Activitats de Tutoria Per A Les Famílies

Activitats
de TUTORIA
per a les
famlies

2

CEIP PUIG DEN VALLS

Coordinadora del projecte: Elena Garca Morell
del text: Equip de Mestres del CEIP Puig den Valls
de les illustracions: Antoni Mar Mar, Tirurit

Per a qualsevol dubte, suggeriment, recomanacions, etc. no
dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres:

e-mail: cppuigdenvalls@educacio.caib.es
pgina web: http://www.cppuigdenvalls.com/

El CEIP Puig den Valls ha estat guardonat amb el segon premi
nacional del MEC Buenas prcticas de convivencia 2008 i tamb
amb el segon premi nacional Marta Mata 2010 grcies a la bona
feina de tota la comunitat educativa.

3

CEIP PUIG DEN VALLS

Sumari
Pg.

1.- PRESENTACI............................................... 4

2.- ACTIVITATS DE TUTORIA
PER A LES FAMLIES............................................... 6

TREBALLAR ELS HBITS A CASA (EI)......... 7

VA TOT B? ......................................................... 27

MILLORAM ALGUNES CONDUCTES............. 47

ORGANITZAR LA FEINA A CASA ................ 61

IMPLICACI DE LES FAMLIES .................. 69

ELS VALORS ........................................................ 81

LEDUCMETRE ................................................. 101

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA ................... 124

3.- BIBLIOGRAFIA ............................................. 129
4

CEIP PUIG DEN VALLS
1.- PRESENTACI

Amb aquest recull dactivitats volem continuar amb un
treball de recerca que es va comenar des de lEquip de Suport
de la nostra escola, el CEIP Puig den Valls, situat al municipi de
Santa Eulria des Riu (Eivissa), amb la publicaci del llibre
Quadern dactivitats de tutoria per a lescola. Desprs de donar
suport als nostres infants amb dos llibres adreats a ells:
lesmentat abans i Activitats de tutoria al pati, i de donar
suport als mestres amb el llibre Activitats de tutoria per a
mestres, no ens podem oblidar de les famlies amb aquest recull
dactivitats que pretn donar possibles solucions als problemes
del dia a dia amb els nostres fills i filles a casa.

Lobjectiu principal daquest projecte s crear un
document gil per a donar suport a les famlies del nostre
centre amb accions quotidianes com fer els deures, organitzar
les hores doci, les rutines, els hbits, etc.

Aquest projecte s el resultat dun treball dinvestigaci i
adaptaci de diferents referncies bibliogrfiques i la seva
traducci al catal per poder-les utilitzar a les escoles que
tenen com a llengua vehicular el catal, aix com dactivitats
delaboraci prpia. Es tracta dun conjunt dactivitats que els
docents poden recomanar a les famlies per fer a casa. Esperam
que fullejant aquest llibre hi trobeu respostes a algunes
qestions que es puguin plantejar les famlies del nostre
alumnat. Sols ens resta dir que des de lescola necessitam la
collaboraci i el treball conjunt amb les famlies.

5

CEIP PUIG DEN VALLS
Al llarg del llibre trobarem una srie de sigles, les quals
explicarem en el quadre - resum segent per facilitar-ne la
comprensi.

SIGLA SIGNIFICAT
PT Mestre especialista en Pedagogia Teraputica
AL Mestre especialista en Audici i Llenguatge
AD Mestre especialista en Atenci a la Diversitat
NESE Necessitats educatives de suport educatiu
NEE Infants amb necessitats educatives especials
DA Infants amb dificultats daprenentatge
HP Infants amb histria personal
IT Infants dincorporaci tardana
AC Adaptaci curricular
NCC Nivell de competncia curricular
TDAH
Trastorn amb dficit datenci amb
hiperactivitat
SA Sndrome dAsperger
TEA Trastorn de lespectre autista
CCP Comissi de Coordinaci Pedaggica
PAD Pla dAtenci a la Diversitat
PAT Pla dAcci Tutorial
EOEP Equip d'Orientaci Educativa i Psicopedaggica
USMIJ Unitat de Salut Mental Infantojuvenil
SPM Servei de Protecci de Menors
IM Intelligncies mltiples

6

CEIP PUIG DEN VALLS
2.- ACTIVITATS DE TUTORIA PER A LES FAMLIES

TREBALLAR ELS HBITS A CASA

Activitats per:
TREBALLAR ELS HBITS
A CASA
La vida diria, tant a lescola com a casa, genera un continu
de rutines que feim cada dia, s a dir, les repetim
contnuament. Quan els infants van interioritzant a poc a poc
aquestes rutines, aix els proporciona estabilitat i seguretat en
les seves accions, cosa necessria per a desenvolupar-se
positivament.

De vegades, els pares i les mares es queixen perqu el
seu fill/a no els fa cas quan li diuen, per exemple, que sha de
raspallar les dents. Pot ser que linfant no ho spiga fer. Es
recomana que acompanyem les nostres paraules amb fets; s a
dir, quan li diguem al nostre fill que vagi a raspallar-se les dents
lacompanyarem al bany i ens raspallarem les dents al seu costat
perqu ens prengui de model. Aix repetirem lacci unes
quantes vegades, fins que el nostre fill hagi aprs a fer-ho tot
sol. Totes aquestes rutines o obligacions shan de fer com si
fossin un joc i mai com un cstig.
s molt important valorar positivament lesfor dels
nostres fills i els seus avanos. En aquest apartat explicarem
una srie de rutines que es recomana treballar a casa perqu,
quan els infants vagin a lescola, els resulti ms fcil ladaptaci.

8

CEIP PUIG DEN VALLS

Treballam lhbit de... Edat Annex
1
RENTAR-SE LES MANS
3-12 S
2
RENTAR-SE LES DENTS
3-12 S
3
POSAR-SE LABRIC
3-12 S
4
MOCAR-SE
3-12 S
5
CORDAR-SE LA JAQUETA
3-12 S
6
CORDAR-SE LES SABATES
3-12 S
7
ANAR AL BANY
3-12 S
8
BANYAR-SE
3-12 S
A
c
t
i
v
i
t
a
t
s

p
e
r

a

T
R
E
B
A
L
L
A
R

E
L
S

H
B
I
T
S

A

C
A
S
A

9
QU FEIM ABANS DANAR
A DORMIR?
3-12 S

(Les activitats estan basades en una idea dels quaderns Accin
tutorial en Educacin Infantil paso a paso de M Jos
Marrodn Girons. Ed. Icce).

9

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 1

TTOL: RENTAR-SE LES MANS

A QUI VA DIRIGIT?: Als infants a partir de 3 anys.

QU NECESSITAM?: La plantilla amb els dibuixos de
rentar-se les mans que trobarem a lannex.

OBJECTIU:
Lobjectiu s que els nostres fills i filles tenguin un bon hbit
dhigiene i sacostumin a rentar-se les mans, sobretot abans de
menjar.

COM HO FAREM?:
Mitjanant una plantilla de dibuixos inclosos a lannex,
els nostres fills ens explicaran les passes que shan de seguir
per rentar-se b les mans.


10

CEIP PUIG DEN VALLS

Una vegada explicat, sha de posar en prctica els coneixements
adquirits i aplicar-los a la vida diria. En finalitzar el dia, els
nens i nenes tendran un full dautoavaluaci en el qual, amb
lajuda la supervisi dels pares, anotaran si han aconseguit fer
correctament lhbit que estan treballant, en aquest cas,
rentar-se les mans.

EXEMPLE:
Has dexplicar als paps i les mams com hem de
rentar-nos les mans tots solets. Ara els has de
demostrar que tu ho saps fer molt b.

1 2 3 4 5

Podrem pintar una tovallola cada vegada que seguim totes les
passes dels dibuixos de dalt. Ho hem de fer sense ajuda.

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE


11

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 2

TTOL: RASPALLAR-SE LES DENTS


rentar-se les dents que trobarem a lannex.

OBJECTIU:
dhigiene i sacostumin a raspallar-se les dents, sobretot
desprs de les menjades.

COM HO FAREM?:
els nostres fills i filles ens explicaran les passes que shan de
seguir per rentar-se b les dents.
Una vegada explicat, shan de posar en prctica els
coneixements adquirits i aplicar-los a la vida diria. En
finalitzar el dia, els nens i nenes tendran un full dautoavaluaci,
en el qual, amb lajuda la supervisi dels pares, anotaran si han


12

CEIP PUIG DEN VALLS

aconseguit fer correctament lhbit que estan treballant, en
aquest cas, raspallar-se les dents.

EXEMPLE:

1 2 3 4 5

Podrem pintar un raspall i una pasta de dents cada vegada que
seguim totes les passes dels dibuixos de dalt. Ho hem de fer
sense ajuda.



13

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 3

TTOL: POSAR-SE LABRIC


posar-se labric que trobarem a lannex.

OBJECTIU:
Lobjectiu s que els nostres fills i filles tenguin un bon hbit de
vestir-se sols i sacostumin a posar-se labric.

COM HO FAREM?:
per posar-se labric.

14

CEIP PUIG DEN VALLS

finalitzar el dia, els nens i nenes tendran un full dautoavaluaci,
aquest cas posar-se labric.

EXEMPLE:

1 2 3 4 5

Podrem pintar un abric cada vegada que seguim totes les



15

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 4

TTOL: MOCAR-SE


mocar-se que trobarem a lannex.

OBJECTIU:
dhigiene i aprenguin a mocar-se sols sense lajuda de ladult.

COM HO FAREM?:
Mitjanant una plantilla de dibuixos que estan inclosos a
lannex, els nostres fills ens explicaran les passes que shan de
seguir per mocar-se.
Una vegada explicat, shan de posar en marxa els

16

CEIP PUIG DEN VALLS

finalitzar el dia, els nens i nenes tendran un full dautoavaluaci
en el qual, amb lajuda la supervisi dels pares anotaran si han
aquest cas, mocar-se.

EXEMPLE:

1 2 3 4

Podrem pintar un mocador cada vegada que seguim totes les



17

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 5

TTOL: CORDAR-SE LA JAQUETA


cordar-se la jaqueta que trobarem a lannex.

OBJECTIU:
vestir-se sols i sacostumin a cordar-se la jaqueta.

COM HO FAREM?:
per cordar-se la jaqueta.

18

CEIP PUIG DEN VALLS

aquest cas cordar-se la jaqueta.

EXEMPLE:

1 2 3 4

Podrem pintar una jaqueta cada vegada que seguim totes les



19

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 6

TTOL: CORDAR-SE LES SABATES


cordar-se les sabates que trobarem a lannex.

OBJECTIU:
vestir-se sols i sacostumin a cordar-se les sabates.

COM HO FAREM?:
per cordar-se les sabates.

20

CEIP PUIG DEN VALLS

aquest cas cordar-se les sabates.

EXEMPLE:

1 2 3 4

Podrem pintar una sabata cada vegada que seguim totes les

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE


21

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 7

TTOL: ANAR AL BANY


QU NECESSITAM?: La plantilla amb els dibuixos de anar
al bany que trobarem a lannex.

OBJECTIU:
dhigiene i sacostumin a anar sols al bany.

COM HO FAREM?:
per anar al bany.

22

CEIP PUIG DEN VALLS

amb els quals, amb lajuda la supervisi dels pares, anotaran si
han aconseguit fer correctament lhbit que estan treballant,
en aquest cas anar al bany.

EXEMPLE:

1 2 3 4 5

Podrem pintar un WC cada vegada que seguim totes les passes
dels dibuixos de dalt. Ho hem de fer sense ajuda.

DILLUNS

DIMARTS



23

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 8

TTOL: BANYAR-SE


banyar-se que trobarem a lannex.

OBJECTIU:
dhigiene i sacostumin a banyar-se tots sols.

COM HO FAREM?:
per banyar-se.


24

CEIP PUIG DEN VALLS

aquest cas banyar-se.

EXEMPLE:

1 2 3 4

Podrem pintar una bandera cada vegada que seguim totes les

DILLUNS

DIMARTS



25

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 9

TTOL: QU FEIM ABANS DANAR A DORMIR?


QU NECESSITAM?: La plantilla amb els dibuixos de qu
feim abans danar a dormir? que trobarem a lannex.

OBJECTIU:
Lobjectiu s que els nostres fills i filles tenguin uns bons
hbits i sacostumin a fer unes rutines abans danar a dormir.

COM HO FAREM?:
els nostres fills i filles ens explicaran les passes que shan de
seguir abans danar a dormir.

26

CEIP PUIG DEN VALLS

aquest cas el que feim abans danar a dormir.

EXEMPLE:

1 2 3 4

Podrem pintar una medalla cada vegada que seguim totes les

DILLUNS

DIMARTS


VA TOT B?

Activitats per
veure si...
VA TOT B?

En aquest apartat volem donar resposta a algunes preguntes
que tenen tant les famlies com els mestres. Algunes de les
activitats proposades shan dobservar a laula i daltres es
poden observar tant a lescola com a casa. De vegades ens
preguntam:
- Va tot b amb el nostre fill/alumne?
- s normal que faci...?
- Aquest comportament s adequat a la seva edat?
- Els seus companys fan el mateix?

Aix, hem intentat donar unes pautes per detectar senyals
dalarma que ens ajudin a saber com ajudar els nostres fills o
els nostres alumnes. Hi ha pautes que podem facilitar a les
famlies dels nostres alumnes en el cas que ho considerem
necessari, desprs duna demanda per part seva.
VA TOT B?

28

CEIP PUIG DEN VALLS

Activitat

Edat

Annex

1

LETAPA DELS 0 ALS 3
ANYS
0-3 S
2

EL PRIMER ANY DEI AL
CEIP

3-4

S
3
PER DETECTAR CONDUCTES
PERTORBADORES A EI
3-6 S
4

EN EL PROCS DE LA
LECTOESCRIPTURA

4-7

S
5
PER DETECTAR DISLXIA
3-12 S
6

PER DETECTAR CASOS DE
MALTRACTAMENT I/O
ABS
3-12 S
A
c
t
i
v
i
t
a
t
s

p
e
r

v
e
u
r
e

s
i
.
.
.

V
A

T
O
T

B
?

7
PER DETECTAR CASOS
DASSETJAMENT ESCOLAR

3-12 S

VA TOT B?

29

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 1

TTOL: LETAPA DELS 0 ALS 3 ANYS

A QUI VA DIRIGIT?: Als infants entre 0 i 3 anys.

QU NECESSITAM?: Res.

OBJECTIU: Lobjectiu s detectar signes dalerta entre els
nens de 0 a 3 anys.

COM HO FAREM?:
Es tracta dobservar el comportament dels nostres fills durant
els primers anys de vida. Si es considera necessari, els pares
poden anotar en una taula all que observin, fent un diari
evolutiu de les pautes de comportament dels fills i filles.
Aquestes anotacions ens poden servir per saber en quines
situacions es posen nerviosos, si els costa adaptar-se a

VA TOT B?

30

CEIP PUIG DEN VALLS

situacions noves, si saben controlar les seves emocions, etc. Un
exemple de conductes a observar serien les segents:

CONDUCTA DIA
QUAN HA
PASSAT?
ON HA
PASSAT?
PER QU HA
PASSAT?
Rebequeries
Plors
incontrolats

Vmits
Dorm
malament

Enuresi (se li
escapa el pip
a la nit)

T pors
injustificades

No menja b
(Quadre extret i adaptat del llibre Portat b de Ferrers,
M.L. de Prctics Columna).

ADAPTACIONS:
VA TOT B?

31

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 2

TTOL: EL PRIMER ANY DEI AL CEIP

A QUI VA DIRIGIT?: Als infants del primer any dEI.

QU NECESSITAM?: Plantilla que incloem a lannex.

OBJECTIU: Lobjectiu s detectar signes dalerta entre els
infants de 3 anys, a linici de lescolaritat.

COM HO FAREM?:
Es tracta dobservar el comportament dels nostres alumnes
durant el primer any descolaritzaci. Si es considera necessari,
els mestres poden anotar en una taula all que observin de
levoluci dels infants. Seguirem la pauta segent amb aquells
nens que el tutor o algun mestre consideri que ho necessiten.
Desprs de fer el seguiment, si es considera necessari, es
VA TOT B?

32

CEIP PUIG DEN VALLS

parlar amb lEquip de Suport del centre per donar possibles
pautes.
Un exemple de conductes a observar serien les segents:

CONDUCTES A OBSERVAR COMENTARIS
Mostra inters pels altres nens?
Senfila pels llocs (escales, murs...)?
Fa algun joc imitatiu: parlar per telfon...?
Utilitza el dit per assenyalar alguna cosa
que linteressa?

Juga amb joguines petites, ms enll de
manipular-les o posar-se-les a la boca?

T inters per ensenyar objectes o mostrar
alguna cosa que veu?

En alguna ocasi sha enfadat en el moment
de deixar-lo a lescola?

Parla mentre va jugant (per regular el propi
joc)?

Saluda espontniament els coneguts?
Respon al seu nom?
Utilitza lexpressi el nen per respondre
quan se li pregunta alguna cosa referida a
ell?

Es posa alguna pea de roba?
Es treu alguna pea de roba?
Ajuda quan sel vesteix o sel despulla?
s autnom amb lesmorzar?
Mastega quan menja?
Pot separar-se de la mare?
Pot participar de jocs amb altres nens?
Fa gargots espontniament en un paper?
Passa pgines dun conte?
Li agrada jugar amb jocs de construcci?
Fa la pina doposici per agafar petits
objectes?

VA TOT B?

33

CEIP PUIG DEN VALLS

CONDUCTES A OBSERVAR COMENTARIS
Xuta una pilota endavant?
Pot llenar algun objecte amunt?
Puja escales alternant els peus?
Salta desenganxant els dos peus del terra?
Pot caminar endarrere?
Saguanta breument sobre un peu?
Combina almenys dos paraules per explicar
alguna cosa?

Assenyala alguna part del cos quan se li
anomena?

Executa alguna consigna de ladult?
Diu el seu nom quan se li demana?
Controla esfnters?
(Quadre elaborat per lEOEP dEivissa i Formentera).

ADAPTACIONS
VA TOT B?

34

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 3

TTOL: PER DETECTAR CONDUCTES
PERTORBADORES A EI

A QUI VA DIRIGIT?: A lalumnat dEducaci Infantil de 3
a 6 anys.

QU NECESSITAM?: La plantilla que hi ha a lannex.

OBJECTIU:
Lobjectiu s detectar conductes pertorbadores a EI.

COM HO FAREM?:
Es tracta dobservar el comportament daquells infants
dEducaci Infantil que presenten una conducta problemtica
durant almenys sis mesos. Es contestaran els tems del
qestionari que mostram a continuaci i que ens indicar una
possible conducta pertorbadora en algun dels nostres infants.
Recomanam fer una interpretaci ms qualitativa que
quantitativa, analitzant cadascuna de les conductes registrades
al qestionari amb la finalitat de poder estudiar-ne la causa i
les intervencions que podem dur a terme amb la finalitat de
reduir-la, anullar-la o evitar que vagi a ms. Les qestions sn
les segents:
- s agressiu i violent amb els seus companys i companyes.
- T dificultat per romandre treballant de manera continuada.
- Generalment, inicia baralles.
- Insulta sovint els seus companys i companyes.
- Insulta les persones adultes amb qui t contacte.
- Utilitza el material amb agressivitat i violncia.
- Llena a terra o fa malb el material dels altres.
- Pertorba lordre de la classe.
- Molesta els infants del sexe oposat.
- Mostra desinters pel que es treballa a classe.
- s temut pels companys i companyes.
VA TOT B?

35

CEIP PUIG DEN VALLS
- s cruel amb els animals (si nhi ha a classe).
- Fa tot el que pot per cridar latenci.
- Menteix deliberadament.
- Crida sovint.
- Fa trampes al joc.
- Samaga en racons de la classe.
- Fa pets i/o rots.
- Sescapa de la classe.
- Escup els altres.
- Replica quan se li crida latenci.
- Rebutja lautoritat del mestre o la mestra.
- Acusa o retreu als altres els seus propis errors.
- s malparlat.
- Es nega a realitzar les tasques comunitries de la classe.
- s irascible.
- Desafia el mestre o la mestra.
- Molesta deliberadament els altres companys i companyes.
- s tossut o tossuda.
- Respon amb rapidesa i de manera precipitada.
- Sel nota inquiet, tens, nervis.
- Es distreu amb facilitat.
- No acaba els treballs.
- Mou excessivament les mans o els peus quan est assegut/da.
- Saixeca constantment del seu lloc.
- T dificultat per mantenir les normes del joc.
- Li costa seguir una activitat grupal.
- Parla de manera precipitada.
- Perd el material amb facilitat.
- Li resulta difcil planificar seqncies de la seva feina.
- s incapa de jugar tranquil o tranquilla.
-Senfila damunt les cadires o les taules (conductes
temerries).
(Extret del Qestionari de conducta pertorbadora per a
infants deducaci infantil CCP-EI de Moreno,F.X. 1997 UAB).

ADAPTACIONS
VA TOT B?

36

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 4

TTOL: EN EL PROCS DE LA
LECTOESCRIPTURA

A QUI VA DIRIGIT?: Als infants que estan en el procs
de la lectoescriptura.


OBJECTIU:
Lobjectiu s detectar signes dalerta en el procs de la
lectoescriptura.

COM HO FAREM?:
Es tracta dobservar aquells infants que presenten dificultats
en el procs de la lectoescriptura. s convenient anotar
aquestes observacions en una taula que mostram a continuaci:

VA TOT B?

37

CEIP PUIG DEN VALLS

CONDUCTES A OBSERVAR S NO OBSERVACIONS
T dificultats per a orientar-
se en lespai.

T dificultats per a orientar-
se en el temps.

Dificultats habituals per
diferenciar el que s essencial
del que s secundari en les
experincies que viu.

Mostra dificultats datenci en
les tasques que requereixen el
pensament verbal abstracte
(llegir, escriure, estudiar...).

Els pares comenten que li costa
molt fer els deures tot sol.

T dificultats de comprensi
quan llegeix ell/a, per quan li
llegim, ho comprn.

Sembla que aprn millor les
coses quan les veu fer.

Li costa explicar les
experincies que viu o com ha
fet una cosa.

Funcionament inestable: un dia
sap fer les coses i lendem
sembla que ha oblidat el que ja
sabia fer.

Sol adherir-se i adaptar-se
als altres, seguir el seu amic o
el grup i adaptar-se al que els
altres proposen o decideixen.

T dificultats per fer sries
numriques, aprendre els dies
de la setmana, mesos de lany,
taules de multiplicar, etc.

(Quadre elaborat per lEOEP dEivissa i Formentera).
VA TOT B?

38

CEIP PUIG DEN VALLS

ADAPTACIONS
- Si trobam sospites dun possible trastorn en el procs de la
lectoescriptura, passarem a fer una derivaci a lEOEP o
parlarem amb lEquip de Suport del centre perqu puguin
realitzar una avaluaci ms completa i descartin o confirmin un
cas de dislxia (punt tractat a lactivitat segent daquest bloc).
Algunes de les proves que podem utilitzar i que ens serviran per
obtenir un diagnstic sn:
Test de conscincia fonolgica elaborat per lEOEP.
PROLEC.
Test exploratori de dislxia especfica (TEDE).
Test danlisi de lectura i escriptura en catal
(TALEC).

VA TOT B?

39

CEIP PUIG DEN VALLS

ACTIVITAT 5

TTOL: PER DETECTAR CASOS DE DISLXIA

A QUI VA DIRIGIT?: A lalumnat entre 3 i 12 anys.

QU NECESSITAM?: Les plantilles que trobarem a lannex.

OBJECTIU:
Lobjectiu s detectar senyals dalarma davant possibles casos
de dislxia.

COM HO FAREM?:
Es tracta dobservar aquells infants que presenten dificultats
en el procs de la lectoescriptura o en la seva consolidaci. De
vegades, els mestres observen dificultats en els seus infants
que els duu a pensar que poden presentar un cas de dislxia. En
aquestos casos s convenient anotar aquestes observacions en
una taula que mostram a continuaci per desprs comunicar-ho a
lEquip de Suport del centre. Alguns tems shan desbrinar
mantenint una entrevista amb la famlia:
CONDUCTES A OBSERVAR
S NO OBSERVACIONS
Histria familiar de problemes
dislxics i daprenentatge (pares,
germans, altres familiars).

Retard per aprendre a parlar amb
claredat.

Confusions en la pronncia de paraules
que sassemblen fonticament.

Manca dhabilitat per recordar el nom
de sries de coses (els colors...).

Confusi en el vocabulari referent a
lorientaci espacial (dalt, baix, etc.).

VA TOT B?

40

CEIP PUIG DEN VALLS

CONDUCTES A OBSERVAR
S NO
OBSERVACIONS
Dificultat particular per aprendre a
llegir i escriure.

Problemes per distingir lesquerra de
la dreta.

Dificultats per aprendre lalfabet, les
taules de multiplicar, els dies de la
setmana, els mesos de lany, etc.

Errors continuats de lectura.
Manera estranya descriure, amb
omissions de lletres o alteracions de
lordre que segueixen.

Impediments per copiar acuradament
de la pissarra i/o del llibre al
quadern.

Dificultats per seguir instruccions
orals.

Problemes de comprensi del
llenguatge oral i imprs.

Dificultat per aprendre les llenges
estrangeres.

Desorganitzaci a casa i a lescola.
Aparici de conductes disruptives o
dinhibici progressiva.

Autoestima baixa.
(Extret de larticle Trastorns daprenentatge i fracs escolar
de Lidia Arroyo, Revista Guix 372. Febrer 2001. Pg. 48-51).

ADAPTACIONS
- A lannex incloem uns protocols de detecci de dislxia a
Educaci Infantil, 1r cicle, 2n cicle, 3r cicle i tamb a lESO.
Aquestos protocols (apareixen en castell) han estat elaborats
per un grup despecialistes amb lajuda de lAssociaci Dislxia i
Famlia (DISFAM) i de Dolors Forteza, professora del
Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de lEducaci de
la UIB.
VA TOT B?

41

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 6

TTOL: PER DETECTAR CASOS DE
MALTRACTAMENT I/O ABS



OBJECTIU:
Lobjectiu s detectar possibles casos de maltractament,
abusos sexuals, etc. en lentorn familiar.

COM HO FAREM?:
Aquest s un tema molt delicat de tractar i que, de vegades,
passa desapercebut als ulls de la gent. Hem destar molt atents
davant possibles infants que puguin patir algun tipus de
maltractament, tant fsic com psicolgic. En aquest apartat
inclourem uns protocols per si tenim alguna sospita. Si es
confirmen les sospites, haurem de comunicar el cas als Serveis
Socials perqu puguin actuar i prendre les mesures oportunes.
VA TOT B?

42

CEIP PUIG DEN VALLS

Igualment es denunciar el cas quan algun familiar ens
comuniqui que t sospites.
Alguns indicadors per detectar possibles casos de
maltractament i/o abs sn els segents:
- Qualsevol acte, no accidental, que provoqui dany fsic o
malaltia en linfant o b que el posi en situaci de risc greu de
patir-ne: ferides, hematomes, fractures, mossegades,
cremades...
- Especialment quan hi ha hagut retard en lassistncia
sanitria, presenta diferents lesions i aquestes es localitzen en
zones tradicionals de cstig, la histria s discordant o
inacceptable, hi ha explicacions estranyes respecte de la lesi,
etc.
- Refereix que s objecte dagressions.
- Atribueix lesions evidents a accidents casuals, no respon
directament, exculpa els pares, evita despullar-se en pblic.
- Desatendre les necessitats de linfant i els deures de guarda i
protecci o atenci inadequada de linfant.
- Vestit/ida inadequadament per al clima o lestaci. Lesions per
exposici excessiva al sol o al fred (cremada solar, congelaci
de les parts exposades).
- Retard del creixement sense causa orgnica justificable.
- Inclou el retard psquic, social, del llenguatge, de la motilitat
global o de la motilitat fina.
- Presenta falta datencions bsiques per negligncia que es
manifesten en dficit en lalimentaci (no per problemes
econmics) i va al centre escolar sense esmorzar, explica que no
ha fet alguna menjada del dia anterior.
- Sol estar cansat/ada. Alguna vegada sadorm a classe. Li costa
molt concentrar-se.
- Problemes fsics o necessitats mdiques no ateses (p. ex.,
ferides sense curar o infectades) o absncia de les cures
mdiques rutinries: no-seguiment del calendari de vacunaci, ni
altres indicacions teraputiques, cries dental extensa, alopcia
localitzada per postura perllongada en la mateixa posici, crani
aplanat.
VA TOT B?

43

CEIP PUIG DEN VALLS
- El centre escolar comunica faltes dassistncia no
justificades. Els pares/tutors reconeixen absentisme. Falta a
lescola per escs inters familiar.
- Menor de 16 anys que consumeix alcohol. Presenta pudor
dalcohol, intoxicaci/coma etlic, smptomes de consum de
drogues, inhala coles o dissolvents.
- Els pares o tutors responen de forma inadequada a preguntes
relacionades amb lescolaritat del menor: no saben quin curs fa,
el nom del professor/a, si t tasques per a casa, etc. Els pares
presenten pudor dalcohol o smptomes de consum de drogues.
- Infants que diuen que han de ser acompanyats per adults a
causa de la seva edat i/o distncia del domicili a lescola.
- Ladult responsable de la tutoria actua, priva o provoca de
manera crnica sentiments negatius per a lautoestima de
linfant. Inclou menyspreu continu, desvaloritzaci, insults,
intimidaci i discriminaci, amenaces, corrupci, interrupci o
prohibici de les relacions socials de manera contnua. Temor
dels adults. Retard del creixement sense causa orgnica
justificable. Sobreprotecci.
- Presumeix de conductes antisocials. No sembla sentir-se
culpable desprs de conductes inadequades. Realitza petits
furts.
- T dificultats per expressar-se verbalment. T problemes
daprenentatge.
- Conductes de regressi que afecten el seu desenvolupament.
Mostra conductes infantils per a la seva edat.
- Sembla tenir por dels seus pares. Ha parlat alguna vegada de
sucidar-se. Diu que ning no lestima. Juga o passeja tot/a
sol/a. No t amics. Plora sense causa justificada.
- Evita parlar de si mateix/a. s reservat/ada, es guarda les
coses per a si mateix/a.
- Canvis de conducta/dhumor sense motius aparents (fracs
escolar, tristesa, pors, conductes agressives, etc.).
- Rebuig verbal vers linfant. Tendncia a culpabilitzar-lo o a
menysprear-lo. Li provoquen baixa autoestima. Molt exigents
amb el menor.

VA TOT B?

44

CEIP PUIG DEN VALLS

- Linfant passa massa temps tot sol quan s fora de lescola
sense que ning no latengui.
- s hiperactiu/iva. Crides contnues datenci. Conductes
disruptives. Menteix freqentment.
- Abs sexual: implicaci dinfants en activitats sexuals per
satisfer les necessitats dun adult.
- Presenta dolors abdominals inespecfics, es queixa de
molsties/sagnat a lrea genitoanal sense causes aparents.
- Mostra excessiva preocupaci pel sexe. Manifesta
coneixements sexuals estranys, sofisticats o inusuals.
- Practica jocs de carcter sexual inusuals per a la seva edat.
- Presenta indicis de problemes sexuals amb adults. Manifesta
conductes de seducci amb adults del sexe oposat.
- Mostra angoixa per canviar-se de roba en presncia daltres
persones.
- Embarassos en adolescents no justificats.
- Presenta conductes sexuals inadequades amb si mateix/a en
pblic de forma compulsiva.
- Es refereixen comportaments violents del menor amb els seus
iguals, conductes de provocaci, agressions, etc.

(Indicadors extrets del Full de notificaci de risc i
maltractament infantil. mbit educatiu de la Conselleria
dAfers Socials, Promoci i Immigraci. Direcci General de
Menors i Famlia del Govern de les Illes Balears amb la
collaboraci del Observatorio Infancia. Grupo de trabajo
sobre maltrato infantil).

ADAPTACIONS
- Per treballar labs sexual a laula, hi ha un conte anomenat:
Crida ben fort, Estela!!, dIsabel Olid i Martina Vanda de
lAssociaci Rana (Red de Ayuda a Nios Abusados) a Mallorca.
A lannex incloem la guia didctica daquest conte. A continuaci
us proporcionam lenlla per poder veure el conte on-line:
http://www.gritamuyfuerte.info/estela-grita-muy-fuerte-
libro.html
VA TOT B?

45

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 7

TTOL: PER DETECTAR CASOS DASSETJAMENT
ESCOLAR


QU NECESSITAM?: La guia que hi ha a lannex.

OBJECTIU:
Lobjectiu s detectar possibles casos dassetjament a lescola.

COM HO FAREM?:
ASSETJAMENT ESCOLAR (BULLYING): maltractament
(agressions fsiques, verbals o relacionals) que rep
repetidament i al llarg del temps un alumne o una alumna
daltres (un o uns quants) i t efectes de victimitzaci en qui el
rep. Abs de poder entre iguals. Genera angoixa anticipada
abans de sortir de casa pel que li pot passar. (Aquesta definici
est extreta de la guia Assetjament escolar (Bullying)
elaborada per la Direcci General de lOficina de Defensa dels
Drets del Menor (ODDM), amb la collaboraci del Govern de les
Illes Balears) . Daquesta mateixa guia (inclosa a lannex)
analitzarem els indicadors que ens faran sospitar si a laula o al
centre hi trobam algun cas dassetjament. En el moment de
sospita hem de posar en funcionament tots els protocols
dactuaci per posar fi a aquesta situaci. Aquestos indicadors
shan de repetir constantment i donar-se junts i sn els
segents:
Quan a lescola sn objecte de burles, bromes
desagradables, els anomenen amb malnoms, els insulten,
els molesten, sovint estan implicats en discussions i
baralles en les qual es troben indefensos i sempre
acaben perdent, en el joc sn els ltims a ser triats, al
pati solen quedar prop del mestre, no tenen gaires
amics
VA TOT B?

46

CEIP PUIG DEN VALLS

A classe tenen dificultat de parlar, fan una impressi
dinseguretat i/o dansietat, tenen un aspecte contrariat
i trist, presenten un deteriorament gradual del
rendiment escolar...
Tornen a casa amb la roba trencada, amb els llibres fets
malb, han perdut objectes i/o diners, demanen que
els acompanyin a lescola, o no hi volen anar, eviten
determinats llocs, determinats dies o classes, fan
camins illgics per anar a lescola, no els conviden a casa
dels altres, tenen malsons, trastorns psicosomtics,
senyals de cops i esgarrinxades, canvis dhumor
sobtats...
Aparici freqent de grafits que insulten infants o
grups dalumnes amb resultats acadmics baixos i
dificultats datenci generalitzades, situacions
dexclusi social, distanciament envers els adults, manca
de capacitat de gesti i resoluci de conflictes, entre
daltres.
A vegades lassetjament apunta a grups concrets que
presenten trets diferencials tnics, culturals o dun
altre tipus (bullying racista, homfob, sexista...).
Els escolars solen estar sols al pati, a laula o en
activitats extraescolars.
Poden aparentar tristesa, inhibici, desmotivaci.
Tenen por danar a lescola.
No parlen a casa del que succeeix a lescola.

ADAPTACIONS
- Per detectar possibles casos dassetjament, comptam tamb
amb el programa CESC (incls a lannex i que vam tractar i
explicar al llibre Activitats de tutoria per a mestres. CEIP Puig
den Valls).
MILLORAR ALGUNES CONDUCTES

Activitats per:
MILLORAR ALGUNES
CONDUCTES
A les tutories amb les famlies moltes vegades ens
demanen informaci i recursos per poder reconduir algunes
conductes dels seus fills. Algunes preguntes que es fan els
pares i les mares sn:
- Qu podem fer amb el nostre fill?
- Pot millorar el seu comportament?

A continuaci explicarem unes estratgies per intentar
millorar el comportament daquells infants que presenten
problemes en aquest aspecte dins lmbit familiar.

48

CEIP PUIG DEN VALLS

Activitat Edat Annex
1
REFOR POSITIU
3-12 No
2
LEXTINCI
3-12 No
3
EL RAC DE PENSAR
3-12 No
4
ESTABLIMENT DE NORMES
I LMITS
3-12 No
5
FER UN RECORREGUT
3-12 S
A
c
t
i
v
i
t
a
t
s

p
e
r

a

M
I
L
L
O
R
A
R

E
L

C
O
M
P
O
R
T
A
M
E
N
T

6
CONTRACTES
3-12 S

49

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 1

TTOL: REFOR POSITIU


QU NECESSITAM?: Gomets, mural.

OBJECTIU:
Lobjectiu s reforar aquelles conductes que volem que es
donin amb ms freqncia.

COM HO FAREM?:
Aquesta estratgia s molt bona per als nens ja que
genera autoestima i respecte. s molt fcil de posar en prctica
ja que consisteix a elogiar i reforar les conductes i
comportaments que volem i desitjam que es donin ms

50

CEIP PUIG DEN VALLS

freqentment a casa. Sha de concretar molt b la causa de
lelogi perqu el nostre fill spiga perqu el felicitem. Ex.:
Enhorabona, Llus, has recollit molt b la teva habitaci. Tamb
hem de tenir en compte que elogiarem determinades conductes
que sabem que els costa de fer. Ex.: si el nostre fill no fa mai
els deures, i avui els ha fet, elogiarem aquest fet dient-li Que
b que has fet avui la feina que tenies. Es poden utilitzar
gomets per alabar alguna conducta. s un recurs rpid i fcil
dutilitzar i amb un efecte immediat per als nens.

ADAPTACIONS:
- Es pot utilitzar lagenda com a mitj de comunicaci amb els
mestres per elogiar una bona conducta dels nostres fills a
lescola. Prviament haurem parlat amb el tutor perqu ens
informi del comportament del nostre fill cada dia.
- Es pot fer una taula dautoregistre per als nostres fills, en la
qual siguin ells els qui hagin de valorar, al final del dia, com shan
portat. Es pot fer un mural amb el nom o la seva foto, i posar
una estrella al requadre del dia que shan portat b.

51

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 2

TTOL: LEXTINCI



OBJECTIU: Lobjectiu s reduir conductes inadaptades.

COM HO FAREM?:
Aquesta s una bona estratgia per reduir conductes
inadaptades. Consisteix a no fer cas a un determinat
comportament per tal de reduir-lo o evitar que es torni a
repetir. Es tracta de ignorar la conducta problemtica: no
mirar el nen quan est fent alguna cosa que no volem que torni a
fer, no parlar amb ell, no escoltar-lo, en definitiva, actuar com
si no passs res.
s molt important evitar factors que reforcin aquesta
conducta, com poden ser els germans quan, per exemple, riuen
davant un comportament disruptiu a casa.

52

CEIP PUIG DEN VALLS

De vegades, al principi daplicar aquesta tcnica la
conducta augmenta en freqncia, per hem de persistir.
Cal recordar que aquesta tcnica no s viable quan la
conducta pugui ser perillosa per al nen o per a les persones que
lenvolten.
Hem de reflexionar sobre el fet que el que volem
extingir s la conducta problemtica i no el nen. Amb aix volem
dir que quan el nostre fill mostri conductes diferents, el
felicitarem.

ADAPTACIONS:


53

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 3

TTOL: EL RAC DE PENSAR


QU NECESSITAM?: Un rac de la casa sense gaires
estmuls al voltant amb una cadira.

OBJECTIU:
Lobjectiu s aconseguir que el nen es calmi i reflexioni sobre el
comportament que el mestre no ha aprovat.

COM HO FAREM?:
Explicarem al nostre fill que hi haur un rac de
pensar a casa. Ser un espai sense gaires estmuls on hi haur
una cadira. El nen ha de reconixer aquest espai com un espai
per reflexionar sobre un comportament inadequat i/o per

54

CEIP PUIG DEN VALLS

calmar-se. Acudir a aquest rac quan volem que redueixi una
determinada conducta (insultar, pegar, rebequeries, etc.).
Quant al temps que ha de romandre el nen al rac de
pensar, es pot utilitzar el segent criteri: saplicar
aproximadament un minut per any dedat. Exemple: a un nen de
6 anys li aplicarem com a mxim 6 minuts.
Una vegada hagi passat el temps pactat, convidarem el
nostre fill a tornar a actuar amb normalitat.
Hem de presentar aquesta estratgia com una
conseqncia posterior a una conducta inadequada i no com un
cstig.

ADAPTACIONS:
- Si es donen queixes, plors, etc. per part del nen, ladult
aturar el rellotge i no es tornar a comenar fins que el nen no
estigui calmat i assegut al lloc acordat.

55

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 4

TTOL: ESTABLIMENT DE NORMES I LMITS



OBJECTIU: Lobjectiu s establir unes normes que els nens
hauran de complir, aix com posar lmits.

COM HO FAREM?:
Si volem mantenir un control de la disciplina a casa s
convenient establir unes bones normes i lmits. La seva finalitat
s proporcionar un ambient estructurat per als nens que els
ajudaran a tenir un major autocontrol. s convenient consensuar
les normes entre els pares i els nens. Daquesta manera els nens
saben, en tot moment, qu sespera dells i les conseqncies
que tendr per no complir les normes.


56

CEIP PUIG DEN VALLS

s recomanable utilitzar un llenguatge en positiu,
evitant dir el no cada vegada que es dirigim als nostres fills.
Daquesta manera estarem ensenyant conductes adequades.
Sempre que posem un lmit a casa, lhaurem
dargumentar amb una ra. Exemple: jugarem amb la pilota al
pati perqu dins de casa podem trencar alguna cosa.
Una vegada estiguin establertes les normes de casa, es
pactar entre tots les conseqncies que hi haur si no es
compleixen.

ADAPTACIONS:
- Les normes de casa es poden convertir en un joc en famlia si
decidiu escriure-les entre tots en una cartolina i penjar-la a un
lloc de la casa com per a tots. Daquesta manera, tots els
membres de la famlia participaran en lelaboraci i el consens
de les normes de casa.

57

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 5

TTOL: FER UN RECORREGUT


QU NECESSITAM?: Una plantilla com la que hi ha a
lannex.

OBJECTIU: Lobjectiu s aconseguir millorar el
comportament dun nen a casa.

COM HO FAREM?:
Es tracta de fer un seguiment dun nen que ha de
canviar i/o reconduir algunes conductes perqu el seu
comportament millori a casa.
En primer lloc, parlarem amb ell per explicar-li quines de
les conductes que t a casa sn perjudicials per al bon
funcionament de la classe. Li proposarem que les canvi a canvi
duna recompensa. Hi ha diverses opcions: pintar un cuc, pintar
un caragol, pintar una flor, entre daltres. El nen es compromet
a canviar una srie de comportaments inadequats i, al final del
dia, si ho ha fet, podr pintar un tros del dibuix triat. Quan
hagi completat el dibuix, tendr una recompensa que prviament
haurem pactat. s important recordar que les recompenses
materials no sn recomanables. En canvi li oferirem alguna cosa
que li agradi al nostre fill: jugar una estona amb lordinador,
anar al cinema, etc.
A la plantilla hi posarem el dibuix que els nens han de
pintar, seguit de les conductes que es volen millorar i, per
finalitzar, la recompensa que aconseguir el nostre fill en cas
de pintar tot el dibuix. A lannex incloem unes plantilles.

ADAPTACIONS:
- Depenent de la problemtica de les conductes que shan de
millorar, la recompensa shaur de donar abans, en acabar el dia

58

CEIP PUIG DEN VALLS

per exemple. A mesura que el nen vagi millorant, saugmentar
progressivament el temps per a recompensar.
- Amb els ms petits, es pot posar amb dibuixos les conductes
que volem millorar.

Exemple:
EL CARAGOL DE SARA

PER PODER PINTAR HEM DE...
ESCOLTAR I FER CAS ALS PAPS
FER ELS DEURES
DUR-SE B AMB EL GERM

PREMI:

JUGAR AMB L ORDINADOR
UNA ESTONA

59

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 6

TTOL: FER UN CONTRACTE


lannex.

OBJECTIU: Lobjectiu s aconseguir millorar el
comportament dun nen mitjanant el comproms.

COM HO FAREM?:
Es tracta de fer un contracte entre el pares i el seu fill
perqu aquest millori alguna conducta. Primer de tot, parlarem
amb el nen per comentar amb ell les conductes que t que fan
que lambient a casa no sigui el correcte: molesta el seu germ,
no fa els deures, no escolta els pares, etc. Li explicarem al
nostre fill que aquestes conductes shan de millorar, pel seu b i

60

CEIP PUIG DEN VALLS

pel b de lambient familiar. Per aix, li proposarem fer un
contracte (explicant-li que els adults quan tenen una feina
tamb en signen un). Al contracte estar escrit el seu nom i
cognoms i el comproms que adquireix amb els pares. Per altra
banda, els pares tamb es comprometen a donar-li una
recompensa si els acords del contracte es compleixen. Per
acabar, els dos signaran el contracte per mostrar que estan
dacord i es guardar.

ADAPTACIONS:
- A lannex hi ha models de contractes per poder utilitzar,
adaptats a diferents edats.

ORGANITZAR LA FEINA A CASA

Activitats per:
ORGANITZAR LA FEINA
A CASA
Quantes vegades hem escoltat a les famlies: Li dic al
meu fill que ha de fer els deures i sempre em diu que esperi un
moment...i a la quarta vegada que li ho dic, acabo cridant...
sembla que no mescolta si no s cridant...
Hem dintentar que els nostres fills ens facin cas a la
primera i no haurem de dir la mateixa cosa moltes vegades. Per
aix pensam que s important organitzar b les rutines i les
feines dels nostres fills a casa.

62

CEIP PUIG DEN VALLS

1
ORGANITZAR ELS MATINS:
ABANS DANAR A ESCOLA

3-12

S
2
ORGANITZAR LES TARDES:
DESPRS DE LESCOLA

3-12

S
A
c
t
i
v
i
t
a
t
s

p
e
r

a

O
R
G
A
N
I
T
Z
A
R

L
A

F
E
I
N
A

A

C
A
S
A

3
ORGANITZAR ELS CAPS DE
SETMANA

3-12

S

63

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 1

TTOL: ORGANITZAR ELS MATINS: ABANS
DANAR A ESCOLA


lannex.

OBJECTIU: Lobjectiu s organitzar els matins dels nostres
fills abans danar a escola, creant unes rutines.

COM HO FAREM?:
s necessari crear unes rutines amb els nens. Als matins, de
vegades, ens trobam amb aquells nens a qui costa molt aixecar-
se del llit, que no volen esmorzar, que prefereixen veure la tele
en compte de raspallar-se les dents, que no volen anar a escola...
En aquests casos, us proposam una manera divertida
dorganitzar i de crear unes rutines amb els nostres fills
mitjanant una plantilla o un horari amb dibuixos que els ajudi a
interioritzar les coses que ha de fer abans de partir cap a
lescola.

64

CEIP PUIG DEN VALLS

A continuaci mostrarem lexemple dun horari fictici. A
lannex inclourem una plantilla en blanc dun horari, aix com
dibuixos que ens poden servir per fer-lo. Amb els ms petits,
funciona molt b incloure dibuixos de les activitats que es van a
realitzar.

ADAPTACIONS:
HORES DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
08:00

08:15

08:30

08:40


65

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 2

TTOL: ORGANITZAR LES TARDES DESPRS DE
LESCOLA


lannex.

OBJECTIU: Lobjectiu s organitzar les tasques dels nens
desprs de lhorari escolar.

COM HO FAREM?:
s molt important organitzar les feines i les activitats dels
nostres fills a la tarda desprs de lhorari escolar. De vegades,
trobam dificultats perqu assumeixin un comproms per dur a
terme algunes obligacions: fer els deures, estudiar, etc.
Aquestes obligacions shan de combinar amb temps doci i s
molt aconsellable que facin algun esport. Una manera dajudar-
los a ells i a nosaltres com a pares s fer un comproms entre
les dues parts: fills pares. Es tracta de fer un horari en el
qual quedin estipulades les hores i la durada de cada activitat
que fan a la tarda. Els infants es comprometen a complir aquest
horari i els pares es comprometen amb ells a donar-los una
recompensa. Volem ressaltar que no es recomanen les
recompenses materials, s a dir, els premis han de ser coses
com:
- fer alguna cosa junts (anar al cinema, anar a berenar a
alguna banda que els agradi, etc.),
- deixar-los jugar una estona amb lordinador, videojocs, o
all que els agradi,
- anar a casa dalgun amic, etc.

66

CEIP PUIG DEN VALLS
Aquest horari es pot penjar a lhabitaci del nen/a perqu
estigui en tot moment visible. Daquesta manera el nen no pot
dir mai que no s lhora de fer els deures ja que est marcat.
A continuaci mostrarem lexemple dun horari fictici. A
lannex inclourem una plantilla en blanc dun horari, aix com
dibuixos que ens poden servir per fer-lo. Amb els ms petits
realitzar.
Es necessari crear uns hbits de feina en els nens. De
vegades s millor fraccionar el temps de dedicaci als deures i
a lestudi. Hi ha nens que es cansen amb facilitat i no
aconsegueixen estar concentrats molta estona. En aquestos
casos s preferible intercalar moment doci o esport entre les
hores de feina asseguts. Exemple: estar mitja hora estudiant o
fent els deures, descansar uns deu minuts aproximadament i
desprs continuar amb la feina.

ADAPTACIONS:
- Per als ms majors es pot escriure o posar fotografies de les
accions que shagin de realitzar buscant imatges que els agradin.
Per exemple: si practiquen futbol, buscarem la foto del seu
jugador preferit.
HORES DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
14:30

15:00

15:30

17:00

20:00


67

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 3

TTOL: ORGANITZAR ELS CAP DE SETMANA


lannex.

OBJECTIU: Lobjectiu s organitzar les tasques dels nens
durant els caps de setmana o els temps de vacances.

COM HO FAREM?:
El que pretenem s que els nostres fills tenguin unes
rutines i unes obligacions a casa que han de complir, encara que
sigui cap de setmana. Han de saber que tots tenim
responsabilitats i que ells, encara que sn petits, tamb les han
de tenir, com per exemple: recollir les joguines, ajudar a posar i
llevar la taula, fer-se el llit (si sn ms grans), banyar-se, etc.
Per ajudar els pares a aconseguir que els seus fills no ho
vegin com a obligacions sin com a coses divertides que han de
fer, proposam fer un panell de cap de setmana on posar les
activitats que es faran o es poden fer. En aquest espai tamb hi
posarem les activitats que realitzin al seu temps doci: mirar la
tele una estona, jugar a lordinador (tamb un perode concret),
llegir, fer alguna activitat amb tota la famlia, etc.
Tamb ens pot servir per als perodes de vacances:
ponts, vacances de Pasqua, Nadal, estiu.

68

CEIP PUIG DEN VALLS

A continuaci mostrarem lexemple dun panell fictici. A
lannex inclourem una plantilla en blanc dun panell, aix com
dibuixos que ens poden servir per fer-lo. Amb els ms petits
realitzar.

DISSABTE

ADAPTACIONS:
LA IMPLICACI DE LES FAMLIES

Activitats per a:
LA IMPLICACI DE LES
FAMLIES
Resulta imprescindible implicar les famlies en leducaci
dels seus fill i fomentar la collaboraci amb els mestres. Quan
existeix aquesta collaboraci els possibles problemes de
conducta dels seus fills se solen resoldre ms eficament.
Aquesta aliana famlia - escola augmenta la capacitat
dinfluncia de les dues parts per intentar canviar la conducta
de lalumne/a.

Per ajudar a aconseguir una bona i fluida collaboraci
entre famlia i escola, hi trobam algunes idees com:

70

CEIP PUIG DEN VALLS

1

PRIMER CONTACTE
AMB LES FAMLIES

3-12 No
2

DISPOSAR DE TELFONS
DE CONTACTE

3-12 S
3

FER REUNIONS GRUPALS

3-12 No
4

FER UN SEGUIMENT
QUANTITATIU I
QUALITATIU

3-12 S
A
c
t
i
v
i
t
a
t
s

p
e
r

a

I
M
P
L
I
C
A
R

L
E
S

F
A
M
L
I
E
S

5

SUGGERIR
RECOMANACIONS
A LES FAMLIES

3-12 S

71

CEIP PUIG DEN VALLS
Des del punt de vista de la implicaci educativa, podem trobar
tres tipus diferents de famlies:
TIPUS DE
FAMLIES
CARACTERSTIQUES
COLLABORADORES
Sn aquelles que estan constantment en
contacte amb lescola. Solen anar a les reunions
que es convoquen ja siguin individuals o del grup
- classe. Demanen cita amb el tutor del seu fill
per preocupar-se dels resultats acadmics del
seu fill i del seu comportament. Recolzen la
feina dels mestres i tenen una actitud
constructiva. Sempre estan disposats a ajudar i
collaborar amb lescola.
ABSENTS
Sn aquelles que no solen acudir a les reunions
convocades pel tutor del seu fill. Normalment,
acudeixen quan sels crida o hi ha hagut un
problema. De vedades fins i tot excusen la seva
assistncia, argumentant que estan molt
ocupats i no tenen temps. Alguna vegada
collaboren si hi ha problemes greus.
HOSTILS
Sn aquelles que van a lescola per a protestar
per algun motiu o per justificar el
comportament del seu fill quan fa alguna cosa
malament. Solen creure abans els fills que els
mestres, llevant lautoritat a aquests davant del
seu fill. Tenen una actitud negativa i critiquen
constantment el funcionament del centre.

(Aquest quadre est extret del llibre: Como dar clase a los
que no quieren de Juan Vaello Orts. Ed. Santillana. Madrid
2007).


72

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 1

TTOL: PRIMER CONTACTE AMB LES FAMLIES

A QUI VA DIRIGIT?: A les famlies dels infants des dels
3 anys.

QU NECESSITAM?: Un gui per preparar la reuni.

OBJECTIU:
Lobjectiu s assegurar un primer contacte amb totes les
famlies.

COM HO FAREM?:
s molt important per al centre intentar assegurar-se
un primer contacte amb totes les famlies a principi de curs.
Aquestes reunions sorganitzaran de manera que no coincideixin
dues reunions de dos cursos diferents a la mateixa hora, per si
hi ha germans al centre, i aix facilitar lassistncia de les
famlies a totes les reunions a les quals sn convocats.
Per convocar les famlies prepararem una nota
informativa en la qual inclourem:
- Convocatria de la reuni, especificant que es tracta de
la reuni general de principi de curs.
- Dia, hora i lloc de la reuni.
- Telfon de contacte del centre per si es volen posar en
contacte amb nosaltres.
- Ordre del dia de la reuni: temes que es tractaran (per
fomentar linters de les famlies).
- Un apartat perqu les famlies ens comuniquin si podran
assistir o si no ho podran fer.

En el cas que hi hagi algunes famlies que ens comuniquin que
no poden assistir, els donarem una cita individual, coincidint
amb lhorari datenci a les famlies. Si hi ha infants que no ens
retornen la convocatria amb la contestaci de les famlies,

73

CEIP PUIG DEN VALLS
seria convenient que el tutor es poss en contacte telefnic
amb les famlies per assegurar-se que han rebut la
convocatria.
En aquesta primera reuni s convenient que quedi clar que
tant famlia com escola buscam els mateixos objectius i que les
intervencions conjuntes i coordinades sn ms efectives que si
es realitzen per separat. En finalitzar la reuni agrairem la seva
assistncia, deixant patent que la seva presncia s molt
important per al bon funcionament del centre i, evidentment,
per al bon rendiment dels seus fills.

ADAPTACIONS:

74

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 2

TTOL: DISPOSAR DE TELFONS DE CONTACTE

3 anys.

lannex.

OBJECTIU:
Lobjectiu s disposar de telfons de contacte de ms dun
membre de cada famlia.

COM HO FAREM?:
s recomanable que el tutor, i tamb el centre, disposi
de diferents nmeros de telfon fiables de la famlia (del pare,
de la mare, de casa, de la feina, etc.), dels quals sen demanar
un com a telfon durgncia.

75

CEIP PUIG DEN VALLS
Els telfons es poden obtenir a travs de la matrcula
de lalumne, per s convenient que cada curs sactualitzin les
dades per si hi ha algun canvi. Es pot aprofitar la primera reuni
general que es fa amb les famlies per demanar aquesta
informaci.

ADAPTACIONS:

76

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 3

TTOL: FER REUNIONS GRUPALS

3 anys.

QU NECESSITAM?: Un gui per fer la reuni.

OBJECTIU:
Lobjectiu s fer com a mnim una reuni informativa de manera
grupal a principi de curs. Seria recomanable fer-ne una per
trimestre per tractar temes que afectin tot el grup.

COM HO FAREM?:
Es tracta destablir un primer contacte a principi de
curs amb les famlies. En aquesta reuni es presenta el tutor
que acompanyar els seus fills al llarg del curs i sinformar,
entre daltres, dels aspectes segents:
- Normes bsiques de funcionament del centre.
- Horari datenci a les famlies per part dels mestres del
centre.
- Criteris davaluaci.
- Normes de convivncia: tant al centre com a les
sortides.
- Orientacions per millorar el rendiment acadmic dels
seus fills.
- Orientacions per millorar la conducta dels seus fills.
- Etc.

ADAPTACIONS:

77

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 4

TTOL: FER UN SEGUIMENT QUANTITATIU I
QUALITATIU

3 anys.

lannex.

OBJECTIU: Lobjectiu s fer un seguiment quantitatiu (en les
reunions grupals) i qualitatiu dels contactes amb les famlies.

COM HO FAREM?:
Es tracta de fer un seguiment quantitatiu i qualitatiu
dels contactes amb les famlies. Aquests poden ser molt tils
per fer una valoraci trimestral i una altra de final per
analitzar aspectes com:
- Freqncia dels contactes: sabrem les famlies que han
assistit tan sols una vegada a parlar amb el tutor, els
que hi han anat ms vegades i aquelles famlies que no
han tengut cap contacte amb el centre.
- Tipus de contacte: anotarem si els contactes shan fet
mitjanant la via telefnica, a lhora datenci a les
famlies o amb escrits a lagenda.
- Objectius dels contactes: fer un seguiment del
rendiment acadmic del seu fill aix com la conducta i
actitud envers lescola. Sintercanviar informaci per
poder resoldre possibles problemes.
- Anlisi de la relaci entre contactes i el rendiment i la
conducta dels infants: es valorar la possible incidncia
de la presncia/absncia de les famlies en el rendiment
acadmic i conductual de lalumnat.


78

CEIP PUIG DEN VALLS
s molt important mantenir una bona relaci amb les
famlies i establir vincles de collaboraci per poder seguir amb
la mateixa lnia metodolgica tant a casa com a lescola.

ADAPTACIONS:

79

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 5

TTOL: SUGGERIR RECOMANACIONS A LES
FAMLIES

3 anys.

QU NECESSITAM?: Recomanacions per a les famlies que
trobarem a lannex sobre pautes destudi, com treballar la
lectoescriptura, etc.

OBJECTIU:
Lobjectiu s suggerir recomanacions a les famlies.

COM HO FAREM?:
s convenient aprofitar la presncia de la famlia per
informar-los sobre algunes recomanacions que els puguin ser

80

CEIP PUIG DEN VALLS
tils per a leducaci dels seus fills. Aquestes recomanacions
poden ser per exemple sobre:
- Les relacions socials: els aconsellarem que facin un
seguiment de les relacions i amistats dels seus fills.
- Responsabilitats: es pot suggerir a les famlies la
convenincia dencomanar als seus fills responsabilitats
a casa.
- Atenci als estudis: recomanarem a les famlies que
tenguin un control dels estudis i deures dels seus fills.
(Revisar lagenda dels seus fills diriament).
- Atenci als aspectes personals: s important conixer
lestat emocional dels seus fills, aix com les seves
inquietuds. Cal escoltar-los i oferir-los ajuda si la
necessiten.
- Saber dir NO: es convenient evitar la permissivitat i
educar-los en la cultura de lesfor.

ADAPTACIONS:
ELS VALORS

Activitats per
treballar:
ELS VALORS
Leducaci dels valors comena a casa. La transmissi de
valors s convenient que comenci en edats molt primerenques.
Per aix s tan important el paper de la famlia. Cada famlia
estableix la seva escala de valors depenent de la seva ideologia
poltica, social i/o religiosa.
Una frase que resumeix molt b el que volem
transmetre en aquest apartat s: Tracta els altres com
voldries que els altres el tractassin a tu.

A continuaci donarem algunes idees i recomanacions
per treballar alguns valors que consideram essencials. A ms,
recomanam el llibre Valors per a la convivncia de Pujol i Pons,
E, Luz Gonzlez, I. Ed. Parramn, en el qual trobarem petites
lectures, contes i faules que treballen aquestos valors i del qual
hem adaptat algunes de les activitats que exposam tot seguit.
ELS VALORS

82

CEIP PUIG DEN VALLS

Activitat Edat
1
EL RESPECTE 3-12
2
LA CONSTNCIA 3-12
3
LA PACINCIA 3-12
4
LA RESPONSABILITAT 3-12
5
LA TOLERNCIA 3-12
6
LA COOPERACI 3-12
7
EL DILEG 3-12
8
LA PRUDNCIA 3-12
9
LA GENEROSITAT 3-12
A
c
t
i
v
i
t
a
t
s

p
e
r

a

T
R
E
B
A
L
L
A
R

E
L
S

V
A
L
O
R
S

10
LA JUSTCIA 3-12
ELS VALORS

83

CEIP PUIG DEN VALLS

Com b diu Maria Carme Boqu en la seva conferncia:
Resoldre els conflictes pacficament a casa, a lescola i al mn,
s clau:
- Dedicar un temps a la famlia; per exemple, preparar la
festa daniversari del vostre fill anant junts a comprar
les coses necessries, preparant les invitacions, fent el
pasts, etc.
- Escoltar perqu els nostres fills ens parlin: com a pares,
hem dintentar evitar interrogar, criticar, ignorar i
amenaar els nostres fills.
- Parlar perqu els nostres fill ens escoltin: hem de
construir missatges assertius; s a dir, dir el que
pensam sense ferir ni atacar els altres. Per exemple,
per dir que el nostre fill t lhabitaci desordenada, en
compte de cridar-li li direm: jo, quan entro en una
habitaci i trobo coses per terra, em sent malament i
voldria saber el que tu penses.
- Establir unes normes necessries: les normes shan de
complir sempre, per part de tots, pare, mare i fill/a.
- Predicar amb lexemple: cal que hi hagi coherncia entre
all que pensam, deim i feim.

ELS VALORS

84

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 1

TTOL: EL RESPECTE

3 anys.

QU NECESSITAM?: Revistes, diaris.

OBJECTIU: Lobjectiu s suggerir recomanacions a les
famlies.

COM HO FAREM?:

Segons la definici que hem trobat a la Viquipdia
catalana, el respecte s un valor tic o moral que reconeix que
una persona o quelcom t vlua. Va ms enll de la tolerncia
ELS VALORS

85

CEIP PUIG DEN VALLS
perqu implica un sentiment positiu cap a l'altre. Per a alguns, el
respecte en les relacions interpersonals comena amb el
reconeixement de l'individu com a entitat nica i que necessita
ser comprs per l'altre. Consisteix a saber valorar els
interessos i necessitats dels altres.
Algunes activitats que es poden fer a casa sn:
Observar pel carrer les coses que passen al voltant: si
alg ajuda a creuar el carrer una persona que no ho pot
fer tota sola, si alg demana ajuda i la gent es para a
ajudar-la, etc. En el mateix moment es pot fer conversa
i tractar el tema del respecte.
Quan miram la televisi podem anar apuntant les coses
que veim i pensam que sn:
o Fetes amb respecte.
o Faltes de respecte.
Mirar una revista o un diari, fotografies i retallar coses
que sn fetes amb respecte o faltes de respecte.
Trucar a la porta abans dentrar: a lhabitaci, al bany.
Els hem densenyar predicant amb lexemple. Si no ho
feim els adults, no podem demanar que els nostres fills
ho facin.
Est b no est b: mostrar imatges als nostres fills
de coses que estan b i daltres que es poden millorar.
Es tracta de parlar amb ells dalgunes situacions que no
sn adequades i explicar-los per qu.
En definitiva, es tracta de parlar amb els nostres fills sobre el
respecte i sobre situacions amb les quals ens podem trobar
cada dia.

ADAPTACIONS:
ELS VALORS

86

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 2

TTOL: LA CONSTNCIA

3 anys.

QU NECESSITAM?: Fulls, revistes, enciclopdies,
internet, etc.

famlies.

COM HO FAREM?:
Segons la definici que hem trobat al diccionari, la constncia
s la qualitat de ser constant, s a dir, aquell que no cessa
dsser el mateix, ferm, perseverant, no subjecte a canvi.

Posar exemples desportistes famosos que han arribat a
ser campions grcies a la seva constncia. Els
preguntarem quin esportista coneixen i farem una llista
amb tots els que ens digui el nostre fill. Els animarem a
buscar informaci dells en una enciclopdia, en
internet, etc. La podem buscar amb ells. A ms
desportistes, hi ha cientfics, escriptors, matemtics,
etc. Es pot parlar del que han de fer aquestes persones
per arribar on sn: els horaris de feina o dentrenament
que tenen...

ADAPTACIONS:
ELS VALORS

87

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 3

TTOL: LA PACINCIA

3 anys.


famlies.

COM HO FAREM?:
catalana, la pacincia s la capacitat mental que permet ajornar
i controlar impulsos i perseverar en una conducta malgrat les
dificultats. Es considera una virtut, oposada a la ira. La
pacincia es posa a prova amb provocacions alienes (reals o
suposades), que augmenten les possibilitats de desfermar una
reacci immediata i no esperar per obtenir un major guany
(impulsivitat).


Ensenyar-los a calmar-se. Quan els nostres fills estiguin
nerviosos per alguna situaci (shan enfadat amb els
germans, no volen menjar, no volen compartir les
joguines, etc.), els direm que comptin fins a 10. Els
adults tamb ho haurem de fer tamb per donar
exemple: abans de cridar els nostres fills, intentarem
calmar-nos per poder dialogar amb ells.

ADAPTACIONS:
ELS VALORS

88

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 4

TTOL: LA RESPONSABILITAT

3 anys.

QU NECESSITAM?: Revistes, diaris, internet, etc.

famlies.

COM HO FAREM?:
catalana, la responsabilitat s un valor que en la conscincia de
la persona li permet reflexionar, administrar, orientar i valorar
ELS VALORS

89

CEIP PUIG DEN VALLS

les conseqncies dels seus actes, sempre en el plnol moral.
Una vegada que passa al plnol tic (posada en prctica),
persisteixen aquestes quatre idees per a establir la magnitud
d'aquestes accions i afrontar-les de la manera ms propositiva i
integral, sempre en pro del millorament laboral, social, cultural i
natural.
Els donarem responsabilitats a casa: seran els
encarregats de treure els fems, dapagar els llums que
quedin encesos, etc.
Podem parlar amb els nostres fills de les diferents
professions i de les responsabilitats que t cadascuna.
Depenent de ledat, podem buscar fotografies o
dibuixos per internet o en revistes de diferents
professions i escriure al costat les responsabilitats que
tenen.

ADAPTACIONS:
ELS VALORS

90

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 5

TTOL: LA TOLERNCIA

3 anys.

QU NECESSITAM?: Fulls, llapis.

famlies.

COM HO FAREM?:
catalana, la tolerncia s una capacitat personal que es
desenvolupa, com altres capacitats cognitives i emocionals, al
llarg del desenvolupament de lindividu. Els aprenentatges,
lexperincia, la reflexi i el pensament constructiu i crtic
afavoreixen una major tolerncia. La tolerncia s una capacitat
que creix amb el desenvolupament moral (Kohlberg). Lexposici
a dilemes morals, per exemple, s un bon sistema per aprendre
a admetre altres punts de vista, i acceptar lautocrtica i aix
augmentar la nostra tolerncia. La tolerncia genera
tolerncia...
Podem jugar al joc A mi magrada, a tu tagrada. Farem
un llistat de les coses que ens agraden a nosaltres i al
costat el llistat de les coses que li agraden al nostre fill.
Anirem comparant les respostes. Es poden apuntar
preferncies en qesti de menjars, de colors,
daficions, etc.

ADAPTACIONS:
ELS VALORS

91

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 6

TTOL: LA COOPERACI

3 anys.

QU NECESSITAM?: Trencaclosques.

famlies.

COM HO FAREM?:

catalana, la cooperaci s la posada en com de mtodes per
ELS VALORS

92

CEIP PUIG DEN VALLS
assolir uns objectius que satisfacin les necessitats del
collectiu. En la cooperaci l'xit d'un depn sempre i en tota
manera de l'xit dels altres, es treballa unint esforos i
aprofitant els diferents talents de cada integrant del grup, i es
diferencia de la competncia en el fet que en aquesta es
treballa de forma independent i isolada per tal d'assolir un
objectiu abans que no ho faci un altre individu. Tanmateix, la
cooperaci pot ser forada o voluntria, i en conseqncia els
individus o els grups poden acabar cooperant encara que no
tenguin res en com.
Un joc molt senzill per treballar els primers anys de
vida la cooperaci s fer trencaclosques amb els
nostres fills.
Cooperar en les feines de la casa s molt important. Els
nostres fills han de veure que la feina de casa (parar
taula, rentar els plats, ordenar lhabitaci, fer-se
lesmorzar, etc.) s una feina en la qual tots els
membres de la famlia han de cooperar.

ADAPTACIONS:
ELS VALORS

93

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 7

TTOL: EL DILEG

3 anys.


famlies.

COM HO FAREM?:
catalana, un dileg s la conversa entre dues persones motivat
pel desig d'entendre's.
Establir la regla dor: Quan un parla, laltre escolta. Si
no escoltam els nostres fills, ens resultar difcil
exigir-los que ens escoltin a nosaltres.
Intentar dialogar amb els nostres fills (no sha de fer
un interrogatori del que han fet durant el dia). Es
tracta dinteressar-se pel que han fet i per les coses
que els han passat per mantenint una conversa fluida i
no amb preguntes i respostes monosillbiques.
Nosaltres tamb els contarem com ens hem sentit en
algunes situacions que ens han passat a la feina, quan
hem anat a comprar, etc.
Per ensenyar a dialogar cal dir...
- Parla, parla!
- Tescolto, (i...escoltar).
- A casa no hi ha temes prohibits, (i...practicar-ho).
- Jo crec que...
- s el meu punt de vista, qu et sembla?
- Fa molt de temps que es fa aix, per podem canviar.
- Ho discutirem amb raons.
ELS VALORS

94

CEIP PUIG DEN VALLS
- s possible que em convencis.
- Ho pensarem entre tots.
- En aix tens ra.
- I...creure all que deim.
(Aquest apartat est extret del llibre Valors per a la
convivncia de Pujol i Pons, E, Luz Gonzlez, I. Ed.
Parramn)

ADAPTACIONS:
ELS VALORS

95

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 8

TTOL: LA PRUDNCIA

3 anys.

QU NECESSITAM?: Revistes, diaris, internet, etc.

famlies.

COM HO FAREM?:
catalana, la prudncia s una de les virtuts clssiques i es
considera com la capacitat de jutjar correctament la situaci i
ELS VALORS

96

CEIP PUIG DEN VALLS

no actuar prenent riscos innecessaris. S'oposa a la temeritat.
La persona prudent pot valorar correctament els avantatges i
els desavantatges de qualsevol decisi tica i per tant ser ms
probable que actu correctament.

Parts de la prudncia
memria: ja que la persona ha de recordar passats
esdeveniments i no falsejar-los per poder tenir-los en
compte a l'hora de decidir en el present,
intelligncia: la persona ha de jutjar la situaci amb la
ra,
docilitat: cal tenir la ment oberta per considerar
extrems no previstos i adaptar-se al canvi ,
providncia: entesa com la capacitat d'anticipar-se al
futur i preveure les conseqncies dels actes presents,
precauci: habilitat per minimitzar el risc.
Jugar al joc: Qu passaria si...?. Es tracta de fer
preguntes als nostres fills, com per exemple: Qu
passaria si alg ans sense casc en la moto?, o Qu
passa si sortssim de casa amb dues sabates
diferents?, etc. Depenent de ledat dels infants podem
fer les preguntes acompanyant-les amb dibuixos o
fotografies que trobem a les revistes, als diaris, etc.
Aprofitarem quan estiguem mirant les notcies del
migdia o de la nit per a parlar sobre imprudncies que
vegem: accidents de trnsit causat per alguna
imprudncia, accidents domstics, accidents a la natura,
etc.
ADAPTACIONS:
ELS VALORS

97

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 9

TTOL: LA GENEROSITAT

3 anys.


famlies.

COM HO FAREM?:
En cercar aquest terme en la Viquipdia catalana ens
remet a un altre, l'altruisme, que s la preocupaci pels altres
que porta a comportar-se procurant el b ali i que s'oposa a
l'egoisme. L'altruisme no cerca el propi benefici i es basa en
l'empatia: en veure les necessitats alienes, sorgeix un
ELS VALORS

98

CEIP PUIG DEN VALLS

sentiment positiu que porta a intentar satisfer-les. No tothom
accepta que existeixi l'altruisme, de fet pot ser un vessant de
l'egoisme: la persona actua b per guanyar l'estimaci dels
altres, la salvaci o millorar l'autoconcepte en obrar d'acord a
la seva tica. Fins i tot pot obeir a una estratgia de clcul:
s'actua pensant en l'altre volent que sigui recproc o per
millorar la societat en la qual es viu.
Ensenyar-los la paraula mgica grcies. Hem
dacostumar els nostres fills a donar les grcies tant
dins com fora de casa.
Ensenyar els nostres fills que els nostres actes shan de
fer sense esperar res a canvi, s a dir, els ensenyarem a
ser altruistes.

ADAPTACIONS:
ELS VALORS

99

CEIP PUIG DEN VALLS
ACTIVITAT 10

TTOL: LA JUSTCIA

3 anys.

QU NECESSITAM?: Diaris.

famlies.

COM HO FAREM?:
catalana, la justcia s un concepte moral que implica tractar
cada persona i afer d'una manera imparcial. En les societats
actuals la visi culturalment acceptada d'all que s just est
plasmada en el dret local. El seu smbol s una dona amb els ulls
embenats que sost una balana.


Jugar al joc: Just Injust. En cartolines petites o en
trossos de paper escriurem frases que expliquin una
srie daccions; per exemple, castigar els dos germans
per una cosa que ha fet un, fer que els dos germans
comparteixin les joguines, etc. Posarem els papers en
una capsa i anirem traient-los dun en un. Cada vegada
que llegim un paper, els nostres fills ens diran si els
sembla just o injust. Depenent de ledat dels nostres
fills, podem fer-ho amb imatges.

Llegirem el diari entre tots i comentarem algunes
notcies que ens semblin justes i daltres que ens
semblin injustes. Els nostres fills donaran la seva opini.

ELS VALORS

100

CEIP PUIG DEN VALLS

Mirarem en la televisi les notcies del dia. Igual com
abans, les comentarem amb els nostres fills i ells ens
diran aquelles que els semblen justes i aquelles que els
semblen injustes.

ADAPTACIONS:
LEDUCMETRE

Activitats per
reflexionar:
LEDUCMETRE
Leducmetre s un instrument dajuda a les famlies
basat en una idea del municipi de Torell (Barcelona) i seguida
pel Centre dEstudis Locals (CEL) de Menorca, que en tenen un
de propi. En el nostre manual dorientaci a les famlies dels
nostres infants hem volgut fer una adaptaci daquest
instrument que consideram que pot ser til per als paps i les
mams preocupats per leducaci dels seus fills i filles.
Com b diu Jos Antonio Marina en La mobilitzaci
educativa de la sociedad civil, La preocupacin universal por
la educacin ha generado un sistema de excusas en el que todo
el mundo echa las culpas al vecino: los padres a la escuela, la
escuela a los padres, todos a la televisin, la televisin a los
espectadores, al final acabamos pidiendo soluciones al gobierno,
que apela a la responsabilidad de los ciudadanos, y otra vez a
empezar. En esta rueda infernal de las excusas podemos estar
girando hasta el da del juicio.
LEDUCMETRE

102

CEIP PUIG DEN VALLS

Activitat Edat
1
ESMORZAR O NO ARRIBAR 3-12
2
PREPARAR LA JORNADA 3-12
3
ESTUDIAR I FER ELS
DEURES
6-12
4
TEMPS DOCI 3-12
5
DORMIR PER PODER
ESTAR DESPERTS
3-12
6
REFORAM TOT EL QUE
S POSITIU
3-12
7
NO SOLS EXISTEIX LA
TELE
3-12
8
ESTIMAR NO SIGNIFICA
CONSENTIR
3-12
9
LESCOLA S PART DE LA
FAMLIA
3-12
A
c
t
i
v
i
t
a
t
s

p
e
r

a

R
E
F
L
E
X
I
O
N
A
R
:

L
E
D
U
C
M
E
T
R
E

10
LACTIVITAT CORPORAL 3-12
LEDUCMETRE

103

CEIP PUIG DEN VALLS

No intentam jutjar ning amb aquest document. Es
tracta duna eina ms per reflexionar sobre aspectes quotidians
de la vida amb els nostres fills/es: lalimentaci, lestudi, la
televisi, lordinador, les hores doci, etc. La societat ha canviat
molt en els darrers anys, i lofici de pares ens pot resultar, de
vegades, una mica difcil. Tots i totes volem fer-ho el millor
possible i, per aquesta ra, pensam que ens pot resultar molt
til llegir aquest educmetre.

Es tracta de llegir un tema i les quatre solucions
possibles que hi ha. Una vegada que les hem llegit totes, les
haurem dordenar de l1 al 4, depenent del que feim a casa.
Daquesta manera, lopci que tengui el nmero 1 ser aquella
que realment feim a ca nostra. A la pgina de darrere tendrem
les solucions puntuades per ordre dall que els professionals en
educaci (psicopedagogs, psiclegs, mestres) pensen que s la
ms adequada amb una recomanaci. Aix trobarem:

0 - 3 punts: no es recomanable
4 5 punts: poc recomanable
6 7 punts: es pot millorar
8 10 punts: molt recomanable

Esperem que us sigui molt profits.

LEDUCMETRE

104

CEIP PUIG DEN VALLS

QU SAPROXIMA MS A ALL QUE FEIM A CASA?:
ESMORZAR O NO ARRIBAR

Menja abans de partir. Senduu
cada dia, noms amb poques
excepcions, lesmorzar de casa,
equilibrat i suficient.

Menja abans de partir per no
sempre, Senduu quasi sempre
lesmorzar. Per sempre menja
les mateixes coses. No
controlam si s prou equilibrat.

Quasi mai no menja abans de
partir de casa i senduu alguna
cosa per menjar pel cam o va a
comprar unes pastes de
brioixeria industrial.
A
B
C
D

No menja mai abans de partir. De
vegades senduu menjar, daltres
en compra i de vegades no hi
pensam i no senduu res.
LEDUCMETRE

105

CEIP PUIG DEN VALLS

ESMORZAR O NO ARRIBAR

RESPOSTES:
A: 4 5 punts
B: 0 3 punts
C: 6 7 punts
D: 8 10 punts

Sha desmorzar com a mnim un poc abans de
marxar i endur-se de casa un esmorzar
suficient i equilibrat a lescola. s
imprescindible per rendir en el treball fins a
lhora de dinar. El preparat a casa s ms barat
i saludable. Aix, la famlia controla lalimentaci
dels seus fills/es. Es tracta deducar els
nostres fills a tenir una alimentaci sana.
LEDUCMETRE

106

CEIP PUIG DEN VALLS

PREPARAR LA JORNADA

Cada dia revisam amb els nostres
fills la motxilla i miram si hi tenen
tot el material que necessiten.
Aquest hbit no el tenim present i
sols revisam la motxilla quan ho
recordam. No dedicam temps a
aquest fet. No controlam si t tot
el material necessari.

Noms alguns dies pensam a
repassar si hem pensat en tot.
Procuram que tenguin en compte els
materials. No hem insistit a crear un
hbit al respecte.
A
B
C
D
Ms o menys, una vegada a la
setmana revisam la motxilla dels
nostres fills. No solem repassar si
hi ha coses que havem de
recordar.
LEDUCMETRE

107

CEIP PUIG DEN VALLS
PREPARAR LA JORNADA

RESPOSTES:
A: 6 7 punts
B: 4 - 5 punts
C: 0 3 punts
D: 8 10 punts

s convenient dedicar un moment al dia per
revisar la motxilla i lagenda dels nostres
fills/es i mirar si tenen tot el material
necessari, si han fet els deures, si tenen algun
control, si tenen prevista alguna sortida, etc. Es
tracta dajudar a tenir aquest hbit de preparar
el que necessitarem per a la prxima jornada
escolar.
LEDUCMETRE

108

CEIP PUIG DEN VALLS

ESTUDIAR I FER ELS DEURES

A casa no estudia, per sabem
que de vegades ho fa.
Generalment no sabem el que fa i
no lajudam.

A casa t el seu lloc destudi amb
tot el material necessari. Cada
dia estudia i fa els deures, per
no lajudam gaire ni nestam
pendents.

No el veim estudiar ni fer els
deures a casa. Nosaltres no tenim
temps de revisar si els ha fet o
no.
A
B
C
D

A casa t el seu lloc destudi amb
tot el material necessari.
Nosaltres lajudam i ens
interessam pel que fa.
LEDUCMETRE

109

CEIP PUIG DEN VALLS

ESTUDIAR I FER ELS DEURES

RESPOSTES:
A: 0 3 punts
B: 8 10 punts
C: 6 7 punts
D: 4 5 punts

Per aconseguir uns bons resultats acadmics
s molt important tenir un lloc adequat on
pugui estudiar i fer els deures. El primer que
sha de fer s repassar el que sha fet a
classe, a continuaci fer els deures i finalment
comprovar que ha aprs.
LEDUCMETRE

110

CEIP PUIG DEN VALLS

TEMPS DOCI

Fan activitats extraescolars. No
savorreix. Compartim amb ell/a el
temps lliure i lhem ensenyat a
divertir-se i a jugar.
A
B
C
D

No t cap activitat extraescolar i
passa molt de temps al carrer. De
vegades est de mal humor i no t
ganes de fer res.
Intentam que faci alguna activitat
que li agradi i que practiqui algun
esport. Savorreix bastant, passa
molt de temps amb els amics sense
control i li costa divertir-se.

Passam bastant temps lliure amb ell
i li ensenyam a fer un s positiu
daquest temps. Intentam que sigui
actiu i que sengresqui en les
activitats que practica.
LEDUCMETRE

111

CEIP PUIG DEN VALLS
TEMPS DOCI

RESPOSTES:
A: 6 7 punts
B: 0 3 punts
C: 4 5 punts
D: 8 10 punts

s molt important ocupar el temps
lliure amb activitats sanes i
engrescadores. Cada vegada gaudim de ms
temps lliure i s imprescindible aprendre a
emprar-lo b; en cas contrari aquest temps es
pot convertir en temps en qu els infants
savorreixen, estan passius i el poden dedicar
al consumisme i a la seva prpia
autodestrucci.
LEDUCMETRE

112

CEIP PUIG DEN VALLS

DORMIR PER PODER ESTAR DESPERTS

No coincidim amb els seus horaris,
per tant no sabem les hores que
dorm. A la seva habitaci t una
tele i molts dies saixeca i arriba
tard. Sovint sembla cansat i
dormit.
De vegades sen va al llit una mica
tard. Saixeca molt just i sempre
va corrents. De vegades sembla
adormit durant el dia.
A
B
C
D
Sol anar al llit sempre a la mateixa
hora. Saixeca amb temps suficient
i durant el dia no sol tenir son.
Tan sols alguns dies no segueix la
rutina danar a dormir aviat.
Generalment saixeca sense cap
queixa. No sembla cansat ni adormit
durant el dia.
LEDUCMETRE

113

CEIP PUIG DEN VALLS

DORMIR PER PODER ESTAR DESPERTS

RESPOSTES:
A: 6 7 punts
B: 8 10 punts
C: 4 5 punts
D: 0 3 punts
Tenir la rutina danar a dormir sempre a la
mateixa hora s un hbit saludable. En
perode escolar no s bo malacostumar-los
als canvis dhoraris i a arribar tard perqu no
estaran desperts a lhora daprendre. Cada
edat t unes hores de son que shan de
respectar.
LEDUCMETRE

114

CEIP PUIG DEN VALLS

REFORAM TOT EL QUE S POSITIU

Li donam un refor general.
Sap quines sn les seves
obligacions. Si les compleix li
prestam ms atenci que quan
no ho fa.

Ens dna poques satisfaccions,
per tant laplaudim poc. Li
compram premis i no estam
sempre pendents dels xits. No
podem estar pendents en
moments importants.

Utilitzam el refor positiu i el
cstig. Hem pactat alguns
premis, per generalment li
deim paraules satisfactries
quan actua correctament.

Estam atents, aprovam i
aplaudim all que ens sembla
important. Estam presents i
donam el nostre suport a les
conductes positives (sense
regals).
A
B
C
D
LEDUCMETRE

115

CEIP PUIG DEN VALLS
REFORAM TOT EL QUE S POSITIU

RESPOSTES:
A: 8 10 punts
B: 6 7 punts
C: 0 3 punts
D: 4 5 punts
La millor manera de fixar les conductes
positives s el refor positiu, aprovar, aplaudir
i alabar all que fa b. Que noti lesfor
dhaver aconseguit lxit duna manera senzilla,
sincera i sense excessos. Les conductes
negatives no shan de consentir. Els hem
densenyar a sentir-se satisfets, no a esperar
el regal com a premi.
LEDUCMETRE

116

CEIP PUIG DEN VALLS

NO SOLS EXISTEIX LA TELE

Mira la tele a qualsevol hora.
Lhem dobligar a estudiar,
fer els deures i altres
activitats. No compartim
cap programa til i educatiu
amb ell/a.
Dedica el temps lliure a seure
davant la tele mirant
qualsevol cosa. No mira
programes adaptats a la seva
edat i no acostumam a mirar
junts programes informatius i
culturals.
A
B
C
D
T un horari per veure la
tele. Miram junts alguns
programes i els comentam.
Tamb influm en els
programes que mira.
Miram la tele, per dedicam
temps a altres coses com
llegir, parlar, caminar,
escoltar msica, practicar
algun esport, jugar Quan
seu davant la tele mira
programes de qualitat.

LEDUCMETRE

117

CEIP PUIG DEN VALLS
NO SOLS EXISTEIX LA TELE

RESPOSTES:
A: 0 3 punts
B: 6 7 punts
C: 4 5 punts
D: 8 10 punts
Fer servir la tele com a instrument de
comunicaci s positiu. El que hem danalitzar de
manera crtica sn els programes que veu, el
temps que passa davant la tele i les activitats que
deixa de fer per mirar la tele. Hem de saber que
no aporta qualitats importants en la formaci de
la seva personalitat, encara que pot afavorir la
seva passivitat i pot condicionar la seva manera
de pensar. Si abusa de la tele pot estar deixant
de costat altres activitats ms enriquidores.
LEDUCMETRE

118

CEIP PUIG DEN VALLS

ESTIMAR NO SIGNIFICA CONSENTIR

Volem que els nostres fills es
portin b. No els hem ensenyat
quines sn les conductes
correctes, per la vida els ha
ensenyat. Els consentim el
mateix que els altres pares.
A
B
C
D
Hem procurat no donar-los mal
exemple i ser tolerants.
Com que no tenim gaire temps
els hem consentit bastant.
Els castigam quan alg es
queixa dells.
A casa distingim el que s bo
del que no ho s. Els mostram
el respecte per la bona
educaci i el civisme. Donam
exemple, imposam i tractam
per qu shan de comportar
duna manera i no duna altra.
Aprenen de la nostra manera
de viure. A casa tractam una
mica la conducta que sha de
tenir. Els exigim que siguin
respectuosos i correctes amb
tothom.
LEDUCMETRE

119

CEIP PUIG DEN VALLS

ESTIMAR NO SIGNIFICA CONSENTIR

RESPOSTES:
A: 4 5 punts
B: 0 3 punts
C: 8 10 punts
D: 6 7 punts

Estimar no significa consentir. Significa
compartir i ajudar-los a ser responsables i
autnoms. No s bo consentir que els fills
facin el que no s adequat. Quan els pares
tenguin dubtes sobre el que s bo i el que no
ho s, s important que ho aprenguin perqu
educaran poc els seus fills si no ho saben.
LEDUCMETRE

120

CEIP PUIG DEN VALLS

LESCOLA S PART DE LA FAMLIA

Assistim a les reunions,
coneixem els seus mestres i
treballam conjuntament amb
lescola. No la desqualificam i
intentam ajudar-la.
Solem assistir a les reunions
de lescola i coneixem els seus
professors, per no
collaboram gaire amb la seva
feina.
No solem anar a les reunions de
lescola. Coneixem pocs
professors, per no coneixem el
que pretn lescola en moltes
situacions.
A
B
C
D
No anam mai a les reunions ni
coneixem personalment els
professors. Algunes vegades
hem desqualificat alguns
aspectes de lescola.

LEDUCMETRE

121

CEIP PUIG DEN VALLS
LESCOLA S PART DE LA FAMLIA

RESPOSTES:
A: 4 5 punts
B: 0 3 punts
C: 6 7 punts
D: 8 10 punts

s important conixer els professors
i lescola on estudien els nostres fills. Lescola
no s la substituta de les responsabilitats de
la famlia ni un adversari, sin un bra de la
famlia on els nostres fills van a sumar
possibilitats.
LEDUCMETRE

122

CEIP PUIG DEN VALLS

LACTIVITAT CORPORAL

Sols practiquen un esport
sense entusiasme i una mica
forats. No els agrada
lactivitat fsica, nedar,
sortir dexcursi, anar amb
bici
Es cansen ben aviat i sn molt
passius. Nosaltres no som
dactivitat fsica. Sn ms
passius que actius en totes
les activitats fsiques.
No els agraden les excursions
ni ajudar en les feines de casa.
Els agraden els esports.
Se solen engrescar ms en la
competici que en la activitat
fsica.
A
B
C
D
Gaudeixen amb lactivitat
fsica. Sengresquen en
diferents activitats i tenen
una actitud corporal activa.
LEDUCMETRE

123

CEIP PUIG DEN VALLS
LACTIVITAT CORPORAL

RESPOSTES:
A: 6 7 punts
B: 8 10 punts
C: 0 3 punts
D: 4 5 punts
Lactivitat fsica, una actitud activa i
vitalista ms enll de leducaci fsica que
es practica a lescola, s til perqu els
ajuda al seu desenvolupament integral,
fomenta la salut i els ajuda a formar la seva
personalitat. Abusar de lesport i de les
hores dedicades a practicar-lo pot ser
negatiu.
BIBLIOGRAFIA RECOMANADA

BIBLIOGRAFIA
RECOMANADA
PER AMPLIAR CONTINGUTS A CASA.
Quaderns de llengua catalana.
TREBALLA... TTOL AUTOR EDITORIAL
Lectoescriptura
Ansa per
ansa.
Material de
lectura i
escripura.
(1,2,3).
E. Abey,
M. Fortuny,
A. Mascar,
A.
Terrades.
Ed. Moll.
Palma de
Mallorca
(1999).
Lectoescriptura
Per anar
escrivint...
Xino-Xano.
(1-10).
J. Gmez,
F. Masgrau.
Tndem
edicions.
Valncia
(2001).
Lectura
Per anar
llegint...
Xino-Xano.
(1-10).
J. Gmez,
F. Masgrau.
Tndem
edicions.
Valncia
(2001).
Lectura
Collecci a
poc a poc.

La Galera.
(1971).
Comprensi
lectora
Lector.
Entrenament
lector,
velocitat i
comprensi.
(1-20).
M.
Recasens.
Ed. Nadal.
Comprensi
lectora
Per llegir
millor.
(1-6).
Grup Edeb.
Edeb
primria.
Barcelona
(2008).
Calligrafia Calligrafia. Grup Edeb.
Edeb
primria.
Barcelona
(2008).

125

CEIP PUIG DEN VALLS
Ortografia
Ortografia
entretinguda
1.
Lortografia
a lEP.
R. Bassa, M.
Cabot, R.
Daz, J.
Lladonet
Ed. Moll.
Govern Balear.
Conselleria
dEducaci,
Cultura i
Esports.
Mallorca
(1999).
Comprensi
lectora
Lectojocs.
(1-6)
R. Genover,
N.
Escudero.
Ed. Salvatella.
Barcelona
(2008).
Vocabulari
Catal inicial
per a
estrangers.
NEXE.
Srie Blava
(1-6).
Srie Groga
(1-3).
Srie Verda
(A-E).
M. Dolors
Lpez,
Josep Sala.
Ed. Casals.
Barcelona
(2002).

Quaderns de matemtiques.
Resoluci de
problemes.
Penso i faig.
(1-3)
Llus
Segarra
Ed. Teide.
Resoluci de
problemes.
Ara ja puc.
(1-3)
Llus
Segarra
Ed. Teide.
Clcul.
Set i mig.
Cicle inicial.
Llus
Segarra
Ed. Teide.
Clcul.
Vuit i mig.
Cicle mitj.
Llus
Segarra
Ed. Teide.
Clcul.
Nou i mig.
Cicle superior.
Llus
Segarra
Ed. Teide.


126

CEIP PUIG DEN VALLS
Clcul,
problemes,
conceptes
matemtics.
Quaderns de
matemtiques
(1-47)
Equip
didctic:
J.Echegaray
Ed. Bruixola
Clcul,
problemes.
Quaderns de
matemtiques
(1-20)
Equip
didctic:
J.Echegaray
Ed. Bruo

Altres.
Convivncia.
Conviure.
Activitats per al
desenvolupament
de les
competncies
personals i socials.
E. Primria. (1-6)
Maria
Carme
Boqu.
Ed. Crulla.
Barcelona
(2008).
Quaderns
dentreteniment
La rata svia. (1-8) Picanyol Ed. La Galera
Quaderns
dentreteniment
Laligot savi. (1-6) Picanyol Ed. La Galera
Quaderns
dentreteniment
El gripau saberut.
(1-6)
Picanyol Ed. La Galera


127

CEIP PUIG DEN VALLS
LLIBRES DE CONSULTA PER ALS
PARES I MARES
TRACTA... TTOL AUTOR EDITORIAL
VALORS
Valors per a
la convivncia.

Pujol i
Pons, E i
Gonzlez,
L
Ed. Parramn.
HBITS
Portat b. El
mtode a
mida per
comprendre i
educar els
teus fills.
Ferrers
M.L.
Prctics
columna.
Barcelona: Ed.
Planeta 2003.

TDAH
Cmo tratar y
ensear al nio
con problemas
de atencin e
hiperactividad.
Tcnicas,
estrategias e
intervenciones
para el
tratamiento del
TDA/TDAH
Sandra F.
Rief.
Ed. Paids.
Buenos Aires
(1999).

TEA
El curioso
incidente del
perro a
medianoche.
Mark
Haddon
Ed.Salamandra.
(2004).


128

CEIP PUIG DEN VALLS
ADRECES DINTERNET PER
CONSULTAR
TREBALLA... ADREA
Aspectes de
leducaci dels
nostres fills.
http://www.metodoferreros.com/biografia.php
Aspectes de
leducaci dels
nostres fills.
http://www.joseantoniomarina.net/
Aspectes de
leducaci dels
nostres fills.
http://www.movilizacioneducativa.net/

ADRECES DINTERNET PER JUGAR I
APRENDRE A CASA
TREBALLA.. ADREA
Per treballar el
cinema i els valors
http://phobos.xtec.cat/audiovisuals/cinema/?page_id=6

Jocs per treballar
els valors

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Cerca?p_amb=4022

Els continguts de
laula: clic

http://clic.xtec.cat

Els continguts de
laula: edu365
http://www.edu365.com
Continguts dE.I i
E.P.
http://primaria.ieduca.caib.es
Activitats amb PDI
(totes les
assignatures)
http://sites.google.com/site/recursospissarra
Continguts en
llengua anglesa
http://britishcouncil.org
Per treballar els
abusos.
http://www.gritamuyfuerte.info/estela-grita-muy-fuerte-
libro.html

BIBLIOGRAFIA
Pla dAcci Tutorial del CEIP Puig den Valls (Eivissa).
Pla dAtenci a la Diversitat del CEIP Puig den Valls
(Eivissa).
Pla de Convivncia del CEIP Puig den Valls (Eivissa).
BOQU I TORREMORELL, M.C. Guia de mediaci
escolar. Programa comprensiu dactivitats. Educaci
primria i secundria obligatria. Barcelona:Dossiers
Rosa Sensat. 2007.
BOQU I TORREMORELL, M.C. Conviure. Activitats
per al desenvolupament de les competncies personals i
socials. E. Primria. (1-6). Barcelona 2008.
CARPENA CASAJUANA, A. Habilitats socials i educaci de
valors des de l'acci tutorial. Barcelona: Generalitat de
Catalunya, 1999.
CENTRE DESTUDIS LOCALS. LEducmetre, una eina
per a la tribu educadora: Menorca, 2009.
COLLELL, J. ESCUD, C.Tractem-nos b. Guia per als
infants de Primria. Barcelona 2004.
COLLELL, J. ESCUD, C. No tenredis en la xarxa. Guia
per conixer el ciberbullying i alguns perills dinternet i
les noves tecnologies. Barcelona 2008.
FELDMAN, J.R. Autoestima. Cmo solucionarla?
Juegos, actividades, recursos, experiencias creativas
Madrid: Ed. Nancea, 2000.
FERRER N. Educaci en valors: la construcci de la
personalitat moral. Educaci Infantil i Primria.
FERRERS M.L. Portat b. El mtode a mida per
comprendre i educar els teus fills. Prctics columna.
Barcelona: Ed. Planeta 2003.
GARCA MORELL, E. I LPEZ VENY L. Illustracions
dAntoni Mar Mar, Tirurit. Activitats de tutoria per
a lescola. Eivissa 2010.
MARRODN GIRONS, M.J. Paso a paso. Accin
Tutorial en Educacin Infantil. 3 aos. Ed. ICCE. 2004.

130

CEIP PUIG DEN VALLS
MORENO, A. Sentir i pensar. Programa d'intelligncia
emocional per a nens i nenes de 3 a 5 anys. Educaci
infantil. Barcelona: Editorial Crulla, 2005.
OLID, I i VANDA, M. Crida ben fort, Estela!!.
Associaci Rana (Red de Ayuda a Nios Abusados) a
Mallorca. Mallorca, 2009.
PUJOL I PONS, E i GONZLEZ, L. Valors per a la
convivncia.Ed. Parramn.
RIEF S. Cmo tratar y ensear al nio con problemas de
atencin e hiperactividad. Tcnicas, estrategias e
intervenciones para el tratamiento del TDA/TDAH.
Buenos Aires : Paids 1999.
SEGURA, M.; ARCAS, M. Relacionarnos bien. Programa de
competencia social para nias y nios de 4 a 12 aos.
Madrid: Editorial Narcea, 2008.
VAELLO ORTS, J. Resolucin de conflictos en el aula.
Madrid :Ed. Santillana 2003.
VAELLO ORTS, J. Cmo dar clase a los que no quieren.
Madrid: Ed. Santillana 2007.
VAELLO ORTS, J. Las habilidades sociales en el aula.
Madrid :Ed. Santillana 2005.
Qestionari de conducta pertorbadora per a infants
deducaci infantil CCP-EI de Moreno,F.X. 1997 UAB).
Protocols per detectar casos de dislxia elaborats per
un grup despecialistes amb lajuda de lAssociaci
Dislxia i Famlia (DISFAM) i de Dolors Forteza,
professora del Departament de Pedagogia Aplicada i
Psicologia de lEducaci de la UIB.

Activitats de Tutoria Per A Les Famílies

Diunggah oleh

Informasi Dokumen

Judul Asli

Hak Cipta

Format Tersedia

Bagikan dokumen Ini

Bagikan atau Tanam Dokumen

Opsi Berbagi

Apakah menurut Anda dokumen ini bermanfaat?

Apakah konten ini tidak pantas?

Hak Cipta:

Format Tersedia

Activitats de Tutoria Per A Les Famílies

Diunggah oleh

Hak Cipta:

Format Tersedia

Activitats

Anda mungkin juga menyukai