Anda di halaman 1dari 7

APUNTS: POLINOMIS MATEMTIQUES 3R ESO

1

1.- EXPRESSIONS ALGBRIQUES o ALGEBRAIQUES.
Definici: les expressions algbriques sn expressions formades per
nombres i lletres separats per signes doperacions aritmtiques. Les lletres
reben el nom de variables.

Valor numric duna expressi algbrica: s el nombre que sobt en
substituir les lletres per nombres i realitzar les corresponents operacions
aritmtiques.
Exemples:
Expressi algbrica
Valor numric
si x = 1 si x = 2
(x + 5) . x 6 6
3x
2
2x + 1 2 17

2.- MONOMIS.
Sn expressions algbriques on els nombres i les lletres estan separats
noms per signes de multiplicar. Exemples:
4 x
2
; 2xy
3
; ab
4
c
2
; etc.

coeficient part literal

Grau dun monomi no nul: s lexponent de la seva variable, o la suma dels
exponents de les variables (en cas que tingui ms duna variable).
Exemples:
3x
2
grau 2
8 grau 0, perqu 8 = 8x
0
= 8 . 1
7x
2
y
3
z grau 6

El valor numric dun monomi M(x) quan x = a s el nombre que sobt en
substituir x per a i realitzar les corresponents operacions.

Monomis semblants: els que tenen la mateixa part literal amb el mateix grau.

Operacions amb monomis:
a) SUMA i RESTA:
Noms es poden sumar monomis semblants. Se sumen (o es resten) els
coeficients i es deixa la mateixa part literal. Exemple: 4x
3
+ 2x
3
= 6x
3


b) PRODUCTE i DIVISI:
Sempre es poden multiplicar (o dividir) dos o ms monomis. Es multipliquen
els coeficients entre ells, i les parts literals entre elles. Exemples:
3x
2
. 2x
5
= 6x
7

2x
3
y . 8x
2
= 16x
5
y
APUNTS: POLINOMIS MATEMTIQUES 3R ESO

2

3.- POLINOMIS.

Sn expressions algbriques formades per sumes i restes de monomis NO
semblants. Les diferents lletres que apareixen en el polinomi reben el nom de
variables. Exemple:
p(x) = 3x
3
+ 2x
2
8x + 1

Termes dun polinomi: sn els monomis de diferent grau que formen el
polinomi. El monomi de grau zero rep el nom de terme independent.

Els polinomis amb dos termes sanomenen BINOMIS; si tenen tres termes
TRINOMIS, i aix successivament.

Grau dun polinomi: s el grau del monomi de grau ms gran.

Polinomi ordenat: s un polinomi que t els seus termes seguint un ordre
creixent o decreixent del grau dels seus termes.
Exemples:
CREIXENT p(x) = 3 + x 2x
2
+ 5x
3

DECREIXENT q(x) = 4x
3
2x + 1

Polinomi complet: s aquell polinomi que t tots els termes, des del de grau
zero fins al de grau ms gran.
Exemples:
COMPLET M(x) = 2x
4
3x
3
+ 6x
2
8x 7
INCOMPLET N(x) = 4x
3
2x + 1 no t tots els termes.

Polinomi oposat a un polinomi p(x) s aquell polinomi q(x) tal que es
compleix que p(x) + q(x) = 0. Els coeficients de p(x) i q(x) sn els
mateixos, per canviats de signe.
Exemple:
P(x) = 2x
3
3x
2
+ 1
Q(x) = 2x
3
+ 3x
2
1
P(x) + Q(x) = 0 0 s el polinomi nul.

Valor numric dun polinomi p(x) quan x = a s el resultat de substituir
x per a i fer les corresponents operacions.

Exemple: p(x) = 3x
3
+ 6x
2
8x 7 troba el valor numric daquest
polinomi quan x = 2.

p(2) = 3(2)
3
+ 6(2)
2
8(2) 7 = 24 + 24 16 7 = 23

p(2) = 3(2)
3
+ 6(2)
2
8(2) 7 = 24 + 24 + 16 7 = 57
APUNTS: POLINOMIS MATEMTIQUES 3R ESO

3

Operacions amb polinomis:

a) SUMA i RESTA:
Se sumen (o es resten) els termes que tenen el mateix grau.

Exemple: P(x) = x
3
+ 4x
2
3x + 8 ; Q(x) = 2x
3
x
2
6x 5

P(x) + Q(x)
3 x 9 x 3 x 3
5 x 6 x x 2
8 x 3 x 4 x
2 3
2 3
2 3
+ +
+
+ +


P(x) Q(x)
) 5 x 6 x x 2 (
8 x 3 x 4 x
2 3
2 3

+ +

13 x 3 x 5 x
5 x 6 x x 2
8 x 3 x 4 x
2 3
2 3
2 3
+ + +
+ + +
+ +


b) PRODUCTE:

b.1) Producte dun monomi per un polinomi:
Es multiplica cada terme del polinomi pel monomi.
Exemple: 5x
2
. (3x
2
5x + 8) = 15x
4
25x
3
+ 40x
2


b.2) Producte de dos polinomis:
Es multipliquen tots els termes dun polinomi per tots els termes de laltre polinomi.
Exemple: P(x) = 2x
2
3x + 8
Q(x) = 3x
2
+ x
P(x) . Q(x)
x 8 x 21 x 7 x 6
x 24 x 9 x 6
x 8 x 3 x 2
) x x 3 (
8 x 3 x 2
2 3 4
2 3 4
2 3
2
2
+ +
+
+
+
+


b.3) Productes notables:

Cal recordar que alguns productes entre polinomis corresponen a les frmules de
les igualtats notables. Recordem les frmules:

- Quadrat de la suma: (a + b)
2
= a
2
+ 2 . a . b + b
2
- Quadrat de la diferncia: (a b)
2
= a
2
2 . a . b + b
2
- Suma per diferncia: (a + b) . (a b) = a
2
b
2
- Cub de la suma: (a + b)
3
= a
3
+ 3 . a
2
. b + 3 . a . b
2
+ b
3

- Cub de la diferncia: (a b)
3
= a
3
3 . a
2
. b + 3 . a . b
2
b
3


APUNTS: POLINOMIS MATEMTIQUES 3R ESO

4


c) FACTOR COM:
Consisteix a treure un factor repetit en una srie de sumands, i posar-lo davant
multiplicant.
Exemples:
21 + 14 + 35 3 . 7 + 7 . 2 + 5 . 7 = 7 . (3 + 2 + 5)
3x
3
+ 5x
2
+ 8x = x . (3x
2
+ 5x + 8)
5x 15x
3
= 5x . (1 3x
2
)

d) DIVISI:

Per poder dividir polinomis sha de donar una condici: que el grau del polinomi
dividend sigui ms gran o igual que el grau del polinomi divisor.
Llavors es divideix el terme de major grau del dividend pel de major grau del
divisor, i aix successivament fins que el grau del polinomi dividend sigui ms petit
que el grau del polinomi divisor.

Exemple: PROVA:
1
2 x 2
3 x 2
2 - 3x x 3 x 3
1 - x 3 x 5 x 3
2
2
+
+
+
+

3 x 5 x 3
1
2 x 5 x 3
x 2 x 3
2 x 3
1 x
2 x 3
2
2
2
+
+
+
+
+




Divisi pel mtode de Ruffini:

s un mtode que sutilitza per dividir un polinomi entre un binomi de grau 1 i de
coeficient del terme de grau ms gran tamb 1.
Sutilitzen els coeficients del polinomi (si falta algun terme cal collocar-hi un zero).
Llavors es divideix usant el terme independent del binomi, com saprecia en
lexemple:
(3x
2
5x + 3) : (x 1) = si el binomi s (x 1) a lhora de
dividir utilitzarem el valor canviat de signe, s a dir, x = 1.

3 5 3
1 3 2
3 2 1

Quocient = 3x 2 (es disminueix un grau) ; Residu = 1

APUNTS: POLINOMIS MATEMTIQUES 3R ESO

5


Teorma del residu:

El residu de dividir un polinomi p(x) per (xa) correspon amb el valor
numric del polinomi p(x) quan x = a.
Exemple:
p(x) = 3x
2
5x + 3 p(x) : (x 1) s la divisi que hem
fet com a exemple pel mtode tradicional i tamb per Ruffini; el
residu dna 1. Ara anem a veure si el valor numric de p(x)
quan x = 1 tamb dna 1:

p(x) = 3x
2
5x + 3
p(1) = 3.(1)
2
5.(1) + 3
p(1) = 3 5 + 3 = 1
p(1) = 1 dna el mateix que el residu, tal i com
sesperava.


e) ARRELS DUN POLINOMI. FACTORITZACI:

Arrels dun polinomi:

Les arrels dun polinomi tamb sanomenen ZEROS o SOLUCIONS, i sn
aquells valors de la variable x que fan que el valor numric del polinomi sigui
zero, s a dir, que el residu de la divisi doni zero.

Exemple: troba totes les arrels del polinomi p(x) = x
2
5x + 6 buscarem,
utilitzant el mtode de Ruffini, possibles arrels:

1 5 6
2 2 6
1 3 0
3 3
1 0

Els valors x=2 i x=3 sn arrels de p(x). s a dir, que p(2)=0 i p(3)=0

En general, els nombres candidats a ser arrels del polinomi sn els divisors del
terme independent del polinomi, amb signe positiu o negatiu.

Un polinomi pot tenir, com a mxim, tantes arrels com el grau que t.

APUNTS: POLINOMIS MATEMTIQUES 3R ESO

6


Factoritzaci:

Un cop shan trobat les arrels dun polinomi, es pot expressar el polinomi com un
producte de factors. Els factors corresponen a la varible x menys larrel del
polinomi.

Exemples:
p(x) = x
2
5x + 6 = (x 2) . (x 3) en lapartat anterior hem vist que
les arrels eren x=2 i x=3.


q(x) = 2x
2
10x +12 = 2 . (x 2) . (x 3)
Factoritzem q(x):

2 10 12 Arrels Factors
2 4 12 x = 2 (x 2)
2 6 0 x = 3 (x 3)
3 6
2 0

Cal tenir en compte, doncs, que si el coeficient del terme de grau ms
gran del polinomi s diferent de 1, caldr posar-lo com un factor ms,
multiplicant els altres factors.



La factoritzaci sutilitza molt per simplificar polinomis, que expressats en forma
habitual no es podrien simplificar.

Exemple:

12 x 10 x 2
6 x 5 x
) x ( q
) x ( p
2
2
+
+
= dentrada no es pot simplificar
per si factoritzem: =


) 3 x ).( 2 x .( 2
) 3 x ).( 2 x (

2
1

APUNTS: POLINOMIS MATEMTIQUES 3R ESO

7



4.- FRACCIONS ALGEBRAIQUES.

Sn fraccions on el numerador i el denominador sn polinomis.
Exemple:
12 x 10 x 2
6 x 5 x
2
2
+
+


Amb les fraccions algebraiques farem les operacions aritmtiques bsiques, o
sigui, la suma, la resta, la multiplicaci, la divisi i la potenciaci. Les normes per
fer aquestes operacions sn les mateixes que ja hem estudiat en les operacions
amb fraccions (si b cal tenir en compte que numerador i denominador no sn
nombres enters, sin polinomis), i la jerarquia doperacions tamb continua
essent la mateixa:

1) Si hi ha parntesis, cal resoldrels primerament.
2) Potncies i arrels.
3) Multiplicacions i divisions.
4) Sumes i restes.


Pel que fa a la suma i a la resta, cal recordar que shaur de reduir les fraccions
que volguem sumar i/o restar a com denominador, i per tant caldr calcular el
MCM dels denominadors. El clcul del MCD i el MCM de polinomis segueix els
mateixos criteris que en el cas dels nombres enters:

MCD producte dels factors comuns amb lexponent ms petit.
Si no hi ha cap factor com el MCD s la unitat (el nmero 1).

MCM producte dels factors comuns i no comuns amb lexponent ms gran.

Exemple: calcula el MCD i el MCM de p(x)= x
2
5x + 6 i q(x)= x
3
3x
2
+ 4.

Primer cal factoritzar els polinomis, i llavors calcular el MCD i el MCM:
p(x) = 2x
2
10x + 12 = 2 (x 2) (x 3) MCD = x 2
q (x) = x
3
3x
2
+ 4 = (x 2)
2
(x + 1) MCM = (x 2)
2
.(x 3).(x + 1)



Moltes vegades sens demanar simplificar fraccions algebraiques; el que cal fer s
expressar els polinomis en forma de producte de factors, i per a aix utilitzarem el
mtode de Ruffini, el factor com i les frmules de les igualtats notables.