Anda di halaman 1dari 5

Introducci al Dret: Tema 1

Introducci: el Dret i l'Economia


Anomenem Dret al sistema institucionalitzat de restriccions que s'imposa a les
decisions de les persones. s a dir, s el conjunt de prohibicions o limitacions a la
conducta de les persones dut a terme per les institucions. Aix, el Dret intenta crear
desviacions al comportament o a les decisions dels individus quan aquesta desviaci s
til socialment. Dit d'un altre forma, el Dret canvia els incentius de les persones perqu
aquestes actun pel b com o per l'inters general.
Malgrat que la definici anterior pugui semblar simplista, el Dret es basa en les
prohibicions. Per exemple, el dret de propietat s la prohibici de disposar lliurement d'un
b a totes les persones tret del seu propietari. A primera vista, el Dret sembla ser
completament diferent a l'Economia; ja que el primer es basa en criteris de justcia -fa
all millor per la societat- i la segona es fonamenta en els d'eficincia. Tanmateix,
ambdues disciplines sorgeixen per una mateixa idea: els recursos limitats o escassos.
De la mateixa forma que l'Economia ha d'assignar el b limitat Ferrari, el Dret ha de
fer el mateix amb les carreteres compartides o la integritat fsica. Aquests dos recursos
sn difcils de gestionar i el mercat per si sol no aconsegueix fer-ho, s per aix que el
Dret s'encarrega de determinar, entre altres coses, com s'ha de circular. Observem que,
com en el cas del Ferrari, si els recursos fossin illimitats tant el Dret com l'Economia
serien intils.
El Dret prescriu o imposa prohibicions mitjanant operadors dentics -normes o regles
de conducta que obliguen, prohibeixen o permeten fer quelcom- i, a la vegada, imposen
un cost o una sanci a qui incompleixi les normes o regles. Aquesta sanci s aplicada i
regulada institucionalment per l'Estat, cosa que fa que la definici de Dret cobri sentit.
Perqu la norma tingui xit, ha d'imposar un cost superior al benefici d'incomplir-la, fet que
causa que la norma sigui dissuasria. En cas contrari, la norma tendeix a fracassar.
Cal esmentar que el Dret s una eina o un instrument per aconseguir certs
objectius o fites, i que no s noms un sistema restrictiu o de prohibicions.

El Dret i la Cooperaci
La cooperaci o la divisi del treball ha estat i s un element essencial pel progrs de la
humanitat. No obstant, la cooperaci o collaboraci planteja problemes com l'incentiu a
incomplir l'acord o pacte. Per illustrar millor aquest problema, cal descriure un fams
model de la teoria de jocs: el dilema del presoner.
Dos persones han estat detingudes i sn interrogades simultniament en habitacions
separades. A cada individu la policia li diu el segent: si no confesseu cap dels dos, tots
dos passareu tres anys a la pres. Si confesseu els dos, cada un passareu 10 anys a la
pres. Si tu confesses i l'altre no, tu sortirs lliure i ell ser condemnat a 20 anys de pres.
Si s al revs, ell sortir lliure i tu sers condemnat a 20 anys.
Tot i que la millor opci collectiva s que cap confessi, la millor opci individual s
confessar ja que si l'altre queda callat no vas a la pres, i si l'altre confessa t'estalvies 10
anys. El resultat final -cadascun s condemnat a 10 anys- o equilibri de Nash -on cada
individu escull la seva millor opci independentment del que faci l'altre- s ineficient ja
que podrien estar millor sense ser perjudicats si cap dels dos hagus dit res.
D'aquesta forma, quan no existeixen cstigs o sancions posteriors i el pacte es repeteix
una sola vegada sempre hi hauran motius per incomplir ja que no complir s sempre la
millor opci individual. Aquest incentiu a traicionar els pactes o acords que es repeteixen
un sol cop s una de les raons per les quals existeix el Dret. Un altre exemple
d'incompliment s el problema del parsit, un individu que s'aprofita de la cooperaci
dels altres sense cooperar ell.

Per solucionar els problemes anteriors, cal establir una norma dissuasria, s a dir,
una regla que imposi un cost o sanci suficientment gran a qui incompleix com per fer
canviar el seu comportament. Aquesta norma, a ms, ha de ser aplicada -la sanci s'ha
d'efectuar- ja que sin s intil. Aquesta norma aconseguir, per una banda, fer que el
possible incomplidor no incompleixi i, per l'altre, que qui compleix tingui ms incentius per
fer-ho ja que la norma garanteix que la major part complir. En un context d'absncia de
normes, la societat torna a un estat de caos o de tots contra tots, per aix s necessari
l'existncia del Dret.

L'Intervenci de l'Estat en l'Economia: L'Eficincia


Abans de definir com interv l'Estat en l'economia, cal definir primer qu entenem per
Estat. Anomenem Estat a l'organitzaci poltica i jurdica que posseeix la sobirania sobre
un territori concret i la seva poblaci i que, com a instituci, aprova i fa complir les lleis o
el conjunt de normes d'un sistema jurdic. Dit aix, passem a explicar com interv l'Estat
en l'economia mitjanant el Dret.
En primer lloc, com vam veure a Economia de l'Empresa, perqu l'economia de mercat
funcioni es requereixen ttols de propietat -el dret a fer el que vulguis amb el teu recurs o
possessi- i un sistema de preus -que implica una fiabilitat en el valor de la moneda-.
L'Estat garanteix aquestes dues coses defensant el dret de propietat i garantint el valor de
la moneda. A ms, com hem dit, garanteix el compliment dels pactes per evitar conductes
oportunistes mitjanant sancions i salvaguardes contractuals -tribunals...-.
En segon lloc, l'Estat interv per resoldre els anomenats errors de mercat, que es
produeixen quan el mercat per si sol no aconsegueix l'eficincia o maximitzar els beneficis
totals. Concretament, el sistema jurdic ajuda a resoldre les externalitats fent que els
individus les interioritzin o assumeixen tots els costos o tots els beneficis de la seva acci .
Bsicament, imposem un impost a les externalitats negatives i subvencionem les
positives. Al seu torn, l'Estat evita o intenta evitar el poder de mercat o la capacitat
d'influir en el preu -monopolis, crtels...- mitjanant lleis de competncia. Per ltim, l'Estat
acostuma a tenir certs monopolis com el servei de bombers o a regular-los -aigua, llum...per garantir un preu just.

L'Intervenci de l'Estat en l'Economia: La Justcia


A ms de garantir el bon funcionament de l'economia de mercat, el Dret tamb es
preocupa de la justcia o equitat. s per aix que l'Estat s'encarrega de garantir igualtat
de drets i oportunitats i de subministrar bns pblics -aquells en qu ning pot ser excls
del seus beneficis, com la defensa o la justcia- i serveis pblics -sanitat i educaci
universals-. Tamb es realitzen poltiques de redistribuci de la renda per tal d'ajudar
als collectius ms desfavorits, poltiques que es financen a travs d'impostos com el de
les rendes al treball (IRPF), beneficis de les empreses (Impost de societats)...El sistema
tributari intenta ser, dintre de les seves limitacions, el ms eficient possible.
Un altre aspecte on l'Estat interv s en les relacions laborals amb l'objectiu
d'equilibrar el poder de negociaci entre l'empresari i el treballador, sent aquest ltim el
ms desprotegit. Aquesta intervenci es manifesta en el salari mnim -que provoca atur-,
lmits a la jornada laboral...I els motius o arguments per dur a terme aquesta legislaci sn
les preferncies adaptatives, segons les quals els individus poden acceptar condicions
infrahumanes quan estan desprotegits. Per ltim, el Dret protegeix al consumidor per
evitar que es vegi perjudicat per fenmens com el de l'informaci asimtrica o l'incertesa
sobre la qualitat d'un producte.

Les Funcions del Dret: la Regulativa


Abans de comenar, cal aclarir que les funcions del Dret van variant segons l'evoluci
social i poltica, per la qual cosa aquestes funcions van canviant al llarg del temps. A ms,
aquestes funcions del Dret no sn objectius en si mateixos sin que poden ser mitjans per
arribar a altres fites ms complexes.
El Dret s un sistema de control social, s a dir, un mecanisme que provoca que la
societat faci el que dicten les lleis. L'objectiu d'aquest control s garantir la pau social o la
no existncia de conflictes a la societat. Podem mesurar l'eficcia d'un sistema jurdic
segons el grau de pau social que hi hagi. A ms de controlar la societat, el Dret tamb
controla els poders pblics fent que aquests es sotmetin al sistema jurdic, mitjanant la
separaci de poders i el control mutu d'aquests. Actualment, Dret i Estat estan units, com
hem vist a l'apartat anterior.
Cal dir que, a mesura que l'Estat s'involucra en altres camps i es transforma en un
Estat social, redacta ms lleis i el Dret comena a ser cada cop ms rellevant en la
societat. Per aquest motiu podem parlar d'una funci distributiva del Dret en aquesta
mena d'estats, que es dedica a distribuir o assignar bns i drets com hem vist a la secci
anterior.

La Funci Integradora
Al seu torn, el Dret compleix un paper integrador ja que permet unificar la societat i
evitar l'impacte dels conflictes. Aquesta integraci s'origina a les famlies i les escoles, on
els nens aprenen pautes de conducta acceptades socialment i que els permeten evitar
conflictes. En societats ms complexes, aix no s suficient i el Dret promou la cohesi
social i el bon comportament. s a dir, el Dret contribueix a fer menys freqents els
conflictes socials i a resoldre'ls quan s'originen.
El sistema jurdic utilitza la coerci o amenaa de sancions com a eina per assolir les
seves fites. No obstant, perqu aix passi, a ms de penalitzar l'incompliment, s'han de
donar les eines necessries perqu la poblaci pugui complir la norma. En els darrers
anys, s'incorporen premis per motivar el compliment de la llei i no sols s'empra
l'amenaa-. Cal dir, per, que el bon funcionament del Dret s tamb degut a que la
majoria de la poblaci accepta les lleis i no hi ha un incompliment generalitzat, situaci
davant la qual el Dret seria inefica. Dit d'un altre forma, si gran part dels individus estan
d'acord amb les lleis aquestes es compliran sense gaires dificultats.
Per ltim, el Dret t les seves limitacions quan una norma o llei vulnera el punt de
vista moral o cultural de certes minories tniques. En aquests casos, si la sanci individual
no resol el problema, el sistema jurdic est molt limitat. A ms, certs juristes crtics diuen
que aquesta mena de lleis contribueixen a generar nous conflictes, i sn molt crtics amb
les presons perqu no afavoreixen la reinserci social. s per aix que ltimament estan
guanyant pes certes tcniques alternatives de resoluci de conflictes com la mediaci.

Les Tcniques de Control Social


Trobem diverses eines de control social:
Repressi: Consisteix en imposar una sanci a qui incompleixi la norma. Tot i
aix, s'espera que la simple amenaa de sanci sigui suficient.
Trobem tamb la repressi activa que obliga a fer una cosa amb pena de
sanci -pagar impostos... Promoci:Incentivem una conducta abans que es realitzi.
El Premi: Incentivem una conducta desprs d'haver-se realitzat.

Funci de Legitimaci del Poder


Tot i que l'Estat generi o redacti les lleis, aquest mateix sistema jurdic serveix per
justificar o legitimar aquest poder. D'aquesta forma, l'exercici dels poders i actuacions

pbliques estan sotmesos a les lleis i, en particular, a la Constituci. Hi han tamb altres
garanties com la separaci de poders i la protecci de determinades llibertats individuals i
collectives. L'Estat sotms a tot aix es coneix com a Estat de dret. Bsicament, aquesta
funci evita l'abs de poder o dominaci per part de les autoritats i justifica l'existncia
de les mateixes. A ms, l'Estat de dret contribueix a garantir l'estabilitat i la cohesi social.
Una llei ha de complir tres coses per estar justificada:
Eficcia: Ha de servir per assolir l'objectiu que es busca.
Legitimitat: Ha de ser acceptada per la societat.
Legitimaci: Ha de ser justa objectivament.

Funci de Seguretat Jurdica


Anomenem seguretat jurdica a la possibilitat de conixer qu s el que ens exigeix el
Dret abans d'actuar i preveure les repercussions o conseqncies del seu comportament.
s a dir, aquest principi es basa en qu els ciutadans puguin saber qu est prohibit o
perms i actuar en conseqncia. En aquest sentit s necessari que el codi penal
estableixi les possibles sancions en cada delicte per evitar penes massa dures o massa
febles. Tot i aix, cal cercar l'equilibri entre l'extrema rigidesa -que no permetria avaluar el
context o les circumstncies del delicte- amb a flexibilitat absoluta.
Perqu aquesta funci es compleixi, les lleis han de ser accessibles a tothom ja que la
ignorncia d'una llei no excusa del seu compliment. Aix, la seguretat jurdica intenta
garantir que les lleis siguin, primer, clares i precises -sense ambigitats-, tot i que en
certs mbits com la normativa fiscal s molt difcil fer-ho. Aix, juntament amb la
complexitat de conixer Dret, causa que els governs promoguin campanyes
informatives per informar a la poblaci de com es compleixen certes lleis rellevants -com
la declaraci a Hisenda-.
En segon lloc, s'ha de fer publicitat de les normes per tal que els ciutadans les
coneguin. Les lleis es publiquen al Butllet Oficial de l'Estat (BOE) en el cas d'Espanya o
al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) en el cas de Catalunya. A ms, com
aquestes publicacions no acostumen a ser consultades, l'Estat s'aprofita dels mitjans de
comunicaci per donar a conixer les noves lleis ms importants, lleis que triguen un
perode de temps considerable en entrar en vigor amb l'objectiu -vacatio legis- que quan
es facin efectives siguin conegudes per la poblaci. Un altre aspecte important s que les
lleis, tret de les que despenalitzen o fan reduir la sanci, NO poden ser retroactives
perqu l'individu NO va avaluar la sanci d'aquesta llei.
Per ltim, a ms de garantir el compliment de les lleis, l'Estat tamb ha de complir-les
ja que els seus rgans i institucions tamb han d'estar sotmesos al sistema jurdic. A ms,
l'Estat tamb ha de posar mitjans suficients perqu les lleis s'apliquin de manera
igualitria. s a dir, l'Estat no ha de ser arbitrari a l'hora d'aplicar les lleis.

Funci de Justcia
La Justcia t mltiples significats i s un terme controvertit, que histricament s'ha
relacionat amb valors difcils d'harmonitzar com la llibertat, la igualtat, la dignitat...Hi han, a
ms, diverses teories de la justcia que estableixen all que s correcte o incorrecte. Per
exemple, bona part dels juristes consideren que una de les funcions del dret s la justcia
social, per s molt difcil que la societat es posi d'acord amb el significat d'aquest terme .
s per aix que la democrcia ajuda a revisar aquest concepte amb eleccions
peridiques, ja que les concepcions de la poblaci canvien al llarg del temps.
Tot i que la justcia sigui un terme controvertit, certes coses estan acceptades com la
igualtat en el tracte o davant la llei, s a dir, tractar els casos idntics sempre amb la
mateixa soluci. Aix tamb s'anomena principi d'universalitat. La justcia tamb ha
estat relacionada amb la seguretat jurdica.
Per ltim, conv distingir dos tipus de justcia:

Justcia Formal

Es refereix a les lleis i als


mtodes amb els que es regula
als ciutadans.
Tothom ha de ser tractat igual
(igualtat formal o davant la llei).
La Justcia ha de tenir autoritat
democrtica -ha de ser legtima-.
L'objectiu de la Justcia Formal s
garantir la seguretat jurdica.

Justcia Material

Es refereix a les conductes regulades:


qu es prohibeix i qu es permet.
Les normes han de respectar els Drets
bsics de les persones.
Vol garantir la igualtat material
-igualtat d'oportunitats i de tracte, ser
tots iguals dins de la societat-.