EL GAUD ARQUITECTE

La geometria reglada
Diuen que Gaud es va inventar una nova arquitectura, ja que ell projectava a partir no pas de
la geometria euclidiana, sin de la geometria reglada. La geometria euclidiana s la base de
tota larquitectura prvia a Gaud i els seves formes primries sn el cub, lesfera i el tetredre.

Cubo

Esfera

Tetraedro

La geometria reglada no shavia fet servir en arquitectura abans de Gaud, b, no lhavia fet
servir lhome, ja que s la geometria de la naturalesa. Les formes bsiques de la geometria
reglada sn lhelicoide, el paraboloide i lhiperboloide.

Helicoide

Paraboloide

Hiperboloide

Daquesta manera sentn que les formes dels edificis de Gaud lluny de ser capritxoses o el
producte duna imaginaci desbordant, no sn res ms que les formes duna geometria que
nosaltres trobem inslita noms perqu no hi estem avesats.

Larquitectura orgnica
Els edificis de Gaud van resultar en el seu moment inclassificables, ja que no eren ni ben b
modernistes ni ben b moderns. Ms tard, molts arquitectes van veure en els edificis de Gaud
un antdot en contra de la monotonia, impersonalitat, estandarditzaci de larquitectura
anomenada moderna, la dels edificis com cubs i els pisos com caixes que omple la gran
majoria de les nostres ciutats. De cop i volta aquelles formes amb reminiscncia natural,
acolorides, irregulars, variades que, encara que no ho sembls, sorgien dun sistema

arquitectnic funcional, si b no habitual, van semblar una alternativa molt vlida a la llisor del
cub que tant, havia defensat per exemple un modern dels moderns com Le Corbusier.
Fins i tot Le Corbusier diuen que va caure en la temptaci de londulaci orgnica quan va
veure les Escoles de la Sagrada Famlia i va projectar larquitectura de closca que s la Capella
de Ronchamp. Per Le Corbusier deia que la seva Capella de Ntre-dame-du-Haut no era pas
un canvi de teoria arquitectnica, no era pas una ondulaci de la natura el que shi exhibia, sin
la curvatura duna ala davi, la llisor semicircular de laerodinmica tecnolgica.

Gaud, Les Escoles de la Sagrada Famlia l'any 1909,

Barcelona (1909)

Le Corbusier, Capella de Ntre-Dame-du-Haut a Ronchamp

(1955)

En tot cas, molts dels arquitectes de lanomenada arquitectura orgnica dels anys 60, un
Niemeyer, per exemple, o un Candela, tenen com a precedent nic a Gaud. El mateix podrem
dir de les formes irregulars i quasi capritxoses de lanomenada arquitectura de la lleugeresa la
dels anys 90, la dun Toyo Ito o dun OGhery en les quals les corbes de generaci
impossible semblem emular els gaudinianes.

Oscar Niemeyer i Licio Costa, Catedral (1956-63) de

Flix Candela, Restaunt de Xochimilco (1957-58) de Ciutat de

Brasilia

Mxic

Toyo Ito, Museu municipal de Shimosuwa (1993) de Jap

Frank O'Ghery, Museu Guggenheim (1998) de Bilbao

Anna Pujadas
Facultat d'Humanitats
Universitat Pompeu Fabra