COM PLANTEJAR LEXAMEN DE SELECTIVITAT DE FILOSOFIA

1.- De qu va un examen de filosofia a la Selectivitat?

Cal tenir present que lexamen de Selectivitat en filosofia gira sempre al
voltant dun problema filosfic i que aquest problema es concreta en una obra
i en uns arguments plantejats per un autor.
Sempre es parla dels autors que surten al Selectivitat; per com a perspectiva des
de la qual preparar lexamen de filosofia no conv considerar-lo com una llista ms o
menys llarga dautors que cal saber-se ms o menys de memria. Limportant per tenir
xit a lexamen s ser capa de vincular lobra dun autor amb el problema que aquest
autor planteja o discuteix.
Si en un text sha ents:

Qu, sargumenta,
Com sargumenta, i
Per qu sargumenta

la resta de lexamen consisteix en un pur problema de claredat expositiva en la

redacci i duna mica destratgia en la presentaci i en la discussi dels arguments. El
fonamental s entendre quins arguments fan que un determinat problema i uns
determinats raonaments resultin significatius i oberts al debat en un autor concret. En
aquest document et recordem algunes estratgies bsiques per a lexamen de
Selectivitat de filosofia.
2.- Saber utilitzar temps limitat
Lexamen de filosofia dura una hora i mitja i consta sempre de dues opcions dautors
diferents, per no necessriament dpoques histriques distintes. Cal triar
obligatriament una (noms una!) de les dues opcions i desenvolupar les preguntes pel
mateix ordre i cadascuna per separat. Amb unes tres cares de full en lletra clara i ben
escrites nhi ha prou generalment per a treure bona nota.
La distribuci del temps s la primera estratgia que cal dominar. Conv portar sempre
un rellotge i calcular el temps; cal que no sobri temps ni en falti i especialment s
MOLT important que ning no saixequi de lexamen sense haver repassat curosament
el text lliurat a lexaminador. Concentrar-se en la prpia feina s essencial per a un
bon resultat.
Si es treballa amb concentraci el perode de redacci estricta de lexamen pot durar al
voltant duna hora o potser una mica ms. Com que el temps global de lexamen s
duna hora i mitja conv reservar al voltant dun quart per a fer una bona lectura inicial
dels textos i fins i tot un esborrany de la redacci.
3.- Entendre lrgumentaci del text s central per decidir quina opci es tria
El ms important a lhora de triar quin autor comentem en lexamen de Selectivitat de
filosofia s comprendre clarament la problemtica explcita i implcita del text qu sens
proposa i, per tant, saber qu sens demana com a resposta. Cal estar segur de quines
preguntes ha proposat la coordinaci de les proves i de qu cal respondre-hi.

www.alcoberro.info

Daquesta manera evitem el que baixa ms punts a Selectivitat: dir coses sense sentit
o presentar arguments que, tot i ser part del pensament de lautor, no estan ni es
poden suposar implcits en el text.
Un examen no s mai el lloc per demostrar que es tenen idees prpies sobre un autor,
sin per desenvolupar correctament la seva visi ms convencional, la que figura als
apunts i al llibre de text. No sha de ser ni tan original que el corrector no
comprengui largumentaci que lalumne est fent, ni tampoc tan groller que sempri
un vocabulari mal definit.
Un cop sha triat una opci de comentari de text no es canvia; cal oblidar-se
absolutament de laltra. Per aix cal prendres el temps que calgui a decidir lopci.
Quan tenim decidit el text que comentem cal preparar un esquema dels arguments que
es volen destacar en la resposta a cada pregunta, ordenant els coneixements de
manera que la redacci final sigui clara i que no hi hagi repeticions ni sacabi derivant a
qestions secundries, o parlant de temes o idees que no tenen res a veure amb el
text que sens presenta a examen.
s bsic reservar al final uns deu minuts per a una ltima lectura de conjunt, que ha
dincloure la revisi ortogrfica i cal estar segur que no hem redactat duna manera
absurda (amb subordinades mal posades, etc.). Un examen amb moltes faltes
dortografia resta puntuaci.
Aquestes operacions sn bsiques i MAI no sha de redactar en tromba, sin
reflexivament, tenint molta cura a emprar de forma adient la terminologia filosfica i,
molt en especial, el vocabulari de lautor.
4.- Bona tria i presentaci clara
Organitzar amb cura el bon desenvolupament de la redacci ajuda a donar una millor
estructura a lexamen.
En la redacci tamb s bsic tenir cura de la presentaci. Una escriptura deixatada,
lletra petita i illegible, manca de marges, pargrafs massa extensos i frases mal
puntuades predisposen negativament a la lectura i a la correcci per part de
lexaminador.
5.- Saber argumentar amb cura.
Lexamen de filosofia dna una importncia central als procediments i a la maduresa
en largumentaci. A travs de la redacci cal mostrar a lexaminador que sha capit el
sentit del text comentat, que se sap situar el text proposat en el pensament de lautor i
que ss conscient de la seva significativitat en el conjunt del pensament occidental i
en la modernitat.
Una redacci ha de tenir una introducci prviament preparada en esborrany uns
arguments clars que desenvolupin les idees que es volen explicar i una conclusi lgica
que es derivi de largumentaci.
Largumentaci pot prendre en filosofia i en totes les cincies socials la forma duna
demostraci o la duna deducci.
1.- La demostraci s un raonament que mostra lacord i la no-contradicci del que

www.alcoberro.info

safirma amb el que sha establert prviament. Pot tenir la consistncia duna prova
lgica.
2.- La deducci consisteix a extreure la conseqncia o les conseqncies del que
prviament sha afirmat. Tot i que aquest tipus dargumentaci garanteix la coherncia
lgica del discurs, no sempre s segur que ajudi a la seva correcta fonamentaci.
Per a donar crdit a la teva redacci es poden posar exemples que illustrin
largumentaci. Un exemple clar i explicat al lloc que toca, mostra que tesforces a ferte entendre i concreta la teva afirmaci. Els exemples parlen a la imaginaci ms que a
lenteniment per poden ajudar a progressar en la redacci sobretot quan es vol
defensar arguments molt abstractes. Lexemple no serveix mai de prova per pot
ajudar a ressaltar i a fer comprensibles els elements dun problema o dun concepte.
Cal, per, que els exemples siguin concrets, proporcionals al que es diu no massa
rebuscats ni increbles.
Per aprofundir en largumentaci pot ser necessari esmentar altres autors que han fet
afirmacions similars o que han tingut influncia sobre lautor (Parmnides i Scrates en
el cas de Plat, Hume i Bentham en el cas de Mill, etc). Fer comparacions amb altres
autors no implica necessriament referir-se a obres concretes, sin a tesis compartides
o discutides amb ells. Evidentment mai no sha desmentar autors que no es coneixen
prou o tesis que no siguin molt representatives. Referir-se a altres autors ha dajudar a
completar lexplicaci de lautor o de la problemtica que estudiem. Tota referncia o
comparaci ha de ser precisa, motivada, ben argumentada i no ha de trair el
pensament de lautor.
s correcte posar exemples i referncies a altres autors que no siguin de lmbit
filosfic, per conv que pertanyen a lmbit de les cincies humanes i de la histria de
lart: es pot usar algun text de Galileu o un quadre de Rembrandt [La lli danatomia]
per a explicar el mecanisme cartesi, no est de ms recuperar Popper i Kuhn quan es
parla del problema de la inducci en Hume, o resulta interessant relacionar lpera de
Wagner amb Nietzsche per exemple. Fins i tot Blade Runer serveix per a parlar de
Descartes i de les idees innates. En tot cas conv no abusar dels exemples i les
comparacions. Seria possible mostrar les semblances i les diferncies entre Mill i
Bakunin; per per seguir amb el mateix autor resultaria ms complicat vincular els
prerafaelites a Mill.
6.- Errors sovintejats en el comentari de text
Hi ha alguns errors molt habituals a lhora de plantejar i desenvolupar el comentari de
text de filosofia a Selectivitat i a les avaluacions que es poden evitar si es dediquen
uns minuts a pensar com es respondran les preguntes i sorganitza un mnim esquema
previ. Sovint lexamen fracassa per cinc senzilles errades fcils de prevenir:
1.- No llegir amb calma les preguntes o no entendre el vocabulari del text:
primer que tot cal entendre qu than preguntat. Cap pregunta no es respon amb un
si o amb un no. Cal respondre adaptant-nos al que sens demana i tenir clar qu
signifiquen els mots clau. Aix, per exemple, la paraula ra en un text es pot usar
com a sinnim de racional (per oposici a irracional), de raonable (una persona
raonable s una persona moderada), o de propi de la ra (per oposici a
lexperincia, per exemple).
2.- El desordre: un comentari no consisteix en una srie dafirmacions ms o menys

www.alcoberro.info

lligades per alguna associaci didees. Com tota redacci un comentari es composa
duna introducci, un desenvolupament dels arguments i unes conclusions. Un
comentari de text sha de presentar ordenat, avanant pas per pas i no en una pura
juxtaposici didees. Per aix s bsic tenir un esborrany abans de redactar.
3.- La parfrasi del text: sempre resta puntuaci la repetici del que ja es diu al
text, encara que es faci amb altres paraules i generalment menys adients. Tot
comentari s sempre una interpretaci que pretn desvetllar el significat intern dun
text. Per aix s bo lexercici mental de reformular el text en paraules ms senzilles.
En tot comentari cal explicar qu es diu i per qu es defensa all i no una altra tesi: no
s acceptable una pura repetici del text, feta de forma mecnica i sense interpretaci.
Per a evitar la parfrasi val ms citar entre guionets la frase que volem ressaltar del
text
4.- La divagaci: el que ms perjudica un comentari de text s dir coses sense solta
ni volta i que no tenen a veure amb la temtica o amb lautor estudiat. El text no s
cap pretext per a fer consideracions generals que no venen al cas. Lerror ms car
que pots cometre en termes de nota s el domplir molts fulls sense dir res. Un
examen de Selectivitat no s lloc adient per proposar una nova interpretaci duna
filosofia o dun autor. El que sha de mostrar s que lexaminat domina la tradici
interpretativa i res ms.
5.- La memoritzaci: En cincies humanes no es pot explicar mai un text sense
prviament haver ents en profunditat el raonament de lautor i si cal tamb els
raonaments dels seus adversaris. No nhi ha prou amb aprendre i recordar les tesis
bsiques de lautor sobre el qual tests examinant. Aix s necessari per no suficient.
La comprensi s essencial: cap text de filosofia mai no es llegeix en diagonal, sha
de reflexionar a poc a poc i evitar la temptaci daplicar mecnicament sobre el text el
que sha estudiat sense fer laplicaci al cas en concret. Cal pensar sempre qu vol dir
el text, s a dir, capir el sentit: no pas repetir mecnicament els apunts o el llibre de
text, sin aplicar-los.
RESUM Les sis regles dor dun examen
1. Concentraci en la feina i claredat en lexposici.
2. s bsic tenir un pla de redacci i comprendre els arguments que cal exposar.
3. Cal conixer i saber explicar el vocabulari de lautor amb els mots justos i adients.
4. No es pot usar neologismes, ni barbarismes, ni mots que no comprens, ni dir coses
que signifiquin passar-te doriginal.
5. No sha de repetir en un apartat de lexamen el que ja sha dit en lanterior, ni
divagar: cada idea t el seu lloc adient.
6. Conv rellegir tot el que sha escrit, tenir cura de la presentaci i de lortografia i no
deixar-se guanyar pels nervis, ni lliurar mai lexamen massa aviat.

www.alcoberro.info