Anda di halaman 1dari 49

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,

has de pregar que el cam sigui llarg,


ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el cam sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entrars en un port que els teus ulls
ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, s el teu dest,
per no forcis gens la travessia.
s preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que haurs guanyat fent el cam,
sense esperar que et doni ms riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no s que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com b t'has fet,
sabrs el que volen dir les Itaques. (Kavafis)

Comena
laventura

o continua...

PLAT
1.

Vida i obres.
Neix Plat lany 428 o 427 a Atenes, amb el nom possiblement
dAristocles. De famlia aristocrtica per format en les tradicions
de la democrcia de Pericles. Destinat, en principi, a la dedicaci
a la poltica per influncia dels seus parents (que formaren part
en el grup dels Trenta tirans). Per tal i com anaren les coses a
Atenes amb el govern oligrquic, aviat es desencant de la
poltica (o aix semblava) quan aquell govern practicava una
poltica brutal. El fet que el decid definitivament a no participar
en la poltica activa i declarar-se antidemcrata va ser lexecuci
de Scrates per part del govern daquesta tendncia. A ms a
ms, la democrcia no tenia un lder efica, els demcrates
complauen a les masses populars i hi havia la necessitat a
Atenes dun estadista amb coneixements que guis la polys. Aix
ell mateix dedicaria tots els seus esforos a tal fi.

Tingu una educaci refinada (msica, poesia, etc.) En la seva


joventut es relacion amb Crtil (filsof heracliti) dell aprengu
que el mn de la percepci sensible (physis) s un perpetu fluir i,
per tal, no hi ha cap objecte susceptible de veritable coneixement
i certesa.
Scrates va ser per lautntic referent del jove Plat, ell mateix
formava part del cercle socrtic fins els vint anys
aproximadament, edat que tenia quan va morir el mestre. Plat
va estar present en el judici a Scrates per no a la seva mort.

Desprs de la mort de Scrates Plat es dedic a viatjar, an a la


ciutat de Megara, shi est poc temps, torn a Atenes. Desprs es
dirig a Cirene, a la Magna Grcia (sud dItlia i Siclia) i pot ser a
Egipte.

Per els viatges ms importants foren els que va fer a Siclia i


a la Magna Grcia. Visit membres de lescola pitagrica, es
possible que estudis amb ells, trav amistat amb el pitagric
Arquites. Daqu la influncia pitagrica en la seva filosofia.
Es possible que particips com a soldat dAtenes en les guerres
cornties (-394/-395) contra Corint i abans a la batalla
dArginuses (-406).
Primer Viatge a Siracusa. Va ser cridat (ja tenia certa fama) a
visitar la cort de Dions I de Siracusa, tir daquesta ciutat (all la
tirania era una forma de govern hereditria). Conegu a Di, un
parent del tir, i trav amistat amb ell. Semblava que Dionis I
tenia inters en la filosofia i per aix crid a Plat. Per les coses
no sortiren com el filsof esperava i Dionis lenvi amb els
lacedemonis perqu el fessin esclau a Egina, quasi mor all,
per un cirenaic, un tal Anceris, el rescat i pogu tornar lliure a
Atenes, era lany 388 i tenia 40 anys.
De tornada a Atenes, desprs daquesta experincia, fund
lAcadmia. Aquest era un centre destudis, es pot considerar la
primera universitat europea. All sestudiaven gran quantitat de
matries i cincies auxiliars, no solament Filosofia que era la
principal activitat. Donada la fama de Plat i la seva Acadmia hi
3

acudiren joves daltres ciutats a ms dAtenes, per tal daprendre


i preparar-se en el coneixement i participar de lesperit cientfic
de lAcadmia.
Linters principal de Plat amb lAcadmia era la preparaci i
formaci
de
poltics
i
governants, homes que un dia
poguessin guiar la ciutat per
amb lautntic coneixement (el
filosfic) i aix fer bona poltica.
El seu mtode, per, no
consistia
simplement
en
ensenyar coses daplicaci
prctica i immediata (com els
sofistes), sin fonamentar lamor desinteressat cap a la cincia
(episteme)
Plat estava convenut de qu el millor entrenament per a la vida
pblica no consisteix en les prctiques sofstiques, sin ms aviat
en la prossecuci de la cincia per si mateixa. Un aspecte molt
important en la preparaci acadmica era lestudi de les
matemtiques.
El poltica, aix format no ser un simple oportunista, sin que
actuar dacord amb les conviccions ben fonamentades, en
veritats eternes i immutables. Tractava de formar homes destat
amb coneixement i no demagogs.
Del treball de lAcadmia de Plat, estudis, llions, etc. no ens ha
arribat res. Plat mateix es negava a escriure sobre aquests
temes.
Aix, doncs, nhi hi ha ni mai podr haver-hi cap tractat meu, al
manco sobre aquestes coses, perqu aquest tema (la teoria de
les idees) no s comunicable mitjanant paraules escrites com
ho sn les altres cincies. En ell tan sols shi entra desprs de
freqentar-lo molt i gastar tota una vida que, en endavant,
salimenta a si mateixa (Carta 7)
Segon viatge a Siracusa. Desprs de la primera experincia a
Siracusa, Plat amb 59 anys a lany 369 un cop mort el tir
Dionis I, el seu amic Di el convid a tornar-hi per tal deducar a
Dionis II que ja tenia aleshores trenta anys. Plat amb la dria
4

del rei-filsof accept. Plat el va convncer de la importncia de


lestudi de la geometria. Recels de Dionis cap a Di feren que es
sents com a presoner, un altre cop, en la cort siracusana. Amb
prou dificultats aconsegu escapar i tornar a Atenes. Continu
per instruint a Dionis II per carta.
Tercer viatge a Siracusa. A lany 361 (Plat en tenia 67) es
requerit insistentment per Dionis II i el mateix Plat pensava
establir a Siracusa una nova constituci per a federar les ciutats
gregues contra Cartago. No aconsegu la reconciliaci del tir
amb Di i les tensions foren tan fortes entre ambds que va
creure ms oport retornar a Atenes, a la seva Acadmia. A
Siracusa mentrestant Di aconsegu fer-se amb el poder i ara
que el seu amic i amant de la filosofia era el tir (rei) semblava
una gran oportunitat de veure complert el somni de Plat del reifilsof, per no pogu ser ja que Di fou assassinat. Plat moriria
a ledat de 80m anys el 348 o 347.
Les obres
No tenim les conferncies, llions, apunts ni cap tipus de material de
les ensenyances a lAcadmia. s a dir, Plat no ha deixat i sembla
pel que ell mateix ens conta que no ha volgut deixar per escrit res
referent a les ms altes doctrines ensenyades a lAcadmia, all
que ha vingut a denominar-se la saviesa oculta.
El material escrit de Plat que aquest va deixar s una collecci
dobres destinades al pblic, es tracta dunes obres dun gnere que
inaugura Plat: els dilegs. Fan un total de 36 dilegs que sn
obres de divulgaci per a tots, per a un pblic erudit, per que no
eren obre destinades als especialistes de lAcadmia. Daquests 36
dilegs nhi ha que probablement no sn autntics de Plat. La
majoria dels dilegs tenen com a protagonista principal a Scrates
que representa molt fidelment al Scrates histric en els primers
dilegs i que darrera del personatge Scrates samaga Plat en els
de maduresa i vellesa. Les obres que la majoria de historiadors i
doxgrafs consideren autntiques i que distribuirem en perodes de
la vida de Plat sn:

1)

Perode socrtic
Influt encara pel determinisme intellectualista de Scrates. La
major part dels dilegs acaben sense arribar a cap resultat
definit. Tal s la caracterstica del socrtic no saber. Hi s
present la intencionalitat de Plat de reflectir la impossibilitat
darribar a all ms alt i que representa lautntica finalitat de la
filosofia (encara molt socrtica).
1. LApologia. s la defensa de Scrates en el seu judici.
2. Crit. Descriu Scrates com un bon ciutad que, malgrat la
injustcia de la seva condemna, desitja donar la vida i obeir les
lleis de la polys.
3. Eutifr. Scrates espera el seu procs per impietat. Tema: la
naturalesa de la pietat. No arriba a cap resultat positiu.
4. Lasques. Sobre la valentia. Cap resultat.
5. I. Contra els rapsodes i els poetes.
6. Protgores. La virtut s coneixement i es pot ensenyar.
7. Crmides. Sobre la temprana. Cap resultat.
8. Lisis. Sobre lamistat. Cap resultat.
9. Repblica (llibre I) Sobre la justcia. Cap resultat de moment.
LApologia i el Crit sn molt primerencs. Tots aquests dilegs
sn abans del primer viatge.

2)

Perode de transici.

Plat est trobant el cam cap a les seves prpies idees. Tot i la
influncia socrtica, ja comena a exposar un pensament propi i
original.
10.
Grgies. El poltic prctic o els drets del ms fort contra
el filsof, o la injustcia costi el que costi.
11.
Men. La virtut s ensenyable. Correccions a la Teoria
de les Idees.
12.
Eutidem. Contra les fallcies dels ltims sofistes.
13.
Hpies Major. Sobre la bellesa.
14.
Hpes Menor. s millor fer el mal voluntriament o sense
voler?
15.
Crtil. Sobre la teoria del llenguatge.
16.
Menex. Una pardia de la retrica.
Tots ells probablement abans del primer viatge.
6

3)

Perode de maduresa.
Plat est ja en possessi de les seves prpies idees i el
personatge Scrates s la figura que amaga a lautntic Plat, tot
i no trencar en molts dels lligams que encara luneixen al mestre.
17.
Banquet. Tota la bellesa terrestre s sols una ombra de
la veritable Bellesa a la qual aspira lnima de Eros.
18.
Fed. Les Idees i la immortalitat de lnima.
19.
Repblica (llibres I a X). LEstat. Teoria de les Idees.
Dualisme metafsic molt accentual.
20.
Fedre. De la naturalesa de lamor. Possibilitat de la
retrica filosfica. Naturalesa tripartida de lnima.
Entre el primer i el segon viatge

4) Perode de vellesa o dilegs crtics.


En aquesta poca Plat revisa les seves teories, en especial la
Teoria de les Idees, per aix sanomena perode crtic sotmet a
crtica o autocrtica les prpies idees.
21.
Teetet. El coneixement no s la percepci sensible o el
veritable judici.
22.
Parmnides. Defensa de la Teoria de les Idees contra la
crtica o autocrtica de la teoria de les Idees.
23.
El Sofista. Nova consideraci i nova crtica de la Teoria
de les Idees.
24.
El Poltic. El vertader governant s el qui sap. LEstat
legal s un succedani del que seria veritablement desitjable.
25.
Fileb. Relaci entre el plaer i el B.
26.
Temeu. La cincia natural. Apareix el Demiurg.
27.
Crties. LEstat ideal agrari contrastat amb el poder
martim imperialista. LAtlntida.
28.
Lleis. Lobra ms llarga. Plat va una concessi a la vida
real i no tan utpica de la Repblica. Limportant sn les lleis
de la polys.
29.
Epnomis. Segueix en la concessi a la vida real i no
utpica.
30.
Les Cartes (7 i 8). Autobiogrfiques. Escrites desprs
de la mort de Di.

Alguns daquests dilegs entre el segon i el tercer viatge. Els 26,


27, 28, 29 i 30 desprs del tercer.
Plat no public mai un sistema filosfic complet, ordenat i
acabat. El seu pensament (en els dilegs) segu desenvolupantse a mesura que anaven sorgint en el seu esperit problemes
nous, dificultats que shavien de tenir en compte, aspectes de la
seva doctrina que necessitaven major insistncia o elaboraci o
modificacions.
Els dilegs de Plat no sn solament lexpressi de la seva
filosofia sencera, la qual cosa els hi atorga una importncia
capital, sn tamb obres literries dun valor propi.

2. Teoria del coneixement.


En primer lloc cal dir que s impossible separar a Plat la seva
teoria del coneixement de la seva ontologia o metafsica i que
tamb ambdues es veuen projectades a la poltica, la qual aflora
s una psicologia augmentada i es correspon a ltica. En
definitiva, gaireb totes les branques de la filosofia es veuen
articulades en el pensament de Plat i no en va estem davant del
primer gran, si no el ms gran, filsof de la histria.
Plat parteix de la tesi socrtica de qu la veritat existeix i s
cognoscible i aquesta s la tasca de lhome i ha de ser lobjectiu
del poltic que pretn governar la polys amb coneixement.
Plat elaborar una teoria del coneixement o epistemologia o
gnoseologia basada en graus de coneixement els quals es
corresponen als nivells jerrquics de lsser, per tant hi ha una
correspondncia entre epistemologia i ontologia.
TEORIA DEL CONEIXEMENT

ONTOLOGIA

GRAUS DE CONEIXEMENT

NIVELLS DE LSSER

Quins sn els modes del coneixement

Quins sn els objectes, ens,


que existeixen.

La seva teoria del coneixement s materialitzar amb la famosa


Teoria de les Idees, teoria que mantindr al llarg de tota la vida i
a la qual modificar, criticar i redefinir per sempre mantenint
la seva estructura bsica.
Podem anomenar la Teoria de les Idees lestudi positiu de la
teoria del coneixement, mitjanant el qual Plat diu el que s
(afirmativament) el coneixement.
Per una altra banda, Plat sencarregar de criticar altres
postures relatives al coneixement i negar-les. s lestudi negatiu
del coneixement.
La part positiva s prvia a la negativa, per a efectes duna
millor comprensi aqu comenarem per la negativa, s a dir: que
no s el coneixement i una vegada aclarit aix estudiarem la part
positiva, la proposta de Plat: qu s veritablement el
coneixement i la seva Teoria de les Idees.
2.1. Lestudi negatiu del coneixement.
a) El coneixement NO S la percepci sensible.
Lactitud dels sofistes pel que fa al problema del coneixement era
la segent:
- No hi ha veritats absolutes.
- Totes les coses sn relatives. relativisme.
- En el supsit que hi hagus una veritat absoluta, aquesta
no s cognoscible per a lsser hum. escepticisme.
- No podem conixer el que les coses sn sin el que les
coses semblen ser.
- De fet, les coses sn all que semblen ser.
Scrates ja refusava la idea sofstica de qu la realitat (la
veritat) sigui relativa, de qu no hi hagi cap objecte estable de
coneixement (contra el relativisme).
Scrates afirmava a ms a ms que la realitat (la veritat) s
cognoscible. s a dir que el coneixement real i vertader s
possible (contra lescepticisme)

La conducta tica sha de basar en el coneixement. Noms el


coneixement de valors eterns, veritables i idntics per a tots
pot ser la base de lacci moral (intellectualisme moral)
Plat heret del mestre aquestes conviccions i mantindr que
el coneixement s el coneixement objectiu i universalment
vlid. Per volgu demostrar-ho tericament, aprofundint en
els problemes del coneixement, preguntant-se per la seva
naturalesa (essncia) i objecte.
Theoria.- Significa visi,
acci de veure, de
mirar, de contemplar.
Per tamb pren el
sentit de veure amb
la ment, la
contemplaci
mental, racional,
lespeculaci mental.
Aix quan hom entn

s en el Teetet on Plat refuta


les
teories
falses
del
coneixement. Combat la posici
de
Protgores
sobre
el
coneixement com a percepci
sensible i la seva tesi de que
all que me sembla vertader a
mi s vertader per a mi i el que te sembla vertader a tu s
vertader per tu (Lhome s la mesura de totes les coses) s a
dir, Plat combat el relativisme de Protgores (i de la sofstica
en general)
El coneixement per a Plat ha de satisfer dues condicions
irrenunciables per tal de ser veritable coneixement:
a) Ha de ser infalible.
b) Ha de tenir per objecte all que s.
La percepci sensible no satisf cap de les dues condicions.
- Si el coneixement s la percepci sensible (all que veiem,
olorem, toquem, degustem o om), vol dir que el
coneixement es correspon a les aparences (all que
apareix i sembla); les aparences varien segons els
subjectes. Les aparences ens enganyen sovint, les coses
no sn el que semblen. Per tant les aparences no sn
infalibles, sin enganyoses. No satisf la primera condici.
- Els objectes de la percepci sensible no sn sempre iguals,
canvien, esdevenen. No noms semblen a vegades una
cosa i desprs semblen altres, sin que ells mateixos
sofreixen canvis, mutacions, alteracions; estan en un
10

procs desdevenir, darribar a ser o deixar de ser.


Esdevenir no s ser, lobjecte que est en procs
desdevenir no s l,objecte que s sin el que esdev. Per
tant la percepci sensible no satisf la segona condici.
- La percepci sensible no s infalible ni es refereix a all
que s.
- Si saccepta la tesi relativista de Protgores del que s
vlid per a mi s vertader per a mi i s per tant infalible per
a mi encara que no ho sigui per un altre, resulta, doncs,
segons Plat, que cap home s ms savi que un altre. No
hi ha savis, qualsevol ignorant esdev savi ja que sempre
podr argumentar que all que ell entn com a vertader s
vertader i no sequivoca, s infalible.
- Plat continua inexorablement en la refutaci de la tesi de
qu conixer s percebre. Si sidentifiquen conixer i
percebre (conixer = percebre) es segueix que qui ha
vist (percebut) alguna cosa en el passat i sen recorda
dall, no la coneix, ja que no la veu (percep) actualment i si
safirma que alg pot recordar una cosa percebuda en el
passat i que ho sap o coneix, es segueix que
coneixement i percepci no sidentifiquen.
- Per acabar amb el relativisme de Protgores lhome s la
mesura de totes les coses o tot s relatiu s una tesi que
sautoreguli-la a si mateixa ja que aquell que afirma tot el
contrari: que lhome no s la mesura de cap cosa o que
res no s relatiu Protgores haur dacceptar que aix
tamb ha de ser veritat pel qui hi afirma.
- Gran part del que es reconeix en general com a
coneixement consisteix en veritats que impliquen termes o
conceptes que no poden ser objectes de la percepci
sensible (com la reflexi intellectual, o les conclusions i els
raonament matemtics)
- Tampoc no pot dir-se que sapiguem una cosa si no hem
assolit la veritat sobre ella (per exemple: sobre la seva
existncia o inexistncia, la seva semblana o
dissemblana, etc.) La veritat sols sassoleix per reflexi,
en el judici, no en la mera percepci (p.ex.: jo entenc,
11

conec, s, que un lle s un fel, per no percep aquesta


veritat contemplant aquell determinat sser)
Conclusi:
1) Que la percepci sensible no s el coneixement.
2) Que ni encara dintre de la seva prpia esfera s la
percepci un coneixement.
3) Que el relativisme sautoreguli-la.
4) Que la percepci sensible no mereix el nom de
coneixement. Sols hi ha coneixement dall que s i
no dall que esdev; dall que s estable,
permanent i constant, no dall que constantment
canvia.
b) El coneixement no s simplement el judici ni el judici
vertader.
- Un judici no s necessriament coneixement, ja que pot
haver-hi judicis erronis o falsos.
- Per els judicis vertaders tampoc sn necessriament
coneixement. No podem identificar judici vertader =
coneixement. Ja que hi ha judicis vertaders que poden ser
fruit de la casualitat. Per exemple, si faig el judici de qu en
aquest precs moment, en algun lloc del mn neix un nen
ros; aquest judici pot ser vertader, per jo no tinc
coneixement de la seva veritat.
2.2. El vertader coneixement.
Sha donat ja per suposat que el coneixement s alguna cosa
que es pot assolir i que ha de ser:
a) infalible
b) sobre all que s real
El veritable coneixement ha de posseir a la vegada ambdues
caracterstiques i tot estat de la ment que no pugui reivindicar el seu
dret a ambdues s impossible que sigui vertader coneixement.

12

Ni la percepci sensible ni la creena les tenen.


Plat accepta de Protgores la creena en la
relativitat dels sentits, per no admet un
relativisme universal. Al contrari, el vertader
coneixement, absolut i infalible s assolible.
Plat accepta dHerclit, lopini que els
objectes de la percepci sensible (particulars,
individuals i sensibles) estan sempre canviant,
en un perpetu fluir (panta rei) i, per tant no
poden ser objectes de coneixement vertader.
Lobjecte del vertader coneixement ha de ser estable i permanent,
fix i susceptible de definici clara i cientfica (episteme). Tal s el de
luniversal.
Els judicis poden ser:
Singulars: quan afecten a un sol individu. aquest
Per exemple: Juan s alumne de 2n
Particulars: quan afecten a ms dun i menys que
tots, a una part. alguns
Per exemple: Alguns homes sn europeus.
Universals: quan afecten a la totalitat. tots
Per exemple: Tots els homes sn mortals.

Si examinem els judicis amb


els quals pensem assolir el
coneixement dall que s
essencialment
estable
i
constant, trobem que sn
judicis que versen sobre
conceptes universals.

A ms a ms, el coneixement cientfic, tal com Scrates ho va


veure (principalment en les valoracions tiques) aspira a trobar la
definici, a aconseguir un saber que es concreti en una definici
clara i inequvoca.
Per la definici pertoca a luniversal. Daqu que el vertader
coneixement sigui el coneixement de luniversal.
Per exemple:
Suposem el coneixement del gat. Aquest no pot ser:
a) el coneixement de Micif (que s un gat singular), aquest gat. Conixer
aquest gat Micif no s conixer el gat. A ms a ms, tal coneixement
noms podria provenir de la percepci sensible i ja hem vist que aquesta no
pot ser coneixement vertader.
b)

El coneixement dels gats dangora (que sn una raa de gats), alguns gats.
Conixer aquesta raa de gats no s conixer el gat, sin noms alguns
gats.
13

c)

El coneixement del gat s el coneixement de luniversal, del concepte gat,


que s aplicable a Micif, a Flix, etc., als gats dangora, als gats muntesos,
etc. i al de totes les races de gats, s el coneixement dall que dna
validesa a tot gat.

Per entre els universals tamb podem trobar distints graus


duniversalitat, per exemple gat, fel, mamfer, vertebrat,
animal, sser viu...
El coneixement de luniversal suprem ser el coneixement ms
elevat, mentre que el coneixement del que s particular sensible
ser el grau ms baix del conixer.
Aqu no farem la distinci entre singular i particular i
anomenarem tamb particular all que sols fa
referncia a un sol individu.
Ara b fixem-nos en una cosa: en el nostre mn, en la vida,
nosaltres noms trobem individus, coses individuals o particulars.
Aquest home, aquest arbre, aquest gat, aquest cam, etc., tot all
que es creua en la nostra activitat sn coses particulars, i sn
aquestes coses les que coneixem.
Si la doctrina del coneixement de Plat s aquella que afirma que el
veritable coneixement s el coneixement de luniversal i que el
coneixement dels particulars no s coneixement autntic, no
significa, aleshores, que Plat obre un abisme infranquejable entre
el vertader coneixement, per un costat, i el mn real, de coses
particulars, per un altre?
MN DUNIVERSALS

MN DE PARTICULARS

Coneixement
autntic segons
Plat.

Fals coneixement
segons Plat.

14

2.3.

El vertader coneixement.1

Grcies a la teoria de les idees, Plat ha pogut trobar un objecte


estable i permanent per a la cincia.I grcies a les Idees, mots com
"Justcia" o "Bellesa" tenen un significat no nicament convencional
i relatiu: remeten a la Justcia-en-si o a la Bellesa-en-si. Per la
teoria de les Idees planteja un greu problema: Com ens s possible
conixer les Idees, si pertanyen a un altre mn distint del nostre (El
Mn Intelligible)? Plat respon amb dues doctrines distintes: La
Reminiscncia i la Dialctica (lestudiarem desprs de la Teoria de
les Idees)

LA REMINISCNCIA (Anmnesi).

La Idea no hi s "continguda" en les coses sensibles que participen


d'ella o la imiten; la Idea s una realitat "separada". Per tant, la
percepci de les coses sensibles no pot donar-nos-la a conixer. El
coneixement sensible s sols "opini" (dxa) sobre quelcom que hi
s "en devenir" (quelcom, per tant, que no s l'sser -La Idea-, sin
all que hi s entre l'sser i el No-sser). Les Idees sols poden ser
conegudes per contemplaci directa en el Mn Intelligible. Per
l'nima humana ("Fedre") ha morat en aquest Mn i ha contemplat
all les Idees. A l'entrar en el Mn sensible i unir-se al cos, oblida les
Idees. Tanmateix, al contemplar les coses pot recordar-les. El
coneixement de les Idees s, doncs, record (anmnesi) del que ja hi
ha en l'nima. El coneixement sensible no t manca, per tant, de
valor: serveix d'ocasi per al record. Aquesta teoria no es troba en
dilegs posteriors. Fou abandonada per Plat?.

3. LA TEORIA DE LES IDEES DE PLAT.


Abans dentrar en la teoria o doctrina de les Idees o de les Formes
cal fer una srie dobservacions prvies:
- Primer, escriur Idees i Formes per a referir-me al
concepte platnic i idees i formes per a referir-me al
concepte ordinari.
- Segon, la Teoria de les Idees pot ser estudiada en sentit
gnoseolgic o teoria del coneixement i en sentit ontolgic.
1

De Cesar Tejedor Campomanes. Histria de la Filosofia en el seu marc cultural. Ed. Crulla ed. Sm.
15

Pel primer s una teoria que tracta de les formes de


coneixement i la seva possibilitat, el tipus de coneixement i
labast del mateix. Pel segon sentit s una teoria que tracta
de les entitats del conixer, qu podem conixer, quins ens
coneixem.
TEORIA DE LES IDEES
GNOSEOLOGIA
EPISTEMOLOGIA O
TEORIA DEL CONEIXEMENT
-

ONTOLOGIA O METAFSICA

Possibilitat de
conixer
Formes de conixer
Lmits del conixer

COM CONEIXEM?

ssers o entitats o ens


que coneixem
Les coses que
coneixem

QU SN?

- Tercer, estudiarem la Teoria de les Idees primer en


laspecte gnoseolgic i es definir la teoria del
coneixement de Plat, i desprs en laspecte ontolgic
configurant la metafsica de Plat. Tot i que en algunes
ocasions no hi haur ms remei que barrejar els sentits
perqu...
- ...Quart, en Plat la gnoseologia i lontologia coincideixen.
3.1. TEORIA DEL CONEIXEMENT.
Hem dit ja que el coneixement per a Plat ha de ser coneixement
duniversals. Ell anomena als universals eidos, s a dir Idees o
Formes.
El que s essencial de la seva doctrina sobre les Formes o Idees
s que no sn conceptes buits, formes abstractes desprovedes
de contingut o de relacions objectives, sin que a cada universal
(Forma o Idea) li correspon una realitat objectiva.
Per entendre Plat cal entendre els termes que maneja, les
paraules o conceptes que empra, sense aquesta comprensi s
impossible entendre la seva filosofia.

16

Entre la cosa, per exemple, aquest gat que jo percep i el


concepte universal gat hi ha una separaci, distncia
(ontolgica, metafsica i gnoseolgica). El gat que jo veig no s
objecte de coneixement, sin de percepci sensible. Jo s que
aix s un gat perqu conec el concepte universal gat i s que
s un gat, no aquest ni aquell sin qualsevol gat.
Limportant de la doctrina no sha de veure en la noci de
lexistncia separada de les realitats universals, sin en la
creena de que els conceptes universals tenen referncies
objectives i que la realitat que els hi correspon s dun ordre
superior al de la percepci sensible.
Pel que fa a la separaci entre coneixement dels particulars i
coneixement dels universals (Formes o Idees) hem dadmetre
que una de les dificultats de Plat va ser la de determinar la
relaci precisa entre el que s particular i el que s universal
(aix es veur millor en la Teoria de les Idees des dun punt de
vista ontolgic o la metafsica de Plat).
La doctrina platnica sobre el coneixement, on es distingeixen
els graus o nivells del conixer segons els objectes est
desenvolupada en la Repblica en forma de dos smils i una
allegoria: El smil del Sol, El smil de la lnia i Lallegoria de la
caverna.

a) El smil del Sol.


Aquest smil presenta lestructura del conixer introduint tots els
elements necessaris per al coneixement, que en el smil sn per
a la visi. Per veure una cosa calen els segents elements:
- La cosa (sense la seva presncia la cosa no es veuria)
- Lull (rgan de la visi, sense el qual, encara que la cosa hi
fos present, tampoc no es veuria el cas dels cecs-.
- La llum (que illumina la cosa i arriba fins a lull, a les
fosques, encara que la cosa i lull hi fossin presents,
tampoc no es produiria la visi.
- El Sol que s la causa de la llum (o com a substitut del Sol
el seu succedani el foc)

17

Si b totes sn imprescindibles, la ms important s el Sol ja que


aquest s la causa suprema i ltima de la visi i a ms a ms
dir Plat no solament de la visi sin de les coses mateixes.
Si ara fem la correspondncia del smil de la visi al
coneixement els elements sn:
Cosa
Ull
Sol
Llum

Idea
Ment
El B, lsser, lU, Idea Suprema
Enteniment, Intelligncia.

Aleshores, conixer alguna cosa s intelligir la Idea o Forma en


la nostra ment mitjanant lenteniment a causa de la Idea del B.
b) El smil de la lnia
El smil es presenta com a explanaci de lanterior, fer fer-ho ms
clar. Es tracta dun experiment mental que consta dels segents
moments:
i)
Donada una lnia sha de dividir-la en dues parts desiguals,
segons una determinada proporci.
ii)
Dividir novament cada secci segons la mateixa proporci.
iii)
La longitud de la secci determina la seva claredat i veritat.
Com ms llarga s ms veritable s.
iv)
Les quatre seccions determinaran els graus del
coneixement.
v)
Cada secci est en relaci a la segent en proporci a la
seva veritat.
vi)
Cada secci, per, representa ser cpia de la segent,
excepte lltima i ms gran que no s cpia sin original.

Les parts o seccions de la lnia sn:


En la primera divisi, dividim el MN en:
1. MN VISIBLE o MN SENSIBLE
2. MN INTELLIGIBLE
18

En la segona divisi, dividim el MN SENSIBLE en:


3. IMAGINACI (eikasia)
4. CONVICCI o CREENA (pistis)
En la tercera divisi, dividim el MN INTELLIGIBLE en:
5. PENSAMENT (dianoia)
6. ENTENIMENT (noesis)
El mn i/o lmbit del coneixement es divideix en dos grans
camps: mn sensible i mn intelligible.
Pel primer accedim al coneixement pels sentits, per la percepci
sensible. Per ja hem vist abans que Plat refuta la concepci de
que el coneixement sigui percepci.
Pel segon accedim a lautntic i veritable coneixement, el
coneixement que obt lnima o ment en la seva contemplaci o
visi de les idees, dels universals.
La relaci que hi ha entre els dos mns o mbits s que el primer s
cpia del segon, el qual s loriginal, el model, lautntic.
Per cada un es dividit en dues parts. El mn sensible es dividit en
imaginaci (eikasia) el qual noms t accs a les imatges, cpies o
reflexes (sobre un paper, sobre larena, sobre la superfcie de laigua o duna
superfcie polida, en els miralls, els miratges, les projeccions, dibuixos,
fotografies, reproduccions, etc.) Podrem dir que es tracta del que avui

sanomena mn virtual per que sestn a tot all que no t


realitat.
Laltra secci s la que correspon a la convicci o creena. Estem
convenuts i creiem en lexistncia real de tots els animals, homes,
plantes, minerals i fenmens que veiem; aix com de les coses
produdes per la indstria humana: taules, vehicles, vaixells, carrers,
etc. Anomenem a tot aix realitat i s aquesta realitat la que s
loriginal de la que en la imaginaci es copia. El reflex (eikasia) en el
mirall s cpia del meu cos (pistis)

19

En aquest punt es separa el fals coneixement, el coneixement


illusori i aparent del coneixement vertader, autntic i real. Comena
lepisteme.
Per tamb es divideix en dues seccions. Per la primera Pensament
(dianoia) la ment se sent impulsada a investigar amb lajuda
dimitacions dels primers segments, que ella empra com a
imatges, partint dhiptesis (suposicions), com una mena
descalons duna escala per a pujar ms amunt, avanant fins a una
conclusi, fent servir per aix esquemes, diagrames, figures
geomtriques, smbols, grfics tils i tota mena de
representacions simbliques i signes que, ara s, representen la
veritat, la realitat. Per tant, la ment no es queda en aquests
esquemes, sin que raona a la recerca de la conclusi o definici.
La secci superior, lestat de la ment en qesti s el denteniment
(noesi) s el propi del lhome (filsof) que empra les hiptesis de la
dianoia com a punt de partida, per les supera i es remunta als
primers i suprems principis. Aquest procs s el de la dialctica i
no utilitza ja imatges i representacions, com les que utilitzava el
pensament (dianoia), sin que procedeix a base de les Idees o
Formes mateixes (els universals), aix s, mitjanant el raonament
abstracte. Un cop compresos els primers principis, la ment
descendeix fins a les conclusions que dells es deriven. Els objectes
que corresponen a la noesi sn els arkai o eidos (Formes o Idees).
Els primers i suprems principis basats en les Idees no sn
merament principis epistemolgics (relatius al coneixement) sin
tamb principis gnoseolgics (relatius a lsser)
CAMP
Episteme
(Cincia
Coneixement)

Doxa
(Opini)

ESTAT DE LA
MENT
Noesi
(Enteniment)
Dianoia
(Pensament)
Pistis
(Convicci,
creena)
Eikasia
(Representaci)

OBJECTES NATURALESES
Arkai, Eidos
(Formes,
Idees)
Smbols
Esquemes
Matemtica
Orata, zoa...
(Coses)

Noeta
(Intelligibles,
entenibles)

Doxata
(Opinables)

Eikontes
(imatges)
20

c) Lallegoria de la caverna.
Illustra Plat la seva doctrina epistemolgica amb aquesta
allegoria mostrant que lascens de la ment des de les seccions
inferiors (de la lnia) fins la superiors s un procs epistemolgic (i
ontolgic). Plat considerava el procs no tant com una continua
evoluci com una srie de conversions des dun estat cognitiu
menys adequat a un altre estat ms complet de coneixement. El
procs del filsof.

Imaginem una caverna que t una obertura per la qual entra la


llum. En aquesta caverna hi ha un presoners, fermats des de la
infncia, de tal manera que veuen la paret del fons de la gruta i no
es poden girar. I mai no han vist la llum del sol.
Per sobre dells i a les seves espatlles, o sigui entre els presoners i
la boca de la caverna, hi ha un foc, i entre ells i el foc passa un
cam elevat vorejant un mur que fa de pantalla.
Pel cam elevat passen homes portant siluetes o representacions
danimals i objectes, de manera que aquestes siluetes apareixen
per sobre el mur. Els presoners, de cara a la paret del fons no es
poden veure entre ells ni tampoc poden veure els objectes
transportats.

21

Les siluetes o representacions es projecten per la llum del foc a la


paret del fons en forma dombres. Les ombres s all que
nicament poden veure els presoners. Noms veuen ombres.
Tamb es produeix un eco a la paret de forma que els sons semblen
provenir de la paret. I els presoners sentretenen en intentar
endevinar les siluetes que passaran, nhi ha que es converteixen en
autntics experts dombres.
Si es forcs a un presoner a alliberar-se i se lajuds a sortir de la
situaci en qu es troba, primer descobrir que les ombres que veia
eren el reflex dels objectes transportats darrera el mur, i que per tant
aquests objectes sn la causa de les ombres. Descobrir que s a
causa de la llum del foc que les siluetes es projecten.
Si sel forcs a sortir de la caverna, se lhauria darrossegar cam
amunt degut, primer a la seva prpia resistncia a lascensi i
segon degut a la forta pendent del cam de sortida.
Quan el presoner surt a fora no hi veu encegat per la llum del sol,
acostumats com estaven els seus ulls a les tenebres. Haur
desperar a la nit i mica en mica veur les estrelles, la lluna i alguns
objectes.
Poc a poc sacostuma a la llum i arriba que pot veure els objectes
que es reflecteixen a les superfcies de laigua i tamb les ombres
que projecten illuminats pel sol.
Arribar a ser capa de veure els objectes reals illuminats pel sol. A
distingir-los clarament uns dels altres. Descobrir que les siluetes
que aquells homes transportaven eren cpies dels animals i
objectes reals de fora de la caverna.
Si persevera i sesfora ser capa de veure el sol mateix, tot i que
li far mal als ulls. Descobrir que el sol s all que illumina totes
les coses del mn real fora de la caverna (com abans el foc a dintre)
i descobrir aix mateix que el sol no noms ns la causa de la visi
de les coses sin tamb de la seva existncia. Lherba neix i creix a
causa del sol, de la regulaci dels dies i les nits, de les estacions,
de la llum i calor que el sol subministra; els animals que mengen
herba viuen i creixen grcies a la regulaci natural del sol, i els
animals que salimenten danimals tamb. Descobrir, doncs, que
tot el mn fora de la caverna s visible i existent grcies al Sol.

22

Ara, si sel forcs a tornar a linterior de la caverna, en principi no


voldria, per degut al sentiment del deure amb les persones que
lhan ajudat a sortir si veuria obligat.
Un cop a dintre no hi veuria encegat per la llum del sol. Retornat al
lloc que ocupava abans ser el ms matusser ("torpe") dels
presoners a lhora dendevinar siluetes. Si diu als companys tot el
que ha vist el tractaran de loco, sobretot essent com s un matusser
mirant la paret. Si diu que el que veuen no s res ms que ombres
de siluetes que sn representacions de coses i que hi ha un foc i
desprs un sol i que cal alliberar-se de la caverna, es probable que
fins i tot el volguessin matar.
Interpretaci.
La caverna representa el mn sensible. El mn en el que vivim.
Els presoners representen, en primer lloc, a la nostra habitual
situaci no filosfica, a la majoria de la humanitat que roman durant
tota la seva vida contemplant noms cpies i vivint en un
permanent estat deikasia (illusi, imaginaci). Veient noms
ombres de la realitat i sentit noms ecos de la veritat. En segon lloc
representen als sofistes i la seva concepci relativista i escptica de
la veritat, creuen noms el que veuen.
La seva opini (doxa) sobre el mn s dall ms inadequada, ja
que est deformada per les seves prpies passions i els seus
prejudicis, i per les passions i prejudicis dels altres, que els hi sn
transmesos pel llenguatge i la retrica. I encara que no es troben
en millor situaci que els nens, saferren a les seves deformades
opinions (doxa) amb la tenacitat dels adults i no tenen cap desig
descapar de la pres, de la prpia caverna, del seu particular
mn.
Les ombres que veuen sn cpies de cpies de lautntica realitat.
Sn imatges que estan a una triple distncia de la veritat, de la
realitat. Representen aix: ombres, representacions, reproduccions,
reflexos de les coses les quals sn cpies de les Idees (autntica
veritat).
El mur representa la separaci entre lestat de la ment deikasia i
pistis.

23

Les siluetes sn cpies de les coses (orata, zoa) del mn. Per tant
representen els originals de les ombres. En la nostra realitat,
aquestes siluetes ocupen el lloc precisament dels objectes i coses
del mn dels sentits.
El presoner alliberat representa el filsof persuadit per la fora
ertica de la veritat. Impulsat per lamor a la saviesa. Tamb pot
representar al mateix Scrates.
El foc de linterior de la caverna representa el sol del mn sensible,
grcies al qual podem percebre els objectes sensibles, no les
autntiques realitats.
El cam de sortida representa el cam del filsof, cam que
requereix un esfor i que cal dajudes per remuntar-lo. Per sobretot
la dificultat est en voler quedar-se en el mn dels sentits, del sentit
com i ordinari que ens t presoners.
Els objectes de fora de la caverna representen les autntiques
realitats, les coses vertaderes, les coses en si, les Idees o
Formes, autntic coneixement pels qui les percep.
El Sol representa la Idea del B, la Veritat, lU, lsser.
Aquesta allegoria posa en clar que lascensi era considerada per
a Plat com un progrs, encara que tal progrs no s continu i
automtic: requereix esfor, preparaci i disciplina mental. Daqu la
seva insistncia en la gran importncia de leducaci (paideia), per
mitj de la qual era condut gradualment lalliberat a la contemplaci
de les veritats i els valors eterns i absoluts.
Daquesta manera es lliura a la joventut de passar la vida a
lombrvol mn de lerror, la falsedat, el prejudici, la persuasi
sofstica, la ceguera pels veritables valors, etc.
Tal educaci s de primordial importncia per a aquells que han de
ser homes dEstat. Els governants seran cecs guiant a cecs si es
queden en el pla de leikasia o de la pistis (doxa en tot cas), i
lensorrament de la comunitat s molt ms terrible que lindividual.
Aix, linters que posa Plat en lascensi epistemolgica no s un
inters merament acadmic: li interessen la conducta de la vida, la
tendncia de lanima i el b de lEstat. Lhome que no realitza el
24

veritable b de lhome no viu ni pot viure una vida veritablement


humana i bona, i el poltic que no realitza el veritable b de lEstat,
que no veu la vida poltica a la llum dels principis eterns, porta el
seu poble a la rona.
Si fem una correlaci entre el Smil de la lnia, lAllegoria de la
Caverna i la realitat que ells representen:
LA LNIA
MN

LA CAVERNA
CAVERNA + EXTERIOR

PRIMERA SECCI
LA CAVERNA
OPINI (DOXA)
PRIMERA DIVISI DE LA 1 REGI DEL FONS DE LA
SECCI
CAVERNA ON HI HA ELS
IMAGINACI
PRESONERS
EIKASIA
SEGONA DIVISI DE LA 1
SECCI
CONVICCI,
CREENA
(PISTIS)
SEGONA SECCI
CONEIXEMENT
(EPISTEME)
PRIMERA DIVISI DE LA 2
SECCI
PENSAMENT
(DIANOIA)

REALITAT
MN SENSIBLE
INTELLIGIBLE
MN SENSIBLE

MN

MN VIRTUAL DE CPIES
(OMBRES,
REFLEXOS,
QUADRES, FOTOS, CINEMA,
INTERNET...)

REGI ENTRE EL MUR I LA EL


MN
SENSIBLE
SORTIDA DE LA CAVERNA
CORRESPONENT
A
LA
NATURALESA
I
LA
PRODUCCI HUMANA
REGI EXTERIOR DE LA EL MN INTELLIGIBLE
CAVERNA

LES CPIES DE LES COSES EL


MN
DE
LES
NATURALS
I
DELS REPRESENTACIONS
OBJECTES HUMANS
SIMBLIQUES,
ESQUEMTIQUES,
MATEMTIQUES
SEGONA DIVISI DE LA 2 LES COSES NATURALS I
SECCI
ELS OBJECTES HUMANS
ENTENIMENT
EL MN DE LES IDEES
(NOESIS)

LA DIALCTICA

En la Repblica es proba un important passatge en el qual es


descriuen els graus del coneixement (amb relaci amb els graus de
lsser). En definitiva, la dialctica mtode propi de la Filosofia
facilita laccs al Mn de les Idees. En principi, la dialctica s un
procs ascendent vers la Idea, i desprs de la Idea en Idea fins la
Idea suprema (El B). Procs, doncs, que va d'all mltiple (coses,
Idees) fins l'U (El B). D'aquesta manera, diu Plat, "l'nic que s
capa d'una visi de conjunt s el dialctic. Per tamb hi ha una
dialctica descendent (diiresis), procs invers que reconstruieix la
srie de les Idees sense cap recurs a l'experincia. D'aquesta
manera la dialctica permet establir la comunicaci (koinomia) i
lligam simplok) entre les Idees. Per la dialctica -procs
25

estrictamente intellectual- posseeix un important recolzament


emocional: l'amor (Eros).

L'amor (eros)

L'amor platnic s tamb un procs ascendent, una mena de


dialctica emocional. L'nima que ha caigut a la terra ha oblidat tot i
ha perdut les seves ales, per "veient la bellesa d'aquest mn, i
enrecordant-se de la veritat, pren ales i, un cop alada, desitja
emprendre el vol".
En conclusi, la dialctica i l'amor sn els mitjans per accedir al Mn
de les Idees. I si hom ha de preparar-se per aquesta ascensi, les
matemtiques serveixen de propedutica (preparaci), ats que sn
"el preludi de l'aire que cal aprendre".
En efecte, les matemtiques "donen un fort impuls vers la regi
superior", ja que arrenquen del mn del devenir i introdueixen en la
contemplaci d'objectes intelligibles. Per aix es diu que a la porta
de l'Acadmia hi havia escrit "Ning entri aqu si no s gemetra".

"Aquest s justament, el recte cam per arribar-hi o per sser-hi


condut per una altre; comenant per les coses belles d'aquest mn i
tenint per nord aquella bellesa, cal elevar-se sense parar, com si ens
servssim de graons : d'un sol cos bell a dos, de dos a tots els cossos
bells, d'aquests als bells comportaments, desprs a les belles cincies,
fins a assolir, partint d'aquestes, aquella cincia que no s ms que la
cincia de la bellesa que et deia i, finalment, conixer all que s bell
per si mateix. Aquest s el moment de la vida (...) en qu, ms que en
cap altre, la vida de l'home val la pena d'sser viscuda : el moment en
qu contempla la mateixa bellesa."
PLAT, El Convit 211 d-e
El filsof s l'nic que impulsat per l'amor a la saviesa i actuant correctament pot arribar
a la contemplaci del mn de les idees i ser feli.

Mns

Objectes

MN
Idees (eidos)
INTELLIGIBLE Objectes
intelligibles

Coneixement
Intelligncia
pura
(coneixement
intutiu)

CINCIA
(episteme)
Dialctica
26

Lsser
LEssncia
(ousia)

MN
SENSIBLE
Lesdevenir
gnesi

Universals

(nous, nesis)

Entitats
matemtiques
Objectes
intelligibles

Ra
discursiva.
Pensament
(dianoia)

Objectes
materials,
Coses,
objectes
sensibles

Creena
(pistis)

Matemtiques
OPINI (doxa)

Observaci
fsica
(no cincia)

Particulars
Imatges
Imaginaci
(eikontes)
(eikasia)
(ombres)
de les coses
sensibles
3.2. METAFSICA O ONTOLOGIA.
Estiuarem aqu la Teoria de les Idees en el seu aspecte ontolgic.
s a dir, quins sn els objectes dels coneixement veritable, quines
sn les entitats que existeixen.
Lobjecte del coneixement ha de ser la veritat, ha de ser estable,
permanent, objecte de la intelligncia (intelligible) i no dels
sentits (sensible). Aix ho compleix luniversal, en la mesura en qu
pertany al ms alt estat cognoscitiu, al de la noesi.
Lepistemologia platnica, com hem vist, implica clarament que els
universals que concebem amb el pensament i coneixement no
estan mancats de referncies objectives, s a dir, que tenen
existncia prpia i independent de la ment (que les pensa o entn),
els universals o Idees o Formes sn i perqu sn els podem
pensar, per no sn perqu els pensem. Cal examinar, doncs, en
qu consisteixen aquestes referncies objectives.
No sembla que Plat canvis radicalment la seva teoria a travs
dels anys i menys encara que labandons, si b s cert que
27

sesfor durant tota la vida per aclarir-la, modificar-la segons les


dificultats que anaven sorgint i fent les crtiques oportunes.
A)

LES IDEES (EIDOS)

A.1. Qu sn?
En primer lloc ja i dara endavant no hem dentendre Idea en el
sentit duna ocurrncia mental com quan diem tinc una idea!.
Eidos. El terme Idea ve del llat idea idea, model, arquetip, i aquest del grec
(idea) imatge ideal dun objecte, la forma, laspecte duna cosa, el
tipus, prpiament aparena, derivat del verb grec (iden) veure, divisar,
percebre amb la vista, de linfinitiu (eidnai), significa saber,
comprendre, reconixer.

En la Repblica es dna per suposat que tota la pluralitat dindividus


que posseeixen un nom tenen tamb la seva corresponent Idea o
Forma. Aquesta Idea o Forma s l universal, la naturalesa o
essncia comuna que saprn en el concepte.
Per exemple: Hi ha moltes coses belles, per totes tenen en com
un concepte universal la bellesa. Hi ha moltes coses bones, per totes tenen
en com un concepte universal la bondat.

Plat afirmava que aquests conceptes universals no sn


merament subjectius (pertanyents al subjecte), sin que ells sn
referncies objectives, reals en si mateixes, sn essncies
objectives.
All que capta la realitat s el pensament, de manera que els
objectes del pensar (oposats als de la percepci sensible), aix
s, els universals, han de tenir realitat. Com podrien ser pensats
i captats i constituir objectes del pensament si no fossin reals?
Nosaltres els descobrim, no sn invencions nostres.
Plat sembla haver-se preocupat sobretot pels universals morals
i esttics, aix com tamb pels objectes de la matemtica. Per
exemple: bellesa, justcia, pietat, amistat, b, proporci,
harmonia, etc. Segons era desperar per la influncia socrtica;
daqu que considers que la Bondat Absoluta i la Bellesa
Absoluta existissin per si.

28

Termes per a referir-nos als eidos de Plat


Idees, Formes, Universals, Essncies, Intelligibles, Conceptes,
Originals, Arquetips, Models, En si, ...

Ara b, les Idees corresponen a totes les realitat, non noms a


les morals, esttiques i matemtiques.
Per exemple:
- Hi ha molts humans, per totes tenen en com un concepte universal
humanitat.
- Hi ha molts individus felios, per tots tenen en com un concepte
universal felicitat.
- Hi ha molts animals, per tots tenen en com un concepte universal
animalitat.
- Hi ha moltes persones pies, per totes tenen en com un concepte
universal pietat.
- Hi ha molts mascles i femelles, per tots els primers tenen en com
un concepte universal masculinitat i les segones de feminitat.
- Hi ha moltes coses amables, per totes tenen en com un concepte
universal amabilitat, etc.

Aix que per a qualsevol realitat mltiple i sensible podem dir que
sempre li correspon un concepte universal que linclou
juntament amb totes les coses que comparteixen la seva
naturalesa o essncia. Precisament all que comparteixen totes
les coses mltiples s la seva essncia. I daix en diu Plat
eidos, Idea o Forma.
La Forma s, doncs, la X-itat de les coses, essent X la cosa
mltiple: hum-n-itat, feli-itat, animal-itat, pius-itat, mascul-n-itat,
femen-itat, etc.

Aquesta X-itat no t perqu dir-se aix sempre en les nostres


paraules (en catal, castell, angles), el que importa no sn les
paraules sin els conceptes (all que les paraules volen dir). Aix
parlem de Idees com la fortalesa, la franquesa, la bellesa, la
bondat, el B,
Ens referim a les Idees com aquells conceptes universals que
es refereixen a tots els individus que pertanyen a una mateixa
essncia o naturalesa. Ens referim a les Idees com a les
essncies de les coses sensibles (percebibles)

29

Les Idees sn tamb models o originals o arquetips que les


coses copien. Igual que el fuster que vol fer una taula t un
model de taula en el seu cap, o el pintor que vol pintar un arbre
t el seu model, etc. Les Idees sn els models o originals o
arquetips de les coses sensibles.
No tots els lleons sn iguals, per tots sn igualment lleons perqu
participen o copien el model de Lle o tenen la mateixa lleo-n-itat. No
totes les taules sn iguals, per totes sn igualment taules perqu
participen o copien el model de Taula o tenen la mateixa taula-c-itat, etc.

Les Idees no sn visibles, lgicament, als ulls; no sn


perceptibles pels sentits, no sn sensibles. Mai ning ha vist la
felicitat o el lle. Per sn visibles a lull de lnima (ment),
s a dir, sn perceptibles per a lenteniment, per a la
intelligncia; sn intelligibles i sabem, entenem, intelligim,
coneixem qu s un lle o la felicitat,etc.
Ara b, Plat creu i postula que les Idees sn subsistents,
tenen una existncia separada de les coses sensibles, sn
transcendents de les coses, les quals copien o participen de les
Idees per poder ser. Existeixen en un mn a part, el mn de
les Idees, i les coses pertanyen al mn sensible, visible, natural
i fsic.

Aix les Idees sn:


- Objectives reals immutables fixes immbils incorruptibles imperibles eternes vertaderes transcendents
universals - models, originals, arquetips

En el Fed (el tema daquest dileg s la immortalitat de lnima)


Plat presenta la Teoria de les Idees en la qual les Idees sn
transcendents a les coses sensibles i subsistents en si
mateixes.
Les Idees estan en un mn transcendent al mn sensible.

30

Lnima que preexistia al cos, havia contemplat les idees i per


aix encara recorda el que sn, si b imperfectament per estar
en un cos desprs de nixer.
Conixer s recordar (teoria de la reminiscncia o anamnesis).
En el mn sensible podem dir que dues coses (dos troncs, per
exemple) sn iguals. Per ho podem fer perqu sabem que s
all igual en si (la igualtat). Per la igualtat no pertany al mn
sensible, sin a lintelligible o el que s el mateix el mn de les
Idees.
As que si, habindolo adquirido [el conocimiento] antes de nacer,
nacimos tenindolo, sabamosya antes de nacer y apenas
nacidos no slo lo igual, lo mayor, y lo menor, y todo lo de esa
classe? Pues el razonamiento nuestro de ahora no es en algo
ms sobre lo igual en s que sobre lo bello en s, y lo bueno en s,
y lo justo y lo santo, y a lo que precisamente me refiero, sobre
todo aquello que etiquetamos con lo que es en si. (Fed 75c,d)
La interpretaci de la Teoria de les Idees en el Fed s que
aquestes sn universals subsistents i que lnima les va
contemplar en el mn de les Idees, un mn separat i a part del
mn sensible i que conixer s recordar, tenim reminiscncies
de les Idees.
No obstant, en aquesta vida el coneixement racional implica un
transcendir els sentits corporals i elevar-se al pla intellectual.
All que relliga i sost totes les coses (i les Idees) s la Idea del
B. Per Scrates dir que es incapa de descobrir aquest B, i
tots els altres sn igualment incapaos, per consegent no sha
de ser massa ambicis i cal emprendre un segon cam
(methodos) o, com diu ell una segona navegaci, deixar de
banda les coses que sn (les Idees) i contemplar les imatges
dall que s. Perqu la veritat dels ssers corre el perill
descapar-me si miro directament cap a ella, i s preferible a qu
em dediqui en els raonaments (logoi) a propsit de les coses
que sn.

31

Aquesta segona navegaci tracta en cada ocasi com a


hiptesis el logos ms slid, afirma com a veritable all que
concorda amb ell. Aix ho tractar un altre cop a la Repblica (la
dialctica)
Anticipa tamb Plat aqu que les coses sensibles participen de
les Idees (veure el Parmnides)
La Teoria de les Idees s introduda en el Fed com una hiptesi,
com una premissa que saccepta fins que la connexi amb un
primer principi evident o la justifiqui o la destrueixi.
En el Banquet (tracta sobre Eros = Amor)
Parla Scrates sobre lascensi de lnima cap a la veritable
Bellesa a impulsos dEros. Partint de les formes belles (els
cossos), lhome es remunta a la contemplaci de la bellesa que
hi ha en les nimes i des daqu a la cincia (episteme), de
manera que pot contemplar la Bellesa de la Saviesa.
La Bellesa en si no subsisteix en cap sser que visqui o existeixi
a la terra, en el cel o en qualsevol altre lloc; sin que enterament
s de per si i es troba amb si mateixa en solitria i bellssima
unicitat dIdea. Totes les altres coses belles ho sn per
participaci dElla.
Tal s la Idea de Bellesa, divina, pura, i en si mateixa nica.
Aquesta Bellesa essencial no s un simple concepte, sin que
posseeix una realitat objectiva: s real, subsistent, absoluta.
Sobre la qesti de la separaci (jorismos) de les Idees (aqu
concretament de la Bellesa) de les coses sensibles, sha
dentendre com una insuficincia del llenguatge (fer per a les
coses sensibles i imperfectes per a les metafsiques). Les Idees
no sn materials i per tant no sn susceptibles destar en un lloc
o en un temps determinats. Temps, espai i separaci local no
tenen aplicaci a entitats immaterials com sn les Idees. El que
vol dir aquesta separaci de les coses (jorismos) s que la
realitat de les Idees s independent dels objectes particulars.

32

La Bellesa Absoluta o Idea de Bellesa s a la vegada


transcendent i immanent, inaccessible als sentits, assequible sols
a la intelligncia.
El veritable amant (el filsof) ha dascendir cap a la Bellesa
impulsat pel desig damor (Eros). La Filosofia s, doncs, una
ertica. Lobjecte del desig s la cincia de la Bellesa (o
Saviesa).
Les Idees en general estan subordinades a una Idea Suprema, a
un Principi ltim i Unificador de totes que aqu sidentifica amb la
Idea de Bellesa.
La Bellesa, per tant, sidentifica amb el B.
En la Repblica (el tema s en principi la justcia i esdev una
exposici de la filosofia tota de Plat).
El filsof tracta de conixer la naturalesa essencial de cada
cosa.
LEssncia de la Bellesa i lEssncia del B es troben
encarnades en diversos graus en les coses belles i les coses
bones particulars.
Els no-filsofs satenen a les aparences sensibles i no arriben
a lautntic coneixement i cincia (episteme) sin que es
queden en lopini (doxa).
o No socupen del no-ser ja que del no-ser o no-res de
cap manera hi pot haver-hi coneixement de cap tipus.
o Tampoc socupen del veritable sser o del que s real,
estable, permanent, infalible.
o Es troben a mig cam entre el no-ser i lsser, en la
doxa, en les aparences, en all fenomnic.

33

El filsof es troba en el coneixement, si ms no en el cam


(methodos) de lsser, de la realitat plena, dall essencial: les
Idees o Formes.
La Idea del B ocupa una posici de preeminncia. Es
compara al Sol.
El B s el Principi Unificador en lordre de les Essncies o
Idees. Ell mateix sobrepassa en dignitat i poder fins i tot a la
Idea de lsser.
El B s, per un costat la font del coneixement, i per un altre
la causa dels ssers.
o Principi epistemolgic (del conixer)
o Principi ontolgic (de lsser)
La Idea del B (de la Repblica) sidentifica amb la Idea de
la Bellesa (del Banquet). Ambdues Idees sn considerades
cims de lascensi intellectual.
La Idea del B dna lsser a les Formes. I les coses
participen de la Idea de lsser.
Aquest B-Bellesa s considerat lltim Principi Ontolgic,
lAbsolut.
Aquest Absolut s immanent en si mateix i transcendent tant
a les coses sensibles com a les Formes i fins i tot a lsser
mateix.
Les coses sensibles, els particulars, sn cpies de les Idees.
Imiten les Idees les quals sn els Models, Originals o
Arquetips. La imitaci (mimesis) s complementada amb la
participaci (metetxis), els sensibles participen de les Idees.
Segons Aristtil
Plat identifica lU en si amb el B en si.
Per a Plat Les Formes sn la causa de lessncia de totes les
coses, i lU s la causa de lessncia de les Formes.
34

En conclusi: LU, el Be i la Bellesa sidentifiquen.


Diu Plat El B no s Essncia, sin que excedeix amb molt a
lEssncia en dignitat i en poder.
o s, no sols la font de la intelligibilitat en tots els
objectes del coneixement, sin tamb la del seu ser
essncia.
Lascensi a les Formes, a lsser i a la Idea del B-U, s
dialctica.
All que s particular sensible sols pot arribar a ser objecte del
judici i coneixement en la mesura en que troba subsumit en
alguna Idea.
o El particular sensible no sel pot definir, s
incognoscible, no s veritablement real.
o El mn sensible no s del tot illusori per cont un
element dirrealitat.

En el Fedre
Lnima contempla lessncia dall que realment s, incolora,
sense figura, sols visible en la intelligncia: la Idea.
Les Formes es troben contingudes en el Principi de lsser, en
lU, deuen la seva essncia a lU (B-Bellesa).
La Idea de Justcia, de Temprana, etc. tenen el seu fonament
objectiu en el Principi Absolut del B.
El Principi Absolut, principi ontolgic i principi epistemolgic, la
Suprema Realitat i la Causa Exemplar Suprema s lU, el B, la
Bellesa.

35

En el Parmnides
Planteja (Parmnides) quines Idees est disposat a admetre
Scrates?
- Admet les Idees de Semblana, dall que s un i molts, de
Justcia, de Bellesa, del B, etc.
- No sap si ha dadmetre les idees de home, foc, aigua,
cavall, etc.
- En principi refusa admetre com a Idees les de cabell,
fang, brutcia, etc. Per Scrates es troba consternat i
comena a pensar que res no hi ha sense la seva
corresponent Idea. Per t por de, seguint aix, caure en el
pou sense fons de labsurd.
- Cal pensar que lorigen de la Teoria de les Idees s en
principi de caire moral i valoratiu en el ms pur socratisme,
i que per tant contemplava les Idees de carcter moral i
valoratiu (com les esttiques). Aix les Idees o la Idea del
B seria un thelos o finalitat al qual apunta la naturalesa
humana veritablement svia, a la que aspira el filsof
impulsat per Eros.
- Per quan els problemes epistemolgics desborden lesfera
moral, aquests es compliquen sobre manera i es
multipliquen.
En quina relaci estan les Idees entre si i amb les coses?
Pot ser el mn de les Idees una reduplicaci del mn de les
coses?
La Idea del B es troba suficientment allunyada per ser
problemtica. Per la Idea dHome, separada dels homes
particulars podria ser una reduplicaci.
Aqu vindr part de la crtica dAristtil amb la Idea del tercer
home. Entre la Idea dHome i lhome singular hi ha la Idea de la
semblana entre la segona i la primera, i aix fins a linfinit.
36

Idea dHome --------------------- home singular


Semblana /Tercer home
Idea de la Semblana-------------home singular
Semblana ....

La relaci de les coses amb les Idees sexplica per:


(a) participaci (metexis) i per (b) imitaci (mimesis)
Les coses participen de les Idees (sn participacions seves).
Per Parmnides planteja una objecci:
- Participa la cosa de la totalitat de la Idea o noms duna
part della?
- Si participa de la totalitat de la Idea, aleshores aquesta es
multiplicaria en cada una de les coses individuals i seria
una i mltiple, la qual cosa s una contradicci.
- Si participa sols duna part de la Idea, aleshores aquestes
no podrien ser simples i unitries, serien al mateix temps
unitries i dividides, la qual cosa tamb s una
contradicci.
La resposta de Scrates s la teoria de la imitaci. Les coses
imiten (copien) les Idees i en aix consisteix la seva participaci.
El que es segueix daquesta crtica (recordis que s el mateix
Plat qui la fa, per tant, autocrtica) i el ms important s que la
Idea no s un objecte particular ms i que la relaci que es dna
entre els objectes particulars i la Idea no pot ser la mateixa que
es dna entre els distints particulars.
Tamb es segueix de les crtiques de Parmnides que el que
falta a les Idees s un Principi Unificador que ell mateix proposa
com lU.
37

En el Sofista
Com definir el sofista? Com definir la seva naturalesa o
essncia?
Tracta la discussi sobre els conceptes de classe.
El coneixement consisteix en aprehendre el concepte de classe
per mitj del gnere i de la diferncia especfica, s a dir, per
mitj de la definici
El mtode (methodos) per arribar a la definici s el de la
dialctica que consisteix en dos processos:
1. Anlisi: La divisi (diairesi) cap a baix. Per la qual el nom a
definir es subsumeix sota un gnere o classe de major
amplitud i desprs s dividit en els seus components naturals.
Un daquests components essencials ser la noci que es
tractava de definir.
2. Abans, per, de la divisi ha de tenir lloc un procs de sntesi
o reagrupament (sinopsis). Es tracta de determinar el gnere
des del qual sha de partir.
La discussi fa veure que les Idees poden ser unes i mltiples al
mateix temps.
- El concepte animal s un i a la vegada mltiple ja que
cont en si cavall, gallina, etc.
Plat parla com si la Forma genrica envas a les Formes
especfiques subordinades o es disperss entre elles,
mesclant-se amb cada una delles i conservant, no obstant,
la prpia unitat.
Es dna una comuni entre les Formes, i unes participen de
les altres; per no sha dinterpretar que una Forma participa
duna altra en el mateix sentit en qu els objectes sensibles
participen de les Formes especfiques.
Les Formes constitueixen aix una jerarquia, subordinant-se
totes a lU com a Forma ms alta i que tot ho penetra. Per a
38

Plat com ms elevada s una Forma ms rica s, de


manera que el seu punt de vista s loposat a Aristtil, per a
qui com ms abstracte s el concepte, ms pobre s.
La mescla de les Formes: cal considerar que hi ha Formes
compatibles i Formes incompatibles entre si. Per exemple: la
Forma de Blancor s compatible amb la Forma de Grandria,
per la Forma de Moviment no s compatible amb la Forma
de Quietud.
El procs de divisi (diairesi) no es pot perllongar
indefinidament. Hi haur un moment en qu la Forma ja no
admet ulteriors divisions, sarriba a les Formes atmiques.
El procs de sntesis (sinopsis) tamb t el seu lmit que no
s altre que el ja esmentat U-B-Bellesa, Forma Suprema
que es troba fins i tot per sobre de lsser.
Lsser real, les Formes o Idees, ha dincloure la vida (bios) i
lnima (psik) i la intelligncia (nous). Per que dir dels
eidola (dols, illusions, ombres...), del canvi sensible i
incessant (del panta rei heracliti), del mer esdevenir? Quina
relaci hi ha daquesta esfera del que s semireal amb lsser
real?

(Quadre 1)

En el Fileb

MN INTELLIGIBLE
Idea del B-Bellesa-U
sser
Idees Genriques Supremes
Idees genriques
Idees especfiques
Idees atmiques
MN SENSIBLE
Coses sensibles particulars
Imatges de les coses

Per a Plat all illimitat, indeterminat, indefinit sn els


particulars sensibles, els individus particulars, els objectes i
coses sensibles.

39

Aix indeterminat (les coses) solament es limita i determina


en la mesura en qu s introdut en una Forma atmica. Per
els particulars sensibles ni sintrodueixen, ni es poden
introduir en la Forma atmica, per aix no sn de cap manera
veritables objectes, no sn plenament reals.
Des de lU o B-Bellesa i prosseguint la divisi, Plat
abraava tota la realitat. Dit duna altra manera, la divisi ha
de prosseguir-se fins que els individus, en la seva realitat
intelligible, siguin compresos en la Forma atmica; una
vegada aconseguir aix, els altres, s a dir, els particulars
sensibles, en el seu aspecte no intelligible (sin sensible),
sn impenetrables pel Logos i poden relegar-se a lesfera
dall que s fugisser i solament semireal, de la cosa que no
mereix en veritat el nom dsser.

En el Timeu
Cal explicar com venen a lexistncia les coses particulars
sensibles. Encara que tota la jerarquia de les Idees, la
complexa estructura compresa entre lU que tot ho avarca, la
Idea del B, s un principi ltim i que t en si mateix tota la
seva ra de ser i les Idees atmiques, s la veritable realitat;
no per aix s menys necessari mostrar com el mn de les
aparences ve a lexistncia, aquest mn que no s plenament
sser (que plenament no s), tampoc no s no-ser, no-res.
Plat ho explica mitjanant un mite (mithos) i per aix sha
danar en compte a lhora dinterpretar-ho. Vol dir que no
estem davant una veritable teoria o doctrina epistemolgica o
ontolgica, sin davant duna explicaci que vol ser
entenedora per a aquells no filsofs.
En el mite introdueix al Demiurg, un sser div (no confondre
amb Du). El Demiurg s aquell que conforma, informa, les
coses particulars sensibles a partir de les Formes o Idees que
t per Models.
El Demiurg un Artfex (o artista) que a partir duna matria
informe i absolutament indeterminada, que ocupava un lloc
40

(no local), un mbit tamb dindeterminaci, una matriu


(mater-matria) i contemplant les Formes (com lartista que
contempla el model) con-forma, in-forma (dna forma) a
aquesta matria i fa les coses sensibles naturals.
El mn sensible, aix s una cpia del mn intelligible. Per
aquesta cpia s lluny del Model, ja que cont en si un
element dindeterminaci (=la matria) i per aix s sempre
canviant i corruptible.
Les Idees sn eternes, el Demiurg (mtic) s etern (pot ser el
Nous), la matria indeterminada s eterna, la matriu
(ontolgica) s eterna. Per les coses materials, cpies de les
Idees sn peribles (perecederas).
El Demiurg s la intelligncia ordenadora i introductora dun
ordre i un logos al mn (sensible).
El Demiurg no s un du creador i menys creador ex nihilio,
des del no-res. El Demiurg no crea (sin que copia) ni per
pura voluntat lliure (model judeocristi) ni per una necessitat
interna (neoplatonisme).
Probablement en el mite el Demiurg s un smbol que
representa la Ra o la Intelligncia (Nous) en el mn.
Tampoc no s el Demiurg lautor de les Formes ni el podem
identificar amb la Idea de lU o del B.
No podem anar ms enll en el mite i cal recordar el que hem
dit ms amunt: no s una doctrina cientfica de Plat
(daquella saviesa oculta de la qual res no va escriure); s tan
sols una mera explicaci per a profans que ajuda a la
comprensi.
A.2. Laspecte matemtic de la Teoria de les Idees.
Aquest s laspecte ms difcil i posterior de la Teoria de les
Idees. Forma part de lanomenada saviesa oculta de la qual
Plat no t res escrit. s la part ms tcnica i segurament la
darrera versi de la seva teoria.

41

La coneixem per altres autors, com per exemple Aristtil (que va


estudiar a lAcadmia) per amb poques referncies i per altres
autors posteriors.
s una interpretaci de la Teoria de les Idees duna gran
influncia pitagrica i duna superaci del mateix pitagorisme.
No ens hi entretindrem gaire, tant per la seva dificultat com per
les poques referncies que tenim.
Segons Aristtil, Plat declara que:
1. Les Formes sn nombres (nmeros).
2. Les coses existeixen per participaci en els nombres.
3. Els nombres es composen de lU i dall-gran-i-petit o diada
intermdia i no dall illimitat (apeiron) i del lmit (peras) com
pensaven els pitagrics.
4. Les mathematikas ocupen una posici intermdia entre les
Formes i les coses.
Cal considerar les qestions segents:
a) Per qu identifica les Formes amb el nombres? I qu vol dir
aix?
b) Per qu diu que les coses existeixen per participaci amb els
nombres?
c) Qu significa aix de la composici a base de lU i de allgran-i-petit?
(a) En primer lloc: Nombres i matemtiques: el concepte grec i
especialment platnic del nombre i la matemtica no s
merament quantitatiu com avui, sin tamb i ms qualitatiu:
no fa tanta referncia al nombre com a tal sin a la proporci,
harmonia, cnon (i aix produeix la bellesa = el b). Per tant
lorigen de les coses belles, justes, proporcionades i
harmniques s la Bellesa, el B, lU.
En segon lloc: el motiu didentificar les Formes amb els
nombres
sembla
la
necessitat
de
racionalitzar
(ralogosordre-proporcimesura) o fer intelligible el
mn misteris i transcendent de les Formes i aix mateix
42

lencara ms misteris mn sensible en relaci a les Formes.


Fer intelligible s aqu trobar el Principi de lordre.
(b) Els objectes naturals (materials) encarnen, fins a cert punt, el
principi de lordre (participen dell): sn casos de luniversal
lgic i tendeixen a la realitzaci de la seva forma ( es veur
ms en Aristtil); sn obra de la Intelligncia i manifesten el
seu designi.
- En el Timeu diu que els carcters sensibles dels cossos
depenen de lestructura geomtrica dels seus corpuscles.
Aquesta estructura est determinada per les seves cares, i
la de les seves cares ho est per lestructura dels dos tipus
de triangles (issceles rectangular i escal rectangular) en
base als quals estan constituts. Les relacions entre els
costats dels triangles poden representar-se numricament i
contenen en si un component dirracionalitat (per aix la
matria no s racional)

1
2

- En lEpinomis diu que els moviments, aparentment


complicats, dels cossos celestes es conformen en realitat
a la llei matemtica i expressen aix la saviesa de Du
(Nous?)
- Els cossos naturals, per tant, encarnen el principi de lordre,
i, en major o menor grau, poden ser matematitzats. Per
altra banda, del tot no sels pot matematitzar no sn
nombres ja que encarnen tamb all contingent, un
element irracional: la matria. Per aix no es diu que siguin
nombres, sin que participen dels nombres
(c) Aquest carcter parcialment irracional del objectes naturals
ens dna la clau per entendre all-gran-i-petit:

43

- La relaci que expressa els costats del triangle escal


rectangular: 1, 5, 2 i lissceles rectangular: 1, 2, 1,
contenen en cada cas un element irracional indicador de la
contingncia. Hi ha una srie de termes que tenen un lmit
superior 2 o 5 i una srie que tenen un lmit inferior 2 o
5, sn alternativament ms grans i ms petits que 2 o
5, per tant els termes de tota la srie convergeixen en 2
o 5 com a lmits nics.
- De totes maneres aix no s ms que especulaci. Per a
ms informaci consultar a Giovanni Reale Platn: en
busca de la saviesa secreta.

Podem ara ampliar el quadre 1 anterior


Quadre 2.
MN INTELLIGIBLE
U-IDEA DEL B-BELLESA
IDEA DE LSSER
IDES GENRIQUES SUPREMES
IDEES GENRIQUES
IDEES ESPECFIQUES NIMA
NOMBRES I FIGURES GEOMTRIQUES
MN SENSIBLE
COSES-OBJECTES PARTICULARS SENSIBLES
IMATGES-OMBRES
NO-RES

44

MN INTELLIGIBE

MN SENSIBLE

NIVELL ONTOLGIC

NIVELL NTIC

LES IDEES

LES COSES

TRANSCENDENTS

IMMANENTS

IDEALS

COSSIQUES

ESPIRITUALS

MATERIALS

INTELLIGIBLES

SENSIBLES

ORIGINALS-MODELS

CPIES

IMMUTABLES

MUDABLES

PURES

CONFUSES

SIMPLES

MLTIPLES-COMPLEXES

EN-SI

PER ALTRES

INDEPENDENTS

DEPENENTS

VERTADERES

FALSES

REALS

APARENTS

LA DIALCTICA DE PLAT
(Ramn Valls Plana)

La dialctica socrtica va ser transformada per Plat. En la seva forma


socrtica no semblava anar ms enll del buidament del subjecte, de la
destrucci de les opinions (doxa), quedant abocada a lescepticisme. La
dialctica platnica no acaba en la svia ignorncia, sin en la Idea, s a
dir, en lautntica realitat (segons ell pensava).
El buscador de la veritat (filsof) primer ha de passar per lestat de dianoia
(saber discursiu, consistent en un passar dhiptesis en hiptesis
(suposicions), tal com ho fa bel matemtic, per tal dassolir veritats ja no
sensibles, sin intelligibles. El filsof s impulsat per Amor (Eros) ardors
i indigent cap a la veritat (aletheia) que solament descansa en el saber
intutiu (noesis) sobtat i instantani de la Idea. Aquest saber ens ha de fer
45

justs i capaos de regir amb justcia la ciutat (polys), per tant t un valor
tic i poltic.
Les conseqncies sn moltes:
En primer lloc, es tracta dun moviment intellectual impregnat de fora
negadora, de valor crtic. Les hiptesis successives a travs de les quals
progressa el moviment sn punts de suport provisionals per a seguir
laven. Sn com el bastiment (andamiaje) que es destrueix un cop sha
construt, perqu en ell no (ja) recau la solidesa que es busca de ledifici.
Tal solidesa o fermesa, caracterstica dominant de lepisteme front la doxa,
es troba nicament en la noesi, s a dir, en el trnsit dialctic a travs de les
hiptesis acaba en la intuci del principi anhipottic (=no ja suposat).
Aquest principi ja no descansa en un altre supsit, s slid en si mateix i
per a si mateix. s realitat suprema, visible solament amb lull de
lnima, objecte intelligible i no sensible. s la Idea, i sha devitar
considerar-lo com quelcom merament mental, que resideix en el cap. s, al
contrari, all real per antonomsia, s laspecte (eidos) vertader de les
coses, el que capta la intelligncia en oposici als aspectes enganyosos que
capten els sentits.
En segon lloc, i aqu resideix la vessant perillosa del platonisme, Plat
tracta dassegurar un saber ferm com a fonament de la vida ciutadana. No
pot admetre que totes les paraules valguin igual, s a dir, no-res. Ha
dhaver-hi paraules portadores de veritat ferma, i aquesta no sembla ser la
realitat sempre canviant que ens ofereixen els sentits. Si no hi ha paraula
vertadera no hi ha valor ferm, no hi ha justcia ni injustcia. Aix no pot ser.
El seu raonament el porta a la Idea com a realitat ferma i
permanent. La contemplaci de les Idees no s un intent de fuga des del
mn sensible, per a refugiar-se en un mn dIdees pures que emparenta a
Plat amb el pitagorisme i el parmenideisme?
Que el perill s real i que Plat no s beneit, es mostra en el passatge
de la Caverna, quan llegim que lalliberat del regne de les ombres no
desitjar tornar a elles perqu creur que viu ja en les Illes dels
Benaurats.
En tercer lloc, en Plat es dna un corriment del centre de gravetat de la
filosofia des del llenguatge a la intellecci pura. s interessant veure com
Plat defineix la veritat (aletheia) com un dir que s ... all que s, un
dir de lsser. Amb aix es concep el llenguatge com el lloc de la veritat.
Per el cam dascens cap a les Idees ja no es descriu com un discurs verbal
o discussi (dia-logos) sin com un avenar a travs de pensaments (dianoia).

46

En quart lloc, es tracta de largument contra Protgores (en el Teetet): Qui


nega que es doni una forma de coneixement superior a la sensaci es
contradiu a si mateix. s una negaci que sautodestrueix. Aquest argument
es convertir en la refutaci clssica de tot relativisme i escepticisme. Amb
ell es mostra el carcter fonamental inevitable del principi de nocontradicci. El qui nega la ra, lafirma, perqu la ra sols pot negar-se
usant la mateixa ra.
En cinqu lloc, en Plat sacoblen dues dialctiques distintes, lobjectiva
dHerclit i la subjectiva de Parmnides. No es fonen en una, per Plat les
emparenta de manera que tindr enormes conseqncies histriques. Plat
afirma que el relativisme de Protgores en el camp del conixer (tot saber
s tan relatiu com la sensaci) s solidari amb el movilisme dHerclit
(panta rei) en el camp del ser. Per un costat, lafirmaci de qu s
possible un saber ferm o episteme plenament objectiu, Plat la fa solidria
duna tesi vers les coses que afirma la seva permanncia. Aquest enlla,
duna manera general, ja no ser desmentit. Les teories sobre el
coneixement repercuteixen en les posicions que es defineixen sobre les
coses i viceversa.
Posteriorment sautocorregeix amb un plantejament que pot ser aix:
Si ha dhaver-hi cincia (episteme) ferma com a quelcom distint de lopini
(doxa) (fugissera), aquesta cincia ha dsser de les coses daquest mn
canviant. Les Idees, per tant, no poden ser lnic objecte de coneixement
intellectual. Aquest ha de referir-se tamb a les coses sensibles vistes a
travs de les Idees. Daqu ser necessari concloure que tamb les coses
que canvien gaudeixen de certa permanncia (Herclit: el riu s i no s el
mateix, etc.)
Parallelament, desprs dhaver reconegut alguna permanncia al
mn canviant, Plat es veur obligat a reconixer la mobilitat en el mn
pretesament immbil de les Idees. Per a jutjar les coses daquest mn
necessitem no noms la Idea de lsser, sin tamb de les Idees de
moviment (quietud, igualtat, semblana, diferncia, etc.) A la fi, per a
poder jutjar veritablement de qualsevol realitat daquest mn, definir-la en
si mateixa i deslindar-la respecte daltres, cal usar una gran quantitat
dIdees, operant una divisi delles.
Com a conclusi, la dialctica ascendent, des de les coses a les Idees, sha
doblegat amb una segona dialctica: la divisi (diairesis), la dialctica
descendent des de les Idees a les coses. El moviment ascendent negava les
hiptesis fins el principi anhipottic i ara, per divisi i exclusi deslindem
lsser de cada cosa respecte de tot all que no s (Herclit: el cam que
puja i el cam que baixa s el mateix cam, etc.) Aquest dos moviments
junt dibuixen un cercle (Hegel). Es parteix de la cosa concreta, sensible, i
47

per conceptes cada cop ms universals sascendeix fins el principi


absolut, aquell que saguanta sol. Arribats al cim cal descendir de nou fins
a la cosa per mitj de divisions successives. Aquest moviment descendent
(sylogismos) acaba en el punt de partida i obt la definici exacta de la
cosa.
(La dialctica, un debate histrico. Ramn Valls
Plana. Ed. Montesinos. Barcelona 1981 retocat-)
Lesquema general de la dialctica s el dun procs que consta de
dos moments:
1) Un moment ascendent (synopsis) que parteix de les idees
atmiques i es remunta seguint amb les idees especfiques i
daquestes a les genriques i daqu a les ms genriques de totes
fins arribar a un Principi Suprem: lsser que ja no s gnere, sin
principi ltim anhipottic.
2) Un moment descendent (diairesis) que parteix duna Idea
genrica i en separa diferncies especfiques fins arribar a all que
es vol definir (akribeia).

Exemple de Dialctica en el Sofista.


Definici del pescador de canya.
Arte (techn)
arte produccin arte adquisicin
por cambio

por captura

por lucha

por caza

del gnero
inanimado

del gnero
animado

que caminan

que nadan

que vuelan

que viven en
el agua = pesca
48

por medio
de vallas

golpeando
la presa = vulnerante

caza fuego

caza anzuelo

hiere de
arriba abajo

caza de
abajo
arriba =
aspalitica.

49