Com sn les plantes?

UNITAT 4

LES PARTS DE LES PLANTES

Les parts duna planta

sn larrel, la tija i les
fulles.
Algunes plantes tenen
flors i fruits.
Dins dels fruits hi ha les
llavors.

Larrel
s la part de la planta
que creix sota terra.
Subjecta la planta a
terra i absorbeix laigua i
les substncies minerals
del sl que li serviran
per alimentar-se.

LES ARRELS PODEN TENIR DIFERENTS

FORMES
Algunes plantes tenen una arrel
principal gruixuda de la qual en
surten altres de ms fines.

Daltres tenen moltes arrels

fines de mida semblant.

Tamb nhi ha que tenen arrels

gruixudes i sn comestibles.

LA TIJA

s la part de la planta que est

unida a larrel i que creix per
damunt del terra.
Sost les fulles, les flors i els
fruits.
Distribueix laliment per tota la
planta.
Sacostuma
a
dividir
en
branques.

DIFERENTS TIPUS DE TIGES

Llenyoses.
Sn dures i rgides. Es troben en arbres i
arbustos.
Arbres: tenen una tija llenyosa i
gruixuda anomenada tronc. Les
branques sn dures i neixen a la part
alta.
Arbustos: tenen la tija ms curta i
les branques neixen a prop del terra.
Herbcies. Sn flexibles, primes i de
color verd.

LES FULLES
Sn les parts verdes de la
planta que neixen de les
branques que hi ha a la tija.
Per les fulles, les plantes
capten la llum del sol per
convertir en aliment les
substncies que agafen de
laire
i
les
substncies
minerals que agafen del terra
per les arrels.
Les fulles estan formades pel:
Pecol, s la part per on la fulla
suneix a la tija.
Limbe, s la part ms ampla
de la full i pot tenir formes
variades.

TIPUS DE FULLES
A la tardor, alguns arbres
perden les fulles. Sn arbres
de fulla caduca.

Daltres arbres, no perden

les fulles al mateix temps,
sin que les van canviant a
poc a poc i sempre tenen
fulles. Sn els arbres de
fulla perenne.

Classificaci de les fulles

Hi ha diversos criteris per classificar les fulles.
Les fulles poden ser simples o compostes, segons la vora i
la forma del limbe.

LES PLANTES I LES FUNCIONS VITALS

Les plantes, com

els animals i les
persones,
sn
ssers vius: neixen,
creixen,
es
reprodueixen
i
moren.
Una
diferncia
important entre les
plantes
i
els
animals s que les
plantes no shan de
desplaar
per
obtenir aliments.

La relaci
Les plantes fan la funci de relaci duna
manera diferent dels animals.
Les plantes perceben les condicions del medi
on viuen com ara la llum, la temperatura o la
humitat, i shi adapten, responen als canvis
del seu entorn.
Les plantes creixen cap a la llum perqu la
necessiten per fer la nutrici.
Les arrels de les plantes creixen cap on hi ha aigua.
Algunes plantes tanquen les fulles quan alguna
cosa les toca.
Les plantes enfiladisses, senrotllen al voltant
daltres plantes per crixer.
Algunes plantes obren les flors durant el dia, altres
les obren de nit.
Daltres plantes intenten defensar-se dels seus
depredadors amb espines.
Tamb hi ha plantes carnvores que tenen colors
molt vistosos per cridar latenci dels insectes.

La nutrici

Laigua i les sals minerals

Les
plantes
agafen
laigua per larrel a
travs
duns
pls
absorbents molt fins.
A ms, tamb necessiten
sals
minerals,
unes
substncies que troben
al
sl.
Aquestes
substncies es dissolen
amb laigua. Aquesta
barreja rep el nom de
saba bruta.
La saba bruta puja per
larrel i per la tija i arriba
a les fulles.

EL DIXID DE CARBONI
El dixid de carboni s un gas
que forma part de laire.
Els ssers vius lexpulsem en
respirar.
Aquest gas s imprescindible per
a les plantes, per elaborar el seu
aliment, i lagafen de les fulles.

La fotosntesi

LA
FOTOSNTESI

respiraci
Les
plantes
respiren absorbint
loxigen de laire i
combinant-lo amb
matria orgnica.
En aquest procs,
produeixen energia
i desprenen dixid
de carboni.

La reproducci
Les plantes tamb tenen
reproducci sexual.
T lloc grcies a les flors que
tenen una part masculina i
una part femenina.
A partir de les flors es
formen les llavors.
La llavor cau al terra i si
troba una temperatura i
humitat
adequades,
germina i dna origen a
una nova planta.
la reproducci de les plantes

la reproducci no sexual
Moltes plantes es reprodueixen de manera
no sexual,
sense que intervingui ni flor ni
llavor.
El tipus de reproducci asexual ms
freqents sn:
Perbulbs(part inferior d'una tija envoltada per
fulles sense clorofilla, molt gruixudes i molt
juntes). Per exemple, les cebes i les tulipes.
Pertubercles(extrem d'una tija subterrnia
que emmagatzema aliment i s'engrosseix). Per
exemple les patatera que produeix patates.
Perrizomes(tiges que creixen horitzontalment
davall terra i de les quals sorgeixen branques
verticals). Per exemple, la gespa i les canyes.
La reproducci asexual per espores. Les
espores sn unes cllules molt resistents.
Quan l'esporangi s'obre les espores es
dispersen i, quan troben les condicions
adequades, formen una planta nova.

 Altres tipus de reproducci: esqueixos i empelts.

Unesqueixs una branca d'una planta llenyosa que es
talla i es sembra a part. Al cap d'un temps a l'esqueix li
surten arrels i es converteix en una planta nova.
Empelt. Es tracta d'unir una part d'una planta amb una
altra planta del mateix tipus.

LA FLOR
La flor s la part de la
planta que cont els
rgans reproductors.
El calze. Format per unes
fulles
verdes,
anomenades spals, que
protegeixen la flor.
La corolla. formada per
unes fulles de color
anomenades ptals.
Els estams. Sn els
rgans
reproductors
masculins de la flor.
El pistil. s lrgan
reproductor femen de la
flor.

La pollinitzaci
La pollinitzaci
s el transport
dels grans de
pollen des dels
estams
duna
flor al pistil duna
altra.
Un
gra
de
pollen arriba al
pistil duna altra
flor transportat
pel vent o per
un insecte.

EL FRUIT I LA LLAVOR
Quan el gra de pollen
arriba al pistil, la flor
es transforma. A partir
de la flor es forma el
fruit, i dins del fruit,
les llavors.
Els fruits poden ser:
Carnosos.
Secs.

 Del pebrot, el tomquet, les

mongetes tendres i daltres
aliments en diem verdures,
per tamb sn fruits com
ho sn la mandarina, la
poma...
El fruit consta de les
segents parts:
La pell, que s la capa ms
externa.
La polpa, que acostuma a
ser carnosa i es troba sota
la pell.
Alguns fruits tenen pinyol,
que s una llavor protegida
per una closca dura.

Lhbitat de les plantes

Les plantes es troben a
diferents llocs anomenats
hbitats.
Els boscos, on hi ha
diferents tipus de plantes
com arbres, arbustos i
herbes que hi creixen de
manera espontnia.
Els prats, on predominen
les herbes.
Plantes cultivades en parcs
i jardins.
Els camps de conreu, on
els pagesos hi conreen les
plantes. Poden ser :
De sec, que prenen noms
laigua de la pluja.
De regadiu, que shan de
regar ms sovint.

La importncia de les plantes

ALGUNES PLANTES DE CATALUNYA

El pi.
Forma grans pinedes. s un arbre de
fulles agrupades, perenne i de fulles
punxegudes (acicular)

 Lalzina.
La podem trobar normalment a
les planes i a les muntanyes. s
un arbre de fulla perenne, t una
escora rugosa i la capada s
espessa. El seu fruit s el gla.

 La farigola.
Planta aromtica de fins 30 cm d
alada. T les tiges llenyoses i
grisenques. Fulles lanceolades o
ovades. Es troba a llocs assolellats i
secs de les muntanyes

 El narcs.
Planta herbcia amb bulb
que fa uns 30 cm d'alada.
Les fulles surten de la base;
sn allargades i de color verd
apagat. Viu als prats de les
muntanyes.