Anda di halaman 1dari 110

143

Tots sabem per experincia que lalumnat s molt divers, tant pel nivell
acadmic com pels interessos i grau de motivaci. Les fitxes daquesta sec-
ci tenen com a missi proporcionar recursos per a atendre la diversitat
de lalumnat.
Les fitxes de refor estan dirigides a lalumnat amb dificultats. Per aix,
tornen a treballar, duna forma ms senzilla i regulada, els aspectes ms b-
sics de la unitat. Aquestes fitxes de refor atenen a diferents tipus de difi-
cultats que obstaculitzen laprenentatge:
Dificultats conceptuals de la matria mateixa. En moltes ocasions s
necessari reprendre alguns continguts bsics de les unitats didctiques.
Ara b, en el plantejament de les fitxes de treball partim de la base que s
ms fcil aprendre una cosa en la prctica que si ens limitem a repetir
continguts exclusivament una vegada i una altra, sense posar-los en ac-
ci. Per aquest motiu aquestes fitxes de refor permeten enfortir els co-
neixements mitjanant lacci: el comentari de textos i la interpretaci
de documents grfics sn les formes ms comunes daconseguir-ho en la
nostra rea.
Dificultats dels procediments propis de lrea. Lrea de geografia i
histria t una forta crrega procedimental. Procediments com la lectura
de textos, la interpretaci i construcci de mapes i grfics, la lectura di-
matges sn una part substancial i fonamental de la matria. Per aquest
motiu moltes fitxes reforcen el seu aprenentatge.
Dificultats lingstiques. El codi lingstic s el principal en la trans-
missi de la histria, i gran part de la matria consisteix en laprenentat-
ge de nous conceptes. Una dificultat afegida s que molts conceptes del
llenguatge corrent adquireixen un altre significat propi i especfic en el
context de la histria. En resum, lrea pateix una forta dependncia del
nivell lingstic dels alumnes i, en ocasions, els estudiants tenen dificul-
tats daprenentatge per mera incomprensi del discurs. Per aix, algunes
fitxes de refor insisteixen en laprenentatge de conceptes i en la correc-
ci dalgunes dificultats lingstiques que poden plantejar-se.
Dificultats matemtiques. La utilitzaci de les operacions aritmtiques
bsiques, la mesura i les seues unitats, i el treball amb ndexs, taxes, per-
centatges i proporcions s fonamental en cincies socials. Per aquest mo-
tiu algunes fitxes de refor insististeixen en aquest tipus de continguts.
Les fitxes dampliaci estan dirigides als alumnes ms avanats, que po-
den anar ms enll del nivell mitj de laula, o b a aquells alumnes que te-
nen un inters especial per determinats aspectes. Presenten una metodolo-
gia indagatria i plantegen petites investigacions relacionades amb:
Estudi de casos concrets.
Investigaci en Internet.
La literatura i altres manifestacions artstiques com a font.
El cinema com a font.
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

143
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 143
144
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
EL TEMPS
FITXA 1
1
NOM: CURS: DATA:
RESOL
Completa aquestes frases amb les dates del quadre.
Labsolutisme va nixer a Frana en el , durant el regnat de Llus XIV,
i en el es va convertir en el sistema poltic de quasi totes les monarquies europees.
A Anglaterra, els reis de la dinastia Estuard van intentar, sense xit, establir labsolutisme,
per es van trobar amb loposici de la burgesia. Les revolucions de i
van acabar amb lexpulsi dels Estuard del tron i el triomf de la monarquia parlamentria
de Guillem dOrange.
Tria la resposta correcta.
a) Quin pas va deixar de ser una de les grans potncies europees a partir del tractat dUtrecht?
Espanya. Frana. Anglaterra. ustria.
b) Quin rei espanyol va comenar el seu regnat en el segle XVIII i el va acabar en el XIX?
Carles III. Felip V. Carles IV. Ferran VI.
Relaciona cadascun daquests reis amb el perode del seu regnat. Collocals desprs per
ordre dantiguitat.
a) Carles III. 1) 1746 1759.
b) Felip V. 2) 1700 1746.
c) Carles IV. 3) 1788 1808.
d) Ferran VI. 4) 1759 1788.
Ordena cronolgicament els esdeveniments segents.
4
3
2
1642 - segle XVIII - 1688 - segle XVII
1
1r
2n
3r
4t
Nmero dordre
Mot de Squillace.
Signatura del tractat dUtrecht.
Es promulguen els decrets de Nova Planta.
Inici del regnat de Ferran VI.
Mort de Carles II dHabsburg.
Inici de la Guerra de Successi espanyola.
Inici del regnat de Carles IV.
Felip V s reconegut rei dEspanya.
Comena la Revoluci Francesa.
Abdicaci de Carles IV a Baiona.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 144
145
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

CONCEPTES FONAMENTALS
FITXA 2
1
NOM: CURS: DATA:
RESOL
Relaciona cada concepte amb la seua definici.
a) Sistema poltic que es caracteritza perqu el rei concentra
tots els poders.
b) Conjunt de relacions socials, econmiques i poltiques que caracteritzaven
les monarquies europees del segle XVIII.
c) Moviment intellectual que es va desenvolupar a Europa en el segle XVIII,
caracteritzat per una confiana illimitada en el poder de la ra
per a resoldre els problemes de lsser hum.
d) Doctrina que defensava el proteccionisme econmic i la intervenci
de lestat en leconomia.
e) Forma dorganitzaci social caracterstica de lAntic Rgim.
Shavia originat durant ledat mitjana i dividia la societat en tres ordres
o estaments: el clergat, la noblesa i el poble pla.
f) Sistema poltic implantat a Anglaterra a finals del segle XVIII,
caracteritzat perqu el rei accepta el control del parlament.
g) Sistema poltic que naix de laplicaci de les idees illustrades
per part de la monarquia absoluta. Els reis volien que la societat
evolucionara, per que la monarquia dirigira el procs,
sense comptar amb la societat.
h) Associaci professional dartesans, que controlava la producci
de manufactures i fixava unes condicions determinades per a accedir
a lofici i per a elaborar els productes.
i) Doctrina que t com a principis bsics la llibertat, la igualtat
davant la llei i la propietat com a criteri de diferenciaci social.
j) Teoria econmica segons la qual la riquesa dun pas depn
de lagricultura.
Marca amb una x la resposta correcta.
a) El sistema poltic que va regir en la major part dEuropa en el segle XVIII era:
Labsolutisme. El parlamentarisme. El despotisme illustrat.
b) El liberalisme, base del parlamentarisme angls, va ser enunciat per:
Jacques Bossuet. John Locke. Jean Colbert.
c) El tipus de govern dalguns monarques absoluts, influts per les idees de la Illustraci,
es coneix per:
Monarquia absoluta. Monarquia parlamentria. Despotisme illustrat.
d) El concepte de separaci de poders va ser desenvolupat per:
Jacques Bossuet. Rousseau. Montesquieu.
e) La base del liberalisme econmic es troba en la teoria exposada per:
Jean Colbert. Franois Quesnay. Adam Smith.
f) La teoria de les relacions socials del liberalisme va ser exposada per:
Voltaire. Rousseau. Adam Smith
2
1
1) Illustraci.
2) Parlamentarisme.
3) Liberalisme poltic.
4) Antic Rgim.
5) Despotisme illustrat.
6) Absolutisme.
7) Fisiocrcia.
8) Mercantilisme.
9) Gremi.
10) Societat estamental.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 145
146
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
LA DECLARACI DE DRETS DE LA REVOLUCI ANGLESA
FITXA 3
1
NOM: CURS: DATA:
Llig aquest text i respon a les preguntes. 1
Extrau diverses disposicions del text anterior que reflectisquen com es limitava el poder del rei angls.
Per qu no es va implantar labsolutisme a Anglaterra?
Busca informaci en una enciclopdia o en Internet i elabora una lnia del temps
sobre els principals esdeveniments poltics ocorreguts a Anglaterra durant el segle XVII,
per a comprendre com es va arribar a aquesta Declaraci de Drets.
2
RESOL
Labsolutisme va ser el sistema poltic predominant a Europa durant el segle XVII.
A Anglaterra, per, no va poder implantar-se a causa de loposici del Parlament.
Lany 1688, aquest va oferir la corona anglesa a Guillem II dOrange, que va haver dacceptar
la denominada Declaraci de Drets; aquesta limitava el poder reial i subordinava la persona
del rei al Parlament.
Els Lords espirituals i temporals i els membres de la Cambra dels Comuns, reunits a Westminster,
representant legalment, plenament i lliurement tots els estaments del poble daquest regne [] declaren:
Que el prets poder de suspendre les lleis o la seua execuci per autoritat reial, sense consentiment
del Parlament, s illegal.
Que el prets poder de dispensar les lleis o la seua execuci per lautoritat reial, com ha sigut practicat
en els ltims temps, s illegal.
Que la creaci del Tribunal per a les causes eclesistiques i altres comissions i tribunals danloga naturalesa
s illegal i perniciosa.
Que recaptar tributs per a la Corona allegant les seues prerrogatives, sense consentiment del Parlament,
s illegal.
Que els sbdits tenen el dret de petici al rei, i qualsevol impediment o persecuci a causa de lexercici
daquest dret s illegal.
Que alar o mantenir un exrcit dins del regne en temps de pau, llevat que ho consentisca el Parlament,
s illegal.
Que els sbdits de religi protestant poden tenir armes per a la seua defensa dacord amb la seua condici
i en la forma que prescriuen les lleis.
Que lelecci dels membres del Parlament ha de ser lliure.
Que la llibertat de paraula en els debats o procediments del Parlament no ha de ser impedida ni posada
en dubte en cap tribunal ni lloc fora del Parlament.
Que no han de ser exigides fiances excessives, ni imposades multes excessives, ni infligits cstigs cruels
i desacostumats.
Que els jurats han de ser legalment elegits, i que els jurats que han de resoldre en causes
per alta traci han de ser propietaris.
Que les promeses o amenaces de multes i confiscacions abans que les persones afectades siguen
condemnades pel delicte sn illegals i nulles.
I que per a la reparaci dels greuges, lesmena, observaci i defensa de les lleis, el Parlament ha de ser
convocat amb freqncia.
Declaraci de Drets de la revoluci anglesa (13 de febrer de 1689)
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 146
147
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

FELIP V I EL NOU ESTAT DESPRS DE LA GUERRA DE SUCCESSI


FITXA 4
1
NOM: CURS: DATA:
Llig el text segent i fes les activitats. 1
Explica per qu Felip V va abolir els furs
de Valncia i Arag. (En 1716 va abolir
tamb els de Catalunya i va obligar
a substituir el catal pel castell
en els documents i actuacions pbliques.)
Digues quins territoris espanyols van donar
suport a Felip dAnjou en la Guerra
de Successi.
Completa el segent arbre genealgic
sobre els aspirants al tron espanyol
a la mort de Carles II.
2
RESOL
Carles II no va tenir descendncia, fet que va originar un greu problema successori. Els principals
aspirants al tron espanyol eren dos: larxiduc Carles dustria i un nt de Llus XIV de Frana, Felip
dAnjou. Aquesta situaci va desembocar en una guerra que va durar tretze anys, en la qual es van
veure implicats diversos pasos europeus i que va implantar a Espanya la Casa de Borb en la
persona de Felip V.
Considerant haver perdut els regnes dArag i Valncia, i tots els seus habitants per la rebelli que van
cometre faltant enterament al jurament de fidelitat que em van fer com a legtim rei i senyor seu, tots els furs,
privilegis, exempcions i llibertats de qu gaudien i que amb tan liberal m els havien sigut concedits aix per
mi com pels senyors reis els meus predecessors, particularitzant-los en aix dels altres regnes daquesta
Corona; i tocant-se el domini absolut dels referits regnes dArag i Valncia, ja que a la circumstncia han
de ser compresos en els altres que tan legtimament possesc en aquesta Monarquia, safig ara la del dret
de rebelli; i considerant tamb que un dels principals atributs de la sobirania s la imposici i derogaci
de lleis, les quals amb la varietat dels temps i mudana de costums podia Jo alterar dhuc sense els grans
i fundats motius i circumstncies que hui concorren per a fer-ho tocant als dArag i Valncia; he jutjat
convenient, aix per aix com pel meu desig de reduir tots els meus regnes dEspanya a la uniformitat dunes
mateixes lleis, usos, costums i tribunals, governant-se igualment tots per les lleis de Castella, tan lloables
i plausibles en tot lUnivers, abolir i derogar enterament, com a partir dara mateix done per abolits i derogats,
tots els referits furs i privilegis, prctiques i costums fins ac observats en els referits regnes dArag
i Valncia, sent la meua voluntat que aquests es redusquen a les lleis de Castella i a ls, prctica i forma
de govern que es t i sha tingut en aquesta i en els seus tribunals sense cap diferncia en res, podent
obtenir per aquesta ra igualment els meus fidelssims vassalls els castellans oficis i ocupacions a Arag
i Valncia, de la mateixa manera que els aragonesos i valencians han de poder des dara tenir-los a Castella
sense cap distinci, facilitant Jo per aquest mitj als castellans motius perqu acrediten de nou els afectes
de la meua gratitud, dispensant en ells els majors favors i grcies tan merescudes de la seua experimentada
i acusada fidelitat i donant als aragonesos i valencians recprocament i igualment majors proves de la meua
benignitat habilitant-los per al que no ho estaven enmig de la gran llibertat dels furs de qu gaudien abans
i que ara queden abolits.
Decrets de Nova Planta (29 de juny de 1707)
PRETENDENTS AL TRON DESPANYA
Felip III
Llus XIII Anna Felip IV Maria Anna Ferran III
Llus
Descendncia
Carles VI
Elionor de Neoburg
Maximili Manuel
Josep Ferran
Frana
(Borb)
Espanya
(Habsburg)
Baviera
(Wittelsbach)
Margarida Teresa Leopold I Llus XIV Maria Teresa
Matrimoni
Maria Antnia
ustria
(Habsburg)
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 147
148
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
LA DIVISI DE PODERS
FITXA 5
1
NOM: CURS: DATA:
Llig aquest text i fes lactivitat. 1
RESOL
Influt pel model angls, el filsof francs Montesquieu va criticar amb duresa labsolutisme
i va establir les bases del liberalisme poltic. La seua doctrina sobre la separaci dels tres poders
(legislatiu, executiu i judicial) ha arribat fins als nostres dies amb plena vigncia.
Completa un esquema sobre la divisi de poders segons Montesquieu.
En cada estat, hi ha tres classes de poders: el legislatiu, lexecutiu de les coses pertanyents al dret de gents
i lexecutiu de les quals pertanyen al civil (judicial).
Pel primer, el prncep o el magistrat fa les lleis per a cert temps o per sempre, i corregeix o deroga les
que estan fetes. Pel segon fa la pau o la guerra, envia o rep ambaixadors, estableix la seguretat i preveu
les invasions. I pel tercer castiga els crims o decideix les disputes dels particulars. Aquest ltim es dir poder
judicial; i laltre (segon), simplement poder executiu de lestat. La llibertat poltica, en un ciutad, s la
tranquillitat desperit que prov de lopini que cadasc t de la seua seguretat; i per a beneficiar-sen
cal que siga tal el govern que cap ciutad tinga motiu de tmer-ne un altre.
Quan els poders legislatiu i executiu es troben reunits en una mateixa persona o corporaci, llavors
no hi ha llibertat, perqu cal tmer que el monarca o el senat facen lleis tirniques per a executar-les
de la mateixa manera. Aix ocorre tamb quan el poder judicial no est separat del poder legislatiu
i de lexecutiu. Estant unit al primer, limperi sobre la vida i la llibertat dels ciutadans seria arbitrari,
pel fet de ser un mateix el jutge i el legislador i, estant unit al segon, seria tirnic. []
El poder judicial no ha de confiar-se a un senat permanent i s a persones elegides entre el poble
en determinades poques de lany, de la manera prescrita per les lleis, per a formar un tribunal que dure
solament el temps que requerisca la necessitat. Daquesta manera el poder de jutjar, tan terrible en mans
de lhome, no estant subjecte a una classe determinada, ni pertanyent exclusivament a una professi
es fa, per dir-ho aix, nul i invisible. [] Per si els tribunals no han de ser fixos, les seues sentncies
han de ser-ho de tal manera que no han de contenir altra cosa que el text literal de la llei, perqu
si pogueren ser lopini particular del jutge, es viuria en la societat sense saber-hi amb exactitud les
obligacions que es contrauen [].
MONTESQUIEU, Lesperit de les lleis (1748)
LORGANITZACI DE LESTAT
consisteix en
i lexerceix
consisteix en
i lexerceix
consisteix en
i lexerceix
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 148
149
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

LANTIC RGIM EN EL CINE


FITXA 6
1
NOM: CURS: DATA:
Capritx imperial, dirigida per Josef von Sternberg (1934)
La pellcula narra com sacorda el matrimoni de la jove princesa prussiana
Sofia amb Pere, hereu al tron de limperi rus. Sofia s una jove ingnua,
que espera trobar-se amb un prncep blau, per el que troba s
un lluntic depravat, mig retardat mental, i la seua dominant mare,
lemperadriu Isabel. La princesa, que canvia el seu nom pel de Caterina,
aprn a sobreviure a les intrigues palatines, mentre el seu cor busca consol
en altres homes.
La missi, dirigida per Roland Joff (1986)
Narra una de les accions espanyoles en el Nou Mn: levangelitzaci dels indis
guarans, portada a terme pels jesutes en les conegudes reduccions.
Rebelli a bord, dirigida per Frank Lloyd (1935)
La fragata Bounty ix de Portsmouth el 28 dabril de 1787 i navega pels mars del sud cap
a Tahit a la recerca duna estranya planta que no existeix a Anglaterra (larbre del pa).
El capit de la nau, William Bligh, sotmet tota la tripulaci a una cruel dictadura, ra per
la qual el segon de bord organitza un mot.
Les amistats perilloses, dirigida per Stephen Frears (1988)
Adaptaci de la novella de Choderlos de Laclos, que recrea lambient de luxe, oci
i perversi de laristocrcia en lpoca anterior a la Revoluci Francesa. Des duna
perspectiva histrica serveix per a comprendre lelevat tren de vida de la privilegiada
noblesa francesa de lltim ter del segle XVIII, en contrast amb la situaci dels camperols.
Esquilache, dirigida per Joaqun i Josefina Molina (1989)
La pellcula ens conta les intrigues del Madrid de linici del regnat de Carles III,
on es veu lascens i declivi de poltics, com el marqus de Squillace. Aquest va promoure
una reforma de lordre pblic i un canvi dindumentria que va acabar desembocant
en el fams mot, resposta dels enemics del ministre, que esperonar el poble contra ell.
Lltim dels mohicans, dirigida per Michael Mann (1992)
En lAmrica del segle XVIII Frana i Anglaterra senfronten pel domini
de la zona, i utilitzen els indis com a aliats per a vncer els seus enemics.
El perfum, dirigida per Tom Tykwer (2006)
Basada en la novella de Patrick Sskind i ambientada en la Frana
del segle XVIII, la pellcula relata la histria dun psicpata amb un
extraordinari sentit de lolfacte, un home amb una vida obsessionada
i dominada per les olors i la sensaci que aquestes li produeixen.
Intenta veure alguna de les pellcules esmentades i explica el que t relaci amb la unitat. 1
RESOL
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 149
150
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
LANTIC RGIM EN INTERNET
FITXA 7
1
NOM: CURS: DATA:
http://www.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/carlos2.shml
Aquesta pgina proporciona moltes dades sobre lltim
dels ustries espanyols, Carles II.
http://www.fuenterrebollo.com/faqs-numismatica/guerra-sucesion.html
En aquesta adrea sofereix abundant i variada informaci
sobre la Guerra de Successi espanyola.
http://www.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/felipe5.shtml
http://www.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/borbones.shtml
Aquestes pgines contenen moltes dades sobre la Casa de Borb
a Espanya. La primera ofereix un resum del regnat de Felip V,
i la segona, biografies de la resta dels reis daquesta dinastia.
http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/2181.htm
En aquesta adrea es poden conixer els orgens
de la Illustraci i com es desenvolup.
Fes clic en la segona de les adreces esmentades. Analitza i explica la relaci familiar entre els
pretendents al tron i Carles II.
Entra en la quarta adrea. Fes un arbre genealgic des de Felip V fins a Carles IV, veient les
relacions familiars entre uns reis i altres.
Fes clic en la cinquena adrea. Tria algun dels grans personatges del perode i comenta la seua
obra.
3
2
1
RESOL
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 150
151
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

EL TEMPS
FITXA 8
2
NOM: CURS: DATA:
Marca amb una X la resposta correcta.
a) El denominat mot del te a Boston contra lintent del govern angls de monopolitzar el comer
del te va tenir lloc lany:
1760. 1773. 1776. 1783.
b) La Declaraci dIndependncia dels Estats Units va ser signada el:
4 de juliol de 1773. 4 de juliol de 1776. 4 de juliol de 1783.
c) Gran Bretanya va reconixer la independncia dels Estats Units lany:
1776. 1783. 1787.
Ordena cronolgicament els esdeveniments segents.
2
1
Indica si sn vertaderes (V) o falses (F) aquestes afirmacions.
3
RESOL
Nmero dordre
Es va redactar la Declaraci dels Drets de lHome i del Ciutad.
Es produ el colp destat del 9 de termidor, desprs del qual Robespierre s jutjat i executat.
Es va proclamar la Repblica.
Napole va transformar la Repblica en Imperi.
Els representants del Tercer Estat van passar a denominar-se Assemblea Nacional.
LAssemblea Nacional va passar a dir-se Assemblea Constituent.
La Convenci va jutjar Llus XVI per traci i el va executar en la guillotina.
Es van reunir els Estats Generals.
Els muntanyesos, dirigits per Robespierre, van prendre el poder.
Es va proclamar la Constituci de 1791.
Els ciutadans de Pars van assaltar la Bastilla.
Napole va ser derrotat a Waterloo.
Es va instaurar un Directori de cinc membres.
Napole Bonaparte va donar el colp destat del 18 de Brumari i es va proclamar cnsol.
Es va iniciar el Terror.
F V
Entre 1814 i 1824 es van independitzar les colnies espanyoles a Amrica, excepte Cuba i Puerto Rico.
La primera onada revolucionria va comenar en 1820 a Espanya: Riego es va alar contra
la monarquia absoluta de Ferran VII.
En 1821 els grecs es van revoltar contra la dominaci turca. La revolta va culminar amb
la independncia de Grcia en 1829.
La revoluci de 1830 va comenar a Frana, on la monarquia absoluta de Carles X de Borb va ser
substituda per la liberal de Llus Felip dOrleans.
A Brusselles es va produir un alament que va acabar amb la independncia de Blgica respecte
a Holanda el 1831.
Lany 1848 va ser el de menys intensitat revolucionria de tot el segle XIX a Europa.
La revoluci de 1820 va esclatar a Frana, on es va instaurar la Segona Repblica.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 151
152
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
CONCEPTES FONAMENTALS
FITXA 9
2
NOM: CURS: DATA:
Uneix cada definici amb el concepte a qu correspon.
a) Els salaris dels treballadors i els preus
dels productes sajustaran dacord
amb la llei de loferta i la demanda.
b) Els ciutadans tenen una srie de drets
que el poder poltic ha de respectar i arreplegar
en una constituci.
c) La naci s un sser viu, amb una cultura,
una llengua i una histria comunes, amb el dret
a formar un estat.
d) Imita els models artstics de lantiguitat clssica
perqu els considerava ms purs i racionals.
e) Defensa la supremacia de la imaginaci,
la fantasia i la creativitat sobre la ra.
f) poca que es va iniciar desprs de la derrota de Napole, durant
la qual van tornar al poder els monarques de lAntic Rgim.
Observa aquests esquemes.
2
1
Respon.
a) Qu significa la paraula sobirania? Qui t la sobirania nacional en labsolutisme?
b) Qu vol dir sufragi censatari?
c) Quina diferncia hi ha entre la societat estamental i la de classes?
d) Qu s el poder executiu? Qui t el poder executiu en el sistema liberal?
e) Qui t el poder executiu en el rgim absolutista?
f) En quin grup social es trobaria un ric comerciant en el rgim absolutista? I en el rgim liberal?
g) Qui fa les lleis en el sistema absolutista? I en el liberal? Com es diu el poder
de fer les lleis?
RESOL
1) Liberalisme poltic.
2) Restauraci.
3) Liberalisme econmic.
4) Romanticisme.
5) Neoclassicisme.
6) Nacionalisme.
SISTEMA POLTIC ABSOLUTISTA
REI
(Per la grcia de Du)
Governa i legisla
S
o
b
i
r
a
n
i
a
a
b
s
o
l
u
t
a
Assemblea consultiva
(Parlaments, Estats Generals)
SOCIETAT ESTAMENTAL
NOBLESA
CLERGAT
ESTAT PLA
SISTEMA POLTIC LIBERAL
CONSTITUCI
GOVERN
Poder
executiu
Poder
judicial
ASSEMBLEA
Poder
legislatiu
S
o
b
i
r
a
n
i
a

n
a
c
i
o
n
a
l
Sufragi
censatari
ALTA
MITJANA
BAIXA
SOCIETAT DE CLASSES
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 152
153
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

SIMN BOLVAR
FITXA 10
2
NOM: CURS: DATA:
Llig el text segent i fes lactivitat. 1
Escriu un resum o extracte del text anterior.
Busca informaci en una enciclopdia o en Internet i completa la fitxa. 2
RESOL
Limperi espanyol a Amrica es va esfondrar, desprs de quasi tres segles, en pocs anys. Hi van
contribuir tres factors: el descontentament dels criolls (entre els quals van sorgir molts dels lders
del moviment independentista), lexemple dels Estats Units i de la Revoluci Francesa i la debilitat
de lexrcit espanyol, embrancat en la Guerra dIndependncia.
Tot espanyol que no conspire contra la tirania en favor de la justa causa pels mitjans ms actius i eficaos,
ser tingut per enemic i castigat com a trador a la ptria, i per consegent ser irremissiblement passat
per les armes. Per contra, es concedeix un indult general i absolut als qui es passen al nostre exrcit
amb les seues armes o sense; als qui presten auxili als bons ciutadans que sestan esforant per eliminar
el jou de la tirania. Es conservaran en els seus llocs i destinacions els oficials de guerra i magistrats civils
que proclamen el Govern de Veneuela i sunisquen a nosaltres; en una paraula, els espanyols
que facen senyalats serveis a lestat seran reputats i tractats com a americans.
I vosaltres, americans a qui lerror o la perfdia us ha extraviat de la senda de la justcia, sapieu
que els vostres germans us perdonen i lamenten sincerament els vostres esgarriaments, en lntima
persuasi que vosaltres no podeu ser culpables i que solament la ceguesa i ignorncia que us han tingut
fins al present els autors dels vostres crims han pogut induir-vos-hi. No temeu lespasa que ve a venjar-vos
i a tallar els llaos ignominiosos amb qu us lliguen a la seua sort els vostres botxins. Podeu comptar
amb una immunitat absoluta en el vostre honor, vida i propietats; el simple ttol dAmericans ser la vostra
garantia i salvaguarda. Les nostres armes han vingut a protegir-vos, i no sutilitzaran mai contra
un sol dels nostres germans.
Aquesta amnistia sestn fins als mateixos tradors que ms recentment hagen coms actes de traci;
i ser tan religiosament complida que cap ra, causa o pretext ser suficient per a obligar-nos a trencar
la nostra oferta, per grans i extraordinaris que siguen els motius que ens doneu per a exercir la nostra
animadversi.
Espanyols i canaris, compteu amb la mort, fins i tot sent indiferents, si no obreu activament en obsequi
de la llibertat de lAmrica. Americans, compteu amb la vida, fins i tot sent culpables.
Decret de guerra a mort de Simn Bolvar (Trujillo, 15 de juny de 1813)
Simn Bolvar
Dades biogrfiques:
Rellevncia histrica:
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 153
154
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
LES REVOLUCIONS POLTIQUES (1776-1848) EN LA LITERATURA
FITXA 11
2
NOM: CURS: DATA:
Charles DICKENS, Histria de dues ciutats
Aquesta novella histrica, ambientada en lpoca de la Revoluci Francesa, conta la
histria del doctor Manette. Aquest, perseguit per la monarquia, sexilia a Anglaterra i ref la
seua vida amb la seua filla. Quan esclata la Revoluci, torna a Frana per a enfrontar-se als
seus fantasmes, i fins i tot ha de prendre partit durant lpoca de les grans persecucions.
Mark TWAIN, Les aventures de Tom Sawyer
En aquesta novella es descriu la vida al sud dels Estats Units abans
de la guerra civil, sempre al voltant del riu Mississip, on el jove Tom corre
moltes aventures amb el seu amic Huckleberry Finn, un pillet de bon cor.
Baronessa ORCZY, La Pimpinela Escarlata
En el ms cruel del Terror, un noble angls crea un grup per a salvar de la mort
en la guillotina nobles francesos. Mentre s perseguit a mata-degolla, ell soculta
sota la identitat dun petimetre casat amb una francesa, a qui faran xantatge per
a descobrir-lo.
STENDHAL, Roig i negre
Novella romntica que narra la histria de Julien Sorel, un aspirant
a seminarista que acaba sent amant, al mateix temps, de dues
dames de lalta societat; tamb relata els seus dubtes sobre el seu
futur: lexrcit o lesglsia. Sol estar sempre en el lloc adequat
i en el moment oport, i la seua bellesa i encant sembla que
el faran triomfar en la vida.
Alexandre DUMAS, El comte de Montecristo
El protagonista daquesta obra, ambientada a principis del segle XIX, s Edmond
Dants, un mariner marsells injustament empresonat durant tretze anys,
que elabora un pla per a venjar-se dels amics que el van trair.
Lle TOLSTOI, Guerra i pau
En aquesta novella, lescriptor rus narra les vides i vicissituds dels
components de diverses famlies aristocrtiques russes entre 1805
i 1815, durant les guerres napoleniques.
Llig alguna daquestes obre i respon.
Per qu lhas triada? Qu nopines?
Fes un resum del que has llegit i explica el que t relaci amb la unitat.
Comenta qu s el que ms tha cridat latenci.
1
RESOL
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 154
155
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

LES REVOLUCIONS POLTIQUES (1776-1848) EN EL CINE


FITXA 12
2
NOM: CURS: DATA:
La venganza del conde de Montecristo, dirigida
per Len Klimovsky (1954)
Basada en lobra dAlexandre Dumas, El comte
de Montecristo.
Lady Hamilton, dirigida per Alexander
Korda (1941)
Aquesta pellcula conta la vida de lalmirall Nelson,
un heroi dAnglaterra, mentre patrulla el Mediterrani
contra els francesos i viu els seus amors a Npols
amb lesposa dun diplomtic britnic.
Guerra i pau, dirigida per
King Vidor (1956)
En aquesta adaptaci de lobra
de Lle Tolstoi es mostra la
grandesa i la misria de limperi
rus en el seu enfrontament amb
Napole.
Revoluci, dirigida per Hugh
Hudson (1985)
En 1776 esclata la guerra
dindependncia de les colnies
americanes. Aquesta contesa s
aliena a Tom Dobb, que, al
costat del seu fill Ned, es guanya la vida comerciant
al llarg del riu amb la seua barcassa, en la qual
viuen. Un dia es troben amb Daisy McConnahay,
entusiasta defensora de la causa americana;
esperonats per ella, els membres de lexrcit
continental requisen lembarcaci, que li donen en
canvi un rebut de dubts valor. Temptat per les
promeses de diners i terres, el jove Ned suneix als
voluntaris americans. Davant de tal decisi, a Tom
solament li queda allistar-se tamb amb la finalitat
de protegir el seu fill.
Bolvar eterno, dirigida per Efterpi Charalambidis
(2007)
Retrata una de les fases de la biografia del
llibertador veneol, quan Jos Antonio Pez
promovia un moviment amb la finalitat de separar
Veneuela de la Gran Colmbia. Es tracta duna
pellcula sobre la vida de Bolvar.
El grito de Dolores o la independencia de Mxico,
dirigida per Felipe de Jess Haro (1907)
Aquesta pellcula conta com es va produir
la independncia de Mxic. Un dels seus
protagonistes principals va ser el cura Miguel
Hidalgo, que va donar el denominat Grito
a la insurrecci al poble de Dolores, el 16 de
setembre de 1810.
Waterloo, dirigida per Sergei Bondarchuk (1970)
Film sobre els preparatius i la batalla final de
Waterloo entre les tropes napoleniques i la coalici
de pasos europeus.
La noche de Varennes, dirigida per Ettore Scola
(1982)
La nit en qu la famlia reial va voler fugir de Frana
per posar-se en lloc segur de la ira dels
revolucionaris, un grup de viatgers marxa
en diligncia xarrant da i dall.
El patriota, dirigida per Roland Emmerich
(2000)
Benjamin Martin s un vidu, pare duna nombrosa
prole i amo duna plantaci. Quan es parla de lluitar
contra Anglaterra per a aconseguir la independncia,
Benjamin refusa donar suport a la causa. Gabriel,
el fill major, decideix anar a la guerra, cosa que
obliga Benjamin a replantejar-se la seua postura.
Langlesa i el duc, dirigida per Eric Rohmer
(2001)
Aquesta pellcula semmarca
en els anys del Terror. La
protagonista s un personatge
real, una anglesa, Grace Elliott,
antiga amant del duc dOrleans.
Maria Antonieta, dirigida per
Sofia Coppola (2006)
Aquesta pellcula conta la vida
duna de les ms famoses
reines de la histria: Maria
Antonieta, casada als quinze
anys amb Llus XVI.
RESOL
Intenta veure alguna de les pellcules esmentades i explica el que t relaci amb la unitat. 1
777070 _ 0143-0252.qxd 26/6/08 12:25 Pgina 155
156
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
LES REVOLUCIONS POLTIQUES (1776-1848) EN INTERNET
FITXA 13
2
NOM: CURS: DATA:
Entra en la primera adrea esmentada. Tria un document i comental.
Fes clic en la segona de les adreces indicades i intenta aclarir els punts de vista
de cada grup present en el procs revolucionari.
Fes clic en la setena i la huitena adreces i fes un cronograma dels principals
esdeveniments del procs dindependncia de lAmrica hispana.
3
2
1
RESOL
http://www.der.uva.es/constitucional/verdugo/revolucion_americana.html
Aquesta pgina cont interessants documents
sobre la Revoluci Americana.
http://www.der.uva.es/constitucional/verdugo/revolucion_francesa.html
http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/2439.htm
En aquestes adreces sofereix abundant informaci
i documentaci sobre la Revoluci Francesa.
http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/2574.htm
http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/2580.htm
En aquesta adrea sofereixen moltes dades sobre la independncia
de lAmrica hispana.
http://www.csf.itesm.mx/yves.solis/main/sigloxix/content_template_congreso.htm
http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/2467.htm
http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/2468.htm
En aquestes adreces sofereix informaci i documentaci
sobre la Restauraci i el Congrs de Viena.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 156
157
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

EL CONTEXT ESPACIAL I EL TEMPS


FITXA 14
3
NOM: CURS: DATA:
Completa aquestes frases amb les paraules i dates del quadre.
El procs dindustrialitzaci t caracterstiques i conseqncies distintes en funci de cada pas
i lpoca en qu va tenir lloc. Es distingeixen: :
La , que va comenar cap a a .
La , que va comenar cap a .
La , que sest produint en lactualitat.
Entre 1820 i 1840 les innovacions de la primera revoluci industrial es van estendre
per .
Els pasos ms prxims a la Gran Bretanya, com , i ,
van ser els primers a seguir els seus passos. En la resta dels pasos europeus la industrialitzaci
va ocrrer vertaderament en el .
Marca amb una X les afirmacions veritables referides a la Gran Bretanya en els inicis
de la revoluci industrial.
La poblaci estava decreixent.
La poblaci estava creixent.
Mancava de recursos minerals.
Tenia jaciments de ferro i abundant carb mineral.
No possea un imperi en ultramar.
Tenia nombroses colnies en ultramar.
Els transports eren molt difcils.
Tenia una gran facilitat de transports.
El principal sector afectat per la industrialitzaci va ser el txtil.
El sector txtil no es va veure afectat per la industrialitzaci.
Situa en la segent lnia del temps les innovacions que sassenyalen a continuaci.
1769. Mquina de vapor, Watt. 1870. Transport frigorfic.
1807. Vaixell de vapor, Fulton. 1885. Autombil.
1814. Locomotora de vapor, Stephenson. 1903. Aeropl.
1896. Zeppelin. 1879. Bombeta, Edison.
1837. Telgraf. 1876. Telfon.
3
2
Europa - 1760 - primera revoluci industrial - tres fases - Gran Bretanya - tercera revoluci industrial -
segona revoluci industrial - Alemanya - 1870 - segle XX - Frana - Blgica
1
RESOL
1700 1910 1750 1800 1850 1900
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 157
158
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
CONCEPTES FONAMENTALS
FITXA 15
3
NOM: CURS: DATA:
Indica si sn vertaderes (V) o falses (F) aquestes afirmacions relatives a la revoluci industrial.
1
Relaciona cada concepte amb la definici.
2
Uneix cada personatge amb lactivitat que li correspon.
a) Karl Marx. 1) Pintor francs representant del realisme.
b) Bakunin. 2) Va difondre la producci en srie.
c) Daumier. 3) Representant de lanarquisme.
d) Charles Dickens. 4) Creador del marxisme o socialisme cientfic.
e) Henry Ford. 5) Escriptor representant del realisme.
3
RESOL
a) Barri planificat en la segona meitat del segle XIX, amb cases de bona qualitat, carrers
ordenats i tot tipus de serveis, en el qual vivien la burgesia i les classes mitjanes.
b) Nom amb qu els terics marxistes van definir els obrers, les persones que treballaven
en les fbriques a canvi dun salari.
c) Fort creixement de la poblaci a partir de la segona meitat del segle XVIII com
a conseqncia del descens de la mortalitat grcies, entre altres causes, a laparici
de les primeres vacunes.
d) Establiment en el qual els obrers utilitzen mquines per a treballar.
e) Corrent cultural que es va desenvolupar a mitjan segle XIX, tant en literatura com
en pintura, i es caracteritza pel desig de plasmar la realitat tal com s.
f) Moviment obrer sorgit a Anglaterra en el primer quart del segle XIX, que es va organitzar
per a destruir les mquines, que es consideraven culpables de laugment
de la desocupaci i del descens dels salaris.
1) Revoluci
demogrfica.
2) Fbrica.
3) Ludisme.
4) Eixample.
5) Proletariat.
6) Realisme.
F V
A mitjan segle XVIII es va produir la revoluci industrial: es van inventar mquines molt
especialitzades, van sorgir les fbriques i la producci es va orientar a la venda.
La revoluci industrial va sorgir a Espanya, entre altres raons, per la forma de pensar de la burgesia,
per labundncia de carb i per les innovacions tecnolgiques que es van aplicar.
En aquesta primera fase de la industrialitzaci van destacar dos sectors: la indstria qumica
i la indstria elctrica.
Laparici de la mquina de vapor i del ferrocarril va revolucionar els mitjans de transport.
En el segle XIX, la industrialitzaci es va estendre des de Gran Bretanya al continent europeu,
primer a Alemanya, Blgica i Frana. Al mateix temps, lorganitzaci econmica va anar canviant
i van sorgir les societats annimes i els bancs moderns.
A partir de 1870 es va produir una segona revoluci industrial: es van comenar a aplicar noves
fonts denergia, com lelectricitat i el petroli, van aparixer la producci en srie i les cadenes de
muntatge, i es va produir un procs de concentraci empresarial.
La revoluci industrial va marcar el pas duna societat agrcola i rural a una societat industrial
i urbana, una societat de classes en la qual la burgesia es va convertir en la classe ms poderosa.
La industrialitzaci va ser lorigen de la bretxa econmica entre els pasos desenvolupats i els pasos
subdesenvolupats.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 158
159
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

EL MARXISME
FITXA 16
3
NOM: CURS: DATA:
Llig el text segent i fes les activitats. 1
Busca en un diccionari els termes que no conegues.
Fixat especialment en un dels punts fonamentals de la teoria marxista: lafirmaci
de lexistncia duna permanent lluita de classes al si de qualsevol societat.
Explica com es concretava aquesta lluita de classes a mitjan segle XIX i com conclouria, segons Marx.
Busca informaci i elabora una breu biografia sobre Marx i una altra sobre Engels. 2
RESOL
En les dcades centrals del segle XIX van sorgir diverses formes dorganitzaci obrera i diferents
teories socialistes. El marxisme s la ms important de les teories socialistes, tant per coherncia
terica com per repercussions prctiques. Deu el nom a Karl Marx, que va tenir la collaboraci de
Friedrich Engels.
La histria de tota societat fins al dia de hui no ha sigut sin la histria de la lluita de classes.
Homes lliures i esclaus, patricis i plebeus, nobles i serfs, mestres artesans i aprenents, en una paraula,
opressors i oprimits, cara a cara sempre, obstinats en lluita constant, van mantenir una guerra
ininterrompuda, velada unes vegades, i altres franca i oberta, en una lluita que porta en cada etapa
a la transformaci revolucionria de tot el rgim social o a lextermini de les dues classes belligerants.
La moderna societat burgesa que sala sobre les runes de la societat feudal no ha abolit els antagonismes
de classes. El que ha fet ha sigut crear noves classes, noves condicions dopressi, noves modalitats
de lluita, que han substitut les antigues. La nostra poca, per, lpoca de la burgesia, es caracteritza
per haver simplificat aquests antagonismes de classes. En lactualitat tota la societat tendeix a separar-se,
cada vegada ms obertament, en dos grans camps enemics, en dos grans classes antagniques:
la burgesia i el proletariat, lnica classe revolucionria. Les classes mitjanes sn conservadores
i reaccionries, i si sagiten revolucionriament s per temor a caure en el proletariat; i la plebs de les grans
ciutats, aquella podridura passiva, aquell fem dels ms baixos fons de la vella societat, est, per les seues
condicions de vida, ms predisposada a vendres a la reacci que a donar suport a la revoluci proletria.
[]
En la mesura que es desenvolupa la burgesia, s a dir, el capital, es desenvolupa tamb el proletariat,
aquesta classe obrera moderna que solament pot viure trobant treball, i que solament troba treball
en la mesura que aquest nodreix i incrementa el capital. Lobrer, obligat a vendres a trossos, s una
mercaderia com una altra qualsevol, subjecta, per tant, a tots els canvis i modalitats de la competncia,
a totes les fluctuacions del mercat.
Lexistncia i la dominaci de la classe burgesa tenen per condici essencial la concentraci de la riquesa
en mans duns quants individus, la formaci i increment constant del capital; i aquest, al seu torn, no pot
existir sense el treball assalariat. []
El proletariat no pot revoltar-se sense fer saltar totes les capes superposades que constitueixen la societat
oficial acabant, abans de res, amb la burgesia. []
El primer pas de la revoluci obrera ser lexaltaci del proletariat al poder, la conquista de la democrcia.
El proletariat es valdr del poder per a anar despullant a poc a poc la burgesia de tot capital, de tots els
instruments de la producci, centralitzant-los en mans de lestat, s a dir, del proletariat organitzat com
a classe governant, i procurant fomentar per tots els mitjans i amb la major rapidesa possible les energies.
KARL MARX i FRIEDRICH ENGELS, El manifest comunista (1848)
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 159
Qu pensa Lle XIII sobre la lluita de classes? Quins sn, a parer seu, els deures dels obrers?
I dels patrons?
Qu opines de la seua mentalitat? Creus que s conservadora o progressista? Justifica la resposta.
Busca informaci en una enciclopdia o en Internet i elabora una breu biografia sobre Lle XIII. 2
160
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
LENCCLICA RERUM NOVARUM
FITXA 17
3
NOM: CURS: DATA:
Llig aquest text i respon a les qestions. 1
RESOL
Durant el pontificat de Lle XIII (1878-1903), lesglsia va experimentar un considerable avan
modernitzador. En la seua encclica Rerum novarum va expressar la doctrina de lesglsia respecte
a la justcia social amb un carcter progressista.
[] s mal capital suposar que una classe social siga espontniament enemiga de laltra, com si la natura
haguera disposat els rics i els pobres per a combatres mtuament en perpetu duel. s aix tan ali
a la ra i a la veritat que, per contra, s el ms cert que, com en el cos sacoblen entre si membres
diversos, don sorgeix aquella proporcionada disposici que justament es podria denominar harmonia,
aix ha disposat la natura que, en la societat humana, aquestes classes bessones concorden harmnicament
i sajusten per a assolir lequilibri. Totes dues es necessiten en absolut: ni el capital pot subsistir
sense el treball, ni el treball sense el capital. Lacord engendra la bellesa i lordre de les coses;
per contra, de la persistncia de la lluita ha de derivar-se necessriament la confusi juntament
amb un brbar salvatgisme. Ara b: per a acabar amb la lluita i tallar fins a les seues mateixes arrels,
s admirable i vria la fora de les doctrines cristianes. En primer lloc, tota la doctrina de la religi cristiana,
de la qual s intrpret i custdia lesglsia, pot b arreglar entre si i unir els rics amb els proletaris,
s a dir, cridant les dues classes al compliment dels seus deures respectius i, abans de res, als deures
de la justcia. Daquests deures, els que corresponen als proletaris i obrers sn: complir ntegrament
i fidelment el que per prpia llibertat i conformement a la justcia shaja estipulat sobre el treball; no danyar
de cap manera el capital; no ofendre la persona dels patrons; abstenir-se de tota violncia a lhora de defensar
els seus drets i no promoure sedicions; no barrejar-se amb homes depravats, que encoratgen pretensions
immoderades i es prometen artificiosament grans coses, cosa que comporta penediments estrils
i les consegents prdues de fortuna.
I aquests, els deures dels rics i patrons: no considerar els obrers com a esclaus; respectar en ells,
com s just, la dignitat de la persona, sobretot ennoblida pel que es diu el carcter cristi. Que els treballs
remunerats, si satn a la naturalesa i a la filosofia cristiana, no sn vergonyosos per a lhome, sin de molta
honra, quan donen honesta possibilitat de guanyar-se la vida. Que el que s realment inhum i vergonys
s abusar dels homes com de coses de lucre i no estimar-los ms que pel que els seus serveis i msculs
poden donar de si. I igualment es mana que es tinguen en compte les exigncies de la religi i els bns
de les nimes dels proletaris. Per aix s obligaci dels patrons disposar que lobrer tinga un espai
de temps idoni per a atendre a la pietat []. Per entre els primordials deures dels patrons es destaca
el de donar a cadasc el que siga just.
s cert que per a establir la mesura del salari amb justcia cal considerar moltes raons; per, generalment,
tinguen present els rics i els patrons que oprimir per al propi lucre els necessitats i desvalguts i buscar
el guany en la pobresa aliena no ho permeten ni les lleis divines ni les humanes. I defraudar alg
en el salari degut s un gran crim, que crida a veus les ires venjadores del cel. []
Encclica Rerum novarum del papa Lle XIII (15 de maig de 1891)
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 160
161
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

LA REVOLUCI INDUSTRIAL EN LA LITERATURA


FITXA 18
3
NOM: CURS: DATA:
Charles DICKENS, Temps
difcils
Charles DICKENS, Grans
esperances
Charles DICKENS, Oliver Twist
Charles DICKENS, David
Copperfield
En totes aquestes novelles, sobretot
en la primera, Dickens descriu
les desoladores conseqncies
que per a les classes treballadores
va tenir la revoluci industrial i critica lestratificaci
social de la societat victoriana. En Temps difcils
Charles Dickens descriu les penries de la revoluci
industrial, les miserables condicions laborals
dels obrers en una fbrica duna ciutat imaginria,
Coketown, i qestiona leducaci racionalista
i les prctiques utilitaristes de mitjan segle XIX
a Anglaterra.
Emilia PARDO BAZN, La tribuna
Es considera la primera novella espanyola del
proletariat. La protagonista daquesta novella,
ambientada en el Sexenni Revolucionari,
s una obrera de la fbrica de tabacs
de la Corunya, una cigarrera anomenada Amparo,
el sobrenom de la qual s Tribuna. Amparo
senamora dun capit, Baltasar, que, a pesar
de deixar-la embarassada, es casa amb Josefa,
una rica dama. Amparo t el seu fill el mateix dia
que es proclama la repblica. Lautora intentava
expressar els perfils i mentalitat daquest grup
de treballadores.
mile ZOLA, Germinal
En aquesta obra es descriuen les difcils condicions
de vida dels miners del nord de Frana
en la segona meitat del segle XIX. Es retrata
un grup de persones que viu en condicions
infrahumanes i per les venes de les quals corre lodi
i el rancor. Els somnis de joventut, la recerca
de lamor, tot xoca contra la realitat sinistra de la
mina, que es cobra vides i tot just permet viure
als qui aconsegueixen eixir del seu fosc pou. Per
quan falta el pa, quan el somni es converteix
en malson, els miners salcen contra les forces
de la destrucci: la vaga fa eixir de tots i cadasc
el millor i el pitjor de lsser hum.
Victor HUGO, Els miserables
En aquesta novella es condemnen les injustcies
socials de la Frana del segle XIX i es reflecteix la
situaci dels treballadors explotats en un pas
amb gran quantitat de problemes poltics i socials,
en uns moments en qu la societat ha de
prendre decisions molt complexes. Conta
la histria de Jean Valjean, que, durament
i injustament condemnat a pres per robar una barra
de pa, es veu perseguit per la justcia al llarg de tota
la seua vida. Lliure sota fiana, sestableix a Vigau
i arriba a convertir-se en alcalde. No obstant aix,
torna a aparixer en la seua vida el comissari de
policia, Javert, per a qui la cerca de Valjean sha
convertit en una obsessi.
Jules VERNE, La volta al mn en 80 dies
El protagonista daquesta novella s Phileas Fogg,
un ric angls, avorrit i membre del Reform Club, que
aposta que pot fer la volta al mn en noms 80 dies,
i ho aconsegueix, acompanyat pel seu criat, grcies
al seu carcter enrgic i decidit i als moderns
mitjans de transport.
Joseph CONRAD, Lagent secret
Tracta de la vida de Verloc, un agent secret
al servei de lambaixada russa infiltrat
entre els anarquistes de Londres, a qui
se li encarrega cometre un atemptat terrorista
a lobservatori de Greenwich Park, a fi dobligar
el govern de Londres a adoptar mesures repressives
contra els refugiats poltics.
Wladyslaw REYMONT, La terra
de la gran promesa
En aquesta novella es conta la histria de Lodz,
una ciutat polonesa al cor dEuropa que
a finals del segle XIX era lepicentre de la indstria
txtil, ra per la qual va ser anomenada la terra
de la gran promesa. Tres joves estudiants de Riga,
un polons catlic, un ambicis jueu i un alemany
luter, es troben a Lodz, i decideixen obrir
una fbrica per a fer fortuna.
Intenta llegir alguna de les novelles esmentades i explica el que t relaci amb la unitat. 1
RESOL
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 161
162
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
LA REVOLUCI INDUSTRIAL EN EL CINE
FITXA 19
3
NOM: CURS: DATA:
Intenta veure alguna de les pellcules esmentades i explica el que t relaci amb la unitat.
1
RESOL
Oliver Twist, dirigida per David
Lean (1948)
Oliver, dirigida per Carol Reed
(1968)
Oliver Twist, dirigida per
Roman Polanski (2005)
Es tracta dadaptacions de la
novella homnima de Charles
Dickens, el protagonista de la qual s Oliver, un orfe
nascut en un hospici en el qual la seua mare va
morir en portar-lo al mn, i a qui li passen nombroses
desgrcies.
Grans esperances, dirigida
per Stuart Walker (1934)
Grans esperances, dirigida per David Lean (1946)
Sn dues adaptacions de la novella de Charles
Dickens, que conta la histria dun orfe a qui un
benefactor desconegut ajudar a convertir-se
en un cavaller.
Temps moderns, dirigida
per Charles Chaplin (1936)
Aquesta pellcula s una stira
de la societat industrial. El
protagonista daquesta histria
s un obrer de la indstria de
lacer que perd la ra, esgotat
pel frentic ritme de la cadena
de muntatge.
La volta al mn en 80 dies,
dirigida per Michael Anderson (1956)
La volta al mn en 80 dies,
dirigida per Buzz Kulik (1989)
Sn dues versions cinematogrfiques
de la novella homnima de J. Verne.
La terra de la gran promesa,
dirigida per Andrzej
Wajda (1975)
Es tracta duna adaptaci de la
novella homnima de Wladyslaw
Reymont.
Cor de vidre, dirigida
per Werner Herzog (1976)
Lacci t lloc a principis del XVIII (abans
de la revoluci industrial), en un petit
llogaret bavars, leconomia del qual es
basa en la producci de vidre bufat de
color roig rob, que entra en crisi quan
mor el mestre vidrier, lnic que coneixia
el secret de la frmula del color. La pellcula avana
les conseqncies que tindr per a la vida rural
i la producci artesanal la revoluci industrial.
Germinal, dirigida per Claude Berri (1993)
s una versi cinematogrfica de lobra homnima
dmile Zola.
Titanic, dirigida per J. Cameron (1997)
El protagonista daquesta pellcula
s Jack, un jove artista que guanya
en una partida de cartes un passatge
a Amrica en el primer i ltim viatge
del Titanic, el transatlntic ms gran
construt fins llavors. En el viatge, Jack
senamora de Rose, una jove de bona
famlia (vinguda a menys) que va
a casar-se amb Cal, un milionari envanit.
El Titanic xoca amb un enorme iceberg
a la deriva i senfonsa en les aiges de
lAtlntic.
Els miserables, dirigida per Bille August (1998)
s una adaptaci de la novella homnima
de Victor Hugo.
Steamboy, dirigida per Katsuhiro Otomo (2005)
La histria daquest film animat transcorre
en lAnglaterra victoriana de la revoluci industrial,
en la dcada dels cinquanta.
Ray Steam s un xiquet inventor,
obsessionat per les mquines de vapor,
fill dun enginyer anomenat Eddy Steam,
que ha inventat, juntament amb son
pare, un petit aparell basat en el vapor
capa de concentrar i desencadenar
una gran energia.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 162
163
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

LA REVOLUCI INDUSTRIAL EN INTERNET


FITXA 20
3
NOM: CURS: DATA:
Fes clic en la segona adrea i fes un resum sobre la importncia de ls del vapor
en la indstria i el transport.
Entra en la quarta de les adreces indicades. Tria algun dels textos ms emblemtics
i comental.
2
1
RESOL
http://www.cnice.mecd.es/eos/MaterialesEducativos/bachillerato/historia/rev_industrial/introduccion.htm
http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/2472.htm
http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/2487.htm
Aquestes pgines contenen abundant informaci sobre la revoluci industrial.
http://www.ucm.es/info/bas/es/marx-eng
http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/2700.htm
Aquestes pgines contenen nombrosos escrits de Marx
i Engels. La segona ofereix, a ms, enllaos
a altres pgines que analitzen el marxisme i la vida
dels seus fundadors.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 163
164
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
EL CONTEXT ESPACIAL
FITXA 21
4
NOM: CURS: DATA:
Classifica els pasos segents en el lloc que correspon.
1
Relaciona els personatges segents amb el pas corresponent.
a) Bismarck. 1) La unificaci dItlia.
b) Vctor Manuel II.
c) Guillem I.
d) Garibaldi.
e) Cavour. 2) La unificaci dAlemanya.
Completa el text sobre la formaci dels Estats Units amb els segents topnims i expressions.
En la primera meitat del segle XIX els Estats Units es van estendre per nous territoris. i
van ser comprades a Frana i Espanya, respectivament; la Gran Bretanya va cedir Oregon, el mateix any
en qu fou annexionada; i, desprs duna curta guerra amb Mxic, van ser incorporats
i , amb la qual cosa els Estats Units van arribar a la costa de loce , que fou rpidament
colonitzada. Aquesta va proporcionar terra i recursos, i va forjar la identitat del poble
dels Estats Units.
Situa els segents territoris en limperi colonial del qual van formar part.
4
Califrnia - Texas - Pacfic - Louisiana - expansi cap a loest -
Florida - Nou Mxic
3
2
Lndia - el Congo - Somlia - Hong Kong - Gibraltar - Egipte - Filipines -
Corea - Indoxina - Puerto Rico
Blgica - Romania - Bulgria - Alemanya - Srbia
Grcia - Montenegro - Itlia - Albnia
RESOL
Obtenen la independncia per disgregaci
o separaci dun imperi
Obtenen la independncia per uni
de diversos estats
Possessions Imperi colonial
Imperi britnic
Imperi francs
Imperi belga
Imperi alemany
Imperi itali
Rssia
Estats Units
Jap
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 164
165
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
Ordena cronolgicament aquests fets.
2
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

EL TEMPS
FITXA 22
4
NOM: CURS: DATA:
Completa la segent cronologia comparada amb aquests esdeveniments.
Es va proclamar el regne dItlia, el primer rei del qual va ser Vctor Manuel II, rei de Piemont.
Prssia va vncer ustria en la batalla de Sadowa i va crear la Confederaci de lAlemanya del Nord.
Desprs de la victria sobre Frana en la batalla de Sedan, els estats del sud es van unir a la Confederaci.
Desprs de la derrota dustria per Prssia, Vencia va ser incorporada al regne dItlia.
Va nixer limperi alemany, el II Reich.
Desprs de la derrota de Frana per Prssia, els Estats Pontificis van ser incorporats al regne dItlia.
1
RESOL
Nmero dordre
Abraham Lincoln va ser triat president dels Estats Units.
Louisiana i Florida van ser comprades a Frana i Espanya, respectivament.
Es va iniciar la Guerra de Secessi.
Annexi de Nou Mxic i Califrnia desprs duna breu guerra amb Mxic.
Onze estats del sud, partidaris de mantenir lesclavitud, es van separar
dels Estats Units i van formar una Confederaci.
Els estats del nord van guanyar la guerra i lesclavitud va ser abolida.
La unificaci alemanya La unificaci italiana
1815 El territori alemany estava dividit en 39
estats. El Congrs de Viena els va agrupar
en la Confederaci Germnica, presidida
per ustria.
1848 Un parlament reunit a Frankfurt va oferir
la corona duna Alemanya unificada al rei
de Prssia, que no la va acceptar.
Cavour i Napole III es van entrevistar. 1858
Lexrcit francopiemonts va derrotar en 1859
les batalles de Magenta i Solferino els austracs,
que van cedir la Llombardia al Piemont.
Garibaldi, al capdavant dun exrcit de voluntaris, 1860
els camises roges, conquist els estats del sud.
1861
1866
1870
1871
Completa aquestes frases amb les dates segents (1870 - 1885 - 1830).
Des de les potncies europees van reprendre el procs dexpansi colonial.
Lexpansi imperialista es va accelerar a partir de .
En la Conferncia de Berln de les potncies europees es van repartir el continent afric.
3
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 165
166
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
CONCEPTES FONAMENTALS
FITXA 23
4
NOM: CURS: DATA:
Uneix cada definici amb el concepte a qu correspon.
a) Lextensi del domini dun pas (metrpoli)
sobre altres (colnies).
b) Els ciutadans tenen una srie de drets
que el poder poltic ha de respectar i arreplegar
en una constituci.
c) Moviment artstic que sinspira bsicament
en la natura, de la qual volia copiar les formes,
mentre que la decoraci adquireix una fora
inusitada, encara que sempre subordinada
a la funcionalitat.
d) La naci s un sser viu, creat en el transcurs
dels temps, amb una cultura, una llengua i una histria
comunes, que t dret a organitzar-se com
a estat sobir.
e) Estil pictric que busca captar la impressi immediata
que produeix la visi dalguna cosa, mitjanant una tcnica
de pinzellades soltes i colors purs, i que presta
especial atenci a lefecte de la llum.
f) Moviment sorgit a Anglaterra en la segona meitat
del segle XIX, que defensa la concessi del dret
de vot a la dona.
g) Estil pictric que busca plasmar els sentiments
dinquietud, temor i por de lsser hum.
h) La naci es forma per la decisi voluntria
dun conjunt de persones.
i) Estil pictric que presenta els objectes i les figures
des de diferents angles, fet que distorsiona la realitat.
Marca quines van ser les principals potncies colonials en el segle XIX.
Alemanya. Austrlia. Frana. Blgica. EUA
Espanya. Regne Unit. Itlia. Xina. Jap.
Assenyala per quines causes les grans potncies europees volien apropiar-se de colnies.
El fort creixement de la poblaci.
El fort descens de la poblaci.
La cerca de matries primeres barates i de nous mercats per a les seues indstries.
Laugment del temps lliure.
La cerca despais on invertir els seus capitals.
La missi de civilitzar uns pobles que consideraven culturalment ms endarrerits.
La tasca missionera, tant de lesglsia catlica com de les protestants.
El desig daugmentar el prestigi dun pas i enfortir lorgull nacional.
La curiositat cientfica.
3
2
1
RESOL
1) Concepci cultural de naci.
2) Imperialisme.
3) Expressionisme.
4) Impressionisme.
5) Liberalisme.
6) Cubisme.
7) Concepci poltica de naci.
8) Sufragisme.
9) Modernisme o Art nouveau.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 166
167
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

LA INDEPENDNCIA DE GRCIA
FITXA 24
4
NOM: CURS: DATA:
Llig aquest text i fes les activitats. 1
Era Grcia una naci captiva? A quin imperi estava sotmesa?
En quin context va assolir la independncia?
Anota les idees prpies del liberalisme i del nacionalisme que trobes en el text.
Relaciona tamb la independncia de Grcia amb lesperit del romanticisme: lexaltaci
dels sentiments i les emocions, la imaginaci, lidealisme, el valor de lindividu, etc.
A continuaci, busca informaci en Internet sobre pintors i escriptors romntics que sinspiraren
en aquest moviment per a fer alguna de les seues obres.
RESOL
A principis del segle XIX, Grcia formava part de limperi otom. En una poca en qu les
revolucions poltiques liberals van provocar una gran inestabilitat en tot el continent europeu, va
sorgir a Grcia un fort sentiment nacionalista i, en 1821, els grecs es van revoltar contra el domini
turc. La intervenci de les grans potncies europees, sobretot de Frana, Gran Bretanya i Rssia,
que van donar suport a lalament dels grecs per a afeblir limperi turc, va ser decisiva, i Grcia
va obtenir la independncia en 1829.
Nosaltres, descendents dels savis i nobles pobles de lHllade, nosaltres que som els contemporanis
de les preclares i civilitzades nacions dEuropa, nosaltres que contemplem els avantatges de qu gaudeixen
protegides per limpenetrable escut de la llei, no trobem ja possible patir sense covardia i automenyspreu
el jou cruel del poder otom que ens ha sotms per ms de quatre segles [].
La naci grega pren per testimonis el cel i la terra que, a pesar del jou espants dels otomans que
amenaaven daniquilar-la, existeix encara. Desprs daquesta prolongada esclavitud hem decidit recrrer
a les armes per venjar-nos i venjar la nostra ptria contra una terrible tirania. [] Desprs dhaver rebutjat
la violncia nicament grcies a la valentia dels seus fills, declara hui davant Du i davant els homes,
mitjanant lrgan dels seus representants legtims reunits en congrs nacional, la seua independncia
poltica.
Aquesta guerra contra els turcs en la qual ens trobem embrancats no s la duna fracci o el resultat duna
sedici. No est destinada a lobtenci davantatges per a una part allada del poble grec; s una guerra
nacional, una guerra sagrada, una guerra que t com a objectiu reconquistar els drets de la llibertat
individual, de la propietat i de lhonor, drets que els pobles civilitzats dEuropa, els nostres vens, tenen hui.
Haurien de ser els grecs els nics europeus apartats, com si foren indignes, daquells drets que Du ha establit
per a tots els homes? O b estaven condemnats per la seua naturalesa a una esclavitzaci eterna que
perpetuava en el seu pas lespoliaci i les massacres? La fora brutal dunes quantes hordes de brbars
que, sense que sels haguera provocat, van venir, precedides per la matana i seguides per lesperit de
destrucci, a establir-se entre nosaltres podria ser legalitzada en algun moment pel dret dels habitants
dEuropa?
Partint daquests principis i convenuts dels nostres drets, solament volem, solament reclamem la nostra
reintegraci a lassociaci europea, ja que la nostra religi, els nostres costums i la nostra posici ens
conviden a unir-nos a la gran famlia dels cristians. Caminem de com acord cap al nostre alliberament,
amb la ferma resoluci dobtenir-lo o de sepultar per sempre les nostres desgrcies sota una runa digna
del nostre origen.
Declaraci dIndependncia de Grcia (Manifest dEpidaure, gener de 1822)
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 167
168
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
ELS FONAMENTS DE LIMPERALISME BRITNIC
FITXA 25
4
NOM: CURS: DATA:
Llig els dos textos segents i fes les activitats. 1
Compara els motius amb qu aquests dos poltics britnics justifiquen lexpansi colonial del seu pas.
Indica quines altres causes expliquen la creaci dels grans imperis colonials.
RESOL
En les ltimes dcades del segle XIX, les grans potncies europees van portar a terme una intensa
colonitzaci dels continents afric i asitic.
Ahir vaig donar una volta per lEast End londinenc i vaig assistir a una reuni de desocupats. Vaig sentir fortes
discussions. No sescoltava altra cosa ms que un crit: Pa, pa! En reviure tota lescena quan tornava
a casa, em vaig sentir encara ms convenut que abans de la importncia de limperialisme. [] La idea que
jo acaricie representa la soluci del problema social, a saber: per a salvar els 40 milions del Regne Unit duna
guerra civil funesta, nosaltres, els colonitzadors, hem de possessionar-nos de nous territoris per a collocar-hi
lexcs de poblaci, per a trobar nous mercats en els quals collocar els productes de les nostres fbriques
i de les nostres mines. Limperi, ho he dit sempre, s una qesti destmac. Si no voleu la guerra civil,
heu de fer-vos imperialistes.
Opini de Cecil Rhodes sobre limperialisme (1895)
Podem dividir les nacions del mn, grosso modo, en vives i moribundes. Duna banda tenim grans pasos
lenorme poder dels quals augmenta dany en any, augmentant la seua riquesa, augmentant el seu poder,
augmentant la perfecci de la seua organitzaci. Els ferrocarrils els han donat el poder de concentrar
en un sol punt la totalitat de la fora militar de la seua poblaci i de reunir exrcits duna grandria i poder
mai somiats per les generacions que han existit. La cincia ha collocat en mans daquests exrcits
armaments que augmenten el poder, terrible poder, daquells que tenen loportunitat dusar-los. [] Al costat
daquestes hi ha un nombre de comunitats que solament puc descriure com a moribundes, encara que
leptet indubtablement se li aplica en grau diferent i amb diferent intensitat. Sn principalment comunitats
no cristianes, encara que lamente dir que aquest no s exclusivament el cas, i en aquests estats la
desorganitzaci i la decadncia avancen quasi amb tanta rapidesa com la concentraci i augment de poder
en les nacions vives que es troben al costat seu. Dcada rere dcada cada vegada sn ms dbils, ms
pobres i tenen menys homes destacats o institucions en qu poder confiar, aparentment saproximen cada
vegada ms al seu dest tot i que encara sagarren amb estranya tenacitat a la vida que tenen. En elles
no solament no es posa remei a la mala administraci, sin que aquesta augmenta constantment. []
Per tot aix, per una o altra ra, per necessitats poltiques o filantrpiques, les nacions vives aniran apropiant-
se gradualment dels territoris de les moribundes i sorgiran rpidament les llavors i les causes de conflicte
entre les nacions civilitzades []; naturalment no hem de suposar que a una sola de les nacions vives
se li permeta tenir el beneficis monopoli de curar o esmicolar aquests desafortunats pacients []; aquestes
qestions poden ocasionar diferncies fatals entre les grans nacions, els poderosos exrcits de les quals
es troben cara a cara amenaant-se []; indubtablement no permetrem que Anglaterra quede en situaci
de desavantatge en qualsevol reajustament que puga tenir lloc. Daltra banda, no sentirem enveja
si lengrandiment dun rival elimina la desolaci i lesterilitat de regions a les quals els nostres braos
no poden allargar-se [].
Discurs de lord Salisbury al Royal Albert Hall el 4 de maig de 1898
(publicat en el peridic The Times del dia 5 de maig)
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 168
169
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

NACIONS I IMPERIS (1850-1914) EN LA LITERATURA


FITXA 26
4
NOM: CURS: DATA:
Intenta llegir alguna de les novelles esmentades i explica el que t relaci amb la unitat.
1
RESOL
Rudyard KIPLING, Lhome que volia ser rei
Conta les aventures de dos aventurers, ex soldats britnics (Danny i Peachy),
que intenten guanyar una fortuna endinsant-se en 1880 en les terres limtrofes
entre lndia i Rssia, en el llegendari regne de Kafiristan, en lactual Afganistan.
All Danny ser considerat la reencarnaci dAlexandre el Gran i es convertir
en governant suprem.
Isak DINESEN, Memries dfrica
Narra la histria dun matrimoni dans, els barons Blixen,
que sestableix a Kenya disposat a conrear la terra. Els plans
no ixen desprs com es pretenia i sarribar al divorci.
Karen es queda sola en la plantaci i viur un roman
amb un caador i aventurer angls. El contacte diari i cordial
amb els nadius i la seua fascinaci per lentorn que lenvolta fan
dfrica la seua nova llar.
Giuseppe Tomasi de LAMPEDUSA, El gatopardo
Aquesta novella recrea el mn declinant de la noblesa siciliana
en lltim ter del segle XIX. La revolta de les tropes de Garibaldi
va a torbar lafable vida del prncep Don Fabrizio Salina i de la seua
famlia.
Thomas MANN, Els Buddenbrook
La novella narra la histria duna famlia de lalta burgesia de Lbeck, la seua
progressiva decadncia al llarg de diverses generacions i el conflicte entre
lhome de temperament artstic i el seu entorn, tot al voltant de lempresa
familiar Johann Buddenbrook, que es dedica a la importaci i exportaci
de cereals.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 169
170
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
NACIONS I IMPERIS (1850-1914) EN EL CINE
FITXA 27
4
NOM: CURS: DATA:
Intenta veure alguna de les pellcules indicades i explica el que t relaci amb la unitat.
1
RESOL
Spy of Napoleon, dirigida per Maurice Elvey
(1936)
Pellcula histrica que es basa en lenfrontament
poltic entre Napole III i el canceller alemany
Bismarck.
Les quatre plomes, dirigida
per Zoltan Korda (1939)
Les quatre plomes, dirigida
per Shekhar Kapur (2002)
Sn dues versions de la mateixa
histria, la dun jove oficial
de lexrcit de limperi britnic
que lluita per preservar
el seu honor desprs de ser
acusat de covardia durant
la guerra a Egipte en 1898. Solament a Londres,
Harry sassabenta que el seu millor amic, Jack,
i el seu antic regiment han patit un brutal atac
per part dels rebels. A linstant, el vincle damistat
que t amb els seus companys li dna forces
per a vncer els seus dubtes i la seua incertesa
i emprendre una missi que s ms forta que
la seua resoluci contra la guerra: salvar
els seus amics coste el que coste.
Cimarrn, dirigida per Anthony Mann (1960)
Aquesta pellcula narra la vida dels colons
dOklahoma. T escenes espectaculars de les
carreres de carros, els guanyadors de les quals
obtenen terrenys gratis per a establir-shi.
El Gatopardo, dirigida per Luchino
Visconti (1963)
s una adaptaci de la novella homnima escrita
per Giuseppe Tomasi de Lampedusa.
Amrica, dirigida per Elia Kazan (1963)
En aquesta pellcula Elia Kazan narra els esforos
de la seua prpia famlia per arribar a aquella terra
de promissi que per a alguns representen els EUA.
55 dies a Pequn, dirigida
per Nicholas Ray (1963)
Aquest drama romntic es desenvolupa a Pequn
en 1900, quan els bxers es rebellen contra
els occidentals a la Xina i desencadenen una
matana. El major Matt Lewis arriba a la ciutat
al comandament duna companyia de marines
nord-americans per a reforar la guarnici
de les ambaixades europees. Lambaixador britnic
es nega a evacuar la ciutat, perqu una columna
ve des de la costa per a auxiliar-los; per aquesta
columna s derrotada per les forces imperials,
i els membres de les delegacions europees
satrinxeren en lambaixada britnica juntament
amb un grup de xinesos cristians.
La llegenda de la ciutat sense nom, dirigida
per Joshua Logan (1969)
s una divertida comdia musical ambientada
en el mn sense llei que era lOest nord-americ
durant el segle XIX, en lpoca de la febre de lor.
Lhome que volia ser rei, dirigida
per John Houston (1975)
Es tracta duna versi de la novella de Rudyard
Kipling.
All que el vent sendugu,
dirigida per Victor Fleming (1939)
La protagonista daquesta novella, ambientada
en la guerra civil americana, s Escarlata OHara,
que naix en la plantaci de Tara, prop dAtlanta,
i veu interrompuda la seua vida de festes
per la guerra. A ms haur de fer-se crrec
de la hisenda i traure avant la seua famlia.
Memries dfrica, dirigida per Sydney
Pollack (1985)
Versi cinematogrfica de la novella homnima
de lescriptora danesa Isak Dinesen.
Un horitz molt lluny,
dirigida per
Ron Howard (1992)
s una de les recreacions
ms recents
de la conquista
de lOest. Narra larribada
a Amrica del Nord
de nous colons procedents
dEuropa.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 170
171
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
Uneix cada esdeveniment amb el lloc en qu es va produir.
a) Proclamaci de la primera Constituci espanyola.
b) Pronunciament dirigit per ODonnell que va posar fi a la Dcada
Moderada dIsabel II.
c) Labraada entre el general liberal Espartero i el general carl Maroto
va segellar la fi de la Primera Guerra Carlista.
d) Es va proclamar com a cant independent durant la Primera Repblica.
e) Alament militar que va obligar la regent M. Cristina a entregar
el poder als progressistes.
f) Pronunciament liberal dirigit pel coronel Riego.
Indica en quines daquestes zones va tenir el carlisme un major nombre de seguidors.
Andalusia. Galcia. Maestrat.
Pas Basc. Castella. Navarra.
En el segle XIX es van establir a Espanya les bases de la moderna industrialitzaci.
Marca quins en van ser els principals focus.
Andalusia. Galcia. Maestrat.
Pas Basc. Castella. Navarra.
Digues si sn vertaderes (V) o falses (F) aquestes afirmacions relatives a la poblaci espanyola
a finals del segle XIX.
5
4
3
2
Quines ciutats espanyoles van ser
assetjades pels francesos?
En quines rees va dominar la guerrilla?
Quines van ser les principals victries
espanyoles?
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

EL CONTEXT ESPACIAL
FITXA 28
5
NOM: CURS: DATA:
Observa el mapa i respon a les qestions
1
RESOL
Bailn
(1808)
Ocaa
(1809)
Arapiles
(1812)
Ciudad Rodrigo
(1812)
Vimiero
(1808)
San Marcial
(1813)
Vitria
(1813)
Burgos
Saragossa
Tarragona
Valncia
Girona
Mar Cant br i c
Mar
Medi t er r ani
O C E
A T L N T I C
Granada
Cadis
Lisboa
Madrid
Salamanca
Zona de guerrilles
Batalles
Exrcit francs
Exrcit angloespanyol
Ciutats assetjades
Ciutats
Zona ocupada
pels francesos
lagost del 1808
ltims territoris
controlats
pels francesos
1) Las Cabezas de
San Juan (Sevilla).
2) La Granja (Segvia).
3) Vergara (Guipscoa).
4) Cadis.
5) Viclvaro (Madrid).
6) Cartagena.
F V
Hi va haver molt poca emigraci espanyola a altres pasos.
Molts espanyols van emigrar a altres pasos.
La majoria dels emigrants procedia de Galcia, Canries i les regions cantbriques.
La major part de lemigraci va anar a Amrica del Nord.
La major part dels emigrants es va dirigir a Amrica Llatina (Argentina i Cuba, principalment).
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 171
172
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
EL TEMPS
FITXA 29
5
NOM: CURS: DATA:
Relaciona cada perode amb les dates correctes de la seua duraci.
a) Guerra de la Independncia. 1) 1875-1885.
b) Regncia de Maria Cristina. 2) 1808-1814.
c) Regncia del general Espartero. 3) 1840-1844.
d) Regnat de Ferran VII. 4) 1868-1874.
e) Regnat dAlfons XII. 5) 1833-1840.
f) Regnat de Isabel II. 6) 1814-1833.
g) Sexenni Democrtic. 7) 1844-1868.
Ordena cronolgicament els esdeveniments segents.
2
1
Completa el quadre de les constitucions amb les paraules i dates del quadre. Respon a les preguntes.
3
RESOL
Nmero dordre
Entrada a Espanya dels Cent Mil Fills de Sant Llus.
Eixida dEspanya de les tropes napoleniques i retorn de Ferran VII.
Amadeu I de Savoia arriba a Espanya.
Isabel II es veu obligada a abandonar Espanya.
Proclamaci de la Constituci de 1837.
Alament popular del 2 de maig de 1808.
Mort de Ferran VII.
Proclamaci de la Primera Repblica.
Regncia de Maria Cristina.
Alfons XII s proclamat rei: s linici de la restauraci.
Elaboraci de la Constituci de Cadis.
Colp destat del general Pava.
Regncia del general Espartero.
Isabel II s proclamada reina.
Pronunciament liberal dirigit pel coronel Riego.
Ideologia Any Tipus de sufragi Caracterstiques
Universal Separaci de poders. Progressista
1837 Censatari La Corona podia vetar lleis i dissoldre el Parlament. Progressista
Sobirania compartida entre les Corts i el rei.
La ms avanada del segle XIX.
No sespecifica. Sobirania compartida entre les Corts i el rei.
Censitari - universal - moderada - progressista - 1812 - 1845 - 1869 - 1876
Quina va ser la primera constituci espanyola? Quina s la que es va mantenir durant ms temps?
Quants textos constitucionals es van promulgar durant el segle XIX a Espanya?
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 172
173
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
Marca amb una X la resposta correcta.
a) La Constituci amb qu es va governar en la restauraci va ser la de:
1874. 1875. 1876. 1877.
b) Lalternana en el govern de conservadors i liberals es coneix com a:
Caciquisme. Turnisme. Topinada.
c) La manipulaci dels resultats electorals es coneixia com a:
Caciquisme. Turnisme. Topinada.
d) El sistema poltic de la restauraci deixava fora:
Els conservadors. Els liberals. Els anarquistes.
e) En 1879 Pablo Iglesias va fundar:
La Confederaci Nacional del Treball (CNT).
La Uni General de Treballadors (UGT).
El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).
4
Serrano - Sagasta - Narvez - Prim - Amadeu I - ODonnell - Cnovas
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

CONCEPTES FONAMENTALS
FITXA 30
5
NOM: CURS: DATA:
Completa el text segent amb les paraules del quadre.
Locupaci francesa dalgunes ciutats i les abdicacions de Baiona van provocar la revolta popular
del a Madrid, que va ser linici de la ,
un conflicte llarg i dur que va acabar en 1814 i durant el qual els revoltats, reunits
en les , van elaborar la , la primera
constituci espanyola.
Relaciona cada esdeveniment amb les seues conseqncies.
a) Entrada dels Cent Mil Fills de Sant Llus. 1) Cessi del tron dEspanya a Napole.
b) Abdicaci de Baiona. 2) El poder passa als progressistes.
c) Pronunciament de Viclvaro. 3) Torna a entrar en vigor la Constituci de 1812.
d) Revoluci de 1868. 4) Anulla la llei slica.
e) Colp destat del general Pava. 5) Final de la Primera Repblica.
f) Pronunciament de Riego. 6) Retorn a labsolutisme.
g) Pragmtica Sanci. 7) Isabel II es veu obligada a abandonar Espanya.
Colloca aquests personatges en el perode histric corresponent.
3
2
guerra del Francs - 2 de maig de 1808 - Constituci de 1812 - Corts de Cadis
1
RESOL
Regnat dIsabel II Sexenni Democrtic Regnat dAlfons XII
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 173
174
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
EL DECRET DE VALNCIA
FITXA 31
5
NOM: CURS: DATA:
Llig el text segent. 1
Respon.
Per qu va abolir Ferran VII la Constituci de 1812 i les Corts?
Quins grups creus que donaven suport al retorn a lestat de coses de 1808, s a dir, la restauraci
de labsolutisme? Justifica la resposta.
Quins sectors estarien en contra de la suspensi de la Constituci de 1812? Per qu?
Esbrina quines conseqncies poltiques es van derivar daquesta situaci i comenta-les per escrit
en el quadern.
2
RESOL
Ferran VII, alliberat pels francesos el 24 de mar de 1814, va arribar a Valncia el 13 de maig
daquell mateix any amb el ferm propsit de suspendre la Constituci de 1812 i reinstaurar
la monarquia absoluta.
Els anys segents es van veure jalonats per una contnua lluita entre els liberals, partidaris
de restaurar la Constituci, i els sectors ms reaccionaris, obstinats a mantenir labsolutisme.
[] Les Corts, en el mateix dia de la seua installaci, i per principi de les seues actes, em van
despullar de la sobirania poc abans reconeguda pels mateixos diputats i la van atribuir nominalment
a la naci per a apropiar-se-la aix ells mateixos, i donar a aquesta desprs sobre tal usurpaci
les lleis que van voler, imposant-li el jou que forosament les rebera en una nova constituci, que sense
poder de provncia, poble ni junta, i sense notcia de les que deien representades pels suplents dEspanya
i ndies, van establir els diputats, i ells mateixos van sancionar i van publicar en 1812.
[] Per tant, havent escoltat el que unnimement mhan informat persones respectables pel seu zel
i coneixements, i el que sobre tot el que ac es cont se mha exposat en representacions,
que de diverses parts del regne se mhan dirigit, en les quals expressen la repugnncia i disgust
amb qu aix la constituci formada en les Corts generals i extraordinries com els altres establiments
poltics de nou introduts sn mirats en les provncies, els perjudicis i mals que han vingut dells,
i saugmentarien si ho autoritzara amb el meu consentiment, i jurara aquella constituci; conformant-me
amb tan decidides i generals demostracions de la voluntat dels meus pobles, i per ser elles justes
i fundades, declare que el meu reial nim s no solament no jurar ni accedir a aquesta constituci
ni a cap decret de les Corts generals i extraordinries i de les ordinries actualment obertes, a saber,
els que siguen depressius dels drets i prerrogatives de la meua sobirania, establides per la constituci
i les lleis que de llarg temps la naci ha viscut, sin declarar aquella constituci i tals decrets nuls
i de cap valor ni efecte, ara ni en cap temps, com si no hagueren passat mai tals actes, i es llevaren
del mig del temps, i sense obligaci en els meus pobles i sbdits, de qualsevol classe i condici,
a complir-los ni guardar-los. I com que el qui volguera sostenir-los, i contradiguera aquesta la meua reial
declaraci, presa amb aquest acord i voluntat, atemptaria contra les prerrogatives de la meua sobirania
i la felicitat de la naci i causaria torbaci i desassossec en els meus regnes, declare reu de lesa majestat
a qui tal gosara o intentara, i que com a tal se li impose la pena de la vida, ho execute de fet o b
per escrit o de paraula, movent o incitant, o de qualsevol manera exhortant i persuadint que sobserven
aquesta constituci i decrets.
Reial Decret de Valncia (4 de maig de 1814)
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 174
175
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

LA PRAGMTICA SANCI
FITXA 32
5
NOM: CURS: DATA:
Llig el text segent i respon. 1
A quina altra pragmtica sanci fa referncia el rei Ferran VII?
A qu creus que es refereix el rei quan diu que les torbacions que van agitar Europa
i desprs la Pennsula van impedir lexecuci daquests importants designis?
Qu es restablia en la Pragmtica de 1789 i tamb en la de 1830? Quina importncia tenia
aquesta qesti? Explica la resposta.
Consulta la Constituci de 1978, vigent actualment, i esbrina qu estableix respecte a la successi
en el tron. Compara la situaci amb lexistent en 1830 i contesta per escrit.
2
RESOL
Al mar de 1830, estant la reina Maria Cristina de Borb encinta, el seu esps Ferran VII
va promulgar la Pragmtica Sanci, que anullava la llei slica i obria la possibilitat que una dona
poguera ocupar el tron. Mesos ms tard va nixer la seua filla Isabel, la futura reina. Els partidaris
de Carles, germ de Ferran VII, no van acceptar la legitimitat de la Pragmtica
i es van negar a reconixer la princesa Isabel com a hereva.
En les Corts que es van celebrar al palau del Buen Retiro lany 1789 es va tractar la proposta del rei
el meu august pare de la necessitat i convenincia de fer observar el mtode regular establit
per les lleis del regne i pel costum immemorial de succeir en la Corona dEspanya, amb preferncia
de major a menor i de mascle a femella, dins de les respectives lnies pel seu ordre, i tenint presents
els immensos bns que dobservar-la per ms de set-cents anys havia reportat a aquesta Monarquia,
aix com els motius i circumstncies eventuals que van contribuir a la reforma decretada per lActe Acordat
de 10 de mar de 1713, van elevar a les seues reials mans una petici amb data 30 de setembre
de 1789 [] suplicant-li que, no obstant la novetat feta en lesmentat Acte Acordat, tinguera a b manar []
que sobservara perptuament en la successi de la Monarquia aquest costum immemorial, com sempre
shavia observat; publicant-se pragmtica sanci com a llei feta i formada en Corts per la qual comptara
aquesta Resoluci i la derogaci daquest Acte Acordat.
A aquesta petici el rei [] va accedir per manant que en aquells dies es guardara el major secret, per
convenir aix al seu reial servei, i en el Decret manava als del seu Consell expedir la pragmtica sanci
que en tals casos sacostuma. []
Les torbacions que van agitar Europa i desprs la Pennsula van impedir lexecuci daquests importants
designis. I havent-se restablit feliment per la misericrdia divina la pau i el bon ordre que tant
necessitaven els meus estimats pobles, desprs dhaver examinat aquest greu negoci i escoltat el dictamen
de ministres zelosos del meu servei i del b pblic, [] he ordenat que es publique immediatament
la llei pragmtica de la forma demanada i atorgada.
Per tot aix mane que sobserve i complisca perptuament el literal contingut de la llei 2a, ttol 15, partida 2a,
segons la petici de les Corts celebrades en el meu palau del Buen Retiro lany 1789.
Pragmtica Sanci (29 de mar de 1830)
1830
1978
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 175
176
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
LA REVOLUCI DE 1868
FITXA 33
5
NOM: CURS: DATA:
Llig el text segent i fes lactivitat. 1
RESOL
Al setembre de 1868 es van produir una srie de pronunciaments militars i revoltes populars
que van acabar amb el regnat dIsabel II. La revoluci va comenar el 7 de setembre
amb el pronunciament de lalmirall Topete a Cadis.
Espanyols: la ciutat de Cadis, posada en armes amb tota la seua provncia, [] declara solemnement
que nega la seua obedincia al govern que resideix a Madrid, segura que s lleial intrpret de tots
els ciutadans que, en el dilatat exercici de la pacincia, no hagen perdut el sentiment de la dignitat,
i resolta a no deposar les armes fins que la Naci recobre la seua sobirania, manifeste la seua voluntat
i es complisca.
[] Trepitjada la llei fonamental, convertida, sempre, abans en parany que en defensa del ciutad;
corromput el sufragi per lamenaa i el suborn; depenent la seguretat individual, no del dret propi,
sin de la irresponsable voluntat de qualsevol de les autoritats; mort el municipi; pastura lAdministraci
i la Hisenda de la immoralitat i de lespeculaci; tiranitzat lensenyament; muda la premsa i solament
interromput luniversal silenci per les freqents notcies de les noves fortunes improvisades; del nou negoci;
de la nova reial ordre encaminada a defraudar el tresor, de ttols de Castella vilment prodigats; de lalt preu,
en fi, a qu aconsegueixen vendres la deshonra i el vici. Tal s lEspanya de hui, espanyols. Qui lavorreix
tant que satrevisca a exclamar: Aix ha de ser sempre? No, no ser, ja nhi ha prou, descndols.
[] Volem que una legalitat comuna, per tots creada, tinga implcit i constant el dret de tots, volem
que lencarregat dobservar la Constituci no siga el seu enemic irreconciliable.
Volem que les causes que influsquen en les supremes resolucions les puguem dir en alta veu davant
de les nostres mares, de les nostres esposes i de les nostres filles, volem viure la vida de lhonra i la llibertat.
Volem que un govern provisional, que represente totes les forces vives del pas, assegure lordre,
mentre el sufragi universal estira dels fonaments de la nostra regeneraci social i poltica.
Comptem per a portar a terme el nostre infrangible propsit amb el concurs de tots els liberals, unnimes
i compactes davant el com perill, amb el suport de les classes acomodades, que no voldran que el fruit
de la seua suor continue enriquint agiotistes i favorits; amb els amants de lordre, que volen veurel establit
sobre les fermes bases de la moralitat i el dret; amb els ardents partidaris de les llibertats individuals,
les aspiracions dels quals posarem a lempara de la llei; amb el suport dels ministres de laltar,
interessats ms que ning a encegar a lorigen les fonts del vici i del mal exemple; amb el poble tot
i amb laprovaci de lEuropa sencera []. Rebutgem el nom que ja ens donen els nostres enemics:
rebels sn, qualsevol que siga el lloc en qu es troben, els constants violadors de totes les lleis; i fidels
servidors de la seua ptria els quals a despit de tot llinatge dinconvenients li retornen el seu respecte
perdut.
Espanyols, acudiu tots a les armes, nic mitj deconomitzar lefusi de sang [] no amb limpuls
de la rancnia, sempre funesta, no amb la fria de la ira, sempre feble; sin amb la solemne i poderosa
serenitat amb qu la justcia empunya la seua espasa. Visca Espanya amb honra.
Proclama dels revoltats a Cadis (19 de setembre de 1868)
Elabora un breu extracte de les reivindicacions dels militars revoltats.
Elabora una lnia del temps amb els principals esdeveniments del regnat dIsabel II
(1844-1868) i explica els factors que van impulsar el pacte entre unionistes, progressistes
i demcrates, amb el propsit de posar fi a la monarquia isabelina.
2
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 176
177
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

EL CACIQUISME
FITXA 34
5
NOM: CURS: DATA:
Llig el text segent i respon a les qestions. 1
A quin fenomen fa referncia el text anterior?
De quines maneres es falsejaven els resultats electorals?
Quina diferncia hi ha entre sufragi universal i sufragi restringit en aquesta situaci?
Creus que el tipus de sufragi pot influir en el resultat dunes eleccions? Justifica la resposta.
RESOL
A finals de segle, les masses populars, en gran mesura analfabetes, estaven al marge
de la vida poltica. En les eleccions hi havia una escassa participaci i els resultats
en la seua major part estaven falsejats.
[] A Espanya les eleccions no sn ms que una farsa digna de ser posada en msica dOffenbach
o Suppe. No s la influncia moral del govern, com ocorre en la major part daltres nacions,
la que es fa sentir amb ms o menys fora; no sn ja petits escamotejos i lleugeres falles electorals
el que les oposicions tiren tan agrament en cara als ministres; aquestes coses no serien
ms que pecadets que inspirarien llstima als nostres prestidigitadors poltics. Entre nosaltres regna la farsa
en tota la seua nuesa, una farsa completa, especial i exclusiva de les eleccions espanyoles. T igual
si el sufragi s universal o restringit, mai hi ha ms que un sol i nic elector: el ministre
de la Governaci, que, amb els seus governadors de provncia i linnombrable exrcit dempleats de totes
classes, prepara, executa i consuma les eleccions, de qualsevol espcie que siguen, des del fons
del seu despatx, situat al centre de Madrid.
Per a fer la llista delectors shi posen alguns noms vertaders perduts entre una multitud dimaginaris,
i sobretot de difunts. La representaci daquests ltims es dna sempre a agents disfressats
de paisans per a anar a votar. [] Hi ha hagut llistes electorals en qu a penes figurava la desena
part del total delectors, i aix i tot la major part dels noms inscrits eren imaginaris o pertanyien a persones
difuntes.
[] Ordinriament [], el que fan s purament i senzillament augmentar el nombre de vots emesos
fins a tenir assegurada lelecci del candidat addicte [].
Ja hem vist que el ministre de la Governaci s qui fa els diputats ministerials; mes, com que un govern
no pot viure sense oposici, ell s tamb qui designa els candidats doposici que han deixir. En aix
tornem a trobar una prova de lexistncia daquella societat dajudes mtues entre partits. [] I no cregueu
que totes aquestes trames sordeixen en secret; molt lluny daix: els nostres poltics estan tan mancats
de pudor que, sobretot en provncies, quan vnen les eleccions, ja sabem a la bestreta qui sn els diputats
de la majoria i quins sn els de la minoria. En la major part dels districtes, i sobretot en els rurals,
els candidats sn completament desconeguts dels seus electors i no tenen cap classe dinteressos
en la comarca.
A aquests diputats sels ha aplicat un nom molt castell, que s intraduble a un altre idioma; sels anomena
cuneros, s a dir, expsits, sent el cunerisme una altra de les plagues del nostre prets parlamentarisme.
En resum, la nostra comdia electoral no respecta absolutament res. No hi ha res que siga sagrat per a ella:
llistes electorals, urnes, escrutini, tot s falsificat pels nostres poltics sota la immediata direcci
del governador civil de la provncia. Ara b, preguntem: s possible lexistncia del rgim parlamentari
o senzillament la del sistema representatiu tenint aquestes bases?
VICENTE ALMIRALL, Les eleccions a Espanya (1889)
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 177
178
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
ESPANYA (SEGLE XIX) EN LA LITERATURA
FITXA 35
5
NOM: CURS: DATA:
Juan Antonio VALLEJO-NJERA, Yo el rey
Aquesta novella narra els esdeveniments que
en 1808 van dur al canvi de dinastia a Espanya,
especialment les decisions que Napole va prendre
per a encarregar el govern al seu germ Josep.
Juan Antonio VALLEJO-NJERA, Yo el intruso
s una continuaci de lanterior, que comena
amb larribada del rei Josep I Bonaparte a la capital,
sense saber en qui confiar i intentant governar
en el seu regne, on sel coneixia com el Rey
Plazuelas o Pepe Botella.
Antonio LARRETA, Volaverunt
Lacci transcorre en el Madrid de finals
del regnat de Carles IV, amb personatges
tan coneguts com Goya i la duquessa dAlba.
Benito PREZ GALDS, Episodios nacionales
La gran novella dEspanya, de Trafalgar
a la restauraci, una enorme saga histrica
que toca tots els problemes del segle XIX espanyol.
Federico GARCA LORCA, Mariana Pineda
Roman en tres actes que narra la histria
daquesta granadina, viuda dun
eminent liberal, que va continuar
defensant les idees de llei, llibertat,
igualtat en plena Dcada Ominosa,
per la qual cosa va ser processada
per deslleialtat i, desprs, per brodar
una bandera amb el lema liberal,
sentenciada a mort
per garrot al maig de 1831.
Po BAROJA, Zalacan el aventurero
Aquesta novella narra la vida de Martn Zalacan,
una espcie dheroi clssic que lluita contra
ladversitat i el dest al Pas Basc de les guerres
carlines. El seu esperit combatiu, que ja des de
xiquet lluita contra tot i contra tots, el dur
en la seua joventut a allistar-se en les files carlines
amb lnic objectiu de vncer per vncer.
Leopoldo Alas, CLARN, La regenta
Lacci discorre a Vetusta, nom sota el qual lautor
oculta Oviedo, que converteix en segon protagonista
de la novella. Dins daquest mn, Ana Ozores
es troba descentrada. El seu matrimoni
amb el regent de lAudincia, Vctor Quintanar,
far que siga acceptada per la millor societat,
per la seua bellesa, la seua delicadesa, etc.,
la converteixen en vctima de lenveja en aquesta
mateixa societat.
Benito PREZ GALDS, Fortunata y Jacinta
El burgs Juan Santa Cruz s lamant de
Fortunata, una xicota pobra i apassionada,
per es casa amb la seua cosina Jacinta. Fortunata
es queda embarassada i Juan busca una altra
amiga. Fortunata t el seu fill, per, gelosa, provoca
una renyina amb la nova amant que la dur
a la mort; abans lliura el seu fill a Jacinta,
que considera que s fill seu.
Antonio PEDROL RIUS, Los asesinos
del general Prim
En aquesta obra sacusa el duc de Montpensier
de ser qui va instigar lassassinat de Prim. Desprs
de la Restauraci es va tancar el sumari en fals
per no acusar el sogre del rei.
Eduardo MENDOZA, La ciutat dels prodigis
En 1887, Onofre Bouvila, un jove llaurador arrunat,
arriba a Barcelona i troba el seu primer treball com
a repartidor de pamflets anarquistes. Des dac
Bouvila iniciar el seu ascens, fins a convertir-se
en un dels homes ms rics, grcies a mtodes
no del tot ortodoxos.
Manuel BARRIOS, El gran amor prohibido
de Alfonso XII
Relat histric de carcter divulgatiu sobre la relaci
amorosa del rei Alfons XII amb la cantant Elena
Sanz.
Arturo PREZ-REVERTE, Cabo
Trafalgar
Particular versi dun dels combats
navals ms famosos de la histria,
que va enfrontar larmada
combinada hispanofrancesa
amb la britnica, comandada
per lalmirall Nelson.
RESOL
Intenta llegir alguna de les novelles indicades i explica el que t relaci amb la unitat. 1
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 178
179
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

ESPANYA (SEGLE XIX) EN EL CINE


FITXA 36
5
NOM: CURS: DATA:
Orgullo y pasin, dirigida per Stanley Kramer (1957)
Conta la histria dun enorme can espanyol que larmada britnica vol impedir que caiga
en mans de Napole, mentre els guerrillers el volen per a conquistar vila, que est
ocupada pels francesos i s el centre dun govern tirnic.
Agustina de Aragn,
dirigida per Juan de Ordua (1950)
Constitueix un exemple del cinema del perode franquista, on sexalten
la glries nacionals; en aquest cas el fams setge de Saragossa.
A ms del poble i del general Palafox, es posa de manifest el valor
i el coratge daquesta dona, que va liderar part de la defensa de la ciutat.
Dnde vas, Alfonso XII?, dirigida per Luis Csar Amadori (1958)
Aquesta pellcula conta lexili de la reina Isabel II i els amors del prncep Alfons
amb la seua cosina Mercedes de Orleans, als quals soposen la reina i Cnovas,
i per aix sn ben vistos pel poble. Tamb narra la dissort de la prematura mort
de Mercedes, que va fer que Madrid somplira de dol i canons.
Dnde vas, triste de ti?, dirigida per Alfonso Balczar
i Guillermo Cases (1960)
Desprs de la mort de la reina Mercedes, la primera esposa dAlfons XII,
es planteja el problema de la successi. La monarquia necessita un hereu,
i el rei tria Maria Cristina dHabsburg com a futura
reina dEspanya. El record de Mercedes sinterposar
en el matrimoni. I lanhelat fill bar naixer
quan Alfons ja ha mort.
El maestro de esgrima, dirigida per Pedro Olea (1992)
Pellcula daventures, per tamb policaca, dintrigues i maniobres poltiques,
ambientada en el Madrid del final del regnat dIsabel II. El centre de la trama
s un professor desgrima que rep la visita duna elegant i bella dona
que vol rebre classes. s una parbola sobre el poder dels diners,
lambici poltica i la falta dhonradesa i fidelitat.
Intenta veure alguna de les pellcules esmentades abans i respon a aquestes qestions.
En quin ambient shan inspirat?
Creus que reflecteixen la societat histrica o, per contra, sn recreacions dun mn fictici?
Explica per qu.
1
RESOL
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 179
Entra en la primera i la tercera de les adreces assenyalades i fes un cronograma dels principals
esdeveniments entre el tractat de Fontainebleau i el tractat de Valenay.
Fes clic en la segona, la huitena, la novena, la tretzena i la vintena de les adreces indicades. Fes un arbre
genealgic des de Carles IV fins a Alfons XII i analitza les diverses branques de la famlia.
Fes clic en lltima adrea. Llig alguns textos i analitza com tracta cada constituci diversos problemes,
per exemple, la religi i lestat, el paper del rei i de les Corts, les eleccions i el cens, etc.
3
2
1
RESOL
180
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
ESPANYA (SEGLE XIX) EN INTERNET
FITXA 37
5
NOM: CURS: DATA:
http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/2465.htm
http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contextos/6759.htm
http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contextos/6833.htm
http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contextos/6889.htm
http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/personajes/5601.htm
http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/personajes/5597.htm
http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/personajes/6424.htm
http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/personajes/6581.htm
http://www.historiasiglo20.org/HE/9.htm
http://www.fuenterrebollo.com/FernandoVII/godoy.html
http://www.fuenterrebollo.com/faqs-numismatica/carlos4.html
http://www.fuenterrebollo.com/FernandoVII/menu.html
Aquestes pgines contenen abundant i variada informaci sobre el primer
perode del segle XIX i els problemes dEspanya i Europa en aquella
poca, en particular sobre la Guerra del Francs.
http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/personajes/6589.htm
http://www.fuenterrebollo.com/faqs-numismatica/isabel2.html
http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/personajes/8296.htm
http://www.fuenterrebollo.com/faqs-numismatica/numis-fotos/carlos5.html
http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contextos/6979.htm
http://www.historiasiglo20.org/HE/9.htm
http://www.historiasiglo20.org/HE/10.htm
Aquestes adreces ofereixen informaci i documentaci sobre el conflicte
carl, a partir de la publicaci de la Pragmtica Sanci, i sobre el regnat
dIsabel II, en general.
http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/personajes/7040.htm
http://www.historiasiglo20.org/HE/11.htm
http://clio.rediris.es/fitxas/restaur01.htm
http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contextos/7090.htm
En aquestes pgines es poden analitzar els principals problemes,
el sistema poltic i les diferents etapes de la restauraci.
http://club.telepolis.com/erbez/
En aquesta adrea es pot analitzar el desenvolupament constitucional
espanyol.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 180
181
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

EL CONTEXT ESPACIAL
FITXA 38
6
NOM: CURS: DATA:
Completa les segents frases relatives als antecedents de la Primera Guerra Mundial
amb els pasos i territoris del quadre.
Desprs de la unificaci, es va convertir en la potncia rectora de la poltica internacional.
reclamava a Alemanya les regions dAlscia i .
El sestava enfonsant i i pretenien aprofitar
la situaci per a augmentar el seu poder en els .
Classifica els pasos segents en els dos bndols que es van formar en la Primera Guerra Mundial.
2
Frana - imperi otom - Alemanya - Lorena - ustria - Balcans - Rssia
1
Marca amb una X la resposta o respostes correctes.
a) La Primera Guerra Mundial es va desenvolupar principalment a:
Amrica. Europa. frica. sia.
b) Quins territoris dels segents va perdre Alemanya desprs de la guerra?
Finlndia. Litunia. Iugoslvia. Estnia. Gdansk.
c) Quin pas va perdre Sria, Iraq i Palestina, entre altres territoris?
Rssia. Turquia. ustria. Gran Bretanya.
d) Quin daquests pasos es va formar a Europa desprs de la Primera Guerra Mundial?
Frana. Iugoslvia. Itlia. Alemanya.
e) Quin pas sobra en aquesta llista?
Hongria. Iugoslvia. Letnia. ustria. Txecoslovquia.
Indica si sn vertaderes (V) o falses (F) les afirmacions segents.
4
3
Imperi turc - Regne Unit - ustria - Hongria - Estats Units - Alemanya - Frana -
Rssia
RESOL
F V
Desprs de la Primera Guerra Mundial, Nova York es va convertir en el centre financer mundial.
El crack de la borsa de Nova York en 1929 va provocar solament la crisi de leconomia dels EUA.
El crack de la borsa de Nova York en 1929 va provocar una greu crisi econmica a escala mundial.
En tots els pasos es van posar en marxa poltiques per a eixir de la crisi econmica.
En alguns pasos es van implantar dictadures i en molts es van desenvolupar partits de tipus feixista.
Aliats Imperis centrals
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 181
182
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
EL TEMPS
FITXA 39
6
NOM: CURS: DATA:
Assenyala si sn vertaderes (V) o falses (F) les segents afirmacions relatives als antecedents
de la Primera Guerra Mundial.
1
Marca amb una X la resposta correcta.
a) La Primera Guerra Mundial es va desenvolupar entre els anys:
1900 i 1914. 1914 i 1918. 1914 i 1916. 1914 i 1920.
b) Larmistici de Compigne, que va posar fi a les hostilitats, es va signar lany:
1917. 1918. 1919. 1920.
c) La pau de Pars, o conjunt de tractats signats pels pasos venuts, es va signar entre els anys:
1917 i 1918. 1918 i 1919. 1919 i 1920. 1920 i 1921.
d) La Societat de Nacions va nixer lany:
1917. 1918. 1919. 1920.
Ordena els segents esdeveniments relatius al desenvolupament de la Primera Guerra Mundial.
3
2
Completa aquestes frases amb les dates del quadre.
La readaptaci de les economies europees a la pau va ser llarga i difcil, especialment a Alemanya. A partir
de es va produir un creixement de la producci, un descens de la desocupaci i una millora
del nivell de els pasos europeus. Per el crack de la borsa de Nova York en provoc una greu
crisi econmica a escala mundial.
1929 - 1923
4
RESOL
F V
El prncep hereu de limperi austrohongars va ser assassinat a Sarajevo (Srbia).
ustria va declarar la guerra a Srbia.
Rssia va iniciar la mobilitzaci contra ustria i Alemanya.
Alemanya va declarar la guerra a Rssia, i desprs a Frana.
Gran Bretanya va declarar la guerra a Srbia.
Nmero dordre
Els aliats van ocupar les possessions otomanes de Palestina, Sria, Arbia i lIraq.
Els Estats Units entraren en la guerra desprs de lenfonsament del transatlntic Lusitania.
Els russos van ser derrotats en Tannenberg i els llacs Masurians.
Els britnics van ser derrotats a Gallipoli.
Els alemanys van envair Frana, per van ser detinguts en la batalla del Marne.
Es va signar el tractat de Brest-Litovsk, pel qual Rssia va abandonar la guerra.
Els alemanys van intentar trencar els fronts en la batalla de Verdun.
Els britnics van intentar trencar els fronts en la batalla del Somme.
Alemanya va acceptar larmistici de Compigne.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 182
183
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
Completa el segent text amb les paraules del quadre.
Les primeres baixades de les van provocar el pnic entre els , que van
intentar vendre-les rpidament. El 24 d de van eixir a la venda ms accions
de les que el mercat podia comprar i el seu valor es desplom. Lenfonsament de la va
arrossegar els bancs que hi havien invertit els dels seus clients.
El crack de la borsa de Nova York va provocar una greu crisi econmica a escala mundial. La insolidaritat
internacional per a solucionar la crisi va afavorir l poltic. El cas ms important va ser
el d , on va triomfar el , dirigit per .
Marca amb una X les afirmacions vertaderes sobre lpoca posterior a la Primera Guerra Mundial.
Van aparixer la societat de consum i nous espectacles com el cinema i els esports de masses.
En quasi tots els pasos va empitjorar la situaci de la dona.
Els mitjans de comunicaci i doci van comenar a tenir un paper de primer ordre.
Es va produir un gran avan de la cincia i una expansi dels corrents artstics davantguarda,
sobretot de lexpressionisme, el surrealisme i labstracci.
4
1929 - borsa - inversors - extremisme - octubre - Alemanya - Hitler - dipsits - accions - partit nazi
3
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

CONCEPTES FONAMENTALS
FITXA 40
6
NOM: CURS: DATA:
Completa el segent text amb les paraules del quadre.
Entre 1890 i 1914 es van formar a Europa dos blocs militars enfrontats: Alemanya, ustria i Itlia
van crear la , mentre que Frana, Rssia i Gran Bretanya van constituir la .
En aquest perode, conegut com la , el temor mutu, els interessos colonials i les ambicions
dustria i Rssia als Balcans (la denominada ) van provocar el conflicte
entre els dos blocs, que va desembocar en la .
Indica si sn vertaderes (V) o falses (F) les segents frases referides a la Primera Guerra Mundial.
2
Qesti dOrient - Triple Aliana - Pau Armada - Primera Guerra Mundial - Triple Entesa
1
RESOL
F V
La Primera Guerra Mundial va ser un conflicte de dimensions fins aleshores desconegudes.
La Primera Guerra Mundial va ser un conflicte breu i molt localitzat.
La batalla del Marne va ser una victria de les tropes alemanyes.
La batalla del Somme va ser una victria de les tropes franceses.
Els Estats Units van entrar en la Primera Guerra Mundial en 1917.
Rssia es va retirar de la Primera Guerra Mundial en 1918.
Els imperis centrals no van poder resistir lofensiva aliada de 1918.
Primer Turquia, desprs ustria i finalment Alemanya es van rendir.
Pel tractat de Versalles, Alemanya va perdre totes les seues colnies i tamb territoris a Europa.
La Societat de Nacions, que va nixer lany 1920, s lantecedent de lONU.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 183
184
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
ELS ESTATS UNITS I LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
FITXA 41
6
NOM: CURS: DATA:
Llig el text segent i fes les activitats. 1
Esbrina a qu es refereix el president Wilson quan diu que els Estats Units entren en la guerra
perqu es van produir violacions del dret que ens afectaven en el ms viu i feien la vida impossible
al nostre poble, llevat que foren reparades i que el mn impedira duna vegada per sempre el seu retorn.
Resumeix breument les reivindicacions del president nord-americ i compara-les amb les decisions preses
en la conferncia de Pars i el tractat de Versalles.
Elabora una lnia del temps sobre el desenvolupament de la Primera Guerra Mundial. 2
RESOL
La guerra de 1914-1918 s coneguda com la Primera Guerra Mundial perqu shi van veure
involucrades nombroses potncies, no solament europees, aix com els territoris colonials.
Lentrada dels Estats Units en la guerra va ser decisiva per al curs dels esdeveniments.
[] Entrem en aquesta guerra perqu es van produir violacions del dret que ens afectaven en el ms viu
i feien la vida impossible al nostre poble, llevat que foren reparades i que el mn impedira
duna vegada per sempre el seu retorn. Per tant, el que exigim en aquesta guerra no s res de particular
per a nosaltres mateixos. El que volem s que el mn es convertisca en un lloc segur on tothom puga viure,
un lloc possible especialment per a aquelles nacions que, com la nostra, estimen la pau []. Per tant,
el nostre programa, el programa de la pau al mn, s el segent:
1. Convenis de pau negociats a plena llum, desprs dels quals no hi haur ms aliances particulars
i secretes, [] procedint la diplomcia de manera franca i a la vista de tot el mn. []
4. Intercanvi lliure i imparcial de totes les reivindicacions colonials, on els interessos de les poblacions
en joc tindran la mateixa importncia que les reivindicacions dels governs. []
7. Evacuaci del territori de Blgica, sense que hi haja cap intent de reduir la seua sobirania,
a la qual t el mateix dret que les altres nacions lliures.
8. Tot el territori francs ha de ser alliberat i les regions envades restaurades; especialment
les dAlscia i Lorena, ocupades per Prssia en 1871 [].
9. Es rectificaran les fronteres italianes, dacord amb els elements del principi de les nacionalitats.
10. Es concedir als pobles dustria-Hongria la possibilitat dun desenvolupament autnom,
ja que volem que es protegisca i es garantisca el seu espai entre les altres nacions.
11. Romania, Srbia i Montenegro haurien de ser evacuades, i els territoris ocupats, restaurats [].
12. A les nacions que en lactualitat es troben sota dominaci turca sels haur de garantir
una seguretat absoluta dexistncia i la possibilitat plena de desenvolupar-se de forma autnoma,
sense ser molestades en cap forma; quant als Dardanels, haurien de mantenir-se oberts
com a lloc de pas lliure per als vaixells i el comer de totes les nacions [].
13. Haur de crear-se un estat polons independent, que comprendr les regions habitades
per comunitats poloneses, al qual es garantir un accs lliure al mar; la seua independncia
poltica i econmica i integritat territorial es garantiran mitjanant un acord internacional.
14. Cal constituir una associaci general de nacions lobjectiu de la qual ser oferir garanties mtues
dindependncia poltica i dintegritat territorial, tant als petits com als grans estats.
Missatge del president Wilson al Senat, conegut com Els 14 punts de Wilson (8 de gener de 1918)
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 184
185
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

LA GRAN DEPRESSI I EL NEW DEAL DE ROOSEVELT


FITXA 42
6
NOM: CURS: DATA:
Llig el text segent i respon. 1
Per qu es va posar en marxa el New Deal ?
Qui el va posar en prctica i en qu va consistir?
RESOL
Els anys trenta van estar marcats per la Gran Depressi causada pel crack de 1929, motivat
per la caiguda de la borsa de Nova York a loctubre de 1929. Els governs van comenar a intervenir
en leconomia per palliar la misria i la radicalitzaci de les masses. El pla intervencionista
ms fams va ser el New Deal dels Estats Units.
[] Solament un ximple i cec optimista podria negar la fosca realitat actual []. Les regles que regeixen
leconomia de les persones han fallat []. (Les nostres dificultats) no provenen, grcies a Du!, ms
que de coses materials. Els preus han caigut a nivells inimaginables, els impostos shan elevat; les nostres
possibilitats de pagament shan enfonsat; els mitjans de canvi estan bloquejats en els canals gelats
del comer; les fulles seques de la indstria samuntonen pertot arreu en terra, els grangers no troben
compradors per als seus productes; els estalvis acumulats al llarg de nombrosos anys per milers de famlies
han desaparegut. Ms important encara: una multitud de desocupats ha de resoldre el terrible problema
de lexistncia, i un nombre igualment gran pena durament per un salari de misria [].
La restauraci obliga no solament a un canvi en ltica. La Naci demana acci immediata. La nostra primera
gran tasca, la ms gran, s tornar a posar el poble a treballar. No s un problema insoluble si lafrontem
amb prudncia i coratge.
Pot fer-se, en part, mitjanant la contractaci directa del govern, actuant com en cas de guerra, per,
al mateix temps, portant a terme mitjanant aquesta contractaci els treballs ms necessaris per a
estimular i reorganitzar ls dels nostres recursos naturals. Per altra banda, cal reconixer amb tota
franquesa que els nostres centres industrials estan superpoblats i, promovent una nova distribuci
a escala nacional, hem desforar-nos per aconseguir que la terra siga utilitzada de forma ms adequada
i pels ms capacitats.
Es contribuir a aquesta tasca fent esforos precisos per a elevar el preu dels productes agrcoles
i amb ells el poder adquisitiu, que absorbir la producci de les nostres ciutats. Shi contribuir tamb
posant fi duna vegada per sempre a la tragdia de la creixent desaparici, per fallida, de les nostres petites
empreses i de les nostres granges.
Shi contribuir tamb insistint per a induir les administracions federals, destats i locals, a reduir
enrgicament les seues despeses. Shi contribuir unificant les activitats dajuda que en la realitat
emmalalteixen de dispersi, balafiament i desigualtat. Shi contribuir establint un pla nacional
i una vigilncia de totes les formes de transport i comunicaci i daltres activitats que, sense cap dubte,
compleixen una funci de servei pblic [].
Cal esperar que el funcionament normal dels poders executiu i legislatiu es trobe totalment capacitat
per a portar a terme la tasca sense precedents que ens espera. Per podria ocrrer que lexigncia
sense precedents duna acci urgent fera abandonar, de forma temporal, aquest funcionament normal
de lactuaci pblica []. En cas que lemergncia nacional continue sent crtica, [] demanar
al Congrs un instrument restant per a reunir un ampli poder executiu de crisi per a emprendre una guerra
contra lemergncia, tan gran com el poder que em seria donat si frem envats de fet per un enemic
estranger.
Discurs dinvestidura de F. D. Roosevelt (4 de mar de 1933)
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 185
Llig alguna daquestes obres i explica el que t relaci amb la unitat.
1
RESOL
186
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL EN LA LITERATURA
FITXA 43
6
NOM: CURS: DATA:
Ernest HEMINGWAY,
Adu a les armes
En aquesta novella, inspirada
en la Primera Guerra Mundial,
un equip dambulncies nord-
americanes arriba al front itali;
deserci, valor
i amors que acaben
en tragdia.
John STEINBECK, El ram de la ira
s un drama social americ,
possiblement la novella que
amb ms realisme toca el tema
de la gran depressi en lentorn
rural de lOest Mitj.
Conta les penalitats duna
famlia de camperols
dOklahoma que, despossets
de les seues terres en lpoca
de la gran depressi, emigren a
Califrnia a la recerca de treball.
F. Scott FITZGERALD, El gran Gatsby
Nick Carraway, un jove professional, es trasllada
a viure a West Egg, a Nova York. El seu ve,
el misteris Sr. Gatsby, viu en una luxosa mansi
i organitza contnues festes.
A les orelles de Nick arriben fosques histries
que el fan recelar daquest personatge.
En lambient duna colnia
destiuejants pertanyents
a les classes socials ms
acomodades dels Estats Units
banquers i negociants rpidament
enriquits en operacions
dubtoses es desenvolupa
una commovedora histria damor
que dna lloc a lautor
per a reflexionar sobre el buit
moral dels anys vint.
John DOS PASSOS, Manhattan
Transfer
s un cid retrat, crtic i pessimista,
de la societat urbana
nord-americana dels anys vint.
Arthur R. G. SOLMSSEN,
Una princesa a Berln
Aquesta obra ofereix una reconstrucci
molt acurada de la crisi econmica dentreguerres
i de lascens del nazisme a Alemanya.
Erich Maria REMARQUE, Res de nou
a loest
La novella conta la histria dun grup destudiants
alemanys que, encoratjats pels discursos patritics
dels seus professors dinstitut, acudeixen al front,
durant la Primera Guerra Mundial, illusionats
amb el fet de defensar la seua ptria. Per a poc
a poc aniran descobrint la vertadera essncia
de la guerra. Es tracta dun cant contra totes
les guerres i sobre el valor de la vida i lamistat.
Louis-Ferdinand CLINE, Viaje al fin
de la noche
Violenta stira de la condici humana, reflecteix
la crisi social i moral viscuda durant lpoca
dentreguerres.
Edith WHARTON, Un hijo en el frente
John Campton, retratista nord-americ,
divorciat, espera ansis larribada del seu fill
per a emprendre junts un viatge. Lesclat
de la Primera Guerra Mundial altera tots
els seus plans perqu, entre altres coses,
el seu fill ha dincorporar-se a files. Lautor
es fixa ms en el sofriment i la incertesa
dels qui passivament es veuen afectats
per la guerra.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 186
187
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
Intenta veure alguna de les pellcules esmentades i indica el que t relaci amb la unitat.
1
RESOL
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL EN EL CINE


FITXA 44
6
NOM: CURS: DATA:
Gallipoli, dirigida per Peter Weir (1981)
Aquesta obra se situa en la Gran Guerra. Narra
el fallit desembarcament de les tropes australianes
i neozelandeses en els estrets de Turquia, operaci
planejada per a vncer limperi otom i que va
costar moltes vides humanes i va dur a dimitir el
seu defensor, el llavors ministre Winston Churchill.
Camins de glria,
dirigida per Stanley
Kubrick (1957)
Basada en un fet real
esdevingut a Frana en 1916:
el fracs de latac sucida
de lexrcit francs contra les
posicions alemanyes a Agnoc,
un punt estratgic per al
desenvolupament del front.
Per a castigar les tropes,
el general Mireau, un dels
responsables de latac,
convoca un consell de guerra:
tres soldats triats a latzar sn
acusats de covardia davant lenemic i senfronten
a la pena de mort.
Res de nou al front de loest, dirigida per Lewis
Milestone (1930)
Versi cinematogrfica de la novella homnima
dErich Maria Remarque.
La gran illusi, dirigida per Jean Renoir (1937)
Lacci daquest film transcorre en un camp
de presoners durant la Primera Guerra Mundial.
Cabaret, dirigida per Bob
Fosse (1972)
Brillant musical ambientat
en el Berln
dentreguerres, en el qual
es reflecteix la confusa
situaci de lAlemanya
de lpoca i lascens
del nazisme.
Los candelabros del emperador, dirigida per
George Fitzmaurice (1937)
Pellcula despionatge i intrigues poltiques
en vespres de la Primera Guerra Mundial.
El ram de la ira, dirigida per John Ford (1940)
Es tracta duna adaptaci de la novella homnima
de John Steinbeck.
Ning no s perfecte, dirigida per Billy
Wilder (1959)
Divertida comdia ambientada en els felios anys
vint, en la qual se satiritzen amb gran enginy alguns
dels tpics ms difosos dels anys bojos: el mn
de lespectacle, la llei seca, les bandes de
gngsters i els milionaris.
Novecento, dirigida per Bernardo
Bertolucci (1976)
La histria duna amistat mantinguda des de la
infncia per dos homes pertanyents a classes
socials antagniques serveix de fil conductor
per a fer un relat de lascens del feixisme
a Itlia i un homenatge al Partit Comunista Itali.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 187
Fes clic en la primera adrea assenyalada i enumera les aliances entre pasos i els seus canvis
entre 1871 i 1914.
Entra en la tercera de les adreces. Traa, sobre un mapa de 1914, les noves fronteres eixides
dels nombrosos tractats que van posar fi a la Primera Guerra Mundial, des de Rssia
fins a Turquia.
Fes clic en la quarta adrea indicada. Analitza les colleccions daquest museu (pintura, escultura,
arts decoratives) i les seues innovacions.
3
2
1
RESOL
188
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL EN INTERNET
FITXA 45
6
NOM: CURS: DATA:
http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/2683.htm
http://clio.rediris.es/udidactica/IGM
En aquestes adreces sofereix informaci
sobre limperialisme i el cam cap a la Primera
Guerra Mundial.
http://www.historiasiglo20.org/IGM
Aquesta pgina proporciona abundant i variada informaci
i documentaci sobre la Primera Guerra Mundial.
http://www.musee-orsay.fr/ORSAY/orsayesp/html.nsf/
By+Filename/mosimple+index?OpenDocument
En aquesta pgina es pot estudiar lart de lpoca,
ja que aquest museu parisenc arreplega en les seues sales
lart europeu entre 1848 i 1914.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 188
189
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

EL CONTEXT ESPACIAL
FITXA 46
7
NOM: CURS: DATA:
Analitza el mapa.
1
RESOL
OCE GLACIAL RTIC
Murmansk
Arhangelsk
F
R
A
N
C
E
S
O
S
A
N
G
L
E
S
O
S
F
I
N
L

N
D
I
A
AN
G
LE
S
O
S
Moscou
Petrograd
(S. Petersburg)
P
O
L
O
N
E
S
O
S
Brest-
Litovsk
Odessa
Kev
Kazan
Samara
F
R
A
N
C
E
S
O
S
A
N
G
L
E
S
O
S
A
N
G
L
E
S
O
S
Erevan
Bak
Astrakhan
Ekaterinburg
Omsk
Taixkent
T
X
E
C
S
Irkutsk
Vladivostok
Nikolaevsk
J
A
P
O
N
E
S
O
S
J
A
P
O
N
E
S
O
S
N
O
R
D
-
A
M
E
R
I
C
A
N
S
Cita

Minsk
Kev
Tbilisi
Erevan
Bak
As gabat
Taixkent
Dus anbe
Bis kek
Alm-At
Moscou
BIELORRSSIA
Mar
Negre
Mar
Caspi
UCRANA
GERGIA
ARMNIA
AZERBAIDJAN
TURKMENISTAN
UZBEKISTAN
K A Z A K H S T A N
KIRGUIZISTAN
TADJIKISTAN
Mar
dAral
REPBLICA SOCIALISTA FEDERAL DE RSSIA
POLNIA
IRAN
AFGANISTAN
XINA
MONGLIA
LURSS el 1922
LURSS el 1924
LURSS el 1929
Lmit de lURSS el 1930
Capital destat
Lmit de les Repbliques Federades
Capital de Repblica
Observa el mapa i completa el quadre.
2
LURSS en els orgens LURSS en 1924 LURSS en 1929
Lmit de lURSS
el 1922
Lmit de locupaci
alemanya
Lmits de Rssia
el 1914
Territoris perduts
en Brest-Litovsk
Territoris secessionistes
en la guerra civil
Territoris sota control
sovitic
Exrcit Blanc
Intervencions
estrangeres
Unitats sovitiques
1918-estiu 1919
Unitats sovitiques
tardor 1919
Unitats sovitiques
1921-1922
Transsiberi
Respon:
a) En quines zones havia triomfat la Revoluci bolxevic a principis de 1918? Esmenta els principals nuclis
urbans dominats pels bolxevics.
b) Quines regions van quedar fora del control bolxevic? Indica els nuclis ms importants
en mans dels contrarevolucionaris.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 189
190
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
EL TEMPS
FITXA 47
7
NOM: CURS: DATA:
Indica si les afirmacions segents sobre la Revoluci Russa sn vertaderes (V) o falses (F).
1
Ordena cronolgicament els esdeveniments segents.
2
Ordena cronolgicament els segents noms referits a la Revoluci Russa.
3
RESOL
F V
La duresa de la repressi de les manifestacions contra lentrada de Rssia en 1914 en la Primera
Guerra Mundial va augmentar el malestar social i va afavorir la uni de loposici al tsar.
La Revoluci de Febrer de 1917 va portar els bolxevics al poder.
La Revoluci de Febrer de 1917 va portar els menxevics al poder.
La Revoluci dOctubre de 1917 va portar els bolxevics al poder.
La Revoluci dOctubre de 1917 va portar els menxevics al poder.
Tots van acceptar el triomf de la Revoluci dOctubre de 1917.
La Revoluci dOctubre de 1917 va donar lloc al naixement del primer estat socialista de la histria.
Nmero dordre
Naixement de la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques (URSS).
Rssia entra en la Primera Guerra Mundial.
Obrers, camperols i soldats formen soviets per tot el pas.
Manifestaci del 23 de febrer de 1917 a Sant Petersburg.
Mort de Lenin.
Incorporaci de Tadjikistan a lURSS.
Creaci dun govern provisional presidit per Kerenski.
Establiment de la Nova Poltica Econmica (NEP).
Els bolxevics aconsegueixen el poder desprs de lassalt al Palau dHivern.
Incorporaci dUzbekistan i Turkmenistan a lURSS.
Se signa el tractat de Brest-Litovsk, pel qual Rssia ix de la guerra.
Creaci de la Tercera Internacional.
Inici de la Guerra Civil a Rssia.
Lenin estableix lanomenada dictadura del proletariat.
Lestat sovitic s reconegut per nombrosos pasos.
Stalin s nomenat secretari general del Partit Comunista (PCUS).
Nmero dordre
Stalin
Lenin
Kerenski
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 190
191
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

LA REVOLUCI SOVITICA
FITXA 48
7
NOM: CURS: DATA:
Llig aquest text i fes les activitats. 1
Busca el significat dels termes segents: soviets, bolxevics.
Explica qu suggereix fer Lenin i com proposa fer-ho.
Busca informaci
en una enciclopdia
o en Internet i completa
una fitxa com
la segent.
2
RESOL
Al comenament del segle XX, Rssia continuava, des del punt de vista poltic, econmic i social,
en lantic rgim. Els conflictes exteriors i el descontentament interior van conduir a lesclat de la
Revoluci de 1917, origen de la transformaci de la Rssia tsarista en la hui desapareguda URSS.
Camarades, escric aquestes lnies el 24 a la vesprada. La situaci s crtica en extrem. s clar com la llum
del dia que hui tot el que siga ajornar la insurrecci significar veritablement la mort.
Posant en aix totes les meues forces, vull convncer els camarades que hui tot est pendent dun fil,
que en lordre del dia figuren qestions que no poden resoldres per mitj de conferncies
ni de congressos, sin nicament pels pobles, per les masses, per mitj de la lluita de masses armades.
s necessari, a totes passades, detenir el govern aquesta vesprada, aquesta nit, desarmant prviament
els cadets, etc. No es pot esperar!! Ens exposem a perdre-ho tot!! Qu saconseguir amb la presa
immediata del poder? Protegir el poble, no el Congrs, sin el poble, lexrcit i els camperols. Qui
ha de fer-se crrec del poder? Aix ara no t importncia: que sen faa crrec el Comit Militar
Revolucionari o una altra instituci que declare que solament lliurar el poder als vertaders representants
dels interessos del poble, dels interessos de lexrcit (immediata proposta de pau), dels interessos
dels camperols (immediata presa de possessi de la terra, abolici de la propietat privada), dels interessos
dels famolencs.
s necessari que tots els districtes, tots els regiments, totes les forces siguen immediatament mobilitzades
i que envien sense demora delegacions al Comit Militar Revolucionari, al Comit Central del Partit Bolxevic,
exigint insistentment no deixar de cap manera el poder en mans de Kerenski i companyia fins al 25;
de cap manera. s menester que la cosa es decidisca a totes passades aquesta vesprada
o aquesta nit. []
Esperar a la votaci incerta del 25 doctubre seria tirar-ho tot a perdre, seria un pur formalisme;
el poble t el dret i el deure de decidir aquestes qestions no mitjanant votaci, sin per la fora;
t, en moments crtics de la revoluci, el dret i el deure densenyar el cam als seus representants,
fins i tot als seus millors representants, sense detenir-se a esperar per ells. Aix ho ha demostrat
la histria de totes les revolucions, i els revolucionaris cometrien el major dels crims si deixaren
passar el moment, sabent que dells depn la salvaci de la revoluci, la proposta de pau, la salvaci
de Petrograd, leixida de la fam, el lliurament de la terra als camperols. El govern vacilla. Cal acabar
amb ell coste el que coste! Demorar lacci equivaldria a la mort.
Carta de Lenin al Comit Central Bolxevic (24 doctubre antic calendari de 1917,
6 de novembre en el calendari gregori)
Lenin
Dades biogrfiques:
Rellevncia histrica:
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 191
Intenta llegir alguna de les obres indicades i explica el que t relaci amb la unitat.
1
RESOL
192
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
LURSS EN LA LITERATURA
FITXA 49
7
NOM: CURS: DATA:
Mxim GORKI, La mare
La mare est inspirada en els successos que es van produir en la fbrica
de Sornovo durant la revoluci de 1905. La histria s la duna mare que t
un fill revolucionari: aquesta dona va descobrint a travs de les accions del seu fill
com s la vida realment i com ha de ser, fins que es converteix ella finalment en una
altra revolucionria ms.
Boris PASTERNAK, El doctor Zhivago
Aquesta novella conta la histria dun jove, Yuri Zhivago, enmig de la Revoluci Russa,
les seues penries i mals, els seus problemes de conscincia amb el nou rgim,
les necessitats de la seua famlia, els seus amors i les seues conseqncies, i, per fi,
la seua mort i la supervivncia de la seua filla.
John REED, Els 10 dies que van commoure el mn
John Reed, un periodista nord-americ assignat a Rssia
per The Masses llavors el principal peridic radical als Estats
Units, conta la histria de lOctubre Roig i la Revoluci Russa,
amb una perspectiva nica i de primera m.
George ORWELL, La revolta dels animals
Crtica del model de govern de lURSS, exemplificat en el govern duna granja,
on els animals salcen contra els humans i els expulsen, per a desprs crear
una societat igualitria; per, a poc a poc, els porcs acaparen el poder total i imposen
una dictadura de terror, pitjor fins i tot que la humana, tot en nom del b de la revoluci.
Carolyn MEYER, Anastasia, la ltima gran duquesa
Al costat dels seus pares, el tsar i la tsarina de Rssia, les seues germanes i la seua
germana Alexei, la duquessa Anastsia duu una existncia sense grans luxes. Per
en esclatar la guerra amb Alemanya, tot es precipita. Les revoltes populars
se succeeixen i, finalment, la famlia reial s capturada pels bolxevics
en el seu propi palau. A partir daquest moment, la vida dAnastsia canvia
per complet. Durant el seu confinament en remots llocs del pas, la jove
trobar a faltar els jocs, les vacances amb lvia, els vestits, els suculents menjars.
Malgrat tot, ignorant del seu dest, Anastsia mant intacta lesperana.
Vasilij GROSSMAN, Vida y destino
En aquesta novella, que parteix de la batalla de Stalingrad, durant la Segona Guerra Mundial, en la qual
lexrcit nazi i les tropes sovitiques escriuen una de les pgines ms sagnants de la histria, es descriu
lhorror de lextermini en els camps de concentraci nazis i tamb el terror de la Rssia stalinista.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 192
193
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

LURSS EN EL CINE
FITXA 50
7
NOM: CURS: DATA:
Intenta veure alguna de les pellcules indicades ms amunt i explica el que t relaci amb la unitat.
1
RESOL
El cuirassat Potemkin, dirigida per Sergej
M. Eisenstein (1925)
Aquesta pellcula, una de les obres cabdals del
cinema mut, va ser un encrrec de les autoritats
sovitiques per a commemorar els fets esdevinguts
a Rssia en 1905, s a dir, com a propaganda
per a la legitimaci ideolgica de la revoluci.
Es basa en fets reals que van tenir lloc al port
dOdessa en la setmana del 26 de juny de 1905.
Els mariners del cuirassat Potemkin, farts
de maltractaments, es revolten quan sels intenta
obligar a menjar carn en mal estat i amb cucs.
La mare, dirigida per Vsevolod
Pudovkin (1926)
Versi cinematogrfica de la novella homnima
escrita per Gorki.
La cada de la dinasta Romanov, dirigida
per Esfir Shub (1927)
En aquest film mut, utilitzant material de noticiaris
darxiu, Esfir (o Ester) Shub proposa una cronologia
(ideolgicament esbiaixada per rigorosa)
dels ltims anys dels tsars, al mateix temps
que apunta les causes possibles de la guerra
que va assolar Europa en els mateixos anys.
Lancdota s que apareix acreditat
com a coguionista V. I. Lenin.
Octubre 1917, dirigida per Grigorij Aleksandrov
i Sergej M. Eisenstein (1927)
Aquesta pellcula muda va ser tamb un encrrec
del govern sovitic, desprs de lxit del cuirassat
Potemkin, amb motiu del des aniversari
de la Revoluci doctubre de 1917. El director rus
havia de reconstruir en el cinema els esdeveniments
ms destacats daquell any, com la massacre
de Sant Petersburg. Finalment, Stalin va censurar
el muntatge.
La confessi, dirigida per Constantin Costa-
Gavras (1961)
Es tracta duna dura recreaci de les purgues
estalinistes fetes a Txecoslovquia en 1950 contra
lesquerra comunista.
Un, dos, tres, dirigida per
Billy Wilder (1963)
La tasca dintroduir la Coca-
Cola a la Uni Sovitica,
portada a terme per un alt
executiu de la companyia,
s el punt darrancada
daquesta comdia.
Doctor Zhivago, dirigida per David Lean (1965)
Adaptaci de la novella homnima de Boris
Pasternak.
El asesinato de Trotski, dirigida per Joseph
Losey (1972)
Desprs dhaver hagut dabandonar la Uni
Sovitica en 1929, desterrat per Stalin, Lev Trotski
acaba exiliat a Mxic. En 1940, un agent de Stalin,
Frank Jackson, s enviat al pas centreameric
amb la missi dacabar amb ell.
Rojos, dirigida per Warren Beatty (1981)
La pellcula conta la histria de John Reed,
un periodista nord-americ comproms
amb la causa comunista. Durant la Revoluci
Russa, en 1917, Reed coneix lescriptora Louise
Bryant. Lamor que sorgeix entre ells els duu
a creuar diversos continents, en un mn agitat
per la Primera Guerra Mundial. El relat que Reed
va fer de la Revoluci Russa de 1917 li va valdre
ser soterrat al Kremlin.
Anastsia, dirigida per Don Bluth i Gary
Goldman (1997)
Pellcula danimaci sobre el mite dAnastsia.
Tota la famlia del tsar mor; solament se salva
Anastsia, la filla menuda, a qui ajuda a escapar
un jove servent, i que perd la memria. Desprs
dalgun temps, Anastsia abandona lorfenat on sha
criat per a esbrinar qui s. Noms t una pista:
un medall amb la inscripci Juntes a Pars.
En el viatge a la capital francesa es troba amb
dos simptics estafadors, que lengalipen perqu
es faa passar per Anastsia, a qui la seua via
busca desesperadament.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 193
194
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
EL TEMPS
FITXA 51
8
NOM: CURS: DATA:
Completa les frases sobre el partit feixista itali amb aquestes paraules:
Desprs de molts italians comenaren a donar suport als Fasci Italiani di Combattimento.
A l els feixistes van organitzar lanomenada marxa sobre Roma.
El rei Vctor Manuel II va oferir la formaci del govern a .
Relaciona els segents esdeveniments referits a levoluci poltica dAlemanya en el perode dentreguerres
amb lany corresponent.
a) Adolf Hitler va crear el Partit Nacionalsocialista (NSDAP).
b) Es va fundar la Repblica de Weimar.
c) Hitler va donar un colp destat (putsch de Munich) que va fracassar.
d) El mariscal Hindenburg va ser triat president de la repblica de Weimar.
e) El president Hindenburg va oferir el crrec de canceller a Hitler.
f) Les tropes alemanyes van envair ustria i la regi txecoslovaca dels Sudets.
g) Els espartaquistes van intentar prendre el poder per la fora.
h) Els comunistes i els nazis van ser les forces ms votades en les eleccions
al Parlament.
i) Es van prohibir els matrimonis i les relacions sexuals entre jueus i aris,
i els jueus van comenar a ser maltractats fsicament.
j) Desprs de la mort de Hindenburg, Hitler es va convertir tamb en cap de la Repblica.
k) Hitler va decidir aplicar la denominada soluci final.
l) Va tenir lloc la Nit dels Vidres Trencats.
Observa el mapa.
3
2
octubre de 1922 - la Primera Guerra Mundial - Benito Mussolini
1
RESOL
1) 1919.
2) 1918.
3) 1923.
4) 1925.
5) 1920.
6) 1935.
7) 1933.
8) 1938.
9) 1939.
10) 1934.
11) 1932.
12) 1942.
Territoris ocupats per Alemanya
Mar de 1936
Mar de 1938
Octubre de 1938
Mar de 1939
Setembre de 1939
Respon:
a) Quan va comenar lexpansi territorial
de lAlemanya nazi?
b) Completa el quadre segent:
Berln
Gdansk
RENNIA
MAR
DEL
NORD
MAR
BLTIC
SUCIA
DINAMARCA
SUSSA
FRANA
POLNIA
A L E M A N Y A
PRSSIA
ORIENTAL
BOHMIA-MORVIA
S
U
D
E
T
S
R
i
u
Vst
u
l
a
Riu
O
d
e
r
R
i
u
Elb
a
R
i
u
R
i
n
Riu
D
a
n
u
b
i
USTRIA
Memel
URSS
ESLOVQUIA
HONGRIA
ITALIA
ESLOVENIA
CROACIA
BOSNIA-
HERZEGOVINA
Mar de 1936
Mar del 1938
Octubre del 1938
Mar del 1939
Setembre del 1939
TERRITORIS OCUPATS PER ALEMANYA
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 194
195
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

CONCEPTES FONAMENTALS
FITXA 52
8
NOM: CURS: DATA:
Indica si sn vertaderes (V) o falses (F) aquestes afirmacions relatives a lascens del feixisme al poder
en els anys vint:
1
Relaciona cada personatge, partit o organisme amb el pas corresponent.
a) Adolf Hitler. 1) La Itlia feixista.
b) Fasci Italiani di Combattimento.
c) La Gestapo.
d) Benito Mussolini.
e) Partit Nacionalsocialista. 2) LAlemanya nazi.
Marca quines de les segents eren caracterstiques comunes del feixisme i del nacionalsocialisme:
Tractar de respondre, des de lexaltaci nacionalista, a la frustraci que va suposar la Primera Guerra
Mundial.
La base era una ideologia antidemocrtica i anticomunista alhora.
Lestat estava dirigit de forma totalitria per un lder totpoders. Solament hi havia un partit,
de manera que no hi havia eleccions lliures.
Desenvolupament del culte a la fora i al militarisme.
Lestat intervenia tamb en leconomia, amb la finalitat daconseguir lautarquia del pas.
Lestat dominava la societat. Qualsevol oposici era durament reprimida i es controlava leducaci
i els mitjans dinformaci.
Desenvolupament duna poltica dexpansi territorial molt agressiva.
Antisemitisme.
Completa el text amb aquestes paraules.
Per a Hitler, els alemanys pertanyien a la , que considerava la raa superior
i que, per aix, havia dimposar-se als pobles inferiors, com els llatins, els eslaus,
els i, sobretot, els .
La barreja de races explicava la decadncia en qu havia caigut Alemanya; per aix calia retornar
la puresa racial a la poblaci i va implantar una cada vegada ms dura. En 1942
va decidir aplicar lanomenada . Tots els jueus i gitanos dAlemanya i dels pasos
conquistats van ser deportats a __________________, on molts van morir.
jueus - raa ria - poltica antisemita - soluci final - gitanos - camps de concentraci
4
3
2
RESOL
F V
Desprs de la Primera Guerra Mundial, Itlia vivia una situaci de forta crisi econmica.
Desprs de la Primera Guerra Mundial, Itlia vivia una situaci de bonana econmica.
Amb la crisi econmica la tensi social va augmentar.
Gran part de la poblaci va comenar a donar suport a partits extremistes.
El Fasci Italiani di Combattimento va obtenir molts escons en les eleccions de 1919 i 1921.
Mussolini va organitzar la Marxa sobre Roma per guanyar el poder.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 195
196
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
EL FEIXISME I EL NAZISME EN LA LITERATURA
FITXA 53
8
NOM: CURS: DATA:
Intenta llegir alguna de les obres indicades i explica el que t relaci amb la unitat.
1
RESOL
Norman MAILER, El castell
del bosc
ltima obra publicada de Mailer en la qual arma
una biografia fantasiosa de la infncia i adolescncia
dAdolf Hitler, narrada pel diable que guia els seus
passos. Triat per Heinrich Himmler per a investigar
qu hi ha de cert darrere de les acusacions segons
les quals lavi dAdolf era jueu, Dieter (el mateix
diable), agent de les SS, escriu una novella
sobre els orgens dAdolf Hitler.
Philip ROTH, Complot contra els Estats Units
La novella parteix dun
plantejament dhistria alternativa,
basat en una circumstncia real,
encara que no molt coneguda
pel gran pblic: la simpatia
de Charles Lindbergh, lheroi
americ de laviaci, per la causa
del nazisme. A partir daquesta
premissa, Roth imagina un passat
alternatiu, en el qual Lindbergh
es presenta com a candidat
republic a les eleccions presidencials nord-
americanes de 1940, ven de manera bvia
i indiscutible els demcrates de Franklin Delano
Roosevelt i posa en prctica una poltica allacionista
i de pactes amb Hitler, que acaba desembocant
en la persecuci dels jueus nord-americans.
Imre KERTSZ, Sense dest
La novella mostra lHolocaust, el genocidi del poble
jueu, a travs dels ulls dun xic jueu de 14 anys,
Gyrgy Kves, que s detingut en una batuda
el 1944 per la policia de Budapest i enviat
als camps dAuschwitz, Buchenwald i Zeitz.
Ira LEVIN, Los nios del Brasil
La histria parteix dun fet real: Joseph Mengele,
conegut com lngel de la Mort, va fugir
a Amrica del Sud en acabar la Segona Guerra
Mundial. En la novella, Mengele planeja produir
94 clons de Hitler. Quan els xiquets naixen, els envia
a famlies adoptives intentant reproduir lestructura
familiar i el creixement de Hitler, i com que el pare
de Hitler va morir quan ell tenia
13 anys, Mengele ordena
a un grup de nazis assassins
matar els pares adoptius.
Un caador de criminals
de guerra, Jacov Liebermann,
sassabenta del pla i intenta
desbaratar-lo.
Encara que sn coneguts
els terribles experiments de Mengele amb bessons
a Auschwitz, amb lobjectiu de crear una raa
superior, s prcticament impossible que sabera
res sobre clonatge en la dcada dels quaranta,
ja que en els anys setanta, quan es va escriure
la novella, el clonatge era ms ficci que cincia.
Thomas KENNEALLY, La lista de Schindler
La novella es basa en la figura real dOskar
Schindler, un negociant sense escrpols
en la Polnia ocupada pels nazis en 1939. Schindler
aprofita la guerra per a enriquir-se: compra
a Cracvia una fbrica metallrgica, sassegura
el suport dels nazis i recluta m dobra barata.
Amb el temps, per, comena a preocupar-se
pel benestar dels jueus i, amb lajuda del seu
comptable, Stern, un presoner jueu, utilitza
la seua fortuna per a comprar 1.098 jueus i,
una vegada alliberats, salvar-los de la mort
en els camps de concentraci.
M. ngels ANGLADA, El viol dAuschwitz
Es tracta de la histria dun viol que va ser creat
enmig de lhorror. Daniel, el protagonista,
aconsegueix sobreviure a Auschwitz grcies
al seu do de crear bellesa, de construir un viol
per als seus botxins.
Gnter GRASS, El timbal
de llauna
En aquesta novella,
des del punt de vista
dun grotesc personatge,
Oskar, es fa un retrat corrosiu
de la petita burgesia alemanya
del III Reich.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 196
197
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

EL FEIXISME I EL NAZISME EN EL CINE


FITXA 54
8
NOM: CURS: DATA:
Intenta veure alguna de les pellcules indicades ms amunt i explica el que t relaci amb la unitat.
1
RESOL
El gran dictador, dirigida per Charles
Chaplin (1940)
s una pardia del genial cmic sobre
les ambicions i el rgim de Hitler
i del seu aliat Mussolini.
Ser o no ser, dirigida
per Ernst Lubitsch
(1942)
Es tracta duna comdia
ambientada en la
Polnia ocupada pels
nazis, on una companyia
dactors es veu immersa
en una complexa intriga poltica. Grcies al seu
coratge, aconsegueixen portar a terme
la seua missi i eixir del pas, burlant els alemanys.
El diari dAna Frank, dirigida per George Stevens
(1959)
Versi cinematogrfica de lobra homnima.
La cada de los dioses, dirigida per Luchino
Visconti (1969)
La pellcula narra el declivi duna famlia alemanya,
els Essenbeck, propietaris duna gran empresa
siderrgica, al comenament dels anys trenta,
moment en qu els nazis obtenen el poder i Hitler
proclama el III Reich.
Els nens del Brasil, dirigida per Franklin
J. Schaffner (1978)
Adaptaci de la novella dIra Levin.
La capsa de msica, dirigida per Costa-Gavras
(1982)
Una jove advocada, Anne Talbot, es veu obligada
a defensar el seu pare, acusat dhaver coms crims
de guerra amb els nazis a Hongria quasi cinquanta
anys abans.
I els violins deixaren de sonar, dirigida
per A. Ramati (1988)
La pellcula narra la histria duna famlia gitana
en temps de la II Guerra Mundial i la seua repressi
en els camps de concentraci.
Te con Mussolini, dirigida
per Franco Zeffirelli (1999)
La histria comena
a Florncia en els anys
en qu el feixisme creix
sense que ning puga
endevinar fins a on.
Duna banda, hi ha Luca
Innocenti, fill natural duna
modista anglesa (morta de
cncer quan ell tenia sis anys) i un acabalat
comerciant de teles que es nega a reconixer-lo
plenament. Duna altra, hi ha un grup de dones
angleses que es fan crrec de linfant. La guerra
ja est en marxa i, encara que Benito Mussolini
va prometre el contrari, el prejudici contra
els estrangers cada vegada sexpressa amb ms
fora. I els anglesos no en sn lexcepci: quan el
Duce declara la guerra a la Gran Bretanya, les
dames angleses sn forades a exiliar-se en un
poble de provncies, mentre el jove Luca passa
a engrossir les files de la resistncia.
La vida s bella, dirigida
per Roberto Benigni (1997)
s una faula sobre la fora
de la imaginaci. En la Itlia
de Mussolini, un jove jueu,
Guido Orefice, senamora
duna professora, Dora,
i aconsegueix casar-se amb
ella. Anys desprs, Guido,
Dora i el seu petit Giosu sn
enviats a un camp de concentraci. All, Guido vol
defensar el seu fill de la brutalitat i crueltat; per aix
li fa creure que es tracta dun joc en el qual el premi
ms important s un tanc.
Sense dest, dirigida per Lajos Koltai (2005)
Adaptaci de la novella del mateix ttol escrita
per Imre Kertsz, en la qual es reflecteix
la vida quotidiana dun xic de 14 anys
en un camp de concentraci nazi durant
la Segona Guerra Mundial.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 197
198
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
EL CONTEXT ESPACIAL
FITXA 55
9
NOM: CURS: DATA:
Indica si sn vertaderes (V) o falses (F) aquestes afirmacions relatives a la poltica expansiva
alemanya en els anys trenta del segle XX.
1
Colloca els pasos que van intervenir en la Segona Guerra Mundial en el lloc que els correspon.
2
Relaciona els noms de les segents batalles amb els llocs on es van produir.
a) LAlamein. 1) URSS.
b) Midway. 2) Frana.
c) Stalingrad. 3) Hawaii.
d) Normandia. 4) Pacfic.
e) Pearl Harbour. 5) Nord dfrica.
Completa aquestes frases amb els llocs del quadre.
En la Conferncia de es va dividir en quatre zones, administrades
cadascuna pels Estats Units, , el Regne Unit i lURSS, respectivament.
La ciutat de tamb va ser dividida en quatre parts.
En la Conferncia de , celebrada al juny de 1945, es va redactar la carta fundacional
de lOrganitzaci de Nacions Unides, en la qual sarrepleguen els quatre objectius de lorganitzaci:
la defensa dels drets humans, el manteniment de la pau, la lliure determinaci dels pobles
i la cooperaci entre els pobles. Les decisions ms importants les pren el Consell de Seguretat,
en el qual cinc pasos ( , , ,
i Frana) tenen dret de veto.
Estats Units - Xina - Alemanya - Frana - Potsdam - URSS - Berln - San Francisco - Regne Unit
4
3
Alemanya - Regne Unit - Frana - Itlia - Jap - Estats Units
RESOL
F V
Alemanya va envair ustria.
Alemanya va envair Dinamarca i Sucia.
Alemanya va envair Noruega i Sucia.
Alemanya va envair Dinamarca i Noruega.
Alemanya va envair Txecoslovquia.
Alemanya va envair Blgica i Holanda.
Alemanya va envair Blgica, per va respectar la neutralitat dHolanda.
Alemanya va envair Polnia.
Alemanya va envair Frana.
Pasos aliats Les potncies de lEix
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 198
199
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

EL TEMPS
FITXA 56
9
NOM: CURS: DATA:
Ordena cronolgicament els esdeveniments segents
1
Indica si sn vertaderes (V) o falses (F) aquestes afirmacions.
2
Relaciona cada esdeveniment amb lany en qu va ocrrer (alguns fets repeteixen anys).
a) Invasi alemanya de Polnia. 1) 1941.
b) Llanament de la bomba atmica sobre el Jap. 2) 1943.
c) Derrota alemanya en la batalla de Stalingrad. 3) 1939.
d) Desembarcament dels aliats a Normandia. 4) 1940.
e) Invasi alemanya de Dinamarca i Noruega. 5) 1944.
f) Atac japons sobre Pearl Harbour. 6) 1945.
g) Ofensiva alemanya sobre Stalingrad i el Caucas. 7) 1942.
h) Batalla de lAlamein.
i) Conferncia de Potsdam.
j) Conferncia de Ialta.
3
RESOL
F V
Lany 1939 Alemanya va envair Polnia i va comenar la Segona Guerra Mundial.
Lany 1939 Rssia va envair Alemanya, fet que va originar la Segona Guerra Mundial.
Desprs de la Guerra Civil espanyola, Espanya va participar en la Segona Guerra Mundial
al costat de Frana i el Regne Unit.
Desprs de la Guerra Civil espanyola, Espanya va participar en la Segona Guerra Mundial
al costat dAlemanya i Itlia.
Espanya es va mantenir neutral en la Segona Guerra Mundial.
En la primera fase de la guerra, s a dir, fins a finals de 1941, Alemanya i els seus aliats
(Itlia i el Jap) van aconseguir espectaculars victries.
El 7 de desembre de 1941, desprs de latac aeri japons a la base nord-americana
de Pearl Harbour, els Estats Units i el Jap van entrar en la guerra.
Des de 1942 les potncies de lEix van aconseguir una srie de victries que van canviar
el signe de la guerra fins a la derrota definitiva dalemanys i japonesos en 1945.
Nmero dordre
El Jap va envair Manxria.
Alemanya va abandonar la Societat de Nacions.
Alemanya va envair ustria.
Hitler va ser triat canceller alemany.
Alemanya va envair Polnia.
Va nixer lEix Roma-Berln.
Itlia va envair Etipia.
El Regne Unit va firmar un pacte dassistncia amb Polnia.
Alemanya va envair Txecoslovquia.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 199
200
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
CONCEPTES FONAMENTALS
FITXA 57
9
NOM: CURS: DATA:
Marca amb una X la resposta correcta.
a) La Segona Guerra Mundial es va iniciar per:
La invasi alemanya de Polnia. Latac japons a Pearl Harbour.
La invasi alemanya de Rssia. La creaci del rgim de Vichy.
b) Lentrada definitiva dels Estats Units en la Segona Guerra Mundial, al costat dels aliats,
es va produir per:
La invasi alemanya de Polnia. Latac japons a Pearl Harbour.
La invasi alemanya de Rssia. La creaci del rgim de Vichy.
c) Desprs de la Segona Guerra Mundial es va produir:
La desintegraci de lURSS. La divisi dAlemanya.
La fi de lOTAN. Lenfortiment de lURSS.
Relaciona les dues columnes
1) Daquesta conferncia va sorgir lacord de dividir Alemanya en quatre
zones controlades pels aliats.
2) En aquesta Conferncia es va redactar la carta fundacional
de lOrganitzaci de Nacions Unides (ONU).
3) Matana sistemtica dels individus dun grup tnic, social, etc.,
per motius racials, poltics, religiosos o econmics, per exemple
el dels jueus durant el nazisme.
4) En aquesta Conferncia es va signar lacord per a constituir
lOrganitzaci de Nacions Unides (ONU).
5) Sistema de relacions internacionals que va comprendre des de 1947
fins a 1991. Aquest sistema es va caracteritzar per lenfrontament
entre dues superpotncies, els Estats Units i la Uni Sovitica, i la divisi
del mn en dos blocs, cadascun dells liderat per una superpotncia,
amb sistemes econmics, poltics i socials oposats.
6) Estratgia militar consistent a concentrar els tancs i els avions
en un punt de la lnia adversria per a desarticular-la per complet
i explotar lxit amb gran velocitat.
Indica si les afirmacions segents sn vertaderes (V) o falses (F).
3
2
1
RESOL
a) Guerra llampec.
b) San Francisco.
c) Guerra freda.
d) Genocidi.
e) Potsdam.
f) Ialta.
F V
La Segona Guerra Mundial ha sigut el conflicte ms greu de tota la histria de la humanitat.
Hi van morir ms de 60 milions de persones.
La guerra va ser especialment cruenta a lest dEuropa.
Lhegemonia poltica mundial va passar a les mans de lURSS i dels Estats Units.
Els pasos vencedors van decidir crear lOrganitzaci de Nacions Unides.
Les relacions entre els Estats Units i lURSS es van tibar, fet que va donar lloc a la guerra freda.
LEuropa de lest va eixir enfortida de la guerra.
La capital alemanya va quedar dividida en quatre zones docupaci.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 200
201
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

LEXPANSI ALEMANYA I ELS ANUNCIS DE GUERRA


FITXA 58
9
NOM: CURS: DATA:
Llig aquest text i fes les activitats. 1
Per qu reivindicava Hitler la regi txecoslovaca dels Sudets?
Esbrina quin nom es donava a lexpansi territorial alemanya
per totes les regions on hi haguera poblaci germanoparlant.
Busca informaci
en una enciclopdia
o en Internet i completa
una fitxa com
la segent.
2
RESOL
Al mar de 1938, Adolf Hitler va ordenar locupaci dustria; ni Frana ni el Regne Unit shi van
oposar, esperant un apaivagament dels desitjos expansius de lAlemanya hitleriana. No obstant
aix, solament uns mesos ms tard Hitler va anunciar la reivindicaci alemanya de la regi
txecoslovaca dels Sudets, amb poblaci majoritria de llengua germnica.
I ara tenim davant nostre lltim problema que cal solucionar i solucionarem. s lltima exigncia territorial
que he de fer a Europa, per s una exigncia que no pense retirar. La histria del problema s la segent:
en 1918, sota el lema El dret dels pobles a lautodeterminaci, Europa central va ser feta trossos
i reconstruda per una srie de suposats estadistes dements []. A aquest procediment deu Txecoslovquia
la seua existncia, nascuda grcies a una mentida, assegurant que existia una naci txecoslovaca []
que va acabar incorporant tres milions i mig dalemanys, cosa que va suposar una violaci del seu dret
dautodeterminaci. []
Estic agrat al senyor Chamberlain per tots els seus esforos. Li he assegurat que no hi ha res que el poble
alemany anhele ms que la pau, per tamb li he dit que no puc anar ms enll dels lmits de la nostra
pacincia. Tamb li he assegurat que quan aquest problema shaja resolt, per a Alemanya shauran acabat
els problemes territorials dEuropa. I li he ben assegurat que en el moment en qu Txecoslovquia solucione
els seus problemes, fet que significa que els txecs arriben a un acord amb les seues altres minories,
i mitjanant pactes pacfics i no lopressi, llavors cessar tot el meu inters per lestat txec. I li ho he proms!
No volem els txecs!
Per de la mateixa manera vull afirmar davant el poble alemany que, pel que fa al problema dels Sudets
alemanys, se mha acabat la pacincia! Li he fet una promesa al senyor Benes que no s ms que la posada
en prctica del que ell mateix va prometre. Ara la decisi est en les seues mans. Pau o guerra! O accepta
aquesta oferta i concedeix la llibertat als alemanys, o anirem nosaltres mateixos a buscar aquesta llibertat.
[]
Tot el poble germnic es va a unir amb mi! Sentir que la meua voluntat s la seua voluntat. De la mateixa
manera que el seu futur i el seu dest sn la fora que em duu a actuar daquesta manera. Ara volem que
la nostra voluntat siga tan forta com en el moment de la nostra lluita, el moment que jo, un simple soldat
desconegut, va conquistar un imperi i mai va dubtar de lxit ni de la victria final. []
Discurs de Hitler sobre el problema dels Sudets (26 de setembre de 1938)
Adolf Hitler
Dades biogrfiques:
Rellevncia histrica:
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 201
202
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
WINSTON CHURCHILL I LA RESISTNCIA A ULTRANA
FITXA 59
9
NOM: CURS: DATA:
Llig el text segent i respon a les qestions. 1
Quines estratgies i armes va utilitzar Hitler per a intentar sotmetre el Regne Unit?
Com va respondre aquest pas, dirigit per Winston Churchill, a la pressi alemanya?
Busca informaci en una enciclopdia o en Internet i completa una fitxa com aquesta. 2
RESOL
La Segona Guerra Mundial es va iniciar l1 de setembre de 1939, quan Alemanya va atacar
Polnia. El Regne Unit i Frana, que havien signat un tractat amb Polnia, van declarar
la guerra a Alemanya.
Hem de recordar que estem en les fases preliminars duna de les grans batalles de la histria, que nosaltres
estem actuant en molts punts de Noruega i Holanda, que estem preparats al Mediterrani, que la batalla aria
s contnua i que han de fer-se molts preparatius ac i en lexterior. En aquestes crisis, espere que puga
perdonar-sem si no mestenc molt en dirigir-me a la Cambra hui. Espere que qualsevol dels meus amics
i collegues, o antics collegues, que estan preocupats per la reconstrucci poltica es faran crrec,
i plenament, de la falta total de cerimonial amb qu ha sigut necessari actuar. Jo diria a la Cambra,
com vaig dir a tots els qui shan incorporat a aquest Govern: No tinc res ms a oferir que sang, esforos,
llgrimes i suor.
Tenim davant nostre una prova vertaderament terrible. Tenim davant nostre molts, molts, llargs mesos
de combat i sofriment. Em preguntareu: Quina s la nostra poltica?, i jo responc: s fer la guerra, per terra,
per mar i per aire, amb tot el nostre poder i amb totes les forces que Du ens puga donar, fer la guerra contra
una monstruosa tirania, mai superada en el tenebrs i lamentable catleg dels crims humans. Aquesta
s la nostra poltica.
Tamb preguntareu: Quin s el nostre objectiu? Puc respondre amb una paraula: Victria; victria coste
el que coste; victria a pesar de tot el terror; victria per ms llarg i dur que puga ser el seu cam; perqu
sense victria no hi ha supervivncia ni salvaci. Tingueu aix per cert, no hi haur supervivncia
per a limperi britnic, no sobreviur res de tot el que limperi britnic ha defensat, no hi haur salvaci
per a lestmul i limpuls de totes les generacions que en totes les poques han fet avanar la humanitat
cap als seus ms alts fins.
Per jo assumisc la meua tasca amb nim i esperana. Estic segur que la nostra causa no podr fracassar
entre els homes. En aquests moments em sent amb dret a demanar lajuda de tots, i dir: Anem, doncs,
avancem junts unint totes les nostres forces.
Discurs de Winston Churchill com a nou primer ministre del Regne Unit (13 de maig de 1940)
Winston Churchill
Dades biogrfiques:
Rellevncia histrica:
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 202
203
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

LA DECLARACI UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS


FITXA 60
9
NOM: CURS: DATA:
Llig aquest text. 1
Anota els principals drets recollits en els articles anteriors extrets de la Declaraci
Universal dels Drets Humans. Agrupals segons el tipus: drets individuals, drets socials,
altres drets.
2
RESOL
La Declaraci Universal dels Drets Humans s la constituci bsica de totes les persones
i fonamenta lexercici de les llibertats i la inviolabilitat daquests drets sense diferncia dedat,
sexe, raa o religi. Va ser aprovada per lAssemblea General de lOrganitzaci de les Nacions
Unides (ONU) en la sessi del 10 de desembre de 1948.
Art. 1. Tots els ssers humans naixen lliures i iguals en dignitat i drets, i dotats com estan de ra
i conscincia, han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
Art. 2. Tota persona t tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaraci, sense cap distinci
de raa, color, sexe, idioma, religi, opini poltica o de qualsevol altra ndole, origen nacional o social,
posici econmica, naixement o qualsevol altra condici.
Art. 3. Tot individu t dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la seua persona.
Art. 4. Ning estar sotms a esclavitud ni a servitud; lesclavitud i el trfic desclaus estan prohibits
en totes les seues formes.
Art. 5. Ning ser sotms a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
Art. 6. Tot sser hum t dret, a tot arreu, al reconeixement de la seua personalitat jurdica.
Art. 7. Tots sn iguals davant la llei i tenen, sense distinci, dret a igual protecci de la llei. Tots tenen
dret a igual protecci contra tota discriminaci que infringisca aquesta Declaraci i contra tota provocaci
a tal discriminaci.
Art. 9. Ning podr ser arbitrriament detingut, pres ni desterrat.
Art. 11. Tota persona acusada dun delicte t dret a la presumpci dinnocncia mentre no es prove
la seua culpabilitat, conforme a la llei i en judici pblic en el qual shagen assegurat totes les garanties
necessries per a la seua defensa.
Art. 12. Ning ser objecte dingerncies arbitrries en la seua vida privada, la seua famlia, el seu domicili
o la seua correspondncia, ni datacs a la seua honra i a la seua reputaci. Tota persona t dret a la protecci
de la llei contra tals ingerncies o atacs.
Art. 18. Tota persona t dret a la llibertat de pensament, de conscincia i de religi; aquest dret inclou
la llibertat de canviar de religi o de creena, aix com la llibertat de manifestar la seua religi o la seua
creena, individualment i collectivament, tant en pblic com en privat, per lensenyament, la prctica,
el culte i lobservana.
Art. 19. Tot individu t dret a la llibertat dopini i dexpressi; aquest dret inclou el de no ser molestat
a causa de les seues opinions. []
Art. 20. Tota persona t dret a la llibertat de reuni i dassociaci pacfiques.
Art. 30. Res en la present Declaraci podr interpretar-se en el sentit de conferir cap dret a lestat,
a un grup o a una persona per a emprendre i desenvolupar activitats o realitzar actes tendents a la supressi
de qualsevol dels drets i llibertats proclamats en aquesta Declaraci.
Declaraci Universal dels Drets Humans (10 de desembre de 1948)
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 203
Intenta llegir alguna de les novelles indicades ms amunt i explica el que t relaci amb la unitat.
1
RESOL
204
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL EN LA LITERATURA
FITXA 61
9
NOM: CURS: DATA:
El diari dAnna Frank
Es tracta de lescruixidora histria duna xiqueta jueva, Ana Frank, nascuda a Alemanya
en 1929, la famlia de la qual es va exiliar a Holanda en comenar les persecucions nazis.
Als 13 anys va comenar a escriure un diari i, poc ms tard, desprs de la invasi dHolanda
pels nazis, la seua famlia va haver docultar-se en un tic per a escapar de la Gestapo,
on es van mantenir amagats entre el juny de 1942 i lagost de 1944, data en qu van ser
descoberts i duts als camps de concentraci. Anna va morir a Bergen-Belsen al mar
de 1945, i anys desprs es va trobar el seu diari en lamagatall holands de la seua famlia.
Yoram KANIUK, Adn resucitado
El protagonista daquesta histria fictcia s Adam Stein, un pallasso de circ
jueu, que va ser salvat de la cambra de gas perqu mantinguera
entretinguts centenars daltres jueus mentre esperaven la mort.
Desprs de la guerra es converteix en el lder dun manicomi poblat
per supervivents de lHolocaust.
Hermann WOUK, Vientos de guerra, tormentas de guerra
s una saga de cinc novelles sobre la Segona Guerra Mundial vista
per un oficial de lexrcit nord-americ destinat a Europa: la seua vida
com a diplomtic i militar, i la dels seus fills, un dells casat
amb una jueva.
Vasilij GROSSMAN, Vida y destino
En aquesta novella, que parteix de la batalla de Stalingrad, durant la Segona Guerra Mundial,
on lexrcit nazi i les tropes sovitiques escriuen una de les pgines ms sagnants
de la histria, es descriu lhorror de lextermini en els camps de concentraci nazis
i tamb el terror de la Rssia estalinista.
Primo LEVI, Si aix s un home
Llibre que inaugura la trilogia que aquest autor va dedicar als camps dextermini. Conta
lexperincia quotidiana prpia de Primo Levi, dascendncia jueva, durant la seua captivitat
en el camp dextermini nazi dAuschwitz, durant la Segona Guerra Mundial. (Els altres dos
llibres de la trilogia sn La treva i Els enfonsats i els salvats.)
Ira LEVIN, Los nios del Brasil
La histria parteix dun fet real: Joseph Mengele, conegut com lngel de la Mort, va fugir
a Amrica del Sud en acabar la Segona Guerra Mundial. En la novella, Mengele planeja
produir 94 clons de Hitler. Un caador de criminals de guerra, Jacov Liebermann, sassabenta
del pla i intenta desbaratar-lo.
Manuel LEGUINECHE, Recordad Pearl Harbour
El llibre presenta una crnica particular de la campanya del Pacfic, des del moment mateix de la incursi
japonesa sobre la base hawaiana fins als bombardejos atmics dHiroshima i Nagasaki, centrant-se
en la figura del principal protagonista de la guerra a Orient: lemperador Hiro-Hito.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 204
205
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
Intenta veure alguna de les pellcules indicades ms amunt i explica el que t relaci amb la unitat.
1
RESOL
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

LA SEGONA GUERRA MUNDIAL EN EL CINE


FITXA 62
9
NOM: CURS: DATA:
Lenfonsament, dirigida per Olivier Hirschbiegel (2004)
Narra el final de la Segona Guerra Mundial des del punt de vista de la secretria
de Hitler. Hitler i el seu cercle de confiana shan atrinxerat en el bnquer del Fhrer
i preparen el seu final.
Casablanca, dirigida per Michael Curtiz (1942)
La guerra serveix de tel de fons a una histria damor truncada per les difcils
circumstncies del moment.
El pont sobre el riu Kwai, dirigida per David Lean (1957)
Durant la Segona Guerra Mundial, un grup de soldats britnics presoners
en un camp de concentraci japons s obligat a construir un pont per a lenemic.
I els violins deixaren de sonar, dirigida per A. Ramati (1988)
La pellcula narra la histria duna famlia gitana en temps de la Segona Guerra Mundial
i la seua repressi en els camps de concentraci.
La lista de Schindler, dirigida per Steven Spielberg (1993)
Versi cinematogrfica de la novella homnima de Thomas Kenneally.
Limperi del sol, dirigida per Steven Spielberg (1987)
James Graham s un xiquet britnic de classe alta la privilegiada vida del qual es veu
truncada amb larribada dels japonesos a Xangai al desembre de 1941. Separat dels seus
pares, s confinat en un camp de concentraci, on haur daprendre a valdres per si mateix.
El dia ms llarg, dirigida per Ken Annakin i Andrew Morton (1962)
Salvar el soldat Ryan, dirigida per Steven Spielberg (1998)
Dues maneres de veure un dels grans fets de la Segona Guerra Mundial,
el desembarcament de Normandia: lpica dels militars nord-americans i la guerra
com a acte heroic, i la personal dels soldats, i duna famlia que veu com alguns
dels seus fills moren al front.
El bon alemany, dirigida per Steven Soderbergh (2006)
Centrada en el Berln de la postguerra, narra la histria damor del corresponsal de guerra
de lexrcit dels Estats Units, Jake Geismar.
El pianista, dirigida per Roman Polanski (2002)
Basada en la vida de Wladyslaw Szpilman, un compositor i pianista polons dorigen jueu,
relata els seus sofriments en la Segona Guerra Mundial. Testimoni de locupaci nazi
de Varsvia en 1939, el seu prestigi el salva de la deportaci, per es veu obligat a viure
en el gueto de la ciutat.
Pearl Harbour, dirigida per Michael Bay (2001)
s una histria damor i amistat ambientada en el moment en qu Pearl Harbour resulta
atacat per una combinaci de forces navals i aries japoneses.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 205
Territori ocupat
per lexrcit de Franco
Territori ocupat
per lexrcit republic
LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
Mar Cantbric
Sant Sebasti
Mar
Medi terrani
Mar Cantbric
O C E
A T L N T I C
F R A N A
P
O
R
T
U
G
A
L
Burgos
Saragossa
Segvia
Terol
vila Madrid
Cceres
Cadis
Ceuta
Melilla
Barcelona
Palma
Valncia
Irun
Burgos
Saragossa
Oviedo
Terol
Madrid
Cceres
Crdova
Sevilla
Cadis
Ceuta
Melilla
Barcelona
Valncia Toledo
Badajoz
Mrcia
Granada
Mar
Medi terrani
O C E
A T L N T I C
F R I C A F R I C A
Burgos
Terol
Madrid
Sevilla
Ceuta
Melilla
Barcelona
Toledo
Jan
Alacant
Cartagena
Salamanca
Lleida
la Corunya
Bilbao
Guadalajara
Vinars
Castell
Mar
Medi terrani
O C E
A T L N T I C
Mar Cantbric
F R I C A
F R A N A
P
O
R
T
U
G
A
L
F R A N A
P
O
R
T
U
G
A
L
Oviedo
Sevilla
Toledo
Granada
Granada
1 2
3
Espanya a lestiu del 1936 1
Espanya al mar del 1937 2
Espanya al juliol del 1938 3
Las Palmas de
Gran Canria
Santa Cruz
de Tenerife
OCE ATLNTIC
OCE ATLNTIC
206
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
EL CONTEXT ESPACIAL
FITXA 63
10
NOM: CURS: DATA:
Lany 1898 va suposar per a Espanya la prdua dels ltims territoris que quedaven
del seu antic imperi. Marca quins van ser aquests territoris.
Mxic. Cuba. Filipines
Puerto Rico. Veneuela. Argentina.
Marca amb una X la resposta correcta.
a) La insurrecci popular ocorreguda a Barcelona el 1909 per lenviament de tropes al Marroc
es coneix com:
La crisi de 1909. La Setmana Trgica. La crisi catalana.
b) Una de les causes de la dictadura de Primo de Rivera va ser:
La Setmana Trgica. La derrota dAnnual. La crisi de 1909.
Indica si sn vertaderes (V) o falses (F) aquestes afirmacions sobre la Segona Repblica.
3
2
1
Fes les activitats segents.
Acoloreix els dos bndols en cadascun dels mapes.
Analitza els mapes segents i explica levoluci de les zones en la Guerra Civil.
4
RESOL
F V
En les eleccions municipals de 1931 els republicans van perdre a les grans capitals.
En la Constituci de 1931 es reconeixia la possibilitat de crear regions autnomes.
Lany 1932 es va concedir lautonomia al Pas Basc.
A Casas Viejas (Cadis) es va produir un alament camperol contra la reforma agrria.
La revoluci doctubre de 1934 va triomfar a Astries.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 206
207
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

EL TEMPS
FITXA 64
10
NOM: CURS: DATA:
Relaciona cada perode amb les dates correctes de la seua duraci.
a) Segona Repblica. 1) 1902-1931.
b) Dictadura de Primo de Rivera. 2) 1936-1939.
c) Guerra Civil. 3) 1923-1930.
d) Regnat dAlfons XIII. 4) 1931-1936.
Atenent als perodes de lactivitat anterior, respon a les qestions segents.
Encercla la resposta adequada.
2
1
Ordena els segents esdeveniments del regnat dAlfons XIII.
3
Colloca aquestes esdeveniments en el perode corresponent de la Segona Repblica.
4
RESOL
a) Quants anys va durar el regnat dAlfons XIII? 9 19 29 39
b) Quants anys va durar la dictadura de Primo de Rivera? 5 6 7 8
c) Quants anys va durar la Segona Repblica? 3 4 5 6
d) Quants anys va durar la Guerra Civil? 1 2 3 4
Nmero dordre
Setmana Trgica.
Derrota dAnnual.
Govern de Berenguer.
Colp de Primo de Rivera.
Vaga general de 1917.
Reforma agrria - Assassinat de Calvo Sotelo - Revoluci doctubre - Autonomia de Catalunya -
Reforma educativa - Alament de Casas Viejas - Proclamaci de la Repblica catalana
Completa les frases relatives a la Guerra Civil amb les paraules i dates del quadre.
5
Les tropes espanyoles del nord dfrica es van revoltar el 17 de juliol de .
La revolta es va traslladar a la Pennsula el .
El 26 dabril de va tenir lloc el bombardeig de Guernica.
Entre labril i l de 1937 les tropes de Franco van conquistar el front nord.
Al gener de les tropes franquistes van prendre Barcelona.
Fins al de 1939 les tropes de Franco no van entrar a Madrid..
Mar - 1936 - 18 de juliol - 1937 - octubre - 1939
Bienni Reformista Bienni Conservador Front Popular
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 207
208
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
CONCEPTES FONAMENTALS
FITXA 65
10
NOM: CURS: DATA:
Completa el text segent amb les paraules del quadre.
La prdua de les ltimes colnies (Cuba, Filipines i Puerto Rico), fet que va ser conegut
com el , va provocar el pessimisme dels intellectuals espanyols. Com a conseqncia,
va sorgir el , el mxim representant del qual va ser ,
que proposava efectuar reformes per a superar lendarreriment del pas.
Assenyala si sn vertaderes (V) o falses (F) les segents afirmacions sobre el regnat dAlfons XIII.
2
Joaqun Costa - Desastre del 98 - Regeneracionisme
1
Marca amb una X la resposta correcta.
a) La Constituci de 1931 era: Monrquica. Republicana.
b) Shi reconeixia el sufragi: Censatari. Universal sense distinci de sexes.
Relaciona cada nom amb la nota biogrfica corresponent.
a) Sanjurjo. 1) Cap de Govern i president de la Repblica.
b) Alcal Zamora. 2) President de la Repblica.
c) Azaa. 3) President de la Generalitat de Catalunya.
d) Gil Robles. 4) Lder de la CEDA (agrupaci de centre dreta).
e) Companys. 5) Militar que va organitzar un colp destat contra la Repblica.
Marca amb una X les afirmacions vertaderes referides a la Guerra Civil.
El colp militar del 18 de juliol de 1936 va rebre el suport duna part de lexrcit i dels partits desquerres.
El colp destat va dividir Espanya en dues zones: la zona dominada pels revoltats, o nacionals,
i la zona dominada pels republicans.
Milers de voluntaris estrangers van acudir tamb a defensar la Repblica: sn les Brigades Internacionals.
En acabar el conflicte, pocs espanyols van marxar a lexili.
Relaciona cada personatge amb la generaci corresponent.
6
5
4
3
RESOL
F V
Va continuar vigent la Constituci de 1876 i es va mantenir el lalternana bipartidista.
Els nous lders del partit conservador i del partit liberal van fomentar el caciquisme.
Els nacionalistes, els republicans, el PSOE i els sindicats van adquirir ms fora.
La de 1917 va ser la principal crisi daquesta poca.
El colp destat de Primo de Rivera no va comptar amb el consentiment del rei.
a) Generaci del 98.
b) Generaci del 14.
c) Generaci del 27.
1) Ortega y Gasset.
2) Federico Garca Lorca.
3) Miguel de Unamuno.
4) Antonio Machado.
5) Rafael Alberti.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 208
209
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

EL REGENERACIONISME
FITXA 66
10
NOM: CURS: DATA:
Llig el text segent i fes les activitats. 1
Digues qu vol dir Silvela quan afirma, respecte a la situaci del pas, que all on un pose el tacte,
no hi troba el pols.
Explica quines circumstncies han dut a aquesta situaci i quines mesures proposa per a regenerar
la vida nacional.
Busca informaci en una enciclopdia o en Internet sobre el regeneracionisme i els seus principals
idelegs i redacta un breu informe.
2
RESOL
El desastre del 98, amb la prdua de les colnies, va suposar un fort colp en la conscincia
nacional i va crear un ambient pessimista en el qual es criticava la realitat de la situaci
espanyola i sen demanava una regeneraci. Aquesta mentalitat va influir fins i tot en alguns
poltics del rgim, com Silvela, que van intentar donar soluci als problemes dEspanya.
Els doctors de la poltica i els facultatius de cap estudiaran, sens dubte, el mal, discorreran sobre els seus
orgens, la seua qualificaci i els seus remeis; per el ms ali a la cincia que preste alguna atenci
a assumptes pblics observar aquest singular estat dEspanya: all on un pose el tacte, no hi troba el pols.
Monrquics, republicans, conservadors, liberals, tots els que tinguen algun inters que aquest cos nacional
visca, per fora han dalarmar-se i preocupar-se amb tal succs. []
La guerra amb els ingrats fills de Cuba no va moure una sola fibra del sentiment popular. Parlaven
amb eloqncia els oradors en les cambres de sacrificar lltima pesseta i vessar la darrera gota
de sang, [] aplaudia la premsa i el pas inert deixava fer.
Es fa la pau, la ra laconsella, els homes de judici ser no la discuteixen; per ella significa el nostre
venciment, lexpulsi de la nostra bandera de les terres que descobrrem i conquistrem. [] Tots esperaven
i temien algun estremiment de la conscincia popular; solament sadverteix un nvol general de silenciosa
tristesa que presta com un fons gris al quadre, per sense alterar vida ni costums ni diversions [].
s que el materialisme ens ha envat, es diu; s que legoisme ens mata, que han passat les idees del deure,
de la glria, de lhonor nacional, que shan esmortet les passions guerreres, que ning pensa ms que
en el seu personal benefici. Profund error; [] el que hi ha s que quan els pobles safebleixen i moren,
safebleixen i moren les seues passions; no s que es transformen i es modifiquen els seus instints
o les seues idees o les seues afeccions i maneres de sentir, s que sacaben per una causa ms greu
encara; per lextinci de la vida.
Cal deixar la mentida i esposar-se amb la veritat; cal abandonar les vanitats i subjectar-se a la realitat,
reconstituint tots els organismes de la vida nacional []. No cal suposar esquadres que no maniobren
ni disparen, no xifrar com a exrcits les meres agregacions de mossos sortejables, ni obstinar-se a conservar
ms del que podem administrar []. Cal alar coste el que coste el concepte moral dels governs centrals,
perqu si aquesta dignificaci no sassoleix, la descomposici del cos nacional s segura.
Lefecte inevitable del menyspreu dun pas respecte del seu poder central s el mateix que en tots els cossos
vius produeix lanmia i la decadncia de la seua fora central; [] si prompte no es canvia definitivament
el rumb, el risc s infinitament major, per la mateixa ra que s ms profund i de remei impossible
si sacudeix tard i el risc s el total trencament dels vincles nacionals i de la condemnaci per nosaltres
mateixos del nostre dest com a poble europeu, i desprs de la prpia condemnaci s clar que no es far
esperar qui en profit propi i en el nostre dany lexecute.
FRANCISCO SILVELA, Sin pulso (El Tiempo, 16 dagost de 1898)
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 209
210
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
EL CATALANISME EN LA RESTAURACI
FITXA 67
10
NOM: CURS: DATA:
Llig els dos textos segents. 1
RESOL
El catalanisme va sorgir com a moviment poltic en el segle XIX. Fins a la Segona Repblica
va estar dirigit per els sectors moderats i burgesos, i pel seu partit, la Lliga Regionalista,
fundada lany 1901 per Camb, entre altres.
Base 2a. En la part dogmtica de la Constituci Regional Catalana es mantindr lo temperament expansiu
de la nostra llegislaci antiga, reformant per a posar-les dacord ab les noves necessitats, les svies
disposicions que cont respecte dels drets i llibertats dels catalans.
Base 3a. La llengua catalana ser lnica que, ab carcter oficial, podr usar-se a Catalunya i en les relacions
daquesta regi ab lo poder central.
Base 4a. Sols los catalans, ja ho sien de naixena, ja per virtut de naturalisaci, podran desempenyar
a Catalunya crrecs pblics, fins tractant-se dels governatius i administratius que depenguin
del poder central. Tamb deuran esser exercits per catalans los crrecs militars que comportin
jurisdicci.
Base 5a. La divisi territorial sobre la qual es desenrotlla la gradaci jerrquica dels poders governatius,
administratius i judicials, tindr per fonament la comarca natural i el municipi.
Base 6a. Catalunya ser lnica soberana de son govern interior. Per tant, dictar lliurement ses lleis
orgniques; cuidar de sa llegislaci civil, penal, mercantil, administrativa i processal; de lestabliment
i percepci dimpostos; de lencunyaci de la moneda, i tindr totes les dems atribucions inherents
a la soberania que no corresponguin al poder central, segons la base 1a.
Base 7a. Lo poder llegislatiu regional radicar en les Corts catalanes, que deuran reunir-se tots los anys []
i es formaran per sufragi de tots los caps de casa agrupats en classes fundades en lo treball manual,
en la capacitat o en les carreres professionals i en la propietat, indstria i comer, mitjanant la corresponent
organisaci gremial en lo que possible sia.
Base 8a. Lo poder judicial sorganisar restablint lantiga Audincia de Catalunya. Son president
i vis-presidents, nombrats per les Corts, constituiran la suprema autoritat judicial de la regi, [].
Base 9a. Exerciran lo poder executiu cinc o set alts funcionaris nombrats per les Corts, los quals estaran
al davant dels diversos rams de ladministraci regional.
Base 12a. Catalunya contribuir a la formaci de lexrcit permanent de mar i terra per mitj de voluntaris
o b duna compensaci en diners []. Lo cos dexrcit que a Catalunya correspongui ser fixo,
i a ell deuran pertnyer los voluntaris ab qu hi contribueixi. [].
Base 13a. La conservaci de lordre pblic i seguretat interiors de Catalunya estaran confiades al Sometent,
i per al servei actiu permanent es crear un cos semblant al de Mossos de lEsquadra o de la Gurdia Civil.
Dependran en absolut, totes aquestes forces, del poder regional.
Base 15a. Lensenyana pblica, en sos diferents rams i graus, deur organisar-se duna maner adequada
a les necessitats i carcter de la civilisaci de Catalunya. [].
Base 16a. La Constituci catalana i los drets dels catalans estaran sota la salvaguarda del poder executiu
catal, i qualsevol ciutad podr deduir demanda davant dels tribunals contra els funcionaris
que la infringeixin.
Bases de Manresa per a la Constituci regional catalana (27 de mar de 1892)
promoguda per la Uni Catalanista
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 210
211
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

[] Catalunya, comprenent que havia arribat el moment, va formular una petici concreta dautonomia []
i aix ve ara perqu ha de venir ara. I nosaltres volem que vingui amb Espanya. I volem que vingui
amb Espanya, no per inters, no perqu ens convingui aquest lla, que els insensats que aix diuen
no sadonen que si passssim balan trobarem que el nostre inters hi s contrari. No. Nosaltres volem
que sigui amb Espanya per llaos dafecte, per tradici dhistria i perqu sentim que Espanya s tamb
nostra. I tant s aix, que jo estic segur que si un dia, per boja insensatesa dels qui ens governen,
es provoqus la separaci absoluta de Catalunya, no passarien anys, potser no passarien mesos sense
que els catalans separats tractrem de fer de nou Espanya amb bases que ens asseguressin per sempre
que no vindrien futurs atemptats a la nostra personalitat collectiva. Encara dir ms; crec que si arribs
aquest moment de procurar la reconstrucci dEspanya, no seria dEspanya sin dIbria. Els portuguesos
i nosaltres ens posarem dacord per anar a la federaci de tots els pobles dIbria. (Aplaudiments.)
[] Farem, senyors, tot el possible perqu vingui lautonomia dins la ms absoluta normalitat, per cal
que spiga tothom que estem decidits a obtenir lautonomia de tota manera. (Ovaci, visques a Camb
i a Catalunya lliure, onegen senyeres catalanes.)
[] Un rei actua per mediaci del seu Govern i dels partits poltics en qu pren suport. Nosaltres coneixem
avui les paraules que han dit la totalitat dels partits que sn el suport del Rgim i de la Monarquia dEspanya
i aquestes paraules han estat desfavorables a les aspiracions de Catalunya. Si aquesta paraula s lltima
paraula, la definitiva, si els homes i els suports de la Monarquia sens colloquen davant detenint
definitivament el pas de lautonomia de Catalunya, nosaltres, i amb nosaltres Catalunya, lluitarem,
fins destruir-los, contra els governs i els partits de la Monarquia.
[] En aquesta situaci us dic: per a nosaltres: Monarquia? Repblica? Catalunya! (Formidable ovaci
i aclamacions.) [] Nosaltres no hipotecarem lautonomia a la Repblica, no ajornarem la petici
dautonomia fins que vingui la Repblica, per no detindrem el nostre pas cap a lautonomia perqu
pugui caure la Monarquia.
Discurs de Francesc Camb al Teatre del Bosc de Barcelona
(arreplegat en La Veu de Catalunya el 17 de desembre de 1918)
Francesc Camb
Dades biogrfiques:
Rellevncia histrica:
Respon.
A Catalunya, el sentiment autonomista s recent o antic? Justifica la resposta.
Per qu creus que es diu que les Bases de Manresa del 27 de mar de 1892 constitueixen una autntica
definici del regionalisme catal? Destaca algunes frases que consideres especialment significatives.
Qu es demana clarament en el segon text? Es tracta duna manifestaci del catalanisme conservador
o del catalanisme radical? Explica per qu.
Quines diferncies observes entre els dos textos? Quin et sembla ms radical?
Busca informaci en una enciclopdia o en Internet i completa una fitxa com la segent. 3
2
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 211
212
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
JUDICI A LA SUBLEVACI DE 1934
FITXA 68
10
NOM: CURS: DATA:
Llig aquest text. 1
Subratlla tots els noms propis que apareixen en el text i determina quin paper van tenir en la Segona
Repblica i, en particular, en la revoluci doctubre de 1934. A continuaci, comenta el text
breument per escrit.
Explica en poques lnies quina era lopini de Salvador de Madariaga i assenyala si hi ests dacord
i per qu.
3
2
RESOL
La tensi entre esquerres i dretes va esclatar a loctubre de 1934, quan Alejandro Lerroux
va fer entrar en el nou govern tres ministres de la CEDA amb lanuncia del president
de la Repblica, Niceto Alcal Zamora.
Els esdeveniments van revestir especial gravetat a Astries i Catalunya. A Catalunya,
el president de la Generalitat, Llus Companys, va proclamar la repblica federal.
Lalament de 1934 s imperdonable. La decisi presidencial de cridar la CEDA al poder era inatacable,
inevitable, i fins i tot deguda des de feia ja temps. Largument que sostenia que Gil Robles intentava
destruir la Constituci per instaurar el feixisme era alhora hipcrita i fals. Hipcrita perqu tothom
sabia que els socialistes de Largo Caballero estaven arrossegant els altres a una rebelli contra
la Constituci de 1931, sense cap consideraci per al que es proposava o no Gil Robles; i, daltra banda,
s evident que el president Companys i la Generalitat sencera van violar tamb la Constituci. Amb quina
fe acceptarem com a heroics defensors de la Repblica de 1931 contra els seus enemics ms o menys
illusoris de la dreta aquells mateixos que, per defensar-la, la destruen? Per largument era, a ms a ms,
fals perqu si Gil Robles haguera tingut la menor intenci de destruir la Constituci del 31 per la violncia,
quina ocasi millor que la que li van proporcionar els seus adversaris alant-se contra la mateixa Constituci
a loctubre de 1934, precisament quan ell, des del poder, podia, com a reacci, haver-se declarat
en dictadura? Lluny dhaver demostrat en els fets inclinaci al feixisme i desafecci al parlamentarisme,
Gil Robles va eixir daquestes crisis convicte i confs parlamentari fins al punt que va deixar de ser,
si mai ho havia sigut, persona grata per als feixistes.
[] De segur que la poltica de Madrid va mancar de subtilesa i fins i tot de sentit com. Mai havia
dhaver perms el senyor Samper que els terratinents catalans i la Lliga posaren el govern de la Repblica
i el Tribunal de Garanties Constitucionals en situaci dhaver darbitrar i intervenir en un plet interior catal.
La Generalitat, per, no havia dhaver violat la Constituci, tan sols perqu el Tribunal de Garanties havia
ems veredicte dacord amb les opinions, i incidentalment amb els interessos, duna oposici estrictament
catalana. s evident que els caps de la Generalitat van pecar contra la llum, ja que Azaa va posar
especial cura a explicar-los aquesta situaci amb la major lucidesa. Daltra banda, com els fets havien
de demostrar, la CEDA no tenia cap intenci contra lEstatut Catal. Lincident ve, doncs, a confirmar
el que ve sostenint-se: que els catalans sn tpicament espanyols i presenten en forma no menys acusada
que els altres espanyols els defectes que ens afligeixen com a ens poltics. Aix, per exemple, la dreta
catalana, mula com tots els partits espanyols del comte Don Julin, es va apressar a buscar suport
fora de Catalunya per vncer lesquerra catalana. I lesquerra catalana, en veure que el sistema funcionava
en contra seu, va trencar el sistema. Els dos trets caracteritzen tota la vida espanyola.
Amb la rebelli de 1934, lesquerra espanyola va perdre fins lombra dautoritat moral per a condemnar
la rebelli de 1936.
SALVADOR DE MADARIAGA, Espaa. Ensayo de Historia Contempornea
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 212
213
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

ESPANYA DESPRS DE LES ELECCIONS DE FEBRER DE 1936


FITXA 69
10
NOM: CURS: DATA:
Llig el text segent i fes les activitats. 1
Busca informaci sobre Jos Calvo Sotelo i Santiago Casares Quiroga i esbrina quina tendncia
poltica representava cadascun.
Assenyala qu tirava en cara Calvo Sotelo al govern i de qu acusava Casares Quiroga a Calvo Sotelo,
segons el text anterior.
Digues si creus que els poltics van tenir influncia en el clima de crispaci i violncia i explica
qu recomanaries, per tant, als poltics actuals.
RESOL
Desprs de les eleccions de febrer de 1936, lenfrontament social va ser cada vegada
ms gran. Pistolers falangistes i grups dextrema esquerra senfrontaven als carrers
i es produen assassinats entre militants de les dues faccions. La tensi al Parlament
feia impossible la collaboraci de lesquerra amb loposici de dretes.
Calvo Sotelo: [...] La responsabilitat del calamits desordre pblic s patrimoni exclusiu daquest govern,
i daquesta responsabilitat haur de donar compte davant Du, davant la histria i davant els homes. [...]
Un estat no pot estructurar-se sobre les bases perfectament inoperants de la Constituci del 31, i en pagueu
les conseqncies. [] Davant daquest estat estril, jo alce el concepte de lestat integrador, que administre
la justcia econmica i que puga dir amb plena autoritat: no ms vagues, [...] no ms llibertat anrquica,
no ms destrucci criminal contra la producci, que la producci nacional est per damunt de totes
les classes, de tots els partits i de tots els interessos. Aquest estat lanomenen molts estat feixista;
doncs si aquest s lestat feixista, jo, que participe de la idea daquest estat, jo, que hi crec, em declare
feixista. [] Quan es parla per ac del perill de militars monarquitzants, jo somric una mica, perqu no crec
que hi haja en lexrcit espanyol, qualssevol que siguen les seues idees poltiques individuals, que
la Constituci respecta, un sol militar disposat a revoltar-se a favor de la monarquia i en contra
de la Repblica. Si nhi haguera un seria un boig, ho dic amb tota claredat, tot i que considere que tamb
seria un boig el militar que al capdavant de la seua destinaci no estiguera disposat a revoltar-se
en favor dEspanya i en contra de lanarquia si aquesta es produra. [...]
Casares Quiroga: [...] No s suficient que algunes persones amigues de sa senyoria vagen fent fullets,
formulant indicacions, fent una propaganda per a aconseguir que lexrcit [...] es revolte; no s suficient
que desprs dhaver-nos fet tastar les dolors de la dictadura dels set anys, sa senyoria pretenga
ara recolzar-se de nou en un exrcit, lesperit del qual ja no s el mateix, per a tornar-nos a fer passar
per les mateixes amargors. [] El senyor Calvo Sotelo ve hui ac amb dos fins: el de buscar la pertorbaci
parlamentria, per a acusar una vegada ms el Parlament de no servir per a res, i el de buscar la pertorbaci
en lexrcit per a tornar a gaudir, recolzant-se potser en alguna figura destacada, de les delcies de qu abans
parlvem (la dictadura). [...]
Calvo Sotelo: [...] Per a mi lexrcit no s, en moments culminants per a la vida de la ptria, un simple bra,
s la columna vertebral. I jo dic que en aquests instants a Espanya es desencadena una fria antimilitarista
que t el punt darrancada i els orgens a Rssia i que tendeix a minar el prestigi i leficcia de lexrcit. [...]
Jo tinc amples esquenes, senyor Casares, sa senyoria s home fcil i prest al gest i a les paraules damenaa.
Mha convertit sa senyoria en subjecte de les responsabilitats que puguen nixer de no s quins fets, i jo
les accepte amb gust i no menyspree cap de les responsabilitats que es puguen derivar dactes que jo duc
a terme; i les responsabilitats alienes, si sn per a b de la meua ptria i per a glria dEspanya, les accepte
tamb.
Sessi del Congrs de 16 de juny de 1936 (Diari de Sessions)
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 213
214
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
ESPANYA (1902-1939) EN LA LITERATURA
FITXA 70
10
NOM: CURS: DATA:
Llig alguna daquestes obres i explica el que t relaci amb la unitat.
1
RESOL
Jos ORTEGA Y GASSET,
La Espaa invertebrada
Es tracta duna lcida interpretaci de la situaci
dEspanya en 1921: el problema del Marroc,
lexrcit, la poltica, lallunyament
dels problemes reals i tot un seguit dassumptes
que abocaven a una transformaci total
de la societat.
Ernest HEMINGWAY,
Per qui toquen les campanes
Novella inspirada en la Guerra Civil espanyola,
especialment en els voluntaris internacionals
que ajudaven la Repblica. Una histria damor
que no pot superar lhorror de la guerra
i el sentit del deure cap a un ideal.
Ramn J. SENDER,
Rquiem por un campesino
espaol
Un capell rural rememora la vida
de Paco Cabarrs, camperol
aragons a qui va batejar i per qui
es prepara per a donar la missa
daniversari de la seua mort.
Reflecteix la divisi i la tensi
de lEspanya prvia a la Guerra Civil.
Paco, sense un ideari poltic definit,
es veu embolicat en poltica per
les seues nsies de justcia social i s perseguit
per les forces reaccionries, que acaben
donant-li mort.
Ignacio AGUST, Mariona Rebull
La novella reflecteix el mn de la burgesia
barcelonina en el seu moment desplendor,
la belle poque entorn de les albors del segle XX,
abans que les convulsions de la Setmana Trgica
i la lluita de classes enterboliren el plcid i discret
encant dels seus balls, posades de llarg, estiuejos,
gales al Liceu, etc. Joaqun Rius, un nou ric
industrial llanat a lopulncia pels telers
del seu pare dorigen menestral vol casar-se
amb Mariona Rebull, que pertany a una famlia
de joiers, per entrar en la bona societat.
Manuel RIVAS, Qu me quieres, amor?
En tres dels relats daquest llibre, La lengua
de las mariposas, Un saxo en la niebla i Carmia,
es va basar el gui de la pellcula La lengua
de las mariposas.
Camilo Jos CELA, San Camilo
Aquesta novella ocorre en els tres dies crucials
de lalament armat que va iniciar la Guerra
Civil espanyola.
Juan BENET, Volvers a Regin
En un espai mtic, Regin, Benet situa una histria
densa que t a veure amb la Guerra Civil, per
que es converteix en un emblema de la violncia,
la desolaci i la runa. Els successos cal
reconstruir-los a travs dels monlegs
dalguns personatges.
Manuel RIVAS, El lpiz del carpintero
Ambientada en la guerra, aquesta novella conta
la vida dun gurdia civil que sobreviu a lombra
dun conegut psiquiatre compostell i actiu
republic en els anys precedents a la contesa.
Un estrany encrrec dun superior convertir
el gurdia en lombra del doctor. Per ser
en realitat per la gelosia que sent per la relaci
entre el doctor i una suposada costurera. Aix,
ser el gurdia qui el duga a la pres i qui, en certa
manera, el defense de la tortura i la condemna
a mort. Per amor a aquella dona, el gurdia no
permet la mort del doctor, encara que podria
matar-lo per lodi que sent per ell.
Javier CERCAS, Soldats de Salamina
La novella se centra en la figura de Rafael Snchez
Mazas, escriptor i ideleg de la Falange,
i lepisodi en qu va escapar del seu afusellament.
La guerra estava acabant, i els nacionals
assetjaven Catalunya. Les tropes republicanes
es van retirar, arrasant ponts i vies de comunicaci.
Snchez Mazas, pres a Barcelona, va aconseguir
escapar dun afusellament collectiu.
Un milici annim el va trobar, per li va
perdonar la vida.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 214
215
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

ESPANYA (1902-1939) EN EL CINE


FITXA 71
10
NOM: CURS: DATA:
Los ltimos de Filipinas, dirigida per Antonio
Romn (1945)
Possiblement la ms famosa pellcula sobre
el Desastre, narra la resistncia heroica dun grup
de militars espanyols enfront de les tropes
insurgents en el setge del Baler.
Las bicicletas son para el verano,
dirigida per Jaime Chvarri (1984)
En aquesta obra es conten les vicissituds duna
famlia de classe mitjana en el Madrid republic;
com es viu la revolta i els llargs anys
de guerra, especialment dins dun edifici.
Dragon Rapide,
dirigida per Jaime Camino (1986)
En aquesta pellcula es narren de forma detallada
els preparatius de la revolta militar, coordinats pel
general Mola.
La vaquilla,
dirigida per Luis Garca Berlanga (1985)
La tranquillitat dels bndols en conflicte es trenca
quan un altaveu de la Zona Nacional anuncia que,
amb motiu de la Mare de Du dAgost, se celebrar
una festa en un poble prxim. Cinc combatents
de la Zona Republicana decideixen raptar la vaca
per a aconseguir menjar.
Soldats de Salamina,
dirigida per David Trueba, 2003.
Una novellista que ha abandonat la seua carrera
descriptora rastreja una histria real ocorreguda
en els ltims dies de la Guerra Civil: lescriptor
i falangista Rafael Snchez Mazas va estar davant
dun escamot dafusellament al costat de cinquanta
presoners ms, per va aconseguir fugir. Pel que
sembla, un soldat dels qui pentinaven la zona
buscant-lo el va trobar, per el va deixar escapar.
Terra i llibertat,
dirigida per Ken Loach (1995)
Conta, moltes vegades basant-se en lHomenatge
a Catalunya dOrwell, les lluites internes dins
del bndol republic, i, en aquest cas, a Catalunya.
David s un jove comunista sense treball que deixa
Liverpool per incorporar-se a la guerra en 1936.
Las largas vacaciones del 36, dirigida per Jaime
Camino (1976)
Durant lestiu de 1936, lalament i la consegent
Guerra Civil sorprenen moltes famlies de la burgesia
barcelonina en plenes vacances. Els bombardejos
de Barcelona i la durada del conflicte faran
escassejar els aliments, cosa que donar lloc
a diverses peripcies per a aconseguir menjar
i a lenfrontament de les famlies.
Ay, Carmela, dirigida per Carlos Saura (1990)
Un grup de cmics entret els soldats republicans
durant la Guerra Civil. Cansats ja de passar
penalitats en el front, Carmela, Paulino i Gustavete
es dirigeixen a Valncia per, per error, arriben
a la zona nacional i sn fets presoners. Lnica
manera de salvar la vida s interpretant
una comdia que xoca de ple contra les idees
dels cmics.
Belle poque, dirigida per Fernando
Trueba (1992)
El protagonista de la pellcula s Fernando, un jove
desertor, que coneix Manolo, el qual li ofereix ajuda.
La pellcula s la crnica dels dies que Fernando
viur en companyia de Manolo i les seues quatre
filles.
La lengua de las mariposas, dirigida per Jos
Luis Cuerda (1999)
Basada en el relat del mateix ttol de Manuel Rivas,
la pellcula conta lespecial relaci que hi ha
entre un vell mestre didees republicanes i un xiquet
en un poblet perdut, en les albors del que seria
la Guerra Civil espanyola. El mestre, amb les seues
bones arts, sesfora per entrar en un mn
en el qual aporta la seua experincia com a mestre;
per aix la seua cara de frustraci en veure que
el seu alumne li llana pedres quan va, cam
de lafusellament, detingut pels falangistes.
Trece rosas, dEmilio Martnez-Lzaro (2007)
La pellcula se centra en els fets que van ocrrer
a lestiu de 1939, quan 13 joves militants
de les Joventuts Socialistes van ser detingudes
i afusellades el 5 dagost.
RESOL
Intenta veure alguna de les pellcules indicades i explica el que t relaci amb la unitat.
1
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 215
216
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
ESPANYA (1902-1939) EN INTERNET
FITXA 72
10
NOM: CURS: DATA:
Entra en les dues primeres adreces indicades i assenyala els problemes ms greus del regnat
dAlfons XIII.
Fes clic en les pgines que ofereixen informaci sobre la Segona Repblica. Elabora un esquema
sobre les diferents etapes daquest perode histric.
Entra en les ltimes adreces esmentades. Tria un tema o problema concret relacionat
amb el desenvolupament de la contesa i fes-ne un breu resum.
3
2
1
RESOL
http://www.historiasiglo20.org/HE/12.htm
http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contextos/7133.htm
En aquestes pgines es dna informaci sobre el regnat
dAlfons XIII i la crisi de la Restauraci.
http://www.historiasiglo20.org/HE/13.htm
http://www.guerracivil1936.galeon.com/republica.htm
http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contextos/7177.htm
Aquestes adreces ofereixen abundant informaci
sobre la proclamaci i el desenvolupament
de la Segona Repblica.
http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contextos/7223.htm
http://www.guerracivil1936.galeon.com/guerracivil.htm
http://www.brigadasinternacionales.org
http://www.historiasiglo20.org/HE/14.htm
Aquestes pgines contenen moltes dades i documents
sobre el desenvolupament de la Guerra Civil i tamb sobre
aspectes concrets de la contesa.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 216
217
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

EL TEMPS
FITXA 73
11
NOM: CURS: DATA:
Indica si sn vertaderes (V) o falses (F) aquestes afirmacions relatives a la guerra freda.
1
Ordena cronolgicament els esdeveniments segents.
2
Ordena cronolgicament aquests presidents nord-americans.
6
Relaciona cadascun daquests esdeveniments amb la data en qu va ocrrer.
a) LURSS va fer esclatar la seua primera bomba atmica. 1) 1957.
b) Els nord-americans arriben a la Lluna. 2) 1949.
c) LURSS va posar en rbita el primer satllit artificial, el Sputnik. 3) 1969.
Completa les frases segents amb els llocs i anys del quadre.
El bloqueig de es va produir per la Uni Sovitica en .
Mao Zedong va guanyar la guerra civil de en .
Lany _______ es va signar la pau de la guerra de Corea i es va dividir la pennsula en dos pasos.
Llig els esdeveniments dels quadres. Identificals i datals.
a) Guerra de Vietnam. b) Construcci del mur de Berln. c) Crisi dels mssils de Cuba.
5
1948 - 1953 - la Xina - Berln - 1949
4
3
RESOL
F V
La fi de la Segona Guerra Mundial va portar una pau estable.
Tan bon punt va acabar la guerra es va fer pals lantagonisme entre els Estats Units i lURSS.
Els perodes de mxim enfrontament van ser els anys que van transcrrer entre 1947 i 1956
i des de 1977 a 1991.
Entre 1956 i 1977 va tenir lloc una etapa de distensi o coexistncia pacfica.
Nmero dordre
Els Estats Units posen en marxa el Pla Marshall.
El president nord-americ Truman dna suport als monrquics grecs per a impedir
que els comunistes prenguen el poder.
Winston Churchill denuncia que ha caigut sobre Europa un tel dacer.
LURSS crea el COMECON (Consell dAjuda Econmica Mtua).
Els EUA intenten impedir
que lURSS installe mssils
nuclears.
Els Estats Units envien soldats
a Vietnam per evitar que Vietnam
del Nord, comunista, conquiste
Vietnam del Sud.
Un mur de ciment i formig
s construt en una nit
per a dividir la ciutat.
Nixon Kennedy Truman Johnson
Nmero dordre
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 217
218
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
CONCEPTES FONAMENTALS
FITXA 74
11
NOM: CURS: DATA:
Completa el segent text amb les paraules del quadre.
Denominem el sistema de relacions internacionals que va comprendre
des de 1947 fins a 1991. Aquest sistema es va caracteritzar per lenfrontament entre dues superpotncies,
els Estats Units i la Unin Sovitica, i la divisi del mn en dos blocs, cadascun liderat
per una superpotncia, amb sistemes econmics, poltics i socials oposats:
el , liderat per la , i el bloc occidental-capitalista,
liderat pels .
La guerra freda va passar per tres etapes principals: un perode de mxima tensi entre 1947 i 1956;
una etapa denominada de o entre 1956 i 1977;
i un rebrot de la guerra freda des de llavors fins a la desintegraci del bloc comunista.
Uneix les dues columnes.
a) Conjunt de mesures econmiques afavorides pels Estats
Units per a la reconstrucci dels pasos europeus.
b) Aliana militar de lURSS i els seus pasos satllit.
c) Rgim implantat en els pasos europeus sota influncia
sovitica, en el qual el partit comunista controlava tot el poder.
d) Aliana militar dels Estats Units i els seus aliats per a formar
un bloc de defensa enfront dels pasos comunistes.
e) El seu objectiu era coordinar leconomia dels pasos europeus
que estaven sota hegemonia sovitica.
Marca amb una X la resposta correcta.
a) Winston Churchill va denunciar en 1946 la formaci dun tel dacer en el continent europeu.
Amb aix feia referncia a:
La creixent influncia xinesa sobre els pasos del centre dEuropa.
La creixent influncia sovitica sobre els pasos del centre dEuropa.
La influncia cada vegada menor de lURSS sobre els pasos del centre dEuropa.
b) Desprs de la guerra, Berln havia quedat dividit en:
Tres zones, administrades cadascuna pels Estats Units, el Regne Unit i lURSS,
respectivament.
Quatre zones, administrades cadascuna pels Estats Units, Frana, el Regne Unit i lURSS,
respectivament.
Cinc zones, administrades cadascuna pels Estats Units, Frana, el Regne Unit, Espanya i lURSS,
respectivament.
c) La construcci del mur de Berln va ser un dels principals smbols de:
La reunificaci alemanya.
La guerra freda.
La coexistncia pacfica.
3
2
Estats Units - distensi - bloc comunista - guerra freda - Uni Sovitica - coexistncia pacfica
1
RESOL
1) OTAN.
2) Pla Marshall.
3) COMECON.
4) Pacte de Varsvia.
5) Democrcia popular.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 218
219
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

JOHN FITZGERALD KENNEDY


FITXA 75
11
NOM: CURS: DATA:
Llig el text i fes les activitats. 1
RESOL
El demcrata John F. Kennedy va ser elegit president dels Estats Units en 1960. El seu nou estil,
les esperances de canvi que va despertar i la seua mort primerenca assassinat
el van convertir en un mite i en una figura controvertida.
Ciutadans. Commemorem hui no una victria de partit, sin un triomf de la llibertat, que simbolitza tant un
final com un principi, representant una renovaci aix com un canvi. Perqu jo he jurat davant vosaltres
i davant Du Totpoders, amb el mateix jurament solemne que van escriure els nostres antecessors
fa ja prop de 175 anys. [] Nosaltres no podem oblidar hui que som els hereus daquella primera Revoluci.
Deixeu que sestenga la veu des daquest lloc, tant per als amics com per als enemics, que la torxa ha sigut
passada a una nova generaci damericans, temperats per la guerra, disciplinats per una freda i amarga pau,
orgullosos de la nostra antiga herncia i no desitjosos de permetre el lent ocs daquells drets humans
als quals aquesta naci ha estat sempre lligada i cap als quals se sent lligada encara en aquests dies. []
Finalment, a aquelles nacions que es converteixen elles mateixes en els nostres adversaris els oferim
no una promesa sin una petici: que totes dues parts comencen novament la recerca de la pau,
abans que les negres forces de la destrucci alliberades per la cincia enfonsen a tota la humanitat
en lautodestrucci premeditada o accidental. No tractarem amb elles amb debilitat. Perqu solament
si les nostres armes sn suficients sense cap dubte podrem estar certs tamb sense cap dubte que mai
seran utilitzades.
Per tampoc poden dos grans i poderosos grups de nacions sentir-se satisfets de la seua carrera actual,
estant les dues parts sobrecarregades pel cost de les armes modernes; estant les dues justament alarmades
per laccentuada expansi de ltom mortal i competint les dues per alterar a favor seu la incerta balana
del terror, que conduiria a lltima guerra de la humanitat. Per tant, comencem de nou, recordant
per les dues parts que la civilitzaci no s un signe de debilitat i que la sinceritat sempre est subjecta
a prova. No arribem mai a un acord basat en el temor, per tampoc sentim mai el temor darribar a un acord.
Examinem les dues parts quins problemes sn els que ens uneixen en compte de crear problemes
que ens dividisquen. Formulem totes dues parts per primera vegada propostes serioses i precises
per a la inspecci i control darmaments, i colloquem el poder absolut de destruir altres nacions
sota labsolut control de totes les nacions. Unim-nos les dues parts per invocar les meravelles de la cincia
en lloc dels seus terrors. Explorem junts les estreles, conquistant junts els deserts, eliminant les malalties,
investigant les profunditats submarines i promovent les arts i el comer. []
En la llarga histria del mn solament a unes quantes generacions sels ha concedit el paper de defensar
la llibertat en lhora de ms perill. No vull defugir aquesta responsabilitat, sin que la rep gustosament [].
I per tant, ciutadans americans, no pregunteu qu pot fer el vostre pas per vosaltres, sin pregunteu-vos
qu podeu fer vosaltres pel vostre pas. Ciutadans del mn: no pregunteu qu s el que Amrica pot fer
per vosaltres, sin qu s el que podem fer per les llibertats de lhome. []
Discurs de presa de possessi del president John F. Kennedy
(20 de gener de 1961)
Digues qu s el que ms tha cridat latenci del discurs de presa de possessi de John F. Kennedy.
Quines frases del text es relacionen amb la coexistncia pacfica?
Busca informaci en una enciclopdia o en Internet sobre la vida i la rellevncia histrica de Kennedy.
2
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 219
220
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
LA GUERRA FREDA EN LA LITERATURA
FITXA 76
11
NOM: CURS: DATA:
Intenta llegir alguna de les obres indicades i explica el que t relaci amb la unitat.
1
RESOL
Graham GREENE, El tercer home
Obra escrita com a gui per a la pellcula del mateix ttol. En el perode de postguerra, un escriptor
nord-americ anomenat Holly Martins arriba a Viena per a descobrir que el seu millor amic, Harry Lime,
ha mort en un estrany accident. El cap de la policia militar britnica li insinua que el seu amic shavia
barrejat en la trama del mercat negre de penicillina, i Harry intentar esbrinar qu samaga realment
darrere de la suposada mort del seu amic. En la novella es plasma la ciutat de Viena destrossada
per la guerra, en la qual els estafadors, contrabandistes i homes sense escrpols sn els qui
realment controlen la ciutat.
Dominique LAPIERRE i Larry COLLINS, El quinto jinete
Nova York, desembre de 1979. Un grup de palestins, finanats pel coronel libi Gaddafi,
ha introdut a Manhattan una bomba nuclear. Gaddafi anuncia que la faran esclatar
llevat que el president dels EUA obligue els israelians a retirar-se dels territoris
palestins ocupats.
Tom CLANCY, La caza del Octubre Rojo
Any 1985. El capit de larmada sovitica Marko Ramius assassina el seu conseller poltic i dirigeix
el submar sota el seu comandament, lOctubre Roig, cap a aiges dels Estats Units, amb la intenci
de desertar. La CIA creu que Ramius est boig i que planeja iniciar la Tercera Guerra Mundial, ats que
larmament del submar s molt potent i que posseeix un sistema de navegaci tan silencis que pot passar
distret, i es dirigeix cap a les costes americanes sense cap pausa. Solament lagent de la CIA
Jack Ryan, que coneix Ramius, pensa que aquest no pretn iniciar una guerra, i que la seua intenci
s entregar-se.
John LE CARR, Lespia que tornava del fred
Comena en plena frontera de les dues Alemanyes i durant la guerra freda. El protagonista, lespia Leamas,
tem ser retornat a Londres desprs de deu anys de servei a Berln de 1951 a 1961, i que el destinen
a una oficina. Leamas s requerit, desprs de la mort a tirs dun company, per a un treball brut,
que no ha de ser relacionat amb el Foreign Office; per a portar-lo a terme, ha de fer-se una pssima
reputaci, causar problemes, ser un home a la deriva, destruir-se aparentment.
Frederick FORSYTH, El quart protocol
s una novella dintriga protagonitzada per un agent del servei secret britnic que ha denfrontar-se
amb un agent del KGB. El final de la guerra freda, el terrorisme com a part del joc de poder i la ra
destat i les lluites de poder dins de la Uni Sovitica donen als anglesos les pistes per a detenir
un atac nuclear en una base nord-americana.
Robert F. KENNEDY, Tretze dies
Lautor, germ del president John F. Kennedy, explica la crisi dels mssils
nuclears que els sovitics van desplegar a Cuba a loctubre de 1962. El ttol
fa referncia a les quasi dues setmanes que va durar el pols entre els Estats Units
i lURSS.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 220
221
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

LA GUERRA FREDA EN EL CINE


FITXA 77
11
NOM: CURS: DATA:
Intenta veure alguna de les pellcules indicades i explica el que t relaci amb la unitat.
1
RESOL
Manos peligrosas, dirigida per Samuel Fuller
(1963)
A part de ser un film dintriga molt entretingut,
cal destacar en aquesta pellcula el seu carcter
de document de la percepci de la guerra freda
entre les classes populars nord-americanes.
Des de Rssia amb amor, dirigida per Terence
Young (1963)
s un dels millors ttols de la srie de James Bond,
basada en les novelles dIan Fleming, que tenen
com a denominador com la utilitzaci
de la guerra freda per a ambientar intricades trames
despionatge.
Dr. Strangelove, dirigida
per Stanley Kubrick (1964)
Comdia satrica sobre la guerra freda
i les mquines, que podien arribar a crear
un incident que duria automticament
a la guerra nuclear i al final de la civilitzaci.
El tercer home, dirigida per Carol
Reed (1949)
Visi de la Viena de la postguerra, on una ciutat
dividida en sectors dominats per les potncies
ocupants viu el lucratiu negoci del mercat negre,
intrigues i assassinats.
Apocalypse now, dirigida per Francis Ford
Coppola (1979)
Nascut el 4 de juliol, dirigida
per Oliver Stone (1989)
La guerra de Vietnam en la seua
visi ms sagnant per als
americans, comparada amb
lherocitat de la Segona Guerra
Mundial, on el b derrota
el mal; a Vietnam, els americans
no saben per qu ni per qui lluiten,
ni entenen els qui sels oposen.
En aquestes dues pellcules
es manifesten els contrastos
entre el que es creia que era la guerra
i el que realment era.
Escollits per a la glria, dirigida per Philip
Kaufman (1983)
Adaptaci del llibre de Tom Wolfe sobre
la conquista de lespai als Estats Units.
La pellcula segueix la pista, en to pic,
dels set primers astronautes nord-americans.
Platoon, dirigida per Oliver Stone (1986)
Un jove soldat nord-americ s enviat
a la frontera entre Vietnam i Cambodja
per a incorporar-se a un escamot que es troba
all destacat. Poc desprs darribar-hi, descobreix
la crueltat que suposa aquesta guerra, i no solament
pels durs enfrontaments amb lenemic, sin
per les relacions entre els mateixos companys.
El quart protocol, dirigida per John
Mackenzie (1987)
Adaptaci de la novella del mateix ttol de Frederik
Forsyth.
El bon pastor, dirigida
per Robert
de Niro (2006)
La pellcula relata
la histria, fins ara mai
contada, de la
creaci de la Central
Intelligence Agency (CIA),
a travs dun dels seus fundadors, Edward Wilson.
Es planteja levoluci daquest personatge des del
seu servei a la ptria fins a la seua lluita contra
la KGB en lpoca de la guerra freda.
Tretze dies, dirigida per Roger Donaldson (2000)
Adaptaci del llibre homnim de Robert Kennedy.
Relata la crisi dels mssils i el temps que va durar.
M.A.S.H., dirigida per Robert Altman (1970)
La histria se centra en els cirurgians de lexrcit
dels Estats Units que treballen en un hospital
quirrgic mbil de lArmada americana en la guerra
de Corea, i que desenvolupen un estrambtic mode
de vida amb la finalitat de superar els horrors
amb qu es troben dia a dia.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 221
222
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
EL CONTEXT ESPACIAL
FITXA 78
12
NOM: CURS: DATA:
Indica si aquestes afirmacions sobre la descolonitzaci sn vertaderes (V) o falses (F).
1
Completa el text amb els llocs del quadre.
A lsia el procs de descolonitzaci va variar molt segons els casos. La independncia
de va ser pacfica i acceptada pel , i va donar lloc a dos pasos,
i , i posteriorment un tercer, .
Altres territoris hagueren de patir guerres dalliberament per a arribar a la independncia: va ser el cas
de la francesa, de la qual van sorgir ,
i ; o de , que es va independitzar de .
A lfrica tamb hi va haver diferncies. Al nord del continent va destacar el cas de ,
que es va enfrontar a en una sagnant guerra dalliberament. A lfrica negra
la independncia dels nous estats va ser generalment pacfica i pactada, encara que el traat
de fronteres, que no va tenir en compte les divisions tribals, va donar lloc a molts problemes posteriors
per les lluites entre tnies.
Relaciona cada territori amb el pas del qual es va independitzar.
3
Indoxina - Algria - Indonsia - lndia - Pasos Baixos - Laos - Regne Unit - Vietnam -
pennsula de lHindustan - Pakistan - Frana - Cambodja - Bangla Desh
2
Filipines - Algria - Indonsia - ndia - Lbia - Macau - Transjordnia - Laos - Tunsia -
Vietnam - Pakistan - el Marroc - Cambodja - Hong Kong - Bangla Desh
RESOL
F V
La descolonitzaci va afectar milions de persones amb una gran varietat cultural, religiosa
i econmica.
Els imperis europeus es van fragmentar en desenes de nous pasos a Europa i Amrica,
i es va crear un mapa del mn molt similar a lactual.
Les primeres colnies que es van independitzar van ser Hong Kong i Macau,
que van obtenir la independncia del Regne Unit i Portugal, respectivament
Les ltimes colnies que es van independitzar van ser Filipines i Transjordnia,
que van obtenir la independncia dels Estats Units i el Regne Unit, respectivament.
Gran part dels estats descolonitzats recentment (juntament amb la majoria dels pasos
llatinoamericans) van passar a formar el que es va denominar el Tercer Mn.
La descolonitzaci est en lorigen dalguns conflictes actuals, com per exemple
el dOrient Mitj.
Regne Unit
Frana
Pasos Baixos
Itlia
Portugal
Estats Units
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 222
223
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

EL TEMPS
FITXA 79
12
NOM: CURS: DATA:
Indica si aquestes afirmacions sobre la descolonitzaci sn vertaderes (V) o falses (F).
1
Relaciona cada pas o territori amb la data en qu va aconseguir la independncia.
a) Lndia. 1) 1946.
b) Algria. 2) 1971.
c) Filipines. 3) 1999.
d) Macau. 4) 1947.
e) Bangla Desh. 5) 1962.
Ordena cronolgicament els esdeveniments segents.
3
2
Relaciona cadascun daquests fets relatius al conflicte araboisraeli amb la data en qu es va esdevenir.
a) Guerra dels Sis Dies. 1) 1973.
b) Naixement de lOrganitzaci per a lAlliberament de Palestina (OAP). 2) 1967.
c) Crisi del canal de Suez. 3) 1948.
d) Primera guerra araboisraeliana. 4) 1947.
e) Guerra del Yom Kippur. 5) 1964.
f) Partici de Palestina per lONU. 6) 1956.
4
RESOL
F V
Quan va acabar la Segona Guerra Mundial subsistien la majoria dels imperis
que havien anat formant-se al llarg del segle XIX.
El comenament de la descolonitzaci sol situar-se en 1946, any en qu Vietnam i Cambodja
van obtenir la independncia dels Estats Units i el Regne Unit, respectivament.
Lndia va aconseguir la independncia en 1977 i va constituir el primer pas decisiu
de la descolonitzaci a sia.
Gran part del territori asitic shavia independitzat ja abans de 1950.
Les ltimes colnies que es van independitzar van ser Hong Kong, que es va independitzar
del Regne Unit en 1997, i Macau, que va ser colnia de Portugal fins al 1999
Nmero dordre
Macau deixa de ser colnia portuguesa.
Algria obt la independncia.
Naixement de Bangla Desh.
Els Pasos Baixos abandonen Indonsia.
Lndia aconsegueix la independncia.
Tunsia obt la independncia de Frana.
Filipines sindependitza dels Estats Units, i Transjordnia, del Regne Unit.
Lbia proclama la seua independncia dItlia.
Divisi de la pennsula dIndoxina en tres estats: Laos, Cambodja i Vietnam.
Celebraci de la Conferncia de Bandung.
El Regne Unit retorna Hong Kong a la Xina.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 223
224
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
CONCEPTES FONAMENTALS
FITXA 80
12
NOM: CURS: DATA:
Relaciona cada concepte amb la seua definici.
a) Moviment duni i de solidaritat entre els pobles africans.
b) Terme encunyat per leconomista francs Alfred Sauvy per a designar
els nous pasos sorgits desprs de la descolonitzaci, juntament
amb els pasos llatinoamericans, per semblana amb el Tercer Estat
de la Revoluci Francesa.
c) Moviment religis i cultural que promovia la solidaritat entre els pasos
de llengua rab i civilitzaci musulmana, soposava al colonialisme
i animava a fomentar tota mena de relacions entre els estats musulmans,
tractant de construir un nou bloc de pasos de projecci mundial.
d) Tctiques de guerrilla urbana contra lexrcit israeli en els territoris
que aquest havia ocupat.
e) Moviment poltic i ideolgic que afirmava el dret dels jueus a tornar
a Palestina, s a dir, reclamava la creaci dun estat jueu.
Indica si les afirmacions segents sn vertaderes (V) o falses (F).
2
1
Colloca cada personatge del quadre en el territori que li correspon.
3
Digues en quins llocs o pasos hi ha actualment conflictes bllics.
4
Completa el text amb les paraules del quadre.
5
RESOL
1) Sionisme.
2) Tercer Mn.
3) Intifada.
4) Panarabisme.
5) Panafricanisme.
F V
La pennsula dIndoxina, Indonsia i el nord i nord-est dfrica van obtenir
la independncia duna manera generalment pacfica.
Els nous estats de lfrica subsahariana van aconseguir la independncia a travs,
generalment, de lenfrontament armat.
A Oceania la descolonitzaci va ser pacfica.
Gandhi - Sukarno - Gaddafi - Arafat - Nehru - Jinnah - Ho Chi Minh - Suharto - Burguiba
dictadures - desastres naturals - dependncia exterior -
creixement demogrfic - catstrofes humanes
Nord i nord-est dfrica Orient Mitj Pennsula de lHindustan Indoxina Indonsia
frica Orient Mitj sia Altres llocs
En la majoria dels pasos descolonitzats es van establir , i la seua economia va mantenir
una forta . Aix, unit al fort , ha provocat un empitjorament
progressiu del nivell de vida dels seus habitants. A ms, la successi de
(sequeres, inundacions, etc.) ha suposat autntiques en algunes regions.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 224
225
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

LA DESCOLONITZACI EN LA LITERATURA
FITXA 81
12
NOM: CURS: DATA:
Intenta llegir alguna de les novelles indicades i explica el que t relaci amb la unitat.
1
RESOL
Graham GREENE, Lameric tranquil
El protagonista daquesta novella es un periodista britnic que se sent vell,
desenganyat i dividit entre lamor i les seues conviccions religioses, i acaba prenent
partit en uns esdeveniments violents durant la guerra dIndoxina.
Leon URIS, xodo
Histria de la tornada dels jueus a Palestina des de mitjan segle XX:
la seua coexistncia i lluita amb els rabs, lhorror de la Segona Guerra Mundial
i la lluita per lexistncia com a naci.
Dominique LAPIERRE i Larry COLLINS, Oh, Jerusaln
Mostra el conflicte araboisraeli des del microcosmos de Jerusalem, centrat
en els casos especials dalgunes famlies implicades directament en lenfrontament,
les quals fa segles que estan unides al dest duna ciutat mai governada por si mateixa
i com, lany 1948, lluiten per la seua supervivncia o per un somni impossible,
que acaba en la divisi de la ciutat.
Dominique LAPIERRE i Larry COLLINS, Esta noche la libertad
Narra els problemes de lndia des de la seua integraci en limperi britnic i, sobretot,
durant la primera meitat del segle xx, la lluita entre independentistes i colonialistes,
la figura de Gandhi, lenfrontament entre hinds i musulmans, el problema dels maharajs
i, finalment, la sagnant partici del subcontinent i lassassinat de Gandhi.
Salman RUSHDIE, Els fills de la mitjanit
La saga duna famlia de Bombai serveix de vehicle per a traar una panormica
de lndia a partir del moment de la seua independncia.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 225
226
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
LA DESCOLONITZACI EN EL CINE
FITXA 82
12
NOM: CURS: DATA:
Intenta veure alguna de les pellcules indicades i explica el que t relaci amb la unitat.
1
RESOL
La batalla dAlger, dirigida per Gillo Pontecorvo (1966)
Impressionant document de la guerra dAlger, rodat ntegrament en els escenaris reals
dels esdeveniments i protagonitzat per Yacef Saadi, que va ser un dels ms importants lders
del moviment revolucionari algeri.
Crnica de los aos de ascuas, dirigida per M. Lakhdar (1975)
Los locos aos del twist, dirigida per M. Zemmousi (1983)
En les dues pellcules aquests dos directors algerians narren la guerra dalliberament al seu pas.
Gandhi, dirigida per Richard Attenborough (1982)
Visi de la vida de Gandhi, centrada en els moments ms importants de la seua lluita
poltica, primer a la Repblica de Sud-frica, on lluita contra lapartheid, i desprs
a lndia, on aconseguir posar fi al domini britnic amb els seus mtodes pacfics.
Lany que vam viure perillosament, dirigida per Peter Weir (1982)
Recreaci dels conflictes esdevinguts a Indonsia en 1965, en lpoca
de Sukarno, que serveix com a marc a una romntica histria damor i aventures.
Els crits del silenci, dirigida per Roland Joff (1984)
Ambientada a Cambodja en 1972, durant la guerra civil, narra lodissea
dun periodista nord-americ que intenta narrar fidelment la contesa.
Indoxina, dirigida per Rgis Wargnier (1992)
Melodrama romntic, ambientat en la Indoxina francesa durant els anys trenta,
que narra els canvis que van dur a la creaci de Vietnam de les runes del colonialisme.
Route 181, fragmentos de un viaje en Palestina-Israel, dirigida
per Eyal Sivan i Michel Khleifi (2003)
Pellcula que ofereix una visi indita dels habitants de Palestina-Israel.
A lestiu de 2002, el cineasta israeli Eyal Sivan i el cineasta palest
Michel Khleifi van recrrer Palestina-Israel de nord a sud, seguint
la frontera imaginria de la Resoluci 181 de lONU de 29 de novembre
de 1947, que preveia la partici de Palestina en dos estats, un de jueu
i un drab.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 226
227
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

EL CONTEXT ESPACIAL
FITXA 83
13
NOM: CURS: DATA:
Indica si aquestes afirmacions sobre el mn desprs de la Segona Guerra Mundial
sn vertaderes (V) o falses (F).
1
Completa el text amb els llocs del quadre.
En 1973 es va produir la guerra del Yom Kippur. i van atacar
, per van ser derrotats grcies al suport de
i els . LOPEP (Organitzaci de Pasos Productors de Petroli), dominada
pels , va decidir quadruplicar el preu del petroli, com a represlia pel suport
occidental a . El cru va passar de costar 2,5 dlars a 10 dlars.
Va ser linici de la crisi del petroli.
Localitza els conflictes de la columna de lesquerra.
a) El maig de 1968. 1) Portugal.
b) La caa de bruixes. 2) Iran.
c) La Revoluci Cultural. 3) Estats Units.
d) El colp destat de Khomeini. 4) Frana.
e) La revoluci dels clavells. 5) Xina.
Completa el mapa segons la llegenda i respon a les qestions.
4
3
Israel - Egipte - pasos europeus - Sria - Estats Units - pasos rabs
2
RESOL
F V
Els Estats Units es van convertir en una gran superpotncia.
Les companyies nord-americanes es van expandir a altres pasos i es van convertir
en empreses multinacionals.
A Europa occidental es van establir dictadures. Espanya, Portugal i Grcia van ser les niques
excepcions.
Els pasos de lEuropa oriental van quedar sota la influncia de lURSS.
En la majoria dels pasos de lEuropa oriental es van establir democrcies populars.
Verd
Ampliaci del 1981
Taronja Ampliaci del 1973
Groc Primers estats
ETAPES DINCORPORACI A LA UE
Roig Ampliaci del 1986
Quins pasos van fundar la Comunitat
Econmica Europea?
Quins shi van incorporar en els anys setanta?
I en la dcada dels huitanta?
Saps si desprs de la guerra freda shi han
adherit altres pasos? Si s aix, digues quins.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 227
228
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
EL TEMPS
FITXA 84
13
NOM: CURS: DATA:
Ordena cronolgicament els esdeveniments segents
1
Ordena cronolgicament els presidents segents.
a) Dels EUA
2
Llig els esdeveniments dels quadres. Identifcals i datals.
a) Primavera de Praga. b) Crisi dels mssils. c) Revoluci Cultural. d) Revoluci dels clavells.
3
b) De lURSS.
RESOL
Nixon Kennedy Eisenhower Johnson Reagan
Nmero dordre
Khruixtxov Brjnev Stalin
Nmero dordre
Els EUA intenten
impedir que lURSS
installe mssils
nuclears a Cuba.
Pretn instaurar
un igualitarisme
rigors i posar fi
a les crtiques
a Mao Zedong.
Dubcek emprn
una srie de reformes,
fins que forces
del Pacte de Varsvia
envaeixen el seu pas
i el deposen.
Colp destat
dun grup
de militars que posa
fi a la dictadura
dAntnio Salazar
a Portugal.
Nmero dordre
Creaci de la Comunitat Europea del Carb i de lAcer.
Inici de la guerra de Vietnam.
Adhesi del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca a la Comunitat Econmica Europea.
El maig de 1968.
Guerra del Yom Kippur.
La Revoluci Cultural.
Dimissi del president Nixon pel cas Watergate.
La revoluci dels clavells.
Colp destat de laiatoll Khomeini.
Khruixtxov va obtenir el poder a lURSS.
Signatura del tractat de Roma i naixement de la Comunitat Econmica Europea.
Naixement de la Repblica Popular de la Xina.
Ronald Reagan arriba al poder.
Invasi dAfganistan per lURSS.
Fi de locupaci de larxiplag japons pels Estats Units.
La primavera de Praga.
Fidel Castro i els guerrillers del M-26 prenen lHavana.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 228
229
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

CONCEPTES FONAMENTALS
FITXA 85
13
NOM: CURS: DATA:
Indica si les afirmacions segents sn vertaderes (V) o falses (F).
1
Indica el significat daquestes sigles.
3
Inclou cada personatge del quadre en el territori que li correspon.
4
Relaciona cada fet amb la seua conseqncia.
1) Arribada de la democrcia a Portugal.
2) Naixement de la Comunitat Econmica Europea.
3) Naixement de la Repblica Popular de la Xina.
4) Dimissi del president nord-americ Nixon.
5) El xa s expulsat del poder i shi estableix
una teocrcia.
6) Caiguda del dictador Fulgencio Batista.
7) Pujada del preu del petroli per lOPEP.
2
RESOL
F V
Desprs de la Segona Guerra Mundial, el mn es va dividir en dos blocs: el bloc occidental
o capitalista, liderat pels Estats Units, i el bloc oriental, comunista, dirigit per lURSS.
De 1950 a 1973 leconomia occidental a penes va crixer.
Entre els anys cinquanta i seixanta en lEuropa oriental es van establir sistemes democrtics.
La crisi de 1973 va canviar el model de creixement.
Des dels anys huitanta els pasos occidentals van fomentar lintervencionisme de lestat
en leconomia i lestat del benestar.
Els pasos comunistes van ser incapaos de reprendre el creixement econmic i van acabar
desapareixent a principis dels noranta.
a) Firma del tractat de Roma.
b) Cas Watergate.
c) Colp destat de laiatoll Khomeini.
d) Revoluci dels clavells.
e) Fi de la guerra civil xinesa.
f) Suport dels EUA i lEuropa occidental a Israel.
g) Presa de lHavana per Fidel Castro.
FMI
BM
OPEP
CECA
CEE
John F. Kennedy - Stalin - Mao Zedong - Antnio Salazar - Martin Luther King - Nikita Khruixtxov -
Alexander Dubcek - Richard Nixon - Fidel Castro - Francisco Franco - Ronald Reagan -
Augusto Pinochet - Leonid Brjnev - Eisenhower - Johnson - Jorge Videla - Joseph McCarthy
EUA Europa occidental
LURSS i les
democrcies populars
Altres pasos
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 229
230
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
LA FASE FINAL DE LA GUERRA FREDA
FITXA 86
13
NOM: CURS: DATA:
Llig el text segent i fes les activitats. 1
RESOL
El republic Ronald Reagan va dirigir durant huit anys el dest dels Estats Units.
En un primer moment, Reagan va endurir la seua posici davant la Uni Sovitica,
per a partir de 1985 va posar en prctica una poltica de dileg amb lURSS.
Nosaltres, els presidents americans, venim a Berln perqu s el nostre deure parlar, en aquest lloc,
de llibertat. [] Hui aquesta reuni tinc ents que sest veient i escoltant en lEst, i a aquells que ens
escolten des dall vull dir-los unes paraules especials: encara que no puc estar amb vosaltres, em dirigisc
a vosaltres per dir-vos, al costat dels vostres compatriotes de loest, amb ferma i inalterable convicci:
Es gibt nur ein Berlin (Noms hi ha un Berln). Darrere meu sala un mur que envolta els sectors lliures
daquesta ciutat, part dun vast sistema de barreres que divideixen tot el continent europeu; aquestes
barreres tallen Alemanya en una ferida de filat espins, formig, patrulles amb gossos i torres de vigilncia
[]. Mentre la porta de Brandenburg estiga tancada, mentre es permeta aquesta ferida que significa el mur,
no solament la qesti alemanya estar oberta, sin la qesti de la llibertat de tota la humanitat.
[] En la dcada dels 50, Khruixtxov va predir: Us enterrarem. Per a Occident hui veiem un mn lliure
que ha arribat a un nivell de vida, de prosperitat i benestar sense precedents en tota la histria humana.
En el mn comunista veiem fracs, retard tecnolgic, nivells sanitaris en declivi, fins i tot necessitats del tipus
ms bsic: massa poc menjar; fins i tot hui, la Uni Sovitica no pot alimentar-se a si mateixa. Conclusi,
la llibertat duu a la prosperitat, la llibertat s la vencedora.
I pot ser que els mateixos sovitics, a la seua limitada manera, sadonen de la importncia de la llibertat.
Sentim molt de Moscou sobre una nova poltica de reformes i obertura [], donem la benvinguda
al canvi perqu creiem que la llibertat i la seguretat van juntes, que lavan de la llibertat humana solament
pot enfortir la causa de la pau mundial, i hi ha un signe que els sovitics poden fer i seria inconfusible,
que avanaria enormement en la causa de la llibertat i la pau. Secretari general Gorbatxov, si busca la pau
[] vinga a aquest mur! Senyor Gorbatxov, briga vost aquesta porta! Gorbatxov, faa caure aquest mur!
[]
En aquestes quatre dcades, els berlinesos heu construt una gran ciutat, ho heu fet a pesar
de les amenaces, dels intents sovitics dimposar la marca oriental, del bloqueig. Hui la ciutat prospera
a pesar dels desafiaments implcits en la mateixa presncia daquest mur. Qu us mant ac? [] Jo diria
que el que us mant a Berln s amor, un amor profund i durador. [] Quan fa un moment he mirat
des del Reichstag, aquesta encarnaci de la unitat germana, he observat unes paraules cruament pintades
amb esprai sobre el mur, potser fetes per un jove berlins: Aquest mur caur. Les creences es fan realitat.
S, a lample dEuropa aquest mur caur. Perqu no se sost davant la fe, no se sost davant la veritat. El mur
no se sost davant la llibertat.
Discurs de Ronald Reagan a la Porta de Brandenburg de Berln (12 de juny de 1987)
Explica qu opinava Ronald Reagan en 1987 sobre lexistncia del Mur de Berln.
Busca informaci en una enciclopdia o en Internet sobre el Mur i completa lesquema.
EL MUR
DE BERLN
Causes que van portar els sovitics a alar-lo:
Procs de construcci:
Factors que en van provocar la caiguda:
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 230
231
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

EL MN DE LA GUERRA FREDA EN LA LITERATURA


FITXA 87
13
NOM: CURS: DATA:
Leon URIS, xodo
Histria del retorn dels jueus
a Palestina des de mitjan segle XX:
la seua coexistncia i lluita amb els rabs,
lhorror de la Segona Guerra Mundial
i la lluita per lexistncia com a naci.
Dominique LAPIERRE i Larry COLLINS,
Oh, Jerusaln
Mostra el conflicte araboisraeli des del microcosmos
de Jerusalem, centrat en els casos especials
de diverses famlies implicades directament
en el conflicte, que fa segles que estan unides
al dest duna ciutat mai governada per si mateixa
i com, en 1948, lluiten per la seua supervivncia
o per un somni impossible, que acaba en la divisi
de la ciutat.
Isabel ALLENDE, El plan infinito
Gregory Reeves s el protagonista
de la novella. Un jove que ha deixir
avant en el difcil mn dels hispans
de Califrnia. Gregory vol dur
a la prctica el peculiar pla infinit
que es va traar en la infncia,
en els mltiples viatges familiars.
No obstant aix, per a aconseguir-ho
ha de recrrer un dur cam ple
dobstacles, la marginaci social,
el racisme, el brutal contrast
entre pobresa i riquesa, la guerra
de Vietnam...
Diane WEI LIANG, El ojo de jade
Narra les aventures duna jove detectiu que treballa
desxifrant crims, i que ha dintroduir-se en la histria
de la Xina per a descobrir un misteris crim que t
a veure amb el passat de la seua famlia.
En la novella hi ha molt de lautora, ja que ella
va nixer en plena Revoluci Cultural de la Xina,
i per a parlar daquella poca va elaborar una
novella dintriga.
John LE CARR, Lespia que va tornar del fred
Comena en plena frontera de les dues Alemanyes
i durant la guerra freda. El seu protagonista, lespia
Leamas, tem ser retornat a Londres desprs
de deu anys de servei a Berln de 1951 a 1961
i que el destinen a una oficina. Leamas s requerit,
desprs de la mort a tirs dun company,
per a un treball brut, que no ha de ser relacionat
amb el Foreign Office; per portar-lo a terme ha de
fer-se una pssima reputaci, causar problemes, ser
un home a la deriva, destruir-se aparentment.
Joyce Carol OATES, Blonde
En aquest llibre lautor intenta
explicar al mateix temps
la vida ntima de lactriu
Marilyn Monroe i el Hollywood
de les estreles,
les repercussions de la Segona
Guerra Mundial
o el macarthisme.
Jack KEROUAC, Els pirats del Dharma
s la bblia metafsica dels hippies. s el punt
de partida duna nova forma de viure, ms prxima
a la natura, que concep la vida com un viatge
impredictible que aliena la cmoda seguretat
burgesa que tan poques respostes atorgava
als joves de la ptria del consum.
Frederick FORSYTH, El quart protocol
Una novella dintriga protagonitzada per un agent
del servei secret britnic que ha denfrontar-se
amb un agent del KGB. El final de la guerra freda,
el terrorisme com a part
del joc de poder i la ra
destat i les lluites de poder
dins la Uni Sovitica
donen als anglesos
les pistes per a detenir
un atac nuclear en una base
nord-americana.
Intenta llegir alguna de les novelles indicades i explica el que t relaci amb la unitat.
1
RESOL
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 231
232
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
EL MN DE LA GUERRA FREDA EN EL CINE
FITXA 88
13
NOM: CURS: DATA:
Mans perilloses, dirigida per Samuel Fuller
(1963)
A part de ser un film dintriga molt entretingut,
cal destacar daquesta pellcula el seu carcter
de document de la percepci de la guerra freda
entre les classes populars nord-americanes.
Balzac i la jove costurera xinesa, dirigida per
Dai Sijie (2002)
La Xina, a principis dels setanta,
continua estant sota el jou
de la Revoluci Cultural. Dos
adolescents, Luo i Ma, fills
dintellectuals considerats
per laparell del partit enemics
del poble, sn enviats
per a la seua reeducaci
a una regi perduda en els
confins del Tibet. Un dia, Luo
i Ma coneixen lanci sastre
i la seua encantadora nta.
Luo senamora perdudament de la jove costurera
i decideix educar-la contant-li histries inspirades,
al principi, en els melodrames xinesos
i en les pellcules nord-coreanes.
Tots els homes del president, dirigida
per Alan J. Pakula (1976)
Basada en el llibre de Bob Woodward i Carl
Bernstein, narra la histria real de dos periodistes
del Washington Post que segueixen la pista
dun petit delicte i, grcies a les confidncies
de Gola Profunda, descobreixen el case Watergate.
Finalment, el president Nixon va ser obligat
a dimitir per abs de poder.
Missing, dirigida per Costa-Gavras (1982)
Un nord-americ de classe mitjana-alta acudeix
a Xile perqu el seu fill ha desaparegut
en els turbulents dies del colp destat del general
Pinochet. Una vegada all, comena la seua cerca
en companyia de la seua nora, i cau en el compte
que el seu pas est implicat en aquest colp.
Davant daquest fet, el seu pensament poltic varia
substancialment.
Crema Mississippi, dirigida per Alan Parker
(1988)
En 1964, en un poble de lAmrica profunda
on el racisme est profundament arrelat en la ment
de la majoria dels blancs, i on el Ku Klux Klan encara
celebra els seus actes i reunions, tres activistes
defensors dels drets humans desapareixen
sense deixar rastre. Dos agents del FBI, de carcters
molt diferents, es faran crrec de la investigaci.
JFK, dirigida per Oliver Stone (1991)
Aquesta pellcula est basada en la investigaci
sobre lassassinat del president dels Estats Units
John F. Kennedy.
Nixon, dirigida per Oliver Stone (1995)
Richard Nixon va ser un dels presidents ms
controvertits dels EUA. Per a uns va representar
tot el pitjor de la democrcia arran del cas
Watergate, per a uns altres va contribuir
a la coexistncia pacfica entre els dos blocs.
Bona nit i bona sort, dirigida per George Clooney
(2005)
La pellcula se situa als Estats Units en els anys
cinquanta, en els comenaments del periodisme
televisiu. Es basa en la histria real de les disputes
entre un conegut presentador de televisi
i el senador McCarthy i la seua croada
contra el comunisme.
Forrest Gump, dirigida per Robert Zemeckis
(1994)
Forrest Gump s un simple
i tendre personatge a qui el seu
demolidor sentit com,
i laplicaci dels ms senzills
valors i conceptes vitals
li permeten viure insospitades
peripcies. Mentrestant,
la narraci de tots els
esdeveniments de qu gaudeix
com bombons duna caixa
ens mostra un recorregut per la
histria recent dels Estats Units.
Intenta veure alguna de les pellcules indicades i explica el que t relaci amb la unitat.
1
RESOL
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 232
233
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

EL MN DE LA GUERRA FREDA EN INTERNET


FITXA 89
13
NOM: CURS: DATA:
http://www.historiasiglo20.org/IIGM/index.htm
En aquesta pgina es pot obtenir abundant informaci sobre
el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial pas a pas
i, a ms, dades addicionals, com tamb una cronologia
completa de cada campanya.
http://es.geocities.com/quierosabertodo/israel/principal.html
http://www.historiasiglo20.org/GLOS/index.htm
Aquestes pgines analitzen el conflicte araboisraeli, el ms llarg
del perode que va comenar desprs de la Segona Guerra
Mundial i amb un orgens complicats.
http://www.historiasiglo20.org/europa/index.htm
http://www.un.org/spanish
http://europa.eu.int/abouteuropa/index_es.htm
En aquestes adreces hi ha abundant informaci i documentaci
sobre el procs de construcci de la Uni Europea
i les seues institucions.
http://www.historiasiglo20.org/GF/index.htm
http://www.historiasiglo20.org/FGF/index.htm
En aquestes adreces sofereixen interessants documents
sobre la plena guerra freda i la coexistncia pacfica.
Entra en la primera adrea indicada i elabora una lnia del temps amb les etapes
i fets ms importants de la Segona Guerra Mundial.
Fes clic en la segona de les adreces indicades. Tria un esdeveniment i fes-ne un resum.
Entra en la quarta adrea indicada i intenta explicar la posici de cada bndol.
Fes clic en les ltimes pgines indicades. Fes una llista dels tractats ms importants
i un mapa en qu indiques el creixement de la Uni i lany dadhesi de cada pas.
4
3
2
1
RESOL
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 233
234
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
CONCEPTES FONAMENTALS
FITXA 90
14
NOM: CURS: DATA:
Completa aquest quadre sobre lorganitzaci del poder poltic en lpoca franquista.
1
Indica si sn vertaderes (V) o falses (F) les segents frases relatives a la dictadura de Franco.
2
Completa el text segent amb les paraules del quadre.
L econmica va significar que Espanya havia d ,
ja que no podia comerciar amb lestranger. Lautarquia va provocar el i
lescassesa de productes de primera necessitat, cosa que va fomentar el negre
i l . Laugment de les dcades de 1950 i 1960 va provocar
la des de les zones a les ciutats
i a l occidental. El canvi econmic i social daquestes dcades es va reflectir
en un augment de l al franquisme. Tamb es va desenvolupar una oposici
, caracteritzada pels seus mtodes violents.
estraperlo - demogrfic - terrorista - autoabastir-se - rurals - mercat -
emigraci - racionament - autarquia - oposici poltica - Europa
3
RESOL
Cap de lestat
Poder executiu Poder legislatiu Poder judicial
A ms, fiscalitzava tots els poders
El govern, nomenat per Franco
sense lmit temporal.
Tribunals, que apliquen les lleis
nascudes de les Corts.
F V
Durant aquest perode hi havia llibertat dexpressi i dassociaci.
Hi havia un nic partit legal.
Franco no va enviar tropes per a donar suport a Alemanya en el front sovitic.
Espanya va ser admesa en lONU grcies al suport dels Estats Units.
Es va mantenir una poltica econmica autrquica fins a 1975.
En 1969 Franco va nomenar Joan de Borb el seu successor com a cap de lestat.
En 1973 ETA va assassinar el que llavors era cap del govern, Carrero Blanco.
La crisi del petroli a penes va afectar Espanya.
En 1953 Espanya va signar un concordat amb la Santa Seu.
Lemigraci dels anys seixanta va ser provocada per la guerra.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 234
235
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

LA LLEI DE SUCCESSI DE 1947


FITXA 91
14
NOM: CURS: DATA:
Llig el text segent i respon a les qestions. 1
RESOL
Desprs de vncer en la Guerra Civil, el general Francisco Franco va instaurar un rgim dictatorial
personalista que va perdurar fins a la seua mort en 1975. El 1969, en virtut de la llei de successi
de 1947, va nomenar successor el prncep Joan Carles de Borb, nt dAlfons XIII.
Ats que les Corts Espanyoles, com a rgan superior de la participaci del poble en les tasques
de lestat, van elaborar la llei fonamental que, declarant la constituci del Regne, crea el seu Consell
i determina les normes que han de regular la successi en la prefectura de lestat, el text de les quals,
sotms al referndum de la Naci, ha sigut acceptat pel 82% del cos electoral, que representa
el 93% dels votants. De conformitat amb la proposta de les Corts, i amb lexpressi autntica
i directa de la voluntat de la Naci, dispose:
Art. 1. Espanya, com a unitat poltica, s un estat catlic, social i representatiu que, dacord
amb la seua tradici, es declara constitut en Regne.
Art. 2. La prefectura de lestat correspon al Caudillo dEspanya i de la Croada, generalsimo dels exrcits,
Francisco Franco Bahamonde.
Art. 3. Vacant la prefectura de lestat assumir els seus poders un Consell de Regncia, constitut
pel president de les Corts, el prelat de ms jerarquia conseller del Regne i el capit general
de lexrcit de terra, mar o aire, o en defecte seu, el tinent general en actiu de ms antiguitat
i per aquest mateix ordre. El president daquest Consell ser el de les Corts, i per a la validesa dels seus
acords es requerir la presncia, almenys, de dos dels seus tres components i sempre del seu president. []
Art. 6. En qualsevol moment el cap de lestat podr proposar a les Corts la persona que estime
que ha de ser cridada en el seu moment a succeir-lo a ttol de rei o de regent, amb les condicions exigides
per aquesta Llei, i podr, aix mateix, sotmetre a laprovaci daquelles la revocaci de la que haguera
proposat, encara que ja haguera estat acceptada per les Corts.
Art. 9. Per a exercir la prefectura de lestat com a rei o regent es requerir ser home i espanyol,
haver complit ledat de trenta anys, professar la religi catlica, posseir les qualitats necessries
per a lacompliment de la seua alta missi i jurar les lleis fonamentals, aix com lleialtat als principis
que informen el Movimiento Nacional.
Art. 10. Sn lleis fonamentals de la Naci: el Fur dels Espanyols, el Fur del Treball, la llei constitutiva
de les Corts, la present llei de successi, la del referndum nacional i qualsevol altra que
en avant es promulgue conferint-li aquest rang. Per a derogar-les o modificar-les ser necessari,
a ms de lacord de les Corts, el referndum de la Naci. []
Llei de successi (26 de juliol de 1947)
A qui corresponia ser cap de lestat segons la llei anterior?
Com es declarava Espanya en larticle 1 daquesta llei? Qu significava aix?
En mans de qui quedava la instauraci de la monarquia segons aquesta llei? Digues en quin article es tracta
el problema de la successi; cital textualment.
Quins requisits havia de complir el successor de Franco? Enumerals i indica en quin article sestableixen.
REQUISITS DEL SUCCESSOR
2. 1. 3. 4. 5.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 235
236
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
LA RENOVACI DEL SOCIALISME
FITXA 92
14
NOM: CURS: DATA:
Llig el text segent i fes lactivitat. 1
RESOL
Durant la dictadura de Franco, el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) va mantenir
la seua organitzaci en lexili. En els ltims anys del franquisme, el PSOE semblava apte
per a aconseguir el suport damplis sectors socials, per per a fer-ho era necessria
una direcci ms juvenil i adaptada a la realitat espanyola. En el Congs de Suresnes,
celebrat a loctubre de 1974, Felipe Gonzlez va obtenir la direcci del partit.
1. El PSOE, laspiraci del qual s la conquista del poder poltic i econmic per la classe treballadora
i la radical transformaci de la societat capitalista en societat socialista, insisteix en la necessitat cada vegada
ms urgent dimplantar a Espanya un rgim democrtic com a mitj per a aconseguir aquells objectius.
2. El PSOE entn que la crisi i descomposici del rgim franquista s fonamentalment conseqncia
de circumstncies econmiques internes accentuades per factors dordre internacional. Les circumstncies
econmiques vnen determinades per la nova etapa que sanuncia per al capitalisme a Espanya i en la qual
el rgim feixista nascut de la Guerra Civil ja no constitueix el millor quadre per a la burgesia. Els factors
dordre internacional sn la repercussi a Espanya de la crisi actual del capitalisme mundial, a la qual
no escapa cap pas deconomia de mercat, i que afecta especialment els pasos subdesenvolupats explotats
per aquest capitalisme. Aquesta crisi s per als socialistes una prova ms de la intensificaci histrica
de les contradiccions inherents al sistema capitalista condemnat ineluctablement a desaparixer, i obri
noves perspectives de lluita concertada al socialisme internacional.
3. El PSOE entn que aquesta crisi i descomposici del rgim franquista es manifesta en una desconfiana
general dins del sistema mateix en el funcionament i la continutat de les seues institucions, en una lluita
pel poder dins de la mateixa dictadura, en la por dels sectors ms compromesos en la repressi
i la corrupci, en un enlairament del rgim de sectors econmics, professionals i religiosos, i en el neguit
i el descontentament de tot el pas davant la incertesa poltica i la deterioraci de la situaci econmica.
Per altra banda, els sectors marginats del poder poltic, com sn la classe treballadora i la immensa majoria
del poble, aix com les organitzacions poltiques i sindicals antifranquistes, estan contribuint decisivament
a la deterioraci i liquidaci del rgim poltic actual [].
4. El PSOE considera que lnica eixida a la situaci present consisteix en ladequada formulaci
duna ruptura democrtica, en el restabliment definitiu dun sistema de llibertats i la construcci
dun sistema de govern que emane de la voluntat sobirana del poble. []
Resolucions del Congrs de Suresnes del PSOE (octubre, 1974)
Elabora un extracte de les principals resolucions poltiques acordades a Suresnes.
Busca informaci en una enciclopdia o en Internet i completa una fitxa com aquesta.
2
Felipe Gonzlez
Dades biogrfiques:
Rellevncia histrica:
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 236
Jos Mara GIRONELLA, Los cipreses creen en
Dios, Un milln de muertos, Ha estallado la paz,
Los hombres lloran solos
Aquestes obres narren la histria de la famlia
Alvear i en concret dIgnacio, la vida del qual
es desenvolupa a Girona. En la primera es narren
els esdeveniments anteriors a la Guerra Civil;
en la segona es descriu amb realisme lpoca
de la guerra en els seus aspectes hum, sociolgic
i militar; en la tercera es narra la tornada a casa
o lexili dels protagonistes desprs dacabar la guerra;
i en la quarta apareixen en el relat el maquis,
la Segona Guerra Mundial, les peripcies
dels exiliats i la histria dels Alvear a Girona,
que lluiten per tornar a una certa normalitat.
Antonio BUERO VALLEJO, Historia
de una escalera
Drama en tres actes que cont la histria
dun edifici de vens durant trenta anys
i la relaci que es crea entre ells. En aquest redut
espai apareixen les illusions i fracassos de cadascun
dels vens, sentremesclen els destins de tres
generacions de persones de classe baixa
que no aconsegueixen eixir de la pobresa. Domina
la tragdia del pas del temps i la frustraci social
en la seua forma ms descarnada.
Antonio MUOZ MOLINA, El jinete polaco
Un traductor simultani que viatja de ciutat
en ciutat conta les peripcies de la seua famlia
a una dona. Aix sabrem del seu besavi Pedro,
que era expsit i va estar a Cuba; del seu avi, gurdia
dassalt que, en 1939, va acabar en un camp
de concentraci; dels seus pares, camperols
de resignada i fosca vida, i de la seua prpia
infantesa i turbulenta adolescncia en un lloc
en plena transformaci. En un perode de temps
comprs entre lassassinat de Prim en 1870
i la Guerra del Golf, aquests i altres personatges
van configurant el curs de la histria daquesta
petita comunitat (poble de Mgina) i dEspanya.
Camilo Jos CELA,
La colmena
Ms de 200 personatges lluiten
per sobreviure en el Madrid
de la primera postguerra,
que s el gran protagonista
de lobra. La conclusi s clara:
cal continuar avant, sempre
avant, encara que siguen moltes
les penalitats.
Rafael SNCHEZ
FERLOSIO, El Jarama
Lobra comena i acaba
amb una descripci del curs
del riu que dna nom
al relat, i enmig es narra
una excursi dominical
que dura setze hores
i on dues generacions es
dediquen a parlar de nimietats.
Un relat que sembla trivial,
fins que a poques pgines
del final irromp la tragdia
i passa a primer pla
la desesperana de la mirada
de lautor.
C. J. SANSOM, Invierno en Madrid
s una novella damor i espionatge, ambientada
en 1940 a Madrid, que tracta de la dificultat
de triar en un mn marcat per la guerra.
Juan MARS, ltimas tardes con Teresa
En la Barcelona dels anys del desenvolupisme
franquista, la histria damor entre Pijoaparte,
un emigrant de barriada, i Teresa, una nena
de casa bona, pretesament progre,
es converteix en una stira de la societat
de lpoca.
237
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

ESPANYA (1939-1975) EN LA LITERATURA


FITXA 93
14
NOM: CURS: DATA:
Llig alguna daquestes obres i explica el que t relaci amb la unitat.
1
RESOL
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 237
238
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
ESPANYA (1939-1975) EN EL CINE
FITXA 94
14
NOM: CURS: DATA:
Canciones para despus de una guerra, dirigida per Basilio Martn Patino (1971)
Documental filmat en 1970 i prohibit per la censura fins a la mort de Franco. Shi alternen els xits
de la msica popular espanyola durant el franquisme amb imatges de lactualitat, fent contrastar
la trivialitat i loptimisme moll de la msica amb les dures imatges que reflecteixen
la vida quotidiana a Espanya en aquells anys.
Operacin ogro, dirigida per Gillo Pontecorvo (1980)
Un home i la seua dona es troben en una casa del Pas Basc i all recorden el seu passat.
En la seua joventut, ell i tres homes ms van integrar un comando la missi del qual era assassinar
lalmirall Carrero Blanco. Per quan es disposaven a complir els seus objectius, la vctima
va ser nomenada president del Govern i van canviar els plans. Ara ell sest morint i s lnic
que continua sent partidari de la lluita armada. Els seus antics companys pensen ara que,
en democrcia, els sistemes de lluita sn uns altres.
Los santos inocentes, dirigida per Mario Camus (1984)
Adaptaci de la novella de Miguel Delibes que narra la historia
duna famlia de camperols que viu subordinada a la classe que posseeix
la terra, domina els recursos i mana sobre ells. La seua vida s renunciar
i obeir, en aquest cas, en un gran mas extremeny. El seu dest
est marcat, i nicament algun fet violent, fora del que s quotidi,
trencar la seua condemna.
Bienvenido, Mr. Marshall, dirigida per Luis Garca Berlanga (1953)
Lalcalde del poble castell de Villar del Ro (Sria), un home bons i un poc dur dorella,
quan rep la notcia del pas per la localitat de les autoritats americanes que faciliten ajuda econmica
al pas, decideix disfressar la poblaci a lestil andals, per a sorprendre els seus visitants i daquesta manera
rebre una major quantitat de diners.
Lescopeta nacional, dirigida per Luis Garca Berlanga (1978)
Un fabricant catal de porters electrnics, Jaume Canivell, viatja a Madrid en companyia de la seua amant
per assistir a una cacera que ell mateix ha organitzat. La seua principal finalitat s relacionar-se amb gent
de lalta societat per millorar el seu negoci. Tot sembla anar b, fins que lamo de la finca demostra plena
autoritat sobre Jaume, que s lautntic organitzador de la reuni.
Atraco a las tres, dirigida per Jos Mara Forqu (1962)
Galindo, un infeli somiador, treballa com a caixer en una sucursal bancria. Un cert dia reuneix un grup
de companys i els exposa la seua idea per a perpetrar un atracament en la mateixa sucursal on treballen
tots ells. En principi, aquests no el creuen, per a poc a poc Galindo va convencent-los
de la viabilitat de latracament.
Intenta veure alguna de les pellcules indicades i explica el que t relaci amb la unitat.
1
RESOL
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 238
239
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

ESPANYA (1939-1975) EN INTERNET


FITXA 95
14
NOM: CURS: DATA:
http://www.historiasiglo20.org/esp1939-1975/index.htm
http://www.ih.csic.es/lineas/jrug/diccionario/gabinetes/index_gabi.htm
Aquestes pgines ofereixen abundant informaci sobre les diferents
etapes per les quals va passar el rgim franquista, incloent-hi
la presncia en els gabinets de militars, falangistes, tecncrates, etc.
Entra en les dues primeres adreces indicades i elabora un cronograma sobre el rgim franquista.
1
RESOL
http://www.historiasiglo20.org/esp1975-2000/index.htm
http://www.vespito.net/historia
http://www.vespito.net/historia/transi/constft.html
http://www.ih.csic.es/lineas/jrug/diccionario/gabinetes/
index_gabi.htm
En aquestes adreces es donen moltes dades sobre la fi
del franquisme i lpoca de la Transici.
http://club.telepolis.com.erbez
http://www.boe.es/g/es/iberlex
Aquestes pgines contenen interessants documents:
des de les lleis fonamentals de lpoca de Franco
a la Constituci de 1978, els estatuts dautonomia
i els tractats de la Uni Europea.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 239
240
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
EL CONTEXT ESPACIAL
FITXA 96
15
NOM: CURS: DATA:
Observa els segents mapes sobre els canvis territorials a Europa a finals del segle XX.
1
Completa el quadre dels nous estats sorgits desprs de la desaparici de lURSS.
RESOL
EUROPA
SIA
REPBLICA
FEDERAL
ALEMANYA
Berln
REPBLICA
DEMOCRTICA
ALEMANYA Bonn
UNIFICACI ALEMANYA
POLNIA
REPBLICA
TXECA
PASOS
BAIXOS
BLGICA
FRANA
Fronteres dAlemanya
en lactualitat
REPBLICA
TXECA
Praga
ESLOVQUIA
Bratislava
POLNIA
ALEMANYA
USTRIA
HONGRIA
DIVISI DE TXECOSLOVQUIA
PASOS SORGITS DE LANTIGA IUGOSLVIA
BULGRIA
Skopje
SRBIA I
MONTENEGRO
MACEDNIA
GRCIA
ALBNIA
ROMANIA
HONGRIA
Belgrad
Sarajevo
BSNIA I
HERCEGOVINA
Zagreb
Ljubljana
ESLOVNIA
TURQUIA
Mar
Mediterrani
CROCIA
ITLIA
Mar
Negre
Podgorica
Mosc
Talln
Riga
Minsk
Tbilisi
Bak Erevn
Achkabap
Astana
Tashkent
Duchamb
Bichkek
Vilna
RUSIA
KAZAJSTN
TURKMENISTN
UZBEKISTN
TAYIKISTN
KIRGUIZISTN
GEORGIA
ARMENIA
AZERBAIYN
BIELORRUSIA
ESTONIA
LETONIA
LITUANIA
PASES SURGIDOS DE LA ANTIGUA UNIN SOVITICA
Kiev
Kishiniov
MOLDAVIA
UCRANIA
Erevan
Moscou
Tallinn
Riga
Minsk
Tbilisi
Bak
As gabat
Astana
Taixkent
Dus anbe
Bis kek
Vlnius
RUSIA
KAZAKHSTAN
TURKMENISTAN
UZBEKISTAN
TADJIKISTAN
KIRGUIZISTAN
GERGIA
ARMNIA
AZERBAIDJAN
BIELORRSSIA
ESTNIA
LETNIA
LITUNIA
PASOS SORGITS DE LANTIGA UNI SOVITICA
Kev
Chis inau
MOLDVIA UCRANA
Pas Capital Pas Capital Pas Capital
Marca quins dels territoris segents no formaven part de lantiga Iugoslvia.
Srbia. Montenegro. Eslovquia. Crocia. Moldvia.
Eslovnia. Macednia. Repblica Txeca. Ucrana. Bsnia.
Senyala quins altres canvis territorials van tenir lloc a finals del segle XX.
Localitza els conflictes de la columna de lesquerra.
a) Kosovo. 1) Rssia.
b) Txetxnia. 2) Israel i Palestina.
c) Gaza i Cisjordnia 3) Antiga Iugoslvia.
2
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 240
241
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

EL TEMPS
FITXA 97
15
NOM: CURS: DATA:
Ordena cronolgicament els esdeveniments segents.
1
Ordena cronolgicament els presidents segents.
a) De lURSS i Rssia.
2
Relaciona cadascun daquests esdeveniments amb la data en qu va ocrrer. Darrere de la data,
anota el nom del president dels Estats Units en aquell moment.
a) Guerra del Golf. 1) 2001.
b) Acord de pau entre Israel i lOAP. 2) 2003.
c) Atemptats terroristes de l11 de setembre. 3) 1991.
d) Guerra dIraq. 4) 1993.
Completa el quadre sobre les etapes dincorporaci a la Uni Europea.
3
RESOL
Nmero dordre
Divisi de lantiga Txecoslovquia en dos estats.
Mikhal Gorbatxov arriba a la presidncia de la Uni Sovitica.
Caiguda del mur de Berln.
Es proclama la dissoluci de lURSS.
Successi duna srie de revolucions populars en la majoria dels pasos
dEuropa oriental.
Acaba el desmembrament de lantiga Iugoslvia en cinc repbliques: Macednia,
Eslovnia, Crocia, Srbia i Montenegro, i Bsnia-Herzegovina.
Reunificaci alemanya.
Gorbatxov Putin Boris Ieltsin
Nmero dordre
George H. W. Bush George Bush Bill Clinton
Nmero dordre
b) Dels EUA.
Data Etapes Pasos membres
Europa dels Sis Frana, Itlia, Alemanya Federal, Pasos Baixos, Blgica i Luxemburg.
Europa dels Nou Els anteriors ms Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit.
Europa dels Deu Els anteriors ms Grcia.
Europa dels Dotze Els anteriors ms Espanya i Portugal.
Incorporaci de la RDA
Europa dels Quinze Els anteriors ms Finlndia, Sucia i ustria.
Europa dels Vint-i-cinc Els anteriors ms Estnia, Letnia, Litunia, Repblica Txeca, Polnia,
Eslovquia, Hongria, Eslovnia, Malta i Xipre.
Europa dels Vint-i-set Els anteriors ms Romania i Bulgria.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 241
242
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
CONCEPTES FONAMENTALS
FITXA 98
15
NOM: CURS: DATA:
Completa el text amb les paraules del quadre.
En la dcada dels huitanta del segle XX, els pasos de lEuropa de lEst vivien una profunda crisi:
en el terreny econmic, a causa de la caiguda de la producci i del descens continu del nivell
de vida; en el terreny poltic, per la falta de llibertats i la dependncia respecte de lURSS. La poltica
de , s a dir, la i la , va precipitar
els esdeveniments: van augmentar les crtiques als dirigents comunistes en el poder i es van consolidar
els moviments doposici als rgims establits. A es van produir una srie
de revolucions en cadena que van afectar, primer i ,
i mesos ms tard, la Repblica Democrtica Alemanya, Txecoslovquia, Bulgria i Romania.
La manifestaci ms espectacular daquest procs va ser la . El comenament
dels anys noranta ve marcat per dos fets fonamentals: la dAlemanya
(el 3 doctubre de 1990) i la de lURSS (al desembre de ).
Tots aquests esdeveniments han establit un nou joc de forces al continent europeu,
on la , desprs del , signat l1 de novembre
de , es consolida com a gran potncia econmica i poltica i, tamb
en el mn, on els apareixen com lnica .
Relaciona cada definici amb el seu concepte.
a) Entitats privades creades amb finalitats no lucratives.
b) Interdependncia cada vegada ms estreta de les economies de tots
els pasos.
c) Es diu de la societat actual, en la qual els avanos
en la informtica i les comunicacions ens permeten conixer
rpidament el que passa en altres llocs del mn.
d) Formacions poltiques que tenen com a objectiu principal defensar
el medi ambient.
e) Moviment religis que aplica el contingut de lAlcor
per a regular la vida poltica, econmica i social.
Indica si sn vertaderes (V) o falses (F) aquestes afirmacions relatives a la globalitzaci.
3
2
Hongria - 1991 - perestroika - Estats Units - Uni Europea - 1993 - reunificaci - Polnia - 1989 -
Gorbatxov - caiguda del mur de Berln - glasnost - dissoluci - tractat de Maastricht - superpotncia
1
RESOL
1) Societat
de la informaci.
2) Partits verds.
3) Organitzacions
no governamentals
(ONG).
4) Fonamentalisme
islmic.
5) Globalitzaci.
F V
La globalitzaci econmica es manifesta en un increment del comer internacional
i dels fluxos financers i en la deslocalitzaci de la producci.
Els principals centres de leconomia mundial sn els Estats Units, la Uni Europea i el Jap.
Les economies dels denominats dracs asitics i, sobretot, les de la Xina i lndia,
creixen molt per davall de les dels pasos ms desenvolupats.
Els estats ms pobres shan vist beneficiats pel procs de globalitzaci.
La preocupaci per les desigualtats entre els pasos ha donat lloc a moviments
antiglobalitzaci.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 242
243
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

EL MN ACTUAL EN LA LITERATURA
FITXA 99
15
NOM: CURS: DATA:
Dominique LAPIERRE i Larry COLLINS,
Crema Nova York?
Nova York, setembre de 2004. A sis setmanes
de la seua reelecci, George W. Bush senfronta
al ms escruixidor xantatge terrorista. Un grup
dextremistes, dirigits per Bin Laden,
ha aconseguit introduir a Manhattan una bomba
nuclear. Els terroristes han anunciat que la faran
explotar llevat que el president dels EUA obligue
els israelians a retirar-se dels territoris palestins.
Juntament amb la seua consellera Condoleeza Rice
i lalcalde de Nova York, Michael Bloomberg,
el president haur de buscar la manera devitar
la catstrofe nuclear i resoldre la crisi.
Amy TAN, El club de la bona estrella
Aquesta novella conta les histries de quatre xiques
nord-americanes nascudes a Los Angeles
i dascendncia xinesa i de les seues respectives
mares, forades a lemigraci a causa de la guerra.
Arturo PREZ-REVERTE,
Territorio comanche
Els protagonistes sn dos
periodistes corresponsals
de guerra en el conflicte iugoslau.
Lobra ocorre en una vesprada
en qu els dos esperen la voladura
dun pont i recorden altres
moments de la guerra.
Tom WOLFE, La foguera
de les vanitats
Descriu el mn dels yuppies nord-americans dels
anys huitanta, on el que impera s lafany
denriquiment coste el que coste i el poder
omnmode dels mitjans de comunicaci. Un agent
de borsa dxit veu com canvia la seua vida quan
atropella un home de raa negra, incident que el far
enfrontar-se als grans centres de poder de la societat
moderna.
Yasmina KHADRA, El atentado
Tel Aviv, hora punta. Una dona acciona
els explosius que oculta sota la roba en un restaurant
ple de gom a gom de persones. Les nombroses
vctimes comencen a arribar per onades a lhospital.
El doctor Amn Jaafari, un israeli dorigen palest,
es passa el dia intentant salvar linsalvable. Fins
que de colp i volta el caos i la confusi deixen pas
a la sorpresa i lamargor: entre els morts es troba
el cadver destrossat de la seua dona. I, cosa que
s pitjor encara, tot apunta que ella s la terrorista
sucida.
Henning MANKELL, La lleona blanca
Una vesprada de primavera de 1992, la jove agent
immobiliria Louise Akerblom s brutalment
assassinada en una solitria i apartada granja
dEscnia (Sucia). Un cas difcil per a la policia,
ja que a primera vista no hi ha un mbil clar, i tot
sembla indicar que la xica nicament va veure
alguna cosa que no havia de veure. Mentrestant,
a Sud-frica un grup de racistes no est disposat
a deixar arrere lapartheid.
Orhan PAMUK, Nieve
En ple hivern, un poeta i periodista
retorna a la seua ciutat natal, la
remota ciutat de Kars, a la frontera de
Turquia, desprs de llargs anys dexili
poltic a Europa occidental. La ciutat
que troba s un lloc conflictiu: hi ha
una onada de sucidis de xiques a les
quals sels ha prohibit dur els caps
coberts a lescola, els islamistes estan
a punt de guanyar les eleccions locals, i el cap dels
serveis dintelligncia s duna eficincia brutal.
John UPDIKE, El terrorista
Frederick FORSYTH, El afgano
Sn dues novelles que tracten un tema similar:
el dels secrets del terrorisme global dltima
generaci el mxim exponent de
la qual s Al-Qaeda. La primera
narra els motius que poden dur
alg a convertir-se en una bomba
humana, i la segona es tracta
dun thriller protagonitzat per
un agent britnic que sinfiltrar
en lorganitzaci per desbaratar
un terrible atemptat.
Intenta llegir alguna de les obres esmentades i explica el que t relaci amb la unitat.
1
RESOL
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 243
244
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
EL MN ACTUAL EN EL CINE
FITXA 100
15
NOM: CURS: DATA:
World Trade Center, dirigida per Oliver Stone
(2007)
El film narra el rescat de dos agents de la policia
atrapats en les Torres Bessones desprs dels atacs
a Nova York.
Blade Runner, dirigida per Ridley Scott (1982)
Thriller futurista que reflexiona sobre la degradaci
del planeta i el futur de la civilitzaci occidental.
En honor a la veritat,
dirigida per Edward
Zwick (1996)
Amb la finalitat de condecorar
una dona herona de guerra,
un oficial de lexrcit investiga
qu va passar durant una acci
militar en la Guerra del Golf.
Va ser la primera pellcula
que es va fer a Hollywood
sobre aquest conflicte.
Estat de setge, dirigida per Edward Zwick
(1998)
Desprs del segrest dun lder religis musulm
per lexrcit nord-americ, la ciutat de Nova York
es converteix en lobjectiu duna escalada
datemptats terroristes.
Tres reis, dirigida per David O. Russell (1999)
Al mar de 1991, quatre soldats nord-americans
maten el temps en el desert iraqui mentre esperen
el final de la guerra. Quan descobreixen un mapa
que indica la ubicaci duna reserva dor kuwaiti
robat pels iraquians, els quatre homes decideixen
iniciar la seua prpia guerra per arribar fins
a lor. Per pel cam aniran descobrint les veritables
condicions de vida del poble iraqui, cosa que
canviar tots els seus punts de vista i posar
a prova la seua humanitat.
Orient s Orient, dirigida per Damien ODonnell
(1999)
Divertida comdia contra la intolerncia ambientada
a Gran Bretanya a principis dels anys setanta.
Un pare dorigen pakistans molt tradicionalista
es troba que els seus fills es resisteixen
que els seus matrimonis siguen concertats i volen
viure una vida conforme als costums del pas
en qu han nascut.
La meua gran boda grega, dirigida per Joel
Zwick (2002)
La protagonista daquesta comdia s Toula,
una jove que treballa en el restaurant grec dels seus
pares. Ells somien que es case amb un xic grec,
per ella senamora dIan, un jove nord-americ.
El senyor de la guerra, dirigida per Andrew
Niccol (2005)
La pellcula es basa en una conseqncia poc
coneguda del final de la guerra freda, lenorme
quantitat darmes que de colp i volta va quedar
disponible en els antics estats sovitics per a vendre
als pasos en desenvolupament (sobretot dfrica)
i les immenses sumes de diners amassades
pels traficants darmes que les van vendre.
Diamant de sang, dirigida per Edward
Zwick (2006)
Ambientada a Sierra Leone, s una histria
sobre el mn del trfic illegal de diamants.
Goodbye, Lenin, dirigida per Wolfgang Becker
(2003)
Octubre de 1989 no era el millor
moment per a entrar en coma
si vivies a lAlemanya Oriental,
i aix s precisament el que
li ocorre a la mare dAlex, una
dona orgullosa de les seues idees
socialistes que entra en coma dies
abans de la caiguda del mur
de Berln. Alex es veu embolicat
en una complicada situaci quan
sa mare desperta de sobte huit
mesos desprs, en una Alemanya
reunificada i capitalista.
La intrpret, Sydney Pollack (2005)
Una intrpret nascuda a frica que treballa
en lONU sent una conversa en una llengua africana
poc coneguda en la qual queda clara la intenci
dassassinar un cap destat del continent negre.
Intenta veure alguna de les pellcules indicades i explica el que t relaci amb la unitat.
1
RESOL
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 244
245
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
Completa les frases segents amb les dates i les paraules del quadre.
En va obtenir la victria la UCD.
El PSOE va guanyar per primera volta unes eleccions en . Aquest mateix any Espanya
es va integrar en la .
En Espanya va signar el tractat dadhesi a la CEE, lactual , que va entrar
en vigor l1 de gener de .
El PSOE va governar Espanya fins al , any en qu va guanyar les eleccions el PP.
El PP va governar Espanya fins al , any en qu va guanyar les eleccions el PSOE.
Des de laprovaci de la Constituci de 1978 han governat a Espanya cinc presidents del govern. Relaciona
cadascun amb els anys del seu mandat .
a) Leopoldo Calvo Sotelo. 1) 2004-
b) Adolfo Surez. 2) 1981-1982.
c) Jos Mara Aznar. 3) 1979-1981.
d) Felipe Gonzlez. 4) 1996-2004.
e) Jos Luis Rodrguez Zapatero. 5) 1982-1996.
4
1985 - 1996 - UE - 1982 - 1977 - OTAN - 2004 - 1986
3
Nmero dordre
UCD va guanyar les eleccions a les Corts constituents.
Adolfo Surez va promulgar la Llei per a la Reforma Poltica.
Leopoldo Calvo Sotelo va ser nomenat cap del Govern.
Es va aprovar lactual Constituci.
Joan Carles I va ser nomenat rei dEspanya.
Es van legalitzar tots els partits poltics i sindicats.
Va tenir lloc el colp destat del 23-F.
Arias Navarro s rellevat de la presidncia del Govern.
El PSOE guanya les eleccions.
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

EL TEMPS
FITXA 101
16
NOM: CURS: DATA:
RESOL
Marca amb una X la resposta correcta.
a) La mort de Franco es va produir en lany :
1965. 1975. 1980. 1985.
b) En quin any es van celebrar les primeres eleccions democrtiques, amb tots els partits legalitzats,
per primera vegada des de la Segona Repblica?
1976. 1977. 1978. 1979.
c) El procs de formaci de las comunitats autnomes va tenir lloc entre els anys :
1978 i 1980. 1978 i 1981. 1978 i 1982. 1978 i 1983.
Ordena els segents esdeveniments relatius a la transici.
2
1
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 245
246
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
CONCEPTES FONAMENTALS
FITXA 1
16
NOM: CURS: DATA:
Completa e
1
RESOL
FITXA 102
Completa el text segent amb les dates i paraules del quadre.
La mort de el va significar el final
de la a Espanya i el comenament dun procs de canvi poltic
cap a la que es coneix com la . Va ser un perode
de en el qual es va aprovar lactual , es van concedir
els primers i es va iniciar el procs dadhesi dEspanya
a lactual .
Lestabliment de la democrcia a Espanya va suposar importants que, al costat
dels econmics, ens han convertit en un pas plenament i, en conseqncia,
en un pas receptor d .
Marca amb una X la resposta correcta.
a) El sistema poltic vigent actualment a Espanya s una:
Monarquia autoritria. Dictadura.
Monarquia parlamentria. Repblica.
b) Lactual estat de les autonomies espanyol est format per:
15 ciutats autnomes. 2 ciutats autnomes i 17 comunitats autnomes.
16 comunitats autnomes. 17 comunitats autnomes.
Ordena les paraules segents per a compondre amb elles larticle 1 de la Constituci de 1978.
Completa aquest quadre sobre lorganitzaci del poder poltic a Espanya segons la Constituci.
4
es jurdic justcia dret igualtat ordenament poltic en un social i de que com a superiors
la de la seua propugna la la i constitueix el pluralisme Espanya democrtic valors llibertat estat.
3
2
estatuts dautonomia - immigrants - Franco - transici - democrcia - desenvolupat -
Constituci - 1975 - dictadura - set anys - Uni Europea - canvis socials
1
Cap de lestat
Poder executiu Poder legislatiu Poder judicial
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 246
247
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

EL PRIMER DISCURS DE JOAN CARLES I


FITXA 103
16
NOM: CURS: DATA:
Llig el text segent i respon. 1
RESOL
El 22 de novembre de 1975, a la mort de Franco, Joan Carles de Borb va ser proclamat
rei dEspanya davant les Corts, amb el nom de Joan Carles I.
En aquesta hora carregada democi i esperana, assumisc la Corona del Regne amb ple sentit
de la meua responsabilitat davant el poble espanyol i de lhonrosa obligaci que per a mi implica
el compliment de les lleis i el respecte duna tradici centenria que ara coincideixen en el tron. []
Hui comena una nova etapa de la histria dEspanya. Aquesta etapa, que hem de recrrer junts,
sinicia en la pau, el treball i la prosperitat, fruit de lesfor com i de la decidida voluntat collectiva.
La monarquia ser fidel guardi daquesta herncia i procurar en tot moment mantenir la ms estreta
relaci amb el poble. La instituci que personifique integra tots els espanyols, i hui, en aquesta hora
tan transcendental, us convoque perqu a tots ens incumbeix per igual el deure de servir Espanya.
Que tots entenguen amb generositat i altura de mires que el nostre futur es basar en un efectiu consens
de concrdia nacional.
El rei s el primer espanyol obligat a complir amb el seu deure i amb aquests propsits. En aquest moment
decisiu de la meua vida afirme solemnement que tot el meu temps i totes les accions de la meua voluntat
estaran dirigits a complir amb el meu deure. Demane a Du la seua ajuda per a encertar sempre
en les difcils decisions que, sens dubte, el dest alar davant nostre. Amb la seua grcia i lexemple
de tants predecessors que van unificar, pacificar i engrandir tots els pobles dEspanya, desitge ser capa
dactuar com a moderador, com a guardi del sistema constitucional i com a promotor de la justcia. Que
ning tema que la seua causa siga oblidada; que ning espere un avantatge o un privilegi. Junts podrem
fer-ho tot si a tots donem la seua justa oportunitat. Observar i far observar les lleis, tenint per nord la
justcia i sabent que el servei del poble s la finalitat que justifica tota la meua funci.
Sc plenament conscient que un gran poble com el nostre, en ple perode de desenvolupament cultural,
de canvi generacional i de creixement material, demana perfeccionaments profunds. Escoltar, canalitzar
i estimular aquestes demandes s per a mi un deure que accepte amb decisi. []
Un ordre just, igual per a tots, permet reconixer dins de la unitat del regne i de lestat les peculiaritats
regionals com a expressi de la diversitat dels pobles que constitueixen la sagrada realitat dEspanya.
El rei vol ser-ho de tots alhora i de cadascun en la seua cultura, en la seua histria i en la seua tradici. []
La Corona entn, tamb, com a deure fonamental el reconeixement dels drets socials i econmics, la finalitat
dels quals s assegurar a tots els espanyols les condicions de carcter material que els permeten lefectiu
exercici de totes les seues llibertats. Per tant, hui volem proclamar que no volem ni un espanyol
sense treball, ni un treball que no permeta a qui lexerceix mantenir amb dignitat la seua vida personal
i familiar, amb accs als bns de la cultura i de leconomia per a ell i per als seus fills [].
Missatge de proclamaci del rei Joan Carles I (22 de novembre de 1975)
Per qu va ser Joan Carles elegit rei dEspanya? Justifica la resposta tenint en compte la tradici
histrica i les lleis fonamentals.
Quins desitjos expressa clarament el rei en aquest missatge? Comentals breument per escrit
en el quadern.
Quines idees va remarcar el rei que feien suposar el pas cap a un rgim democrtic? Subratlla
les frases que et semblen significatives.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 247
248
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
EL DESIG DAUTODETERMINACI BASC
FITXA 1
16
NOM: CURS: DATA:
RESOL
FITXA 104
Llig aquest text i fes les activitats. 1
El desig dautonomia del poble basc es remunta al primer ter del segle XIX, desprs del Conveni
de Vergara (1839) i la prdua dels privilegis histrics. En els ltims anys els nacionalistes bascos
defensen el seu dret a lautodeterminaci i reivindiquen un territori ms ampli
que el reconegut com a Pas Basc en lactual estat autonmic.
El Parlament basc proclama:
1. Que el poble basc t dret a lautodeterminaci. Aquest dret resideix en la potestat dels seus ciutadans
de decidir lliurement i democrticament el seu estatus poltic, econmic, social i cultural, b dotant-se
dun marc propi b compartint, en tot o en part, la seua sobirania amb altres pobles.
2. Que lexercici del dret dautodeterminaci t com a finalitat la construcci nacional dEuskadi. En aquest
sentit, la construcci nacional s un procs dinmic, gradual i democrtic, integrat pel conjunt de decisions,
incloses si escau les de carcter plebiscitari, que el poble basc vaja adoptant al llarg de la seua histria
atenent als condicionaments interns o externs de la conjuntura histrica, les seues possibilitats reals
i dinters dels bascos.
3. Que lEstatut dAutonomia, resultat dun pacte confirmat lliurement per la ciutadania basca, constitueix
un punt de trobada de la seua voluntat majoritria i el marc jurdic de qu la societat basca es dota
en un determinat moment histric per a accedir a lautogovern i regular la convivncia pacfica, i representa,
en conseqncia, lexpressi legtima de la prpia voluntat del poble basc. En aquest sentit,
lestratgia estatutria i laprofundiment en lautogovern a travs del ple i lleial desenvolupament
de tots i cadascun dels continguts de lEstatut representen per als ciutadans bascos el marc vlid
per a la resoluci progressiva dels problemes de la societat basca, aix com per a avanar en la construcci
nacional dEuskadi.
4. Que, sent el poble basc el titular del dret a la lliure determinaci, sn les seues institucions representatives,
segons lorganitzaci poltica existent, i en particular el Parlament basc, com a dipositari de la seua sobirania,
les niques legitimades per a impulsar el seu exercici. En aquest sentit, la legitimitat de totes les idees
poltiques, expressades democrticament, t en el marc parlamentari la via de defensa i, si escau,
dincorporaci a lordenament jurdic de qualsevol reivindicaci.
Per tant, aquest Parlament est legitimat per a promoure i definir les iniciatives que tingueren
per objecte fer possible la consecuci de les aspiracions dels ciutadans bascos, plantejant, si escau,
les reformes de tot tipus que considere oportunes, de conformitat amb els procediments establits
a aquest efecte.
Document dAutodeterminaci del Parlament basc (15 de febrer de 1990)
Busca en un diccionari el significat de la paraula autodeterminaci i anotal.
Explica breument per escrit en qu basen aquest dret alguns grups bascos,
segons es desprn del text.
Assenyala qu opines sobre la reivindicaci de lautodeterminaci del Pas Basc
en lactual estat de les autonomies.
Busca en la premsa o en Internet les notcies aparegudes en lltim any sobre aquesta qesti.
Tria la notcia que ms et cride latenci i escriu-ne un comentari.
2
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 248
249
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
REFOR
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

EL XX ANIVERSARI DE LAPROVACI DE LA CONSTITUCI


FITXA 105
16
NOM: CURS: DATA:
Llig el text segent i respon. 1
RESOL
Durant tot el segle XIX, el fet ms caracterstic de les constitucions espanyoles s que van ser obra
dun sol partit i van marginar els altres. No obstant aix, la Constituci espanyola de 1978
va ser fruit del consens de les diverses forces poltiques. Cada partit poltic, sense trencar
el substancial acord amb els altres, va ser capa dintroduir aquells aspectes que considerava
ms decisius del seu propi ideari.
Fa alguns dies sha complit el XX aniversari de laprovaci de la Constituci, nascuda de la voluntat del poble
espanyol a travs dun ampli consens aconseguit pels seus representants amb esperit de conciliaci i altura
de mires.
El temps transcorregut prova sobrerament la validesa daquesta Constituci de la concrdia.
En les seues disposicions es consoliden en la prctica els principis de lestat de dret, seixampla
el marc amplssim de llibertats de qu gaudeixen els ciutadans i safirma una articulaci autonmica
de lestat que reconeix i protegeix la pluralitat i diversitat de la nostra societat.
Fem el major esfor per a entendre de manera generosa que Espanya, la nostra ptria comuna, s de tots
i per a tots i que, encara que puga ser percebuda de diferent forma per uns i altres espanyols, tots depenem
i som responsables del seu futur i hi estem compromesos. La nostra Constituci, que ens empara a tots,
s un instrument de llibertat, seguretat i convivncia per al futur.
El considerable desenvolupament econmic i social dEspanya en aquests vint anys, que ha sigut fruit
dun treball collectiu, no hauria sigut possible sense un marc constitucional que articula unes institucions
democrtiques slides. Hem desforar-nos, cadasc en la seua respectiva rea de responsabilitat,
per a vetlar pel seu bon funcionament. En aquest sentit, de nou vull ressaltar, en particular, la importncia
duna administraci de Justcia que responga amb independncia, rigor i eficcia a la confiana, el respecte
i el suport que ha de rebre de tota la societat. []
Espanya ha complit amb xit els objectius econmics mpliament compartits que ens havem fixat
i que han fet possible la nostra participaci en lestabliment de la moneda nica europea, leuro.
s la primera vegada en molts anys que Espanya s partcip i protagonista, des del seu origen, en un procs
de transcendental importncia per al nostre continent, resultat del treball conjunt de tota la societat
espanyola. []
Pau, llibertat, concrdia tenen en aquestes dates un significat especial. El cessament anunciat de
les activitats terroristes, llargament exigit pel conjunt de la societat i tenament perseguit pels responsables
dels governs i partits democrtics, renova i enforteix aquest anhel profund que sentim i estimulem. La llarga
experincia de dolor que hem compartit ens porta hui a sentir-nos especialment prxims als qui han patit
la radical injustcia duna violncia que ha de renunciar definitivament a pretendre ocupar cap espai
en la nostra societat. Aquest espai ha destar reservat per als valors que defineixen a una societat
democrtica, per a lexercici de la convivncia i el desenvolupament de lacci poltica en llibertat
i pluralisme. []
Discurs reial de Nadal (24 de desembre de 1998)
En qu consisteix, a parer teu, el valor de la Constituci espanyola de 1978?
Justifica breument la resposta.
Quin s el balan que fa el rei del text constitucional en el missatge anterior? Sn els seus desitjos
per al futur?
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 249
250
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
LESPANYA ACTUAL EN LA LITERATURA
FITXA 1
16
NOM: CURS: DATA:
FITXA 106
Julio LLAMAZARES, La lluvia amarilla
Aquest llibre s el monleg de lltim habitant dun poble abandonat del Pirineu aragons.
En el poble dAinielle noms hi quedaven Andrs i Sabina. A poc a poc el matrimoni
havia vist els altres habitants, esperonats per la misria, o per la promesa duna vida millor,
abandonar gradualment el poble. Una nit, Andrs va descobrir Sabina penjada al mol.
Ara ja no quedava ning que poguera ajudar-lo a suportar el pes del passat i la soledat.
Beln GOPEGUI, La conquista del aire
Exemple de novella urbana dels anys noranta del segle passat. El llibre s la histria
duna gran desencant, de la decepci individual duns protagonistes que
es descobreixen a ells mateixos i han dacceptar que sn molt pitjors
del que ells pensaven. El fracs no samaga en lexcusa duna societat hostil,
sin en la prpia conscincia de cadascun dels protagonistes.
Almudena GRANDES, Atlas de geografa humana
En un gran grup editorial, quatre dones treballen en la confecci dun atles
de geografia en fascicles. Molt diferents entre si, totes comparteixen, per,
una edat decisiva, en la qual el pes de la memria matisa ja la conscincia del temps
i de la histria. Mentre treballen, Ana, Rosa, Marisa i Fran es troben
en aquell punt dinflexi de la vida en qu no poden ajornar ms la necessitat
dencarar-se duna vegada amb elles mateixes.
Almudena GRANDES, Los aires difciles
Juan i Sara sinstallen a lagost en una urbanitzaci de la costa gaditana
disposats a reiniciar les seues vides.
Intenta llegir alguna de les novelles indicades i explica quina relaci t amb la unitat.
1
RESOL
Luca ETXEBARRA, Cosmofobia
En aquesta novella es retrata la societat espanyola actual,
ms plural, ms diversa.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 250
251
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
R
E
F
O
R


I

A
M
P
L
I
A
C
I

LESPANYA ACTUAL EN EL CINE


FITXA 107
16
NOM: CURS: DATA:
Mujeres al borde de un ataque de nervios,
dirigida per Pedro Almodvar
(1988)
Mostra dels canvis socials de lEspanya
de la dcada de 1980.
Las cartas de Alou, dirigida per Montxo
Armendriz (1990)
La pellcula reflecteix les vicissituds que passa
un immigrant afric al nostre pas.
Das contados, dirigida
per Imanol Uribe
(1994)
Un pistoler de la banda
terrorista ETA, dies abans
de cometre un atemptat,
sinteressa per Charo,
una jove drogoaddicta
que, malgrat lambient
srdid en el qual ha crescut,
no pot ocultar la ingenutat
prpia dels seus dhuit anys.
Antonio, dotze anys ms gran que ella,
ha dedicat la seua vida a una causa en la qual
ja no creu i est atrapat en una dinmica
de destrucci i mort.
Barrio, dirigida per Fernando Len (1998)
Aquesta pellcula ens conta la vida de tres xics
en un barri marginal duna gran ciutat.
Sad, dirigida per Lloren Soler (1998)
Sad s un immigrant illegal marroqu que arriba
a Espanya i ha de plantar cara a la pobresa,
lexplotaci, el desarrelament i la marginaci.
Mensaka, dirigida per Salvador Garca
Ruiz (1998)
Amb el mateix ttol que lobra de Jos ngel
Maas, aquesta pellcula narra la histria
quotidiana i les illusions dun grup de joves
amics que viuen en la gran ciutat, un dels quals
treballa com a missatger.
Flores de otro mundo, dirigida per Icar
Bollan (1999)
Patricia s una immigrant illegal dominicana
a Madrid. Milady t vint anys i va nixer a lHavana.
Marirrosi, de Bilbao, t faena, casa, per est sola,
igual que Alfonso, Damin i Carmelo, homes
de Santa Eulalia, poble sense dones casadores.
Una festa de fadrins permet la trobada de les
unes amb els altres i linici daquesta histria
de convivncies difcils.
Solas, dirigida per Benito Zambrano (1999)
Mara malviu en un fosc apartament dun barri
pobre, treballa eventualment com a xica de la neteja
i, prxima ja als quaranta, est embarassada dun
home que no lestima. Est sola i la beguda
s la seua nica companyia. Sa mare
ha malgastat la seua vida al costat dun home
que va confondre sempre les carcies amb les
bufetades; est sola. El seu ve, vidu, apura els seus
ltims anys al costat del seu gos; est sol. Els tres
entrecreuen les seues vides i sumen les seues
solituds, i donen aix una oportunitat a lesperana.
En construcci, dirigida per Jos Luis
Guern (2001)
Prenent com a excusa la construcci dun edifici
al Barri Xins de Barcelona, aquesta pellcula
reflecteix com s la gent del carrer i la seua vida diria.
Los lunes al sol, de Fernando Len (2002)
Una ciutat al nord, costanera, dividida
per una ria. Molts homes deixaren
el camp o la mar per anar a treballar
a les fbriques, a les refineries, a la
drassana. Desprs arrib la reconversi
industrial. Al bar de Rico es reuneix un
grup damics, conversen en les hores
mortes, es juguen les seues esperances
en la mquina... El tancament
de la drassana planeja sobre ells.
Mataharis, dirigida per Icar Bollan (2007)
Aquesta pellcula ens conta la vida de tres dones
que treballen com a detectius privades.
Intenta veure alguna de les pellcules abans esmentades i explica el que t relaci amb la unitat.
1
RESOL
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 251
252
HISTRIA 4t ESO MATERIAL FOTOCOPIABLE EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AMPLIACI
LESPANYA ACTUAL EN INTERNET
FITXA 108
16
NOM: CURS: DATA:
http://www.historiasiglo20.org/esp1975-2000/index.htm
http://www.vespito.net/historia
http://www.vespito.net/historia/transi/constft.html
http://www.ih.csic.es/lineas/jrug/diccionario/gabinetes/
index_gabi.htm
En aquestes adreces es donen moltes dades
sobre lpoca de la transici.
http://www.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/
juancarlos1.shtml
En aquesta adrea es proporciona informaci sobre
el rei Joan Carles I i el seu paper en la transici.
Fes clic en les primeres adreces indicades i analitza levoluci dels principals
partits poltics de la democrcia espanyola entre 1975 i 2004.
Entra en lltima de les adreces indicades i completa una breu fitxa biogrfica
sobre Joan Carles I.
2
1
RESOL
http://club.telepolis.com.erbez
http://www.boe.es/g/es/iberlex
Aquestes pgines contenen interessants documents:
la Constituci de 1978, els estatuts dautonomia
i els tractats de la Uni Europea.
777070 _ 0143-0252.qxd 24/6/08 08:41 Pgina 252