En l'esport, l'agressió ha arribat a ser massa habitual.

Ho veiem en les
graderies, en les banquetes, i sobretot en els terrenys de joc o en les
pistes: llançaments d'objectes, represàlies, baralles en el futbol, disturbis
després dels partits, etc. En els últims anys la societat s'ha tornat en
general més violenta, i l'esport no és més que un reflex d'això. Les
societats actuals estan en un procés civilitzador a llarg termini, encara
que és evident que se segueix acceptant la violència, entesa aquesta com
a violència televisiva, fictícia, rebutjant de ple successos reals
excessivament cruels i agressius. Però especialment a causa d'aquest
procés, el nostre llindar de tolerància cap a la violència ha descendit, i
encara que tant en termes absoluts com relatius la violència sigui menys
intensa que en altres èpoques, la nostra sensibilitat és més elevada que
abans. I també per les pròpies característiques de la societat de masses,
ja que els esports de masses suposen una concentració dels fets violents,
donant major espectacularitat als mateixos, i el propi funcionament dels
mitjans de comunicació de masses, al donar-los una gran ressonància, els
amplifica. És, per tant, que per l'acceptació que té entre la societat
(encara que sigui mínimament), serveix de base per a què uns altres la
portin a terme transgredint els límits del que és "normal".