CATAL OCCIDENTAL

mbits

trets lingstics

Vocalisme tnic
amb set vocals
(a, i, u, e/o
obertes i
tancades)

Vocalisme ton
amb tres vocals
(neutra, i, u)
Neutralitza

NordOccidental

Valenci

CATAL ORIENTAL
Central

Rossellons

NO
S

(5 vocals)
(no distingeix
entre obertes
i tancades)

NO

NO

(t 5 vocals
tones: hi
afegeix e/o
tancades)

(t 5 vocals
tones: hi
afegeix e/o
tancades)

Balear

Alguers

NO
(8 vocals)

(t la neutra
tnica)

NO
S

S (afegint [o]
en algun cas)

(no tenen vocal

neutra: les
neutres les
articulen [a])

La e inicial
sona a (astel)

Canvis de
vocals
[Trets propis
de cada
dialecte]
FONTICA DE
VOCALS

Algunes e
tones es
tanquen en i
(ginoll)
La a final
tona sona e
oberta (terre)

Les e/o sn ms
obertes que als
altres dialectes.
La e tona
inicial + s/n es
pronuncia a
(antendre)

O tancada
passa a u
(Canig)
-----

e tona passa
a i davant
palatal:
Russill

O tona sona o
(excepte a
Menorca i
Eivissa)

-----

-----

-----

La o inicial es
diftonga
(auliva)

Canvis
d'accentuaci

-----

Verbs en -re,
mantenen
accent clssic
[Imp. Ind.]
(crea, caa)

Mots
esdrixols
esdevenen
plans (musica,
fisica)
-----

Verb +
pronom feble:
la tnica
recau sobre el
pronom
(aixeca-t)

-----Diftongs

Elisions de
vocals

FONTICA DE
CONSONANTS

-----

-----

-----

-----

QUA-GUA fa CAGA en barcelon

(aiga, llenga)

-----

QUA-GUA fa
QUA-GUA fa COCA-GA (aiga,
GO (aigo)
llenga)

-----

La neutra cau
en contacte
amb r: rim
(ram) i cau
tamb en els
finals en -ia:
famili

-----

La neutra cau
tamb en els
finals en -ia:
famili

S
Ioditzaci ( LL
es pronuncia I)

NO

NO

NO

(De vegades
desapareix la i :

NO

fulla-fuia-fua)
NO
(noms en
algunes rees
del tarragon
en regressi-)

Diferncia
entre b
oclusiva i v
labiodental

NO

Pronncia de
les -r finals

NO
(amb
excepcions:
monosllabs i
cultismes)

(amb
excepcions:
monosllabs i
cultismes)

Mettesi de la r

NO

NO

NO

NO

NO

La r sovint canvia
de lloc (drinte,
probe)

Emmudiment
de sons
oclusius finals:
camp, alt,
tomb

NO (sonen
sempre)

NO (sonen
sempre)

NO
(sonen sempre )

NO

NO

NO

NO

NO per es
reforcen amb
-t els
monosllabs
(ort, purt)

NO

NO
noms als
monosllabs

S
Pronncia de la
i del dgraf ix:
"caixa"

NO
(excepci
tarragon)

Elisi de la -depenttica

NO

NO

NO

S (venre,
tinre, tenre)

NO

NO

-Dintervoclica

----

Desapareix
(crem,
llauraor)

----

----

----

----

-Sintervoclica

----

----

----

----

Cau (camia,
raboa)

----

Assimilacions
consonntiques

----

----

----

----

S (dissate)

----

Dgrafs LL/NY

----

----

----

----

----

Esdevenen L i N
respectivament
(an, bel)

Manteniment
del grup TL

----

----

----

----

----

----

----

----

----

Passen a -r-: cara

(cada), vira
(vida), Naral
(Nadal)

----

----

----

----

----

Passa a l: gelm

X-G inicial ,
intervoclica o
darrere
consonant

----

S'africa i, si es
sonora, sapitxa
en valenci
central

----

----

----

----

Plurals dels
noms

Mantenen -netimolgica
(hmens,
jvens)

----

----

Perden -netimolgica
(dests, ras)

----

Mantenen -netimolgica
(hmens, jvens)

-----

-----

-----

Canvien
alguns
gneres (el
pols, el sang,
la fred)

-----

Canvien alguns
gneres (la front,
la gel, la sabor...)

(desapareix la
x en posici
final: pei,
grei)

S
S
(espala [espatlla],
(batle, espatla)
mela [atmella])

DiL
intervocliques
R+ consonant

(txicot, putxar)

MORFOLOGIA
Gnere del
nom

El,La,Els,Les
El, Lo
conviuen

Es,Sa, (Ets),
Ses, (So,
Sos) [per EL,LA
en certs casos:
la lluna)

Lo,La,Los,Les

Articles

Lo,La,Los,Les

El,La,Els,Les

(salat a la zona
de la Costa
Brava)

Articles
personals

No n'usen

No n'usen

En/El, La

En/El, La

En, Na

No n'usen

Demostratius

-----

Este,Eixe,Aquell

-----

-----

-----

Aqueix, aquell

-----

meu/mia,
tou/tua,sou/sua,
nostro/a,
vostro/a,
d'ellos/ellas

-----

-----

Llur, llures
Possessius

Numerals

Meua, teua,
seua

-----

formes plenes
Pronoms febles
me, te, se
davant verb
Combinacions
pronoms febles

-----

Meua,teua,seua

Uit, dsset,diuit,
dneu, vuitanta

formes plenes
me, te, se
davant verb
CI+CD: li'l
preste, li la, li'ls,
li les

Meva, teva,
seva

-----

La teu
(femen)
Afrancesats:
quatrevints
(80),
truasieme,
cinquieme...

formes
Sempre
formes plenes
reforades
davant
davant de verb:
davant verb: em dinfinitiu: te
mos han duit
pentinar
dir
-----

-----

Imperfet
Indicatiu
Pretrit perfet
simple
Imperfet de
Subjuntiu

LXIC

jo canto [o]

(2a i 3a conj.
sense
desinncia: jo
perd, jo dorm)

verbs acabats en
Cau la -v-/-i-:
-re fan formes
treballae fee
com crea, ria

-----

jo cant

jo cante
Present
Indicatiu

-----

-----

(desinncies
antigues en 1a i
2a plurals AM,
-AU: cantam,
cantau)

jo canto [u]

jo canti

jo cant

-----

Per analogia
amb la 1a ps
Present
Indicatiu:
cantavi

-----

Totes les
conjugacions
conjugats amb -v(feva, teniva,
dieva)

-----

s del PERFET
SIMPLE

-----

-----

-----

-----

-----

Acabat en ara, era, -ira

(cantara,
volguera,
servira)

-----

-----

Desinncies
antigues
(cants,
cantassis)

-----

jo sun, nos.
sem, vos. seu

jo som

Sovint usat
com a
auxiliar: sun
arribat, sem
vinguts

Usat com a
auxiliar de
verbs de
moviment: som
anat

jo so, tu ss, ell

s, nos. sem, vos.
seu, ells sn

Verb SER

-----

tu eres

-----

Increment
incoatiu

IX

IX

EIX

EIX

EIX

EIX

Frases
interrogatives

-----

-----

-----

-----

-----

participi davant
verb: fet l'has?

-----

-----

doblers,
horabaixa,

Arraumit (mudat),
llum (misto)

Frases
negatives

-----

-----

-----

Neguen noms
amb PAS
(Veig pas
ning)

Lxic propi

apegar,
corder,

a poqueta nit,
colp, crella,

sorra,
escombra,

mels de la
cara

Usat com a
auxiliar de verbs
de moviment: so
vengut

entrepusar,
espill, moix,
melic, sell

Influncia
d'altres
llenges
Arcaismes

llauraor, llavar,
ro,
safanria,vespr

arabismes,
castellanismes mossarabismes i
castellanismes

nen,noi,
llombrgol

castellanismes

(pmuls),
nugues
(nous), oliu
(olivera),
pallago (noi)

allot/a, moix,
capell, nin/a

anglicismes al
occitanismes i
menorqu,
gallicismes,
arabismes a la
castellanismes
toponmia
ca, cercar,
eixir, oir,
quelcom

sardismes,
italianismes,
castellanismes
froment, gonella,
llong