Atenció Sanitària en Zones Urbanes Socialment Deprimides

ATENCI
SANITRIA EN
ZONES URBANES
SOCIALMENT
DEPRIMIDES
Creu Roja a Catalunya

C. Joan dAustria, 120-124
08018 Barcelona
1a edici 2007
2a edici 2014
Edici: El Ciervo 96, S.A.
Calvet, 56 - Barcelona
Disseny i compaginaci: Snia Poch
Traducci catal: Anna Figueras Adell
ISBN: 978-84-8717-837-5
Impressi:
Advertiments: aquest llibre no s una
obra de divulgaci ni el seu contingut s
apte ni aconsellable per a la informaci
sanitria del pblic en general. s un
manual exclusivament dirigit a professionals que han datendre poblaci socialment deprimida. Alguns temes vinculats
a la legislaci o innovacions cientfiques
estan subjectes a canvis freqents, per
la qual cosa es recomana revisar-ne
la vigncia abans de prendre decisions
dndole prctic.
AUTORS
Jordi Dels, coordinador de ledici. Doctor en medicina i cincies de
la comunicaci. Metge de SAPS. Creu Roja Barcelona. Metge internista de lHospital Universitari Sagrat Cor. Professor del Departament
de Medicina de la Universitat de Barcelona. Membre dEx Aequo
Elena Adn, infermera. rea de Reducci de Danys Llus Companys,
Creu Roja
Margarita Aguas, farmacutica hospitalria. Hospital Universitari
del Sagrat Cor
Lorena Andreo, infermera. SAPS, Creu Roja
M Eugenia de Andrs, periodista. Membre dEx Aequo
Miguel de Andrs, psiquiatre. Membre dEx Aequo
Igor Bacovich, coordinador. SAPS, Creu Roja
Gerard Catal, advocat. SAIER, Creu Roja
Jessica Cam, infermera. SAPS, Creu Roja
Olga Daz, antroploga, treballadora social, directora de SAPS,
Creu Roja
Dito Eningo, treballador social
Mar Fernndez, advocada. SAPS, Creu Roja
Marta Garca, educadora social. Experta en educaci per a la salut
Rosa Garca Penche, infermera experta en malalties infeccioses.
Hospital Universitari Sagrat Cor
Vernica Gonzlez, treballadora social i educadora. SAPS, Creu
Roja
Montse Grifols, logista. SAPS, Creu Roja
Davide Iannello, socileg
Rosa Kistmacher, treballadora social. SAPS, Creu Roja
Gemma Martn, dermatloga. Hospital del Mar, Servei de
Dermatologia
Mara Martnez, psicloga. SAPS, Creu Roja
3
Creu Roja Catalunya
Raquel Martnez, coordinadora de lrea de Reducci de Danys

Llus Companys, Creu Roja
Csar Morcillo, internista, director del Servei de Medicina Interna,
CIMA
Toni Rivas, metge especialista en medicina familiar i comunitria
Regina Sbert, infermera. rea de Reducci de Danys Llus
Companys, Creu Roja
Llus Serra, educador. rea de Reducci de Danys Llus Companys,
Creu Roja
Ana Trujillo, treballadora social. CAS Creu Roja Barcelona
PRLEG
l camp de latenci a les persones en situaci socialment deprimida i que tamb consumeixen drogues
s obligadament multiprofessional i alhora es disposa
descassa documentaci prvia.
s per aix que, en un moment determinat, el centre
de Creu Roja SAPS, que t precisament aquest objectiu
datenci als consumidors de drogues en situaci deprimida, es planteja la necessitat de concentrar la informaci
existent i lautogenerada, des de lexperincia del dia a
dia durant molts anys de feina en primera lnia. I poder
oferir una formaci als professionals daltres disciplines,
especialment en aquells aspectes diferents del seu mbit
de competncia.
Aquest text, com en lanterior edici, ha estat un referent per a professionals de tot lEstat i dalguns pasos
dAmrica Llatina, en una presentaci deliberadament de
butxaca, que en permet la consulta en el mateix escenari
assistencial.
Actualment, el SAPS sencamina cap a un plantejament dassistncia renovada, que combini lexperincia
acumulada des del 1993 i la consensuada necessitat dun
centre residencial integral, que doni resposta a les necessitats de sostre de les persones en situaci deprimida.
Creu Roja Catalunya
En aquest context apareix una nova edici i actualitzaci daquesta publicaci, feta pels membres de lequip i per
daltres que segueixen amb inters els passos dun centre
de Creu Roja de referncia internacional.
Josep Marqus i Bar
President de Creu Roja a Catalunya
Barcelona, 1 de juliol de 2014
INTRODUCCI
ou un honor poder escriure la introducci daquesta

obra lany 2007 i ho s tamb en aquesta segona edici. Especialment, per la immensa crrega tica, unida a
levidncia que lobra comporta i sost.
En efecte, com el 2007, per avui encara ms perqu
el consens s major, lexperincia dels autors s encara
ms gran, i levidncia, encara ms. s a dir, perqu
les recomanacions sn encara millors i s tic que les
persones siguin assistides de la millor manera possible
i tal com els experts haurien fet. Dit duna altra manera,
seria tic no atendre les persones de la millor manera
possible quan aquesta millor manera existeix i es dna
a conixer?
Moltes persones, professionals amb experincia i una
excellent formaci terica, sn els autors daquesta obra i
la seva intenci no s res ms que millorar la salut daltres
persones, aquelles que han tingut menys sort en el repartiment de seients en la nostra societat. Els autors duen
a terme tot aquest treball, tot aquest manual, de manera
totalment desinteressada. s, doncs, tamb, una actitud
tica. Una actitud davant els altres que ha de ser motiu de
reconeixement.
Per descomptat, a ms, lobra sha millorat qualitativament i quantitativament; s, doncs, ms i millor. No s
tan sols un receptari de recomanacions; s un consens
dexperts amb una base devidncia cientfica que actualment ning no pot discutir.
Des del 2007 lexperincia i els coneixements dels
autors han canviat, lgicament cap a millor; per tamb la
7
Creu Roja Catalunya
situaci social ha canviat, en aquest cas, dissortadament,

cap a pitjor.
Ara com ara, les zones urbanes, i les zones en general,
socialment deprimides sn ms i ms mplies i ms profundament deprimides. Actualment, hi ha ms persones,
en ms llocs i ms quantitat que necessiten ajuda; molts
tipus dajuda, per tamb sanitria, perqu la seva salut s
pitjor. I parlo de salut en un concepte clssic i ampli. Qu
vull dir amb aix? Doncs s ben senzill: com ms persones
i zones es troben socialment deprimides, ms necessries
sn les recomanacions que provenen de levidncia i des
de bases tiques per atendre-les des dun punt de vista
sanitari i sociosanitari efica.
Finalment, com ja vaig fer el 2007, vull expressar el
meu agrament i el de Creu Roja de Catalunya a tots els
professionals que ara o abans han treballat al SAPS; i
especialment al Dr. Jordi Dels, un autntic metge, cientfic i hum, impulsor de lobra que es reedita. Li torno a
agrair que em demans una introducci, que no s res,
absolutament res, en comparaci amb el seu treball diari
i amb aquesta excellent segona edici i la utilitat que pot
i ha de tenir. Moltes persones, professionals que treballen
en aquestes zones socialment deprimides, han dagrair, i
segur que ho fan i ho faran, poder disposar dobres com
aquesta.
Pere Antoni Soler Insa
Metge. Director del Programa Drogodependncies i
SIDA. Creu Roja Barcelona.
NOTA DELS AUTORS A LA SEGONA

EDICI
Aquesta segona edici apareix al cap de cinc anys de
la primera. Per molts dels arguments que van motivar
laparici del Manual continuen sent vlids.
Lany 1993 molts de nosaltres comencem a treballar en
latenci de persones en situaci social deprimida i no els
exigim canviar els seus hbits, sin que ens adaptem als
seus horaris i ambients de relaci.
El projecte es va concretar en un servei gestionat
per Creu Roja de Barcelona en el ms pur estil altruista
daquesta entitat amb la collaboraci de prcticament
totes les administracions, i que es va denominar SAPS.
Per el nom tant feia. Limportant era que no impliqus
cap terme pejoratiu. I amb el pas del temps, el SAPS ha
significat una forma de treballar, dentendre lassistncia
en zones de marginaci i, sovint, dexercir una funci
dobservatori. El SAPS s una plataforma que ha perms
millorar les condicions de vida de persones en situaci
socialment deprimida i oferir una slida formaci a molts
professionals, que han passat per aquests entranyables
escassos metres quadrats.
Molt propera, una petitssima associaci, Ex aequo,
sorgida per desenvolupar actuacions prctiques al servei
de la comunitat, ha contribut, tamb, a fer nixer aquest
Manual destinat a millorar lassistncia sanitria i social en
zones deprimides.
En tots aquests anys hi ha hagut molts canvis i no pocs
revessos que han obligat els professionals a tenir clars els
objectius, ms enll dels recursos. Hem parlat de reducci
9
Creu Roja Catalunya
de riscos, dexcellncia. I gaireb sempre de generar

oportunitats i dxit, sovint infravalorat, dobrir cada dia les
portes i els braos a les persones que sn lobjecte de la
nostra assistncia.
Hem dagrair la confiana que en nosaltres ha dipositat
el Departament de Medicina, la Facultat de Medicina i la
Universitat de Barcelona, que ens han perms dur a terme
lassignatura Atenci clnica en zones deprimides, i que
han apropat els futurs professionals a una realitat llunyana
de les aules i a rebutjar arquetips sense cap fonament.
Tamb ens ha ofert les seves aules durant dues edicions
dels cursos destiu dEls juliols la Universitat de Barcelona
(UB).
Molts dels autors provenen de lHospital Universitari
Sagrat Cor. En sintonia amb els ms de 125 anys al servei
a la ciutat i la poblaci, aquests professionals han posat els
seus coneixements cientfics al servei duna realitat social
que no ha de ser ignorada.
Impagada la collaboraci dels autors. Es tracta duna
autoria conjunta, en la qual, ms enll del desenvolupament dun captol concret, hi ha lacceptaci de la generalitat de lobra, darrere dun estil homogeni. Probablement
no hi sn tots els que haurien de ser. Per hem aconseguit
incorporar nous temes, autors i nombroses pgines que
esperem que no dificultin el fet de ser un llibre de butxaca.
Tamb agram la participaci de persones els noms de
les quals no apareixen, per que han fet que tot fos ms
fcil i que estaran satisfetes quan per fi llegeixin aquestes
paraules.
No es tracta dun llibre per al pblic en general. Per
aix, la distribuci es concentra en persones vinculades
10
Atenci sanitria en zones urbanes socialment deprimides
a latenci en zones urbanes socialment deprimides. La

vorgine dels canvis socials pot fer que algunes dades
quedin rpidament obsoletes. Confiem que els lectors
sabran disculpar-nos-ho, aix com aquells errors i omissions no desitjats.
Com a contrapartida, la nostra receptivitat a correccions i suggeriments i el comproms que les noves revisions dels diferents captols sorgiran dara endavant amb
una periodicitat assdua mitjanant un suport electrnic de
lliure accs.
Jordi Dels
jdelas@ub.edu
11
NDEx
AUTORS ................................................................
PRLEG ................................................................
NOTA DELS AUTORS A LA SEGONA

EDICI ..................................................................
LATENCI EN ZONES DEPRIMIDES .....

Atenci integrada i de qualitat ............................
1. IMMIGRACI EN ZONES URBANES

DEPRIMIDES .................................................
23
23
VISATS ...................................................................
SITuAcIonS, SupSITS I Sol.lIcITudS ..........................
25
25
26
Sol.licitud dautoritzaci de residncia temporal en

supsits de circumstncies excepcionals..............
Altres supsits de sol.licitud .................................
28
30
dreTS
delS ImmIgrAnTS regulArS I ImmIgrAnTS en
efecTeS de lA legISlAcI .........................................
31
35
2. RELACIONS SEXUALS ................................
37
SITuAcI AdmInISTrATIVA IrregulAr
progrAmeS
de
promocI
de
............................
Sexe
mS
Segur,
Amb dISTrIbucI de preSerVATIuS I lubrIfIcAnTS ........
37
Recomanacions en ls del preservatiu o cond.

Mascul i femen ..................................................
38
13
Creu Roja Catalunya
Lubrificants ..........................................................
Informaci sobre prctiques sexuals ....................
39
39
3. PROSTITUCI ..............................................
43
4. CONSUM DE DROGUES ............................
49
49
49
Situaci legal del consum de drogues .................

Moviment dassociacions dusuaris ......................
Consumidors de drogues en situaci socialment
deprimida ............................................................
Vies dadministraci .............................................
benzodIAzepIneS .......................................................
Alcohol ....................................................................
dISSolVenTS VolTIlS ...............................................
heronA ....................................................................
Herona marr .....................................................
Pas de lherona marr a lherona blanca ............
Fumar herona. Fumar-se un xino. Fumar en
plata, caar el drac ..........................................
Herona blanca .....................................................
Malalties associades al consum dherona ...........
Sndrome dabstinncia dopiacis ........................
meTAdonA .................................................................
cocAnA ....................................................................
Mecanismes dacci ............................................
Formes de presentaci ........................................
Fulles de coca .....................................................
Pasta de coca .....................................................
Cocana en pols (sal: clorhidrat de cocana) ........
Consum fumat de la cocana: cocana base ........
Crac ....................................................................
14
50
50
51
52
53
54
54
55
55
56
56
57
57
58
61
64
64
65
66
67
68
Speedball ............................................................
Complicacions locals del consum de la cocana ..
Sndrome postconsum immediat al consum intravens de cocana ................................................
Consum combinat de cocana i alcohol ................
educAcI
per
lA
SAluT
en
70
70
71
76
conSumIdorS
...............................................................
Leducaci en lmbit col.lectiu ............................
77
78
Factors que influeixen en les prctiques

de consum ...........................................................
78
de drogueS
recomAnAcIonS
per Al conSum de drogueS Amb
menor rISc .................................................................
Estar b/Estar malament. Tolerncia ....................

Buscar-se la vida .................................................
Pillar...................................................................
Material per a la injecci .......................................
La injecci. Xutar-se. Recomanacions per
evitar complicacions durant la injecci .................
Recomanacions per a lassistncia dusuaris de
drogues en situaci socialment deprimida ...........
79
80
81
81
82
84
propoSTeS A mAnerA de concluSI...........................
86
88
5. REDUCCI DE DANYS ..............................
89
eVolucI
dAnyS
hISTrIcA del concepTe de reduccI de
........................................................................
fuTur de lA dISmInucI de rIScoS Al Sud deuropA

orgAnITzAcIonS no goVernAmenTAlS .......................
progrAmeS ouTreAch o de proxImITAT ....................
AnlISIS in situ de drogueS de SnTeSI .....................
progrAmeS Amb opIAcIS I derIVATS: buprenorfInA, meTAdonA (de bAIx I AlT llIndAr), leVA-AlfA-
89
91
93
93
94
15
Creu Roja Catalunya
AceTIlmeTAdol (lAAm), heronA ..................................
progrAmeS
gueS
..........................................................................
SAleS de conSum SuperVISAT ...................................

Equip....................................................................
Formaci prvia ..................................................
Espai ...................................................................
Zona de reps postconsum .................................
Material ...............................................................
Normes de consens de lequip ............................
Seguretat ............................................................
Ms sales ............................................................
Comptar amb el venat ........................................
Documents ...........................................................
Consentiment informat ........................................
Full de registre dactivitat .....................................
Full de reaccions adverses ..................................
reAccI AgudA Al conSum de drogueS ....................

Sndrome de la sobredosi per opiacis. Diagnstic
Pla dactuaci davant duna situaci de sobredosi
per opiacis ...........................................................
Programes densinistrament a usuaris per a
lassistncia a sobredosis ....................................
s de la naloxona per part dels usuaris................
Tallers per prevenir morts per depressi del centre
respiratori en consumidors dherona intravenosa
6. ATENCI SANITRIA .................................

Atenci psiquitrica .............................................
Exmens de salut ................................................
Historial sanitari ...................................................
16
95
de dISTrIbucI I recuperAcI de xerIn-
96
97
99
99
100
100
100
101
101
101
101
102
102
103
104
106
107
108
111
112
114
117
117
118
118
VAcunAcIonS .............................................................
Vacuna antitetnica .............................................
Vacuna antihepatitis A .........................................
Vacuna antihepatitis B .........................................
Vacuna de lhepatitis A i B combinada..................
AnlISIS
118
119
120
120
123
de lAborATorI I AlTreS explorAcIonS com-
plemenTrIeS recomAnAdeS
......................................
Test dembars (monoclonal Beta-HCG) ..............
AnTIconcepcI demergncIA ....................................

Prova de la tuberculina, Mantoux o PPD .............
Radiografies de trax. Interpretaci dirigida a considerar lexistncia de tuberculosi pulmonar .........
Frotis i cultiu desput ............................................
Anlisis de sang ..................................................
Hemograma ........................................................
Srie vermella .....................................................
Srie blanca o leuccits .......................................
Plaquetes o trombcits ........................................
Transaminases. AST (o GOT), ALT (o GPT) .......
GammaGT ..........................................................
Bilirubina .............................................................
hepATITIS per VIruS ..................................................

Antgens i anticossos ..........................................
Anticossos IgM i IgG ...........................................
Crrega viral ........................................................
Hepatitis A ...........................................................
Hepatitis B ...........................................................
AcHBc .................................................................
AgHBs .................................................................
AcHBs .................................................................
Hepatitis C ...........................................................
123
124
124
127
128
129
130
130
130
132
132
133
133
134
134
135
135
136
136
137
137
137
138
139
17
Creu Roja Catalunya
Diferents tipus dhepatitis C o genotips de lhepatitis

C .........................................................................
Hepatitis C aguda .................................................
Coinfecci de lhepatitis C i VIH ...........................
Evoluci i tractament de lhepatitis C ...................
VIH ......................................................................
AgVIH .................................................................
AcVIH ..................................................................
Modificacions importants en el tractament de la
infecci pel VIH ...................................................
Limfcits CD4 o T4 i tractaments preventius.........
Crrega viral de VIH o quantitat de virus per mil.
lilitre ....................................................................
Epidemiologia del VIH .........................................
Guies de tractament ............................................
Inici del tractament davant el VIH ........................
Els inhibidors del coreceptor CCR5 .....................
Els inhibidors de la integrasa ...............................
Tractament inicial del VIH ....................................
Seguiment i controls en el curs del tractament a
persones amb VIH ...............................................
Coinfecci de VIH amb hepatitis ..........................
Responsabilitats dels professionals que atenen
infectats pel VIH ..................................................
144
145
146
146
147
147
154
154
155
158
161
Precaucions generals ..........................................

Mesures preventives: vacunaci VHB i ttanus ...
Hepatitis B ...........................................................
VIH ......................................................................
161
163
164
164
165
166
expoSIcI AccIdenTAl profeSSIonAl Amb SAng InfecTAdA pel VIh ............................................................
166
guIA dAcTuAcI deSprS dunA punxAdA AccIdenTAl
18
139
140
140
140
143
143
143
expoSIcI no ocupAcIonAl Al VIh ...........................

Tractament postexposici no ocupacional al VIH
recomanat ............................................................
SerologIA luTIcA. SfIlIS ........................................

La prova VDRL o RPR ........................................
Anticossos antitreponema ...................................
Sfilis o lues .........................................................
Sfilis primria ......................................................
Sfilis secundria .................................................
Sfilis latent ..........................................................
Sfilis terciria ......................................................
Sfilis quaternria .................................................
Diagnstic de la sfilis ..........................................
Tractament de la sfilis .........................................
Diagnstic de la neurosfilis ..................................
ureTrITIS ..................................................................
leSIonS cuTnIeS .......................................................
Sarna (o escabiosi) .............................................
Sarna noruega ....................................................
Sarna infantil .......................................................
Tractament de la sarna .......................................
Polls del cap (pediculosi) ......................................
Polls del cos ........................................................
Picades dinsectes ...............................................
Lesions als genitals .............................................
Herpes genital .....................................................
Candidiasi vaginal/Balanitis per Candida ...............
Berrugues (condilomes acuminats) ......................
Ferides/Cremades ...............................................
Cel.lulitis ..............................................................
167
168
170
171
171
171
172
173
173
174
174
174
175
176
177
178
178
180
180
180
181
183
184
185
185
188
190
192
194
19
Creu Roja Catalunya
7. ATENCI SOCIAL .......................................

AlImenTAcI ..............................................................
Menjadors gratuts ...............................................
Distribuci daliments ...........................................
hIgIene .....................................................................
Roba ...................................................................
Rentadora assecadora ........................................
AlloTjAmenT .............................................................
Albergs ................................................................
Operaci fred, operaci hivern ............................
Cases ocupades .................................................
Pensions .............................................................
Centres integrals .................................................
Centres de dia .....................................................
SAluT ........................................................................
Assistncia sanitria .............................................
Atenci al consum de drogues ............................
documenTAcI ..........................................................
Empadronament ..................................................
preSTAcIonS econmIqueS .......................................

Pensi dinvalidesa no contributiva (PNC) ............
Pensi dinvalidesa contributiva ...........................
Renda
mnima
dinserci
(RMI)
o programa interdepartamental de la renda mnima
dinserci (PIRMI) ................................................
Subsidi per a alliberats de la pres ......................
Subsidi ................................................................
InSercI SocIAl I lAborAl .........................................

Cursos i tallers de formaci .................................
Cerca docupaci .................................................
relAcI Amb lA fAmlIA I elS AmIcS ...........................

20
195
197
197
198
199
200
201
201
202
202
203
203
204
204
205
205
206
209
210
211
211
212
213
214
215
216
217
217
218
Correspondncia .................................................
Programa de trucades telefniques .....................
Relacions amb la famlia .....................................
218
219
219
8. ASSESSORAMENT LEGAL ........................
221
222
Detencions i ingrs en centres penitenciaris ........
9. MESURES HIGINIQUES ..........................

Precaucions habituals en tots els pacients ..........
Mesures dhigiene respiratria .............................
Rentar-se les mans .............................................
Netejar-se la pell i les mucoses ...........................
Ferides ................................................................
s bucal ..............................................................
Neteja de linstrumental .......................................
Neteja de superfcies, terres, lavabos, WC ...........
Desinfecci dalt nivell .........................................
Esterilitzaci ........................................................
223
223
223
224
225
225
225
226
226
227
227
10. AUDITORIA DE LES NECESSITATS

BSIQUES ......................................................
229
Auditoria
de
prestacions.
Test de disminuci de riscos ...............................
Atenci a reaccions agudes per drogues .............
Assistncia sanitria ............................................
Assistncia social ................................................
229
229
229
230
dIccIonArI duTIlITAT
en lATencI SocIAl I SAnITrIA
...................................
232

BSIQUES ......................................................
265
en zoneS urbAneS deprImIdeS
21
Creu Roja Catalunya
Auditoria de prestacions. Test de disminuci de

riscos ..................................................................
Atenci a reaccions agudes per drogues .............
Assistncia sanitria ............................................
Assistncia social ................................................
dIccIonArI duTIlITAT
en lATencI SocIAl I SAnITrIA
en zoneS urbAneS deprImIdeS
22
265
265
265
266
...................................
268
LATENCI EN ZONES DEPRIMIDES

Atenci integrada i de qualitat
Les persones en situaci socialment deprimida necessiten una atenci normalitzada de qualitat, que inclogui
camps sanitaris i socials. En persones que no sovintegen
els sistemes assistencials normalitzats, cal optimitzar el
contacte i simplificar-lo. Si la demanda s social, cal promoure latenci sanitria, i a linrevs, amb la qual cosa
lequip ha de ser multidisciplinari i coneixedor de les diferents tasques que shan de dur a terme.
Ens referim en general a persones joves, inicialment
sanes, en les quals lentorn propicia la deterioraci personal. Sovint, sn persones procedents daltres pasos i amb
problemes relacionats amb la prostituci, relacions sexuals
o consum de drogues no legals.
23
1. IMMIGRACI EN ZONES URBANES

DEPRIMIDES
l sistema sociopoltic i econmic vigent, juntament

amb la biografia individual i histria familiar, sn el
detonant dels fluxos migratoris. En les persones que
viuen successives exclusions que acostumen a abocarlos a la marginalitat, influeix la falta de recursos, un baix
nivell de formaci, manca doportunitats laborals i el
mateix context social on viuen. Aquests factors incideixen de manera similar en els autctons i les persones
procedents daltres pasos.
VISATS
Com a norma general, per poder entrar a Espanya i
residir-hi, cal obtenir un visat (excepte alguns pasos, i
sense tenir en compte la Unitat Europea1) i acreditar-ne
el motiu dentrada. Bsicament, hi ha quatre tipus de
visat:
1.
Pasos de la Uni Europea per data dadhesi 1958-2010: Alemanya,

Frana, Itlia, Pasos Baixos, Blgica, Luxemburg, Regne Unit,
Dinamarca, Irlanda, Grcia, Espanya, Portugal, Finlndia, Sucia,
ustria, Polnia, Repblica Txeca, Hongria, Eslovquia, Litunia,
Letnia, Eslovnia, Estnia, Xipre, Malta, Romania i Bulgria.
25
Creu Roja Catalunya
Turista o curta durada

Residncia
Treball i residncia
Estudiant
Els pasos iberoamericans que necessiten visat de
turista sn: Per, Santo Domingo, Repblica Dominicana,
Bolvia, Colmbia, Equador i Cuba. Els altres pasos iberoamericans no necessiten visat, vnen amb el passaport i un segell dentrada al territori Schenguen2.
Per als tres ltims casos (residncia, treball i estudiant) sempre es necessita visat.
SITuAcIonS, SupSITS I Sol.lIcITudS

Immigrant: persona que arriba a un territori amb la
idea destablir-shi.
Estranger: persona que no t nacionalitat espanyola.
Ciutad comunitari: ciutad amb nacionalitat o passaport dalgun dels pasos membres de la Uni Europea
i altres estats que formen part de lacord sobre lEspai
Econmic Europeu.
Ciutad no comunitari: ciutad nascut fora de la Uni
Europea la nacionalitat del qual no s dalgun dels pasos
membres de la Uni Europea.
2.
26
Territori Schenguen: lAcord de Schengen, signat el 1985 i en vigor

des del 1995, t com a objectiu posar fi als controls fronterers dins
daquest espai. A aquest acord shi ha adherit la majoria dels estats
membres de la Uni (excepte Bulgria, Xipre i Romania) i alguns
tercers pasos com Islndia, Liechtenstein, Noruega i Sussa.
Legal: all que est prescrit per la llei.

Illegal: all que no est prescrit per la llei, que est en
contra de la llei.
Immigrants en situaci administrativa regular: es considera que estan en situaci administrativa regular les
persones autoritzades per romandre legalment en territori
espanyol, ja sigui en situaci destada (perode de temps
no superior a 90 dies per semestre a partir de la primera entrada) o de residncia (autoritzats per romandre a
Espanya durant un perode superior a 90 dies i inferior a
cinc anys).
Visat destudiant: es concedeix a persones no espanyoles que es troben a lEstat espanyol per motius destudi o
ampliaci destudis en un centre densenyament autoritzat
en aquest pas, en un programa a temps complet, per a
lobtenci dun ttol o certificat destudis. Sha de demostrar
capacitat econmica per cobrir els costos dels estudis,
aix com les despeses destada i retorn al pas, disposar
duna assegurana pblica o privada de malaltia concertada amb una entitat asseguradora autoritzada per operar
a Espanya, i els justificants de matrcula del centre on es
faran els estudis. Permet treballar, en perodes concrets
no lectius o a mitja jornada si no sinterfereix en els horaris
destudi.
Autoritzaci de residncia temporal com a familiar de
ciutad de la Uni Europea: es concedeix, sigui quina en
sigui la nacionalitat, al cnjuge, a la parella amb la qual
mantingui una uni anloga a la conjugal inscrita en un
registre pblic, aix com als ascendents directes i descendents directes menors de 21 anys duna persona de
la Comunitat Europea i altres estats que formen part de
27
Creu Roja Catalunya
lacord sobre lEspai Econmic Europeu, quan shi reuneixin o lacompanyin, i hagin de residir a Espanya durant un
perode superior a tres mesos.
Immigrants en situaci administrativa irregular (els
anomenats sense papers): sn persones que no pertanyen a la Comunitat Europea i que no disposen de cap tipus
de paper que els autoritzi a residir, treballar o romandre
legalment a Espanya.
Lactual Llei orgnica 2/2009 de reforma de la Llei
orgnica 4/2000, d11 de gener, sobre drets i llibertats dels
estrangers a Espanya i la seva integraci social ha estat
reformada en quatre ocasions des que es va aprovar; en
concret, ha estat reformada per les lleis orgniques 8/2000,
de 22 de desembre, 11/2003, de 29 de setembre i 14/2003,
de 20 novembre i lactual 2/2009, que ha entrat en vigor el
13.12.2009 i el seu reglament dexecuci RD 557/2011, de
20 dabril.
Les persones que romanen actualment a Espanya i
que no disposen de cap tipus dautoritzaci poden legalitzar la seva situaci administrativa al nostre territori, a
travs de les sollicituds segents:
Sol.licitud dautoritzaci de residncia temporal

en supsits de circumstncies excepcionals
Per raons humanitries
Persones que mentre es troben al territori espanyol els
sobrev una greu malaltia que en fa necessria la intervenci i residncia a Espanya, i que s dimpossible accs al
seu pas dorigen.
28
Per arrelament
a) Arrelament laboral: demostrar un mnim de dos anys
de permanncia continuada a Espanya (pot servir el certificat dempadronament o alguna factura per demostrar la
permanncia), haver estat treballant sis mesos de manera
irregular amb denncia a lempresari o ocupador.
b) Arrelament social: demostrar tres anys de permanncia continuada a Espanya, a ms de:
Tenir vincles familiars referits exclusivament a cnjuges, ascendents o descendents menors de 18 anys en lnia
directa (cal tenir autoritzaci de familiar resident i certificat
de vincle de parentiu corresponent).
Contracte de treball, amb una durada mnima dun any,
signat pel treballador i lempresari. Tamb sadmeten dos
contractes amb diferents ocupadors en el sector agrari o
diversos contractes en servei domstic per ms dun ocupador, amb una jornada setmanal no inferior a 30 hores.
Mitjans de vida.3 LAjuntament que correspongui pot
recomanar que seximeixi lestranger i aix ha de constar
en linforme social darrelament.
Alternativament, informe dintegraci de lAjuntament
que acrediti la seva inserci social ems per la comunitat
autnoma, on tingui el seu domicili habitual.
c) Arrelament familiar: quan es tracti del pare o la mare
dun menor de nacionalitat espanyola, sempre que el pro3.
En aquest cas, els serveis socials de lAjuntament, en el seu informe

social darrelament, han daportar un document eximint de la necessitat de treball (a) perqu la persona t mitjans suficients o (b) perqu
t un familiar directe cnjuge o progenitor que ho vulgui regularitzar
i pot fer-sen crrec. Exemple: menors no emancipats en edat laboral
que compleixen els requisits destar a Espanya tres anys.
29
Creu Roja Catalunya
genitor sollicitant tingui a crrec el menor i hi convisqui, o

estigui al corrent de les obligacions paternofilials respecte
a aquest.
Altres supsits de sol.licitud

Per treball (majors de 16 anys)
a) Treball per compte propi:
Inicial (validesa dun any); primera renovaci (validesa
de dos anys); segona renovaci (validesa de dos anys).
b) Treball per compte daltri:
Inicial (validesa dun any); primera renovaci (per a
qualsevol activitat per dos anys), segona renovaci (per a
qualsevol activitat per dos anys).
c) Per gesti collectiva de contractaci en origen:
Oferta anual que fa el Govern espanyol per cobrir llocs
de treball no coberts per loferta interna (sector agricultura,
construcci...). Aquesta oferta es fa normalment a travs
de les ambaixades espanyoles als pasos dorigen dels
immigrants.
d) Rgim general: cerca i tramitaci del visat de treball
en lambaixada del pas corresponent. Amb un mes per
fer la gesti de sollicitud de visat una vegada aprovada
lautoritzaci des de lOficina dEstrangeria.
Per matrimoni o inscripci com a parella amb la
qual mantingui una uni anloga a la conjugal
inscrita en un registre pblic amb una persona
comunitria: Sadquireix aix el rgim comunitari que
li ha de facilitar lobtenci de la targeta de residncia
temporal de familiar de ciutad de la Uni, per cinc
anys, sempre que es mantingui aquest vincle.
30
Per reagrupaci familiar: Els immigrants amb

autoritzaci de residncia i treball renovada poden
reagrupar el seu cnjuge o parella de fet i els fills
de tots dos menors de 18 anys. Per reagrupar-ne
els ascendents hauran de tenir una autoritzaci de
residncia de llarga durada i els ascendents hauran
de tenir ms de 65 anys. Els fills majors de 16 anys i
el cnjuge o la parella de fet reagrupats tindran autoritzaci de treball automticament.
* RENOVACIONS DE LES SOLLICITUDS: com a regla general,
amb dos mesos dantelaci a la data de venciment o dins els tres
mesos posteriors (amb sanci).
* TERMINI DE RESOLUCI: les resolucions es fan en tres mesos
i, si no, es donaran per desestimades (excepte en les renovacions
dautoritzacions, que en aquest cas es donaran per concedides).
dreTS delS ImmIgrAnTS regulArS I ImmIgrAnTS en

SITuAcI AdmInISTrATIVA IrregulAr
Dret a empadronar-se: Tots els estrangers amb passaport tenen el deure i el dret dempadronar-se al municipi on
viuen. Un dels requisits que cal acreditar per aconseguir
la targeta sanitria individual (TSI) s estar empadronat a
Catalunya un mnim de tres mesos.
Dret a la documentaci: Totes les persones estrangeres tenen el dret i el deure de conservar la documentaci
que acrediti la seva identitat i la seva situaci a Espanya.
Si sels retira la documentaci, cal que sels lliuri un paper
en qu sexpliqui aquesta situaci.
Dret a sollicitar protecci internacional (asil, protecci
subsidiria i aptrida): Tot estranger t dret a sollicitar asil
a Espanya quan tingui un temor fundat de ser perseguit
31
Creu Roja Catalunya
per motius de raa, religi, nacionalitat, gnere o orientaci

sexual, pertinena a un determinat grup social o opinions
poltiques. Aquest procediment els autoritza a romandre i
treballar (al cap de sis mesos) en territori espanyol si el seu
expedient segueix en vigor. Tenen lobligaci de collaborar
per comprovar la seva identitat, fets i allegacions realitzades, aix com comunicar els canvis de domicili. Aquestes
persones no poden ser retornades al seu pas dorigen fins
que no es resolgui el seu expedient. Com a norma general,
hi ha el termini dun mes per poder formalitzar la sollicitud
de protecci internacional, una vegada sentra a Espanya.
Laccs a la sanitat pblica4 es vincula a laccs a
lempadronament almenys ms de tres mesos continuats
a Catalunya i la no-acreditaci de mitjans econmics
suficients. Si no sest empadronat noms es t dret a
lassistncia mdica durgncies. Per descomptat, els
menors de 18 anys, atenci a lembars i al part, malalties
greus o accident greu fins a lobtenci de lalta.
32
Llei orgnica 4/2000, d11 de gener, sobre drets i llibertats dels

estrangers a Espanya i la seva integraci social. ASSISTNCIA
SANITRIA: article 12. Els estrangers tenen dret a lassistncia
sanitria en els termes previstos en la legislaci vigent en matria
sanitria. 20.04.2012, aprovaci del Reial decret llei 16/2012, de
mesures urgents per garantir la sostenibilitat del sistema nacional de
salut i millorar la qualitat i la seguretat de les seves prestacions.
* 3.08.2012, aprovaci del Reial decret 1192/2012 pel qual es regula
la condici dassegurat i de beneficiari pel que fa a lassistncia sanitria a Espanya.
* Setembre 2012, nova instrucci de CatSalut, que regula laccs a
lassistncia sanitria a les persones estrangeres empadronades i
que no tenen la condici dassegurat.
Cas especfic a Catalunya: Sestableix un perode transitori de sis mesos, des de l1.09.2012 fins al 31.03.2013
per regularitzar la situaci del tipus de targeta sanitria
individual (TSI) que es tindr. Mentrestant, se seguir
tenint accs a lassistncia sanitria integral de primer
nivell, que inclou el transport sanitari urgent, programes
dinters sanitari, atenci primria i prestaci farmacutica
amb copagament del 40%.
Es crear una comissi daccs excepcional a latenci
especialitzada, en cas que la persona que sollicita laccs
a lassistncia sanitria estigui en situaci de gravetat o necessitat inajornable datenci, i no disposi dels
requisits necessaris per ser considerat assegurat del
Registre Central dAssegurats del Servei Catal de la
Salut, valorant-ne cada cas. Daquesta manera es vol
evitar lanomenat turisme sanitari. Per tant, aquestes
persones, per tenir la targeta sanitria individual (TSI) a
Catalunya hauran de:
Abans del 31.03.12, acreditar: (en lanvers de la TSI hi
ha de constar accs de primer nivell)
Document de lINSS que acrediti no ser assegurat o
beneficiari
Document identificador (passaport en vigor).
Empadronament dalmenys tres mesos continuat a
Catalunya abans de la sollicitud.
Ingressos inferiors a la renda bsica per a la inclusi i
protecci social.
Documentaci que acrediti no tenir assistncia sanitria pblica duna altra entitat diferent del Servei Catal
de la Salut.
33
Creu Roja Catalunya
Signar dos documents que autoritzin el CatSalut per

verificar dades declarades i per al cobrament de la despesa sanitria prestada en cas de disposar de recursos
econmics.
Desprs del 31.03.2013, cal acreditar: (en lanvers de
la TSI hi ha de constar accs de segon nivell)
Ms dun any dempadronament a Catalunya per tenir
accs a lassistncia sanitria integral i a la TSI especfica
renovable anualment. Aqu safegeix latenci sanitria
especialitzada.
Tots els menors immigrants tenen dret a leducaci
bsica obligatria (de 6 a 16 anys), i postobligatria, a
ms de beques per a estudis i altres ajuts escolars de
lAdministraci.
Tots els immigrants tenen dret a les prestacions socials
bsiques. A Catalunya sinclou latenci social primria,
latenci domiciliria, menjador, els serveis residencials
destada limitada, centres oberts per a menors i adolescents i els ajuts durgncia social.
Tots els immigrants tenen dret que els jutges protegeixin els seus drets i interessos en les mateixes
condicions que els ciutadans espanyols. A ms, qualsevol procediment de lAdministraci que conclogui en
expulsi o retorn no voluntari implica el dret a tenir un
advocat durant tot el procediment. Tamb t dret a tenir
un intrpret si no entn la llengua oficial. Les ONG poden
intervenir com a part interessada en els procediments
administratius o davant dels tribunals, si aix ho vol la
persona afectada.
34
Assistncia jurdica. Els estrangers irregulars, que

acreditin que la seva unitat familiar t ingressos inferiors
al doble de lIPREM (indicador pblic de rendes defectes
mltiples), tindran dret a assistncia jurdica gratuta.
Centres dinternament. Les ONG que fins ara tenien
prohibida lentrada als centres dinternament destrangers
(CIES) podran accedir a les installacions si ho solliciten
els interns.
efecTeS de lA legISlAcI
s important, per abordar la qesti de latenci
social i sanitria als immigrants, analitzar el model poltic
dintervenci sobre aquest tema.
Des de la primera Llei destrangeria de 1985 (llei de
carcter ms policial i restrictiva) fins a lactual 2/2009, que
modifica la 4/2000, s molt difcil obtenir lautoritzaci de
residncia i treball a Espanya i, a causa de la situaci de
crisi econmica per la qual travessa Espanya en aquests
moments, s ms fcil caure en la irregularitat sobrevinguda. La majoria dels responsables poltics reconeixen en
teoria la immigraci com un fet estructural de la societat
i el seu discurs no senfronta a la immigraci, sin a la
immigraci irregular, que es presenta com una vulneraci
de les regles de joc.
Daquesta manera, es transmet de forma implcita a
lopini pblica la idea que s possible entrar a Espanya
per via legal, i qui no ho fa s perqu no compleix els
requisits dentrada. Per, en realitat, aquestes vies regulars
dentrada sn molt limitades: el rgim general prcticament
35
Creu Roja Catalunya
est tancat, la gesti collectiva de contractaci en origen

(lanomenat contingent o contractaci per contingents)
no funciona adequadament per la seva inadequaci als
mecanismes normals de contractaci laboral, els processos extraordinaris de regularitzaci que mai posen a zero
el marcador i el major nombre de persones que tornen
a caure en la irregularitat perqu no poden renovar les
seves autoritzacions i, per tant, no poden acreditar mitjans
econmics, fan que hi hagi moltes persones que continun
en situaci administrativa irregular.
Farts daquestes situacions, algunes persones busquen altres formes de subsistncia que, en ocasions, els
poden portar a la delinqncia, la marginaci i, finalment,
al rebuig social.
La majoria daquestes persones acostumen a acabar
vivint com poden (cases ocupades, cotxes abandonats, al
carrer) en barris deprimits on la poblaci autctona ja t
problemes similars, la qual cosa crea situacions de tensi
entre els vens.
s important, doncs, implicar els agents del barri
(professionals sociosanitaris, usuaris, vens, comeros,
associacions i administraci) en la construcci del discurs
sobre la immigraci, emprant informacions clares, pedagogia participativa i discursos alternatius dirigits al conjunt de
la poblaci i, a ms, buscar estratgies que possibilitin una
atenci especialitzada per a aquestes persones que conviuen en la nostra comunitat. Tot aix sha de canalitzar en
una clara voluntat poltica per adaptar el model sociopoltic
de la immigraci al temps i context presents.
36
2. RELACIONS SExUALS
Lassessorament, pel que fa a les relacions sexuals,
comprn una disminuci de risc, facilita proves dembars
i informaci sobre lanticoncepci demergncia.
progrAmeS de promocI de Sexe mS Segur,

Amb dISTrIbucI de preSerVATIuS I lubrIfIcAnTS
Els programes de promoci de sexe ms segur han de

proporcionar informaci, lliurar preservatius i ajudar que
les persones desenvolupin habilitats personals que els
permetin canvis en les seves conductes i negociar ls del
preservatiu amb les seves parelles.
Aquestes intervencions poden fer-se durant el lliurament de preservatius, en el curs de latenci sanitria o
durant un taller o curs de preparaci.
Els tallers poden esdevenir poc atractius i, en ocasions,
s convenient que siguin remunerats. Els temes que cal
tenir present als tallers: la negociaci amb la parella pel que
fa a ls del preservatiu, com fer-lo servir adequadament,
les prctiques sexuals en les quals s convenient utilitzarho. Preservatiu mascul i femen. Prevenci dinfeccions de
transmissi sexual. Mtodes anticonceptius, cremes lubrificants, mtodes barrera per a la menstruaci. Actuaci
davant el trencament accidental del preservatiu i possible
utilitzaci de medicaments per evitar lembars.
37
Creu Roja Catalunya
Conv abordar la qesti de les revisions ginecolgiques. Principals factors de risc davant el cncer ginecolgic i de recte. Seguretat per a les persones que realitzen la
prostituci al carrer. Situaci legal i social.
Recomanacions en ls del preservatiu o cond.

Mascul i femen
El mtode ms utilitzat per a la prevenci de les
malalties de transmissi sexual i per evitar lembars
s el preservatiu o cond. Els espermicides (gelees
qumiques, escumes, cremes o vuls que, introduts
en la vagina abans de la relaci sexual, actuen davant
dels espermatozoides) o lesponja vaginal (esponja sinttica tova impregnada despermicida, que shumiteja
i sintrodueix en la vagina, sobre el crvix, abans de
la relaci sexual) sn tamb eficaos per prevenir
determinades malalties, per no eviten la transmissi
del VIH.
Principals recomanacions en ls de preservatius

38
Utilitzar preservatius o condons de qualitat, comprovar-ne la data de caducitat.

Manejar el preservatiu amb cura (ungles, dents,
anells poden esquinar-lo).
Collocar el preservatiu abans de qualsevol contacte genital.
Fer-lo servir durant tota la penetraci. Desprs de
lejaculaci, retirar el penis lentament abans que
hagi desaparegut lerecci, subjectant el cond
per la base. En el cas del femen, retirar el cond

agafant el crcol gran que ha quedat fora.
Usar un cond nou cada vegada que es faci una
penetraci.
No usar mai un cond damunt dun altre, ja que
poden trencar-se.
Lubrificants
Els lubrificants sn lquids o pomades que faciliten la
penetraci. Nhi ha de diferents gustos que es poden utilitzar externament o per a sexe oral.
Per a la penetraci, shan dutilitzar lubrificants hidrosolubles o aquosos, a base daigua. Mai shan dutilitzar lubrificants a base doli o greix (vaselina, crema de mans) perqu
afebleixen els preservatius i en provoquen el trencament.
Informaci sobre prctiques sexuals

Penetraci anal sense cond: alt risc. El revestiment de
lanus s molt frgil per la qual cosa la penetraci anal pot
danyar aquest revestiment i facilitar el contagi a partir duna
persona infectada amb el virus VIH, hepatitis B o alguna
malaltia de transmissi sexual.
Ls del preservatiu condons extra forts amb lubrificant a base daigua en disminueix el risc.
Penetraci vaginal sense cond: alt risc. Implica un risc
per a la persona penetrada i la que penetra. Si una persona
t una malaltia de transmissi sexual (gonorrea, sfilis), hi
ha ms possibilitats dinfecci. Durant la menstruaci el risc
de transmissi o dinfecci augmenta.
39
Creu Roja Catalunya
Ls del preservatiu cond mascul o femen amb

lubrificant a base daigua en disminueix el risc.
Mamada, francs, fellaci, relaci boca-penis sense
cond: possible risc. Ls del preservatiu cond sense
lubrificar, s ms agradable en disminueix el risc. Cal
evitar retenir el semen a la boca.
Cunnilingus, relacions boca-vagina: possible risc. Si
la dona t la menstruaci, el sexe oral s ms arriscat.
Lherpes es pot transmetre pel sexe oral per la qual cosa
s recomanable no fer aquesta prctica si la persona t
butllofes, nafres o crostes en la vagina o al voltant, o laltra
persona en t a la boca, o ferides en la mucosa bucal,
encara que pugui no conixer-se.
El risc disminueix si sutilitza una barrera, un protector
dental o un dic dental, que s un producte de ltex transparent. Pot substituir-se per un retall quadrat de plstic
per embolicar aliments o retallar un cond a manera de
barrera.
Masturbaci, palles: no impliquen risc. Els grmens
no solen passar a travs de la pell en un estat normal. Hi
pot haver risc en cas que hi hagus una ferida, butllofa o
nafra a la m.
Pet: no s motiu de contagi de VIH.
Pet negre o relaci oral-anal: sense protecci, comporta un alt risc de transmissi de sfilis i hepatitis B, aix
com dinfeccions intestinals. No s font de transmissi de
VIH. Es recomana utilitzar una membrana protectora de
ltex o un cond tallat al llarg.
Fist Fucking (penetraci anal amb el puny): introduir
el dit en lanus, pluja daurada (orinar damunt duna altra
persona) i defecaci damunt duna altra persona. Hi ha cert
40
risc, que es pot eliminar utilitzant guants de ltex lubricats

en el cas de les penetracions. Sha devitar el contacte
amb lorina i matries fecals ja que es poden contraure
infeccions intestinals.
Prctiques sadomasoquistes: comporta risc de contagi
tota prctica en la qual hi hagi contacte directe sang-semen
o fluids vaginals. Els consoladors, vibradors, joguines
sexuals poden transmetre el virus VIH i hepatitis, si susen
amb diferents persones sense protecci. El risc disminueix
si sutilitzen les joguines sexuals amb cond (un cond per
joguina i persona).
Massatges, carcies: cap risc.
41
3. PROSTITUCI
La prostituci aporta diners de forma rpida i genera el desplaament de persones a travs de diferents
pasos.
En la majoria de ciutats hi ha projectes dirigits a les persones que exerceixen la prostituci. Inclouen exmens de
salut, lliurament de preservatius, informaci per disminuir
els riscos derivats de la relaci sexual i la indefensi fsica.
Aquestes actuacions acostumen a dur-se a terme en un
context social i legal de tolerncia de la prostituci.
Els programes existents aconsegueixen establir de
manera efectiva el contacte perqu sn gratuts, annims,
dassistncia immediata i amb un adequat nivell de relaci.
s ms difcil abordar els problemes psicolgics, ja que
molt poques vegades els equips assistencials aconsegueixen anar ms enll de les tasques deducaci sanitria o
dexmens de salut.
No obstant aix, labordatge de la prostituci de manera general s extraordinriament complex. Per a moltes
persones s difcil trobar una altra forma de manteniment.
Algunes ja exercien la prostituci en altres pasos i no
tenen cap formaci laboral o la diferncia dingressos amb
relaci a activitats diferents s abismal. Daltres no tenen
regularitzats els papers per accedir a un lloc de treball.
Com a resultat, a les ciutats de destinaci, a travs de la
prostituci, saconsegueixen diners i fora de la prostituci
hi ha escasses alternatives.
43
Creu Roja Catalunya
No s un terreny senzill. Les persones que en defensen la prohibici denuncien lexplotaci dhomes i dones a
canvi de diners. A laltre extrem, es defensa el lliure dret a
lexercici de la prostituci, amb totes les garanties laborals.
A Sucia, la prohibici se centra en el client sobre la
idea que sense client no hi ha servei. Des del 1999 la llei
sueca prohibeix comprar serveis sexuals, davant lactual
tendncia de legalitzar la prostituci dHolanda, Dinamarca
i Alemanya.5
Holanda va legalitzar l1 doctubre de 2000 els prostbuls, prohibits des del 1911.6 Se segueix penalitzant, no
obstant aix, el trfic de persones per a la prostituci, la
prostituci forosa i la de menors, amb penes de fins a
vuit anys de pres. Amb laprovaci sesmenta que sha
adaptat la llei a la realitat, per posar fi a situacions injustes
i inadmissibles del sector de la prostituci. Les autoritats
holandeses intenten controlar millor el sector, en qu es
calcula que treballen 25.000 prostitutes, legalitzant-ne la
prostituci exercida pels majors dedat i endurint lactuaci
penal contra els que forcen una altra persona a prostituir-se. Les prostitutes daltres pasos de la Uni Europea
poden exercir aquestes activitats a Holanda.
Les persones que exerceixen la prostituci estan obligades a fer la declaraci de la renda i pagar els impostos
com qualsevol altre treballador. No obstant aix, no tenen
dret a rebre un subsidi de desocupaci quan deixen dexer-
44
5.
http://www.penelopes.org/espagnol/xarticle.php3?id_article=21
6.
Ortega Dolz, P. El tab de regular la prostitucin. El Pas, 18.012004, p. 31.

http://www.nodo50.org/mujeresred/holanda-prostitucion.html. http://
www.geocities.com/rima_web/prostitucion_alemania.html
cir aquesta activitat i han dapuntar-se a loficina docupaci

com a demandants de feina. El govern holands considera
que, desprs de la modificaci de la llei, la seva prohibici
seria contrria a la Constituci holandesa, que reconeix el
dret a la lliure elecci de treball.
Aquesta llei, que ja havia estat aprovada a Dinamarca,
no est exempta de polmica, ja que nombrosos corrents
feministes opinen que no es pot equiparar la prostituci
a altres activitats laborals. Per al De Rode Draad (Fil
Vermell), el sindicat de prostitutes holandeses, la legalitzaci va suposar una oportunitat per modificar la situaci i
lemancipaci que aix comporta, si b el curs del procs
s lent.7 Els ajuntaments holandesos han de tenir una persona a la qual puguin acudir les prostitutes amb la finalitat
de demanar assessorament i presentar queixes sobre la
gesti del negoci.
A Alemanya, on sestima que treballen 400.000 prostitutes,8 l1 de gener de 2002 va entrar en vigor una llei
impulsada pels socialdemcrates i els verds que permet
que les dones i els homes que es prostitueixen puguin signar contractes de treball, cotitzar a la seguretat social, tenir
dret al subsidi de desocupaci i a la jubilaci, a ms de
poder perseguir judicialment la clientela que no compleixi
els pactes.
Malgrat reconixer que aquests tipus de lleis permeten
que les dones i els homes que es prostitueixen surtin de
lobscurantisme, nombroses associacions de dones no sn
7.
Ferrer, I. El Hilo Rojo de Holanda. El Pas, 18.01.2004, p. 31.
8.
Krauthausen, C. Mucha ley y poca prctica. El Pas, 18.01.2004, p.

31.
45
Creu Roja Catalunya
partidries daquest tipus diniciatives, ja que consideren

que, abans de legislar, s necessari garantir que les persones que es prostitueixen ho sn per voluntat prpia i que
poden abandonar la prostituci si aix ho desitgen. Sovint,
la prostituci sexerceix sota coacci o per necessitat, no
per voluntat personal.
En la prctica, no obstant aix, poc ha canviat a
Alemanya. Les afiliacions a la seguretat social es donen
en casos allats, fonamentalment per no pagar impostos.
Malgrat aix, des de lAssociaci Federal de Serveis
Sexuals, creada desprs de la reforma legal, es considera que la llei s important per reconixer drets a les
prostitutes.
La decisi no s senzilla i laplicaci de diferents poltiques en lmbit internacional t repercussions en el flux de
persones cap a un pas o un altre en funci de la legislaci
vigent. El dilema actual se centra en el fet de si la prostituci s una forma dexplotaci que ha de ser abolida o
una professi que cal reglamentar. En aquesta polmica
apareixen dues tendncies. Els qui volen eradicar la prostituci com la Coalici no Governamental contra el Trfic
de Dones, i els grups que consideren les persones que
exerceixen la prostituci com a treballadores del sexe i
que en defensen els drets. La lnia divisria entre els dos
camps s la distinci entre la prostituci lliure i la prostituci forada.9
La Plataforma dOrganitzacions de Dones per labolici
de la prostituci i la Xarxa dOrganitzacions Feministes
9.
46
Otchet, A. Debe legalizarse la prostitucin? http://www.unesco.org/

courier/1998_12/sp/ethique/txt1.htm#e1
contra la Violncia de Gnere, amb el suport de setanta

organitzacions de dones ms, entenen que no cal equiparar la prostituci a una relaci laboral, sin ms aviat a una
forma dexplotaci i de violncia de gnere, que noms
beneficia proxenetes i prostitudores, i alhora aprofundeix
lexplotaci de milers dssers humans i que representa
un atemptat a lestatut digualtat i a la dignitat humana.10
Mentre que altres associacions en defensen la reglamentaci11 i que les persones implicades tinguin ms veu i no
es decideixi per elles.
Mentre no arriba el consens internacional, s convenient seguir prestant el suport social sanitari a les persones
que exerceixen la prostituci i desenvolupar les lleis laborals i dacolliment que poden oferir alternatives.
10. http://www.mujereshoy.com/secciones/1655.shtml
11. Briz, C. Ni vctimas, ni esclavas: trabajadoras del sexo. Trabajadora
2002, nmero 4, junio: 10-12 http://www.ccoo.es/pdfs/trabajadora4.
pdf
47
4. CONSUM DE DROGUES
Situaci legal del consum de drogues
A lEstat espanyol des del 1992 el consum de drogues
est despenalitzat en llocs pblics i sotms a una sanci
administrativa. La mateixa situaci passa a Itlia des
del 1993 i a Portugal des de lany 2000. Paradoxalment,
Frana s el pas ms restrictiu amb la seva famosa llei de
1970, que pot portar el consumidor a la pres.
Moviment dassociacions dusuaris

Ha tingut un gran desenvolupament a Frana, en la
majoria de les grans ciutats. A Espanya hi ha grups principalment a Catalunya, en general amb poc suport dels
serveis assistencials i les ONG de lmbit de les drogues.
No obstant aix, la valoraci de la cooperaci entre usuaris
i tcnics s generalment ben vista i beneficiosa per a tots.
Aquests moviments sn prcticament inexistents a Itlia i
Portugal. El moviment antiprohibicionista existeix als quatre pasos. Els grups de consumidors de cnnabis estan
molt representats als quatre pasos, amb una especial
implantaci a Espanya.
Els projectes comunitaris que han aconseguit una
cooperaci amb el venat, els usuaris i administracions
sn anecdtics, i destaca una excellent experincia a
Pars.
49
Creu Roja Catalunya
Consumidors de drogues en situaci socialment

deprimida
Sn persones, en molts casos, sense les necessitats
bsiques cobertes. Sovint han perdut els vincles amb la
famlia, amics i feina. Alguns viuen en hostals, daltres al
carrer, daltres, segons si hi ha places, en albergs socials.
Les seves pertinences, que moltes vegades caben en una
motxilla, les porten a sobre, aix si no les perden o els
les roben. Descansen on poden (parcs, metro, caixers),
caminen constantment dun lloc a un altre per buscar-se
la vida.
La policia els atura diversos cops al dia. Salimenten
de llaminadures, entrepans o van als menjadors socials.
Quan arriba la nit, han de buscar un lloc per dormir, havent
assegurat la dosi del mat segent i han de vigilar de no ser
assaltats durant la nit.
Vies dadministraci
Labsorci de substncies en lorganisme pot ser per
diferents vies: a travs de la pell, aparell digestiu (o ingerida per la boca), per mucoses (rectal, nasal, bronquial i
pulmonar) o per via parenteral (a travs de puncions). Els
efectes varien segons la via utilitzada i les caracterstiques
de cada persona.
Administrada per via nasal, la substncia sabsorbeix
pels vasos sanguinis de la mucosa nasal i passa al sistema vens general. Les substncies inhalades o fumades,
a travs del pulm, arriben a la sang i actuen rpidament
al cervell.
50
El consum de drogues no legals es fa habitualment per

via nasal (esnifar o absorci en gotes), bronquial i pulmonar (inhalades o fumades) o b per injecci a la vena.
La via intravenosa afegeix, al risc mateix de cada substncia, la possibilitat de facilitar el pas a la sang dinfeccions procedents de la pell, del material utilitzat o daltres
persones si han compartit estris o la mateixa droga.
benzodIAzepIneS
Sn medicaments, drogues sinttiques dorigen farmacutic legal, utilitzades com a tranquillitzants, hipntics,
anticonvulsius i relaxants musculars.
Aquests medicaments sempren entre la poblaci consumidora dherona quan no es tenen els diners suficients
per comprar una dosi dherona i comencen a aparixer
smptomes de malestar. Tamb es consumeixen desprs
dun pico o injecci allegant la baixa qualitat de lherona
o quan no sha pogut prendre la dosi de metadona en persones en programes de manteniment.
Els efectes sobre la salut varien. Depenen de les
caracterstiques personals (pes, edat, estat de salut), de
lexperincia del consumidor, de la interacci amb altres
substncies i la forma en la qual sn consumides. Les
benzodiazepines o benzos disminueixen lactivitat mental,
redueixen lestat dalerta, alleugen la tensi i lansietat i
indueixen sensacions de calma i relaxaci.
Poden provocar tolerncia i dependncia fsica i psicolgica desprs dun temps perllongat de consum. A dosis
molt elevades o combinades amb alcohol o altres drogues
51
Creu Roja Catalunya
(herona, metadona) poden produir una disminuci del

nivell de conscincia. La combinaci de benzos i alcohol
altera la percepci de lespai, el temps i la coordinaci de
moviments.
La intoxicaci per si sola mai dna lloc a pupilles de
dimetre disminut, puntiforme, com passa amb la intoxicaci per herona. s, doncs, una forma de diferenciar
ambdues intoxicacions. Lantdot o antagonista de les benzodiazepines s el flumazenil, Anexate i s el tractament,
per via intravenosa, per a les intoxicacions agudes.
Sen desaconsellen ls, en general, durant lembars
ja que s perjudicial per al fetus, ja que travessen la barrera
de la placenta i pot afectar el creixement i desenvolupament del fetus. Tamb poden passar de la mare al fill a
travs de la llet materna. Es consumeixen generalment per
via oral encara que excepcionalment es poden utilitzar per
via intravenosa.
Alcohol
Lalcohol en dosis molt altes provoca una sedaci profunda seguida duna depressi respiratria, i finalment el
coma i la mort. Tamb pot provocar una disminuci de la
glucosa a la sang amb una disminuci del nivell de conscincia, que pot complicar el tractament duna intoxicaci per
alcohol. El consum dalcohol produeix tamb una disminuci de la sensaci de fred, amb la qual cosa en fases de
baixes temperatures pot provocar la mort per congelaci
pel fet destar distorsionada la percepci en lorganisme de
les baixes temperatures.
52
El consum crnic produeix alteracions generalitzades en lorganisme, digestives, heptiques, musculars,

neurolgiques, i pot arribar, fins i tot, a la demncia. Les
benzodiazepines provoquen conductes molt similars a les
de lalcohol.
dISSolVenTS VolTIlS
Els dissolvents voltils es consumeixen per via inhalada. Els seus efectes sn similars als de lalcohol i les
benzodiazepines. Algunes daquestes substncies van
tenir un s mdic com lter, el cloroform, lxid nitrs (gas
del riure).
Els usuaris nacostumen a xopar un drap en dissolvent
o una altra substncia voltil o a introduir-lo en una bossa i
en fan inhalacions repetides. Desprs de la inhalaci apareix una sensaci de benestar i despreocupaci, semblant
a una borratxera, que pot progressar fins a allucinacions,
amb pertorbaci de la ra i les percepcions.
Els dissolvents sn molt txics. Poden produir la mort
sobtada per aturada cardaca. Ls repetit durant un llarg
perode s txic per al fetge i els ronyons. Pot causar
lesions cerebrals permanents que provoquen una prdua
dequilibri, tremolors, trastorns visuals i parlisis.
Inclouen gasos i compostos orgnics, o lquids molt
voltils, presents en substncies ds domstic o industrial com les coles i gomes denganxar, esprais, gasolina,
llevataques, pintures i dissolvents. Sn substncies de
fcil accs, baix cost econmic i els seus efectes sn
rpids.
53
Creu Roja Catalunya
heronA
Lherona sobt a partir de la morfina, que sextreu
alhora del cascall. Apareix en pols blanca o marr.
Reconixer la substncia per lolor, el color o el
gust s difcil ja que hi ha moltes substncies afegides
que en poden simular les caracterstiques de lherona. Els adulterants ms freqents de lherona sn la
cafena, paracetamol, piracetam, procana, lidocana o
benzocana.
Herona marr
Lherona marr es correspon amb lherona base.
s ms apta per al consum per via inhalada o fumada
(fumar-se un xino, fumar en plata). Predomina a les
zones del sud dEspanya, mentre que al nord tradicionalment sempra lherona blanca, que sutilitza injectada a
la vena.
Si es vol utilitzar per via venosa, per fer-la soluble cal
una substncia cida segons la reacci
base + cid = sal + aigua
La base seria lherona marr. Lcid que habitualment
susa com a dissolvent s lcid ctric (suc de llimona), cid
ascrbic, o cid actic (vinagre). Cal recordar que aquest
cid si es comparteix pot transmetre infeccions de laltra
persona o ser-ne brou de cultiu perqu es desenvolupin
grmens que amb la injecci arribaran a linterior de lorganisme.
54
Pas de lherona marr a lherona blanca

Si un consumidor per via fumada o inhalada dherona
marr acudeix a una zona on aquesta substncia s difcil
dobtenir, el ms probable s que en prengui la blanca per
via intravenosa. El canvi de via comporta riscos de sobredosi, desconeixement de les tcniques dinjecci amb
lesions venoses i cutnies i canvis psicolgics per haver
passat a la via venosa, considerada un pas endavant en
laddicci.
Fumar herona. Fumar-se un xino. Fumar en

plata, caar el drac
El nom de caar el drac procedeix de la forma del fum,
en espiral, que recorda la cua dun drac.
Per fumar lherona amb un paper de plata, es
necessita herona de qualitat relativament bona i
noms s adequada lherona marr o herona base. El
procediment que habitualment sutilitza s: es colloca
lherona marr en una tira de paper dalumini, que cal
allisar amb paper higinic i cremar-ne la capa fina de
plstic. Desprs, lherona es posa a la tira de paper
dalumini i sescalfa per sota el paper dalumini i lherona, amb la flama petita dun encenedor. La substncia
es fon i els vapors que emanen sn inhalats per un tub
a la boca. El material utilitzat s barat i fcil daconseguir. El risc de sobredosi s mnim i no hi ha risc
dinfecci pel VIH.
55
Creu Roja Catalunya
Herona blanca12
Al nostre pas, lherona blanca es correspon amb
lherona en forma de sal (sulfat o clorhidrat). s fcilment
soluble en aigua i ms apta per al consum per via parenteral o injectada. Per consumir aquest tipus dherona per
via venosa cal dissoldre-la en aigua. Per laigua utilitzada
pot ser font dinfeccions. Es recomana fer servir ampolles
esterilitzades, que es proporcionen en els programes dintercanvi de xeringues.
Lherona blanca t un preu ms elevat que lherona
marr. A les zones de la Mediterrnia es detecta ms
presncia dherona blanca i, per tant, sutilitza ms la via
injectada.
Malalties associades al consum dherona

Es relacionen ms amb la forma de consumir que amb
la substncia mateixa. La injecci intravenosa en condicions precries i sobretot el fet de compartir el material
dinjecci afavoreixen laparici de malalties infeccioses
com lhepatitis, endocarditis, sida i infeccions locals. Poden
aparixer infeccions a partir dels dissolvents: cids (herona marr) o aigua (herona blanca) contaminats. Lherona
pot tenir additius tall que no es dissolen amb facilitat i
obstrueixen els vasos sanguinis, s lanomenada emblia.
Els additius tamb poden ocasionar reaccions allrgiques
12. De Andrs, Miguel. Talleres de consumo de menos riesgo. Manual

de educacin sanitaria. Delegacin del Gobierno para el plan nacional sobre drogas. Diciembre de 2000.
56
o processos inflamatoris als pulmons, entre altres complicacions. Ls crnic de lherona ocasiona collapse de
les venes, abscessos, cellulitis, restrenyiment. El principal
efecte agut de lherona s la depressi del centre respiratori, que pot comportar laturada respiratria, especialment
si es combina amb altres substncies que tamb deprimeixen el centre respiratori.
Sndrome dabstinncia dopiacis

La sndrome dabstinncia apareix desprs dunes
quantes hores de lltim consum. Provoca ganes de tornar a consumir herona, agitaci, dolors als msculs i els
ossos, insomni, diarrea i vmits, esgarrifances. Els smptomes arriben al punt mxim al cap de 48 a 72 hores desprs
de lltim consum i es calmen desprs duna setmana,
aproximadament.
meTAdonA
El clorhidrat de metadona s una pols cristallina
de gust amarg. Aquesta pols es premsa en comprimits
(Metasedin) o es dissol en lquid (soluci de metadona).
s un derivat de lopi sinttic amb propietats farmacolgiques fonamentalment com a analgsic. Les seves
caracterstiques qumiques fan que es pugui administrar
per via oral, que no colloqui, que el seu efecte sigui ms
durador i que no es produeixin les pujades i baixades de
lherona. s una alternativa al consum dherona i pot ser
la base per comenar a regularitzar la vida del consumidor
57
Creu Roja Catalunya
de drogues, en el curs del que sha denominat programes

de manteniment amb metadona. s el tractament ms
freqent contra laddicci als opiacis. Aquest s sassocia a
la disminuci del consum de lherona, millora de la qualitat
de vida i disminuci dels hbits de compartir xeringues.
T freqents interaccions amb els medicaments antiretrovirals i poden produir sndromes dabstinncia, sobredosi per metadona o augmentar i disminuir leficcia dels
antiretrovirals.13
Cal evitar, si sest administrant metadona, prendre
naltrexona (Celupan, Antaxone), ja que s antagonista dels
opiacis i provoca sndrome dabstinncia o mono.
Com en el cas de lherona, lantdot de la intoxicaci
aguda o sobredosi s la naloxona, que sadministra injectada per via intravenosa, subcutnia, intramuscular si s
possible.
Vendre, donar o compartir metadona es pot considerar
delicte de trfic illegal de substncies estupefaents. La
metadona s un medicament estupefaent ds restringit i
controlat, subjecte al conveni de substncies estupefaents
de Viena.
cocAnA14
La cocana s una substncia defectes plurals en
lorganisme la totalitat daccions de la qual probablement
no s encara ben coneguda. Els grans problemes que
13. http://aidsinfo.nih.gov/ContentFiles/AdultandAdolescentGL.pdf
14. Cocaonline. http://www.cocaonline.org/info/index.php
58
provoca el consum immediat sn els accidents vasculars

cerebrals, entre daltres, ruptura daneurismes, que en
consumidors de cocana es produeixen en edats ms joves
i sobre aneurismes de menys grandria que en la poblaci
general.15 Hem de tenir en compte la circumstncia que la
presncia de mal de cap intens, persistent, inusual en un
consumidor de cocana ha de ser un motiu per plantejar fer
una tomografia (TAC) cranial.
s un estimulant intens, de poca durada. La seva
acci farmacolgica s ms curta que lherona i la necessitat duna dosi ms gran apareix rpidament. En podem
discutir el seu paper addictiu, per la realitat ens mostra
que els consumidors habituals escurcen el perode entre
consum i consum, amb nombrosos consums al dia. Pel
que fa al paper com a droga de consum, hi ha guies fcils
de consultar.16
No t una sndrome dabstinncia aparatosa i identificable com el de lherona o lalcohol.
Encara que el seu s sha ests des dels anys vuitanta
i noranta, s una de les drogues conegudes ms antigues.
A principis del segle xx, la cocana es va convertir en
lestimulant principal de la majoria dels tnics i elixirs que
es van crear per tractar una gran varietat de malalties.
Sigmund Freud defensava el paper de la cocana per tractar afeccions com lasma i la sfilis, entre altres malalties.
15. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18312093?ordinalpos=6&itool=
EntrezSystem2.PEntrez.Pubmed.Pubmed_ResultsPanel.Pubmed_
RVDocSum
16. Volkow Nora D. Cocana, Abuso y Adiccin. NIDA. NIH 2001;
01-4324(S) http://www.nida.nih.gov/ResearchReports/Cocaina/
Cocaina.html (en castell).
59
Creu Roja Catalunya
Alguns dels defensors de la cocana van acabar-ne sent

addictes.
A poc a poc va aparixer el concepte daddicci i al
Congrs dels Estat Units, a travs del Harrison Narcotics
Tax Act de 191417 es va prohibir la importaci de cocana
o de les fulles de coca excepte per a receptes farmacutiques. En el Controlled Substances Act de 197018 ja
sen va prohibir la manufactura, distribuci i possessi de
cocana excepte per a usos mdics limitats. Actualment es
considera lcit ls de la cocana com a anestsic local per a
certs tipus de cirurgies dels ulls, oda i gola.19 s un potent
vasoconstrictor.
Cada any augmenten a Espanya les aprehensions de
cocana, les sollicituds de tractament de desintoxicaci
i el consum declarat daquesta droga. Sestima que un
5% dels escolars dedats compreses entre els 14 i els 18
anys en consumeix. En els serveis durgncies hospitalaris
espanyols, la cocana representa la primera causa dintoxicaci aguda per substncies illegals.20
17. http://www.druglibrary.org/schaffer/history/e1910/harrisonact.htm
18. Warner, E. A. Cocaine Abuse. Annals of Internal Medicine. 1993;
119: 226-235.
19. Volkow, Nora D. Cocana, Abuso y Adiccin. NIDA. NIH 2001;
01-4324(S).
20. Burillo-Putze, G.; Munne, P.; Duenas, A.; Pinillos, M. A.; Naveiro,
JM.; Cobo, J. [et al]. National multicentre study of acute intoxication
in emergency departments of Spain. Eur J Emerg Med, 2003; 10:
101-4.
Guillermo Burillo-Putze. [et al]. Cocana como posible factor emergente de riesgo cardiovascular. Rev Esp Card, 2001; 54: 658-9.
http://www.revespcardiol.org/cgi-bin/wdbcgi.exe/cardio/mrevista_
cardio.fulltext?pident=13062930
60
Desprs de lefecte agut produeix cansament, fatiga

i trastorns en lestat dnim. Per via intravenosa produeix
el flaix, una sensaci intensament plaent anloga a
lorgasme sexual. Labs crnic produeix un estat que es
descriu com a cocana blues i que consta de depressi i
letargia. Ls continuat de cocana produeix una depleci
de dopamina en els sistemes neuronals amb un quadre de
depressi i alteraci de lhumor que apareix al cap dunes
quantes hores desprs daturar-ne ladministraci i que
en motiva la necessitat de noves dosis. La bromocriptina,
com a substitut de la dopamina, resulta til en el tractament
daquest quadre. El tractament clssic es fa amb hiposedants, benzodiazepines i antidepressius tricclics. Les
dosis txiques de la cocana depenen de la susceptibilitat
individual. En general, sestima que les dosis de cocana
superiors a 10-20 mg poden produir accions greus en un
subjecte adult. La dosi letal sestima que s d1 g, aproximadament, per via intranasal, 5-10 g per via oral i 200 mg
per via intravenosa.
Mecanismes dacci
s possible saber quins canvis dinmics es donen amb
el consum de coca. Hi ha un primer efecte plaent quan
lusuari experimenta lonada deufria (rush) i dexaltaci
(high). Aix va seguit per un perode de disminuci de lexcitaci (crash)21 que correspon a la prdua del bloqueig
de la recaptaci de dopamina i altres neurotransmissors.
21. Warner, E. A. Cocaine Abuse. Annals of Internal Medicine. 1993;
119: 226-235.
61
Creu Roja Catalunya
Lusuari entra en un estat desgotament fsic, disminueix

la capacitat datenci, aix com de motivaci. Els smptomes en algunes persones podrien ser agitaci, ansietat i
psicosis. Finalment, apareix un desig vehement (craving)
de cocana.
La cocana inhibeix la recaptaci en la uni de les
cllules nervioses de determinades substncies actives o
neurotransmissors noradrenalina, adrenalina i serotonina, amb la qual cosa sen produeix un excs.
Farmacolgicament actua com un potent agent simpaticomimtic, produeix vasoconstricci, taquicrdia,
midriasi i hipertrmia. Lestmul del sistema nervis
central dna lloc a moviments repetitius, estat dalerta,
eufria, disminuci de la gana i alteraci del comportament sexual.
Aplicada localment, actua com un anestsic, grcies
a la seva capacitat de bloquejar els canals de sodi de les
neurones durant la despolaritzaci, inhibint aix la transmissi de senyals elctrics.
La cocana s metabolitzada per les colinesterases del
plasma i de la sang, i es converteix en metablits solubles
en aigua, que sexcreten en lorina. La vida mitjana de la
cocana en el plasma s de 45 a 90 minuts i, per aix, pot
detectar-se a la sang o lorina durant noms algunes hores
desprs dhaver-se administrat. Aix i tot, els seus productes de degradaci sn detectables durant 24 o 36 hores
desprs dhaver-se consumit, cosa que els converteix en
un bon indicador de ls recent de cocana.
Lanlisi de cabell s un marcador extremament sensible de ls de cocana durant les setmanes o mesos anteriors, depenent de la longitud del cabell analitzat.
62
Fumar cocana s la via dentrada a la circulaci cerebral ms rpida (entre 6 i 8 segons, aproximadament). A
travs duna injecci intravenosa, la droga arriba al cervell
en el doble de temps. Esnifar produeix una eufria al cap
de 3-5 minuts, i el punt mxim es produeix entre els 30 i els
60 minuts. La quantitat de cocana que pot absorbir-se per
via nasal depn de les seves propietats vasoconstrictores
i de lindividu mateix.
La disponibilitat a la sang de la cocana esnifada s
del 20% al 60%. Els nivells de cocana a la sang ms alts
saconsegueixen fumant, i no esnifant, perqu en fumar
la droga es dirigeix cap a la circulaci pulmonar, que s
una rea dabsorci molt gran. La potncia duna dosi de
cocana fumada equival aproximadament a un 60% de la
mateixa dosi administrada per via intravenosa. s a dir,
fumar 50 mg produeix uns nivells a la sang similars als que
sassoleixen injectant-ne intravenosament uns 32 mg.
Esquema dactuaci22
Via
dadministraci
Lloc dabsorci
Preparaci
Temps
darribada al
cervell
Oral
Zona gastrointestinal
Membranes
mucoses de la
boca
Fulles de coca
Cocana hidroclrida
8-10 minuts
Nasal
Membranes
mucoses del
nas
Cocana hidroclrida
2-3 minuts
22. Cocaonline. http://www.cocaonline.org/info/index.php

63
Creu Roja Catalunya
Injectada
Via intravenosa
Cocana hidroclrida
12-21 segons
Fumada
Pulmons
Cocana base
6-7 segons
Formes de presentaci
Fulles de coca pasta de coca (pasta base, basuco,
paco) clorhidrat de cocana (sal) + amonac o bicarbonat base o crac
La coca sobt de les fulles de la planta i es transforma
en pasta de coca per ser consumida en aquesta forma i
tamb per facilitar-ne el transport. A ms de la pasta hi ha
dues formes de presentaci: en forma de sal o clorhidrat
(que es consumeix per via intranasal o intravenosa) o en
forma de base (per via pulmonar).
Fulles de coca
La cocana (benzoilmetilecgonina) s un alcaloide que
sextreu de la fulla de larbust Erythroxylon coca, procedent
de Bolvia, Per i Indonsia, majoritriament.23 Shan
trobat restes arqueolgiques del 3000 aC que proven ls
de la fulla de coca pels homes. De fet, durant segles els
indis americans han mastegat fulles de coca amb les quals
creuen que millora el seu estat dnim i disminueix la sensaci de gana.
23. Weekes, A. J.; Lee, D. S. Substance Abuse: Cocaine. eMedicine

Instant Access to the Minds of Medicine. 2005, October 26.
64
Mastegar fulles de coca va ser la principal via dadministraci de la cocana fins al 1860 en qu Albert Niemann
en va allar el principi actiu. Les fulles de coca han estat
tamb usades en forma dinfusi i incorporada en begudes
refrescants.
La cocana es troba en totes les parts de la planta de la
coca i suposa aproximadament l1% del pes de les fulles.
Atesa la limitada absorci per via digestiva i lescassa concentraci de cocana en les fulles, mastegar les fulles no
produeix seriosos efectes.
s la forma de consum dels habitants de les regions
productores. Els mastegadors de coca en fan boles amb
les fulles, les barregen amb cendres o cal i se les colloquen entre el llavi i la geniva i aix sabsorbeix lentament.
Per al seu transport, les fulles de cocana es converteixen en pasta de coca.
Pasta de coca
La pasta base de la cocana (el basuco o tamb
coneguda com a paco) sextreu de les fulles de coca
a travs dun procs de maceraci i es barreja amb
dissolvents com la parafina, benzina, ter o cid sulfric. Laparena depn de la substncia amb la qual ha
estat barrejada, i pot adquirir una aparena semblant a
la pols de xocolata, de color terrs o pols blanquinosa o
groguenca.
T un alt poder addictiu i el seu efecte s rpid i
intens. Es planteja el fet que t un estat dagitaci molt
marcat.
65
Creu Roja Catalunya
El seu consum, fumat, s molt txic a causa de les

impureses i adulterants amb qu se sol combinar. s una
droga relativament barata. A lArgentina, per exemple, es
pot aconseguir per un peso, que s bastant menys que un
euro.24
s ms barat que en pols.
De la pasta selabora la cocana en pols (clorhidrat de
cocana) i de la cocana en pols, se nobt la base lliure i
el crac.
Cocana en pols (sal: clorhidrat de cocana)

La major part de la cocana que circula als mercats
illegals europeus s en forma de sal, en pols, s a dir,
clorhidrat de cocana, que s una substncia cristallina,
blanca i inodora.
Per obtenir-la, es dissol la pasta de coca amb cid
clorhdric. s soluble en aigua i pot ser absorbida per la
mucosa nasal (esnifada), sublingual, vaginal i rectal o
injectada per via intravenosa. No susa fumada perqu
gran part de la droga es destrueix per la temperatura. Es
descompon quan es crema.
Al carrer per a la venda apareix adulterada en proporci variable (50%-90%) amb diverses substncies com la
lactosa, cid bric, talc, o similars pel que fa a gust i color.
Sovint es talla o sadultera amb additius que donen volum
(mannitol o lactosa), que imiten els efectes estimulants
24. http://www.diariodecuyo.com.ar/home/new_noticia.php?noticia_
id=67689
66
(cafena) o anestsics locals daquesta droga (procana o

lidocana).
Se solen dispensar en bossetes de plstic de 0,5 g o 1
g a preus que oscillen entre els 48-70 euros el gram (bola
de coca). Als mercats marginals, es poden trobar boles
adaptades a les quantitats necessries per a una dosi.
La dosi txica s variable. La xifra est generalment
al voltant dels 0,20 g a 0,30 g, encara que els consumidors crnics poden arribar a consumir-ne 3 g, aproximadament.
Consum fumat de la cocana: cocana base

Noms es pot fumar cocana correctament quan est
en forma de base. En pols o clorhidrat de cocana (una
sal) sha dalterar qumicament per donar lloc a una base,
cocana de base lliure (free base) o crac.
Aquestes dues modalitats tenen la mateixa forma
qumica, per susen tcniques diferents per preparar-les.
Ambdues poden ser fumades amb pipa o barrejades amb
marihuana o tabac en un cigarret. Per obtenir la cocana
base, tamb anomenada base lliure, es dissol la pols
en aigua i safegeix amonac i ter com a dissolvent. La
seva puresa acostuma a ser elevada. Com que progressivament sha disposat de crac, ls de la base lliure ha
disminut.
Dissolvent
Base
Crac
Amonac
Bicarbonat
67
Creu Roja Catalunya
Crac
El crac s la cocana que no ha estat neutralitzada per
un cid per convertir-se en sal de clorhidrat. Aquest tipus
de cocana ve en forma de cristalls de roca que es poden
escalfar i els vapors de la qual es poden fumar.25 s la
cocana preparada o cuinada per ser fumada. Prov de
bullir clorhidrat de cocana en una soluci de bicarbonat de
sodi i evaporar laigua.
El terme crac (que prov de langls crack) es refereix
al cruixit que se sent quan sescalfen els cristalls. El crac
selabora a partir de la cocana en pols dissolta en aigua.
En un recipient shi afegeix cocana, bicarbonat i aigua i
sescalfa fins que es formen els cristalls.
Sovint el crac es compra ja elaborat, s a dir, una
vegada ja tractat amb amonac o bicarbonat. Els cristalls
o roques blanques constitueixen la forma ms concentrada i purificada de cocana. La seva puresa sol oscillar
entre el 50 i el 100%. En escalfar-se crepiten i aix
permet poder-ne aspirar els vapors o fums. La cocana
en forma de crac s fumable. Se solen utilitzar pipes
daigua, de fabricaci prpia (ampolla daigua, tubet).
El fum s retingut tant temps com sigui possible per
maximitzar-ne labsorci, que es produeix al cap de 8-10
segons, encara que la durada dels efectes no excedeix
els cinc minuts.
Des dels anys vuitanta, el crac es fuma en pipa de
vidre, amb cendra de cigarret sobre una llauna amb orificis, en un degotador de cristall, en un cigarret anomenat
25. NIDA. http://www.drugabuse.gov/Infofacts/Cocaine-Sp.html
68
primo (nom que se li dna al tabac barrejat amb cocana),

entre daltres. Un altre instrument utilitzat per consumir crac
s un tub metllic similar a una antena de rdio (en molts
casos ho s) a la qual sintrodueix una mena de filferro i
sutilitza per fumar crac simulant una pipa. Aquest mtode
s utilitzat principalment per addictes de molt pocs recursos i es coneix com fumar en tub.
A causa de la rapidesa dels efectes, gaireb immediats, el crac es va fer molt popular durant la dcada dels vuitanta. Una altra ra de la seva popularitat s que no costa
gaire, econmicament parlant, processar-lo ni adquirir-lo.
Es considera la forma ms potent i addictiva daquesta
droga.26 s fcilment vaporitzable i, quan sinhala, els seus
efectes sn molt rpids. No s soluble en aigua.
El nom deriva del so que es produeix quan sescalfa.
Es ven preelaborat, preparat per ser fumat.
Experiments amb voluntaris han demostrat que fumar
cocana permet aconseguir uns nivells a la sang que sn
comparables als obtinguts a travs duna injecci intravenosa.27
Per tant, no es poden menystenir en absolut els efectes
de la cocana fumada.
26. Lange, R; Hilis L. D. Cardiovascular complications of cocaine use.

NEngl J Med 2001; 345: 351-358.
27. Elisabeth A. Warner. Cocaine
InternalMedicine 119 (3): 226-235.
Abuse
(1993).
Annals
of
69
Creu Roja Catalunya
Forma de coca
Forma de consum
Fulles de coca
Masticaci
Pasta de coca, basuco
Fumat
Pols
Esnifat, fumat
Base lliure, crac
Fumat
Speedball
Lspeedball s una barreja dherona i cocana, generalment consumida per vena. Actualment, molts consumidors
de drogues la barregen i consumeixen; per s fcil trobar-la ja preparada pels mateixos venedors.
Aquesta mescla combina els efectes sedants de lherona amb els euforitzants de la cocana.
Complicacions locals del consum de la cocana

La cocana bloqueja els canals de sodi, disminueix el
potencial de membrana i allarga la durada del potencial
dacci. Aquesta acci causa efectes anestsics locals.
La cocana continua usant-se en medicina, principalment
pels seus efectes anestsics tpics locals en la sutura de
ferides. Susa com a anestsic local en cirurgia doda, nas,
gola i procediments oftalmolgics.28
Pel que fa a les complicacions locals, provoca destrucci de lenv nasal, i pot arribar a la perforaci. Per
28. Weekes, A. J.; Lee, D. S. Substance Abuse: Cocaine. eMedicine

70
via intravenosa, provoca rpidament una inflamaci de les

venes, flebitis.
Com que pot alleujar el dolor a la zona dinjecci (la
cocana s un anestsic local), les venes poden danyar-se
molt fcilment. En el consum de cocana se sol utilitzar molt
la tcnica del bombament.
Sndrome postconsum immediat al consum intravens de cocana

Pel seu efecte simpaticomimtic, la cocana produeix
vasoconstricci, taquicrdia, hipertensi arterial, midriasi
o dilataci de les pupilles i augment de la temperatura o
hipertrmia. La pell pot estar calenta i haver-hi sudoraci
generalitzada.29
Lestmul del sistema nervis central produeix30 eufria, ms capacitat de conversa (verborrea), comportaments repetitius, allucinacions visuals auditives i tctils.
Sn caracterstiques una percepci tctil i visual sobre la
pell dinsectes o altres animals inexistents que la persona tracta de treures i que pot provocar lesions cutnies
importants.
Cal saber que la verborrea, la cerca dobjectes, les allucinacions visuals i auditives, lagitaci motora, els moviments reiteratius, la parlisi fuga, apareixen amb freqncia desprs del consum de cocana i, en conseqncia, cal
29. Weekes A. J., Lee D. S. Substance Abuse: Cocaine. eMedicine

30. Volkow Nora D. Cocana, Abuso y Adiccin. NIDA. NIH 2001;
01-4324 (S).
71
Creu Roja Catalunya
entrenar-se per al seu tractament, aix com detectar situacions durgncia, com lagitaci psicomotriu, les convulsions i
el dolor precordial, i altres smptomes, com la midriasi, que
permet diferenciar el consum de cocana del de lherona,
que produeix miosi.
Pel que fa a les manifestacions neurolgiques,31 sha
descrit laparici de mal de cap intermitent. El tipus ms
com s la cefalea vascular, un tipus de migranya de forma
aguda que apareix desprs de la consumici o durant
labstinncia.32 No obstant aix, en les observacions prctiques sesdev amb menys freqncia.
Apareixen convulsions per disminuci del llindar de
convulsi.33 En persones amb alteracions vasculars prvies poden aparixer hemorrgies cerebrals per la hipertensi aguda de la coca. Els infarts isqumics i hemorrgics
es desenvolupen a conseqncia de laterosclerosi i dels
estats dhipertensi crnics i aguts.34 Per no sn freqents
en el dia a dia del consum.
31. h t t p : / / s c h o l a r . g o o g l e . c o m / s c h o l a r ? q = a u t h o r : D a r a s % 2 0
intitle:Neurologic%20complications%20of%20cocaine%20
&hl=es&lr=&oi=scholarr
32. Satel, S. L.; Gawin, F. H. Migraine like headache and cocaine use.
JAMA.1989; 261: 2995-6.
Dhuna, A.; Pascual-Leone, A.; Belgrade, M. Cocaine-related vascular headaches. J Neurol Neurosurg Psychiatry. 1991; 54: 803-6.
33. Pascual-Leone, A.; Dhuna, A.; Altafullah, I.; Anderson, D. C.
Cocaineinduced seizures. Neurology. 1990; 40:404-7.
34. Lichtenfeld, P. J.; Rubin, D. B.; Feldman, R. S. Subarachnoid hemorrhage precipitated by cocaine snorting. Arch Neurol. 1984; 41: 223-4.
Green, R. M.; Kelly, K. M.; Gabrielsen, T. Multiple intracerebral
hemorrhages after cocaine. Stroke 1990 Jun; 21: 957-62.
72
Per al tractament de les convulsions, el diazepam s

un dels medicaments ms eficaos.35 Per lexperincia
daquest s en convulsions i en dolor precordial, tamb en
consumidors de cocana, s un medicament que cal tenir
present en lagitaci psicomotriu. Cal tenir una atenci
especial si lusuari informa que ha consumit prviament
benzodiazepines, alcohol o herona, si sha injectat speedball o si es detecta miosi.
Pel que fa a les complicacions cardaques, pot haverhi isqumia amb infart o sense, que s la ms freqent,
artmies, miocarditis i miocardiopaties.36
Pot haver-hi infart de miocardi durant la primera hora
desprs del consum de cocana, quan els nivells sanguinis
sn mxims. No sha relacionat amb la quantitat consumida, la via dadministraci o la freqncia daquest s. Ha
estat descrit amb dosis que van dels 200 als 2.000 mg, en
totes les vies dadministraci, i tant en consumidors habituals com en consums inicials. Pot ser de difcil diagnstic
per la repolaritzaci preco freqent en lelectrocardiograma de les persones joves. I per les usuals concentracions
elevades de creatina-cinasa per rabdomilisi. En aquests
casos, shan de mesurar les concentracions de troponines.
Lefecte nociu de la cocana sobre el cor es potencia amb
el tabac i lalcohol.37
35. Spivey, W. H.; Euerle, B. Neurologic complications of cocaine abuse.
Ann Emerg Med. 1990; 19:1422-8.
36. Freire Castroseiros, E.; Penas Lado, M.; Castro Beiras, A. Cocana
y corazn. Rev. Esp. Cardiol. 1998; 51:396-401.
http://www.revespcardiol.org/cgi-bin/wdbcgi.exe/cardio/mrevista_
cardio.fulltext?pident=284
37. Lange, R. A.; Hillis, L. D. Cardiovascular Complications of Cocaine
Use. N Engl J Med 2001; 345: 351-358.
73
Creu Roja Catalunya
Laugment de la temperatura, les convulsions o un

estat dinconscincia perllongat pot donar lloc a una destrucci muscular massiva o rabdomilisi. La simptomatologia muscular pot ser lleu o fins i tot nulla i noms evidenciar-se per les anlisis de sang amb una elevaci dels
nivells de creatina-cinasa (CK). Aquesta situaci, un ter
de les vegades, dna lloc a insuficincia renal aguda i en la
meitat dels casos resulta mortal. De vegades sacompanya
dalteracions de la coagulaci intravascular disseminada i
alteraci danlisis heptiques.38
Pot haver-hi tamb insuficincia renal per infarts renals
aguts. Els efectes vasoconstrictors i trombtics de la cocana afavoreixen aquests infarts dominants.
Sha de sospitar dinfart renal en consumidors de cocana amb febre, dolor persistent al flanc (suggestiu dinfecci
del tracte urinari o nefrolitiasi) i dolor abdominal associat
a nusees o vmits que sinicia normalment al cap de 2-3
hores del consum. Amb leucocitosi, hematria microscpica i nivells elevats de LDH srica.39
La sndrome postconsum tamb aporta informaci per
al disseny i el funcionament de futures sales dinjecci,
originriament orientades per evitar morts per depressi
del centre respiratori en el curs del consum dherona
38. Herzlich, B. C.; Arsura, E. L.; Pagala, M.; Grob, D. Rhabdomyolysis

related to cocaine abuse. Ann Intern Med. 1988; 109: 335-6.
Welch, R. D.; Todd, K.; Krause, G. S. Incidence of cocaine-associated rhabdomyolysis. Ann Emerg Med. 1991; 20: 154-7.
39. Shahrooz Bemanian, S.; Mazda Motallebi M and Saeid M Nosrat SM.
Cocaine-induced renal infarction: report of a case and review of the
literature. BMC Nephrol. 2005; 6: 10. http://www.pubmedcentral.gov/
articlerender.fcgi?artid=1253515
74
intravenosa. La progressiva utilitzaci de cocana, amb

les manifestacions observades destimulaci del sistema
nervis central, requereix ms espai fsic, ms mesures de
seguretat per als professionals, disponibilitat de zones de
relaxaci postconsum i evitar elements que afavoreixin les
allucinacions visuals i auditives.40
Efecte
Percentatge
Verborrea
Diaforesi
Midriasi
Sialorrea
Cerca dobjectes
Allucinacions visuals
Agitaci motora
Moviments reiteratius
Allucinacions auditives
Taquicrdia
Desordre didees
Parlisi fuga
Sensaci de ser perseguit
Furgar-se les ferides
Taquipnea
Ordre i neteja compulsiva
Deliri
49,4
35,1
29,8
14,9
14,9
13,7
9,5
9,5
8,9
8,3
7,1
5,4
3,6
3,0
1,8
1,8
1,2
Moltes de les manifestacions postconsum immediat de

cocana noms necessiten observaci i contenci dels professionals. Per al tractament de les convulsions, diazepam
s un dels medicaments ms eficaos.41 Cal donar impor40. Dels, J.; Priore, A. G.; Pigem, A.; Aguas, M. Sndrome posconsumo
de cocana inyectada a partir de las observaciones en una sala de
consumo supervisada. Med Clin (Barc.) 2008; 130: 35.
41. Spivey, W. H.; Euerle, B. Neurologic complications of cocaine abuse.
Ann Emerg. Med. 1990; 19:1422-1428.
http://www.mnpoison.org/index.asp?pageID=272
75
Creu Roja Catalunya
tncia a laparici de dolor precordial, ja que pot manifestar

lexistncia de cardiopatia isqumica, per la qual cosa,
malgrat que no s una manifestaci extraordinriament
freqent, s recomanable remetre a un centre hospitalari
per estar en observaci durant unes 12 hores, i descartar
una sndrome coronria aguda. En particular, si coexisteixen un consum de tabac i alcohol associats.42 Una de les
manifestacions freqents i de difcil maneig s lagitaci
psicomotriu. A partir de lexperincia de ls de diazepam
en convulsions i dolor precordial en consumidors de coca,
s un medicament que cal tenir present per a aquestes
situacions dagitaci. Caldr replantejar aquesta decisi i,
si escau, tenir una especial vigilncia si la persona usuria
ha informat que ha consumit prviament benzodiazepines,
alcohol, herona, si consumeix speedball o si t miosi.
Consum combinat de cocana i alcohol

Un perill addicional: letil de cocana. Quan les persones combinen el consum de cocana amb lalcohol, agreugen el perill que presenta cadascuna daquestes drogues
i, sense saber-ho, fan en els seus propis cossos un experiment qumic complex. Diversos investigadors afavorits pel
NIDA han trobat que, en combinar ls de cocana amb
alcohol, el fetge hum fabrica una tercera substncia, letil
de cocana, que intensifica els efectes eufrics de la cocana i potencialment augmenta el risc de mort sobtada.43
42. Lange, R. A.; Hillis, L. D. Cardiovascular Complications of Cocaine
Use. N Engl. J Med., 2001; 345: 351-358.
43. NIDA. http://www.drugabuse.gov/Infofacts/Cocaine-Sp.html
76
educAcI per A lA SAluT en conSumIdorS

de drogueS
Per a una millor atenci del consumidor de drogues cal conixer els aspectes que es relacionen amb
el consum. El fet de ser una activitat clandestina, en
ocasions considerada un delicte, es fa difcil saber
les circumstncies que emmarquen aquest consum.
Com aconseguir les drogues, on comprar-les, on i com
consumir-les, quin llenguatge sutilitza i quins sn els
canals de comunicaci ms eficaos.
El consum de drogues injectades comena com
una activitat social, compartida, amb uns rituals i unes
tcniques especials.
Habitualment introdueix el consum un altre consumidor, amb els seus propis criteris i errors sobre com
consumir. Una tasca que cal dur a terme des dels
equips datenci a les persones consumidores s corregir hbits de ms risc entre aquests.
Perqu tot aix sigui possible, cal saber quina s la
realitat del carrer, contrastar la informaci obtinguda i
adaptar els consells sociosanitaris perqu la informaci
dirigida als usuaris sigui til, prctica i comprensible.
s possible i necessari educar per a la salut amb
els usuaris de drogues. Individualment es pot actuar
durant un intercanvi de xeringues o una visita social o
sanitria. Tamb a la zona de venda o de consum de
drogues.
77
Creu Roja Catalunya
Leducaci en lmbit col.lectiu

En lmbit collectiu es poden oferir espais, tallers
participatius, cursos de preparaci, grups on treballar temes dinters i que permetin millorar la situaci
actual.
En molts casos, els temes que interessen a les persones usuries de drogues no coincideixen amb els que
preocupen els responsables de les institucions o de la
poltica social. Temes com el sostre, la higiene diria,
lalimentaci, la situaci legal, el tractament i locupaci til
del seu temps sn alguns aspectes que inquieten molts
usuaris de drogues. A partir daquests temes es pot iniciar
una intervenci sociosanitria en general i disminuir-ne els
factors de risc.
Factors que influeixen en les prctiques

de consum
Cal tenir en compte que els patrons de consum de
drogues sn variables, dinmics i estan influts per mltiples circumstncies, mites i costums. El temps que fa
que sinjecten, el tipus de consum, espordic, de cap de
setmana, fumadors de plata, en pipa, consumidors en
vena. Persones addictes a una sola substncia, daltres
amb consums plurals.
Els hbits de cada ciutat, subgrups o persones varien i
afegeixen noves variables com ara el material que sutilitza
o lestat daquest material. On es compra la droga, amb qui
es compra, on es consumeix i amb qui.
78
La falta dintimitat, les presses per consumir (perdre la

dosi, por del fet que aparegui la policia, vergonya de ser
vist consumint) fan que el consum de drogues es produeixi
sense garanties higiniques i amb un perill per a la salut de
la persona consumidora.
Influeix la forma dobtenir la droga, si es compra sol,
amb un amic, entre diversos collegues. Si es disposa de
material necessari i en bones condicions higiniques per
preparar la injecci.
El lloc on es far el consum: a casa, al carrer, a la
pres.
El tipus de droga que es consumeix: coca, herona,
pastilles, metadona.
La via dadministraci, oral, parenteral, inhalada.
Si el consum es fa sol o en companyia. Si la persona
que acompanya consumeix i t el seu propi material. Si
lacompanyant sap com actuar davant una sobredosi.
Si sap injectar-se. Si en coneix la tcnica adequada,
els punts dinjecci, la direcci de la injecci, saber trobar
la vena.
La pressi, les presses per consumir, por de perdre la
dosi, presncia de la policia, ser al carrer, sndrome dabstinncia, tolerncia.
recomAnAcIonS per Al conSum de drogueS Amb

menor rISc
Buscar-se la vida, pillar, collocar-se i estar b/

estar malament sn, generalment, els quatre moments i
temes centrals en la vida quotidiana dun consumidor de
79
Creu Roja Catalunya
drogues.44 Aquests quatre moments suposen tamb quatre

mbits dactuaci dels sistemes assistencials.
Estar b/Estar malament. Tolerncia

Estar b suposa lalleujament o la disminuci del
malestar desprs de consumir la dosi. Per estar b dura
poc, i de seguida sest malament i sha de tornar a comenar. Estar b es converteix en lobjectiu de la vida activa
del consumidor.
Per tolerncia sentn el fenomen consistent a obtenir
efectes cada vegada ms petits amb ladministraci de les
mateixes dosis dun producte. Els usuaris aprenen que
per aconseguir els efectes desitjats han dusar dosis de
substncies cada vegada ms altes o tamb disminuir-ne
el temps entre els consums.
El grau de tolerncia que es desenvolupa s diferent
per a cada substncia i tamb varia entre els consumidors.
Aquesta tolerncia dificulta la vida del consumidor de drogues. Conforme sincrementa la dosi, la despesa econmica s ms difcil de sostenir.
Sovint, els usuaris es plantegen fases de desintoxicaci per disminuir lescalada de consum i poder tornar a
consumir dosis ms redudes de drogues.
44. Gamella, J. F. Las rutinas del yonqui: un modelo cognitivo de la vida

diaria de los heroinmanos espaoles. Primera Jornada Nacional
sobre Programas de Intercambio de Jeringuillas. Ministerio de
Sanidad y Consumo. Secretara del Plan Nacional sobre el Sida.
Madrid, 1997.
80
Buscar-se la vida
Buscar-se la vida inclou les tasques destinades a
aconseguir la dosi de droga. De vegades comporta delinquir, ingressar a la pres i acumular causes pendents.
s linici duna gran bola que pesa com una llosa en els
individus, colpeja la societat normalitzada i abarrota les
presons.
Qualsevol alternativa que permeti aconseguir la dosi de
droga sense delinquir ni que es degradi la persona cal que
es tingui en compte. En aquest sentit, incideixen els plans
de legalitzaci de les drogues, ladministraci teraputica
de lherona i altres substncies alternatives.
I cal preveure mesures alternatives a lingrs a la pres
i potenciar els plans de reinserci social.
Pillar
Es pot pillar o obtenir la substncia mitjanant diners,
bescanvi, aportar clients o b altres favors per al venedor
o camell. Tamb a travs de compartir la dosi amb un altre
usuari, demanar, ser convidat, pidolar part de la dosi o
algun dels elements utilitzats per al consum que encara pot
conservar una part de la substncia.
Algunes daquestes prctiques impliquen riscos per
a la salut ja que permeten el pas dinfeccions de persona a persona. Especialment, si, a ms de la substncia,
es comparteixen fluids com sang o secrecions genitals.
Cal saber com saccedeix a la dosi per intentar tant
com es pugui modificar les prctiques que impliquin
ms riscos.
81
Creu Roja Catalunya
Aquesta s lessncia dels programes dintercanvi de

xeringues, que proporcionen material net i que recullen tots
els estris utilitzats.
Material per a la injecci

El material per a la injecci ha destar en bones condicions i no lha dhaver utilitzat ning abans.
Fan falta xeringa, dissolvent, filtre, tovalloletes dalcohol, recipients com taps o culleres per fer la diluci.
Habitualment, tot aquest material es pot obtenir als programes dintercanvi de xeringues.
Abans de preparar-ho tot, cal rentar-se les mans amb
aigua i sab o usar una tovalloleta dalcohol.
Hi ha dos tipus de xeringues. Lanomenada xeringa
americana, en qu la xeringa i lagulla formen un sol
cos, i la xeringa espanyola, nacional o normal, en qu
lagulla es pot separar de la resta de la xeringa i s ms
gruixuda que lamericana. Tamb lagressi sobre la
vena s ms gran.
El recipient, tap, llauna, cullera en qu es fa la diluci
ha destar net i no lha dhaver usat ning abans. s convenient netejar-lo amb una tovalloleta dalcohol.
La diluci sha de fer amb aigua destillada (herona
blanca) o cid ctric (herona marr) obtingut en un programa dintercanvi.
En cas de no tenir ampolletes daigua destillada, es
pot emprar aigua potable duna aixeta o duna font. Per
dissoldre lherona marr, cal utilitzar cid ctric (molt poc)
o una llimona acabada de tallar. Les llimones obertes sn
font dinfeccions.
82
El filtre s un material pors a travs del qual es fa

passar la diluci per separar les partcules slides, les
impureses. Generalment, susa un tros de filtre de cigarret.
Cal filtrar lherona marr, ja que t moltes impureses i
sha dutilitzar un filtre nou cada vegada. Aix evita haver
de xuclar lagulla, que afavoreix la infecci pels grmens
que hi ha a la boca. Cal comprovar a la xeringa que la
mescla sigui transparent, sense grumolls ni bombolles.
No sha de xuclar el filtre ni lagulla. Cal evitar, en general, el contacte del material dinjecci amb la saliva, que
pot transportar grmens de la boca i que a travs de la
injecci es poden transmetre infeccions generalitzades a
tot lorganisme.
Es pot donar forma al filtre amb els dits (les mans shan
dhaver rentat al principi del procs).
Hi ha qui permet reutilitzar el seu filtre a canvi dalguna
cosa o per fer un favor. No obstant aix, compartir filtres
t un alt risc de transmissi dinfeccions com el VIH i lhepatitis B, C.
Si sha de separar lagulla de la xeringa, val ms deixar-hi el caputx posat. Si es comparteix la dosi amb alg,
cal assegurar-se que les dues xeringues siguin noves. Si la
del company no s nova o si una de les dues no s nova,
sha de preparar la diluci amb la nova i deixar la dosi en
algun recipient perqu pugui ser recollida amb la xeringa
ja utilitzada, per mai posar en contacte les dues aiges i
xeringues.
Sha de calcular la dosi en funci de la qualitat de la
substncia i el consum actual. I rebaixar la dosi desprs
dun perode sense consumir (desprs duna fase de desintoxicaci).
83
Creu Roja Catalunya
La injecci. Xutar-se. Recomanacions per

evitar complicacions durant la injecci
Cal considerar ls de vies de consum ms segures
com fumar o esnifar. Procurar estar acompanyat durant
la injecci. No injectar-se sol. Fer-se acompanyar per
alg que spiga qu fer davant una sobredosi. Un mateix
ha destar informat i format sobre com actuar davant una
sobredosi.
Cal buscar un lloc tranquil i discret, per on pugui arribar fcilment lajuda, en cas de necessitat. Si pot ser, una
sala dinjecci supervisada per personal entrenat.
Cal evitar combinar tranquillitzants, metadona, alcohol
i herona.
Cal preparar una dosi petita desprs duna fase de
no consum: si sha sortit de la pres, hospital o sha estat
sense consumir durant un temps. Si sha canviat de venedor o camell, cal provar una mica abans dinjectar-se tot
el pico.
Hi ha tres tipus de vasos sanguinis: artries (transporten la sang oxigenada a alta pressi); venes (retornen la
sang cap al cor a baixa pressi) i els capillars. Noms es
poden utilitzar per injectar-se les venes.
Cal punxar les zones del cos ms segures: venes del
bra i avantbra. Sn zones poc recomanables les venes
dels peus, les mans i els dits. Sn zones perilloses: coll,
cara, abdomen, pits, penis, vagina i engonal.
Cal buscar la vena ms grossa i canviar de vena
cada vegada. Cal alternar el punt dinjecci. Per al proper
pico, la propera injecci, cal no anar al mateix lloc. Cal
procurar deixar sempre una vena grossa i visible sense
84
utilitzar per si cal fer una anlisi de sang o posar un tractament per vena.
Per evitar danyar les venes s convenient usar lagulla ms petita que sigui possible (com ms petit sigui el
forat, menys dany). Cal ajudar-se dun torniquet o goma
elstica per fer visible i dilatar la vena. Si no es troba
la vena, es pot fer una mica dexercici perqu la sang
circuli ms de pressa per les venes i aquestes es facin
ms visibles.
Cal desinfectar el punt dinjecci amb una tovalloleta
dalcohol i treure laire de la xeringa.
Lagulla sha dintroduir dins de la pell, parallela a
la vena, en la direcci de la sang (lagulla ha dapuntar
el cor). Quan es llisqui lagulla per la vena cal anar amb
compte de no travessar-la. Cal aspirar per comprovar que
hi reflueix la sang i que sest, per tant, dins de la vena.
Sha dafluixar el torniquet i empnyer lmbol lentament.
A poc a poc. Com ms de pressa es faci, ms risc hi ha
desquinar o rebentar la vena. Es pot perdre el pico i
provocar una infecci.
Cal evitar bombar-se, pujar i baixar lmbol de la xeringa amb lagulla dins la vena. Bombar-se pot causar ms
danys a la vena perqu es fa ms gran el forat provocat
per la injecci i danya les parets de les venes.
Desprs de la injecci, cal treure lagulla de forma
parallela a la vena i pressionar el punt dinjecci amb una
tovalloleta dalcohol o un mocador net. Afavoreix la coagulaci i evita la formaci dhematomes.
Cal desfer-se de la xeringa i de lagulla de manera
segura, perqu ning pugui punxar-shi. Sempre que sigui
possible, cal portar el material emprat en un local dinter85
Creu Roja Catalunya
canvi de xeringues. No shan de deixar els estris tirats al

carrer.
s perills injectar-se pastilles. Lexcipient que tenen
les pastilles pot collapsar o obstruir les venes. Fumar-les
o esnifar-les t menys risc que injectar-les.
Injectar-se metadona pot causar molts problemes,
incloent abscessos.
Recomanacions per a lassistncia dusuaris de

drogues en situaci socialment deprimida
1. Sostre. Resulta poc efectiva qualsevol mesura que
no consideri que els consumidors no tinguin un sostre, un
lloc on aixoplugar-se i descansar. En aquest sentit s particularment important:
Facilitar que les persones sense papers puguin anar
a pensions. Probablement aconseguint algun document
accessible a travs dequips socials o sanitaris que els
permeti registrar-se en una pensi o hotel.
Cal considerar la possibilitat destablir relacions amb
centres sociosanitaris, cures palliatives amb llits especialment dissenyats per a consumidors dherona i coca
en situaci terminal o de gran deterioraci, amb estades
llargues i per indicacions no tan clniques com les que
ofereixen els hospitals daguts.
2. Alimentaci. No tenir cura de lalimentaci, supeditada a la consecuci de la dosi de droga diria, afebleix
fsicament i psquicament la persona.
3. Higiene. Habitualment hi ha pocs llocs per dutxar-se.
86
4. Assistncia legal, davant la pluralitat de causes pendents. Consideraci dun programa de mesures alternatives, sense el qual s impossible la reinserci.
5. Integraci de lassistncia. En particular, que lassistncia social i sanitria es doni de forma integrada.
6. Ocupaci. El manteniment amb metadona ha disminut locupaci del temps dels consumidors dherona,
que shan trobat sense saber qu fer amb el temps que
han recuperat. Esdev necessari, doncs, augmentar
els programes de formaci, adequaci laboral i inserci
social.
7. Les sales dinjecci han suposat un gran aven en
el tractament del consum de drogues per via intravenosa.
Probablement, el principal efecte haur de ser la disminuci de la morbiditat i mortalitat per sobredosi. I, entre
daltres, haur de permetre el contacte amb nous sectors
de consumidors, la difusi de missatges sanitaris, loferta
daltres prestacions socials, sanitries, diferents de la
supervisi de la injecci.
No obstant aix, en la breu histria de les nostres sales,
cal recordar que aquestes van ser dissenyades fonamentalment per al consum dherona i que no estan adaptades
al consum de coca.
La revisi de les sales per mitigar els efectes de la
cocana ha dimplicar:
Ms espai. Ms mesures de seguretat per als professionals.
Evitar elements que afavoreixin les allucinacions visuals i auditives.
Zones de tranquillitat postconsum.
Considerar lestrs dels professionals.
87
Creu Roja Catalunya
Dissenyar estudis dobservaci dels minuts posteriors

a la injecci.
Sha menystingut el paper dels fumadors, que tenen
una ansietat idntica a la dels consumidors per vena i, no
obstant aix, no disposen despai.
Els seus condicionants de consum sn diferents.
Tamb necessiten intimitat, per no s tan factible la
sobredosi. Es fa necessari pactar a curt termini, a les nostres ciutats, espais oberts, protegits, on sigui tolerat el consum fumat i on puguin acudir tamb equips de proximitat.
propoSTeS A mAnerA de concluSI

Mesures dndole social
Collaboraci entre els equips clinicoassistencials i de
salut pblica per conixer millor les realitats del consum.
Projectes al servei dels observadors de la realitat i no de
les demandes allunyades de les zones de consum.
Cal informar daquesta realitat els professionals, ms
acostumats a atendre el consum dherona.
Cal redissenyar les sales dinjecci.
Cal considerar el consum fumat. Pactar rees de consum tolerat.
88
5. REDUCCI DE DANYS
Els programes de reducci de danys sn estratgies
individuals i collectives destinades a minimitzar els danys
associats a una determinada circumstncia. s una prctica habitual en molts camps. Exemples de reducci de
danys sn el cintur de seguretat al cotxe o ls de casc en
motoristes i ciclistes. No es prohibeix la conducci de vehicles, per s que sintenta disminuir-ne els danys associats
a aquest s. En un altre mbit, hi hauria lexemple de ls
de preservatius en les relacions sexuals.
En el camp de les drogues no legals, els programes
de reducci persegueixen minimitzar els danys associats
al consum sense reduir-lo o eliminar-lo necessriament.
eVolucI hISTrIcA del concepTe de reduccI de

dAnyS
El concepte de reducci de danys en el camp de les

drogodependncies va comenar a instaurar-se durant la
dcada dels anys vuitanta a partir dexperincies per disminuir les conseqncies negatives associades a ls de
drogues injectables a Amsterdam, Rotterdam i la regi de
Merseyside, a Anglaterra. En aquestes ciutats es van dur a
terme accions per proveir latenci mdica i social als usuaris de drogues amb la collaboraci daquests i duna policia
ms interessada a perseguir els traficants que no pas els
89
Creu Roja Catalunya
consumidors. A Merseyside les experincies sintegraven

en lanomenat British System, un marc de prescripci dopiacis injectables, que es caracteritzaven per programes de
distribuci i recuperaci de xeringues, que rebien el suport
de les forces de lordre que donaven com a resultat baixssimes taxes de sida en injectors i una escassa incidncia
de delictes comesos per consumidors de drogues.45
Aquestes experincies locals, dirigides fonamentalment
a disminuir la transmissi del VIH en usuaris de drogues
per via parenteral, es van transmetre a altres pasos i a la
comunitat cientfica. En altres mbits i contextos, sincidia
en problemes generats de lentorn de les drogues com ara
ls combinat de substncies, modificacions legislatives,
relacions amb els vens, consums de drogues de festa. La
magnitud dels canvis generats per la reducci de danys
en drogodependncies permet a posteriori comprendre
que hem assistit a una important mutaci en les prctiques
assistencials. No hi ha dubte que la convicci i tenacitat
dels seus iniciadors van ser fonamentals en la difusi de la
reducci de danys a tot el mn.
Als pasos dEuropa del sud (Frana, Itlia, Portugal i
Espanya), la reducci de danys sinicia, amb algunes diferncies, durant la primera meitat dels anys noranta, fonamentalment amb programes de distribuci i recuperaci
de xeringues, que originen i promouen importants replantejaments en els serveis i equips de drogodependncies.
Els pasos del sud dEuropa comparteixen caracterstiques
similars pel que fa als danys associats al consum de dro45. OHare, P. A.; Newcombe, R.; Matthews, A.; Buning, E. C.; Drucker,
E. La reduccin de los daos relacionados con las drogas. Grup Igia:
Barcelona, 1995.
90
gues,46 amb xifres dalta prevalena dinfecci pels virus de

la sida i hepatitis, especialment de tipus C.
fuTur de lA dISmInucI de rIScoS Al Sud deuropA

El diferent desenvolupament de la reducci de danys
als quatre pasos evidencia la gran flexibilitat daquesta
reducci a lhora dadaptar-se a les diferents realitats i
contextos. Entre els pasos hi ha similituds, diferncies i
disparitats. No sembla possible parlar dun tipus de reducci de danys en un pas, sin ms aviat de regions i municipis ms orientats a aquestes prctiques, com va passar,
tamb, a les ciutats on es va crear el moviment. En aquest
sentit, el paper de local sembla transcendental.
s necessari promoure i impulsar aliances estratgiques i treball en xarxes entre els diferents actors dun
territori per afavorir les intervencions ms beneficioses per
als afectats.
La difusi dinformacions i lintercanvi dexperincies
entre els pasos hauria de ser un objectiu essencial per
optimitzar les intervencions. Hi ha equips que estan duent
a terme accions similars a cada pas que no tenen vincles
entre si i que desconeixen el treball dels seus companys.
El paper representat per les ciutats frontereres entre els
pasos podria ser un element clau.
La majoria dels equips que intervenen en reducci
de danys sorgeixen dONG i de grups militants que
46. European Centre for the epidemiological monitoring of Aids. HIV
reporting: first results. HIV/AIDS Surveillance in Europe, 1999; 61:3138.
91
Creu Roja Catalunya
no tenen situacions laborals estables que garanteixin

la continutat dels projectes, per la qual cosa han de
sollicitar subvencions anualment. s necessari que els
projectes siguin consolidats i integrats de manera ms
normalitzada.
No sembla que hi hagi raons de pes per reforar
una separaci conceptual entre el model de reducci
de danys i el dabstinncia. Mltiples experincies
demostren la viabilitat i compatibilitat dels serveis dirigits a labstinncia amb aquells que estan orientats a la
reducci de danys. El mateix fenomen passa amb salut
pblica i ordre pblic, aix com entre serveis i venat.
En aquest sentit, shauria dafavorir la cooperaci amb
especialistes en mediaci comunitria, ja que a ms
dincrementar la participaci de la societat afavoriria la
implantaci dels serveis a les ciutats.
La tenacitat, habilitat i perseverana dels lders de
la reducci de danys a cada pas ha de ser primordial
per a una major cooperaci amb la societat en general,
les administracions i partits poltics, que han de promoure unes ciutats ms humanes, solidries, justes i
sanes.
Quan aquestes prctiques estiguin integrades en
la vida quotidiana, aleshores ser el final de la reducci de danys, ja que shaur aconseguit el principal:
reforar labstinncia daquells consumidors que volen
i poden, i el consum amb menys riscos daquells que
no volen ni poden.
92
orgAnITzAcIonS no goVernAmenTAlS
Latenci social i sanitria en zones urbanes socialment
deprimides sha deixat en mans del sector cvic, voluntari,
altruista. Les associacions de ciutadans, professionals,
afectats, usuaris han tingut un paper molt important, ja que
han desplaat els autntics escenaris de la marginaci,
assumint riscos, incomoditats i, fins i tot, marginaci davant
daltres professionals o voluntaris establerts en estructures
que no sn de primera lnia.
No obstant aix, en determinades circumstncies, el
resultat s una extraordinria precarietat o una progressiva
empresaritzaci dassociacions i ONG, amb una prdua de
la independncia davant les administracions que reparteixen les subvencions.
De vegades, les administracions davant les responsabilitats en matria de sanitat i serveis socials responen amb
subvencions molt per sota del que suposaria una resposta
estructurada.
Cal coordinar lactuaci de les ONG, dotar-les de
recursos adequats a les seves tasques i donar suport a
lelaboraci daquests resultats perqu els seus esforos
vagin a parar a treballs prctics i de camp i no a tasques
burocrtiques.
progrAmeS ouTreAch o de proxImITAT

Solen ser programes de carrer que actuen en medi
obert, en entorns propers a llocs de consum, i que proporcionen educaci sanitria i serveis materials preventius.
93
Creu Roja Catalunya
Tamb es donen en locals tancats. A Frana hi ha

nombrosos centres de primera lnia anomenats boutiques.
A Espanya shan anomenat, en alguns casos, centres
demergncia social. A Portugal i Frana hi ha albergs
nocturns especfics per a usuaris de drogues altament
marginats.
AnlISIS in situ de drogueS de SnTeSI

Hi ha algunes ONG que actuen en discoteques i
escenaris de festa per reduir els danys de consums de
drogues de sntesi. Alguns equips de Frana i Espanya
fan anlisis de pastilles en el mateix entorn del consum.
A Itlia no es fa el test, per alladament algun equip acudeix a les raves per aconsellar, cosa que no succeeix a
Portugal. No hi ha en cap dels pasos un model datenci
especfic i ampli per reduir els danys en aquests consumidors.
Energy Control s una de les organitzacions que fa
aquest servei danlisis i que pot assessorar a lusuari
perqu faci un s de menys risc de les substncies que
consumir. Els detalls es troben molt ben descrits a la seva
pgina web.47
47. Energy Control http://energycontrol.org/analisis-de-sustancias/servicio-analisis.html

94
progrAmeS Amb opIAcIS I derIVATS: buprenorfInA,

meTAdonA (de bAIx I AlT llIndAr), leVA-AlfAAceTIlmeTAdol (lAAm), heronA
Pel que fa als tractaments amb agonistes opiacis, les
diferncies sn diferents, segons els pasos. Frana es
caracteritza per un model prescriptiu executat principalment
pels metges datenci primria i principalment amb buprenorfina a alta dosi, mentre que a Espanya i Itlia predomina
la prescripci per serveis autoritzats amb metadona.
A Portugal, el desenvolupament del manteniment amb
metadona est menys desenvolupat, encara que va ser el
primer pas que ho va incorporar, el 1976. Portugal tamb
va ser pionera en la introducci del leva-alfa-ace-tilmetadol, LAAM, el 1994, que desprs seria exportat a Espanya
el 1997, si b no sha consolidat.
Cal destacar que Frana s lnic pas dels quatre que
t una mplia xarxa de metges generalistes, que tracten
als seus consultoris pacients drogodependents, mentre
que els altres pasos ho fan des de serveis especfics. Cap
dels quatre pasos no ha engegat un programa generalitzat de tractament amb herona, encara que a Frana i
Espanya se nhan fet assajos.
Espanya destaca per la gran expansi de tractaments
amb metadona, fins i tot a les presons (tractament accessible a totes les presons del pas), cas nic a Europa.
A Frana i Espanya la distribuci territorial dels serveis
datenci a pacients drogodependents s bastant homognia, mentre que a Itlia, les ciutats del nord (Mil, Tor i
Bolonya) disposen de ms oferta i duna millor cooperaci
entre ONG i administracions.
95
Creu Roja Catalunya
El concepte i laplicaci de la reducci de danys sembla

haver generat a Itlia una certa batalla ideolgica i sembla
que sha implantat menys a Frana i Espanya. Portugal
mant un model datenci ms orientat a labstinncia amb
serveis especfics en els quals predominen els psiquiatres. Hi ha alguns programes de carrer, centrats a Lisboa
i lAlgarve, per en general hi ha poc desenvolupament
dels tractaments amb metadona i LAAM. Malgrat tot, hi
ha hagut declaracions preconitzant la legalitzaci de les
drogues per part dalguns dels seus governants.
progrAmeS de dISTrIbucI I recuperAcI de

xerIngueS
Distribueixen material nou dinjecci i en recullen lusat.

En el curs de la relaci proporcionen informaci sanitria.
Shan implantat en serveis especfics datenci a consumidors de drogues, centres dassistncia primria, farmcies,
algunes institucions sanitries i penitenciries.
Limportant desenvolupament daquests programes es
va iniciar a partir del 1993, quan ja shavien notificat xifres
de prevalena dinfecci pel VIH moderades i, fins i tot,
altes entre els usuaris de drogues per via parenteral.48 El
1998 hi havia ms de dos mil punts dintercanvi de material
dinjecci, predominaven les farmcies a Portugal i Frana,
les mquines a Itlia i serveis especfics amb recursos
48. Centre dEstudis Epidemiolgics de la SIDA a Catalunya. Programas

Exchange Seringues Europa Sud. (PESESUD-1) CEESCAT:
Barcelona, 1998.
96
humans a Espanya.49 Aquest mateix informe assenyala

que la creaci i expansi daquests programes per prevenir
la difusi de lepidmia del VIH en aquests pasos va ser
tardana.
SAleS de conSum SuperVISAT

El gran avan en lassistncia dusuaris de drogues
injectades el constitueix la supervisi del moment mateix
del consum. Les sales dinjecci supervisades, tamb
anomenades llocs dinjecci segura o centres dinjecci
supervisada.50
Desprs diniciatives a Holanda a linici dels anys setanta dirigides a assolir una certa intimitat durant la injecci de
drogues, els primers esforos a supervisar la injecci van
aparixer al juny del 1986 a Berna. Daleshores en han
aparegut ms de seixanta sales en diverses desenes de
ciutats europees i diversos projectes a Austrlia i Canad.51
A Espanya, les sales dinjecci supervisades apareixen
a linici de la dcada del 2000 a Madrid, Bilbao i Barcelona,
desprs de terribles experincies de consum massiu en
llocs infectes.
49. Centre dEstudis Epidemiolgics de la SIDA a Catalunya.

Implementacin de los programas de intercambio de jeringas en el
sur de Europa. PESESUD-2. CEESCAT: Barcelona, 2000.
50. Hartney E. Before You Inject Drugs Unsafely About.com.Addiction.
http://addictions.about.com/od/safeinjecting/bb/safeinjection.htm
51. Hedrich D. Consumption rooms http://www.akzept.org/pdf/volltexte_pdf/nr8/consumption_rooms_report.pdf
97
Creu Roja Catalunya
En un recomanable informe del Centre Europeu de

Seguiment de Drogues i Addiccions (Hedrich D. European
report on drug consumption rooms. European Monitoring
Centre for Drugs and Drug Addiction; Luxemburg, 2004)52 i
laproximaci a lessncia de drogomedia53 sesmenta que
no hi ha sobredosis descrites a les sales dinjecci supervisades, malgrat els milions de consum de drogues i els
milers demergncies tractades.
A aquest objectiu sorienta la instauraci despais de
consum higinic o sales de venipunci (cal evitar la terminologia equvoca i pejorativa de narcosala).
s important fer mfasi en qu limportant no s el
nom, ni tan sols les caracterstiques de les sales dinjecci.
Limportant s que el consum es faci en condicions dintimitat, higiene i protecci de les reaccions agudes. El que s
realment important s que cada vegada hi hagi ms sales,
adaptades a les necessitats de cada entorn.
Les primeres sales dinjecci han estat dissenyades
fonamentalment per al consum dherona. Ha estat major
la voluntat dimplantar les sales com un reconeixement
del moment ms delicat del consum que buscar-ne la
funcionalitat. En conseqncia, shan aprofitat zones mal
dotades, petites, mal ventilades, magatzems, qualsevol
rac en un mprobe inicial esfor dengegar dispositius
sanitaris que disminuen les malalties i, fins i tot, les morts.
52. Hedrich, D. European report on drug consumption rooms, p.

56. European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction;
Luxemburg, 2004.
53. http://www.drogomedia.com/d62.htm
98
Al moment actual, cal treure experincies per al disseny de noves sales i tenir present les caracterstiques del
creixent consum de coca, que exigeix ms espai per fer-se
crrec de les possibles situacions dagitaci psicomotriu.
Equip
Hi ha dhaver un equip entrenat adequadament. Per
no cal restringir aquestes dependncies a la presncia de
personal titulat. En funci de la formaci de les persones a
crrec de la sala, es podran considerar diferents objectius.
Cal tenir cura del personal. Shan devitar excessives
obligacions, incidint que s una actuaci de disminuci de
riscos i no que poden plantejar-se objectius excessivament
ambiciosos.
s una activitat mpliament estressant, que fa que no
shagi de pretendre estar molt temps dins la sala. Sha de
proposar una supervisi ms lleugera daquells usuaris que
ja tenen bons hbits i habitualment poques complicacions.
Hi ha dhaver un servei dordre que en situacions conflictives pugui fer-se crrec del control de la sala, descarregant daquesta tasca el personal dassistncia de la sala.
Formaci prvia
s molt important la formaci prvia, especfica, dirigida a donar resposta i preparant-se per les actualment ja
conegudes incidncies que hi pugui haver. Shan de fer
cursos peridics de reciclatge, ats que hi ha dhaver una
elevada rotaci de personal. Especialment sha densinistrar ls del desfibrillador semiautomtic (si sen disposa).
99
Creu Roja Catalunya
Espai
Ha de ser adequat, suficient. Especialment en mbits
que hi hagi consum de coca que comporten una important agitaci fsica i psquica.
La decoraci i el mobiliari han de ser senzills, amb
tendncia a evitar elements afavoridors dallucinacions.
Els terres i parets han de ser llisos, dun sol color, per
evitar allucinacions visuals i la sensaci dhaver perdut
dosis de droga o algun altre objecte.
Zona de reps postconsum

Conv disposar duna zona on lusuari pugui recuperar la tranquillitat desprs del consum.
Material
Material dinjecci. Xeringa, gomes elstiques per fer
torniquets, aigua destillada, filtre, cid ctric, tovalloletes
dalcohol per a netejar la pell, recipients per preparar la
mescla, com cassoletes, taps o culleres.
Hi ha dhaver en algun lloc ben visible un recordatori
de com fer un consum de menor risc.
Material de reanimaci. Ambu, tub de Mayo o cnula
de Guedel, desfibrillador semiautomtic preparat per
ser utilitzat per personal no mdic. s molt important
disposar-ne.
Material de neteja.
100
Normes de consens de lequip

Cal consensuar lactuaci davant situacions complexes, com injectar-se al coll i zones considerades perilloses
o que un usuari solliciti injectar-ne un altre. Mesures
davant un mal s de la sala, motius i circumstncies que
poden portar a limitar un consumidor a usar el servei.
Seguretat
s convenient fer simulacres davant situacions crtiques. Especialment, davant laturada respiratria i cardaca i una situaci de perill dagressi a algun membre de
lequip. Cal establir mesures dautoprotecci, de sollicitud
urgent dauxili.
Ms sales
Lideal s evitar sales massives amb gran capacitat
datracci per evitar que ocasionin situacions conflictives
a linterior i en lentorn. Caldria potenciar sales petites,
domstiques, amb bona relaci i coneixement entre professionals i consumidors.
Comptar amb el venat

En dissenyar una sala dinjecci i en general qualsevol dispositiu datenci a consumidors de drogues
cal comptar amb el venat. Conv que els vens siguin
un element a favor i no una oposici. Cal divulgar els
avantatges de les sales de venipunci com a elements
101
Creu Roja Catalunya
datenci sanitria, per tcnics i professionals sanitaris, i

preferentment poltics.
En general, els ciutadans no estan en contra de latenci dels consumidors de drogues, ni de les sales dinjecci.
Les queixes rauen en el lloc on semplacen. Ning no les
vol al seu entorn.
Tamb conv evitar que sutilitzin les sales per a la
reivindicaci de qestions ciutadanes i urbanstiques. En
emplaar-se en zones deprimides, apareix no noms la
desconfiana davant un nou dispositiu, sin que afloren les
queixes amb relaci a reclamacions pendents.
Documents
s convenient tenir una determinada documentaci.
Consentiment informat
Serveix per informar i delimitar responsabilitats, mostrar a lusuari de la sala que ell s qui pren la decisi ltima
dacudir-hi o no i sollicitar la possibilitat dutilitzar les dades
de forma annima per a estudis clnics.
Avui, dia / mes / any, acudeixo a la sala de venipunci
higinica. He estat informat de la no-autoritzaci dinjecci
a persones menors de 18 anys o embarassades, de la
convenincia de romandre trenta minuts a la zona dobservaci i de la necessitat de dirigir-me a un centre hospitalari
per considerar la meva observaci durant 24 hores, en cas
daturada respiratria o cardaca.
102
Per raons de la meva prpia seguretat, informo del

consum de drogues la setmana prvia i de la substncia i
dosi que madministrar.
Tinc coneixement que la violncia fsica, destrucci de
material i trfic o comer de drogues limita laccs futur a
la sala.
Autoritzo el personal del servei a lactuaci protocollitzada en cas de reacci aguda al consum de drogues.
Tamb autoritzo que les dades puguin usar-se de forma
annima per a estudis clnics.
Nom ..
Cognoms
Signatura,
Aquest document t carcter confidencial i el seu contingut no pot ser divulgat sense autoritzaci expressa del
pacient que ho ha signat.
Full de registre dactivitat

s convenient registrar lactivitat per analitzar el treball i dissenyar actuacions futures. Cal evitar recollir ms
dades del necessari i generar un excs de treball per al
professional.
Sempre que sigui possible, el registre sha de fer a
travs de lordinador, per facilitar lexplotaci de les dades.
Sociodemogrfics: edat, sexe, nombre de lhistorial
del centre. Dades amb relaci al consum: substncia que
consumir, consums i vies utilitzades les vuit hores abans,
o les 24 h en cas de la metadona. Registre de si utilitza
103
Creu Roja Catalunya
una tcnica correcta, les zones de punci utilitzades i si el

consumidor rep ajuda en la venipunci o si tamb sajuda
en fer-se la punci i si el consum s higinic o no. A travs
del nmero dhistorial del centre hi ha dhaver la possibilitat
de tenir informaci a lhistorial de la persona per abordar
altres aspectes sanitaris i socials.
Kit: nombre de xeringues que es donen; ZP: zona de
punci; ARVP: ajuda de recerca de vena i punci; ARV:
ajuda de recerca de vena; substncia anterior: consum
abans de les 8 h (24 h en cas de la metadona).
Full de reaccions adverses

A la sala de consum es disposa tamb dun full de
recollida de les reaccions adverses, en particular, les
sobredosis.
Es recullen dades prpies de la persona, com el nom,
nmero dhistria, edat, si acudeix sol o acompanyat.
Dades amb relaci al consum, fonamentalment letiologia
de la reacci adversa o sobredosi, antecedents txics
durant les vuit hores anteriors (24 h en cas de la metadona), el tipus de via per la qual ha consumit les diferents
substncies. Finalment, es recull lestat clnic que presenta;
(conscient, inconscient, obnubilat, freqncia cardaca,
freqncia respiratria, cianosi, tetnia i convulsions); i la
intervenci realitzada, el material i el tractament utilitzat
(collocaci del tub de Mayo o cnula de Guedel, utilitzaci
de lAmbu, contenci verbal, administraci de naloxona,
Valium, Glucosmon, Anexate, olanzapina i la via dadministraci).
104
Nom
Cognom
Nm.
histria
Edat
Hora
entrada
Hora
sortida
Kit
Full de registre de la sala de venipunci

Ctric
Smart
ZP
ARVP
ARV
Substncia
Subs.
anterior
Via
Consum
higinic
105
Creu Roja Catalunya
reAccI AgudA Al conSum de drogueS

Collocar-se, xutar-se, penjar-se, s un dels
moments ms delicats del consum. Lusuari ho sap i s
el motiu pel qual sovint consumeix a prop dinstitucions
assistencials on, malgrat la prohibici de consumir, sap
que pot rebre ms fcilment atenci, si sorgeix algun
problema. Les reaccions agudes al consum de droga es
deuen a la droga consumida, a lefecte de la combinaci
de diverses drogues al cos o a la presncia dadditius, que
es barregen amb la substncia i que sn perjudicials. Hi
ha reaccions immediates i reaccions que es produeixen al
cap dunes hores.
La reacci aguda comprn diferents situacions. Inclou
lautntica sobredosi, ocasionada per la presncia en
lorganisme duna quantitat de substncia que provoca
reaccions anmales i que pot conduir a la mort.
La sobredosi per opiacis pot portar a la mort a travs
de la depressi del centre respiratori cosa que provoca
que la persona acabi deixant de respirar. Situaci mortal,
si no sactua.
La sobredosi per coca pot produir accidents cardiovasculars.
Finalment cal diferenciar altres reaccions agudes al
consum de drogues, com reaccions allrgiques, emblies arterials i accidents cardiocirculatoris. s important
diferenciar aquestes circumstncies.
106
Sndrome de la sobredosi per opiacis.

Diagnstic
La sndrome de sobredosi per herona consisteix
en la disminuci de lhabitual estat de conscincia, dels
moviments respiratoris i de la grandria de les pupilles o
miosi.54 Si es donen aquestes tres circumstncies hi ha una
gran possibilitat que es tracti duna sobredosi per opiacis.
Amb aquests smptomes sescapen poques sobredosis (t
un 92% de sensibilitat per al diagnstic) i s difcil que darrere daquests smptomes no hi hagi una sobredosi (76%
despecificitat).
Les situacions que poden causar sobredosi sn diverses:
Ms puresa de lherona utilitzada.
Disminuci de la tolerncia a la substncia desprs de
perodes ms o menys llargs dabstinncia (tractament,
pres, hospitalitzaci).
Mescla de substncies: benzodiazepines, herona,
metadona, alcohol, que sagreuja amb el consum daltres,
fonamentalment sedants, benzodiazepines i alcohol.
Lherona produeix depressi del centre respiratori.55 En
aquest cas, cal que la persona segueixi respirant: mantenir
lliures les vies respiratries amb el tub de Mayo i seguir
injectant oxigen als pulmons a travs de la respiraci amb
54. Sporer Ka. Acute Heroin Overdose. Ann Intern Med 1999; 130: 584590. http://www.annals.org/cgi/content/full/130/7/584
55. White J. M.; Irvine, R.J. Mechanisms of fatal opioid overdose.
Addiction 1999; 94: 961-972.
107
Creu Roja Catalunya
lajuda duna pilota de goma que sanomena Ambu. Si no

es recupera la conscincia i la respiraci espontnia, cal
passar rpidament a administrar la naloxona, lantdot de
lherona en els receptors de lorganisme. Actua de manera
que encara que hi hagi herona a la sang, no fa efecte a la
persona que lha consumit, perqu els receptors que rebrien lherona sn ocupats per la naloxona, que no t efectes
txics sobre lorganisme. Com a efectes collaterals, en
algunes ocasions, a causa de la naloxona, apareixen tremolors, artmia i agitaci.56
Pla dactuaci davant duna situaci de sobredosi per opiacis

Situaci prvia:
1. Desenvolupament i existncia dun protocol dactuaci davant les sobredosis. Conixer el nmero de telfon
dels serveis amb els quals es vol contactar.
2. Ensinistrament inicial i reciclatge de les persones
que presumiblement han datendre les sobredosis.
3. s convenient que lequip tingui i spiga utilitzar un
desfibrillador extern semiautomtic. Es tracta dun equip
amb un sistema informtic danlisi del ritme cardac que,
si ho indica, allibera una descrrega elctrica per superar
la situaci de fibrillaci ventricular que ha portat a laturada cardaca. No cal que el personal que lutilitza spiga
reconixer els ritmes cardacs. nicament ha de posar els
elctrodes adhesius a la persona que ha de tractar. El des56. Sporer, Ka. Acute Heroin Overdose. Ann Intern Med 1999; 130: 584590.
108
fibrillador extern semiautomtic requereix que loperador

pressioni el bot danalitzar, perqu laparell inici lanlisi
del ritme cardac, i el bot de xoc, per alliberar la descrrega elctrica. Es considera un desfibrillador ms segur que
els automtics ja que loperador t lltima decisi de fer o
no la descrrega elctrica.57
Actuaci en el moment de la sobredosi

1. Si hi ha qualsevol risc per a la persona reanimadora,
cal solucionar-ho. Especialment, cal retirar la xeringa de la
vctima per evitar punxades accidentals.
2. Valorar la conscincia. Si no respon malgrat lestmul, cal demanar ajuda a les persones properes i obrir
al mxim la via aria respiratria. Si no hi ha hagut cap
traumatisme previ, ni tan sols la sospita daix, la millor
manera s fer-ho amb la maniobra front-ment. Saixeca el
ment i alhora amb laltra m es tira cap a enrere el front
de la persona amb sobredosi. Es pot utilitzar si es disposa
duna cnula de Guedel per retirar cossos estranys visibles
de la boca. La cnula de Guedel s un dispositiu de material plstic que, introdut dins la boca de la vctima, evita la
caiguda de la llengua i la consegent obstrucci del pas
de laire. Si s possible, cal triar-ne la grandria adequada,
que ha de coincidir amb la distncia que hi ha entre la
comissura bucal i langle de la mandbula.58
3. En lmbit dels consumidors de drogues, una peculiaritat de la reanimaci s que es tracti duna sobredosi
57. http://www.madrid.org/sercam/desfibri/index1.html
58. http://www.saludalia.com/saludaliaNuevo/interior/urgencias/doc/rcp/
doc/soporte_vital.htm
109
Creu Roja Catalunya
per herona o mrfics en general. Cal reconixer-ho amb

rapidesa per poder fer el tractament especfic i continuar la
reanimaci habitual si no respon.
Si es confirma lexistncia de pupilles petites, disminuci del nivell de conscincia i alentiment respiratori, s molt
possible que es tracti de sobredosi per opiacis. Aleshores,
cal administrar naloxona, antagonista dels opiacis.
Naloxona, ampolles de 0,4 mg/ml. Cal administrar 1-2
ampolles a la vena, sense diluir; cal repetir-ho cada 3-5
minuts, fins a un mxim de 2 mg, (5 ampolles). En un
entorn hospitalari, es pot administrar naloxona en diluci
de 2,4 mg en 100 ml de srum fisiolgic fins a 10-40 ml/h
per a un adult de 70 kg.
Atesa la gravetat de la situaci, la naloxona pot administrar-se per qualsevol via: intravenosa, muscular, subcutnia. Si no revesteix la manca de respiraci o hi ha sospita
de consum tamb de benzodiazepines o sha superat la
dosi de 2 mg de naloxona cal administrar lantdot de les
benzodiazepines, el flumazenil.
Flumazenil (Anexate), ampolles d1 mg/10 ml. 0,25 mg
(2,5 ml), lentament, i seguir amb 0,1 mg fins a un mxim
d1-2 mg.
Si hi ha sospita que shan consumit grans dosis dalcohol i no es recupera el nivell de conscincia, cal descartar
el descens de glucosa i, en cas de dubte, administrar
Glucosmon a la vena.
3. Si la vctima respira amb normalitat per no respon,
sha de collocar en posici lateral de seguretat. Si no respira de forma normal, sha dactivar el Sistema dEmergncia
112 o 061. No hem doblidar comunicar el tipus demergncia i la localitzaci de la incidncia.
110
4. Cal fer 30 compressions al centre del trax (no fa

falta confirmar labsncia de pols).
5. Posteriorment es fan seqncies de 30 compressions torciques amb un ritme de 100 per minut i dues
insuflacions boca-boca o amb pilota de goma (Ambu), que
es connectar a una bombona doxigen, si s possible.
s important observar el desplaament del trax amb
les insuflacions. Si no es produeix, cal sospitar que hi ha
obstrucci de la via aria o que la maniobra front-ment ha
estat incorrecta.
6. Es continua la seqncia 30:2 fins que arribi lequip
demergncia amb desfibrillador semiautomtic (DEA) o
la recuperaci del pacient. Cas que sindiqui descrrega,
sen far una de sola i es continuaran les maniobres de
reanimaci: cinc cicles de 30:2.
7. Si es disposa de DEA (desfibrillador semiautomtic) es collocaran els pegats elctrodes i se seguiran les
instruccions.
8. Medicaments tils.
Si est inconscient i no respira i no ha respost a la naloxona, cal administrar Adrenalina d1 mg de forma intravenosa cada 3-4 minuts, mentre se segueixen la seqncies
de compressions i ventilacions.
Programes densinistrament a usuaris per a

lassistncia a sobredosis
Per disminuir les morts per reacci aguda al consum de
drogues, sha plantejat abandonar el consum, canviar la via
intravenosa per la fumada o inhalada, formar els usuaris
sobre com actuar en cas de reaccions agudes al consum
111
Creu Roja Catalunya
i la promoci de sales dinjecci, on els usuaris sinjecten

en presncia de personal preparat per assessorar sobre
un consum de menor risc i atendre les complicacions que
es puguin produir.
Fins i tot poden utilitzar ells mateixos la naloxona. Els
usuaris de drogues es mostren preocupats davant les
reaccions agudes al consum. s convenient que els consumidors rebin la formaci necessria per prevenir-les i poder
socrrer qualsevol persona que es trobi en una situaci
demergncia. Lensinistrament en tcniques de reanimaci que inclouen ls de naloxona ha de fomentar-se en la
poblaci consumidora de drogues i el seu entorn.
s de la naloxona per part dels usuaris

Ladministraci de clorhidrat de naloxona s el tractament estndard per a la sobredosi dherona. La naloxona
s fcil dadministrar, efectiva i t un risc molt baix de
dany. Prescriure naloxona als usuaris dherona per a un
posterior s en cas de necessitat s una mesura senzilla i
barata de reducci del dany, que t el potencial de reduir
la mortalitat per sobredosi dherona.59
Hi ha la possibilitat de fer un programa de formaci
rpida abans de distribuir la naloxona als usuaris. Com a
regla mnemotcnica, totes les respostes sn veritables.
59. Burris, S.; Norland, J.; Edlin, B. R.; Legal aspects of providing
naloxone to heroin users in the United States. International Journal
of Drug Policy. 2001; 12: 237-248.
112
La NALOXONA s lantdot o tractament de la sobredosi greu per herona

VERITABLE
FALS
Les ampolles de NALOXONA poden injectar-se a la

vena en casos en qu la sobredosi per herona posi en
perill la vida de la persona. En els casos en qu no es trobi
la vena pot injectar-se per via intramuscular o subcutnia.
VERITABLE
FALS
En la sobredosi per herona, les pupilles dels ulls es

fan molt petites i la respiraci cada vegada s ms lenta
VERITABLE
FALS
Ladministraci de NALOXONA a una altra persona pot

salvar-li la vida, per ha de quedar clar que es fa sota la
responsabilitat de la persona que la injecta.
VERITABLE
FALS
Com que els efectes de la NALOXONA sn de molt

curta durada s convenient demanar ajuda per telfon al
112 perqu la persona amb sobredosi dherona pugui
estar en observaci durant les hores segents.
VERITABLE
FALS
113
Creu Roja Catalunya
Jo,
Afirmo que conec els smptomes de sobredosi dherona i la forma com ha dadministrar-se la NALOXONA,
que s el tractament de la sobredosi per herona
Shan fet campanyes ms estructurades per a la
formaci dels usuaris de drogues per via parenteral o
contactes sobre com actuar en situacions de reacci
aguda a lherona.
Tallers per prevenir morts per depressi del

centre respiratori en consumidors dherona
intravenosa
Els tallers estan dirigits a les persones usuries de
drogues i els seus amics, coneguts i familiars.
Lobjectiu ms important que es pretn aconseguir
s disminuir el nombre de morts per sobredosi a la ciutat de Barcelona.
En els tallers grupals grups de dues a sis persones dunes dues hores de durada, aprenen a prevenir,
reconixer i revertir reaccions adverses al consum
dherona i cocana. Al final del taller i desprs dhaver
passat un test avaluador, els participants estan capacitats per revertir una depressi del centre de respiratori
per herona amb naloxona, la substancia antdot de
lherona, i si no hi ha personal sanitari que pugui fer-se
crrec de la situaci.
Anlisi de substncies
En lltima dcada no shan produt canvis significatius
en latenci a consumidors de drogues no legals. Les lnies
114
de treball se centren en la persecuci del trfic, desenvolupament de programes de deshabituaci i de manteniment

i disminuci dels riscos derivats del consum. Un nou mbit
que cal potenciar s lestudi i la possibilitat dactuaci sobre
els mercats de la droga.
Segons els informadors, el gran distribudor rep de
lestranger lherona o cocana, de gran puresa i en
grans quantitats. Ven aquestes substncies a 17 el
gram en vendes superiors a 100 g i a 22 en quantitats
inferiors a 100 g, seguint els models comercials dels
mercats legals, on la compra en ms quantitat resulta
ms econmica. A partir daquest primer nivell entren
en joc altres intermediaris, que venen al carrer el gram
dherona entre 40 i 60 i el gram de cocana, entre
50 i 60 . La combinen amb altres substncies, amb
la qual cosa naugmenten els guanys, sense saber
quina ha estat la mescla que poden haver fet anteriors
intermediaris. Les dosis estan contingudes en boletes,
per la qual cosa en largot de carrer es coneixen com a
boles, si lembolcall s de plstic, o paperina, si s
de paper.
Segons dades de lOficina Central Nacional dEstupefaents, en quantitats d1 kg o superiors, la puresa s del 46%
en lherona i del 72% en la cocana.
En lanlisi de boles d1 gram ja disposades per al consum, la puresa disminueix en el 13,5% en el cas de lherona i en el 22,5% en el cas de la cocana, com a resultat
dafegir altres substncies per aconseguir ms guanys.60
60. OCNE. Oficina Central Nacional de Estupefacientes de la Comisara
General de la Polica Judicial de Espaa, http://www.pnsd.msc.es/
115
Creu Roja Catalunya
Lherona i la cocana es barregen amb substncies

considerades diluents com el sucre, guix, farina, sacarina
i llet en pols, per augmentar-ne el volum de vendes i amb
adulterants farmacolgicament actius, que poden contribuir
a lefecte de lherona i la cocana.
En un estudi sobre 17 mostres, de filtres per evitar
impuresa i droga prpiament dita, facilitades per usuaris
a la sala de venipunci abans del consum, les mostres
de cocana contenien lidocana, procana, fenacetina,
terciana, levamisole i dissolvents, i en les de lherona,
paracetamol (en totes les determinacions), cafena i dissolvents.61 Alguns daquests adulterants sn de distribuci
generalitzada i afegits ja als pasos productors.62
Categoria2/observa/pdf/PrecioyPureza.pdf, consultado 7 de agosto

de 2011.
61. Iannello, G. D.; Dels, J.; Aguas, M.; Bacovich, I.; Serra, L.; Daz, O.
La bolsa de las drogas. Gac Sanit. 2012; 26: 288.
62. Ventura, M.; Caudevilla, F.; Vidal, C.; Grupo Investigadores SELECTO.
Cocana adulterada con levamisol: posibles implicaciones clnicas.
Med Clin. 2011; 136: 365-8.
116
6. ATENCI SANITRIA
s convenient evitar xarxes paralleles i intentar,
sempre que sigui possible, que lassistncia sanitria es
doni en els serveis habituals. Quan aix no sigui possible, shauran de desenvolupar els mateixos serveis
assistencials sanitaris.
Atenci psiquitrica
Les alteracions psiquitriques poden conduir a una
situaci social de marginalitat i la marginalitat pot afavorir laparici de trastorns psiquitrics.
Quan la situaci social deprimida ja est instaurada
s fonamental establir-hi el contacte. Moltes vegades
el tractament general, de relaci, atendre les necessitats ja s un gran avan que pot facilitar latenci
psiquitrica especialitzada: ambulatria o en rgim
dinternament.
La coexistncia dun trastorn per s de drogues i
malaltia psiquitrica es coneix com a patologia dual.
Pot haver-hi antecedents de trastorns mentals abans
del consum de drogues o que aquests hagin comenat
en iniciar el consum. Hi ha centres especialitzats en
latenci a la patologia dual. En lassistncia quotidiana,
sn, aix mateix, de gran importncia lassistncia a les
necessitats de la persona i establir un adequat nivell de
relaci.
117
Creu Roja Catalunya
Exmens de salut
Per mantenir lestat de salut s convenient conixer la
persona a partir del seu historial sanitari, un examen fsic i
unes proves de laboratori.
Historial sanitari
Sha de garantir, bviament, la confidencialitat i no
incloure la informaci que la persona atesa no vulgui
donar. Sempre que sigui possible, ha de figurar en la
histria el nom real. Tamb s recomanable que des del
primer moment es reculli lhistorial en format informatitzat.
Nafavoreix enormement el seguiment.
VAcunAcIonS
Les diferents comunitats tenen calendaris de vacunaci sistemtica, que s convenient conixer amb la finalitat de valorar quines vacunacions ha rebut prviament
la poblaci.63
En la vacunaci de les nostres persones ateses cal
estar en situaci de facilitar vacunes davant del ttanus,
hepatitis A, hepatitis B, grip, pneumococ. Aquestes vacunes poden administrar-se, aix mateix, en pacients VIH
positius.
63. http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.af261f7152
69a25d48af8968b0c0e1a0/?vgnextoid=b7a3c118ab2da210VgnVC
M1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=b7a3c
118
Vacuna antitetnica
En adults, la vacunaci antitetnica en persones no
vacunades es fa amb tres dosis de 0,5 ml.
Si no hi ha un risc immediat dinfecci, conv fer una
pauta convencional, ms lenta, per que proporciona un
nivell ms alt de protecci: 0, 1 o 2 mesos, la segona dosi;
6 o 12 mesos, la tercera dosi. Atesa la freqent rotaci
daquesta poblaci es recomana una pauta ms rpida: de
0, 1, 7 mesos.64
Primera dosi (0)
Segona dosi: 1 mes desprs (1)
Tercera dosi: 6 mesos desprs de la segona dosi (7)
De fet es tracta de mantenir un interval de 4-8 setmanes entre la primera i segona dosi i de 6 a 12 mesos entre
la segona i la tercera dosi.
Desprs de la injecci, es pot observar una lleugera
reacci local, amb una zona endurida, que desapareix
espontniament. Si es dna una afectaci de lestat general, aquesta s molt lleu.
Les reaccions locals es poden incrementar en relaci
amb les dosis prvies rebudes, per la qual cosa cal mantenir els intervals recomanats.
Desprs duna correcta vacunaci, cal administrar una
dosi de recordatori cada 10 anys.
64. http://146.219.26.6/depsan/units/sanitat/html/ca/vacunes/t.htm
119
Creu Roja Catalunya
Vacunaci antitetnica i actuaci davant de ferides

El ms habitual s no saber si el pacient est correctament vacunat o no. Si ens consten les dosis prvies administrades, lactuaci hauria de ser la segent:
a) Si es tracta de ferides netes o lleus:
Si es desconeix lestat vacunal o ha rebut menys de
tres dosi, iniciarem o completarem el calendari vacunal
Si ha rebut tres o ms dosis, administrarem una dosi
de recordatori si lltima dosi va ser fa ms de 10 anys
b) Si es tracta de ferides de ms importncia:
Si es desconeix lestat vacunal o ha rebut menys
de tres dosis, iniciarem la vacunaci i administrarem
gammaglobulina (500 UI en ladult) intramuscular, en llocs
separats.
Si ha rebut tres o ms dosis, cal donar una dosi de
recordatori si lltima va ser fa ms de cinc anys
Vacuna antihepatitis A
Dosis de 1.440 UI (adult) o 729 UI (infant), seguida
duna segona dosi al cap de 6-12 mesos, per via intramuscular en el deltoides.
Aquesta vacuna s especialment recomanable en usuaris de drogues per via parenteral, en persones amb hepatopatia crnica i si es realitzen prctiques sexuals anal-oral.
Vacuna antihepatitis B
La vacuna selabora a partir delements de la superfcie
del virus de lhepatitis B. No t, per tant, capacitat dinfecci i no pot donar lloc a la malaltia. Per contra, la persona
120
vacunada tindr, grcies a la vacunaci, estmuls o antgens de superfcie del virus de lhepatitis B (Ag antigen
HB del virus de lhepatitis Bs procedent de la superfcie),
per la qual cosa fabricar anticossos contra lantigen de
superfcie (Ac anticossos contra elements de superfcie de
lhepatitis B, AcHBs).
Sha comprovat que les persones que reben tres dosis
de vacuna contra lhepatitis B en desenvolupen protecci.
Es recomana que la vacuna sapliqui per via intramuscular
al bra, per sota lespatlla (al mscul deltoides).
Hi ha diferents pautes, totes basades a produir en
lorganisme una resposta suficient danticossos perqu
doni lloc a la immunitat. No hi ha una frmula mgica, hi
ha diverses recomanacions, algunes ms documentades
que daltres, i s, en general, el responsable del programa
de vacunaci qui ha de recomanar quina pauta s la ms
adequada en cada cas.
Si no hi ha un risc immediat dinfecci, conv fer una
pauta convencional, ms lenta, per que proporcioni un
nivell ms alt de protecci: 0, 1, 6 mesos.
Primera dosi (0)
Tercera dosi: 6 mesos desprs de la data de la primera
dosi (6)
Quan hi ha risc real dinfecci, lalternativa ms assajada i que ha ofert millors resultats s la de quatre dosis
separades en el temps: 0, 1, 2, 12 mesos.
Primera dosi (0)
Tercera dosi: 2 mesos desprs de la primera dosi (2)
121
Creu Roja Catalunya
Quarta dosi: 12 mesos desprs de la primera dosi (12)65

La vacuna t escassos efectes adversos. El ms
freqent s dolor i vermellor a la zona dadministraci.
En algunes ocasions, pot aparixer mal de cap, malestar
general, febre, dolor muscular i articular, nusees i vmits.
Pot administrar-se a dones embarassades.
A travs danlisi de sang es pot saber si una persona est ben vacunada davant lhepatitis B. Es considera
un estat de bona capacitat de defensa davant aquesta
infecci la presncia danticossos contra lantigen de
superfcie (AcHBs) en quantitat superior a 10 mU/ml
(mil unitats per millilitre). s lgic, ats que la vacuna
de lhepatitis B est formada fonamentalment per elements estimuladors o antgens produts a partir de la
superfcie del virus B.
A Espanya, sest vacunant sistemticament els infants
abans de ladolescncia. s recomanable per a persones
amb ms possibilitats de contraure la malaltia: receptors de
transfusions, usuaris de drogues per via parenteral, homosexuals masculins, persones que realitzen la prostituci,
entorn directe i parelles sexuals de portadors crnics, fills
de mares infectades, personal sanitari, viatgers a regions
endmiques (frica, sia), persones amb mltiples parelles sexuals, infecci per virus de lhepatitis C.
En alguns programes es fa la vacunaci sense dur a
terme anlisis prvies. Es basa en el fet que no hi ha cap
contraindicaci per vacunar i es prefereix no haver desperar uns resultats ni ampliar els costos amb la sollicitud de
65. http://146.219.26.6/depsan/units/sanitat/html/ca/vacunes/dir1_l17_
doc_2521.html
122
les anlisis. Una altra possibilitat s sollicitar les anlisis i

administrar ja la primera vacuna. Les altres dosis es donaran en funci del resultat de lanlisi.
No obstant aix, quan saborda el tema de manera
individual, cal esbrinar-ne lestat amb les anlisis anticossos davant de cadascuna de les hepatitis. En el cas
que el pacient no hagi estat en contacte amb el virus de
lhepatitis B, cal proposar-li la vacuna.
Vacuna de lhepatitis A i B combinada

Primer dosi A i B combinada (0)
Segona dosi: 1 mes desprs. Noms hepatitis B (1)
Tercera dosi: 2 mesos desprs de la primera dosi.
Noms hepatitis B (2)
Quarta dosi: 12 mesos desprs de la primera dosi. A i
B combinada (12)
AnlISIS de lAborATorI I AlTreS explorAcIonS

complemenTrIeS recomAnAdeS
La possibilitat de fer gratutament anlisis afavoreix el

contacte. s convenient poder-los fer, independentment
de la cobertura assistencial que tingui o no la persona i en
el curs de la mateixa visita, sense haver de convocar-la a
un altre lloc, o en un altre moment. s recomanable organitzar-se per poder fer algunes anlisis de sang, examen
dorina amb tires reactives, test dembars en orina, reacci cutnia a la tuberculina, recollir mostres desput i poder
accedir a radiografies de trax.
123
Creu Roja Catalunya
Com que la majoria de vegades no es podran fer les

anlisis en dej, no s efectiu determinar-ne els elements
que es modifiquen amb els menjars, com la glucmia i el
colesterol a la sang. Algunes determinacions com lhemograma salteren amb el pas del temps, per la qual cosa
s convenient portar les mostres al laboratori abans que
passin 12 hores.
Test dembars (monoclonal Beta-HCG)

Cal treure la tira de la bossa dalumini i recollir lorina
en un recipient. Sha dintroduir la tira en la mostra dorina
(fins a la lnia marcada) durant 10 segons. Desprs sha de
treure la tira del recipient que cont lorina i posar-la en una
superfcie neta, plana i seca. Cal esperar 1-2 minuts i llegir
el resultat. Alguns resultats positius poden ser interpretats
abans.
En cas dembars, apareixen dues lnies: la de la prova
i la de control. En cas de no embars, noms la de control.
AnTIconcepcI demergncIA66
1. Levonorgestrel (LNG)
Levonorgestrel 1 dosi d1,5 mg, dins les primeres 72
hores postcoitals. La taxa derror s de l1% i suposa la
66. lvarez, D.; Arribas, L.; Cabero, L.; Lete, I.; Oll, C.; Lorenzo,
R. Gua de actuacin en Anticoncepcin de Emergencia. Pulso
Ediciones. Barcelona 2002.
lvarez Gonzlez, J. D. Intercepcin postcoital: prevencin primaria.
Libro de comunicaciones del 5 congreso de la SEC. 2000.
124
reducci del risc dembars en un 85%. Per la seva gran

eficcia i tolerncia s, avui, el tractament delecci.
2. Dispositiu intrauter
Pot ser utilitzat com a anticoncepci demergncia fins
a 120 hores desprs del coit, i el seu principal mecanisme
dacci s lantiimplantaci. La taxa derror s inferior a
l1%. Presenta linconvenient que es necessiten metges
especialistes per aplicar-ho, cosa que ha fet que aquest s
com a anticonceptiu demergncia no estigui molt ests.
3. Altres mtodes
La RU 486 s un esteroide sinttic amb activitat antiprogestacional, comercialitzada amb lnica indicaci de
finalitzaci voluntria de lembars. Sha dusar en un medi
hospitalari i abans dels 49 dies de gestaci, i aix fa que
no es pugui utilitzar com a AE, malgrat la seva alta eficcia.
MECANISMES DACCI DE LANTICONCEPCI

DEMERGNCIA
El mecanisme dacci dels anticonceptius demergncia s variat i encara no es coneix amb certesa quin s el
fenomen fisiolgic que evita lembars, per es creu que
actua amb els mecanismes segents:
Inhibici o retard de lovulaci.
Alteracions del transport tubari de lvul (principal
mecanisme dacci del DIU).
Sociedad espaola de contracepcin. http://www.sec.es/publicaciones/guiaanticon/manejo.html

http://www.centrojoven.org/postco.htm
125
Creu Roja Catalunya
Efecte luteoltic.
Acci sobre lendometri. Els progestgens, administrats
desprs del coit, retarden la maduraci de lendometri i
impedeixen la implantaci del blastcit. Sembla que lefecte primordial de lanticoncepci demergncia es produeix
en aquest nivell.
CONTRAINDICACIONS
Lnica contraindicaci absoluta s lembars, i no per
la possible acci teratognica de la pauta hormonal, que
no existeix, sin perqu, una vegada implantat el blastcit,
lanticoncepci demergncia ja no s efectiva, i per tant no
t sentit la seva administraci.
MTODES UTILITZATS EN EL NOSTRE MEDI

Actualment disposem de dos preparats de
Levonorgestrel comercialitzats com a anticoncepci
demergncia: NorLevo i Postinor. Atesa la facilitat actual
que hi ha per obtenir-los (es pot adquirir en qualsevol farmcia sense necessitat de prescripci facultativa o b a
qualsevol centre hospitalari de forma gratuta), la seguretat
del frmac i la seva bona tolerncia fan que es consideri el
frmac delecci com a anticonceptiu demergncia.
MANEIG CLNIC
Sha de fer una entrevista clnica que reculli els
antecedents personals, risc de malalties de transmissi
sexual i sobretot la data de lltima regla normal i dia i
hora del coit sense protecci. Desprs, i si encara no han
passat 72 hores, es pot indicar la pndola postcoital de
Levonorgestrel, que s ms efica com ms aviat sadmi126
nistra. Si han passat ms de 72 hores es pot recomanar

la inserci dun DIU, que s efica fins al cinqu dia de
postovulaci.
Sha dinformar la dona que la seva propera menstruaci pot aparixer abans o desprs de lesperat, per que
normalment no hi haur canvi de dates, encara que ho
haur de consultar al seu metge si es produeix un retard
de ms de set dies.
Prova de la tuberculina, Mantoux o PPD

La tuberculosi s una malaltia infecciosa i contagiosa,
produda pel bacil de Koch. Encara que la localitzaci
ms coneguda s la pulmonar, la tuberculosi pot afectar
tot lorganisme. Es parla, per tant, de tuberculosi heptica, ganglionar, ssia, intestinal, ginecolgica i meningitis
tuberculosa.
Lafecci pulmonar s la ms freqent i prcticament
lnica que s contagiosa. La transmissi s a partir de les
gotes que sexpulsen en parlar, esternudar o tossir.
El contacte amb el bacil de la tuberculosi deixa un
record immunolgic, de manera que davant un nou contacte hi ha una especial resposta de lorganisme si ja ha
estat en contacte prviament amb el bacil de la tuberculosi.
Aquesta caracterstica ha estat aprofitada per dissenyar una prova per intentar distingir quines persones han
estat o no en contacte amb lagent de la tuberculosi, que
es coneix habitualment com PPD, Mantoux o tuberculina,
que s convenient que es faci als centres de primera lnia.
Es basa a injectar en la pell un desencadenant que
permeti observar a travs de la reacci local si aquesta
127
Creu Roja Catalunya
persona ha estat en contacte amb el bacil de la tuberculosi. Per a la prova de la tuberculina sadministren 2 UT de
tuberculina PPD RT23 (Celltech Pharma, SA, Espanya)
per via intradrmica i es fa la valoraci de la prova al cap
de 72 hores.
Es considera que s positiva, s a dir, que la persona
ha estat en contacte amb alg afectat de tuberculosi, si en
el punt dadministraci de tuberculina apareix una zona
dura no simplement vermella que mesura almenys 10
mm de dimetre 73 o per sobre de 14 mm en persones que
han estat vacunades prviament.
En persones amb prova de tuberculina positiva cal
assegurar-se que a ms del contacte no hi hagi malaltia
activa. Per a aix sha de fer una radiografia de trax i, si
la persona t expectoraci, cal recollir un esput per analitzar-lo en un laboratori.
Hi ha proves falsament negatives s a dir, lexistncia
de contacte previ sense que aparegui cap zona dura de 10
mm de dimetre en persones dedat avanada, de baix
pes, immunodeprimides i durant lembars.
Radiografies de trax. Interpretaci dirigida a

considerar lexistncia de tuberculosi pulmonar
Sha destar en condicions de poder aconseguir una
radiografia de trax de davant i perfil en una prova de
reacci cutnia al PPD positiva, sospita de pneumnia,
presncia perllongada de tos i expectoraci.
En adults, la sospita de tuberculosi cal concentrar-la
a les zones ms airejades, s a dir, els vrtexs o teros
superiors pulmonars. Han de buscar-se les cavernes
128
tuberculoses, que se sospiten com a zones de disminuda

densitat envoltades per zones que les tanquen, de ms
densitat, que manifesten fibrosi. Pot haver-hi tamb lnies
des de lhil fins al vrtex, que manifesten la inflamaci que
produeix la tuberculosi.
En casos de disseminaci tuberculosa, pot haver-hi
mltiples nduls de petita grandria, puntiforme, en tots
dos pulmons. s el que es coneix com a tuberculosi miliar.
En pacients amb anticossos VIH+, no sempre apareixen les clssiques imatges de tuberculosi. El diagnstic s
ms difcil i cal recrrer al frotis desput, fibrobroncoscpia
i cultiu de Lowenstein (triga quatre setmanes).
Frotis i cultiu desput

En serveis en els quals pot resultar difcil acudir a un
centre per a la detecci de la tuberculosi pot ser interessant
organitzar-se per recollir mostres desput i enviar-les al
laboratori. Cal tenir present, i explicar-ho aix a la persona
atesa: un resultat negatiu no descarta la presncia dinfeccions, concretament la tuberculosi.
Encara que sha recomanat la recollida de tres mostres
desputs, dues mostres resulten una mesura adequada per
establir el diagnstic, mentre que la tercera afegeix un petit
valor addicional al diagnstic.67
67. Leonard, M. K.; Osterholt, D.; Kourbatova, E. V.; Del Rio, C.; Wang, W.;
Blumberg, H. M. How many sputum specimens are necessary to diagnose pulmonary tuberculosis? Am J Infect Control. 2005 Feb; 33:58-61.
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15685138?ordinalpos=58&itool=EntrezSystem2.PEntrez.Pubmed.Pubmed_ResultsPanel.
Pubmed_RVDocSum
129
Creu Roja Catalunya
Lexamen directe o frotis desput va dirigit fonamentalment a detectar la presncia de bacils cid alcohol resistents, la prova dauramina positiva, caracterstiques del
bacil de la tuberculosi.
Aquestes observacions es fan directament, mentre que
una segona possibilitat s observar la resposta del material
de lesput en medi de cultiu. El ms habitual s el medi de
Lowenstein, que s, no obstant aix, molt lent, ja que els
resultats definitius sobtenen al cap de quatre setmanes.
En lactualitat, hi ha medis de cultiu que permeten accedir als resultats al cap de menys temps.
Anlisis de sang
Es recomana estar en disposici de poder fer i interpretar hemograma, transaminases (AST o GOT i ALT o GPT),
gammaGT, prevacunaci dhepatitis A i B, anticossos
davant hepatitis C, serologia lutica, anticossos davant de
VIH. En cas danticossos positius davant del VIH, s dinters fer-ne la comprovaci en una segona anlisi ELISA o
western-blod i la quantificaci dels CD4.
Hemograma
Comprn la srie vermella (o glbuls vermells, hematies o eritrcits), la srie blanca o leuccits i les plaquetes.
Srie vermella
Comprn el nombre de glbuls vermells o hematies,
hematcrit i hemoglobina.
130
El valor ms important s lhemoglobina. Si est

disminuda podem parlar danmia. Si hi ha anmia, cal
observar la grandria dels hematies. Si el volum corpuscular mitj (VCM) s molt elevat (anmia megaloblstica)
cal assegurar-se que no hi hagi un dficit de vitamina B12
o cid flic. Altres causes danmia duna grandria no tan
augmentada (anmia macroctica) sn les malalties heptiques i el consum habitual dalcohol.
Si el volum corpuscular s normal (anmia normoctica), cal comprovar si la medulla ssia compensa lanmia.
Per a aix cal determinar el nombre delements joves o
reticulcits. Si els reticulcits estan elevats expressa una
compensaci per part de la medulla ssia. Es tracta duna
anmia regenerativa, una compensaci de lorganisme de
lanmia. s habitual en hemorrgies i en la destrucci dels
hematies o hemlisi.
Si en una anmia no hi ha augment dels reticulcits
es tracta duna anmia no regenerativa. Cal assegurar-se
que la causa no sigui un mal funcionament de la medulla
ssia i sovint es fa una punci de la medulla ssia o una
bipsia ssia.
Si el volum corpuscular est disminut (anmia
microctica), cal sollicitar la determinaci de ferro i
ferritina. La disminuci dambdues proves suggereix
anmia ferropnica o per falta de ferro. En la dona amb
menstruaci una causa freqent s laugment de la
quantitat de sang durant la regla o la seva major durada.
Una altra causa important sn les prdues crniques a
travs de laparell digestiu que fa que sovint shagi de
dur a terme una fibrogastroscpia (endoscpia alta) o
anlisi de sang.
131
Creu Roja Catalunya
Es recomana estar en disposici de poder fer i interpretar hemograma, transaminases (AST o GOT i ALT o GPT),
gammaGT, prevacunaci dhepatitis A i B, anticossos
davant hepatitis C, serologia lutica, anticossos davant de
VIH. En cas danticossos positius davant del VIH, cal fer-ne
la comprovaci amb una segona anlisi ELISA o Western
blot i la quantificaci dels CD4.
Srie blanca o leuccits

Lelevaci dels leuccits sanomena leucocitosi i manifesta habitualment infeccions o tamb processos inflamatoris no infecciosos. Seleven, aix mateix, en fumadors,
durant el tractament amb corticoides i en malalties de la
sang.
En la fase aguda dinfeccions bacterianes seleven els
leuccits neutrfils o segmentats. Si la infecci s vrica,
poden augmentar-se els leuccits limfcits.
En cas de processos allrgics, parsits, seleven els
eosinfils.
La disminuci dels leuccits sanomena leucopnia.
Apareix en situaci dimmunodeficincia (per exemple, en
la infecci pel VIH) i en malalties de la sang. En la infecci
pel VIH s molt habitual la disminuci dels limfcits i un
component daquests, els limfcits CD4 o limfcits T4.
Plaquetes o trombcits
Lelevaci o trombocitosi es dna habitualment en processos inflamatoris i ms rarament en malalties de la sang.
132
La disminuci o plaquetopnia o trombopnia es dna

en malalties heptiques, durant el consum de determinats
medicaments, malalties generals de lorganisme i malalties
de la sang.
Transaminases. AST (o GOT), ALT (o GPT)

Hi ha dos tipus de transaminases: AST (que tamb
sanomena GOT) i ALT (que tamb sanomena GPT). Sn
elements que es troben a linterior dalgunes cllules, entre
les quals les cllules heptiques. Quan hi ha alguna alteraci de les cllules, les transaminases passen a la sang i
es detecten valors per sobre dels normals.
Les transaminases es troben elevades en els processos de destrucci o alteraci de les cllules heptiques
com les hepatitis A, B, C, hepatitis per altres virus diferents, com citomegalovirus, mononucleosi i per consum de
substncies txiques, com per exemple alcohol o alguns
medicaments.
En el curs de la fase aguda de les hepatitis, les transaminases poden estar molt elevades i en les fases crniques poden no estar-ho tant.
GammaGT
s una anlisi molt preco o inicial dalteraci heptica. Sol manifestar lalteraci en el sistema deliminaci
de les secrecions biliars (tamb anomenat colstasi). La
seva elevaci s tamb molt habitual durant el consum
dalcohol.
133
Creu Roja Catalunya
Bilirubina
s un pigment o colorant que dna el color habitual a
la femta.
Resulta de la transformaci pel fetge de lhemoglobina procedent dels glbuls vermells. Habitualment
selimina per lintest i dna el color marr a la femta. Si
hi ha alguna obstrucci dins o fora del fetge no selimina
per lintest, amb la qual cosa la femta s molt ms clara
(hipoclia). Passa a la sang i la persona adquireix una
coloraci groguenca de la pell ictercia i acaba eliminant-la per lorina, que pren un color marr fosc com el
conyac (colria).
Hi ha dues formes de bilirubina. La indirecta o no conjugada que s la bilirubina abans de ser transformada al
fetge. La directa o conjugada, que ja ha estat transformada
al fetge.
hepATITIS per VIruS

Hepatitis significa inflamaci del fetge. Hi ha dos tipus
importants dhepatitis: per infeccions i per medicaments o
substncies txiques.
Gaireb totes les infeccions importants poden donar
inflamaci del fetge i, per tant, hepatitis. Entre aquestes, les
ms especfiques del fetge sn les infeccions per virus, de
les quals avui dia es coneixen lhepatitis A, B, C, delta, E i
G. Lhepatitis B, C i delta es transmeten a travs de la sang
i, per tant, compartint xeringues. Per noms hi ha vacunes
per a lhepatitis A i B.
134
Tamb poden produir hepatitis alguns medicaments

com a efecte collateral, no desitjat, lalcohol i drogues
no legals. En lhepatitis per alcohol saltera de manera
molt caracterstica la gammaGT, una anlisi de laboratori
especfic del fetge.
Molt sovint lhepatitis passa desapercebuda. Quan es
manifesta, els smptomes ms caracterstics sn la coloraci groguenca de la pell, dels ulls ictercia, i lorina de
color ms intens i les deposicions ms blanques.
Altres smptomes sn mal de cap, prdua de gana,
nusees, dolors abdominals, febre, dolors articulars i
erupci cutnia.
Lhepatitis evoluciona generalment cap a la curaci
espontnia, per queda en lorganisme el record dhaver
estat en contacte amb aquesta infecci.
Antgens i anticossos
El virus o una part daquest actua com un desencadenant antigen de la resposta de lorganisme
antics. Els antgens sn sempre elements del virus,
mentre que els anticossos sn sempre elements de
lorganisme. Tenir anticossos significa haver estat en
contacte amb el virus o una part o una vacuna daquest.
Aquests anticossos es poden detectar a travs danlisis de sang.
Anticossos IgM i IgG

Hi ha dos tipus danticossos: els produts per immunoglobulines, anomenades M o IgM, que apareixen en
135
Creu Roja Catalunya
una fase ms recent o aguda de la infecci, i els produts per immunoglobulines, anomenades G o IgG, que
apareixen en una fase posterior i tamb persisteixen
ms temps. Per tant, a travs daquests anticossos
es pot saber si la infecci s actual o antiga. Aquests
diferents tipus danticossos sutilitzen en lhepatitis A,
B i C.
Crrega viral
En comptes de mesurar la resposta de lindividu
davant la presncia del virus en lorganisme, s possible determinar la quantitat de virus (o crrega viral) a la
sang, calculant-ne el nombre de cpies dcid ribonucleic (RNA) caracterstic del virus. En lactualitat, es pot
determinar la crrega viral del VIH i de lhepatitis B i C.
El resultat es mostra per nombre de cpies per millilitre
o en logaritmes.
Hepatitis A
Lhepatitis A es transmet a travs daliments o
de laigua de la beguda. En general, s una malaltia
benigna, per en ocasions pot tenir una evoluci fulminant, dextraordinria gravetat. Tamb pot tenir ms
gravetat en persones infectades pel virus de lhepatitis
C. Per aix, sha de considerar la vacuna contra el
virus de lhepatitis A en persones infectades pel VIH
o per virus dhepatitis B i C. Es diagnostica per la
presncia a la sang danticossos davant lhepatitis A,
AcHA.
136
Hepatitis B
Lhepatitis B es transmet per la sang, per contaminaci a travs de transfusions, tatuatges i per compartir
xeringues. Tamb en les relacions sexuals o b de mares
a fills durant el part i, en molt poques ocasions, a travs
dobjectes.
Noms en molt pocs casos (al voltant del 10%) dna
smptomes clars, com coloraci groguenca de la pell o ictercia. Per la majoria de vegades sarriba al diagnstic pel
fet dhaver passat hepatitis B en fer-se una anlisi de sang.
AcHBc
La prova ms adequada per diagnosticar lhepatitis B
s determinar la presncia danticossos contra la part central o nucli del virus: AcHBc.
Ac: anticossos
HB: hepatitis B
c: core o nucli del virus
Aquesta prova es fa positiva molt poc temps desprs
de la infecci per hepatitis B i perdura molt temps. Per tant,
si aquesta anlisi resulta negativa, s poc probable que la
persona hagi estat en contacte amb el virus de lhepatitis B
i s convenient la vacunaci.
AgHBs
No s tan rendible determinar la presncia de lantigen
de lhepatitis B de la membrana o superfcie: AgHBs.
137
Creu Roja Catalunya
Ag: antigen
HB: hepatitis B
s: superfcie o membrana del virus
Aquesta anlisi s menys duradora. Desapareix amb el
pas del temps i, per tant, no s el millor marcador dhaver
estat en contacte amb el virus de lhepatitis. Pot ser falsament negatiu.
AcHBs
Com que es t una vacuna efectiva davant daquest
virus, lobjectiu sanitari fonamental per combatre aquesta
malaltia s la vacunaci. La vacuna es prepara a partir de
la part de superfcie o de membrana del virus, amb la qual
cosa la resposta de lorganisme ser fabricar anticossos
contra lestmul o antigen que suposa la superfcie del
virus: AcHBs.
Ac: antics
HB: hepatitis B
s: superfcie o membrana del virus
Hepatitis delta
s un virus que per si mateix no pot viure i, per
tant, no t capacitat dinfectar. Es multiplica aprofitant
lexistncia del virus de lhepatitis B. s a dir, ha de
multiplicar-se forosament en presncia del virus B. Per
tant, evitar la infecci per hepatitis B, vol dir evitar tamb
lhepatitis delta.
138
Hepatitis C
s una hepatitis produda per un virus que sha anomenat C. Fins el 1988-89 era coneguda com a hepatitis
no A no B. Lhepatitis C s molt ms contagiosa per sang
que per via sexual i es creu que hi ha vies de contagi
encara no ben aclarides. La infecci per si mateixa no
ha de canviar els hbits de les parelles estables, si b s
convenient mantenir les habituals precaucions en relacions
espordiques.68
Es detecta per una anlisi de sang que confirma que
lorganisme ha estat en contacte amb el virus de lhepatitis
C amb la presncia o positivitat danticossos davant lhepatitis C o AcHC. (Ac: antics. HC: hepatitis C).
No hi ha una vacuna davant del virus de lhepatitis
C. s un virus molt resistent, molt contagis. Per tant,
cal insistir en les mesures preventives davant daquesta
malaltia. No han de compartir-se raspalls de dents ni
maquinetes dafaitar. En el consum intravens de drogues
sha dadvertir que la desinfecci de les xeringues no s til
i sha de continuar fent mfasi a no compartir, en cap cas,
el material dinfecci.
Diferents tipus dhepatitis C o genotips de

lhepatitis C
Hi ha diferents tipus dhepatitis C. s possible identificar sis genotips especials (identificats per un nombre de l1
68. MMWR. Recomm Rep 1998; 47(RR-19): 1-39.

139
Creu Roja Catalunya
al 6) i 50 subtipus (denominats amb lletres minscules). Els

genotips 1 i 4 tenen pitjor resposta al tractament.
Hepatitis C aguda
Es considera hepatitis aguda lafectaci que es produeix els primers sis mesos dexposici a lhepatitis C. Entre
el 15% i el 25% de les persones depuren el virus sense
tractament. Mentre que en entre el 75% i 85% restant pot
arribar a la cronificaci de la malaltia.69
Coinfecci de lhepatitis C i VIH

En alt grau, els pacients coinfectats en un 60% t genotip 1 del virus de lhepatitis C. En els pacients amb VIH, la
mortalitat per causa heptica continua sent important.
Evoluci i tractament de lhepatitis C

Cal oferir la possibilitat de seguiment en unitats especialitzades per a la determinaci de la crrega viral de lhepatitis C i genotips. Hi ha tractaments eficaos amb interfer
i ribavirina i progressivament sestan incloent pautes amb
nous tractaments antivirals dacci directa sobre el virus de
lhepatitis C en dianes ben coneguts.
Poden produir efectes indesitjable greus, entre els
quals, anmia, cosa que obliga a disminuir la ribavirina i
decantar-se per leritropoetina.
69. http://www.cdc.gov/hepatitis/HCV/PDFs/HepCGeneralFactSheet_
sp.pdf
140
Apareixen erupcions que cal considerar si sn lleus o

greus (ms del 50%) amb prpura palpable, vescules o
bulles.
Darrerament, shan incorporat nous medicaments amb
millor eficcia, tolerncia i menors efectes indesitjables. La
fonamental limitaci est en el seu preu i la negociaci dels
sistemes sanitaris pblics per a la seva generalitzaci. s
desperar propers canvis que cren un nou panorama en el
tractament de lhepatitis C.70
Factors associats amb una millor resposta al tractament de lhepatitis C
Sexe femen
Edat menor de 40 anys
HCV genotip 2 o 3
ARN del VHC < 800.000 UI/ml
Absncia de lesions heptiques establertes (per bipsia o Fibroscan)
Pautes habituals de tractament
Es determina la quantitat de virus o crrega viral de VHC a linici
Genotip 1 i 4
12 mesos de
tractament
Usant interfer i dosi estndard

de ribavirina. 1.000 mg per a persones que pesin 75 kg o menys i
1.200 per a ms de 75 kg
Genotip 2 i 3
6 mesos de tractament
Interfer i baixes dosis de ribavirina (800 mg al dia en diverses

dosis)
El tractament pot aturar-se al cap de 12 setmanes si no hi ha una

disminuci de 2 logaritmes amb relaci a la crrega viral abans
diniciar el tractament. Si b, en general, la decisi ha de ser individualitzada.
70. http://files.easl.eu/easl-recommendations-on-treatment-of-hepatitisC/index.html#p=12 .
http://www.aeeh.org/doc/ConsensoVHB-VHC.pdf, p. 156
141
Creu Roja Catalunya
Sha de fer un seguiment estricte del tractament, que

sol incloure la determinaci de glbuls vermells, glbuls
blancs i plaquetes.
Sacostuma a desaconsellar el tractament a lembars,
antecedents de malaltia psiquitrica greu (el tractament
pot donar lloc a descompensacions neurolgiques i psiquitriques), cirrosi heptica descompensada, malaltia
extraheptica greu mal controlada, consum actiu de txics,
neutropnia o trombocitopnia marcades.
En general, es considera bona resposta al tractament
la normalitzaci de les proves heptiques (fonamentalment
ALT o GPT) si estaven alterades, disminuci de la crrega
viral fins a nivells indetectables (per la prova de laboratori
PCR o reacci en cadena de la polimerasa) i que aquests
canvis es mantinguin desprs de sis mesos dhaver fet el
tractament.
Circumstncies que fan descartar el tractament
Malaltia psiquitrica greu de difcil control, especialment depressi amb
el risc de sucidi. Trasplantament de rony, cor o pulm
Hepatitis autoimmune o altres condicions autoimmunes que es poden
exacerbar amb interfer o ribavirina
Malaltia endocrina mal controlada
Embars o impossibilitat de complir una adequada contracepci
Hipertensi severa, insuficincia cardaca, malaltia coronria, malaltia
pulmonar obstructiva crnica, cirrosi descompensada
Plaquetes inferiors a 75.000/mmc o recompte de neutrfils < 1500
cllules/mm3 o
En el cas de coinfecci amb el VIH, limfcits CD4 per sota de 350
cllules/ml
Baixa adherncia documentada en terpies anteriors o que no completen el procs davaluaci pretractament
Consum de drogues injectables o alcohol
Edat menor de dos anys
Coneguda hipersensibilitat a frmacs utilitzats en el tractament de VHC
142
VIH
El virus dimmunodeficincia humana (VIH) afecta el
sistema immunitari i fa que les persones siguin ms vulnerables a certes infeccions (pneumnia per Pneumocystis
carinii, tuberculosi, cndides).
El virus es transmet mitjanant el contacte directe amb
la sang, semen o flux vaginal duna persona infectada. Les
majors concentracions de VIH es troben en la sang i el
semen i, en menor mesura, en les secrecions vaginals. Per
tant, les formes habituals de transmissi sn transfusions i
derivats de sang infectada, compartir xeringues i relacions
sexuals. Tamb es pot transmetre de mare a fill durant
lembars i el part.
AgVIH
Als moments immediatament posteriors al contagi es
pot detectar la presncia delements del virus que actuen
com a desencadenants de la resposta immunitria (Ag
antigen del VIH). Aquest antigen desapareix rpidament a
la sang, per la qual cosa no s una bona anlisi per saber
si una persona est infectada.
AcVIH
Per saber si una persona est infectada pel VIH
es pot fer una anlisi especfica (Elisa) destinada a
detectar la presncia danticossos davant del VIH.
Confirma el record del sistema immunitari dhaver estat
en contacte amb la malaltia. Aquesta anlisi estableix la
143
Creu Roja Catalunya
presncia danticossos davant del virus. Si s negatiu i

persisteixen les prctiques de risc, conv repetir-la cada
sis mesos.
Existeix el que sanomena perode finestra, duns
tres mesos desprs del contacte o primera infecci,
durant el qual el virus no es detecta en lanlisi. Els
anticossos sn negatius i, no obstant aix, el virus
est present en lorganisme i pot transmetres a altres
persones.
Habitualment no sarriba al diagnstic amb una sola
prova. La confirmaci duna prova positiva a lElisa es fa
amb una segona anlisi Elisa o per una anlisi mitjanant
el mtode Western blot.
Tests o proves rpids

Sn de gran utilitat els anomenats tests rpids, que
es poden fer mitjanant sang procedent duna punxada
habitualment en un dit o amb saliva i que donen amb
gran exactitud informaci sobre infecci pel VIH, hepatitis
C, sfilis, entre daltres. Sn de gran inters per la facilitat
de fer la prova i per la rapidesa a accedir a la informaci,
al voltant de 10 minuts.
Modificacions importants en el tractament de la

infecci pel VIH
A partir del 1996 shan produt modificacions importants en la cura dels pacients infectats pel VIH. Duna
banda, sha generalitzat laccs a la determinaci de la
quantitat de virus en lorganisme o crrega viral i, de laltra, shan aconseguit ms combinacions potents.
144
Limfcits CD4 o T4 i tractaments preventius

Un bon sistema per seguir levoluci de la infecci
pel VIH s a partir dels limfcits CD4 o T4.
Els leuccits o glbuls blancs estan formats per
diferents tipus de cllules. Uns sn els limfcits, que
intervenen en els processos de defensa de lorganisme
davant les infeccions.
En les anlisis, els limfcits sexpressen pel seu
nombre total o limfcits per millilitre o tamb pel percentatge del total de leuccits.
Els limfcits, al seu torn, comprenen diferents tipus
de cllules, com els limfcits CD4 o T4, davant dels
quals el virus del VIH t una afinitat especial. El VIH
afecta especialment aquestes cllules i una forma de
valorar el dany sobre la persona afectada s calcular la
quantitat de CD4 a la sang per microlitre.
Lorganisme sa generalment t ms d1.000 CD4/
mL. Per sobre de 500 CD4/mL, poden aparixer infeccions com tuberculosi, herpes o cncer de coll de matriu.
Per sota de 300 CD4/mmc, apareix la pneumnia per
Pneumocystis carinii; per sota de 200, toxoplasmosi
cerebral i per sota de 100 CD4, infeccions per fongs,
citomegalovirus i limfomes.
Si els limfcits CD4 disminueixen de 300-200/mL
es recomana tractament preventiu amb Septrin Forte
(cotrimoxazole): un comprimit tres dies a la setmana,
habitualment, dilluns, dimecres i divendres, de forma
indefinida.
145
Creu Roja Catalunya
Crrega viral de VIH o quantitat de virus per

mil.lilitre
Les anlisis de la quantitat de virus o nombre de cpies
dcid ribonucleic caracterstic del virus VIH per millilitre de
sang constitueixen una mesura directa de la infecci pel
VIH. Tamb pot expressar-se en logaritmes.
Ja no savalua el dany en lorganisme, sin que suposa
una mesura directa de lactivitat del virus.
Les determinacions successives de la crrega viral
permeten valorar leficcia dels tractaments. Lobjectiu s
aconseguir una quantitat de virus indetectable en les anlisis (per la prova de la reacci en cadena de la polimerasa
o PCR), que significa la disminuci de la quantitat de virus
per sota de les 50 cpies/mL, depenent de les tcniques
dels laboratoris.
Epidemiologia del VIH71

Levoluci de lepidmia del VIH al nostre pas ha tingut
una progressiva disminuci de la transmissi per via parenteral. Per aix no ha de fer baixar la gurdia pel que fa a
les recomanacions, ni a la dotaci de recursos, sin que ha
de plantejar decididament que la transmissi del VIH ha de
deixar de ser una malaltia vinculada al consum de drogues
i ha de perseguir el contagi zero.
71. Vigilancia epidemiolgica del sida en Espaa. Registro nacional de

casos de sida, actualizacin a 30 de junio de 2010, registros autonmicos de casos de sida centro nacional http://www.isciii.es/htdocs/
centros/epidemiologia/pdf/SPNS_Informe_semestral.pdf
146
Guies de tractament
El departament de salut dels Estats Units habitualment
cada octubre emet una actualitzaci sobre el seguiment i
tractament de les persones infectades amb el VIH.72 Es pot
obtenir aquest document en format PDF.73
A Espanya, el Pla nacional sobre la sida i el grup destudi de la sida (GESIDA) tamb realitzen anualment una
posada al dia de les recomanacions sobre el tractament
antiretroviral (TAR) per als adults infectats pel VIH. Es pot
obtenir aquest document en format PDF.74 Aquestes guies
sn de gran utilitat per al seguiment i control de les persones afectades per la infecci i s convenient revisar-ne
lactualitzaci anual.
Inici del tractament davant el VIH75

En cas dinfecci pel VIH amb simptomatologia es
recomana iniciar el tractament en tots els casos. Si la infecci s asimptomtica, la decisi de tractar ha de recolzar
en el nombre de limfcits CD4, la crrega viral plasmtica
i la presncia de comorbiditats.
72. Guidelines for the Use of Antiretroviral Agents in HIV-1-Infected
Adults and Adolescents - October 6, 2005.
73. http://aidsinfo.nih.gov/ContentFiles/AdultandAdolescentGL.pdf
74. Documento de consenso de Gesida/Plan Nacional sobre el Sida respecto al tratamiento antirretroviral en adultos infectados por el virus
de la inmunodeficiencia humana (Actualizacin enero 2010). http://
www.gesidaseimc.org/pcientifica/fuentes/DcyRc/gesidadcyrc2012Documentoconsenso-TAR-adulto-verordenador.pdf
75. http://aidsinfo.nih.gov/ContentFiles/AdultandAdolescentGL.pdf, p.
44.
147
Creu Roja Catalunya
Indicacions de tractament en pacients asimptomtics76

CD4
Pacients asimptomtics
Nivell evidncia
350
Recomanar
A-I
350-500
Recomanar*
B-II
>500
Diferir**
B-III
Si els CD4 estan entre 350 i 500 cllules/L, sen

recomana el tractament, encara que es pot diferir en presncia de xifra estable de CD4, crrega viral baixa o poca
predisposici del pacient.
CD4 major de 500 cllules/L: es desconeix actualment si s millor iniciar el tractament o diferir-lo. Ha de ser
recomanat si hi ha cirrosi heptica, hepatitis crnica per
virus C, o crrega viral VIH superior a > 100.000 cpies/
ml, CD4 < 14%, edat > 55 anys, risc cardiovascular elevat
i trastorns neurocognitius, entre daltres.
Cal fer el tractament independentment del nombre de
CD4.
En parelles serodiscordants (VIH+ i VIH) amb alt risc
de transmissi per via sexual, en cap cas no ha de suposar
labstenci daltres mesures per impedir la transmissi del
VIH-1.
En dones gestants, per prevenir la transmissi maternofetal
En la nefropatia VIH.
En lhepatitis B que requereix tractament.
76. http://www.gesida-seimc.org/pcientifica/fuentes/DcyRc/gesidadcyrc2012-Documentoconsenso-TAR-adulto-verordenador.pdf, p.
169.
148
En qualsevol cas, linici del tractament antiretroviral ha

de valorar-se sempre individualment. Cal preparar el pacient, oferint-li les diferents opcions, adaptant-li lesquema
teraputic al seu estil de vida, comorbiditat, les possibles
interaccions i valorant el risc de mala adherncia.
Lobjectiu del tractament s aconseguir una crrega
viral plasmtica indetectable. s molt important complir
estrictament el tractament. Lincompliment s la causa
ms important del fracs del tractament, juntament amb
laparici de resistncies del virus als medicaments que
sestan prenent i resistncia encreuada a altres medicaments similars.
La toxicitat dels medicaments s un element limitant del
tractament, encara que els beneficis superen els possibles
perjudicis.77
Inhibidors de la transcriptasa inversa anlegs de nuclesids78
Composici
Nom comercial
Total/dia
Zidovudina AZT 300 mg
Retrovir
1 compr. cada 12
hores amb menjar
o sense
Didanosina DDI 400 mg,

250 mg, segons pes inferior
o superior a 60 kg
Videx
1 al dia
Zalcitabina DDC
Hivid
1 compr. cada 8 h
77. http://www.gesidaseimc.com/documentos/pdf/RecomendacionesTAR-GESIDA-PNS.pdf, p. 4.
78. http://www.gesida-seimc.org/pcientifica/fuentes/DcyRc/gesidadcyrc2012-Documentoconsenso-TAR-adulto-verordenador.pdf, p. 171.
149
Creu Roja Catalunya
Estavudina D4T 40 o 30 mg
segons pes superior o inferior a 60 kg
Zerit
1 cps. cada 12
hores
Lamivudina 3TC 300 mg
Epivir
1 vegada al dia
amb menjar o
sense
Emtricitabina FTC 200 mg
Emtriva
1 cps. 1 vegada al
dia, amb menjar o
sense
Abacavir 300 mg
Ziagen
1 compr. cada 12
hores
Precaucions
Zidovudina: pot provocar nusees, vmits, cansament.79
Abacavir: pot provocar tos, reacci dhipersensibilitat.80
Davant una reacci dhipersensibilitat no sha de tornar a
introduir mai.
Inhibidors de la transcriptasa anlegs de nucletids

Tenofovir s delecci en la coinfecci per hepatitis B.
En aquest cas sha diniciar el tractament independentment
de la xifra de CD4.81
79. De Jesus, E.; Herrera, G.; Teofilo, E., [et al]. The CNA30024 Study
Team. Abacavir versus zidovudine combined with lamivudine and
efavirenz, for the treatment of antiretroviral-nave HIV-infected adults.
Clin Infect Dis 2004; 39: 1038-1046.
80. De Jesus, E.; Herrera, G.; Teofilo, E., [et al]. The CNA30024 Study
Team. Abacavir versus zidovudine combined with lamivudine and
efavirenz, for the treatment of antiretroviral-nave HIV-infected adults.
Clin Infect Dis 2004; 39: 1038-1046.
81. http://www.gesida-seimc.org/pcientifica/fuentes/DcyRc/gesidadcyrc2012-Documentoconsenso-TAR-adulto-verordenador.pdf, 122.
150
Si el filtrat glomerular s < 50 ml/min o hi ha protenria manifesta no shan dusar tenofovir ni indinavir i shan
dajustar les dosis o intervals dels inhibidors de la transcriptasa inversa anlegs de nuclesids, excepte abacavir.
No es recomana usar tenofovir en aquells pacients en
els quals la deterioraci de la funci renal s aguda o est
directament relacionada amb aquest frmac.
Sha descrit una disminuci de la massa ssia en el
curs de tractament amb tenofovir.
Composici
Nom comercial
Total/dia
Tenofovir 245 mg
Viread
1 vegada al dia
Inhibidors de la transcriptasa inversa no anlegs de nucletids

Efavirenz EFV 600
mg
Sustiva
1 vegada al dia, abans danar

a dormir
Nevirapina NVP 200

mg al dia
Viramune
Dosi inicial de 200 mg durant

14 dies. Desprs, 1 compr.
cada 12 hores, amb menjar
o sense
Etravirina
Intelence
200 mg cada 12 h
Efavirenz no est recomanat durant el primer trimestre

de lembars o en dones amb possibilitats destar embarassades. Per alteracions importants del sistema nervis
central s possible passar a nevirapina o etravirina.
Nevirapina. T un bon comportament en el sentit daugmentar la taxa de lpids. Comparable a atazanavir, un dels
millors inhibidors de les proteases en aquest camp. Alguns
estudis han alertat de la incidncia dafeccions heptiques
en dones amb nevirapina i sha concretat que es pot utilitzar en dones amb CD4 > 250/mm3 i homes amb CD4 >
151
Creu Roja Catalunya
400/mm3 si la crrega viral ha estat prviament indetectable. Sest plantejant el tractament amb nevirapina en una
sola dosi.
Etravirina. Es pot diluir en aigua. Alta barrera gentica,
sadministra una vegada al dia i pot donar-se a dones
frtils. Bon perfil lipdic. Es planteja com a alternativa a
efavirenz en toxicitat del sistema nervis. Tamb en el
rescat preco.
Inhibidors de la proteasa
A Espanya se nhan comercialitzat: saquinavir (SQV),
indinavir (IDV), ritonavir (RTV), nelfinavir (NFV), amprenavir (APV), que sha substitut pel seu profrmac fosamprenavir (FPV), lopinavir (LPV), atazanavir (ATV) i tipranavir
TPV/r, que est aprovat a Europa noms en pacients
pretractats.82
Amprenavir APV
150 mg
Agenerase
8 cps. cada 12 hores, amb

menjar o sense. Cal evitar
menjars greixosos
Indinavir IDV, 400

mg
Crixivan

lestmac buit o menjar lleuger
Saquinavir cps.
toves de 200 mg
Fortovase
5 cps. de Fortovase + 1
Norvir cada 12 hores, desprs
dhaver menjat
Saquinavir cps.
dures 200 mg
Invirase
5 cps. Invirase + 1 cps.

Norvir cada 12 hores, desprs
dhaver menjat
82. http://www.gesida-seimc.org/pcientifica/fuentes/DcyRc/gesidadcyrc2012-Documentoconsenso-TAR-adulto-verord http://www.gesida-seimc.org/pcientifica/fuentes/DcyRc/gesidadcyrc2012-Documentoconsenso-TAR-adulto-verordenador.pdfenador.pdf, p. 42.

152
Lopinavir/Ritonavir
tabletes 400/100 mg
Kaletra

menjar
Ritonavir RTV 100

mg
Norvir

menjar
Atazanavir ATV
150 mg
Reyataz
2 cps. de Reyataz + 1 cps.

de Norvir 1 vegada al dia
Fosamprenavir FPV
700 mg
Telzir
1 cps. de Telzir + 1 de Norvir

cada 12 hores, amb menjar
o sense
Nelfinavir NFV,
compr. 250 mg
Viracept
3 compr. cada 8 hores o 5

compr. cada 12 hores, amb
menjar
Tipranavir (TPV)
Aptivus
2 cps de 250 mg/12 h + 2

cps. de Norvir 100 mg/12 h
Darunavir (DRV).
Prezista
600 mg cada 12 h + Norvir 100

mg/12 h
Sn freqents els efectes gastrointestinals tant del

medicament com del booster o potenciador, generalment
ritonavir.
Atazanavir provoca augment de la bilirubina.
Darunavir t una alta afinitat per la proteasa i s molt
potent in vitro i in vivo davant la soca salvatge i les mutants
amb resistncies a mltiples altres pautes teraputiques
que inclouen inhibidors de les proteases que es potencien
amb ritonavir. Es pot triar davant leventualitat dun tractament de rescat avanat, amb una dosi de dues vegades
al dia de darunavir/ritonavir 600/100 mg exceptuant casos
de toxicitat.
Inhibidors de la fusi, inhibidors de la uni

Inhibeixen la uni o fusi del VIH-1 evitant-ne la penetraci i replicaci. Sadministra per via subcutnia dues
153
Creu Roja Catalunya
vegades al dia i el seu principal efecte advers s la reacci

en el punt dinjecci.
Enfuvirtida 90 mg
Fuzeon
1 vial subcutani 2 vegades al dia
Els inhibidors del coreceptor CCR5

Actuen bloquejant lentrada del virus amb tropisme
R5 del VIH-1 en la cllula humana. Aquests frmacs
sn actius noms si el virus t tropisme R5. Abans de
la seva administraci sha de confirmar lexistncia de
VIH amb tropisme R% mitjanant anlisi de sang. No
comparteix resistncia encreuada amb altres antiretrovirals.
Maraviroc
Celsentri
300 mg-600 mg/12 h
Els inhibidors de la integrasa

Els inhibidors de la integrasa actuen alterant la integrasa viral que no pot unir els extrems reactius de lADN viral
a lADN cellular de lhoste, amb la qual cosa no sincorpora
a la cllula humana.
La integrasa, al costat de la transcriptasa inversa i la
proteasa, s un dels tres enzims fonamentals del cicle de
replicaci del VIH-1. La seva funci s catalitzar la inserci
de lADN proviral en el genoma de la cllula hoste.
Raltegravir s actiu davant soques de VIH-1 amb mutacions de resistncia a les tres famlies clssiques.
154
Inhibidors nuclesids de la transcriptasa inversa, no

nuclesids i inhibidors de la proteasa i davant la soca silvestre o original o no modificada.
Raltegravir
Isentress
400 mg/12 h
Combinacions a dosis fixes

+ Lamivudina 150 mg
Combivir
1 compr. cada 12 hores,

amb menjar o sense
Abacavir 600 mg + lamivudina 300 mg
Kivexa
1 vegada al dia

+ lamivudina 150 mg +
abacavir 300 mg
Trizivir
1 compr. cada 12 hores,

amb menjar o sense
Tenofovir + FDC
Truvada
1 compr. amb menjar lleuger
Efavirenz + FDC +
Tenofovir
Atripla
Abans danar a dormir
Atripla ofereix la comoditat que permet un tractament

efica amb un sol comprimit. Com a principals inconvenients, baixa la barrera gentica, la qual cosa significa
que poden aparixer resistncies a aquesta combinaci
dantivirals, que no es pot donar en el curs de lembars i
freqents alteracions de tipus psicolgic.
Tractament inicial del VIH83

Els objectius del tractament antiretroviral van dirigits a
aconseguir una alta potncia davant del VIH, amb escassa
155
Creu Roja Catalunya
toxicitat, ats que ara com ara es tracta dun tractament

dissenyat a llarg termini i que permet una bona adherncia
i tolerncia.84 Els tractaments antiretrovirals han perms
perllongar la vida de les persones infectades.85
Actualment, les combinacions de tres frmacs constitueixen el tractament dinici delecci.
Tercer frmac
Pauta
Comentaris
ITINN
TDF/FTC/EFV
1, 2, 3
ABC/3TC+EFV
1, 2, 4, 5
TDF/FTC+NVP
2, 3, 6
TDF/FTC+ATV/r
3, 7
TDF/FTC+DRV/r
TDF/FTC+LPV/r
3,8
ABC/3TC+ATV/r
4, 5, 7
ABC/3TC+LPV/r
5, 8
TDF/FTC+RAL
IP/r
InInt
Comentaris86
1. Cal evitar aquest tractament en dones que volen
quedar-se embarassades i en pacients amb alteracions
neuropsiquitriques no estabilitzades. Cal usar-ho amb
precauci en pacients que realitzin tasques perilloses si
presenten smptomes de somnolncia, marejos i/o trastorns de la concentraci.
84. Gazzard, B. [et al]. HIV Med. 2006;7: 487-503.
85. Crum, N. F. [et al]. J Acquir. Immune Defic Syndr. 2006; 41: 194-200.
156
2. Cal fer prviament un estudi genotpic que descarti

mutacions de resistncia a ITINN.
3. Cal usar-lo amb precauci en pacients amb factors
de risc per a insuficincia renal. Contraindicat si el filtrat
glomerular < 30 ml/min.
4. Cal realitzar prviament una determinaci de HLAB*5701. No sha dutilitzar si HLA-B*5701 s positiu.
5. Hi ha ms risc de fracs virolgic que amb TDF/FTC/
EFV en pacients amb CVP > 100.000 cpies/ml.
6. No sha diniciar en dones amb CD4 > 250 cllules/
L ni en homes amb CD4 > 400 cllules/L.
7. Sha devitar si sutilitzen inhibidors de la bomba de
protons.
8. Sha dusar amb precauci en pacients amb hiperlipidmia i/o risc cardiovascular elevat.
Pot ser til considerar els dos tractaments combinats
Kivexa i Truvada amb els cinc frmacs recomanats als
quals es pot afegir.
Kivexa
Truvada
LPV/R
ATZ/R
DRV/R
No hi ha assajos clnics
EFV
RAL
157
Creu Roja Catalunya
Seguiment i controls en el curs del tractament a

persones amb VIH87
Habitualment les visites es fan cada tres mesos, avaluant hemograma, glucmia i lpids plasmtics (colesterol
total, colesterol-HDL, colesterol-LDL i triglicrids), creatinina (opcionalment taxa de filtrat glomerular) el nombre de
limfcits CD4 i la crrega viral. Lobjectiu s tenir el mxim
nombre possible de CD4 i la crrega viral indetectable, per
sota dels habituals valors de referncia dels laboratoris,
que estan per sota de les 50 cpies.
Es recomana fer un estudi de la funci renal en la primera visita amb protenria i clcul de la taxa de filtrat glomerular renal (frmula MDRD, Cockroft-Gault o CKD-EP I)
i una vegada a lany o cada sis mesos, en funci del risc
per al desenvolupament de toxicitat renal i abans diniciar
el tractament antiviral.
Si el filtrat glomerular s < 50 ml/min o hi ha protenria
manifesta, no shan dusar tenofovir ni indinavir i shan
dajustar les dosis o intervals dels inhibidors de la transcriptasa inversa anlegs de nuclesids, excepte abacavir.88
No es recomana usar tenofovir en aquells pacients en els
quals la deterioraci de la funci renal s aguda o est
directament relacionada amb aquest frmac.
Es recomana calcular el risc cardiovascular almenys
una vegada a lany.
87. http://www.gesida-seimc.org/pcientifica/fuentes/DcyRc/gesidadcyrc2012-Documentoconsenso-TAR-adulto-verordenador.pdf,
p.109, 167.
88. http://www.gesida-seimc.org/pcientifica/fuentes/DcyRc/gesidadcyrc2012-Documentoconsenso-TAR-adulto-verordenador.pdf
158
En pacients amb risc dosteoporosi (dones postmenopusiques, fumadors, baix pes corporal, majors de 50
anys, dficit de vitamina D, hepatitis C, insuficincia renal,
diabetis, CD4 < 250 cllules/L o presa crnica desteroides), saconsella analitzar la densitat mineral ssia mitjanant densitometria a linici del tractament i posteriorment de
manera peridica.89 Saconsella fer balan metablic inclosa 25-OH vitamina D en pacients amb sospita de prdua
de massa ssia, osteoporosi i fractures ssies per fragilitat.
En el cas de diabetis, lobjectiu teraputic s HbA1c <
6,5%. Antidiabtics orals. Metformina, si hi ha sobreps
o obesitat abdominal, o sulfonilurees. Pioglitazona si hi
ha lipoatrfia. Insulina en pacients amb diabetis dinici i
insulinopnia (cetosi o cetoacidosi), prdua de pes i quan
no sigui possible aconseguir lobjectiu de HbA1c < 7%
amb antidiabtics orals. Cal considerar ladministraci de
75-150 mg/dia de AAS a tots els pacients amb diabetis.90
En dislipmies, cal aconseguir una xifra de colesterol LDL, segons el risc. Si hi ha malaltia coronria o risc
equivalent, LDL < 70 mg/dl; si el risc cardiovascular s
20% (Framingham), LDL < 100 mg/dl. Si els triglicrids
sn > 500 mg/dl, es tractar la hipertrigliceridmia independentment de la concentraci de colesterol LDL. Shan
de recomanar, en primer lloc, mesures generals: dieta
(consultar-ho a un expert en nutrici), exercici fsic, abstinncia de tabac, i sobretot valoraci individualitzada de la
89. http://www.gesida-seimc.org/pcientifica/fuentes/DcyRc/gesidadcyrc2012-Documentoconsenso-TAR-adulto-verordenador.pdf.
90. http://www.gesida-seimc.org/pcientifica/fuentes/DcyRc/gesidadcyrc2012-Documentoconsenso-TAR-adulto-verordenador.pdf, tabla
14.
159
Creu Roja Catalunya
retirada dels inhibidors de la proteasa i/o dels anlegs de

la timidina (D4T).
Tractament farmacolgic (si les mesures prvies no
sn eficaces). Estatines. Cal utilitzar preferentment atorvastatina, pravastatina, rosuvastatina o pitavastatina; cal
tenir precauci per les interaccions amb inhibidors de les
proteases. Cal valorar ezetimiba o la combinaci cid
nicotnic/laropiprant soles (si no es poden usar estatines)
o associades a estatines (si no saconsegueixen els
objectius de tractament amb estatines soles). Fibrats si
hipertrigliceridmia allada o al costat delevaci moderada
de colesterol LDL. En cas dhipertrigliceridmia intensa i
refractria, poden afegir-se cids grassos omega-3. Cal
precauci amb la coadministraci de fibrats i estatines
(ms risc de toxicitat muscular).91
En pacients amb crrega viral plasmtica controlada
sobserven ocasionalment brots transitoris de virmia de
baix nivell (blips) que espontniament torna a ser indetectable sense cap canvi en el tractament. Es planteja que
infeccions intercurrents poden estimular cllules reservori
amb infecci latent (reservoris). La majoria destudis no
relacionen aquesta situaci amb un fracs del tractament,
encara que un petit percentatge pot acabar desenvolupant
laparici de mutacions del virus que condueixen a una
resistncia als antivirals.92
91. http://www.gesida-seimc.org/pcientifica/fuentes/DcyRc/gesidadcyrc2012-Documentoconsenso-TAR-adulto-verordenador.pdf, tabla 13.
92. http://www.gesida-seimc.org/pcientifica/fuentes/DcyRc/gesidadcyrc2012-Documentoconsenso-TAR-adulto-verordenad http://www.
gesida-seimc.org/pcientifica/fuentes/DcyRc/gesidadcyrc2012-Documentoconsenso-TAR-adulto-verordenador.pdfor.pdf
160
Coinfecci de VIH amb hepatitis93

Hepatitis C
En pacients coinfectats pel VHC sha de recomanar
linici de tractament viral independentment de la xifra de
limfcits T CD4+.
No sha dassociar la ribavirina amb ddl, ni zidovudina.
Si susen simultniament interfer pegilat i efavirenz, ha
de vigilar-se estretament laparici defectes adversos del
sistema nervis central.
Hepatitis B
En pacients coinfectats pel VHB amb criteris de tractament de lhepatitis, sha diniciar un tractament antiviral
que contingui tenofovir independentment de la xifra de
limfcits.94
Responsabilitats dels professionals que atenen

infectats pel VIH
Els professionals sanitaris han de posar a la disposici
dels usuaris de drogues afectats pel VIH els avenos cientfics dels quals es beneficia la resta de la poblaci.
Sovint, els usuaris de drogues en situaci marginal,
malgrat que els medicaments sn distributs gratutament
pel Sistema Nacional de Salut, tenen unes caractersti-
93. http://www.gesida-seimc.org/pcientifica/fuentes/DcyRc/gesidadcyrc2012- Documentoconsenso-TAR-adulto-verordenador.pdf

161
Creu Roja Catalunya
ques especials que fan que no accedeixin efectivament

a aquests medicaments. La situaci s comparable a la
dinfectats en pasos subdesenvolupats que, per falta de
recursos econmics, no accedeixen a aquests medicaments, extraordinriament cars.
Demostrats els avantatges de fer tractament, es fa
imprescindible una campanya dinformaci de la poblaci
afectada, que incideixi en lders dopini, en els missatges
diguals, que mostrin els avantatges de fer el tractament i
de complir-lo adequadament.
Cal facilitar la determinaci de crrega viral, en el seu
propi entorn i que els medicaments siguin accessibles,
sense traves administratives.
Cal facilitar els canvis ambientals per possibilitar-ne el
tractament. La voluntat dun tractament antiretroviral hauria
de ser una indicaci formal doferir un tractament de manteniment amb metadona, si el pacient aix ho desitja.
Aix mateix, cal el suport social. Aquests medicaments
impliquen diverses preses al dia, amb una enorme quantitat de comprimits, la qual cosa s complicat en persones
sense domicili fix.
Cal incidir en el compliment del tractament amb absoluta exactitud, ja que oblidar comprimits o fer el tractament
amb una dosi inferior a la necessria, facilita laparici de
resistncies del virus als medicaments.
Finalment, cal seguir insistint en la necessitat de fer
tractaments preventius. Fonamentalment, ls de Septrin
Forte, quan els CD4 estan disminuts.
162
Condicions incloses en la definici de cas sida

1. Candidiasi esofgica, traqueal, bronquial o pulmonar
2. Malaltia per citomegalovirus dun rgan diferent del fetge, melsa o
ganglis limftics en un pacient amb edat superior a un mes
3. Coccidioidomicosi disseminada o extrapulmonar
4. Criptococcosi extrapulmonar
5. Criptosporidiosi intestinal crnica (ms dun mes)
6. Encefalopatia VIH
7. Herpes simple que causi una lcera mucocutnia que duri ms
dun mes o una bronquitis, pneumonitis o esofagitis de qualsevol
durada
8. Histoplasmosi disseminada o extrapulmonar
9. Isosporosi intestinal crnica (ms dun mes)
10. Leucoencefalopatia multifocal progressiva
11. Limfoma cerebral primari
12. Limfoma no Hodgkin de fenotip B o indeterminat, de cllules petites no feses o immunoblstiques
13. Malaltia per complex Mycobacterium avium o per M. Kansaii o
altres espcies, extrapulmonar o disseminada (una localitzaci a part
o a ms del pulm, pell o ganglis, limftics cervicals o hilars)
14. Pneumnia per Pneumocystis carinii
15. Sarcoma de Kaposi
16. Bacterimia recurrent per Salmonella
17. Sndrome consumptiva (wasting syndrome)
18. Toxoplasmosi cerebral
19. Tuberculosi extrapulmonar
20. Carcinoma de crvix invasiu
21. Pneumnia recurrent (dos o ms episodis en un any)
22. Tuberculosi pulmonar
guIA dAcTuAcI deSprS dunA punxAdA

AccIdenTAl
En el curs del procs dinjecci s possible que lusuari

o qui latengui pugui punxar-se amb material contaminat
per una altra persona.
s fonamental evitar aquesta situaci, repassant la
seqncia dactuaci, les maniobres que es realitzen habi163
Creu Roja Catalunya
tualment, la distribuci dels objectes i de lespai per evitar

aquests accidents.
Precaucions generals
No shan dencaputxar les agulles oposades.
Cal usar els contenidors. Cal deixar-los a terra, lluny de
la persona, abans dintroduir-hi les xeringues.
Cal rentar-se les mans desprs de manipular el material.
Cal usar barreres protectores: guants, pinces, sabates
o sabatilles tancades amb sola gruixuda.
No sha dintroduir la m en forats o llocs on no hi hagi
visibilitat. Usar sempre les pinces.
Mesures preventives: vacunaci VHB i ttanus

A travs de les punxades accidentals es pot transmetre
hepatitis B, C, HIV i ttanus. Noms hi ha vacuna contra
lhepatitis B i el ttanus. Tot aquell que participa en el
context del consum de drogues o relacions sexuals plurals
hauria de rebre aquestes vacunes.
Cal deixar que la ferida sagni. Cal rentar la ferida i zona
del voltant amb aigua i sab i desinfectar la ferida amb iode
o alcohol.
Davant un material (xeringa o agulla) desconegut, cal
actuar com si proceds duna persona positiva. Si es coneix
la persona de la qual procedeix el material contaminant, cal
fer-li lextracci de sang per determinar-ne HBsAg, AcHBc,
AcHC i AcHIV. s prudent, aix mateix, fer a la persona
164
que ha patit el contacte una anlisi de sang per valorar-ne

lestat previ.
Hepatitis B
Amb relaci a lhepatitis B, si la persona que ha sofert
lexposici est vacunada, no cal prendre cap mesura
afegida.
Persona afectada
Persona la sang de la qual ha contaminat

lobjecte de transmissi o relacions sexuals de
risc
HbsAg + o desconegut
HBsAg
No vacunada
Vacunaci i gammaglobulina
Vacunaci
Vacunada
No tractament
Si la persona que ha sofert lexposici no est vacunada, cal que es vacuni i considerar ladministraci de
gammaglobulina si no sest segur que la persona de la
qual procedeix el material de contacte no t lantigen de
superfcie de lhepatitis B negatiu (HBsAg).
La gammaglobulina hiperimmune antihepatitis B (0,06
ml/kg amb una dosi mxima de 5 ml) sha dadministrar, si
pot ser, les primeres 24 hores desprs del contacte. I, alhora, en un lloc dinjecci diferent, la primera dosi de vacuna
davant lhepatitis B. Es pot administrar la vacuna de lhepatitis B i la gammaglobulina hiperimmune antihepatitis en
lembars i en la lactncia.
165
Creu Roja Catalunya
VIH
Sha de proposar al pacient de fer-se el tractament antiretroviral durant quatre setmanes, dacord amb el protocol
dactuaci sobre exposici no professional.
expoSIcI AccIdenTAl profeSSIonAl Amb SAng

InfecTAdA pel VIh95
Els serveis sanitaris han de disposar dun manual escrit
sobre les actuacions i derivacions que cal seguir en el cas
dexposici al VIH-1, professional o no, amb disponibilitat
de diagnstic serolgic rpid i amb accessibilitat de 24
hores als frmacs utilitzats en la PPE.
Desprs duna exposici accidental amb sang infectada pel VIH, si la lesi ha travessat la pell, el risc de contagi
s del 0,3%. Si el contacte noms ha arribat a les mucoses
sense travessar la pell, el risc s del 0,09%.
Ladministraci de tractament antiviral preventiu ha
diniciar-se tan aviat com sigui possible, millor durant les
primeres quatre hores, i fins a les 72 hores. La seva durada
ha de ser de quatre setmanes. En cas de dubte sobre la
convenincia diniciar el tractament, es recomana administrar la primera dosi de forma immediata i valorar-ne la
continutat al cap de 24 hores, aix com lelecci definitiva
dels medicaments que cal utilitzar en funci de la histria
95. http://www.gesida-seimc.org/pcientifica/fuentes/DcyRc/gesidadcyrc2012-Documentoconsenso-TAR-adulto-verordenador.pdf
166
clnica i els medicaments que hagi pres el pacient que ha

originat el contacte.
Es recomana una pauta convencional amb tres medicaments. Combinacions fixes (TDF + FTC o ZDV + 3TC),
associades a un inhibidor de les proteases associat a ritonavir. Si no s possible donar inhibidors de les proteases
es pot substituir per EFV o b proposar-ne tres danlegs
de nuclesids ZDV/3TC + TDF o TDF/FTC + ZDV.96
Cal recordar que no sha dutilitzar efavirenz en cas
dembars o possibilitat dembars.
expoSIcI no ocupAcIonAl Al VIh97

Quan lexposici sha donat fora del context sanitari,
sha de diferenciar si lexposici de la persona font, potencialment transmissora, s coneguda com a infectada o no.
Si lestat serolgic de la persona font s desconegut
per es tracta duna persona usuria o de drogues per via
parenteral, homes que fan sexe amb homes, o professionals del sexe, es prendran les precaucions i sactuar com
si la persona estigus infectada pel VIH.
96. http://www.gesida-seimc.org/pcientifica/fuentes/DcyRc/gesidadcyrc2012-Documentoconsenso-TAR-adulto-verordenador.pdf, tabla 18.
97. http://www.gesidaseimc.com/documentos/pdf/RecomendacionesTAR-GESIDA-PNS.pdf
Almeda, J.; Casabona, J.; Allepuz, A.; Garca-Alcaide, F.; Del
Romero, J.; Tural, C.; Colm, J.; Bolao, F.; Campins, M.; Domnguez,
A.; Force, L.; Gimnez, A.; Guerra-Romero, L.; Grupo de Consenso
Espaol sobre Profilaxis Postexposicion No Ocupacional al VIH.
Recomendaciones para la profilaxis postexposicin no ocupacional
al VIH. Enferm Infecc Microbiol Clin. 2002; 20: 391-400.
167
Creu Roja Catalunya
Tractament postexposici no ocupacional al VIH

recomanat98
Es recomana tractament davant el VIH en situacions de
risc apreciable (0,8 a 3%).
a) Relacions sexuals amb recepci anal amb ejaculaci sense utilitzar preservatiu o amb trencament o mal s
daquest amb persona font o transmissora coneguda com
a infectada pel VIH o si lestat serolgic de la persona font
s desconegut, per es tracta duna persona usuria o
de drogues per via parenteral, homes que fan sexe amb
homes, professionals del sexe.
b) En el curs dexposici per via parenteral amb compartici de xeringa, agulla o qualsevol altre material dinjecci amb una persona coneguda com a infectada pel VIH.
Davant un risc baix (0,05 a 0,08%) en relacions sexuals:
Si hi ha hagut agressi sexual o violaci.
Si la persona font o transmissora t una crrega viral
del VIH elevada, infecci aguda o avanada pel VIH o una
malaltia definitria de sida.
Si la persona font o transmissora t alguna malaltia de
transmissi sexual, lesi genital o ferida en les mucoses
oral o genital.
Si sha produt algun sagnat o menstruaci durant la
relaci sexual.
98. http://www.gesida.seimc.org/pcientifica/fuentes/DcyRc/Gesida_
dcyrc200801_profilaxispostexposicion.pdf
http://www.gesida-seimc.org/pcientifica/fuentes/DcyRc/gesidadcyrc2012-Documentoconsenso-TAR-adulto-verordenador.pdf
168
Tamb davant una punxada profunda o amb abundant

sagnat amb una xeringa de forma immediata desprs
dhaver estat usada per una persona coneguda com a
infectada pel VIH.
Cal valorar el tractament postexposici no ocupacional
al VIH per part de la persona afectada i metge.99
Es recomana deixar la decisi del tractament a la valoraci conjunta de la persona afectada i el metge davant
una situaci de baix risc (0,05 a 0,08%).
a) En relacions sexuals davant un estat serolgic de la
persona font o transmissora coneguda com a positiu sense
utilitzar preservatiu, amb trencament o mal s daquest es
considera baix risc per a la penetraci i recepci vaginal,
penetraci anal, recepci anal sense ejaculaci, sexe oral
genital mascul amb ejaculaci amb recepci vaginal amb
ejaculaci o sense.
b) En relacions sexuals amb persona font desconeguda si hi ha recepci anal amb ejaculaci sense utilitzar
preservatiu o amb trencament o mal s daquest.
No est indicat el tractament postexposici no ocupacional al VIH en situacions de risc mnim.
a) En el curs de relacions sexuals davant un estat
serolgic de la persona font o transmissora coneguda com
a positiu amb sexe oral genital mascul sense ejaculaci o
sexe oral genital femen.
b) En el curs de relacions sexuals amb un estat serolgic de la persona font o transmissora coneguda com
99. http://www.gesida.seimc.org/pcientifica/fuentes/DcyRc/Gesida_
dcyrc200801_profilaxispostexposicion.pdf
169
Creu Roja Catalunya
a positiu desconegut sense utilitzar preservatiu o amb

trencament o mal s daquest amb penetraci o recepci
vaginal, penetraci anal, sexe oral mascul o femen.
c) s duna xeringa usada dorigen desconegut.
d) Punxada superficial o amb un petit sagnat amb una
xeringa de forma immediata desprs dhaver estat usada.
e) Contacte abundant de sang amb mucoses.
Els frmacs que shan demprar, la seva durada i el
seguiment dels pacients ser el mateix que en la prevenci
postexposici ocupacional.
Serologies que cal fer
6 mesos
12 mesos: noms
en cas dalt risc
de transmissi
AcHVB
AcHIV
AcHIV
AcHVC
AcHVC
AcHVB
AcHVB
Sfilis i herpes
2 si hi ha hagut
contacte sexual
Sfilis i herpes
2 si hi ha hagut
contacte sexual
AcHVC
AcHVC
6 setmanes
3 mesos
AcHIV
AcHIV
AcHVB
SerologIA luTIcA. SfIlIS

Dins les anlisis habituals s convenient fer proves
per diagnosticar la sfilis o el que es coneix tamb com a
serologia lutica.
Es basen a detectar la reacci de lorganisme en forma
danticossos a la infecci per sfilis.
Hi ha dos tipus de reaccions: inespecfiques o reagniques (VDRL o RPR) i especfiques o treponmiques (FTA170
Abs o TPHA). VDRL i anticossos antitreponema se solen

sollicitar conjuntament per facilitar-ne la interpretaci.
La prova VDRL o RPR

Sn reaccions inespecfiques o reagniques.
Lorganisme respon a algunes de les partcules del
Treponema. Tenen ms capacitat derror que els anticossos antitreponema.
Pot haver-hi proves falsament positives en algunes
malalties immunitries.
Hi ha dues proves daquest tipus VDRL o RPR.
Sexpressen en forma duna fracci que representa el
nombre de vegades que sha dilut la mostra de sang. La
reacci ser ms important si, malgrat que sha dilut molt
la sang, continua sent positiva lanlisi.
Anticossos antitreponema
Laltre grup danticossos per diagnosticar la sfilis s
el de les proves especfiques o treponmiques (FTA-Abs
o TPHA). Sn ms especfiques perqu la reacci ja no
s davant duna part del Treponema, sin davant de la
totalitat.
Hi ha menys possibilitat que surtin positius casos que
no ho sn o falsos positius.
Sfilis o lues
Es tracta duna malaltia de transmissi sexual causada per una espiroqueta anomenada Treponema pal171
Creu Roja Catalunya
lidum. La transmissi s per contacte sexual amb lesions

infectades, habitualment als genitals i la boca, durant
lembars o a travs de transfusions amb sang infectada.
Tamb hi ha casos de transmissi entre persones per via
no sexual, com el dels xancres de barberia.
Quan sen detecta un cas, sha de descartar la infecci
en els companys sexuals.
En levoluci de la sfilis salternen perodes dactivitat
amb signes dinfecci, amb daltres en qu el pacient no t
cap smptoma sense que hagi desaparegut la infecci, que
pot tornar a aparixer.
La sfilis s altament contagiosa els dos primers
anys de la infecci (aix inclou la sfilis primria i la
secundria).
Sfilis primria
Desprs del contagi, hi ha un perode dincubaci
duns 21 dies al final del qual apareix el xancre sifiltic,
en el lloc de contacte. Aquesta lesi dura entre dues i sis
setmanes i, encara que no es tracti, es guareix sola. En
pot quedar una petita cicatriu dura. Els ganglis romanen
ms temps.
El xancre s una lcera o erosi superficial, dura, de
color vermell pernil, de lmits nets. No fa mal. La seva
localitzaci varia segons la prctica sexual: penis, anus,
recte, llavis de la vulva, coll de lter o boca. Apareixen
ganglis als dos engonals o al coll, mltiples, generalment indolors (els cervicals poden fer mal) i poden
persistir diversos mesos. El xancre desapareix al cap
de poques setmanes.
172
Sfilis secundria
Desprs de la fase de xancre o sfilis primria, lespiroqueta Treponema pallidum queda en estat latent dun a
tres mesos, aproximadament, ms tard es reactiva i dna
la simptomatologia caracterstica de la sfilis secundria.
Es produeix una erupci cutnia, com si es tracts duna
reacci allrgica a un medicament, que afecta tota la
pell del cos, inclosos els palmells i les plantes dels peus,
mucoses de la boca, llengua i genitals. Sacompanya, en
general, de mal de cap i sensaci de cansament. Totes les
lesions sn contagioses. Pot haver-hi ganglis palpables.
s lexpressi que el Treponema sha disseminat per
la sang. Les lesions poden ser: sfilis maculosa o rosola
sifiltica: taques vermelles petites allades per tot el tronc,
cara i palmells i plantes. Sfilis papulosa: petits granets
vermells de distribuci igual a lanterior. En els palmells
i plantes, es fan ms durs, com durcies o berrugues,
anomenats clavis. A les zones humides, apareixen els
condilomes plans, petites masses llises i toves. La llengua
t laspecte dun prat segat: hi apareix com una tela blanca
grisenca envoltada dun halo vermells. A la boca, poden
haver-hi nafres (aftes). Poden caure els cabells o haver-hi
deformitat de les ungles.
Aquesta fase dura de dues a sis setmanes i tamb es
cura sola, encara que no hi hagi tractament.
Sfilis latent
Desprs de la sfilis secundria hi ha un perode de
latncia de durada molt variable en el qual noms podem
173
Creu Roja Catalunya
saber que hi ha infecci mitjanant una anlisi de sang

(proves serolgiques). Es calcula que en un 30% dels
casos tornaran a aparixer smptomes, en un perode
variable dun any a trenta anys. Durant aquesta fase, ss
encara contagis.
Sfilis terciria
La reactivaci desprs del perode de latncia es
coneix com a sfilis terciria. Les manifestacions sn
ms agressives. Poden aparixer lesions profundes
i destructives, a la pell o els ossos, anomenades
gomes. Deixen cicatriu. Poden afectar el cervell o les
meninges (neurolues) o vasos sanguinis (aortitis), cor,
ulls, cervell.
Sfilis quaternria
Afectaci neurolgica amb trastorns de la capacitat de
moures i dos processos caracterstics que es coneixen
com a tabes dorsal i parlisi general progressiva.
Diagnstic de la sfilis
Diagnstic directe: visualitzar lespiroqueta a partir
de mostra del xancre o els ganglis amb el microscopi
(de camp fosc). Visualitzar lespiroqueta en mostres de
bipsia.
Anticossos: anlisi de sang que demostra la reacci del
nostre organisme davant del germen de la sfilis, lespiroqueta Treponema pallidum.
174
Reaccions per anticossos: inespecfiques o reagniques a cardiolipina (VDRL o RPR) i les especfiques o
treponmiques (FTA-Abs o TPHA).
Davant una persona amb anticossos positius de sfilis,
cal preguntar: a) si ja coneixia la positivitat i b) si ha fet
tractament previ.
Tractament de la sfilis
En contagi de menys dun any, penicillina benzatina de
2,4 milions en dosi nica. De vegades, s til distribuir-la
en dos vials d1.200.000 U a les dues natges per evitar un
dolor excessiu.
Allrgics: doxiciclina de 100 mg/12 h, dues setmanes.
En contagi de ms dun any o perode incert: penicillina benzatina de 2,4 milions en dosi nica, setmanal,
durant tres setmanes. De vegades, s til distribuir-la en
dos vials d1.200.000 U a les dues natges per evitar un
dolor excessiu.
Allrgics a la penicillina: doxiciclina, 100 mg/12 h
durant quatre setmanes.
Embarassades allrgiques: el millor procediment
s la dessensibilitzaci a la penicillina en centres
especialitzats i desprs tractament amb penicillina.
En cas que no es pugui fer es pot utilitzar eritromicina
(etilsuccinat) 500 mg quatre vegades al dia, durant
dues setmanes. Es pot tractar el nounat amb penicillina
(5.000 U/kg IM en dosi nica) i a la mare amb doxiciclina desprs del part.
En pacients amb infecci pel VIH i contagi abans
dun any, tres dosis de penicillina benzatina de 2,4
175
Creu Roja Catalunya
milions/setmana durant tres setmanes o 1,2 milions de

penicillina procana/24 h intramuscular durant 10-14
dies.
Durant el tractament de la sfilis, les primeres 24 hores,
pot haver-hi febre, mal de cap i dolors musculars. s una
reacci transitria que es resol sola. s coneguda com a
reacci de Jarisch-Herxheimer.
Es pot considerar que cal repetir el tractament
quan VDRL no disminueixi quatre dilucions en un any
o augmenta quatre dilucions, en cas de reinfecci, per
persistncia o recidiva dels smptomes, augment brusc
dunes proves treponmiques baixes (normalment no
canvien).
Diagnstic de la neurosfilis
Per al diagnstic de la neurosfilis es requereix un
examen del lquid cefaloraquidi a travs duna punci a la
columna lumbar.
Si hi ha afectaci del sistema nervis, neurosfilis,
evidenciada per la presncia danticossos en el lquid
cefaloraquidi desprs de la punci lumbar, cal administrar
penicillina G, 3-4 milions dunitats/4 h IV durant 10-14 dies,
seguit de penicillina benzatina de 2,4 milions setmanals,
durant tres setmanes.
Alternativa: penicillina procana de 2,4 milions dunitats/dia per via intramuscular ms probenecid 1 g/dia x 10
dies.
En persones allrgiques: s convenient fer la dessensibilitzaci davant la penicillina i usar aquest antibitic.
176
ureTrITIS
La uretritis s la inflamaci de la uretra, que s el conducte que va des de la bufeta de lorina fins a lorifici de sortida a lexterior de lorina. Aquesta inflamaci pot ocasionar
molsties o cossor en orinar, picor, urgncia miccional i
tamb secreci mucopurulenta a travs de lorifici de lorina. Pot afectar tant lhome com la dona.
Sempre que sigui possible es far un frotis o es prendr
una mostra daquesta secreci o exsudat uretral.
Cal distingir entre les uretritis gonocccies (causades
pel germen Neisseria gonorrhoeae) i les no gonocccies (causades per diferents grmens, entre els quals
Chlamydia trachomatis). Les uretritis gonocccies solen
tenir una clnica ms manifesta, amb secreci uretral de
predomini matut, i acostumen a complicar-se amb ms
freqncia. Amb lexploraci fsica cal descartar altres
infeccions de transmissi sexual (herpes, xancre sifiltic,
condilomes).
El tractament es far cobrint tots dos tipus dinfecci
amb una dosi intramuscular de ceftriaxona de 250 mg
(cobreix les gonocccies) i doxiciclina de 100 mg cada 12
hores durant 10 dies (cobreix les no gonocccies). Una
pauta alternativa seria cefixima de 400 mg en una sola dosi
per via oral o ciprofloxacina de 500 mg en una sola dosi
per via oral i doxiciclina de 100 mg cada 12 hores durant
una setmana. Si es tracta duna uretritis persistent o recurrent pot donar-se una dosi nica de metronidazole de 2 g
intramuscular juntament amb eritromicina de 500 mg cada
6 hores durant una setmana.
Cal tractar sempre la parella sexual.
177
Creu Roja Catalunya
leSIonS cuTnIeS
Picor
La picor s un motiu de consulta freqent en les persones en situaci marginal. Pot manifestar innombrables
problemes:
Presncia de parsits
Allrgia a medicaments o a aliments
Higiene insuficient i czemes a la pell
Picades dinsectes
En consumidors de coca, s un smptoma freqent,
que sol associar-se a allucinacions visuals, sovint parsits
a la pell, que arriben a fer-se autntiques ferides quan
intenten errniament treure-sels.
Malalties del fetge o del rony
En repassem algunes daquestes causes.
Sarna (o escabiosi)
s una malaltia infecciosa causada per lcar Sarcoptes
scabiei. Es transmet per contacte directe amb persones
infectades i, amb menys freqncia, en usar la mateixa
roba o en compartir la roba de llit (encara que hi ha alguns
casos de transmissi per contacte amb animals infectats),
ja que lcar no s capa de saltar ni volar. Lcar noms
pot sobreviure fora del cos hum unes 36 hores, i els seus
ous, fins a 2-3 setmanes.
Perode dincubaci: en la primera infecci, el germen
infeccis excava la pell i hi diposita els ous, que sobren
i originen una reacci allrgica (el cos intenta eliminar
lcar) que triga 14-21 dies a produir-se; s llavors quan
178
comena la picor. En les infeccions posteriors, els smptomes apareixen de forma immediata.
El smptoma ms freqent i que ha de fer sospitar
sempre el procs s la picor o prurit intens, que sagreuja
a la nit, i que pot afectar diversos membres duna famlia o
persones que comparteixen habitatge o lloc de descans.
Generalment afecta tot el cos menys la cara. s ms
intens als genitals, al voltant dels mugrons i dors de les
mans.
Qu veurem a la pell?
A la pell hi destaquen les abundants lesions de gratat
(excoriacions), signes inespecfics que la persona t una
intensa picor. s llavors quan shan de buscar les lesions
ms tpiques de sarna com solcs o tnels a les mans, els
espais interdigitals, canells, aixelles, genitals o planta dels
peus. Sn lnies primes a la pell que semblen el tra fi dun
llapis. Representen el cam que recorre lcar en el cos a
la recerca de temperatures ms altes. Poden no trobar-se
en pacients amb higiene adequada.
Poden aparixer petits bonys (ppules) o nduls als
genitals, al voltant dels mugrons i a les aixelles. Piquen
molt i sn molt caracterstics de la sarna.
Ats que aquestes lesions especfiques de la sarna no
sempre sn presents, est justificat el tractament de prova
amb permetrina en pacients amb picor amb les caracterstiques esmentades en els quals se sospiti de sarna.
Diagnstic: acolorint amb tinta xinesa les zones sospitoses, es ressalta el solc de lcar. En lextrem del solc es
fa un examen directe. Test de Mller: visualitzaci directa
del parsit en microscopi ptic (es grata un solc i es dipo179
Creu Roja Catalunya
sita el material obtingut en un portaobjectes amb srum

fisiolgic que sobserva amb poc augment).
Sarna noruega
Es presenta com plaques de pell endurida o hiperqueratsiques, amb poca picor i amb gran quantitat dcars.
Apareix tpicament en malalts amb sndrome de Down,
immunodeprimits, gent gran o que han usat corticoides
tpics. Delecci ivermectina.
Sarna infantil
Les lesions tendeixen a ser ms vesiculoses, pustuloses i ms extenses i afecten caractersticament els palmells i les plantes.
Tractament de la sarna
El tractament ha dincloure tots els que conviuen amb el
pacient, tinguin smptomes o no. Han de fer el tractament
de forma simultnia. Sha de desinfectar el mobiliari de la
casa amb insecticida en esprai.
Cal rentar tota la roba a ms de 60 o guardar-la en
bosses de plstic tancades durant setmanes, per evitar
una reinfecci.
Disposem de diversos tractaments efectius, uns daplicaci directa sobre la pell i uns altres en forma de comprimits:
1. Permetrina al 5% en loci o crema.
180
Ha daplicar-se de cap per avall, cobrint tota la pell. Cal

deixar-ho 8-14 hores i retirar amb abundant sab i aigua.
Cal repetir laplicaci al cap de 10 dies. La permetrina no
es pot utilitzar en nens menors de dos mesos.
2. Lindane 1%: molt efectiu, per contraindicat en nens
per risc de dany neurolgic i precipitaci de crisis epilptiques.
3. Altres tractaments tpics: benzoat de benzol al 25%
en emulsi (efectiu, per molt irritant), malation al 0,5%,
monosulfiram al 20% en sab, crotamit al 10%.
4. Ivermectina en dosis de 200 micrograms per kg per
comprimit, 1 comprimit que cal repetir al cap de 10 dies.
Delecci en sarna noruega, persones amb deterioraci de
lestat immunitari, epidmies i compliment inadequat.
Desprs del tractament, la picor triga a resoldres
unes dues setmanes, per la qual cosa poden usar-se
antihistamnics o locions amb antipruriginosos com la
hidrocortisona, que ajudaran a resoldre lczema. Poden
persistir les lesions nodulars que manifesten la reacci
immunolgica, i que es tractaran amb cremes de corticoides tpiques.
Polls del cap (pediculosi)

Una altra causa freqent de picor. En aquest cas es
tracta de picor localitzada al cap i clatell i s causat per
uns petits insectes, els polls (Pediculus humanus capitis),
que es transmeten de persona a persona fcilment o per
compartir pintes, barrets i altres objectes ds personal. Els
cabells llargs en faciliten la parasitaci.
181
Creu Roja Catalunya
Al clatell es poden apreciar lesions causades pel
mateix pacient en gratar-se. Cal buscar detingudament
el poll entre els cabells. Normalment es troba a prop de
la pell, per com que s molt petit i es mou rpidament
s difcil de veure. s ms fcil detectar els ous del
poll, tamb anomenats llmenes, que sn com petites
boletes blanques fortament enganxades a larrel dels
cabells, ms abundants als cabells del clatell i darrere
les orelles. Les llmenes sassemblen a la caspa comuna, per es diferencien fcilment perqu les boletes de
la caspa es desprenen fcilment amb els dits, mentre
que les llmenes es queden enganxades.
Si les llmenes es detecten a ms dun centmetre
de la sortida dels cabells del cap, ja no estan vives, la
qual cosa significa que la infecci ja ha passat i no fa
falta tractar-la.
En casos excepcionals, la picor obliga el pacient a
gratar-se intensament. Si les condicions higiniques
sn insuficients, les esgarrapades sinfecten i apareixen plaques al cap amb crostes que supuren. s la
forma de plica polonica.
Tractament
Hi ha comercialitzat lster de lcid propinic, que
actua com a repellent de forma preventiva.
Si s acceptat pel pacient, s curatiu el rapat
complet dels cabells i rentar la roba, pintes o altres
estris. Shan daplicar locions amb permetrina a
l1,5% (delecci) o malation al 0,5% o lindane a l1%,
seguint les instruccions de cada producte. Sempre s
182
preferible en forma de loci que de xamp. En general, sen recomanen dues aplicacions, separades una
setmana.
Shan de retirar les llmenes manualment o amb
raspalls especials per a aquest propsit. Existeixen
productes comercialitzats tamb amb aquesta finalitat.
Cal rentar la roba de llit, barrets, pintes i altres
objectes que puguin facilitar la transmissi dels polls.
Polls del cos

El poll, en aquest cas, habita a la roba (sobretot
en les costures i els plecs), no al cos. Es transmet per
contacte amb roba infectada.
Produeix una intensa picor a tot el cos ja que salimenta de sang humana i pel fet de dipositar la femta
sobre la pell. Per aquesta ra, noms veurem a la pell
les lesions de gratat i, per arribar al diagnstic, haurem
de buscar linsecte a la roba. Sovint sassocien als polls
dels cabells o polls del pubis.
Cal destruir tota la roba o rentar-la a alta temperatura.
Polls del pubis (lladelles)

Es tracta dun poll (anomenat Phthirius pubis) que
infesta el pl del pubis. Es transmet a travs de relacions sexuals. Pot afectar tamb el pl de les aixelles o
de les celles i es pot associar als polls del cap i del cos.
Ocasionen picor al borrissol del pubis, ms intens a
la nit. El pacient pot arribar a veure els insectes o els
ous enganxats al borrissol.
183
Creu Roja Catalunya
Saprecien les lesions de gratat produdes per la
intensa picor. A diferncia del poll del cap, es veu a simple vista perqu s ms gros i no es mou. Ens podem
ajudar duna lupa per apreciar-ho millor. Tamb veurem
els ous (llmenes) de linsecte, petits, dun color gris clar,
adherits al pl.
El rasurat i neteja adequada de la zona sol ser suficient per aconseguir leliminaci de linsecte. Existeixen
preparats comercials amb permetrina a l1,5% que tamb
sn efectius. Es recomana rentar en aigua calenta la roba
ntima.
Picades dinsectes
s una causa molt freqent de preocupaci ja que
sovint ocasionen intensa picor i a la pell poden adoptar
diferents formes, que no sempre sn fcils de reconixer.
En general, veurem a la pell petits bonys (ppules)
vermellosos que segueixen una lnia ms o menys recta,
que representa el trajecte que ha fet linsecte sobre la pell.
Al centre de la ppula s possible apreciar-hi el punt de la
picada. Solen afectar zones exposades (braos, cames,
cara).
A partir del tipus de lesi a la pell no podem identificar
linsecte que ha picat.
La pell reacciona a la picada de diferents maneres. Es
produeix una reacci allrgica diferent en cada persona.
En general hi ha picor i una zona ms dura i inflada, que
s el ndul. Si la reacci s ms intensa, hi haur ms
picor i la inflor ser ms gran. Poden formar-se vescules i
184
fins butllofes si la persona s allrgica a les protenes que

injecta linsecte, alguns cops amb reaccions severes, que
poden comprometre la vida del pacient.
Es recomanen locions tpiques amb mentol o calamina. Si la reacci s persistent, es poden usar preparats
tpics amb corticoides de baixa potncia (hidrocortisona,
per exemple). Si pel fet de gratar-se la ferida sha infectat,
es poden associar antibitics tpics.
Lesions als genitals

Herpes genital
Es tracta de la malaltia que es transmet per via
sexual ms freqent en el nostre medi, causada pel
virus de lherpes. Habitualment, el tipus II, encara que
tamb hi ha casos deguts al subtipus dherpes I, particularment en relacions sexuals entre homes. Ocasiona
lesions a la pell i les mucoses dels genitals, de lanus
i la regi sacra, que sassemblen a lceres petites,
per que varien molt de persona a persona. Sobretot
causen problemes perqu sn doloroses, recurrents,
s a dir, que reapareixen freqentment, al llarg de tota
la vida, especialment en persones immunodeprimides.
Com que produeix erosions a la pell, augmenta el risc
dinfecci pel VIH.
Sn factors de risc de lherpes genital els contactes
sexuals mltiples, la primera relaci sexual abans dels 17
anys, molts anys dactivitat sexual, altres malalties associades de transmissi sexual, infecci pel VIH, baix nivell
sociocultural, parella amb herpes, edat entre 20-40 anys.
185
Creu Roja Catalunya
Per prevenir la transmissi s convenient evitar el contacte sexual quan les lesions siguin actives (existncia de
vescules).
En el perode entre lesions es recomana ls de preservatiu, ja que la majoria de les primeres infeccions es
produeixen per contacte amb malalts infectats sense vescules actives al moment del contacte, per que eliminen el
virus igualment. Sha demostrat que ls dantivirals per a la
supressi de les recurrncies disminueix el risc dinfecci.
Quins sn els smptomes? Qu veurem a la pell?

El virus de lherpes causa molsties molt variables
entre diferents persones. Fins a un 20% dels casos, encara
que hi hagi infecci, la persona no t smptomes, amb el
perill que contagi els seus companys sexuals en no ser
evident la infecci.
En el curs de la primera infecci, generalment apareix
al cap de 10 dies un malestar general, febre i ganglis als
engonals. Pot haver-hi lesions en qualsevol localitzaci
dels genitals, la part ms baixa de lesquena, lanus, cuixes
o glutis. Es veuen petites vescules que sagrupen sobre
una placa vermella o petites erosions molt doloroses,
espontniament o en orinar. Tamb saprecia secreci
uretral o vaginal.
Desprs daquesta primera infecci, el virus es desplaa i es localitza en les arrels dels nervis sacres de la
segona a la quarta vrtebra del sacre. Es produeixen
reactivacions del virus per factors que no es coneixen prou
b. Hi ha la possibilitat que no es torni a manifestar, per
en general el virus sanir activant de tant en tant. En les
reactivacions posteriors, els smptomes sn menys severs
186
i duren menys temps. Solen comenar amb picor o cossor

a la zona i al cap de dos dies apareixeran unes vescules
petites, blanques, sobre una placa vermella, generalment
al sacre o els genitals.
Pot haver-hi manifestacions atpiques com vermellor de
la vulva, dolor genital, dolor lumbar per prostatitis, fissures
genitals, folliculitis.
El diagnstic s fcil si les manifestacions sn les tpiques. Si sn atpiques, podem confirmar el diagnstic amb
cultius cellulars, proves serolgiques o detecci directa
dantgens del virus.
Hi ha tractament efectiu per al virus de lherpes, que
pot utilitzar-se tant per a la infecci aguda com per a la
supressi a llarg termini de les reactivacions.
El tractament redueix els smptomes i cura les lesions
ms rpidament. Ha diniciar-se abans que passin 24
hores de laparici de les lesions a la pell.
A dosis ms baixes es pot reduir la reactivaci del virus
en pacients amb recurrncies freqents (en general ms
de sis a lany) o episodis molt dolorosos.
Nom
Episodi
primari
Episodis
recurrents
Supressi depisodis
recurrents: ms de 6 per
any o molt dolorosos
Valaciclovir
1 g/12 h
durant 7-10
dies
500 mg/12
h 5 dies
< 9 per any 500 mg/24 h

> 9 per any 1 g/24 h
Aciclovir
200 mg 5
vegades al
dia, 7-10
dies o 400
mg 3 vegades al dia
7-10 dies
200 mg 5
vegades al
dia 5 dies
o 800 mg
2 vegades
al dia 5
dies
400 mg 2 vegades al dia
187
Creu Roja Catalunya
Famciclovir
250 mg/8 h
7-10 dies
125 mg/12
h 5 dies
250 mg/12 h
Les dosis han de ser redudes en cas dinsuficincia

renal.
En pacients amb VIH positius, el tractament no varia
del descrit anteriorment. Per a la supressi depisodis
recurrents s dindicaci Valaciclovir en dosis de 500 mg
dues vegades al dia. Si apareix resistncia a Aciclovir
sindica tractament amb Foscarnet en dosis de 40 mg/kg
en infusi intravenosa lenta (1 hora) cada 8 hores durant
2-3 setmanes o fins a la curaci. Cal adaptar-ne la dosi en
casos dinsuficincia renal. Per als casos resistents sha
mostrat efica ls de Cidofovir tpic al 2%, pendent encara
daprovar-se per a aquest s. s freqent la coinfecci amb
virus dherpes simple II.
Per a les infeccions primries en la primera meitat de
lembars es recomana el tractament antiviral. En embarassos avanats, no es recomana tractament antiviral, ja
que redueix la sntesi danticossos materns deixant el beb
desprotegit desprs del naixement.
Les recurrncies durant lembars noms es tractaran les ltimes quatre setmanes o si els smptomes sn
extrems, amb les pautes clssiques.
Est indicada la cesria electiva quan la infecci sigui
activa al moment del part o si la primoinfecci ha esdevingut lltim trimestre de lembars.
Candidiasi vaginal/Balanitis per Candida

Candida s un fong que viu freqentment en la
vagina de les dones sense donar smptomes. En deter188
minades circumstncies, s capa de proliferar i causar

infecci. La ms freqent s la vulvovaginitis, que es
manifesta amb picor i flux vaginal blanquins. A partir de
dones infectades, es pot transmetre a les seves parelles
sexuals. En homes, la infecci se sol iniciar al gland,
ocasionant tamb picor.
Existeix predisposici individual a desenvolupar
aquestes infeccions ja que hi ha dones que repeteixen
episodis freqentment, mentre que daltres mai presenten aquesta infecci. Existeixen nombrosos factors que
han estat identificats com a precipitants depisodis de
candidiasi: presa danticonceptius, diabetis, embars,
tractament antibitic, infecci pel VIH i altres formes
dimmunodepressi.
Quins sn els smptomes? Qu veurem a la pell?

La pacient presenta intensa picor als genitals. En
orinar, t cossor. En lexploraci, hi veurem els llavis
vermells i inflats, amb lesions de gratat (esgarrapades).
El flux s blanc amb grumolls, la qual cosa s molt caracterstica. Els homes tamb presenten picor i cossor en
orinar. Comena amb petites vescules i grans vermells
al gland, que sestenen i conflueixen, i apareix inflor i
vermellor de tot el gland.
Tant en els homes com en les dones, la infecci pot
estendres als glutis i les cuixes. s suficient el tractament
amb un antifngic aplicat a la vagina i la vulva, ja sigui en
forma de crema, vuls vaginals o comprimits vaginals. En
lhome, es pot utilitzar crema al gland. Existeixen diferents
antifngics efectius per a aquest propsit: clotrimazol,
miconazole, butoconazol, ticonazol, nistatina.
189
Creu Roja Catalunya
Si cal administrar tractament oral per smptomes intensos, afectaci disseminada, fracs del tractament local, es
pot emprar fluconazole de 150 mg en dosi nica o itraconazole de 200 mg al dia durant tres dies.
Berrugues (condilomes acuminats)

Les berrugues genitals, tamb anomenades condilomes acuminats o papillomes, sn el resultat duna infecci pel virus del papilloma hum, que tamb causa les
tpiques berrugues vulgars de les mans i els peus. Infecta
teixits sans i es queda dins de les cllules les quals multiplica, la qual cosa dna lloc a la berruga
Hi ha ms de 100 subtipus daquest virus: uns sn els
que produeixen les berrugues vulgars, uns altres tenen
predilecci per la pell dels genitals, els quals sn els ms
freqentment implicats en les berrugues genitals. Els ms
freqents sn els subtipus 6 i 11. Hi ha uns subtipus que
shan relacionat amb el cncer de coll dter.
Les berrugues es reconeixen fcilment. Sn protuberncies toves (normalment nhi ha ms duna) que apareixen a qualsevol rea dels genitals: penis, vulva, uretra,
vagina, anus. Poden afectar territoris no visibles com el
canal anal i la vagina.
La transmissi s a travs de qualsevol tipus de contacte genital, no noms la penetraci. El virus es transmet
des de les berrugues, per com que aquestes no sn
sempre visibles, tot i que poden haver desaparegut, el virus
continua a la pell, labsncia de berrugues no descarta el
contagi.
En infants, sha de sospitar sempre dabusos sexuals.
190
Cal buscar a qualsevol zona de lrea genital protuberncies carnoses, similars a una coliflor, de color de la pell
normal, que poden arribar a tenir una grandria considerable. Normalment sn mltiples.
Freqentment, sn asimptomtiques, per es pot sentir
picor, molsties inespecfiques, dolor en les relacions sexuals, sagnats, flux anormal.
El diagnstic es basa en laparena tpica de les
lesions. No fa falta fer bipsia de les lesions ni cerca del
papillomavirus.
La bipsia es reserva per als casos de berrugues atpiques, berrugues pigmentades o indurades o de diagnstic
incert.
En dones es recomana examen ginecolgic que inclogui frotis i colposcpia, si escau. En homes amb lesions
perianals, lexploraci del canal anal.
El preservatiu no protegeix de ladquisici del virus ja
que no prev el contacte pell amb pell, per s que sha
demostrat que redueix el risc de malaltia cervical i cncer.
El preservatiu femen ofereix ms seguretat.
Hi ha diferents opcions per al tractament.
1. No cal fer res, si no produeixen molsties i el pacient descarta la possibilitat de contagiar-ne daltres. Es
pot postergar el tractament tot esperant-ne la resoluci
espontnia, ja que la infecci desapareix sola en 1-2 anys
quan sadquireix la immunitat davant el subtipus de virus
que ha infectat.
2. Tractaments realitzats pel metge: crioterpia (cada
dues setmanes es congelen les berrugues; normalment es
191
Creu Roja Catalunya
necessiten de tres a sis sessions per eliminar-les), podofillina (no en embars), tricloroactic al 80%.
3. Tractaments aplicats pel mateix pacient: redueixen
les visites al metge i si el pacient est ben instrut sobre les
berrugues, sho pot aplicar sempre que li napareguin de
forma preco. Per contra, s una opci ms cara.
Imiquimod al 5% en crema (saplica tres vegades per
setmana a la nit es retira al mat a les berrugues durant
16 setmanes). A la vuitena setmana comencen a desaparixer. Contraindicat en lembars.
Podofillotoxina al 0,5% en soluci (saplica dues vegades al dia durant tres dies seguits cada setmana durant
quatre setmanes). Contraindicat en lembars. Ms econmic que lanterior.
Leficcia daquests tractaments s dun 35-80%, tots
equivalents.
Tots els tractaments sn irritants i poden causar molsties variables en la seva aplicaci.
Les berrugues poden reaparixer desprs del tractament. I a ms, desprs del tractament les persones poden
encara seguir infectant-ne daltres.
Ferides/Cremades
La pell s la primera barrera de defensa del nostre cos
en tractar-se duna capa contnua semipermeable, que no
deixa penetrar els agents infecciosos dins lorganisme. Per
tant, qualsevol ferida s una possible porta dentrada i ha
de ser tractada amb latenci adequada.
La higiene s un mecanisme que redueix el risc dinfecci de les ferides. Cal advertir sempre de la necessitat de
192
desinfectar la pell abans de qualsevol situaci que hagi de

produir una agressi a la pell: abans de puncions, tatuatges, perforacions del cos, sen recomana ls de povidona
iodada.
Qualsevol material de punci utilitzat ha de ser estril
(els procediments de desinfecci casolans, com la crema
dagulles, no sn segurs).
Per evitar les lceres, la pell ha destar sempre neta
i seca. Davant situacions dimmobilitzaci que puguin
condicionar un descans prolongat en una mateixa postura
(per exemple, persones usuries de drogues, pacients
alcohlics, persones amb dificultats per moures), s
convenient recomanar a les persones que hi conviuen
fer canvis de postura del pacient cada 4-6 hores perqu
no recolzin els mateixos teixits sobre una superfcie dura
massa temps.
Tipus de ferides que poden requerir tractaments especials:
Cremades: per cigarrets.
Infeccions a partir de prcings, tatuatges, no fets en
condicions daspsia.
lceres: freqents en les cames per ferides no tractades i infectades.
lceres degudes a la pressi: erosions a la pell que
apareixen al sacre, als talons, colzes, degudes a romandre
massa temps en una postura concreta sense moures.
Infeccions a partir de puncions als braos, en usuaris
de drogues.
Mossegades danimals, mossegades de persones.
Infeccions de la pell a partir desgarrapades per gratat
a causa de la picor.
193
Creu Roja Catalunya
Qualsevol ferida es pot complicar amb infeccions de la

pell ms profunda (cellulitis, erisipela), pus (abscessos),
infeccions de los (osteomielitis) i infeccions generalitzades
de lorganisme.
Cel.lulitis
Entre els usuaris de drogues per via parenteral s
freqent la presncia dinfeccions a la pell i teixits tous a
causa de lescassa higiene en la prctica de venipunci.
Hi podrem observar calor, inflamaci, induraci i vermellor. De vegades hi ha tamb secreci purulenta. Pot
haver-hi febre o no.
El tractament pot fer-se per via oral amb amoxicillina
cid clavulnic de 500/125 mg tres vegades al dia durant
una setmana. Si hi ha allrgia a la penicillina: clindamicina
300-600 mg cada 8 hores. En casos ms greus sha de
recomanar anar a un hospital per administrar el tractament
antibitic per via intravenosa.
Si noms existeixen signes dinflamaci, sense febre,
es poden aplicar gases amb aigua de Burow, i retirar-les
quan estiguin eixutes. Habitualment, tres vegades al dia.
194
7. ATENCI SOCIAL
Lobjectiu de les intervencions socials en zones urbanes deprimides s oferir una atenci i orientaci psicosocial, enfocada a millorar-ne la situaci general, mitjanant
la cobertura de necessitats bsiques (allotjament, alimentaci, higiene i salut), aix com tota mena dassessorament
sobre tractaments de desintoxicaci, documentaci, prestacions, ocupaci del temps lliure i inserci sociolaboral.
Un dels aspectes fonamentals per als professionals
de lmbit social s conixer la xarxa de recursos existent,
els circuits de coordinaci i derivaci, aix com fer-ne una
actualitzaci contnua.
Com a eines diries sutilitza: lentrevista social, entrevista motivacional, intervencions breus, diagnstic social,
informe social, establir un pla dactuaci individualitzat i el
seguiment de les seves necessitats i demandes.
Hi pot haver diferncies entre les diferents ciutats,
regions i pasos. No obstant aix, el que ens interessa
desenvolupar sn aspectes que puguin servir de lnies de
treball que sadaptin als centres independentment de la
localitzaci.
Demanda social freqent:*
Alimentaci. Menjadors i distribuci daliments
Higiene. Dutxa, roba, servei de bugaderia i estris
dhigiene.
Allotjament.
195
Creu Roja Catalunya
Assistncia sanitria. Atenci al consum de drogues. Ingrs en unitats de desintoxicaci hospitalria (UDH) en inicis de tractament segons
substncia de consum. Ingrs en una comunitat
teraputica, centre residencial i/o pis dinserci.
Documentaci. Trmits de regularitzaci i atenci.
Immigrants.
Prestacions econmiques (pensi no contributiva,
renda mnima de reinserci, RMI, atur, orfandat,
excarceraci).
Inserci social i laboral. Cursos de formaci,
ocupaci del temps, prelaborals o inserci sociolaboral.
Informes socials, judicials, seguiment, sollicitud
dajuts, supressi de multes
Contacte familiar via telefnica (famlia, feina,
amics).
*De major a menor demanda.
Reciclar
A les ciutats es produeixen freqentment grans desequilibris socials, amb excedents en rees acomodades i
necessitats bsiques no cobertes en zones deprimides.
Centenars de metres, escassos quilmetres, separen
diferents realitats. Pot haver-hi voluntat ciutadana de redistribuci, els ciutadans acostumen a estar predisposats a
donar aliments i roba per cobrir necessitats bsiques, amb
ms facilitat que diners, de destinaci ms incerta. Per en
resulta complicat i car lemmagatzemament i la distribuci.
Per aix si es vol engegar un equipament dirigit a persones
196
en situaci social deprimida cal analitzar diferents variables, des de quines necessitats cal cobrir fins a com sen
fa el lliurament.
Quines
necessitats
cal cobrir
De qu es
disposa
prviament
Qui dna
lexcedent
Com es fa
la recollida
i emmagatzematge
Com es fa
el lliurament
AlImenTAcI
Menjadors gratuts
En la majoria de localitats hi ha una xarxa de menjadors pblics als quals es pot accedir de forma gratuta. No
obstant aix, moltes vegades les places de menjadors no
estan adaptades a la demanda ni han sorgit dun estudi de
necessitats.
Acostuma a haver-hi tres tipus de menjadors: municipals, privats concertats i menjadors daltres entitats.
En alguns shi pot accedir lliurement, per en general la
persona pot anar-hi fins a tres vegades sense necessitat
de derivaci professional i a partir daqu un professional
(normalment, treballadora social) nha de fer la derivaci
mitjanant un formulari (fsic i/o electrnic).
Tamb cal haver-se fet prviament la prova de la
tuberculina.100
100. Davant la reiteraci daquesta sollicitud, cal recordar que si aquesta

prova resulta positiva ja no cal repetir-la ms i, si hi ha sospita de
tuberculosi, cal remetre la persona al seu metge.
197
Creu Roja Catalunya
Distribuci daliments
Diverses associacions ofereixen aliments per emportar-se. Algunes vegades s menjar a punt per consumir,
entrepans o fins i tot menjar calent. No sol haver-hi requisits
previs i s una important ajuda per a situacions puntuals i
persones que han esgotat altres recursos. En ocasions
es distribueixen lots de menjar empaquetat o per cuinar
que procedeixen de donacions dempreses o excedents
de producci (pasta de sopa, llet, carn enllaunada, arrs).
La logstica en la donaci daliments s complicada,
per aix shan creat bancs daliments que solen aportar-ne
a associacions acreditades prviament. Sintenta garantir
la periodicitat en el subministrament dels aliments, amb
una programaci per fases durant lany, per, com que es
depn de donacions, de vegades s difcil garantir el subministrament de determinats aliments i tamb s difcil que
arribin a totes les persones. La distribuci final lacostumen
a fer diferents associacions, a les quals no tots els collectius i perfils poden tenir accs.
Un exemple: moltes parrquies lliuren mensualment
lots daliments per solament poden accedir-hi persones
que estiguin empadronades al barri i siguin derivades per
una treballadora social. Persones sense documentaci no
hi poden tenir accs. A ms, a causa de lincrement de la
demanda, han augmentat els perfils de les persones que
poden rebre aquest tipus dajut, i se solen lliurar lots abans a
famlies nombroses, mares solteres i persones grans, que no
pas a homes que viuen sols com s el cas de molts usuaris
de drogues, probablement perqu sacostuma a pensar que
tenen ms habilitat a lhora de buscar-se altres recursos.
198
La distribuci daliments s una bona iniciativa que

podria anar acompanyada de cursos dirigits a persones en
condicions socials desfavorables i sense domicili perqu
puguin aprendre a fer-se el menjar.
Donacions
de particulars
o empreses
Emmagatzematge:
bancs daliments
Lliurament a
associacions
o individus
Lliurament
final a individus
hIgIene
Per recursos dhigiene entenem la disponibilitat de
material dhigiene personal i dutxes. En gaireb totes
les ciutats hi ha poqussimes dutxes pbliques o gratutes. Shan impulsat altres activitats, per sha descuidat
aquesta autntica necessitat, que, tot i trivial, sembla que
no s un aspecte prioritari dins de les atencions socials.
Donar resposta a la demanda de dutxes o dhigiene
personal s a ms un bon punt de contacte. Sovint, ho
solliciten persones que podrien beneficiar-se daltres
prestacions dintegraci. Cal pensar solucions imaginatives com habilitar centres esportius, escolars, en hores
que no sutilitzen. Dutxar-se va molt relacionat amb poder
utilitzar una rentadora o tenir roba neta per canviar-se. s
un conjunt de prestacions que podrien considerar-se de
forma conjunta. Aquests serveis de dutxes i bugaderia
pblics o privats, normalment solen tenir horaris de mat
i laccs s lliure (el tiquet a vegades es dna el dia
anterior segons lordre darribada). Els albergs i centres
de reducci de danys acostumen a tenir aquest tipus de
serveis.
199
Creu Roja Catalunya
Roba
El lliurament de roba usada forma part de la cultura
ciutadana, per sovint es dna roba que no s til per a
una determinada poblaci. Emmagatzemar roba pot arribar
a collapsar un servei.
Quina roba necessita la poblaci?

Amb quina periodicitat?
Aix es pot determinar amb un seguiment de la roba,
que es distribueix cada mes (fins i tot pot fer-sen un seguiment, segons les estacions de lany) i que manca, per tal
de fer crides concretes amb relaci a determinades peces
i evitar daltres innecessries.
Tipus de roba
Sabates
Mitjons
Calotets
Calces
Pantalons dhome
Pantalons de dona
Camises
Samarretes
Roba dabric
Mantes
Tovalloles
...
200
Mes 1
Mes 2
Mes 3
Rentadora assecadora
s una prestaci complicada, ja que implica destinar
una gran quantitat de temps en la rentada i lassecada, una
supervisi per evitar furts i que no sintrodueixin per error
objectes entre les robes. Alguns centres assistencials disposen de rentadores industrials, per sn insuficients per
a les demandes de tots els usuaris. Una alternativa seria
oferir bons, vals o descomptes per utilitzar els serveis de
bugaderia privats establerts al barri o localitat.
AlloTjAmenT
No tenir domicili comporta una srie de dificultats
difcils dimaginar per als que en tenim. No hi ha un lloc
on rentar la roba, on guardar-la, ni tan sols on deixar la
documentaci per evitar que sigui robada. Produeix incomunicaci, desarrelament, una notable indefensi i facilita
les agressions.
La manca dallotjament suposa una de les grans
deficincies socials de la majoria de ciutats i s un tema
prioritari en latenci social daquest collectiu. Existeixen
els albergs municipals dacolliment temporal i baixa
exigncia on laccs s directe; acolliment residencial
(centres on es requereixen protocols de derivaci i
perfils especfics, com contracte de treball, situaci de
convalescncia, VIH, etc.); dispositius puntuals (quan
les temperatures baixen a 3 i 0); serveis durgncies
socials; places en centres/pisos concertats (persones en
tractament i no consum) i pensions privades. Acostuma
201
Creu Roja Catalunya
a haver-hi ms demanda per tamb menys oferta de

places en ciutats grans.
Albergs
Hi ha una gran varietat dalbergs, que sovint es troben
lluny de les zones en les quals habitualment hi ha la poblaci en situaci social deprimida. Exigeixen que shi vagi
a la tarda a primera hora i que en surtin al mat, dhora.
Incomoditats que, en ocasions, fan que prefereixin dormir
al carrer. Un tema que cal considerar sn les persones que
tenen gossos de companyia. Pot semblar una extravagncia, per no desfer-se dels animals porta a seguir dormint
al carrer. Cal preveure un equipament que disposi dun lloc
tamb per a gossos. Podria aprofitar-se per plantejar-se les
condicions higiniques daquests animals.
En alguns establiments est vetat laccs per a consumidors de drogues sota la premissa que ja hi ha altres
llocs especialitzats. Fet que no sol ser real i que implica
una nova limitaci.
Operaci fred, operaci hivern

Comprn una srie de mesures que comencen a aplicar-se a lestaci hivernal o quan baixen les temperatures
per a latenci especfica de les persones que es troben al
carrer. Implica adaptar locals per passar la nit. Quan pugen
les temperatures, desapareixen aquests dispositius i suggereixen un afany per tranquillitzar la conscincia social,
donant a entendre que el fred s lnic motiu de preocupaci davant les persones que dormen al carrer.
202
Cases ocupades
En sn una alternativa. Locupaci de cases per poblaci sense sostre s un fenomen molt diferent dels moviments okupes ciutadans i, de fet, els uns i els altres, noms
es relacionen accidentalment. Locupador sense sostre
prioritza protegir-se dels perills del carrer a les reivindicacions culturals i socials. Les cases ocupades acostumen a
tenir molt males condicions higiniques i afavoreixen parasitacions de puces i sarna. Menys freqentment apareixen
mossegades per rosegadors. En cases ocupades per
consumidors de drogues s freqent que sutilitzin contenidors per tirar les xeringues usades i que un dels membres
assisteixi als programes dintercanvi de xeringa sollicitant
i lliurant grans quantitats de xeringues. Constitueix un dels
tipus de grans intercanviadors.
Pensions
Un dels llocs ms familiars per a les persones sense
sostre sn les pensions. Hi acudeixen quan han aconseguit els diners necessaris o si alg els paga lhabitaci.
Algunes associacions, dins de les seves prestacions, tenen
concertades habitacions en pensions per a persones amb
problemes socials o sanitaris. Una limitaci important rau
en la necessitat dhaver didentificar-se en hotels i pensions, quan moltes daquestes persones no tenen documents per acreditar-se. Per aix molts han de continuar
dormint al carrer, per no poder complir aquest requisit. En
aquests casos seria de gran ajuda arribar a algun pacte de
manera que amb laval dalguna associaci o algun altre
203
Creu Roja Catalunya
document accessible poguessin disposar dun llit en una

pensi.
Centres integrals
El futur, probablement, es troba en centres de mltiples
prestacions, que responguin a moltes de les necessitats
daquesta poblaci.
Que ofereixin prestacions per a consumidors de drogues, intercanvi de xeringues, distribuci de preservatius,
paper dalumini, pipes, sales de consum injectat, fumat,
programa de metadona, visita de psiquiatre, psicleg. En
laspecte social i sanitari, bugaderia, rober, dutxes, consulta
mdica i dinfermeria, assessoria social, legal, club sala destar. En lmbit dinserci, caldria disposar dun espai educatiu on fer cursos, programes de formaci i tallers prelaborals.
Tamb, una zona alberg que seria ideal que tingus
entre 10 i 40 places. Si considerem una estada mitjana
de sis dies, en un centre de 10 llits que treballi tot lany,
es poden aconseguir 600 estades a lany, que contribuirien a canviar el perfil de les persones que es troben al
carrer. Aquests sis dies caldria aprofitar-los per millorar-ne
les condicions fsiques descans, alimentaci, higiene,
revisi mdica, activitats preventives com vacunaci,
completar la documentaci, DNI, empadronament, targeta
sanitria i desenvolupar projectes de futur.
Centres de dia
Quan es pensa en allotjaments se solen tenir en compte noms les hores nocturnes perqu sn les habituals del
204
descans. Per no hem doblidar que persones sense domicili estable poden necessitar un lloc on acollir-se tamb
durant el dia. Aquesta funci la compleixen els centres de
dia, que a ms doferir un lloc per estar, descansar i escalfar-se a lhivern, tenen prestacions bsiques com dutxes,
rentadora i complement alimentari i solen tenir una mplia
oferta educativa. Alguns tamb ofereixen la possibilitat de
rebre correspondncia i/o de guardar les pertinences en
taquilles.
SAluT
Assistncia sanitria
Des del 1985, tota persona resident a Espanya t dret a
lassistncia sanitria gratuta, independentment de la seva
situaci administrativa o laboral.
Per accedir a la targeta sanitria individual (TSI), s
necessari disposar del full dempadronament i la fotocpia
del document nacional didentitat (DNI) o passaport. Al
centre o rea bsica de salut (ABS), sassigna a la persona
una targeta amb un nmero provisional fins que se li envia
la targeta sanitria al domicili que hagi facilitat. En cas de
persones sense sostre, el domicili s el del padr i lrea
bsica de salut s la del lloc ms proper don dorm (per
vinculaci territorial, sentn que s a partir de tres mesos
de pernoctar en un mateix lloc).
Cal preguntar a lusuari si alguna vegada ha estat contractat legalment en una empresa. Si s aix, t possibilitats
de recuperar el nmero de cartilla de la seguretat social
205
Creu Roja Catalunya
que tenia al moment de contractaci. Aquest nmero s

nic i serveix per a tota la vida. La persona ha danar amb
el seu DNI a una dependncia de lINSS (Institut Nacional
de la Seguretat Social) i demanar un duplicat de la targeta
i haur de presentar un document que demostri la seva
identitat: DNI, passaport. Desprs haur dacudir a una
rea bsica de salut o centre datenci primria del seu
barri i demanar que se li assigni un metge de capalera.
El 2004 es van iniciar experincies molt satisfactries
que permeten accedir a la targeta sanitria sense haver de
presentar un document acreditatiu. Sha provat amb xit en
persones estrangeres consumidores de drogues en actiu,
en tractament, en situaci social i sanitria deprimida i amb
voluntat de millorar la seva situaci.
s molt necessria la coordinaci entre unitats dintervenci especfica (tuberculosi, malalties de transmissi
sexual), serveis odontolgics, atenci a la dona, programes per a persones immigrades i salut mental.
Atenci al consum de drogues

En latenci als consumidors de drogues no legals
(cocana, herona principalment) amb historials de consum
de llarga evoluci, fracs reiterat en els tractaments, alteraci de les seves capacitats i cronificaci del seu estat, amb
limpacte que aix comporta en la seva salut es requereix
fonamentalment diferents dispositius i programes.
Recursos ms utilitzats:
Centres datenci i seguiment (CAS). Centres
especialitzats per a latenci a pacients amb
dependncia a diverses substncies.
206
UNITAT DE CRISI. Situaci de crisi (consum) que

requereix ingrs immediat. Durada de lingrs, una
setmana. Necessitat de crear un nombre ms elevat dunitats a lEstat espanyol.
Unitat de desintoxicaci hospitalria. UHD. Atenci
a la desintoxicaci en rgim dhospitalitzaci.
Tractament farmacolgic, orientaci teraputica i
educaci sanitria. Estada de 15 dies, aproximadament.
Comunitat teraputica (CT). Assistncia en rgim
comunitari. Solen implicar una fase dacolliment
(rgim obert i dirn), fase residencial (de comunitat
teraputica, prpiament) i fase de reinserci social.
Hi ha la possibilitat de fer mesures penals alternatives per ordre judicial. Derivaci amb protocol
especfic. Solen tenir inspiraci religiosa. Algunes
comunitats sn gratutes per no sempre admeten
tractament farmacolgic. Es fa la coordinaci sovint
per via telefnica i la derivaci s directa amb la persona. Cost aproximat de plaa en CT: 300 /mes
Recursos especialitzats per a VIH. Coordinaci
telefnica i derivaci amb sollicitud dadmissi
especfica. Sadjunta generalment: informe social,
informe mdic actualitzat (psiquitric i toxicolgic),
fotocpia del DNI i targeta sanitria.
Pisos tutelats. Es requereixen formularis especfics. Mnima tutela, suport teraputic, vida independent i gesti econmica. Cost aproximat 300
/mes.
Unitats de patologia dual. Sol haver-hi dos tipus
dunitats hospitalries: a) trastorn mental + des207
Creu Roja Catalunya
intoxicaci dherona, cocana i/o metadona i b)

trastorn mental, alcohol i altres txics com benzodiazepines. La coordinaci se sol fer entre el
metge del centre que deriva i el de la unitat i els
treballadors socials respectius.
Programes datenci psicopatolgica individual
(PSI): seguiment individual en hospitals enfocat
a supervisar persones sense domicili. Programes
per a immigrants i refugiats.
Tant en els recursos especialitzats com en els pisos

tutelats s difcil la derivaci i el manteniment del consumidor en actiu ja que aquest tipus de recursos sn lliures
de drogues.
Sobserven cada vegada ms casos amb consums i
problemtica mental associada (induda per ls de substncies o no), per la qual cosa es requereix la creaci
dun major nombre dunitats de patologia dual i una millor
coordinaci/derivaci amb els centres de salut mental, PSI
(programa de seguiment individual), unitats de tractament
hospitalari (aguts, subaguts, alta dependncia psiquitrica,
hospital de dia) i serveis de rehabilitaci.
Entre la poblaci immigrant trobem cada vegada amb
ms freqncia aquesta situaci, la qual cosa fa que calgui
contactar serveis i programes encara ms especialitzats en
atenci psicopatolgica i social per a immigrants i refugiats,
aix com augmentar la formaci professional en mediaci
i transculturalitat.
208
documenTAcI
En aquest captol es duen a terme tasques dinformaci, orientaci i assessorament sobre localitzaci de
recursos, documentaci i trmits necessaris i circuits de
funcionament. La majoria dintervencions van dirigides a
trmits dempadronament, targeta sanitria, renovaci DNI,
passaport, ajuts econmics (desplaament, ulleres, trmits,
fotos, etc.) i prestacions econmiques de les quals poden
ser beneficiaris. Cal tenir en compte que, cada vegada
ms, els casos atesos corresponen a poblaci immigrant
extracomunitria en situaci administrativa irregular, amb
escasses possibilitats per obtenir documentaci, regularitzar la seva situaci i accedir a prestacions econmiques.
Recursos ms utilitzats: serveis datenci a nacionals,
comunitaris i estrangers sense domicili fix; oficines datenci al ciutad (OAC) per a persones amb domicili; serveis
socials datenci primria; centres datenci primria (targeta sanitria), OTG, comissaries de policia, subdelegaci
del Govern, consolats, ONG i centres homologats per a la
tramitaci de prestacions.
DNI: document nacional didentitat. Cal anar a una
comissaria per formalitzar-lo, entregar fotografies i pagar
una certa quantitat; millor concertar-ne cita prvia.
NIE: nmero didentificaci per a estrangers.
Generalment, els estrangers comunitaris han de tramitar-ho en comissaries especfiques i els estrangers no
comunitaris en la subdelegaci del Govern i oficines destrangeria corresponents.
El carnet de pres no t validesa documental.
Oficiosament serveix per identificar la persona (porta
209
Creu Roja Catalunya
empremtes i foto). En algunes ocasions permet identificar-se en pensions i hotels.
Empadronament
Per tenir dret a lempadronament cal acreditar un
domicili, s a dir, presentar el contracte de lloguer,
factura daigua o equivalent i un document que acrediti
la prpia identitat. En el cas dels espanyols, el DNI o
perms de conduir; i en el cas destrangers, el passaport
o NIE. Han de dirigir-se a lOficina dAtenci Ciutadana
del districte.
Els qui no poden acreditar que viuen en un domicili
(persones sense domicili) han de dirigir-se a serveis i
entitats que disposin dautoritzaci dempadronament i
que permetin empadronar-se a ladrea de la mateixa
entitat. s igualment requisit indispensable el DNI o
passaport. Algunes entitats faciliten lempadronament
de persones que, a ms destar en situaci administrativa irregular, es troben al carrer. s una via que
pot mitigar en alguns casos els efectes de no tenir
perms de residncia. Permet tenir accs a metge de
capalera, tractaments amb metadona i possibilitat de
regularitzar la situaci administrativa per arrelament.
Les persones sense domicili fix a Barcelona tenen la
possibilitat dempadronar-se encara que no disposin de
domicili. Shan de dirigir a lOficina dAtenci Ciutadana
del barri, on dormen habitualment, i sollicitar lempadronament sense domicili fix. LAdministraci es
compromet a resoldre la sollicitud en un termini de
tres mesos.
210
preSTAcIonS econmIqueS
Pensi dinvalidesa no contributiva (PNC)
s una prestaci econmica per a persones que mai
no han contribut a la seguretat social o que han cotitzat un
temps insuficient per tenir dret a una prestaci contributiva,
per que, per motius de salut (greus) o dedat (majors de
65 anys), no poden treballar. Suposa una quantia de 347 /
mes. A Catalunya, les persones que tenen dret a la pensi
no contributiva, per invalidesa o jubilaci, poden sollicitar
tamb una prestaci complementria (complement de la
PNC). Es tracta duna prestaci permanent de dret subjectiu del sistema de seguretat social per a aquelles persones
que no poden treballar. La quantia daquest complement
s actualment de 101,31 mensuals.
Per poder-hi accedir s necessari passar un tribunal
mdic (excepte els majors de 65 anys que la tramiten com
a jubilaci) en el qual saporta documentaci sanitria de
les malalties passades, aix com informaci de carcter
social. La valoraci la fa un equip multidisciplinari compost
per metges i treballadors socials. Al final de la valoraci
lequip emet un grau dinvalidesa que, si s superior al
65%, dna dret a una prestaci econmica per invalidesa,
gratutat en els transports pblics i en totes les despeses
de farmcia i metges. Si s del 35%, noms es t dret a
la gratutat en els transports pblics, per no a prestaci
econmica, perqu se suposa que aquesta persona s
apta per treballar.
Per accedir a la prestaci fa falta omplir un imprs i
cal: 1. Estar empadronat. 2. Tenir una cartilla en un banc
211
Creu Roja Catalunya
o caixa destalvis. 3. Declarar els ingressos de la unitat

familiar. Hi ha un mxim que no es pot superar, en cas
contrari, no es pot percebre aquesta pensi. Inclou tots
els ingressos econmics de tots els familiars que viuen
al domicili. Cal que, si els ingressos dels altres membres
superen el lmit, la persona sempadroni en un altre lloc,
o b sense domicili fix, de manera que pugui percebre la
prestaci igualment. Ho pot omplir qualsevol ciutad amb
lajuda dun treballador social o sense.
Els immigrants han dacreditar una residncia legal a
Espanya tant al moment de presentar la sollicitud com
en els perodes anteriors exigits. Suposen cinc anys de
residncia legal i un perode de carncia de dos anys
consecutius (residncia legal), immediatament anteriors
a la sollicitud. Sexigeix la targeta de residncia vigent,
amb el certificat de perodes de residncia legal al territori
espanyol estesa per la Secci dEstrangeria, de la Direcci
General de la Policia, del Ministeri de lInterior. Es computen les rendes i els ingressos del sollicitant i els seus
familiars, com es fa en el cas dels nacionals.
Pensi dinvalidesa contributiva

Dirigida a persones que tenen un perode de carncia
cotitzat en la seguretat social igual o superior a 10 anys
i estan en alta (treballen) o en situaci assimilada (es
presenten a les oficines de treball). Abans de sollicitar la
pensi, han dacudir a lINSS i demanar un informe de vida
laboral (anys cotitzats) per valorar si es t dret a la prestaci. Els anys en atur (amb prestaci) tamb es comptabilitzen com a anys cotitzats.
212
Renda mnima dinserci (RMI)

o programa interdepartamental de la renda
mnima dinserci (PIRMI)
s una prestaci per a tota persona major de 25 anys
sense ocupaci ni ingressos econmics mnims, duns 420
/mes, aproximadament, que s superior si t fills a crrec.
Com a contraprestaci, ha de seguir els acords pactats
amb lassistent o assistenta social (cursos dalfabetitzaci,
formaci laboral, entre daltres). No es pot treballar mentre
es cobra aquest ajut i, si es fa, es descomptar el que es
cobra.
Per accedir a aquesta prestaci cal anar als serveis
socials del barri datenci primria, o entitats que tramitin
el PIRMI, demanar cita amb lassistent social i aportar: 1.
Certificat dempadronament que demostri la residncia
des de fa ms dun o dos anys, depenent de la comunitat.
2. Certificat negatiu dHisenda, conforme no es rep cap
ingrs. 3. Fotocpia del DNI. 4. Certificat conforme no es
perceben pensions de lINSS. 5. Certificat de no percebre
prestacions de loficina docupaci ni de tenir-hi dret. 6.
Acreditaci que sest acudint als controls de les oficines
de desocupaci. 7. Contracte de lloguer. 8. Rebuts de despeses domstiques. 9. Informe de vida laboral, llibreta de
banc per poder-hi efectuar els ingressos. En alguns casos,
poden exigir llibre de famlia, certificat de convivncia, currculum, nmines.
Una vegada presentada la documentaci, el comit
del PIRMI naccepta o denega la prestaci. Si s acceptada, es comena a cobrar al cap de tres o quatre mesos
dhaver-la tramitat. Qualsevol incompliment dels acords
213
Creu Roja Catalunya
presos amb lassistent social suposa que la PIRMI pot

ser suspesa. Es renova anualment i hi ha un mxim de
temps per cobrar-la (cinc anys, excepte en casos excepcionals). La PIRMI pot ser tramitada tant en els serveis
socials de zona (assistent social del barri) com en entitats
collaboradores homologades que gestionen aquest programa. Aquestes associacions solen tenir criteris encaminats a poblaci especfica i menys estrictes (tenen en
compte que sn collectius vulnerables). Acostumen a
tenir un informe de la persona i dels aspectes que shan
de treballar.
s requisit indispensable tenir documentaci i en el cas
de no tenir ingressos de cap tipus, justificar sota declaraci
jurada com es paga la manutenci i el lloguer del pis (si
sen t). Si es tracta de persones sense sostre, aquestes
han de donar una adrea. En el cas de consumidors de
drogues, per poder tramitar la PIRMI cal que la persona es
trobi en tractament. Tamb es pot demanar de pagar una
part de la comunitat teraputica. Els menors de 21 anys
noms poden cobrar la PIRMI per pagar lingrs en una
comunitat teraputica si no tenen familiars o b si tenen a
crrec un fill.
Els immigrants han dacreditar residncia legal i un
perode de carncia com en el cas de la pensi dinvalidesa. Els immigrants en situaci administrativa irregular no
poden accedir a aquesta prestaci.
Subsidi per a alliberats de la pres

s una pensi de tipus no contributiu i s per aix que
sanomena subsidi.
214
Tota persona que ha complert una condemna superior

o igual a sis mesos de pres, si s espanyol o estranger
amb residncia legal (anterior al seu ingrs a la pres), t
dret al subsidi per a alliberats de la pres.
Els requisits sn inscriures com a demandant docupaci en el termini dun mes des de la data dexcarceraci. T
una durada de 18 mesos mxim i la quantia s el 75% del
salari mnim interprofessional. Cal recollir la sollicitud en
loficina docupaci, formalitzar-la, omplir un imprs de domiciliaci bancria i presentar el certificat de la pres on consti
el perode destada. Tamb cal presentar una fotocpia del
DNI, targeta de demanda docupaci, fotocpia de lltima
declaraci de renda, fotocpia de la targeta de la seguretat
social. I limprs Declaraci de rendes formalitzat.
Si la persona ha treballat dotze mesos o ms en els
sis anys anteriors a la privaci de llibertat, ha de tramitar
una prestaci contributiva en un termini de 15 dies des de
lexcarceraci.
Subsidi
Ajuts econmics
En moltes entitats, ONG i serveis socials es tramiten
ajuts econmics puntuals segons les necessitats. Les
persones usuries de drogues molt habitualment plantegen demandes amb relaci a desplaaments, medicaci,
problemes de visi, odontologia, etc. Aquest tipus dajuts
solen tramitar-los els treballadors socials i sempre sacompanya lusuari en el trmit de compra, si escau. Tamb
es pot valorar un copagament conjunt entre les entitats i
lusuari. Es poden tipificar en:
215
Creu Roja Catalunya
Ajuts per a desplaaments: bitllets de metro o bus,

per poder accedir als albergs, pensi, visites mdiques o un altre tipus dentrevistes; anar a judicis;
tramitar passaport al consolat; defunci familiar;
tornada al pas dorigen, etc.
Ulleres: hi ha ptiques i serveis especialitzats
(amb estudiants en prctiques), amb les quals
es poden convenir revisions gratutes i ulleres de
pressupost redut.
Odontologia: solen haver-hi diferents serveis amb
pressupostos molt reduts per a persones amb
pocs recursos i fins i tot gratuts (per a persona
amb VIH). Requereixen formulari de derivaci.
Canastreta: ajuts per a llet, bolquers, roba, etc.,
durant els dos primers anys del beb. Es pot
sollicitar lajut des datenci primria o programes
especfics dONG.
InSercI SocIAl I lAborAl

Es tracta duna rea per potenciar i desenvolupar els
centres de tractament i de reducci de danys. Treballar
estratgies dinserci i formaci amb els usuaris amb resultats satisfactoris a mitj o llarg termini resulta complicat, per
les mateixes caracterstiques dels usuaris i per la manca
de recursos existents que sadaptin a aquests.
Recursos ms utilitzats: OTG, CIFO (centre dinformaci i orientaci docupaci), CITE-CCOO (Centre
dinformaci per a treballadors estrangers), ONG, serveis
dorientaci jurdica, collegi dadvocats i serveis especfics.
216
Cursos i tallers de formaci

Les persones usuries demanen poder fer diferents
cursos de formaci, com escolaritat bsica, agents de salut,
idiomes, informtica i Internet, perruqueria, tallers ocupacionals o aprenentatge prctic doficis. Les persones amb
consum actiu de drogues necessiten ocupar el temps lliure,
qesti que els ajuda enormement a consumir menys i a
buscar-se menys la vida. Cometre menys delictes menors
com furts, i comenar a plantejar-se objectius i horaris.
Fer activitats a laire lliure, excursions, activitats esportives, sortides culturals s molt gratificant i socialitzador per
a aquesta poblaci.
Exemples de tallers que es poden fer en centres
datenci a drogodependents: bola de neu (arribar a aquella poblaci que no acudeix a cap centre); cuina freda; nous
perfils i substncies; consum higinic; sexe segur; sobredosi i administraci de naloxona; tractaments, teatre, etc.
Cerca docupaci
s important considerar la inserci social a partir de la
inclusi al mn laboral tan normalitzat com sigui possible.
Moltes persones en situaci marginal consumidores de
drogues tenen oficis. Solen ser manobres o aprenents. El
problema s la falta despecialitzaci. En tot cas, hi ha sectors professionals que tenen ms demanda de m dobra
(sector de serveis i activitats agrcoles).
Es recomanen treballs que no siguin de risc per al consum de drogues (inactivitat i solitud), com vigilants dobra
o guardes jurats; o aquells que impliquen maneig constant
217
Creu Roja Catalunya
de diners, com cambrers; o els que ofereixen possibilitats

de furts, com netejadores de pisos o cambreres dhotel.
Hi ha associacions on es pot acudir per elaborar un currculum, accedir a borses de treball, consultar ofertes i
tenir una tutoria que socupi del cas individualment per a la
cerca docupaci.
Una bona iniciativa dalguns centres per a persones
en dificultat social s fer activitats prelaborals (peces per
a vehicles, bosses per a botigues de roba...). Aix suposa
un enorme benefici amb relaci a locupaci del temps,
entrenament dhbits i habilitats, treball en grup i alhora
inversi social per a les empreses concertades amb les
quals es treballa.
relAcI Amb lA fAmlIA I elS AmIcS

Correspondncia
La falta de domicili impossibilita rebre correu, girs
postals i no poder donar una adrea per a trmits legals o
per rebre ofertes docupaci. Dificulta mantenir el contacte
amb amics i familiars. Implica no accedir a la llibertat provisional per no disposar dun lloc on poder ser localitzat per
al lliurament de citaci judicial.
Totes les ciutats tenen llista de correus, per per
accedir-hi cal tenir la documentaci. Cal promoure que
alguns centres acceptin rebre lenviament de cartes judicials no certificades o avisos, correspondncia de familiars i
amics, recepci de documentaci (targeta sanitria, partida
de naixement, cartes de loficina de treball).
218
Programa de trucades telefniques

Semmarca dins la idea devitar i prevenir la deterioraci de relacions familiars i de ms allament. Les experincies sn positives. Sorprenentment, no acostuma a
haver-hi excessius abusos i permet mantenir vincles amb
familiars o fins i tot tornar a contactar-hi desprs danys de
distanciament. Aquest servei de locutori tamb sutilitza
per a trmits burocrtics informatius, per motius laborals
i per aconseguir determinats documents. La comunicaci
s un element indispensable al mn actual. Les persones
que no disposen de telfon corren el risc dallar-se i perdre
oportunitats. En lmbit de les persones sense llar, que a
ms no tenen famlia ni ocupaci, s una limitaci difcil
de superar. Especialment, si donar el nmero de telfon
de determinats centres datenci social o de toxicomanies
suposa perdre possibilitats de ser contractat. Daqu que
sigui tan important la confidencialitat i cerca dalternatives.
Relacions amb la famlia

Molts dels nostres atesos porten amb si histries familiars dextraordinria complexitat, amb carncies econmiques i afectives. En moltes ocasions les famlies ja tenien
notables problemes disfuncionals abans que apareguessin
problemes socials en un membre. Daqu la importncia de
lescolta, la comprensi i lacceptaci del professional del
fet dhaver perdut el contacte amb la famlia o dels que no
lhan tingut mai.
Promoure el retrobament amb familiars i amics s un
objectiu que no cal perdre de vista per molt deteriorades
219
Creu Roja Catalunya
que estiguin les relacions. En aquells usuaris que sn

pares, cal abordar tamb aquesta faceta. Ajudar a mantenir la relaci amb els fills, aconseguir visites i acudir-hi
quan no tenen la tutela o no viuen amb ells. En els casos
de retirada de tutela de menors a drogodependents, no per
desemparament o maltractament, sin com a mesura preventiva, sincorre de vegades en una escrupolositat tal que
pot suposar un cop dur tornar a accedir al fill. El suport ha
de reforar la relaci en la mesura que s possible, oferir
assistncia jurdica i suport moral perqu no carregui amb
una prdua i un fracs ms en la seva vida.
i no hi ha hagut contacte familiar durant anys, s
important, dacord amb les persones ateses, localitzar la
resta de la famlia, no tant per sollicitar ajuda, sin per
donar notcies de vida. La participaci de la famlia permet
obtenir canvis. Cal mantenir sempre el respecte cap a la
persona usuria i la confidencialitat. Sha de garantir que
no es donar informaci a la famlia sense lautoritzaci de
la persona usuria. Per cal negar-se a la utilitzaci de la
famlia i demanda de diners. s millor facilitar la possibilitat
dintervenir sense prendren partit, respectant sempre la
decisi de la persona usuria de voler ser ajudada i de
quina manera.
220
8. ASSESSORAMENT LEGAL
Les consultes i intervencions ms freqents sn per
multes penals o administratives per procediments de
judicis de faltes, coordinaci amb advocats dofici, sollicituds de suspensi, reducci o substituci de condemnes
(mesures penals alternatives o treballs en benefici de la
comunitat), acompanyament i, en ocasions, assistncia
lletrada, assessorament en qestions destrangeria, trmits
de regularitzaci i ordres dexpulsi
Sacostuma a demanar informes socials, judicials,
seguiment, sollicitud dajuts, supressi duna multa. s
possible accedir a la informaci sobre judicis pendents.
Hi ha un registre central que t emmagatzemades les
dades actualitzades de les causes judicials i el seu
estat (judicis pendents, nmero de jutjat, nmero de
causa, situaci). Per accedir a aquest registre, la persona ha de presentar-se personalment (o un advocat
que la representi) als jutjats i omplir una sollicitud amb
les seves dades personals i adjuntar la fotocpia del
DNI. Se li lliurar un rebut i lendem podr passar a
recollir-ho. Saber la relaci de causes permetr saberne la situaci judicial (poden ser procediments civils o
penals).
En la majoria de ciutats hi ha entitats que ofereixen
assessorament jurdic i legal gratut. ONG, fundacions, sindicats (CCOO, UGT), SOJ (Servei dOrientaci Jurdica),
oficines de no-discriminaci, collegi dadvocats.
221
Creu Roja Catalunya
Detencions i ingrs en centres penitenciaris

Sn drets bsics del detingut guardar silenci i declarar
noms davant del jutge, no declarar contra si mateix i no
confessar-se culpable. Designar un advocat privat o dofici.
T dret que es posi en coneixement del familiar o persona que ell desitgi el fet de la detenci i el lloc de custdia
en qu es trobi a cada moment. Els estrangers tenen dret
que es comuniquin aquestes circumstncies anteriors a
loficina consular del seu pas.
Dret a ser assistit gratutament per un intrpret, quan es
tracti destranger que no comprengui o no parli el castell.
Dret a ser reconegut per un metge. En el termini mxim
de 72 hores, la persona detinguda ha de ser posada en
llibertat o passar a disposici de lautoritat judicial.
En el cas destar acusat dun delicte i ingressar a la
pres, no haur destar ms de sis mesos a la pres preventiva (en espera de judici) sense autoritzaci judicial.
Tota persona que ha complert una condemna superior o
igual a sis mesos de pres, si s espanyol o estranger amb
residncia legal (anterior al seu ingrs a la pres), t dret al
subsidi per a alliberats de la pres.
222
9. MESURES HIGINIQUES
En un entorn en qu les condicions higiniques sn
precries i hi ha la possibilitat de transmissi de malalties
infeccioses, s molt important mantenir tant com sigui possible la higiene.
La neteja t per finalitat eliminar el material ali a un
objecte. Sempre precedeix la desinfecci o lesterilitzaci.
Precaucions habituals en tots els pacients

Rentar-se les mans
s de guants
Ulleres protectores i bates si hi ha risc desquitxades
amb lquid orgnic
s de contenidors rgids per al material tallant i punxant
(agulles, fulles de bistur, material dinjecci).
Mesures dhigiene respiratria

Totes les persones que tinguin smptomes dinfecci
respiratria (tos, mucositat...) han de tenir en compte les
mesures segents:
Tapar-se la boca en tossir amb mocadors de
paper
Llenar els mocadors en papereres (mai a terra)
Rentar-se les mans desprs de tossir
No tocar cap superfcie sense rentar-se les mans
223
Creu Roja Catalunya
Rentar-se les mans

Rentar-se les mans s la mesura ms important per
evitar transmetre infeccions i epidmies. Els envasos per
rentar-se les mans han de tenir vlvules dispensadores
per evitar que el producte es contamini. Shan de portar les
ungles curtes perqu es puguin netejar fcilment i evitar
que es perforin els guants. Cal evitar la utilitzaci de joies
perqu s un factor de risc de colonitzaci de grmens.
Desprs de rentar-se cal esbandir-se i eixugar-se b les
mans i utilitzar cremes i locions hidratants per reduir els
efectes irritants dels sabons.
Els guants sn una barrera de protecci, per no
substitueixen rentar-se les mans. Shan de rentar les mans
abans i desprs de ls dels guants. No shan de rentar les
mans amb els guants i mai reutilitzar-los.
1. Quan les mans estiguin visiblement brutes o tacades
amb sang o restes daltres lquids orgnics (semen, orina,
femta), shan de rentar amb aigua i sab i a continuaci
utilitzar la soluci alcohlica.
2. La soluci alcohlica s la mesura que recomanen les organitzacions sanitries en totes les situacions
clniques (a excepci de les mans visiblement brutes o
tacades). Ls adequat de solucions alcohliques implica
collocar entre 3 i 5 cc al palmell de la m i friccionar tota la
superfcie de les mans i dits fins que estiguin eixuts. Fins
que no sevapora tota la soluci no sha de considerar que
les mans estan rentades.
Shan demprar les solucions alcohliques abans
del contacte directe amb el pacient, realitzar tcniques
que requereixin material estril, desprs de retirar els
224
guants, contacte amb la pell ntegra del pacient (prendre el pols, pressi arterial) i amb qualsevol objecte
inanimat.
3. Es reserva el sab antimicrobi per a procediments
que impliquen travessar la pell o atendre pacients despecial risc. Es recomana rentar-se les mans amb aigua i sab
neutre per a la majoria de contactes amb els pacients i les
solucions alcohliques ja esmentades.
Netejar-se la pell i les mucoses

Per netejar-se la pell i les mucoses sutilitzen antisptics, que tenen baixa toxicitat. Els antisptics destrueixen
els microorganismes o en frenen la proliferaci. Per a la
pell intacta susa alcohol etlic, clorhexidina alcohlica o
iode.
Lalcohol etlic s actiu davant la tuberculosi, herpes,
VIH, hepatitis B i C. T una acci rpida i poca toxicitat.
Susa habitualment al 70% abans de posar una injecci
intramuscular i de ladministraci de qualsevol substncia
a travs de la vena.
Ferides
En ferides sempra clorhexidina aquosa i derivats del
iode com la povidona iodada.
s bucal
Per a lafectaci de les genives sempra soluci de
clorhexidina 0,1-0,2%.
225
Creu Roja Catalunya
Neteja de linstrumental
Per a la neteja de linstrumental sutilitzen detergents
o sabons. Sha de realitzar per acci mecnica, sovint fregant, per desincrustar els materials adherits a linstrumental i a continuaci esbandir amb aigua abundant i eixugar.
Cal fer servir guants quan es manipula linstrumental i
seguir les recomanacions del fabricant. No shan de barrejar amb altres components qumics i no es poden ingerir.
Per a la neteja de termmetres axillars, fonendoscopis,
cal usar alcohol etlic de 70.
Neteja de superfcies, terres, lavabos, WC

s recomanable ls de lleixiu, hipoclorit sdic, en proporci de 200 cc de lleixiu per cada 8 litres daigua (un got
daigua equival a 200 cc). Si ha caigut a terra o en una altra
superfcie sang o qualsevol lquid orgnic (orina, femta,
secrecions bronquials), cal netejar amb lleixiu per a ra
de 250 cc per cada litre daigua.
No sha de fer servir lleixiu per desinfectar superfcies
metlliques. No sha de barrejar amb aigua calenta ni
amb cids (pot desprendre gasos). No sha dutilitzar amb
metalls i cautx perqu s corrosiu. Cal conservar-lo en un
envs tancat hermticament. Cal netejar qualsevol superfcie de matria orgnica abans demprar-lo. Cal canviar
la dissoluci cada 24 hores, i s millor que, una vegada
estigui neta la superfcie, es llenci.
226
Desinfecci dalt nivell

Tot material que hagi tingut contacte amb sang o altres
fluids corporals ha de sotmetres a una neteja adequada
per eliminar-ne la matria orgnica i fer una posterior
desinfecci dalt nivell. Per a aix es pot usar glutaraldehid
al 2%, cid peractic al 0,2% o 0,3% orto-ftalaldehid al
0,55%. Cal seguir sempre les recomanacions del fabricant
quant a concentraci, temps requerit i temperatura.
Esterilitzaci
Requereix esterilitzaci, entre altres materials, linstrumental quirrgic i dental.
227

BSIQUES
Recomanem labordatge de les necessitats bsiques a
manera dauditoria o prpia enquesta a fi de conixer i no
duplicar els recursos de la zona dactuaci i detectar-hi les
mancances.
Auditoria de prestacions.
Test de disminuci de riscos
Hi ha programes dintercanvi de xeringues? De lliurament de material dinjecci higinic? Lliurament de preservatius.
Atenci a reaccions agudes per drogues

Existeix un programa de formaci per a latenci a la
sobredosi? Per a professionals? Per a usuaris? Es disposa
dampolles de naloxona i material per injectar-la?
Es disposa de desfibrillador extern semiautomtic?
Assistncia sanitria
Es poden fer proves dembars?
Hi ha la possibilitat de fer anlisis de laboratori al centre? Hi ha la possibilitat de fer proves rpides de VIH, sfilis,
229
Creu Roja Catalunya
hepatitis C? On cal dirigir les persones? Es poden recollir

mostres desput?
Sha contactat amb el centre de tuberculosi? Sha establert un pla dactuaci?
s possible fer PPD o prova de tuberculina amb lectura
a les 72 hores?
Hi ha algun centre on dirigir fcilment les persones amb
PPD+?
On es poden sollicitar radiografies de trax?
Hi ha algun programa per accedir a medicaments
bsics?
Hi ha alguna possibilitat que els pacients accedeixin a
centres de convalescncia o llarga estada?
Assistncia social
Hi ha menjadors gratuts? Sn accessibles? Hi ha
distribuci daliments per a consum fora dels menjadors?
Hi ha possibilitat daccedir a dutxes? De fer servir una rentadora, assecadora?
Quina roba necessita la poblaci? Amb quina periodicitat?
Hi ha albergs o dormitoris pblics? Hi pot accedir la
poblaci que habitualment atenem? Quines limitacions
tenen?
Hi ha algun programa excepcional per tramitar la targeta sanitria a persones que no puguin acreditar la seva
identitat?
Hi ha algun programa excepcional per fer lempadronament de persones que no puguin acreditar la seva identitat
i/o que no tinguin domicili fix?
230
Quines entitats i serveis tramiten prestacions econmiques?

Hi ha alguna entitat que ajudi a cobrir les despeses
de documentaci? I les despeses de les fotografies? I de
transport?
Hi ha entitats que facilitin la inserci laboral?
Hi ha centres que acceptin rebre correspondncia per
als usuaris sense domicili?
Hi ha la possibilitat de fer un programa de trucades
telefniques?
Cal contactar amb la famlia? Es pot fer de mediador?
Hi ha ajudes per a pares que vulguin continuar en contacte amb els seus fills?
Hi ha possibilitats de tenir assessoria legal?
231
Creu Roja Catalunya
dIccIonArI duTIlITAT en lATencI SocIAl I SAnITrIA en zoneS urbAneS deprImIdeS
2
25-OH vitamina D: determinaci de vitamina D, dutilitat per a lestudi de la disminuci de la densitat ssia.
3
3TC, lamivudina, Epivir: medicament antiretroviral
de la famlia dels inhibidors de la transcriptasa inversa,
anlegs de nucletids, que susa en el tractament del VIH.
En lactualitat, habitualment sutilitza noms en combinaci
amb dos altres medicaments. En general, s ben tolerat,
per pot donar afectaci del sistema nervis perifric.
Especialment si sassocia a D4T o estavudina.
A
Abscs: acumulaci de pus limitada per una membrana. Complicaci habitual del consum de drogues per via
venosa.
AcHBc: anticossos contra la part central o nucli del
virus: AcHBc (Ac: anticossos; HB: hepatitis B; c: core o
nucli del virus). Aquesta prova surt positiva al cap de molt
poc de la infecci per hepatitis B i perdura molt temps. Per
tant, si aquesta anlisi resulta negativa s poc probable
que la persona hagi estat en contacte amb el virus de lhepatitis B i s convenient la vacunaci.
232
AcHBs: antics davant lhepatitis B de la part de la

superfcie o membrana (Ac: antics; HB: hepatitis B; s:
superfcie o membrana del virus).
s positiu en persones que han passat la malaltia o
que han estat vacunades. En aquest cas, la positivitat sol
indicar que la vacuna ha estat efectiva.
La vacuna es prepara a partir de la part de superfcie
o de membrana del virus, amb la qual cosa la resposta de
lorganisme ser la fabricaci danticossos contra lestmul
o antigen que suposa la superfcie del virus: AcHBs.
cid ctric: utilitzat per fer soluble lherona marr.
Barrejant herona marr (base) amb cid ctric, lherona
pot ser injectada.
AcVIH: anlisi especfica (Elisa) destinat a detectar la
presncia danticossos davant del VIH. Confirma el record
del sistema immunitari dhaver estat en contacte amb la
malaltia. Si s negativa per persisteixen les prctiques de
risc, conv repetir-la cada sis mesos.
Adherncia (a un tractament): capacitat del pacient
per implicar-se correctament en lelecci, inici i compliment
dun tractament a fi daconseguir una adequada supressi
de la replicaci viral.101
Adulteraci: tall, utilitzaci dadditius en la preparaci
de la droga. Lherona habitualment t un 90% de contaminants, responsables moltes vegades de la reacci aguda
al consum de drogues, que es coneix com a sobredosi. Els
ms freqents sn: cafena, sucre, talc, codena (medicament contra la tos), quinidina (antiartmic), efedrina, cafe101. http://www.gesida-seimc.org/pcientifica/fuentes/DcyRc/gesidadcyrc2012-Documentoconsenso-TAR-adulto-verordenador.pdf, p. 99.
233
Creu Roja Catalunya
na, aspirina, barbitrics, anestsics locals. En la cocana,

shi pot trobar sucre i anestsics locals.
Agenerase: medicament antiretroviral inhibidor de la
proteasa. Amprenavir APV 150 mg 8 cps. cada 12 hores,
amb menjar o sense. Cal evitar prendren amb menjars
greixosos.
AgHBs: antigen de lhepatitis B de la membrana o
superfcie (Ag: antigen; HB: hepatitis B; s: superfcie o
membrana del virus). Aquesta anlisi s menys duradora.
Desapareix amb el pas del temps i, per tant, no s el millor
marcador dhaver estat en contacte amb el virus de lhepatitis. Pot ser falsament negativa. No s tan rendible com
determinar la presncia de AcHBc.
Agitaci: malestar caracteritzat per inquietud i activitat augmentada amb ansietat i temor. Pot ser fsica i
psquica.
AgVIH: part del virus del VIH que actua com a desencadenant de la resposta immunitria (Ag: antigen del VIH).
Aquest antigen desapareix rpidament a la sang, per la
qual cosa no s una bona anlisi per saber si una persona
hi est infectada.
Aigua destillada: en ampolla o ampolletes. Utilitzada
per dissoldre la cocana o lherona blanca.
Albergs: dormitoris on s possible passar la nit o algunes nits. Cal conixer-ne prviament els requisits
Allucinaci: sensaci dalguna cosa inexistent com a
real. Hi ha allucinacions visuals (es veuen coses que no
existeixen o es veuen de forma diferent coses inexistents),
auditives, tctils. Desprs del consum de coca sn freqents les allucinacions visuals.
234
Alumini, paper de plata: utilitzat per fumar lherona

marr que sanomena en largot fumar-se un xino o
fumar en plata.
Ambu: recipient de goma per enviar aire als pulmons
quan sha perdut la capacitat de respirar espontniament.
Consta duna mascarilla adaptable a la boca del pacient
i duna pilota de forma oval, que es pot connectar a una
bombona doxigen. Ha dutilitzar-se sempre amb la boca
oberta pel tub de Mayo, tamb anomenat cnula de
Guedel.
Americana: xeringa americana. Lagulla no se separa
de la xeringa i el calibre de lagulla s menor que el de la
xeringa espanyola, nacional o normal.
Anafilaxi: resposta desproporcionada de lorganisme
davant una substncia estranya que provoca disminuci
de la tensi arterial, distensi o edemes generalitzats i pot
portar a la prdua de la conscincia. Sovint, les drogues
per vena i els seus additius poden donar lloc a anafilaxi.
Antics: substncies de lorganisme que es produeixen com a resposta especfica a desencadenants externs
o antgens. La finalitat dels anticossos s neutralitzar
elements que lorganisme reconeix com a estranys, denominats antgens.
Anticossos antitreponema: prova per diagnosticar la
sfilis. s especfica perqu la reacci ja no s davant una
part del Treponema, sin davant la totalitat. Hi ha menys
risc de donar com a positius casos que no ho sn o falsos
positius (FTA-Abs o TPHA).
Antics IgG: antics que apareix en la fase ms tardana de la resposta davant lantigen. Determina que el procs
235
Creu Roja Catalunya
no es troba en fase aguda, sin que el contacte ha tingut

lloc ja fa temps i que el procs es troba en fase crnica.
Antics IgM: antics que apareix en la fase ms
immediata de la resposta davant lantigen. Determina que
el procs infeccis es troba en fase aguda.
Antigen: protena que lorganisme detecta com a
estranya i que fa produir laparici delements de defensa
o anticossos.
Antispsia: procs destinat a destruir mitjanant substncies qumiques (antisptics) els microorganismes o
impedir-ne la proliferaci.
Apnea: suspensi de la respiraci. Els opiacis produeixen disminuci de la capacitat dactivaci del centre
respiratori. La disminuci de les respiracions per sota de
12 per minut sanomena bradipnea.
Artmia: alteraci del ritme cardac, que es fa irregular.
Es reconeix en auscultar el cor i en prendre el pols al coll
(cartides) o a lavantbra al costat del canell.
Atazanavir: antiretroviral inhibidor de les proteases.
Susa habitualment combinat amb ritonavir.
Aturada, aturada cardiorespiratria: estat clnic que
es presenta a conseqncia del cessament sobtat de la
circulaci i respiraci espontnies, amb la peculiaritat de
ser potencialment reversible.
Aturada respiratria: cessament de la respiraci
espontnia de la persona. Es reconeix perqu no hi ha
moviments del trax, ni entrada ni sortida de laire per la
boca, cosa que es constata apropant la cara a la boca de
la persona afectada.
AZT o zidovudina (Retrovir): medicament antiretroviral de la famlia dels inhibidors de la transcriptasa inversa,
236
anlegs de nucletids. Va ser el primer medicament que es

va emprar amb xit en el tractament del VIH. En lactualitat, habitualment sutilitza noms en combinaci amb dos
altres medicaments. T una acci sobre el sistema nervis
central. Sutilitza en lembars. Entre altres efectes indesitjables, pot ennegrir les ungles.
B
Backloading, crrega per darrere: forma de preparar i compartir drogues per ser injectades, en qu sutilitzen
dues xeringues per reduir prdues. La droga diluda sabsorbeix amb una xeringa i sinjecta la quantitat que es vol
compartir a una segona xeringa a la qual sha tret lmbol
o part de darrere. Si la primera xeringa est contaminada
pot transmetre malalties.
Basuco: extracte de les fulles de coca que sobt en
barrejar-les amb aigua, queros i cid sulfric. s possible
fumar-ne.
Benzodiazepines: grup de medicaments (lorazepam,
diazepam, Valium, Tranxilium), molt utilitzats per tractar
lansietat, linsomni o falta de son. Per relaxar i frenar convulsions. Alguns usuaris les utilitzen per potenciar lefecte
dalgunes drogues i tamb per contrarestar els efectes de la
cocana. Habitualment, es consumeixen per via oral i donen
lloc a son, dificultat per parlar, per en algunes persones
ocasionen agitaci. La mescla amb alcohol, herona o metadona afavoreix laparici de sobredosi i aturada respiratria.
BID: medicaci que sadministra dues vegades al dia.
Bilirubina: substncia que normalment es transforma
al fetge, passa a lintest i selimina per la femta, i que dna
237
Creu Roja Catalunya
el color marr caracterstic a les deposicions. Si aquesta

eliminaci es veu dificultada per una obstrucci de les vies
biliars, la bilirubina passa a la sang, tenyeix els ulls i la pell
(ictercia) i en eliminar-se pel rony augmenta la coloraci
de lorina. Com que no selimina per la femta, disminueix
la coloraci de les deposicions, que passen a ser gaireb
blanques.
Blips: brots transitoris de virmia de baix nivell.
Boceprevir: antiviral usat en el tractament de lhepatitis
C, en combinaci amb ribavirina i interfer.
Bola de neu (boule de neige): metodologia que suposa
contactar amb determinada poblaci que alhora contacta
amb persones que habitualment no contacta amb els serveis socials i sanitaris habituals.
Boles: dosis de droga que es venen al carrer embolicades en plstic. Si lembolcall s de paper sanomenen
paperines.
Bombat: sutilitza per assegurar-se que tota la droga
s injectada dins la vena. Mentre lagulla roman dins la
vena, sextreu sang, que es barreja en la xeringa amb la
diluci de la droga. Desprs es torna a injectar. Alguns
consumidors troben un plaer afegit en aquest procediment.
Bradicrdia: disminuci de la freqncia cardaca per
sota de 60 batecs per minut. Els opiacis poden produir
bradicrdia.
Bradipnea: disminuci del nombre de respiracions per
sota de 12 per minut.
Buscar-se la vida: enginyar-se-les per trobar els
recursos necessaris amb qu sufragar una dosi de droga o
en general accedir a les necessitats vitals.
238
C
Camell: persona que es dedica a la venda de drogues.
Cnula de Guedel o tub de Mayo: dispositiu de
material plstic que, introdut a la boca de la persona amb
disminuci del nivell de conscincia, evita la caiguda de la
llengua cap a enrere i lobstrucci consegent del pas de
laire.
La grandria adequada ha de coincidir amb la distncia
entre la comissura bucal i langle de la mandbula.
Crrega per darrere, backloading: forma de preparar i compartir drogues, utilitzant dues xeringues per reduir
prdues. Somple una xeringa amb la droga diluda i es
passa part de la diluci que es vol compartir a una segona
xeringa per la part posterior a la qual sha retirat lmbol.
Si la primera xeringa est contaminada pot transmetre la
malaltia.
Crrega per davant, frontloading: forma de preparar
i compartir drogues utilitzant dues xeringues per reduir
prdues. Similar a la crrega per darrere o backloading.
Somple una xeringa amb la droga diluda i es passa part
de la diluci que es vol compartir a una segona xeringa per
la part davantera a la qual sha retirat lmbol. Si la primera
xeringa est contaminada pot transmetre la malaltia.
Crrega viral plasmtica: quantitat de virus a la sang,
que es determina calculant el nombre de cpies dcid
ribonucleic (ARN) caracterstic del virus. Es realitza per la
prova de laboratori PCR o reacci en cadena de la polimerasa. Actualment es pot determinar, entre daltres, la crrega viral del VIH i de lhepatitis B i C. El resultat es mostra a
travs del nombre de cpies per millilitre.
239
Creu Roja Catalunya
CD4: subgrup de limfcits, que alhora sn un tipus

de leuccits. Colloquialment, sanomenen defenses i
s sinnim de limfcits T4. En pacients infectats pel VIH
expressen el seu estat immunitari. Per sota de 350/mmc
s recomanable el tractament antiretroviral.
Cianosi: coloraci blava de la pell i les mucoses, causada per oxigenaci insuficient de la sang i, per tant, una
insuficient aportaci doxigen als teixits. La cocana pot
provocar cianosi per contracci dels vasos de lorganisme.
CIE: centre dinternament destranger.
CK, creatina-cinasa: substncia que se sol dosificar
a la sang i que quan est elevada manifesta destrucci
muscular. Existeix la creatina-cinasa total i una forma
diferenciada CK mb especfica de la destrucci de la musculatura cardaca.
CKD-EPI (Chronic Kidney Disease Epidemiology
Collaboration): mtode de clcul de la funci renal. Sobt
a partir de la creatinina plasmtica, edat i sexe111. Filtrat
glomerular (ml/min) = 141 min (CrP/, 1) max (CrP/,
1)1.209 0.993edat 1.018 (si s dona) x 1,159 (si s
de raa negra).
Cocana: pols blanca, crac, farlopa. Alcaloide cristall (benzoilmetilecgonina) de les fulles de coca. s una
droga simpaticomimtica que produeix, per tant, disminuci del dimetre de les artries, augment de la pressi
arterial, bradicrdia a dosis baixes i taquicrdia a dosis
altes, midriasi o dilataci de les pupilles, sudoraci abundant, tremolor i augment de la temperatura corporal. s
un anestsic local i estimulant del sistema nervis central:
augmenta lestat dnim, disminueix la gana, la fatiga, la
son. Produeix hiperactivitat motora, verbal o verborrea i
240
laparici didees. Tamb dificulta la concentraci i produeix allucinacions.

Cockcroft-Gault: mtode de clcul de la taxa de filtrat
glomerular. Mesura la funci renal. Sobt a partir de la creatinina, combinada amb ledat i sexe.112 Filtrat glomerular
(ml/min) = [140 edat (anys) x pes (kg) x 0,85 (si s dona)/
CrP (mg/dl) x 72.
Coma: estat de prdua de conscincia, mobilitat i
sensibilitat.
Combivir: combinaci de medicaments antiretrovirals, inhibidors nuclesids de la transcriptasa inversa.
Zidovudina AZT 300 mg + lamivudina 150 mg 1 compr.
cada 12 hores, amb menjar o sense.
Convulsi: contracci violenta i involuntria de la musculatura. Pot ser secundria a una malaltia com lepilpsia,
manca dirrigaci al cervell, de tipus psquic o txic com en
els casos de sobredosi.
Craving: desig vehement de tornar a consumir.
Creatina-cinasa o CK: anlisi de sang que quan es
troba elevat manifesta destrucci muscular. Existeix la
creatina-cinasa total i una forma diferenciada CKmb especfica de la destrucci de la musculatura cardaca.
Crixivan: medicament antiretroviral inhibidor de la proteasa. Indinavir IDV,400 mg 2 cps. cada 8 hores, estmac
buit o menjar lleuger.
Cuinar: en argot, manipulaci de substncies per
obtenir-ne una de nova.
241
Creu Roja Catalunya
D
D4T, Zerit o estavudina: medicament antiretroviral
Actualment, susa en general noms en combinaci amb
dos altres medicaments. Sha descrit afectaci del sistema nervis perifric. Especialment, si sassocia a 3TC o
lamivudina.
Darunavir (Prezista): antiretroviral inhibidor de les
proteases. Sutilitza habitualment combinat amb ritonavir.
DDC, Hivid: medicament antiretroviral de la famlia
dels inhibidors de la transcriptasa inversa, anlegs de
nucletids, que susa en el tractament del VIH. Actualment,
susa poc i sempre en combinaci amb dos altres medicaments.
DDI, didanosina: medicament antiretroviral de la famlia dels inhibidors de la transcriptasa inversa, anlegs de
nucletids, que susa en el tractament del VIH. Actualment,
sutilitza noms en combinaci amb dos altres medicaments.
Deliri: falsa relaci de lindividu amb el mn exterior,
amb aparici didees incoherents i visions irreals, que es
viuen amb la convicci absoluta que sn reals.
Depressi respiratria: disminuci de la mobilitat de
la musculatura respiratria a causa de la disminuci de la
sensibilitat del centre respiratori situat en el sistema nervis
central.
Desfibrillador semiautomtic extern: es tracta
dun equip amb un sistema informtic danlisi del ritme
cardac que, quan est indicat, allibera una descrrega
242
elctrica per superar la situaci de fibrillaci ventricular

que ha dut a laturada cardaca. No cal que el personal
que lutilitzi spiga reconixer-ne els ritmes cardacs.
Noms ha de posar els elctrodes adhesius a la persona
que ha de tractar. El desfibrillador extern semiautomtic
requereix que loperador pressioni un bot perqu laparell inici lanlisi del ritme cardac i el bot de xoc per
alliberar la descrrega elctrica. Es considera un desfibrillador ms segur que els automtics, ja que loperador
t lltima decisi de fer o no la descrrega elctrica a la
persona que ha de tractar.
Desinfecci: procediment qumic destinat a destruir
els microorganismes dun material inert.
Diaforesi: sudoraci.
Dislipmia: augment dels nivells plasmtics de colesterol total, colesterol LDL i, sobretot, triglicrids.
DDI, didanosina, Videx: medicament antiretroviral
En lactualitat, habitualment sutilitza noms en combinaci amb dos altres medicaments. Amb aquest medicament sha descrit afectaci del sistema nervis perifric.
Especialment si sassocia a 3TC o latitudinal.
Dispnea: dificultat en la respiraci.
Dissolvents voltils, inhalants: gasos i compostos
orgnics, o lquids molt voltils, presents en substncies
ds domstic o industrial com gomes denganxar i coles,
esprais, gasolina, llevataques, pintura i dissolvents.
Droga: en angls, drug, pot significar droga o b frmac (medicament). Sn substncies amb acci sobre el
sistema nervis i la resta de lorganisme.
243
Creu Roja Catalunya
E
Edema agut de pulm: pas del lquid dels vasos sanguinis al pulm, que en dificulten molt la funci pulmonar.
Infiltraci de serositat en el teixit pulmonar causada generalment per una insuficincia cardaca. Complicaci que
pot donar-se per una sobredosi dherona.
Educaci per a la salut: proporcionar educaci sanitria per modificar conductes de risc.
Elisa: tipus danlisi enzimtica per detectar la presncia danticossos.
Emblia: fenomen pel qual un element originat en una
altra part de lorganisme simplanta en una artria de petit
dimetre i nimpedeix que flueixi la sang.
Enfuvirtida: antiviral inhibidor de la fusi del VIH-1 que
nevita la penetraci i replicaci. Sadministra per via subcutnia dues vegades al dia i el seu principal efecte advers
s la reacci en el punt dinjecci.
Epivir, lamivudina, 3TC: nom comercial dun medicament antiretroviral de la famlia dels inhibidors de la transcriptasa inversa, anlegs de nucletids, que susa en el tractament del VIH. En lactualitat, habitualment sutilitza noms
en combinaci amb dos altres medicaments. En general
s ben tolerat, per pot donar afectaci del sistema nervis
perifric. Especialment, si sassocia a D4T o estavudina.
Eritema: vermellor difusa de la pell, produda per la
congesti dels capillars i que desapareix momentniament
per la compressi. Es pot veure en les venopuncions.
Escala de coma de Glasgow: escala que sutilitza per
estudiar les funcions intellectuals i valorar-ne el nivell de
conscincia.
244
Esmarch (bena d): bena usada per tallar la circulaci

de les extremitats i poder veure les venes per puncionar-les. Sempra com a torniquet.
Espanyola, xeringa espanyola: un dels dos tipus de
xeringues que susa per al consum de drogues per via
intravenosa. La xeringa espanyola t lagulla ms gruixuda
i es pot separar de la resta de la xeringa. Tamb lagressi
sobre la vena s major.
Espermicides: vuls, escumes, cremes que, introduts
en la vagina abans de la relaci sexual, poden impedir el
pas dels espermatozoides en destruir-los. Poden evitar
lembars, per no prevenen les malalties que es transmeten per via sexual.
Esponja vaginal: esponja sinttica tova impregnada
amb espermicides, utilitzada com a mtode anticonceptiu,
per que no prev les malalties que es transmeten per via
sexual.
Estavudina Zerit, D4T: medicament antiretroviral de
la famlia dels inhibidors de la transcriptasa inversa, anlegs de nucletids, que susa en el tractament del VIH. En
lactualitat, habitualment sutilitza noms en combinaci
amb dos altres medicaments. Sha descrit afectaci del
sistema nervis perifric. Especialment, si sassocia a 3TC
o lamivudina.
Extracomunitari: persona que no t passaport comunitari ni ha nascut en un pas de la Comunitat Europea.
F
Filtrat glomerular: la taxa de filtrat glomerular renal
s un test de laboratori que informa sobre el funcionament
245
Creu Roja Catalunya
renal. Es calcula a partir de la creatinina per mitj de diferents frmules, com la frmula MDRD, o Cockroft-Gault o
CKD-EPI. Hi ha calculadores automtiques que en faciliten
el resultat.102
Filtre: estri de diversa naturalesa (paper, cot, llana,
cartr, porcellana, amiant, vidre, sorra, filtre del tabac) a
travs del qual es fa passar un lquid per separar-lo de
les matries slides amb que est barrejat o netejar-lo
dimpureses. Acostuma a emprar-se per filtrar lherona
solubilitzada a laigua o srum glucosal i evitar-ne la presncia de substncies slides. Generalment susa un tros
de filtre de cigarret. Acostuma a ser una habitual moneda
de canvi. Es permet utilitzar el filtre a canvi dalguna cosa
o per fer un favor. Compartir filtres s una prctica dalt risc
de transmissi de lhepatitis C i el VIH. Tamb es coneix
com a filtre lentrevista per accedir a un servei datenci a
consumidors de drogues.
Flebitis: inflamaci duna vena. Pot ser per traumatisme de lagulla o per la manca dhigiene durant la punci.
Els smptomes sn dolor, calor, coloraci vermellosa, inflor
o edema, que sovint es manifesta com una corda dura
vermella al lloc de la vena.
Fortovase: medicament antiretroviral inhibidor de la
proteasa. Saquinavir cps. toves de 200 mg 5 cps. de
Fortovase + 1 Norvir cada 12 hores, desprs dhaver
menjat.
Frontloading, crrega per davant: mtode per preparar i compartir drogues en qu sutilitzen dues xeringues
per reduir residus, similar al backloading. Somple la xerin102. http://qxmd.com/calculate-online/nephrology/ckd-epi-egfr
246
ga amb la soluci de la droga, lagulla es retira de laltra

xeringa i una part de la soluci sinsereix a dins. Si la primera xeringa est contaminada pot transmetre la malaltia.
Fumar-se un xino, fumar en plata, caar el
drac: consum de drogues per via fumada.
Fuzeon: medicament antiretroviral del grup dels inhibidors de la fusi. Cont enfuvirtida 90 mg i se sol emprar
una dosi d1 vial per via subcutnia dues vegades al dia.
G
GammaGT: anlisi de laboratori especfic del fetge,
que saltera especialment a causa del consum dalcohol.
Glucmia: quantitat de glucosa a la sang.
Grans intercanviadors de xeringues: persones que
per algun motiu acudeixen als centres dintercanvi de
xeringues amb grans quantitats de xeringues usades.
Acostumen a emportar-se, tamb, grans quantitats de
xeringues netes. De vegades es deu al fet que venen xeringues a les zones de consum. Altres vegades, perqu tenen
contenidors a casa. Habitualment, sn cases ocupades per
un grup de consumidors de drogues.
Guedel, cnula de: dispositiu de material plstic que,
introdut a la boca, evita la caiguda de la llengua i la consegent obstrucci del pas de laire. Si s possible, cal triar la
grandria adequada, que ha de coincidir amb la distncia
que hi ha entre la comissura bucal i langle de la mandbula.103 Tamb sanomena tub de Mayo.
103. http://www.saludalia.com/saludaliaNuevo/interior/urgencias/doc/rcp/
doc/soporte_vital.htm
247
Creu Roja Catalunya
H
Hemograma: part de les anlisis de sang que expressa lestat i quantitat dels glbuls vermells, glbuls blancs i
de les plaquetes.
Hepatitis A, B, C, delta: hepatitis originades pel virus
del mateix nom.
Herona: burro, cavall, brown sugar (herona
marr). Derivat semisinttic de lopi, que administrat pot
ser consumit per via intravenosa o mucosa. Produeix una
sensaci de plaer intensa i rpida.
Herona blanca: correspon a lherona en forma de sal,
ms apta per al consum per via parenteral (s soluble).
Herona marr: correspon a lherona en forma de
base. s ms apta per al consum per via inhalada. Fumar
herona marr se sol anomenar fumar-se un xino, fumar
en plata. Per utilitzar lherona marr per via venosa cal
barrejar-la amb un cid. Habitualment, cid ctric (suc de
llimona), cid ascrbic, cid actic (vinagre).
High: exaltaci desprs del consum immediat de coca.
Hipertrmia: elevaci de la temperatura corporal. Fins
a 38C s febrcula, de 38C a 40C s febre i ms de 40C
s hipertrmia o hiperpirxia.
Hipotrmia: disminuci de la temperatura corporal per
sota dels lmits de la normalitat.
HIV, human immunodeficiency virus: nom angls
del virus de la immunodeficincia humana.
Hivid, DDC: medicament antiretroviral de la famlia
dels inhibidors de la transcriptasa inversa, anlegs de
nucletids, que susa en el tractament del VIH. En lactua-
248
litat, habitualment sutilitza noms en combinaci amb dos

altres medicaments.
I
Ictercia: coloraci groguenca dels ulls i de la pell per
augment de la bilirubina a la sang. La bilirubina s una
substncia que normalment es transforma al fetge, passa
a lintest i selimina per la femta, cosa que atorga el color
marr caracterstic a les deposicions. Si aquesta eliminaci
es veu obstaculitzada, la bilirubina passa a la sang, tenyeix
els ulls i la pell i en eliminar-se pel rony naugmenta la
coloraci de lorina i en disminueix la coloraci de la femta,
que es torna gaireb blanca.
Immigrant: persona que arriba a un territori amb la
idea destablir-shi.
Intercanvi de xeringues (programa dintercanvi
de xeringues, PIX): inclouen la distribuci de material
nou, recollida de material usat, recomanacions per a un
consum de menor risc i habitualment altres prestacions.
Generalment, atenci sanitria, social, legal, segons les
caracterstiques de cada equip. Hi ha programes fixos i
altres de mbils, que es desplacen per les zones de consum.
Interfer: medicament utilitzat en el tractament de lhepatitis C, entre altres malalties.
Invirase: medicament antiretroviral inhibidor de la proteasa. Saquinavir cps. dures de 200 mg 5 cps. Invitase
+ 1 cps. Norvir cada 12 hores , desprs dhaver menjat.
IPREM: indicador pblic de rendes defectes mltiples.
249
Creu Roja Catalunya
ITIAN: inhibidor o inhibidors de la transcriptasa inversa

anlegs de nuclesids o nucletids.
ITNN: inhibidor o inhibidors de la transcriptasa inversa
de no nuclesids.
K
Kaletra: medicament antiretroviral inhibidor de la proteasa. Lopinavir/Ritonavir en tabletes 400/100 mg (2 tabletes) dues vegades al dia amb menjar o sense.
Kivexa: combinaci de medicaments antiretrovirals,
inhibidors nuclesids de la transcriptasa inversa. Abacavir
600 mg + lamivudina 300 mg 1 vegada al dia.
L
Lamivudina, 3TC, Epivir: medicament antiretroviral
anlegs de nucletids, que susa en el tractament del
VIH. En lactualitat, habitualment sutilitza noms en
combinaci amb dos altres medicaments. Habitualment
s ben tolerat per pot donar afectaci del sistema
nervis perifric. Especialment, si sassocia a D4T o
estavudina.
LDH o lactat-deshidrogenasa: anlisi de laboratori
que expressa la destrucci muscular generalitzada (o rabdomilisi) o en pulm, fetge, cor.
Lleixiu: hipoclorit sdic. s recomanable per a la neteja de superfcies, terres, lavabos, WC.
Logaritme: unitat matemtica en la qual sol expressar-se tamb la quantitat de crrega viral. Una disminuci
250
de dues unitats del logaritme inicial sol ser un bon ndex

deficcia del tractament.
Lubrificant: lquids o pomades que faciliten la penetraci sexual. Cal utilitzar lubrificants hidrosolubles (a base
daigua). Nhi ha de diferents sabors que es poden utilitzar
externament o per a sexe oral.
M
Mantoux, PPD o tuberculina: prova que consisteix a
injectar a la pell un desencadenant que permet observar a
travs duna reacci local que aquesta persona ha estat en
contacte amb el bacil de la tuberculosi.
Maraviroc (MVC): inhibidors del coreceptor CCR5,
que actuen bloquejant lentrada de VIH-1 en la cllula
diana. Aquests frmacs sn actius noms si el virus t
tropisme R5.
MDRD (Modification of Diet for Renal Diseases):
mtode de clcul del filtrat glomerular o funcionament del
rony. Combina creatinina amb edat, sexe i raa115. Filtrat
glomerular (ml/min/1,73 m2 = 186 x [CrP (mg/dl)]1,154 x
[edat (anys)]0,203 x 0,742 (si s dona) x 1,212 (si s de
raa negra).
Menjadors socials: menjadors gratuts al servei de
persones en situaci social deprimida. Poden ser pblics
o privats.
Metadona: opioide molt til en el tractament de laddicci als opiacis. Amb una dosi diria per via oral pot mantenir un subjecte addicte sense sndrome dabstinncia.
La mateixa sndrome dabstinncia a la metadona, encara
que perllongada, s sempre ms suau que la de lherona.
251
Creu Roja Catalunya
Midriasi: dilataci de la pupilla. La produeix la cocana

i la falta greu darribada de sang al cervell.
Miosi: contracci exagerada de les pupilles que
apareixen molt tancades, gaireb com puntets (pupilles puntiformes). La produeix lherona i els derivats
opiacis.
N
Naloxona: antagonista opioide que susa en la sobredosi dopioides. La dosificaci habitual en les intoxicacions
agudes s una dosi intravenosa d1-2 mg. Si no hi ha resposta, sen tornar a administrar 1-2 mg. Ladministraci de
10-15 mg de naloxona sense resposta ha de plantejar un
altre diagnstic. Si el pacient es desperta amb la primera
dosi, ha de tenir-se especial precauci els 15-20 minuts
segents, ja que la durada de lefecte de la naloxona s
duns 20-30 minuts, marcadament ms curta que els opiacis.
Naltrexona: t uns efectes farmacolgics equivalents
a la naloxona. La seva principal diferncia s que s
efectiva per via oral i que t una vida mitjana ms llarga.
Necessitats bsiques: sostre (allotjament), alimentaci,
higiene.
Norvir: medicament antiretroviral inhibidor de la proteasa. Ritonavir RTV de 100 mg 6 cps. cada 12 hores, amb
menjar, per s ms freqent que es prengui combinat
amb altres inhibidors de la proteasa als quals potencia.
Neteja: eliminar el material ali a un objecte. Sempre
precedeix la desinfecci i/o esterilitzaci.
252
O
Operaci fred, operaci hivern: mesures que es
duen a terme a lestaci hivernal o quan baixen les temperatures, per a latenci especfica de les persones que sn
al carrer. Solen implicar ladaptaci de locals per passar-hi
la nit.
Opi: substncia gomosa de color marr que hi ha
a lescora de les cpsules verdes del cascall (Papaver
somniferum). Cont ms de 20 alcaloides, entre els quals
la morfina, codena, narcotina, narcena, tebana, papaverina, criptonina, protopina, molts dels quals sn narctics i
causen convulsions. Lacci s diferent segons la dosi. A
petites dosis s un estimulant cardac i cerebral; a dosis
mitjanes provoca son, disminueix lactivitat motora i secretora, dilata els vasos, augmenta la sudoraci i provoca
miosi o pupilles de redut dimetre. A dosis elevades, ocasiona fenmens dintolerncia, nusees, vmits, disminueix la respiraci i la temperatura amb disminuci del nivell
de conscincia. Se sol emprar en el tractament del dolor
greu, en totes les seves formes, i s un moderador de les
secrecions, de la respiraci i estats dirritaci, antitussigen
i antidiarreic.
Osteoporosi: disminuci de la densitat ssia que
es determina pels valors ms baixos en la densitometria
ssia, per sota de la situaci dosteopnia. Tenen major
risc dosteoporosi les dones postmenopusiques, fumadors, persones amb poc pes corporal, majors de 50 anys,
amb dficit de vitamina D, hepatitis C, insuficincia renal,
diabetis, CD4 < 250 cllules/L o presa crnica desteroides.
253
Creu Roja Catalunya
P
Padr: el padr municipal s el registre administratiu
on consten els vens del municipi. La formaci, manteniment, revisi i custdia daquest correspon als ajuntaments
respectius.
Paper dalumini, paper de plata: utilitzat per fumar
lherona marr, que sanomena fumar-se un xino o
fumar en plata.
Paperines: dosis de droga que es venen al carrer
embolicades en paper. Si lembolcall s de plstic, sanomenen boles.
Ppula: erupci petita, slida i circumscrita a la pell.
Acaba ordinriament per descamar-se. s una de les lesions elementals de la pell.
Paranoia: alteraci mental caracteritzada principalment per deliris sistemtics, que poden anar combinats
amb allucinacions tctils i visuals.
Partici de la dosi: consisteix a diluir la droga pertanyent a dues o ms persones i repartir-la. Sutilitza una
xeringa per fer-ne el mesurament exacte. Desprs, se sol
passar a les xeringues de cadascun dels injectors (frontloading, backloading). Tamb susa per convidar alg a fer
un cinquillo (una marca de la xeringa dinsulina).
PCR: reacci en cadena de la polimerasa. Tcnica
de laboratori per detectar el virus en si mateix (no els
anticossos) i quantificar-ho en nombre dunitats o cpies,
que s el que es coneix com a crrega viral. Actualment
es pot determinar la crrega viral del VIH i de lhepatitis
B i C. El resultat es mostra per nombre de cpies per
millilitre.
254
Pensi dinvalidesa contributiva: prestaci econmica dirigida a persones que tenen un perode de carncia
cotitzat a la seguretat social igual o superior a 10 anys i que
estan en alta (treballant) o en situaci assimilada. Sobt
presentant-se a les oficines de desocupaci.
Pensi dinvalidesa no contributiva (PNC): prestaci
econmica per a persones que no han contribut o cotitzat
a la seguretat social per que, per motius de salut (greus)
o dedat (majors de 65 anys), no poden treballar. Per poder
accedir-hi s necessari passar un tribunal mdic (excepte
els majors de 65 anys, que la tramiten com a jubilaci)
en el qual saporti documentaci sanitria de les malalties passades, aix com informaci de carcter social. La
valoraci la fa un equip multidisciplinari format per metges
i treballadors socials. Al final de la valoraci, lequip emet
un grau dinvalidesa que, si s superior al 65%, dna dret
a una prestaci econmica per invalidesa, gratutat en els
transports pblics i en totes les despeses de farmcia i
metges. Si s del 35% noms es t dret a la gratutat en els
transports pblics, per no a prestaci econmica, perqu
se suposa que aquesta persona s apta per treballar.
Perode finestra dun virus: fase de temps durant el
qual un virus es troba en lorganisme, per que no s possible detectar-lo amb lanlisi de laboratori realitzat.
PICO: injecci, punxada en la vena per introduir-hi
la droga. Tamb salludeix al conjunt de material que
sintrodueix.
PIRMI: prestaci econmica per a tota persona major
de 25 anys sense ocupaci ni ingressos econmics
mnims, duns 420 /mes, aproximadament, que s superior si t fills a crrec. Com a contraprestaci, ha de seguir
255
Creu Roja Catalunya
els acords pactats amb lassistent social (cursos dalfabetitzaci, formaci laboral, entre daltres). No es pot treballar
mentre es cobra aquesta prestaci i, si es fa, es descomptar el que es cobra.
PIX: programa dintercanvi de xeringues. Inclouen la
distribuci de material nou, recollida de material usat, recomanacions per a un consum de menor risc i habitualment
altres prestacions. Generalment, atenci sanitria, social,
legal, segons les caracterstiques de cada equip. Hi ha
programes fixos i altres de mbils, que es desplacen per
les zones de consum.
Plata, paper dalumini: utilitzat per fumar lherona
marr. Sanomena fumar-se un xino o fumar en plata.
PPD, tuberculina o Mantoux: prova que consisteix a
Pres preventiva: pres en espera de judici.
Programa de trucades telefniques: prestaci dalguns serveis que permeten una o diverses vegades al mes
fer trucades a familiars, amics, de forma gratuta. Facilita
laccs a documentaci, reinserci i replantejament de
vida.
Programa interdepartamental de la renda mnima
dinserci: PIRMI.
Programes de reducci de danys: estratgies individuals i collectives destinades a minimitzar els danys
associats a una circumstncia determinada.
Proteasa: juntament amb la transcriptasa inversa i la
proteasa, s un dels tres enzims fonamentals del cicle de
replicaci del VIH.
256
Proves rpides o tests rpids: anlisis de laboratori

basades a fer una punci al dit i collocar unes gotes de
sang en unes tires reactives, que ofereixen el resultat al
cap duns 10 minuts. Nexisteixen per a VIH, sfilis, hepatitis
C. Nhi ha variants en qu la mostra s saliva.
Punts dinjecci: zones del cos per fer la injecci.
Zones segures: venes del bra i avantbra, venes de les
cames; zones poc recomanables: peus, mans i dits; zones
perilloses: coll, abdomen, cara, pits, genitals i engonal.
R
Rabdomilisi: destrucci massiva de cllules musculars que sovint es manifesta amb alteracions de les anlisis
de sang, fonamentalment creatina-cinasa o CK.
Reacci en cadena de la polimerasa, PCR: tcnica
de laboratori per detectar el virus en si mateix (ja no anticossos) i quantificar-ho en nombre dunitats o cpies, que
s el que es coneix com a crrega viral. En lactualitat, es
pot determinar la crrega viral del VIH i de lhepatitis B i C.
El resultat es mostra per nombre de cpies per millilitre.
Resistncia viral encreuada: resistncia del virus a
medicaments similars, desprs dhaver-ne estat exposat
a un daquests.
Resposta viral sostinguda en el tractament de
lhepatitis C: equival a eradicaci. Redueix la morbimortalitat heptica i no heptica. Suposa ARN de lhepatitis C
indectable 24 setmanes desprs de la discontinuaci del
tractament.
Retrovir: nom comercial de la zidovudina o AZT.
Medicament antiretroviral de la famlia dels inhibidors de la
257
Creu Roja Catalunya
transcriptasa inversa, anlegs de nucletids. Fou el primer

medicament que es va emprar amb xit en el tractament
del VIH. En lactualitat, habitualment ja no sutilitza sol, sin
en combinaci amb dos altres medicaments. Pot arribar
al sistema nervis central i utilitzar-se en lembars. Pot
ennegrir les ungles.
Reyataz: medicament antiretroviral del grup dels inhibidors de la proteasa. Atazanavir ATV 150 mg 2 cps. de
Reyataz + 1 cps. de Norvir 1 vegada al dia.
Ribavirina: medicament utilitzat en el tractament de
lhepatitis C.
RMI: la renda mnima dinserci (RMI) o programa
interdepartamental de la renda mnima dinserci (PIRMI)
s una prestaci per a tota persona major de 25 anys
sense ocupaci ni ingressos econmics mnims, duns 420
/mes, aproximadament, que s superior si es tenen fills
a crrec.
Rush: onada immediata de plaer desprs de consumir
certes drogues.
S
Sfilis: malaltia infecciosa que es transmet a travs de
les relacions sexuals. La produeix el Treponema pallidum.
Ocasiona lesions locals al lloc de contacte i generalitzades
a travs de la disseminaci per la sang. Es diagnostica
per anlisi de sang, concretament per la determinaci
danticossos.
Simplificaci en el tractament antiretroviral: canvi
de pauta de tractament a una altra pauta ms senzilla en
pacients amb crrega viral indetectable.
258
Sndrome dabstinncia (depravaci, retirada o

withdrawal): conjunt de manifestacions que presenta
una persona acostumada a una substncia que provoca
addicci quan sobtadament deixa de prendre-la. Les manifestacions depenen de cada substncia.
Sndrome inflamatria de reconstituci immune
(IRIS, en angls): conjunt de reaccions que es produeixen
en el curs del tractament antiretroviral degudes a la recuperaci del sistema immunitari i reacci davant possibles
agents infecciosos. Excepte casos greus, la majoria es
resolen. Ls de corticoides durant quatre setmanes disminueix la simptomatologia de tuberculosi i afectaci del
sistema nervis. El millor s diagnosticar tan aviat com
sigui possible el pacient, perqu amb CD4 50 s freqent
aquesta sndrome.
Sobredosi: excs de quantitat duna substncia a
la sang, de manera que pot causar la mort. De vegades
sempra per descriure reaccions agudes al consum de
drogues, sense que es tracti de lexcs duna substncia
a la sang.
SOJ: Servei dOrientaci Jurdica.
Sostre: lloc on dormir o aixoplugar-se.
Speedball: mescla de cocana i herona.
Subsidi per a alliberats de la pres: tota persona que
ha complert una condemna superior o igual a sis mesos
de pres, i s espanyol o estranger amb residncia legal
(anterior al seu ingrs a la pres), t dret al subsidi per a
alliberats de la pres.
Sustiva: medicament antiretroviral inhibidor de la
transcriptasa inversa, no anleg dels nucletids. Efavirenz
EFV 600 mg una vegada al dia, abans danar a dormir.
259
Creu Roja Catalunya
T
Tall o adulteraci: utilitzaci dadditius en la presentaci de la droga. Sn responsables moltes vegades
de la reacci aguda al consum de drogues, a la qual se sol
referir com a sobredosi.
Tap, cullera, llauna: objectes on es fa la mescla de la
substncia per poder ser injectada. No es tracta de noms
figurats, sin que sn aquests mateixos elements domstics els que sutilitzen.
Taquicrdia: augment de la freqncia cardaca per
sobre de 100 batecs per minut. La cocana pot produir
taquicrdia i batecs artmics.
Telaprevir: antiviral usat en el tractament de lhepatitis
C, en combinaci amb ribavirina i interfer.
Telzir: medicament antiretroviral del grup dels inhibidors de la proteasa. Fosamprenavir FPV 700 mg; 1 cps.
de Telzir + 1 cps. de Norvir cada 12 hores, amb menjar
o sense.
Tipranavir: antiretroviral inhibidor de les proteases.
Susa combinat amb ritonavir i est autoritzat per a persones que han fracassat en anteriors pautes de tractament.
Tolerncia: fenomen consistent en la producci defectes cada vegada ms petits amb ladministraci de dosis
iguals dun producte. Aix explica que sadministrin dosis
cada vegada ms elevades duna substncia per poder
aconseguir el mateix efecte que quan es va administrar
per primera vegada. Usualment est associada a la dependncia fsica.
Torniquet: instrument per comprimir una hemorrgia
en pressionar sobre el vas sanguini o per mostrar millor les
260
venes abans duna injecci. Qualsevol bena elstica (fcil

dafluixar), cintur, cordons, mniga de camisa, preservatiu, guant de ltex serveix.
Tovalloletes dalcohol: tovalloletes impregnades dalcohol que shan de fer servir abans i desprs de la injecci.
Es distribueixen en els programes dintercanvi de xeringues.
Transcriptasa inversa: juntament amb la proteasa
i integrasa s un dels tres enzims fonamentals del cicle
de replicaci del VIH. Una de les famlies de medicaments davant del VIH el constitueixen els inhibidors de la
transcriptasa inversa. Hi ha dos tipus de nuclesids i no
nuclesids.
Transmissi vertical: transmissi de malalties de la
mare al fill, durant lembars, el part o la lactncia. El virus
de la immunodeficincia humana VIH es pot contagiar per
transmissi vertical.
Trizivir: combinaci de medicaments antiretrovirals,
tots inhibidors nuclesids de la transcriptasa inversa.
Zidovudina AZT 300 mg + lamivudina 150 mg + Abacavir
300 mg 1 compr. cada 12 hores, amb menjar o sense.
Truvadar: combinaci de medicaments antiretrovirals,
inhibidors nuclesids de la transcriptasa inversa. Tenofovir
245 mg + emtricitabina 200 mg 1 vegada al dia, amb menjar lleuger.
Tuberculina, PPD o Mantoux: prova que consisteix a
Tub de Mayo: tub de plstic duns 7 cm que sutilitza
per garantir el bon funcionament de la via respiratria quan
261
Creu Roja Catalunya
un individu est inconscient, evitant aix que la llengua

pugui obstruir-la. Tamb sanomena cnula de Guedel.
U
Unitat de Desintoxicaci Hospitalria (UDH): unitat
en un hospital on es realitza la desintoxicaci en rgim
dhospitalitzaci.
V
Videx, DDI, didanosina: medicament antiretroviral
En lactualitat, habitualment sutilitza noms en combinaci
amb dos altres medicaments.
Viracept: medicament antiretroviral del grup dels inhibidors de la proteasa. Nelfinavir NFV, compr. 250 mg,
3 compr. cada 8 hores o 5 compr. cada 12 hores, amb
menjar.
Viramune: medicament antiretroviral inhibidor de la
transcriptasa inversa, no anleg dels nucletids. Nevirapina
NVP 200 mg al dia 1 compr. cada 12 hores, amb menjar
o sense.
X
Xuta: terme utilitzat per descriure agulles i xeringues.
Xeringa (flauta, xuta, insulina, espasa,
hipodrmica): instrument destinat a la introducci de
substncies lquides en lorganisme. Est format per un
262
tub buit, provet dun mbol, estret en un extrem en el

qual sacobla lagulla. Les que ms fan servir les persones
usuries de drogues per via parenteral sn lespanyola i
lamericana.
Xeringa americana: xeringa i agulla que formen un
sol cos. Lagulla s menys gruixuda que la de la xeringa
espanyola.
Xeringa espanyola, nacional o normal: xeringa en
qu lagulla es pot separar de la resta de la xeringa i s
ms gruixuda que lagulla americana. Tamb lagressi
sobre la vena s ms gran.
Z
Zerit, D4T o estavudina: medicament antiretroviral
En lactualitat, habitualment es troba en dess. Sha descrit
afectaci del sistema nervis perifric. Especialment, si
sassocia a 3TC o lamivudina.
Zidovudina, AZT, Retrovir: medicament antiretroviral
anlegs de nucletids. Fou el primer medicament que es
va emprar amb xit en el tractament del VIH. En lactualitat,
habitualment ja no sutilitza sol, sin en combinaci amb
dos altres medicaments.
Pot arribar al sistema nervis central i utilitzar-se en
lembars. Pot ennegrir les ungles.
Zona de consum de drogues: lloc on es consumeixen
drogues. s millor que no siguin llocs gaire amagats.
263
NDEx DE TERMES
Smbolos
25-OH vitamina D .........159, 232
112
...........................241
A
Abacavir ......................150, 155, 250, 261
AcHBs .........................121, 122, 138, 233
cid flic ........................131
Agenerase.....................152, 234
AgHBs ...........................137, 234
albergs ..........................230
alcohol ........................... 130, 131, 133, 135, 142, 164, 237,
247, 261
Ambu ...........................235
amprenavir ....................152
anlisi de sang .............. 122, 131, 137, 139, 154, 165, 174,
241, 258
anmia ..........................131, 140
ferropnica ................131
microctica.................131
no regenerativa .........131
regenerativa ..............131
antics ...........................135, 138, 139, 233, 235, 236
265
Creu Roja Catalunya
antigen .......................... 121, 122, 135, 137, 138, 143, 165,

233, 234, 235, 236
antiretrovirals.................154, 156, 241, 250, 261
Arrelament familiar........29
Arrelament social ..........29
atazanavir......................151, 152
B
Basuco ..........................64, 65, 70, 237
Benzodiazepines ..........51, 237
Bilirubina .......................134, 237
bipsia ssia .................131
bola de neu ...................217
buprenorfina ..................95
C
Candidiasi .....................163, 188
cnula de Guedel .........100, 104, 109, 235, 262
Crrega viral .................136, 146, 239
cases ocupades ............36, 203, 247
CD4 ........................... 130, 132, 142, 145, 147, 148, 150,
151, 157, 158, 159, 161, 162, 240,
253, 259
Centres datenci i seguiment
...........................206
Centres de dia ..............204
Centres integrals...........204
cocana.......................... 58, 59, 60, 61, 62, 63, 64, 65, 66,
67, 68, 69, 70, 71, 72, 73, 74, 75,
266
76, 87, 114, 115, 116, 206, 208,

234, 237, 240, 252, 259, 260
coles ...........................53, 243
colesterol .......................124, 158, 159, 160, 243
Combivir ........................155, 241
comunitat teraputica ...196, 207, 214
condilomes ....................173, 177, 190
cond ...........................38, 39, 40, 41
condons.........................38, 39
crac ...........................64, 66, 67, 68, 69, 70, 240
Crixivan .........................152, 241
cultiu de Lowenstein .....129
D
densitometria ................159, 253
desfibrillador extern semiautomtic
...........................108, 229, 243
dic dental .......................40
Didanosina ....................149
Dissolvents voltils .......53, 243
DNI ........................... 204, 205, 206, 207, 209, 210, 213,
215, 221
E
Efavirenz .......................151, 155, 259
empadronament............ 29, 32, 34, 204, 205, 209, 210,
213, 230
emtricitabina ..................261
Emtriva ..........................150
267
Creu Roja Catalunya
Enfuvirtida .....................154, 244

eosinfils .......................132
Epivir ...........................150, 232, 244, 250
Estavudina ....................150, 245
F
ferritina ..........................131
ferro
131
fibrogastroscpia...........131
filtrat glomerular renal ...158, 245
Filtre ...........................246
Fist Fucking...................40
flumazenil ......................52, 110
Fortovase ......................152, 246
Fosamprenavir ..............153, 260
Fuzeon ..........................154, 247
G
gammaGT .....................130, 132, 135
genotip ..........................140, 141
glucmia ........................124, 158
grans intercanviadors ...203
guant ...........................261
H
hemoglobina .................130, 131, 134
hemograma ...................124, 130, 132, 158
hemlisi .........................131
268
hemorrgies ..................72, 131

hepatitis A .....................118, 123, 130, 132, 133, 134, 136
hepatitis B ..................... 39, 40, 83, 118, 120, 121, 122,
123, 134, 136, 137, 138, 148, 150,
164, 165, 225, 232, 233, 234, 239,
254, 257
hepatitis C ..................... 122, 130, 132, 136, 139, 140, 141,
144, 159, 230, 238, 246, 249, 253,
257, 258, 260
Hepatitis delta ...............138
herona .......................... 51, 52, 54, 55, 56, 57, 58, 59, 70,
72, 73, 74, 76, 79, 81, 82, 83, 84,
86, 87, 88, 95, 98, 107, 108, 110,
112, 113, 114, 115, 116, 206, 208,
233, 234, 235, 237, 244, 246, 248,
251, 252, 254, 256, 259
Herpes genital...............185
Hivid ...........................149, 242, 248
I
IgG
135, 136, 235
IgM
135, 236
IMMIGRACI................25
indinavir .........................151, 152, 158
interfer .........................140, 141, 142, 161, 238, 260
Invirase..........................152, 249
K
Kaletra ...........................153, 250
269
Creu Roja Catalunya
Kivexa ...........................155, 157, 250
L
laam
95
Lamivudina....................150, 155, 250
leucocitosi .....................74, 132
leuccits ........................130, 132, 145, 240
leucopnia.....................132
Levonorgestrel ..............124, 126
limfcits .........................132, 142, 145, 147, 158, 161, 240
CD4 ......................... 130, 132, 142, 145, 147, 148,
150, 151, 157, 158, 159, 161,
162, 240, 253, 259
T4 .........................132, 145, 240
Lindane
181
lubrificants .....................37, 39, 251
lues
171
M
malaltia de transmissi sexual
...........................39, 168, 171
maniobra front-ment ...109, 111
Mantoux ........................127, 251, 256, 261
Menjadors .....................195, 197, 251
metadona ...................... 51, 52, 57, 58, 79, 84, 86, 87, 95,
96, 103, 104, 107, 162, 204, 208,
210, 237, 251
mono ...........................58
270
N
naloxona........................ 58, 104, 108, 110, 111, 112, 114,
217, 229, 252
naltrexona .....................58
nelfinavir ........................152
neurolues ......................174
neutrfils........................132, 142
Nevirapina .....................151, 262
NIE
...........................209, 210
Norvir ...........................152, 153, 246, 249, 252, 258, 260
O
oficines datenci al ciutad
...........................209
ONG ...........................209, 215, 216
Operaci fred ................202, 253
operaci hivern .............202, 253
P
Pensi dinvalidesa contributiva
...........................212, 255
Pensi dinvalidesa no contributiva
...........................211, 255
pensions ........................86, 201, 203, 210, 213
permetrina .....................179, 181, 182, 184
Per raons humanitries..28
Per reagrupaci familiar 31
PIRMI ...........................213, 214, 255, 256, 258
271
Creu Roja Catalunya
Pisos tutelats.................207
plaquetes.......................130, 142, 248
plaquetopnia ...............133
Polls ...........................181, 183
Prctiques sadomasoquistes
...........................41
programa interdepartamental de la renda mnima
dinserci ...........213
Programes amb opiacis 95
programes dintercanvi de xeringues
...........................56, 82, 229, 249, 256, 261
Programes outreach o de proximitat
...........................93
prostituci ......................23, 38, 43, 44, 45, 46, 47, 122
protector dental .............40
proves rpides ..............229
punci de la medulla ssia
...........................131
R
radiografia de trax.......128
Raltegravir .....................154, 155
reducci de danys ........89, 90, 91, 92, 96, 199, 216, 256
Renda mnima dinserci
.........................213
reticulcits .....................131
Reyataz .........................153, 258
ribavirina........................140, 141, 142, 161, 238, 260
ritonavir..........................152, 153, 167, 236, 242, 260
RPR ...........................170, 171, 175
272
RU
...........................486 125
S
sales dinjecci ..............74, 87, 88, 97, 98, 102, 112
saquinavir ......................152
Sarna ...........................178, 180
serologia lutica ............130, 132, 170
Servei dOrientaci Jurdica
...........................221, 259
sfilis ........................... 39, 40, 59, 144, 170, 171, 172,
173, 174, 175, 176, 229, 235, 257
quaternria................174
secundria ................172, 173, 241
terciria .....................174
sndrome dabstinncia.57, 58, 59, 79, 251
Sndrome inflamatria de reconstituci immune
...........................259
Sistema dEmergncia..110
sobredosi....................... 55, 58, 79, 84, 87, 88, 104, 106,
107, 108, 109, 110, 112, 113, 114,
217, 229, 233, 237, 241, 244, 252,
260
solucions alcohliques..224, 225
Subsidi per a alliberats de la pres
...........................214, 259
Sustiva ..........................151, 259
273
Creu Roja Catalunya
T
T4
...........................132, 145, 240
targeta sanitria individual
...........................31, 33, 205
Telzir ...........................153, 260
Tenofovir .......................150, 151, 155, 261
test dembars ..............123
tests rpids....................144, 257
tolerncia....................... 43, 51, 79, 80, 107, 125, 126, 141,
156
Tovalloletes dalcohol ...261
transaminases...............130, 132, 133
Treponema pallidum .....171, 173, 174, 258
Trizivir ...........................155, 261
trombocitosi ...................132
trombcits......................132
trombopnia ..................133
Truvada .........................155, 157
tuberculina.....................123, 127, 128, 197, 230, 251, 256
tuberculosi ..................... 127, 128, 129, 130, 143, 145, 197,
206, 225, 230, 251, 256, 259, 261
U
UNITAT DE CRISI ........207
Unitat de desintoxicaci hospitalria
...........................207
Unitats de patologia dual
...........................207
Uretritis ..........................177
274
V
Vacuna antihepatitis A ..120
Vacuna antihepatitis B ..120
Vacuna antitetnica ......119
VDRL ...........................170, 171, 175, 176
Videx ...........................149, 243, 262
VIH
........................... 38, 39, 40, 41, 55, 83, 90, 96, 97,
118, 129, 130, 132, 136, 140, 142,
143, 144, 145, 146, 147, 148, 153,
154, 155, 158, 161, 163, 166, 167,
168, 169, 175, 185, 188, 189, 201,
207, 216, 225, 229, 232, 233, 234,
237, 239, 240, 242, 243, 244, 245,
246, 248, 250, 251, 254, 256, 257,
258, 261, 262, 263
Viracept .........................153, 262
Viramune .......................151, 262
Viread ...........................151
Visat destudiant ...........27
VISATS .........................25
vitamina B12 .................131
volum corpuscular mitj 131
X
xancre ...........................172, 173, 174, 177
xeringues....................... 56, 58, 77, 82, 83, 86, 90, 96, 104,
134, 137, 139, 143, 164, 203, 204,
229, 237, 239, 245, 246, 247, 249,
254, 256, 261, 262
275
Creu Roja Catalunya
Z
Zalcitabina .....................149
Zerit ...........................150, 242, 245, 263
Ziagen ...........................150
Zidovudina ....................149, 150, 155, 241, 261, 263
276

Atenció Sanitària en Zones Urbanes Socialment Deprimides

Diunggah oleh

Informasi Dokumen

Judul Asli

Hak Cipta

Format Tersedia

Bagikan dokumen Ini

Bagikan atau Tanam Dokumen

Opsi Berbagi

Apakah menurut Anda dokumen ini bermanfaat?

Apakah konten ini tidak pantas?

Hak Cipta:

Format Tersedia

Atenció Sanitària en Zones Urbanes Socialment Deprimides

Diunggah oleh

Hak Cipta:

Format Tersedia

ATENCI

Creu Roja a Catalunya

Creu Roja Catalunya

Raquel Martnez, coordinadora de lrea de Reducci de Danys

Creu Roja Catalunya

ou un honor poder escriure la introducci daquesta

Creu Roja Catalunya

situaci social ha canviat, en aquest cas, dissortadament,

NOTA DELS AUTORS A LA SEGONA

Creu Roja Catalunya

de riscos, dexcellncia. I gaireb sempre de generar

Atenci sanitria en zones urbanes socialment deprimides

a latenci en zones urbanes socialment deprimides. La

NOTA DELS AUTORS A LA SEGONA

LATENCI EN ZONES DEPRIMIDES .....

1. IMMIGRACI EN ZONES URBANES

Sol.licitud dautoritzaci de residncia temporal en

delS ImmIgrAnTS regulArS I ImmIgrAnTS en

efecTeS de lA legISlAcI .........................................

2. RELACIONS SEXUALS ................................

SITuAcI AdmInISTrATIVA IrregulAr

Amb dISTrIbucI de preSerVATIuS I lubrIfIcAnTS ........

Recomanacions en ls del preservatiu o cond.

Creu Roja Catalunya

4. CONSUM DE DROGUES ............................

Situaci legal del consum de drogues .................

Atenci sanitria en zones urbanes socialment deprimides

Factors que influeixen en les prctiques

per Al conSum de drogueS Amb

menor rISc .................................................................

Estar b/Estar malament. Tolerncia ....................

propoSTeS A mAnerA de concluSI...........................

5. REDUCCI DE DANYS ..............................

hISTrIcA del concepTe de reduccI de

fuTur de lA dISmInucI de rIScoS Al Sud deuropA

Creu Roja Catalunya

AceTIlmeTAdol (lAAm), heronA ..................................

SAleS de conSum SuperVISAT ...................................

reAccI AgudA Al conSum de drogueS ....................

6. ATENCI SANITRIA .................................

de dISTrIbucI I recuperAcI de xerIn-

Atenci sanitria en zones urbanes socialment deprimides

de lAborATorI I AlTreS explorAcIonS com-

Test dembars (monoclonal Beta-HCG) ..............

AnTIconcepcI demergncIA ....................................

hepATITIS per VIruS ..................................................

Creu Roja Catalunya

Diferents tipus dhepatitis C o genotips de lhepatitis

Precaucions generals ..........................................

expoSIcI AccIdenTAl profeSSIonAl Amb SAng InfecTAdA pel VIh ............................................................

guIA dAcTuAcI deSprS dunA punxAdA AccIdenTAl

Atenci sanitria en zones urbanes socialment deprimides

expoSIcI no ocupAcIonAl Al VIh ...........................

SerologIA luTIcA. SfIlIS ........................................

Creu Roja Catalunya

7. ATENCI SOCIAL .......................................

preSTAcIonS econmIqueS .......................................

InSercI SocIAl I lAborAl .........................................

relAcI Amb lA fAmlIA I elS AmIcS ...........................

Atenci sanitria en zones urbanes socialment deprimides

8. ASSESSORAMENT LEGAL ........................

Detencions i ingrs en centres penitenciaris ........

9. MESURES HIGINIQUES ..........................