El coaching

emocional
Mireia Cabero

Edici: Jordi Prez Colom

Direcci editorial: Llus Pastor

Disseny del llibre i de la coberta: Natlia Serrano

La UOC genera aquest llibre amb tecnologia XML/XSL.

Primera edici: Octubre, 2008

Mireia Cabero, del text
Editorial UOC, d' aquesta edici
Rambla del Poblenou, 156, 08018 Barcelona
www.editorialuoc.com
Impressi: Reinbook
ISBN: 978-84-9788-764-9
Dipsit Legal: B.48.750-2008

Cap part d'aquesta publicaci, incls el disseny general i la coberta, pot ser copiada,
reproduda, emmagatzemada o transmesa de cap forma, ni per cap mitj, sigui aquest electrnic,
qumic, mecnic, ptic, gravaci, fotocpia o qualsevol altre, sense la prvia autoritzaci escrita
dels titulars del copyright.

Qu vull saber
Lectora, lector, aquest llibre li interessar si
vost vol saber:

En qu consisteix el coaching.

En quines circumstncies personals s til.

Com el coaching facilita generar canvis personals

satisfactoris per tal de viure una vida ms valuosa.

Qu sn les emocions i com es gestionen.

Quines prctiques sn tils per ser el lder d'un

mateix i portar un projecte de vida propi.

ndex de continguts
Qu vull saber

Com construir una vida valuosa

EL COACHING

13

La satisfacci profunda
L'autolideratge conscient
El coaching emocional per a l'autolideratge

13
22
28

LA IMPORTNCIA DE LES
EMOCIONS

32

Les emocions es construeixen

Fenmens cognitius que cal tenir presents
L'educaci emocional
Les emocions es poden gestionar

37
42
48
52

EL COACHING EMOCIONAL

61

La relaci positiva amb nosaltres mateixos

La relaci positiva amb els altres
La vida positiva amb benestar sostenible

65
70
73

El PLA D'ACCI DE MILLORA

PERSONAL (PAMP)

80

Algunes frases per recordar

Invitaci al canvi

86
87
88

Bibliografia

Com construir una vida valuosa

La vida s temps que omplim, ja sigui
conscientment o inconscientment, per atzar o
intencionadament; i l'omplim de contingut positiu,
neutre o de contingut que atempta contra nosaltres
mateixos. El resultat d'omplir aquest temps s la
vida que construm.
Un dia ens adonem que el temps que tenim
s'acaba i voldrem mirar enrere i sentir la satisfacci
d'haver construt una vida valuosa. El temps no
s'atura ni espera que ens decidim (tempus fugit).
"Cmo se pasa la vida, como se viene la muerte tan
callando", deia Jorge Manrique a Coplas por la muerte
de su padre. Afegir valor al temps que vivim s un
propsit lloable que desitgem per que no sempre
perseguim.
Una vida valuosa
Una vida valuosa s una vida que t valor per a
qui la viu. Hi ha un ampli ventall de raons per les
quals valorem la nostra prpia vida; identificar-les
ajuda a mantenir-les i a generar-ne de noves per
incrementar el valor de la vida.
Albert Einstein deia: "Intenta no convertir-te en

un home d'xit, sin ms aviat en un home de

valor". La frase d'Einstein i recerques recents sobre
la felicitat indiquen que l'xit s insuficient, i de
vegades innecessari, per fer que la vida sigui preada,
malgrat que la societat en qu vivim ens porti ms a
buscar l'xit que el valor. L'xit significa ms o
menys el mateix en tot el planeta (xit social,
professional i econmic), contrriament al valor,
que t noms significat per a cada persona.
No es tracta d'estar d'acord amb Einstein ni
amb cap recerca, es tracta d'estar d'acord amb
nosaltres mateixos per omplir de contingut i de
valor la nostra vida, per complint amb criteris
morals, tics i humans compartits.
Una persona de valor
Una persona de valor s una persona que es
considera valuosa ella mateixa per qui s. Qu ens fa
valuosos com a persones? Com que som nosaltres
mateixos els que ens sentim valuosos, ja que no ens
referim a les valoracions que fan els altres, som
cadascun de nosaltres els qui hem de respondre la
pregunta.
Viure una vida valuosa i ser una persona de
valor pot ser senzill o pot ser molt complicat, pot
requerir molt d'esfor o pot arribar a convertir-se en
un hbit. Sigui com sigui, les circumstncies
externes i les internes poden bloquejar-nos i
distreure'ns d'aquest propsit al qual estem

orientats. Per tant, liderar-se un mateix

(autolideratge) s una condici indispensable per
construir una vida valuosa, ser una persona valuosa i
afrontar els obstacles que ho dificultin.
En qu ens ajuda el coaching?
Sempre estem a temps de prendre la decisi
d'incrementar el nostre valor (el de la nostra vida i el
de nosaltres mateixos). Sense decisi no hi ha acci,
no hi ha canvi.
Una vegada la persona ha decidit incrementar el
seu valor comena a identificar canvis que voldria
fer, i a plantejar-se objectius (per exemple: vull
dedicar-me ms als fills, vull canviar les meves
ambicions econmiques, vull portar una vida ms
senzilla, vull tenir una vida professional excitant i
exitosa, etc.).
Entre el moment en qu es planteja un objectiu
i el moment en qu l'aconsegueix poden passar
moltes coses: molt de temps, dificultats, que la
persona llenci la tovallola, que la forma en qu s'hagi
assolit hagi estat superficial i passat un temps la
persona torni als hbits de sempre, etc. Cal tenir
present que hi ha objectius que la persona assoleix
noms quan ha fet canvis profunds; altrament, no es
mantenen al llarg del temps. El coaching t la missi
de facilitar que la persona assoleixi els seus
objectius.
El coaching s un procs de treball personal i

d'autolideratge que la persona (anomenada coachee,

en angls) fa acompanyada d'un especialista
(l'entrenador personal o el coach, en angls) a fi
d'aconseguir els objectius que es planteja. Els
objectius poden referir-se a qualsevol mbit de la
seva vida, i han de ser clars, especfics, mesurables,
realitzables, rellevants, positius i planificats en el
temps.
El coaching facilitar que la persona actu per
aconseguir els seus objectius sense demora, i li
permetr donar el millor d'ella mateixa i
desenvolupar-se; tamb permetr que els pugui
mantenir un cop els hagi aconseguit, s a dir, que els
canvis assolits siguin sostenibles.
Durant el procs d'assolir objectius la persona
va aprenent, entre altres coses, a ser proactiva i
liderar-se (tant ella mateixa com el seu projecte de
vida). Amb la consecuci dels objectius i
l'autolideratge, la persona i la seva vida adquireixen
uns nivells ms alts de valor. Aquests assoliments, i
la satisfacci profunda conseqent doten de sentit al
coaching.
En qu ens ajuda el coaching emocional?
Una vida valuosa s, entre altres coses, una vida
amb benestar. El coaching emocional es focalitza en
el fet que la persona aconsegueixi els objectius
emocionals que es proposa (per exemple viure amb
ms serenitat, sentir-se ms segur d'un mateix,

10

adaptar-se a un canvi, etc.); i t per objectiu final

que la persona es doti d'una major competncia
emocional (empowerment) a fi d'incrementar els seus
recursos personals per viure la vida amb benestar, s
a dir, recursos per afrontar dificultats i recursos per
autogenerar-se benestar. Dit d'una altra manera,
l'objectiu final del coaching emocional s que la
persona s'autolideri emocionalment.
La vida de vegades ens duu on no havem
imaginat que ens duria, i on mai no havem desitjat
ser. No podem escapar sempre de les circumstncies
(fly) i cal afrontar-les (fight). La millor manera
d'afrontar-les s estar ben equipat emocionalment,
s a dir, comptar amb una bona competncia
emocional.
La persona no noms s receptora de
circumstncies, tamb n's creadora; s per aix que
el coaching emocional no treballa solament per tenir
un bon equipament emocional d'afrontament de les
circumstncies, sin tamb per tenir un bon
equipament emocional creador de circumstncies
potenciadores, positives, de benestar emocional.
Qu trobar en aquest llibre?
Aquest llibre pretn ser una reflexi global
sobre la prpia vida, el coaching i el coaching
emocional. Les reflexions s'orienten a temes que
sustenten el coaching emocional, com ara el valor de
la vida, el valor com a persona, la satisfacci

11

profunda, l'autolideratge conscient, l'educaci de les

emocions, la gesti de les emocions, la relaci
positiva amb nosaltres mateixos, la relaci positiva
amb els altres, la vida positiva, el benestar sostenible
i el pla de millora personal.
Li suggerim que en acabar aquesta introducci
llegeixi el Pla d'Acci de Millora Personal (PAMP) i
valori si li pot ser til. En el cas que aix sigui,
retorni peridicament al PAMP per omplir-lo i anoti
les idees i les respostes que li vagin sorgint al llarg de
la lectura dels captols. En el cas que ara no li sigui
til, el llibre pot esdevenir una orientaci per
afrontar prcticament canvis interns en el futur.
Els canvis que podem fer les persones sn de
tres tipus: canvis remei, en qu es canvia l'entorn i la
conducta; canvis profunds, relatius al canvi de
capacitats, creences i valors, i canvis evolutius, que
es refereixen al canvi en la nostra identitat i al sentit
de la vida. Si no cregussim que els canvis sn
humans, legtims i assolibles no haurem dedicat
temps a escriure i editar aquest llibre.

12

EL COACHING
La satisfacci profunda
La satisfacci profunda s el sentiment ntim i
veritable d'estar contents amb la vida que hem
construt (perqu s valuosa) i amb la persona que
som (perqu som una persona de valor). La
satisfacci profunda creix en la mesura que la vida
que hem construt s propera a la vida que voldrem
viure, i en la mesura que la persona que som s'atansa
a la persona que voldrem ser, comptant amb uns
marges de diferncia raonables.
El que una persona vol per a ella i per a la seva
vida pot ser una necessitat o un desig. En la
necessitat la persona se sent mancada de quelcom
imprescindible, mentre que en el desig la persona se
sent mancada de quelcom que pot prescindir. Atesa
la condici d'imprescindibles de les necessitats en
comparaci amb els desitjos, parlarem noms de les
primeres com a fonts reals de satisfacci profunda.
Les necessitats que compartim totes les
persones van ser investigades pel psicleg Abraham
Maslow, i, per ordre de prioritat, sn les segents:
13

les necessitats fisiolgiques: aliment, descans;

les necessitats de seguretat: estar en un entorn que

no sigui perills i que sigui segur;

les necessitats d'amor i de pertinena: pertnyer a un

grup, reconeixement extern, amistat, amor, intimitat;

les necessitats d'autoestima: valorar-se com a

persona, reconeixement personal, estimar-se,
respectar-se, i

les necessitats d'autorealitzaci: ser el que puc

arribar a ser.

En la mesura que assolim els dos nivells

superiors de necessitats, la satisfacci esdev ms
profunda. Aquest tipus de satisfacci va lligada
concretament amb com ens construm a nosaltres
mateixos i com construm la nostra vida. I s que les
persones esperem de la vida ms que sobreviure,
esperem que tingui sentit i valor.
L'autorealitzaci s dur a terme el projecte de
vida des de l'autenticitat, amb convicci, amb totes
les capacitats, talent i creativitat, i aprofitant les
oportunitats. Que la persona s'estimi i vulgui el
millor per ella (necessitats d'autoestima) s condici
indispensable perqu s'obri al mn amb totes les
seves capacitats i es comprometi de cor amb el seu
projecte de vida (necessitats d'autorealitzaci).

14

El projecte de vida

D'acord amb el psicleg Antoni Bolinches, el

projecte de vida s el conjunt d'objectius de futur
que es fixa la persona i les estratgies concretes que
adopta per a la seva consecuci. El projecte de vida
es construeix amb el temps, fruit d'un procs ntim i
intransferible de qestionament, d'autoconeixement,
d'eleccions i decisions, i de revisions peridiques
que el canvien o el matisen. Com ms clar tenim qu
volem fer amb la vida, aconseguir-ho resulta ms
senzill.
Quan arriba el temps de la satisfacci profunda?

La primera part de la vida, la infantesa i

l'adolescncia, s el moment de descobrir-se,
d'identificar-se, de reconixer-se, de legitimar-se, i
de descobrir les lleis internes de la vida (injustcies,
comiats, frustracions, possibilitats, satisfaccions,
etc.).
La segona part de la vida, l'edat adulta i la
maduresa, s el moment de comprometre's amb
nosaltres mateixos i amb el nostre projecte de vida
lleialment, responsablement i moralment. En
definitiva, s el moment de donar-nos l'oportunitat
d'esforar-nos per aconseguir el que volem, perqu
som mereixedors d'una vida valuosa. s en aquesta

15

segona part de la vida quan la satisfacci profunda

pot arribar.
Quina relaci t el coaching amb la satisfacci?

En la histria moderna, els coachs han estat els

entrenadors esportius. Eren i sn coachs des dels
entrenadors d'equips escolars o de barri fins als
entrenadors d'esportistes d'elit que competeixen als
Jocs Olmpics.
Que l'equip de l'escola s'esforci tot el que pugui
i sigui cada vegada millor s un dels propsits dels
entrenadors esportius; tamb ho s que l'equip que
entrena sigui el millor del mn. Sigui quin sigui el
propsit, l'entrenador s el que facilita la capacitaci,
el desenvolupament, la millora de resultats i
l'excellncia de l'equip. Sense l'entrenador
segurament a l'equip no li seria tan senzill assolir
amb rapidesa resultats satisfactoris. I s que de
vegades ens cal un catalitzador per fer evolucions
rpides i segures.
El coach ha estat, histricament, qui estimulava
el desenvolupament de la persona i la seva
excellncia perqu arribs on volgus de manera
ms rpida, ms efica i ms sostenible. El coach era
qui acompanyava la persona en el trajecte que va des
de l'estat actual a l'estat desitjat (objectiu que s'havia
d'aconseguir i pel qual calia que la persona es
desenvolups).

16

En aquesta darrera significaci del coach ens

aproximem al concepte de coach a l'edat mitjana: el
coach era el carruatge que transportava persones d'un
lloc a un altre. La gran diferncia entre l'edat mitjana
i l'edat moderna s que en la primera la persona era
transportada pel coach (carruatge), mentre que en la
segona el coach estimula que la persona es "transporti
sola", de forma segura, adequada, amb qualitat i
garanties, per mitj del desenvolupament dels propis
recursos.
El coaching t molt present la reflexi de
l'antropleg Ashley Montagu, qui deia que el fracs
personal ms gran que pateix l'sser hum el
constitueix la diferncia entre all que era capa
d'esdevenir i all que ha arribat a ser. s per aix
que els coachs es preparen per ser experts en
persones i en processos de desenvolupament i
excellncia personal.
Actualment, el coaching s'aplica no noms a la
millora (desenvolupament) de competncies per a
l'esport, sin tamb a la millora de competncies
personals, ja siguin de l'mbit professional o
personal. Segons dues institucions de coaching
reconegudes mundialment (IAC, International
Association of Coaching, i ICF, International Coach
Federation) el coaching s un procs
transformacional que ajuda a obtenir resultats
extraordinaris en la vida, la professi i els negocis,
per mitj de l'aprofundiment en la conscincia

17

personal, el desenvolupament personal i l'augment

del rendiment. Aquests resultats extraordinaris i els
canvis que s'instauren en el coachee sn els que
l'orienten a una vida de satisfacci profunda.
Canviar per millorar

D'una banda, millorar ens permet reduir l'espai

existent entre qui som ara i qui podrem arribar a
ser, o reduir l'espai entre la vida que tenim i la vida
que podrem tenir. Millorar t, per tant, el sentit
d'atansar-se a una vida de valor i a ser una persona
de valor, s a dir a l'autorealitzaci i a la satisfacci
profunda.
D'altra banda, quan millorem nosaltres i millora
la nostra vida tenim la sensaci de viure ms
harmnicament amb nosaltres mateixos, amb els
altres i amb les circumstncies, la vida es percep
amb un major sentit; vivim ms coherentment amb
el nostre projecte de vida i els nostres valors. Tot
aix s una manera de relacionar-nos amb la vida i
amb nosaltres mateixos en benestar. s per aquestes
dues raons tan significatives per a la persona que el
coaching treballa per a la millora personal.
El que cadasc vol millorar t a veure amb el
futur que vol tenir. Sense pretensi de moralitzar,
anotem la reflexi de Sneca pel que fa a millorar la
bondat i la generositat per viure una vida millor.

18

Com podem canviar per millorar?

El rebuig que ens genera una caracterstica

personal que no ens agrada s una de les principals
fonts de motivaci pel canvi. Ara b, el rebuig no s
un bon punt de partida pel canvi. Com ms
rebutgem, reneguem i ens queixem d'una part de
nosaltres ms dificultats trobarem en el procs de
canviar-la. Com ms ens esforcem per intentar
comprendre el perqu d'aquesta caracterstica
personal ms la coneixem i ms fcilment trobem el
procs per canviar a poc a poc o rpidament.
s ms fcil que un amic que ens accepta, ens
estima i ens escolta per comprendre'ns ens ajudi a
canviar, que no pas que ho faci una persona que ens
menysprea i ens jutja durament. Ens passa el mateix
a nosaltres, com ms acceptem les nostres
limitacions, les coneixem i comprenem la seva ra
de ser, ms ens ajudem a canviar.
Com assolir la satisfacci profunda?

Augmentant la "conscincia personal" (qui som, qu

ens importa, quins sn els nostres valors i les
nostres prioritats, etc.);

definint, amb el temps, una forma de viure i uns

"propsits de vida" que s'adeqin a qui som, a all
qu ens importa i als nostres valors i prioritats;

dotant de "sentit" la vida que volem viure;

19

tenint el convenciment intern que el projecte que

ens illusiona, ens el mereixem i "podem assolir-lo";

confiant en els nostres recursos i que aprofitarem b

les "oportunitats" que la vida ens ofereixi;

estant "oberts", a fi de veure oportunitats arreu per

actuar "proactivament" i crear circumstncies
favorables que ens permetin construir parts del
nostre projecte de vida;

tenint el coratge de "canviar" el que calgui per

millorar;

"qestionant" profundament qualsevol aspecte de la

nostra vida que no ens satisfaci;

tornant a trobar la fortalesa personal per

"continuar", quan els resultats no sn com
espervem.

Com assolir la satisfacci profunda per qui sc?

El crtic interior que portem a dins ens dificulta

sentir-nos satisfets profundament amb nosaltres
mateixos, tot i aix el psicleg Carl Rogers va fer un
seguit de propostes que faciliten el procs de
convertir-se en una persona ms autntica i
valuosa:

deixa d'amagar-te darrere de mscares,

deixa els "he de...",

20

deixa de satisfer expectatives imposades,

deixa d'esforar-te per agradar els altres,

comena a autoorientar-te,

comena a ser un procs (acceptant que ests en

evoluci constant),

comena a acceptar la teva complexitat,

comena a obrir-te a l'experincia,

comena a acceptar els altres,

comena a confiar en tu mateix.

Podrem afegir tamb:

comena a observar-te i escoltar-te ms i millor,

comena a adonar-te de qui ets,

comena a veure tot all de bonic que ets i valora't

com a persona,

comena a acceptar els teus lmits i el que no

t'agrada de tu mateix,

comena a estar del teu costat i no en oposici amb

tu mateix,

comena a estimar qui ets i a potenciar-ho,

comena a permetre't ser com ets i treballar pel que

tu vols,

21

comena a donar-te el perms i l'oportunitat d'assolir

el que voldries.

L'autolideratge conscient
L'autolideratge conscient s liderar-se un mateix
globalment per liderar el projecte de vida propi. s a
dir, influenciar-se un mateix i gestionar positivament
els recursos propis de forma voluntria, responsable
i des de la maduresa, a fi d'aconseguir la fita
proposada (en aquest cas assolir una vida valuosa i
ser una persona de valor, per a la satisfacci
profunda i el benestar).
Quan una persona es lidera a ella mateixa t el
far dins seu (pharos en grec, que significa far, guia,
orientaci), per quan alg altre ens lidera el far s
fora i hi ha el perill de no poder assolir objectius que
sn noms nostres i que no interessen els altres.
Influenciar-se un mateix pren sentit en la mesura
que acceptem la idea del coach Timothy Gallwey,
que diu que sempre hi ha un "joc interior" en la
nostra ment, independentment del "joc exterior"
que tingui lloc. De com ens comportem en el joc
interior dependr el joc exterior i els seus resultats.
Autoliderar-se s liderar el joc interior i el joc
exterior (la nostra vida).
Quan som petits ens eduquen a casa i a l'escola
per desenvolupar-nos integralment i aprendre a
22

viure. Durant els primers anys de vida d'infants i

adolescents ens manquen coneixements i recursos
per liderar-nos, s per aix que el lideratge ens ve de
fora. Quan creixem ens adonem que som els nics
responsables de la nostra vida, augmentem la nostra
capacitat d'influenciar-nos interiorment, tenim fites
que noms ens pertanyen a nosaltres i l'autolideratge
comena a ser possible (perqu tenim les capacitats)
i necessari (perqu hem d'assolir unes fites).
Quins recursos gestiona l'autolideratge?

Tots aquells recursos interns que influencien el

procs d'assolir un propsit. Els que influencien
negativament es gestionen per minimitzar-los, i els
que influencien positivament es gestionen per
potenciar-los. Aquests recursos interns sn
bsicament els pensaments, les creences, les
prioritats, els valors, les emocions, les actituds, les
accions, els talents i les limitacions.
L'autolideratge emocional, del qual parlarem en
l'apartat segent, s el que lidera el recurs de
l'emoci i els recursos que s'hi vinculen
(pensaments, creences, prioritats, valors, actituds i
accions). Les emocions es lideren per mitj de les
competncies emocionals.
La suma de tots aquests recursos gestionats
positivament constitueix la fortalesa de la persona
durant l'assoliment de la fita. Aquesta fortalesa

23

interior s'anomena cercle d'influncia. En resum, el

cercle d'influncia est constitut per:

la
seguretat
(autoestima,
autovaloraci i autoconfiana),

vlua

personal,

la guia (valors, principis i prioritats),

la saviesa (perspectiva de la vida, comprensi dels

principis del mn, maduresa i equilibri personal),

i el poder (capacitat, fora i potncia per fer alguna

cosa).

Com ms ferm sigui el cercle d'influncia de la

persona ms potncia tindrem per superar els
obstacles interns i externs que s'interposin en el
cam d'assolir la fita, i ms sensaci de seguretat i
solidesa.
Com desperta el coaching l'autolideratge?

El que comparteixen el coach i el coachee sn

estones de conversa, una conversa que es pretn que
generi transformacions internes en el coachee. D'aqu
que el coaching tingui com a eina essencial la
conversa transformadora.
El referent histric de la conversa
transformadora del coaching s el model maiutic
de Scrates. La maiutica (del grec maieutikos, que
significa llevadora) va servir a Scrates per facilitar

24

que en els altres sorgissin pensaments (com les

llevadores que ajuden a donar a llum). El procs
maiutic consisteix, essencialment, a fer pensar a
l'interlocutor per mitj de preguntes.
Per mitj d'aquest mtode inductiu i reflexiu el
coaching
desperta
la
conscincia
i
l'autodescobriment de la persona i li fa trobar les
seves
prpies
respostes.
La
conversa
transformadora genera tres processos parallels que
es retroalimenten i que estimulen l'autoconscincia i
l'autolideratge:

El
procs
de
conscincia
personal
i
autoconeixement fa que la persona es miri ms de
prop i es conegui ms de manera ms autntica. La
persona amplia la seva conscincia personal i aprn
a pensar de forma ms completa i profunda sobre
els seus pensaments, creences, prioritats, valors,
emocions, actituds, accions, capacitats, limitacions,
etc. I vincula i dna sentit a all que va descobrint
d'ella mateixa. Quan la persona coneix aquesta
informaci autntica d'ella es valora ms i t certeses
internes que li aporten seguretat i direcci a la vida.

El procs d'activaci fa que la persona es

desenvolupi per mitj de l'acci i la proactivitat, i
amplia les seves potencialitats, es fa ms competent
en el seu s, i gestiona les seves limitacions. Dit
d'una altra manera, la persona t un alt rendiment
psicolgic. Quan la persona se sent ms capa

25

confia ms en els seus recursos i s'atreveix a complir

objectius ms complexes.

El procs de reconstrucci permet a la persona fer

canvis vitals i li facilita l'increment de la seva
satisfacci profunda. Amb tota la informaci que la
persona va descobrint d'ella mateixa dissenya amb
congruncia l'estratgia i el pla d'acci per assolir la
fita que es proposa. Es canalitza la motivaci pel
canvi a accions concretes de canvi. Per mitj de la
presa de conscincia i l'estimulaci de l'autolideratge
el coaching facilita el que perseguia el filsof
Herbert Spencer: la construcci de persones capaces
de governar-se elles mateixes, per viure des de la
llibertat, des de la seguretat i des de la
independncia.

Qu caracteritza una persona que s'autolidera?

Ha aprs a pensar profundament sobre ella mateixa i

a prendre decisions comptant amb la informaci
autntica que t d'ella mateixa i dels seus recursos;

est convenuda del que persegueix i dels seus

recursos i potencial, la qual cosa redueix la
influncia de l'exterior;

t una visi clara del que vol i els seus valors i

principis estan alineats amb aquesta fita;

est disposada a assumir riscs;

26

s'estimula emocions positives com l'optimisme, la

motivaci, la illusi, l'autoconfiana i l'esperana,
que deriven en actituds positives com el coratge, la
constncia, la tolerncia a la frustraci, la proacci
(s'influencia positivament);

es refora positivament a cada assoliment;

minimitza la durada i l'efecte d'emocions negatives

com el desnim, la desgana, la frustraci, la
decepci, la culpabilitat;

dirigeix l'energia d'emocions negatives com l'ansietat

i la rbia a accions concretes generadores de
resultats positius;

enforteix el seu cercle d'influncia;

ha aprs la metodologia de l'assoliment d'objectius:

definir l'objectiu, fragmentar-lo, concentrar l'energia
a assolir-lo, crear un mapa que li serveix de guia per
assolir-lo, constituir el mapa amb accions concretes
que duu a terme disciplinadament, valorar els
resultats de les accions i adaptar el mapa als resultats
fins que l'objectiu estigui assolit del tot;

aborda amb creativitat l'eficcia i eficincia, s a dir

que l'estratgia permeti l'assoliment de l'objectiu i
que els recursos i la manera d'assolir l'objectiu siguin
els millors;

fragmenta els conflictes i els aborda separadament;

i accepta que per aconseguir nous reptes cal canviar,

27

desaprendre hbits i aprendre'n de nous.

Aprendre
a
autoliderar-se
requereix
automatitzar noves actituds i formes de fer, i
sobretot requereix temps.
El coaching emocional per a l'autolideratge
Actualment, el coaching ha evolucionat en tres
especialitats: el coaching vital (life coach), el coaching
professional (amb les variants especfiques de
coaching executiu i directiu) i el coaching
corporatiu:

el coaching vital treballa en l'assoliment de fites

personals per a una millor qualitat de vida, una
millor relaci amb nosaltres mateixos i una millor
relaci amb els altres,

el coaching professional se centra en l'assoliment de

fites professionals i organitzacionals,

el coaching corporatiu incideix en les poltiques

socials, de comunicaci i de recursos humans de les
organitzacions.

El coaching emocional acostuma a estar present

en processos de coaching vital i executiu, ats que
treballar objectius d'aquests mbits pot requerir
l'assoliment previ d'objectius emocionals.
28

Qu s el coaching emocional?

s un procs de coaching dirigit a l'assoliment

d'objectius emocionals, ja siguin vinculats amb un
mateix (objectius intrapersonals) com amb la relaci
amb els altres (objectius interpersonals), i a
l'autolideratge emocional.
L'autolideratge emocional consisteix a liderar les
emocions prpies; s a dir, la gesti emocional
positiva d'un mateix a fi d'influenciar-se per
construir la vida valuosa que es vol i ser la persona
valuosa que es vol. Quan la persona s'autolidera
emocionalment s ms autnoma i t un major
sentiment d'autoeficcia.
En el tercer captol veurem com el coaching
emocional facilita aquests assoliments.
Qu diferencia el coaching emocional de la
psicoterpia?

El coaching emocional es diferencia

notablement de la psicoterpia, per b que ambdues
especialitats comparteixen la mateixa fita (que la
persona visqui una vida millor) i algunes
metodologies
de
treball
(reflexi
i
autoqestionament, acci, i el fet de desaprendre i
tornar a aprendre nous hbits).

29

Una persona arriba a un procs de coaching

perqu vol ms, vol crixer i vol fer les coses de
forma ms senzilla; perqu vol desenvolupar-se com
a persona. D'aquesta manera, el coaching acull la
persona en el present i l'enfoca i la impulsa cap al
futur, cap a l'assoliment dels seus propsits.
Una persona arriba a un procs de psicoterpia
perqu necessita resoldre conflictes interns o
externs. Aix, la psicoterpia acull la persona en el
present i l'enfoca cap al passat, cap a la comprensi
d'ella mateixa i de la seva vida a fi d'ordenar i
resoldre els conflictes actuals.
El coaching parteix del supsit que el client t
tots els recursos disponibles per al seu
desenvolupament i per a l'assoliment dels seus
propsits; la psicoterpia parteix del supsit que els
conflictes interns que viu la persona no li permeten
tenir a l'abast els seus recursos personals, per tant
s'enfoca a la resoluci dels conflictes que impliquen
el seu passat.
El coaching s un laboratori de canvi dirigit a
l'excellncia personal, a l'autorealitzaci; la
psicoterpia s un laboratori de canvi dirigit a
l'aprofundiment en els conflictes de la persona, per
al restabliment del benestar i l'ordre personal, que
sn requisits previs per assolir l'excellncia
personal.
En definitiva, en una lnia contnua, la
psicoterpia i el coaching se situarien de costat. La

30

psicoterpia ocuparia la franja de treball que aniria

del passat al present, i el coaching la franja de treball
del present al futur. Cal valorar les necessitats de la
persona per triar adequadament l'especialitat.

31

LA IMPORTNCIA DE LES EMOCIONS

Una emoci s una reacci afectiva produda en
el cervell que, segons el catedrtic Rafel Bisquerra,
es caracteritza per un estat complex de l'organisme
d'excitaci o pertorbaci, i predisposa a una
resposta organitzada. Les emocions es generen com
a resposta a esdeveniments (o estmuls) significatius
per a la persona, ja siguin externs o interns, i poden
durar de segons a hores.
s a dir, quan la persona percep un estmul
extern o intern (un record, un pensament, una
imaginaci, etc.) el seu cervell el valora en termes de
"importa/no importa". Noms aquells estmuls que
el cervell consideri importants provocaran una
emoci, s a dir:

una pertorbaci interna (canvis neurofisiolgics

imperceptibles i involuntaris, i canvis en el cos
perceptibles i involuntaris, com un nus al coll,
papallones a l'estmac);

potser una pertorbaci externa i visible per als altres

(canvis fisiolgics com per exemple posar-se

32

vermell);

canvis en el que pensem i com ho pensem,

i reaccions voluntries (accions, expressions verbals,

facials).

Aix s tot el que passa quan ens emocionem.

L'emoci t un component neurofisiolgic,
conductual i cognitiu; s a dir, l'emoci afecta
globalment la persona. Malgrat que totes les
emocions afecten globalment, cada emoci afecta de
manera diferent.
Quines coses importants ens emocionen?

El pensador Spinoza deia que, si b la ra ens

uniforma, les emocions ens singularitzen i ens fan
diferents. Una de les coses que ens diferencia s la
singularitat del vincle afectiu que tenim amb una
persona, objecte o esdeveniment (per exemple, amb
un ve de l'escala). La realitat exterior s compartida
(s el nostre ve del cinqu) per la realitat interior
no (cadasc li t un afecte diferent). La importncia,
rellevncia i significat que t aquesta persona per a
cada ve s diferent; per tant les emocions que
despertar en cadasc sn diferents.
El que s que ens uneix a totes les persones,
emocionalment parlant, s que tot all referent i
vinculat a nosaltres mateixos i al nostre projecte de

33

vida s susceptible d'emocionar-nos (perqu ens

importa). D'aquesta manera, cada vegada que veiem
alg que s'ha emocionat sabem que li ha succet
algun esdeveniment intern o extern important.
Les emocions estan presents a tot arreu, a la
publicitat, als diaris, als Jocs Olmpics, als hospitals,
a les escoles, a les sales de reunions de petites i grans
empreses, als dinars familiars, a l'inici i al final de les
vacances. Qualsevol cosa que pensem o vivim pot
emocionar-nos, el cervell hum est preparat per
emocionar-se a cada instant. Noms alguns
trastorns neurolgics i psiquitrics poden
provocar-nos l'absncia d'emoci. En la resta de
casos la persona s sempre emocionable.
Qu fa que les emocions siguin importants?

que:

La importncia de les emocions es deu al fet

Ens informen del que realment s rellevant per a

nosaltres.

Parlen de nosaltres i ens donen una informaci

valuosssima respecte a qui som, com som i qu
valorem de la vida. Escoltar i comprendre les
nostres emocions s molt important per al
desenvolupament de l'autolideratge.

Motiven conductes, s a dir, darrere d'una conducta

sovint s'amaga una emoci o una suma d'emocions.

34

Les emocions, segons quines siguin i la seva

intensitat, tenen el poder de confondre'ns i
desestabilitzar-nos, i les reaccions que se'n deriven
poden estar afectades per aquests desajustaments.
Darrere de reaccions violentes, assassinats, estats
ebris, trastorns de l'alimentaci, etc., s'amaguen
emocions desestabilitzadores.

Ens ajuden a decidir i prioritzar. En una cultura com

la nostra on s possible escollir, moltes de les
decisions vitals que prenem estan sotmeses a la veu
de les emocions: triem els nostres amics per les
emocions que sentim quan som amb ells; escollim la
ciutat o el pas on volem viure per la seguretat o per
l'aventura que suposa; quan decidim on anar de
viatge no noms ho fem pel pressupost, sin tamb
per la illusi de descobrir i de conixer; escollim la
parella amb qui compartir la vida per l'admiraci,
l'estima, la passi, el respecte i el comproms afectiu
que sentim cap a ella; ens separem de la parella per
manca de les emocions necessries per viure junts,
etc. Les emocions sovint marquen la trajectria del
que volem i no volem, i aix anem decidint amb qui i
amb qu volem comprometre'ns.

Ens activen davant la vida, ens en fan protagonistes,

i s per aix que vivim conflictes, perqu hi ha coses
que ens importen.

Poden arribar a afectar la nostra salut. Les emocions

negatives crniques, d'alta intensitat i difcil gesti,

35

que sobrepassen els nostres lmits d'adaptaci

afecten la salut i debiliten el sistema immunolgic.

Poden fer-nos sentir la persona ms afortunada del

mn o la ms desgraciada.

Segons quines siguin i segons la seva intensitat,

afecten els processos cognitius (memria,
comprensi, atenci, concentraci, etc).

Qu podem fer en relaci amb les emocions?

Veient que les emocions tenen aquesta

importncia en la vida, pel que ens aporten de
positiu i de negatiu, el que podem fer s
desenvolupar a conscincia les nostres competncies
emocionals, que ens faciliten:

afrontar les adversitats amb majors recursos

emocionals,

reduir les emocions negatives,

potenciar i viure intensament les emocions positives,

viure una vida ms positiva i amb major benestar.

Quan la persona lidera (gestiona) les seves

competncies emocionals est autoliderant-se
emocionalment, i la vida esdev ms senzilla, la qual
cosa li permet assolir objectius amb major facilitat.
L'educaci
emocional
s'encarrega
del
36

desenvolupament de les competncies emocionals.

Les emocions es construeixen
Avui sabem que les emocions sn respostes
afectives rapidssimes a estmuls que ens importen, i
que sn construdes pel cervell per mitj d'un procs
neuronal involuntari, imperceptible i innat.
Qu fa que les persones ens emocionem o no?

Ho determina el cervell. El cervell primer

processa la informaci descodificada que li arriba
dels esdeveniments exteriors travs dels canals
sensorials, i posteriorment la valora i li atribueix
significat. D'aquesta valoraci i significaci depn
que el cervell gesti o no una emoci.
Les persones no reaccionem davant dels
esdeveniments per ells mateixos, sin davant d'all
que pensem dels esdeveniments. Un estmul o
esdeveniment s neutre, no t cap valor en ell
mateix; som les persones que l'observem les que li
atribum valor. Les connotacions que el cervell
atribueixi a l'estmul faran que ens emocionem o no;
ats que no tothom atribueix les mateixes
connotacions als mateixos estmuls no tots ens
emocionem de la mateixa manera.
El procs d'emocionar-se consta de dues fases
consecutives: la de l'experincia cognitiva i la de
l'experincia emocional:

37

L'experincia cognitiva s la fase en qu el cervell

processa l'estmul (o l'esdeveniment) i li dna
significat. L'atribuci de significat determinar si
l'estmul ens emociona o no.

L'experincia emocional s la fase que segueix a

l'anterior en el cas que l'estmul ens emocioni. El
cervell
inicia
un
seguit
de
reaccions
neurofisiolgiques que ens porten a pertorbar el cos
(pot accelerar-se el cor o el sistema respiratori,
tensar-se la musculatura, etc.) i emocionar-nos. s
una fase que pot durar de segons a hores, i en som
conscients a causa dels canvis que es produeixen en
el nostre cos i en nosaltres globalment; de vegades
aquests canvis tamb els perceben els altres. De
vegades l'experincia emocional s tan intensa i
inundant, que no podem explicar-la ni
comprendre-la fins que ha passat el temps suficient
per haver-la elaborat.

Con s la valoraci de l'estmul que fa el cervell?

Les persones estem sotmeses a estmuls

constants externs i interns (el que veiem, escoltem,
el que ens diuen, el que ens fan, i el que fem; i el que
pensem i diem). Tot acaba convertint-se en un
estmul potencial que pot fer-nos emocionar. Per
38

exemple, el nostre cervell acaba de processar la

notcia que la companyia aria amb qu marxem de
vacances ha susps el vol i no ens donen cap
alternativa per marxar un altre dia. D'acord amb les
aportacions del psicleg Richard S. Lazarus, una
vegada l'estmul (o esdeveniment) ha estat processat
pel cervell, aquest comena a valorar-lo, per mitj de
dos processos de valoraci cognitiva.
La primera valoraci que fa s la valoraci de
rellevncia. El primer que valora s si el que est
passant s rellevant (important) per a nosaltres. En
el nostre cas, el cervell es preguntaria si s rellevant
per a nosaltres que poc abans de marxar de vacances
ens les suspenguin. Si el cervell diu que s s
important, l'estmul ens far emocionar; si el cervell
diu que no s important, l'estmul no ens far
emocionar. Si l'estmul no s important, el cervell
integra l'estmul en el nostre coneixement i ens fa
reaccionar (anullar l'hotel, els viatges que havia
contractat). En aquest cas la reacci no tindria cap
component emocional, perqu l'estmul no s prou
important com per emocionar-nos.
Si l'estmul s important, el cervell es pregunta
si aquest estmul permet assolir el que volem. En
aquest cas, que ens anullin les vacances va en
contra del nostre objectiu. Si el cervell ens diu que
no ens ajuda a aconseguir el que volem ens
emocionarem negativament; si ens diu que ens ajuda
a aconseguir el que volem, ens emocionarem

39

positivament.
Quan l'emoci s positiva el cervell fa
reaccionar la persona sense que li calgui mobilitzar
estratgies d'afrontament; si l'emoci s negativa el
cervell ha de mobilitzar estratgies d'afrontament a
l'adversitat. s en aquest segon cas que el cervell
passa a la segona fase de valoraci, en qu es
pregunta si compta amb recursos personals per fer
front al succs. En el cas de l'exemple, el cervell es
preguntaria si la persona t recursos per fer front a
l'anullaci del vol i a quedar-se sense viatge. Si el
cervell respon que s que hi ha recursos, l'emoci
ser de baixa intensitat. Si el cervell diu que no n'hi
ha, l'emoci ser d'alta intensitat.
En resum, all a qu donem importncia, els
nostres objectius i els recursos personals sn les
variables determinants que faran que un estmul ens
emocioni o no, que ens emocioni positivament o
negativament, que sigui d'alta o baixa intensitat.
Qu ve desprs de l'emoci?

Les emocions provoquen reaccions, actituds,

conductes. Les emocions generen necessitats, ja
sigui d'expressar-nos, de tancar-nos en nosaltres
mateixos, de desfer-nos d'obstacles, etc. Aquestes
necessitats es concreten en reaccions, actituds o
conductes que poden ser visibles o no per als altres.
Una reacci pot ser quedar-se en silenci durant una
reuni de treball en qu la persona se sent decebuda

40

pels seus companys, o fer-li una abraada a alg en

gest d'agrament.
Val a dir que quan una persona est
emocionada intensament la part racional del seu
cervell (la part que pensa, analitza i pren decisions)
est pertorbada per l'emoci, de forma que,
momentniament, perd capacitats per analitzar ms
completament i serenament qu li passa, per saber
qu vol i per decidir qu fer. Aquest s el risc de les
emocions d'alta intensitat, ja que poden portar la
persona a emprendre accions nocives contra ella
mateixa i contra els altres.
De les nostres reaccions sorgir l'estil de
persona en qu ens hem convertit, i la manera com
ens relacionem amb els altres. Aquesta informaci
que sorgeix de les nostres reaccions emocionals
determina com ens veiem nosaltres mateixos, com
ens veuen els altres i com es relacionen amb
nosaltres.
Les nostres reaccions emocionals poden
emocionar-nos: en aquest cas sentirem una
metaemoci. Per exemple, podem sentir vergonya
(metaemoci) per haver sentit enveja d'un company
de feina i haver-la expressat pblicament. Aquesta
emoci derivada de la nostra reacci emocional t la
funci de fer-nos millorar i evitar danys posteriors.
Per aix cal que siguem bons observadors i crtics
constructius de nosaltres mateixos.
Desprs d'una emoci d'alta intensitat poden

41

venir estats d'esgotament; el cervell i el cos que

s'emocionen intensament es desgasten al cap d'una
estona. s per aix que sn normals els estats de
cansament fsic i mental, i els estats de confusi
posteriors a aquest tipus d'emocions.
Ats que fisiolgicament l'emoci pertorba al
cos, les emocions d'alta intensitat poden
desequilibrar el cos i el sistema immunolgic
provocant malalties de curta o llarga durada, com
estrs, disfuncions en l'aparell reproductor,
contractures musculars, etc. Coneixent tot aix, pot
ser una bona inversi desenvolupar a conscincia les
nostres competncies emocionals, per tal de
gestionar millor les emocions.
Fenmens cognitius que cal tenir presents
Acabem de saber que el cervell hum atribueix
sentit, significat i valor als estmuls que percebem
grcies al processament cognitiu i a la valoraci
cognitiva. En el processament cognitiu poden
intervenir formes de pensar i pensaments
improductius que afecten els resultats del
processament i de la valoraci que el cervell fa dels
estmuls i, per tant, de les nostres emocions.
De cara a regular les emocions s rellevant tenir
coneixement dels fenmens cognitius segents:
trampes mentals, distorsions cognitives, fenmens
psicolgics i tendncies de pensament. Conixer-los

42

ens permetr qestionar els nostres pensaments, no

creure'ls completament i posar-hi lmits. I aix
derivar en canvis emocionals positius.
Qu sn les trampes mentals?

Segons el psicleg Andr Kukla, sn patrons de

pensament i d'acci improductius que pertorben la
lectura que el cervell fa de la realitat i com ens la fa
afrontar. Aquests sn els tipus de trampes:

Persistncia. La inrcia ens fa seguir invertint

esforos en alguna tasca, objectiu, persona, etc. que
ja no t vinculaci amb els nostres interessos o
necessitats. Persistir quan quelcom ens interessa s
una virtut, fer-ho sense inters s una prdua de
temps.

Amplificaci. Dedicar ms esforos i mitjans dels

necessaris per assolir el que volem. Podem caure en
l'error d'invertir molt ms del que ens reportar,
sense qestionar-nos si aquest temps i aquesta
energia els podrem invertir en altres coses que ens
reportessin ms. Un exemple s dedicar dies a
preparar un discurs d'un minut.

Fixaci. Matar el temps esperant que passi el que

estem esperant. El que esperem que passi ens t tan
captivats que la ment no ens permet centrar-nos ni
abordar altres objectius. Per exemple, falta mitja
hora perqu ens recullin per sortir a sopar. Com que
ja estem llestos dediquem aquesta mitja hora noms
a esperar que ens recullin, a res ms.

43

Reversi. En situacions en qu no assolim l'objectiu

que volem ens quedem atrapats en el pensament del
que haurem d'haver fet. Una vegada hem revisat el
succs per aprendre de l'experincia i no repetir
errors en el futur, podem tancar l'episodi i
dedicar-nos mentalment a altres coses fructferes i
estimulants.

Anticipaci. El nostre cap avana tot el que pot

arribar-nos a passar de negatiu. Com que no en t
prou a llistar desgrcies, el cervell es dedica a pensar
com es podrien resoldre. El cervell malgasta el
temps
resolent
mentalment
esdeveniments
desgraciats que no han tingut lloc, en lloc
d'ocupar-se del present.

Resistncia al canvi. Oposici que mostrem quan s

el moment de canviar, ja sigui per mandra o per por
a sortir de la zona de confort. No t sentit resistir-se
al canvi quan aquest s inevitable o quan podem
perdre oportunitats valuoses.

Ajornament. Esperar a ms tard per fer alguna cosa,

entretenint-nos en altres coses menys prioritries.

Divisi. Pretenem atendre dues coses alhora i

dividim l'atenci que donem a cadascuna d'elles per
poder fer-ho tot al mateix temps. No hi ha
problema si una de les dues accions la podem fer de
forma automtica (menjar, fer el llit, ordenar
papers).

44

Acceleraci. Som massa rpids a fer quelcom i

acabar-ho, anem a un ritme ms rpid de l'ptim.

Formulaci. Explicar-nos el que ens est passant de

positiu quan ens est passant. Explicar-nos-ho ens
allunya de l'experincia agradable i plaent, i divideix
la nostra conscincia (una part l'utilitzem per viure
l'experincia i l'altra per crear el pensament).

Qu sn les distorsions cognitives?

Pensaments que distorsionen la realitat i que

acostumen a generar emocions negatives. Aquests
sn els tipus de distorsions:

Catastrofisme. Tendncia a fer

catastrfiques del futur i creure-se-les.

Etiqueta negativa. Consisteix a fer una definici

negativa, de forma simplista i absoluta de nosaltres
mateixos. Per exemple, "no sc interessant" (si b
de vegades a alg no li resulti interessant el que
expliquem, aix no vol dir que no siguem
interessants).

Evasi de control. Creure'ns que no podem fer res

per canviar les circumstncies, creure que tot depn
de l'atzar i que no en som responsables.

Filtre mental. Tendncia a percebre de les situacions

els elements negatius i obviar-ne els positius.

45

previsions

"Hauria de...". Autoimposicions en format

d'imperatius absoluts dirigits a nosaltres mateixos i
als altres.

Hipergeneralitzaci. D'un fet allat treure una regla

general. Per exemple, "com que l'ltima relaci de
parella ha estat poc satisfactria, mai no trobar una
parella amb qui gaudir".

Lectura de pensament. Donar per descomptat el que

els altres pensen sense evidncies i creure-s'ho.

Polaritzaci. Tendncia a avaluar en termes de tot o

res (blanc o negre).

Personalitzaci. Ens sentim el centre de qualsevol

problema, ja sigui atribuint-nos la culpabilitat de
qualsevol cosa que surt malament, o considerant que
el que la gent diu o fa s una reacci en contra
nostra ("aix ho diu per mi").

Raonament emocional. Pensar que les coses sn tal i

com les sentim. Per exemple, "em sento com un
intil, per tant s que sc un intil".

Qu sn els fenmens psicolgics?

Processos psicolgics que es produeixen

involuntriament. Aquests en sn alguns:

Autojustificaci. Buscar justificacions i excuses per

no assumir responsabilitats.

Distracci. Buscar activitats, pensaments o raons

46

per no haver d'afrontar situacions costoses.

Efecte halo. Tendncia a sobreestimar globalment

les capacitats d'una persona que ens cau b.

Efecte banya. Tendncia a subestimar globalment

les capacitats d'alg que no ens cau b.

Groupthinking. Tendncia, entre els membres d'un

grup cohesionat, a estar d'acord en tot, sense
confrontar idees, ni analitzar-les minuciosament.

La profecia d'autocompliment. Les expectatives que

tenim d'una situaci influeixen en com l'abordem i
ens predisposem al fet que les coses vagin com hem
pensat que anirien. Aquesta frase de l'escriptor
Richard Bach n's un exemple: "Ms aviat o ms
tard guanyen els qui creuen que poden guanyar".

Negaci de la realitat. Mecanisme de defensa que

retarda l'acceptaci del que ha passat, ja sigui perqu
la persona nega el que ha passat o perqu construeix
una realitat alternativa irreal ms "digerible".

Teoria de l'atribuci. La conducta negativa dels

altres tendim a atribuir-la a la seva actitud i a les
seves caracterstiques personals, mentre que la
nostra conducta l'atribum a circumstncies externes.
Per exemple, "ella arriba tard perqu s una
irresponsable, jo perqu he tingut problemes per
trobar aparcament".

47

Qu sn les tendncies de pensament?

Estils de pensament que es repeteixen en una

persona. Aquests sn els tipus principals:

Tendncia a l'anticipaci negativa o a l'esperana.

Tendncia a anticipar i preveure dificultats,
problemes, resultats indesitjables, etc.; o tendncia a
tenir la confiana que tot anir b i que quan
sorgeixin les dificultats ens en sortirem.

Tendncia a sobredimensionar o infradimensionar.

Tendncia a afegir informaci o valor als
esdeveniments; o tendncia a treure'n.

Tendncia a pensar que la dificultat s

estable/inestable. Convenciment que el que ara est
passant perdurar per sempre ms i ser sempre
igual de positiu o negatiu; o convenciment que el
que ara succeeix canviar amb el pas del temps i
esdevindr diferent.

Tendncia a pensar en causes globals/especfiques.

Tendncia a pensar que el que ha succet s fruit
d'una globalitat de causalitats, desconegudes,
immesurables i incontrolables, o tendncia a pensar
que el que ha succet s fruit de variables concretes,
mesurables i controlables.

L'educaci emocional
L'educaci emocional s el procs educatiu pel
48

qual la persona desenvolupa a conscincia les seves

competncies emocionals. En la darrera dcada,
l'educaci emocional s'ha convertit en un fenomen
educatiu de ress social a tot l'Estat. Dinamitzat
essencialment pel catedrtic Rafel Bisquerra i el seu
equip de la Universitat de Barcelona (GROP), ha
estat continuat per nombrosos investigadors i
professionals especialitzats de tot l'Estat, la qual
cosa ha perms que actualment s'hagi ests no
noms a l'mbit educatiu, sin tamb a l'mbit social
i organitzacional.
Qu sn les competncies emocionals?

Sn la suma de coneixements, capacitats i

habilitats dirigides a aprendre a ser, aprendre a
conviure i aprendre a viure la vida. Les
competncies emocionals ens faciliten:

una relaci positiva amb nosaltres mateixos i amb

les nostres emocions (competncies emocionals
intrapersonals),

una relaci positiva amb els altres (competncies

emocionals interpersonals),

i una relaci positiva amb les circumstncies

(competncies de vida i benestar).

Les competncies emocionals es classifiquen,

per tant, en competncies personals, competncies
socials i competncies de vida.

49

En cap cas les competncies emocionals sn

una anestsia definitiva per al dolor emocional. No
serveixen per immunitzar-nos, sin per economitzar
aquest dolor (eliminar-lo en algunes situacions o b
reduir-ne la intensitat o la durada). Per exemple, les
competncies emocionals poden facilitar que alg
s'estimi ms, augmenti la seguretat en ell mateix i
elimini ansietats quan es troba en un grup nou; o b
reduir la intensitat i la durada d'una frustraci; per
mai ens ajudaran a no sentir tristesa quan una
persona estimada mor, ni a no sentir altres
emocions inevitables fruit de circumstncies
importants.
Les competncies emocionals, si b estan
incloses en la motxilla de recursos personals que la
persona duu amb ella, no sn infallibles. Hi haur
moments en qu utilitzar-les resultar molt senzill, i
d'altres en qu resultar molt difcil, segons el
moment personal i la situaci en qu es troba la
persona.
Quines competncies podem desenvolupar?

El model de competncies emocionals del

GROP s un dels ms complets i desenvolupats.
Aquest proposa que el desenvolupament complet de
les competncies emocionals implica treballar per
potenciar:

La conscincia emocional: la presa de conscincia de

50

les nostres emocions; anomenar les nostres

emocions i comprendre les emocions dels altres.

La regulaci emocional: la presa de conscincia de la

interacci entre emoci, cognici i comportament;
l'expressi de les emocions; la capacitat per
regular-nos; les habilitats per afrontar emocions
negatives, i la competncia per autogenerar
emocions positives.

L'autonomia
emocional:
l'autoestima;
l'automotivaci; l'actitud positiva; la responsabilitat;
l'autoeficcia emocional; l'anlisi crtic de normes
socials, i la resilincia (capacitat de resistir
emocionalment a les dificultats de la vida).

La intelligncia interpersonal: dominar les habilitats

socials; tenir respecte per als altres; practicar la
comunicaci receptiva; practicar la comunicaci
expressiva; compartir emocions; tenir un
comportament prosocial i cooperatiu; ser assertiu;
prevenir i resoldre conflictes, i tenir la capacitat de
gestionar les situacions emocionals dels altres.

Les competncies per a la vida i el benestar: fixar

objectius adaptatius; prendre decisions; saber buscar
ajuda i recursos; involucrar-se en una ciutadania
activa, cvica, responsable, crtica i compromesa;
promoure el benestar subjectiu, i fluir.

51

Com es desenvolupen les competncies?

Vivint. Les persones desenvolupem les

competncies emocionals vivint. El procs de
maduraci de la persona inclou el desenvolupament
de competncies emocionals. Ara b, no sempre el
fet de viure ens fa avanar tan rpidament ni tan
completament com voldrem; ni tothom evoluciona
de la mateixa manera, ni tots seguim els mateixos
aprenentatges emocionals.
Tenir la voluntat de desenvolupar les
competncies emocionals i, per tant, de madurar
emocionalment fa que trobem la forma de fer-ho
(aprofitant les circumstncies de la vida per fer
aprenentatges
emocionals
slids,
llegint,
formant-nos,
participant
en
grups
de
desenvolupament personal, participant en un procs
de coaching emocional, etc.).
Les emocions es poden gestionar
A l'hora d'abordar una situaci que
emocionalment ens pertorba, podem escollir entre
dos tipus d'afrontament: afrontar la situaci per tal
de resoldre-la o afrontar l'emoci per tal de
canviar-la o reduir-la. En el cas que triem aquest
segon tipus d'afrontament, estarem triant gestionar
(regular) l'emoci.
Les emocions es construeixen seguint aquesta

52

seqncia: estmul valoraci cognitiva emoci

reacci/conducta. Tots els elements d'aquesta
seqncia es poden gestionar. A continuaci
presentem estratgies reguladores per no volem
fer-ho sense anotar que no totes les estratgies sn
adequades per a totes les emocions ni per a totes les
circumstncies i persones. Cal que cadasc trobi la
seva prpia estratgia.
Com podem gestionar els estmuls?

si:

Podem gestionar l'estmul que ens emociona

s intern (pensament, idea, record),

nosaltres (la nostra veu, les nostres paraules, les

nostres accions) som un estmul per als altres.

Quan l'estmul que ens emociona s extern no

podem gestionar-lo, depn dels altres i de les
circumstncies. Quan ens emociona un estmul
intern cal que identifiquem el contingut del
pensament que ens emociona i que responguem a la
pregunta "qu ens est dient aquest pensament per
fer-nos emocionar d'aquesta manera?". La nostra
ment s capa de crear pensaments no noms
pertorbadors, sin fins i tot terribles.
Ens ser til tenir present la llista de fenmens
cognitius per identificar si algun d'ells est present
53

en el nostre pensament. En el cas que sigui aix,

d'entrada podem qestionar el nostre pensament, la
seva lgica i la seva ra de ser; posteriorment
podem substituir-lo per un de ms real.
Tamb s a les nostres mans gestionar l'estmul
que enviem als altres i que s susceptible de fer-los
emocionar (la nostra expressi verbal, facial i
corporal, les nostres accions, etc.). Ens ser til ser
ms conscients de com ens comuniquem amb els
altres i qu els transmetem.
Com podem gestionar la valoraci cognitiva?

En la fase de la valoraci cognitiva de l'estmul

hi interv:

la importncia que donem a l'estmul,

la congruncia de l'estmul amb els nostres objectius,

els recursos personals per fer front a l'estmul,

i els fenmens cognitius que es produeixen durant el

processament de la informaci.

Com gestionar la importncia de l'estmul?

Com ms important sigui tot per a nosaltres,

ms possibilitats tenim de passar-nos la vida
emocionats, positivament o negativament. Les
persones amb tendncia al perfeccionisme pateixen
ms, ja que sobrevaloren qualsevol detall.

54

Revisar peridicament de forma conscient i

raonable les coses a les quals volem donar
importncia ens ajudar a prioritzar els estmuls que
ens emocionaran i els que no. La capacitat de
relativitzar est vinculada a la reducci
d'importncia dels estmuls.
Una bona pregunta que podem fer-nos s: aix
que ara m'est passant em continuar afectant d'aqu
a dues setmanes, i d'aqu a dos mesos, i d'aqu a dos
anys? I far canviar gaires coses de la meva vida? Si
el temps d'afectaci s curt i l'impacte vital tamb, la
importncia que li atorguem tamb hauria de ser
reduda, i per tant tamb hauria de reduir-se la
vivncia emocional que ens genera.
Podrem concloure que invertir emocions en
estmuls que no ens afectaran massa ni durant massa
temps no solament no s raonable, sin que s una
prdua de temps emocional.
Com gestionar la congruncia de l'estmul?

Com menys realistes siguin els objectius que

perseguim, ms possibilitats tenim que els estmuls o
esdeveniments no s'adeqin al que esperem, i per
tant que les emocions que visquem siguin negatives.
Per aix s important formular objectius realistes,
adequats amb el moment actual i amb les nostres
limitacions.
Podem optar tamb per preguntar-nos si
l'esdeveniment que resulta negatiu per a l'assoliment

55

del nostre objectiu A, pot resultar positiu per a

l'assoliment d'algun altre objectiu nostre (B, C, D,
etc.). Moltes vegades els estmuls negatius per assolir
un objectiu concret esdevenen positius per
assolir-ne un altre que tamb perseguim.
Com gestionar-nos per fer front a l'estmul?

Com ms recursos personals tinguem, ms

eficament podrem afrontar els esdeveniments que
ens emocionen negativament; per tant les nostres
emocions tindran una intensitat menor i viurem
amb un major equilibri emocional. Es tracta
d'incorporar nous recursos als ja apresos. Els
recursos s'aprenen posant-los en prctica i
atrevint-nos a viure situacions davant les quals
tenim la sensaci que ens manquen recursos.
Afrontar dificultats ens ajuda a aprendre nous
recursos per abordar-les millor en el futur; evitar-les
ens aporta seguretat per no ens fa crixer com a
persones. Engrandint el nostre sac de recursos
engrandim les expectatives del que som capaos de
fer, ens sentim ms segurs i les intensitats
emocionals negatives es redueixen.
Com gestionar els fenmens cognitius?

Es tracta de canviar els fenmens cognitius

negatius per d'altres de positius i productius (vegeu
l'apartat referent als fenmens cognitius).

56

Com podem gestionar l'emoci?

Fem suggeriments generals per a la gesti de les

emocions, malgrat que no hi ha frmules perfectes i
que hi ha emocions especfiques que demanen estils
de regulaci molt concrets.

Relaxaci. Recordem que una emoci es caracteritza

per la pertorbaci de tot l'organisme. Centrar-se en
el fet que l'organisme retorni a un estat de certa
normalitat s la primera tasca a fer a l'hora de
gestionar una emoci. Retornar l'organisme a la
normalitat permet reduir la intensitat de l'emoci, i
que la persona pugui viure-la ms serenament. Per
aix sn molt tils l'esport i les tcniques de
respiraci, distensi muscular i relaxaci general.

Expressar l'emoci, i compartir-la, tamb s una

bona forma de gestionar-la. s recomanable fer-ho
de tal forma que expressant-la la persona no atempti
contra ella mateixa ni contra els altres (per exemple
amb explosions de violncia o agressivitat).
Expressar l'emoci permet tamb reduir la intensitat
emocional, descarregar-se de tant de pes i
distanciar-se emocionalment de l'esdeveniment.
Parlar-ne amb una persona, escriure, parlar-nos a
nosaltres mateixos, cridar, plorar, queixar-me, etc.,
sn formes d'expressar una emoci.

Parlar-li a la nostra emoci, i parlar-nos a nosaltres

mateixos tot establint un dileg emocional calmat

57

ens orienta sobre com reaccionar i ens permet

reflexionar mentre estem emocionats.

Conixer-se
millor
i
fer-se
previsible.
L'autoconeixement porta a preveure les reaccions
emocionals que tindrem en determinades
circumstncies, com tamb a automatitzar accions
dirigides a evitar-les, a reduir l'emoci i a
asserenar-nos.

Canviar l'emoci que ens desestabilitza per una altra,

s a dir, distreure'ns amb nous estmuls que generin
nous pensaments, nous estats fisiolgics i noves
emocions.

Aquestes estratgies promouen que l'emoci

redueixi la intensitat i el cervell racional reprengui el
funcionament normal. Una vegada el cervell
funciona amb normalitat el que queda de l'emoci
pot gestionar-se per mitj de la gesti de la valoraci
cognitiva. La gesti de la valoraci cognitiva permet
que el cervell atribueixi un sentit diferent a l'estmul
i aix permetr emocionar-nos de forma diferent a
com ho hem fet abans.
Com podem gestionar la reacci?

Les emocions generen impulsos d'acci que de

vegades costa retenir. Els impulsos, per la seva
condici d'espontanis i poc meditats, tenen el risc de
derivar en conseqncies nefastes tant per als altres

58

(receptors de les nostres accions) com per a

nosaltres mateixos.
La gesti de l'impuls ms recomanable s
l'aturada. Cal aturar-se en el moment exacte en qu
encara s's a temps de parar. Per aix s til una
autobservaci acurada i l'autoconeixement, per
identificar quan s el moment de fer-ho. La finalitat
d'aturar-se s permetre que el cervell racional valori
els resultats de l'acci que es voldria emprendre. El
cervell racional necessita un temps per funcionar
amb normalitat quan s'ha viscut una emoci d'alta
intensitat, aix que potser fins al cap d'una estona la
persona no podr fer una valoraci completa i de
qualitat.
L'acci que es deriva de l'emoci t una
finalitat. Identificar la finalitat de l'impuls i
qestionar-la s una de les maneres de valorar
acuradament l'acci que volem emprendre. No es
tracta de renunciar a reaccionar, es tracta de decidir
reaccionar quan s el millor moment i de la millor
manera possible. s cert que no totes les emocions i
totes les circumstncies ens permetran retardar la
reacci. En aquestes situacions, el fet de tenir clars
els nostres valors i principis facilitar que
reaccionem dins d'uns marcs de comportament
acceptables per nosaltres mateixos (i aix es reduiran
els sentiments posteriors de culpabilitat o
vergonya).
L'impuls s l'energia dirigida a l'objecte o la

59

persona envers els quals actuem. Quan tenim

l'energia per encara no l'hem utilitzada perqu ens
trobem en fase de decidir la millor reacci, podem
dirigir-la a altres objectius. Per exemple, els artistes i
els esportistes dirigeixen les seves energies
emocionals no expressades a crear i a fer les seves
millors marques.

60

EL COACHING EMOCIONAL
Reprenent el que hem dit, en un procs de
coaching emocional no es pretn noms que la
persona assoleixi els objectius definits, sin que per
mitj de l'assoliment d'aquests desenvolupi
l'autolideratge emocional. Aquest doble objectiu es
justifica per la complexitat de les emocions i per la
importncia que tenen en la vida de les persones.
Per a l'assoliment d'objectius, el coaching (i
tamb el coaching emocional) treballa amb el model
general que va difondre un dels referents mundials
en la matria, John Whitmore. s el model GROW,
la traducci de l'acrnim significa Objectiu, Realitat,
Opcions i Voluntat/Proper pas.

Objectiu. Identificar, delimitar i concretar un

objectiu especfic i clar, mesurable, realitzable,
rellevant per a la persona, planificat en el temps i
construt en positiu (ha de dir el que volem, no el
que no volem).

Realitat. Reconixer l'estat actual, i identificar les

diferncies entre aquest i l'estat desitjat, i les barreres

61

que dificulten sortir de l'estat actual.

Opcions. Considerar tantes opcions i oportunitats

per assolir l'objectiu com sigui possible.

Voluntat/Proper pas. Despertar i mantenir l'energia

i la motivaci; comprometre's a assolir l'objectiu; i
concretar un pla d'acci per al canvi.

El
desenvolupament
de
l'autolideratge
emocional beneficia la persona i la fa ms
competent per:

Relacionar-se positivament amb les emocions

prpies,

relacionar-se positivament amb ell mateix,

relacionar-se positivament amb els altres,

construir una vida amb emocions positives,

construir una vida implicada,

construir una vida amb sentit,

potenciar les fortaleses personals,

potenciar l'optimisme.

Aquests sn els vuit propsits de fons del

coaching emocional, que sn determinants a l'hora
de construir una vida valuosa i ser una persona de
valor.

62

Quin s el procs de coaching emocional?

El coach estimula el coachee a passar per

cadascuna d'aquestes fases i l'acompanya
encoratjant-lo i transmetent-li la confiana que
podr aconseguir el que es proposi.
1. Punt de partida
Un procs de coaching emocional comena
amb la demanda del coachee. La demanda sorgeix
d'un malestar general, difs o conegut i concret que
ha derivat en la voluntat de canvi.
2. Explorar el territori
El primer pas s traduir el malestar i la voluntat
de canvi en canvis concrets; i situar els canvis en el
marc de la histria de la persona, per dotar-los de
sentit. Tot el procs de coaching s aclaridor per a la
persona, per aquesta fase ho s especialment ja que
s aqu on comprn el seu punt de partida i pren
decisions pel que fa a aquest punt.
3. Decidir el cim
Es tracta de passar dels canvis concrets (per
exemple, canviar la forma de comunicar-me amb els
meus companys d'equip) als objectius concrets de
canvi (per exemple, assolir una comunicaci ms
propera i afectuosa). Si s possible, els objectius de
canvi es fragmenten en petits objectius consecutius

63

(per exemple, sentir inters pels meus companys,

demostrar-ho escoltant-los i fent-los preguntes,
parlar-los de mi). Una vegada definits els objectius,
es fa aflorar l'energia, la convicci i la motivaci per
al canvi.
4. Mesurar la distncia que ens separa del cim
Cal identificar on ens trobem ara i el tram que
falta per assolir l'objectiu, com tamb les condicions
internes i externes actuals (favorables i
desfavorables) amb qu comptem. A partir d'aquest
llistat comena a construir-se i a treballar
l'enfortiment del cercle d'influncia que ajudar la
persona a assolir el canvi.
5. Buscar mitjans i rutes per a l'ascens
Fer una cerca mplia del que es podria fer per
assolir l'objectiu, escollir les millors opcions partint
de la informaci del punt anterior, i preparar
globalment la persona per portar-les a la prctica.
6. Mobilitzaci
Portar a la prctica les opcions escollides. En
aquesta fase d'actuaci, s quan ms ha
d'influenciar-se
positivament
la
persona.
Peridicament es mesuren els resultats de la
prctica, s'avaluen, i van adaptant-se i
perfeccionant-se les accions futures, els recursos
personals i el cercle d'influncia. La finalitat de les

64

adaptacions s que l'objectiu s'aconsegueixi

eficientment per tal que sigui sostenible en el futur.
7. Conclusions
Una vegada assolit l'objectiu, el procs de
coaching finalitza, i s el moment de concretar els
aprenentatges referents a l'autolideratge emocional i
als vuit propsits de fons del coaching emocional.
Fer aquesta reflexi final ajudar a concretar les
noves competncies amb qu compta la persona
d'ara endavant per seguir construint una vida
valuosa i ser una persona de valor.
Que les fases siguin consecutives no significa
que de vegades no calgui retrocedir a fases anteriors,
per revisar-les i matisar-les.
La relaci positiva amb nosaltres mateixos
Els dos primers propsits de fons del coaching
emocional sn que la persona potenci la relaci
positiva amb les prpies emocions, i la relaci
positiva amb ella mateixa.
En el coaching les respostes a com generar
canvis les troba la mateixa persona, la qual cosa
afegeix valor a aquesta metodologia de treball. Tot i
aix creiem convenint oferir una selecci de
suggeriments, malgrat que cadasc ha de trobar la
frmula per relacionar-se positivament amb ell
mateix.

65

Per assolir una relaci positiva amb les nostres

emocions podem:

Acceptar internament que sentim una emoci en

lloc de negar-la. Acceptar una emoci ens dna
l'opci de fer-hi alguna cosa; no fer-ho no ens dna
cap altra opci que malgastar energies negant-la i
amagant-la als altres i a nosaltres mateixos.

Legitimar-nos en lloc de culpabilitzar-nos. s

normal que visquem emocions, que puguin ser d'alta
intensitat i que ens sentim segrestats per elles.

Aprendre a conviure amb les emocions que menys

ens agraden. Noms quan acceptem viure amb una
emoci i ens obrim a la convivncia aprenem a
trobar eines per regular-la. Comenar a compartir
pis amb alg pot ser molt difcil, tot i que amb el
temps aprenem a estar junts. Passa el mateix amb les
emocions.

Escoltar l'emoci, esbrinar qu ens demana que fem

i valorar-ho abans d'actuar impulsivament. Decidir
en moments d'alta intensitat emocional t cert risc;
s preferible que en aquestes situacions prenguem
les mnimes decisions (tret de situacions de
gravetat).

Comprendre per buscar alternatives. Quan alg ens

demana que l'ajudem a resoldre una situaci el
primer que fem s buscar informaci per entendre i
valorar la millor alternativa; es pot fer el mateix amb

66

les emocions que ens desestabilitzen.

No creure'ns tot all que pensem i sentim quan

l'emoci sigui molt intensa i invasiva. Les emocions
tenen el poder de segrestar-nos i alterar
significativament els nostres pensaments. s
convenient corroborar si pensem exactament el
mateix una vegada l'emoci ha marxat.

Donar-nos temps per elaborar les emocions; hi ha

emocions ms fcils d'elaborar que d'altres. Les
emocions que sorgeixen de la prdua d'un sser
estimat demanen ms temps d'elaboraci que les
emocions que sorgeixen per haver susps un
examen que podem repetir al setembre (com que
l'afectaci que t una i altra vivncia s diferent, la
complexitat emocional tamb ho s). s til
respectar els temps de l'emoci.

Per assolir una relaci positiva amb nosaltres

mateixos podem:

Observar-nos
personal.

per

incrementar

Conixer les nostres limitacions, dificultats,

potencialitats i possibilitats per no exigir-nos ms
del que podem donar.

Ser honestos amb nosaltres mateixos.

Procurar comprendre que el que hem viscut, el que

67

la

conscincia

hem aprs i el nostre carcter han fet que avui

siguem com som. Comprendre que hi ha una ra
per ser com som ens legitima, ens ajuda a
acceptar-nos, a no culpabilitzar-nos i a estar
motivats per aprendre a fer les coses d'una altra
manera.

Acceptar-nos incondicionalment.

Tenir ms pacincia amb els nostres ritmes i

processos de canvi. Desaprendre hbits antics,
aprendre'n de nous i mantenir-los demana temps i
constncia.

Valorar-nos i estimar-nos per qui som, no pel que

aconseguim o tenim. Valorar-nos per qui som ens
permet fer valoracions perdurables i constants.
Valorar-nos pel que aconseguim, pels resultats, ens
fa valorar-nos de forma inconstant.

Comparar qui som avui amb qui rem abans; en lloc

de comparar qui som amb qui sn els altres. L'altre
s diferent a mi, t una histria personal diferent a la
meva, i el que ha viscut, el que ha aprs i el seu
carcter faciliten les virtuts que li admirem. La
nostra histria personal potser no ens ho posa tan
fcil a nosaltres.

Felicitar-nos per les evolucions i agrair-nos els

esforos.

Donar-nos raons per confiar en els nostres recursos

i per confiar que aquests seran cada vegada millors.

68

Criticar
constructivament
els
nostres
comportaments i les nostres reaccions, no les
nostres emocions o com som.

Utilitzar les crtiques internes o externes per

millorar.

Aprendre de nosaltres mateixos i de les experincies

emocionals. Una experincia emocional pot
convertir-se en un aprenentatge emocional de molt
valor.

Ajudar-nos a nosaltres mateixos, en lloc de

posar-nos traves.

Ajudar-nos a estar b. Per exemple, preguntant-nos,

qu podria fer ara per estar millor?

Parlar-nos positivament, amb el respecte, els nims,

la tendresa i l'exigncia raonable amb qu parlarem
amb un nen petit.

Ser un guerrer lleial de nosaltres mateixos, un

guerrer que ens defensa, encoratja i ens segueix.

Construir la nostra identitat en termes de "jo valus,

jo fort".

L'important d'aquestes prctiques tils s

conixer-les i saber que poden donar resultat. A
partir d'aqu cadasc ha de fer la seva composici de
prctiques diries per relacionar-se positivament
amb ell mateix i amb les seves emocions.

69

La relaci positiva amb els altres

El tercer propsit de fons del coaching
emocional s que la persona potenci la relaci
positiva amb els altres. De nou oferim suggeriments
perqu cada persona tri les que s'adaptin millor a
ella mateixa i per inspirar-ne de noves. Per assolir
una relaci positiva amb els altres podem:

Reconixer l'altre com una persona igual que jo,

respectar-la i tenir-li la consideraci que cal.

Tenir voluntat per conixer l'altre i comprendre'l,

observant, escoltant, i preguntant, en lloc de
desinteressar-se'n.

Mostrar empatia amb ell o ella.

Acceptar que som diferents i que les diferncies

enriqueixen i ens atansen, o ens enriqueixen i ens
separen.

Acceptar amb naturalitat les emocions negatives que

sentim per l'altre; sn normals fruit de les
diferncies entre uns i altres.

Resoldre de la millor manera les emocions negatives

que sentim per l'altre.

Observar-nos nosaltres mateixos quan estem amb

l'altre i adonar-nos d'all que ens est passant i com
reaccionem. L'altre veu les nostres reaccions i es

70

comporta amb nosaltres en funci d'aquestes.

Preguntar-nos des de quina emoci ens relacionem

amb l'altre; en el cas que sigui negativa, mirar de
comprendre el perqu d'aquesta emoci.

Preguntar-nos qu fem nosaltres per sostenir el

conflicte amb l'altre. Els conflictes sn cosa de dos i
nosaltres tamb hi posem de la nostra part.

Tenir i mostrar voluntat resolutiva (resoldre

dificultats) i no culpabilitzadora (culpar per les
dificultats).

Prioritzar el dileg abans que la imposici.

Tolerar els errors dels altres. Als altres els passa el

mateix que a nosaltres, estan en cam d'aprendre a
fer les coses de la millor manera, per no sempre
se'n surten.

Prioritzar la cooperaci a la competici. En la

cooperaci prioritzem el benefici i el benestar com
abans que la lluita pel poder; en la competici
prioritzem guanyar nosaltres, i de vegades fins i tot
que l'altre perdi.

Valorar els altres pel que sn, pels seus valors i

principis, ms que pel que han aconseguit o pel que
tenen.

Comunicar a l'altre les seves qualitats, les seves

fortaleses, i all que valorem d'ell o ella.

Felicitar i reconixer virtuts, talents, bons resultats,

71

etc.

Aprofitar el que l'altre t de valus per

desenvolupar-ho en nosaltres i millorar com a
persones.

Mostrar agrament.

Sentir el desig de gaudir amb els altres, de compartir

i construir junts.

Obrir-se a l'altre, a qui s, als seus costums, a la seva

experincia.

Obrir-se a l'altre per compartir qui som, els nostres

costums, la nostra experincia (mostrant all que
tenim ganes de mostrar de nosaltres).

Comunicar-se amb naturalitat, amb autenticitat.

Mostrar-nos tal i com som fa que trobem persones
que ens valorin pel que som i que tot sigui ms
senzill.

Sentir afecte pels altres.

Practicar la compassi sense humiliaci.

Potenciar la generositat i l'altruisme davant de

l'egocentrisme.

Estimar ms i millor.

Acompanyar els altres en els seus processos

emocionals, comprenent-los, respectant els seus
ritmes emocionals, permetent que expressin les
seves emocions, intentant encaixar-les quan aquestes

72

van en contra nostra i defensant-nos quan calgui.

Mostrar-nos confiables. Ens mostrem com persones

de confiana quan transmetem que no volem fer cap
mal a l'altre, i que estem disposats a escoltar les
seves necessitats i, si podem, a ajudar-los.

Ser una aportaci de tranquillitat, benestar i alegria

per a l'altre. Si som consumidors de l'alegria i el
benestar dels altres, cal que tamb en siguem
productors.

Comunicar-nos amb l'altre des de la positivitat, el

bon humor i l'amabilitat.

Viure amb els altres, no per als altres.

Posar lmits quan l'altre els sobrepassa i atempta

contra la nostra dignitat i els nostres drets.

Ser assertiu. L'assertivitat s l'habilitat que permet

expressar sentiments, opinions i pensaments en el
moment oport, i de forma que puguem defensar
els nostres drets sense atacar els dels altres.

Criticar constructivament actes i actituds de l'altre,

no qui s ni les seves emocions (t dret a sentir el
que sent, malgrat que nosaltres potser sentirem
diferent en la mateixa situaci).

La vida positiva amb benestar sostenible

Recollint les aportacions del psicleg Martin

73

Seligman i de la psicologia positiva, els cinc darrers

propsits de fons del coaching emocional sn que la
persona potenci:

La vida amb emocions positives,

la vida implicada i compromesa,

la vida amb sentit,

les seves fortaleses personals,

l'optimisme.

Qu ajuda a viure una vida positiva?

A continuaci indiquem un seguit de prctiques

que faciliten l'assoliment de la vida positiva.
D'aquestes propostes cadasc ha de fer una selecci
i crear el seu model de vida positiva amb benestar
sostenible.
Per orientar-nos a una vida d'emocions
positives podem estimular la repetici de
pensaments, records, activitats, trobades, persones,
converses, projectes i d'altres coses que sabem que
ens generen emocions positives, com tamb buscar
noves opcions per generar noves emocions
positives.
Segons Barbara Fredrickson, guardonada per la
seva teoria sobre les funcions de les emocions
positives, la seva importncia no recau

74

exclusivament en el benestar percebut, sin que

implica tamb canvis neurolgics que es refereixen a
la producci de neurotransmissors positius per a la
persona, a les formes de pensament i a l'acci
dirigits a l'optimitzaci dels recursos personals en
l'mbit fsic, psicolgic i social. Les emocions
positives enforteixen el sistema immunolgic,
l'actitud davant la vida i el funcionament cognitiu.
La felicitat d'una persona s inversament
proporcional a la quantitat de temps que dedica a
pensaments negatius. La felicitat s proporcional a
installar-se en pensaments positius i sentir-los.
Per orientar-nos a una vida implicada i
compromesa podem escollir aquelles activitats,
persones, dedicacions i projectes que ens motiven.
La motivaci incrementar la implicaci, el
comproms i uns resultats ms satisfactoris.
Per orientar-nos a una vida amb sentit podem
escollir sempre les opcions que siguin ms properes
a all que s valus i significatiu per a nosaltres, i
que siguin ms congruents amb el nostre projecte de
vida.
Quines sn les fortaleses que es recomana
potenciar?

Martin Seligman ha descobert, fruit dels seus

estudis i lectures de tradicions religioses i
filosfiques, que hi ha 24 caracterstiques

75

psicolgiques i morals comunes a diferents cultures

que permeten accions, actituds i estils de vida
positius i satisfactoris.
Les 24 fortaleses que recomana practicar han
estat classificades en sis grups:

Saviesa i coneixement: curiositat i inters pel mn;

amor pel coneixement; judici, pensament crtic i
ment oberta; ingeni, originalitat, intelligncia
prctica, i perspiccia; intelligncia social,
intelligncia personal i intelligncia emocional;
perspectiva.

Valor: valor i valentia; perseverana, laboriositat i

diligncia; integritat, honestedat, autenticitat.

Humanitat i amor: bondat i generositat; estimar i

deixar-se estimar.

Justcia: civisme, deure, treball en equip, lleialtat;

imparcialitat i equitat; lideratge.

Moderaci: autocontrol; prudncia,

cautela; humilitat i modstia.

Transcendncia: gaudir de la bellesa i l'excellncia;

gratitud; esperana, optimisme, i previsi;
espiritualitat, propsit, fe, i religiositat; perd i
clemncia; picardia i sentit de l'humor; entrega,
passi, i entusiasme.

76

discreci,

Com potenciar l'optimisme?

L'optimisme, que s fruit de la convicci que les

dificultats sn passatgeres i que podrem continuar
tenint una vida positiva, pot entrenar-se amb les
prctiques segents:

Seleccionar el focus: emfatitzar el que la vida t de

constructiu i divertit, i reduir l'mfasi del que s
negatiu.

Abstenir-se de queixar-se: evitar la inutilitat

d'installar-te permanentment en la queixa. La queixa
esdev una forma d'expressi emocional til en els
primers minuts, per desprs cal deixar la posici
cmoda de la queixa i passar a l'acci.

Qestionar els lmits: desafiar els lmits de les

nostres creences i opinions i obrir-se al canvi i a les
noves possibilitats.

Cultivar el sentit de l'abundncia: estar a favor de

l'abundncia d'experincies positives i enriquidores, i
aprofitar les oportunitats per gaudir que
proporciona la vida.

Practicar el sentit de l'humor: mirar-se amb humor

respectus, i mirar els altres i les circumstncies de
la vida amb humor respectus i assenyat.

77

Qu ms podem fer per tenir una vida feli?

El psicleg Michael Fordyce proposa practicar

els catorze trets fonamentals de la felicitat:

Estar actiu i romandre ocupat (similar a l'idea de

tenir una vida implicada). Les activitats excitants que
requereixen esfor fsic generen ms plaer que les
sedentries i tranquilles; les experincies noves
produeixen ms felicitat que les habituals; les
experincies socials produeixen ms felicitat que les
solitries; una iniciativa significativa s ms
satisfactria que un entreteniment trivial.

Dedicar ms temps a la vida social, tant formal

(organitzacions, associacions) com informal (famlia,
amics, coneguts, vens).

Ser productiu en un treball destacat. En la persona

feli es combinen la productivitat (la felicitat
acostuma a estar associada a poques de creaci) i el
sentit (la persona feli considera que la majoria de
les seves activitats sn crucials, gratificants i
importants).

Organitzar-se millor, sense ajornar assumptes

pendents, planificant la quotidianitat i els projectes a
mig i llarg termini.

Deixar d'angoixar-se. La inquietud s l'enemic bsic

78

de la felicitat.

Adequar les expectatives i les aspiracions.

Desenvolupar un pensament positiu i optimista.

Centrar-se en el present.

Buscar tenir una personalitat sana, coneixent-se,

acceptant-se, estimant-se i ajudant-se.

Desenvolupar
una
personalitat
atractiva
(d'extraversi i sociabilitat ms que d'introversi).

Ser un mateix, natural, espontani, autntic, honest.

Mostrar-nos als altres tal com som ens permet fer
atansaments afectius ms sincers i ntims.

Eliminar els sentiments negatius i els problemes.

Tenir relacions ntimes.

Apreciar la felicitat.

79

El PLA D'ACCI DE MILLORA PERSONAL

(PAMP)
Aquest Pla d'Acci de Millora Personal (PAMP)
pretn facilitar la recollida i concreci de les idees
que hagi anat tenint al llarg de la lectura del llibre de
cara a organitzar-les per dissenyar el seu pla de
millora i de canvi. Certament aquest PAMP noms li
ser til si t la necessitat i/o el desig de canvi, en el
cas que no sigui aix pot optar perfectament per no
dedicar-li temps.
Aquest PAMP recull preguntes representatives
dels processos de coaching generals. Tanmateix, no
poden ser exactament les mateixes que un coach faria
en un procs de coaching individualitzat.
Li suggerim que, mentre llegeix el llibre, vagi
retornant peridicament al PAMP i l'ompli.
Omplir-lo d'una tirada no s el ms recomanable, ja
que s preferible donar temps al cervell per
construir el procs del canvi.
De les preguntes suggerides, algunes poden
respondre's en general; d'altres (marcades amb el
signe "I") cal que es responguin referides a un

80

objectiu en concret. Pot respondre-les totes o

seleccionar les que ms l'interessin.
Idees generals
1- Qu m'emporto d'aquest llibre?
2- Quines temtiques del llibre m'han resultat
ms interessants ? Per quines raons?
3- Qu he descobert de mi llegint aquest
llibre?
Satisfacci personal
3a- Del que he descobert de mi, qu m's
satisfactori?
3b- Qu ho fa satisfactori?
4- Del que he descobert de mi, qu m's
insatisfactori?
4a- Qu ho fa insatisfactori?
Ser una persona de valor
5- M'he esforat ms per a ser una persona de
valor o una persona d'xit? Per quines raons?
6- Quin tipus de persona de valor sc?
6a- Qu fa que jo sigui una persona de valor?
Qu fa que jo no sigui una persona de valor? Qu
faria que jo augments de valor com a persona?
Satisfacci amb la vida
7- Quines vides d'altres persones sn les que
ms admiro? Quines caracterstiques comunes tenen

81

aquestes vides? Qu les diferencia de la meva?

8- Com omplo el meu temps? Qu prioritzo?
On em portar aquesta prioritzaci? On voldria que
em ports?
9- Qu he descobert de la meva vida llegint
aquest llibre?
9a- Del que he descobert de la meva vida, qu
m's satisfactori?
9b- Qu ho fa satisfactori?
9c- Del que he descobert de la meva vida, qu
m's insatisfactori?
9d- Qu ho fa insatisfactori?
10- En quines rees de la meva vida em lidero
ms jo que els altres? Quines sn les raons d'aquest
lideratge intern?
10b- En quines rees els altres em lideren ms?
Quines sn les raons d'aquest lideratge extern?
Vida valuosa (vinculat al bloc de preguntes
anterior)
11- Quin tipus de vida valuosa he construt?
11a- Qu podria incorporar a la meva vida per
que es converteixi en la vida valuosa que vull i em
senti ms realitzat/da?
Canvis
12- Qu vull conservar?
13- A qu vull dir "prou"?
13a- Quines sn les raons per dir prou? (I)

82

13b- Les raons es fonamenten en desitjos o en

necessitats?
Objectius de canvi
14- Quins sn els objectius del canvi? (plantejar
objectius en positiu).
15- Quins objectius podrien fragmentar-se en
objectius petits consecutius?
15aQuins
serien
aquests
objectius
fragmentats? (I)
16- Quan m'agradaria haver assolit l'objectiu?
(cal donar-se un marge de temps raonable) (I)
Mesura de l'assoliment d'objectius
17- Com sabr que he assolit l'objectiu? (I)
18- Qu canviar en mi mateix i en la meva vida
quan hagi assolit aquest objectiu? (I)
18a- Quins malestars i patiments m'estalviar
l'assoliment d'aquest objectiu? (I)
Motivaci per l'assoliment d'objectius
18b- Quins beneficis m'aportar l'assoliment
d'aquest objectiu?
19- En quina persona em convertir quan hagi
assolit aquest objectiu? (I)
20- Qu s el que ms m'entusiasma de
l'assoliment d'aquest objectiu? (I)
Classificaci d'objectius

83

21- Dels objectius llistats, quins es refereixen a

la relaci amb mi mateix? I a la relaci amb les
meves emocions? I a la relaci amb els altres? I a la
vida positiva? I al meu projecte de vida?
Prioritzaci d'objectius
22- Quins objectius sn els prioritaris?
22a- Qu els fa prioritaris?
Accionar el canvi i l'assoliment de l'objectiu
23- Quines accions he intentat fins ara per
assolir l'objectiu? (I)
23a- Quines han funcionat i quines no? (I)
24- Qu ha succet fins ara que sigui rellevant
pel que fa a aquest objectiu? (I)
25- Quin tipus de decisions he pres fins ara pel
que fa a iniciar l'assoliment d'aquest objectiu? (I)
26- Quines coses caldria que canvis per poder
assolir l'objectiu? (I)
27- Quines persones que conec han assolit
aquest objectiu? (I)
27a- Qu (de les coses que fan, que pensen, que
senten, i de les seves actituds) els ajuda a haver
assolit i mantenir aquest objectiu a aquestes
persones? (I)
28- Quines idees del llibre podrien ser-me tils
per assolir l'objectiu? (I)
29- Quines idees que no surten al llibre podrien
ser-me tils per assolir l'objectiu? (I)

84

30- Quines novetats (rutines, hbits, fortaleses

personals, pensaments, emocions, actituds, etc.) em
podrien ajudar a assolir l'objectiu?
31- Qu del que ja faig o tinc (rutines, hbits,
fortaleses personals, pensaments, emocions,
actituds, etc.) s preferible que mantingui per poder
assolir l'objectiu? (I)
32- Qu del que ja faig o tinc (rutines, hbits,
fortaleses personals, pensaments, emocions,
actituds, etc.) s preferible que elimini o redueixi per
poder assolir l'objectiu? (I)
33- Quines tres accions concretes podria fer
immediatament per comenar a assolir l'objectiu?
(I)
33a- Cada quan valorar els resultats d'aquestes
tres accions?
Mesurar resultats
34- Quins resultats m'han donat aquestes tres
accions?
34a- Quina valoraci faig d'aquests resultats?
35- Com he viscut internament aquestes tres
accions?
36- Qu ha estat el millor d'aquestes tres
accions?
37- Qu ha estat el ms difcil d'aquestes tres
accions?
38- Qu canviaria d'aquestes tres accions?
39- Qu em vull agrair?

85

40- Per quines coses em vull felicitar?

41- Com em puc recompensar?
Conclusions
42- Qu he aprs de mi mateix en aquest procs
d'assoliment de l'objectiu? (I)
43- Qu he aprs pel que fa al meu
autolideratge? (I)
44- Qu he aprs pel que fa a la meva
satisfacci profunda? (I)
45- Qu he aprs de la vida en aquest procs
d'assoliment de l'objectiu? (I)
46- En quina persona de valor m'he convertit
amb l'assoliment de l'objectiu? (I)
47- Quina vida valuosa he aconseguit amb
l'assoliment de l'objectiu? (I)
48- Qu faig diferent ara en comparaci amb el
que feia abans? (I)
49- Qu suggeriria a alg que m'expliqus que
vol canviar per que no s'hi veu en cor?
49a- Qu no li suggeriria?
50- A qu vull dedicar el meu temps ara que ja
he assolit l'objectiu?
Algunes frases per recordar
"Fortitudine vincimus". Lema d'Ernest Shackleton
(vam vncer grcies a la resistncia).
"Mai no s massa tard per ser qui hauries d'haver estat".

86

George Eliot.
"Creu que triomfars. Creu-ho fermament i llavors fars
el necessari per que l'xit t'arribi." Dale Carnegie.
"Un fracs pot entendre's tamb com un resultat no
desitjat." Mireia Cabero.
"Esforant-nos per aconseguir all que s inaccessible,
farem impossible all que era realitzable." Robert
Ardrey.
"Ms aviat o ms tard guanyen els qui creuen que poden
guanyar." Richard Bach.
Invitaci al canvi
Aquest llibre noms ha explicat algunes coses
de la vida de les persones, per la vida explicada s
infinitament ms senzilla que la vida viscuda. Li
desitgem, doncs, que tingui molt encert en la vida
que protagonitza i que tingui una bona vida.
Si la lectura d'aquest llibre ha despertat en vost
la convicci per iniciar un procs de canvi personal,
apellem al comproms responsable amb vost
mateix per dur-lo a terme. No cal tenir pressa per
fer canvis drstics, hi ha temps per a tot quan hi ha
convicci, perqu el temps quan estem convenuts
s'optimitza.

87

Bibliografia
Coaching

Bayn, F.; Cubeiro, J.C.; Romo, M.; Sinz, J.A.

(2006). Coaching realmente. Madrid: Ed. Pearson
Prentice Hall.

Bisquerra, R. (2008). Coaching, counseling y orientacin.

A M. lvarez i R. Bisquerra, Manual de orientacin y
tutora. Barcelona: Ed. Praxis.

Dilts, Robert. (2004). Coaching. Herramientas para el

cambio. Barcelona: Ed. Urano.

Gallwey, Timothy. (2006). El juego interior del tenis.

Mlaga: Ed. Sirio.

Launer, Viviane. (2007). Coaching. Un camino hacia

nuestros xitos. Madrid: Ed. Pirmide.

Sams, Raimon. (2007). 100 preguntas que cambiarn

tu vida en menos de una hora. Barcelona: Ed. Obelisco.

Whitmore, John. (2005). Coaching: el mtodo para

mejorar el rendimiento en las personas. Barcelona: Ed.
Paids Ibrica.

88

Whitmore, John. (2002). Entrenando para el desempeo

empresarial. Barcelona: Ed. Paids.

Wolk, L. (2007). Coaching. El arte de soplar las brasas.

Buenos Aires: Gran Aldea Editores.

Autolideratge

Blanchard, Ken. (2003). El consejo del jardinero.

Identificar los factores que conducen al ptimo rendimiento.
Barcelona: Ed. Urano.

Boyatzis, Richard ; McKee, Annie. (2006).

Liderazgo emocional. Barcelona: Deusto Editores.

Covey, Stephen. (1997). Los 7 hbitos de la gente

altamente efectiva. Barcelona: Paids Plural.

Dez, Alfredo. (2007). El lder interior. Barcelona:

Ed. Granica.

Huete, Lus. (2006). Construye tu sueo. Madrid: Ed.

Lid.

Johnson, Spencer. (2002). Mi minuto esencial.

Barcelona: De Bolsillo.

Kepner, Ch.; Tregoe, B. (2006). The new racional

manager. New Jersey: Princeton Research Press.

Launer, Viviane. (2007). Forjadores de lderes. Madrid:

Ed. Lid.

89

Perkins, Dennis. (2003). Lecciones de liderazgo.

Madrid: Ed. Desnivel.

Emocions

Bach, E., i Darder, P. (2005). Des-edcate. Una

propuesta para vivir y convivir mejor. Barcelona: Paids
Ibrica.

Bisquerra, R.; Prez, N. (2007). Las competencias

emocionales. Educacin XXI. 10. 61-82.

Bisquerra, R. (2000). Educacin emocional y bienestar.

Barcelona: Praxis.

Bizkarra, Carmelo. (2005). Encrucijada emocional.

Bilbao: Ed. Descle de Brouwer.

Castilla del Pino, C. (2002). Teora de los sentimientos.

Barcelona: Ed. Tusquets.

Conangla, M. Merc. (2004). La ecologa emocional.

El arte de transformar positivamente las emociones.
Barcelona: Amat Editorial.

LeDoux, J. (1999). El cerebro emocional. Barcelona:

Ariel-Planeta.

Fernndez Abascal, E. G., i Palmero, F. (1999).

Emociones y salud. Bcn: Ariel.

Marina, J.A.; Lpez Penas, M. (1999). Diccionario

de los sentimientos. Barcelona: Compactos Anagrama.

90

Marina, J. A. (1996). El laberinto sentimental.

Barcelona: Anagrama.

Obiols, M. (2005). Tesi doctoral: Disseny,

desenvolupament i avaluaci d'un programa d'educaci
emocional
en
un
centre
educatiu.
www.tdx.cat/TDX-0623106-091502/.

Prez , N.; Cabero, Mireia. (2007). "mbitos de

aplicacin de la educacin emocional: proyectos
innovadores y/o temticas emergentes". A lvarez,
M. i Bisquerra, R. Manual de orientacin y tutora.
Barcelona: Ed Praxis.

Redorta, J., Obiols, M., i Bisquerra, R. (2006).

Emocin y conflicto. Aprenda a manejar las emociones.
Barcelona: Ed. Paids.

Servan-Schreiber, D. (2003). Curacin emocional.

Barcelona: Ed. Kairs.

Soler, J. i Conangla, M M. (2005). Tu mateix!

Relats d'ecologia emocional. Barcelona: Amat Editorial.

Sureda i Camps, Maria. (2007). Cmo afrontar el

divorcio. Gua para padres y educadores. Barcelona: Ed.
Wolters Kluwer Espaa.

Vida positiva

Adams Miller, Caroline. (2005). El optimismo en

accin: lecciones para vivir ms feliz. Barcelona: Ediciones

91

Robinbook.

Bolinches, Antoni. (2004). La felicitat personal.

Barcelona: Ed. Prtic.

Csikszentmihalyi, M. (1998). Aprender a fluir.

Barcelona: Ed. Kairs.

Csikszentmihalyi, M. (1996). Fluir. Una psicologa de

la felicidad. Barcelona: Ed. Kairs.

Seligman, Martin. (2006). La autntica felicidad.

Barcelona: Ed. Vergara, S.A.

Seligman, Martin. (2004). Aprenda optimismo.

Barcelona: Ed. DeBolsillo.

Torralba, Francesc. (2007). El sentit de la vida.

Barcelona: Editorial Ara Llibres.

Psicologia

Bolinches, Antoni. (2004). El canvi psicolgic.

Barcelona: Ed. Prtic.

Greenberg, Leslie; Paivio, S. (2000). Trabajar con

las emociones en psicoterapia. Barcelona: Ed. Paids.

Kukla, Andr. (2007). Trampas mentales. Barcelona:

Ed. Gestin 2000.

Levy, Norberto. (2005). El asistente

Barcelona: Ed. RBA Libros.

92

interior.

Maslow, A. (1998). El hombre autorrealizado: hacia una

psicologa del ser. Barcelona: Editorial Kairs.

Rogers, Carl R. (1972). El proceso de convertirse en

persona. Bcn: Ed. Paids Ibrica.

Viad, Albert. (2003). Psicologa del rendimiento

deportivo. Barcelona: Ed. UOC.

Vides valuoses

Albom, Match. (1998). Els dimarts amb Morrie.

Barcelona: Ed. Empries.

Dressel, Walter. (2006). Toma un caf contigo mismo.

Barcelona: Ed. Planeta.

Frankl, Victor. (2001). El hombre en busca de sentido.

Barcelona: Ed. Herder.

Mons, Imma. (2006). Un home de paraula.

Barcelona: Ed. La Magrana.

Puigferrat, Jaume. (2008). El pez que viva fuera del

agua. Madrid: Ed. Maeva.

Sanllorente, Jaume. (2007). Sonrisas de Bombay.

Barcelona: Plataforma Editorial.

93

Per reflexionar

Fromm, Erich. (2006). Tener o ser. Buenos Aires:

Ed. Fondo de Cultura Econmica.

Marinoff, L. (2000). Ms Platn y menos Prozac.

Filosofa para la vida cotidiana. Barcelona: Ediciones B.

Marinoff, L. (2003). Pregntale a Platn. Cmo la

filosofa puede cambiar tu vida. Barcelona: Ediciones B.

Webs d'inters

International
Coach
www.coachfederation.org/ICF/

Federation.

Fundaci
per
a
l'Educaci
www.femeducacioemocional.org/

Emocional.

Psicologia
positiva
(Martin
www.authentichappiness.sas.upenn.edu

Mireia Cabero i Jounou. www.mireiacabero.com

94

Seligman).