Anda di halaman 1dari 2

L'poca Meiji (1868-1912)

Aquesta poca rep el seu nom a Meiji Tenn o poca illustrada. En essncia va
consistir en una renovaci interna que va finalitzar amb l'occidentalitzaci del pas. A
continuaci ens mostraran les principals reformes socials, econmiques i poltiques.

1. Reformes socials
En el camp social es va decretar la igualtat jurdica de tots els japonesos, es va donar fi
al feudalisme amb la declaraci de l'abolici del regim senyorial i aquest antics dominis
feudals es van convertir en prefectures.
Tamb es van realitzar importants canvis en les costums tradicionals, acaptant la
indumentria occidental i es va adoptar el calendari gregori. La reforma de l'educaci
era fonamental per ja s'havia iniciat i en 1868 contava amb el 40% de la poblaci
alfabeta, un percentatge molt elevat per a aquella poca. Aix mateix, per aquells anys es
va fundar la Universitat Imperial de Tquio i es van crear les primeres beques per a
estudiar en universitats i acadmies militars estrangeres.

2. Reformes econmiques
Pel que fa a l'economia es van reformar les comunicacions i la sanitat conforme amb
els patrons europeus. Tamb es va posar en marxa una reforma agrria per raons
econmiques mes que per raons socials, degut a la necessitat de realitzar una
racionalitzaci del impost agrcola. Aquesta reforma va anar acompanyada d'una
imprescindible reforma fiscal que va originar un important increment del ingressos de
l'Estat. Finalment, es va cometre una reforma financera, que va consistir en la
reorganitzaci de la circulaci monetria nacional sobre un sistema decimal utilitzant el
ien com a moneda bsica.

3. Reformes poltiques
Les reformes poltiques no van implicar un canvi total de l'ordre establit. En el fons
sols es van crear noves institucions ja que era possible utilitzar part dels antics canals de
autoritat existent.
En la constituci de Meiji de 1889 podem observar com es van entremesclar les idees
alamanes i les idees poltiques japoneses tradicionals. Aquesta constituci no establia la
sobirania nacional, el emperador fou legitimat com a un monarca absolut i sagrat que

representava la personificaci de l'Estat En quant a la divisi de poders, el poder


executiu el detenia el Emperador i el legislatiu el tenien els ministres.
Per altre costat, no hi havia un autntic dret de representaci, existia un parlament o
dieta de dos cambres: la cambra dels pars (composta pels antics dimios i antics caps
samurais) i la cambra baixa (formada pels caps de menor rang).