com
s que
aquest final
d'any, tot i havent votat el 9N que
era ruta i pacte de tots,
encara ens sembla que
hem fet poc i anem lents i feixucs
esperant amb candeletes que una sola llista
o dues ens facin reprendre el cam cap a la nostra
llibertat perduda? Com s que ens desespera
deixar passar el Nadal i potser Reis sense tenir-les? i hi
ha qui dubte i li costa tant creure-ho, tot i sabent que ho
tenim a tocar? I, a ms, vivint el dia a dia ens donem compte
de sobres que totes les peces estan disposades i noms
cal encaixar-les? No crec que ens venci ara la porugia de tres
segles venuts i encadenats i a la nostra nima ja no hi
nia aquell anhel lluny dels venuts de Barcelona que
l'endem de la desfeta feien dringar el mall a l'enclusa? Si ho tenim
ms que preparat i el llibre ho explica i els del Consell ho tenen clar, perqu
sembla que el misteri del riure illusionats sha esvanit? Perqu sembla que
no
tenim aquells nims tant ferms i hem perdut aquella secreta illusi tamb
per
a fer-ho amb aquell mateix coratge i no ens hi posem tots fent pinya i
tranquils?
Com s que no ens lluirem a la joia d'un nou comenament, segurs que com
hem
fet any rere any, fins avui mateix, mai hem defallit? Quina s la secreta fora
o el desencs que no ens empeny en la cerca de la franca rialla? Ser que
potser
s precisament aquesta la nostra fora, la de no acabar-nos-ho mai de
creure, la que ens fa buscar cada dia un nou repte, una fita, l'arrodoniment
precs i simtricament perfecte d'all que volem aconseguir i a cada dia que
passa
ho volem perfeccionar? Qu hi tenim a dintre que ens fa ser tant exigents i
que a voltes
tanta perfecci ens fa perdre el sentit de la orientaci? Potser s aquell
sentiment mai
acaronat, que per tres-cents anys de no tenir-lo ens ha fet perdre el sentit de
les coses i ens les
fa veure difcils d'aconseguir i a voltes, d'entendre-les i gaudir-les. El que
volem no s una
tendresa fugissera que en una cantonada amagada i solitria del nostre pas
ens espera.
El que volem s Ptria i la volem lliure i la volem rica i tamb neta i plena i
social i tica i
amb aquestes fites tant potents l'exigncia de tenir-la aviat quasi no ens
deixa marge per creure
que el miracle s possible. Potser haurem d'aprendre a mirar-ho tot de nou,
els objectius
nacionals, per a descobrir amb sorpresa que son all, invisibles de tant mirarlos, i que tenintlos-hi, tant a l'abast de la m i que ja noms cal allargar-la per a fer-los d'una
vegada nostres.
Fem-ho un any ms, ara ja que no cal fer-ho amb veu baixa ni cap cots com
abans, per a nosaltres
mateixos, per fem-ho tamb per als espanyols, si s que volen escoltar-nos.