Histria
10/4/2012
10/4/2012
que els avions van buscar tirar les bombes en llocs on hi havia ms
concentraci de gent per tal de fer ms mal a civils innocents. Aquestes
accions provocaven certes reaccions entre la poblaci i entre les autoritats.
La poblaci, espantada, optava per prendre precaucions contra els
bombardejos, com per exemple portar sempre un pal de fusta per posar-sho
a la boca i mossegar per evitar aix lesions a les odes. Les autoritats van
prendre mesures i van construir diversos refugis amb una capacitat elevada
per poder protegir al mxim de persones possibles. En un principi noms va
ser un a cada ciutat, ms tard i com es pot veure en el cas de Reus es van
fer quatre ms. A ms del seu objectiu principal, aquest refugis tamb
tenien dispensaris per realitzar les primeres cures i sales durgncia.
c) Descriu les imatges que apareixen en aquest dossier. Quin missatge vol
transmetre el cartell del ministeri de Propaganda?
En aquest dossier trobem tres imatges diferents. La primera ens mostra com
era un dels refugis antiaeris construts i la segona la crueltat i la tristesa del
desprs de les bombes a la ciutat de Lleida, una mare plora al seu fill.
Laltra fotografia, a la pgina segent pertany a un cartell del ministeri de
Propaganda. Grcies a la introducci del Dossier sabem que la crueltat dels
bombardejos espanyols a mans dels avions italians i alemanys va causar
desaprovaci a la resta dEuropa, que estava totalment en contra i feia una
propaganda per intentar que els bombardejos acabessin. Aquesta
propaganda va ser poc efectiva ja que els bombardejos seguien i encara que
la opini pblica internacional estigus en contra dells no va servir per
aturar-los.
d) Imaginat que, el mes de mar de 1938, vivies a Barcelona. Redacta unes
quantes lnies de teu diari en qu descriguis la vida quotidiana sota lesclat
de les bombes.
Em dic Berta Cases. Fa uns moments que el meu proms Guim i jo estvem
passejant pel centre de la ciutat de Barcelona, buscant un anell de
comproms. Les sirenes han comenat a sonar i de sobte un munt de gent
espantada que corria en la direcci contrria a la nostra ens ha separat i
mha arrossegat fins al refugi antiaeri ms prxim. Estic rodejada de nens i
de dones. Tamb hi ha homes, encara que no tants. Els nens abracen les
seves mares amb por per que des daqu escoltem les bombes caure i
explotar. Hi ha molta gent assentada en bancs de fusta, tots en silenci. Un
silenci que noms es trenca amb el plor dalgun nen o el renec daquells
petits que no entenen qu fem all. No vull plorar per que alguna cosa em
diu que en Guim, el meu proms, segueix viu. Miro a banda i banda i noms
veig humitat i penombra. Les sirenes tornen a sonar, amb ms fora i aix fa
que els nens tinguin ms por i que les mares hagin daguantar el tipus fent
veure que no s tant com els seus fills pensen, pot ser amb la figura dalgun
marit, germ o fill ms gran al cap, pensant en la duresa de les bombes a la
ciutat i en com deu ser el front. Penso en la meva famlia i en la meva vida
fa unes quantes hores, en la felicitat que no vull recordar per que tinc por
que no torni a venir, que shagi truncat de cop, penso en les lladres, les
10/4/2012
bombes que pot ser mhagin robat el que ms estimava. Em dic Berta Cases
i estic enmig dun nvol de cendra i de crits pensant en tornar a la plaa on
el meu proms i jo ens hem separat per veure si tornar a ser feli.