El Peridico de Catalunya. Tots els drets reservats.

Aquesta publicaci s per a s exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducci, distribuci, transformaci i s per a press-clipping.

D

C     

http://www.elperiodico.cat

1 D   D 1

Tema del diumenge

Leducaci,
a debat (1)

Un grup dalumnes dESO de lescola Sadako, dilluns passat.

TENDNCIA RENOVADORA EN LENSENYAMENT

U







!"  #



una revoluci pedaggica amb nous mtodes

M'()' *+,-, ./02+3

BARCELONA

s 45 6758975 s75s7 9:;<:

enrere, afirmen uns; un

primer pas cap a una transformaci ms profunda,
vaticinen altres. En un mn en qu
tot canvia tan de pressa, amb uns joves que tenen inquietuds completament noves i que accedeixen a quantitats ingents de coneixements, ja
no s possible que lescola segueixi
ancorada en el model del segle XX...
o del XIX, amb un professor que
dicta la lli i amb uns alumnes que
van passant de curs en curs a mesura que acumulen informaci, indica el pedagog i socileg Jaume Carbonell.
Vivim en una modificaci constant, en una societat completament diferent i aquesta escola ja
s obsoleta, no serveix, coincideix
Mara Acaso, professora a la Universitat Complutense i autora del llibre REDUvolution. En els prxims

E $



$%

&$

"

=> :5?s @:A75B4;: F: G7H:I8I:@J 7F

procs ser imparable. Cada vegada sn ms les presones que sadonen que el model actual, especialment el de leducaci secundria,
que s on es concentra el fracs escolar, est esgotat, afegeix el tamb socileg Xavier Martnez-Celorrio. Per aquest motiu, alguns ja han
comenat a innovar, a aplicar nous
mtodes.
Lescola que ve ser una escola
sense llibres, sense assignatures,
sense horaris i sense exmens. B,
dexmens s que nhi haur, els
mnims, per el que prevaldr ser
lavaluaci contnua. Disruptiva,
letiqueten alguns pedagogs.s
una tendncia clarament en auge,
explica Joan Ramon Borrell, membre del jurat del premi Ensenyament del Cercle dEconomia.
Lescola que ve treballa per
projectes i centres dinters, mitjanant grups dalumnes que collaboren entre si, amb dos o tres pro-

lKL NlOPL QKl LRLSKTO QRLVPWSRP

1
2
3
4



"

sense assignatures, sense horaris ni exmens

NOUS ESPAIS: DINS I FORA DE LAULA

XY Z[ Z\ ]^\_`aY^b\c[d `[ _Y c\_e[f_ f`g\[` [ ZY^\^[`hi \jef^]f[k

Jaume Carbonell. Els centres que apliquen el model fan classe no

tan sols a laula, que s mplia (perqu els alumnes es divideixin en
grups), sin tamb al pati o en equipaments de la ciutat.
HORARIS FLEXIBLES
mYb nof _Y Z[ Z\ \ ``[p_\]o^f` q\rbf_t`i rf` ]^\j [c[Y_\r`ui ]\bgYc Z[

ha horaris rgids. Cada sessi t una durada diferent, segons el

tema que sestigui treballant, explica Musons. S que hi ha, s clar,
un horari dentrada, de sortida, de pati i de menjador.
LA FORMACI DEL PROFESSORAT

fessors de diferents matries a cada

aula, per que no ofereixen classes
magistrals, sin que acompanyen
lestudiant mentre treballa. s una
escola on tamb hi ha memoritzaci i ortografia, que segueixen sent
necessries tot i que no prioritries, per en qu els temes que es tracten a classe sorgeixen a partir de les
preguntes dels mateixos alumnes ,
detalla Jordi Musons, director del
collegi Sadako de Barcelona, que
ha guanyat el premi Ensenyament
daquest any precisament pel treball de renovaci pedaggica que
ha desenvolupat.

vnof`]\ w` o_\ jf rf` gfj^f` \_por\^` jf rxyk[] jfr bYjfrz {r `fo

paper, tant a ttol individual com dequip, s clau, subratlla Joan

Maria Girona. Com als alumnes, sels demana que spiguen treballar
per competncies ms que per mera transmissi de coneixements.
LA PARTICIPACI DE LES FAMLIES
| }~ }~ ~} ~ ~ ~ ~} ~}

implicaci, que participin en la vida del collegi en la mesura que

puguin. Per a la seva tranquillitat: de moment, els resultats daquests
centres en les avaluacions de la Generalitat sn satisfactoris.

/ De fet,
Catalunya s un territori ric en innovacions didctiques, on ja fa ms
dun segle que parlem daix. Quan
la Mancomunitat va construir les
seves escoles, es van establir unes
bases que van durar fins que el franquisme les va demolir. Afortunadament, en els ltims anys de la dicta-

UNA LLARGA TRADICI

 El Peridico de Catalunya. Tots els drets reservats.

Aquesta publicaci s per a s exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducci, distribuci, transformaci i s per a press-clipping.

Leducaci, a debat (1)

INNOVACI
DIDCTICA
CATALANA

va tenir com
a prioritat leducaci. Va introduir
mtodes com el Montessori

1 La Mancomunitat
JOSEP GARCIA

ms donar a conixer una realitat

que com en tantes altres coses va
un pas ms endavant del de lAdministraci.
A primria, aquest model no s
nou, t una certa tradici a lescola catalana, tant en la privada com
en la pblica. Potser el ms innovador s el que estan fent, des de fa set
o vuit anys, instituts pblics com el
de Sils, al Girons, o el Quatre Cantons de Barcelona, que treballa aix
des de fa quatre anys, explica Joan
Maria Girona, mestre, psicopedagog i membre del consell de formaci de Rosa Sensat.
/ Necessriament, el model (que no s nic, ni
tampoc exclusiu, precisament perqu fuig de qualsevol encotillament o etiqueta) necessita un canvi
de mentalitats. Hi ha dos agents fonamentals: el suport de les famlies
dels alumnes i un equip cohesionat
de professors, avisa Jordi Musons a
partir de la seva experincia a Sadako.

CANVI DE MENTALITAT

Pedagogs i
socilegs opinen
que el fenomen s
imparable, dacord
amb els canvis socials

dura hi va haver moviments de mestres renovadors, com el de

lassociaci Rosa Sensat, que els va
actualitzar i els va tornar a traslladar a les aules, explica Jaume Carbonell, exdirector de la revista Cuadernos de Pedagoga i autor del recent
llibre Pedagogas del siglo XXI.
El que ha passat s que ara, en
poc temps, shan produt dos elements que han donat visibilitat al
que algunes escoles i instituts ja
han estat fent en els ltims anys,
assenyala Mara Acaso, que tamb
s coordinadora de lEscola dEducaci Disruptiva de la Fundaci Telefnica. La implantaci daquestes
metodologies a les aules dels jesutes de Catalunya i la convocatria
del premi Global Teacher Prize, que
ha propiciat que es parls dinnovaci educativa en programes de televisi de gran audincia, han per-

sistema elitista, sin

que podria funcionar en
instituts complexos,
defensa un expert
Jo no crec, com critiquen alguns,
que aquest sigui un model elitista,
nicament dirigit a fills de pares
molt conscienciats o per als alumnes de professors molt motivats i
molt ben preparats, en absolut, reflexiona en aquest sentit MartnezCelorrio. s una alternativa inevitable que est creixent a llocs molt
diversos i que, en contra del que es
podria pensar, com que no es tracta
dun sistema academicista fins i tot
podria funcionar molt b en centres educatius dalta complexitat
social i econmica, opina aquest
socileg especialitzat en qestions
educatives. H

2 Amb la Segona Repblica,

lEscola Nova i la Institucin Libre de

Enseanza van marcar la pauta

Escriu una carta amb la teva

opini sobre el debat
3 entretots.elperiodico.cat

ENTRE
TOTS

EL PRECEDENT CATAL

Can Puig, el pioner

Un institut pblic de Sant Pere de Ribes
metodologies que ara sn la base de la nova escola disruptiva

M. J. I.
BARCELONA

del que ja tenim. Es tracta de transformar-ho, directament, sentencia Ferran Miquel, el professor que
el 1986 va posar en marxa el projecte pioner de Can Puig, un petit
institut pblic a Sant Pere de Ribes
(Garraf), que, sense voler-ho, sha
convertit en referent per a moltes
de les escoles que ara aposten pel
model disruptiu. Lactual sistema educatiu s efica, no ho nego,
per el tema de fons s si aquest
sistema s realment el que conv.
Potser reivindicant ms dotacions
i ms pressupostos per millorar les
escoles, el que estem fent s contribuir a fer ms efica la ineficcia, reflexiona.
Per aquest motiu, quan lAjuntament de Sant Pere de Ribes va
contactar amb Ferran Miquel, psicopedagog i consultor internacional sobre educaci, per posar en
marxa un nou institut al poble, el
docent va tenir clar que el seu model seria diferent. Inspirat en lexperincia del collegi Snion de
Barcelona, va implantar metodologies com el treball per projectes,
els crdits de sntesi i el treball en
equip, tant dels alumnes com dels
professors. Aconseguir un bon clima relacional al centre va ser una
de les seves obsessions i desfortunadament va ser una de les coses
que no va aconseguir, per les reticncies dalguns professors.
El primer que em va plantejar
el consistori, quan em vaig fer crrec del projecte de Can Puig, va ser
el problema de desarrelament que
tenia en aquells moments el municipi, on els joves que se nanaven a
estudiar a Sitges o a Vilanova ja no
tornaven a Sant Pere, explica Miquel. Una de les solucions que va
aplicar va ser la destrnyer llaos
entre linstitut i el poble. Participvem en activitats de les festes

ci daquests mtodes
pioners. No va ser pas
per raons econmiques,
perqu no s un model car. El problema, en
aquell moment i tamb
ara, s dactitud, sha de
creure que es tracta dun
projecte que va ms enll
de lescola, que t un impacte en la societat, insisteix Miquel.

Altres centres

33 Ferran Miquel, dijous passat.

Vam tenir i tenim

innovadors,
poltics que liderin
el model, afirma
un socileg

locals, organitzvem actes al centre

oberts a lassistncia dels vens i durant una setmana a lany, els nostres
alumnes duien a terme treballs socials al municipi, ja fos reparant mobiliari urb, ja fos collaborant amb
alguna entitat, relata aquest actiu
professor, que ara ja est jubilat.
Lexperincia, que es va comenar a apagar lany 1992, quan Ferran
Miquel va deixar el centre, va topar
amb un escull important: lAdministraci i un canvi normatiu, el de
la LOGSE, que va dificultar laplica-

Abans que els jesutes popularitzessin el model

aquest curs actual, altres
instituts, pblics com el
de Can Puig, han estat investigant i portant a la
prctica un seguit de metodologies que a primria sn bastant ms conegudes. Set dells (un
de Barcelona, un de Sant
Sadurn dAnoia, dos de
Terrassa, un de Sils, un
altre de Castellbisbal, i
el Montgrs, tamb a Sant Pere de
Ribes) han creat una xarxa de centres innovadors que collabora amb
lInstitut de Cincies de lEducaci
de la UAB.
Moltes de les escoles i els instituts que apliquen aquestes metodologies sn centres de nova creaci, que van nixer durant el tripartit, explica el socileg de la UB,
Xavier Martnez-Celorrio, Aix ha
perms als directors i a les seves
plantilles comenar des de zero,
amb un projecte pedaggic nou.
diu.
Vam tenir innovadors i en
aquests moments encara tenim
innovadors en la xarxa pblica per no lders poltics amb visi de futur que confin en la creativitat disruptiva que neix des de baix. A qu
esperen?, lamenta aquest investigador. H

 El Peridico de Catalunya. Tots els drets reservats.

Aquesta publicaci s per a s exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducci, distribuci, transformaci i s per a press-clipping.

Leducaci, a debat (1) 3 Les experincies

888

JOAN PUIG

Debat a linterior duna

de les aules dESO de
lInstitut Quatre
Cantons, al Poblenou.

Manual per aprendre sense voler

Un institut pblic del Poblenou
CARLOS MRQUEZ DANIEL
BARCELONA

t i la inrcia fa imaginar joves escarxofats sobre el pupitre, somiant amb el coix i comptant els minuts perqu arribi lhora del pati.
Sn les nou i deu del mat a linstitut Quatre Cantons del Poblenou,
a Barcelona, i els alumnes discuteixen el disseny a escala duna casa
que construeixen dins del projecte
Un lloc per viure. s dijous, 7 de maig,
i treballen en grups; desperts. Mentre uns modelen la maqueta de la
casa dun home separat que necessita un estudi, daltres acaben la
duna parella de jubilats on no hi
ha ni un sol esgla. Aquest s un
centre pblic, per sallunya de
lencapotat model educatiu tradicional. El de tota la vida, el de tarima, professor, pissarra, esquemes,
apunts, deures, exmens i notes.
Noms cal llegir-los els ulls, interpretar els seus gestos: als nois els
agrada aquesta nova manera domplir el seu caparr.
Arriba un moment en qu lsser hum deixa de tenir ganes
danar a lescola. El cert s que coincideix amb la fase de ladolescncia, aquest sinus trnsit entre

5 F7 s 5 84 975 ? s 5 H7 F 9:

la infncia i la primera maduresa,

quan el jove sent que tot i tothom est contra seu. s a lESO quan leducaci s realment un repte. En aix
es va endinsar el 2011 Ramon Grau,
director del Quatre Cantons, juntament amb quatre professors ms,
quan van rebre lencrrec de capitanejar aquest nou institut, en qu
es van prometre aplicar un ensenyament basat en els projectes, en

soblidava de tot el que havia memoritzat. A canvi, li entregaven una nota i aix anava avanant. El que volem s potenciar la creativitat, lexpressi oral, la interacci, el treball
en equip. Molt voluntaris, per es
pot fer tot aix en un entorn de retallades, amb la famlia educativa enrabiada, sense gaires recursos i amb
una joventut cada vegada ms alienada? Resulta que s que es pot.

Busquem un
aprenentatge que
tingui relaci amb
la seva vida futura,
diu el director

Pendents del gel

un aprenentatge que tingui a veure amb la realitat que viuen els estudiants diriament i amb la que els
tocar viure en el futur. No noms
es tracta daprendre sense llibres de
text i fer servir tauletes a classe, una
cosa que ja succeeix a molts centres
que no han fet el salt a aquest mtode ms dinmic, ms participatiu.
s molt ms. Abans lestudiant entregava el seu aprenentatge en forma dexamen, i al cap de pocs dies

Una classe de tercer dESO t un parell de recipients sobre la taula. Estan plens daigua un ms que laltre i han collocat un gla de gel
dins de cadascun. Dos nois ho cronometren amb un iPad. El professor no
para de moures, una imatge que es
repeteix a totes les aules, la del tutor
fent voltes, atenent aqu i all. Acompanyant. Els estudiants discuteixen
sobre els efectes de lexperiment. No
tots els ulls fan pampallugues, tampoc sha de pintar aix com si fos un
dia a Port Aventura, per seria molt
diferent si leducador sermonegs i
els nois prenguessin apunts. A m
alada, en una votaci simblica i
gens concloent, la immensa majoria prefereix que la classe sigui aix

d

d  d 



damena, amb una interacci constant entre companys, amb el professor en un paper ms secundari, per
igual dimportant.
De la paret duna de les classes
de segon dESO en pengen uns meritoris retrats dun ping emperador. Van mirar una pellcula sobre
aquesta maldestra au i cada estudiant va escollir una temtica diferent. El director, bileg de formaci,

Els alumnes sn

m 



ms comproms de
cara a aprendre
coses noves
explica que una de les estudiants li
va descobrir amb aquest projecte un
animal de lAntrtida que a ell li era
desconegut. La noia t clar que vol
dedicar-se a la biologia marina i explica el seu treball amb una illusi
i una energia que criden latenci.
Amb aquest pla educatiu ens vam
adonar que obrim finestres cap a
la seva verdadera vocaci, sost
Grau.
El que s curis i a la vegada in-



quietant daquest model s que no

existeix cap guia o full de ruta que
orienti els que saventuren a fomentar-lo. S que hi ha, i s el que sagafen, precedents que poden servir de
referncia. Hi ha coincidncia, no
obstant, en la necessitat de reduir la
rtio. Tenim 20 o 22 alumnes per aula per poder regular el nivell de dificultat en funci de lalumne, per poder exigir o cedir, segons convingui
a lestudiant. Sense que el Departament dEnsenyament els doni ms
recursos, aix obliga el director i el
cap destudis a unir-se al claustre
com un educador ms.
Amb el temps, explica Grau,
shan adonat que els joves sn
ms solidaris els uns amb els altres. Sajuden molt, sn ms curiosos, hi ha molt ms comproms
de cara a aprendre coses noves.
Aprenen gaireb sense voler. El
resultat? Hi ha menys fracs escolar i en les proves de competncies
que van fer tots els instituts al febrer
van superar amb diferncia la resta en angls i castell, van estar una
mica per sobre en matemtiques i
dins la mitjana en coneixements
Passa a la pgina 6

 El Peridico de Catalunya. Tots els drets reservats.

Aquesta publicaci s per a s exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducci, distribuci, transformaci i s per a press-clipping.

Publicitat

DIUMENGE
10 DE MAIG DEL 2015

 El Peridico de Catalunya. Tots els drets reservats.

Aquesta publicaci s per a s exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducci, distribuci, transformaci i s per a press-clipping.

1 D D
D 1

P  ! LLL

Leducaci, a debat (1) 3 El model

olts han celebrat la notcia, i altres shan mirat
al mirall amb inquietud al saber que la xarxa descoles jesutes comencen un
cam per transformar el seu model
educatiu. Aposten per laprenentatge cooperatiu en aules polivalents, el
treball basat en projectes que superi
les assignatures tradicionals i vetllen per la tutoritzaci i lautoreflexi de lalumne.
Ara es tracta de sacralitzar la innovaci educativa? No cal, per tenim moltes evidncies que els currculums ms llargs i rutinaris no
impliquen ms aprenentatge i que
incrementar el nombre dexmens i
deures o les hores de classe magistral
tampoc. A mesura que entrem a la societat del coneixement viurem una
revoluci educativa mundial: ms
alumnes hauran daprendre competncies ms complexes durant
ms anys i esdevenir aprenents autnoms dun mn poc previsible.

Ve de la pgina 4
de catal. Aquestes quatre sn les
niques assignatures fixes. La resta
lanomenen treball globalitzat,
perqu si per exemple volen estudiar el bosc, poden aprofitar per
parlar dels impressionistes que retraten la naturalesa, les lleis de la
fsica, el medi ambient, la literatura romntica inspirada en la frondosa arbreda...
A la pregunta de si aquest mtode no potencia la capacitat de memoritzar dels estudiants, el director es pren uns segons. s ms fcil memoritzar que comprendre,
per les dues coses sn necessries perqu per poder crear coses noves, que s el que potenciem aqu, s necessari recordar el
que sha fet, el que ja se sap.

Linstitut supera
amb diferncia lF
mitjana catalana
en la prova anual
de competncies
Grau sha trobat amb algun professor intimidat per la possibilitat
que els alumnes linflin a preguntes que no sabr respondre. Parteix
de la premissa que el formador s
fallible, i com a tal, s molt probable que, si se surt del gui, hi hagi
conceptes que se li escapin. Lluny
queda en aquest centre aquella figura que genera ms por que respecte, ms rebuig que admiraci.
Al Quatre Cantons aquestes situacions de dubte collectiu se solucionen en grup. Si hi ha una cosa que
sens escapa, ho admetem sense
vergonya i convidem tota la classe
a trobar la resposta.
El centre no s gaire amant dels
deures, per s dinstar els alumnes
a acabar les tasques. La diferncia no s intranscendent. Tenen un
projecte, i sha dacabar. Com la vida mateixa. H

Anlisi
I-./02 Palacn

DIRECTOR DE LA FUNDACI JAUME BOFILL

"#$%&$ '& ())#*&+(,

al centre del sistema

s moment de xarxes
de suport a la millora,
doferir autonomia
real als centres
i que rebin
recursos selectius

Qui ens impedeix innovar en

leducaci? Potser lescola necessita canvis pausats, per no estancament. Una gran part de les metodologies amb les quals ensenyem noms estan basades en els costums i
creences tradicionals dels docents.
Les lleis de reforma educativa han
persistit a allargar la llista de continguts del currculum, regular noves matries, etapes i acreditacions,
i rarament shan focalitzat en el que

passa dins laula, en com sensenya i

com aprenen els alumnes. La nostra
administraci adora la burocratitzaci teledirigida i desconfia de lautonomia de cada escola per definir el
seu projecte. Els centres pblics no
ofereixen prou estabilitat als equips
i treballen alladament sense xarxes
de millora. Lentorn desincentiva
el canvi i al final acabem donant la
culpa daix a la manca de recursos
malgrat que no s aquesta la principal qesti.
Q u i sn e l s prot a g oni s te s
daquests canvis? Existeix un abisme entre el que molts docents saben
fer i leducaci que oferim als alumnes. Coneixem aquestes metodologies des de fa dcades, el que resulta innovador s posar-les en prctica sistemticament. Disposem de
molts mestres i centres que lideren
aquests models al nostre pas, quasi
sempre a les escletxes de la normativa, sense suport ni reconeixement.
Les escoles jesutes han legitimat i ei-

x3

ms reservat per als pioners i certes

escoles singulars amb vocaci alternativa.
Quin s el repte? LAdministraci ja no es pot seguir refugiant en
la gesti burocrtica ni en els plans
centralitzats: s lhora de crear xarxes de suport a la millora, doferir
autonomia real als centres, permetre que aquests puguin configurar
els seus equips i rebin recursos selectius, on acumulem reptes socials i oportunitats de millora. El repte consisteix a crear un ecosistema
destmuls i suport que converteixi
aquestes experincies en centrals i
sostenibles. Un ecosistema en qu
cada centre trobi la seva ruta orientada a maximitzar el potencial
daprenentatge de tots els alumnes.
No ser cmode per s apassionant. Ja no valen les excuses: hem
daprendre a fer el cam des de la innovaci excepcional a la transformaci sistemtica. H

<:9GF:B 45 :9

47 s79

F:A: 58

Finlndia prepara una reforma per

afirmar el seu lideratge europeu
JC

E7 89:; <=>?@AB

SEP GARCIA

referent pedaggic
mundial, fomentar el
treball per projectes
El nou model,
que es desplegar
el 2016, donar ms
pes als alumnes
M. J. I.
BARCELONA

8 75 B

G;84 H 84G:; 45

lloc privilegiat en els rnquings internacionals, de

ser un referent educatiu
per a mig mn. Finlndia, el paradigma pedaggic europeu, treballa
des de fa tres anys en una reforma
educativa que preveu implantar el
2016 i que incideix i no per casualitat en el foment del treball per projectes, en laprenentatge collaboratiu i en una nova distribuci
de les aules, de manera que diferents
mestres atenguin un nombre determinat dalumnes de manera simultnia. La reforma finlandesa, que
tamb revisa el concepte actual dassignatura, entronca clarament amb
el gir que estan fent alguns collegis
catalans.
El mn al voltant de lescola est canviant molt rpidament i aix
est creant nous desafiaments per
a leducaci: en les nostres prpies
avaluacions hem detectat que s un
assumpte que sha dabordar, explica a EL PERIDICO Irmeli Halinen, directora de desenvolupament
del currculum del Consell Nacional dEducaci de Finlndia. Lobjectiu, prossegueix, s garantir lal-

33 Alumnes de lescola Sadako de Barcelona, premi Ensenyament 2015, a laula de tecnologia, aquesta setmana.

nentatge a lescola finlandesa. El

focus es desplaar de les assignatures escolars, tal com es coneixien
fins ara, cap a competncies ms generals, ms mplies: que el nen spiga pensar i que aprengui a aprendre,
que spiga relacionar-se amb els altres i expressar-se, que spiga cuidar
de si mateix i dels altres, que spiga
gestionar la seva vida quotidiana i
que tingui esperit emprenedor, afegeix la membre del consell finlands
deducaci.
Per tamb creiem que els estudiants necessiten coneixements slids, de manera que siguin capaos
B:

4:FB:B H7 F 75s75?:975B F :G;7

de crear punts de vista especfics,

que tinguin clars els conceptes i els
mtodes que sn necessaris per investigar sobre diferents temes o fenmens, precisa Halinen. Noms
amb una base slida de coneixements es poden desenvolupar competncies ms complexes, sentencia la responsable delaborar el nou
currculum de lescola finlandesa.
Desprs de mostrar plena confiana en la formaci dels seus mestres (les universitats tamb estan
treballant en la reforma dels seus
respectius currculums per incorporar els canvis que estem preparant,
diu), Halinen justifica la transfor-

maci gaireb com una qesti de

supervivncia. Abans fins i tot de conixer els resultats de lltim Informe PISA, ja el 2012, diu, la comunitat educativa finlandesa es va plantejar diverses preguntes: Qu val
la pena aprendre a lescola en el mn
actual?, com estan influint els canvis actuals en la vida dels nostres fills
i en el treball de les escoles?, com
hem de reaccionar davant daquests
canvis?, com podrem millorar la
cultura de lescola amb lobjectiu de
millorar la motivaci?, i, finalment,
com som capaos de mantenir lalt
nivell de rendiment dels nostres estudiants?. En aix treballen. H