Calders Alumnat-1 PDF

E L G U S T P E R L A
L E C T U R A * E L G U
S T P E R L A L E C T
U R A * E L G U S T P
E R L A L E C T U R A *
* El Gust
per la Lectura
2011-2012
E R L A L E C T U R A *
E R L Crniques
A L E C T U Rde
A *la
E L G U S T P
veritat oculta
EPere
R L ACalders
S T P E R L A L E C T U
R A * E L G U S T P E
R L A L E C T U R A *E
L G U S T P E R L A L
E C T U R A *E L G U S
T P E R L A L E C T U
R A * E L G U S T P E
Batxillerat
Dossier per a lalumnat
* El Gust
per la Lectura
2011-2012
Crniques de la veritat oculta

Pere Calders
JOAN PINYOL COLOM
Subdirecci General de Llengua i Plurilingisme

Servei dImmersi i Acolliment Lingstics
El mn literari de Calders ens fascina per la simplicitat plena de

fantasia, per la inacabable riquesa dimatges que cont, per la
seva ironia sempre carregada de tendresa, pel seu humor entre
ingenu i amarg, pel seu llenguatge tremendament assequible i
a la vegada elegant, pel fet que els seus contes malgrat ser
universals responen a una manera de sentir molt prpia de
Catalunya i dels catalans, i que no t cap relaci amb el nacionalisme folklric i carca; per lenorme capacitat de sorpresa que t
la seva narrativa, etctera.
Joan Llus Bozzo
(Agust Pons, Pere Calders, veritat oculta, p. 289-290)
Els continguts daquesta publicaci estan subjectes a una llicncia de Reconeixement-No comercial Compartir
3.0 de Creative Commons. Sen permet cpia, distribuci i comunicaci pblica sense s comercial, sempre que
sen citi lautoria i la distribuci de les possibles obres derivades es faci amb una llicncia igual a la que regula
lobra original.
La llicncia completa es pot consultar a:
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/deed.ca
ndex
1. Temps de Calders...............................................................................................11
1.1. El context histric........................................................................................13
1.2. La trajectria vital i literria........................................................................13
1.2.1. Els pares. Vicen Calds i Ars i Teresa Rusiol i Roviralta..........14
1.2.2. Anys daprenentatge......................................................................15
1.2.3. Arts i oficis......................................................................................16
1.2.4. La guerra i lxode..........................................................................17
1.2.5. Lexili a Mxic.................................................................................20
1.2.6. Catalunya. La maduresa.................................................................23
1.2.7. Les etapes.......................................................................................27
1.3. Un perfil definit............................................................................................28
1.4. Contextos i influncies................................................................................29
1.4.1. El grup de Sabadell.........................................................................29
1.4.2. La cultura mexicana........................................................................29
1.4.3. Realisme histric. Realisme mgic................................................30
2. La histria dun text transatlntic..................................................................33
2.1. Una ratlla, un desig i una antologia. Els primers incentius........................35
2.2. El retorn de limpuls descriure i el premi. El reconeixement lluny..........35
2.3. Una amistat traada amb aria insistncia sobre lAtlntic. El prleg......36
2.4. Del silenci a lefecte Antaviana. Les repercussions posteriors..............37
3. Viatge a travs de la veritat oculta.................................................................43

3.1. La imprevista certesa...............................................................................45
3.1.1. El desert......................................................................................45
3.1.2. La ratlla i el desig........................................................................45
3.1.3. La conscincia, visitadora social................................................46
3.1.4. El principi de la saviesa..............................................................47
3.1.5. Lany de la meva grcia...............................................................48
3.1.6. La cincia i la mesura.................................................................49
3.1.7. La revolta del terrat.....................................................................51
3.1.8. La clara conscincia....................................................................53
3.1.9. Lhome i lofici..............................................................................54
3.1.10. Coses de la Providncia..............................................................55
3.1.11. El Teatre Caramar........................................................................56
3.1.12. La clau de ferro...........................................................................57
3.2. Ver, per inexplicable...............................................................................59
3.2.1. El problema de lndia.................................................................59
3.2.2. Els catalans pel mn...................................................................59
3.2.3. Larbre domstic..........................................................................60
3.2.4. Cada u del seu ofici.....................................................................60
3.2.5. Lesperit guia...............................................................................61
3.2.6. Fet darmes..................................................................................61
3.2.7. Histria natural...........................................................................62
3.2.8. La fi..............................................................................................62
3.2.9. O ell, o jo.....................................................................................62
3.2.10. LHedera Helix..........................................................................63
3.2.11. Una curiositat americana............................................................64
3.2.12. Quieta nit.....................................................................................65
3.3. Lescenari desconcertant.........................................................................66
3.3.1. Coses aparentment intranscendents..........................................66
3.3.2. La maleta marinera.....................................................................66
3.3.3. Les mans del taumaturg..............................................................67
3.3.4. El geni magiar.............................................................................67
3.3.5. Feblesa de carcter.....................................................................68
3.3.6. Raspall (conte infantil) ...............................................................68
3.3.7. Un crim........................................................................................69
4. Anlisi de Crniques de la veritat oculta.......................................................71

4.1. La narrativa del real meravells..................................................................73
4.1. 1. Ttol i parts......................................................................................73
4.1. 2. Labsurd...........................................................................................73
4.1. 3. Evadir-se de la realitat....................................................................74
4.1. 4. Realitat i ficci................................................................................74
4.1. 5. Linslit............................................................................................75
4.1. 6. Lelement sobrenatural...................................................................77
4.2. Contraherois del gran guinyol hum. Els personatges...............................78
4.3. Les veus narratives......................................................................................82
4.4. Els motius recurrents...................................................................................83
4.5. En el despertar de molts somriures. La ironia caldersiana.........................86
4.6. La reflexi amena........................................................................................87
4.7. Una depurada i rica forma. La llengua........................................................89
ANNEXOS
5.1. Breu lxic.....................................................................................................99
5.2. Prleg de Joan Triad a la primera edici

de les Crniques de la veritat oculta (editorial Selecta, 1955).................104
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
Temps de Calders
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A
L E C T U R A
Em dic Pere i dos cognoms ms.

Vaig nixer abans dahir i ja som dem passat.
Ara noms penso com passar el cap de setmana.
Pere Calders
Pere Calders i Rossinyol va nixer a Barcelona el 29 de setembre de 1912 lany en qu es va enfonsar el

Titnic, esdeveniment que va recrear a la seva novella Ronda naval sota la boira (1966) i va morir a la mateixa ciutat el 21 de juliol de 1994. Li va tocar viure, per tant, una monarquia, dues dictadures, una repblica,
una guerra, dos intents dautonomia, un llarg exili i una transici democrtica (amb restauraci monrquica) que
ell qualificava de curiosa.
1.1 El context histric

1 A partir de la cronologia del segle xx, indiqueu a la taula de sota els esdeveniments histrics que va
viure Pere Calders i la data en qu es van produir.
Fets viscuts per Pere Calders
Esdeveniment histric
Data
Una monarquia que va caure

Dues dictadures
Una repblica
Una guerra
Dos intents dautonomia
Un llarg exili
Una transici democrtica (amb
restauraci monrquica) que ell
qualificava de curiosa
1.2 La trajectria vital i literria

Tot consultant lexposici virtual Imatge i paraules de Pere Calders: Una invasi subtil, seguint els diferents
apartats biogrfics que us indiquem i tots els enllaos possibles, i fotografies que shi adjunten, aneu resolent el
qestionari que teniu a continuaci.
* El Gust per la Lectura
13
1.2.1 Els pares: Vicen Calds i Ars i Teresa Rusiol i Roviralta
Pere Calders lany 1915.

Fons UAB
Fons UAB

a) De quina manera la mare influ en Pere Calders?

b) I can Maur, com contribu a despertar-li la imaginaci?
c) On es troba situada la masia de can Maur?
d) Quins dos llegats reb del pare?
e) Al pare de Pere Calders, Vicen Calds i Ars, sel considera un escriptor modernista. En quina revista
collaborava regularment? Amb quin pseudnim? Don prov aquest pseudnim?
f) Amb quin escriptor modernista giron mant un contacte directe Vicen Calds?
g) Com es titula lobra de teatre ms important que arriba a estrenar el pare de Pere Calders?
h) On lestrena i en quin any?
i) Citeu tres obres ms de Vicen Calds amb lany de publicaci.
j) Citeu-ne ara tres ms que deix indites.
k) La influncia i suport dels pares es limita noms a la infantesa i adolescncia de lautor? Quin paper
juguen durant lexili de Pere Calders?
l) Desprs de llegir el segent fragment de la carta que la mare de Pere Calders li envi a Mxic el dia
del seu trenta-cinqu aniversari, i que trobareu en el web de referncia, determineu quina de les tres
conclusions de sota us sembla la ms adequada i expliqueu-ne el perqu:
Barcelona 29 de setembre de 1947
Estimat fill meu:
Avui fa 35 anys que Du em va beneir amb la presencia teva. Em va donar aquest fill tan bo que jo,
desgraciadament, he pogut disfrutar menys del que desitjava i mhavia fet la illusi.
Si un dia alg mhagus dit, quan de petit, a pags, si volies aigua pujava a la vinya del rajoler a portarte-la i bevent et mirava tan herms i tan meu, que passaria temps, essent vius els dos, sense veuret,
encara que hagus danar a la fi del mn, hauria dit no, de cap manera, aix s que vos asseguro que
no pot sser, no podria viure sense aquest fill, i de fet no visc, no, Pere, fill meu.
[...] Du faci que poguem tornar i estar junts un dia ben prxim i jo pugui vetllar per tu i els teus ben
de prop.
[...] Tabraa amb tot lamor la teva mare,
Teresa
14
1a. Veient que el petit Calders era tan imaginatiu i tan inquiet, des de la masia de Can Mauri la seva mare ja
va imaginar que algun dia marxaria lluny i passarien molts anys sense veures.
2a. No es pot arribar a fer a la idea que ha hagut de separar-se del seu fill i es desviu pensant en el dia que
podr retrobar-lo.
3a. Tot i que fa vora deu anys que no veu el fill, la mare continua fent la seva vida com si res grcies al fet de
poder cartejar-se amb ell.
Fons UAB
1.2.2 Anys daprenentatge

1.
A part de can Maur, que va ajudar el jove Pere Calders a valorar un ambient familiar fora excepcional pel
contacte amb la naturalesa i amb els pagesos de la masia, laltre referent decisiu per a la seva formaci
va ser lEscola Mossn Cinto.
a) En quin sentit linflu?
b) En quina edici dun llibre propi, Pere Calders es recorda especialment del seu pas per aquesta escola?
Per quin motiu?
c) Qui era el mestre de referncia daquella escola? Qu va transmetre als seus alumnes?
2.
Llegiu el segent text dAvell Arts-Gener sobre lEscola Mossn Cinto, publicat al diari Avui, el dimecres
27 de maig de 1992, i responeu les qestions que segueixen.
Reiterar la delectana dels companys de classe quan el nostre mestre Josep Parunella ens feia
explicar per escrit, el dilluns al mat, les experincies del dia abans. Repetir la meravella de la classe
quan escoltvem la lectura sovint balbucejant, de les aventures del pensament de Pere Calders.
Era un formidable contrast que mentre la totalitat de la classe relatvem una inspida cronologia
de com havem emprat el temps dominical, hi hagus lexcepci del nen Calders, que amb una
imaginaci desbordada ens allionava tots, fent-nos participar en unes histries que, uns anys ms
endavant, foren lespina dorsal dels seus contes, aquestes narracions que han subjugat, per ara,
tres generacions seguides. No ho sabem, naturalment, per rem davant la prefiguraci dun fet
excepcional en les nostres lletres (per la pega que siguem un pas petit), tenem davant els ulls tota
una sibillina premonici.
a) Expliqueu el sentit que creieu que tenen les paraules i expressions segents en el text: delectana,
meravella, formidable contrast, imaginaci desbordada, fet excepcional i sibillina premonici.
15
b) Quin obstacle subratlla lautor pel que fa a la projecci literria del nen Calders?
c) Quan i de quina manera es pos fi als ensenyaments que simpartien a lEscola Mossn Cinto?
d) Quines amistats slides va fer Pere Calders en aquella escola?
e) Quins autors de referncia van comenar a marcar Pere Calders de lpoca de lEscola Mossn Cinto?
f) Quines dues revistes sn presents durant la infantesa de Pere Calders?
3.
Fragment duna redacci escolar de Pere Calders corregida per Josep Parunella
Un cop tancada lEscola Mossn Cinto, Pere Calders va continuar rebent el mestratge de Josep Parunella
en el seu domicili particular fins a 1929 i, posteriorment, va continuar la seva formaci a Llotja.
a) De quina altra manera es coneix aquest centre densenyament?
b) Com influ aquest centre en Pere Calders?
c) Quins sn els anys en qu Pere Calders es matricula a Llotja?
d) Amb qui coincideix un cop all?
e) Amb qui es va casar primerament Pere Calders?
f) A banda de les fortes agitacions ideolgiques i socials daquells anys, quin moviment de renovaci
artstica arriba a influir al Pere Calders estudiant de Llotja?
g) Quin s el ttol i lany dels tres treballs, de dibuix i de fusta, fets per Calders a Llotja que dna a conixer el web de referncia?
1.2.3 Arts i oficis
1.
Quines primeres experincies professionals compagina Pere Calders amb els estudis a Llotja?
a) Qui lintrodueix en el periodisme i a travs de quines plataformes?
b) En aquesta mateixa poca publica El primer arlequ. En quina editorial, any i grcies a qui ho fa?
c) Per quines raons el prleg de leditor no va satisfer el jove autor?
16
d) Com va ser rebut el llibre? Qui va ser el primer admirador que va tenir Pere Calders?
e) Amb quins autors el compara?
f) P oc desprs, va publicar la novella La Glria del doctor Larn (1936). Quins trets narratius la fan singular?
Fons UAB
1.2.4 La guerra i lxode
1.
a) De quina malaltia es trobava convalescent Pere Calders just quan
esclat la guerra?
b) Qu va passar quan el govern va cridar a files la seva lleva militar?
c) A quina lleva pertanyia?
d) Fins quan es mantingu a la rereguarda?
e) Tot i no ser un home bellics, la revolta militar contra la Repblica
no va deixar Pere Calders indiferent. A quines tres associacions sindicals, poltiques i literries es va associar poc abans que esclats
la guerra?

Fons UAB
f) Durant el perode bllic, de quines tres maneres es diversifica la

seva activitat?
2.
a) Com a ninotaire, i des del Sindicat de Dibuixants Professionals, quines dues revistes dhumor reorienta
Pere Calders i les salva duna possible desaparici?
b) De quina manera exerc Calders la direcci del Papitu?
c) Com signa els seus dibuixos?
d) Quins ninotaires coincideixen a LEsquella de la Torratxa?
e) Quins sn els punts de mira daquesta revista? En qu es fixen?
f) Quins trets identifiquen el dibuix de Kalders, en tant que caricaturista poltic?
3.
La predisposici de Pere Calders a continuar escrivint literatura enmig del conflicte bllic t un
fruit directe: la novella Unitats de xoc, un autntic allegat contra la guerra i una bona mostra de
la seva capacitat per compaginar la mirada irnica amb lactitud humanstica, dhuc en els textos
ms circumstancials. Daltra banda, abans de la publicaci daquesta obra, trobem altres ttols
caldersians.
17
Portada de la primera edici

dUnitats de xoc (1938)
a) Quins dos contes publica Pere Calders a la premsa en aquest moment?

b) Quin premi guany amb el conte Les mines de Terol?
c) Quina novella va presentar al premi Crexells lany 1937, lany que premiaren Aloma, de Merc Rodoreda?
d) Qu va passar desprs amb aquesta novella de Calders?
e) Amb quina obra participa al premi Crexells de lany 1938?
f) Va guanyar el premi? En quin any es va publicar aquesta obra?
g) Llegiu les segents opinions que van merixer a Carles Riba la publicaci dUnitats de xoc, de Pere Calders (1938), i indiqueu quina de les tres conclusions que segueixen sadiu ms al contingut daquestes
opinions. Expliqueu-ne el perqu amb les vostres paraules.
[En Pere Calders hi ha] el testimoni dun home que sent el seu dest individual de sobte endut per
esdeveniments que no li sn commensurables, i ho accepta, amb lnica condici per ho s tot!
de mantenir la plenitud humana en el seu nivell ms alt i ms pur.
***
Hi ha, en la literatura de guerra, textos de tota mena: diormics, truculents, sectaris, espantosament
predicadors, egoistes a fora dabrandada participaci o dafectada indiferncia. Per el veritable, el
profund sentit histric, direm que ms aviat s en llibres com el de Pere Calders.
1a. Pere Calders es va sentir arrossegat pels esdeveniments i va escriure un llibre de guerra noms com
a queixa pel fet dhaver perdut la guerra.
2a. Pere Calders pensava noms en la seva supervivncia i va escriure Unitats de xoc per deixar testimoni
de la seva experincia de guerra, per si no sobrevivia.
3a. Pere Calders va mantenir-se ferm enmig de la guerra i no va sucumbir a la desfeta general. La seva
literatura de guerra s un retrat fidedigne dels esdeveniments.
4.
a) Un cop adms provisionalment a lInstitut de Carrabiners i destinat a Infanteria, quin periple segueix
Pere Calders a partir de la seva incorporaci a files?
b) Quina funci t com a sergent?
18
c) Va participar de manera directa en alguna batalla?

d) Va disparar algun tret durant la guerra?
5.
Desprs de la desfeta al final de la guerra, Pere Calders inicia el cam de lexili juntament amb la resta
dels combatents supervivents de lExrcit Popular. Som al febrer de 1939.
a) Amb quins dos documents acreditatius passa la frontera? Qu indica cadascun?
b) Per quin punt geogrfic concret entra a Frana? A quin poble sinstallen en un primer moment?
c) Llegiu aquest testimoni escrit de les sensacions que va experimentar Pere Calders en traspassar la
frontera i responeu les qestions que es plantegen a continuaci:
Caminem amb el cap cot, en silenci, amb el pensament ple de totes les coses que deixem darrera
nostre. Quatre anys abans, en una excursi de vacances, jo havia recorregut aquest mateix indret
amb una colla damics; era una de les poques millors de la meva vida i em sentia plenament feli,
tenia en vies de realitzaci una de les ambicions que mestimava ms i estava a punt de casar-me.
Amb la meva dona, dibuixant com jo, projectvem els mobles de casa nostra i els fiem construir a
gust nostre; sentem tan aferrat el benestar que ens semblava que no hi havia res al mn que pogus
desfer-lo. I en el transcurs de quatre anys mhavia casat, havia tingut un fill, havia viscut la revolta
militar i conegut la guerra i la desfeta.
Em veig obligat a fugir de tot el que estimo i tinc tanta rbia i tanta pena que ploro amb els ulls ben
secs i no em doldria gens morir-me. El Pirineu s ara lesvoranc del gran esquin que desf Catalunya
i amb ella la nostra vida. No podria explicar aquesta desolaci que ens volta; tots estem una mica
malalts per les nits passades al ras en aquestes muntanyes de neus eternes. Hi ha caravanes de ferits
mal curats i amb la carn gangrenada, que saguanten drets i caminen perqu els sost lobsessi de
fugir. He vist dones i criatures mortes a la vora dels camins, de misria, de fred o de cansament, i
cares, milers de cares primes, pllides, amb una resta de voluntat a la mirada, la mica de voluntat que
ens resta a tots plegats per a seguir caminant.
Busqueu una expressi sinnima a amb el cap cot.

Pere Calders havia passat mai abans per all? Per quin motiu? Amb qui?
Qu compartien anys enrere amb la que seria la seva futura dona?
Qu havia experimentat Pere Calders en els darrers quatre anys?
Quines sensacions experimenta en el moment de passar la frontera?
Com veu el Pirineu en el moment de marxar del pas?
Qu s el que mant vius els ferits mal curats?
Qu veu en la mirada dels que es troben al seu voltant?
d) Desprs descapar-se del camp de concentraci de Prats de Moll i de ser acollit juntament amb
Tsner i altres intellectuals a casa del notari de Prats, Charles Guiu, demanen diverses ajudes
per poder sortir de Frana i reben resposta de lambaixada de Mxic, en qu els demana que
omplin els impresos de sollicitud per traslladar-se a Mxic. Abans de fer efectiu aquest viatge,
on sinstallen?
e) Quin s el ttol del conte que Pere Calders va escriure a Roissy en Brie el maig de 1939?
f) On es public lagost daquell mateix any i amb la illustraci de qui?
g) Quines dues opcions de futur es planteja Pere Calders en aquell moment?
h) Quins impediments t la segona opci?
i) Amb quina estratgia de dissimulaci Pere Calders notifica al seu pare la seva voluntat de marxar?
j) Quin organisme li facilita la fugida?
19
k) Quan i on sha de presentar? En quin vaixell sembarca?

l) Quin equipatge i documents send?
m) Quina funci ha de dur a terme Pere Calders un cop arribi a Mxic?
n) Quines sn les primeres impressions que Pere Calders t de Mxic DF en el camp professional i des
del seu punt de vista de dibuixant grfic?
El vaixell Mexique, que va portar a Pere Calders

aMxic. Fons UAB
1.2.5 Lexili a Mxic

Lexili de Pere Calders a Mxic va durar vint-i-tres anys. De 1939 a 1962. Durant aquest llarg perode, va
haver dintegrar-se a un nou pas amb una altra cultura i una altra llengua, va reestructurar la seva vida
sentimental, va haver dobrir-se cam professionalment i, tot plegat, sense perdre en cap moment la relaci amb Catalunya, on tenia els pares i el fill Joan.
1.
Pere Calders a Mxic. Fons UAB
El fet de comptar amb una professi com la de grafista i impressor li va obrir grans perspectives de feina
dins el sector editorial.
a) En quines empreses editorials entra a treballar un cop situat a Mxic?
b) Quines feines hi realitza?
c) Citeu tres obres en qu participa de manera directa.
d) Amb quines altres empreses compagina les feines que realitza per a leditorial UTEHA?
20
e) De quina manera se certifica, en aquell temps, que Pere Calders s un professional de prestigi?
f) Per a quins llibres li van seleccionar les portades per a lexposici internacional?
g) Quin invent patenta des de Mxic, lligat a la fotografia?
h) Arribar a comercialitzar aquest invent a travs dalguna empresa americana?
i) Quin llibre va donar a conixer Pere Calders en qualitat dautor dels textos, fotgraf i gravador?
Illustraci que cont el llibre Acolman, feta per Pere

Calders
j) Citeu set anuncis elaborats per Pere Calders per a diferents cases publicistes.
k) Per a quin llibre dAgust Bartra, Pere Calders va dissenyar la coberta? En quin any es va publicar?
2.
Un cop la Merc Casals, la seva dona, arriba a Mxic, es fa evident el distanciament respecte de Pere
Calders i lenamorament daquest amb la Rosa Arts, germana del seu inseparable Tsner. De fet, el mateix
dia que es divorcia de la Merc es casa amb la Rosa.
a) De quina manera reflecteix el seu enamorament per la Rosa?
b) Quin dia exacte Pere Calders es divorcia i es casa de nou?
c) Quants fills va tenir amb la Rosa i en quin any van nixer?
3.
Arxiu Famlia Calders
Tot i residir-hi durant una bona colla danys, Pere Calders sempre va viure a Mxic duna manera provisional, amb la idea permanent dun retorn a Catalunya. Per aix no hi va fer arrels de cap tipus i, encara
menys, culturals.
a) Quin era el seu cercle damistats en aquells anys? Feu-ne una llista.
21
Redactors de Pont Blau. Fons UAB
b) Com es titulava el poema que Josep Carner li va dedicar?

c) En qu es va inspirar el poeta catal?
d) En quin llibre de Carner va aparixer, lany 1953, aquest poema?
e) Quina era la dedicatria a Calders, que no va sortir publicada en el llibre?
f) Per qu creieu que Josep Carner considerava Calders una mena de nebot?
g) A qu es limiten les relacions de Pere Calders amb la literatura mexicana?
h) Si es relaciona poc amb els escriptors mexicans, qu fa per la seva banda?
4.
En aquells anys, Pere Calders t una presncia normal a la premsa, per no aconsegueix publicar cap llibre
a lexili, i no pas perqu ell no ho volgus.
a) Qu s el que intenta publicar sense sort?
b) Quines dues raons de caire personal apunta al seu pare, en una carta de lany 1950, que podrien explicar el fet de no publicar cap llibre a lexili?
La famlia Calders-Arts a Mxic. Fons UAB
c) A primers dels cinquanta ja va decantant la seva activitat cap a Catalunya. De quines dues primeres
maneres es comena a fer present en el seu pas?
d) Quin ser el pas definitiu que vindr a continuaci?
e) De quina manera Pere Calders collabora, temps desprs, en lobra Homenatge a Carles Riba en complir seixanta anys?
f) Qu experimenta lobra de Pere Calders a comenaments dels anys cinquanta?
22
g) Amb quin conte inicia una nova concepci i estil de realitzar-se?

h) Quina novella queda paralitzada, fruit daquesta nova orientaci literria?
i) Quin canvi temtic experimenta lobra de Pere Calders a partir daquest moment?
j) En quines obres reflecteix aquesta nova orientaci temtica?
5.
Desprs de vint-i-tres anys a Mxic, i amb la idea que calia retornar a Catalunya abans que els seus tres
fills nascuts en aquell pas comencessin a arrelar-shi sentimentalment i professionalment (Raimon, el fill
gran, ja tenia quinze anys), lany 1962 t la possibilitat de tornar a Catalunya.
a) Quina circumstncia professional li facilita el retorn?
b) Quin nom ha de donar com a aval per obtenir tots els permisos del retorn?
c) En quin vaixell, quin dia i des don sembarca, juntament amb tota la famlia?
d) Cap on es dirigeixen i quines escales faran en el cam del retorn?
Dalt el vaixell que el retornava aCatalunya. Fons UAB
e) Un cop a Catalunya, on sinstallen en un primer moment? Fins quan? On aniran desprs?

1.2.6 Catalunya. La maduresa

Un cop de nou a Catalunya, Calders passar uns anys difcils

provocats per la necessitat dadaptar-se al pas des de diferents
mbits: familiar, laboral, literari. La gran nevada que pat Catalunya noms uns mesos desprs de larribada de la famlia
Calders va fer que els seus tres fills nascuts a Mxic desmitifiquessin del tot el pas proms i tan llargament enyorat pels seus
pares. A ms, no pot assumir plenament la feina que li havia
perms tornar i la vigncia de lanomenat realisme histric fa
que les seves obres no acabin dencaixar en els corrents literaris
del moment.
Pere Calders en el seu domicili del carrer Borrell de Barcelona.

Fotografia El Temps, 1994
23
1.
Un cop a Catalunya, Calders va haver de fer feines de tota mena.

a) Quins tres tipus de feines va haver de fer?
b) Quines tres persones el van ajudar a aconseguir-les?
c) Com el van rebre en un primer moment a leditorial Muntaner i Simon?
d) Qu va passar un any desprs?
e) Amb quin futur escriptor de Mequinensa va coincidir Pere Calders a Muntaner i Simon?
2.
La represa literria.
a) Quin encrrec va rebre Pere Calders per part de Joan Oliver noms darribar a Catalunya?
Fotografia: Pilar Aymerich
b) Qu escriu en el mateix temps?

c) Quin premi guanya aquesta novella?
d) Desprs del seu pas per la revista Serra dOr, quina plataforma se li obrir lany 1966?
e) Qu va suposar per a Pere Calders aquest setmanari?
f) Quin nom t la secci setmanal que signa Pere Calders a Tele-Estel a partir de 1969?
g) Un cop tancat el setmanari, en quines altres dues publicacions mant la secci?
3.
El reconeixement pblic.
a) Quin llibre li publica leditorial Llibres de Sinera, el 1968?
b) El poc xit comercial del llibre es va deure, novament, al realisme histric predominant?
c) Qu calia perqu les coses anessin canviant i un autor com Pere Calders comencs a ser
reconegut?
d) Quin factor va ser decisiu en la popularitzaci de lobra de Pere Calders?
e) A ms de Catalunya, a quins altres llocs es represent Antaviana, sempre amb el resultat dun gran
xit?
f) Quin cantant catal hi va participar?
24
g) Qu proposava el muntatge, a partir de lobra de Pere Calders?

h) Amb quina altra obra de Pere Calders va coincidir lestrena dAntaviana?
Fons UAB
i) Quin tipus de contes recollia aquesta obra? Com sn aquests contes?

j) Quin va ser un dels trets ms representatius de la darrera etapa de Pere Calders?
k) Citeu cinc llibres daquesta darrera etapa, escrits i publicats desprs de la seva jubilaci. Indiqueu-hi
lany de publicaci.
l) Com es titula el llibre que publica en aquest moment i que recull dibuixos dels anys trenta, tant de
Calders com del seu inseparable amic i, desprs, tamb cunyat?
Illustraci de la portada del llibre feta per

Pere Calders i Avell Arts Gener
m) Citeu dues pellcules que sinspiren en la seva narrativa.

n) Quins premis rep al final de la seva trajectria?
4.
Estudis i edicions.
a) Quin dia va morir Pere Calders?
b) Reescriviu la frase en qu anunciava en un conte com aniria el seu trasps i que es convert primer en
el text de la seva esquela i, desprs, en lepitafi que figura a Llan (lAlt Empord), en el monument
que guarda les seves cendres.
25
Detall del monument de Llan en record de Pere Calders.

Fotografia: Joan Pinyol
c) Quina s la primera obra de Pere Calders a ttol pstum?

d) Consulteu lentrada de Pere Calders a lenciclopdia.cat i indiqueu el ttol de tres obres de Pere
Calders publicades pstumament, a part de les Cartes damor.
e) Desprs de la mort de lescriptor se succeeixen diversos homenatges a la seva persona i obra. Citeu-ne
quatre, duts a terme fins a 1998.
f) Qu va reflectir el llibre Pere Calders i el seu temps (2003)?
g) Quin darrer estudi sobre Pere Calders i lexili va aparixer lany 2006? Quin premi va rebre?
5.
Publicat arreu del mn.

a) Citeu tres llibres de Pere Calders traduts a altres idiomes.
Diari Avui
26
1.2.7 Les etapes
Pere Calders amb la seva primera

dona, Merc Casals. Arxiu familiar
1.
En un article al diari Avui lescriptor i periodista Josep Faul va distingir tres etapes vitals clarament
diferenciades en la vida de Pere Calders. Una primera etapa catalana (1912-1939), una segona etapa
mexicana (1939-1962) i una tercera etapa final de nou catalana (1962-1994).
Desprs dhaver repassat la trajectria vital i literria de lescriptor, completeu la taula que hi ha tot seguit, situant en la columna corresponent els segents referents de la seva trajectria:
Mxic DF; Tot saprofita; transatlntic Covadonga; Josep Parunella; castell de Roissy en Brie, cervesa Monterrey; Congrs Internacional Pere Calders, lescriptor i el seu temps; UTEHA; Prats de
Moll; Un estrany al jard; Tele-Estel; Merc Casals; Ronda naval sota la boira; LEsquella de la
Torratxa; Antologia de contistes catalans; Can Maur; Gaeli i lhome du; Sense anar tan lluny; Premi
Concepci Rabell; Editorial Quaderns Literaris; Gent de lalta vall; Muntaner y Simn; Antaviana;
Unitats de xoc; Acolman; Pere Calders, veritat oculta; La glria del doctor Larn.
Primera etapa
(1912-1939, Catalunya)
Segona etapa
(1939-1962, Mxic)
Tercera etapa
(1962-1994, Catalunya)
27
1.3 Un perfil definit
Caricatura publicada a LEsquetlla de la Torratxa, nm. 3081
1 Visualitzeu ara el breu documental del programa Retalls, de TV3, elaborat lany 2004 a partir del testimoni directe del propi Pere Calders en diversos mitjans audiovisuals, i responeu les qestions que segueixen.
a) Quin tipus dhistries escoltava de nen Pere Calders a la masia de can Maur vora la llar de foc?
b) Com es desbordava la imaginaci dels nens de la masia quan acabaven les reunions al voltant de la
llar de foc?
c) Quins sn els ingredients bsics de la personalitat i de lobra caldersiana?
d) Per qu Calders es va sorprendre a linici de la seva obra, quan la crtica va subratllar que jugava amb
la fantasia, labsurd i la cosa inslita?
e) Quina ocupaci va tenir dins lexrcit de la Repblica?
f) Quan recorda la seva estada a Mxic, com considera aquell pas?
g) Com rep Mxic els catalans exiliats? Qu els ofereix?
h) Quina paraula sinventa un dels seus personatges, que ser clau per al reconeixement de lobra de
Pere Calders un cop ha tornat de lexili?
i) Quin era lespecial inters que tenien el director i els professors de lescola Mossn Cinto respecte
dels seus alumnes?
j) On van anar a parar dos dels escrits escolars que va fer Calders en aquella escola?
k) En qu van coincidir els crtics a propsit daquest primer llibre?
l) Era certa aquesta influncia?
m) Qu recomana Calders als joves escriptors que se senten influts per algun autor? Per qu?
n) On porta la influncia, segons Pere Calders?
o) Tot i la seva extensa trajectria literria, quan i com arrib la popularitat a Pere Calders?
p) Per a Calders, escriure el fa patir?
q) Qu li passa quan no pot escriure?
r) Grcies a quins dos factors els seus llibres van tenir una gran difusi?
s) Quan va saber que el grup Dagoll Dagom preparava el muntatge Antaviana, qu va pensar Calders?
t) Calders subratlla la seva llibertat creadora i el fet de no haver estat mai un escriptor professional. Per
quines dues raons escriu?
u) Quin premi de reconeixement a la seva trajectria va rebre lany 1986?
v) Quin tipus de rellotges fascinen Calders?
w) De qu s vctima Calders des de molt jove?
x) Quines caracterstiques tenen els somnis de Pere Calders?
28
1.4 Contextos i influncies

1.4.1 El Grup de Sabadell
Fotografia: Pilar Aymerich
Durant una conversa amb lescriptor Joan Oliver (transcrita per Xavier Febrs en el llibre Dilegs a Barcelona, Joan Oliver / Pere Calders), lautor de les Crniques va subratllar el gran impacte que en els de la
seva generaci va tenir el grup de Sabadell, sobretot perqu sortia dun ruralisme tremendista propi del
modernisme i perqu rebutjava el reflex de la realitat centrat en els aspectes ms foscos de lnima humana. En aquest collectiu literari es va accentuar el vessant dhumor civilitzat i dironia amb lescepticisme
i la stira com a formes de distanciament de la realitat.
1.
Cerqueu informaci sobre aquest Grup de Sabadell, indiqueu-ne els membres principals i les obres de
referncia.
1.4.2 La cultura mexicana

Pere Calders va entendre sempre la prpia literatura com una reelaboraci de lexperincia viscuda. Tot i que va viure els vint-i-tres
anys dexili amb la idea de retornar a Catalunya, el contacte amb
la cultura mexicana va influir de manera directa en la seva obra.
La prova en sn llibres com Gent de lalta vall (1957), Lombra de
latzavara (1964), i Aqu descansa Nevares (1967).

1.
Fons UAB
Llegiu el fragment segent i responeu les qestions que el segueixen.

Durant la meva estada a Mxic prenia notes de fets reals amb el propsit de convertir-los en
narracions. Cal repetir (ho he dit altres vegades) que all que nosaltres entenem per realitat t, a
Mxic, una altra dimensi: la gent dall fa coses que en altres latituds cal inventar per als personatges
ficticis.
Taula de canvi (1979)
29
a) D
e quina manera creieu que la cultura mexicana va fascinar
Pere Calders?
b) Considereu que Mxic va condicionar la seva obra?
c) E n ms duna ocasi, el nostre autor va afirmar que, per molt
que el poble de Mxic acolls amb els braos oberts tots els
exiliats provinents de la Guerra Civil espanyola i els va facilitar refer la seva vida i obrir-se cam professionalment i literriament, ell no va voler integrar-se mai del tot i va passar els
anys de lexili amb la idea permanent de tornar a Catalunya
aix que fos possible.
Lautor a la plaa del Zcalo de Mxic

als anys 50. Arxiu familiar
Organitzeu un debat a classe sobre lactitud que han de tenir les

persones provinents daltres pasos respecte el pas que les ha
acollides. Com valoreu lactitud de Calders? Hi ha circumstncies
que poden explicar la no integraci dels nouvinguts en un altre
pas? Comenteu entre tots aquests aspectes.
La casa dels Calders a

Mxic DF. Fotografia:
Joan Pinyol, 2002
1.4.3 Realisme histric. Realisme mgic

A mitjan anys cinquanta, en plena resistncia al franquisme, van destacar els moviments estudiantils
catalanistes dins els quals es van formar dos joves crtics: Joaquim Molas i Josep Maria Castellet,
els quals, al tombant dels anys seixanta, van donar origen a una nova tendncia literria coneguda
com el realisme histric, que, entre altres preceptes, plantejava el comproms de lescriptor amb la
realitat social de la seva poca i la substituci dun llenguatge artificis per un llenguatge directe i
quotidi.
Aquesta defensa de la literatura social va topar de seguida amb els fonaments de la literatura
de Pere Calders. Sobretot lany 1964, quan reb el premi Sant Jordi amb la novella Lombra de
latzavara, que consideraren poc histrica els que reclamaven una literatura compromesa amb
la realitat social i poltica. El mateix pass amb la publicaci de Ronda naval sota la boira, lany
1966, de manera que Pere Calders va acabar fent evidents les seves reticncies respecte del realisme histric:
[El realisme] es tracta sovint duna etiqueta amb la qual es pretn donar una patent de dignitat a
alguns dels apetits ms grollers del gros pblic, que s qui fa un s ms immoderat i perills de
linters hum [...] atret per espectacles morbosos i de mal gust, per la crueltat, la violncia o la
pornografia ms o menys dissimulada. [...] desconfio per instint del realisme en literatura tant com
del materialisme en filosofia.
Joan Triad, Pere Calders, entre dos premis: del Vctor Catal al sant Jordi.
30
Illustraci de Jaume Bach per a la portada

de la revista Gra de Fajol
A: Rosa Cabr, Pere Calders o la passi de contar (p. 39)
1.
Cerqueu informaci sobre el realisme histric (plantejaments, representants..) i indiqueu per qu no coincidia amb lestil i les propostes literries de Pere Calders.
2.
Joaquim Molas, un dels crtics literaris que propugnaven la literatura social lany 1964, va criticar, en el
llibre La literatura de postguerra, que en les obres de Pere Calders manqus un comproms amb la realitat
social i poltica de lpoca i que, amb la seva literatura, sevads de la realitat histrica. Com a resposta i
des de les pgines de la revista Serra dor, entre el juliol i el desembre de 1966 el nostre autor va publicar
sis articles sota el nom genric de Lexploraci dilles conegudes en qu, duna banda, va subratllar la
relaci directa entre la realitat, la literatura i els escriptors i, de laltra, va defensar unes formes literries
vertebrades per la ironia, la imaginaci i el somni.
Feu la recerca daquests articles i, posant-vos en la pell de Pere Calders, elaboreu un text argumentatiu
en qu defenseu, a contracorrent, el seu tipus de literatura.
3.
Als anys trenta del segle passat, lescriptor argent Jorge Luis Borges va subratllar la irrupci de la imaginaci i de la fantasia en la literatura sud-americana per tal de superar el realisme en qu shavia ancorat,
i va anomenar realisme fantstic les noves propostes literries.
Llegiu la resposta que Pere Calders va donar en una entrevista que li van fer lany 1988, en qu li van
preguntar si la seva obra es podria adscriure al corrent literari del realisme mgic i responeu les qestions
que segueixen.
[...] em van adscriure al realisme mgic perqu sembla que shagi de posar etiqueta a tot. Aqu, quan
encara hi havia el realisme anomenat histric per no dir-ne socialista, laltre realisme, el mgic, no
els interessava perqu no lligava amb els esquemes que shavien fet alguns crtics. Per quan la
literatura sud-americana va fer aquella entrada de cavall sicili es va posar de moda el realisme mgic
i a mi van adscriure-mhi. I la veritat s que no els coneixia pas gaire perqu la meva formaci literria
era en literatura catalana, en la gran literatura universal ja consolidada i una mica en els clssics.
Entrevista a Pere Calders. Presncia, 1988
a) Pere Calders es considera un representant del realisme mgic a Catalunya? Per quines raons?
b) Cerqueu informaci sobre el realisme mgic sud-americ. Quins punts de contacte creieu que t amb
lobra de Calders?
4.
De les segents caracterstiques prpies del realisme mgic, assenyaleu les que heu trobat en les Crniques de la veritat oculta i expliqueu per qu les heu seleccionat:
Els elements mgics sn percebuts pels personatges com a fets normals.
Els elements mgics no sn mai explicats, sin que sintueixen.
31
La percepci de la realitat s sensorial.

Les obres contenen representacions de mites i de llegendes.
Hi ha una gran multiplicitat de veus narratives (en primera, segona i tercera persona) per tal de
donar diferents punts de vista.
El temps s concebut com a cclic, no pas lineal.
El temps s distorsionat expressament.
La quotidianitat es transforma en una vivncia que inclou experincies sobrenaturals i fantstiques.
La mort s essencial fins al punt que hi ha personatges que poden morir i, desprs, tornar a viure.
Els finals de les histries sn inesperats.
La realitat quotidiana es combina amb el mn irreal i fantstic.
Els fets sn reals, per no tenen una connotaci fantstica perqu en alguns casos no tenen cap
explicaci o s molt poc possible que puguin passar.
32
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L ELa
C Thistria
U R A *
E L G U S
dun text
T P E R
transatlntic
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A
L E C T U R A
La publicaci de les Crniques de la veritat oculta lany 1955 va suposar un incentiu literari de primer ordre per
a Pere Calders. Va ser el primer llibre que va publicar a la postguerra desprs dUnitats de xoc (1938) i de les
nombroses narracions que va anar publicant en diferents revistes catalanes de lexili.
2.1 Una ratlla, un desig i una antologia. Els primers incentius

1 El conte La ratlla i el desig va jugar un paper clau en la revaloraci de lobra de Pere Calders i va
significar un punt i a part. Lany 1947 es va publicar a la Revista de Catalunya, a petici de Josep
Carner i Pompeu Fabra, i un any desprs va obtenir un dels premis dels Jocs Florals celebrats a Pars.
A principis de 1950, Pere Calders va rebre una carta del crtic Joan Triad en qu elogiava aquesta
narraci i en qu li anunciava laparici duna antologia de contistes catalans en la qual volia publicar-li algun conte.
Cerqueu informaci sobre lAntologia de contistes catalans (1850-1950), publicada lany 1951, i indiqueu
duna banda quins altres tres contes de Pere Calders, a ms de La ratlla i el desig, hi va incloure i, duna
altra, esmenteu el nom de cinc contistes ms que hi van participar.
2.2 El retorn de limpuls descriure i el premi. El reconeixement lluny

1 Desprs de la publicaci daquesta antologia, Pere
Calders i Joan Triad van continuar una estreta relaci

que va incentivar decisivament la creaci literria del
primer. El juliol de 1952 el crtic literari va demanar a
Calders que li envis contes per fer-ne un recull i publicar-lo a Barcelona. El nostre autor en va aplegar de
diferents poques i els va enviar al seu pare, Vicen
Calders, que va haver de fer-los passar pels rgans
censors.
La censura els autoritz tots excepte un de titulat

La noblesa del gran joc i un pargraf de La cincia i la mesura en qu feia referncia a la impossibilitat del papa dassistir a una inauguraci per
culpa duna agenda massa plena. Durant dos anys,
el pare de Pere Calders va provar de publicar-los a
travs de Josep Janer, leditor que lany 1936 havia
tret El primer arlequ, i finalment Joan Triad va proposar que lobra es presents al premi Vctor Catal. Crniques de la veritat oculta va obtenir aquest
guard lany 1954.
El pare de Pere Calders, desprs de

recollir el premi Vctor Catal, 1954.
Fons UAB
Cerqueu informaci sobre aquest premi (guanyadors dedicions anteriors, persones que formaven part del
jurat...).
35
2.3 Una amistat traada amb aria insistncia sobre latlntic. El prleg
Pere Calders i Joan Triad a la festa literria de

Cantonigrs de 1965. Arxiu Serra dOr
Les Crniques de la veritat oculta, amb el subttol de Narracions i contes, van aparixer lany 1955, dins del
catleg de leditorial Selecta. La selecci de contes i lordenaci del llibre, integrat per trenta contes (els
de ledici de referncia ms Una curiositat americana que no va aparixer a la primera edici per s a
lAntologia de contistes catalans 1951), va anar a crrec de Joan Triad, que en va proposar tres seccions
(La imprevista certesa, Ver, per inexplicable i Lescenari desconcertant) i va escriuren el prleg.
1 Llegiu el text ntegre del prleg, que trobareu reprodut a lannex 2, i responeu les qestions segents.
a) En quin sentit el desenlla del premi Vctor Catal de lany 1954 afectava el prologuista?
b) De quina manera qualifica la lletra de les cartes que va rebre de Pere Calders?
c) A qu es refereix Joan Triad quan parla de lalta planura entre mars i aquesta nostra riba nocturna?
d) Segons Joan Triad, cal comprendre lhumor de Pere Calders?
e) Segons el prologuista, qu pretn lhumor de tots els temps?
f) De qu s resultat el mn de Pere Calders, segons Joan Triad?
g) Quins tres autors subratlla el prologuista al final del text, en una suposada relaci amb lobra caldersiana?
2 En un moment daquest prleg, Joan Triad fa un exercici dimaginaci i es posa a la pell del lector que no
coneix Pere Calders.
Llegiu el fragment segent i destaqueu per escrit els trets essencials del llibre segons Triad.
Jo ara sc, suposem-ho, el lector desconegut que es mira Pere Calders de lluny, com si el seu nom
fos noms un nom, a lencapalament dun llibre com un altre. No s res de res ms, i llegeixo
aquests contes, sovint duna revolada, entre feines, converses, msica i vents. La ciutat es mou o
descansa al meu voltant, en mi mateix. Una estona de lectura s una treva.
Llegeixo, per, a latzar. Els primers dos o tres contes amb qu topo em fan creure que es tracta
dobres humorstiques, contades amb molta imaginaci, per amb un aire dassossec, de certa
bonhomia, de bell sentit com. s un estil de gravetat catalana, franca, contundent.
36
Anir ms enll, encuriosit, i el que em sorprn tot seguit s la fantasia. Homes que es mouen amb
una aparent normalitat entre fantstiques possibilitats, de les quals treuen partit sense meravellarsen. Sembla que diguin: La veritat? Deu sser la veritat oficial, o la veritat vulgar, la veritat lgica,
racional... Ells en tenen una altra. Sn ssers creats per mitj dun poeta, quasi criatures indirectes
de Du. He de rectificar, doncs, la primera impressi: hi ha quelcom ms que humor, i dhuc que
stira, en tot aix. Lesperit, potser, resta al fons, per tal de donar el to, el color, el sosteniment de la
superfcie primera, per la qual passa el lector a submergir-se. Cal saber, doncs, de quin esperit es
tracta: verstil, fantasiaire, iconoclasta, banal, filosfic, transcendent, trgic, ocultista? Cal fiar-se
de tant de treball llis, segur, arquitecturat, perfecte?
Per, a ms, no sembla, a mesura que hom llegeix, que hi hagi sempre el mateix propsit; hi ha,
aix s, la mateixa tibant sensibilitat, una personalitat exacta, extraordinria, per esmerant-se, de
vegades, ms per alt, com distreta o divertida, com si hagus fet la descoberta que, al cap i a la fi, al
mn hi ha de tot. Per aix t una vaguetat pattica, molt humana, aquesta muni de peripcies, de
sorpreses, de personatges estireganyats, soferts, que, eternament girats cap al seu mn, van units,
sotmesos a la indefinible unitat de lart.
Vaig, doncs, a la recerca de lesperit i a empaitar tots aquells interrogants. Nous contes revelen potser
un drama, unes commovedores petites tragdies, sensacionals si b es mira. Noms que sembla
com si fossin tragdies somniades o personatges de palla i de paper, de filferro, serradures i parracs,
estranyament conjuntats, i vibrtils, igual en tot als humans, per no humans, que sens demostren
mortals i dolorosos fins en la sang vermella que els fuig, per una sang ms clara, ms freda, de gust
qumic absurd. Verament, s que aix no s banal ni verstil i em faig un retret a mi mateix dhaver
pensat tan sols en un esperit aix. Tampoc el mot fantasiaire no mhi va b, i del banal ni parlar-ne.
Fins i tot, la iconoclstia no sexplica entre tanta comdia sobrenatural.
Per fi, amb ms cautela i ms inters que mai, emprenc els contes ms llargs. Aprofito un viatge
monton en un tren elctric tolerable, al capvespre. Passen petites ciutats destiueig, de tauleta i
regadora, desertes a lhivern; desfilen una colnia fabril i un monestir. Llegeixo, amb prou feines
distret pels moviments de la gent, per qui sen va a cops dabric, per qui arriba esbufegant i se
senya. El llum s alt, centrat al passads, i fa una claror somorta. Sento que menvaeix aquella entrada
inexplicable de la poesia. Estic llegint, ho s, les millors pgines daquest home, lautor. Em quedo
ara ja ho he destriat b amb la seva profunda filosofia, lrica i trgica, amb la seva transcendent
solitud, i sobretot amb la seva tragdia espectral, vivent, ms actual que un mal somni...
2.4 Del silenci a lefecte Antaviana. Les repercussions posteriors

1 La publicaci de les Crniques de la veritat oculta va passar desapercebuda per diverses causes. Assenyaleu-les desprs de llegir aquest text.
A hores dara ja sabem que es tracta dun llibre fonamental en la histria de la literatura catalana
moderna, per en aquell moment la seva edici va passar prcticament inadvertida. Duna banda,
per la situaci de la cultura catalana, impossibilitada de disposar de revistes i plataformes literries
en llengua prpia. Duna altra, perqu est a punt darribar [...] la torbonada del realisme social, que
durant el seu pas, perllongat en el temps i en lespai, intentar arrasar tot all que no semmotlli a
uns cnons esttics molt concrets. I, finalment, perqu el lector al qual va dirigida aquesta obra de
Calders, el lector catal, no recobrar la seva capacitat per a la ironia i la fantasia literria [...] fins que
no shagi tret de sobre el matals asfixiant del franquisme.
Agust Pons, Pere Calders, veritat oculta (p. 226)
2 Hauran de passar uns quants anys fins que lobra de Calders no obtingui un reconeixement gaireb gene-
ral, fins que els seus contes no arribin als lectors a travs duna altra via, fins que, un cop mort el dictador,
un grup de teatre aleshores fora desconegut no es decideixi a representar dalt de lescenari una selecci
daquests contes. Ens referim a lespectacle Antaviana, estrenat per Dagoll Dagom el 27 de setembre de
1978 a partir de diversos contes de Pere Calders, en bona part extrets de les Crniques de la veritat oculta.
37
a) Cerqueu informaci sobre aquest espectacle al web de Dagoll Dagom. Indiqueu don ve el nom de
lespectacle i el perqu del gran ress que va tenir el muntatge.
b) Proveu de trobar alguna crtica teatral publicada desprs de lestrena lany 1978 i indiqueu com va ser
rebuda lobra.
c) Feu un llistat dels contes de Crniques de la veritat oculta que van ser representats en aquell muntatge
teatral.
d) Llegiu el segent fragment i feu-ne un resum de no ms de cinc lnies.
Qu hi veien els joves de Dagoll Dagom, en els contes
de Pere Calders? El mateix Joan Llus Bozzo ho ha
deixat escrit: Els contes de Pere Calders oferien
diversos allicients per a dur a terme un treball
imaginatiu, original, am i que no trencava, en principi,
la lnia esttica creada per No hablar en clase, que ens
havem proposat de continuar. En aquell moment, els
components de Dagoll Dagom veien Pere Calders com
un escriptor catal incomprensiblement marginat per
la cultureta catalana. Els seus contes sn difcils de
trobar a les llibreries i el pblic habitual el desconeix
completament. Les poques edicions que shan dut a
terme de les seves obres estan exhaurides des de fa
molt temps i cap editorial sembla gaire interessada en
la reedici dels seus llibres. El projecte presenta un
allicient afegit: Desvelar pblicament la personalitat
literria dun escriptor catal que nosaltres considerem
de primerssima fila, sense que tingui res a envejar
dels mestres de la narrativa mundial. El mn literari
de Calders ens fascina per la simplicitat plena de
fantasia, per la inacabable riquesa dimatges que cont,
per la seva ironia sempre carregada de tendresa, pel
seu humor entre ingenu i amarg, pel seu llenguatge
tremendament assequible i a la vegada elegant, pel
fet que els seus contes malgrat ser universals responen a una manera de sentir molt prpia de
Catalunya i dels catalans, i que no t cap relaci amb el nacionalisme folklric i carca; per lenorme
capacitat de sorpresa que t la seva narrativa, etctera.
Agust Pons, Pere Calders, veritat oculta (p. 289-290)
e) Llegiu el segent fragment de Quieta nit i ladaptaci del mateix text inclosa en el gui de lespectacle
Antaviana, i adapteu tamb, amb els trets propis del text teatral, el fragment de sota, extret del conte
Coses de la Providncia. Fixeu-vos en les acotacions, les sntesis del text i els canvis de temps verbal.
38
Pere Calders amb els actors i actrius de Dagoll

Dagom,desprs de lestrena dAntaviana. Fons UAB
Fragment de Quieta nit

[...] lErnest intent acudir-hi rpidament. Per no tingu temps, perqu la figura rodona i vermella
dun Pare Noel obstru la porta del menjador. Duia un sac de tela blanca a lesquena, i les filagarses
de la barba el van fer esternudar dues o tres vegades.
Fa fred, al carrer va dir, per justificar-se. I, de seguida, mentre picava de mans (potser per
desentumir-se o per encomanar animaci), pregunt: On sn els nens?
LErnest el va agafar per la mnega i el contacte de la franella li don una esgarrifana.
Sn a dalt, dormint. Per si no parla ms baix els despertar digu.
El despertar nens forma part de la meva feina.
La Isabel va enutjar-se, i (vet ac una virtut seva) ens va tornar laplom a tots amb unes paraules
plenes de sentit:
Li han donat una mala adrea. En aquesta casa fem Reis.
Estir el bra dret, assenyalant el pessebre que ocupava tot langle de lhabitaci, i va mantenir
una actitud estaturia, esperant que la visita comprengus el mal gust duna ms llarga
permanncia.
El vell deix el sac a terra calmosament, va abaixar el bra de la Isabel amb un gest despreocupat i
contempl el pessebre durant una bona estona.
s infantil digu al final, pejorativament.
Va estar a punt descapar-se-li el riure, per es domin, en un visible esfor per no ofendre. I aix
no obstant, a despit de laire superior que irradiava duna manera tota natural, observrem que se
sentia molest.
Ens havem alat tots nosaltres, i a cada un dels silencis que es produen es feia ms evident que la
situaci podria esdevenir tensa dun moment a laltre. La mare, deliberadament impregnada desperit
nadalenc, volia enllestir lescena sense ferir els sentiments de ning, i a intervals gaireb regulars es
dirigia al Pare Noel i li deia:
Si abans danar-sen volgus prendre una copeta
Per ell es veia particularment entossudit a demostrar que no sequivocava mai i que si havia entrat
a casa era perqu lassistia alguna ra important. No era qesti de nens ni de joguines, digu, sin
devitar que la instituci que representava pogus incrrer en desprestigi.
Podeu suposar que no vaig casa per casa, a cegues, preguntant si necessiten cavalls o nines de
cart.
Qui sap! contest la Isabel. Els protestants es valen de recursos ms absurds, encara, per a
obtenir la difusi de llurs idees.
Semblava que aquestes paraules, pel to en qu foren dites, havien dirritar el Pare Noel. Per amb
tota calma, gaireb amb un somriure de bonhomia, respongu:
Aix no t res a veure, senyoreta. Seria pueril! Cada any porto regals als nebots dun bisbe que
tothom diu que arribar a cardenal.
LEnric, que fins llavors havia callat, intervingu per dir:
Ens estem allunyant del tema. Ac som liberals i ja va b que cada u pensi com vulgui. Per en
aquest cas sens ofereix un servei que no creiem haver sollicitat.
Potser no;per jo no puc admetre que marribs a succeir el que passa als bombers, que quan alg,
per error o estulta diversi, els dna lalarma dun foc que no existeix, tothom afirma no saber-ne res.
Una vegada ms la Isabel trob paraules definitives:
Sigui com sigui, actua a la descoberta. En aquesta casa no fem arbre. T algun sentit la seva presncia,
sense larbre?
(p. 254-257)
39
Fragment dAntaviana
via: I ara! S que truquen, s!
Isabel: No em dirs pas que hi vagi jo, oi Ernest?
Eudald: Ara han trucat de veres...
via: No em fa gens de goig, aix. Eudald: acompanya lErnest a la
porta...
(LErnest saixeca i es dirigeix cap a la sortida. En el moment que
passa per davant de la finestra, aquesta sobre amb violncia. Tots
salcen esverats. Per la finestra entra calmosament el Pare Noel,
amb un sac a lesquena. Sespolsa la neu del seu vestit.)
Pare Noel: Fa fred al carrer! On sn, els nens?
Ernest (amb un posat destupor): Sn a dalt, dormint... Per si no
parla ms baix els despertar.
Pare Noel: Despertar els nens forma part de la meva feina... (Deixa
el sac a terra.)
Isabel (amb duresa): Li han donat una mala adrea. En aquesta
casa, fem Reis.
(Assenyala el pessebre, perqu el Pare Noel comprengui que no encaixa en aquella casa. El Pare Noel
contempla el pessebre durant una bona estona.)
Pare Noel: s infantil! (Situaci tibant.)
via (per tal de trencar el gla): Si abans de marxar volgus prendre una copeta...
Pare Noel: s impossible que mhagi equivocat. Jo no mequivoco mai... Si he entrat en aquesta
casa, s per alguna cosa. No s qesti de criatures ni de joguines, sin de la instituci que
represento. Poden suposar que no vaig de casa en casa preguntant si necessiten nines o cavalls
de cart.
Isabel: Qui sap! Els protestants es valen de recursos ms absurds, encara, per a obtenir la difusi de
les seves idees.
via: Els protestants? Quins protestants?
Pare Noel: Aix no t res a veure, senyora.
Isabel: Ah, no?
Pare Noel: No. Cada any porto regals als nebots dun bisbe que tothom diu que arribar a cardenal.
Isabel: Vost fuig destudi...
Ernest (interrompent-los): Escolteu, escolteu! Feu-nos el favor... Ens estem allunyant del tema. Aqu
som una famlia liberal...
Pare Noel: Ja magrada, aix. Entre tots, hem de procurar que es noti!
Ernest: I ja ens va b que cadasc pensi el que li sembli. Per el cas s que vost ens ofereix uns
serveis que no li hem demanat... De manera que li agrair molt que macompanyi fins a la porta i...
Pare Noel: Potser s veritat que no han demanat els meus serveis, per jo no puc admetre que
marribs a succeir el que passa als bombers, que quan alg, per error o estulta diversi, els dna
lalarma dun foc que no existeix, tothom afirma no saber-ne res.
Isabel: Sigui com sigui, actua a la descoberta. En aquesta casa no fem arbre. T algun sentit, la seva
presncia, sense arbre? (El Pare Noel, desconcertat, contempla el menjador.)
Pere Calders. Dagoll Dagom, Antaviana (p. 53-55)
Fragment de Coses de la providncia

La meva muller digu lhome i els altres dos fills meus. Sn un parell de galifardeus.
I, adreant-se duna manera especial a la seva dona, afeg:
Aqu, el jove, s un pretendent de la Clara.
Va semblar-me que all era summament irritant i que si no feia prevaler de seguida els meus furs de
propietari potser no hi seria a temps.
40
Ni un moment ms de comdia! vaig dir cridant. Si no em dieu on s la Irene i per qu us heu

installat a casa meva, avisar la policia!
Aquestes paraules van causar la desolaci de la famlia. El qui feia de cap de casa digu:
Quina mena dentestament ms particular!
I la senyora, amb veu prou alta perqu la sentssim tots, va dir al seu marit:
Ernest: aquest jove s foll.
La noia tamb va voler dir-hi la seva:
Mam, potser es tracta dun anunci.
Un dels dos fills petits, en un to de veu que denotava el cansament de la vida moderna, afeg:
Deu sser una daquestes endevinalles americanes que agraden tant a segons quina mena de
gent...
Va dir segons quina mena de gent donant a entendre que, pel que feia a ell, el passatemps no era
del seu gust.
Resoltament, portant lassumpte en un terreny de violncia, perdria jo. Ho vaig veure de seguida i
em vaig disposar a sser persuasiu, per tal de guanyar-los a les bones.
Mireu: jo us sc un desconegut; segons vosaltres s la primera vegada que poso els peus en
aquesta casa. Ara b, com us explicareu que jo conegus la disposici de cada cambra i els mobles
que contenen, i el que hi ha a cada moble? Oi que no us ho podreu explicar?
Nooo! van dir tots cinc alhora.
Doncs pareu atenci. Aquesta porta tancada s la que dna a la sala de visites. La del costat s la
del menjador. Aquella dall correspon a un dormitori i a lesquerra hi ha la del despatx. A la taula del
despatx, en el segon calaix comenant a comptar per dalt, hi ha els rebuts de lloguer a nom meu...
No interromp el senyor, no sn a nom vostre. Estan fets a nom meu.
Mirem-ho! vaig dir triomfalment.
(p. 170-171)
Lestrena dAntaviana va popularitzar de manera notable lobra de Pere Calders. Amb el temps, els contes
que inclou aquest llibre es van anar difonent de diverses maneres. Amb noves edicions totals o parcials
de lobra, amb sries de televisi com la que TV3 va estrenar amb el mateix nom del llibre, amb enregistraments de lectures dels contes a crrec dactrius com Anna Lizaran, amb lbums infantils illustrats a
partir, per exemple, del conte Raspall i amb un llarg etctera de ressons que finalment han convertit el
llibre en un punt de referncia de tota la seva obra.
Portada i una de les illustracions que cont el llibre, a crrec de Carme Sol
41
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C TViatge
U R A *a
E L G
travs
Ude
S TlaPveritat
E R
oculta
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A
L E C T U R A
3.1 La imprevista certesa

3.1.1 El desert

La vida de lEspol es pot escapar noms que tingui el descuit dobrir el puny de la m. El fet us pot resultar
poc creble, per no s pas tan extraordinari com sembla a primera vista. Si hi penseu una mica, el fet
destar vius i de controlar la vida tamb penja del fil de no patir cap accident i de tenir la sort de mantenir
la salut durant molts anys. Segur que coneixeu persones que, com lEspol, shan quedat pel cam, tamb
joves. Aquest primer conte subratlla la fragilitat i la fugacitat de la vida. Igual que per al protagonista,
continuar-la de la millor manera s a les vostres mans.
1.
Un cop s conscient de qu li suposa haver de tenir el puny tancat, lEspol decideix deixar la feina perqu
ja no podr escriure mai ms amb la m dreta (p. 45).
Llegiu, en aquesta mateixa pgina, des dEl gerent, que fa prop de.... fins a ...de tenir-lo al corrent, i indiqueu amb quina afirmaci el personatge manifesta que s el primer cop que se sent amo de la seva vida
i capa dactuar per voluntat prpia.
2.
Lacci t lloc en un desert no pas real sin allegric. Quin sentit creieu que el narrador vol donar a un
desert que noms s visible als ulls del protagonista?
3.
Trepitjant la sorra invisible i Levssim oreig que ondula les dunes (p. 47), sn dues allusions directes
a la idea dun desert que tots tenim. Feu una llista de les dotze referncies del desert que apareixen en
aquest fragment:
El vent, apagat per tothom menys per ell, ala la sorra, i lEspol es protegeix mig cloent els ulls. Deixa
un clap de palmeres a la seva dreta, travessa el parc i el comena a torturar la set. Camina, camina
enfonsant els peus, i sent com li cruix la pell resseca del rostre. En lerm eixut del seu pensament,
petites llums sencenen dac i dall i sextingeixen de seguida; li entra la nostlgia de quan portava
la vida sense sentir-sen, i la calor loprimeix.
Una msica llunyana li fa alar el cap, i veu la silueta duna caravana de gent i camells que sacosta.
Sent que li estiren lamericana i, en tombar-se, troba la mirada esbalada duna petita captaire. LEspol,
en plena desesperana, sajup i ho explica tot a la nena, demanant-li consell.
Jo diu ella posaria el puny dins una gerra daigua i esperaria un somni sense temps.
Una refracci inexplicable els volta dombres, i lEspol reprn cam; en el paisatge desolat que li
pertany, el simun fa anar en revolt les coses i les idees. Els camells sacosten lentament, i ell sasseu
per veurels passar. El so dun timbal trenca la boina baixa de sorra, i unes lletres vermelles ratllen les
ninetes de lEspol: Circ Donamatti. Tres pistes, tres. Prxim debut.
(p. 49)
3.1.2 La ratlla i el desig

El protagonista tamb es veu sorprs per linslit desprs dun imprevist canvi despai, tant de la dona
com de la casa on viuen, desprs de lacompliment del desig que ha tingut en veure passar un estel fuga.
Daqu ve el ttol.
Aix com en El desert no es plantejava en cap moment la naturalesa del fet excepcional, en aquesta
narraci s objecte de diverses interpretacions. Una de realista, objectiva i cientfica, que qestiona
lesmentat canvi despai, i una altra de fantasiosa, subjectiva i potica, que defensa les possibilitats
reals dels miratges.
1.
Com que el protagonista del conte no se sap avenir que la casa i la dona es trobin vuit quilmetres abans
don havien estat sempre, sent la necessitat de compartir el fet extraordinari amb els personatges que
45
troba a lmnibus en qu es desplaa per la ciutat. Sobretot un home vell que seu al costat i un viatjant
de comer, que seu al davant.
f) A partir de quins detalls fsics i psicolgics sens descriu aquest home vell?
a) I del viatjant de comer, quines accions en destaca?
2.
Quan parla dels motius que lhan portat a exercir lofici dagrimensor, quina opini t el personatge sobre les vocacions? Creu que sn molt determinants per decidir a qu dedicar-se professionalment? Amb quin impediment
diu que es troba la vocaci a lhora dajudar a decidir? Qu passaria si no hi hagus aquest impediment?
3.
En un altre moment (p. 52) el protagonista diu que el seu fou un casament per amor, la qual cosa pressuposa que nhi ha que es produeixen sense amor. Hi esteu dacord? Elaboreu un text argumentatiu
sobre els enllaos matrimonials pactats per les famlies respectives i els motius que els porten a establir
aquesta mena de pactes, sense tenir en compte els sentiments de les persones que es casen. Creieu que
aquesta prctica noms era prpia de les monarquies durant ledat mitjana? En coneixeu algun cas actual? Expliqueu-lo com a part de la vostra argumentaci.
4.
Llegiu des de No s si fou... (p. 57) fins a ...el seu sofriment (p. 58) i responeu les qestions segents.
a) Per quines dues raons se suposa que el cavall corria aquell dia ms del compte?
b) De quina manera el protagonista salva la pell en laccident?
c) Qu es retreu el protagonista desprs dels fets?
d) Expliqueu breument i per escrit la relaci que trobeu entre el que es retreu a si mateix el protagonista
de La ratlla i el desig i el conte breu segent, del mateix autor.
Els bons costums
El cavall, desorientat per una malapta estirada de la brida, va fer un bot i el cavaller caigu en mala
posici. El genet es va trencar una cama i el cavall, convenut que complia un deure piets, va
rematar-lo amb una forta guitza a la nuca.
Pere Calders, De teves a meves. 32 contes que acaben ms o menys b (p. 157)
5.
El protagonista del conte explica que la visi de la ratlla de la llum (p. 59), en referncia a un estel fuga,
limpulsa a formular un desig. Quines altres situacions sn propcies a demanar desitjos?
3.1.3 La conscincia, visitadora social

1.
Depa Carelli s un assass disposat a cometre un crim. Es lleva, decideix larma que usar en el proper,
per tamb rep una visita, per a ell, empipadora. La de la Conscincia, en aquest conte personificada en
un ngel. Talment com una trobada directa entre les forces del b i les de mal, que proven de convncer-se
respectivament.
a) En quins detalls es fixa Depa Carelli a travs de la finestra, poc desprs de llevar-se? Copieu el text en
qu descriu la visi.
b) Proveu de fer ara una descripci potica semblant, amb un mxim de cinc lnies, a partir de la visi que
teniu des de qualsevol finestra de casa vostra.
c) Desprs de despertar-se, quin pensament reprn Depa Carelli?
d) Quin record de joventut el ve a trobar desprs? De quina manera se li fa present?
e) Quin motiu el fa desistir dusar el ganivet amb la inscripci? Per quina arma es decanta finalment?
f) Quan se li apareix lngel, Depa Carelli est convenut danomenar-lo ngel? Per qu ho fa doncs?
g) Quina descripci fsica es fa de lngel, quan sapareix a Depa Carelli?
46
2.
Depa Carelli arriba a la conclusi que el que se li ha presentat no s un ngel catlic sin un artifici
evanglic.
a) Amb quines raons?
b) Don creu que prov, lngel?
c) Amb quins dos adjectius es defineix laparena de lngel?
3.
A la pgina 69 lngel fa referncia a una arma australiana.

a) Quin nom t?
b) Busqueu informaci sobre aquesta arma a lenciclopdia.cat. (Qui la usava principalment a Austrlia? Amb quines dues finalitats? En qu consistia? De quins dos tipus pot ser? Qui la va usar tamb fora
dAustrlia?)
4.
Mentre esmola el ganivet de Toledo, Depa Carelli sent el tic-tac dun rellotge provinent del malet de
lngel. Quins records li porta aquell so?
5.
Tot i els clams de lngel perqu Depa Carelli no cometi lassassinat, al final no li fa cap mena de cas i
suma una nova vctima en el seu criminal currculum.
a) Qui s aquesta nova vctima?
b) Qu feia abans de morir?
c) Qu portava al cap?
d) Quina sensaci t Depa Carelli abans de cometre el crim?
e) Qu li diu a lngel abans de marxar?
f) Per qu creieu que ho fa?
3.1.4 El principi de la saviesa

El protagonista s un home de classe alta que se sent per damunt de tot el que lenvolta, fins i tot del
poder dels astres. Un tipus de personatge que retrobarem en altres contes. Tamb juga un paper decisiu
el smbol de la m, que ja hem vist a El desert i que treballarem ms endavant. Aqu, ms que retenir la
vida del protagonista, s levidncia duna prdua considerable per part dun desconegut. Com que el ric
vol tornar les coses a lloc, acaba fent una crida pblica perqu tothom qui hagi pogut perdre alguna cosa
important en el seu jard es personi per recuperar-la.
1.
Resumiu en un mxim de set lnies la trobada entre el propietari del jard i la vena que lalerta del poder
dels astres sobre les persones. Com estava la lluna?
2.
Quins dos fets extraordinaris passen a lhome ric aquella nit?
3.
Un cop guarden la m en alcohol dins una gerra, a lhome ric se li acut redactar un avs en qu reclama el
propietari daquella extremitat.
a) Reescriviu lanunci tal com apareix en el conte.
b) Quina informaci bsica trobeu a faltar en aquesta nota, que fa que no pugui tenir mai els efectes
desitjats?
c) Imagineu ara que us trobeu en el mateix cas i decidiu fer saber a tothom, a travs del twitter, que heu
trobat una m a casa. Inventeu un missatge a tal efecte, que no superi els 140 carcters.
d) Ara poseu-vos en el lloc del que ha perdut la m i inventeu un correu electrnic adreat als vostres
contactes en qu els demaneu si en saben alguna cosa.
47
4.
Un cop fet pblic lavs, sn diversos els personatges que responen a la crida.
a) Feu ara una doble llista de les coses materials i immaterials que arriben a reclamar.
b) Proposeu tres coses immaterials ms, que alg podria perdre en un jard.
5.
Lltim dels visitants s un quiromntic que est decidit a descobrir lamo de la m.

a) A quines conclusions generals arriba desprs dexaminar-la amb deteniment?
b) Quin detall afegeix que fa que lhome ric endevini de seguida la persona que ha perdut la m?
c) En qui pensa de seguida lhome ric?
d) No s la primera vegada que Pere Calders fa aparixer una persona que es guanya la vida predint la
vida dels altres a travs de diferents prctiques. Quina opini us mereixen aquestes persones? Creieu
que realment tenen poders sobrenaturals? Elaboreu un text argumentatiu en qu defenseu el vostre
criteri al respecte.
6.
Una vegada identificat el propietari de la m, el senyor ric el va a trobar per tornar-la-hi.

a) Com reacciona aquest quan el veu arribar?
b) La prdua de la m ha estat fruit dun accident? Detalleu com va anar el succs.
c) Per quina ra va abandonar la m al jard de lhome ric?
d) Abans dacomiadar-se mtuament, quin consell dna el filsof a lhome ric, perqu pugui evitar que al
seu jard vagi a parar tanta gent?
3.1.5 Lany de la meva grcia

1.
Al protagonista daquest conte li s atorgat un do sobrenatural que el far capa de dur a terme accions
que no es troben a labast de la resta dels humans.
a) Quin senyal determina que posseeix aquest do?
b) Quina interpretaci es dna de seguida a aquest senyal?
c) Quines possibilitats tenen les persones que es troben amb aquesta grcia, segons el narrador?
d) En veure que passaven els anys i no se li manifestava el do sobrenatural, quin dia va pensar que ho faria?
2.
El personatge central treballa en una fbrica destampats, fundada, segons es diu, per un illustre negrer.
Busqueu informaci sobre els negrers (activitat, poca, pasos dorigen, inici de labolici de la seva
activitat) a lenciclopdia.cat.
3.
Un dels costums que es mant a lempresa s fer present als treballadors dun sobresou justament per
Cap dAny; el que es coneix com una paga extra de Nadal.
a) Per qu el protagonista considera petita aquesta paga?
b) A qu destina el petit sobresou desprs de lltim canvi dany?
c) En veure que no tenia prou diners per satisfer la quantitat que li demana el botiguer, a quin acord
arriben?
4.
Finalment, quan menys sho esperava, i coincidint amb un canvi dany, es manifesta el do sobrenatural
del protagonista.
a) De quina manera?
b) Una vegada sap que pot posar en prctica la grcia sobrenatural, qu li provoca una certa recana?
c) En qu hauria preferit convertir-se, en lloc de tenir el do sobrenatural que t?
48
5.
Aix que reconeix que pot treure profit econmic del do, va a trobar diverses persones per proposar-los el
negoci.
a) A qui, en primer lloc?
b) Qu li proposa, per tal dexpandir la grcia que t a les mans?
c) Ho acaba fent?
d) Qui sinteressa finalment a fer negoci amb ell? Com s?
e) Quin nom posen a la nova empresa?
f) T alguna relaci amb la grcia sobrenatural?
6.
Quan lempresa funciona a molt bon ritme, es produeix laparici dun element que desestabilitzar el
negoci.
a) Quin?
b) Quines diferncies fsiques bsiques hi ha entre les nines de La Divina Productora i les que suposen
una competncia directa?
c) Quina altra diferncia fa trgica la comparaci?
7.
Amb la intenci de salvar el negoci, el protagonista del conte va a trobar el conseller de Treball.
a) Amb quin contraargument li surt el representant poltic?
b) En qu es basa el conseller per afirmar que no pot fer res respecte de la competncia austraca?
c) De quina manera replica el protagonista del conte?
d) Qu li respon el conseller?
e) A quina conclusi final arriba el protagonista del conte?
8.
Al final del conte hi ha una referncia als bruixots i al fet que eren cremats en fogueres a la vista de tothom.
a) Cerqueu informaci sobre la crema de bruixes a ledat mitjana. Per quin motiu es duia a terme?
b) Desprs de consultar la pgina web La bruixeria indiqueu quines poblacions dels Pasos Catalans tenen lligams estrets amb histries de bruixes i les histries de bruixes que sexpliquen en
cada cas.
3.1.6 La cincia i la mesura

Ens trobem davant duna nova caricatura de la classe benestant, allunyada de les coses naturals, com els
jocs dels nens, i plena dartificis amb els quals no sempre saconsegueix el que es pretn.
1.
A linici del conte es fa referncia a un smbol per expressar cortesia. El milionari rep els tcnics en cambres i jocs per a infants i els ofereix un grapadet de sal i tres monedes.
a) Cerqueu informaci sobre aquest costum i expliqueu quin significat t.
b) Coneixeu altres costums semblants per expressar cortesia? Indiqueu-los.
2.
A fi de conixer la singularitat de cada nen, els tcnics alemanys especialistes en cambres i jocs per a
infants els fan diverses proves.
a) Quines?
b) Qui ms els proporciona la informaci que necessiten?
c) Una vegada obtinguda tota la informaci, elaboren unes fitxes de cada nen. Completeu-les amb la
informaci que hi falta.
49
Nom del nen
Edat
Figura geomtrica amb qu es

compara
6 anys
Una corba elegant, monocroma,

dascensi pausada i una gran
dolcesa en el descens.
Conclusi a la qual
arriben els savis
Cinisme congnit i
posici despectador
negatiu enfront de la
vida. Se lhauria de
pujar pensant que a la
llarga caldria enviar-lo a
Amrica.
Patrici
8 anys
Una lnia sinuosa de vrtexs

aguts, dibuixada en vermell
damunt fons blau.
d) Us atrevireu a dibuixar la lnia geomtrica que satribueix a cada nen?

3.
Una vegada iniciades les obres de la cambra de jocs que encarrega el milionari, es produeixen diverses
conseqncies negatives.
a) Feu un llistat de totes.
b) Quants anys duren les obres?
c) Qu passa durant aquests anys?
4.
Un dia senllesteixen les obres.

a) Amb quin detall, encara actual en les construccions, se simbolitza el final reeixit de lobra?
b) Com celebren que shagi acabat la cambra de jocs?
5.
Amb la cambra de jocs a punt, el milionari no pot sofrir que els seus fills juguin a jocs annims.
a) Quins jocs tradicionals sesmenten en el conte?
b) Feu una petita recerca dinformaci dins la vostra mateixa famlia. Demaneu als vostres pares i avis
que us diguin els jocs amb qu sentretenien de petits. Els que no coincideixin amb la llista anterior,
afegiu-los.
c) Com us haureu adonat, en gaireb tots els casos es tracta de jocs de carrer, practicats en una poca
en qu els nens i les nenes no estaven subjectes a latracci de les noves tecnologies.
Redacteu un text argumentatiu en qu exposeu la vostra visi sobre els canvis que han experimentat
els jocs dels infants duna generaci a laltra. Si ho creieu convenient, defenseu els avenos que han
provocat els jocs electrnics i, tamb, les conseqncies negatives que poden causar en els ms petits
de cada casa.
50
6.
Potser perqu ning no els ha demanat en cap moment la seva opini, els fills del milionari no veuen amb
bons ulls tot el que sest preparant per a ells i arriba un moment que decideixen boicotejar les obres.
a) De quina manera ho fan?
b) Quins cstigs reben per les seves accions?
c) En veure que els cstigs no serveixen de res, quines tres promeses els fa el pare per solucionar el
problema?
d) Qu li responen, els fills?
e) Com reacciona la persona afectada?
7.
En un moment es fa referncia directa a la casa del conte de Hansel i Gretel.

a) Cerqueu informaci sobre aquest conte: origen, recopiladors, manera com ha arribat als nostres dies
b) Feu un resum de la histria en no ms de deu lnies, desprs de consultar el web Una mar de contes
o daltres fonts que us en detallin la trama.
c) Quines caracterstiques t la casa del conte?
8.
En un altre moment de la narraci es fa saber que la problemtica particular del milionari i pare dels nens
agafa, de cop, una volada nacional.
Copieu el fragment en qu sindica que les conseqncies dels boicots dels nens cap als paletes acaben
afectant el pas sencer.
9.
Un cop acabades les obres de la cambra de jocs, el pare enllesteix el programa de les festes inaugurals i
demana que sigui enganxat a tots els xamfrans de la comarca. A partir de les informacions que es troben des
dArrib lhora convinguda... (p. 117) fins a ...es van negar a prendre aliment (p. 118), aneu resseguint els actes
que es narren i elaboreu el suposat programa oficial amb els actes ben visibles per a ser llegits de seguida des
de qualsevol xamfr. No us oblideu de destacar-hi la inauguraci de la cambra de jocs amb lletres grans.
10. Contra el que estava previst, en els dies posteriors es neguen a jugar a la cambra.
a) Amb qui i a qu acaben jugant a la mnima que poden?
b) Com interpreteu aquest fet?
c) Quina obsessi tenen encara?
d) Quina soluci proposa el tcnic?
e) Qu fa finalment el milionari del tot indignat?
11. Organitzeu un petit debat a laula respecte de la relaci entre els diners i la felicitat. Creieu que aquesta
narraci exemplifica les afirmacions segents?
Els diners no fan la felicitat.
Tot el que es pot pagar amb diners no t cap valor.
3.1.7 La revolta del terrat

Assistim a la revoluci duns llogaters dacord amb un codi de comportament propi de qualsevol conflicte bllic.
1.
A linici (des de Lany 1938... fins a ...el pas produeixi, p. 120) hi ha dues referncies, una de temps i una
altra despai, que tenen molt a veure amb lexili de Pere Calders.
a) Indiqueu-les i subratlleu la relaci que tenen amb aquest exili.
b) Creieu que en aquest primer pargraf lautor va pensar en la integraci al pas que el va acollir? Qu
us ho fa pensar?
51
2.
Grcies a les preocupacions socials que tenia, larquitecte va dissenyar ben confortables les habitacions
del terrat destinades al servei.
a) En qu consisteix aquest confort?
b) Quines sn les mostres dagrament per aquest confort que el propietari de la casa rep per part de les
minyones?
c) Com reaccionen les minyones, a partir daquell moment?
3.
En un moment concret sarriba a plantejar que els sentiments amorosos sn exclusius de les classes benestants.
Copieu la frase en qu es posa en entredit que les classes treballadores tinguin tamb la capacitat destimar.
4.
Com que no est disposat a cedir ni un pam menys, el propietari de la casa decideix passar a lofensiva.
a) Qui lassessora abans dactuar?
b) Quina mesura decideixen contra les minyones?
c) Quines tres accions proposen als vens?
d) Qu els prometen a canvi?
5.
Un cop ha aconseguit buidar les habitacions del terrat, el propietari les relloga a altres persones i encara
hi surt guanyant.
a) De quina manera hi guanya, a part del fet que sha tret de sobre les minyones que shi van installar en
un primer moment?
b) Feu un llistat dels nous llogaters del terrat.
6.
Al gos del narrador se li atribueixen unes caracterstiques prpies dels humans.

a) Quines?
b) Quina pega tenia, per?
7.
Un cop installats, el narrador explica que la nova habitaci li permet gaudir duna pau adormidora. Quins
elements de lexterior contribueixen a aquesta sensaci?
8.
Quin fet desencadena el que sanomena una petita guerra (p. 125)? Resumiu-lo en no ms de set lnies
fins al moment en qu un ciutad txec compleix la seva amenaa (des dEn aquell cas..., p. 125, fins a
...damunt de la barana, p. 129).
9.
Quan li retreuen el que acaba de fer, de quina manera defensa el llogater txec la seva acci?
10. Un cop hi ha hagut la primera vctima de la revolta, lautor que va sobreviure a una guerra no amaga el seu
antimilitarisme. Copieu el fragment en qu fa una descripci negativa del que suposa un conflicte bllic.
11. Al final del conflicte el narrador fa una proclama a favor de la vida.
a) En quins termes?
b) Quina relaci trobeu entre aquesta proclama i el conte breu de Pere Calders que teniu tot seguit?
Lordre dels factors
Va tocar-li un entrevistador daquells que es volen lluir amb preguntes impertinents. Linvitat al
programa era un prohom illustre i el locutor va preguntar-li de sobte:
Vs sereu capa de donar la vida per una idea?
Lentrevistat sobr de cor i, tot oferint el perfil afavoridor a la cmera, respongu:
No. Mestimaria ms de trobar una idea que em salvs la vida.
Pere Calders, De teves a meves. 32 contes que acaben ms o menys b (p. 156)
52
3.1.8 La clara conscincia

El personatge central del conte t la certesa que el dest lha escollit com una de les vctimes del proper
bombardeig.
1.
Mentre escolta el seu amic, el narrador es va relaxant i no posa gaire inters en el que diu laltre.
a) Amb quines accions demostra aquesta relaxaci?
b) Quina teoria defensa lamic?
c) Compartiu aquesta teoria? Creieu que tot el que fem condiciona el que farem posteriorment? Raoneu
la vostra resposta.
d) Quina contrateoria defensa el narrador?
e) Com mira de convncer-lo?
f) Amb aquesta acci, conven el seu amic?
2.
A la pgina 138 el narrador afegeix dues notes a peu de pgina. Desprs de reescriure-les, indiqueu quin
s per a vosaltres el sentit que tenen dins la trama.
3.
Aix que el narrador es retroba amb el seu amic hospitalitzat, es produeix una paradoxa. Indiqueu-la.
4.
Aquesta narraci ens situa davant dun cas en qu lequip mdic confirma el pitjor dels diagnstics al
pacient. Elaboreu un text argumentatiu en qu defenseu la convenincia o no de dir la veritat als malalts
en situaci terminal i irreversible. Creieu que sha de comunicar el fatal desenlla en tots els casos? Per
quines raons?
5.
Abans de comunicar-li el motiu pel qual lamic del narrador lha fet venir a lhospital, diu que es podia
haver mort en un moment concret, com si morir-se es pogus programar.
a) Busqueu la referncia exacta i copieu la frase en qesti.
b) La idea de la mort programada voltava sovint per la imaginaci de Pere Calders, fins al punt que tamb
shi refer en un conte incls en el llibre De teves a meves. 32 contes que acaben ms o menys b
(1984). Sereu capaos desbrinar-ne el ttol exacte?
6.
Aix que lamic hospitalitzat comena a explicar-li el secret, el protagonista li recomana que no parli, per
lamic li diu que sigui ell el que calli, i li ho diu duna manera tan expressiva que al protagonista noms li
resta complaurel.
De quina manera expressiva creieu que ho va fer? Inventeu lexpressi que considereu que va deixar-li
anar.
7.
A la pgina 140 lamic del personatge central sautodeclara fatalista i es dilucida el sentit del ttol del conte.
a) Cerqueu informaci sobre el corrent fatalista i feu-ne un resum de no ms de cinc lnies.
b) Expliqueu quin s el sentit del ttol del conte a partir del que safirma en aquest moment.
8.
Lamic del narrador explica les circumstncies dels bombardejos que pateix la ciutat on viu. Si tenim en
compte que Calders va escriure aquesta narraci lany 1938, quan la ciutat on va nixer era bombardejada
contnuament, s evident que hi ha una relaci directa.
Consulteu el web dels Actes commemoratius dels bombardeigs de Catalunya (1926-1939) i cerqueu-hi informaci sobre els vora quatre-cents atacs aeris que Barcelona va patir entre 1937 i 1939, en
especial sobre les nefastes conseqncies dels bombardejos dels dies 16, 17 i 18 de mar de 1938.
9.
Lamic hospitalitzat explica el que passa quan t la premonici que morir.

a) Quin senyal inequvoc rep des del mateix llit, que li confirm aquest mal presagi?
b) I, abans de llevar-se, de quines dues maneres sap que aquell dia hi haur bombardejos a la ciutat?
53
10. Una vegada sap que morir, es proposa enganyar el dest, contrariant all que constitua la meva habitud (p. 144). Llegiu des de Vaig comenar, abans de sortir... (p. 144) fins a ...la meva idea hauria reeixit
del tot (p. 147) i elaboreu, a partir dinfinitius verbals, un llistat de les accions que va fer aquell dia per
esquivar la fatalitat.
11. Al final acaba plorant sota un arbre, cansat i amb la fantasia esgotada. Quina acci presencia des dall,
que li recorda que el dest encara el pot trobar?
12. En un moment concret, el personatge deixa anar aquesta opini sobre el dest: tots els qui tracten devadir-se del dest acaben per sser-ne vctimes (p. 148). Creieu que estem predestinats? Que ja tenim fixat
el futur? O penseu que el decidim noms nosaltres? Elaboreu un text argumentatiu en qu defenseu el
vostre punt de vista sobre el tema.
13. Aix que torna al seu lloc habitual...
a) A quines persones alerta sobre la imminncia del bombardeig?
b) Qu passa just en el moment en qu entra al despatx?
14. El protagonista acaba dexplicar la histria i mor.
a) Quin dubte existencial t, abans de morir a lhospital?
b) Ara que el coneixeu b, qu li respondreu?
3.1.9 Lhome i lofici
1.
Un dels personatges del conte s un inventor completament dedicat a millorar lart de viure, per no a
base de grans empreses a escala mundial, sin en els petits detalls de la vida quotidiana.
a) Quines tres aportacions fa en aquest sentit?
b) Quin dels tres invents us sembla ms impossible de dur a la prctica? Per qu?
c) Des dun punt de vista hum, qu destaca per sobre dels invents?
2.
A la pgina 152, des dEll creia que no havia estat mai malalt... fins a ...darrere seu, sens dibuixa el perfil de
linventor duna manera particular. Tenint en compte el que shi diu, proposeu tres adjectius que el defineixin.
3.
En veure que defalleix per moments, linventor va a trobar el metge.

a) Quin diagnstic li dna aquest?
b) Creieu que els mals sentimentals del cor poden afectar lestat fsic duna persona? Fins a quin punt?
4.
Un cop predestinat a trobar lamor, t el primer contacte amb una distingida senyoreta. Resumiu lescena en no ms de cinc lnies.
5.
En un moment de la narraci sesmenta la cdula com a document didentitat. Cerqueu informaci sobre
aquesta manera didentificar-se (els anys en qu fou vigent, el procs de renovaci a qu se sotmetia,
lorganisme que la lliurava a Catalunya...).
6.
Lendem daquella trobada accidentada, linventor ha de demanar oficialment la m de la senyoreta al

seu pare.
a) Com vesteix linventor?
b) Qui lacompanya fins a la casa de la noia?
c) Quina relaci tenen els dos durant el cam?
d) Inventeu un dileg entre linventor i lngel mentre es dirigeixen cap a la casa de la noia. Tingueu en
compte les accions que protagonitzen des de Lngel de la guarda el seguia de prop... (p. 155) fins a
...davant la casa de la noia (p. 156).
54
7.
Finalment, linventor arriba a la casa de la noia, una casa amb jard i servents, motius que ja coneixem
daltres narracions daquest recull.
a) Quins elements allen la casa de la resta del mn?
b) Un cop dins, es diu que linventor t la sensaci dhaver passat el llindar dun ms enll assequible
(p. 156) i que se li adormen els sentits. Quins elements contribueixen a la sensaci de somnolncia
que pateix? Busqueu-los des dAquella casa adormia els sentits... (p. 156) fins a ...embellien les parets
(p. 157) i classifiqueu-los segons els sentits fsics de la vista, lolfacte i loda, a travs dels quals els
percep linventor.
8.
En lespera, linventor gaireb sadorm del tot.
Amb quina imatge grfica ho dna a entendre el narrador? Copieu la frase exacta en qu indica que s a
punt dadormir-se.
9.
De cop apareix el pare de la noia i el convida a canviar dhabitaci.

a) Com va vestit?
b) Mentre sendinsa a linterior de la casa, amb quins dos referents es compara, linventor?
10. Al comenament de lentrevista, els pares de la noia sinteressen de seguida per la situaci econmica i
per les perspectives de futur de linventor. Com es prenen, tant el pare com la mare, que sigui inventor?
Ho accepten? Per qu? Qu els diu linventor per defensar-se? Expliqueu, en un mxim de set lnies, el que
passa des de Tinc moltes possibilitats... (p. 158) fins a ...tot motiu denuig (p. 160).
11. Durant el festeig, continua inventant.
a) Qui treballa de nits al taller de linventor, mentre ell festeja a casa de la noia?
b) Per qu pot treballar amb ms finor?
c) Qui arriba, doncs, a la casa de la noia?
12. Ens trobem, per tant, davant la dicotomia entre el cos i lnima de les persones, una dualitat que Pere
Calders tamb reflecteix al final del conte La Fi (p. 234-235), i que es troba en lepitafi del lloc on reposa
el cos de lescriptor, el monument aixecat en el passeig martim de Llan. Cerqueu-ne la referncia i
transcriviu-la.
13. A base de visites per festejar la noia, linventor entra en un estat dabstracci general, fins al punt que la
noia ladorm amb canons de nines i s incapa de correspondre a un dileg amb el pare o amb la noia.
A la pgina 163 es transcriu el que es qualifica de dileg impossible entre els dos joves.
a) Reescriviu-lo.
b) Inventeu-ne un del mateix estil entre la mare de la noia i linventor. Recordeu que no ha de lligar en res.
14. Al final, una trucada inesperada clou el festeig i la narraci.
a) Per part de qui?
b) Inventeu un dileg entre les dues parts, amb un mnim de tres intervencions per part de cadascuna.
3.1.10 Coses de la Providncia
1.
El protagonista del conte respira optimisme per tot arreu den que li han comunicat un augment de sou.
Des de Vaig llevar-me tard... (p. 166) fins a ...membellia la vida (p. 167), i en no ms de cinc lnies, expliqueu amb les vostres paraules totes les coses positives que veu o que li passen.
2.
Desprs de passejar pel parc, el protagonista del conte decideix tornar a casa.
a) Quin fet extraordinari engega a rodar les bones experincies viscudes en aquell diumenge?
55
b) Qui li obre la porta? Com va vestit?

c) Quin primer senyal li fa adonar que el que sha equivocat s laltre?
d) Desprs de permetre que entri a dinar, qui creu que s el protagonista del conte?
e) Desprs que el protagonista del conte demani per la Irene i la famlia que lescolta no entengui res, per
qui el pren la dona de la casa?
f) Els fills del matrimoni tamb hi afegeixen la seva. Quines altres hiptesis plantegen respecte de la
identitat del nouvingut?
g) Finalment, i amb la intenci de posar fi al malents, de quina manera el protagonista del conte els vol
convncer que en aquella casa hi viu ell?
h) Quins documents poden donar la ra a una de les dues parts?
i) Qui dels dos t ra?
3.
Del tot descollocat, el protagonista del conte es queda igualment a dinar. Mentre mengen, la Clara explica el que li ha passat en sortir de missa. Com que s una historieta fantasiosa que pot explicar moltes
coses de la trama del conte, resumiu-la breument.
4.
Sense entendre res, ara s el protagonista del conte el que formula una hiptesi que podria explicar tot
lembolic. Quina?
5.
De cop i volta, lhome de la bata ratllada planteja la possibilitat que tot plegat sigui una maniobra de la
Providncia, perqu ell tamb conegu la que s ara la seva esposa en circumstncies difcils dexplicar.
Llegiu des de Doncs vet aqu... (p. 175) fins a ...s una bona noia (p. 178) i relateu en no ms de set lnies
de quina manera es van conixer.
6.
Al final, lhome de la bata ratllada li diu que no passa res si no es vol casar amb la seva filla. Per el protagonista del conte subratlla que hi ha una diferncia important entre les histries que la Providncia ha
disposat per als dos.
a) Quina?
b) Desprs duns quants anys casat amb la Clara, quin interrogant li queda encara al protagonista del conte?
3.1.11 El Teatre Caramar

1.
Quan el retroba el narrador, desprs de molts anys de no saber res dell, lElies Caramar ha canviat molt
el seu aspecte fsic i la seva manera de viure. Quins trets el fan diferent?
2.
En aquesta descripci saprecia una certa orientalitzaci de les maneres de guarnir el cos.
a) Quin costum sesmenta propi de les dones ndies?
b) A partir de la informaci del text segent, expliqueu els diferents sentits, formes i colors que han tingut
al llarg dels temps els punts que moltes dones ndies duen fixats al mig del front. Indiqueu tamb qu
simbolitzen.
La tika o bindi s un guarniment tradicional de les dones ndies. En un principi es tractava noms dun
punt de color vermell situat al front com a smbol de la sang pel que t de font de vida i denergia.
Una altra possible explicaci t a veure amb el fet que es tracta dun tercer ull com a font metafsica
de la concentraci, la intuci, el coneixement, la fora i la saviesa de lord Shiva.
En lactualitat simbolitza la condici de dona casada o compromesa i tamb es considera
simplement com un guarniment. Les formes i els colors poden variar segons qui la porta. En alguns
casos el color coincideix amb el sari o amb el vestit i, pel que fa a les formes, pot representar una
llgrima, un diamant o un cercle.
Costumbres de la India
56
3.
Desprs de trencar relacions amb la seva promesa, el protagonista, emmurriat i venjatiu, va a parar a
una fira.
a) Quina venjana imagina?
b) Creieu que daquesta manera es venjaria realment della? Per qu?
c) Un cop a la fira, qu li ofereixen els venedors ambulants?
d) Creieu que en una fira actual soferirien aquestes coses? Quines shi trobarien avui dia?
4.
Al mig de la fira, el protagonista del conte veu una publicitat del Teatre Caramar. On es troba aquest anunci? Qu passa quan shi apropa i prova de tocar-lo?
5.
Finalment compra unes entrades per al teatre i aquella mateixa tarda hi va. Un cop assegut a la llotja, li
crida latenci una dona que seu en una llotja prxima.
a) Qu pretn aquesta dona, segons el narrador?
b) Com ho fa?
c) Com sn els seus ulls? Qu tenen dins? I les seves pestanyes?
d) Per quina ra de cop lassenyalen ms de sis-cents dits?
e) Qu el fa sentir ms acompanyat?
6.
De cop, comena lespectacle. Quines sensacions produeix la msica inicial i el joc de llums a la sala?
7.
Expliqueu breument la primera actuaci i el motiu pel qual no t xit entre el pblic.
8.
Imagineu-vos per un moment que feu de pallassos en un circ de fama internacional i que, just quan sou a
punt de sortir a lescenari, us avisen que acaba de morir un sser estimat molt proper. Tot i aix, lamo del
circ us obliga a actuar.
Creieu que la vostra actuaci sen veuria afectada? Qu fareu en aquest cas? Aconseguireu fer riure
digual manera que si us haguessin dit que us ha tocat la loteria?
9.
Desprs sinicia la segona actuaci del teatre Caramar.

a) Com es titula? Qu passa?
b) Quina relaci t la ballarina amb la seva ombra? Qu li fa?
10. Durant lactuaci, el pblic assistent a lespectacle experimenta un notable canvi dactitud. Passa de la
fredor inicial a un sentiment de comuni general.
a) Cerqueu els dos moments en qu es descriuen aquests estats dnim general per part dels que omplen
la sala i copieu-los.
b) Quin neguit sent el personatge a mesura que lespectacle avana?
c) Qu passa durant lintermedi?
d) Per qu el narrador es desperta trist?
11. En el conte es fa allusi a les mirades hipntiques. Cerqueu informaci sobre la hipnosi i les seves possibilitats.
12. Tamb hi ha una referncia als proverbis orientals. Cerqueu-ne cinc que respirin optimisme.
3.1.12 La clau de ferro
1.
El protagonista del relat es crea la prpia llegenda centrada en la histria dun llibre guardat en una vitrina.
a) Les tres claus que es troben al costat del llibre, sn per obrir-lo?
57
b) A quin gnere narratiu pertany el llibre?

c) Com es titula el llibre?
d) Qui era lElena C.?
2.
En un moment concret, es llegeixen dos fragments del Diari dElena C. amb la indicaci de la data en qu
va ser escrits.
a) Quan es van escriure?
b) Amb ajuda dun calendari perpetu, esbrineu en quins dies de la setmana queien els dos dies.
c) Tamb sabem els anys que separen la redacci del diari respecte del present del conte. Quants?
d) Per tant, en quin any exacte t lloc la trobada entre els dos amics que conversen al conte?
3.
Un cop dins la recreaci de la histria que es conta...

a) Quina s la profecia que va deixar anar el pare dun dels dos amics poc abans de morir?
b) Sarriba a complir aquesta profecia?
c) De quina manera va voler significar-se, de cop i volta, el ric protagonista?
d) Qu feia quan tenia el pblic en suspens?
e) Com reaccionava quan li preguntaven per la clau dor?
f) Segons sens diu, el palau on vivia lhome ric era petit i destil rococ. Cerqueu informaci sobre aquest
estil artstic i expliqueu breument en qu consisteix.
g) Amb la descripci que fa del palau, el narrador dna a entendre que no li agrada lornamentaci.
Repasseu aquesta descripci i reescriviu les paraules amb qu evidencia que no s el seu estil arquitectnic preferit.
h) Del palau, ms endavant es destaca larmari isabel, que s el que sobria amb la clau dor. Cerqueu a
lenciclopdia.cat en qu consistia aquest estil aplicat als mobles i el perqu daquest apellatiu.
i) Qu s el que lhome ric prohibeix rotundament als criats?
j) Quina s lnica persona que t la clau que pot obrir larmari?
k) Davant daquest misteri tan ben guardat, quines cinc interpretacions fa la gent de la ciutat respecte el
que cont larmari?
l) Qu diu als que creuen que larmari amaga un cadver? Reescriviu les seves paraules.
m) I als que estan convenuts que larmari cont documents amagats?
n) Mentre conviu amb el misteri de larmari, li ve al cap la idea de casar-se i, a la noia que escull com
a esposa, tamb li prohibeix fer cap pregunta sobre larmari i encara menys provar dobrir-lo, per
aquesta no sen podr estar. Qu passa el dia que lobre? Com la troben? Qu t dins la m?
o) A quina conclusi arriba lhome ric, en comprovar la reacci que ha tingut la seva esposa quan ha vist
linterior de larmari? De qu se sent vctima?
p) Qu decideix fer la seva esposa desprs del que ha vist?
q) Qu sent lhome ric en els dies posteriors? Amb qu compara aquest so?
r) A la pgina 206 sabem que lhome ric cau en la prpia trampa on volia fer caure tothom. Reescriviu les
paraules en qu desenvolupa aquesta idea.
s) Com es diu la dona del ric? Com ho sabeu?
t) Qu confessa en el diari? Qu va veure dins larmari? Per qu va fer el crit?
58
u) Qu fa amb aquella confessi escrita? Per qu ho fa?

v) Reescriviu la nova versi que sinventa a partir del que va veure. Coneixeu aquest fragment del diari?
w) Imagineu per uns moments que sou lesposa de lhome ric, que obriu larmari i que hi trobeu una vergonya, tal com creien algunes persones de la ciutat. Redacteu una nota de la mida de lanterior en qu
doneu a conixer la troballa.
x) Qu confessa lesposa a lhome ric a travs duna carta? I a qu lobliga?
y) Com reacciona lhome ric?
z) Qu passa just quan es troba davant larmari? Quina interpretaci doneu a aquest fet?
4.
Llegiu aquesta versi del conte Barba Blava de Perrault, i establiu els parallelismes que presenten les
dues narracions.
3.2 Ver per inexplicable

3.2.1 El problema de lndia
1.
El conte gira al voltant de la veneraci que els hinds manifesten per les vaques, del tot desconeguda
pel protagonista. Cerqueu informaci sobre el perqu daquesta veneraci. Qu representen les vaques,
segons els hinds?
2.
En ple contrast de cultures, el protagonista del conte send una primera sorpresa quan surt a passejar.
a) Quina?
b) A qu atribueix el fet de no entendre la realitat?
c) Com reacciona el policia, quan s alertat de la circumstncia?
d) Qu recomana a leuropeu?
e) A quina ciutat es troba?
f) Cerqueu informaci sobre aquesta ciutat de lndia: situaci dins el pas, nombre dhabitants, monuments destacats, indstria que sobresurt... Consulteu lenciclopdia.cat.
3.
Lincident t a veure amb la vaca i el ram de flors.

a) Quin tret hum satribueix a lanimal?
b) Com es defensa el protagonista del conte de lanimadversi que ha creat entre la gent que es troba al carrer?
c) De quina manera sidentifica la multitud amb les maneres de fer de la vaca? Reescriviu la frase on se
subratlla aquesta similitud.
d) Un cop lhan obligat a donar el ram sencer a la vaca, quina idea se li acut, per correspondre alhora la
vaca i la promesa?
e) Com reacciona el policia quan coneix aquest engany?
3.2.2 Els catalans pel mn

1.
De nou se subratlla el contacte entre cultures diferents. El protagonista es troba a Birmnia i se sorprn
del contrast cultural des del palau dun rei local.
a) De quina manera lintegren a la cultura birmana?
59
b) Com es veu la residncia reial, als ulls del nouvingut? Amb qu la compara?
2.
Feu un llistat de tots els animals que surten en el conte seguint lordre en qu apareixen.
3.
Segons ens confessa, el personatge central va anar a Birmnia vigilant una expedici de blanc dEspanya.
Cerqueu a lenciclopdia.cat a qu fa referncia.
4.
Desprs de veure lactuaci de les ballarines, el protagonista del conte reivindica una dansa local catalana.
a) Quina?
b) Quina s la histria daquesta dansa i del vestuari que llueixen els balladors? Cerqueu aquesta informaci a la pgina web Dansa de Castellterol i Ball del Ciri.
5.
Quin fet inslit es produeix al final del conte, lligat a la llengua de lautor?
3.2.3 Larbre domstic

1.
La narraci sinicia amb un nou fet inslit que el personatge central haur dacceptar. Quin?
2.
Desprs danar a trobar la policia per explicar el cas, el rep el capit.

a) Quina descripci es fa daquest personatge?
b) Quan li explica el motiu de la visita, com reacciona el policia? Descriviu cadascun dels diferents
moviments.
c) Quines tres conseqncies apunta el policia que es podrien derivar si fos possible el naixement
darbres als menjadors de les persones?
d) Qu li demana al final?
e) Qu li promet?
f) Per qu el protagonista del conte no vol ni un cntim?
g) Com el premien al final, de manera que se sent molt ben pagat?
3.
Imagineu per un moment que viviu la mateixa experincia del protagonista del conte, per en lloc dun
arbre us neix al menjador de casa una planta carnvora. Elaboreu una narraci en qu es detalli qu fareu
davant daquesta situaci.
3.2.4 Cada u del seu ofici

En aquest conte trobem un clar exemple de submissi de la vida humana a uns codis de comportament i
dinterpretaci de la realitat. El capit dun vaixell explica la seva teoria filosfica sobre els rellotges i la
vida.
1.
Llegiu des dEls rellotges tenen una nima... fins a ...la sort de trobar-lo (p. 222) i indiqueu de quina manera
el capit intercanvia els atributs entre homes i rellotges.
2.
A linici del conte trobem una referncia a lesclavitud (anava a lfrica a caar una determinada raa de
negres, p. 222). Consulteu lentrada de la Viquipdia corresponent a lesclavitud i resumiu la informaci
relativa al comer negrer.
3.
De la conversa que el protagonista del conte mant amb el capit del vaixell, se nextreu una doble tipificaci de les persones en funci del seu rellotge. Expliqueu amb les vostres paraules les dues possibilitats
i en qu es diferencien.
4.
Sou puntuals o impuntuals? Elaboreu un text argumentatiu en qu defenseu o critiqueu la puntualitat de

les persones a partir de la vostra manera de ser. Considereu que ser massa puntuals s un defecte, a la
60
nostra societat? O que els que fallen sn els que es retarden sempre uns minuts de lhora acordada? I
pel que fa als actes pblics, penseu que haurien de comenar a lhora exacta programada o que s millor
deixar passar una mica de temps perqu arribin els tocatardans? Raoneu els vostres criteris.
3.2.5 Lesperit guia
1.
El protagonista del conte manifesta una absoluta predisposici a contactar amb el sobrenatural. De quines quatre maneres ho fa?
2.
Durant un temps, se li manifesta contnuament lesperit.

a) De quina manera?
b) Qu ve a dir-li, el dia que finalment li fa cas?
c) Quin deure sent que t el protagonista del conte, desprs de saber la notcia?
d) De quina manera pretn avisar tothom del descarrilament? Reproduu el text.
3.
Imagineu per uns moments que alg us confessa que la setmana segent bufaran uns vents capaos
dendur-se fins i tot els edificis de la vostra poblaci. Inventeu primer una nota de lestil i llargada de la
que acabem de veure per alertar la poblaci. Desprs, feu el mateix amb un mxim de 140 carcters, com
si fos un missatge de twitter.
4.
En veure que els diaris no li publiquen la nota, per quina ra desestima lopci de comunicar la notcia a
la policia?
5.
Finalment recorre a la companyia de ferrocarrils.

a) De quines tres maneres reacciona el director en saber que el tren descarrilar?
b) Per quina ra reacciona aix?
c) De quines dues maneres treu importncia al fet que es poden produir vctimes?
d) Com se sent el protagonista, en sortir de la companyia de ferrocarrils?
e) Qu fa aquella nit?
3.2.6 Fet darmes

Davant la impossibilitat fsica de lluitar amb els mitjans convencionals, dos soldats traslladen la seva
condici de rivals a una partida al joc de la ratlleta. Com sabem, Pere Calders va haver de participar directament a la Guerra Civil, tot i el seu antibellicisme i el fet que, en tot lenfrontament, noms dispars un
tret contra una llauna i no la toqus.
1.
En quins moments creieu que el narrador dna a entendre tamb el seu antibellicisme? Critica la guerra?
Caricaturitza els soldats? De quina manera?
2.
A linici del conte, el protagonista cau en un desnim evident.

a) Per quin motiu?
b) Quin fet inslit viu de sobte?
c) Qu du amagat el nouvingut sota la capa?
d) Quin detall fa evident que es tracta dun enemic?
e) Com sexplica?
f) Per quines raons no poden entrar al camp de batalla?
g) De quines dues maneres miren de resoldre la qesti pendent?
h) Al final determinen quin dels dos ser el guanyador a travs del joc de la ratlleta. Cerqueu informaci
sobre aquest joc.
i) Coneixeu altres jocs daquest mateix estil? Indiqueu-los.
j) A quin tracte arriben el paracaigudista i el narrador?
k) Qui guanya al final i quina recompensa vol?
3.
Imagineu que us trobeu en el mateix cas i guanyeu vosaltres. Expliqueu en no menys de deu lnies qu
demanareu al general com a premi i per quines raons.
3.2.7 Histria natural

1.
De nou trobem el contrast entre un personatge acabat darribar a un lloc que desconeix i les habituals maneres de viure en aquest espai. Un cop installat en el que creia que era un pis ple de comoditats, comencen a
aparixer animals.
a) Feu-ne un llistat.
b) Per tal de combatre els insectes, es parla de les defenses que la indstria moderna posa al servei del
llogater en casos com aquest (p. 232). De quina altra manera creieu que el narrador ho podria haver
dit? Quines sn aquestes defenses inventades per la indstria moderna?
2.
Desprs de trobar-se el tigre, el protagonista explica el cas a la portera.

a) Com reacciona, aquesta?
b) Qu li recomana?
c) Qu mana que faci, quan arribi el part?
3.2.8 La fi
1.
El protagonista del conte t una trajectria vital fora coincident amb lautor.
a) Simagina que viur el tercer o quart any dexili. Considerant la data que acompanya aquest conte, en
quin any dexili vivia Calders quan el va escriure?
b) Dacord amb la trajectria vital de Pere Calders, a part de viure lexperincia de lexili, quins altres dos
trets, inclosos els fsics, el fan coincident amb el personatge?
2.
El personatge central accepta la profecia duna gitana per saber com morir. Amb quines altres prctiques
els futurlegs proven dendevinar el futur? Feu-ne una llista.
3.
Elaboreu un text argumentatiu a propsit de les persones que viuen de la futurologia. Argumenteu si
considereu que realment tenen poders sobrenaturals que els permeten visionar el futur o si penseu que
tot plegat s una solemne mentida per treure diners.
3.2.9 O ell, o jo

El fet extraordinari que es planteja en aquest relat t a veure amb una estranya dualitat personal.
1.
La trama sinicia amb tres paradoxes o contrasentits.

a) Reescriviu-les.
b) Inventeu-ne tres ms a partir de lexemple segent: Estava tan cansat que em van venir ganes darrencar a crrer.
2.
El fet inslit t lloc enmig dun parc datraccions.

a) Feu un llistat de totes les atraccions i propostes ldiques que sesmenten.
62
b) A qu es refereix el narrador, quan parla de la Gran Roda (p. 237)?

c) Quines atraccions que sesmenten es mantenen avui dia? A qu creieu que s degut?
3.
Un cop el protagonista del conte ha descobert que t un doble dins el parc...

a) Amb quins dos referents es compara?
b) En el segon cas, quins trets subratlla, que fan pensar en aquest referent?
4.
Desprs de llegir els tres contes breus del mateix Pere Calders que teniu a continuaci, establiu quins
punts de contacte temtics tenen amb aquest conte. Ompliu la taula que trobareu tot seguit.
El mirall de lnima
No ens havem vist mai, enlloc, en cap ocasi, per sassemblava tant a un ve meu que em va saludar
cordialment: ell tamb shavia confs.
Invasi subtil i altres contes (1982)
Miratge
Laltre dia, mentre mafaitava, vaig descobrir-me una altra cara. I no mera pas desconeguda,
sassemblava a la dun ve meu que no puc veure, un home insuportable amb el qual ens barallem a
cada pas. Des daleshores em tinc mania i modio, ja no em puc quedar sol amb mi mateix.
De teves a meves (1984)
Ja era hora
Mentre caminaven noms discutien. Per de cop i volta es van aturar a la vora dun riu i comenaren
a pegar-se.
Sobtadament aparegu una navalla i els raigs del sol es reflectiren a la fulla i van fer rateta en la soca
dun arbre. Leina, guiada per un gest rapidssim, es va clavar al pit dun dels contendents, i broll un
rajol de sang que va formar un corriol en ziga-zaga i va anar a parar a laigua.
Un pescador que sho mirava va deixar anar la canya i aplaud frenticament
Qu fas, brbar? Aix s una desgrcia va renyar-lo un company dafici.
Ja ho s. Per tamb s un esdeveniment replic lentusiasta espectador. Fixa-thi que aquest
s un dels pocs casos, pel que fa a dites i a fetes, en els quals la sang s que ha arribat al riu.
Lhonor a la deriva (1992)
Conte breu
Punts de contacte amb O ell, o jo
El mirall de lnima
Miratge
Ja era hora
5.
Quin motiu creieu que porta els dos personatges a barallar-se?
3.2.10 LHedera Hlix

1.
El personatge central del conte compra una planta per tal de regalar-la a una amiga.
63
a) Quin motiu samaga darrere daquesta acci?

b) De quines dues maneres pot arribar a ser, el protagonista del conte?
c) Quins requisits li exigeixen, a lhora dadquirir la planta que creix ms de pressa?
d) Qu passa de manera immediata, desprs de sembrar llavors en un test?
2.
La planta en qesti es diu Hedera Helix. Cerqueu-ne informaci i expliqueu les seves caracterstiques
principals.
3.
Poc desprs, el personatge es dirigeix cap a casa a travs duna ciutat.

a) Quins quatre referents urbans se subratllen?
b) Mentre va creixent la planta, va guanyant espai en diverses parts del cos del protagonista. Feu un
llistat de totes les que sesmenten.
c) Convertit en una mata dherba, de quina manera lidentifica lamiga quan el veu? Com reacciona desprs?
4.
Voleu fer una petita investigaci? Trobeu la soluci a lenigma segent:
El grup teatral que lany 1978 va donar a conixer lobra de Pere Calders al gran pblic a travs del muntatge titulat Antaviana, anys desprs i juntament amb dues companyies teatrals ms, Tricicle i Annexa, va
fundar la productora 3xtr3s, que es va estrenar amb un espectacle a propsit de la histria duna botiga
on es venien plantes carnvores. Com es deia aquell primer muntatge de 3xtr3s? En quin teatre barcelon
i en quin any el van estrenar?
3.2.11 Una curiositat americana

La base daquest relat s una visita inesperada, procedent de Colmbia.
1.
Quin s el misteri inicial que es planteja?
2.
El nouvingut, procedent de Colmbia, es troba malament. Per quines possibles causes, segons el personatge central?
3.
Abans de morir, el senyor de Colmbia deixa anar una exclamaci.

a) Quina?
b) Qu significa?
4.
Un cop mort el senyor de Colmbia, el protagonista decideix fer saber la prdua a la suposada vdua a
travs duna carta.
a) Per quina ra la crema, juntament amb els documents del finat?
b) Inventeu una altra carta en el mateix sentit i pel mateix motiu. Poseu-hi tota la dosi de dramatisme que
cregueu oportuna.
5.
Desprs de tot el que ha fet, el protagonista assegura sentir-se amb la conscincia neta i el cap despert.
a) De quina manera ho justifica?
b) Ho trobeu justificable?
Aix que decideix treure el cadver del pis, el personatge central usa diferents expressions pejoratives per
referir-se al difunt.
a) Quines?
b) Imagineu-vos ara que, en lloc dun mort que li fa nosa, el que ha de treure s un objecte molt preuat.
Inventeu tres expressions que podria usar per referir-shi.
64
7.
Desprs de decidir anar una temporada de vacances, deixa el cadver dins larmari.
a) Com sel troba desprs?
b) Quin olor fa?
c) Com t la pell?
d) Amb qu el compara?
e) On el deixa finalment i vestit de quina manera?
3.2.12 Quieta nit

Ens situem pels volts de Nadal, en el si de les tradicions familiars.
1.
Quin desencaixament dna corda a la trama?
2.
A banda de portar joguines per als nens de la casa, quina ra important justifica, segons el Pare Noel, que
entri en aquella casa?
3.
En veurel, quin comentari despectiu mereix el pessebre de la casa al pare Noel?
4.
Cerqueu informaci sobre la tradici nadalenca del Pare Noel. Quin origen t? A quins pasos s ms
comuna? Amb quins altres noms s conegut aquest personatge? Expliqueu tamb la controvrsia que
existeix entre el Pare Noel i la tradici nadalenca cristiana.
5.
Amb quins arguments els membres de la famlia miren de convncer el Pare Noel que sha equivocat
dadrea? Completeu la taula daqu sota amb la ra que apunta cadasc i tamb amb el personatge amb
qui el comparen.
Personatge
Ra del rebuig
Sel compara amb...
Ac som liberals [...] per en

aquest cas sens ofereix un servei
que no creiem haver sollicitat.
--------------
Isabel
La nena
els protestants
--------------
6.
Quines cinc actituds a favor del nouvingut expressa la mare de la Isabeldurant la visita? Comenteu-les i,
a continuaci, reescriviu les tres intervencions.
7.
Per tal de convncer-los, el pare Noel els adrea un serm.

a) Sintetitzeu en una frase les que, per a vosaltres, sn les idees bsiques del seu discurs.
b) El resultat del serm fou aclaparador. Completeu la taula segent amb els personatges i les reaccions
que tenen desprs de sentir-lo.
Personatge
Reacci desprs del serm del Pare Noel
Ernest
Com quedem, doncs? Que fem el salt als Reis?
Mare
Allarga una m ampla i penedida i diu que dell, a les bones, sen pot treure
el que es vulgui.
65
3.3 Lescenari desconcertant

3.3.1 Coses aparentment intranscendents
1.
En aquest conte trobem dos trets propis de Pere Calders: lanimadversi a lhora de ser fotografiat i la passi per la fotografia. Quina soluci proposa el protagonista per contrarestar el desconcert que li produeix
la mirada de la mquina?
2.
En el conte sesmenta ls del magnesi per al flaix de la fotografia. Expliqueu de quina manera interv el magnesi per al flaix amb qu es feien les primeres fotografies i per quina ra els flaixos es van fer desprs amb bombetes. Trobareu aquesta informaci en les entrades corresponents de lenciclopdia.cat i de la Viquipdia.
3.
En el moment de captar la imatge, el fotgraf sassegura que el protagonista miri lobjectiu.

a) De quina manera?
b) Quines altres frmules susen amb la mateixa finalitat? Qu saconsegueix daquestes altres maneres?
c) Amb quin trgic balan senllesteix la trama?
4.
Feu la recerca segent: en el primer llibre de contes de Pere Calders, publicat lany 1936, hi ha una narraci que
tamb senllesteix amb la trgica mort de moltes persones alhora. Indiqueu el ttol daquest conte i la darrera frase.
3.3.2 La maleta marinera

1.
Un cop ms, un gest de latzar fa que el personatge central daquest conte entri en contacte amb el sobrenatural. Com a galantejador de la Julieta i per tal de complaure-la en el seu desig...
a) Quines cinc accions perilloses ha dut a terme el protagonista?
b) Sota laigua, qu veu, abans de la maleta?
c) Per qu creieu que compara les cames dels banyistes amb la mort?
d) Qu s el que fa ms passable la demostraci perillosa damor que du a terme al costat de la Julieta?
2.
Un cop descoberta...
a) Qu s el primer que li sobta de la maleta?
b) Quina singularitat plau molt tots els curiosos que sacosten a veure-la?
c) Un cop aconsegueixen obrir-la, quin era lobjecte balder que sorollava picant les parets interiors de la maleta?
d) Qu ms troben dins?
3.
Des de Va obrir-me un noi... (p. 269) fins a ...no hi havia res a fer (p. 271), feu un llistat amb tots els elements que contribueixen a donar un carcter oriental a la casa i als personatges que viuen al carrer de les
Claus nmero 24 de Barcelona.
4.
De quina manera lAzaya Lendhi aconsegueix que el protagonista trenqui definitivament amb la Julieta?
5.
A partir daquest breu resum dun dels captols de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, comenteu les
similituds que hi ha entre lestratgia de lAzaya Lendhi i la que va dur a terme la Viuda Reposada, per tal
que Tirant es desenamors de Carmesina.
La Viuda Reposada enganya Tirant amb una ficci teatral per fer-li creure que Carmesina t relacions
amb el negre Lauseta, que s el jardiner de palau. La Viuda amaga Tirant en una casa i disposa
estratgicament uns miralls per on Tirant podr veure des de la finestra com Carmesina juga amb el
que ell es pensa que s Lauseta per que en realitat s Plaerdemavida amb una disfressa.
Tirant lo Blanc o la pau no passa pels exrcits

66
3.3.3 Les mans del taumaturg

En aquest conte retrobem, un cop ms, els motius recurrents de les mans i els contactes amb el sobrenatural.
1.
A linici, el personatge central es mostra molt cansat.

a) Amb quines quatre expressions es descriu aquest cansament?
b) Imagineu que es desperta amb una energia desbordant. Reescriviu des del comenament del conte fins
a ...dels meus pulmons (p. 273), tenint en compte aquest altre estat anmic.
c) En lintent de treures tota la mandra, el protagonista mira per la finestra. Des de Laroma duna pomera... (p. 273) fins a ...alades filagarses (p.274), feu un llistat de les referncies que evidencien que es
troba en una ciutat.
d) Per anomenar els edificis que veu des de la finestra usa lexpressi armaris per a guardar-hi gent (p.
274). Poseu-hi una mica dimaginaci i atreviu-vos a fer el mateix per anomenar els segents referents:
autobs, semfor, cel estrellat i agulla destendre.
2.
Segons el personatge central, quins atributs personals tenen els miops? Considereu que hi ha alguna
relaci entre el defecte visual i la manera de ser que sapunta en aquest conte?
3.
A partir del que passa amb el borinot quan va a parar damunt duna de les dues mans, feu una descripci
sinttica de lacci, en no ms de dues lnies.
4.
A la pgina 281, i a lhora de descriure la dama russa, es diu que tenia els ulls de marcada ascendncia
monglica, tret fsic que ella mateixa reconeix a la pgina 285. Cerqueu el significat daquesta expressi.
On es troba Monglia? Quina s la seva capital? Com sn els ulls dels mongols?
5.
En un moment concret, la dama russa relata el record del seu passat.

a) Des de Retrocedint endins de la meva vida... (p. 285) fins a ...que la meva prpia (p. 286), feu un llistat
de les imatges que guarda dun passat sense famlia i sense terra, i indiqueu qu significaven en cada
cas per a ella.
b) En qu consistia el poder que loncle taumaturg tenia a les mans?
6.
Ms endavant es fa referncia a la revoluci russa amb aquestes paraules: s que als russos no us
pot haver passat mai res al marge de la revoluci? (p. 287) Cerqueu informaci sobre aquesta revoluci. En quin any es va produir? Contra qui es va alar? Qu va suposar?
7.
Desprs dhaver de fugir rpidament del pas...

a) Quina explicaci doneu a lexclamaci de loncle taumaturg: Ens cal! Ens cal! (p. 288)? Per qu creieu
que t tanta pressa per marxar?
b) Qu passa amb el cos de loncle, un cop han creuat la frontera?
8.
Un cop embolicades en paper de diari...

a) Quin dest dna a les mans?
b) Per qu creieu que ho fa?
c) Qu sen fa, finalment, de la dama russa?
3.3.4 El geni magiar

Assistim, com en cap altre conte, a un guinyol de personatges molt singular.
1.
El museu que es descriu a linici fa pensar en el Museu Darder dHistria Natural de Banyoles, sobretot pel
fet que aquest durant anys va exposar un home dissecat i altres parts de cossos humans. Cerqueu infor-
67
maci sobre la polmica que es va crear al voltant de lanomenat negre de Banyoles i que va comportar
la retirada immediata de lhome exposat.
2.
Desprs de visitar el museu danatomia, quins coneixements de geografia va adquirir el personatge central?
3.
Segons el protagonista, la dona hongaresa mha fet sempre lefecte danar disfressada de colador de
caf. Sn impersonals, poca-soltes i terriblement intelligents (p. 297). Creieu que avui dia encara es pot
concretar lorigen geogrfic de les persones a partir de la seva manera de vestir? Elaboreu un text argumentatiu a partir daquesta qesti en qu defenseu o contradieu lafirmaci.
4.
Quina ra hi ha al darrere del carrer posts? A partir del que es diu a les pgines 304 i 305, expliqueu-la
amb un mxim de cinc lnies.
5.
Amb quin cop defecte es clou el conte?
3.3.5 Feblesa de carcter

Entre els personatges recurrents de Pere Calders hi ha els que es troben al marge de la llei i cometen furts
o assassinats que desprs proven de justificar.
1.
Com defineix la moral, el lladre daquesta narraci?
2.
Cerqueu en un diccionari la definici de moral i contrasteu-la per escrit amb aquesta opini, segons el
vostre criteri.
3.
El lladre explica al protagonista que dun dia per laltre tot el seu ordre de coses (la relaci amb la seva dona, el seu
fill, lamic del cor, el confessor i el bon nom que tenia) es va capgirar. Indiqueu de quina manera, en cada cas.
La seva dona
El seu fill
Lamic del cor
El confessor
El bon nom que tenia
4.
Com li ha canviat la vida den que s lladre?
5.
Quin detall dallusi directa a lautor del llibre trobem al final daquest conte?
3.3.6 Raspall (conte infantil)

1.
Aquest s lnic conte del recull que inclou el subttol de conte infantil. Argumenteu per escrit si creieu
que noms sadrea als primers lectors o si el missatge que porta implcit va adreat tamb als adults.
2.
Un cop el nen Sala sha quedat sense el Turc, a quins set animals o objectes prova dentregar el seu afecte?
3.
Desprs de trobar un raspall a les golfes, el nen Sala es va convencent de mica en mica que el que t al
costat s un gos.
a) Quin tret fsic fa que ho cregui de seguida?
b) I, un cop se lha endut al llit perqu no passi fred, quina sensaci t?
c) Quina de les dues constatacions creieu que s ms possible? Per qu?
d) Quan el Raspall comena a saltar i vol que lamanyaguin, com es resol el fet que no tingui potes ni panxa?
e) Per quina ra el nen Sala no desperta els pares a mitjanit per comunicar-los que torna a tenir un gos?
68
4.
Des del primer moment els pares es neguen a creure el que els diu el fill respecte de Raspall.
a) Quin fet els fa canviar dopini? Resumiu-lo en no ms de tres lnies.
b) Qu assegura la mare desprs daquell fet?
c) Qu decideix fer el pare per al Raspall?
d) Quina inscripci li t reservada?
e) Creieu que aquesta inscripci t alguna cosa a veure amb el que pensen els lectors?
f) Inventeu un parell dinscripcions per a collocar damunt la caseta del Raspall sense que hi aparegui la
paraula gos.
3.3.7 Un crim

Un nou cas dassassinat confs acaba sent jutjat.
1.
La primera versi dels fets la facilita el protagonista a travs de la notcia que es va publicar al diari. Llegiu-la
de nou, des de Repugnant assassinat... (p. 315) fins a ...El corresponsal (p. 316) i reescriviu-la com si lhagus
redactada lassass, a partir de lexplicaci dels fets que fa a continuaci, des dExplicar amb quatre paraules... (p. 316) fins a ...all que ja s sabut (p. 317). Afegiu-hi tots els detalls que aporta lacusat.
2.
En el judici, els dos advocats esgrimeixen raonaments ben diferents.

a) Indiqueu-los en la taula de sota.
Raons de ladvocat acusador
Raons de ladvocat defensor
1.
1.
2.
2.
3.
3.
4.
4.
5.
5.
6.
6.
b) Quina pena reclama ladvocat acusador?

c) I ladvocat defensor?
d) Quina va ser al final la pena imposada?
e) Creieu que es va fer justcia, en aquest cas?
3.
Imagineu que formeu part dun tribunal popular i que, desprs descoltar els dos advocats, us toca deliberar sobre la culpabilitat i la innocncia de la persona acusada.
a) Quines raons us han resultat ms convincents a lhora de jutjar lacusat? Per qu?
b) Contrasteu els punts de vista dels dos advocats i afegiu ms arguments tant a favor com en contra de lacusat.
4.
Organitzeu un debat a laula entre els partidaris i els contraris de lafirmaci segent:
Quan un home de bona mena, sense antecedents penals i sense tares, en plena joventut, arriba a matar, s
que deu tenir les seves raons, i nosaltres, en certa manera, no ens hi hem de ficar.
(p. 319)
69
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U Anlisi
R A *
de
E Crniques
L G U S T Pde
E Rla veritat oculta
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A L E C T U R A *
E L G U S T P E R
L A
L E C T U R A
4.1 La narrativa del real meravells

4.1.1 Ttol i parts

Per a Pere Calders, a ms de la realitat palpable i mesurable nhi ha una altra doculta, tant o ms real
que la primera, dominada per latzar, limprevist i la capacitat de somiar que tenim els humans. El ttol del
llibre est directament lligat a aquest altre vessant de la realitat, del qual es vol deixar constncia a travs
de les Crniques. Les trenta narracions que configuren el llibre apareixen en tres apartats diferenciats
encapalats per tres ttols: La imprevista certesa, Lescenari desconcertant i Ver, per inexplicable
segons la disposici de Joan Triad, que va tenir cura de la primera edici del llibre lany 1955.
1.
Indiqueu a quin nom dapartat corresponen els significats segents.

Nom de lapartat
Significat
Els espais on sesdevenen les accions de les narracions sn
realment estranys, sorprenents i meravellosos.
All que resulta evident i irrefutable sovint s producte de
latzar.
A vegades hi ha fets que resulten incomprensibles per que
ning no satreveix mai a negar.
4.1.2 Labsurd
1.
Per a lautor de les Crniques de la veritat oculta el que s absurd no s que passin coses extraordinries
com ara que un tren descarrili cada dia a la mateixa hora o que neixin arbres enmig dels menjadors de
les persones, sin els intents de fixar la realitat segons uns sistemes dinterpretaci que es presenten
infallibles.
a) Debateu en grup qu s per a vosaltres labsurd. Considereu que les coses absurdes formen part de la
mateixa realitat o que no hi tenen res a veure?
b) Comenteu, tamb oralment, les segents paraules de Pere Calders:
Quina cosa ms absurda no s menjar a hores fixes tant si es t gana com no? Em penso que som
lnic animal de la creaci que ho fa. Jo crec que la vida est plena de coses absurdes, de sorpreses,
de paradoxes.
A. Munn/ M. Soler, Entrevista a Pere Calders. El Mn
Fotografia: Josep M. Melci. Revista Gra de Fajol
73
4.1.3 Evadir-se de la realitat

1.
Llegiu les segents paraules de Pere Calders, extretes duna entrevista feta lany 1983 al seu domicili
barcelon, determineu quina de les tres conclusions que segueixen sadequa ms a les seves respostes i
expliqueu-ne el perqu.
Durant molts anys sha usat la paraula evasi amb un sentit pejoratiu, per avui crec que lsser hum t
perfectament dret a evadir-se de la realitat quan no li s prou grata i molt sovint no ho s. Tots procedim,
pensem i vivim amb smbols. Quan escrius literatura pots fer de notari i explicar realment el que passa,
que s la literatura realista, o b pots donar una interpretaci teva del que passa. Aleshores s quan
sorgeix el smbol, la fantasia, els personatges que poden representar una cosa per a tu i una altra de
diferent per als lectors. En cada llibre el cinquanta per cent s de lautor i laltre cinquanta per cent s
del lector [...] La frontera que establim entre realitat i irrealitat no la veig prou traada. Lhome s una
contnua barreja de realitat i de somni [...] Dins nostre hi ha una cosa que en diem fantasia o somni que
s tan real com tocar de peus a terra o com el mal que et fas quan et punxes amb una agulla...
Xavier Llongueras i Josep Armengol. Entrevista indita, maig de 1983
a) Evadir-se de la realitat s la sortida ms cmoda perqu aquesta realitat no sempre s negativa.

Els escriptors han de reflectir la realitat i, noms en alguns casos, poden reinventar-la. Cal definir molt
b els personatges per tal que els lectors els interpretin correctament. La realitat i la irrealitat sn tan
contradictries que millor no barrejar-les mai. Una cosa s somiar i una altra s estar ben despert.
b) Evadir-se s una sortida possible quan la realitat no s prou grata. Al nostre voltant tot sn smbols.
Un escriptor que retrata la realitat s com una mena de notari i, quan se la inventa, s un creador de
fantasies. Tant lautor com el lector han daportar la seva part per a la comprensi duna obra. Realitat
i fantasia estan molt delimitades i cal saber en tot moment en quin punt ens trobem.
c) Quan la realitat no s agradable el millor s evadir-sen. La literatura pot derivar dun retrat de la realitat o duna interpretaci subjectiva. La interpretaci del sentit dels personatges no depn noms del
que els ha creat. Realitat i ficci es barregen tant que resulten indestriables.
4.1.4 Realitat i ficci
1.
Llegiu ara aquest fragment del llibre Pere Calders: ideari i ficci dAmanda Bath, respecte del realisme i
de la fantasia, i responeu les qestions que el segueixen:
Calders conclou que el concepte de realisme histric sha vist superat. Tal com la fotografia fa molt de
temps que va deslliurar el pintor del deure de representar fidelment la realitat, digual manera, tamb, la
literatura fa molt que ha estat alliberada pel cinema de lobligaci de divulgar els fets. Ara lautor s lliure
dexpressar qualsevol cosa de qualsevol manera, i devadir del tot el realisme, i buscar altres noms a les
coses per veure si es poden expressar amb una altra profunditat o una altra dimensi.
[...]
La fantasia s, de mena, una via descapatria, lliure i sense entrebancs, per a fugir de la vida real, i la
jugada de Calders de juxtaposar-la als conceptes diametralment oposats de lencarcarada legislaci
burocrtica, el materialisme i la superficialitat de perspectiva, constitueix una consistent i reeixida
font dhumor.
a) Amb quin exemple sillustra la superaci del realisme histric?

b) Qu ha alliberat la literatura en el mateix sentit?
c) Qu s la fantasia, segons el text?
d) Quina s laportaci de Pere Calders en aquest sentit?
e) Com veu Pere Calders la condici humana?
74
4.1.5 Linslit

A les Crniques de la veritat oculta Pere Calders ens posa amb tota naturalitat en contacte amb linslit,
s a dir, amb tot el que a primer cop dull ens podria semblar molt extraordinari i que ens apareix de forma
imprevista, inesperada.
1.
Llegiu els segents fragments de les Crniques i feu un llistat de les maneres amb qu sanomena el fet
extraordinari o fantstic que domina els personatges.
Cal fer-se crrec de la vulgaritat daquesta etapa per a comprendre la justcia de la meva queixa i el
rigor amb qu vaig rebre tracte de qui sap quins poders superiors. No podia haver-hi engany dels
sentits perqu, per ofici, la gent de la meva professi tenim lhabitud de mesurar la terra [...] (p. 56)
***
Per senyor meu vaig replicar, honorable, i les coses de lesperit? I la meva grcia? No sacrificareu
pas aquests tresors a unes mesquines convenincies materialistes! (p. 109-110)
***
Caldria explicar la cambra, per hi ha coses que sn realment inexplicables [...] (p.116)
***
Estic autoritzat per a afirmar que unim als meravellosos dots dimprovisaci que tenen els llatins una
major profunditat de previsi. A Budapest us acarareu sense dubte amb el sorprenent. (p. 294)
***
I mireu si passen coses extraordinries a vegades, que molt abans dadormir-se el nen va adonar-se
que el raspall irradiava calor de vida [...]
(p. 312)
2.
Llegiu el segent text i resumiu-ne el contingut en no ms de tres lnies.

[...] aquests personatges, contrafigures caricaturesques dun comportament hum mediatitzat per una visi
codificada de la realitat, viuen en un univers literari en el qual tenen lloc els fets ms inversemblants i
extraordinaris: els desitjos es materialitzen, la conscincia pren forma corporal, un arbre creix de cop
i volta al bell mig del menjador duna casa, un lloro mant amb un compatriota seu una conversa plena
denyorances, unes mans separades del cos cobren vida prpia i manifesten els seus poders sobrenaturals...
Fets que estan en oberta contradicci amb les normes ms elementals de la lgica i que, en conseqncia,
qestionen el codi de veritats absolutes dins el qual se situen inicialment els personatges.
Joan Melcion, Crniques de la veritat oculta, de Pere Calders (p. 39)
3.
El fet inslit apareix, doncs, per diverses circumstncies. Per la realitzaci dun desig, per la intervenci delements o ssers fantstics, per un esdeveniment que contradiu les lleis naturals o per una pura acumulaci de
casualitats. Indiqueu en el quadre de sota els ttols dels contes que savenen a aquestes possibilitats.
Fets inversemblants
Contes en qu tenen lloc
Els desitjos es materialitzen.

Aparici dssers fantstics (esperits, ngels,
personatges tradicionals...).
Personatges amb dots sobrenaturals.
Fet extraordinari que contradiu les lleis
fsiques.
Distorsi de les lleis lgiques per una
acumulaci de casualitats.
75
4.
Completeu, ara, les tres taules que segueixen indicant els ttols dels diferents contes respecte del fet
extraordinari que narren.
I. La imprevista certesa
Ttol del conte
El fet extraordinari
Coneixement del propi dest.
Fracs de leducaci cientfica.
Una m trobada al jard.
La funda i lesperit de linventor, diferents.
La vida, en una m.
Un gos que menja tapissos.
Les nines sacoloreixen de vida.
Invasi del propi pis.
Un agrimensor perd les mesures.
Interpellaci de lngel bo.
La veritat del mite dun armari.
Un enamorat doblement desenganyat.
II. Ver, per inexplicable

Ttol del conte
Coneixement de la prpia mort.
Refs del Pare Noel.
Un espectre es relaciona amb els vius.
Una vaca es menja un ram de flors.
Vocaci de rellotger dun capit de vaixell.
Acord entre enemics de guerra.
Un lloro parla catal a Birmnia.
El doble dun home feli.
Creix un arbre al menjador.
Hi ha un tigre a la cuina.
Un home va a morir a la casa dun altre.
Una planta creix desmesuradament.
III. Lescenari desconcertant

Ttol del conte
Carrer de cases inexistents.
Lendevinadora oriental.
El lladre conven el narrador.
El magnesi dun fotgraf cala foc.
Un assass sexculpa de matar la sogra.
Un raspall convertit en un gos.
Unes mans mutilades i decoratives.
76
4.1.6 Lelement sobrenatural
Treball de Llotja fet amb fusta per Pere Calders

(1929)
1.
En els contes de Pere Calders els elements sobrenaturals sn entesos com a pretext i no posseeixen validesa en si mateixos. En el conte Raspall, la transformaci dun raspall en un gos no s qestiona gens
ni provoca cap daltabaix. I, en El desert, el fet que el personatge tingui la vida a la m no provoca en els
que lenvolten ni en els lectors cap dubte sobre la possibilitat que pugui passar.
Llegiu els segents fragments de Lesperit guia i, desprs, elaboreu un text dunes quinze lnies titulat:
Com considerava Pere Calders els elements sobrenaturals?.
Totes les persones, quan arriben a una certa edat, han tingut contactes amb el sobrenatural, i, quan
ve a tomb i en tenen ganes, ho expliquen.
Jo, potser perqu la realitat no macaba danar b, mhe mogut sempre pel ms enll amb un gran
deseiximent. Tinc somnis proftics, pressentiments alertadors, trec partit de la telepatia i, a casa
meva, fora dpoques de veritable penria econmica, hi ha hagut sempre fantasma.
La present, per, no s una histria de por. Aquesta declaraci es faria innecessria si la gent
tingus ms lectures i estigus ben convenuda que les coses dels esperits no en fan, de por.
s qesti de saber-los tractar en un cert sentit i amb una certa mesura, sense donar-los massa
importncia.
(p. 224)
77
4.2 Contraherois del gran guinyol hum. Els personatges
Fotografia: Dagoll Dagom. Antaviana
Tal com afirma Joan Triad en el prleg de la primera edici, els contraherois que trobem en els contes de
Calders, sense excessives pretensions a la vida i immersos en un estat dabsoluta tranquillitat i placidesa,
acostumen a patir un fet trasbalsador que els capgira el mn i no tenen ms remei que respectar el nou ordre:
el de les cases que canvien dubicaci, els dels tigres que fan niu sota els fogons duna cuina o el dels trens que
descarrilen cada mat.
1 Pere Calders va destacar com a narrador i tamb com a dibuixant. A lhora de presentar-nos els seus
personatges, creieu que demostra aquestes dues habilitats? Considereu que a les Crniques de la veritat
oculta ha sabut sintetitzar els trets humans com si hagus fet una caricatura de les seves criatures inventades? Raoneu la resposta.
2 Dels personatges de les Crniques de la veritat oculta prcticament mai no trobem descripcions fsiques
i, quan nhi ha alguna, el Calders ninotaire que es queda en uns pocs trets que sexageren simposa al
Calders que vol retratar una realitat concreta. Llegiu aquestes dues referncies a personatges i indiqueu
quina mena de descripci fa de cadascun.
Era una noia bonica, amb un cap molt gran per tal que els ulls, de grossos que eren, no li sortissin de
loval de la cara. (El Teatre Caramar, p. 187)
***
Duia els cabells molt aplanats, partits en una ratlla que els repartia en dues llenques tornassolades,
que sescorrien a banda i banda de la cara: els ulls, de marcada ascendncia monglica, tenien un
mirar pesant i els sentia damunt meu com un cop de raspall. Anava vestida amb una mena de tnica
negra, de roba mat i lluent a la vegada. Era lletja? Bonica? No ho s pas. Vaig comprendre de seguida
que es tractava duna dama russa.
(Les mans del taumaturg, p. 281)
3 A part de no explicar-nos com sn fsicament, els personatges centrals del llibre sens presenten despersonalitzats darrere un jo narrador que tan aviat s un agrimensor, un lladre o un milionari com un comerciant,
un viatjant, un assass o un caador de negres, entre daltres. En molts pocs casos coneixem el seu nom real.
a) A qu creieu que obeeix aquesta despersonalitzaci?
78
b) Comenteu per escrit les afirmacions segents:

[Els personatges de Pere Calders sn] objectes passius i mdiums a travs dels quals es posar de
manifest labsurd duns clixs de comportament, que ells mateixos representen, i la incapacitat
humana per assumir tot all que sescapi duna condici estereotipada de la realitat. En darrer terme
ens interessen com a vctimes de si mateixos. (p. 33)
Leix narratiu daquestes histries s precisament el conflicte que es produeix en posar en contacte
uns personatges absolutament plans, que es mouen condicionats per un teixit de codis i de normes
de comportament, amb uns fets que transgredeixen qualsevol explicaci racional de la realitat.
c) Indiqueu qu tenen en com els noms propis dels personatges que segueixen: Depa Carelli,
Galsworthy, Micklas.
d) I els daquests altres: Marc Noblesa, Feliu de lEspatlleta, Elias Caramar.
e) A quins contes pertanyen els cinc noms?
4 Llegiu aquestes interpretacions que la crtica ha fet dels personatges principals de les Crniques de la
veritat oculta i contesteu les qestions que segueixen.
[...] personatges estireganyats, soferts, que, eternament girats cap al seu mn, van units, sotmesos
a la indefinible unitat de lart. [...] personatges de palla i de paper, de filferro, serradures i parracs,
estranyament conjuntats, i vibrtils, iguals en tot als humans, per no humans, que sens demostren
mortals i dolorosos fins en la sang vermella que els fuig, [...] aquests inoblidables personatges,
febles, illusionats, estupefactes, plens de sobresalts, afavorits per les meravelles, dominats per
immundes o trgiques dries, petits i pobres en el caos inconscient, sota la superioritat de lordre
que no comprenen. Tot plegat esdev com un dibuix, illustraci dun cert home modern que tots
coneixem i que, una mica, tots, els europeus sobretot, portem a dintre.
Joan Triad, prleg a la primera edici de Crniques de la veritat oculta
***
[...] els seus personatges talment trets duna tira de cmic sn febles, per plens de fortalesa;
desillusionats, per capaos denquimerar-se; sotmesos a un ordre extern que els aclapara, per
moguts per un desig intern dalliberar-sen. [...]
En aquest aplec de contes, lhome caldersi s un home subjecte a latzar, al dest, a la Providncia,
esverat, o almenys intranquillitzat per la superioritat dun ordre que vulgues o no vulgues el t subms.
Llus Busquets i Grabulosa, Consideracions sobre Crniques de la veritat oculta (p. 13)
***
Calders ens presenta els seus personatges com a ssers plans, mancats de voluntat i desprovets
de capacitat de reacci davant els fets ms extraordinaris, lligats sempre al seu particular codi de
seguretats, fora del qual apareixen com a criatures desvalgudes, immobilitzades en la perplexitat.
Sn figures buides. [...]
Els personatges daquests contes no els hem de veure com a individus concrets, amb consistncia
fsica o psicolgica, sin com a representacions de comportaments estereotipats.
***
Els seus personatges, els petits homes que conformen la massa annima de la poblaci de la nostra
civilitzaci, habiten un mn on res no s segur. Alguns es veuen condicionats per lentorn, manipulats
per aquells que controlen i, com a resultat, fallen a lhora de respondre quan la fantasia es precipita
dins la seva grisa rutina, oferint-los la possibilitat descapar i la invitaci de veure la vida des duna
nova perspectiva. Daltres sn homes amb somnis que han estat esmicolats per una realitat cruel.
79
El pessimisme inherent, per, daquestes visions es veu mitigat per lhumor de lautor, i pel seu dol
tractament dels personatges, que mai no sn obertament ridiculitzats o culpats per tots els seus
errors excessivament humans.
Amanda Bath, Pere Calders: ideari i ficci (p. 241)
a) Esteu dacord amb aquestes interpretacions? Expliqueu el perqu.

b) Quins punts de coincidncia veieu en les quatre maneres de definir els personatges del llibre?
c) Ara proveu de fer un escrit duna extensi semblant que resumeixi en poques paraules els personatges
de les Crniques de la veritat oculta.
5 Entre els protagonistes dels contes hi ha algunes coincidncies. Nhi ha uns quants que pertanyen a la
classe alta, alguns dels quals, com en el cas de La cincia i la mesura es creuen per damunt de tot i fan
i desfan a la seva manera, sense pensar ni un moment en les conseqncies que les seves actituds poden
tenir en els altres. Indiqueu altres personatges rics i propietaris i el conte on es troben.
6 A banda dels personatges centrals, en les obres de Pere Calders trobem una mplia gamma de personatges
secundaris reals i relacionats amb els elements sobrenaturals que contribueixen a perfilar la gravetat del
conflicte dalgunes trames (porteres, criats, dones de la neteja, lladres, promeses, minyones, autoritats civils,
funcionaris, autoritats militars, persignadors, taumaturgs, ngels de la guarda, quiromntics... Llegiu des
dA la vorera denfront, el rengle de porteries... (p. 300) fins a ...a laguait de possibles contravencions (p. 301)
i completeu aquesta srie de tipus de personatges tpics en les narracions de Pere Calders.
7 En El desert, lEspol es veu de cop i volta sorprs per linslit: la vida agafada dins el puny duna m. De
seguida sent la necessitat de compartir la sorpresa i demanar consell a diversos personatges.
a) Completeu els buits del quadre de sota en relaci amb aquests personatges i amb la manera com reaccionen davant del seu problema. Tingueu en compte que no coincideixen amb lordre en qu surten
en el conte:
Personatge que va a trobar
Consell que li dna

Li diu que es deixi de beneiteries, que es tregui la
bena i que obri immediatament la m.
Un llibreter amic seu
Li diu que posi el puny dins una gerra daigua i que

esperi un somni sense temps.
Sent enveja i li dna per parlar daltres coses.
La seva promesa
El metge de la famlia
Li assegura que el podrien passar al departament

de preparaci i connexi de subcontractes de
compra, li insinua augments de sou sense
comprometres massa i promet ampliar-li i
anticipar-li les vacances.
80
b) Elaboreu un text argumentatiu en qu, duna banda, defenseu el consell que us ha semblat ms coherent i prctic de tots els que rep lEspol i, de laltra, critiqueu el que heu trobat ms fora de lloc i menys
prctic. Defenseu les raons que us porten a veure les coses daquesta manera.
c) Qu us sembla ms absurd, que alg pugui agafar la vida amb una m o les maneres com reaccionen
els personatges a qui va a trobar lEspol per explicar-los el seu problema?
8 Desprs que el ric protagonista dEl principi de la saviesa fa saber de forma pblica la troballa duna
cosa important en el seu jard, sn diverses les persones que, amb prdues ben diverses, van a trobar-lo.
Completeu el quadre segent amb les dades que hi falten:
Persones que fan cap al jard
El que hi vnen a buscar
Un home amb un gramfon

sota el bra
Lhonradesa
Un lladre
La memria
Mares
Marits
Fer dringar les passions
Llegir la m que sha trobat
9 A Les mans del taumaturg, la visi dels edificis dun barri descobreix al protagonista diversos personatges que duen a terme activitats ben diferents. Llegiu des dEscampats sense ordre... (p. 274) fins a ...el seu
missatge sensual (p. 276) i completeu la taula segent a partir dels personatges que veu i de les accions
que estan duent a terme en aquell moment.
Personatges
Accions
Treu de la gbia un canari i li talla el coll
incomprensiblement amb una fulla dafaitar.
Una famlia
Festeja amb un xicot dun entresl ve.
Una polida senyoreta
Escolten la rdio.
81
10 A El geni magiar, desprs de comprovar que la portera era un ninot de pasta disfressat de portera (p. 300), el
narrador fixa latenci en les cases de la vorera denfront. Rellegiu des dA la vorera denfront... (p. 300) fins a
...passat de moda (p. 302) i completeu la taula de sota amb els personatges que hi descobreix i les accions que
realitzen o lestat en qu es troben. Tingueu present que no apareixen en el mateix ordre que en la narraci.
Personatge
Acci o estat
Nen
Funcionari reumtic
amb quimono florejat
emboscat entre una vela de bar i una palmera de sal a
laguait de possibles contravencions
Senyora vella distingida
de mans filiformes
Porter
Festejadora tardoral
amb el seu teodolit
Minyona
4.3 Les veus narratives

En vint-i-quatre de les trenta-una narracions que cont ledici del llibre de referncia, la veu narrativa adoptada
s la de la primera persona. Una caracterstica que respon a la voluntat dexplicar els fets reals i extraordinaris
des de la intimitat dels que els viuen i, per tant, com una via ms directa perqu els lectors ens fem a la idea
de la singularitat de cada situaci. En els altres set casos, Pere Calders explica la histria en tercera persona,
prenent una certa distncia respecte dels fets.
1 Determineu en dues llistes diferents els contes en qu el narrador es presenta en primera persona del
singular i els contes en qu el narrador parla dun altre personatge.
Contes amb el narrador en primera
persona
82
Contes amb el narrador en tercera

persona
2 De tots els contes escrits en primera persona narrativa, nhi ha un que es relata en primera persona del plural. Indiqueu quin i transcriviu-ne un fragment en qu es demostri aquesta variant
discursiva.
3 Pel que fa als escrits en tercera persona, creieu que t alguna cosa a veure que lnic de lapartat Les-
cenari desconcertant que est escrit amb aquesta veu narrativa porti el subttol de Conte infantil?
Raoneu la resposta.
4 Reescriviu els segents fragments canviant la persona de la veu narrativa (de primera a tercera persona
o viceversa).
Diverses vegades, havia donat per inrcia la meva conformitat a idees que en realitat em revoltaven.
Tenia una mandra absoluta de parlar i de pensar. Tots els meus desigs, i tota la satisfacci dels meus
desigs, es reduen a contemplar amb els ulls mig closos un tros de motllura del sostremort [...]
(La clara conscincia, p. 136)
***
Estava acostumat als desficis, i milers de tics estremien la seva pell. Semblava que no hi podia haver
cap frisana que lagafs de sorpresa, i a despit de tot vingu un dia en el qual va guanyar-lo una
nosa indefinible; sent de sobte lenyorament de coses desconegudes i un gran desig devadir-se per
camins petits. (Lhome i lofici, p. 152-153)
***
Un mat, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre, [...]
Vaig veure de seguida que all no podia sser la broma de ning, i, no tenint persona estimada a qui
confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia. (Larbre domstic, p. 220)
***
Quan em toc el torn, vaig explicar que volia un retrat petit, de poc preu, i que com ms aviat
enllestssim millor. Vaig procurar fer entendre que la mirada de la mquina em produa desconcert i
que si fos possible fer retrats amb anestsia jo en seria adepte. (Coses aparentment intranscendents,
p. 265-266)
***
Va recrrer la casa de dalt a baix, regir tots els armaris i tots els calaixos i, finalment, en un rac de
les golfes va trobar un gran raspall passat de moda, definitivament bandejat de les necessitats de la
famlia. Aclucant el ulls, va passar-li la m plana per damunt del pl, i s ben de deb que va fer-li
lefecte que acariciava el llom dun gos. (Raspall, p. 311)
5 Escolliu el fragment que vulgueu dels que heu reescrit i ara passeu-lo a segona persona narrativa, de ma-
nera que totes les accions sadrecin a un tu, com si li escrivssiu una carta. Per exemple: Diverses vegades,
havies donat per inrcia la teva conformitat a idees que en realitat et revoltaven...
4.4 Els motius recurrents

1 Tot i que, com hem vist, es tracta de contes escrits en diferents poques de lautor, a les Crniques
de la veritat oculta trobem diversos elements que es van repetint en les diferents trames. A vegades
sn motius concrets fcilment identificables i, en altres casos, es tracta de situacions que es van fent
familiars per als lectors.
a) En referncia a quatre contes del llibre, completeu els segents textos amb les paraules que hi falten i
identifiqueu el motiu recurrent en aquestes narracions.
83
A El desert, lEspol atrapa la vida amb una _______. El seu _____ clos simbolitza lacte de rebelli
contra els esquemes convencionals dinterpretaci de la vida i contra els codis de conducta
quotidiana. El gest final, en obrir la _______, marca la fi daquesta revolta.
[...]
A El principi de la saviesa, s la troballa duna _______ en un ______ el que dna peu a un seguit
de situacions inslites, que posen al descobert latracci mgica del jard damunt un ventall ben
variat de persones.
[...]
El contacte de les _________ amb la superfcie de les nines s el que produeix el prodigi domstic
que sens ofereix a Lany de la meva grcia.
[...]
I tornen a ser unes ________ leix al voltant del qual gira Les mans del taumaturg.
Joan Melcion, Crniques de la veritat oculta, de Pere Calders (p. 67-68)
Lelement recurrent sn, per tant, les _________.
b) En els quatre contes es tracta dun element trasbalsador que simbolitza la mgia i apareix com
lexponent directe dun prodigi. En canvi, nhi ha dos en qu lelement recurrent s portador de vida
i un altre conte en qu s un factor de mort i de follia. Indiqueu el ttol dels dos primers i daquest
altre.
2 Un altre element recurrent del llibre s la casa.

a) En quin conte el conflicte narratiu ve causat pel canvi demplaament del propi edifici?
b) En quin altre, ve motivat pel canvi de residents que lhabiten?
c) En quina narraci destaca la confluncia de molts personatges diferents al jard de la casa?
d) En quin altre conte tot ledifici es converteix en el smbol de les diferncies de classe i destatus
social?
e) I a quins dos contes laparici dssers vius trenca lharmonia dels que hi viuen i va contra la lgica?
3 Una altra de les maneres que anem retrobant en les Crniques de la veritat oculta s la del viatge. Molts
personatges caldersians sevadeixen duna realitat estable que no els acaba dagradar, en alguns casos
perqu s plena dabsurds.
Considereu que el fet que Pere Calders canvis de residncia al llarg de la vida ha pogut condicionar que
molts dels seus personatges siguin nmades (com els esotrics de Les mans del taumaturg i els ssers
desperit nmada de La revolta del terrat) o que visquin les aventures en pasos estrangers (com els
dEl problema de lndia, Els catalans pel mn, Histria natural i El geni magiar)? Expliqueu el
perqu de la vostra resposta.
4 Un altre dels motius recurrents a les Crniques de la veritat oculta, i que tamb t a veure amb la idea de
levasi, s el mn mgic del circ, del teatre i de les fires.
a) Recordeu algun dels contes en qu apareixen personatges lligats a aquest mn?

b) Com condiciona la trapezista rossa el final dEl desert?
c) I en el conte O ell, o jo, en quin lloc el protagonista descobreix el seu alter ego?
84
5 Com heu vist a lhora danalitzar els personatges, al llibre sovintegen els festejos i els compromisos de
casament; en moltes ocasions gaireb sense que ho vulguin els protagonistes.
a) Comenteu per escrit la segent afirmaci respecte del motiu recurrent dels promesos.
El tractament pardic de les relacions formals s un recurs humorstic per posar de manifest la
inconsistncia de les convencions sobre les quals descansen les aparentment segures normes de
conducta social. Aquest tractament pardic, que ens presenta el festeig entre dues persones com
la causa i el resultat de situacions certament absurdes, el trobem a El desert, Lhome i lofici,
Coses de la Providncia, El teatre Caramar, La clau de ferro, LHedera Helix, La maleta
marinera i Un crim. En tots aquests contes, la relaci entre el personatge central sovint el
narrador mateix i la seva promesa s una relaci freda, distant i insubstancial, sovint originada per
causes totalment alienes a la seva voluntat.
b) Quina de les histries sentimentals daquests contes us sembla ms increble pel que t de desproporcionada? Resumiu-la breument i expliqueu per qu us sembla la ms exagerada i poc possible.
6 Un altre dels motius recurrents dels contes t a veure amb crims i altres fets delictius com ara els robato-
ris. En alguns casos, aquestes accions punibles legalment sn fins i tot justificades pel narrador o no reben
la condemna que haurem desperar.
a) Llegiu els fragments que us suggerim a continuaci i expliqueu de quina manera sexculpen els delictes que cometen els personatges segents:
Depa Carelli, lassass de La conscincia, visitadora social. Des de La comunitat establerta... fins a
...amb una gran tristesa. (p. 72)
El lladre dEl principi de la saviesa. Des de Jo, senyor, mal mest el dir-ho... fins a ...jugant a cartes
vistes. (p. 85)
El lladre de Feblesa de carcter. Des de Jo, temps passats, tamb em refiava de la moral... fins a ...Si us
pot servir dalguna cosa, aqu ho teniu. (p. 307-308)
Lhomicida dUn crim. Des dImaginem lacusat arribat a Reus... fins a ...Demano que sigui absolt
lliurement. (p. 318-320)
b) Quina daquestes quatre raons exculpatries us sembla ms fora de lloc?
7 Relacioneu els ttols dels segents contes amb el motiu recurrent que destaca en cada cas. Tingueu en
compte que en algunes narracions apareix ms dun motiu.
Contes: El desert, La ratlla i el desig, La conscincia, visitadora social, El principi de la saviesa,

Lany de la meva grcia, La cincia i la mesura, La revolta del terrat, Lhome i lofici, El Teatre Caramar, La clau de ferro, Cada u del seu ofici, Lesperit guia, Coses aparentment intranscendents,
La maleta marinera, Les mans del taumaturg, Feblesa de carcter i Un crim.
Motiu recurrent
Conte
La casa
(smbol de seguretat, placidesa, punt de
trobada i ordre quotidi)
El jard
(on es pot esdevenir qualsevol cosa)
85
El teatre
(smbol de la realitat com a representaci)
El rellotge
(maquinria de precisi per mesurar el
temps i smbol del ritme de cadasc)
Les mans
(esdeveniment mgic)
Els invents
(lesfor hum per dominar la naturalesa)
Els crims
(subversions de les convencions morals)
Els naufragis
(el desastre, la catstrofe, el fatalisme)
4.5 En el despertar de molts somriures. La ironia caldersiana
Fons UAB
La gran majoria de contes i de situacions que Pere Calders planteja en els seus contes arrenquen un somriure.
1 Llegiu aquest fragment del prleg de Joan Triad a la primera edici de les Crniques de la veritat oculta.
Els primers dos o tres contes amb qu topo em fan creure que es tracta dobres humorstiques,
contades amb molta imaginaci, per amb un aire dassossec, de certa bonhomia, de bell sentit
com. [...] He de rectificar, doncs, la primera impressi: hi ha quelcom ms que humor, i dhuc que
stira, en tot aix...
a) Creieu que lhumor i la ironia que contenen moltes Crniques sn simplement per captar el lector o hi
veieu alguna altra intenci? Raoneu la resposta.
86
2 A lestudi preliminar de ledici de referncia, Joan Martori destaca com a element indispensable per
entendre lobra de Pere Calders el distanciament intellectual davant la realitat, que es concreta amb la
mirada irnica de lescriptor (p. 13). I afegeix:
Lhumor en Calders [...] s una manera de disseccionar la realitat del comportament hum, un recurs
que recorre a la complicitat del lector per a conduir la seva reflexi cap a aquells aspectes ms
recndits de la conducta humana. (p. 13)
a) Hi esteu dacord? Expliqueu quin sentit t per a vosaltres la ironia.
3 Lhumor de Pere Calders prov sovint del contrast entre dues perspectives, la del real i la de lirreal; entre
el que sesdev i la forma com sesdev. Per exemple, com reaccionen els personatges davant desdeveniments ben fora del normal.
a) A La ratlla i el desig, transcriviu la resposta de la dona de lagrimensor quan aquest vol convncer-la
que la casa es troba almenys a vuit quilmetres lluny de casa seva i quan li pregunta si ha vist mai el
coll dArea des del portal de casa.
b) A El principi de la saviesa, transcriviu la resposta den Feliu de lEspatlleta, lhome que suposadament ha perdut la m trobada al jard, quan el va a trobar el propietari del jard.
c) A Lhome i lofici, expliqueu qu fa la Sofia quan sap, a travs de la serventa, que lesperit de linventor demana linventor a laparell.
d) A El problema de lndia, transcriviu la resposta del policia quan el protagonista li diu que tenia el
ram destinat a una altra cosa.
e) A Els catalans pel mn, qu deixa anar el lloro quan el protagonista mostra les seves preferncies
per les danses de Castellterol?
f) A Lesperit guia, transcriviu la resposta del director de la companyia de ferrocarrils desprs que el
protagonista lavisi del descarrilament de lexprs de les deu.
g) A Fet darmes, qu diu amb tristesa el soldat paracaigudista per explicar que porta un uniforme
caducat?
h) A Histria natural, transcriviu la resposta de la portera quan el llogater li fa saber que t un tigre en
el pis.
i) A Quieta nit, qu respon el Pare Noel quan lErnest li demana que parli ms baix perqu despertar
els nens?
j) Quina de les nou reaccions anteriors considereu ms fora de lloc? Per qu?
4.6 La reflexi amena

Tal com hem vist en lapartat biogrfic, a ms de lampli ventall de contes que va publicar, Pere Calders tamb va destacar
com a articulista dopini. En la seva obra literria, i per la
via de diferents personatges, trobem lactitud reflexiva dun
lcid pensador que mira de rell les conductes humanes i en
subratlla les contradiccions amb un humor i una ironia que no
sn pas gratuts.
Fons UAB
87
1 Llegiu els segents fragments de contes del llibre i indiqueu si el narrador vol imposar al lector la seva
manera de veure les coses.
[...] explicar les coses ordenadament, i que cadasc sho prengui de la manera que vulgui. (El
principi de la saviesa, p. 73)
Escolteu: tinc ganes dexplicar-vos un episodi... Anava a dir un fet de la vida real, per em fa por
que a vs no us ho semblar, com als altres. (La ratlla i el desig, p. 51)
[...] La teulada... Per no la descriur tota perqu cadasc podria treure de les meves paraules una
impressi diferent [...] (La ratlla i el desig, p. 53)
[...] I quina explicaci tindria, doncs, aquella cosa fora ds i costum que va passar-mhi? Per ja ho
jutjareu vosaltres... (La ratlla i el desig, p. 56)
2 Una de les idees que sovintegen a les Crniques s la del dest marcat que tenen molts personatges i que
fa que es comportin duna manera determinada sense cap possibilitat de canvi. Llegiu els segents fragments de contes del llibre i elaboreu un text dunes quinze lnies en qu expliqueu si creieu que realment
tots tenim un dest prefixat del qual no podem escapar.
[...] no hi ha res que sigui comenat i acabat dacord amb la nostra voluntat. Les ancdotes que fan la
nostra vida sn elaborades dantuvi i nosaltres hi participem en una proporci molt petita. (La clara
conscincia, p. 137)
Tots els passos que he de fer avui, el dest els ha previstos per endavant. [...] (La clara conscincia, p. 143)
[...] tots els qui tracten devadir-se del dest acaben per sser-ne vctimes. (La clara conscincia, p. 148)
el dest juga amb nosaltres (Coses de la Providncia, p. 178)
3 De les segents reflexions extretes del llibre, destrieu les que us cridin ms latenci i, organitzats per
tants grups com reflexions hagueu escollit, organitzeu un debat sobre el seu contingut.
[...] la felicitat ms perfecta precedeix els mals moments. (La ratlla i el desig, p. 54)
[...] quan sestimula lenveja dels altres es comet una mala acci doble: fer nixer un sentiment
reprovable i, al mateix temps, trobar-hi complaena. (La ratlla i el desig, p. 54)
[...] un canvi, per petit que sigui, de vegades ens presenta laltra cara de les coses que ens sn
familiars. (La ratlla i el desig, p. 58)
[...] sovint ens complaem a bastir muntanyes a base de coses insignificants [...] si la gent no exagers
tant tot tindria millor mesura. (La revolta del terrat, p. 126)
[...] la gent ms feli i ms ben tractada per la vida s la que tem menys la mort. (La clara conscincia,
p. 142)
[...] sovint negligim les coses daparena mnima i ens dediquem a exaltar aquelles altres que omplen
els ulls pel seu volum. (Lhome i lofici, p. 151)
[...] lhome satrapa en els paranys que estn per als altres (La clau de ferro, p. 206)
[...] la guerra seguia amb una gran empenta i [...] hi havia tot el que podien demanar els generals.
(Fet darmes, p. 229)
[...] un pot tenir les creences que vulgui i arribar a cloures dins els cercles ms hermtics (Quieta
nit, p. 259)
La gent est tan feta malb pels progressos de la cincia, que no admet ms dun prodigi metafsic
per any... (Quieta nit, p. 261)
88
La moral! [...] s el pes ms intil que pot carregar un home. (Feblesa de carcter, p. 307)
Les memries contenen sempre confessions doloroses, que posen a prova la sinceritat de lautor.
(Un crim, p. 315)
Quan un home de bona mena, sense antecedents penals i sense tares, en plena joventut, arriba a
matar, s que deu tenir les seves raons. (Un crim, p. 319)
4.7 Una depurada i rica forma. La llengua
Fons UAB
En lapartat biogrfic hem vist que Pere Calders seduca i sinicia en el mn de les lletres en plena consolidaci
del procs de redreament cultural i de codificaci lingstica plantejats pel Noucentisme. La creaci de lInstitut
dEstudis Catalans (1907), entre altres organismes, i la publicaci de les Regles Ortogrfiques de Pompeu Fabra
lany 1913 van posar les bases perqu els escriptors de la seva generaci tinguessin ben presents diversos models literaris i continuessin lafany de modernitzaci cultural i de revitalitzaci i perfeccionament de la llengua
literria. Tot plegat, fins que dictadures com la de Primo de Rivera i Franco no estronquessin tot aquest esfor
cultural i lingstic.
Ja hem vist que el seu pas per lEscola Mossn Cinto, sota el mestratge de Josep Parunella, va infondre-li
lamor per la llengua catalana i un rigor formal que no va deixar mai. Tampoc durant els vint-i-tres anys dexili
mexic, en els quals no noms es mostr sempre fidel a la llengua, sin que va mantenir en tot moment la
riquesa expressiva i una depuraci formal ben notables. La prova la tenim en el nivell expressiu que mostren
les Crniques.
De retorn a Catalunya (1962) es va trobar amb una llengua castellanitzada i empobrida a causa de la dictadura, fet que va convertir la seva expressi lingstica en el millor tribut per a la salvaguarda de la llengua. Les
Crniques de la veritat oculta (1955) mostren un nivell lingstic depurat i genu que, en algun cas concret,
pot dificultar la comprensi dalguna part dels textos. s per aix que, a lannex 1 del dossier, trobareu un
breu diccionari a partir del significat de les paraules que, en les diferents narracions, hem cregut que podreu
desconixer.
89
1 Fixeu-vos en aquestes dues apreciacions sobre el llenguatge de les Crniques de la veritat oculta en particular i de lobra caldersiana en general. En qu coincideixen?
Tot aix es mou dins una implacable serenitat, amb un estil lcid, raonat, hum es podria dir, que no
es desprn del llenguatge pla, instrumental, dintrnseca bellesa.
Joan Triad, prleg a Crniques de la veritat oculta
El mn literari de Calders ens fascina per la simplicitat plena de fantasia, per la inacabable riquesa
dimatges que cont, per la seva ironia sempre carregada de tendresa, pel seu humor entre ingenu i
amarg, pel seu llenguatge tremendament assequible i a la vegada elegant...
Joan Llus Bozzo
2 La gran riquesa lxica que trobem a les Crniques de la veritat oculta obeeix, entre daltres recursos, a la
derivaci de paraules.
a) Indiqueu de quina paraula primitiva provenen les segents: ensonyat (p. 78), encamellant-se (p. 89),
emmascara (p. 102), deseixir-sem (p. 181) i grandols (p. 242).
b) Inventeu ara una frase en qu apareguin les cinc paraules primitives.
3 En el llibre, lautor fins i tot es pren la llicncia dinventar-se topnims i noms propis del tipus Coll dArea
(p. 51), Santa Ldia (p. 67), Dals (p. 99), Domwart (p. 137), Yakri (p. 217), la mimeolaalleuquis
(p. 232) o el carrer de les Claus de Barcelona (p. 269).
Inventeu una explicaci per a cadascuna daquestes paraules en un hipottic diccionari o enciclopdia.
4 En altres casos, i sempre en una lletra cursiva que desmarca el substantiu de la resta del text, usa noms
propis daltres llenges, sobretot en francs: ngel demod (p. 68), cinta roulant (p. 106), gos basset
(p. 128), un professor didiomes del gigot (p. 295), fixada una demi-vierge (p. 301).
Cerqueu ara el significat de cadascuna daquestes paraules.
5 En alguns contes trobem paraules i expressions que no hem dinterpretar en un sentit literal. Quin direu
que s el sentit de les que apareixen en negreta?
a) comprenia tres muntanyes de prestigi europeu (La ratlla i el desig, p. 53)

b) per tal de revestir la sorpresa duna certa brutalitat (Lany de la meva grcia, p. 102)
c) va preguntar-li si era persona de possibles (Lhome i lofici, p. 154)
6 Una de les habilitats de Pere Calders a lhora de recrear determinades situacions s servir-se dun lxic
molt precs per a cada cas. Torneu a llegir Fet darmes (p. 228-230) i feu un llistat de totes les paraules
que remeten al camp semntic de la guerra i dels conflictes bllics.
7 I en aquests fragments daltres contes? Quines paraules remeten al camp semntic militar?
Desprs daquesta violncia inicial tractrem dorganitzar la resistncia [...]. Per ja era tard; el jueu
no va poder passar del segon pis i retorn amb els vestits esquinats, escabellat i amb el rostre pllid.
Estem assetjats! digu. (La revolta del terrat, p. 131)
No tenim salvaci. Hi ha un adagi militar que diu que plaa assetjada s plaa venuda. (La revolta
del terrat, p. 132)
90
Noves energies assistiren el nostre combat diari, i cantrem himnes perqu els enemics comprovessin
que no defallirem mai. (La revolta del terrat, p. 135)
[...] aprofiten qualsevol sensaci de benestar a la rereguarda [...] (La clara conscincia, p. 141)
[...] amb uns motius de ferro que reproduen escenes duna guerra per la possessi de nous mercats.
(Lhome i lofici, p. 156)
[...] va endur-sem carreres enll, al seu arbitri, explicant-me el secret dunes guerres orientals. (El
Teatre Caramar, p. 181)
8 En el segent fragment dEl Teatre Caramar el narrador es val de la combinaci de dos camps semntics
(les parts del cos hum i els elements del Teatre) per explicar lexperincia que viu abans que comenci
lespectacle. Llegiu el fragment segent i completeu la taula de sota amb els exemples dels dos camps
semntics.
Recordo uns grans ulls de color verd, amb laranya central del Teatre Caramar a la nineta, i
unes pestanyes llargussimes, que passaven per damunt de les cadires, venien fins a mi i sem
menjaven la cara. De sobte, tot el teatre va omplir-se de llum i un cop de timbal va anunciar
quelcom. Vaig saltar de la cadira, posant-me la m al cor i fugint dels ulls. La dama que mestava
enamorant va fer una rialla que shauria sentit de tot arreu de la sala encara que el teatre hagus
estat ms gran. Per un moment, vaig sentir-me al descobert, desemparat, a merc de la pietat
ciutadana; tothom em va mirar, i ms de sis-cents dits massenyalaren. (p. 186)
Parts del cos hum
Elements del teatre
9 En el segent fragment, el narrador fins i tot ens precisa el veritable sentit duna paraula per tal que la
sinonmia no ens confongui com a lectors.
Aquella dona va prendre de seguida la iniciativa del joc, i mencantava; per no mencantava de
satisfacci, sin que em prenia la voluntat, com fan les serps amb els ocells. (El Teatre Caramar,
p. 186)
Reescriviu les frases segents substituint les paraules subratllades pels sinnims respectius, de manera
que no perdin el sentit original.
Es deixondeix estirant els braos, com tantes i tantes persones normals, i, ben b de passada, aparta
el petit escrpol [...] (La conscincia, visitadora social, p. 66)
Mofer casa seva i sacomiad amb una polidesa que denotava bona criana. (El principi de la
saviesa, p. 83)
[...] amb les monedes engrapades i les mans a la butxaca de labric, vaig sortir al carrer, en plegar,
submergit en un gran entendriment. (Lany de la meva grcia, p. 101)
La senyora el fuetejava amb la troca que tenia ms a m i li deia: [...] (Lhome i lofici, p. 161)
Altres vegades, sinclinava pels qui creien en documents amagats, i actuava com si els dons la ra.
(La clau de ferro, p. 200)
91
Jo procurava animar-lo, explicant-li acudits, per em sembla que no mescoltava. (Una curiositat
americana, p. 248)
Lalemany mexpressava la seva temena que els ossos no li malmetessin la mquina. (Les mans del
taumaturg, p. 292)
Un xicot de carn i ossos que contemplava el meu estupor amb posat sorneguer [...] (El geni magiar,
p. 302)
No siguis beneit i llena aquesta andrmina. Ja ets gran i hauries de tenir ms seny. (Raspall, p. 313)
Imaginem lacusat arribat a Reus i experimentant alguna sensaci que lincita a matar. (Un crim,
p. 318)
10 Expliqueu amb les vostres paraules el sentit de les segents frases fetes.
Du tanca una porta i nobre una altra. (El principi de la saviesa, p. 82)
El vostre gos nha fet una com un cove. (La revolta del terrat, p. 127)
Plaa assetjada, plaa venuda. (La revolta del terrat, p. 132)
11 Un altre dels trets que sorprenen a les Crniques de la veritat oculta s ls sovintejat dels pronoms neutres aix i all, gaireb sempre entre cometes. Al marge de les trames de cada conte, substituu els
segents pronoms neutres per sintagmes nominals que shi adiguin.
d) [...] no em s avenir que en un marc com aquell pogus passar-hi all. (La ratlla i el desig, p. 54)
e) Tu quedat aqu, vigila aix i esperam. (La ratlla i el desig, p. 61)
a) All que no entenc digu s que si el vostre desig era trobar la casa [...] (La ratlla i el desig,
p. 62)
b) Jo ja havia sentit dir all, com tothom, i em va semblar que me nanava a dormir amb lnim tranquil.
(El principi de la saviesa, p. 77).
c) I no heu trobat res ms? Cap tros de cap cosa que pogus fer joc amb aix? (El principi de la
saviesa, p. 79).
d) Per dir-me all mhavia cridat amb tanta urgncia? (La clara conscincia, p. 149).
e) Au, au! No cal que fem durar ms aix. (Coses de la Providncia, p. 172).
f) Que s dinters nacional, aix? (Larbre domstic, p. 221).
g) Aix va passar-me en el transcurs del segon viatge a la capital hongaresa. (El geni magiar,
p. 296).
12 En els seus contes, Pere Calders fa s duna abundant adjectivaci per tal de presentar els personatges
amb una gran riquesa de matisos, ms que fsics, de carcter.
a) Llegiu el segent fragment i, un cop collocats a la taula de sota tots els adjectius, completeu-la amb
les variacions de gnere i nombre.
La mateixa mena de bata blanca fins als peus, amb una roba de punts lluminosos que el fa pensar
en la manera com sinterpreta la neu en els aparadors nadalencs, i els cabells rossos a la romana,
amb el caient senyor de sempre. Li repassa amb la mirada les galtes rosades, les pestanyes llargues
i, penjant del bra dret, el conegut malet de pell vermella. Com cada vegada, a desgrat de trobar-ho
ell mateix estpid, se li acudeix un qualificatiu francs que li sembla el ms definidor de tots: s un
ngel dmod. (La conscincia, visitadora social, p. 68)
92
Mascul singular
Femen singular
Mascul plural
Femen plural
b) En aquest fragment, senyor actua com a adjectiu de caient. Inventeu una frase amb cadascuna
daquestes paraules en qu tinguin una categoria gramatical diferent.
c) Feu el mateix amb els adjectius blanc, romana i franceses.
13 En el conte Histria natural sens diu que la ciutat tropical on va a parar el protagonista...
Era una ciutat asfaltada, amb construccions a lamericana i semfors a cada xamfr, policies de
carrer, uns tramvies que anaven b i un servei de cultes que omplia folgadament les necessitats dels
habitants i de la gent que els visitava. (p. 231)
Reescriviu ara dues vegades aquest mateix pargraf canviant tots els complements de nom de
manera que sen derivi, primer, la descripci duna ciutat prpia dun pas subdesenvolupat on regna
la pobresa i, desprs, una ciutat amb tota mena de luxes on tothom viu a cor qu vols.
Seguiu aquest exemple en el cas de la ciutat pobra: Era una ciutat polsosa, amb construccions de
fusta i de llauna i ni un sol semfor als carrers...
14 A Una curiositat americana, el senyor de Colmbia que arriba a la casa es presenta amb les segents
expressions: persona molt polida, duna correcci que portava com un pes i preocupaci a favor de lelegncia. (p. 243-244)
a) Substituu-les en cada cas per un adjectiu mascul singular duna sola paraula que vulgui dir el mateix.
b) Feu-ne ara la derivaci en femen singular, mascul plural i femen plural.
15 A Les mans del taumaturg, a lhora de descriure la galeria illuminada que li distreu latenci, el narrador
usa una abundant adjectivaci. Llegiu des dAquella galeria... (p. 277) fins a ...flors autntiques(p. 278) i
extraieu tots els adjectius i complements de nom que fa servir, a partir dels diferents objectes que detalla,
acompanyats pel nom que qualifiquen.
93
16 Per fer-nos una idea ben aproximada del que vol subratllar-nos, lautor de les Crniques de la veritat ocul-
ta es val en moltes ocasions de les comparacions. A El geni magiar el protagonista descobreix de sobte
una noia en un balc.
a) Llegiu des de Passejant els ulls amunt... fins a ...tres quartes parts de la cara (p. 298) i completeu la
taula de sota a partir de tots els referents amb qu la compara.
Tret fsic
Comparaci
Era fina com un...

Llua un rmel rgid que convertia les
pestanyes en una...
Tenia la boca petita com un...
i uns ulls de...
b) A continuaci, feu a la inversa. A partir dels referents amb qu ha comparat els trets fsics de la noia,
afegiu els noms a qu podrien complementar.
Era un/a ___________________com un maniqu de gran basar.
Tenia un/a ___________________ com una pinta espessa.
Era un/a _______________________ com un forat de pany.
Tenia els/les ___________________ de color dostra.
17 Una de les caracterstiques evidents dels contes de Pere Calders s la gran quantitat daccions verbals
que presenten, de manera que les trames sn de tot menys esttiques i, en conseqncia, la narraci s
molt gil.
Llegiu el segent fragment i, desprs de fer un llistat de totes les formes verbals, indiqueu en cada cas
la persona gramatical, el nombre, el temps verbal, el mode i linfinitiu. Assenyaleu tamb lnica perfrasi
verbal.
Vaig casar-me aix que es present lavinentesa, i, com que en aquell temps no tenia gaires
maldecaps, el meu fou un casament per amor. s cosa sabuda que la Providncia vetlla en
aquests casos, i, tot just acabava de prendre nou estat, un gran terratinent contract els meus
serveis. Una de les finques comprenia tres muntanyes de prestigi europeu, i ell feia temps que
tenia llogada una brigada per a fer uns alaments, la naturalesa dels quals no detallar perqu he
observat que aix causa fatiga als profans. I sesdevingu que la persona que dirigia els treballs
va tenir diferncies, per una seva manera de fer, amb lamo de les terres, i aquest, que era un
home irritable, va acomiadar-lo. (La ratlla i el desig, p. 52-53)
18 A Una curiositat americana, un cop lha ferit amb un tret de pistola, el protagonista li aconsella que
faci una srie daccions per refer-se del mal trngol que est passant. Primer mira de curar-lo amb els
medicaments que t per casa i, desprs, li dna una srie dordres.
a) Cerqueu a les pgines 245 i 246 els verbs en forma imperativa que denoten el que vol que faci.
b) Passeu ara aquestes formes verbals en imperatiu a la forma dinfinitiu, primer, i, desprs, de participi.
19 Amb lajuda del vocabulari que trobareu a lannex 1 del dossier, indiqueu a quin camp semntic pertanyen
les paraules segents, extretes de les Crniques de la veritat oculta.
94
marriment (p. 47), mitenes (p. 48), peanya (p. 48), agrimensor (p. 52), terratinent (p. 53), llinda (p 60), cavil
laci (p. 61), basament (p. 63), mansarda (p. 66), doms (p. 70), borra (p. 70), urc (p. 70), malapte (p. 71),
consirosa (p. 75), quiromntic (p. 93), persignador (p. 99), anod (p. 100), comandatari (p. 105), sostremort
(p. 106), cretona (p. 107), manegu (p. 107), pusillnime (p. 128), repatani (p. 130), uixer (p. 142), atrabiliria (p. 146), cot (p. 157), troca (p. 161), randes (p. 203), lassitud (p. 273), taumaturg (p. 273), vacutat (p.
287), tauj (p. 306), mansuetud (p. 317)
Estats de la
persona
Noms / Oficis
Elements
arquitectnics
Vestuari
Carcters /
Formes de ser
20 Pere Calders va estar-se vint-i-tres anys a Mxic sense renunciar mai a la seva llengua i cultura.
Organitzeu un debat a laula entre els que creieu que va actuar correctament i els que penseu que,
per deferncia al pas que el va acollir ms de dues dcades, hauria pogut escriure contes tamb en
castell.
21 Un cop llegides i analitzades les Crniques de la veritat oculta, ha arribat el moment de provar descriure
un conte al ms pur estil Calders, a partir de les pautes segents:
a) Situeu lacci en un ambient urb.
b) Narrador-personatge en primera persona.
c) Un fet inslit trasbalsa la situaci destabilitat inicial del protagonista i origina una tensi entre la
realitat quotidiana i material, en la qual tot obeeix a unes normes, i la realitat mgica en la qual t
cabuda limprevist, la fantasia, els prodigis i la transgressi de qualsevol mena de codi.
d) Inventeu lescenari on t lloc la histria, comenant pel nom.
e) Hi han dintervenir personatges com la portera, la promesa, un milionari, una dona amb poders sobrenaturals provinent de laltra punta del planeta i un gurdia urb.
f) La trama ha de girar al voltant duns peus i de la histria que samaga al darrere.
g) Utilitzeu recursos com la paradoxa.
h) Manteniu un to irnic en tot moment.
i) Feu que hi hagi algun fet que provoqui reflexi, que faci pensar el lector.
j) Escriviu el conte duna manera fluda i planera.
k) Que els personatges actun segons els patrons de la bona educaci, fins i tot en les situacions ms
absurdes.
l) Procureu que el desenlla us descolloqui, en primer lloc, a vosaltres mateixos.
m) Feu crrer molt la imaginaci.
n) Un cop enllestit, llegiu-lo als vostres companys en veu alta.
95
Annexos
ANNEX 1: Breu lxic

El desert
marriment (p. 47): estat del qui est abatut per la tristesa, la malenconia.
opacant (p. 47): sense deixar passar la llum, oposat a transparent, que no fa llum, que no t la
brillantor habitual.
tedi (p. 47): molstia causada per la continutat o repetici duna cosa que no interessa.
abalalteix (p. 47): endormisca, ensopeix.
peanya (p. 48): pedestal, tarima dobra o de fusta.
orejar (p. 48): exposar a lacci de loreig, de laire; airejar.
encofurnada (p. 48): situada en una cofurna, en un lloc fosc i estret.
ble (p. 48): cord, cinta, feix de filaments (de cot, de cnem, etc.) posat a linterior dels ciris, les
candeles o les bugies, o b al bec dels llums doli, de petroli, etc. per tal dobtenir-ne llum una vegada
iniciada la ignici.
mitenes (p. 48): guants sense dits, o amb els dits escapats, per a resguardar del fred la m sense
impedir el tacte i el treball lliure dels dits.
deixondeix (p. 48): fa sortir dun estat densopiment. Desperta, fa sortir dun estat dindolncia, de
peresa.
Simun (p. 49): vent molt calent, sec i sufocant, que bufa ocasionalment sobre els deserts dArbia i
dfrica.
saclofa (p. 50): es va abaixant progressivament.
La ratlla i el desig
agrimensor (p. 52): persona que t per ofici mesurar els terrenys, apamadora.
avinentesa (p. 52): ocasi, oportunitat.
terratinent (p. 53): possedor de terres.
quimeres (p. 53): creacions imaginries de lesperit que hom pren per una realitat.
vaiverejar (p. 55): anar dun costat a laltre sense cap objecte determinat.
albirar-me (p. 57): veure de lluny (alguna cosa) sense distingir-la b.
llinda (p. 60): fusta o pedra travessera que clou la part superior dun portal o una finestra i que
descansa sobre els muntants.
cavillaci (p. 61): consideraci fixada (en alguna cosa) amb excessiva subtilesa o suspiccia.
camafeu (p. 62): gemma tallada al relleu, especialment en una pedra (nix, etc.) que t capes de color
diferent.
basament (p. 63): conjunt de la base i el pedestal duna columna.
La conscincia, visitadora social

mansarda (p. 66): tipus de coberta els vessants de la qual presenten una lnia trencada formada per la
intersecci de plans inferiors molt inclinats amb uns altres de superiors i de poca inclinaci.
osca (p. 67): tall, regata, buit, etc., que trenca la continutat i que s fet en una pea, un objecte, etc.,
amb finalitats diverses.
pl de marta (p. 67): pl dun gnere de mamfers de lordre dels carnvors i de la famlia dels mustlids
(Martes sp), de pelatge burell, amb una gran taca groga a la gorja.
filpica (p. 69): discurs violent contra alg.
borra (p. 70): fibra curta de qualsevol matria txtil procedent de les operacions de batanatge,
cardatge, pentinament, etc., considerada com a rebuig.
doms (p. 70): teixit de seda, dun sol color, amb una sola trama i un sol ordit i la decoraci obtinguda
per lalternana de set per ordit i set per trama.
urc (p. 70): orgull, tarann altiu i arrogant.
llos (p. 70): tall dels instruments dacer, com ara relles, cvecs, escarpres, etc.
malapte (p. 71): mancat de destresa, daptesa.
mnibus (p. 71): carruatge pblic destinat a portar un nombre relativament gran de passatgers.
craquejar (p. 71): cruixir de la grava en ser trepitjada.
bleix (p. 71): acci de bleixar, respiraci cansada.
99
El principi de la saviesa
inncues (p. 73): innocents, senzilles, que no fan cap mal.
rapisseria (p. 74): voluntat de robar, de prendre alguna cosa.
consirosa (p. 75): pensarosa, absorbida per un pensament, per una preocupaci.
commiseratiu (p. 76): que demostra sentiment de pietat pel mal duna altra persona.
de bursada (p. 78): dun cop, rpidament.
deixes (p. 79): deixalles.
vanadi (p. 81): metall de transici semblant a largent pel seu color i brillantor.
unci (p. 81): devoci i recolliment.
ment (p. 86): prominncia de la cara corresponent a la mandbula inferior.
plasenteria (p. 88): burla lleugera que hom diu o fa per divertir.
lassitud (p. 88): cansament, fatiga.
encamellant-se (p. 89): amb les cames a banda i banda.
esmortea (p. 90): feia menys viva una cosa, menys intensa o violenta.
tort (p. 91): dany causat indegudament a alg.
quiromntic (p. 93): dedicat a lart dendevinar el passat duna persona o de predir-li el futur
mitjanant lexamen de les lnies, prominncies i altres trets de la m.
promiscutat (p. 96): barreja de coses molt diverses entre elles.
Lany de la meva grcia

persignador (p. 99): dit daquell que persigna, que fa un senyal a persones o coses amb els dits. Per
exemple, el senyal de la creu.
falrnia (p. 100): idea errnia, ra feble, predicci gratuta que hom dna com a incontrovertible, com
a decisiva, com a cosa segura.
anod (p. 100): inofensiu i inefica, que no fa mal ni b, sense cap inters.
emmascara (p. 102): mascara; taca de carb, de sutge.
eixamorats (p. 103): en el sentit de deixats portar, de tocats per una grcia que sha anat introduint en
els humans poc a poc.
esbullar (p. 104): enredar, barrejar.
comanditar-me (p. 104): sostenir-me com a aportador de fons.
infatuat (p. 105): ple de presumpci, de vanitat infundada.
eixalat (p. 105): sense poder actuar com voldria, com si li haguessin tallat les ales.
comanditari (p. 105): soci que aporta fons a una empresa, sense ms responsabilitat.
cretona (p. 107): teixit fet amb fils gruixuts de cot.
manegu (p. 107): adorn de tela o puntes que es posa al voltant del puny.
La cincia i la mesura
propi (p. 111): persona enviada expressament per a una comanda, missatger.
filantropia (p. 112): amor envers els altres homes, envers el gnere hum.
teodolits (p. 112): instruments de precisi per a mesurar angles horitzontals i verticals.
folgana (p. 113): festa, reps del treball. Temps de diversi.
report (p. 115): informe en el qual es donar compte dels fets.
enardir-se (p. 117): excitar-se fortament per a la lluita.
bleix (p. 119): sense gaireb respiraci. Amb la respiraci cansada.
La revolta del terrat

gombold (p. 121): tingu sollcitament cura dalg.
esvanida (p. 126): sense coneixement.
pusillnime (p. 128): dnim feble i tmid.
repatani (p. 130): tossut, difcil de convncer.
atuir (p. 132): deixar com morts.
ququers (p. 134): membres de la Societat dels Amics, fundada a Anglaterra al segle xvii, caracteritzada
pel refs als sagraments i a la jerarquia i pel seguiment de la llum interior.
100
La clara conscincia
sostremort (p. 136): golfa no aprofitable a causa de la poca separaci entre el sostre ms alt de ledifici
i la teulada o coberta.
magnlia (p. 136): gnere darbres de la famlia de les magnolicies, de fulles simples, alternes,
ellptiques, coricies i dun verd fosc brillant i de flors molt vistoses.
frula (p. 139): estructura rgida, generalment de metall amb protecci de cot, que sempra per a
immobilitzar una part del cos fracturada, luxada, o a la qual conv reps.
uixer (p. 142): porter de palau o de tribunal o de certes assemblees importants; en aquest cas, duna
conselleria.
atavisme (p. 143): aparici en un individu dun carcter presentat per un avantpassat lluny i
desaparegut en els avantpassats immediats o prxims.
bruit (p. 145): brogit, remor.
ardit (p. 145): artifici emprat per a aconseguir alguna cosa, especialment per a enganyar lenemic,
estratagema.
atrabiliria (p. 146): de carcter difcil.
ensulsiada (p. 147): esfondrament de terres, roques, parets, etc.
ressorts (p. 147): all que dna impulsi a alguna cosa.
Lhome i lofici
murrieria (p. 151): reflexi hbil per aconseguir el que es vol, sagacitat.
apologia (p. 151): defensa o lloana dalguna persona o cosa.
avidesa (p. 152): desig immoderat dalguna cosa.
decandia (p. 153): perdia la fora, la vigoria.
oprobi (p. 154): deshonor pblic.
cdula (p. 154): document oficial on constaven les dades personals dun individu, que era usat com a
document didentitat.
cot (p. 157): antiga pea de vestir llarga amb mnigues, semblant a una bata o casaca, utilitzada per
homes i dones.
bonhomia (p. 157): condici de qui s bon home.
corsecar-me (p. 159): consumir-me, perdre la vitalitat.
troca (p. 161): madeixa de fils.
coudinar (p. 162): joc dinfants que consisteix a fer com si cuinessin.
Coses de la providncia
capgirells (p. 167): canvis sobtats de situaci, de fortuna, runa...
las (p. 167): fatigat, cansat.
plasenteria (p. 169): paraula o frase agradable, divertida, jocosa, o burla lleugera que hom diu o fa per
divertir.
galifardeus (p. 170): bordegassos, capaos de fer-ne de totes.
planeta (p. 173): dest o curs predestinat de la vida de cadasc.
lirona (p. 174): beneita.
ment (p. 175): prominncia de la cara corresponent a la mandbula inferior.
manyagament (p. 177): com si li lafalagus.
El teatre caramar
antuvi (p. 180): en un primer moment, abans que res.
deseixir-sem (p. 181): es va desprendre dell de cop i volta, sen va separar.
atudes (p. 182): com si estiguessin mortes pel cop rebut.
filantrpiques (p. 184): derivades noms de lamor cap a lsser hum, sense interessos econmics.
acalaria (p. 185): abaixaria els ulls, els dirigiria cap avall.
crepitaven (p. 186): feien una srie de sorolls secs i repetits.
miralleigs (p. 187): jocs de llumetes projectades per efecte de petits miralls.
tabola (p. 188): una nit de gran diversi en qu la gent es diverteix sorollosament.
circumspecci (p. 189): amb un gran mirament pel que es diu i pel que es fa.
101
La clau de ferro
endebades (p. 193): en va, intilment.
baules (p. 196): anelles duna cadena.
trenar i destrenar (p. 197): formar trena amb la cadena i desfer-la tot seguit.
espires (p. 197): cadascuna de les voltes duna espiral o duna hlix.
randes (p. 203): puntes fetes amb fil gruixut.
captinena (p. 204): amb un comportament i una conducta adequats, apropiats.
comminar (p. 208): amenaar alg amb una pena.
manyaguesa (p. 209): acaronant-lo.
El problema de lndia
garneu (p. 214): amb astcia i mala intenci.
Els catalans pel mn

tedi (p. 218): molstia causada per la continutat o repetici duna cosa que no interessa.
Cada u del seu ofici

jeia (p. 223): manera com una persona sol tractar les altres. Ser de bona jeia s portar-se b amb els
altres.
Lesperit guia
deseiximent (p. 224): de manera airosa, sense cap problema.
quimrics (p. 227): imaginaris, irreals, illusoris, impossibles.
Lhedera Helix
bonior (p. 241): remor sorda i contnua que mou un abell, una multitud de persones, etc.
Una curiositat americana

de bursada (p. 246): aixecar-lo de cop, amb una estirada.
desesma (p. 251): manca desma, de fer instintivament alguna cosa.
Quieta nit
desentumir-se (p. 254): fer-se sensible el cos i que no sentumeixi ms a causa del fred.
proselitisme (p. 260): fer adeptes de les seves idees o costums.
afuament (p. 261): incitant la seva hospitalitat, remarcant-la.
El geni magiar
epicureisme (p. 297): doctrina dEpicur que centra el fi hum suprem en el plaer que hom pot
aconseguir a travs de lautarquia i latarxia.
deixondir-la (p. 299): fer-la sortir dun estat densopiment.
balba (p. 299): que executa amb dificultat i imperfectament els moviments que li sn propis.
teodolit (p. 301): instrument de precisi destinat a mesurar angles horitzontals i verticals.
filiformes (p. 301): que tenen forma de fil.
102
Les mans del taumaturg

taumaturg (p. 273): faedor de miracles.
lassitud (p. 273): cansament, fatiga.
diorama (p. 274): espcie de decoraci teatral en la qual, mitjanant telons, bambolines i figuretes,
hom fa una representaci corpria duna escena, duna situaci, dun fet histric, etc. amb sensaci
de volum, atmosfera, profunditat i llum.
automnibus (p. 274): autobs.
arabesc (p. 274): decoraci artstica basada en espirals i lnies distortes i entrecreuades que formen
composicions harmniques.
degluci (p. 275): pas de substncies des de la boca fins a lestmac.
prebendes (p. 275): porcions donades als canonges i monjos subjectes a una mesa o administraci
conjunta de bns.
epigastri (p. 276): regi superior i mitjana de labdomen, que correspon a la zona de lestmac.
bibelot (p. 278): petit objecte decoratiu.
percaar (p. 279): cercar amb ardor, perseguir la consecuci dalguna cosa.
galvana (p. 280): mandra.
taujana (p. 281): sense malcia.
samovar (p. 282): atuell, generalment de coure, originari de Rssia, per a tenir sempre a punt aigua
bullent, sobretot per a fer el te.
neurastnia (p. 285): malaltia nerviosa caracteritzada pel cansament fsic i psquic, per la incapacitat
desfor i atenci i dhuc per una certa irritabilitat.
vacutat (p. 287): buidor.
Feblesa de carcter
tauj (p. 306): dit duna persona rstica bonhomiosa, sense malcia, no gaire intelligent.
Un crim
mansuetud (p. 317): de condici suau, dcil, dit de lanimal no brau, no esquerp o de la persona
plcida, pacient.
103
ANNEX 2: Prleg de Joan Triad a la primera edici de Crniques de la veritat oculta (editorial Selecta, 1955)

El Premi Vctor Catal denguany acaba, es pot dir, dsser atribut a lautor daquest llibre per decisi
unnime dun Jurat del qual jo formava part. Aix sol mestalviaria tot comentari perqu un veredicte
daquesta mena no en necessita. Per daltra banda el goig que em va produir el desenlla del certamen
mafectava ho dic amb un egocentrisme bastant comprensible que espero que sem perdonar a
mi mateix, car entre altres valors pels quals vaig apostar en la meva Antologia de Contistes Catalans,
figura Pere Calders, que ara, quatre anys desprs, a la vora cinc, de la publicaci daquella obra, rep una
consagraci tan important. De la mateixa manera que aleshores, com dir a continuaci, noms coneixent
alguns dels contes de tot aquest volum vaig afirmar que ens trobvem davant un prosista de gran transcendncia, ara, que tenim locasi amb aquest llibre de veure reunida una gran part de la seva obra, crec
que el nostre petit per addicte pblic, atent i curis, se sorprendr de trobar-se amb un nou nom que des
daquest moment es converteix en un dels fonamentals de la histria, ja prou notable i rica, de la narrativa
catalana moderna.
No conec personalment Pere Calders. La nostra amistat, traada amb aria insistncia sobre lAtlntic, no
sha escoms encara amb el xoc de la presncia directa. Som dos ssers del nostre temps, ell ms vell que
jo, separats injustament per tot all que ni ell ni jo no podem evitar i que ni tan sols compartrem del tot.
Qui sap si per carrers foscos, dalarma, ens havem creuat, o per trens lents, atapets i obscurs, llavors
que ell arrossegava un actiu dest i jo era un noi! Per tant se val: qu nhaurem tret ell un home, jo un
noi aleshores, de trobar-nos!
Ara lencontre ens ha vingut a punt. No s exactament nhauria de fer memria quan comen la
nostra correspondncia, per s que fou a lentorn dels contes que jo li volia per a lesmentada Antologia.
Nhavia llegits un parell a la Revista de Catalunya i ja en vaig tenir prou. Fou com la revelaci de tot un
aspecte de la nostra literatura. Desprs, les seves cartes anaren arribant lentament, amb aquella lletrota
dinfant que sembla arrencada dun plnol amb corbes de nivell.
Quan hi hagu prou confiana li vaig demanar que em deixs llegir altres coses. Aix es reun la major part
daquest recull. Llavors, en parlar deditar-ho, vingu el desig, quasi el manament, que jo li fes el prleg.
Tot un seguit de circumstncies mhan portat, doncs, a presentar aquest llibre, ja premiat ara. Que la
ventura segueixi acompanyant-lo i arribi a lautor: que ell senti des dall, de lalta planura entre mars, el
petit batec del full, girat, en la nit ntima, pel lector desconegut, en aquesta nostra riba nocturna!
Jo ara sc, suposem-ho, el lector desconegut que es mira Pere Calders de lluny, com si el seu nom fos
noms un nom, a lencapalament dun llibre com un altre. No s res de res ms, i llegeixo aquests contes,
sovint duna revolada, entre feines, converses, msica i vents. La ciutat es mou o descansa al meu voltant,
en mi mateix. Una estona de lectura s una treva.
Llegeixo, per, a latzar. Els primers dos o tres contes amb qu topo em fan creure que es tracta dobres
humorstiques, contades amb molta imaginaci, per amb un aire dassossec, de certa bonhomia, de bell
sentit com. s un estil de gravetat catalana, franca, contundent.
Anir ms enll, encuriosit, i el que em sorprn tot seguit s la fantasia. Homes que es mouen amb una
aparent normalitat entre fantstiques possibilitats, de les quals treuen partit sense meravellar-sen. Sembla que diguin: La veritat? Deu sser la veritat oficial, o la veritat vulgar, la veritat lgica, racional... Ells
en tenen una altra. Sn ssers creats per mitj dun poeta, quasi criatures indirectes de Du. He de rectificar, doncs, la primera impressi: hi ha quelcom ms que humor, i dhuc que stira, en tot aix. Lesperit,
104
potser, resta al fons, per tal de donar el to, el color, el sosteniment de la superfcie primera, per la qual
passa el lector a submergir-se. Cal saber, doncs, de quin esperit es tracta: verstil, fantasiaire, iconoclasta, banal, filosfic, transcendent, trgic, ocultista? Cal fiar-se de tant de treball llis, segur, arquitecturat,
perfecte?

Per, a ms, no sembla, a mesura que hom llegeix, que hi hagi sempre el mateix propsit; hi ha, aix s, la
mateixa tibant sensibilitat, una personalitat exacta, extraordinria, per esmerant-se, de vegades, ms
per alt, com distreta o divertida, com si hagus fet la descoberta que, al cap i a la fi, al mn hi ha de tot.
Per aix t una vaguetat pattica, molt humana, aquesta muni de peripcies, de sorpreses, de personatges estireganyats, soferts, que, eternament girats cap al seu mn, van units, sotmesos a la indefinible
unitat de lart.
Vaig, doncs, a la recerca de lesperit i a empaitar tots aquells interrogants. Nous contes revelen potser un
drama, unes commovedores petites tragdies, sensacionals si b es mira. Noms que sembla com si fossin tragdies somniades o personatges de palla i de paper, de filferro, serradures i parracs, estranyament
conjuntats, i vibrtils, igual en tot als humans, per no humans, que sens demostren mortals i dolorosos
fins en la sang vermella que els fuig, per una sang ms clara, ms freda, de gust qumic absurd. Verament, s que aix no s banal ni verstil i em faig un retret a mi mateix dhaver pensat tan sols en un
esperit aix. Tampoc el mot fantasiaire no mhi va b, i del banal ni parlar-ne. Fins i tot, la iconoclstia no
sexplica entre tanta comdia sobrenatural.
Per fi, amb ms cautela i ms inters que mai, emprenc els contes ms llargs. Aprofito un viatge monton
en un tren elctric tolerable, al capvespre. Passen petites ciutats destiueig, de tauleta i regadora, desertes a lhivern; desfilen una colnia fabril i un monestir. Llegeixo, amb prou feines distret pels moviments
de la gent, per qui sen va a cops dabric, per qui arriba esbufegant i se senya. El llum s alt, centrat al
passads, i fa una claror somorta. Sento que menvaeix aquella entrada inexplicable de la poesia. Estic
llegint, ho s, les millors pgines daquest home, lautor. Em quedo ara ja ho he destriat b amb la
seva profunda filosofia, lrica i trgica, amb la seva transcendent solitud, i sobretot amb la seva tragdia
espectral, vivent, ms actual que un mal somni...
II

He volgut evocar les etapes duna lectura qualsevol, amb imatges imprevistes de la primera escomesa.
El llibre les quartilles, diguem-ho clar reposa ac. Per lobra t els seus contorns i no crec que se la
pugui limitar, i molt menys dissociar-la. Tractar, per, dagrupar-ne aspectes, per lordre que he insinuat
ads; s a dir: lhumor, la imaginaci i el que, amb perms, anomenar la comdia sobrenatural.
Un gran crtic nostre es refer a lactitud humorstica en aquests termes: lnica humanament inventada
que facilita el mximum humanament possible dincomprensibilitat amb el mnimum humanament possible de dolor. Carles Riba en dir aix centrava definitivament la qesti, i tamb per a aquesta obra dara.
Lhumor dalguns daquests contes de Pere Calders no s necessari comprendrel i el no comprendrel no
fa patir, si sentn per comprensi la recerca duna intenci secreta i la seva revelaci. Per s evident que
aquest humor no pretn cap de les tres coses ms habituals en altre temps: divertir, descriure els costums,
o millorar la humanitat. Es tracta, al contrari, rotundament, duna obra daquest temps, del nostre. Aix no
vol dir que no diverteixi, que no descrigui, ni tampoc, en darrer terme, que no millori la condici humana:
els camins de Du van ms enll de nosaltres.
Per lacidesa despadatx amb qu sn tractats aquests episodis violents o fantstics ha fet a miques
el sentimentalisme carrincl, i tamb, i aix val encara ms, la sornegueria reservada i burleta, des de la
rural a la senyorvola o cnica, dels cultivats de casa nostra.
Sense la imaginaci, per, aquest humor no existiria. La poderosa personalitat de Pere Calders t aqu
quelcom del dibuixant i del filsof. s el solatge de tota la seva obra, tan austera i tan rica. Els prodigis
hi sn contats amb la ms esferedora naturalitat, sense un gest damargor ni de fals estocisme, al con-
105
trari, s la meravella posada a labast del reflexiu ciutad, el contraheroi de tot aquest inoblidable teatre
vivent. Tant se val que es tracti desperits ben enraonats i posats en un destret, com dun tigre a la cuina
o un arbre al menjador: la resposta, sigui dun cap destaci, de la portera o dun comissari, s sempre la
mateixa. Respecteu lordre existent ve a dir, deixeu que el tren descarrili cada mat, que les feres facin
niu sota els fogons i que larborescncia us esbotzi el pis. Lhome senzill no pot fer res contra aix. De
vegades el malents no t gran transcendncia, encara que de fet un transatlntic encalli en una illota
amb vuit-centes persones a bord o que desapareguin dues noies, daltra banda ben lliures de fer-ho.

Tot aix es mou dins una implacable serenitat, amb un estil lcid, raonat, hum es podria dir, que no es
desprn del llenguatge pla, instrumental, dintrnseca bellesa.
Quan aquestes forces i aquesta saviesa es conjunten, en els moments ms vastos i ms profunds duna
vida, hi ha, entre lhumor i la fantasia, tot transcendint a un pla sobrenatural, aquests contes extraordinaris encapalats per El desert. Un per un revelen una visi originalssima del mn, explicada amb clssica
objectivitat i amb positiva tendresa.
Aix arribem al testimoni de la poesia. Hi ha en aquestes altes creacions sobretot en La ratlla i el

desig, en El desert ja esmentat i en daltres del mateix to com La cincia i la mesura una simplificaci extraordinriament subtil de tota la infinita varietat espiritual i concreta de lunivers; i s una sntesi
tan svia i colpidora que noms es pot explicar per poesia. I qu s sin poesia lespectacle ombrvol,
quasi lvid, i tanmateix tan definit, de lhome que es perd al mig de la vida entre una estrella que promet i
una certesa que el domina? Qu sn sin poesia aquestes ratlles entre tantes, en una descripci que vol
sser justa, arquitectnica, cientfica podrem dir?
Caldria explicar la cambra, per hi ha coses que sn realment inexplicables. La persona que sacosts
ms a fer la seva descripci la descriuria aix: era una cambra gran com lala dun mercat, sense parets
que la dividissin interiorment. Els tres compartiments destinats a cada un dels nens eren assenyalats
noms pintant el terra, les parets i el sostre amb un color diferent per a cada un dells. I cada divisi
contenia les joguines que la cincia aconsellava... En un dels extrems figurava la tribuna des de la qual
els familiars, els amics i els convidats podrien contemplar els jocs i presidir-los. Per no era pas aquesta
disposici de les formes tangibles la que donava carcter a la cambra. Hi havia alguna cosa dimmaterial
que dominava i tallava lal, aquesta cosa que deu fer por als guardians dels museus quan es queden sols
a les nits, o lesgarrifana del pensar, noms, en els dolls daigua que corren a les fosques, molt endins de
la terra.
Dolls daigua! Aiges de la terra que no ens assedeguen ni a vs, Pere Calders, ni a mi, que per aix
escrivim, ni a tants que treballen, sospiten, sesperancen i preguen!
III

Qu hi ha, qu hi deu haver de lautor en tot aix? No es fan aquestes coses sense tenir-les a lnima,
sense una perenne disposici originada de molts motius. El mn de Pere Calders, del qual podem parlar
ara, desprs daquest llibre, amb tanta justificaci com del de lobra dun escriptor madur i magistral, no
s un mn que simprovisi llibrescament o que selabori amb un esfor intellectual, per intelligent que
aquest fos, s, al contrari, la fusi dun viure intens, cristallitzat en el reps, en el sofriment i en la llunyania. Per aix es presenta amb un estil tan difan i senyor, de tan segura evidncia i convicci.
I, per tant, lhome hi s, sencer. Un home que s dibuixant i que est acostumat des de petit a aquesta
simplificaci de les imatges i, fins i tot, a travs de la caricatura, a una sntesi dels trets humans; i que,
a ms, pertany a una generaci que va veures petar un mn als dits i qui hi va deixar les mans, qui un
bra, qui uns ulls, qui els smptomes duna fe mediocre. Lestupor dels homes que com ell estimaven les
coses senzillament totes les bones i humanes coses de la vida els marcar el rostre per sempre. T
encara ell al damunt, com si no nhi hagus prou, la llunyania estupefacient dAmrica, i mant els ulls
clavats a la Catalunya deixada ac, de la qual amb sentiment no gosar ni podr parlar mai; perqu aix s
106
ntim, de cadasc, i no cal sser escriptor per a estimar i enyorar una primera vida al peu dels turons de la
ciutat perduda i en el carrer desfigurat pel temps, confs tot en la infncia, la joventut i el descobriment
immens de trobar-se escriptor...

Aquest deu sser Pere Calders. Ja he dit que personalment no el conec. Per estimo aquesta extraordinria successi de fets i de gent que constitueixen la seva comdia sobrenatural: aquests inoblidables
personatges, febles, illusionats, estupefactes, plens de sobresalts, afavorits per les meravelles, dominats
per immundes o trgiques dries, petits i pobres en el caos inconscient, sota la superioritat de lordre que
no comprenen. Tot plegat esdev com un dibuix, illustraci dun cert home modern que tots coneixem i
que, una mica, tots, els europeus sobretot, portem a dintre. No cal evocar els precedents pirandellians a
lun costat., Poe entremig, lombra de Kafka a laltra banda, ni la desorientaci o les mltiples orientacions de les literatures dOccident, en aquest segle. No s necessari, en fi, un estudi literari per tal
dadonar-se que aquesta obra i aquests personatges de Pere Calders passen a unitats de primera lnia
dins la literatura catalana, en la seva lluita per universalitzar-se, per no convertir-se en gloriosa histria
passada i delicis folklore present.
Joan Triad
107

Calders Alumnat-1 PDF

Diunggah oleh

Informasi Dokumen

Judul Asli

Hak Cipta

Format Tersedia

Bagikan dokumen Ini

Bagikan atau Tanam Dokumen

Opsi Berbagi

Apakah menurut Anda dokumen ini bermanfaat?

Apakah konten ini tidak pantas?

Hak Cipta:

Format Tersedia

Calders Alumnat-1 PDF

Diunggah oleh

Hak Cipta:

Format Tersedia

E L G U S T P E R L A

Crniques de la veritat oculta

JOAN PINYOL COLOM

Subdirecci General de Llengua i Plurilingisme

El mn literari de Calders ens fascina per la simplicitat plena de

3. Viatge a travs de la veritat oculta.................................................................43

4. Anlisi de Crniques de la veritat oculta.......................................................71

Em dic Pere i dos cognoms ms.

Pere Calders i Rossinyol va nixer a Barcelona el 29 de setembre de 1912 lany en qu es va enfonsar el

1.1 El context histric

Una monarquia que va caure

1.2 La trajectria vital i literria

1.2.1 Els pares: Vicen Calds i Ars i Teresa Rusiol i Roviralta

Pere Calders lany 1915.

a) De quina manera la mare influ en Pere Calders?

Crniques de la veritat oculta

1.2.2 Anys daprenentatge

* El Gust per la Lectura

1.2.3 Arts i oficis

Crniques de la veritat oculta

1.2.4 La guerra i lxode

f) Durant el perode bllic, de quines tres maneres es diversifica la

* El Gust per la Lectura

Portada de la primera edici

a) Quins dos contes publica Pere Calders a la premsa en aquest moment?

Crniques de la veritat oculta

c) Va participar de manera directa en alguna batalla?

Busqueu una expressi sinnima a amb el cap cot.

k) Quan i on sha de presentar? En quin vaixell sembarca?

El vaixell Mexique, que va portar a Pere Calders

1.2.5 Lexili a Mxic

Pere Calders a Mxic. Fons UAB

Crniques de la veritat oculta

Illustraci que cont el llibre Acolman, feta per Pere

Arxiu Famlia Calders

* El Gust per la Lectura

Redactors de Pont Blau. Fons UAB

b) Com es titulava el poema que Josep Carner li va dedicar?

La famlia Calders-Arts a Mxic. Fons UAB

Crniques de la veritat oculta

g) Amb quin conte inicia una nova concepci i estil de realitzar-se?

Dalt el vaixell que el retornava aCatalunya. Fons UAB

e) Un cop a Catalunya, on sinstallen en un primer moment? Fins quan? On aniran desprs?

* El Gust per la Lectura

Un cop de nou a Catalunya, Calders passar uns anys difcils

Pere Calders en el seu domicili del carrer Borrell de Barcelona.

Un cop a Catalunya, Calders va haver de fer feines de tota mena.

Fotografia: Pilar Aymerich

b) Qu escriu en el mateix temps?

Crniques de la veritat oculta

g) Qu proposava el muntatge, a partir de lobra de Pere Calders?

i) Quin tipus de contes recollia aquesta obra? Com sn aquests contes?

Illustraci de la portada del llibre feta per

m) Citeu dues pellcules que sinspiren en la seva narrativa.

* El Gust per la Lectura

Detall del monument de Llan en record de Pere Calders.

c) Quina s la primera obra de Pere Calders a ttol pstum?

Publicat arreu del mn.

Crniques de la veritat oculta

1.2.7 Les etapes

Pere Calders amb la seva primera

* El Gust per la Lectura

1.3 Un perfil definit