C IX .k>mad .-o -Q al PM"< -al d'AigUestorta i &tany de Sanl M.

urld

Elec:tes do la ge$116 forestal sobre les eomunltats do formlguos 183
on el Pare: Nacional d'Aigestorus 1 Estany do Sont Maurici.
Boet. Xavie< Aman, Marc Gr;\a;J, Uuis Comas 1 J.wi Rolana
La eolontzad deis ostanys dol Pare Nacional 193
1 Estany de Sant Mauricl pel crustacl Daphnla longlsplno.
Mar e ventura. Oanilo Buov. Alexandro Mir. Eva HamrO'o'a.
Adam Peuusek, Loe De Moestor 1 Joaqum Morgaay
Per que ols 6ssos no froqOenton ol Pare Nacional 203
d'Aigestor1es 1 Estanv do Sant Mouricl7
Santiago Palazn, Anloni Batot, 08\'ld Camps, lvon Alonso.
Daniel Villero. Magdll Pla, Ll uls Brotons i Jordl RuzOimo
lntoroccl6 onlre clima 1 ocupaci humana en la conflgurocl6 dol pnlsotgo 211
vegetal del Pare Nacional d'Aigestor1esl Estony do Sont Mouricl.
Jo<d1 Qualon, AlbOtt Placlls, Ermeogol Gassiot. R!rran Antolfn, Anna BoAO$IO<os.
Moritxell Batalla, Francesc Burjachs. Teresa Buchoca, Carrwero.
lgneoo elemento. OMd Goleta. v.gn. Garcfa..Oia.z, santiago Gnlt. 1.a1o Jo<dana
Llueh, Nlcco16 Manuco, Elona Mur. Miquel Ninverola, Laura Otlea. Joaqwm Oltra,
Ramon P<ez.Qbicl, Raquel Piqu, Se<go Carlos RNori Rod6n.
Monel Rodtlguez, OMd Rodguez. Albe<to S6ez 1 Joan Manuol Soroano
Les primeres eomunitats no maderos dolo van 221
do Sant Nlcolau (5.000- 2.300 caiANEI.
Niccol Mazzuc:co. Ermengot Gass.ot. D8V1d Rodrlguo: Anl6n.
David Garcia Cosas lleura Oboa GOmez
Los muntanyes del Pare Nacional d'Aig0ostor1ot 1 Estany 235
de Sont Maurici: motodologla pera l'ostudl del patrfmoni
1m material i la dlmonsi6 social del polsotgo.
Onoi Boltntn, FerTan Esunda i
Doscobrir l'ospeoft delsllocs. Com tractor el patrimonl lmmatorial 249
als pares 1 altres ospas palrlmonlals . Algunos propostes.
Jo<do AOO!Ia 1 Xavier Roig
Ms de 2.000 anys d'arqultec:turo remadora 261
al Pon: NltdonaJ d'Aigostor1esl Estony de Sont Maurld.
David Garaa Ermengol GaS510t. llura Otlea,
Nic:c>ol6 l D8V1d flodr9ez An!6n
2E IX Jornades sobre Recerca al Pare Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici
Bo (Alta Rbagon;a), 17, 18 i 19 d'octubre de 2012 ~ 6
Ms de 2.000 anys d'arquitectura ramadera
al Pare Nacional d'Aiguestortes i Estany
de Sant Maurici
David Garcia Casas
1
, Ermengol Gassiot1, Laura Obea
1
, Niccol Mazzuco
2
,
David Rodriguez Anton
2
1. Departament de Prehistoria. Universitat Autnoma de Barcelona. Edifici B. Campus de la UAB. 08193,
Bellaterra.
2. lnstituci Mila i Fontanals. Consell Superior d' lnvestigaci Cientfiques. C/ Egipcaques 15. 08001,
Barcelona.
Abstract
The archaeological explorations reali zed inside the National Park have discovered more than
three hundred points of archaeological interest a good part of which correspond to architec-
tural structures in open air linked provisionally to pastoral activities. In this work we want to
describe the enormous variability that we can observe in this type of deposits, expose the
methodology that has followed for the study of this type of remains and to present the empi-
rical documentation obtained in 4 deposit s that consist of big sets of archit ectural structures.
Keywords: Archaeology, settlements. pastoralism
Res u m
Degut a les prospeccions arqueologiques dutes a t erme a !'interior del Pare Nacional. a dia
d'avui disposem del registre de ms de tres-cents punts d'inters arqueolgic una bona part
deis quals corresponen a estructures arquitectniques a !'aire ll iure vinculades provisionalment
a acti vitats ramaderes. En aquest treball volem descriure !' enorme variabilitat que podem ob-
servar en aquest tipus de jaciments, exposar la metodologia que s'ha seguit per a l'estudi
d'aquest tipus de restes i presentar la documentaci empri ca obtinguda en 4 jaciments que
consisteixen en grans conjunts d'estructures arquitectniques.
Paraules clau: Arqueologia. assentaments, ramaderi a
262 . IX Jornades sobre Recerca al Pare Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici
..
\
\
A
N
Jaciments
a l'aire lliure
.A Altres
2
Jaciments
b
1/f.il Pare Nacional
~ d'Aigestortes
1 Estany de Sant Maurici
Figura 1. Mapa del pare ambla localitzaci de tots els vestigis arqueologics descoberts alllarg de les campanyes de prospecci.
. 1 r,., 11 ...
L' any 2004 es va engegar la pri mera campan-
ya d'actuaci arqueolgica al Pare Nacional
d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici (d'ara
endavant PNAESM) fruit de la col -laboraci entre
l'administraci del pare i el Departament de Prehis-
toria de la UAB.
La campanya de prospecci de 2004, juntament
amb les de 2005 i 2006, va permetre constatar
!'existencia de certa densitat de jaciments arqueo-
lgics en uns medis poc explorats des de la nos-
t ra disciplina i efect uar una primera avaluaci del
t ipus d'evidencies materi al s descobertes. Amb
els objectius de posar en valor aquests element s
del patrimoni arqueolgic inedits fins aleshores i
avanc;;ar en el coneixement de les societats huma-
nes que van poblar aquesta part deis Pirineus, el
Grup d'Arqueologia de I'Aita Muntanya, amb el su-
port del Pare Nacional , ha dut a terme noves cam-
panyes de prospecci del territori del pare els anys
2009, 201 O, 2011 i 2012. i ha arribat a cobrir ms
de t res quartes parts de la superfcie del PNAESM.
Les campanyes per a la local itzaci de nous punts
d'interes arqueolgic s'han basat en prospeccions
de superfcie amb cobertura intensiva del terreny
adaptadas a l'orografia del territori. Les arees han
estat prospectades mitjan<;ant t ransseptes amb
una separaci d'un maxim de 25 metres ent re
els membres de l'equip alla on el relleu permet ia
aquesta separaci. Puntualment aquesta est rate-
gia de cobertura s'ha complementa! amb mostre-
jos dirigits per revisar zones on existien indicis de
la presencia de jaciments arqueolgics, sigui per
informaci de pastors o t rebal ladors del pare o si-
gui per toponimia.
Tates les evidencies han estat localitzades en ma-
pes mitjan<;ant l' s de GPS, i la informaci que es
desprenia de l'observaci en superficie s'ha anotat
en fitxes de jaciment amb camps acotats cons-
truint una base de dades per als jaciments. Alhora
s'ha efectuat un registre gratic de cada jaciment
mitjanc;;ant documentaci fotogratica i elaboraci
de planols de les estructures en superficie. En els
jaciments que es consideraven d'inters per la
seva possible anti guitat o morfologa s'hi han realit-
zat cales estratigratiques amb l'objectiu de localit-
~

/
A
N
b
.
Bo (Alta RibagorC<a), 17, 18 i 19 d'octubre de 2012 263
~
. ....
-
..
..
.
'
1/f.il Pare Nacional
l'f!!!!l d'Aigestortes
i Estany de Sant Maurici
Fi gura 2. Mapa amb la localitzaci deis conjunts arquitectonics que tractarem en aquest t reball.
zar fases d'ocupaci en el subsl i esbrinar la seva
antiguitat datant-les amb la tcnica del C
14
.
Gracias a aquestes campanyes de prospecci, avui
dia disposem del registre de 324 punts d'interes
arqueolgic (Figura 1 ). En un t reball anterior java m
mencionar els quatre tipus principals d' evidencies
d'ocupaci humana localitzats al pare: objectes al-
llats, entre els quals destaquen olles ceramiques i
lamines de slex, evidencies d'explotaci minera,
gravats, cavitats entre blocs i estructures arqui-
tectniques a !'aire lliure (Gassiot, Garcia i Celma,
2008 ). En aquesta comunicaci tractarem aquest
ltim t ipus d'evidncies.
2. Uns assentaments indits: els grans con-
j r 'J qui e or c ..
Les successives campanyes de prospecci han
permes enregistrar 218 punts amb vestigis arqueo-
lgics de construccions, que presenten una gran
variabilitat en el nombre d'estructures, morfologa
i mida en planta. De manera molt resumida desta-
quen jaciments que consisteixen en una o diverses
estructures tancades per guardar el ramat, cabanes
alllades, assentaments amb una o dues cabanes
acompanyades de diversos tancats, abrics associats
amb tancats i, finalment, grans conjunts arquitect-
nics amb un elevat nombre de cabanes i tancat s.
Aquest darrer t ipus de jaciment arquitectnic est
conformat per assentaments amb diverses caba-
nes i tancats adossats entre si formant una uni-
tat constructiva que porta a pensar que tates les
estructures actualment visibles en superficie van
ser utilitzades simult niament. En alguns casos
trabe m ms de sis espais d' habitat i ms de 1 O
tancats ramaders. Per les seves caracterstiques
es tracta d'un tipus d'assentament sense parallels
arqueolgics als Pirineus, a la Pennsula Ibrica i
probablement al sud-oest d'Europa, especialment
pel que fa al pis altitudinal on se sit uen, entre els
2.100 i els 2.400 metres. Fins i tot altres recer-
ques en zones d'alta muntanya pirinenca (Orenga,
2010); (Rendu, 2003) no esmenten assentaments
amb un nombre tan elevat d'estructures.
En el pla etnogratic tampoc coneixem referents
que ens informin d'assentaments similars. Per les
descri pcions de l'etngraf Ramon Violant i Sima-
264 IX Jornades sobre Recerca al Pare Nacional d' Aigestortes i Estany de Sant Maurici
)

1
1
1
)
\
\
o

10
1m

--
N
Figura 3. VB-017 Despoblat de la Cava, planta de !'estructura excavada. 2013-03-20 Figura 3: Planta general del jaciment
V8.{)17 (esquerra). planta de la cabana excavada (dreta), en gris fose la fase ms recent (segle XIII).
rra (Violan t. 2001) la transhumancia tradicional, de
finals de s. XIX i inicis del s. XX, consistia en ra-
mats amb mi lers de caps, gestionats per un, dos
o tres pastors. Aquesta practica generava un tipus
d'assentament arqueolgic format per entre un i
tres tancats acompanyats d'una o coma molt dues
cabanes. Per aquest motiu pensem que els grans
conjunts descrits aqu corresponen a un tipus de
practiques ramaderes molt diferent s de la rama-
deria tradi cional deis segles XVIII , XIX i XX (Garcia
Casas, en premsa) .
Ms enlla de limitar-nos nicament al regist re emp-
ric de les troballes arqueolgiques, des de la prime-
ra actuaci de recerca al Piri neu, el nostre objectiu
ha estat utilitzar el registre material per inferir com
era la vida social en les comunitats que van habitar
els Pirineus (Gassiot i Jimenez, 2006). Es per aix
que el descobriment d'aquest tipus d'assentament
obre la porta a un seguit de problematiques a re-
soldre des de l'arqueologia. En primer lloc s ne-
cessari inferi r la cronologia d'aquestes estructu-
res, fet que resulta difcil de defi nir sense realitzar
excavacions ja que practicament no disposem de
referents arqueolgics similars que ens permetin
aventurar cronologies relatives. A ms, resulta dif-
cillocalitzar objectes arqueolgics a causa del tipus
de coberta vegetal del medi.
En segon lloc, des de la concepci compart ida pels
signants de l'arqueologia com a cincia que ens
permet explicar la vida social, desprs del desco-
briment d' aquest tipus de restes cal interpretar-les
histricament. Es a dir, investigar com les societats
que van poblar els Pirineus en el passat es rela-
cionaven entre si, amb el territori que explotaven
i amb els pobles que habitaven altres zones ve'i-
nes. Fer-ho suposa comprovar o desmentir una
srie d' interpretacions recurrents peral poblament
d'alta muntanya com s el seu amament de la resta
de territoris (Ji mnez, 2006) o considerar l'activitat
ramadera com la practica socioeconmica princi-
pal. Avan<;ar en aquest coneixement comporta un
seguit de problematiques: a la ja esmentada falta
de referent s arqueolgics similars cal sumar-hi els
problemes metodolgics que comporta l'estudi
arqueolgic de societats agropastorals. En aques-
tes comunitats, com a mnim una part del grup pot
real itzar despla<;aments estacionals per maximitzar
l'explotaci de recursos de cada pis altitudinal, f et
que genera un tipus de registre arqueolgic dife-
rent de les societats agrcoles estudiades tradicio-
nalment en la nost ra disciplina (Cribb, 1991 ).
Ms que presentar respostes definitives a tot
aquest seguit d'i nterrogants, en aquest treball vo-
lem explicar com hem encarat la recerca per resol-
dre aquesta problematica i presentar tot un seguit
de dades empriques fruit de les invest igacions de
camp que a la !larga ens ajudaran a resoldre tot
aquest seguit de qestions plantejades.
Bo (Alta 17, 18 i 19 d'octubre de 2012 265
(
\
[ l
1
.-.... - -
10 o

50 m
N
Figura 4. V8.{)85. Pleta d' Erdo. Planta general
3. M todes 1 m11tenals
3.1 Metodes
Un cop descrits aquests t ipus de jaciments arqueo-
lgics en el marc de les prospeccions, posterior-
ment s' han efectuat diverses actuacions per tal
de resoldre les qestions assenyalades. Aquestes
actuacions s'han cenyit en dos eixos pri ncipals. El
primer ha consistit a realitzar aixecaments planim-
t rics de les estructures arquitectniques visibles
en superficie. Aquesta activitat ha perms, a ms
de disposar d' una representaci ms acurada deis
conjunts de tancats, cabanes i altres recintes, efec-
tuar una analisi ms acurada deis sistemes cons-
t ructius i de la relaci estrat igratica entre les dife-
rents construccions. En una paraula, i per a aquest
darrer aspecte, avaluar si hi havia superposicions
que permetessin identif icar diferents fases cons-
t ructives o, per contra, detectar que un determina!
conjunt corresponia a una activitat principalment
sincrnica. En tots els casos excepte en un, els ai-
xecaments planimtrics s'han efectuat mitjan<;ant
est aci total. nicament en el conj unt del Lac Tort
de Dalt la planimetra s' ha hagut de fer manual-
ment, per la dificultat de desplac;ar-hi un equip de
topografia. En aquest cas el dibuix del trac;at de les
construccions s'ha realitzat per triangulaci d'eixos
i, tot i que incorpora un marge d'error superior al de
l's de l'estaci total, per comprovacions efectua-
des en alt res ocasions aquest no supera els 2 m per
cada 100m d'eix. Atenent els mitjans disponibles
i la f inalitat de l'actuaci, el considerem assumible.
En algunes ocasions la disponibilitat de t emps o la
intensitat de la intervenci (com l'excavaci en ex-
tensi del Despoblat de la Cova) ha perms realit-
zar plantes a escala d'algunes de les estructures ar-
quitectniques, on s'han representat una a una les
diferents pedres deis murs. Aix ha perms deta-
llar el tipus de construcci que, d'altra banda, s' ha
descrit en tots els casos a mesura que s'efectuava
l'al<;ament topografic.
La segona lnia de les actuacions ha consistit a ob-
tenir datacions absolutes deis diferent s jaciments.
A tal fi s'han efectuat cales o excavacions arqueo-
lgiques de redida extensi en alguns recintes
d'aquests jaciments, tot i ser conscients deis pro-
blemes que aquest tipus d'actuacions poden com-
portar en contexts de construccions, enrunaments,
possibles remodelacions, etc. Aquests problemes
basicament consisteixen en: la dificultat d'associar
la mostra datada amb la construcci, la dificultat
de vincular una mostra a una determinada fase
constructiva, en el cas d'haver-n'hi diverses i, f i-
nalment, la complexitat de definir de manera pre-
cisa el context de procedencia del material datat
(en definitiva, garantir que s' hagi datat un material
de la construcci o del seu s, i no una resta d'un
sediment geolgic). A fi de facilitar la identificaci
de contexts clars i amb materials per a ser datats,
266 IX Jornades sobre Recerca al Pare Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurci
N
Mostres (8Collldes per datar 1
"( Estructures de combustl6
1
02 lm
...,..__ __ _
Figura 5. VB-01 9 Despoblat de Casesnoves (a dalt) planta general de l'assentament. A baix a la dreta: planta de la cabana
sondejada. A baix a !'esquerra: al<;at sud-oest de la cabana ambla porta i el dintell conservats i les estructures de combusti
on s'han recoll it les mostres (en gris ms tose).
les cales s'han efectuat en recintes que s'havien
interpretat com a espais de vivenda 1 habitats, s a
dir, cabanes. Per norma general aquestes cales han
mesurat prop d'1 m2 de superficie, tot i que en un
cas (el Despoblat de la Cova). el resultat obtingut
ha aconsellat ampliar l'excavaci a la totalitat del re-
cinte. En un altre cas, el despoblat de Casesnoves,
l'estat de conservaci de les construccions perme-
tia identificar forns adossats a les parets de les ca-
banes. Les mostres datades s'han obt ingut de la
neteja d'aquest tipus d' elements. Tates les cales
i excavacions s'han efectuat seguint els diferents
dipsits sedimentaris. En total s'han efect uat 11
datacions absolutes d'aquests jaciments (taula 1 ).
3.2 Materials
A data d' avui els conjunt s arquitectnics estudiats
d'aquesta manera sn cinc (Figura 2). Dos d'ells
es localitzen a la ribera de Llacs, una vall tri butaria
de la de Sant Nicolau, per la seva banda sud. El
primer d' ells s el Despoblat de la Cova i es loca-
litza a mitja vessant a sobre la confluencia de les
valls de Mussoles, de Llacs i la petita vall de la Ca-
nal Seca, a una altitud de 2.130 m. El segon s el
conjunt de la Pleta d' Erdo, situat en el vessant que
voreja que petita cubeta de sobreexcavaci que
actualment genera unes pet ites aigestortes a la
part baixa de la vall de Llacs. Es localitza a 2.250
m. d' alt itud. En el mateix sector del PNAESM. i
tamb en una vall tributaria de la de Sant Nicolau,
hi ha el tercer assentament estudiat, el Despoblat
de Casesnoves. Aquest conjunt arquitectnic, lo-
calitzat a la vall homnima, s'emplac;:a en una petita
llengua de morrena a sota de l'aresta nord del Tuc
de Comamarja, en una area de tarters i blocs de
granit. La seva altitud ronda els 2.220 m. El quart
conj unt es troba a la vall de Tall, concretament a
la ribera de Sant Mart pujant cap al Port de Rus.
Concretament l'assentament es t roba a prop del
Barranc del Port de Rus, a 2.250 m d'alc;:ada, a la
base del vessant del Serrat de Mor. Finalment el
cinque jaciment considerat es t roba a la capc;:alera
del Lac Tort de Rius, a la part baixa del vessant
del tosau deth Lac Tort, a 2.400 m., dominant un
fons de vall pie de petits estanyols. En general tots
els assentaments esmentats es t roben en zones
amb abundants pastures, si b l'area del Lac Tort
de Rius s molt ms rocosa, amb gran quant itat
d'afloraments de roca grant ica arrodonits per
l' erosi glacial que minven la superficie total de
prats. Un altre tret remarcable d'aquests jaciment s
s que malgrat l'alc;:ada deis llocs on es troben, en
tots els casos se situen en trams de vall que tenen
una orientaci predominant cap al Nord.
Bo (Alta Ri bagorcral. 17, 18 i 19 d' octubre de 2012 267
4. Re 1 f+ 1 ..
Act ualment disposem de datacions radiocarbni-
ques deis cinc jaciments esmentat s (Taula 1 ). Les
datacions es situen, les ms antigues, al final de
1' poca romana i les ms recents, en el perode
medieval. Tot seguit present em les plantes arqui-
tectniques deis diferents jaciments junt amb la
seva cronologa.
Despoblat de la Cava (VB-0 1 7)
Les restes d'aquest assentament es localitzen a
la base d'una llengua de tarter i una bona part de
les seves construccions s'hi troben a sobre. Sovint
aprofiten estructures de la mateixa tartera i alguns
grans blocs de granit per completar les construc-
cions. S'estenen al llarg d'una area de ms de
2.600 m
2
La seva planta es conforma com un se-
guit de murs que defineixen un mnim de 22 re-
cintes delimitats adossats entre si. Entre ells s'hi
defineixen en tres sectors diferents t res espais de
circulaci allargats que prenen la forma de petits
carrers, que permeten distribuir l'accs entre els
diferents recintes.
Deis recintes identif icats, una dotzena sn de di-
mensions ms grans i tenen entre 30 i 60 m
2
de
superficie. Aparentment es t racta de tancats.
Es distribueixen al llarg deis diferents sectors de
l' assentament. A la banda nord de l' assentament.
el seu sector de cota interior, aquests tancats
s'adossen a la cara interior d'un mur perimetral
que delimita el conjunt. El tram visible d'aquest
mur s' allarga uns 60 m i, en la part allunyada deis
tancats, el seu trac;:at ressegueix la lnia de ruptu-
ra del vessant , quan aquest agafa un fort pendent
fins al fons de la vall. Alguns blocs a'illats podrien
ser carreus d'aquesta const rucci que podra ha-
ver tancat tamb l'assentament per la seva banda
est. definint un gran espai en aquest costat de les
construccions.
La resta deis recintes identif icats sn de dimen-
sions ms redu"ides. Hi ha com a mnim 6 recintes
que mesuren entre 4,5 i 6,5 m
2
de planta. Les se-
ves morfologies tendeixen a ser entre quadrades
i rect angulars. En general hi s visible una porta o
zona d'accs, que mesura entorn de 0,8 m. En un
deis casos s' hi ha ident ifi cat un pet it prestatge a la
cara interior d'una de les parets. Aquests recintes
s'han interpretat com a cabanes. Les datacions del
jaciment provenen d'un d'ells, que ha estat excavat
totalment f ruit de l'ampliaci d'una cala que havia
donat resultats no concloents. Els interprete m com
a cabanes. La resta deis reci ntes del jaciment sn
espais d'uns 2 o 3 m
2
que molt sovint s'adossen
als espais d'habitaci. A diferencia d'aquests no
21 IX Jornadas sobre Recerca al Pare Naci onal d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici
C13
es M4
E2
M9

8
C11
T15 _.J/1
C12
(\
T16
Planol 24: Port de Rus (VB-088) GAAM 2011


m 1 :905.14
e= Cabana
T= Tancat
M= Mur
E= Espa
La fase recent esta marcada en color gris
L'antiga esta marcada en color blau
Figura 6. VB-088. Conjunt del Pletiu de Port de Rus. Planta general
Bo (Alta 17, 18 i 19 d'octubre de 2012 9
NA- 090
Figura 7. NA-090. Conjunt del Lac Tort de Dalt. Planta general.
tenen obertures visibles. Podr a tractar-se de de-
pendencies vinculades a les cabanes, potser per
emmagatzemar-hi algun aliment com ara formatge
(Rendu 2003)
L'excavaci d'una de les possibles cabanes del jaci-
ment ha permes documentar un recinte sense cap
divisi interior amb un escas nivell d'enrunament
deis murs que conserven actualment alc;ats d' uns
0,6 m. La resta deis tancaments de les parets
i la coberta sembla haver estat de fusta, tal com
most raven les restes de troncs i branques de pi
cremades. La dataci de dues d'aquest es bran-
ques (Beta-332031 i Beta-332032) donen resultats
que situen amb tota probabilitat la construcci a
la primera meitat del s. XI (la diferencia entre els
resultats segurament s'explica pel fet que hem da-
tat mostres de vida llarga) . Tret d'algun petit frag-
ment de ceramica molt esmicolada i les restes de
cendres i carbons, l'excavaci ha mostrat un pis
d'ocupaci net. La intervenci tamb ha permes
constatar !'existencia d'una petita remodelaci de
l'espai mitjan<;ant un petit mur de planta corba que
tanca la part posteri or del recinte, definint un espai
petit que potser hauria servit com a abric puntual
o petita cabana. La dataci d'un carb ha facilitat
un resultat del s. XIII. Aquesta data sembla mar-
car una reocupaci d'aquest recinte desprs d'un
perode de desocupaci, possiblement extensible
a tot el jaciment. Finalment, a la base deis murs
l' excavaci ha proporcionat ceramica d'aspecte
prehistori c i una lamina de slex ret ocat. La dataci
d'un carb d'aquest sediment ha facilitat un resul-
tat d' entre el 131 O i 1120 calAN E, plenament cohe-
rent amb l'aspecte deis materi als ceramics i ltic.
En definitiva, el conjunt arquitectonic del Despoblat
de la Cova sembla conteni r un mfnim de 6 caba-
nes o petites vivendes amb el doble de tancats. La
construcci deis recintes sembla contemporania
entre si . El mur perimetral de la banda sud podra
haver servit com a element defensiu i, alhora, per
del imitar una altra area que hauria pogut ser feta
servi r per guardar-hi ms ramats. L'assentament
es va const rui r cap a la primera meitat del s. XI,
tot i que en el lloc hi havia hagut com a mnim una
ocupaci prehi strica anterior (de I'Edat del bron-
ze). Com a mfnim un recinte va ser objecte d'una
petita remodelaci durant el s. XII I, possiblement
desprs d'un perfode de desocupaci del conjunt
de l'assentament.
Pleta d'Erdo (VB-085)
Aquest assentament s'empla<;a al resguard del
vessant sud d'un deis turons que delimita la part
inferior de la vall de Llacs, en una zona de pendent
suau i on hi ha relativament poques pedres. Les
restes visibles de construccions s' escampen al
llarg d'uns 2.100 m
2
, tot definint dos sectors. En el
si t uat ms al nord, que cobrei x uns 1.500 m
2
, s'hi
concentren la majoria deis vestigi s, que definixen,
en conjunt. un espai de planta ms aviat ovalada. A
la banda sud, hi ha la resta de construccions: un pe-
tit recinte adossat a un bloc i alguns retalls de mur.
La descripci se centra en el primer deis sectors.
El sector nord de l'assentament cont un mnim de
27r IX Jornades sobre Recerca al Pare Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici
17 recintes arquitectnics i diversos murs. Els ms
grans d'aquests recintes aparentment sn tancats
i mesuren entorn els 30 m
2
de superfcie, tot i que
excepcionalment n'hi ha un de prop de 60 m
2
i un
altre de poc ms de 100m
2
d'area. lgualment. a la
banda nord del conjunt hi ha tres espais ms que
ronden els 15 m
2
i noms sembla que podra trac-
tar-se d'un espai d'habitat. Les plantes d'aquests
tancats tendeixen a ser rectangulars a la banda oest
del conjunt i ms irregulars, adaptant-se al relleu, a
l'oposada. Els espais que la inspecci en superfcie
ha portat a atribuir a cabanes o recintes d'habitaci
sn 4, a part d'un de possible a l'extrem sud de
l'assentament. Les seves plantes tendeixen a ser
quadrades i rectangulars i mesuren entorn d'uns 5
m
2
, excepte el de di mensions ms grans ja alludit.
La dataci obtinguda prov d'un d'aquests espais.
Complementen els recintes dues petites depen-
dncies de menys de 2 m
2
i planta quadrada, en
un cas adossada i en l'altre, clarament integrada
a !'interior d'un deis recintes interpretats com de
tancats. Podra tractar-se de petits magatzems
com els esmentats per l'assentament anterior.
Totes aquestes construccions es disposen al
voltant d'un espai central ampli on un mur, que
transcorre entre els dos grups de tancats i caba-
nes, el divideix en dues parts, una de quasi 300 m
2
d'extensi i l'altra del voltant deis 2.509 m
2
, tot i
que el seu tancament pel costat sud-oest s'ha per-
dut. Globalment, aquest conjunt sembla que per-
segueixi delimitar un espai central mitjan<;ant re-
cintes uns ms grans (tancats) i uns altres de ms
petits (cabanes i petites dependncies), que en si
mateix tamb podra haver allotjat bestiar.
La dataci de CH obtinguda per aquest jaciment
prov d'una cala efectuada en una de les cabanes
del sector nord. La petita excavaci va permetre
documentar una area de fogar enganxada a una
de les parets de la construcci. El carb datat, una
fusta de pi, prov del darrer o un deis darrers usos
d'aquesta llar, que no es va netejar en el procs
d'abandonament definitiu de l'assentament, que
va tenir lloc entre la segona meitat del s. VI i la
primera del s. VIl caiNE.
Despoblat de Casesnoves (VB-019)
El Despoblat de Casesnoves s un deis conjunts
arquitectnics de majors dimensions localitzat s al
PNAESM. Les restes arquitectniques que el fan
visible cobreixen una superffcie de ms de 2.500
m
2
, tot i que una analisi exhaustiva del tarter de
la morrena on s'assenta i de l'area coberta de ne-
ret que delimita pel nord l'area topografiada podra
identificar ms estructures que elevessin la super-
fcie actualment identificada coma jaciment. Tam-
poc s'inclou aqu el cam que des del talveg de la
vall permet accedir a l'assentament i que encara
avui s ben visible en una bona part del seu tra<;at.
En total, a data d'avui s'han pogut identifi car en-
tre 13 i 16 cabanes. Tamb s'han documentat f ins
a 13 petits recintes que generalment apareixen
adossat s o molt propers a les cabanes. En general
les cabanes presenten plantes molt homognies,
de poc ms de 3,5 m
2
d' extensi. Com succeeix
amb la resta de construccions de l'assentament,
en general el seu estat de conservaci s molt
bo i en molts casos mantenen gran part de l'al<;:at
deis murs (Figura 4). En algunes ocasions tamb
es mant una part de la coberta, feta a base de
!loses grans i planes que culminen un inici de falsa
cpula. Ouasi totes les cabanes tenen, en la cara
interna del mur, f orns adossats a les parets i petits
prestatges. En canvi, no hi ha finestres i les obertu-
res a !'exterior es redueixen al maxim. Les portes
sn estretes i molt baixes (d' uns 80 o 90 cm. d'alt
per 55 cm d'ample, aproximadament. L'al<;:at deis
murs f ins a l'arrencada del sastre arriba als 1,6-1,7
m. Els recintes associats a les cabanes tampoc
tenen obertures, no hi ha ni llars ni prestatges a
les parets i tenen cobertes conservades a base de
grans !loses. Tot i que en general les mesures sn
ms petites que les de les cabanes (uns 2,5 m
2
),
en algunes ocasions poden arribar a gaireb 4 m
2
.
Les seves plantes sn ms irregulars i sovint apro-
fi ten grans blocs del terreny. El fet de t ractar-se
d'espais totalment tancats, amb poca llum i asso-
ciats amb cabanes recorda estructures similars en
assentaments ramaders de la muntanya d'Enveig,
a la Cerdanya, interpretades per Rendu (2003) com
a formatgeres.
Practicament la resta de recintes (com a mnim 16
ms) sn tancats amb murs ms baixos que els de
les cabanes pero, en general, igual de ben conser-
vats. Les formes de les plantes d'aquests reci ntes
s variable. Principalment es disposen a la fondala-
da que ori gina la morrena on s'assenta el jaciment
i la seva planta s'adapta a aquest rel leu. Les seves
di mensions oscillen entre els 20 m
2
deis ms pe-
tits als 60 i escaig m
2
deis ms grans, amb un valor
modal que ronda els 40 m
2
Entre tancats i cabanes
i formatgeres hi ha una relaci espacial evident.
Les cabanes i els recintes adjunts tendeixen a dis-
posar-se a !'exterior deis tancats, principalment a
la banda superi or de l'assentament, de tal manera
que aquests ocupen la part central i ms protegida,
en el camp visual de les cabanes. A la part baixa de
l'assentament. en el seu extrem oriental, hi ha un
recinte amb murs alts (de ms d'1, 7 m,) i dimen-
sions molt superiors a les de qualsevol cabana. T
una planta allargada, d'uns 40 m
2
i orientada est-
oest. La porta, actualment coberta d'enderroc, es
localitza en el costat de ponent, mentre que a l' est
el mur podra estar definint una especie d'absis. Si
b es podra t ractar de les restes d'una esglsia,
aquest extrem ha de ser confirmat per un estudi
ms exhaustiu.
La neteja d'un petit forn encaixat a la paret d'una
de les cabanes ha facilitat una certa quantitat de
carbons i sediment cendrs. La dataci d'una
d'aquestes restes de combustible, una branca de
pi cremada, ha proporciona! un resultat del s. XIII
que indicara l'abandonament de l'assentament.
Desconeixem 1' poca de la seva construcci, si
b les inspeccions oculars no han permes eviden-
ciar la presencia de diferents fases arquitectni-
ques, fet que pot indicar que el perode d's de
l'assentament no va ser excessivament llarg.
Pletiu de Port de Rus (VB-088)
Aquest jaciment es situa en una zona amb lleuger
pendent en el fons de la vall del Barranc del Port
de Rus, a l'est d'una !lengua de tartera i a l'oest
d'un curs d'aigua. Els recintes s'estenen al llarg
d'una area de 4.700 m
2
i s'agrupen en 4 conjunt s
disposats seguint un eix nord-sud. En tots els con-
junts hi identifiquem tancats ramaders i cabanes
circulars. Tanmateix en el conjunt sud identif iquem
tamb espais terrassats. En aquest conjunt tamb
hi trobem un mur de 0,90 cm d'amplada i un metre
d'al<;:at conservat que el delimita, aix com tamb
part del conjunt central , per la seva banda ori ental.
Possiblement els 4 conjunts no son contempora-
nis entre s. En el conjunt nord i el conjunt central
podem observar les restes de murs molt sedimen-
tades i arrasades que es situen estratigraficament
per sota deis recintes actualment visibles, i que
corresponen a una fase d'ocupaci posterior.
El conjunt central es situa en el punt ms pla i arre-
cera! del vent, s el conjunt ms extens i el que
presenta ms quantitat d'estructures. Consta de
sis recintes identif icats com a cabanes amb unes
dimensions d' entre 2,3 i 4,5 m
2
, amb una mitjana
al voltant deis 3 m
2
Es tracta de cabanes circulars
que pel volum d'enderroc i la morfologa de la plan-
ta deurien presentar un tancament aeri en pedra
seca mitjan<;ant la tcnica de la falsa cpula, molt
utilitzada en les cabanes de pastor tradicionals deis
Pirineus a partir de I'Edat Mitj ana. La resta de re-
cintes s'han identificat coma tancats peral ramat
i presenten unes dimensions mot variables, entre
els 11, 5 i els 115 m
2
, la majoria, pero, supera els
60 m
2
. Excepte una de les cabanes, la resta de re-
Bo (Alta 17, 18 i 19 d'octubre de 2012 271
cintes es troben adossats entre s i amb tota proba-
bi litat sn contemporanis entre ells.
En una de les cabanes d'aquest conj unt s'ha realit-
zat un sondeig de 80x80 cm. En la cal a s'ha pogut
constatar 1'existencia de diverses remodelacions
del paviment de la cabana mantenint la mateixa
edificaci. S'han realitzat dues datacions absolut es
sobre els paviments estratigraficament superior i
inferior. Ambdues ens mostren un interval crono-
logic entre fi nals del segle XIII i la primera meitat
del segle XIV caiNE (Beta-323408 i Beta-323407
respectivament).
Un segon sondeig practica! en una estructura
exempta als conjunts ha donat un resultat que la
situa al segle 11 caiNE (Beta-323409). Tanmateix no
podem comprovar si aquesta estruct ura t relaci
amb la resta de conjunts o amb les fases antigues
que es situen estratigraficament per sota.
En total el jaciment VB-088 Conjunt del Pletiu de
Port de Rus presenta un total de 13 cabanes i 17
tancats pero noms podem afirmar amb seguretat
la cronologa de les estructures vinculades al con-
j unt central datades entre el segle XIII i el XIV. Exis-
teix una fase d'ocupaci anterior en aquest mateix
conjunt, la cronologa de la qual s desconeguda.
Lac Tort de Dalt (NA-090)
Les restes d'aquest jaciment cobreixen una area
d'uns 500 m
2
en el vessant oest de la vall que des
del Tuc des Estanhets baixa fins a la ribera del Lac
Tort. El jaciment es t roba en una petita depressi
entre el vessant i el cap d'una morrena lateral, en
una posici molt protegida i a la vegada amagada.
Esta orientat en direcci nord-sud. L'assentament
cont un mnim de 1 O estructures que consistei-
xen basicament en tancats ramaders, cabanes i
abrics arranjats amb murs de pedra.
Els recintes que corresponen a tancats ramaders
son 4, el ms petit fa 55 m
2
i el ms gran, 120
m
2
. Els altres dos mesuren al voltant de 70 m
2
.
Tamb trobem dos recintes que interpretem com
a cabanes amb una mida de 6 i 9,8 m
2
respecti-
vament. Es tracta de construccions de planta qua-
drangular, i pel volum d'enderroc interpretem que
el tancament aeri devia estar constru'it amb mate-
rial perible. Tamb existeixen tres espais d'hlbitat
en abric. Els podem identificar per murs de pedra
collocats per resguardar l'espai aixoplugat entre
grans blocs grant ics caiguts per acci geolgica.
Finalment trobem un espai aterrassat i una estruc-
t ura de funci incerta, una cabana ms gran que la
resta o un petit tancat que mesura 13,6 m
2

El ms gran deis abrics (Abric 1) t un espai habi-
table de 24,1 m
2
. En aquesta estructura s'ha prac-
272 IX J ornadas sobre Recerca al Pare Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici
ticat un sondeig de 80x80 cm en el qual han apa-
regut fi ns a tres nivells d'ocupaci amb nombrosos
carbons provinents de fogars i cen3mica associada.
La dataci sobre un deis carbons del segon nivel!
ha proporcionat una dataci corresponent al segle
XIV caiNE (Beta- 332029). En el nivel! inferior s'ha
obtingut una dataci d'ent re el segle 11 1 i IV caiNE
(Beta-332028). No podem precisar amb seguretat
quina de les dues datacions esta associada amb
!'arquitectura visible act ualment. les cabanes te-
nen una area interior sensiblement ms gran i un
sist ema constructiu diferent en els jaciments de
Casesnoves i del Pletiu de Port de Rus. Les da-
des que actualment coneixem de !'arquitectura al
PNAESM (Garcia 2012) permet en aventurar que
les est ruct ures representadas en planta es corres-
ponen amb la dataci ms antiga. No obstant aix
cal considerar amb cautela aquesta hiptesi .
. D :u cjus ns
Una part molt rellevant deis vestigis arqueolgics
de presencia humana pretrita al PNAESM sn
restes arquitectoniques. Local itzades en uns 218
empla<;aments diferents, la seva dispersi eviden-
cia un dens mapa de punt s que cobreix gran part
de les arees prospectades del pare i la seva anella
perifrica. L'aparen<;a impactant d'aquest mapa
queda matisada, no obstant aix, pel reconeixe-
ment que no tots els assentaments identificats sn
sincronics entre si. Ms aviat al contrari, el garbuix
de punts present s arreu, els centenars de murs,
tancats, cabanes, etc., emmascaren una complexa
historia d'ocupaci humana d'uns espais d'alta
muntanya. Historia que contempla formes de vida
dif erents, amb solucions dif erents a problemes
com l'obt enci de refugis i abri cs per a les perso-
nes o, a partir de la domesticaci d'animals, per
al bestiar. L'est udi de les restes arquit ect niques,
dones, reconeix aquesta realitat i tracta de poder-
la conixer. Actualment encara som lluny d'assolir
aquest object iu. Amb tot. desprs d'anys de recer-
ques al PNAESM comencem a intuir l'existncia
de diferents pat rons d'assentament (Gassiot et al.
201 O) i reconeixem diverses pautes construct ivas
(Garca, 2012).
En aquest t reball hem presentat diversos exem-
ples de jaciments arqueolgics que comparteixen
alguns parametres arquitectnics. Ms enlla de les
formes de construir murs i paraments, el seu de-
nominador com s que es conformen com a con-
junts amb un elevat nombre de tancat s junt amb
cabanes i petits rebostos o arees de magat zem.
En la seva globalitat. cadascun d'aquests assen-
taments s'allunya de les pautes corresponents a
la ramaderia transhumant del s. XIX i principis del
s. XX documentada etnograticament. En aquest
treball, a ms de presentar el fenomen i ter una
descripci breu de cinc exemples, hem presentat
tamb els resultats de les actuacions efectuadas
per intentar sit uar aquest tipus de jaciments en el
temps. La informaci exposada ens permet con-
cloure el present amb quatre consideracions que
pretenen sintetitzar la informaci obtinguda, tancar
algunes de les qesti ons plantejades i obrir-ne de
noves que poden fixar lnies de recerca futures.
Una primera dada obtinguda per a aquest tipus
de jaciment s la seva cronologa. La complexitat
deis patrons d'organitzaci interna deis assenta-
ments juntament amb el bon estat de conserva-
ci d'algunes de les construccions feia pensar que
com a mnim alguns deis jaciment s tenien una
cronologa molt recent. cont emporania, potser,
d'algunes de les fonts documentals o etnografi-
ques de la ramaderia pirinenca. El resultat ha estat
un altre. La seri e de datacions radiocarbniques ob-
t ingudes mostra com aquest tipus d'assentaments
tenen cronologies que oscil-len entre el final de
l'poca romana i, de manera ms evident, els pri-
mers segles immediatament posteriors i inicis de
la baixa Edat Mitjana. Amb calma caldra definir en
els propers anys amb ms detall la variabilitat inter-
na d'aquest tipus de jaciments formats per molts
tancats i cabanes que tot just cinc exemples amb
prou feines permeten int uir. A grans t ret s s que
sembla que a mesura que ens endinsem a I'Edat
Mtjana les dimensions deis conj unts t endeixen a
crixer, tant per extensi com pel nombre de reci n-
tes, i potser hi ha una major homogene"ltzaci de
les formes de les cabanes, que passen de quadra-
des a rodones al fi nal del perode en qest i.
En segon lloc, hi ha dos trets que destaquen en
els exemples observat s, a part de la confluencia en
l'espai de diverses cabanes. Un s la relaci entre
tancats i cabanes, de tal manera que no hi ha ms
de dos tancats per cabana , en el cas del Despoblat
de Casesnoves, la relaci s practicament d'u a u.
L'altre sn les dimensions deis tancats en si ma-
teixos, que noms excepcionalment superen els 80
m
2
de superfcie i, generalment. es situen bastant
per sota d'aquesta xif ra. Ambds fets combinats
ens presenten aquests conjunts arquitectnics com
a assentaments on conflu"iren diverses persones o
grups de persones (equivalent s a famlies?), cadas-
cun amb un ramat de no gaires caps de best iar. En
alguns deis jaciments ms antics aquest patr po-
dra ser sensiblement diferent. ja que hi ha espais
cent rals que tamb podrien haver ter de tancats.
No obstant. aquest fet no exclou l'existncia de tan-
Bo (Alta 17, 18 i 19 d'octubre de 2012 273
Jaciment Codi laboratori Dataci (bp) Dataci calibrada
Breu explicaci de
l'element datat
Lac T art de Dalt Beta-332029 1690+/-30
260-300, 320-420
Residu de fagar
cal NE
La e T art de Dalt Beta-332028 600+/-30 1290-1410 caiNE Residu de fogar
Despablat de la
Beta-332032 101 0+/-30
990-1040, 1110-1120
Material canst ructiu
Cava cal NE
Despablat de la
Beta-332031 1090+/-30 890-1020 caiNE Material canstructiu
Cava
Despablat de la
Beta-323403 2980+/-30 1310-11 20 calAN E Carb en sediment
Cava
Despablat de la
Beta-323402 750+/-30 1220-1280 caiNE Residu de fogar
Cava
Casesnoves Beta-323404 790+/-30 1210-1280 cai NE Residu de farn
Part de Rus Beta-323408 660+/-30
1280-1320, 1350-1390
Residu de fagar
cal NE
Port de Rus Beta-323407 670+/-30
1280-1 320, 1350-1390
Residu de fogar
cal NE
Port de Rus Beta-323409 1860+/-30 80-240 caiNE Carb en sediment
Pleta d'Erda Beta-323406 1490+/-30 540-640 caiNE Residu de fogar
Taula 1. Datacions de C" deis jaciments estudiants en aquest captol. Totes s'han corregit (calibra!) mitjan<;ant la corba lntCal04.
cats ms petits associats a les cabanes. En sfntesi,
la imatge que es desprn deis casos analitzats s
que a finals de !'poca romana i, especialment. al
llarg d' una bona part de I' Edat Mitjana hi ha ramats
no gaire grans que comparteixen espai, junt amb
els seus cuidadors/es, i arriben a definir comunitats
que podien adquiri r dimensions considerables.
El tercer punta remarcar s la relaci que es cons-
tata, a partir deis pri mers segles de I' Edat Mitjana
(per exemple, ja a la Pleta d'Erdo), entre les caba-
nes i tancats i uns alt res espais, ms petits que
les cabanes. La interpretaci d'aquests petits re-
cintes s problematica, ja que al PNAESM no se
n'ha excavat cap. Podria t ractar-se de dependen-
ces magatzem o petits rebost os per a queviures.
Les excavacions de C. Rendu (2003) a la muntanya
d'Enveig han portat !'autora a interpretar estructu-
res similars, especialment a les documentadas al
despoblat de Casesnoves, ms ben conservadas,
com a espais tancat s on es guardava el formatge
en el seu procs d'elaboraci. Si aquesta explicaci
pogus extrapolar-se als casos exposat s, podrem
estar al davant d'una ramaderi a adre<;ada. com a
mnim en part, a la producci de productes lactis
faci lment conservables. acumulables i, per tant (i
eventualment) objecte d'intercanvi.
Finalment, no podem deixar de remarcar que
aquest fenomen arquitectnic es desenvolupa en
una poca en qu els indicis de presencia humana
al conjunt del PNAESM i, en general, a l'alta mun-
tanya pirinenca, sn especialment intensos. A la
mateixa vall de Sant Nicolau, en el perfode com-
prs dins de la seqncia radiocarbnica datada,
ens t robem amb ocupacions a l'abric de l'estany
de la Llebreta (s. V-VI), l'ocupaci ms intensa de
tota la llarga seqncia de la Cova del Sardo (s. XI)
o l'ocupaci d'una part de les estructures de l'area
del Palanc de Llacs (s. XII-XI II) (Gassiot i Jimnez,
2006, Gassiot et al. 2008, Garcia en premsa). Les
conseqncies d'aquest poblament tamb s'estan
detectant en els registres paleoambientals, com
ha fet pals l'estudi deis sediments de l'estany
de la Llebreta (Cataln et al., aquest volum). on la
intensitat maxima de !'impacte huma en l'entorn
sembla det ectar-se al final del perode considerat
en aquest treball.
2 IX Jornades sobre Recerca al Pare Nacional d' Aigestortes i Estany de Sant Maurici
u bho
CAIBB, R. (1991 ): Nomads in archaeology. Cam-
bridge: Cambridge University Press.
GARCIA, D. (2012): Analisis de les practiques so-
cials ramaderes d'alta muntanya pi rinenca a t ra-
vs de les rest esarquitectniques.http://www.
recercat.net/handle/2072/196421. Treball de final
de master. Bel llaterra: Universitat Autnoma de
Barcelona.
GARCIA, D. (e.p): Aproximacin al poblamiento de
las zonas de al ta montaa pirenaicas desde la ar-
queologa y la etnografa. A: Saguntum.
GASSIOT, E.; JIMNEZ, J. 2006: "El poblament pre-
feudal de l'alta muntanya deis Pirineus occidentals
catalans (Pallars Sobira i Alta Ribagor<;:a)". Tribuna
d'Arqueologia, 89-122.
GASSIOT, E .. GARCfA, V. CELMA. M. 2008: "Tres
anys de recerca arqueolgica al Pare nacional
d' Aigestortes i Estany de Sant Maurici" . A: La
investigaci al Pare Nacional d'Aigestortes i Es-
tany de Sant Maurici. VI/ Jornades sobre recerca
al Pare Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant
Maurici. Lleida: Generalitat de Catalunya. Pare
Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Mau-
rici. pp. 365-387.
GASSIOT, E., RODRGUEZ-ANTN, D., GARCIA., V. (2011).
"El poblament del Pare Natural d'Aiguestort es i
I'Estany de Sant Maurici durant el Neoltic. Noves
dades arqueolgiques i les seves implicacions pera
l' estudi de les zones d'alta muntanya" a VIII Joma-
des sobre recerca al Pare Nacional d'Aiguestortes
i Estany de Sant Maurici. Lleida: Generalitat de Ca-
talunya. Pare Nacional d' Aigestortes i Estany de
Sant Maurici. pp. 153-164.
JIMNEZ, J. (2006): La imagen de los espacios de
alta montaa en la Prehistoria: El caso de los Pi-
rineos catalanes Occidentales. http://hdl. handle.
net/2072/12393. Treball de recerca de doctorat.
Bel laterra: Universitat Autnoma de Barcelona. Fa-
cultat de Fi losofa i Llet res.
ORENGO, H. (2010): Arqueologa de un paisaje cultu-
ral pirenaico de alta montaa. Dinmicas de ocupa-
cin del valle del Madriu-Perafita-Ciaror (Andorra).
Tesis Doctoral. Tarragona: Universitat Revi ra i Virgili.
RENDU, CH. (2003): La montagne d'Enveig: une es-
tive pyrnen dans la longue dure,. Canet: Edi-
ti ons Trabucaire
VIOLANT, R. (2001 ): La vida Pastoral al Pallars. Edici
d' lgnasi Ros i Fontana. Tremp: Garsineu Edicions.
Bo {Alta Ribagorc;:a), 17, 18 i 19 d'octubre de 2012 275