ACCI TUTORIAL I ORIENTACI

Introducci
La tutoria s un dels instruments de mediaci del professorat en el procs
densenyament-aprenentatge. Partim de la concepci de la tutoria com a eina
de mediaci basada en els principis de la teoria sociocultural de
laprenentatge. Des daquesta perspectiva, lensenyament es concep com
una determinada manera dinteracci social en la qual sexerceix una
mediaci daquells processos individuals en qu es basa laprenentatge. El
ms fonamental daquests processos s el de lautoregulaci del discent, s a
dir, el pas de la regulaci de les seves accions per part de docent a la
regulaci per part dels discent. Aquesta autoregulaci es concep com a mitj i
com a objectiu de lautonomia en laprenentatge.

Laprenentatge autoregulat
Mayor et al. (1993:31) defineix laprenentatge autoregulat com aquell en el
qual els discents participen de manera activa metacognitivament,
motivacional i conductual en el seu propi procs daprenentatge. Segons
aquesta visi, laprenent pot millorar la seva capacitat per aprendre,
seleccionant proactivament els ambients ms facilitadors per a
laprenentatge i participant en lelecci de la forma i la quantitat dinstrucci
que necessita (Zimmerman et al., 1989). Per tant, la conscincia i el control,
per un costat, i la interacci, per laltre, sn els pilars fonamentals de
lautoregulaci.
Sobre la relaci entre el desenvolupament de lautonomia i els processos
dautoregulaci, ens basarem principalment en els estudis de L.Van Lier, D.
Little i U. Rampillon. Van Lier esmenta lestreta relaci que hi ha entre
autonomia i conscincia (awareness), concepte, aquest ltim que engloba no
nicament el coneixement lingstic, sin tamb el coneixement relatiu a
laprenentatge. Little (1997), diu que no hi pot haver autonomia sense una
implicaci conscient en laprenentatge, perqu la finalitat bsica consisteix
en preparar lalumnat per a laprenentatge de per vida. Si lautonomia es
converteix en leix vertebrador de la instrucci escolar conscious reflection
will necessarily play a central role from the beginning, for the simple reason
that all formal learning is the result of deliberate intention (Little, 1997:
94). Aquesta reflexi conscient inclou tant els coneixements i els sabers com
els processos necessaris per adquirir-los, i ha de conduir necessriament a un
procs dautoregulaci, sense el qual s impossible aconseguir laprenentatge
de per vida (Rampillon, 1997). En aquest context s fa necessari plantejar-se
quines sn les accions pedaggiques que fomenten lautonomitzaci i
determinen en quina mesura la tutoria pot contribuir a lautonomia i a
lautoregulaci dels aprenents.

Olga Esteve

Per altra banda, la teoria socioconstructivista de laprenentatge (Lantolf 2000

i 2002) postula que laprenent construeix nous significats i coneixements a
travs de la interacci amb el seu entorn. El concepte fonamental de la teoria
socioconstructivista s el de la mediaci: a travs de la interacci amb altres
individus es fomenten processos cognitius superiors que afavoreixen
laprenentatge: un aprenent pot progressar paulatinament dun estadi inicial
a un altre una mica ms avanat interactuant amb altres iguals o una mica
ms experts (alumnes i/o professors). Des daquesta perspectiva, la
importncia de la interacci no rau tant en la seva dimensi comunicativa
prpiament dita, sin en la seva dimensi cognitiva, s a dir, ens preguntem
com contribueix el llenguatge
a fomentar processos daprenentatge.
Sobserva, doncs, que aquest nou valor que sadjudica a la interacci est
estretament relacionat amb els processos subjacents a lautoregulaci.

Lacci tutorial del docent

s clar que el salt cap a lautoregulaci no es produeix de manera espontnia,
sin que s fruit dun procs que es realitza de manera lenta i gradual, i que
noms pot desenvolupar-se amb lajuda delements externs que fomentin la
mediaci i el dileg extern i intern (Lantolf& Thorne, 2006). En aquest sentit,
no sarriba a lautoregulaci o a lactivitat intramental sense una fase prvia
dheteroregulaci o activitat intermental (Vigotsky). Noms paulatinament i a
travs de la interacci i la mediaci de determinats instruments, la persona
aconseguir autoregular-se (Leontiev, 1981). En aquest context, el discurs s
leina psicolgica a travs de la qual es dna la mediaci: discurs no ents
nicament com a representaci externa de les idees que existeixen en la
ment, sin discurs ents com instrument que contribueix a la generaci de
noves idees i a la construcci de coneixement. Per aix, va ms enll de la
seva funci comunicativa, el discurs t una funci privada, dorganitzaci i
realitzaci de lactivitat mental. Creiem que la tutoria s un espai privilegiat
per fer emergir el discurs dels diferents participants.
En aquest sentit citem Mercer (1995) el qual afirma que el llenguatge
constitueix una forma social del pensament i que, en realitat, el coneixement
es construeix socialment. Aix, doncs, la conversa a laula, entesa com a
interacci particular, ofereix importants ocasions de practicar i desenvolupar
formes de raonar amb el llenguatge, en un context general de cooperaci
entre els participants. Aquesta construcci guiada del coneixement ha de
considerar tres aspectes: lobtenci de coneixement rellevant, la resposta a
les intervencions dels aprenents i la descripci de les experincies daula.
Per altra banda, les teories ms recents del camp de la psicopedagogia
destaquen cada vegada ms la funci mediadora del docent per aplanar el
cam cap a la autoregulaci. Lessncia daquesta funci rau en el fet de
transferir paulatinament als aprenents el control i la conscincia de cada
activitat educativa (Monereo, 1995), de manera que aquests interioritzin o
sapropin del significat dels continguts curriculars treballats per a poder
arribar a utilitzar-los de manera independent. Segons Esteve&Arum (2006), la
Olga Esteve

funci mediadora a la qual ens referim comporta que el docent ensenyi a

lalumnat a dur a terme un seguiment del propi procs daprenentatge. El
foment de la competncia aprendre a aprendre i, com a conseqncia, el
desenvolupament de la conscincia sobre el propi aprenentatge pot adoptar
formes diferents.
En aquest sentit, estem convenuts que la tutoria constitueix un format
dinteracci que pot potenciar lajustament de les ajudes pedaggic de la
persona docent a les necessitats de lalumnat.
Una de les funcions principals de lacci tutorial s, segons la nostra manera
dentendre-ho, la dorientaci i guia, perqu considerem que s la que ms
b pot desenvolupar-se en el marc duna acci tutorial que es planteja com a
objectiu lautonomia de laprenent.
Entenem aquest tipus de tutoria en tres plans:
a) El nivell relacionat amb la identitat mateixa de lalumnat (jo
persona);
b) El nivell dels objectius
daconseguir en un curs;

daprenentatge

que

aquest

haur

c) El nivell de les diferents operacions necessries per aconseguir els

objectius previstos.
Aquesta funci orientadora de la persona docent es desplega mitjanat
diverses estratgies:
a)

En primer lloc a travs de la creaci dun clima de confiana.

b) En segon lloc, a travs de la formulaci i plasmaci explcita i

detallada dels objectius daprenentatge; aquesta concreci pretn
ajudar lalumnat a situar-se en el seu punt de partida, s a dir, ajudar
a identificar el que s capa de fer per ell mateix de manera
independent en relaci a la tasca daprenentatge a la qual senfronta i,
per tant, en relaci als objectius concrets (Esteve, 2007)
c) Finalment, i lgicament de manera integrada en tot procs, hem de
recrrer als procediments i als recursos comunicatius necessaris perqu
lalumnat se senti emotivament i afectivament recolzat en el
desenvolupament dels processos cognitius i metacognitius associats a
laprenentatge efica. s a dir, en tots els procediments i recursos que
corresponen a la funci d acompanyament.
Aquest procediment ajuda lalumnat a identificar la seva ZDP (Zona de
Desenvolupament Proper). Per dir-ho de manera planera, sel convida a
posar-se a prova per a veure el que s capa de fer. Aquesta experincia s
necessria per tal que, una vegada realitzada lactivitat daprenentatge,
pugui comparar dues instantnies diferents del procs daprenentatge i
determinar en qu ha avanat exactament en relaci al seu punt de partida
(Zona de Desenvolupament Percebuda, Palacios 1987). Lacci tutorial
Olga Esteve

sinscriu en aquesta dinmica i pot contribuir a crear lespai mental necessari

perqu laprenent prengui conscincia del seu nivell de coneixements previs i
pugui posteriorment avaluar el seu propi progrs.
En resum, la nostra concepci de la tutoria pot formular-se en els termes
segents:
a) La tutoria s una vessant de lacci docent, entesa com la mediaci
efectuada a travs de la interacci discursiva.
b) Que es du a terme en sessions particulars, complementries daltres
sessions de treball, i realitzades tant de manera grupal com individual.
c) Que tenen com a principal propsit lajuda a lautoregulaci del
procs daprenentatge, a partir del reconeixement de la prpia ZDP i de
la relaci daquesta ZDP amb uns objectius del programa presentats amb
la mxima transparncia i explicats amb el mxim de detall per la
persona docent.
d) Que es relaciona restretament amb lautoavaluaci, tant de lestat
actual dels coneixements i habilitats com del desenvolupament
aconseguit durant un determinat perode.
e) I que sestableix sobre la reflexi crtica de lalumnat en relaci al
desenvolupament del seu propi procs daprenentatge. Un dels
instruments que evidencia aquest procs s el Portafolis.
De tot el que hem dit fins aqu es desprn la importncia dentendre lacci
dorientar en el sentit dajudar lalumnat a crear les seves prpies ZDP i a
proveir-lo de les eines necessries per a treballar-les de la manera ms
autnoma possible. En aquest context, la persona docent pot aportar en
lespai de la tutoria
lajuda especfica orientada a la planificaci,
monitoritzaci i avaluaci de les accions personals encaminades a
laprenentatge i a lautoregulaci.

Olga Esteve