1 ) QUI S I QU FA AQUEST PROFESIONAL?

Definici de la professi
Els llicenciats en administraci i direcci d'empreses treballen principalment en l'mbit de l'empresa, dins dels
diversos departaments empresarials, com el de comptabilitat i gesti financera, el de producci, el de recursos
humans o el de mrqueting. Tamb pot dedicarse al lliure exercici de la professi. Aix com tamb pot
treballar dins de l'estructura funcional de les diverses administracions (inspector, subinspector d'Hisenda,
docncia, etc.). El perfil professional es defineix mitjanant l'adquisici d'elements analtics bsics, de
tcniques ms complexes per a cada una de les funcions bsiques de l'empresa i per a una visi de conjunt,
adoptada a partir d'una concepci generalista. Tamb pretn proporcionar les tcniques i actituds per a
desenvolupar professions que contemplin l'empresa des d'una visi externa i com participant dels diferents
mercats. La seva articulaci com sistema facilita vincles i relacions en el mn empresarial i professional, fet
que els dota d'un carcter aplicat i no merament teric.
Tasques ms habituals
Direcci d'empresa, administraci de personal, direcci comercial o financera, auditoria, consultoria,
marketing i anlisi de mercats.
Lloc on acostuma a exercir
Acostuma a exercir a empreses, oficines, filials d'empreses,ministeris,...
Tipus d'ambient
Sol ser un ambient difcilment tranquil, i reposat. Abunda amb ms freqencia l'enrenou, inquietud, sense
pausa.
Els llocs de treball sn normalment, a aquest tipus de treball, a la ciutat, que s on acostuma a a haverhi ms
empreses, oficines, etc.
Vestuari del professional
Sol utilitzar un vestuari molt formal, arreglat i cuidat. L'estereotip d'el tpic empresari s l'home amb
l'americana i un malet; i la dona, amb una faldilla, americana i malet.
COM S'ACCEDEIX A LA PROFESSI?
Estudis previs necessaris
Per arribar a aquesta carrera, s imprescindible el graduat de l'ESO i el Batxillerat.
Possibles camins diferents per arribarhi
La carrera de direcci i administraci, noms s accedible per mitj dels estudis universitaris, encara que es
poden accedir a carreres similars mitjanant els cursos formatius de grau mitj (gesti administrativa), o de
grau superior (administraci i finances / secretariat).
Per arribar a La universitat, cal assolir l'ESO, el Batxillerat i la prova de selectivitat amb la nota demana per la
carrera.
1

Pels cursos formatius de grau mitj, cal assolir l'ESO; i pels cursos formatius de grau superior, es pot arribar
per dos camins: per un curs formatiu de grau mitj de la mateixa famlia (fent una petita prova), o b, havent
acabat el batxillerat, sense realitzar cap tipus de prova, es pot entrar directament a un curs formatiu de grau
superior.
Proves o exmens per accedir als estudis de la professi
En acabar el Batxillerat, es realitza la prova de selectivitat.
Altres requisits per accedir als estudis
Com et matricules
Omplir el formulari que t'entreguen a la universitat.
Tipus de beques
Les beques tradicionals sn aquelles que consisteixen en una quota mensual en metl.lic com compensaci per
pagar matrcula o desplaament, sense cap ms obligaci que la d'aprofitar els estudis.
Existeixen altres tipus de beques, anomenades les bequescol.laboraci, en les que l'ajuda econmica es
concedeix en compensaci per la col.laboraci prestada per l'alumne a l'Administraci durant unes hores
diries en centres d'estudi i investigaci; permeteixen a l'alumne dels ltims cursos de carrera completar la
seva formaci i reduir les hores de treball remunerat en activitats laborals que no tenen res a veure amb els
seus estudis.
Tamb existeixen les bequesprstam, que sn ajudes a las que el 50% de la seva quantitat es concedeis a
fons perdut i el 50% restant en forma de prstam reintegrable sense inters. (Les Caixes d'Estalviament i
alguns Bancs tamb concedeixen prstams per estudis, amb alguns anys en que no s'han de pagar interessos.
Un altre tipus de beques, sn les d'ajuda de perfeccionament d'estudis en l'extranger per alumnes que hagin
finalitzat el tercer curs de carrera; que poden solicitarlo els alumnes de Universitat que desitgin asistir a
cursos en l'estranger per ampliar coneixement d'idiomes o de matries propies de la carrera.
Existeixen tamb les ajudes per a graduats, que sn per especialitzaci profesional, realitzaci de tesis
doctoral i preparaci d'oposicions, i per ampliaci d'estudis en l'estranger.
Les ajudes d'esducai especial, sn per escolars compresos entre els 3 i 18 anys amb deficiencies o
inadptacions de qualsevol tipus que faci precs un tractament educatiu distint al que s'imparteix en centres
ordinaris. La quantitat de les ajudes s variable.
Les beques de formaci de profesoral d'ensenyament tcnic superior de matries tecnolgiques, s'anuncien a
favor d'aquells Graduats en Universitat o Escola Tcnica Superior que aspiren a continuar estudis d'ampliaci
en l'estranger o a la realitzaci d'un treball d'investigaci pel doctorat sobre materies prpies de qualsevol de
les disciplines tecnolgiques que es cursen a les Escoles Tcniques Superiors, a fin de poder accedir a
l'exercici docent en els llocs de profesorat en dits centres.
Un altre tipus sn les beques per la formaci de personal investigador, que sn per graduats que hagin
complert recentment els seus estudis en una Facultat o Escola Tcnica Superior, per la realitzaci de tesis
doctorals en Centres d'Investigaci, investigaci en l'estranger, etc. Solicituds: Rectorats de les Universitats o
Secrtaries del Consell Superior d'investigacions cientfiques.

Les d'auxiliars de conversaci de llengua espanyola en centres docents extrangers, sn pels alumnes de cinqu
curs de filologa o filosofa i lletres, llicenciats i professors d'EGB especialitat Filologa, especialitzats en la
llengua corresponent al pais que s'escolleix.
Un altre tipus de beques sn les de l'estranger del Ministeri d'Assumptes Exteriors. El
Ministeri canalitza diverses beques que universitats d'altres paisos oferten al nostre per estudiar en universitats
y centres docents del pas anfitri. Donada la diversitat d'aquests estudis que s'oferten, el Ministeri informa
sobre aquestes. Altres beques, especialment les d'ensenyament artstic, musical, d'espectacle, etc, les canalitza
el Ministeri de Cultura.
Existeixen tamb les beques de l'Inem o de les Comunitats Autnomes per Formaci Ocupacional, que les
otorga l'Inem directament o a travs dels centres col.laboradors per continuar cursos de Formaci ocupacional
(Plan Formaci i Inserci profesional, cofinanat amb el Fons Social Europeu). Unes consisteixen en exenci
de matrcula i altres en una quantitat simblica per da per desplaament, menjar, etc. Les Comunitats
Autnomes tamb tenen el seu pl propi, generalment en col.laboraci amb l'Inem, a l'igual que Diputacions i
Ajuntaments. Existeix tamb un pl de Formaci Ocupacional per universitaris en atur, ofertat per les
Universitats, en col.laboraci amb l'Inem i el Fons Social Europeu.
Un altre tipus sn les beques per la promoci professional de la dona. El ministeri d'Assumptes Socials
(Institut de la Dona) i algunes Comunitats Autnomes otorguen diverses ajudes a les dones per continuar
estudis de capacitaci profesional en rees d'activitat laboral on la dona est tradicionalment poc representada,
o per dones que volen formarse i reanudar o iniciar una activitat laboral (mestresses de casa).
Altres ajudes i beques sn les segents:
Ajudes per la Formaci Profesional an alternana amb programa EscolaTreball.
Ajudes pels joves agricultors que desitgen millorar la seva capacitaci profesional.
Ajudes per intercanvis amb altres pasos de la UE al nivell de Formaci Profesional i Ensenyaments Agraris.
Beques de la UE per l'aprenentatge d'idiomes estrangers en tots els nivells d'ensenyament, i en especial, als
superiors.
Ajudes de viatge que favoreixin l'intercanvi escolar en rgim de grups reduits de profesors i alumnes.
Ajudes per continuar cursos de Formaci Personal de Primer Grau en centres reconeguts d'Ensenyaments
Agraris.
Ajudes a funcionaris pblics en actiu per realitzar estudis en centres d'ensenyament superior.
Terminis/calendari
Comena a mitjans de setembre, fins a principis de juliol, amb dos setmanes lliures a nadal, i una a setmana
santa.
Documents necessaris
D.N.I, llibre de famlia, i tots els documents que continguin informaci personal
Nota de selectivitat per poder accedir
3

La nota d'aquest any oscil.laba entre el 6,45 i el 7, 44

ON ET POTS PREPARAR?
Llocs on pots prepararte per a la professi
Les universitats a Barcelona que donen formaci per a aquesta professi sn:
Universitat Autnoma
Universitat Central
Universitat Pompeu Fabra
Universitat AbatOliba
Universitat de Barcelona
Universitat ESADERamon Llull
Universitat IQSRamon Llull
Universitat Internacional de Catalunya
Temps/cost de matriculacions i/o mensualitats
La mensualitat s d'unes 15.000 pessetes.
Facilitats per accedir als llocs de preparaci
El ms ideal seria disposar de vehicle propi per tal d'abreujar el temps i poder aprofitarho en altres tasques.
No obstant, la xarxa de ferrocarrils, els metros, etc, arriben al lloc on es localitzen dites universitats.
Cal afegir que els gastos en un any, aproximadament, en transport pblic, oscil.len en les 50.000 pesetes.
PLANS DE CAPACITACI
Estructura general del pla d'estudis o capacitaci
La carrera consta de 300 crdits, els quals es divideixen de la forma segent:
Les troncals del primer cicle sn comptabilitat financera i analtica, dret de l'empresa, economa de l'empresa,
economa espanyola i mundial, estadstica i introducci a la econometra, macroeconoma, matemtiques i
microeconoma. Al segon cicle, sn contabilitat general i analtica, direcci comercial, direcci estratgica i
estadstica de l'empresa, direcci financera i econometra.
Desprs, les optatives del primer cicle sn sociologa de l'organitzaci i de l'empresa, productes i instruments
financers, mtodes i tcniques de investigaci social, economa internacional i optimitzaci matemtica. Al
segon cicle sn investigaci operativa, dret sindical i relacions laborals, macroeconoma superior, informtica
de gesti i formaci en l'mbit de l'empresa.
Finalment les obligatries, que al primer cicle son estadstica, microeconoma 2, anlisi de balances,
organitzaci de l'empresa, anlisi matemtic, contabilitat de societats i macroeconoma 2. Al segon cicle sn
4

la contabilitat de costos, direcci general i estratgica de l'empresa, gesti de mrketing, tecniques operatives
de gesti i anlisi d'inversions.
Anyscrdits de durada
Dura 4 o 5 cursos, segons les universitats, organitzades en dos cicles (el 2n cicle s de dos cursos).
Tempshores de prctiques
6 hores a la setmana.
Tipus de prctiques que cal fer
Treballs diversos dins de diferents empreses.
Especialitats de la professi
Administraci, comercialitzaci, comptabilitat i control, direcci, economa internacional, finances, fiscalitat,
gesti d'institucions pbliques, mrketing, mtodes quantitatius, microeconoma aplicada, organitzaci,
poltiques d'empresa.
Titulaci que s'assoleix
Llicenciatura en administraci i direcci d'empreses.
Assignatures claus i/o difcils per cursos
Al primer cicle, les asignatures claus sn Contabilitat financera i analtica, Dret de l'empresa, Economa de
l'empresa, Economa espanyola i mundial, Estadstica i introducci a la Econometra, Macroeconoma,
Matemtiques, Microeconoma.
Al segon cicle, sn Contabilitat general i analtica, Direcci comercial, Direcci estratgica i poltica de
l'empresa, Direcci financera i Econometra.
PERFIL DEL PROFESSIONAL (caracterstiques ideals per exercir la professi)
Aptituds necessries
Capacitat intel.lectual, integraci i recursos lgics, habilitat per les matemtiques i l'estadstica, raonament,
capacitat analtica i de sntesi, expansivitat i domini del llenguatge.
Interessos professionals
Interessos per les qestions econmiques, poltiques, socials i empresarials.
Valors i actituds i trets de carcter ms favorables
Obert, intel.ligent, madur, emocionalment estable, dominant, sobri, conscient, emprenedor, ambicis, segur,
ser i sociable.
Tipus d'aptituds fsiques adequades
No cal cap tipus d'aptitut fsica molt concreta, per s'ha de saber controlar, tenir un grau de resistncia fsica
5

migalt i ser actiu. Aquest s un tipus de treball molt difcil amb gent amb qualsevol tipus de deficncia.
Nivell d'esfor, dedicaci i/o risc i treball extra
Aquest treballador ha d'atendre un volm de treball enorme a un ritme agotador. La jornada de treball d'un
directiu no sol finalitzar a una hora fixa. Contina a les suposades hores de descans i a la seva prpia casa. A
major nivell, ms hores de promitja es dediquen al treball. Durant les hores d'oficina, no se sol apreciar cap
discontinuitat al ritme de problemes i contactes.
SORTIDES PROFESSIONALS
Classe d'ocupacions (autoocupaci, contractes d'empresa)
Pot ser autoocupaci o b per contracte d'empresa. Si un treballador, vol construir la seva prpia empresa i
dirigirla, s autoocupaci; en canvi, si un treballador s contractat per una empresa per tal de treballar en la
secci, per exemple, de comptabilitat, ja s contracte d'empresa.
Les ocupacions que es donen ms sovint sn com a direcci d'empresa, administraci de personal, direcci
comercial o financera, auditoria, consultoria, marketing i anlisi de mercats.
Tipus ms habituals de llocs de treball
Pot treballar, depenent de l'especialitzaci, als diferents
Situaci actual de la professi. Atur.
En l'actualitat, l'atur vers aquesa professi s baix, ja que d'empreses, cada vegada, surgen ms, i,
prcticament, qualsevol tipus de negoci necessita un administratiu per comptabilitzar, dirigir, etc.
No obstant, hi ha moltes persones que cursen aquesta carrera, i no tots obtenen un treball.
Nivell o estatus economicosocial
El nivell d'estatus d'un treballador que treballa correctament, s migalt. Cal remarcar que ms del 90% de la
poblaci rica d'Espanya sn homes empresaris.
Horaris laborals ms freqents
L'horari sol ser mat i tarda al lloc de treball, per cal constatar, que una vegada ha finalitzat l'horari de treball,
s molt possible que hagi de fer hores extres. Aix vol dir que finalitzat l'horari, i arribat a casa, el treball
contina.
Perspectives de futur de les ocupacions de la professi
Les perspectives laborals d'aquests titulats sn molt bones ja que aquest perfil professional s polivalent i pot
accedir a tots els sectors laborals i a qualsevol tipus d'empresa. Un inconvenient, s que l'oferta de licenciats
s bastant elevada. Una opci amb un futur molt interessant, s crear una empresa prpia.
Reciclatge ms freqent
Professions a que es dedica gent relacionada a aquest mbit, sn a professions tamb relacionades, per
considerades de ms facilitat, com pot ser, per posar un exemple, secretara.
6