La gesti del

projecte al llarg
del treball final

Jos Ramn Rodrguez

PID_00197249
CC-BY-NC-ND PID_00197249 La gesti del projecte al llarg del treball final
Els textos i imatges publicats en aquesta obra estan subjectes llevat que s'indiqui el contrari a una llicncia de Reconeixement-
NoComercial-SenseObraDerivada (BY-NC-ND) v.3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los i transmetre'ls
pblicament sempre que en citeu l'autor i la font (FUOC. Fundaci per a la Universitat Oberta de Catalunya), no en feu un s
comercial i no en feu obra derivada. La llicncia completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
legalcode.ca
CC-BY-NC-ND PID_00197249 La gesti del projecte al llarg del treball final
ndex

Introducci.................................................................................................. 5

Objectius....................................................................................................... 6

1. El cicle de gesti de projecte en el treball final......................... 7

2. Iniciaci del treball i elecci del tema........................................ 9
2.1. Definici dobjectius ................................................................... 10
2.2. Definici de labast ..................................................................... 11
2.3. Altres elements que cal tenir en compte .................................... 13
2.4. El mandat de projecte ................................................................. 14

3. Planificaci.......................................................................................... 16
3.1. Eines i productes ......................................................................... 16
3.2. Continguts i fases de la planificaci ........................................... 19
3.3. Algunes recomanacions prctiques ............................................. 20

4. Execuci, seguiment i control del treball final......................... 23
4.1. La gesti del projecte en el dia a dia .......................................... 24
4.2. Els processos de seguiment i control .......................................... 28
4.3. Mtodes de recerca i mtodes daplicaci ................................... 30
4.3.1. Mtodes de recerca ........................................................ 31
4.3.2. Mtodes daplicaci ....................................................... 31

5. Tancament del treball final............................................................ 34
5.1. Acceptaci del producte i tancament del projecte ..................... 35
5.2. Llions apreses ............................................................................. 37

Resum............................................................................................................ 39
CC-BY-NC-ND PID_00197249 5 La gesti del projecte al llarg del treball final
Introducci
I, tanmateix, hi ha mtode en la seva bogeria.
William Shakespeare. Hamlet (acte II, escena II)
En el mdul Introducci al treball final hem fet indicacions i recomanacions
generals sobre els aspectes clau del treball final, les etapes i els lliuraments de
la feina i els criteris davaluaci.
En el mdul El treball final com a projecte hem presentat el treball final com
un projecte i, per tant, lhem posat en el context de la gesti de projectes com
a disciplina i el model de referncia que fa servir la UOC i que coneixeu de les
assignatures que ja heu cursat. Hem fet un resum i hem destacat els aspectes
que us poden ser de ms utilitat a lhora de desenvolupar amb xit el treball.
La visi acadmica
Hem de dir que aquesta no s una aproximaci inhabitual en lmbit de la recerca cien-
tfica. Un gran nombre dautors recomana aquesta visi per projectes. Podeu veure i
fer servir el petit assaig de Davis i Parker (1979). Altres autors fan mfasi, en canvi, en la
visi de la recerca com un procs (Oates, 2006). En realitat, no sn dues aproximacions
incompatibles.
En aquest mdul volem aprofundir duna manera prctica en els mduls an-
teriors i lligar el procs de gesti del projecte amb les caracterstiques prpies
del treball final. Si el marc de referncia de gesti de projectes proporciona
una caixa deines (uns processos de gesti i documents de treball), aqu us
suggerirem quines daquestes eines us poden servir en els diferents moments
de la realitzaci del treball final com a suport per a la seva gesti.
El que volem era alleugerir tant com fos possible la crrega administrativa
associada al mtode de gesti de projectes perqu us pugueu concentrar en les
coses que pensem que us seran ms tils.
Pel que fa al desenvolupament del mdul, seguirem el cicle de gesti tal com
lhem presentat en el mdul El treball final com un projecte.
CC-BY-NC-ND PID_00197249 6 La gesti del projecte al llarg del treball final
Objectius
Els objectius que pretenem que assoliu amb lestudi daquest mdul sn els
segents:
1. Concretar el procs general de gesti de projectes en el context del treball
final.
2. Identificar els processos i documents complementaris que podeu necessi-
tar per a gestionar millor el treball final com a projecte.
3. Conixer la millor manera de completar aquestes tasques.
CC-BY-NC-ND PID_00197249 7 La gesti del projecte al llarg del treball final
1. El cicle de gesti de projecte en el treball final
Recordeu primer de tot el cicle de gesti de projecte en el model de referncia
que fem servir amb carcter general, i que hem presentat en el mdul El
treball final com un projecte:
Figura 1. Cicle de vida de gesti del projecte
Recordem, a continuaci, el procs i lliurables del treball final, tal com els hem
presentat en el mdul Introducci al treball final:
Figura 2. Etapes de la realitzaci del treball final
Tal com hem vist, la correspondncia entre els dos models s prcticament
perfecta i seria la que es mostra en la taula segent:
Relaci entre el cicle de gesti de projectes i el treball final
Iniciaci Elecci del tema de treball
Planificaci Pla de treball
Execuci Desenvolupament del treball: lliurables parcials
Seguiment i control Desenvolupament del treball: lliurables parcials
Tancament Lliurables finals
El grup de processos diniciaci es correspon amb lelecci del tema
del treball. Es tracta didentificar el problema que ser objecte del treball,
CC-BY-NC-ND PID_00197249 8 La gesti del projecte al llarg del treball final
definir el projecte a alt nivell i els seus objectius i lliurables, i establir-ne
la viabilitat.
El grup de processos de planificaci es correspon al pla de treball. Es
tracta destablir una definici ms detallada de labast (qu es far i qu no
es far), les seves fites i els productes o lliurables que corresponen a cada
fita, i establir el calendari i lesfor que hi dedicarem.
El grup de processos dexecuci es correspon a la realitzaci tcnica del
treball. Lexecuci ser un procs molt diferent segons el tipus de treball
que esteu fent, els coneixements i processos tcnics que sn aplicables i
les indicacions que rebreu de lequip docent. Al llarg de lexecuci haureu
de fer uns determinats lliurables parcials.
El grup de processos de seguiment i control est ntimament lligat a
lexecuci. Haureu de mostrar, per, el progrs del treball amb relaci a la
planificaci acordada i els canvis que aneu proposant, i revisar, si escau, la
planificaci inicial amb lequip docent.
El grup de processos de tancament es correspon amb els lliurables fi-
nals. s a dir, el producte propi del treball executat, la memria i la seva
presentaci i defensa.
CC-BY-NC-ND PID_00197249 9 La gesti del projecte al llarg del treball final
2. Iniciaci del treball i elecci del tema
El que treballa la seva terra, tindr aliments en abundncia; per el que persegueix qui-
meres, perdr lenteniment.
(Proverbis, 12:11)
La prctica professional i la recerca acadmica sobre gesti de projectes,
i la nostra experincia dirigint treballs finals, mostra que en aquesta
etapa (i tamb en el moment de la planificaci detallada) s quan us
jugueu principalment lxit o fracs del treball i quan es poden detectar
els principals signes de risc. La majoria dels treballs finals fracassen per
una definici pobra, un abast inadequat, una planificaci optimista o
una menysvaloraci dels riscos i perills reals o potencials.
A continuaci, presentem una relaci de les preguntes principals que cal fer-
se abans de triar i comenar un treball final:
Per qu volem fer aquest treball? Qu ens aporta dins de la nostra carrera
o professi? Qu aporta a la comunitat cientfica, tcnica o professional?
Quines alternatives tenim, dins de loferta, i quines sadapten millor a les
nostres capacitats, mitjans i dedicaci? Podem proposar una alternativa
prpia dins o fora de loferta existent?
Estan ben definits els objectius i els resultats? Han estat discutits i acceptats
per lequip docent?
Labast del treball est ben definit? Hem avaluat els riscos? Els podrem
assumir? Tenim una alternativa, un pla b, si les coses no surten com
esperem?
Quin s el pla de treball? Quan tindrem disponibles els lliurables princi-
pals? Ens condueixen de manera clara a lobjectiu i als productes finals o
ens farem un embolic i no hi arribarem a temps?
Tenim prou clar el procs, les referncies, el mtode, els mitjans o les tec-
nologies que volem fer servir? Sn segurs i prou robustos?
Veurem a continuaci els temes clau en aquesta etapa:
Com sha de fer la definici dobjectius.
Referncia bibliogrfica
Per tenir una llista de com-
provaci ms complerta dels
criteris per a lavaluaci inici-
al dun projecte, podeu veure
Rodrguez, Garca Mnguez i
Lamarca (2007), pg. 62.
Treball ad hoc
Es pot proposar a la direcci
del programa un tipus de tre-
ball que anomenem ad hoc, s
a dir, individual i propi, fora de
loferta existent.
CC-BY-NC-ND PID_00197249 10 La gesti del projecte al llarg del treball final
Com sha de fer la definici inicial de labast.
Quins altres elements val la pena tenir en compte.
Quin s el producte que recomanem per a tancar aquesta fase: el mandat,
acta de constituci o project charter.
2.1. Definici dobjectius
Una vegada hgiu treballat la justificaci del projecte (el sentit que t
per a vosaltres i per a la comunitat) i la seva viabilitat (el realisme que t,
considerant les vostres capacitats, entorn, temps i esfor disponibles),
estareu en condicions de definir els objectius del treball. En gesti de
projectes sacostuma a dir que els objectius han de complir els criteris
SMART.
SMART s lacrnim del conjunt de condicions segent:
Specific. Lobjectiu ha de ser concret i senzill, no pas abstracte, genric o
general. Ha de determinar clarament qu es vol fer, per qu, qui ho vol fer,
on ho vol fer i amb quins requisits i restriccions.
Measurable. Cal tenir criteris clars (si pot ser, quantitatius) per a mesurar
el progrs del treball i avaluar-ne el resultat final.
Attainable. s a dir, assolible, realista. Un objectiu ben definit haur
destablir amb claredat com sha dassolir i amb quin nivell de detall, i aix
est molt relacionat amb la definici de labast.
Realisme, si us plau
No insistirem mai prou en la necessitat de realisme que t qualsevol projecte i particular-
ment els treballs finals. El realisme s la millor cura per a loptimisme que ens acostuma
a acompanyar quan imaginem el treball final que ens agradaria fer.
Relevant. s a dir, rellevant, tant per a lestudiant com per a la comunitat.
Com ja hem comentat, aquest s un dels criteris de justificaci del treball.
La rellevncia s un criteri acadmic molt important, tant a la docncia
com a la recerca i, per tant, t un valor addicional de motivaci per a
lestudiant i lequip docent.
Time-bound. Sha de poder acabar en el marc temporal establert. Lentrega
en els terminis que shan fixat dels lliurables i dels productes finals s im-
peratiu per a laprovaci del treball final. Aquest vessant temporal agrupa
en el concepte SMART les dues dimensions del temps que hem presentat
en el mdul El treball final com un projecte:
Lectura recomanada
Si voleu obtenir una descrip-
ci ms detallada del con-
cepte SMART, podeu veure
Meyer (2003).
Vegeu tamb
Pel que fa als criteris
davaluaci, podeu veure
lapartat Lavaluaci dun tre-
ball final del mdul Introduc-
ci al treball final.
CC-BY-NC-ND PID_00197249 11 La gesti del projecte al llarg del treball final
El temps subjecte a un calendari, s a dir, a la durada de la feina.
Lesfor que cal dedicar al treball; s a dir, el temps de qu es disposa per
a fer-lo, el cost del treball i els seus costos associats (el temps que es deixa
de dedicar a altres feines o a la famlia, etc.).
A continuaci us proposem un exemple dobjectius ben definits extret dun
projecte de final de carrera dun estudiant de seguretat informtica:
Definici dels objectius del treball
1) Implementar una plataforma que reculli signatures digitals per a poder engegar
iniciatives legislaves populars (ILP).
2) Permetre gestionar la creaci de proposicions per part de la comissi promotora i
que els ciutadans les puguin signar.
3) Ser tan accessible com sigui possible per a evitar que els usuaris desisteixin de
participar en una iniciativa i aix maximitzar el nombre de signatures vlides.
4) Comprendre el funcionament de les ILP i la seva legislaci, de manera que les
signatures recollides per la plataforma tinguin validesa legal i puguin ser utilitzades
per a formalitzar la iniciativa.
5) Integrar els coneixements que he adquirit durant la carrera i utilitzar principalment
els coneixements en seguretat informtica i criptografia per a implementar els meca-
nismes de seguretat necessaris (signatura digital, segell de temps, etc.) per a complir
la legislaci vigent.
Font: Lpez Martnez (2012)
2.2. Definici de labast
Amb freqncia, uns objectius ben definits amb els criteris anteriors ja espe-
cifiquen labast especfic del treball, per recomanem perfilar una mica ms
aquest concepte.
Per abast entenem, tal com hem dit en el mdul El treball final com
un projecte, la suma o collecci de productes, serveis i resultats que
sentregaran com a part del projecte. Ha de concretar el que es far i el
que no, el que est incls i el que no.
En donar la definici, tamb hem diferenciat entre abast del projecte i abast del
producte:
Labast del projecte s la feina que sha de fer per a lliurar el producte, s a
dir, els lliurables del projecte. En el nostre cas, estan ben definits al mdul
1 amb carcter general i els acabareu de concretar amb lequip docent a
linici del treball:
Un pla de treball
Lectura recomanada
Si voleu aprofundir sobre
aquest concepte i, a ms, pas-
sar una bona estona, us re-
comanem el llibre clssic de
Frederick Brooks (1995): The
mythical man-month man.
CC-BY-NC-ND PID_00197249 12 La gesti del projecte al llarg del treball final
Una srie de lliurables parcials
Un lliurable final format pel producte, la memria i la presentaci
Labast del producte tamb fa referncia a les caracterstiques i funcions
que defineixen el producte, servei o resultat del projecte. I s aqu on estem
acostumats a trobar-nos els problemes ms importants.
Evidentment, el producte pot ser de molts tipus, per dins de labast limitat en
el temps i els recursos dun treball final, difcilment podrem abordar projectes
molt ambiciosos. El ms normal ser abordar alguna de les fases (com ara fer
un prototipus o un estudi preliminar) dun projecte amb un abast ampli o,
si aix ja existeix, abordar el pas segent, o discutir el resultat duna recerca
anterior. Cada cosa s diferent i requereix unes capacitats, un temps i un esfor
diferents.
Exemples de tipus de productes
El desenvolupament duna aplicaci a mida
La construcci duna base de dades
La parametritzaci dun programari (software) estndard
La creaci dun videojoc
La construcci o parametritzaci dun gestor de configuracions
La migraci de dades o aplicacions
La creaci dun procs de gesti del transport entre diferents entorns de desenvolu-
pament
La installaci duna xarxa Wi-Fi
La documentaci duns processos ITIL
El manual dusuari duna nova plataforma
La creaci dun algorisme
Els errors ms habituals a lhora de definir labast dun treball final acostumen
a ser els segents:
No establir amb claredat les fases de construcci dun producte: mesclar la
definici conceptual, el disseny tcnic i la construcci prpiament ditaen
la mateixa explicaci.
No establir amb claredat la funcionalitat que tindr: qu far i qu no far
el producte que es pretn construir.
Abordar un projecte massa ambicis i haver-lo de reduir sobre la marxa,
quan apareixen les dificultats.
CC-BY-NC-ND PID_00197249 13 La gesti del projecte al llarg del treball final
Disseny duna arquitectura SOA
En un projecte que vaig dirigir fa poc, lestudiant shavia proposat dissenyar
lestructura SOA (service oriented architecture) duna organitzaci pblica molt comple-
xa. Quan el consultor director i jo vam comenar a treballar amb ell, vam comprovar
que, en realitat, lestudiant no tenia molt clara la complexitat del que volia fer i les
implicacions que hi havia:
No sabia prou de SOA i, per tant, havia de fer una ampliaci de la seva formaci.
Un abast possible era, per tant, un estudi de lestat de la qesti en aquesta mena
darquitectures o amb un abast ms redut, centrar-se en un sector.
La seva empresa havia adquirit un producte de mercat, que semblava que no era
prou complet i robust, motiu pel qual tenia sentit fer una anlisi de les diferncies
entre les necessitats de lorganitzaci i el producte comprat. Aquest era un altre
abast molt diferent.
Una arquitectura SOA t un nombre de capes o nivells i tipus de serveis molt di-
ferents. Una altra definici dabast podria ser el disseny de larquitectura de ser-
veis amb un nivell alt, la descripci dels serveis ms importants o b la descripci
en profunditat dun servei especfic de criticitat alta, per exemple, el servei de
signatura electrnica.
2.3. Altres elements que cal tenir en compte
Segons la mena de treball que es vulgui emprendre, hi pot haver uns altres
elements que caldria tenir en compte a lhora descollir-lo i definir-ne els ob-
jectius i labast. Volem destacar els segents:
El nivell de qualitat, material i formal, que estar molt lligat als criteris
dacceptaci. Si es tracta de productes de maquinari, programari o comu-
nicacions, hi ha estndards sectorials. Val la pena discutir-ho amb lequip
docent en cas de dubte.
La relaci amb altres elements aliens al projecte. En alguns casos,
lestudiant tria un tipus de projecte que est relacionat amb la seva feina
o amb coses que ha fet abans o voldr fer desprs. Hi ha dependncies i
lmits que cal clarificar.
La relaci amb altres persones o interessats. Tot i que cada treball final s
un exercici purament individual, molt sovint shan de fer entrevistes, de-
manar permisos o relacionar-se amb altres companys. Aquest punt shaur
de fer explcit en la declaraci de labast.
Els riscos, que poden ser de molts tipus diferents, poden posar en perill
el resultat del projecte: circumstncies familiars o professionals, malalties,
que no es disposi de determinats recursos, entorns, eines, que no es tingui
prou coneixement sobre algun aspecte, que faltin llicncies, que hi hagi
obres protegides per la propietat intellectual, etc. Alguns daquests riscos
es poden identificar amb antelaci.
CC-BY-NC-ND PID_00197249 14 La gesti del projecte al llarg del treball final
2.4. El mandat de projecte
El mandat de projecte o acta de constituci s un document imprescin-
dible en la fase dinici dun projecte i, tot i que no s imprescindible
entre els documents que es demanen en el treball final, pot ser til per
a comprovar que se sap amb claredat qu sha de fer i qu fa falta, que
no sha quedat res al tinter i que tot est ben documentat.
En la figura segent us proporcionem una plantilla daquest document, per si
us s til i la voleu incorporar sencera o una part a la documentaci inicial
del projecte. En alguns casos, fins i tot, us la podrien demanar com a part del
pla de treball o com un annex a la memria:
CC-BY-NC-ND PID_00197249 15 La gesti del projecte al llarg del treball final
Lectura recomanada
Si voleu veure una aproxima-
ci ms acadmica sobre la
definici dobjectius i abast,
els processos diniciaci i el
producte resultant, us reco-
manen larticle de Przeworski
i Salomon (1988, 1995), The
Art of Writing Proposals.
CC-BY-NC-ND PID_00197249 16 La gesti del projecte al llarg del treball final
3. Planificaci
Quan preparo una batalla, sempre he trobat que els plans sn intils, per que la pla-
nificaci s indispensable.
Dwight D. Eisenhower
Entre els lliurables previstos per als treballs finals hi ha un pla de treball
que inclou el temps, la dedicaci i els lliurables. En termes de mtodes
de gesti de projectes, estem parlant de la planificaci del temps (dura-
da) i del cost (esfor), i tamb dels productes, o lliurables, de cada fase
(labast). Es tracta de tres dimensions interrelacionades, dun triangle
perfecte. Si una cosa canvia, han de canviar les altres dues.
El pla s el full de ruta estructurat que sha de seguir a lhora de fer el
treball. Planificar s indispensable per a determinar qu cal fer, en quin
temps i amb quina dedicaci per a assolir els objectius establerts. Tamb
per a fer canvis i replanificar-lo, si sescau, mentre sest fent.
En aquest apartat presentarem les eines adients per a fer el pla de treball, que
sn, alhora, productes que us demanaran en el treball final. Seguidament, re-
cordarem i resumirem el cicle del processos de planificaci adaptat a la situaci
concreta del treball final i, per a acabar, us donarem algunes recomanacions
prctiques extretes de la nostra experincia i de la recerca.
3.1. Eines i productes
Les dues eines principals que farem servir sn les segents:
El diagrama o taula de fites
El diagrama de Gantt
En la taula de fites sindiquen les dates dinici i, sobretot, de finalitzaci (i, per
tant, la durada) dels lliurables. Normalment, la taula de fites s una bona eina
de planificaci, seguiment, control i comunicaci perqu facilita la visi del
projecte en un nivell alt. Es podria dir que s un enfocament de dalt a baix (top-
down) en el qual es distribueixen o descomponen (break-down) els objectius del
treball en parts o paquets de treball (work package, work streams) ms petits, que
normalment coincideixen amb les estructures de descomposici del treball
(EDT) dels mtodes generals de gesti de projectes.
CC-BY-NC-ND PID_00197249 17 La gesti del projecte al llarg del treball final
Nosaltres defensem vivament i recomanem sempre aquesta aproximaci. Po-
drem dir que es tracta duna planificaci orientada als objectius (goal direc-
ted project management) i de caire, si es pot dir, ms estratgic.
A continuaci, us presentem un exemple de taula de fites, extreta del treball
final dun estudiant:
Exemple de taula de fites
Nom Durada Inici Final
PAC2 35 dies 10/03/2012 13/04/2012
Anlisi i disseny del TFC 35 dies 10/03/2012 13/04/2012
Anlisi de requisits 9 dies 10/03/2012 18/03/2012
Disseny destructures de
dades
8 dies 19/03/2012 26/03/2012
Arquitectura de laplicaci 7 dies 27/03/2012 02/04/2012
Disseny de la base de da-
des
5 dies 03/04/2012 07/04/2012
Disseny dinterfcies grfi-
ques
6 dies 08/04/2012 13/04/2012
PAC3 35 dies 14/04/2012 18/05/2012
Anlisi i disseny del TFC 15 dies 14/04/2012 28/04/2012
Algorismes dalt nivell 7 dies 14/04/2012 20/04/2012
Altres (diagrama de flux,
esquema protocols, etc.)
8 dies 21/04/2012 28/04/2012
Implementaci 20 dies 29/04/2012 18/05/2012
PAC4 28 dies 19/05/2012 15/06/2012
Generaci del joc de pro-
ves
7 dies 19/05/2012 25/05/2012
Implementaci del DNI
electrnic
15 dies 26/05/2012 09/06/2012
Resoluci dincidncies 6 dies 10/06/2012 15/06/2012
Memria 89 dies 10/03/2012 15/06/2012
Redacci i correcci de la
memria
98 dies 10/03/2012 15/06/2012
Presentaci 14 dies 09/06/2012 22/06/2012
Font: Lpez Martnez (2012)
EDT
Segons el que hem vist en el
mdul El pla de treball com
a projecte, un dels produc-
tes de la planificaci, concre-
tament de la planificaci de
labast, s la descomposici o
distribuci del treball en peces
ms petites, normalment as-
sociades a la producci de de-
terminats lliurables. Daquesta
descomposici del treball en
diem EDT (estructura de dis-
tribuci del treball) o WBS (de
langls work breakdown struc-
ture).
CC-BY-NC-ND PID_00197249 18 La gesti del projecte al llarg del treball final
Tanmateix, laproximaci ms habitual s fer servir el diagrama de Gantt que,
normalment, permet una planificaci ms detallada, basada en tasques, acti-
vitats i volums de feina. El diagrama de Gantt permet representar visualment
el comenament i el final de cada tasca i, com a informaci addicional, les
relacions de precedncia entre les tasques. Daquesta manera, es pot obtenir
informaci til molt fcilment, com ara en quines tasques shauria de treballar
en cada moment, quines tasques shan de fer en parallel o quin s el grau de
progrs del projecte en una data concreta respecte de les previsions.
Si la taula de fites s una aproximaci de dalt a baix, el diagrama de Gantt
dna una visi de baix (el nivell de les tasques i activitats) a dalt (el nivell dels
lliurables i objectius). Es podria dir que s una eina de nivell ms operatiu.
MS Project
Des de la secci de programari dels estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunica-
cions de la UOC us podeu descarregar aquesta aplicaci. Tamb podeu fer servir eines
semblants disponibles en programari lliure.
Sobre ls dMS Project podeu veure Bataller (2010) i Andrs Gay i Yebes Lpez (2007).
A continuaci us presentem un exemple de planificaci basada en el diagrama
de Gantt extreta del treball final dun estudiant:
Figura 4. Exemple de planificaci mitjanant el diagrama de Gantt
Font: Lpez Fernndez (2012)
CC-BY-NC-ND PID_00197249 19 La gesti del projecte al llarg del treball final
3.2. Continguts i fases de la planificaci
Segons hem presentat en el mdul El treball final com a projecte, els mbits
o rees de coneixement que shan de tenir en compte en el treball final sn
els segents:
La gesti de la integraci (coordinaci entre tots els mbits per a produir
els lliurables del projecte).
La gesti de labast (objectius especfics i productes que shan de lliurar).
La gesti del temps (calendari i durada de les activitats).
La gesti del cost (ents com a esfor o dedicaci).
La gesti de la qualitat (establerta per lequip docent).
La gesti dels riscos.
La gesti de la comunicaci.
A continuaci, repassarem de manera rpida els processos de gesti que cor-
responen a cada rea i que heu de tenir presents en el moment de preparar el
pla de treball (un dels lliurables de qualsevol treball final):
Planificar labast.
Recopilar i establir els requisits.
Definir labast detallat.
Crear les EDT.
Planificar el temps.
Definir les activitats que shan de desenvolupar.
Posar les activitats en seqncia.
Estimar la durada de les activitats.
Establir les dependncies entre les activitats.
Desenvolupar el cronograma o calendari.
Planificar el cost (esfor).
Estimar la dedicaci de les activitats individualment.
CC-BY-NC-ND PID_00197249 20 La gesti del projecte al llarg del treball final
Estimar la dedicaci global.
Estimar els costos daltres mitjans (programari, materials, formaci,
etc.).
Planificar la qualitat.
Establir els estndards de qualitat segons el tipus de producte.
Planificar els riscos.
Identificar els riscos.
Analitzar quantitativament i qualitativament els riscos i el seu impacte
i la probabilitat amb la qual poden aparixer.
Planificar la resposta als riscos.
Tenir un pla de contingncia (un pla b o un coix de contingncies
en la planificaci de temps i esfor).
Planificar les comunicacions.
Establir el tipus i format dels productes intermedis i finals dacord amb
el pla de lliurables.
Establir altres fites de comunicaci amb lequip docent i externes.
3.3. Algunes recomanacions prctiques
A partir de lexperincia professional, la recerca acadmica en gesti de pro-
jectes i la nostra experincia en la supervisi de treballs finals, ens permetem
fer-vos algunes recomanacions prctiques a lhora de planificar el treball:
Orienteu-vos cap als objectius i els productes. Heu de tenir una visi de dalt
a baix, que us permeti mantenir un zoom permanent entre els objectius i
els lliurables principals de la feina (big picture) i la planificaci detallada de
les activitats. Si ho feu al revs, s fcil que us feu un embolic i que larbre
no us deixi veure el bosc.
Orienteu-vos des del principi cap a la producci dels lliurables. s preferi-
ble que us imagineu com seran (fins i tot, fer-ne un esquema o un esbor-
rany) i que els comenceu a completar. El ms normal s que si us deixeu
per al final lelaboraci de la memria o de la presentaci, no hi arribeu a
temps o si ho feu, ser a cpia de baixar-ne la qualitat.
Referncia bibliogrfica
Rodrguez, Garca Minguez
i Lamarca (2007), pg. 104 i
seg.
Nota
Recordeu la distribuci tpica
desforos dins del cicle de vi-
da que hem presentat en el
mdul El treball final com a
projecte:
CC-BY-NC-ND PID_00197249 21 La gesti del projecte al llarg del treball final
Establiu resultats clars i observables per a cada activitat o grups dactivitats
que us permetin desprs mantenir el control del projecte. A ms, fer-ho
aix, anima molt!
Planifiqueu cap enrere (backwards), s a dir, pensant en els resultats finals
i, a continuaci, en els resultats i fites parcials i les activitats que haureu
de fer per a assolir-los. Aix ajuda a ajustar el pla al contingut de la feina
i a ser realistes. I inclou revisar els objectius i labast si s necessari.
Feu un arbre de descomposici dels objectius i els productes en fites, i
daquestes en daltres de ms petites i daquestes en activitats. Assegureu la
consistncia entre els tres nivells, de manera que constin totes les activitats
necessries per a completar cada fita.
No feu una descomposici massa detallada de les fites. El projecte en total
no hauria de tenir ms de cinc o deu fites i cada fita no hauria de necessitar
ms de cinc o deu activitats per a completar-la.
No planifiqueu ms duna activitat alhora. Sou un equip que noms t
una persona.
Planifiqueu i replanifiqueu, si escau, el pas segent. Quan acabeu una
cosa heu de tenir molt clara quina s la segent. Aix s especialment
important al comenament, quan s molt fcil badar i perdres.
No perdeu el focus: identifiqueu les activitats crtiques per a completar una
fita i marqueu-les de manera diferent.
Planifiqueu les activitat ms complexes en perodes en qu disposareu de
ms dedicaci o estareu ms lliures i frescos.
Establiu coixins de dedicaci (entre el 10% i el 20%) per a cada fita i acti-
vitat crtica.
Mireu de reduir el nombre dinterdependncies entre les activitats i treure
com ms activitats millor del cam crtic, especialment les activitats ms
importants.
Reserveu temps per al reps i per a la relaci amb lequip docent, per a
estar segurs dobtenir-ne retroacci (feedback).
Reserveu prou temps per a fer proves. s el que sacostuma a oblidar o a
estalviar quan el temps escasseja.
Recordeu que dins del cicle de projecte, habitualment noms el 60% es de-
dica a lexecuci o construcci del producte. El 40% restant s per a tasques
de preparaci, control i tancament. Posem que en un treball final la rela-
CC-BY-NC-ND PID_00197249 22 La gesti del projecte al llarg del treball final
ci sigui de 70% a 30%, per la relaci no baixar gaire ms: lenfocament
inicial, la producci dels lliurables intermedis i el tancament amb la pro-
ducci dels lliurables finals sn fites que consumeixen molts recursos.
CC-BY-NC-ND PID_00197249 23 La gesti del projecte al llarg del treball final
4. Execuci, seguiment i control del treball final
Qualsevol acte consta de tres parts, que sn: fer, obrar i executar.
William Shakespeare. Hamlet (acte V, escena I)
Totes les feines anteriors condueixen a lexecuci del treball final, la pro-
ducci duns determinats lliurables parcials i finals, establerts al comen-
ament i seqenciats en el pla de treball. Es podria dir que lexecuci s
lhora de la veritat: executar s fer les coses previstes, conixer i con-
trolar el progrs de la feina, proposar els canvis si s necessari i prendre
les mesures que calgui per a assolir els objectius. s per aix que execu-
ci, seguiment i control estan ntimament relacionats.
Durant lexecuci, es desenvolupen els mtodes especfics de treball propis de
cada tipus de producte i les seves eines.
Exemple
Si el que sest desenvolupant s una aplicaci, sutilitzaran els mtodes de desenvolupa-
ment en cascada (waterfall) propis del cicle estructurat de desenvolupament de progra-
mari (software development life cycle, SDLC) o alguna mena daproximaci Agile, ms ite-
rativa i basada en el lliurament continu de codi.
A ms, cal tenir present que el treball final s un treball de recerca i, per tant,
far servir una collecci de mtodes propis de la recerca cientfica: mtodes
quantitatius o qualitatius, ms o menys estructurats, i aproximacions barreja-
des o multimetodologies.
Mtodes generals, mtodes especfics i metodologies
Tots ens fem una mica un embolic amb les expressions referides als mtodes i les meto-
dologies que, a ms, tenen diferents accepcions segons si ens movem en el mn professi-
onal o lacadmic. Aquest embolic terminolgic no s trivial i pot donar lloc a confusions
que afecten la concepci i, sobretot, lexecuci del projecte.
En sentit propi, metodologia s un estudi dels mtodes, una mena de metamtode
1
. I a
ms, en el sentit cientfic, de metodologies nhi ha molt poques, perqu hi ha molt po-
ques aproximacions generalment acceptades per a fer cincia, s gaireb un plantejament
filosfic. Per exemple, el positivisme lgic s la metodologia de base per a la recerca en
lmbit de les cincies pures i les cincies aplicades, s la base del pensament cientfic,
davant lespeculaci o la metafsica. La veritat es basa en la investigaci dels fets. Els
mtodes serien, en aquest sentit, tcniques especfiques per a la recollecci de dades i la
formulaci o validaci dhiptesis.
El Project management body of knowledge (PMBOK) no es proposa com una metodologia,
ni tan sols com un mtode, sin com una codificaci de bones prctiques habituals en
la gesti de projectes de diferents disciplines, como un cos de coneixement i un llen-
guatge com entre els practicants de la gesti de projectes, considerada una disciplina
tcnica independent de les seves aplicacions en diferents mbits. Aquests mbits, en el
nostre cas, sn la construcci de diferents productes de les professions i rees de conei-
xement de les TIC.
CC-BY-NC-ND PID_00197249 24 La gesti del projecte al llarg del treball final
En aquests materials, fem servir un marc general de referncia per a la gesti de projectes
(un framework) basat en el PMBOK i adaptat als projectes que fan servir les TIC. Com a
projecte de recerca aplicada, el treball final pot tenir els seus propis mtodes (quantita-
tius, qualitatius, etc.). Com a projecte daplicaci, un treball final, a ms, pot fer servir
diferents mtodes propis del producte que sha de construir (els mtodes de parametrit-
zaci dun programari estndard, de construcci de programari o aplicacions a mida, de
desenvolupament duna infraestructura de telecomunicacions, etc.)
Com veieu, un petit embolic.
(1)
La metodologia de gesti de projectes seria, en aquest sentit, lestudi dels mtodes de
gesti de projectes.
Amb una aproximaci que intenta ser prctica, presentarem a continuaci les
tcniques, les eines dexecuci i els components comuns a qualsevol treball
final i lestudiant, sota la direcci de lequip docent, les haur de complemen-
tar amb els coneixements, els mtodes, les tcniques i les eines prpies de cada
tipus de treball o producte dins de cada mbit de coneixement.
Habilitats professionals, de gesti i personals
La competncia professional no s suficient per a assegurar lxit (del projecte) si els
components de gesti no funcionen. I, al contrari, cap tipus dajuda de gesti pot assegu-
rar lxit si manca la competncia professional. Tots dos (gesti i capacitat professional)
sn crucials per a assolir lxit (del projecte).
Andersen i altres (2006)
I encara podrem dir ms. Per sota o per sobre dels mtodes i processos de qualsevol me-
na, en lexecuci de projectes, i del treball final, shan de desenvolupar una collecci
dhabilitats i capacitats personals i interpersonals, intellectuals i emocionals, que estan
fora de labast daquests materials: coneixement dun mateix (i de les fortaleses i debi-
litats que es tenen), autocontrol i disciplina, motivaci, empatia, capacitat de resoldre
problemes, creativitat, capacitats de comunicaci, etc.
Per exemple, resulta essencial la constncia i una certa sistematizaci de la feina, dacord
amb el pla de treball. En aquest sentit, s preferible una dedicaci diria de quinze minuts
o una dedicaci dun dia per setmana, que una dedicaci espasmdica de cinc dies seguits
i desprs cinc setmanes sense fes res.
Durant lexecuci del treball, shan de fer, com ja sha comentat, di-
versos lliuraments parcials, normalment coincidents amb les proves
davaluaci continuada. En termes de la gesti de projectes, aquests se-
rien els lliurables de producci. En parallel, s til seguir uns mto-
des de gesti que ajudin a assegurar el compliment del pla de treball:
complir les fites i activitats previstes i facilitar la tasca del dia a dia i
linforme ( reporting) de levoluci del treball a casa nostra i amb lequip
docent. En aquest cas, parlem de lliurables de gesti.
4.1. La gesti del projecte en el dia a dia
Com ja hem comentat, executar s fer les coses i produir uns resultats, i aix t
a veure amb el desenvolupament duns coneixements, uns mtodes especfics
de cada tipus de treball i unes habilitats personals i interpersonals. Precisament
per aix, els processos de gesti que ofereix el marc de referncia no sn molts
i encara menys si ho intentem adaptar a la situaci especfica del treball final:
CC-BY-NC-ND PID_00197249 25 La gesti del projecte al llarg del treball final
Fer el llanament del treball (kick-off). A vegades pot ser til de manera
formal, sigui presencialment o virtualment, fer una reuni de treball amb
lequip docent per a recapitular la definici del treball (mandat de projecte,
acta de constituci) i la seva planificaci.
Mantenir la comunicaci amb lequip docent i, si escau, amb les perso-
nes amb qu cal relacionar-se per a executar el treball i distribuir la infor-
maci.
Gestionar les expectatives de totes les persones que puguin estar involu-
crades o afectades pel treball (i les prpies!).
Assegurar la qualitat del projecte i del producte, mitjanant estndards
o mtodes acordats amb lequip docent.
Fer un seguiment del projecte en el dia a dia, registrant la feina feta, les
incidncies, situacions o temes apareguts que valgui la pena documentar.
El treball dexecuci s planificar i gestionar el temps en el dia a dia i
estar segurs que tot el que ha de passar perqu el projecte avanci cap al
resultat final, efectivament passa.
En un treball final, com en qualsevol projecte, pot passar qualsevol cosa i, per
tant, caldria comenar pensant cada dia:
On es va quedar la feina ahir?
Qu cal fer avui? Qu s el ms important de tot?
Quines coses dificulten actualment el treball?
Quines coses s ms probable que causin problemes en el futur?
Quines accions es poden emprendre per a anticipar-se a les dificultats i
quines daquestes acciones sn responsabilitat nostra?
Quines coses seria bo consultar amb lequip docent, altres companys o
altres persones?
Alguns documents tils, tot i que optatius, per a dur el control del dia a dia
de la feina sn els segents:
Referncia bibliogrfica
Newton (2006)
CC-BY-NC-ND PID_00197249 26 La gesti del projecte al llarg del treball final
Dur un quadern de bitcola, un lloc on anotar tot el que t relaci amb el
projecte. Una llibreta o un arxiu de text on cal anotar diriament levoluci
del projecte, els temes assolits, els temes nous, els incidents, les seves con-
seqncies i els temes pendents.
Dur (en el mateix quadren de bitcola, o on sigui) un registre de temes
oberts (open issues). El registre de temes oberts creiem que s un document
til per a qualsevol mena de projecte. Un tema obert pot ser una incidncia
personal o tcnica, un esdeveniment inesperat (positiu o negatiu), que pot
afectar el treball. A continuaci teniu un model de registre, per si us resulta
interessant:
Fer convocatries per a les reunions amb una agenda de temes que es
vulguin tractar. De fet, les convocatries, agendes i actes de reunions sn,
probablement, els documents ms importants i tils dins del treball final,
de tota mena de projectes i, probablement, de lactivitat professional, i s
de les coses que sacostuma a obviar o fer de manera rutinria. Probable-
ment, en el treball final no caldr que siguin massa formals i es podran
substituir per un correu electrnic. En la figura segent, podeu veure un
model senzill de convocatria elaborat mitjanant el calendari dOutlook:
Nota
A cada lliurament parcial, s
important exposar al director
els temes oberts i un resum
de les accions que shan fet.
Daquesta manera, ser ms
senzill valorar lestat i el pro-
grs del treball. Teniu ms pro-
postes sobre quina informaci
sha de donar en lapartat Els
processos de seguiment i con-
trol.
CC-BY-NC-ND PID_00197249 27 La gesti del projecte al llarg del treball final
Figura 6. Convocatria de reuni
Fer actes o deixar constncia dels temes tractats i els acords establerts. En
lmbit dels treballs finals, no caldr fer actes de reuni exhaustives, es
tractar de recollir els temes tractats, els acords i els passos segents que cal
fer (quins sn i qui els ha de fer), i tota aquesta informaci es pot difondre
mitjanant el correu electrnic. En tot cas, presentem un model dacta que
us pot ser til:
Figura 7. Acta de reuni
CC-BY-NC-ND PID_00197249 28 La gesti del projecte al llarg del treball final
4.2. Els processos de seguiment i control
Com ja hem comentat, seguiment i control sn part de lexecuci.
Lexecuci dna informaci per poder fer el seguiment i el seguiment
dna guies per a lexecuci. Lobjectiu ltim s assegurar que les coses
sestan fent segons les lnies de base del pla de treball (abast, cost i temps,
principalment), identificar i analitzar les desviacions i proposar els can-
vis que pertoquin dins el pla, si fos el cas.
Els processos i documents anteriors que sn tils per a la gesti del dia a dia
poden ser inputs per al seguiment ms formal que sha de fer en el moment
de les fites clau del projecte: lliurament de productes, proves davaluaci con-
tinuada o reunions de seguiment amb lequip docent.
De nou, per al treball final no calen informes de seguiment massa complexos,
per us recomanem que, en el moment de lliurament de cada PAC, feu servir
alguna mena dinforme de seguiment, per a estar segurs que tot va conforme
al pla i per a constatar quins canvis cal fer i compartir-los amb lequip docent.
En les assignatures de gesti de projectes de grau i mster proposem dos models
dinforme de seguiment:
CC-BY-NC-ND PID_00197249 29 La gesti del projecte al llarg del treball final
Figura 8. Informe de seguiment (exemple 1)
CC-BY-NC-ND PID_00197249 30 La gesti del projecte al llarg del treball final
Figura 9. Informe de seguiment (exemple 2)
4.3. Mtodes de recerca i mtodes daplicaci
En la fase dexecuci es desenvolupen realment els coneixements i m-
todes especfics de cada tipus de treball final dins de lmbit temtic que
hgiu triat. Per tant, aqu no podem dir gaire cosa amb carcter general
i us recomanem que consulteu amb el vostre equip docent.
CC-BY-NC-ND PID_00197249 31 La gesti del projecte al llarg del treball final
4.3.1. Mtodes de recerca
El treball final s un treball de recerca i shauria dadaptar als mtodes de re-
cerca generalment acceptats.
El mtode general de recerca cientfica en els mbits dels sistemes i tecnologies
de la informaci sestructura en quatre fases:
La fase de disseny. Aquesta fase s parallela a la fase diniciaci o elecci
del treball final tal com lhem explicat en lapartat 2. Es tracta de triar qu
es vol investigar (la pregunta o hiptesi de recerca), per quin motiu, qu
se sap ja (lestat de la qesti), com es dur a terme la recerca (els mtodes
i materials) i quins seran els productes i aportacions.
La fase de recollida de dades s prpiament el treball de collecci
devidncies empriques, mitjanant diferents tipus de mtodes, proves i
tcniques: qualitatives, quantitatives o barrejades (multimetodologies o
metodologies mixtes).
La fase danlisi est molt relacionada amb lanterior i inclou les tcniques
i eines de recollida de mostres, les discussions sobre la qualitat de les dades
i la representativitat de la mostra, sobre la robustesa dels qestionaris o les
altres tcniques de treball, el tipus dajudes automtiques de programari
que farem servir i la validaci de lanlisi.
La fase dinterpretaci i discussi consisteix en lobtenci de les conclu-
sions de la recerca; s a dir, la traabilitat entre els objectius i les pregun-
tes inicials i els resultats obtinguts, la seva consistncia i limitacions, les
aportacions obtingudes per linvestigador i les noves lnies de recerca que
es poden obrir a partir del treball que es presenta.
4.3.2. Mtodes daplicaci
La majoria dels estudiants, excepte aquells que estan dins dun itinerari de re-
cerca, trieu treballs finals que podrem qualificar dexperimentals i daplicaci
(i ampliaci) dels vostres coneixements en un mbit temtic, com ara els se-
gents:
Business intelligence
Sistemes encastats
Desenvolupament daplicacions mbils
Intelligncia artificial
Sistemes dinformaci geogrfica
Lectura recomanada
Dins dels nostres mbits de
treball, us recomanem el ma-
nual clssic de Briony Oates
(2006).
Vegeu tamb
Hem explicat la fase diniciaci
en lapartat Iniciaci del tre-
ball i elecci del tema.
CC-BY-NC-ND PID_00197249 32 La gesti del projecte al llarg del treball final
En tots aquests casos, us recomanem fer servir els coneixements sobre els m-
todes i les eines que heu adquirit al llarg de la carrera o de lrea de conei-
xement especfic, aportar-los a la definici inicial del treball i a la memria
final i, naturalment, fer-los servir durant la fase dexecuci. En particular, s
important plantejar un model, disseny o arquitectura del sistema que sha de
desenvolupar abans dimplementar-lo. Aquest disseny, model o arquitectura
pot haver de seguir determinats patrons o bones prctiques amb el propsit
dassegurar-ne la qualitat. En alguns casos, pot ser important buscar informa-
ci sobre problemes semblants per agafar idees o buscar eines, components o
llibreries que pugueu reutilitzar: no reinventeu la roda!
A continuaci, podeu veure la presentaci de mtodes i eines extreta dun dels
treballs finals i basada, amb petites variacions (de les quals en fa esment) en
el tpic cicle de desenvolupament en cascada:
1.3.1. Metodologia
En principi, desprs duna petita anlisi, em vaig decidir per desenvolupar el treball
final de carrera (TFC) seguint les etapes previstes en un cicle de vida clssic o en cas-
cada, ja que els requisits de la plataforma estaven completament definits i no canvi-
arien gaire al llarg del termini establert per a fer el TFC.
Les etapes daquest cicle de vida sn:
1. Anlisi prvia. En aquesta fase he definit a grans trets el sistema de programari
necessari per a fer el TFC.
2. Anlisi de requisits. He analitzat totes les necessitats de la plataforma i definit una
especificaci detallada dels requisits.
3. Disseny. He solucionat totes les necessitats i requisits de letapa anterior (arquitec-
tura general, estructures de dades, interfcies, etc.).
4. Programaci. He generat el codi que reflecteix les especificacions de la fase anterior.
5. Prova. He localitzat i corregit els errors de la plataforma.
6. Manteniment.
En general, mhe mantingut fidel al cicle de vida clssic, per a la part final he utilitzat
una mica de programaci exploratria; s a dir, una vegada finalitzada la plataforma
vaig fer petits canvis per a millorar-ne la usabilitat i adaptar-me a la nova normativa.
1.3.2. Eines
Per a cobrir tots els objectius de la plataforma, en lanlisi prvia vaig pensar a utilitzar
el llenguatge de programaci PHP per a crear les pgines web dinmiques, en les quals
les comissions promotores es podrien donar dalta i gestionar les seves iniciatives i
els usuaris les podrien signar, un servidor web (Apache) per a servir-les i una base de
dades (Postgres o MySqul) on emmagatzemar tota la informaci rellevant.
A la vegada, shauria dimplementar una miniaplicaci (applet) de signatura digital
(@firma, CryptoApplet, Id@zki) que tingus una compatibilitat mplia amb diferents
sistemes operatius i navegadors per a facilitar lexperincia a lusuari i evitar, aix, que
desists de participar en una iniciativa per problemes tcnics a lhora de signar.
Finalment, com a format de signatura electrnica, sutilitzaria XadES-C (XML Advan-
ced Electronic Signatures Complete), ja que ens proporcionaria tots els requisits per-
qu una ILP tingus validesa legal.
CC-BY-NC-ND PID_00197249 33 La gesti del projecte al llarg del treball final
Font: Lpez Martnez (2012)
CC-BY-NC-ND PID_00197249 34 La gesti del projecte al llarg del treball final
5. Tancament del treball final
Si donar-li fi fos ja el fi, ms val donar-li fi aviat.
W. Shakespeare. Macbeth(acte I, escena VII)
A risc de fer-nos pesats, recordem un cop ms que en el treball final, com en
qualsevol mena de projecte, una cosa s el producte o servei que sha de lliurar
i que s lobjecte del projecte (el que anomenem lliurable de producci) i una
altra sn els lliurables de projecte; s a dir, els que justifiquen la feina feta
dacord amb els objectius i el pla de treball acordat.
Tal com hem presentat en el mdul Introducci al treball final, els lliurables
de producci del treball final sn els segents:
El producte mateix
La memria
La presentaci
Des del punt de vista complementari de la gesti de projecte, hi pot haver
alguns processos i documents, lliurables de gesti, que us ajudin a tancar
el cercle; s a dir, a assegurar que els productes sadapten a les condiciones
establertes al comenament del treball i en el pla de treball (en diem assegurar
lacceptaci dels productes) i a documentar les llions apreses, que us podran
ser tils per a daltres treballs a la vida fora de la universitat o per a altres
estudiants. Aquest processos i documents no sn estrictament obligatoris i
inclourels dependr del valor que els doneu o que els doni lequip docent amb
el qual treballeu. Aquests documents serien els segents:
Lacta dacceptaci del producte o formulari de tancament del treball
El document de llions apreses
El fet dacabar comporta un volum de feina important dins del treball
final, que podem avaluar entre un 15% i un 20% de tot el que hem de
fer. Per tant, li hem de reservar un lloc en el pla de treball, com hem
comentat a lapartat dedicat a la planificaci. En aquest punt tamb us
hem dit que el ms prctic s comenar aquesta feina des del principi
del projecte (s a dir, orientar tot el treball als productes finals) i anar-
los fent a mesura que aneu avanant. Si ho feu aix, la crrega de tre-
ball i lansietat de la preparaci dels productes disminueix sensiblement.
Tamb us permetr mostrar a lequip docent i, sobretot, a vosaltres ma-
teixos, de manera molt fsica, qu heu fet ja i qu us queda per a fer.
CC-BY-NC-ND PID_00197249 35 La gesti del projecte al llarg del treball final
5.1. Acceptaci del producte i tancament del projecte
Amb aquesta aproximaci, lacceptaci del producte final s molt ms sen-
zilla i lleugera si heu assegurat la dels productes o lliurables parcials segons
el pla de treball i el calendari establert. En la majoria dels casos, les PAC
sn lliurables parcials que desprs, dalguna manera, es refinen, sordenen
i sempaqueten com a part del producte final. Per tant, la millor manera
dassegurar lacceptaci del producte s aprovar les PAC parcials i buscar el di-
leg i la retroacci proactiva amb lequip docent.
De la mateixa manera, en la majoria dels casos, podeu presentar un esborrany
dels productes finals per a la seva consideraci i propostes de millora per part
de lequip docent.
En la memria del treball, hi ha un apartat de Conclusions en el qual cal ex-
plicar els resultats obtinguts en el treball i si shan assolit els objectius inicials.
Tot i que no s necessari seguir un format preestablert, per a escriure aquest
apartat podeu inspirar-vos en el formulari de tancament que proposem en els
materials de les assignatures de gesti de projectes:
CC-BY-NC-ND PID_00197249 36 La gesti del projecte al llarg del treball final
CC-BY-NC-ND PID_00197249 37 La gesti del projecte al llarg del treball final
Figura 10. Exemple de formulari de tancament
5.2. Llions apreses
El treball final, especialment si no teniu experincia en gesti de projectes o
en aquesta mena de feines, s una font molt important daprenentatge. s on
proveu els coneixements tcnics adquirits durant els estudis i la vostra capaci-
tat daplicar-los en un entorn redut, per bastant semblant a la realitat. Tamb
s on proveu la vostra capacitat de definir objectius, planificar la feina, execu-
tar-la segons el pla de treball i preparar uns productes duna certa complexitat
material i formal. Si el treball est ben valorat i el dipositeu al repositori insti-
tucional, ser tamb una font daprenentatge per als vostres companys i per a
estudiants i investigadors de la comunitat universitria.
En aquest sentit, lapartat de conclusions de la memria del treball ha
dincloure una valoraci de llions apreses, tant de caire tcnic com de ges-
ti. Des del punt de vista de gesti, alguns aspectes interessants que caldria
incloure en aquest document poden ser els segents:
Estaven ben definits els objectius i labast del treball? Els objectius eren
SMART? Els vaig seguir al llarg de la feina o els vaig haver de canviar? Per
qu?
CC-BY-NC-ND PID_00197249 38 La gesti del projecte al llarg del treball final
Vaig planificar b el treball, en especial, les dimensions de temps, cost i
abast? Vaig definir b les fites i el calendari? Els vaig haver de canviar o
ajornar? Per qu?
Vaig calcular b els riscos? Vaig preveure un coix de previsi? Tenia un
pla b? Lhe hagut de fer servir? Per qu?
Estaven ben triats els mtodes dexecuci o haurien dhaver estat uns al-
tres? Quines han estat les seves fortaleses? En quins aspectes no han fun-
cionat prou b?
Vaig seguir la planificaci de la meva dedicaci al llarg de lexecuci del
treball? Vaig organitzar b el meu temps? Quins problemes mhe trobat?
He tingut prou temps, tranquillitat i concentraci per a la preparaci dels
productes finals? Recullen b la feina feta? Estan ben expressades les con-
clusions i la meva aportaci? Estan ben presentats?
I, finalment, ho heu de celebrar! La celebraci s un reconeixement de lesfor
esmerat i del treball ben fet, dhaver culminat el treball final i el conjunt dels
estudis. Ho heu de compartir, en especial, amb la vostra famlia que ho ha
patit (i, de vegades, gaudit). I, si es dna la circumstncia, amb lequip docent.
Enhorabona!
CC-BY-NC-ND PID_00197249 39 La gesti del projecte al llarg del treball final
Resum
El marc de referncia per a la gesti de projectes es pot entendre, duna ban-
da, com un llenguatge com dels professionals que fan projectes (i el treball
final ho s) i, de laltra, com una caixa deines que permet als professionals
triar les que li resultin ms adients per al tipus de feina que desenvolupa. En
aquest mdul, dentre la collecci deines (processos de gesti i documents
de treball) disponibles, us hem suggerit les que pensem que us poden servir
en els diferents moments de la realitzaci del treball final. Hem intentat que
aquestes eines no comportin una crrega de treball addicional i us hem avi-
sat quan el seu s no era estrictament preceptiu. Simplement, pensem que us
faran la vida ms fcil, tant per a la vostra organitzaci personal com per al
dileg amb lequip docent.
El que anomenem elecci del tema del treball correspon als processos
diniciaci. Heu de tenir clar per qu feu aix i no una altra cosa, els objectius
han destar ben definits (han de ser SMART), i tamb labast (qu far i qu no
far) i la resta dels elements clau de la feina a alt nivell (els lliurables parcials i
finals, el calendari provisional amb les fites ms importants, els mtodes tc-
nics, els riscos). Us hem proposat que feu una acta de constituci per a docu-
mentar aquesta feina inicial.
El pla de treball correspon als processos de planificaci, un producte obliga-
tori que us demanar lequip docent. El pla ha de reflectir de manera ms de-
tallada els requisits, productes i lliurables, i la seva producci i entrega en el
temps, els nivells o estndards de qualitat (si fos el cas), la crrega de treball
associada (la vostra dedicaci) i altres aspectes complementaris o accessoris. Us
hem donat algunes recomanacions prctiques que us han de facilitar la feina
i els documents bsics que haureu de lliurar: el calendari de fites i el diagrama
de Gantt estructurat en activitats ms detallades.
Lexecuci es lhora de la veritat i correspon a la producci i lliurament dels
diferents productes parcials i finals. Com que estan molt lligats, i per a sim-
plificar lexplicaci, hem integrat els processos propis de lexecuci amb els
de seguiment i control. En aquesta etapa es desenvolupen les tcniques, els
coneixements i els mtodes especfics de cada treball final, segons lrea de
coneixement que heu triat, de manera que no hi hem aprofundit des del punt
de vista de gesti del projecte i ens hem limitat a proporcionar-vos algunes
eines que us poden servir per a fer el seguiment del treball i assegurar que
sadapta al pla establert. Eines com ara el quadern de bitcola, linforme de
temes oberts, el registre de canvis i, sobretot, linforme de progrs o informe
de seguiment. Tamb creiem que sn bsiques coses que poden semblar tan
simples com convocar les reunions adequadament (amb una convocatria
de reuni) i fer-ne una acta que reculli els acords i els passos segents que
CC-BY-NC-ND PID_00197249 40 La gesti del projecte al llarg del treball final
cal fer. De tota manera, en el cas del treball final, el ms habitual s que no
hi hagi reunions formals i, per tant, nicament caldr gestionar els correus
electrnics amb el director del treball.
Finalment, els processos de tancament dins del treball final sn molt lleugers.
Prou feina teniu amb la preparaci dels lliurables de producci (el producte, la
memria i la presentaci) i la seva defensa davant del tribunal. Una part de la
memria i de la presentaci est destinada a explicar les conclusions i resultats
del treball. Per a completar aquests apartats, us recomanem que estructureu la
informaci en un informe de tancament i una pgina de llions apreses.
Finalment, us convidem a un procs de gesti que considerem bsic com s la
celebraci amb la vostra gent de la feina ben feta i del final del treball i, per
extensi, dels vostres estudis.