“No els era possible als fills de Zeus ser partícips de l’honor del cel a no ser que

algun d’ells mamés del pit d’Hera. I diuen que per això Hermes va prendre Hèracles
acabat de néixer, el va apropar al pit d’Hera, i Hèracles va mamar. Però Hera,quan
se n’adonà, el va fer fora d’una empenta i, vessant-se així la llet sobrant, es formà el
cercle anomenat Galàxia”.
Eratòstenes de Cirene, Catasterismes 34

“Aleshores Alcmena donà a llum i, temorosa de la gelosia d’Hera, va exposar

l’infant en un lloc anomenat actualment “Plana d’Hèracles". Atena, apropant-se al
lloc acompanyada d’Hera i meravellada per la naturalesa de l’infant, va persuadir
Hera perquè li donés el pit; però, tirant el nen del pit amb una força superior a la
que per edat li corresponia, Hera no va poder resistir l’intens dolor i es va treure
del damunt el nounat...”
Diodor de Sicília, Biblioteca Històrica IV, 6-7
La Via Làctea de Rubens, 1637
 Peça de ceràmica, segle IV aC

Origen de la Via Làctea de Tintoretto, 1577/78

“(Calisto) va poder mantenir els homes a ratlla, però el delicte li vingué de Júpiter. Febe
(...) va dir: ‘Banyem-nos aquí...”. Calisto va ser agafada in fraganti amb la inflor del
ventre. La deessa Diana en veure-la li ordena abandonar la reunió apta només per a
verges (...). Passat un temps la que havia passat per verge era mare. Juno, molesta,
s’enfurismà i va canviar la figura de la noia. I així vagava per les muntanyes la que poc
abans havia estat estimada per Júpiter Suprem”.
Ovidi, Fastos II

“I vet aquí que arriba el fill de Calisto, Arcas, ja a punt de fer els quinze anys,
que ignorava qui era la seva mare. Seguia el rastre d’animals salvatges
(...)quan es va trobar amb ella, que en veure’l es va detenir i sembla
reconèixer-lo. Ell va fer un pas enrere, espantat, i en veure que l’óssa volia
apropar-se, es disposà a disparar una fletxa al seu pit. Júpiter ho impedí,
elevant-los al cel, transformant-los en dues constel·lacions veïnes”.
Ovidi, Metamorfosis II (text adaptat)
Júpiter i Calisto, de Rubens(1682-1752)
Júpiter i Calisto, de Giacomo Amigoni (1682-1752) Júpiter i Calisto, de François
Boucher, 1744
Diana i Calisto, de Rubens,1636/38
Júpiter i Europa de Moureau,1869
El rapte d’Europa, de Rubens,(1577-1640)
 Escultura romana de Zeus i
El rapte de Ganímedes, de Rubens, 1611/12 Ganímedes, Museo del Prado
El rapte de Ganímedes, de Correggio
Ío i Zeus, de Correggio
 Mercuri i Argos, d’ Abraham
Danielsz Hondius (1625- 1695)

Mercuri i Argos, de Rubens