TEMA 1- CULTURA VISUAL

QU S CULTURA VISUAL?
Una disciplina de docncia i investigaci, hi ha molt tipues de disciplines, com per
exemple; esttica, antropologia, arqueologia... Per aix la cultura visual est oberta a
moltes especialitzacions, es a dir, es transversal.
s un marc de treball que tenen les disciplines, per no s un mbit d' estudi, per tant, no
s una disciplina, sino un mira eclptica ( que una obra pot ser estudiada de diverses
vessants).
Matria interdisciplinaria que estudia aquells objectes materials, edificis, objectes,
mitjans d' art productes de la imaginaci que serveix per funcions prctiques, que
recrren el sentit de la vista, testimoni del pas del temps ( treball, imaginaci humana),
tenen finalitats simbliques, rituals, esttiques, religioses... (pg 16 Introducci a la
cultura visual- Walker).
Matria important per la cultura d' oci, i sobretot per arribar als consumidors pel seu
nivell econmic i des d' punt de vista universitri com una mirada ms crtica, en aquest
cas des de l' histria de l' art a altres medis. Per exemple: El codi Da Vinci ( Dan brown)
aludeix de diferents formes mitjanant diferents imatges per atraure els compradors amb
interelacions ( Protagonistes- Monalisa).

QU S ART VISUAL?
No noms s ptica, sino que es transformada per percepcions ( ntasis del Parten) la
nosta mirada no mostra la realitat sino que mostra distintes versions. Poc ser
sociavilitzadora o codificada ( pg 41 Introducci a la cultura visual- Walker) la nostra
mirada ens permet identificar elements de la nostra societat i el nostre entorn, per aix la
visi pot ser socialitzada, que poc variar la interpretaci segons el notres coneixements y
tamb la visi pot ser codificadora de les imatges segons la interpreaci seubjectiva
segons el grau de coneixement personal ( Imatges Bucniques )
L' art Visual com l' escultura tamb s tctil, a ms, de ser visual, l' arquitectura tamb
utilitza aquests sentit, sn visulitats amb altres sentits.
Una imatge pot anar acompanyada amb un text que dna i condicona la lectura de la
vinyeta i no es pot separar.

ART RETINI I ANTIRETINI

L'art retini fa visible el que veu la pupilla de l'autor ex: Monet (1917)
La corrent artstica s art antiretini perque no fa un representaci exampta del que veu
l'autor com per exemple l'art conceptual i forma part d'obres ms modernes ex:
Duchamp Ready made.

QUN S L'MBIT DE LA CULTURA VISUAL?

Es troba enmig d'una srie de factor com belles arts, mitjans de comunicaci... que es
troba dins la creaci artstica i ms tipus de creaci.

QUNS GESTORS DE LA CULTURA VISUAL?

Existeixen mltiples institucions de gestions culturals com Caixa frum, la casa
encencida, teatres... en el que es realitzen concerts, exposicions...
Hi ha moltes empreses tant de publicitat o d ' altre mbit que gestionen imatges de
cultura visual per una major captaci de pblic, per tant poden distingir empreses i
associacions amb i sense nim de lucre, ms preocupades en propulsar la cultura i unes
altres interessades i condicionades per les persones per enriquir-se.
-1-

DIFERENTS TIPUS DE MIRADES

Observador: figura activa amb voluntat crtica.
Espectador: figura pasiva.
Existeixen diversos punt de mirades, mirada del creador que mira d'una determinada
manera i condiciona els smbols i la significaci.
La pintura figurativa no reflecteix la realitat, per per l'artista i la seva mirada que t uns
significats, encara que sigui abstracta.
Els personatges que apereixen ens dnen molta informaci i dnen sentit a l' obra.
La mirada del fotgraf representant mirades a una altra imatge.
Les mirades representats entre el cuadre, interrelacions entre l'interior i l'exterior de
l'obra ( Las Meninas- Velazquez )
Graffiti ( crtica a la societat) Poc ser que l' obra plasticament t'agradi, per no t' agradi
la temtica de l'obra que representa l'obra.
1 hour in the life of a Bansky

L'ART CONCEPTUAL
Exposar experincies de l'actor sense a tenir en compta l' histria de l' art, l' idea de l'
autor s el que li porta a duu el procs arttic sempre amb una visi particular.
Poden tenir la nostra prpia idea de l' obra, per hi ha que tenir en compta aix que el
autor es diu que hi mostra.

CORRENTS HISTORIOGRFICS I METODOLGIES PER A L' ESTUDI DE LES

IMATGES
Techn: Maestria, domnic tcnic. L' autor a de tenir en compta els condicionats literris.
Mmesi: Creaci de l'imatge, captura l' aparena de l'imatge amb la bellesa.
Bellesa: Cerca la bellesa.
Arts: traducci de techn per als romans.
Ut pictura poesis ( els filsofs ho defineixen): La pintura como la poesia per reconeixerla com un art cosa no tpica a l'poca.

El mn medieval s un mn teocrtic, per aix existeix Du com a creador de totes les coses, per
aix existeix l' artista i l'artes, l' artista actual no s' empreaba sino que Du era el creador i l'artista
que s'encarregaba de copiar l' obra de Du.
Al humanisme neix el coleccionisme sobretot de numismtica que representen les poques romanes
i s una forma de estudi i conixer l'poca clssica amb el naixement de l' imprenta es realitzen
llibres amb fotos d' aquestes coleccions, per conixer el rostre del emperadors romans, com una
galeria de retrats. ( Domus aurea: Pintura grutesca).
Al humanisme i renaixement dna valors als artistes per tenir idees i executar-les amb un grau d'
originalitat.
S. XVI Acadmies per formar els artistes ( Sant Lluc )
Fenment de les cpies.
Coleccionisme d' obres d' art.
El coleccionisme no noms estava ests a Itlia sino a tots els humanistes d' Europa com per
exemple a Flandes.
El descubriment d' Hercul ( 1738) i Pompeia ( 1748) durant el regnat de Carles III rei de napols i
principal promotor d' aquest descobriment i posteriorment com a rei d' Espanya tamb realitz
excavacions a Espanya.
-2-

Les exposicions es realitzen de forma esquemtica i un de les principals s l' exposici de Louvre.
Surgeix per primera vegada un estudis de l' histria de l' art Johann Joachim Winckelman
( Raphael Mens post 1755). I tamb d' arqueologia, neoclassicisme, estudis coneixedor del mn
clssic, el seu llibre 1764 Histria de l' art de l' antiguitat, s una evoluci dels estils com a
conseqncia del pas del temps.
Exposici convent Agustins, 1800. Desde l' poca Romana fins a la seva actualitat, amb
la fi de fer una exposici que explica l' histria de Frana. ( Pionera en Exposicions)
Germanische nationalmuseum, 1851, nacionalista cercant l' exaltaci del seu pais amb
un gran valor cultural medieval. Donar a conixer els mijors moments dels avantpassats i
del seu personatges principals.
Burckhard, 1860, s una escola de Viena on neix la primera carrera universitaria de
Histria de l'art.

TENDNCIES, 1900-1945 ( I GUERRA MUNDIAL)

- Obres d'art i grans mestres.
- Recerca de la singularitat arttica ( originalitat).
- Mtode estilstic i iconogrfic
- Ms atenci al context ( psicologia d' art, sociologia, marxisme)
- Interessa mediterrnia oriental i prxim orient.
- Interessen cultures Primitives.
- Diversitat de fet artstic i absncia d'un mtode d' estudi.

Exemples:
Picasso, 1907-1909, periode negre, manifesta un gust per un art afric degut a que s l'
poca del colonialisme. ( Mscares africanes ), l' interessa perque considera que va contra la
prpia espcia, instruments conta les pors. ( subjetiu).
Muse d' ethnographie du trocader, Paris ( 1878), aquest museu era un exponent d' altres
cultures i va tenir gran exaltaci entre els artistes de la zona.
Marcel Duchamp, Fountain, 1917 ( Ready made), Pintor polifactic, fundador del Ready
Made, el contex de l' obra es que es un artista independent i , per tant, es separa de l'art de
les acadmies. No va ser acceptada com a obra d' art, aquesta obra es va perdre i ara est
exposada una rplica.
Diccionari surrealista ( Andr Bretn ): Objecte ordinari elevat a art pel simpre fet de ser
elegida per un artista. ( Definici de Ready Made)

TENDNCIES 1945-PRESENT (II GUERRA MUNDIAL)

Ms atenci al context cultural.

Reinvindicaci altres cultures antigues no occidentals.
Continuaci eurocentrisme: Mercat de l'art ( Europa de les subhastes)
Impuls de l' art no figuratiu.
Consolidaci de l'art conceptual.
Nous temes i procediments artstics.
Fusi art i mitjans de masses.
Diversitat en les valoracions sobre l'art.
L'art ser en les relacions sobre l'art.
-3-

Estats Units controla el mn occidental, per tant, ell influeix a Europa no com anteriorament que era
(al revs), nou centre artstic, new york.
Exemples:
Piero Manzoni, Merda d' artista ( 1961): Performance llaunes (90) que s'etiqueten i es
signen, el producte expecificament en diversos idiomes que era Merda d' Artista. Ruptura
amb el mercat i tamb amb el tema representat i de que era art seguint i exemple de
Dunchamp. Definia all que l' home produa.
Andy wharhol ( Pop Art).
Expressionisme abstracte: Pollock
Dino Formaggio (1973). Arte es todo lo que los hombres llaman arte. Arte es hoy un conjunto de
prcticas y actividades humanas completamente abierto.
Christo and Jeanne claude, Surrounded islands, Miami ( Florida) 1980-83.
Es fonamental saber el proposit de l'autor que entendre l' obra per exemple les dues alemanyes.
Damien Hills ( The physical impossibility of Death in the mind of someone living, 1992
For the love of god, 2007).
Les obres ya no tenen que ser interporals sino que poden durar un temps y desprs desaparixer, es
a dir, tenen temporalitat i caducitat. Gran expanci d'estructures.
Entre ses realitats de principi del S. XX hiha una aproximaci i mirada cap a l'art clssic, l'hen
distanciat del classicisme i del neoclassicisme, perque no l'ha mirat desde la perspectiva del
renaixement ni del barroc sino desde la nostra visi actual. Per exemple: Ara hem descobert la
policromia de la cultura clsica.
Ara no es mira les obres clssiques sino obres ms actuals als nostres temps d' art contemporani:
De l'obra d' art a l'obra d'art: Per demostrar un profund coneixement.
De l'obra mestra a l'obra d'art: Pot ser un obra el punt de partida per crear una nova creaci
artstica amb un altre significat.
Stuckism: Corrent d' artistes que defensen que la mirada de l'artista a de tenir
en compte que ha de mirar cap a les obres del passat per donant un sentit
que sea vlid dins l'actulitat, contraposici de l'art conceptual.
De l'obra d'art al concepte de Customize: Art es convierteix en una imatge de consum,
l'obra d'art s'adapta al gust del consumidor per apropiar-la a la seva realitat.
Noves temtiques i adaptacions a l'mbit artstic (moviment gay, graphitti)
Graphitti: No est reconegut con un art per va en cam d'aix, gracies a Banksy personatge
que es dedica a anar de ciutat en ciutat del mn aplicant aquesta tcnica a la decoraci del
lloc. En el moment que t un preu econmic donar a aquell graphitti el valor d'art.

ICONOGRAFIA: GEC ( TEMA DE L'OBRA)

Cincia auxiliar de la histria de l'art que serveix per a descifrar la temtica d'una obra.
Mitjanant l'anlisi iconogrfia per identificar el tema de l'obra.
Neix al renaixement.

-4-

ICONOLOGIA: GEC ( MISSATGE DE L'OBRA)

Cincia auxiliar de la histria de l'art que dna un sentit interpretatiu a l' estudi d'una obra d'art.
Originada, al primer ter del S. XX- Aby warburg.
El significat depenen de l'poca de l'entorn social i de les tradicions que qualifiquen
incosientement l' artista i que es reflecteix a la seva obra, la qual s; un testimoni
-document d'una poca i una societat determinades.
Saxl, Panofsky, Wind, Gombrich
Visi objectiva
Gnesi: representaci o be en pomera o figura, totes dues sn vlides.
-Perspectiva intrnseca: Estudi de l'obra des de dins: Propietats fsiques, atribuci, dataci,
procedncia, caracterstiques formals, temtica, simbolisme i funci.
-Perspectiva extrnseca: Obres dins context de temps i ubicaci; en la biografia de l'artista; aspectes
psicolgics, deterministes.

-5-

TEMA 2: MITOLOGIA CLSSICA

Mitologia: Conjunt de mites d'un poble o d'una cultura, especialment grega i romana.

INTRODUCCI I FONTS LITERRIES

Grcia i Roma.
Abast geogrfic i histric.
Concepte de mite i tipus de mites Cosmogonies ( origen del mn), Teogonies
( generacions de Dus) i cicles herois.
Fonts literries: Homer: Iliada i Odissea.
Hesode: Teogonia, treballs i dies.
Virgili: Eneida.
Apolloni Rodi: Argonutiques.
Ovidi: Les Metamorfosis.

EL PANTE OLMPIC

-Titanomquia: Zeus lluita contra els titans, va vncer i els titans varen ser portats al trtar.
Trataccions especials: Atles: Soportar el pes de l'odre (cel).
Oce: Forma amable, pel seu support a Zeus.
-Gegantomquia: Zeus lluita contra els gegants, va ser ajudat pels seus germans, intervenci de Gea
( Terra ) per fer que els gegants s' enfrontin a Zeus, com a cstig per tancar als titans en el seu
interior. Apareix Hracles, per no a totes les fonts.
Els gegants tenien una gran fora i estaven armats, els Dus no podien donar-li mort perque tots dos
eren inmortals, per aix apareix en qualque text Hracles, per vncer amb fletxes enverinades de
Hidra als gegants.
-Prometeu: El mite tracta de l' aparici dels homes, Prometeu s un tit, va robar el foc als Dus per
donar-li als humans i va ser castigat.
Va sacrificar el bou a Zeus, un bou tenia la carn i l'altre el greix i el va donar per elegir, Zeus va
elegir el de greix i va entrar en clera per aix va prohibir el foc, aix va provocar que prometeu
pujast a l'Olimp i va agafar el foc i el torna als humans, provocant que Zeus li encarregasi a Hefest
la creaci d'una dona com a cstig per la humanitat ( Pandora ).
-6El cstig a Prometeu va ser que Hefest va encadenar-li al Caucs y Zeus va enviar una guila cada

dia perque el mats i es menjs el seu fetge per al ser inmortal no podia morir. Prometeu va ser
alliberat per Hracles durant el seu viatge cap al jard de les Hesprides amb les seves fletxes.
-Pandora: Afrodita la bellesa, la grcia i la sensialitat, Atenea la prctica en les arts, Hermes carcter
dolent per seductor , amb la fo de crear una dona bella per dolenta com a cstig per la humanitat.
Pandora portava un regal, un caixa, que de dins duia tot el dolent.
Prometeu va advertir a Epimeteu que no accepts cap regal de zeus, per la bellesa era tan gran que
la va accepta com esposa, la caixa venia amb instruccions de no obrir-se per Pandora no es va
poder resistir i es va escapar tot el dolent del mn.
Pandora va tenir una filla que desprs d'un diluvi molt gran va ser la mare de tota la humanitat.

DUS OLMPICS

Zeus ( Jpiter ): Du suprem de l'olimp, fill de Cronos i Rea, carcter protector, garanteix i
purifica el matrimoni, defensor de l'ordre social, encarregat de les relacions amb els humans.
Llamp, guila i roure els seus atributs. La seva esposa es Hera, per mantenia relacions
extrematrimonials, provocant la clera de Hera. Pot adoptar moltes formes sobre tot per
realitzar rastres, secuestres i relacions extramatrimonials sense consentiment. Atenea va
nixer del seu cap.
Hera ( Juno ): Esposa i germana de Zeus, la seva funci era la maternitat i el matrimoni. Els
seus smbols sn la vaca i el pa. Coronada a una altra cilndirca, duu atributs com sa
magrana. El pa porte a les seves plumes els ulls d' Argos, per controlar que Zeus ni li fos
infidel. Hefest s fill noms d' ella. El seu episodi ms representatiu es l' epidosi del judici
de Paris o la Poma de la Discordia ( Hera el poder del mn, Atenea victoria en la batalla i
Afrodita l' Amor de Hellena de Troia.
Posid ( Nept ): Du del mar i dels moviments de la terra, va tenir molts de fills i quasi
totes les ciutats costaneres li rendien culte. El cavall s el seu smbol a la terra, per tant,
moltes persones els sacrificaven al mar pero asegurar-se un bon viatge, el seu atribut
principal s el trident i la seva esposa s Afritripe. Teseu el seu principal fill , en la iliada va
contruir els murs de Troia a canvi d'uns cavalls, per no cumpleixem la promesa i per
vengana va ajudar als Grecs.
Demter ( Ceres ): Segona deesa de la maternitat, deesa de la agricultura i dels cicles
estacionals. La seva filla s persfone ( Porserpina ) i el seu santuari el d' Eleusis. La
representa en companyia de les espigues del blat i de la Cornocpia ( plena de fruites) o en
ocasions la torcha.
Atenea ( Minerva ): Deesa de la saviesa i de l' artesania ( cermica i teixits ), deesa de la
guerra desde la vessant d' estratgia i protectora d' Atenes. Va nixer del cap de Zeus i es va
mantenir Parthenos ( verge ). Representada per l' liba i la olivera.
Apollo ( Helios-Febo ): Santuari de Delfos, protector de la famlia, lligat a la natura,
protector dels colons i dels pastors, principal protector de la ramederia, poesia, msica i els
seus principals atributs sn la lira, els arcs i les fletxes ( fabricades per Hermes ). Corona de
llaurer ( premi per als guanyodors del llocs olimpics i ms tard a Roma per certaments
literaris. Apollo i Dafne.
rtemis ( Diana ): Germana d' Apollo, representaci de la lluna, virginitat, figura protectora
dels animals i natura per tamb es representada com caadora. Relacionada amb el moment
del part, ya que va ajudar a Leto ( la seva mare) durant el part del seu germ Apollo. La
seva representaci s el crvol i la font literria rtemis sorpresa en el seu bany.
Afrodita ( Venus ): Nascuda de l'espuma de la mar, deesa de l' amor intelectual, de la bellesa
i de la luxuria i la prostituci.
-7Dues afrodites diferents separedes a l' hora de realitzar les tarees ( Amor fsic i sexual). Filla
de Zeus i Dione ( Filla d' Ur) ( Amor de cos i l'nima). El seu fill s Cupido ( Eros ), va

tenir una relaci amorosa amb Ares, encara que el seu marit era Hefest.
Ares ( Mart ): Du de la guerra ( fora bruta i violncia) , Du de l'agricultura, fill d' Hera
noms, va crixer apartat de l' olimp i educat pels Trcits, no era estimat ni pels seus pares,
sempre es representat armat o amb el seu carro, acomplanyat d' ocells i sobre tot voltors. Els
seus atributs sn l' escut , el casc i la llana.
Hefest ( Vulc ): Du del foc i de la forlla i dels artesants, escultors i totes les persones
relacionades amb la metalrgia. Lloc de culte majoritariament Atenes i les ciutats a
manufactures. Hera s la seva mare tota sola per vergana del naixement de Atenea, per a
la Iliada s fill de tots dos dus. La seva condici fsica el representa de forma no idealitzada
com a la resta dels Dus sino que coix, lleix, i mal proporcionat. Va ayudar a que nasquest
Atenea del cap de Zeus i compartien festes degut a la seva gran vinculac, vinculac que
tamb es veu reflexionada com a creador de les armes dels Dus i en el cas d' Afrodita pel
matrimoni, encara que sigui una relaci molt infidel amb Ares, Hefest ve ser avisat per
Apollo, va llanar una xarxa sobre el llit dels amats i va cridar a totes les divinitats pel
riuren-se d' ells, varen ser alliberats amb la promesa de rompre la seva relaci, promesa que
no es va cumplir. Segon la Iliada la fragua est en el mn olimp per altres textos la situen
en una illa, els seus ayudants sn el Cclops.
Hermes ( Mercuri ): Du olmpic missatger, divinitat dels viatgers, les fronteres i persones
transhumans, literats, poetes, protector dels comerciants i supervisa el pes i de les mesures
fonamentals per ses ventes. Homer li fa una oda i el representa molt astut. Hermes condueix
les nimes dels difunts a l' Hades ( Hermes sicopono ). Fill de Zeus i una mortal , durant el
seu naixement va robar uns bous d' Apollo sacrificats pels Dus olmpics i per aix s el
Du patr dels sacrificis. Va crear un lira amb una tortuga i que va intercanviar amb Apollo.
Posteriorment va crear la flauta ciringa. Els seus atributs sn les botes alades i el bast
doncaci d' Apollo i el capell de viatger. Zeus li encarrega la seva ayuda per mantinir
relacions amoroses extramatrimonials sense que Hera s' adons fem que Argos ( ayudant d'
Hera ) es dormi.
Dions ( Bacus): Origen extranger, fill de Zeus i smele, per en altres fonts persfone. T
components anatmics i gestos tant masculins com femenins. Festivitat de les bacanals
dionisiaques. Promotor dels teatres, Du del vi i de l'agricultura. Satirs ( mig persona, mig
cabra).
HEROIS

Els herois tenien un efecte a la societat, per aix el seu arbre genealgic coincideix amb els
comandants de les ciutats principals. Una vegada mort anaven a l' illa dels Benaventurats.

Teseu: Est relacionat amb la fundaci d' Atenes on va reinar, s l' heroi principal de la zona
de l' tica, sobre el seu origen deien que era fill d' Egeu ( rei d' Atenes) i a la vegada de
Posid, per sortit de l'aigua. El seu naixement va ser ocultat i unicament als 16 anys la seva
mare li va confesar la seva procedncia i li dna les seves armes de herncia perque el seu
pare el reconegui. Teseu va anar a Atenes a conixer al seu pare i durant el cam realitzar
els seus 6 treballs, supera els treballs i arriba a Atenes, no va a sortir a la llum
inmediatament, per l' esposa d' Egeu, Medea el va reconixer i el va der anar a matar el bou
de marat perque aix pensava que moriria i no peligraria el regnat del seu fill, per Teseu va
resulta vencedor, i na Medea li va preparar una altre trampa, per ell va treure les seves
armes i el seu para el va reconixer rpidament. El seu episodi ms conegut s el que dona
mort al Minotaure de Creta. Egeu havia mort per Minos, rei de Creta, i aquest va imposar un
impost en forma de nins perque fossim devorats pel minotaure.
-8Teseu es va oferir com voluntari amb la condici que si guanyava al minotaure no pagarien
ms impost, durant aquest voluntariat va rebre ayuda de Ariadna ( filla de Minos i promessa

de Teseu), que li va donar un fil que va ser importantssim en el desenlla del mite.
A Naxos Teseu abandona a Ariadna, al tornar va pacta amb el seu pare que si resultava
guanyador tornaria a veles blanques i si mora amb negres, per es va oblidar d' aquest pacte
i va regresar amb veles negres, el seu pare al veurer-lo es va suicidar dins del mar, desprs
Teseu es va casar amb una Amazona.
Aquilles: La mare d' Aquilles ( Tetis ), tenia coneixement de que el seu fill seria un heroi
per tendria que morir jove. Es veur implicat en la guerra de Troia. Va ser educat per Quir
un centaure amb molts de coneixments de moltes especialitzacions... Aquilles era protegit
pels Dus i porta un armadura i un escut fet per Hefest. L' nic put feble seu era tal, ja que
la seva mare el va banyar en un liquid per fer-ho inmortal.
Al principi no va voler anar a sa guerra, per com els Grecs savien que sense ell no
guanyariem la guerra varen enviar a Ulisses per cercar-lo, es trobava a un illa en la cort d'un
rei amagat entre les dames d'honor seves i n' Ulisses per reconeixer-lo va dur molt de regals
i entre ells una armadura, armadura que va agafar Aquilles i per aix el descubreix. A la
Iliada descriuen amb moltes molties el seu escut i s importantssim el paper que va tenir el
seu cosi Patroclo.

Peplum: referncies de les noves tecnologies sobre els personatges mitolgics ( cinema,
videojocs...), s un terme que va nixer a cavall dels anys 60 a frana, per definir un gnere
mitolgic pel que fa a la cinematrografia, va sorgir desprs d'un srie de pelcules de Hrcules, sn
totalment ahistriques i sempre contenen lluites amb animals, lluites amb persones i una dansa
femenina oriental ex: Furia de titanes.

Hracles: s sense dubtar el ms important dels herois grecs, va entrar a la vida com fill de
Zeus i d'una dona mortal , Alcmena, descendent de Perseu. Va nixer a Tebas i el seu pare
mortal va ser Anfitri marit de Alcmena, que va tenir relacions extramatrimonials amb Zeus
durant tres nits seguides en les quals es va gestar a Hracles, per aix tamb el denominen
Hracles triselenos, per ses tres llunes. Va tenir un germ flicles.
Hera gelosa va enviar dues serps a la cuna dels recents nascuts, flices es va posar a plorar
tot d'una per Hracles va agafar les dues serps i les va matar. Va ser amamantat per Hera i
diu es mite que chupada amb tanta fora que Hera el va fer apartar i es va crear la Via lctea,
d'aquesta manera es va fer inmortal grcies a l'ayuda d' Hermes.
No era un bon estudiant i moltes vegades treia la seva furia contra el professor, per aix es
va dedicar a pasturar el ramat del seu pare, lloc on quan tenia 18 anys va realitzar la seva
primera herocitat, al donar mort al lle de Citern que era sempre una molstia pel seu
ramat.
Les seves principals fonts literries les troban durant els seus dotze treballs, treballs que va
realitzar degut a que un horacle el va posar a servir al seu cosi Euristeo ( rei d' Argos) i en
part provocada per Hera degut a que Zeus tenia la promessa de que el seu primer fill
governaria Argos i ella va retraser el naixement d'Hracles 10 mesos perque aquest no
regns ( versi recuida a la tragdia d'Euripides) i l'altre versi era que era una expiaci per
la mort dels seus fills durant un atac d'ira. Durant aquest treballs es a on va coneguir la seva
inmortalitat i on va demostrar la seva herocitat, tamb on va aconseguir els seus atributs del
quals sn representats , durant el seu primer treball va tallar la seva maa, la pell del lle de
Nemea, utilitzant el cap com yelmo, i a ms altres armes d'origen div com per exemple l'arc
i les fletxer rebudes per Apolo, l'espasa d'Hermes, la coraza d'Hefest, el peplo d' Atenea i ells
cavalls de Posid.
-9 El lle de Nemea: El primer dels dotze treballs d'Heracles va ser matar al lle de Nemea

i despullar-lo de la seva pell .

El lle havia estat aterroritzant les rodalies de Nemea , i tenia una pell tan gruixuda que
resultava impenetrable a les armes . Quan Hracles es dirigia a caar al lle es va allotjar
a casa de Molorco , partint desprs cap al cau de la fera .
Quan Hracles es va enfrontar a ell per primera vegada , amb el vostre arc i les seves
fletxes , un garrot fet d'una olivera ( que ell mateix havia arrencat de la terra ) i una
espasa de bronze , totes les armes van resultar intils . L'estatge de l' animal tenia dues
entrades : Hracles el va atiar fins que l'animal va penetrar en ella, va taponar una de les
entrades i acorralant per l'altra el va atrapar i el va estrangular .
Hracles va portar el cos del lle a Micenes perqu el veis el rei Euristeo , qui triava
quines tasques havia de complir l'heroi en el cam dels dotze treballs . Per aquest es va
espantar tant que va prohibir a Hracles tornar a entrar a la ciutat , i li va ordenar que
d'aqu en endavant li mostrs el fruit dels seus treballs des de fora . Euristeo va manar als
seus ferrers que li forjasen una gerra de bronze que va amagar sota terra , i en la qual es
refugiava cada vegada que s'anunciava a Hracles , comunicant les seves instruccions a
travs d'un herald .
Hracles va emprar hores intentant escorxar al lle sense xit . Per fi Atenea , disfressada
de vella bruixa , va ajudar a Hracles a advertir que les millors eines per tallar la pell
eren les prpies urpes del lle . D'aquesta manera , amb una petita intervenci divina , va
aconseguir la pell del lle , que des de llavors va vestir a manera d'armadura , usant el
seu cap com elm .
La hidra de Lerma: En la mitologia grega , l'Hidra de Lerna era un antic i despietat
monstre aqutic ctnicocon forma de serp policfala (el nombre de caps va des de tres ,
cinc o 9-100 , i fins i tot deu mil segons la font ) i al verins a la qual Hracles va matar
en el segon dels seus dotze treballs .
Desprs d'arribar al pant propera al llac Lerna , Hracles i el seu nebot Iolau es van
cobrir les seves boques i nassos amb una tela per protegir-se del al verins de la Hidra .
Hracles va disparar fletxes en flames al refugi del monstre ( la font d'Amimone ) per
obligar-lo a sortir. Llavors es va enfrontar a ella amb la seva espasa i va comenar a
tallar les nou caps que tenia . Per cada vegada que se li tallava un , una altra renaixia en
el mateix lloc ms fort que l'anterior . El seu nebot el va ajudar cremant el coll del cap
tallat perqu no renasqus altra . Al final , la Hidra va morir sense caps i Hracles va
mullar les puntes de les seves fletxes amb la sang de la Hidra perqu aix fossin
mortferes per als que fers .
Quan Euristeo , el rei que assignava els treballs a Hracles , va saber que havia estat el
seu nebot qui li havia donat la torxa , va declarar que no havia completat el treball sol i
per tant no comptava per al total de deu tasques que se li havien assignat . Aquest
element mtic s un ambigu intent de resoldre el conflicte entre els antics deu treballs i
els dotze ms recents .
El Senglar d' Erimant:El senglar d'Erimant era una criatura que causava estralls i vivia a
la muntanya d'Erimant entre l'Arcdia i l'lida , i circumdant a la vall d'Alfeu . Aquest
destrossava els cultius , atacava les poblacions i portava malalties .
Euristeo va comandar com a quart treball a Hracles , que capturs la bstia . En el
cam , Heracles va fer una parada per visitar el seu amic el centaure Folo . Aquest ,
recordant-se de temps llunyans va convidar el seu vi , per, els altres centaures es van
molestar amb ell per haver-se pres el seu vi. Hracles en un inici els va ignorar , per
desprs els va matar a causa de la seva insistncia amb unes fletxes verinoses . Quan
-10Folo va agafar una de les fletxes , aquesta se li va escapar casualment , perforant el peu i
donant-li mort .

Reprenent el treball que havia de finalitzar , Heracles va trobar al senglar i perseguint

durant diverses hores , ho va ser acorralant a una zona coberta de neu on va saltar sobre
el seu llom lligant-ho amb cadenes desprs , portant a Micenas sobre les seves espatlles .
Caar a aquesta enorme criatura va ser el quart treball dels dotze que Euristeo va manar
realitzar a Heracles .
La cierva de Cerinia: Hracles havia de capturar la crvola per portar visqui a Micenas i
lliurar-la a Euristeo . La Cierva de Cerinea tenia pelles de bronze i cornamenta d'or ,
estava consagrada per la pliade Tigete a la deessa Artemisa, ja que era una de les cinc
crvoles que la deessa havia intentat capturar per enganxar al seu carro i havia estat
l'nica que havia aconseguit escapar .
La crvola era molt velo ( tant que les fletxes d'Heracles no la aconseguien ) , i no li
resultaria fcil a Hracles atrapar : la va perseguir dia i nit sense descans fins al pas dels
Hiperboris . All la va capturar mentre abeurava , i desprs la va portar a Euristeo .
Hracles va trigar un any a capturarla.1
Hracles era conscient que si vessava una sola gota de sang de la crvola hauria de donar
explicacions , i patir el consegent cstig . Aprofitant que la crvola estava bevent ,
Hracles li va travessar les dues potes per la pell utilitzant una fletxa que va fer passar
entre el tend i l'os , sense arribar a vessar la seva sang . Un cop immobilitzada , la va
capturar i la va portar a Micenes .
Las aves del lago Estinfalo: els ocells del Estinfalo eren unes aus que tenien pics , ales i
urpes de bronze i els excrements verinosos arrunaven els cultius i tamb eren carnvores
. Poblaven la regi i el bosc al voltant del llac Estnfalo . Euristeo va comandar llavors a
Hracles que acabs amb l'amenaa d'aquestes aus , com a part de Els dotze treballs
d'Hracles , ja que en ocasions atacaven al bestiar o la poblaci . Hracles es va dirigir al
Estnfalo , i aqu es va trobar desolat doncs la missi era especialment difcil de
completar : les aus eren massa per les seves fletxes i la seva llegendria fora no li servia
de res .
Llavors va aparixer Atenea i va socrrer donant-li un cascavell ( o una campana ) de
bronze i el va enviar a que el toqus des d'un tur elevat , en fer-ho les aus espantades
van emprendre vol i mai ms se les va tornar a veure al bosc i el llac . Moltes d'elles van
ser enderrocades per les fletxes d'Hracles i les que van aconseguir escapar van fugir cap
a l'illa d'Ares , al Mar Negre, on van ser trobades anys desprs pels Argonautas.1
Quan Hracles va tornar amb Euristeo , aquest es trobava en el seu refugi a causa que
diversos dels ocells de bronze volaven al voltant del seu palau . En veure aix , Hracles
va sonar el seu cascavell i els ocells es van allunyar d'aqu .
Los establos de Augias: Eren coneguts els seus estables , que mai havien estat netejats
fins que ho va fer Hracles en un sol dia en compliment del seu cinqu treball . Euristeo
li va encarregar aquesta estranya missi per tal de humiliar i ridiculitzar-lo, doncs tal era
la quantitat d'excrements acumulats en els estables que era prcticament impossible
netejar en un sol dia . Aix el gran Hracles , vencedor de terribles monstres i gestes
heroiques , cauria humiliat davant una tasca tan denigrant . Per l'astut heroi va complir
el seu treball obrint un canal que travessava els estables i desviant per ell la llera dels
rius Alfeu i Peneu , que van arrossegar tota la brutcia .
Augas va muntar llavors en clera , doncs havia proms a Hracles regalar-li una part
del seu bestiar si realitzava la missi en un sol dia . Es va negar a complir la seva
promesa al legant que el treball ho havien realitzat els rius , i quan el testimoni del seu
-11fill Fileo convncer als jutges perqu li donessin la ra a Hracles , Augies va desterrar
del regne . Euristeo per la seva banda tampoc va considerar el treball com un dels deu ,

ja que Hracles havia estat contractat per Augias .

El bou de Creta: El Toro de Creta s un animal de la mitologia grega . El set treball
d'Hracles va consistir a capturar un toro salvatge que expulsava foc pels seus nassos i
que causava estralls a Creta .
Este bou s el que Posid va fer sortir del mar quan el rei Minos va prometre oferir un
sacrifici al du , per Minos ho va trobar tan bell que el va incorporar als seus ramats
com a semental en comptes de sacrificar- i el du , enfurismat , va fer que la reina
Pasfae s'enamors de l'animal i concebs d'ell un fill , el Minotaure , desprs de la qual
cosa va fer embogir el toro .
Aix doncs , Hracles es va presentar a Minos , que va autoritzar per capturar el toro, si
podia . Hracles va aconseguir pujar a llom de l'animal i el va conduir , a travs del mar
Egeu , fins Micenes . Euristeo , al veure el bell animal el va voler oferir a Hera , per la
deessa el va rebutjar en veure la ferocitat del toro , pel que Euristeo el va deixar lliure .
El bou va causar estralls all per on va passar . Va travessar l' Arglida , va creuar l'istme
de Corint fins que finalment l'heroi atens Teseu va aconseguir matar-ho en la plana de
Marat (prop d'Atenes ) .
Les eges del rei Dimenes: El vuit dels dotze treballs d'Hracles consistia en capturar
les quatre eugues de Diomedes, que menjaven carn humana, el seu amo les tenia lligades
amb cadenes i les alimentava amb la carn dels seus innocents hostes.
Hracles va ser amb un grup de voluntaris i va aconseguir arrabassar a Diomedes, que va
ser amb el seu exrcit a atacar Hracles, per aquest el va matar i va llanar el cos encara
amb vida a les eugues, i l'exrcit va fugir. Desprs devorar el cadver, les eugues es van
tornar tan manses que Hracles les va poder lligar al carro de Diomedes i les hi va portar
a Micenes, on van ser regalades a Hera.
Durant la batalla, les eugues havien devorat Abdero, amic d'Hracles que havia quedat
encarregat de custodiar-les. Llavors Hracles va fundar en el seu honor la ciutat
d'Abdera.
Es diu que les eges van morir a la muntanya Olimp devorades per les feres i les
feristeles.
El cintur de la rena de les Amaones: En la mitologia grega , Hiplita s la reina
amazona , propietria d'un cintur mgic que li havia regalat el seu pare , Ares , el du
de la guerra , la seva mare va ser la tamb reina amazona Otrera . s germana de
Melanipa , Antope i Pentesilea .
El nov treball d'Heracles va ser obtenir el cintur, a petici de Admete , la filla d'
Euristeu . En una versi de la histria , Hiplita s'enamora d'Heracles i li dna el cintur
voluntriament . En una altra , Hracles segresta una de les germanes d'Hiplita ,
Melanipa , exigeix el cintur com rescat i allibera l'amazona quan l'obt . La destral
d'Hiplita s lliurada a la reina nfale , qui la guarda en les regalies dels reis lidis . Ms
tard , es veuria l'arma empunyada per Zeus en una representaci estaturia .
Desprs obtenir el cintur Hracles , Teseu , un dels seus companys , segresta a Antope ,
una altra germana d'Hiplita . Les amazones ataquen llavors ( perqu Hera , l'enemiga
d'Hracles , ha difs el malintencionat rumor que Hracles est all per atacar o segrestar
Hiplita ) , per Teseu i Hracles escapen amb el cintur i amb Antope . Segons una
altra versi , Hracles mata a Hiplita en la seva fugida . Per rescatar a Antope , les
amazones ataquen Atenes , per fracassen , en algunes versions , Antope mor durant
l'atac .
-12En moltes versions , Teseu es casa amb Antope o amb Hiplita , i t aix un fill
anomenat Hiplit. Teseu acabar casant-se amb Fedra , b desprs d'haver abandonat a la

seva anterior dona, o b desprs de la mort d'aquesta en el part . En la versi en la qual

Teseu est casat amb Hiplita i l'abandona , ella intenta venjar-se portant a les amazones
al casament de Teseu i Fedra amb la intenci de matar a tots , encara que fracassa al ser
assassinada , segons les versions , pels homes de Teseu o per l'amazona Pentesilea .
El bestiar de Geri: El des treball d'Hracles va consistir a robar el bestiar de Gerin .
Mentre viatjava cap a all, va creuar el desert libi ( Lbia era el nom genric d'frica per
als grecs ) i va quedar tan frustrat per la calor que va disparar una fletxa a Helios , el sol .
Helios li va pregar que pars i Hracles va demanar a canvi la copa daurada que el du
usava per creuar el mar cada nit de ponent a llevant . Hracles va usar aquesta copa
daurada per arribar a Eritia , en el que constitueix un dels motius dels pintors d'atuells .
Hracles va intentar robar el bestiar i va matar primer a Ortro i desprs a Euriti . Quan
va arribar Geri , en algunes versions desprs d'haver estat informat per Menecio , el
pastor de Pluto a l'Hades , Hracles el va matar i esquinar el seu cos en tres parts .
Hracles va tenir llavors que arrear el bestiar fins Euristeo . En les versions romanes de
la histria , Caco va robar a la muntanya Aventino de Roma part del bestiar de Gerin a
Hracles mentre aquest dormia , fent que els caps de bestiar caminessin d'esquena per no
deixar noves petjades , una repetici del truc del jove Hermes . Segons algunes versions ,
Heracles va passar amb la resta del bestiar enfront d'una cova on Caco amagava els caps
de bestiar robades , i van comenar a cridar unes a les altres , per en altres Caca , la
germana de Caco , li va dir a Hracles on s'amagava el seu germ . Hracles va matar
llavors a Caco i , d'acord amb la mitologia romana , va fundar un altar en el lloc on el
Frum Boario , el mercat de bestiar , se celebraria posteriorment .
Per molestar Hracles , Hera va enviar un tvec perqu piqus al bestiar , irritant i
escampant . Hera va enviar llavors una inundaci que va elevar el nivell d'un riu tant que
Hracles no podia travessar el bestiar . Hracles va apilar pedres al riu per fer que l'aigua
fos menys profunda , i ms tard Equidna va assaltar a Hracles per robar-li els bous de
Geri , i quan aquest va ser a reclamar Equidna li va dir que no se'ls lliuraria a menys
que l'heroi tingus relacions sexuals amb ella . Hracles ho va fer, i d'aquesta uni van
nixer Agatirso , Gelono i escites . Quan per fi va arribar a la cort de Euristeo , el bestiar
va ser sacrificat a Hera .
Desprs dels seus dotze treballs Hracles es va casar amb Deianira, durant un viatge va tenir que
lliutar amb el centaure Neso per poder atevessar un riu i li va donar mort, justament abans de morir
li va dir a la dona de Hracles que si en qualque moment sentia que perdia el amor del seu estimat
realitzs un poci amb la seva sang i aix ho va fer. Desprs d'un nou assessinat Hracles va
embogir i per purificar la seva nima tenia que treballar d'esclau durant tres anys com va dir-li
l'oracle durant aquest anys es va enamorar de un allota i per aix Deianira li va donar la poci que
va resultar ser un poders ver que va acabar amb la vida del heroi, per abans va pujar amb mont
Eta i es va prerar un ritus funerri i una vegada que es va llenar al foc va desaparixer perque es va
reconciliar amb Hera, i Atenea va baixar amb el seu carro per pujar-lo als cels dels inmortals.

-13-

TEMA 3: ICONOLOGA CRISTIANA

L'ART CRISTI I

La bblia ( Sagrada escriptura)

Una de las primeres fonts d'inspiraci de l'ar cristi.
Conjunt de llibres inspirats cannics del judaisme i el cristianisme ( 900 A.C 100 d.C),
s' encarreguen de transmitir la paraula de Du.
Antic testament: libres escrits abans del naixement de Crist ( Pentateuc, profetes,
salmos, reis)
Nou testament: llibres escrits desprs del naixement de Crist.
Pentateuc: sn els cinc primers llibres de l' Antic testament ( Gnesis, xode, livtic,
nmers i deutermi) narran l'histria d' Israel, en relaci con la histria de la revelaci,
des de la creaci del mn fins a la mort de Moises.

Gnesis: narra la histria dels origens del mn i del home.

xode: es refereix a la surtida de Egipte.
Levtic: manual dels Levites o sacerdots.
Nmers: Cont l'enumeraci de les tribus i empadronament.
Deutermi: Completa la narraci per ser una nova explicaci de les lleis.

Evangelis cannics: Sn aquells que varen ser aceptats per les primeres comunitats
cristianescom inspiradors i varen pasar a formar part de la lista del llibres sagrats del
Nou testament ( cnon ) Evangelis de Sant Marc, Sant Mateu, Sant Lluc i Sant joan.
Els tres primers tnen molt en com: depnen de la mateixa tradici i es denominen
evangelis sinptits perque poden ser llegits en parallel.
L' evangeli de Sant Joan s notablement diferent, tant en el traat com en els
continguts i sobre tot en l'estil que reflecteix un tema i tradici distintes.
Inters histrics, no sn invenci sino que recullen una tradici anterior, transmesa
pels discipuls de Jesus en el si de les comunitats critianes.
Esquema com: comenamets relacionats amb Joan Bautista, monestirs pblics,
pasi, mort y resirrecci.
Cada evangelista que la seva prpia representaci iconogrfica dins del denominat
tetramorf, que normalment es troben dins els pantocrators ( representacions de Jesus
amb el simbol de la vendici):
Lle
Sant Marc
guila
Sant Joan
Bou
Sant Lluc
Persona
Sant Mateu
Evangelis Apcrits: no estn reconeguts, sino que estn ocults.
Contenen ensenyances ocultes en Jess, reservades noms als iniciadors, carcter
esotrics.
Escrits relacionats amb la vida de Jess composts durant els primers segles del
cristianisme, per que no varen ser aprovats dins el cnon del Nou testament.
-14 Es solen desenvolupar dins una sola etapa o element.

 El ms conegut s el Protoevangeli de Santiago que recull llegendes que han estat

reconegudes Ortodoxos per moltes esglsies cristianes: com per ejemple el
naixement milagrs de la verge Mara.

PERIDITZACI
313: Edicte de Mil, tolerncia del cristianisme ( libertat de religi en el imperi rom)
325: Concili de Micca: primer concili erumric, es defineix la divinitat de Du.
380: Edicte de Tesalnica ( Cunctuos populos ), el cristianisme es converteix en la
religi oficial de l'imperi rom.
431: Concili de feso, es decreta que Jess s una sola persona i no dues distintes, que
es la paraula de Du encarnada i que Maria s la mare de Du.
1054: Cisma d'orient i occident ( Gran cisma).
1517: Reforma protestant, cisma de l'esglsia catlica.
1545-63: Concilio de Trento: Como reaccionen contra el protestantisme defineix amb
precisi dels dogmes important ( Contrareforma ) creaci dels Jesutes.

LES PRIMERES PASES DE L'IMAGEN CRISTIANA

Les priemeres imatges cristianes varen aparixer al voltant de l'anyt 200, durant un segle
i mig els cristiants varen prescindir de representacions figuratives.
No obstants, sorgeix un art cristi que s'extendeix per tot l'imperi.
La seva fe s' oponia a la religi oficial de l'imperi rom, persecucions ( iniciades amb
Ner i agravades durant el segle III )
Reutilitzen imatges preexistents paganes adecundoles als seus fins.
El lloc de representacions de l'art paleocristi s sobre tot funerri, pareds i sostres de les
catacumbes i frontals dels sarcfags.
La iconografia se centrar en la transmissi de l'idea de salvaci de les nimes,
preferncia per les imatges simbliques de Crist i per aquells episodis que anuncien la
seva arribada. ( Preludi de l' Antic testament anuncien l'arribada del nou testament).
Orants
Sarcfags
Primeres imatges-signe :
Es dirigien abans de toto a la inteligncia, mostren i sugereixen ms de lo que en
realitat mostren ( Andr Grabar ).
Finalitat: no tnen massa significat de la paraula sagrada i contrubueixen al descans
ultraterreny dels fidels.
No es crearen per orar, sino com intermediaris entre el mn terrenal i el celestial.
Domus- ecclesiae. Dura Europos S. II-III d.c, Sria.
El bon pastor ( imatge paganes de la pietat ).
-15 Imatges simbliques de Crist:

 L'art dels primers cristians no va representar la figura de crist, sino que va usar
smbols fcils de descifrar pels iniciadors.

Smbols grfics: Crism, Trigama latino, J.H.S.

Smbols zoomorfs: El peix i el xot de Du.
Smbols antropormofs

Crism: Les dues primeres letres del nom grec Khristos, la X ( ji ) i la P ( ro)
comformen el monograma del Crism.

Flanquetjat habitualment per la primera i ltima letres de l'abecedari grec,

simbolitzam a crist com el principi i el final de totes les coses.
Representacins del Crism com Anastasis, resurrecci de crist.

El peix: simbolitza la puresa, la sabiduria i la resurreci. Cristo es repesenta tamb

amb el acrnic ICHTHYS O ICHTOS ( en grec peix ) Iesous christos theou hyios
soter: Jesucrist, fill de Du, salvador. s un smbol secret.

Al aparixer junt a una canasta de pans sol simbolitzar el miracle de la

multiplicaci del pans i els peixos i tamb l'eucaristia.
Al aparixer peixos asociats a un nfora cobra un significat de salvaci i
esperanza.

Sn mltiples les representacions de crist amb la forma de xot mstic crucifer, es va

asimilar la mort de crist amb el sacrifici del xot en la Pascua judia instituida per
Moises abans de l'xode. Apareix en el nou testament con Cordero de Dios.
La parbola del Bon pastor que dona la vida pel seu ramat es repiteix continuament a
l'antic testament, s una figura meriadora entre el cel i la terra. I com una imatgen de
filantropia.
A partir de l'edicte de Mil (313) es representa la imatge de crist doctor o crist
maestre de la sabiduria, visi intelectual equiparada a dels filsofs ( El moscfor).
Els ocells picotetjant racims o rames de fruts aludeix a la inmortalitat que s'obt per
l'aliment eucartic.
Les representacions dels sacraments ( bautisme i eucaristia).
Escenes de l'Antic testament:
En l'art Paleocristi no sn com obres narratives, sino com alusions prefiguratives
del Nou testament o invocacions a la misericrdia divina i la salvaci.
Estn inspirades en les Commedatio Animae (Oracions ltrgiques de ndole
funerari).
Aquestes escenes invoquen el mateix favor div pels
que habien aprofiat els
persontages bblics: No en el Diluvi, Isaac salvat de sacrifici, David vencedor
-16enfront de Goliat, Daniel ils entre els lleons...
En la Bblia se estreuen principalment imatges de salvaci davant situacions d'una
gran adversitat.

 Escenes del Nou testament:

Un tema molt usual s la adoraci dels Reis d'orient, entendida com teofnia
(manifestaci de la divinitat del nin du)
De qualque manera, l' episodi de la pasi est implcit la figura del Bon pastor i la
resurrecci de Jons vomitat del ventre de la balena.
Un tema freqent s l'adoraci dels Reis d' orient, entendida com Teofania ( manifestaci de la
divinitat del nin Du, la resurrecci de Lzaro.
De qualque forma, l'episodi de la Passi est implicit en la figura del Bon pastor i la resurrecci de
Jons expulsat de l'interior de la balena.

Gnesis
Es descriu la creaci del mn i l'origen del gnere hum.
Creaci del mn:
Du va emplar 6 dies en crear l'univers (Gn1).
1 Va separar la llum de les tinebles.
2 Va fer el firmament.
3 Va separar les aiges de la terra.
4 Va crear els astres.
5 Pobl la terra de ssers vius.
6 Descans i els santific.

El parads
Des de l' Edat mitjana es consider a Adn i Eva com la prefiguraci de Crist i la verge.
Simbolitzaba tamb el sacrament del matrimoni fins que es va identificar amb les noces
de la verge ( Apcrits ).
La caida i el cstig de l' home
Can y Abel
Abel s la prefiguraci de crist ( Bon pastor que porta el xot del sacrifici damunt seu.
La seu ofrenda simbolitza la Eucaristia i la seu mort la crucificci.
Can s' identifica amb Judasi es smbol d' assessinat. S' utilitzen diverses
representacions sobre l'objecte que va utilitzar per matar al seu germ.

El diluvi
Du s' empedeix de la creaci de l'home i va decid exterminar-los amb un diluvi, per
va decidir salvar als animals i a l'nic home vertaderament bo, en No.
L'art de l'edad moderna elegir representar en mayor medida el moment posterior a
l'arribada on No molt content abusa de la bebida i els seus fills el cubreixem amb
panys.

La torre de Babel
La construcci i destrucci seala el final de la creaci del Mn.
-17-

Els patriarques:
Els hebreus que eren nmades i pastors varen tenir una organitzaci patriarcal que va

anant evolucionant fins convertir-se un una monarquia.

En el principi els seus caps foren els patriarques que tenien una doble funci: jutge i
sacerdot. Els principals varen ser:
Abraham
La sava trobada amb Melquesedes fa alusi a la Eucaristia, llibera a Somorra, en
l'art bizant la visin de Mambr ( alusi a la santssima trinitat), la esglsia
occidental el definir com la prefiguraci de l'Anunciaci.

La destrucci de sodoma; Lot i la seva famlia abandona sodoma, per ser l'nic
home bo i aix es pogus salvar de la mort, per la seva dona que el mal
influenciaba es va convertir en una estatua de sal; Les filles de Lot pesant que
tenien que continuar la seva estirpe varen emborrachar al seu pare i varen
fornicar amb ell, per continuar aix amb la jerarquia.
Isaac
Es guiat al sacrifici de la mateixa forma de Crist va fer el cam del Calvari per
mor a la creu..
Jacob
Desprs de tenir 12 fills, tornant a ca seva es va trobar amb un ngel, desprs
d'una lluita jacob va quedar coig.
Josue
Era el 11 fill de Jacob i el preferit del seu pare, per aix els seus germans li tenien
odi, un dia el seu pare el va enviar juntament amb els seus germans a cuidar el
bestiar, gelosos el varen tirar a un pou, per finalment el varen vendre a un
mercader. Al arribar a ca seva li varen dir al seu pare que era mort.
Els mercaders egipcis varen vendre a Josue a un mercader, que el va tenir de
criat, a la dona d'aquest mercader li va agradar i ell no volia, per aix va llevar-li
la tnica i li va dir al seu marit que Josue era el de les constants insinuacions.
Dins la pres, t una posici privilegiada, varen entrar dos nous presos que varen
tenir un somni y Josue l'interpreta.
Un altre dia el fara va tenir un somni i li va arribar la noticia de que un home en
la pres podia interpreta els somnis, li va dir que tendrien 7 anys de benestar y
uns altres 7 de sequia, per aquesta interpretaci li varen treure de la pres i el
nomenaren governador d'egipte.
Jacob va enviar els seus fills a egipte, i quan els va veure arribar ell els va
recneixer, com a vengana li posa a Benjamn una copa de plata per
s'empenedeix i s'identifica con el seu germ.
Els 12 fills signifiquen les dotze tribus jueves que existeixem.

Moiss
Objectes representatius: Tables dels manaments, banyes ( a partir del renaixement
desapareixen) i barba.
Etapes:
Infantesa i vida a Egipte: l'abandonen al riu i desprs es salvat de les aiges per una
criada i se li dona a la germana del fara. Un alte captol important de la seva
infantesa s que durant les hores de treball un egipci maltrataba a un hebreu i Moiss
el va defensar i va matar a l'egipci. Moiss va defensar a les germanes de Jetr que
-18estaben pasturejan , posteriormet un xoc es va escapar i en Moiss el va perseguir
fins que va arribar a ell i un arbust el va xarrar diem que era Du, Moiss es va
descalar perque trepitzaba terra sagrada.
Sortida d' Egipte: El miracle d' Aarn consisteix en que la vara que portava Moiss

es va convertir en serp pels poders que Du li va transmetre.

Les plagues sn el seguent capitol, la primera d'aquestes plasques es la de convertir
les aiges del riu nil en sang, la segona una plaga de granotes. La quarta La peste .
La sexta un plaga de mosquits, un dcima plaga la mort dels primogenis egipcis i el
pas del mar roig que es possiblement el capitol ms important.
Dessert: Per demostrar que Moiss era l'enviat de Du va llenar a terra guatleres i
pa (Man), perque tenien fam, posteriorment va fer sortir aigua d'una roca. Desprs
va rebrer de Du un taula amb deu manaments que tots els cristians tenien que
cumpli, per al arribar desprs de 40 dies a la muntanya pero donar-li els manaments
es va trobar a la gent que estaba adorant a figures de Dus pagans i s' enfada molt i
romp les tables dels manaments. Per evitar la mort perque els havien picat les serps
va convertir una en bronze i qui adori la serp no morir. Posteriorment tenim la
profecia de Balaam, per que el rei d'una provncia d'alli al observar tanta gent va
enviar a un home en un ase perque li digus que no podia pasar pero un ngela
apereix de evita passar a l'home i , per tant, tots els hebreus varen entrar a la ciutat.
Mort i llegida del seu testament: Quan veu que est a punt de morir va pujar a la
muntanya i al baixar va llegir el seu testament o deia que Josue seria el seu succesor.

2ND PARCIAL- NOU TESTAMENT

Evangelis: Naixement i infncia de Crist : Nativitat, Adoraci dels pastors.
Hagiografies: Vides de Sants.

Nativitat:
s l'episodi que representa el naixement de Crist de la forma ms simple possible, es a
dir, Jesus, la verge, Sant Josep, l'ase, el bou i els ngels, poden aparixer ms
personatges.
Partera que est donant un bany a l'infant com a tema supletori, la troban en els acrits.
Qui legitima que Maria es verge desprs del part es la partera o les parteres tema de culte
al cristianisme que rep el nom de Lavatori de les parteres.

Adoraci dels pastors:

Els pastors sn els primers que varen ser cridats pels ngels per adorar amb ofrenes el
naixement de Jesus, amb ofrenes molt humils, en funci del nombre de persontages pode
rebre un nom o un altre.
Les peregrinacios es produeixen des del segle IV i es visitaba una gruta a Beln on es va
produir aquesta nativitat de jesus, es crea la leyenda del pesebre que perdurar fins els
nostres dies.
El personatge de Maria va anar evolucionant sobre tot la seva posici, agenoada.

-19

Adoraci dels Reis Mags o Epifania:

No s important l'escenografia, perque es el mateix que la nativitat, per si sn important

els personatges, desaparici dels angels, desevolupament d'un viatge present al cami on
es mostra l'itinerari dels Reis, es representat durant l'ofrena.
En principi els Mags no sn Reis, ser durant el S.X en una reescripci dels textos quan
es varen convertir en Reis. Despositen les seves corones als peus de Jesus per oferir, a
ms de l'encens, l'or i la mirra en acci de agenoiar-se.

Circumsi:
Als vuit dies es marca la data del termini del reps de Maria per la seva purificaci, per
tant, es troben allats de la famlia i de la resta del mn, per aix la visita dels pastors s
un fet inusual.
Un sacerdot cortava el prepuci a l'infant per integrar-se en el mn jueu, aquest moment
es important perque s el primer moment en el qual es pot dir Crist o Jesus. L'infant es
reconegut dins la comunitat hebrea con un infant excepcional. Dos sants els pregaria.

Presentaci de Crist al Temple:

Troban l'matge de la profetesa Ana i el sacardot Sime que porten a l'infant davant la
visi de Maria i Josep.
s el moment que beneixen a l'infant i reconeixen que l'infant s el salvador.

Massacre dels Innocents i fugida a Egipte:

Herodes ordena matar a tots els infants menors de 2 anys en les seves terres. Josep s
avisat durant un somni per un ngel i aix comencen un viatge de fugida en direcci a
Egipte, que es representa amb josep caminant i Maria damunt un ase amb jesus en
braos.
Pasen per una ciutat pagana i al seu pas les imatges cauem a terra segons els textos
apcrits.

La sagrada familia a Natzaret:

Es comena a parlar de la sagrada famlia (Jesus, Mara i Josep) i es pot incorporar la
cosina de la verge, Isabel i el sey fill conegut con Joan el Bauptista.
Josep es representa con un fuster de edat avanada i jugant amb l'infant , mentres que
Maria s una nina de 13 o 14 anys.
Santa Ana s la mare de la verge y tamb es por representar dins la sagrada famlia.

Crist entre els doctors:

L'infant un dia es separa de la famlia i es va al temple, desprs de cercar-lo el troben al
temple de Salom discutint amb els dotze doctors sobre teologia.
Mara s erudita i ha educat a Jesus de la mateixa forma, s el capitol ms important de
l'etapa de la infantesa als 12 anys.
-20-

Baptisme:
Comena la tasca predicadora, coneixer als seus aptols i durar fins la seva pasi.
Jesus va fins al riu Jord on troba el seu cos Joan el baptista, que es representat amb

Crist a l'interior de l'interior de les aiges. Normalment parcialment un i Joan que va

probrament vestit i amb la pell dels animals.
El moment del Baptisme suposa un canvi, Joan s considerat l'ltim profeta enlla de
l'antic testament amb el nou. Joan identifica que s el mesias comenant la vida pblica
de Jesus.
La representaci es fa amb una manifestaci de la divinitat de Du (Teofania:
protagonitzada per Du pare o esperit sant).
La trinitat s un dogma de fe que reconeix a Du pare, Du fill i esperit sant de
espectadors podem trobar ngels que no sempre duen ales, sin que podem mostrar
joventut i asexualitat.

Temptacions de Crist:
Desprs del baptisme inicia un viatge de 40 dies i 40 nits pel dessert sense menjar ni
beure pel paisatge ari, durant el viatge es produir les temptacions on el dimoni li diu
que si es fill de Du menji.
El capitol de les pedres s el ms reconegut, vola fins a Jerusalem i quan logra desfer-se
del dimoni.

Eleccions dels apstols:

Desprs de superar el recte que suposava el dessert Jesus va a un lloc on elegeix apstols
Pere i Joan que li dir que sn els pescadors d'nimes, per l'escenigrafia natural de la
font literria pot ser cambiada per una de les ms simbliques; la clau de la porta del
parads que asigna a Sant Pere, a ms, tamb li entrega la llista de lleis que Jesus va
impartir.
Sant Pere es converteix en la pedra on Jess xecar la seva esglsia, l'imatge
arquitectnica del fons s una esglsia tpica de Jerusalem.

Miracles de Crist:
s la vida pblica ms coneguda de Crist, sn de tipus desigual per la seva natura;
transformaci de matria (Noces de can: s'acaba el vi i la mare sollicita al fill que si
pot fer qualque cosa i transforma l'aigua pel vi, el vi te l'interpretaci simblica de la
sang de Crist, l'alusi de vi i del ram es constant des de l'inici del cristianisme o
Mltiplicaci dels pans i els peixos: No hi ha suficent aliment per tota la multitud que
van a escoltar a Crist i utilizant uns quants els multiplica (el pa simbolitza el cos de
Crist)).
Tamb es capa de tenir curaci resucitadora i cura de malalties: Resurrecci de Llatzer,
tnen l'estructura de que els personatges que cerquen l'ajuda de Du ho fam perque sn
creients i creuen en Du com a fill de Du, per aix s un acte de fe. Les dues germanes
de Llatzer es dirigeixen a Crist per demanar-li que resuciti al seu germ, elles sn les
portadores de la fe, Crist dirigeix unes paraules al difunt, li diu aixecat i camina, i
efectivament en Llatzer ho va fer aix.
Aquest mite est pel ancdotes i com que Llatzer ja duia bastant de temps mort, la resta
de personatges de la sala es tapen la cara de l'estat de putrificaci s avanat.
Els apstols no creuen en Du en diverses ocasions, i per acabar amb els dubtes fa que
un d'ells camani sobre les aiges.
Els miracles no sn ms que les manifestacions del poder de Crist en vida per demostrar
que realment Jesus s el fill de Du.
-21-

Parboles:
Sn histries amb una finalitat moralitzadora les dues principals sn: Parbolade fill
prdig i parbola del pobre Llatzer.

Un fill desprs de rebre l'herncia del pare es va anar a gastar-lo tot, desprs torna a casa
i el pare li perdona, com a representaci del perd si la disculta es fa en sinceritat.
Llatzer s un pobre que va a pedir aliment al rei, que no es compedeix d'ell, els nics que
s'empenedeixem sn els seus cans que li curen les herides, amb la seva mort li recuen
uns ngels i espera al judici final, Abraham s el custodi de les nimes que estn
salvades abans del judici final, els ngels el depositen en el seu si. Mentre tant Ocul
mort a la seva rica cama, per com no s'ha portat b amb el Llatzer no s l'ngel qui
cerca la seva nima sin de un grup de dimonis que li propinen un cstig (Oposici entre
la salvaci i el cstig).

Transfiguraci:
Crist s'aparta amb tres dels aptols Sant Pere, Sant Joan i Sant Jaume, els tres apstols
comtemplen com s'ilumina el cos de jesus i s'eleva del sl, amb l'aparici de dos
personatges de l'antic testament Moiss i Elies.
Se sent la veu de Du pare Aquest s el meu fill escoltar-lo, estimar-lo segona teofania
de la vida de Crist.

La Magdalena:
El laboratori dels peus de Maria Magdalena, Crist haba estat convidat a casa de Sim a
sopar, apareix el personatge de Maria Magdalena s un personatge impur, pecador i
prostituta, reitertaci del perd dels pecats.
Maria Magdalena tendr una gran transcendncia en la pasi de Crist, el laboratoride
Crist tendr un significat a l'esglsia Medieval.
Velzquez: Dues germanes de Sim preparem el sopar, i a la tcnica del quadre dins del
quadre trobant l'alusi del laboratori dels peus de Maria Magdalena.

PASSI DE CRIST

Entrada a Jerusalem:
Diumenge que precedeix al diumenge de pascua i que ha adquirit el nom de diumenge
de Rams, Jesus entre pujat damunt un ase i a l'entrada de Jerusalem on una multitut li rep
de diferents manera per totes bones grcies a la seva fama; uns depositant les seves
teles a terra perque pasi crist, altres duen branques d'olivera.

Expulsi dels mercaders del temple:

Lloc on es duen a terme mercaderies s el temple, lloc totlament impropi, on Jesus
mostra un carcter molt agressiu on pega i fustiga als mercaders mentra els expulsa del
lloc i public unes paraules proclamant que ell s fill de Du.

Sant Sopar (ltima cena):

Crist comparteix taula amb els seus acompanyats, es podem destacar varis moment:
Quan Jesus asegura que un dels apstols trair a Jesus i tots es miren per veure qui ser i
desprs el moment de l' Eucaristia per Jesus fracciona el pa que dona als aptols que
rememorant a l'hora de comulgar.
-22-

L'oraci a l'hort de Getsaman:

Els apstols es posen a dormir on Crist fa una creaci demanat a Du fora per soportar
tot el que pasar, mostra la debilitat de Crist, apareix un ngel enviat per Crist.

Prediment de Crist:
Judas acompanyat per un grup de soldats, comprat per Ans i Caifs (40 monedes de
plata), per reconixer a Crist Judas li habia de donar una abraada (beso).
Es produeix una lluita entre els apstols i els soldats per finalment atrapen a Jesus, tot
d'una Judas s'empedeix i es suicida.
Sant Pere li talla una orella a Marco un soldat rom, Crist reprendr l'acci de Pere, Crist
agafar la orella i la soldar una altre vegada al cos de Marco.

Crist davant de Caifs.

Negaci de Sant Pere.

Crist davant Pon Pilat:

Acusacions de Crist, Pon no veu clara l'acusassi que se li imposa i dur a terme l'acci
de rentar-se les mans, aix es condenant.

Flagellaci i coronaci d'espines.

Cam del calvari:

Vernica: Trapo on es queda el rostre de Crist.

Crucifixi.

Davallament de la creu:
Es troben Maria , sant Joan evangelista, Maria magdalena. Maria expressa el seu dolor
amb un desmall i es agafada per Joan, tamb apareix Maria jacobi mare de Sant Jaume
( les tres maries), colloquem una escala per baixar a jesus de la creu un l'agafa de les
extremitats superiors i un altre les inferiors. El tema del davallament forma part dels
principals ritus de la cristiandat.

Pietat
s el moment en el que el cos est a baix y Maria abraa el cos del seu fill completament
mort, en altres casos pietat es poc canviar la seva composici.

Enterrament o deposici
El cos del Crist es conduit a un sepulcre on es renta el seu cos, segon la tradici jueva
consistia en una gruta excavada a la roca, es representa depositant el cos de crist con el
cos ja rentat Nicolau i josep d' Arimatea, un grup de 4 dones ( les tres maries y una
mes), el sudari que porta el cos de Jesus es una de les relquies ms important de la
religi cristiana.

Descens als inferns

Crist visita l'altre mn, representat baix de terra i all es troba amb personatges de l'antic
testament i all li dna un missatge de fe i d'esperana, demostrant la capacitat salvadora
de crist
-23-

Ressurrecci
Es produeix en el sepulcre del Gorgota, la gruta habia estat tancada amb una gran llosa
de pedra i a la porta uns soldats romans vigilant la entrada per evitar la ressurrecci de

crist ja que estava anunciada, un d'ells estava dormit i al despertar va ser l'nit testig de
la ressurrecci del cos de crist tres dies desprs de la seva mort. Es representat amb jesus
sortint de la gruta i un dels soldats enlluernat per la llum, va vestit completament nuu
per amb un mantell vermell que s simbol de ressurrecci i est acompanyat per una
creu que porta a la ma con smbol de benedicci.
Les tres maries es dirigeixen al sepulcre de jesus i el troban obert per sense el cos de
jesus i una vegada all es troben a un missatger que li comunica la ressurrecci de jesus,
normalment es sort representar a Jesus levitant en l'aire, tamb poc portar una bandera
blanca amb un creu vermella.

Sopar a Emas
Els apstols mostren incredulitat sobre la ressurrecci de crist i jesus va fer una serie de
aparicions per demostrar-ho. Durant el cam de Emas es troben un viatger que no
varem reconeixer per eran clarament jesus y sobre tot aix es va anar succeint quan
aquest viatger va fer la partici del pa i el vi de la mateixa manera que a l'ltim sopar i
va ser doncs quan es varen adonar de que era jesus i es mostren increduls.

Aparici de Crist als deixebles i budte de Sant Toms

Se li apereix i li mostra les mans y les cames amb les marques de la seva mort.

Ascensi i Pentacosta
Es produeix la separaci total de Jesus amb els apstols en el que estn tots els apstols i
li dona el missatge de anar a publicar tots el missatges de fe pel Mn per anar propagant
aquesta religi.
Crist est ja al cel com du fill, baixa amb forma d'esperit sant en raig per iluminar als
apstols i donar-li el don de conixer totes les llenges del mn per poder anunciar el
missatge de crist en un viatge per tot el mn tamb es troba amb ells la figura de Maria.
Tots aquest successos formen part dels actes del apstols no dels evangelis.

L'apocalipsi
Va ser el resultat del llibre que va fer sant Joan durant la seva estncia a l'illa de Patmos
com a resultat de les seves visions, una de les ms descada s troba a Crist en majestad
majestas domini envoltat per personatges que els adora aquest personatges sn els 24
anciants de l'apocalipsi que porten instruments de corda o copes o recipients plens de
perfums per oferir a Du. Du pare para es representat com un cordero agafant un llibre.

ICONOLOGIA MARIANA

Abans del naixement de Crist:

Santa Ana i Sant Joaquin un ngel se li presenta i li diu que la seva dona est
embaraada i que fruit d'aix sortir una dona que estar al servei de Du i que
engendrar a Jesus fill de Du i que tenia que anar a cuidar a la seva dona.
La nativitat de Maria es representat en un ambient domstic sense caire religis, el
seguent capitol s de la anunciaci o presentaci de Maria a Zacaries es sol representar
en un espai exterior i ella puja les escales amb una gran maduresa es trobar des del 3
anys fills al 14 que haben de contraure al matrimoni, per ella no volia perque deia que
-24el seu amor es per Du, els sacerdots seguint la profecia varen decidir que tots els homes
disponibles depositarien una vara en l'altar i la que floresqui s el destinat per casar-se amb
Maria.
Durant el desposalles s'agafen la ma, i desprs cadasqum se va per comenar a conviure una

vegada casats en aquest moment es produeix l'aparici de l'anunciaci en la qual un ngel li

anuncia a Josep que es casi amb maria i que no la rebutji perque tendr el fill de Du, en
aquest mateix moment l'arcangel Sant gabriel s'apereix a maria i li comunica la seva
maternitat per en un fet consumat encara que tamb es produeix la acceptaci de Maria,
que l'rcangel est de rodilles davant Maria es un smbol representatiu, es pot posar un
recipient enmig en la qual apareix una flor que simbolitza la virginitat, una vegada acceptat
aquest crreg s produeix la reercarnaci amb la presncia de l'esperit sant , aquest fet te un
altre fet lligat que es molt important per publicar l'embars de Maria.
Maria va visitar a la seva Cosina Isabel i ella li diu que al seu ventre duu el fill de Du, en
aquest moment Isabel est embarasada de 6 mesos i es produeix una abraada en la qual es
toquen el ventre un a l'altre.

Desprs de la mort de Crist:

Desprs de la mort de Crist pasen 12 anys i la situaci de maria s que est plorant i trist
i apareix l'ngel Sant Miquel que te el rol del trnsit de la vida i de la mort que aquest
dia s produir la seva mort i ella li expressa la por que li te al domoni i l'ngel i dona
una palma que hi ha que posar en el seu sepulcre, en aquell moment un altre angel avisen
als apostols de la proxima mort de maria i li diu bajan a ella i que la entrerrin a un
sepulcrem.
Maria no mort sin que s l'adormici de la verge es contextualizat amb el cos de la
mare de Du sobre un llit envoltat de apstols que duen ciris i es pot produir una variant
en que la imatge superior podem trobar al cel l'imatge de jesus que agafa l' nima de
maria i la porta al cel, tamb pot aparixer darrera del llit.
s un dogma de fe dir que Maria no va morir sin que s'emplea adormici, encara que
els apstols l'interpreten com aix, per es noms un transit entre la vida terrenal i la del
cel.
Posteriorment s produir el tema de l'assumpci en la que troban un grup d'angels
alabant la figura de la verge per no s'utilitza el terme ascensi pero no s'eleva per ella
mateixa sin que es assumpta pels angels, sota els peus de la verge trobam un quart de
lluna creixem encara que no es normal.
El cos de la verge es reuneix al cel amb el seu fill, Du fill , en aquest moment maria es
coronada, per Du pare, fill i esperit sant( santsima trinitat) regina coeli (reina del cielo).

Qeotopos:
Mare de Du en majestat, seguda en la posici de portar al fill que est en posici de
beneir i entronizat, ella t la significaci del tron de la sabiduria, la sabiduria s l'infant,
aquesta posici hiertica no es causal, no depn dels evangelis, sin que s una
representaci creada per l'esglsia, duu a la ma un atribut de forma esfrica que aludeix
al domini del seu mn, per no noms de la terra per la representaci redona, sino de
tota l'inmensitat de l'orbe del cel i la terra, simbolitzan la perfecci. Imatge relacionada
amb el romnic.
La divina pastora: s l'equivalen femeni del bon pastor.
Inmaculada concepci (La purssima): Representada damunt un quart de lluna en el
contex del cel o rodetja de estrelles, est envoltat de angels que porten smbols com
un lliri (virginitat) i la palma representa la por al dimoni. No s una imatge ascendent
, sin esttica te la funci de pareixer d'acostar-se a la societat.
-25 Nostra Senyora de la O: Est embarassada, a la part del ventre hi ha un cercle solar,
Crist s el sol de justcis.
Pasos de Pasqua: Verge dels dolors o augries (dolorosa) mostra la reflexi i el

patiment de la mort del seu fill, est seguda i darrera hi ha la creu, li surten set fletxes
o punyals que te clavat al cor, representada amb el sagrat cor.
Mostren imatges del cam del calvari i de la passi de Crist, episodis de la infncia
de Crist lligats al coneixement ntim de la verge, episodis de dolor.

NOU TESTAMENT: APOCALIPSI

Agnus dei:
Significaa que Du es sacrifica pels homes, representaci de la victoria sobre la mort,
reposa sobre el llibre amb set selleis i quan s'obri s'hi produirn una srie de castigs que
formen part del judici final. Si est fermat aludeix al seu sacrifici.

Judici final:
En aquest tema hi apareixem molts de personatges per no representables de igual
forma, tots tnen en com que apareix Crist ressucitat amb les ferides de les mans i les
llances, porta el mantell vermell que ja duia durant la seva resurrecci de la gruta; rep el
nom de Crist jutge perque presideix el judici final, en la part superior hi ha ngels amb
smbols de la seva pasi, com una columna o una creu.
Crist apareix envoltat de la seva mare i del conjunt dels apstols, la posici de Maria
devora els apstols t una simbologia de intercedir entre el dest del shomes, Crist
damunt un arc de Sant Mart i abaix dels peus un orbe. Sicostasis o pesada de les nimes
de Sant Miquel, en funci del que marca la balana van directament o al parads o a
l'infern a les portes del parads hi apareix Sant Pere per deixar entrar i normalment es
presentat com una arquitectura, per altra banda l'infern es caracteriza per la presncia de
dimonis i tot plens de foc, els cstigs sn personalitats segons el pecat. Miguel ngel t
un quadre amb aquesta representaci a la capella sixtina.

Verge de la Misericrdia:
(del mantell, dels desamparats) s representada amb el mantell obert i baix la seva
protecci pot aparixer diversos personatges com monjos, nins (Crist i Sant Joan
Baptista).

Sants (hagiografia) relat: Vides i obres, mort i obres (miracles):

Arcngels 7
Apstols 12
No s la bblia, sin recull de textos
Evangelistes 4
Llegenda Aurea S.XIII
Pares de l'esglsia
Altres:
Sants Martirs (segueix viva)
Sant Francesc d'Asss (Franciscans).
Sants que estarn vinculats a la Monarquia (Edat Mitjana).
Sant Lluis de Frana.
Santa Isabel de Portugal.
-26-

Arcngels: Gabriel i Miquel

Sn inmortals, per tant, no tnen la mateixa estructura de relat, sn ngles protectors de
ciutats.

Apstols: Sant Jaume el Major (Santiago)

s el patr de Santiago, ell est present en la transfiguraci de Crist, dins la totalitat dels
apstols, s un privilegiat, la seva mare s una santa dona, la seva iconografia ens remet
a l'ltim episodi del circle cristolgic de pentacostes, es representa vestit con un viatger
(bast amb punxa metlica i capell tpic) llibre dels evangelis, vieria, ser decapitat i
posen el cos en una barca que aniria a finisterres on li troben i el posen en un sepulcre,
que posteriorment ser la catedral de Santiago, smbol de la reconquesta al musulmans.
La seva especialitzada s intervenir en la reconquesta ayudant als monrques de Lleo
(Santiago matamoros).

Evangelistes: Tetramorf
Lluc: segons la leyenda va ser pintor i el primer retratista de la mare de Du amb l'infant,
en l'existncia d'aquesta tradici s l'origen de desenvolupament de les imatges.

Sant Sebasti mrtir (256-287):

Patr de Palma s des de l'edad Moderna , abans era Santa Eullia; El seu origen s que
habia una pesta a Mallorca hi habia atracat un vaixell amb restes de Sant Sebasti amb
una altra destinaci, aquesta peste va desaparixer i el poble de Mallorca va aclamar que
es quedassim les restes ells.
Era un soldat rom per cristi de la Galia i fent profesi de la seva fe es ajusticiat i
asentat (disparar fletxes) pels seus companys, per no varen ser causa de la seva mort.

Sant Antoni Abat (251?-356):

Abandona la seva vida familiar i es va a viure al desert on medita sobre una vida de
penitncia de Crist, es el fundador de Sant Antoni dels ermitants, no morir com martir
per si com a sant
La tentaci de la carn o la fam o del terror, per supera els episodis de tentaci grcies a
l'ajuda de Du, el culte a Sant Antoni s estentssim, molt de culte a Alemanya vist
pobrament, porta un llibre, un bast amb forma de T i una campaneta per cridar als fidels
i amb un porquet que sempre l'acompanya.

Santa ( Catalina) Caterina d'Alexandra (S.IV):

Alguns sants poden ser personatges inventats, de l'inici de Santa Catalina saben que es
d'una famlia nobiliaria no cristiana, contrariament ella rebutja la fe pagana i la seva
famlia la vol casar amb un home pag i ella no vol alegant que ja est casada amb Du,
aix ens dur a la seva mort en una roda amb punxes. Matrimoni mstic de Santa
Catalinam el nin coloca al dit anular un anell a Santa Catalina i es produeix aix el
casament.

Santa Margarita (Margalida) d'Antiquia (275-290):

Mateixa histria que la de Santa Catalina per d'origen ms humilt ya que era pastora.
Drac, un rom la va veure i li va demanar matrimoni per ella no va acceptar i va ser
encapalada en l'interior de la pres van ser engolida per un dimoni en forma de drac en
l'interior va estar orant per surtir perque va abrir-se el drac. Creu smbol de fe.
-27-

Lechapelle:
Duu a terme representaci de creacions artstiques totalment fora de tot tipus de mite
religis.

TEMA 5: EL RELAT (s i funci del relat, el relat pblic i el relat privat)

Definici RAE:
Pintura o efigie principalment d'una persona.
Descripci de la figura o carcter, es a dir, de les cualitats fsiques o morals d'una
persona.

The Bronte- sisters, C. 1834 by Patrick Branwell Bronte national postrait gallery, Londres.
Escritores del S.XX amb fama mundial, veim tres persones vestides molt modestament.
Andy Warhol- Marylin Monroe- s suceptible que totes les persones tenen uns elements comuns
que no podem ser cambiats en el retrat, per si es pot cambiar un retrar variable con la
cromatologia.
Tipologies: materials, composici, format, tcnica) bust, mig cos, cos sencer, retrat caricaturest
(Premsa)

Usos i funcions:
Obtar per un format diferent ja ens diu quin sentit vol transmetre l'obra, el bust s'assoca
amb la finalitat de participar en galeria de retrats sn normalment personatges en un
mbit social el qual admiran.
El mig cos centrar la mirada del personatge, vestit de forma extraordinaria, element
fictici de vestimenda i ajuda a centrar la mirada, es preten fer una captaci dels rasgos
fsics i psicolgits.
El cos sencer el lloc, l'intenci dels personatges i pertanyen a un determinat grup social.
El de la propaganda , fer una demostraci de la seva riqueza o cultura, erudits
coneixedors de les arts de la msica, prestigi social.
No sempre sn supervisats pel protagonista, poc tenir significaci distintes en el moment
de la seva creaci i l'actual com la Gioconda de Da vinci amb funcions simbliques.
Grup familiar de la amrica ms deprimida dels anys 30, identitat annima, ja que el que
s mes important s el smbol que representa.

Tiziano- Retrat d'un home amb capell vermell- Retrat i acci

Personatge anmin, per aix com est represenat el quadre podem saber molt del
personatge que es representa, ric mercarder per les robes o noble.
A la cintura fa el gest d'agafar l'espasa que s un smbol caracterstit dels nobles.

Retrat documental:
Grup familiar, com a smbol de comunitat dinstica, per tamb per enviar a alg
familiar.
Al arribar a nosaltres al S. XX t la significaci de diversitat social, dificultats dels grups
familiars de les grans depresions.
-28Emergncia d'un grup social de classe mitja que incorpora i testifica aquest poder de la
nova clase social (notari, agricultors (la indumentaria no fa al monjo).

Retrat Verdic:
Representa personatges especfits, per el que representa de forma exacta a la seva

fesomia, (Terentius Neo i la seva esposa) posici social, home lliure, deus taules i punx
per demostrar els seus coneixements formant tamb un retrat decoument. Encara que
sigui exacta sempre t un punt de subjectivitat. L'altre tipus de retrat verdic s el que
representa l'acci i el context tamb de forma verdica (la lletera).

Retrat inventat:
Mois, representacions mitolguiques, no sempre s'obta amb una idealitzaci sino que
poc ser realistes. Epifania de Velazquez, Sant Francesc, aparena d'obres comuns.

Retrar sentimental:
Lligar a la memria i a l'efecte, retrats funeraris el fagum, part exterior d'una mmia,
interior de cambres funerries que rebia visites on es visualitzaba aquest retrar, part
pblica.

Retrat com a metfora:

Convinaci de real com atributs de personatges mitolgics, per demostrar les aspiracions
del Csar a comparar-se amb Hcules (commodus). Defineix el retrat hum amb
elements que formen part de la natura.
Es pot incloure els autoretrats amb la seva esposa en el jard de l'amor, per tant, est
idealitzat i t l'intenci de alegoritzar l'amor amb el jard (Rubens).
Tamb poden pertenixer obres contempornies David Beckam endimi.
Els retrats dels infants tots sols s molt dificl encertar la significaci aix a l'esquerra.
Retrat de Giovanni que sutjeta un ocell, s una comparaci com la famlia dels Medici, que
governa florncia. A la dreta el ca petit, nostra ternura.
El cavaller de la m en el pic, fa el gest de la promessa amb la m en el pic.

Retrat d'artista:
No retrata noms per encrreg , sin per exercici arttic com els familiars dels artites que
es troben deslligats de les imatges de poder dinstic.
Mare de l'artista, trenca la disposici frontal i tamb amb la fotografia del S.XX
Rodchenko, s preten reflecitr el personatge en un moment de la seva vida diaria.
Aquesta distncia s'incrementa amb el cubisme (desintegraci del personatge en formes
geomtriques) Icono social d'una modo o d'una ideologia.
Fotografies de cort s una revisi del gnere, monarquia d'Anglaterra, per va comenar
amb Lady Di que promovia una srie de retrats amb coses monrquiques per amb
smbols que mostren personalitat dels representats.

Autoretrat:
poca moderna i contempornea, repressi social del representat qualitat social e
ideolgica del personatge representat.
Drer, pintor que supera els pintors de l'poca per la seva convici social demostrable en
el teixits de la roba, utilitza els prototips dels retrats cortesants.
Les Menines, Velzques retrat de cort en el que se inclou l'autor, per donar importncia a
les arts i va ser una imatge totalment desconeguda.
Altera els retrats en l'actualitat que consisteixen en modificacions per eliminar el pas del
-29temps del rostres o per idealitzar una imatge (Gabourey Sibide) el problema no s la
representaci del personatge si no la aclaraci de color de la pell mostran un perjudici
reacista hacia la pell oscura.

Del mn privat al pblic:

 En el renaixement que una imatge pogus aparixer en una esgsia era poc probable,
per ara amb internet afecta moltssim ms, es fa una reutilitzaci no sempre sense
consetiment.
Weegeeorisme: Mirar sense saber que te estam mirant.

TEMA 5 INDIVIDU I SOCIETAT

Egipte
Aquesta civilitzaci la coneixent per l'escriptura jeroglfica entre 300-30Ac, fet permanent de
l'existncia religiosa d'una multitud de Dus i d'altre banda el rol del fara, que te relaci amb els
Dus i les persones, es representant dels Dus a la terra i t una personalitat divina, fill de Ra
(creador de la mitologia egpcia). La figura del fara supera qualsevol imatge de poder que
sucedesqui, s el que regula les lleis de la vida, ritus per la supervivncia de la poblaci, supervida
territoris fragmentats, 40 provcies dos territoris: alt i baix egipte
Dobles corones, la blanca de l'alt egipte i la vermella del baix Egipte, la suma de les dues s la
corona del fara, que aludeix al poder del nil. Teixit que recubeix el cabell i al front hi hi una cobra
fent referncia a la seva imatge divina. Tamb poc dur perruca i postios a les barbes.
Aquest retrar dna escasa importncia al rostre de l'individu que es mostra esteriotipat i idealitzat,
noms representa amb un home amb all important; els objectes de poder, pot ser pblic i privat
depenen d'on es coloqui (plaa, interior de la tomba, palau).
La mayoria de l'art d'Egipte que consevan s funerari.
La au s la representaci d'Orus, o tamb poser acompanyada de la personificaci d'una provncia
(Narner primer fara).
S'ha d'esmentar que els principals smbols d'art sn el que ells varen promoure com les pirmides
(tombes de l'emperador) imatge substitutiva de l'emperador, perque tenen el mateix significat.
A l'interior de les pirmides l'important era reuni una gran herncia per l'altra vida del mort.
Mastaba: Tomba i aixovar funerari de les elits governants (batle i escriba). Indumentaria especial
des de la cintura fins a les rodilles i amb bast, imatge de gran transcendncia perque mostren una
posici social indiscutible.
Roma
Diverses clases socials, homes lliures (Patricis cabellers, i artesants) i els esclaus, el grup Patrici de
Roma mostra la seva superioditat, amb els retrtas, tombes i mbit domstic, els patricis direven de
Rmulo i Remo, per tant, no hi ha forma de arribar al grup per la riqueza econmica, sin per
naixement.
Culte al sus avantpassats, i es presenten com a model dels perfectes romans.
Ej1: Patrici amb dos bustes dels seus avantpassats. Actualment han perdut la seva policromia, pe
es representaben per les seves indumentaries sobre tot els homes , perque passaren el llinatge, eren
menbres del senat.
-30Ej2: Reconstrucci d'un Patrici, amb els peus calats amb botes tacades de color vermell de la
mateixa manera sobre la tnica es posa la toga tamb de color vermell i que es posa d'una
determinada manera.
Octavi- Csar Augusto: Primer emperador de Roma (planificaci de la propaganda individual

portada a l'extern) Any 31 lluita naval martima front Marco Antoni y Cleopatra, retorn de la
repblica i un periode de Pau i creixement econmic.
Venus que porta els seus atributs.
A l'any 10 Dc August va rebre una srie de ttols honorfics que el senat de Roma participa a la obra
de fer culte a Octavi. El concepte de Pax ells el lligen amb seculum aurerum, perque en el moment
en que ells consoliden la pau podien prosperar.
El Ara Pacis te diferents temtiques, el principal s una processi on participen tots els menbres de
la familia d'August. Princeps: Primer entre els seus igual
Pater patriae: Padre de la patria.
Forum augustus: venus, Marte i Juli.
Gest de la adlocutio: Demana silenci a les tropes per dirigir-se a elles.
Pietas d'August com a Pontifex mximus: Per culte a Du.
Propagnada imperial, s emperador desenvolupament contra de ser un emperador.
Liberitas: donaci econmica a la ciutadania Romana.
Tetrarques i colossalisme.
Pudicita: Clara evoluci del retrat femeni, no te normativa general, el pudor fsic amb una
modestia, s una dona que cedeix el protagonisme als homes de la famlia.
Plutarc: La dona del Csar, no tan sols ha de ser honesta, sin que ho ha de semblar.
Classe eqestre: Es pot sollicitar formar part d'aquest grup sempre que es tengus un gran poder
econmic, estaren a prop de les decisions d'execuci i l'administraci que desenvolupen aquest
crrecs. No tenien una vestimenta reguladam viuen en insulaes.
Mn Medieval
L'emperador o monarca cristi es considerat com dirigents que el moment de la seva coronaci
tenen el beneplcid de Du, tnen una natura superior a la resta, aixi implica, que protagonizen
accions marevelloses, com curacions , a travs de les imposicions de mans.
Relaci de la coronaci de Du amb la dels monarques, aquesta doble natura de la coronaci, s
palpable des de els inicis medievals: Justini.
Monedes i composicionsm en la representaci de la cara anterior persoantge amb indumentaria
militar amb la creu de Crist molt visible, soldat de Crist que actua a favor del cristianisme.
Enfrontament entre el cristianisme i els ortodoxos a la 4 croada. Al from el signe de la creu amb el
oli de sant sepulcre de Jerusalem.
A la plaa el representa com a general, recorda a les imatges de tipus cristians, la placa orizontal
representa a crist de froma apolnica en un espai celestial amb una creu a la m amb dos ngles que
estan cegats per la seva llum i els smbols del sol i la lluna. T la significaci que l'emperador est
protetgit per Du.
-31Alta Edat Mitja
Miles Christi: idea que es pot desenvolupar molt i no s limita, sin que te molta iconologia durant
el temp abans de l'any 1000.
Emperador Carolingi 800 es troba entronitzat, per es troba en un context especial de 4 columnes i

en el tron, que envolta el cimbori en les esglsies de l'poca.

Reflecteix el concepte de la perspectiva jerrquica, el sobir s el ms destacat i els nobles porten
armes per representar la fora bruta. Cornucpia: Personificaci de provncies sota el poder de
Carlemany.
Ma de Du beneeix al Monarca, exposici de les armes, de les corones i els sues dominis eqestres i
provincies, sempre vincle amb la divinitat.
Carlemany: Renovatio Imperii: Imperium Chistianum.
Situaci ideolgica ue duu a terme la recuperaci de l'idea de Imperi, exaltaci per la monarquia.
Context molt reconegut histricament, com hereu de l'imperi Rom d'occident, amb 'excepci que
era cristi, per tant, pensarn en el que ell consideraven emperadors, es a dir, Constant i Justini.
Baixa Edat Mitja
Importncia del tron molt especifiques per diferenciar-la de les altres; seient, espasa amb valor
simblic com poder militar i diverses peces que perteneixen a la corona, ceptre a la ma, sigificaci
de justicia.
Grup eclesistic i prnceps com representaci de la Monarquia i l'esglsia com a reconeixement
social, el reconeixement com el seu senyor.
Les Exquies: Substituci de la herldica de la persona , com a poder de la famlia i honor d'un grup
familiar, carcter hereditari, pot adaptar-se al individu, suma de herldiques fragmentades.
Senyera reial: En camper d'or quatre pals de gules.
Escut d'armes del reis privatius de Mallorca: d'or a quatre dels reis privatius de Mallorca: d'or a
quatre pals de gules, la banda d'azur.
s una brsura de l'escut.
Escut histric ciutat de Palma
Escut CAIB 1984
Bandera Consell de Mallorca 2006
Bandera CAIB: Estatut d'autonomina 1983.
Els eclesistics, l'esglsia: Donaci de l'emperador Constati al papa Silvestre IV, a les imatges de
poders de l'esglsia es recorda la seva supremacia religiosa.
Aristocrcia: Desenvolupa tasques militars, tipus bllic potenciar l'imatge un dels casos mes
claros sn el Brodat de Bayeux.
Exalta tamb la vessant de la seva vida, una vida luxosa i plaers, de corts, de luxe, taps tallat en el
mur, escena interior o exterior Duverry.
Societat i economia: Les ciutats i els individus siena: Palazzo pblica i cicle allegories bon i mal
govern. Prestigi social de les persones poderoses economicament, per sense ttols, sobre tot, a llocs
d'Itlia com Vencia o Florncia.
-32Es converteixen en l'imatge simblica del govern independent, lloc destacat a la ciutat i amb una
gran plaa davant per actes pblics.
El govern de la ciutat: Els seus representants.
5 consellers que eren menbres electes. Atributs de poder eren molt important, per al S. XIX entren

en crisi.
El lider global: Kennedy a Berln, 1963: Ich bin ein Berliner.
Alberto Korda, guerrillero herico, 1960. Se transforma en un nuevo significado.
Fotografia: agncia American AP poster hope, 2008 feta per casualitat i que serveix de campaa
electoral.
Robert Capa, el miliciano 1936
Fotografies de Zucca, Pars ocupat 1941-44
Brezneu i Honecker, 1979
Hosni Mubarak (Egipte 2010)
El governant autoritari Kim Jong-il ( Corea del norte)
Els smbols de poder sn l'esttua de Saddan Hussein 9/4/03 i el world trade center 11/9/2001
Societat, economia i ideologia: Paris 1852-1870: El pla Haussmann.
Societat, economia i ideologia: El pla Cerd de Barcelona, 1860.
Societat i economia: Museo guggenheim a Bilbao.
Prctica 10

El Greco- El cabellero de la mano en el pecho: Retrat de cort de Felip II, com a smbol de
poder, gest de jurament per dotar de significaci al retrar, s un contemporani del Greco, un
encrreg privat.
s un cavaller per smbol de l'espasa i la medalla, el tipus de vestimenta negra i el coll i la
mniga, representaci de mig cos, gest inusual en la cort, perque s un gest de tipus religis,
s una de les poques pintures de cort de l'autor, el fons s totalment neutre.

Es troba a l'exterior de l'esturiola, per tant, una obra encarregada per un espai oncret, galeria
de pintures de homes ilustres i ell mateix, s'envolta d'homes importants, amb el temps anir
canviant de lloc dins el palau.
Nobiliaria important, cavaller condoquiero com perstigi, es presenta com lector i humanista.
L'indumentaria del nin mostra la riquesa per la procedncia de les joyes, posici dinstica.

Carles V i el furor: Es poc desmontar i representar sol, s un context de Cort (Palau real de
madrid- reales alczares) representat com emperador, forma part d'una campanya de prestigi
per que ell a ms de rei s emperador. Representaci del prototip de la bellesa clssica del
emperadors romans. Dueo de sus virtudes.

Carlos V: Coleccions reals, retrat eqestre excepcional en aquella poca i recordant les
esttues romanes eqestres, emperador en concepte de batalla i lluita, no hi ha imatges dels
venuts perque no eren protestants i aix no volen representar smbols religiosos per apropar
aquest infidels al catolicisme.

Duu una imatge de Felip II a la ma, exaltaci dinstica, est vestit amb el color de la casa de
Portugal, domonaci sobre portugal, representaci de la dona de Brasil, gest de vincle amb
les cultures.
-33-