amb la famlia. En aquests casos, com que no hi ha contacte amb els ms
propers, es pot accentuar el grau dexclusi social, ja que es tracta de perso-
nes que ni tan sols mantenen les relacions socials ms bsiques i primries i,
conseqentment, es troben totalment sols per fer front a la seva situaci.
Qui dorm al carrer?
196
Un 61,5% de les persones enquestades eren separades o solteres, enfront
del 38,5% restant, que o b estava casat o b vivia en parella. En aquest
sentit, i en referncia a la pregunta sobre les relacions socials que mant la
persona enquestada, un 44% de les persones sense sostre va afrmar que pas-
sava el dia sempre sol, sense cap mena de companyia. No obstant aix, entre
les persones que deien que passaven el dia acompanyats, un 52% es trobava
amb amics o altres persones en la mateixa situaci que ells, mentre que tan
sols una persona (4%) afrmava passar el dia amb algun familiar.
Un factor que refecteix amb fora claredat la difcultat daconseguir pro-
cessos dinserci dxit amb el collectiu de les persones sense llar s el temps
que fa que aquestes persones dormen al carrer. De les 25 persones que van
respondre aquesta pregunta, un 36% va manifestar que ha passat ms dun
any en aquesta situaci, mentre que noms un 8% va afrmar que feia menys
duna setmana que era al carrer.
Qui dorm al carrer?
197
Hi ha una relaci molt estreta entre el nivell destudis que hom ha as-
solit i la possibilitat de trobar una feina que permeti obtenir els ingressos
necessaris per cobrir les necessitats bsiques. Una de les qestions que
lenquesta va constatar s que un 58% de les persones sense sostre a Lleida
tenien, com a mxim, un nivell destudis de primria.
Qui dorm al carrer?
198
Malgrat lelevat percentatge de persones sense sostre que no han fnalit-
zat els estudis obligatoris o que no tenen estudis, un 10% de les persones
enquestades va afrmar que han cursat estudis universitaris o formaci pro-
fessional.
Amb relaci a lestatus laboral, moltes persones enquestades van declarar
que sn professionals dels sectors que apareixen a continuaci, tot i que
actualment no treballaven:
A Lleida observem que el sector amb ms oferta s lagrari, contrriament
al que podem trobar a les capitals, com Barcelona o Madrid.
De les 23 persones que van respondre la qesti sobre la situaci laboral,
noms 3 casos van manifestar que tenien una feina, malgrat viure al carrer:
una al camp, una en fres i laltra fent feines ocasionals.
Qui dorm al carrer?
199
A la pregunta de quant de temps esperaven quedar-se a Lleida, un 32% (de
25 casos) va afrmar que volia marxar de la ciutat, i en 2 casos van especifcar
que esperarien que passs la campanya de la fruita per desplaar-se. El 72%
restant va declarar que volia quedar-se a Lleida, sigui perqu els agradava la
ciutat sigui perqu esperaven trobar-hi una feina estable.
s duna necessitat imperiosa saber quin s lorigen dels ingressos
daquestes persones per comprovar quina cobertura dna ladministraci
pblica a les necessitats econmiques daquest collectiu. De les 15 per-
sones que van respondre la pregunta, noms 2 casos van afrmar que ob-
tenien els ingressos duna pensi atorgada per les institucions ofcials (de
vellesa, vidutat o RMI
55
). Per altra banda, les fonts dingressos ms esmen-
tades a lenquesta van ser lalmoina, els familiars, els amics i la feina, a parts
aproximadament iguals, amb la qual cosa queda constncia de la insuf-
cincia de les aportacions que ladministraci pblica fa a aquest collectiu.
55. Renda mnima dinserci. . Renda mnima dinserci.
Qui dorm al carrer?
200
Aquest pot ser un punt de refexi i anlisi per a la implementaci de noves
mesures i poltiques socials que ajudin a palliar una urgncia daquestes
magnituds, ja que, sense estabilitat econmica, aquestes persones no po-
dran inserir-se en la societat. Cal remarcar que factors tan importants com
lautoestima o la capacitat per valer-se un mateix sn crucials perqu una
persona conf en les seves possibilitats de dur una vida millor.
Per saber la capacitat dels recursos existents a Lleida per cobrir les neces-
sitats bsiques daquest collectiu, era necessari preguntar quin s en feien
aquestes persones:
De les 19 persones que van respondre la pregunta, noms dues van ma-
nifestar que no havien utilitzat mai cap recurs de la ciutat. Aix no obstant,
la majoria de persones concentren ls dels recursos en el servei de dutxes,
els robers i els menjadors. Cal remarcar que les persones que van contestar
aquesta qesti van mencionar, en alguns casos, ms dun recurs emprat.
Qui dorm al carrer?
201
Com s ben sabut, el fet de dormir al carrer fa de la persona un subjecte
ms vulnerable i ms propens a patir agressions. De les 24 persones que van
respondre la pregunta sobre si havien estat vctimes dalgun delicte, el 33,3%
va manifestar que havia patit atacs fsics al carrer. s molt elevat el grau de
desprotecci que pateixen aquestes persones, tot i que a Lleida aquest per-
centatge s molt inferior a Barcelona, on el grau de delinqncia que sofreix
aquest collectiu s del 48,8%.
En matria de salut, sha detectat que existeixen moltes problemtiques que
afecten directament aquest collectiu. En concret, el 54,2% de les 24 persones
enquestades van manifestar que patien algun problema de salut, per noms
3 van afrmar que rebien el tractament mdic adequat per a la malaltia que pa-
tien. En aquest sentit, lassistncia sanitria hauria de ser una de les qestions
per analitzar i reestructurar a fons, ja que dormir al carrer agreuja els proble-
mes de salut, i encara ms si es tracta de persones dedat avanada.
A f de complementar el cmul de dades que hem exposat fns ara, i per
assolir lobjectiu principal del recompte, la refexi i lanlisi de les poltiques
socials que sestan duent a terme entorn del collectiu de les persones sense
sostre, a continuaci exposem una de les parts crucials daquest petit infor-
me: les dades recollides sobre els recursos existents a la ciutat i les persones
que en fan s.
Tipus de recurs N persones %
Albergs 6 37,5
Servei de dutxes 6 37,5
Robers 2 12,5
Equips de carrer 2 12,5
Total 16 100
Feu servir habitualment algun del segents centres
o recursos socials?
Qui dorm al carrer?
202
4. Recursos de la ciutat
Per analitzar i refexionar sobre la capacitat dels recursos existents a la
ciutat per cobrir les necessitats bsiques de les persones sense sostre a Lleida
i ajudar-les a iniciar un procs dinserci adequat, sha cercat la complicitat de
lrea de Lluita contra la Pobresa i lExclusi Social, un programa destinat
a atendre les persones transents i els ciutadans/es en situacions lmit o dalt
risc dexclusi, mitjanant projectes que cerquen latenci de les necessitats
bsiques de la persona i la seva inserci social i laboral, inclosa en lmbit de
serveis personals de la Paeria. A travs daquesta rea es poden detectar els
diferents recursos i accions a la ciutat, dirigides a tota la poblaci, autctona
o immigrant, en situaci o possibilitat dexclusi social i amb un nivell de
vulnerabilitat elevat. Juntament amb els serveis que ofereix lAjuntament
de Lleida, hi ha una srie dentitats sense nim de lucre que es dediquen
a proporcionar serveis a les persones sense sostre: lOfcina Maranyosa,
que ofereix allotjament en una pensi; un pis tutelat datenci i reinserci
social, gestionat per lAjuntament de Lleida i la Creu Roja; lassociaci de
voluntariat per al servei dacollida residencial durgncia La Dona Samari-
tana, que disposa dun pis residencial, i la Fundaci Social Sant Ignasi de
Loiola, una comunitat teraputica perqu les persones sense sostre, aix
com el collectiu dels toxicmans, gaudeixin de suport psicolgic. A conti-
nuaci anirem exposant, un per un, els diferents mbits dactuaci, alhora
que anem coneixent les accions particulars que shi realitzen.
Allotjament: amb aquest servei es pretn facilitar lallotjament durgncia
a les persones sense recursos que estan de pas per la ciutat, com per exemple
els temporers, aix com oferir i gestionar recursos dacollida i manutenci
per a emergncies socials. Igualment, es vol oferir allotjament, manutenci
i atenci educativa a persones que segueixen un pla especfc dinclusi so-
cial o estan a lespera dun altre tipus de recurs. Existeixen, per, dos tipus
dallotjament diferents: el servei dallotjament residencial durgncia, que
sofereix en hostals de la ciutat a persones sense recursos que estan de pas o
a persones sense sostre arrelades a la ciutat amb les quals sinicia un procs
Qui dorm al carrer?
203
dintervenci, o que estan en alt risc dexclusi social, i el servei dallotjament
residencial per a persones adultes, que ofereix un tipus dhabitatge datenci
social amb allotjament, manutenci i atenci socioeducativa a persones que
segueixen un pla dinclusi social, aix com allotjament de llarga durada en
hostals de la ciutat.
56
Tant lassociaci de voluntariat per al servei dacollida
residencial durgncia La Dona Samaritana com la Fundaci Sant Ignasi de
Loiola (les dues entitats privades que hi ha a Lleida) ofereixen al collectiu
de les persones sense sostre la possibilitat dun allotjament; aquesta ltima,
a travs del projecte datenci i acollida, coordinat per la Xarxa per la Llui-
ta contra la Pobresa i lExclusi Social, allotja aquestes persones solament
durant la campanya de la fruita. La problemtica de disposar nicament
dhostals per allotjar aquestes persones s doble: per una banda, aquest tipus
dallotjament no permet fer un bon seguiment i acompanyament per a la
persona sense sostre i, per altra banda, el cost que suposa s molt elevat. Si
es podia disposar dalbergs, els diners destinats al lloguer dhabitacions en
hostals es podrien destinar a millorar els itineraris dinserci de les persones
acollides.
Atenci a les necessitats bsiques: el seu objectiu principal s el de
cobrir els requeriments mnims de subsistncia de les persones en greu
situaci dexclusi social, alhora que sintenten disminuir els riscos fsics
i socials que comporta lexclusi. Dins daquest servei distingim el que es
presta sense cap mena dexigncia, s a dir, sense demanar cap requisit
previ a lusuari (repartiment dentrepans, servei de dutxes i servei rober),
el que es fa amb exigncia, complint uns requisits previs o derivat dalgun
altre servei social (servei de transport i servei de medicaments) i els serveis
destinats a les persones que sn benefciries de projectes especfcs, com
56. El 2007 es van allotjar un total de 1.257 persones diferents en lallotjament residencial durgncia i hi . El 2007 es van allotjar un total de 1.257 persones diferents en lallotjament residencial durgncia i hi
va haver un total de 18 persones acollides en el rgim dhabitatge datenci social.
Qui dorm al carrer?
204
ara la campanya fruitera,
57
el projecte IGLU
58
o el repartiment daliments.
59

En el cas de la Fundaci Sant Ignasi de Loiola, disposen de dos centres
que ofereixen aquest tipus de serveis: Arrels, centre obert,
60
que disposa
de servei de dutxes i rober, i Arrels, servei daliments La Botigueta,
61
que
socupa de distribuir aliments entre les persones sense sostre.
Servei de menjador: la fnalitat daquest mbit dactuaci s proporcio-
nar aliments calents a persones sense recursos durant tot lany; al llarg del
2007 es van servir un total de 37.917 pats.
Atenci social i educativa: a travs daquesta lnia es vol facilitar laccs
als serveis socials a les persones que no disposen de recursos i que, a ms,
no estan empadronades a la ciutat. Inclou serveis dinformaci i acollida, un
servei datenci social que presta atenci social primria a les persones que
estan de pas per la ciutat i duu a terme intervencions per promoure la inser-
ci social de les persones sense sostre, i una srie deducadors i educadores
dentorn per a persones sense sostre, que cerquen intervencions educatives
que promoguin la inserci social.
62
Des daquestes quatre entitats i amb el suport i la collaboraci de
lAjuntament de Lleida, es vol acollir les persones sense sostre i impulsar-les
perqu regularitzin la seva situaci i, a poc a poc, sinsereixin en la societat.
Aix no obstant, observem que, tot i que existeix un projecte per acollir les
persones sense sostre, hi ha una manca important de processos de llarga
durada, per la qual cosa es fa ms difcultosa una reinserci social i laboral
concloent.
57. Els mesos de juliol i agost de 2007 van ser ateses 920 persones que eren a la ciutat cercant feina en la . Els mesos de juliol i agost de 2007 van ser ateses 920 persones que eren a la ciutat cercant feina en la
campanya fruitera; sels va oferir aliments, servei de dutxes, sels va proporcionar roba i, en 21 casos, van
ser derivats a recursos sanitaris. 130 voluntaris van collaborar amb la Xarxa dEntitats en Lluita contra
la Pobresa i lExclusi Social.
58. Projecte impulsat per lAjuntament de Lleida que pretn facilitar allotjament nocturn a persones sense . Projecte impulsat per lAjuntament de Lleida que pretn facilitar allotjament nocturn a persones sense
sostre els mesos dhivern, en qu les temperatures baixen dels zero graus en aquesta provncia. El 2007,
55 persones diferents es van benefciar daquest servei.
59. El 2007 es van rebre un total de 53.970 kg. daliments excedents provinents de la UE, sen van repartir . El 2007 es van rebre un total de 53.970 kg. daliments excedents provinents de la UE, sen van repartir
un total de 728 lots.
60. El 2007 shi van atendre 296 persones. . El 2007 shi van atendre 296 persones.
61. El 2007 shi van atendre 418 persones. . El 2007 shi van atendre 418 persones.
62. Al llarg del 2007 shi van atendre un total de 1.965 persones. . Al llarg del 2007 shi van atendre un total de 1.965 persones.
Qui dorm al carrer?
205
La nit del 28 dabril, a ms del recompte que es va dur a terme als carrers
de Lleida, tamb es van cercar les dades corresponents a aquestes organit-
zacions. Les diferents entitats van proporcionar als agents encarregats de
realitzar el recompte el nombre i el perfl de les persones que en aquell precs
dia feien s dels serveis que sofereixen. A continuaci exposarem una srie
dindicadors que ens proporcionaran un coneixement bastant acurat de les
persones que saben que hi ha aquests recursos i, a ms, decideixen fer-ne s.
Aix com a les persones que van dormir al carrer la nit del 28 dabril sels
va demanar que responguessin una petita enquesta, tamb als qui sestaven
sota el sostre duna entitat sels va convidar a participar en el recompte. La
taula segent ens mostra el nombre de persones que sestaven a cadascuna
de les entitats:
Ja tenim una primera dada important que cal tenir en compte a lhora
davaluar la sufcincia dels recursos per al nombre de persones que dormen
al carrer a la ciutat, ja que, de 122 persones sense sostre que hi havia a la
ciutat de Lleida el 28 dabril passat, noms el 42,6% va poder gaudir dun
lloc adequat per passar la nit, mentre que el 57,4% restant pernoctava als
carrers.
Si ens fxem en el gnere de les persones que feien s dels recursos, obser-
vem una notable diferncia respecte de les persones que dormien al carrer:
Recursos N persones acollides
Pblics
Ocina Maranyosa 31
Pis dAtenci i Reinserci Social 7
Privats
Ass. La Dona Samaritana 10
Fundaci Social St. Ignasi de
Loiola
4
TOTAL 52
Qui dorm al carrer?
206
El nombre de dones augmenta amb relaci a les persones que dormen al
carrer (+ 650%), mentre que el nombre dhomes disminueix considerable-
ment (- 45,6%).
Si ens fxem en ledat de les persones que sestaven a les diferents entitats,
observem que no varia amb relaci a les persones que van dormir al carrer;
la majoria compten entre els 36 i els 45 anys. No obstant aix, s que tro-
bem que hi ha una persona que t ms de 70 anys i seguim sense detectar la
presncia de cap menor dedat.
Qui dorm al carrer?
207
Si b al carrer trobvem sobretot persones de nacionalitat estrangera, el
que constatem fent lenquesta a les persones que dormen en una entitat s
que la gran majoria sn de procedncia espanyola:
Noms el 49% de les 52 persones enquestades sn estrangeres, mentre
que, de les qui dormien al carrer, es va detectar que ms del 78% eren
de procedncia internacional. Aquesta dada ens pot fer pensar en la ne-
cessitat de prestar ms atenci social a les persones immigrants que, per
Qui dorm al carrer?
208
desconeixena de lidioma, per ignorncia dels serveis socials o per por de
possibles represlies legals en contra seu (molts poden estar en situaci
legal irregular), no shi adrecen.
En relaci amb lestat civil de les persones enquestades, la diferncia res-
pecte a les persones que van ser trobades al carrer s quasi insignifcant, i no-
ms destaca el percentatge de persones divorciades, que va del 0% al 29,7%.
Detectem la mateixa situaci en relaci amb la pregunta pel nivell destudis
assolits; gaireb el 52% de les persones sense sostre que hi havia repartides
per les diferents entitats no ha sobrepassat els estudis primaris, mentre que
noms un 5,4% afrma que ha cursat estudis superiors. Observem una di-
ferncia molt marcada entre les dades recollides el dia del recompte i les que
apareixen a lINE i al recompte dut a terme a Barcelona sobre la qesti del
nivell destudis de les persones sense sostre.
Pel que fa a la situaci laboral, observem que la gran majoria de persones est
a latur, sense apreciar grans diferncies amb les persones enquestades al carrer.
Per fnalitzar lexposici de dades, a continuaci presentem un quadre com-
paratiu en qu apareixen totes les variables tractades fns a aquest punt, tant de
les qui viuen al carrer com les qui fan s dels recursos que hi ha a Lleida.
Qui dorm al carrer?
209
Caracterstica Persones acollides Persones al carrer
Gnere
Homes 37 68
Dones 15 2
Edat
0-18 0 0
19-35 14 6
36-49 24 17
50-65 12 5
66-70 1 1
+70 1 0
No sabem 0 41
Nacionalitat
Espanyola 32 6
Europa Comunitria 7 4
Europa
Extracomunitria
0 0
Magreb 4 14
frica Subsahariana 5 4
sia 0 0
Amrica del Nord 0 0
Amrica del Sud 4 0
No sabem 0 42
Estat civil
Solter/a 14 14
Aparellat/da 1 2
Casat/da 8 8
Separat/da 0 2
Divorciat/da 11 0
Vidu/a 3 2
No sabem 15 42
Nivell destudis
Sense estudis 0 7
Primari 19 4
Secundari 16 6
Superior 2 2
No sabem 15 51
Situaci laboral
Treballa 9 2
Atur 30 13
Altres 13 55
Qui dorm al carrer?
210
5. Tancament
El recompte de persones sense sostre a Lleida ha de ser linici duna nova
estratgia social per donar resposta a una necessitat humana i sociolgica
que ha esdevingut un problema de gravetat extrema. El fenomen dels sense
sostre ha augmentat els ltims anys, la qual cosa indica que no sestan duent
a terme les poltiques socials necessries per palliar la desigualtat que regna
en la nostra societat. El nombre de places actuals en els recursos de Lleida
s molt limitat i no cobreix ni la meitat de la poblaci sense llar. A ms, les
entitats que proporcionen aquest servei no disposen de places residencials,
i han dintentar acollir tot el collectiu en hostals i pensions, la qual cosa
suposa un cost molt elevat i un menor grau dacompanyament i seguiment
dels processos dinserci daquestes persones. Per tant, els processos de llar-
ga durada sn escassos i els manca estructura i organitzaci, eines sense les
quals es fa molt difcil dur a terme un itinerari dinserci efectiu i concloent.
En termes de salut, la poblaci sense sostre de Lleida s molt ms vulnerable
que la de ciutats com Barcelona, ja que les baixes temperatures a lhivern fan
del fred un dels majors enemics daquest collectiu. De la mateixa manera,
hem pogut detectar, a travs de les enquestes, que una mplia majoria de les
persones amb problemes de salut no estan rebent el tractament necessari,
i hem constatat que el servei sanitari no ofereix, actualment, la resposta que
hauria doferir a les persones sense sostre, de manera que urgeix un replan-
tejament de com cal gestionar aquest servei indispensable.
s competncia de ladministraci pblica aconseguir que totes les
persones tinguin cobertes les necessitats ms bsiques i primries, tal
com sexposa a la Constituci espanyola,
63
per tal de garantir lequitat
social i afavorir la igualtat de possibilitats per assolir una vida millor. Una
de les causes probables que hagi augmentat el nombre de persones sense
sostre s lincrement de la immigraci els darrers anys. Aquest fet ens pot
fer pensar en la necessitat del treball en xarxa, tan esmentat, no noms entre
63. Vegeu la Constituci espanyola, articles 35, 47 i 50. . Vegeu la Constituci espanyola, articles 35, 47 i 50.
Qui dorm al carrer?
211
els agents que es dediquen a lluitar contra la pobresa i lexclusi social, sin
tamb entre tots els organismes destinats a fer front als canvis i les fuctua-
cions que afecten directament la poblaci i les seves demandes ms urgents,
com ara el Ministeri de Salut i el Ministeri de Treball i Immigraci, en el cas
del govern espanyol, la Conselleria de Salut i la Conselleria de Treball, en el
cas del govern catal, i la Regidoria de Drets Civils, Immigraci i Cooperaci
i la Regidoria de Poltiques dIgualtat, en el cas del govern de Lleida. Noms
si es produeix una bona entesa entre aquests actors saconseguiran unes po-
ltiques socials que promoguin una societat ms inclusiva i cohesionada, tan
necessria per garantir lequitat i la cobertura de les necessitats mnimes de
tota persona, immigrant o autctona. Per aix, cal un canvi de mentalitat
i perspectiva profundes en la manera de gestionar que caracteritza la
majoria de pasos europeus; mentre segueixin prevalent els interessos econ-
mics duna minoria per sobre dels interessos purament humans de la majo-
ria, problemtiques com la de les persones que estan en situaci sense sostre
no aconseguiran millorar i accions tan importants com el recompte del 28
dabril passat noms hauran servit per ratifcar que no sestan duent a terme
les actuacions necessries per millorar les condicions de vida daquestes per-
sones. Igualment, de la societat civil depn tamb, en gran part, la manera
com sest abordant aquesta qesti. No s el mateix queixar-se de la lamen-
table situaci en qu est aquest collectiu que fer pressi per tal que es bus-
quin solucions factibles per anar traient del pou aquestes persones, perqu
es considera que ning hauria de malviure daquesta manera tan inhumana,
exclosa i marginada. Lactitud que prenguem des de la base de la societat pot
ser un factor decisiu a lhora de combatre duna manera o duna altra el pro-
blema de lexclusi social de les persones sense sostre. Per aquest motiu, els
diferents agents que van organitzar el recompte trobaven de vital importn-
cia implicar de manera directa la poblaci, no noms per tal de propiciar un
apropament entre els voluntaris i el collectiu dels sense sostre, sin tamb
per facilitar la uni de voluntats que lluitin per posar f a una problemtica
tan inacceptable com la presentada en aquest informe.
Qui dorm al carrer?
213
ANNEX 1. FITXA DINSCRIPCI DELS VOLUNTARIS
Qui dorm al carrer?
214
Qui dorm al carrer?
215
ANNEX 2. QESTIONARI DAVALUACI DEL RECOMPTE
Qui dorm al carrer?
216
Qui dorm al carrer?
217
ANNEX 3. MOSTRA DE SECCIONS ESTADSTIQUES
DE BAIXA INTENSITAT
Nou Barris
75-76
78-79
81-82
87-88
96-97
105-106
113-114
116-117
122-123
134-135
148-149
156-157
160-161
169-170
174-175
Les Corts
3,4
80,81
Sant Mart
75,76
79,80
92,93
221-222
224-225
Horta Guinard
121-122
131-132
136-137
141-142
144-145
172-173
200-201
205-206
217-218
Sarri-Sant Gervasi
96-97
102-103
176-177
Grcia
121-122
129-130
136-137
140-141
Qui dorm al carrer?
219
ANNEX 4. DISTRIBUCI DE LES ZONES DINVESTIGACI
PETITES SEGONS LA SEVA CLASSIFICACI A EFECTES
DEL RECOMPTE
Districte
Alta
Densitat
Baixa
Densitat
Especials Excloses
Ciutat Vella Feb-37 1
Eixample 38-72
Sants-Montjuc
73-75
80-90
76 77-79
Les Corts 92-99
91
100-101
Sarri-Sant Gervasi
102-111
113-118
112
119-120
121
Grcia 122-138 139-144
Horta-Guinard
145-156
161-163
165
157-160
164
169-171
166-168
Nou Barris
172-177
181
178-180
182-193
194-197
Sant Andreu 198-214 215-218
Sant Mart
219-230
233-246
231-232
247-248
Qui dorm al carrer?
221
BIBLIOGRAFIA
- AJUNTAMENT DE BARCELONA (2006) Programa Municipal dAtenci
Social a les Persones sense Sostre.
- AVRAMOV, D. (1995) Homelessness in the European Union: Social and Legal
Context of Housing Exclusion in the 1990s. Fourth Research Report of the European
Observatory on Homelessness. Bruselas: FEANTSA.
- AVS (2006) Encuesta sobre la demanda de vivienda de AVS. Boletn
informativo, n 85, mayo 2006.
- BACHILLER, Santiago (2008) Exclusin social, desafliacin y uso del espacio:
Una etnografa con personas sin hogar en Madrid. Madrid. Universidad Autnoma
de Madrid. Facultad de Filosofa y Letras. Tesis doctoral.
- BERRY, R.(2007) A repeated observation approach for estimating the
street homeless population Evaluation Rev, April 1, 2007; 31(2): 166 - 199.
- BURT, Martha R. y Barbara E. COHEN (1989) Americas Homeless:
Numbers, Characteristics and Programs that Serve Them. Washington: The Urban
Institute Press.
- CABRE C., GMEZ P., SNCHEZ M. (2006). Persones sense sostre
a Barcelona. Perfl dels usuaris atesos als serveis municipals, Barcelona i
Societat Nm. 6.
- CABRERA CABRERA, P.J. (1998) Huspedes del aire: sociologa de las
personas sin hogar. Madrid: Universidad Pontifcia Comillas.
Qui dorm al carrer?
222
- CABRERA CABRERA, P.J. (2000) La accin social con personas sin hogar en
Espaa. Madrid: Foessa-Critas.
- CABRERA CABRERA, P. J. (2007a) Exclusin social: contextos para
un concepto R.T.S. Revista de Treball Social 180:9-21.
- CABRERA CABRERA, P. J.. (2007b) Exclusin residencial de los
inmigrantes: entre la precariedad y la calle S.O.S. RACISMO Informe Anual
2007: Sobre el racismo en el Estado Espaol. Barcelona: Icaria pp. 160-167.
- CABRERA CABRERA, P.J. and RUBIO, M.J. (2003) Personas sin techo
en Madrid: Diagnstico y propuestas de actuacin. Madrid: Dir. Gral. Servicios
Sociales. Comunidad de Madrid.
- CABRERA, P. J., MUOZ, M. SANCHEZ, R. (2008): Informe segudo.
Recuento Nocturno de Personas sin Hogar en Madrid. Foro tcnico de Personas sin
hogar. Ayuntamiento de Madrid.
- COLECTIVO IO (2005) Inmigracin y vivienda en Espaa. Madrid:
Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.
- COUSINEAU, M. y WARD, T. (1992). An evaluation of the S-Night street
enumeration of the homeless in Los Angeles. Evaluation Review, 16(4), 389-399.
- DELGADO, Manuel (1999) El animal pblico: hacia una antropologa de los
espacios urbanos. Barcelona: Anagrama.
- DELGADO Manuel (2007) La ciudad mentirosa. Fraude y miseria del modelo
Barcelona. Madrid: Icaria.
Qui dorm al carrer?
223
- DEVINE, J. y WRIGHT, J. (1992). Counting the homelessness:
S-night in New Orleans. Evaluation Review, 16 (4), 409-417.
- DEVINE, J. y WRIGTH, J. (1992). Counting the homeless: The Census
Bureaus S-night in fve U.S. cities Evaluation Review, 16 (4), 355-364.
- DIPUTACI DE BARCELONA (2000) Disseny del model dintervenci
social amb persones sense sostre a la provncia de Barcelona.
- EDGAR, Bill, Joe DOHERTY, y Amy MINA-COULL (1999) Services for
Homeless People: Innovation and change in the European Union. Bristol: The Policy
Press; Feantsa.
- EDGAR, W. et al. (2007) Measurement of Homelessness at European Union
Level. Bruselas: European Comission. Employment, Social Affairs and
Equal Opportunities DG
- EDGAR, W., J. DOHERTY, y A. MINA-COULL (2000) Support and
housing in Europe: Tackling social exclusion in the European Union. Bristol: The
Policy Press.
- EDIN, K. (1992). Counting Chicagos homeless: An assessment of the
Census Bureaus street and shelter night. Evaluation Review, 16 (4), 365-375.
- EUROPEAN Foundation for the Improvement of the Living and
Working Conditions (2004) Quality of Living in Europe . Dublin: EFILWC
- GALLANO, C. (2006): Avatares Subjetivos en la sociedad global capitalista:
trastornos individuales o males colectivos?. Conferencia pronunciada con
motivo del acto de apertura de la celebracin del 150 aniversario del nacimiento
de S. Freud en la Escuela de Derecho de la Universidad de Puerto Rico.
Qui dorm al carrer?
224
- GARCA SERRANO, C., MALO, M. A. Y TOHARIA, L. (2001) La
pobreza en Espaa: Un anlisis crtico basado en el panel de hogares de la Unin Europea
(PHOGUE). Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.
- GEREMEK, Bronislaw (1989) La piedad y la horca: historia de la miseria y
de la caridad en Europa. Madrid: Alianza.
- GOFFMAN, Erving (1987) La presentacin de la persona en la vida cotidiana.
Madrid: Martnez de Murgua.
- HOPPER, K. (1991) An ethnographic perspective on the S-night count. Proceeding
of the Annual Research Conference. Washington, D.C: Bureau of the Census.
- HOPPER, K. (1992) Counting the homelessness: S-night in the New
York. Evaluation Review, 15 (4), 376-388
- INE (2004) Encuesta sobre las personas sin hogar (Centros). Madrid: Instituto
Nacional de Estadstica.
- INE (2005) Encuesta sobre las personas sin hogar (personas). Ao 2005.
Consulta on-line. Primeros resultados publicados el 14 de diciembre de 2005
<http://www.ine.es/inebase>
- INE (2006) Anuario Estadstico de Espaa 2006 Madrid: INE. [Disponible
en formato pdf en http://www.ine.es/prodyser/pubweb/anuarios_mnu.
htm?L=0 ]
- JENCKS, Christopher (1994) The Homeless. Cambridge: Harvard
University Press.
Qui dorm al carrer?
225
- KRISTEVA, J. (1991): Extranjeros para nosotros mismos. Barcelona. Plaza
y Jans.
- MARPSAT, M. y FIRDION J.-M. (2000) La rue et le foyer: Une recherche
sur les sans-domicilie et les mal-logs dans les annes 1990. Paris: INED-PUF.
- MARTIN, E. (1992) Assessment of S-Night street enumeration in the
1990 Census. Evaluation Review, 16 (4), 418-438.
- MINISTERIO DE LA VIVIENDA (2007): Estudio de Oferta de vivienda
de nueva construccin en Espaa. Madrid: Ministerio de la Vivienda.
- MORENO REBOLLO, J. L., MUOZ GARCA, J. y PASCUAL
ACOSTA, A. (2003) Estudio sobre la Poblacin de Personas Sin Hogar. Sevilla:
Centro Andaluz de Prospectiva. Junta de Andaluca.
- MUOZ LOPEZ, M., VAZQUEZ VALVERDE, C. y CRUZADO
RODRGUEZ, J. A. (1995) Personas sin hogar en Madrid: Informe psicosocial
y epidemiolgico. Madrid: Consejera de Integracin Social. Comunidad de
Madrid.
- MUOZ, M., VZQUEZ, C. y VZQUEZ, J.J. (2003) Los lmites de
la exclusin: Estudio sobre los factores econmicos psicosociales y de salud que afectan a
las personas sin hogar en Madrid. Madrid: Ediciones Tmpora; Obra Social Caja
Madrid.
- RUIZ FARRONA, Jess (2007) Informe sobre la violencia directa, estructural
y cultural: contra las personas en situacin de sin hogar en Espaa 2006. Barcelona:
Fundaci Mambr.
Qui dorm al carrer?
226
- SNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA (2005): El fenomen sense
llar a Catalunya: Persones, Administracions y Entitats. Informe Extraordinari.
Barcelona. (http://www.sindic.org)
- SNOW D.A. et.al.(1986) The myth of pervasive mental illness among
the homeless, Social Problems 33 (5): 407-423.
- STARK, R. (1992). Counting the homeless: an assessment of S-night
in Phoenix. Evaluation Review, 400-408.
- TEJERO, Elisabet y Laura TORRABADELLA (2005) Vides al descobert:
Els mons viscuts del fenomen sense sostre. Barcelona: Mediterrnia.
- TURNHAM, Jennifer; WILSON, Erin; y BURT, Martha] (2006) A guide
to counting unsheltered homeless people revised.. [Washington]: U.S. Department
of Housing and Urban Development of Community Planning and
Development.
- WRIGHT, James D., Beth A. RUBIN, y Joel A. DEVINE (1998) Beside the
Golden Door: Policy, Politics and the Homeless. New York: Aldine de Gruyter.