Agostino, Alberto Moravia

Malauradament, sembla que només hi hagi una manera que la literatura ocupi la primera pàgina
dels diaris o centri els noticiaris televisius: que es produeixi la mort d’un autor reconegut. Llavors sí,
quan s’esdevé l’òbit d’un creador consagrat els mitjans de comunicació li dediquen les seves portades.
En un sol dia més atenció de la que li havien dedicat en els darrers deu anys. M’hi va fer pensar la de-
funció, el passat 17 de gener, de JD Salinger. Un dels autors més indiscutibles del segle XX, que tan sols
apareixia, molt escadusserament, a l’apartheid de les pàgines de cultura d’alguns periòdics.
M’ho ha recordat, encara més, la lectura d’Agostino, d’Alberto Mo-
ravia. Obra que, salvant les distàncies, presenta evidents punts de contac-
tes amb El vigilant del camp de sègol, la celebèrrima creació de l’autor de
Manhattan. Tot i que des d’un punt de vista ben divers, l’escriptor italià
ens presenta també la història del creixement d’un noi —en aquest cas de
tretze anys— que inicia el seu desconcertant camí de descoberta de
l’adolescència.
Un camí desconegut i ple de paranys que el farà abandonar, de
manera sobtada i irremeiable, el bressol de certesa, protecció i seguretat
de la infància per a endinsar-se de ple a la mar incerta, desprotegida i en
permanent canvi de la pubertat. D’aquella època crucial que podríem
anomenar la cambra d’assaig de l’adult que cada dia és més a prop. Durant
les vacances d’estiu un noi de ciutat, que ha viscut sempre aferrat a la fal-
da de la seva mare, tindrà ocasió de relacionar-se amb una colla
d’eixelebrats joves, d’extracció humil i estudis primaris, que li permetran
endinsar-se en un món absolutament inesperat i inconegut. Un món capti-
vador i repulsiu a parts iguals, l’existència del qual fins llavors ni tan sols hauria estat capaç d’imaginar.
Un agost especialment calorós, cadenciós i ensopit —que determina i configura alhora el nom i
el caràcter, ingenu i pusil·lànime, del protagonista— el durà a deixar enrere la infantesa i a tastar per
primera vegada el gust dolç i amarg de la adolescència. D’una vida nova que l’acull de prompte amb el
seu bany d’emocions curulles d’oposicions i de contrastos.
Una vida on la llibertat et dóna ales però també t’obliga a afrontar el risc de poder-se estave-
llar-te contra el terra, privat de la xarxa familiar que t’emparava. De descoberta i de desenganys. De
maduració i d’esfondrament de les realitats establertes. D’aquelles realitats infantils que creies eternes
i definitives. D’aprenentatges i de dubtes. De creixement i de descreïment. D’embriaguesa i de deses-
perança. En síntesi d’aquell primer, sorprenent contacte amb l’existència adulta, on llums i ombres es
mesclen i se succeeixen, sovint en un magma confús, caòtic i inextricable. Quan descobreixes que no hi
pot haver guany sense pèrdua ni, consegüentment, pèrdua sense guany.
Moravia, com Salinger, ens brinda l’oportunitat de reviure en la pell i en la carn d’Agostino les
primeres passes esporuguides i cauteloses que tots vam haver de fer, un dia o altre, en l’imprevisible i
sovint desassossegador món dels adults. Aquest món estrany i inestable on de joves hem delejat i temut
alhora que se’ns permetés l’entrada. Aquest món on l’accés a la raó i a la realitat exigeixen el sacrifici
dels màxims tresors de la infantesa: la fantasia, la màgia i el misteri. Aquests tresors celestials i irrecu-
perables que sempre havien guiat i llaurat els nostres cors d’infants. D’aquells infants que, més o menys
pregonament, segueixen vivint en nosaltres.
Per acabar, em permeto transcriure un paràgraf molt aclaridor i característic:
<<D'aquells dies passats lluitant amb ell mateix li quedava un sentit tèrbol d'im-
puresa; li semblava que havia bescanviat l'antiga innocència no pas per la condició viril i
serena que havia esperat, sinó per un estat confús i híbrid en el qual, sense contraparti-
des de cap mena, s'afegien noves repugnàncies a l'antiga. Li servia d'alguna cosa veure-
hi clar, si aquesta claredat només comportava noves tenebres encara més denses?>>

diumenge, 14 de febrer del mmx

© Cesc Serrahima 2o1o

www.racodelaparaula.com

Informació sobre els drets