Tipologia textual

1. El text narratiu
a. El conte literari
b. El gnere epistolar
2. El text descriptiu
3. El text explicatiu
4. El text periodstic
a. Els gneres informatius
b. Els gneres dopini
5. El text predictiu
6. El text instructiu
7. El text argumentatiu
8. El resum
9. El gnere dramtic

1. El text narratiu
Narrar s relatar uns fets, siguin reals, o de ficci, amb la finalitat dentretenir. La narraci oral
s la primera forma de narrar. Amb el pas a la llengua escrita sobtenen tipus de text narratius
diversos, amb extensi diferent, i amb intenci literria o sense.
En literatura, la narraci es troba en textos de ficci com la novella el conte, el relat, la
llegenda, les memries, els dietaris i les biografies. Daltra banda, hi ha textos narratius que
tenen altres finalitats, com els reportatges, les notcies, les crniques, etc., lobjectiu dels quals
s, bsicament, informar i que trobarem en els gneres periodstics.
La narraci s un tipus de text que explica uns fets en un determinat ordre, que cal que sigui
coherent amb la intenci del narrador. Caben dues possibilitats d'ordre: el mateix en qu han
succet els fets i l'alteraci de l'ordre en qu han ocorregut (per remarcar un fet, utilitzar el factor
sorpresa, mantenir l'inters del receptor fins al final o centrar-lo en una part de la narraci).
La narraci t un desenvolupament temporal i s'estructura en les etapes segents:
introducci (plantejament d'una situaci estable)
complicaci (plantejament d'un conflicte)
avaluaci i reacci (avaluaci del conflicte i reacci per part dels personatges)
resoluci (resoluci del conflicte i pas a una nova situaci) i
moralitat (conclusi que respon a la intenci del narrador)
El factor temps s essencial en el text de tipus narratiu. El temps es pot expressar a travs del
verb (amb els seus morfemes temporals), els adverbis i locucions adverbials de temps,
preposicions+nom, oracions temporals i verbs o substantius que indiquen temps.
La narraci literria s un text en qu, a part de l'autor i el lector reals, hi ha un emissor i un
receptor ficticis. Cal tenir-hi en compte aspectes externs i interns.
Entre els primers, hi ha:
la trama (suma d'accions desenvolupades a la narraci)
el tema (assumpte de qu parla la narraci) i
els personatges (ssers que intervenen en la narraci)
Entre els interns, hi ha els referents a:
el temps, que contempla les diferncies entre el temps real de la histria narrada i la
forma en qu est expressat a la narraci mitjanant tres factors: l'ordre, la duraci i la
freqncia;
la manera, que contempla la distncia amb qu sn presentats els fets al lector i la
perspectiva amb qu li sn mostrats, i
la veu, que contempla les relacions entre els fets narrats, la persona que els narra i els
personatges que hi intervenen.
Les etapes de la narraci
El text narratiu t un desenvolupament temporal i es construeix d'acord amb una estructura
d'etapes com la segent:
a. Introducci
Plantejament d'una situaci estable
b. Complicaci
Plantejament d'un conflicte
c. Avaluaci i reacci
Avaluaci del conflicte i reacci per part dels personatges
d. Resoluci
Resoluci del conflicte i pas a una nova situaci
e. Moralitat
Conclusi que respon a la intenci del narrador

Discurs directe - Discurs indirecte

Repetir literalment (al peu de la lletra) all que alg ha dit s fer servir el discurs directe.
Exemple: La Maria va dir: "Tinc gana".
Explicar aproximadament all que alg ha dit s fer servir el discurs indirecte.
Exemple: La Maria va dir que tenia gana.
Transformacions per passar del discurs directe a l'indirecte
discurs directe
discurs indirecte
:
.........................
que

.........................

tu
.........................
ell
ara
.........................
llavors
s
.........................
era
ets
.........................
era
aqu
.........................
all
aquest
.........................
aquell
Estructura de les declaracions, les preguntes, les respostes i les ordres en el discurs
indirecte.
a. Declarar o respondre
Exemples:
En Sergi va dir que llavors engegava el motor.
Li va respondre que era all.
VERBS INTRODUCTORIS MOT D'ENLLA ENUNCIAT
dir
explicar
manifestar
afirmar
+ verb en indicatiu
+ que
replicar
declarar
assegurar
respondre
contestar
b. Ordenar o recomanar
Exemple: Va ordenar-li amb insistncia que ans endavant.
VERBS INTRODUCTORIS MOT D'ENLLA ENUNCIAT
ordenar
manar
exigir
demanar
pregar
+ que
+ verb en subjuntiu
dir
aconsellar
recomanar
Suggerir

c. Preguntar
Exemples:
Va dir-li si aquell soroll del motor era normal.
Va demanar-li quin servei feia a l'oficina.
ENUNCIAT
VERBS INTRODUCTORIS MOT D'ENLLA
preguntar
si
demanar
voler saber
+ qui, qu, on, quan + verb en indicatiu
dir
com. quin, per qu
...

...

1.a El conte literari

Entenem per conte el relat breu dun fet o dun seguit de fets reals, llegendaris o ficticis amb
lobjectiu dentretenir, reflexionar, moralitzar o divertir
Cal distingir entre conte tradicional o rondalla annim, de transmissi oral i de carcter
popular- i conte literari dautor reconegut i de carcter culte.
Lextensi del conte no t uns lmits rgids i sovint provoca confusions. No queda definit amb
claredat el concepte de conte, narraci llarga o novella curta.
Tcniques
Els punts de vista narratius i el tractaments del temps de conte sn els mateixos que els de la
novella. Aix mateix, els procediments tamb coincideixen: narraci i descripci, dileg i
monleg.
El que t de particular el conte s la concentraci delements narratius. El conte s, sobretot, un
exercici de sntesi, i fora sovint constitueix el nucli de narracions ms extenses que,
desenvolupades, podrien esdevenir novelles.
Lextensi breu del conte limita les possibilitats argumentals i les histries paralleles amb molts
personatges. El conte t una trama senzilla, pocs personatges i, en la majoria dels casos, un
sol episodi. T menys varietat i mats que la novella, per t ms contundncia i fora
expressiva.
Sovint, un recull de contes t un carcter unitari. Un fil argumental o una temtica comuna
uneix els diferents relats fent-ne un tot, malgrat el sentit autnom e cada un dells. Aquesta
caracterstica s ms freqent en la literatura contempornia que no pas en lantiga.
Estructura
Tenint en compte la concentraci narrativa que li s prpia, la narraci breu es pot estructurar
en tres parts:
1. Introducci. Presentaci dels personatges, el temps i lespai de lacci. Tamb shi
planteja la situaci inicial.
2. Desenvolupament. Desplegaments del conflicte, amb situacions ascendents i
descendents, i situacions de clmax.
3. Desenlla. Conclusi del relat. s especialment significativa en el conte literari
Aquesta estructura no s fixa: es pot partir del coneixement del desenlla in medias res- s a
dir, enmig del relat.

El desenlla pot ser obert o tancat.

Desenlla obert: El narrador no dna cap soluci a la histria o conflicte plantejat al relat, de
manera que el lector sha dimaginar un possible final. Daquesta manera preval lambigitat del
missatge i sexigeix un lector participatiu.
Desenlla tancat. Lautor resol tots els conflictes i no dna cap opci al lector. Moltes vegades
el conte i la narraci breu han utilitzat un desenlla daquesta mena per cloure el relat amb un
final sorprenent i inesperat que produeixi un cop defecte inoblidable.

La narrativa contempornia. Narrativa de la quotidianitat

El realisme metafric representa labsurd i el fantstic. Amb la voluntat de trencar amb la
temtica del realisme histric, es crea una realitat literria basada en la fantasia, labsurd,
lhumor o el somni. Els problemes socials i quotidians es reflecteixen a travs de situacions

sorprenents, acceptades amb normalitat i que creen un efecte de contrast. El conte es

converteix en metfora de la realitat, tot jugant a la confusi entre el que s versemblant i el
que no ho s.

Quim Monz

Va nixer a Barcelona el 1952. Abans de dedicar-se a la literatura va treballar com a

dissenyador grfic. Sha mantingut al marge dels academicismes, ja que la seva formaci
literria no prov de la universitat.
Gran viatger, va fer de corresponsal periodstic per terres del Vietnam, Cambotja, Thailndia,
etc. A principis del vuitanta va viure un temps a Nova York, on es va familiaritzar amb la
narrativa nord-americana contempornia, de la qual s un excellent traductor. Alterna la
producci de novelles i reculls de contes amb la publicaci darticles a diaris i revistes.
Lobra. La visi absurda de la vida quotidiana
Quim Monz ha aconseguit molts xits en la narrativa curta Uf, va dir ell (1978), Olivetti,
Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980), Lilla de Maians (1085) El perqu de tot plegat (1993),
Guadalajara (1996)... sn reculls de narracions en qu la vida quotidiana i labsurd, el desig i la
realitat, lhumor i la reflexi sn presentats a travs de personatges annims, plens de dubtes i
vacillacions, que representen els antiherois del nostre mn capitalista. A vegades aquestes
situacions quotidianes i costumistes, explicades amb ironia, contrasten amb una dura
descripci de la incomunicaci i la insolidaritat.
Estil
En lobra de Monz s interessant el tractament, el to i la manera de narra per sobre de les
histries, que poden ser intranscendents. Les frases curtes, la sobrietat, el lxic modern i
agosarat i el joc de paraules componen un estil net i segur que el converteixen en el narrador
ms emblemtic de la nostra narrativa moderna.
Monz uneix els elements de carcter popular, que provenen del cmic i el rock, amb tota una
tradici narrativa llatinoamericana (Borges, Garcia Mrquez, Cortzar, etc.). A banda de la
influncia dautors nord-americans i europeus (Wolfe, Queneau, Buzzati, etc.), connecta amb la
literatura catalana de Francesc Trabal, Joan Oliver i Pere Calders. A partir de propostes que
semblen insignificants i dacudits elabora unes narracions que desemboquen, sovint, en
labsurd.

Magrada molt jugar amb els tpics. Un dels meus contes s una conversa telefnica que
arrenca duna frase que he sentit a cinquanta mil telefilms, que em fascina, que s quan lamant
truca a casa duna persona casada i aquesta li diu The dit mil vegades que no em truquessis
aqu. Aquests tpics que es repeteixen a moltes pellcules mentusiasmen; sn el motor que
em fa engegar. A La magnitud de la tragdia nhi sortia un altre, el de lhome que t els dies
comptats. Sn clixs amb qu el collectiu es deu identificar; si no, no es repetirien tant.
Entrevista a Quim Monz publicada al Diari Avui

1.b El gnere epistolar

Modalitat literria basada en la correspondncia entre escriptors, o artistes en general, o b en
produccions literries escrites en forma epistolar per que no formen part duna
correspondncia estricta. En aquest sentit s particularment interessant la novella epistolar,
molt difosa durant el segle XVIII i que encara avui t adeptes.
Abans de definir el gnere epistolar cal comenar fent referncia a la carta com a procediment
comunicatiu segons el qual hom sadrea per escrit a un corresponsal amb objectius i finalitats
diverses. La carta s, doncs, una mena de dileg diferit a travs de lescriptura.
En el mn literari les cartes dels escriptors han estat sempre una eina de coneixement de les
seves idees o de la seva trajectria biogrfica.
La carta s gnere literari quan deixa de ser un intercanvi entre ssers reals i es converteix en
literatura. A la narraci epistolar, la carta o epstola esdev un procediment narratiu que dna
lestructura general de lobra. s a travs de cartes que tenim notcia dels fets i dels
personatges del relat, sempre dacord amb el punt de vista de la persona que les escriu.
Aquest procediment permet el desenvolupament dun punt de vista ali de lautor i crea, alhora,
una mena de ficci comunicativa: lautor-narrador desapareix per deixar pas a un narrador que
s lemissor de la carta. Aquest emissor escriu, aparentment, no per al lector, sin per al seu
corresponsal, de manera que aquell viu la impressi dentrar en un mn del qual s un
testimoni privilegiat. Aix doncs, la narraci epistolar crea la illusi dun document autntic, la
qual cosa la converteix en un dels procediments preferits pel realisme. Per, al mateix temps,
pel seu component dexpressi de la subjectivitat de lemissor, lepstola s tamb un
procediment fonamental del romanticisme.
Podem trobar narracions que giren a lentorn de les cartes que escriu alg, sense veure mai les
respostes, per tamb en trobem que sn la correspondncia creuada entre dos o ms
corresponsals.
Aquest procediment no sha fet sevir nicament en la narrativa, s a dir, a la novella i al conte.
La poesia ens nofereix mostres (epstoles satriques, censries) i trobem la carta com a vehicle
de lassaig o la dissertaci. Tamb podem trobar epstoles en vers i en prosa de diferents
estils: elevat o sublim, com a pretext per a la vehiculaci didees, i planer o familiar, com a pura
expressi de la intimitat de lemissor. A ms, a causa de la seva varietat de manifestacions, pot
incloure gran diversitat de tipus textuals (narraci, descripci, dileg, argumentaci, etc.)
Lepstola literria s, doncs, un nus, on les diverses qualificacions destil, procediment i tipus
textual sentrecreuen.
El gnere epistolar no ha estat gaire conreat en la literatura catalana, tot i que hi ha molts
epistolaris reals inclosos en els llibres de memries. Als anys trenta del segle XX, Judita, de
Francesc Trabal destaca com un exemple notable de novella epistolar. Hi ha tamb obres que
inclouen cartes que els protagonistes adrecen a alg (Bearn, de Lloren Villalonga) o contes
(Una carta, de Merc Rodoreda). Actualment hi ha molts escriptors catalans que inclouen
aquest gnere entre les seves obres (Carme Riera, M. Merc Roca...)

2. El text descriptiu
Descriure consisteix a explicar com sn les coses i les persones, a detallar-ne les
caracterstiques, laspecte o les qualitats que presenten.
La descripci no noms s literria, sin que la podem trobar en textos quotidians com per
exemple: guies turstiques, catlegs comercials, publicitat, etc.

Estructura del text descriptiu

Una descripci consta de dues parts: tema i expansi.
El tema s el motiu de la descripci i primer sen fa una definici. A continuaci sinicia
lexpansi, que desenvolupa el tema amb nova informaci. Lexpansi es pot basar en una
enumeraci selectiva, s a dir, en lenumeraci dels elements que fan que lobjecte es
distingeixi daltres de semblants, o b en una enumeraci exhaustiva, s a dir, en la citaci de
tants elements com es vulgui. Lacumulaci excessiva de dades pot arribar a desdibuixar all
que es descriu.
De vagades la descripci es pot fer en un altre ordre: ascendent o descendent, anar de dreta a
esquerra, del tret particular al general, etc. Les informacions que saporten a la descripci shan
dagrupar per sectors de manera que no es barregin entre elles.

Tipus de descripcions
La descripci pot ser objectiva, si t una intenci explicativa o informativa; o subjectiva, si qui
descriu deixa entreveure lopini o els sentiments que li produeix all que es descriu.
La descripci objectiva presenta amb detall les caracterstiques dall que es descriu, sense
matisacions ni apreciacions personals. Hi predomina la funci referencial i el llenguatge
denotatiu. s una descripci funcional, prpia dels llenguatges tcnics.
En canvi, la descripci subjectiva no detalla els trets tal com es manifesten en la realitat sin
que lautor els presenta amb una visi personal. Posa en relleu alguna cosa de la histria que
sexplica. En aquest cas, la descripci pren un valor significatiu perqu es troba al servei de la
narraci, tant per aclarir lestat de les coses (funci explicativa) com per donar a conixer
aspectes del personatge o de lacci que es desenvolupa (funci simblica). Hi domina la
funci esttica o potica i el llenguatge pot ser connotatiu.
Si es descriuen els trets fsics duna persona parlem de prosopopeia, si sn els trets
psicolgics, etopeia, i si sn els dos a la vegada, s el retrat. En el cas que es faci una
exageraci o una deformaci parlem de caricatura. Tot es pot descriure: persones, paisatges,
olors, sensacions, actituds...

Recursos lingstics del text descriptiu

El nom s el punt de partida de la descripci. Ladjectivaci, en forma de qualificatius o
destructures equivalents, s el recurs que caracteritza all que es descriu.

Lestructura oracional ms usual s latributiva: verbs com ser, estar o semblar permeten
datribuir qualitats a una cosa o a una persona mentre que tenir, posseir o portar serveixen per
mostrar-ne les caracterstiques ms importants.
El temps verbal ms utilitzat s el present o limperfet.
En el text descriptiu, tamb hi abunden els situacionals, com per exemple: a dalt, a baix, ms
amunt, ms avall, davant, darrere, a la dreta, a lesquerra, endins, enfora, al mig/centre,
als costats/extrems, de cara, desquena, a l'interior, a lexterior, etc.
La selecci lxica s un factor determinant en un text descriptiu, ja que tots els mot han de
contribuir a descriure una realitat de manera que el resultat sigui compacte i arrodonit.
Lampliaci i laprofundiment de la descripci saconsegueix amb la presncia de mots dun
mateix camp semntic o propers semnticament.
Els recursos estilstics com la comparaci, la metonmia o la metfora serveixen par
caracteritzar el nom i enriquir el text descriptiu.

La descripci cientfica
La descripci que trobem en els textos de registres tcnics i cientfics es caracteritza per l's
un vocabulari especialitzat. Aquests textos sn objectius i tenen un alt grau de formalitat. Tant
si sn escrits com orals tenen carcter de text preparat, no espontani.
Lobjectivitat sexpressa lingsticament per l'absncia de la primera i la segona persones del
verb i ls de l'es impersonal.
Els textos de carcter tcnic i cientfic poden ser:

divulgatius, adreats a un pblic ampli i amb carcter didctic, o poden ser

especialitzats, adreats a un pblic molt restringit, amb una funci d'intercanvi
d'informaci.

En els textos divulgatius abunden ms les explicacions i els exemples. En els especialitzats el
vocabulari s ms difcil (terminologia especfica) i es pressuposen molts coneixements previs.

3. El text explicatiu
Una exposici s l'explicaci d'un tema o d'unes idees clares que es presenta d'una manera clara i que
s'organitza seguint un ordre lgic. La presncia d'aquest tipus de missatge en el nostre entorn s
present en tots els actes comunicatius en qu es transmet informaci.
Sovint exposar i explicar sn termes utilitzats indistintament per referir-se als textos que tenen una
finalitat informativa o didctica.
En general, identificar un text tot atribuint-li una tipologia concreta no s gaire senzill perqu
habitualment es barregen diversos tipus de text. En una exposici pot haver narracions, descripcions,
etc. Noms sabrem ben b la tipologia d'un text si atenem a la finalitat amb qu ha estat elaborat: si el
propsit no s descriure, si no fer entendre all que es descriu, parlarem de text expositiu.
Explicar i exposar sn dos verbs que expressen conceptes estretament connectats; tant, que
sovint s'ha utilitzat exposici i explicaci per referir-se a una mateixa classe de seqncies.
Exposar equival a informar, s a dir, transmetre dades amb un alt grau d'organitzaci i jerarquitzaci,
i explicar, s l'activitat que, partint d'una base expositiva o informativa necessriament existent, es fa
amb finalitat demostrativa.
Els textos explicatius exposen una cosa a fi de fer-la comprendre o donar-la a conixer a alg". Les
explicacions sn els textos didctics per excellncia, perqu tenen com a objectiu fer comprendre els
fenmens sobre els quals han aportat la informaci necessria.
Estructura
Els textos explicatius han de presentar una organitzaci lgica i jerrquica de les informacions, que es
pot desenvolupar analticament o sintticament. Es manifesta tpicament a les llions, a les
conferncies, als fullets explicatius, etc. L'estructura clssica d'un text expositiu s:
1. Introducci: on es presenta el tema de qu es parlar.
2. Desenvolupament del tema
3. Conclusi: sol correspondre a una sntesi del que s'ha dit.
Caracterstiques dels textos expositius
La llengua del text explicatiu ha de tendir cap a la mxima claredat. Per aix, la sintaxi ha de ser senzilla
i el lxic clar i precs (en la modalitat divulgativa, tanmateix, no s'abusar de la terminologia que ser
emprada en la modalitat especialitzada).
Tot i que no es poden establir un trets determinants, s hi ha unes certes regularitats:
l'objectivitat en l'explicaci: oracions en tercera persona;
hi abunden oracions subordinades de relatiu i aposicions, ja que permeten afegir informaci
secundria;
el temps verbal caracterstic s el present d'indicatiu, per la seva atemporalitat;
la selecci de substantius i verbs t en compte els criteris de claredat i precisi, per evitar
ambigitats;
hi ha nombroses nominalitzacions, tant d'accions com de processos o estats, ja que permeten la
sntesi i l'abstracci de la informaci.
els adjectius sn neutres, aporten matisos especfics i precisos
la cohesi lxica queda garantida per la repetici de paraules, la utilitzacid'hipernims i
hipnims i mots de la mateixa famlia.
els connectors tenen un paper important, sobretot els que estableixen relacions lgiques i els
que concreten o matisen.

Tipus de text expositiu

Les formes d'exposici sn sempre presents en els mbits de la cincia, la tcnica i l'ensenyament.
Es poden establir sis tipus diferents de missatges expositius:
text cientificotcnic especialitzat, propi dels especialistes d'una matria;
text de semidivulgaci, adreat a un pblic universitari o amb uns certs coneixements del tema;
text de divulgaci, dirigit a un ampli sector de la societat;
text cientfic pedaggic, propi de l'educaci, llibres de text, etc.;
text d'investigaci, del tipus tesi doctoral o similar;
text cientfic oficial, informes d'equips investigadors.
Encara que habitualment sn textos escrits, tamb poden presentar la modalitat oral.

Recursos
En l'explicaci, l'emissor coneix all de qu parla i en sap ms que el receptor. L'emissor vol fer-se
entendre pel receptor i per aix fa servir diferents tcniques com l'exemplificaci i la definici, juntament
amb una srie de recursos com les fotografies, les grfiques, els esquemes o els dibuixos (que
funcionen de suport no verbal); en l'escrit, la subdivisi en apartats, l's de ttols i subttols i la utilitzaci
de recursos grfics (negretes, cursives, etc); en l'exposici oral, la repetici, els canvis d'entonaci i les
pauses expressives, etc.

Elements lingstics

Oracions atributives
Aposicions
Expressions per denominar vinculades a les definicions ( noms, infinitius, oracions precedides
pel nexe que, oracions interrogatives indirectes, oracions de relatiu substantivades)
Abundncia de subordinaci
Connectors de causa i conseqncia, que expliciten l'organitzaci lgica de les idees (ja que,
perqu, consegentment, tanmateix...)

Recursos lingstics
El verb de l'explicaci s el present d'indicatiu, encara que no s'ha de descartar la presncia dels
altres temps verbals -els diferents temps de passat-, si en suport de l'explicaci es recullen
esdeveniments, ancdotes, declaracions, etc., que s'arrangen en el temps.
La utilitzaci d'adjectius i d'adverbis prov de la necessitat de donar una idea exacta d'all de qu
es parla perqu puga ser entesa l'explicaci, i no de la intenci de buscar un efecte esttic ni de fer
conixer el nostre punt de vista o sentiments sobre l'objecte explicat, com passa sovint en les
descripcions i en les argumentacions. s per aix que s'empren els adjectius imprescindibles, s
a dir, els especificatius o classificatius. De fet, la selecci dels noms (substantius i adjectius) i dels
verbs en l'explicaci es fa amb el propsit d'obtenir la mxima claredat i la millor precisi possibles.

L's dels termes ens assegura una interpretaci nica. Els termes comporten una absncia
d'ambigitat, i evitar l'ambigitat s una condici bsica de tot text explicatiu.
Pel que fa als connectors, conjuncions o altres tipus de locucions amb valor relacionant, hi tenen un
paper principal sobretot aquelles que estableixen connexions lgiques entre els elements lingstics: les
causals (perqu, ja que, per aix, per aquesta causa, per + infinitiu...), les illatives (doncs, per tant, en

conseqncia, aix...) i les finals (perqu, a fi que/de, per tal que/de, amb l'objectiu de, amb la finalitat
de...); i tamb les que matisen la validesa de les assercions, com les adversatives (per), les
condicionals (si, sempre que, a condici que...) i les concessives (malgrat que, a pesar que, per +
adjectiu + que...).
D'altra banda, les estructures modals i comparatives (com,semblant a, diferent de...) tenen un paper
important en les operacions d'exemplificaci.

La progressi temtica
La manera com s'articula la informaci coneguda (tema) i la informaci nova (rema), sol seguir dos
models en l'explicaci:
1. Model de tema derivat: El tema inicial (un hipertema explcit o implcit) es divideix en diversos
subtemes o "parts", als quals sn adjudicats els remes corresponents. A continuaci, nous
subtemes sn seguits de nous remes, i aix successivament.
En els textos explicatius, aquest model s molt freqent quan volem classificar o donar detalls de
l'objecte complex que pretenem explicar.
2. Model de progressi lineal: En aquest model, cada rema es converteix en el nou tema. Aix, es
parteix d'un ,tema (t1), al qual s'adjudica un rema (r1). Aquest rema (r1) es converteix en un nou
tema (t2) al qual s'atribueix un nou rema (r2), i aix successivament.
Sovint, alguns d'aquests estadis de successi tema-rema noms es pot completar amb els
coneixements extra textuals que el redactor considera que comparteix el lector, mitjanant els quals es
poden connectar elements implcits.
s freqent que tots dos models es donin successivament en un mateix text.

4. El text periodstic
El catal ha tingut un accs difcil als mitjans de comunicaci de masses moderns.
El primer diari publicat en el mn s el Daily Courant , que aparegu a Londres el 1702, per s durant
el s. XIX quan es desenvolup la premsa, i Catalunya es trobava en plena renaixena , per aix fins el
1879 no aparegu en la nostra llengua el Diari catal dirigit per Valent Almirall. Al llarg del segle XX el
catal tamb entr en el terreny de la rdio i la televisi.
Cada mitj t unes caracterstiques prpies que condicionen el tipus de discurs que shi utilitza; en el
cas de la rdio o la televisi es compta bsicament amb la immediatesa i amb els condicionants duna
transmissi oral en qu es fa necessria la repetici de paraules clau i una exposici ms lineal i
sintcticament molt clara a fi que la comprensi i el seguiment del missatge siguin efectius. En la
premsa, en canvi, el discurs, pel fet de ser escrit, ha de ser ms elaborat.
El registre lingstic utilitat de forma general en els mitjans de comunicaci, que es troba a mig cam
entre el llenguatge ms especialitzat i el ms accessible al pblic, rep el nom destndard. A banda de
ls daquesta varietat lingstica el text periodstic sha dajustar a uns condicionants ineludibles com
sn el temps, en els orals, i lespai ,en els escrits. A ms ha de ser entenedor i unvoc en la seva
interpretaci. Per aix el llenguatge periodstic es basa en les mximes de precisi, claredat i
economia lingstica que en garanteixen leficcia.
El text periodstic no sajusta noms a una tipologia textual sin a diverses, com:
Narratiu: notcia, crnica i reportatge.
Conversacional: entrevista.
Argumentatiu: editorial, articles dopini, crtiques (de cinema, teatre, msica).
Predictiu : horscop, meteorologia.
4.a Els gneres informatius
La notcia
La notcia s un tipus de text narratiu, la funci del qual s informar el lector de fets ocorreguts
recentment.
El llenguatge que fa servir la notcia ha de ser clar, concs, senzill i atractiu per al lector.
Una notcia perqu sigui completa, ha de respondre a les indicacions qui, qu, on, quan i per qu. Aix
no vol dir que no nhi puguin aparixer daltres com a qui, com, quines conseqncies, etc. Aquestes
indicacions han de figurar en el primer pargraf d'una notcia i, si n'hi ha, en el seu titular.
Estructura de la notcia
Els elements de titulaci que sn aquells en qu el lector fixa primerament latenci (com en el
material fotogrfic). Aquests elements sn lavantttol (que serveix per contextualitzar la informaci) ; el
ttol (que s una sola frase, de construcci breu i senzilla on es resumeix i destaca el tret ms
remarcable de la informaci) ; el subttol ( que explica i complementa el ttol); i ja durant el
desenvolupament de larticle els destacats ( en una altra mida o format de lletra) per remarcar algunes
idees del text.
En el cos de larticle hi trobem lentrada o lead on, tenint en compte que la presentaci de la informaci
s jerrquicament ordenada, samplia la informaci que cont el ttol i es pretn captar latenci del
lector a fi que continu llegint la notcia. Desprs el desenvolupament del text on de forma ordenada
shan danar responent les preguntes qu, qui, com, on, quan i si s possible per qu. Algunes ja
presents en el lead.
El cos del text pot contenir petits ttols anomenats titolets que faciliten la lectura, lordenen i divideixen
els textos ms extensos.
Al llarg daquest desenvolupament anem coneixent, doncs, no noms la notcia sin elements
contextuals a aquesta que es coneixen amb el nom de background .

Per narrar els fets podem fer servir els connectors que sempren en els textos narratius en general:
abans, anteriorment, al mateix temps, desprs,
Tipus de notcies

D' ltima hora : abasten fets que s'acaben de produir, de qualsevol rea i indret.
De prevenci : pretenen sensibilitzar sobre els problemes que afecten la societat.
De sumari : informen de les lleis o la poltica que afecten la ciutadania.
Complementries : amplien la informaci principal.
Cronolgiques : segueixen la cronologia vital del protagonista i sn complementries.
De continutat : segueixen i informen d'un fet que es dilata en el temps.
De creaci : acostumen a sortir als dominicals. Sn de tema lliure.
Espacials : informen sobre fets que es produeixen a diversos llocs.

La crnica
La crnica s un relat periodstic que informa sobre uns fets esdevinguts en un espai de temps concret.
La crnica sol ser complementria d'altres notcies sobre esdeveniments que es produeixen de manera
imprevista o previsible.
L'estil de la crnica s ms lliure que el de la notcia i el cronista usa l'argot propi de cada mbit. El cos
de la crnica pot seguir els fets de manera cronolgica o pot oferir-ne una introducci descriptiva, una
ancdota, una declaraci, un testimoni, etc.. Tamb tenen el suport grfic de fotografies.
Segons la seva finalitat poden ser informatives o interpretatives. La crnica informativa s el gnere
propi del corresponsal o enviat especial. La crnica interpretativa est vinculat a un cronista
especialitzat. T la finalitat d'interpretar el sentit dels esdeveniments com a observador qualificat dels
fets. Aquest tipus de crniques se subdivideixen segons quina en sigui la temtica. Les ms
caracterstiques sn la crnica negra, l'esportiva, la poltica, la de societat i la cultural.
El reportatge
El reportatge s un article periodstic d'extensi variable que tracta de forma exhaustiva temes que no
sn de plena actualitat per que desperten l'inters del pblic lector. El reporter crea la informaci en
lloc de buscar-la.
El reportatge respon a dues situacions comunicatives diferents: d'una banda amplia un fet d'actualitat,
narrat des de lptica del protagonista; de l'altra desenvolupa un tema concret que capta latenci del
pblic i que els mitjans de comunicaci tracten d'investigar i ampliar.
El reportatge duu un ttol, una entrada, el cos de la informaci i el suport grfic. El cos de la informaci
s extens i inclou les dades, les causes, les conseqncies o les vivncies del reporter. Acostuma a
haver-hi entrevistes, declaracions, testimoniatges, citacions, etc. S'acompanyen de fotografies, mapes,
grfics...
L'entrevista
L'entrevista s un dileg extens i a fons que mant el periodista amb un personatge prestigis o
d'actualitat. L'objectiu s aconseguir el mxim d'informaci sobre la persona o el tema en qu ell est
qualificat. Les entrevistes poden ser de dos tipus.
L' entrevista de personalitat : t l'objectiu de revelar el mn interior d'una persona rellevant; se centra
en els aspectes ms representatius del seu tarann i de la seva obra o activitat professional. Va
precedida de dades biogrfiques. Les preguntes poden anar barrejades amb dades i comentaris. No es
transcriu el dileg al peu de la lletra i el text pot reproduir les variants lingstiques de l'entrevistat.
L' entrevista d'opini : se centra en les manifestacions i comentaris que una persona qualificada fa
sobre una matria determinada. L'eix de l'entrevista no s tant la personalitat de l'entrevistat com el
tema. Va precedida de la presentaci de l'entrevistat. El text ha de ser formal i no ha de reflectir les
varietats lingstiques.

4.b Els gneres dopini

La funci dels gneres d'opini s crear un parer, favorable o desfavorable, sobre un fet recent per tal
d'influir positivament en la conscincia de la ciutadania. Els comentaristes sn testimonis directes
d'aquests esdeveniments i els interpreten, els relacionen, en busquen referents i n'emeten judicis. Els
periodistes no interpreten un fet informatiu de manera arbitrria; sn professionals que segueixen unes
normes deontolgiques; per darrera d'una opini hi ha una determinada d'interpretar el mn, s a dir,
una ideologia. Sempre s'ha de distingir la dada objectiva del comentari personal.
L'editorial
L'editorial s l'article d'opini o de fons que, sota l'ptica de la direcci del peridic, reflecteix les grans
orientacions del diari i fa palesa la seva ideologia; mai no va signat. L'estructura de l'editorial s la
segent:
a) La introducci: anuncia el tema, el relaciona i el contrasta amb els fets de l'actualitat.
b) El desenvolupament: exposa la tesi i els arguments
c) La cloenda: evidencia la interpretaci de l'editorialista. Hi apareixen judicis, opinions i contrastos.
L'article d'opini
Els articles d'opini exposen anlisis, crtiques i valoracions sobre fets i temes actuals d'inters general.
Hi ha articles d'opini de collaboradors habituals del mitj de comunicaci i altres de collaboradors ms
o menys espordics, entesos en els fets o situacions que comenten.
L'estructura d'un article s molt diversa. S'acostuma a seguir la tipologia textual expositiva o
argumentativa. Els raonaments sn divulgatius. El ttol pot suggerir el to de l'article: humor, informaci
crtica, etc. Hi ha quatre tipus d'article d'opini:
El comentari: s un article concs que t un espai propi en el diari o revista. El redacta un periodista
habitual del mitj i els temes sn molt variats.
La columna: s un article que ocupa una o dues columnes impreses del mitj informatiu. El columnista
treballa habitualment al diari en el qual t reservat un espai una o dues vegades per setmana. Acostuma
a ser un personatge de prestigi, que gaudeix de la confiana de la direcci i s af a la lnia editorial i a la
seva ideologia. s el gnere periodstic ms personal i l'estil pot ser molt variat.
La collaboraci : s l'article d'opini ms extens. La direcci l'encomana a collaboradors versats en
alguna matria.
L' acudit : s l'expressi d'una opini en qu l'especialista mira l'actualitat des d'un punt de vista crtic i
incisiu.
Les cartes a la direcci
Les cartes a la direcci exposen crtiques, denncies, comentaris, felicitacions, etc., sobre fets o
qestions d'actualitat. No han de superar les vint lnies i han d'anar signades. S'hi respecta el registre
lingstic i, si s'escau, s'hi fan les esmenes ortogrfiques adients.
La crtica
La crtica s una modalitat del gnere d'opini que consisteix en una ressenya informativa i avaluadora
d'una obra. L'encapala una fitxa, que cont les dades ms rellevants tant de l'obra com de l'autor o
autora. El tipus de crtica que publiquen els mitjans informatius sn: de literatura, arts plstiques,
msica, espectacles i temes diversos (moda, gastronomia).

5.El text predictiu

El text predictiu ens informa sobre una situaci futura, en base a una situaci i uns condicionaments
actuals, per tal de fer-ne una preparaci adequada.
La forma verbal principal per a l'expressi de les prediccions s el temps futur. Per hi ha tamb d'altres
possibilitats gramaticals que poden aportar diferents matisos de significat:

el temps condicional
el mode subjuntiu
el present d'indicatiu
el futur compost, i
verbs que suggereixin per ells mateixos una predicci.

Per treure certesa a les prediccions en futur s'usen adverbis i locucions de probabilitat com segurament,
potser, tal vegada, si Du vol, etc.
Per expressar les condicions es poden usar:

oracions introdudes per nexes condicionals (si, posat que, mentre que, etc.)
locucions com amb la condici de+infinitiu, la locuci en cas de+nom, i
verbs o substantius que, pel seu significat, indiquen condici.

La planificaci d'una activitat comporta les passes segents:

la detecci de les necessitats que es volen satisfer

la fixaci dels objectius del pla
la determinaci de les activitats a realitzar
la concreci dels responsables i dels costos de les activitats
l'execuci de les activitats, i
l'avaluaci dels resultats aconseguits.

TEMPS VERBALS PER INDICAR PREDICCIONS

Futur simple: Dem plour.

Futur compost: L'any que ve haur acabat la carrera.
Condicional simple: Si dixessis de fumar, et trobaries ms b.
Present de subjuntiu: Em far anar malament que vinguin dem.
Imperfet de subjuntiu: M'agradaria que fos pilot.
Present d'indicatiu: Arribo dem.

PER INDICAR CONDICI

si
amb que
noms que/de
posat que en cas que/de a condici que/de
PER INDICAR POSSIBILITAT

s possible que (+present subjuntiu): s possible que dem arribi la Laura

possiblement (+futur): Possiblement la setmana que ve far molt de fred.
pot ser que (+present de subjuntiu): Pot ser que se'n cansi de seguida.
tal vegada: Aquest s un diagnstic que tal vegada no compartiran els altres metges.
si Du vol: Si Du vol trobar feina abans de l'estiu.

6. El text instructiu
Els text directiu o instructiu ens obliga, ens aconsella o ens recomana fer una srie d'accions
i ens informa, a vegades, de per qu hem de fer-les i com hem de fer-les. Primer, acostuma a
presentar la finalitat que persegueix i desprs, exposa un seguit d'instruccions. Aquestes
segueixen l'estructura segent: marca d'ordre -acci que s'ha de fer- com s'ha de fer. Les
marques d'ordre serveixen per indicar el pas d'una instrucci a la segent i poden ser
substitudes per recursos tipogrfics (punt, gui ...). Algunes instruccions han de fer-se en un
ordre determinat perqu siguin efectives.
Els textos instructius acostumen a ser esquemtics i concisos. L'esquematisme consisteix a
presentar uns continguts destacant-ne les lnies principals, mitjanant les paraules
imprescindibles i la disposici grfica dels textos. La concisi consisteix a expressar noms
all que s estrictament necessari per a la comprensi dels continguts. Sol repercutir en
l'absncia de comentaris i digressions i en l'absncia de caracteritzadors.
La forma verbal bsica per expressar les instruccions s l'imperatiu. Per tamb hi ha altres
possibilitats, segons els diferents graus de formalitat entre l'emissor i el receptor, la intenci que
es persegueix o la situaci. Aquestes altres possibilitats d'expressar instruccions sn,
principalment, la persona i el nombre de la forma verbal que s'empra, la utilitzaci de diferents
temps verbals i l's de verbs especfics per a expressar la instrucci (caldre, haver de, etc.).
L's combinat d'aquests recursos gramaticals permet d'intensificar o suavitzar la sensaci
d'imposici o d'ordre de les instruccions.
Per expressar la manera com s'han de fer les accions, es poden usar: adverbis i locucions
adverbials de manera, adverbis en -ment, preposicions + nom, oracions introdudes per nexes
modals (com, com si, segons, etc.) verbs que, pel seu significat, indiquen manera i gerundis.
Per expressar la finalitat d'una acci, es poden usar: la preposici per a + nom, oracions
introdudes per nexes finals (perqu, a fi que, per tal que, etc.), per (o locucions finals com a
fi de, per tal de, etc.) + infinitiu i verbs que, per la seva significaci, indiquen finalitat:
perseguir, proposar-se, pretendre...
Per indicar instruments podem fer servir: per mitj de, mitjanant, amb...
Els missatges s'elaboren sempre amb un codi, que s el conjunt de signes o senyals de
significat convencional i les regles per a la seva utilitzaci. A ms del codi lingstic, n'hi ha
d'altres que se serveixen de dibuixos, imatges, grfics, etc.

7. El text argumentatiu
1. El text argumentatiu t la funci de convncer i la seva estructura bsica consta de tres parts:
a) Introducci, s la part que situa, enuncia un tema i dna l'opini a favor o en contra de l'emissor
respecte al tema
b) Motius o arguments, s'exposen els fets. Per cada fet presentat, es desenvolupa un argument
principal i d'altres de secundaris o de suport, si s el cas.
c) Conclusi, recull la idea principal (tesi) del qui parla a favor o en contra del tema, s la sntesi dels
continguts i pot ser noms argumental o tamb retrica. S'expressa habitualment en l'ltim pargraf.
En el text argumentatiu l'emissor est normalment implicat en el missatge del text. Aix es pot mostrar
mitjanant l's de la primera persona.
Per introduir els diferents arguments s'usen els ordinals o altres marques d'ordre, com en primer lloc,
d'una banda, per comenar, d'altra banda, finalment, per acabar, etc.

2. Un tipus de text argumentatiu molt freqent s el poltic. El seu llenguatge s elaborat i fa servir
recursos lingstics que atreguin i convencin el receptor, com sn l's d'un vocabulari especial i de
figures retriques. Les figures retriques que ms utilitza sn les que es basen en la repetici, el
contrast i la implicaci del receptor.
Per expressar l'oposici podem usar: oracions introdudes per nexes com per, sin, tanmateix,
encara que, malgrat que, etc noms precedits de locucions com malgrat, a pesar de, tot i, etc i
verbs que pel seu significat, indiquen oposici com oposar-se, dissentir, etc.
Per expressar la causa, podem usar: oracions introdudes per nexes causals com perqu, ja que, puix,
etc, noms introduts per locucions com amb motiu de, a causa de, grcies a, etc., i verbs que, pel seu
significat, indiquen causa com causar, fer, originar, ocasionar, etc.
Per expressar la conseqncia, podem usar: oracions introdudes per nexes consecutius com doncs,
per tant, aix, etc., o noms encapalats per locucions com en conclusi, en
conseqncia,conseqentment, etc. Abans de l'expressi consecutiva, s freqent de posar un punt i
coma. La conseqncia tamb es pot expressar a travs d'un refor a la primera oraci (tant, tan, de
manera) i el nexe que a la segona.
3. Recursos
Entre els recursos utilitzats en el text argumentatiu, cal destacar l's de cometes, els guionets, les
citacions i la interrogaci retrica.
Les cometes s'usen per citar paraules textuals, fer sobresortir una paraula del text, indicar que un mot
s un ttol o un motiu, o donar un to especial a una paraula.
Els guionets s'usen per indicar de qui sn les paraules citades, per afegir una circumstncia
complementria al text i per passar del to objectiu al subjectiu.
Les citacions d'autoritats sn frases extretes de grans pensadors o d'entesos en la matria que es
tracta i tenen un carcter d'afirmaci categrica.
La interrogaci retrica s una afirmaci feta en forma de pregunta,a fi d'atreure linters del receptor
i implicar-lo en el que s'afirma.
Per fer una contraargumentaci cal analitzar el text, tenint en compte: el receptor a qui s'adrea el
que argumenta, els arguments que fa servir, les premisses de qu parteix, l'estructura dels arguments,
el seu propsit i les seves estratgies. A l'hora de construir els contraarguments, cal valorar: els
carcter i circumstncies del receptor, els contraarguments ms idonis per ales seves premisses, els

possibles dubtes del contrincant, les respostes a aquests dubtes, el nostre propsit general en relaci
a aquest receptor concret i les estratgies ms adequades de cara a aquest propsit.
4. El text argumentatiu dins de la situaci comunicativa
Les argumentacions, com els altres tipus de textos, es poden donar en contextos comunicatius ben
diferents. Tots tenim la necessitat de prendre partit per alguna idea o davant d'algun fet concret en
diversos moments i situacions de la nostra vida. Quan enunciem aquesta presa de partit ajudant-nos de
raons estem argumentant i, generalment, al mateix temps, intentem convncer el nostre auditori. A
continuaci veurem una llista de possibles classes de textos argumentatius:

L'expressi i defensa de punts de vista en:

o converses,
o cartes privades i pbliques,
o novelles,
o obres de teatre.
Conferncies, debats, taules redones, colloquis, etc. B directament davant de pblic, o b a
travs dels mitjans de comunicaci.
Articles d'opini en revistes i diaris.
Editorials
Anuncis publicitaris
Discursos poltics
Informes sobre temes de carcter especialitzat que inclouen preses de decisi argumentades,
per exemple: informes fets per metges sobre la convenincia de no fumar, etc.

D'acord amb la situaci comunicativa, l'emissor produir una classe o altra de text argumentatiu.
Tots ells tindran en com:
l'exposici i defensa d'opinions,
la intenci de convncer o persuadir.
A cada classe de text correspondr:
un registre lingstic ms o menys formal,
una determinada relaci entre l'emissor i el receptor,
una estructura prpia,
uns recursos lingstics determinats.
5. Els recursos lingstics
Alguns dels principals recursos lingstics utilitzats en les diferents classes de textos argumentatius sn:
La utilitzaci de la ironia. De vegades alguns arguments sn reforats per frases o
expressions irniques.
Contar un relat. En alguns casos, quan volem convncer alg, abans preparem el seu estat
d'nim per tal de predisposar-lo favorablement respecte d'all que li volem exposar. Una manera
d'aconseguir-ho s relatant alguns fets colpidors que es relacionen directament amb les opinions
que volem defensar.
La utilitzaci de la repetici, s a dir, de la insistncia i del bombardeig d'arguments.
Posar de manifest determinats valors. Per exemple, quan es fa allusi a valors com la
solidaritat i la llibertat per defensar determinades opinions a favor dels drets humans, etc.
L'argument d'autoritat. Quan l'emissor es recolza en els seus coneixements respecte del tema
a qu es refereix, o b, en el seu estatus social.
Les qestions retriques. Ens referim als jocs de paraules, als recursos grfics i al recurs que
anomenem la interrogaci retrica, que consisteix a formular una pregunta de la qual no s'espera
obtenir resposta i que serveix, com en el cas dels altres recursos retrics, per centrar l'atenci i
l'inters del receptor cap a all que exposa l'emissor.

8. El resum
Qu s resumir?
Entenem per resum la capacitat de reduir un text a 1/4 part dels seus mots, aproximadament. Amb el
resum s'ha d'aconseguir reproduir fidelment (no copiar) el contingut i l'organitzaci d'un text original,
per de manera reduda. Cal, doncs, saber-hi distingir primer la informaci que s essencial de la que
s accessria, per poder-la expressar desprs d'una manera condensada i objectiva

Qu cal tenir en compte a l'hora de resumir?

- Cal cenyir-se a la informaci que hi ha en el text original: es tracta, com s'ha dit abans, de reproduir
aquesta informaci, per amb menys paraules; no s'ha de fer interpretacions personals sobre el
contingut del text.
- Hi ha d'haver totes les idees principals del text original, interpretades correctament.
- Cal articular i connectar les idees amb mots de lligam (marcadors textuals, connectors) i amb la
puntuaci adient: el producte final ha de ser un resum, no un esquema.
- Cal demostrar capacitat de sntesi; s a dir, respectar al mxim el nombre de paraules demanat per
al resum.
- No s'ha d'afegir al resum comentaris o indicacions del tipus: "El text/l'autor diu.../ens parla
de.../conclou dient que...", ja que aquestes estructures donen lloc a un distanciament del text original.
Text per resumir
CONCILIAR LA FAMLIA I LA FEINA
Sovint s'utilitza l'expressi dona treballadora per indicar la dona que fa un treball retribut, sigui per
compte propi o ali. La frase s un xic injusta per a tantes i tantes dones que han treballat i treballen
molt a casa seva, cuidant els fills i la famlia; sn les anomenades mestresses de casa. Aquesta
dedicaci a la famlia, anys enrere ms nombrosa que ara, ha suposat exercir un gran nombre de feines
que avui ja han esdevingut una professi: cuinar, rentar la roba, planxar, netejar la casa, cuidar els
nens, els avis, els malalts, etc. La gran diferncia s que la mestressa de casa no percep cap retribuci
per aquestes feines.
Aquesta dedicaci exclusiva a la famlia t diversos inconvenients: la dona no rep retribuci, ni cap
renda monetria directa, ni cotitza a la Seguretat Social, cosa que la fa dependre econmicament del
marit; si aquest desapareix o deixa de tenir ingressos, la dona queda sense recursos i el dia de dem no
tindr pensi de jubilaci. A ms, la dona que no treballa fora de casa tamb pot quedar desvinculada
ms fcilment del mn extern, del seu entramat cultural i associatiu, de la seva evoluci tecnolgica, del
batec diari...
Amb el temps hi ha hagut un canvi de les coses i avui totes les famlies ja es plantegen que les dones
han de tenir ingressos econmics i, per tant, la seva prpia professi i ofici. La progressiva incorporaci
de la dona al mn del treball s un signe de modernitzaci i de progrs. Els pasos ms desenvolupats
sn aquells en qu hi ha una major proporci de dones que treballen (Sucia, EUA, Holanda, Canad,
Dinamarca, etc.), s a dir, els que tcnicament tenen la major taxa de poblaci ocupada femenina. La
taxa mitjana d'ocupaci femenina europea s del 40,1% i a Catalunya, del 35,3%. S'observa que per
arribar a la mitjana europea, ms elevada, encara hem de fer un esfor notable.

La incorporaci de la dona al treball fa necessari configurar un nou sistema que permeti un repartiment
equilibrat de responsabilitats entre la vida professional i la vida privada; amb aquesta finalitat es va crear
la Comissi Interdepartamental de Conciliaci Laboral i Responsabilitats Familiars, amb participaci de
sindicats i associacions empresarials. Les recomanacions plantejades per aquest rgan s'agrupen en
tres blocs: a) prestacions en temps, per exemple maternitat, excedncies dels pares i flexibilitat d'horaris
laborals, comercials i escolars; b) prestacions en serveis, com ara l'atenci a les famlies amb persones
dependents; c) prestacions econmiques, entre d'altres, subsidis familiars i desgravacions fiscals.

Exemples de resums amb errors

RESUM 1
El text ens parla de (1) la incorporaci de la dona al mn laboral. Durant molts anys les dones han
estat treballant a casa sense rebre un salari i sense cotitzar a la Seguretat Social. Sn dones que
depenen dels seus marits, i si aquest l'abandona (2) o es queda sense feina, no tenen ingressos.
A ms a ms, les tasques que aquestes mestresses de casa realitzen, (3) han esdevingut feines (4),
com sn cuinar, rentar la roba, cuidar els avis, etc. Per aquestes dones realitzen (5) les feines sense
rebre cap benefici.
A molts pasos ja s'est produint un canvi, les dones s'estan integrant al mn laboral. Els pasos on hi ha
major proporci de dones treballadores sn el Canad, Dinamarca, els Estats Units, entre d'altres.
Pasos amb un gran potencial econmic. (6)
A Europa hi ha un 40,1 % de dones treballadores, a Catalunya un 35,3 %. (7) Encara queda
bastant per millorar. Per (8) ja s'ha creat una comissi que ha dut a terme una srie de
recomanacions: a) prestacions en temps, b) prestacions en serveis, c) prestacions econmiques. Amb
aquestes recomanacions es vol facilitar la incorporaci de la dona al mn laboral, ja que aquest fet s
digne de modernitzaci. (9)

COMENTARIS DEL RESUM 1

(1) No s'ha d'incloure aquesta estructura al resum, ja que es crea un distanciament del text original.
(2) Error greu de cohesi: el pronom utilitzat no concorda amb nombre amb el complement que
substitueix. Error d'interpretaci: no se'n fa una interpretaci del tot correcta (en el text original no es
parla d'abandonament).
(3) Error de sintaxi: no hi pot haver coma entre el subjecte i el verb.
(4) Error d'interpretaci/matisaci: les tasques de les mestresses de casa han esdevingut professi, ms
que feines.
(5) Repetici lxica: es repeteix, innecessriament, la paraula realitzen. Cal demostrar varietat lxica.
(6) Error de cohesi: aquesta frase est mal cohesionada, queda deslligada de l'anterior a causa de la
puntuaci (seria ms correcte utilitzar-hi una coma).
(7) Idea secundria irrellevant.
(8) Error de cohesi: el connector no s l'adequat, ja que la idea que cal expressar amb aquesta frase
no s d'oposici, sin de continuaci (amb aquesta finalitat..., per aix...).
(9) Confs, mal interpretat.

RESUM 2
L'autor/a del text exposa (1) diferents aspectes que cal tenir en compte a l'hora de tractar el tema de la
possible conciliaci de la famlia i la feina. (2)
Des de bon comenament, l'autor/a deixa ben clar (1) que aquest tema afecta noms les dones. Sn
les dones les que socialment es troben dividides en treballadores i mestresses de casa, divisi totalment
injusta.

A continuaci, l'autor/a fa esment, breument, (1) dels inconvenients que suposa per a la dona la
dedicaci exclusiva a la famlia i la llar (dependncia econmica, desvinculaci del mn extern...), i
afirma que (1), en el marc de les societats actuals modernes, s'accepta i es defensa la incorporaci de
les dones al mn del treball, no noms pels beneficis socials que aix comporta, sin tamb pels
beneficis socials derivats (3). Certament, l'autor/a subratlla (1) que els pasos amb un ndex
d'ocupaci femenina ms alt sn els ms ben situats des del punt de vista econmic (Sucia, el
Canad, els Estats Units...). A Europa, aquesta taxa s d'un 40,1 % i a Catalunya, d'un 35,3 %. (4)
Finalment, l'autor/a fa esment (1) d'un organisme governamental, creat a Catalunya, que t com a
objectiu fonamental la formulaci de mecanismes que afavoreixin la incorporaci de la dona al mn
laboral i el subsegent repartiment de responsabilitats familiars: la Comissi Interdepartamental de
Conciliaci Laboral i Responsabilitats Familiars, que determina prestacions en temps, en serveis i
d'ordre econmic. (227 paraules) (5)

COMENTARIS DEL RESUM 2

(1) No s'ha d'incloure aquesta estructura al resum, ja que es crea un distanciament del text original.
(2) En aquest primer pargraf es fa una introducci/presentaci de la idea clau del text original, cosa
que no s prpia d'un resum: cal reproduir el contingut i l'organitzaci del text original, i no
fer-ne un comentari.
(3) Idea repetida i confusa: "s'accepta i es defensa la incorporaci de les dones al mn del treball, no
noms pels beneficis socials que aix comporta, sin tamb pels beneficis socials derivats" (beneficis
socials derivats de qu?).
(4) Idea secundria irrellevant.
(5) No es demostra prou capacitat de sntesi, ja que el text s'hauria de resumir en 150paraules, i la
reducci final ha quedat en 227 paraules.
Exemple de resum correcte.
Sovint s'interpreta que la dona treballadora s noms aquella que treballa fora de casa, i no es t en
compte el fet que les mestresses de casa duen a terme un gran nombre de tasques que actualment ja
han esdevingut una professi.
Les mestresses de casa, a ms, es troben amb una srie d'inconvenients, com el fet de dependre del
marit per no tenir cap compensaci econmica, ni cap cotitzaci a la Seguretat Social i, tamb, la
possible desvinculaci del mn extern.
Amb el temps, per, hi ha hagut un canvi de mentalitat, i ja hi ha el plantejament generalitzat que les
dones han de tenir ingressos econmics i, per tant, la seva professi i ofici. Aquesta incorporaci de la
dona al mn laboral ha generat la creaci d'una comissi, amb participaci de sindicats i associacions
empresarials, que vetlla per un repartiment equitatiu de responsabilitats entre la vida professional i la
privada.

9.El gnere dramtic: el teatre

El gnere dramtic, junt amb el lric i lpic pertany a la clssica divisi sota la qual sagrupen
els gneres i els subgneres literaris.
El teatre s un gnere que narra uns fets a lespectador per mitj del dileg que mantenen uns
personatges, i en alguns casos aquest es limita a la veu dun sol personatge i, per tant,
parlarem de monleg. Parlem de monleg interior si el personatge ens va transmetent el seu
pensament com si penss en veu alta i no sadrecs explcitament al pblic.
El text de lobra de teatre cont els mateixos elements narratius que una novella. Efectivament,
el text ens narra una histria viscuda per uns personatges (principals, secundaris, eventuals...) i
que segons el tractament que reben seran plans, rodons, arquetipus, etc. I la histria, com en la
novella, es desenvolupa en un plantejament, un nus i un desenlla. Aix mateix tamb hi
podem analitzar un temps i un espai i la utilitzaci dun o diversos registres lingstics.
No hem de perdre de vista, per, que lobra teatral s concebuda per a la representaci i aix
fa que hi observem algunes caracterstiques exclusives daquest gnere com sn els que fan
referncia a la divisi externa del text en actes. Els actes sn unitats de temps i de
desenvolupament que corresponen a lestructuraci abans esmentada de plantejament, nus i
desenlla. Segons lesquema clssic la pea teatral es divideix en tres actes, per tamb pot
fer-ho en cinc. Aquests, a la vegada, es poden dividir en escenes, s a dir, unitats de temps i
acci marcades, bsicament, per lentrada i la sortida de personatges.
El text teatral inclou, generalment, indicacions adreades al lector i sobretot al director que
sencarregar de la seva posada en escena. Tot aquest conjunt danotacions sanomena
didasclia i inclou els noms dels personatges, apunts de decoraci i dacci, i acotacions, que
sn notes explicatives sobre la disposici, gestos i maneres dactuar dels diversos personatges.
A ms, cal tenir en compte quin s lespai escnic en qu es produeix la representaci i quina
escenografia es prepara per reproduir un clima determinat en lobra.
Les formes teatrals clssiques sn la tragdia, la comdia i el drama. Per a aquestes cal
afegir-hi altres gneres mixtos de posterior creaci que sn el melodrama i la tragicomdia i
alguns gneres menors com lentrems, la farsa, el sainet, la pardia, el mim o pantomima,
lacte sacramental. Cal esmentar tamb les formes dramtiques en qu la msica t un paper
fonamental com lpera i els gneres musicals menors com la sarsuela, lopereta el vodevil i
la revista. Actualment destaca un nou gnere, el musical, en qu salterna el ball, la can i la
veu parlada.
Centrant-nos noms en els grans gneres clssics, direm que la tragdia tracta temes elevats i
seriosos, amb personatges importants i rellevants de la societat dominats per fortes passions i
un dest inevitable que plana damunt seu. Aquesta desgrcia implacable s fruit del dest o
duna passi.
La comdia t una intenci crtica, satrica o moralitzant. Tracta temes ms propers al a
quotidianitat i els personatges sn ms populars, ms identificables pel pblic i el desenlla s
feli.
El drama s considerat un gnere mixt, barreja dels dos anteriors. El tractament del tema s
serios i greu i hi ha la possibilitat dun desenlla trgic, per els personatges sn propers als
espectadors i poden dominar el seu dest.