3_C_NAT_CAT_2_SOL QUAD.

qxp 4/11/08 10:29 Página 1

Ciències
de la Naturalesa
A. Caamaño, J. de Manuel, R. Grau, D. Obach, E. Pérez-Rendón

ESO

2
4. Solucionari
del Quadern de
l’alumne
Unitat 01 4/11/08 10:40 Página 7

Forces
1
L’acció de les forces
1. Llegeix les frases següents i subratlla les que continguin la paraula força amb el significat que li donem
en física.
• La força del vent era tan gran que va fer caure molts arbres.
• Hi havia força ambient al concert.
• En Joan va fer molta força per aixecar el televisor.
• El jugador va xutar amb molta força la pilota, que va entrar per l’escaire de la porteria.
• La Núria estava força contenta.
䉯 Quins efectes pot produir una força en actuar sobre un objecte?
Una força, en actuar sobre un objecte, és capaç de fer-lo passar del repòs al moviment, de canviar-ne la
velocitat o la direcció del moviment, i de deformar-lo.

Tipus de forces
2. Classifica les accions següents amb el tipus de força que actua en cada cas. Uneix amb una fletxa segons
correspongui.
A La força dels imants de la porta d’una nevera. •

B La força que fa l’arquer en tensar la corda d’un arc. • • Força a distància

C La força que fa un jugador de futbol en xutar una pilota. •

D La força que actua sobre la pilota de futbol quan està • Força de contacte
•
suspesa en l’aire.
E La força que fa que s’aixequin els cabells secs quan ens pentinem. •

䉯 Ara, classifica les forces a distància apuntant la lletra on correspongui.

Forces magnètiques: A

Forces gravitatòries: D

Forces electrostàtiques: E

7
Unitat 01 4/11/08 10:40 Página 8

Forces

Pesem igual a la Terra que a la Lluna?

3. Segurament hauràs vist fotografies o pel·lícules dels astronautes que van caminar per la Lluna amb ves-
tits espacials. Un astronauta vestit d’aquesta manera a la Terra pesaria uns 1 800 N. A la Lluna tindria un
pes de 300 N. A la Lluna els objectes pesen menys perquè la força d’atracció és més petita que a la Terra.
Aquestes diferències en el pes d’un mateix objecte a la Terra i a la Lluna les trobem també en els altres pla-
netes del sistema solar, tal com es pot veure en les dades de la taula següent.

Astres Massa de l’astre respecte Força gravitatòria

de la massa de la Terra, sobre un objecte
el valor de la qual s’ha d’1 kg de massa (N)
agafat com a 100
Mercuri 6 4
Venus 80 9
Terra 100 10
Mart 10 4
Júpiter 31 . 700 26
Saturn 9 .500 11
Lluna 1 1,6

a) Quin és el planeta de massa més gran? I el planeta de massa més petita?

El planeta Júpiter és el de massa més gran. El planeta Mercuri és el de massa més petita.
b) Quin és el pes d’un paquet de sal d’1 kg a la Terra? 10 N.
c) I a la Lluna? 1,6 N.
d) I a Mart? 4 N.
e) En quin planeta pesaria més? I en quin pesaria menys?
Pesaria més a Júpiter i menys a Mercuri i Mart.

䉯 En Daniel es pesa en una bàscula i comprova que la seva massa és de 50 kg.

a) Quant pesa?
Pes d’en Daniel = 50 kg ⫻ 10 N/kg = 500 N.

b) Quant pesaria a la Lluna? Diries que s’ha aprimat? Quan val la seva massa?
El pes a la Lluna = 50 kg ⫻ 1,6 N/kg = 80 N. No s’ha aprimat. La seva massa és la mateixa, 50 kg;
el que canvia és el pes.
c) I a Júpiter?
c) El pes a Júpiter = 50 kg ⫻ 26 N/kg = 1.300 N.
d) I tu, quant pesaries a Mercuri?
L’alumnat ha de multiplicar la seva massa per 4 N/kg.
e) En quin astre podries fer salts amb més facilitat?
A la Lluna, ja que és en l’astre on la força d’atracció és més petita.

8
Unitat 01 4/11/08 10:40 Página 9

Forces

Representació de les forces

4. Dibuixa sobre les il·lustracions les forces que s’indiquen a continuació.
a) La força gravitatòria i la força que fa la mà sobre la poma.
b) La força que fa la mà sobre la paret.

䉯 Fixa’t en les fletxes, que representen forces diferents, i respon les preguntes que s’indiquen.

1 cm = 2 N

1) F1 = 5 N 4) F4 = 3 N

5) 6)

F5 = 3 N F6 = 1 N

7)

F7 = 8 N

2) 3)

F2 = 4 N F3 = 10 N

a) Quina és la intensitat de cada força? Escriu al costat de cada fletxa el valor de la intensitat de la força.
b) Quines forces tenen la mateixa direcció?
La 1 i la 5; la 3 i la 6, i la 4 i la 7.
c) Quines forces tenen la mateixa direcció i el mateix sentit? La 4 i la 7.
I la mateixa direcció i el sentit contrari? La 1 i la 5, i la 3 i la 6.
d) Quines tenen el mateix punt d’aplicació? La 6 i la 7.

䉯 Dibuixa, mitjançant una fletxa, les forces que actuen sobre aquest objecte en cada moment. Fes servir l’es-
cala 1 cm = 5 N.
N
a) Una força de 10 N amb sentit sud.

9
Unitat 01 4/11/08 10:40 Página 10

Forces

b) Una força de 5 N amb sentit nord-oest. N

N
c) Una força de 15 N amb sentit est.

Suma de forces
5. Fixa't en les forces representades en els casos següents. Dibuixa la força que en resulta.
i determina’n la intensitat.
Escala 1 cm = 100 N Escala 1 cm = 1 .000 N

F1 50 N F2

Equilibri
6. Fixa’t en les figures següents. Indica en quins casos et sembla que l’objecte està en equilibri i per què.
A B

F1
F1

F2

F2

No està en equilibri, ja que la força Equilibri. Les dues forces verticals

cap amunt és més gran que el pes són iguals i de sentit contrari; la re-
del globus, de manera que el globus sultant és zero. L’objecte es manté
cada vegada va a més velocitat. quiet.

10
Unitat 02 4/11/08 10:41 Página 11

Pressió
2
La unitat de la pressió
1. Omple els buits de les oracions següents:
• El nom de la unitat de la pressió és pascal i el seu símbol és Pa.
• Un pascal és la pressió que fa una força d’un newton sobre una superfície
d’un metre quadrat.

䉯 Fixa’t en les figures següents: mostren la mateixa capsa sobre el terra; en primer lloc, descansant sobre la cara
més petita i, en segon lloc, descansant sobre la cara més gran.

1) 2)

• En quin cas la pressió que fa la capsa sobre el terra serà més gran? L’1.
Per què? Perquè la força és la mateixa però la superfície de suport és més petita.
• Les mides de la capsa són: 0,20 m ⫻ 0,20 m ⫻ 1,0 m. Si el pes de la capsa és de 200 N, determina
la pressió que fa en els dos casos.
1) Superfície de la base: S = 0,20 m ⫻ 0,2 m = 0,040 m2

Pressió: P = F = 200 N = 5.000 N/m2 = 5.000 Pa

S 0,040 m2

2) Superfície de la base: S = 0,20 m ⫻ 1,0 m = 0,20 m2

Pressió: P = F = 200 N = 1.000 N/m2 = 1.000 Pa

S 0,20 m2

11
Unitat 02 4/11/08 10:41 Página 12

Pressió

2. Quina pressió exerceixes sobre el terra?

• Vols determinar la pressió que exerceixes sobre el terra quan estàs dret. Què necessites saber?
• El meu pes i la superfície de contacte dels peus amb el terra.
• Explica com ho pots determinar i quin material necessites per fer-ho.
• El pes es pot determinar amb una bàscula. Mesurem la massa i, multiplicant per 10 N/kg, obtin-
drem el pes. La superfície dels peus la podem determinar col·locant-los sobre un paper quadricu-
lat i dibuixant-hi el contorn de les sabates amb un llapis. Es compten els quadrets i es calcula la
superfície multiplicant el nombre de quadrets per la superfície d’un quadret. La pressió la deter-
minaríem dividint el pes per la superfície

• Fes una estimació de la pressió que creus que exerceixes: resposta oberta.
• Mesura del pes: massa ⫻ 10 N/kg.
• Mesura de la superfície dels peus:
• Pressió exercida sobre el terra:
F (pes)
P= = Atenció a les unitats. La superfície s’ha d’expressar en metres quadrats.
S

• La pressió que has determinat s’assembla a la que havies predit? Resposta oberta.
• Com seria la pressió si t’aguantessis sobre un sol peu? Calcula-la.
• La pressió seria, aproximadament, el doble, ja que la superfície és la meitat. Es calcula multiplicant
per 2 la pressió calculada anteriorment.

• Imagina’t que et poses unes xanques. Si la superfície de la base de cada xanca és de 0,004 m2, quina
pressió exerciries si t’aguantes sobre les dues xanques? I si ho fas sobre una?
• La superfície de les dues xanques seria 0,008 cm2.
• Les pressions es determinarien dividint el pes per la superfície de les dues xanques, en el primer cas,
i per la superfície d’una xanca, en el segon cas.
3. La pressió en els líquids
a) Completa el dibuix següent, que representa un recipient ple d’aigua amb tres forats, dibuixant els
rajos d’aigua que surten dels forats. Explica els dibuixos que fas.

Resposta oberta. Els alumnes expliquen els dibuixos que han fet
i per què.

12
Unitat 02 4/11/08 10:41 Página 13

Pressió

b) Fixa’t en la il·lustració. Dibuixa, mitjançant fletxes, les forces que fa l’aigua sobre cada cm2 de les pa-
rets de la presa, el vaixell i el submarinista.

c) En David i la Sílvia han fet un experiment per mesurar la força ascensional sobre dues esferes (A i B)
que tenen un volum diferent. Amb un dinamòmetre han pesat cada una de les esferes. A continua-
ció les han pesades dins de l’aigua i han elaborat una taula amb les dades obtingudes per determi-
nar les forces ascensionals.

Pes a dins Força

Pes de l’aigua ascensional Volum

A 5N 1N 5N–1N=4N gros

B 6N 4N 6N–4N=2N petit

• Mira les dades de la taula. On pesen menys les esferes, a fora de l’aigua o a dins? Com ho expliques?
• Pesen menys dins l’aigua.
Per la força ascensional que exerceix l’aigua cap amunt.

• Com creus que es pot calcular la força ascensional?

• Es pot calcular la força ascensional de cada cos restant el seu pes fora de l’aigua del pes dins de
l’aigua.

• Completa la taula, calculant la força ascensional i indicant el volum de cadascuna (escriu «gros»
o «petit»).

13
Unitat 02 4/11/08 10:41 Página 14

Pressió

4. La pressió atmosfèrica: l’experiència de Torricelli

Si omplim un got amb aigua i el submergim parcialment cap per avall dins d’un recipient amb aigua, la
de dins del got no surt. Com és que passa això? Aristòtil, filòsof grec que va viure fa més de 2.000 anys,
ho va explicar dient que la naturalesa tenia horror al buit: l’aigua no sortia del got perquè, si en sor-
tís, com que no hi podria entrar aire, l’espai que hi quedaria seria buit i això no era possible.
Tanmateix, al segle XVII un italià anomenat Evangelista Torricelli va trobar una manera de fer el buit.
Torricelli va omplir amb mercuri un tub de vidre d’un metre de llarg tancat per un extrem. Va submer-
gir una mica el tub invertit en una cubeta que també contenia mercuri. El mercuri va baixar fins a una
altura d’uns 76 cm per sobre del mercuri de la cubeta. Com que no hi havia res per sobre del mercuri
del tub, Torricelli havia fet el buit.
Torricelli va explicar aquell fet dient que l’aire de l’atmosfera exercia una pressió sobre la superfície del
mercuri de la cubeta. Així doncs, segons ell, el mercuri del tub havia baixat fins que la pressió del seu
pes havia estat igual que la pressió atmosfèrica. Molta gent no va acceptar l’explicació de Torricelli.
Un científic francès, Blaise Pascal, va ajudar a convèncer la gent que l’explicació de Torricelli era correcta.
Va pensar que si la pressió de l’atmosfera suportava la columna de mercuri, aquesta columna seria més
petita dalt d’una muntanya. Allà, la pressió de l’atmosfera és més baixa. Així doncs, Pascal va escriure a
la seva germana, que vivia prop del Puy du Dôme, una muntanya de 1.500 m d’altitud, perquè fes l’ex-
periment de Torricelli al cim. Quan ho va fer, l’altura de la columna de mercuri va ser només de 70 cm.
D’aquesta manera, Pascal va obtenir la prova per confirmar la teoria de la pressió atmosfèrica.
a) Qui va dir que la natura té horror al buit?
Aristòtil.

b) Com explica Aristòtil el fet que l’aigua del got no surti?

L’aigua no surt perquè si ho fes quedaria un espai sense res, buit, i això no és possible.

c) Qui va aconseguir fer el buit? Com ho va fer?

Torricelli. Ho va fer omplint amb mercuri un tub d’un metre de llarg tancat per un extrem
i submergint-lo una mica capgirat en una cubeta amb mercuri. El mercuri va descendir
fins a una altura d’uns 76 cm.

d) Com explica Torricelli el fet que l’aigua del got no surti?

Torricelli ho explica perquè considera que l’aire fa una pressió sobre la superfície de l’ai-
gua del recipient que impedeix que l’aigua surti.

e) Quin científic estava d’acord amb la interpretació de Torricelli?

Blaise Pascal.

f) Per què la columna de mercuri de l’experiència de Torricelli és més petita dalt d’una muntanya que
a nivell del mar?
Perquè, dalt la muntanya, el gruix (altura) d’aire que hi ha sobre la muntanya és més pe-
tit que a nivell del mar.

14
Unitat 03 4/11/08 10:44 Página 15

Força i
3 moviment
1. La velocitat mesura la rapidesa.

䉯 Aquest plànol mostra la ubicació del centre on estudien l’Omar, la Cristina, la Maria i en Lluís. També indica la
posició de casa seva i el temps que tarden a arribar al centre cada dia.

Tenint en compte que trien el camí més curt,

Casa de l’Omar (6 min)
digues:
a) A quina distància de l’escola és cada casa?
Casa d’en Lluís (3 min) (Mesura la distància sobre el plànol del ca-
mí més curt tenint en compte l’escala).
La de l’Omar, a 250 m; la de la Maria, a
350 m; la d’en Lluís, a 16 m, i la de la Cris-
tina, a 166 m.

Casa de la Maria (10 min) b) Qui va més ràpid a l’escola?

Escola
Les velocitats en m/min: l’Omar és el més
ràpid, va a 41,6 m/min; després la Maria,
a 35 m/min; en Lluís, 53,3 m/min; i la
Cristina, 23,7 m/min.
50 m
Casa de la Cristina

2. Tria la resposta correcta.

a) La distància recorreguda dividida pel temps que hem trigat es diu:
1. Velocitat.
2. Velocitat mitjana.
3. Acceleració.
b) L’acceleració mitjana és:
1. La velocitat dividida pel temps.
2. L’augment de la velocitat per unitat de temps.
3. La variació de la velocitat en cada unitat de temps.
c) La gràfica posició-temps ens permet determinar:
1. On és el mòbil a cada instant.
2. El temps.
3. La força.

15
Unitat 03 4/11/08 10:44 Página 16

Força i moviment

d) La gràfica velocitat-temps ens dóna una idea de:

1. El lloc on és el mòbil a cada instant.
2. La velocitat del mòbil a cada instant.
3. El temps.
e) Una força:
1. És causa de moviment.
2. És causa de canvi en el moviment.
3. És necessària perquè un objecte es mantingui en moviment.
f) Per a un mateix objecte:
1. Com més gran sigui la força que actuï, més ràpid anirà.
2. Com més gran sigui la força que actuï, més acceleració tindrà.
3. Com més gran sigui la força que actuï, menys acceleració tindrà.

3. Quin és el nedador més ràpid?

La taula següent ens proporciona els temps que han invertit diversos nedadors en diferents curses.
Cursa Nedador Temps a) Quina és la velocitat mitjana del nedador més ràpid
l
100 m lliures
en cada cursa?
Joan 60 s En la cursa dels 100 m lliures.
Maria 65 s El més ràpid va ser en Joan,
Carles 68 s
100 m
amb una velocitat mitjana = = 1,7 m/s
Rosa 70 s 60 s
200 m esquena

Esteve 144 s
En la cursa dels 200 m esquena.
Lluís 150 s La més ràpida ha estat la Carme, amb una velocitat mitjana
Carme 140 s de = 200 m = 1,4 m/s.
140 s
Cristina 145 s

400 m lliures

Josep 272 s

Pere 250 s
En la cursa dels 400 m lliures.
Eulàlia 330 s

Teresa 270 s
El més ràpid ha estat en Pere, amb una velocitat mitjana
de = 400 m = 1,6 m/s.
250 s

b) Quin ha estat el nedador més ràpid de tots?

En Joan.

16
Unitat 03 4/11/08 10:44 Página 17

Força i moviment

4. Comparació de cotxes. La taula següent mostra les característiques de quatre models de cotxes:

Model Motor Massa Temps per passar Velocitat màxima

(cubicatge i potència) de 0 a 100 km/h
1 1,6 L,120 CV 1 . 065 kg 9,1 s 203 km/h
2 1,6 L, 120 CV 1 .145 kg 9,8 s 201 km/h
3 1,6 L, 175 CV 1 . 205 kg 7,6 s 220 km/h
4 1,6L, 175 CV 1 .130 kg 7,1 s 225 km/h

a) Quin és el cotxe que té una acceleració més gran? Explica què vol dir tenir més acceleració.
El que té l’acceleració més gran és el cotxe 4, perquè és el que tarda menys temps a aconseguir el ma-
teix increment de velocitat.

b) Calcula la seva acceleració en m/s2.

Es passa la velocitat a m/s: Com que l’increment de la velocitat en 7,1 segons ha es-
100 km = 100.000 m = 27,7 m/s tat 27,7 m/s, la seva acceleració és:
h 3.600 s 27,7 m/s = 3,9 m/s2
7,1 s

c) Quina relació hi ha entre la massa d’un cotxe i l’acceleració? Tria dos models com a exemple.
Com menys massa, més acceleració amb motors iguals. Models 1 i 2, o models 3 i 4.

d) Quina relació hi ha entre la força de tracció d’un cotxe i l’acceleració? Tria dos models com a exemple.
Com més força, més acceleració amb masses iguals. Models 2 i 4.

5. Estudi experimental d’un moviment

Tothom sap que un atleta no manté
la mateixa velocitat durant tot el tra- Distància (m)

jecte d’una cursa.

• Fes una suposició de la manera
com pot variar la velocitat d’un
atleta en els 200 m llisos.
Un cas possible podria ser el que
expliquem: el corredor, al princi-
pi, augmenta la velocitat; després,
la manté constant, i tot seguit, la
disminueix i la manté constant
fins al final.

• Sense considerar valors numèrics,

dibuixa de manera aproximada la
Temps
gràfica distància-temps del cas que (s)
has suposat. Resposta oberta.

17
Unitat 03 4/11/08 10:44 Página 18

Força i moviment

䉯 Dissenya un experiment per comprovar la variació de la velocitat que experimenta un company o companya de
classe en una cursa de 200 m feta al pati.

Resposta oberta.

Distància Temps
en metres en segons
䉯 Et proposem l’experiment següent. 0,0 0

Material: 20,0

• cinta mètrica de 20 m 40,0

• 10 cronòmetres 60,0

80,0
Procediment:
100,0
• Marca un recorregut recte de 200 m, i fes marques cada 20 m.
120,0
• A cada marca, hi ha d’haver un alumne amb un cronòmetre.
140,0
• El corredor se situa a l’inici del recorregut.
160,0
• A un senyal, el corredor comença a córrer i s’engeguen tots els cronòmetres.
180,0
• Quan el corredor passa per cada marca s’atura el cronòmetre que toqui.
200,0
• A una taula com la de la dreta es recullen les dades.

䉯 Fes la gràfica distància-temps a partir dels valors recollits a la taula.

Distància (m)

Temps
(s) Resposta oberta, segons les dades
recollides.

䉯 Recull a la teva llibreta un informe de les diferències entre la gràfica distància-temps del corredor suposat i la
que heu obtingut amb la cursa d’un company o companya de classe.

18
Unitat 04 4/11/08 10:46 Página 19

Què és l’energia?
4
1. L’energia és necessària perquè les coses es moguin, funcionin o s’escalfin.
a) Encercla amb un llapis de color cadas-
cun dels objectes del dibuix que neces-
sitin energia; de color blau els objectes
que requereixin energia elèctrica; de
color vermell els que necessitin energia
tèrmica; i de color groc els que utilitzin
altres formes d’energia.
b) Les oracions incompletes següents indi-
quen l’origen o la procedència de cadascu-
na de les energies amb què funcionen els
objectes de la figura anterior. Completa-les
amb les paraules següents, tenint en
compte que pots repetir algunes paraules.
lumínica – reacció – central – Sol
combustió – potencial gravitatòria –
• L’energia elèctrica s’origina en una central elèctrica hidràulica
que pot ser: nuclear, hidràulica, eòlica, etc.
• L’energia tèrmica s’origina en una combustió.
• L’energia lumínica procedeix del Sol o d’una làmpada.
• L’energia química dels aliments prové de manera indirecta del Sol.
• L’energia química de les piles prové d’una reacció química.
• L’energia cinètica del rellotge prové de l’energia potencial gravitatòria dels pesos.

L’energia es manifesta de formes diferents

2. Relaciona les expressions de l’esquerra amb les corresponents de la dreta.
L’energia eòlica • • és l’energia gravitatòria de l’aigua.
L’energia hidràulica • • és l’energia de les piles, dels aliments, del petroli, etc.
La biomassa • • és l’energia que es pot obtenir de les plantes i de les restes orgàniques.
L’energia nuclear • • és l’energia que s’obté en trencar el nucli de substàncies com l’urani.
L’energia potencial elàstica • • és l’energia cinètica del vent.
L’energia química • • és l’energia d’una molla estirada o comprimida.

19
Unitat 04 4/11/08 10:46 Página 20

Què és l’energia?

L’energia es converteix d’una forma a una altra

3. Les figures mostren tres muntatges; a cadascun hi ha diferents transformacions d’energia. En el primer, només
has d’acabar les frases que indiquen la transformació d’energia que té lloc en cada dispositiu. En els altres dos
muntatges has d’afegir, per a cada dispositiu, la frase completa que indiqui la transformació d’energia.

Pila: l’energia química es transforma en energia elèctrica.

Motor: l’energia elèctrica es transforma en energia cinètica.

Pes: l’energia cinètica es transforma en energia potencial gravitatòria.

Làmpada: l’energia elèctrica es transforma en energia lumínica.

Cèl·lula fotovoltaica: l’energia lumínica es transforma en energia elèctrica.

Ventilador: l’energia elèctrica es transforma en energia cinètica.

Pes: l’energia potencial gravitatòria es transforma en energia cinètica.

Dinamo: l’energia cinètica es transforma en energia elèctrica.

Bombetes: l’energia elèctrica es transforma en energia lumínica.

Un esforç no sempre és treball

4. Indica en quina de les figures s’està fent treball. Justifica la resposta.
A B

En el dibuix A, el treballador puja

un sac mitjançant una politja; en
aquest cas es fa treball perquè una
força origina un desplaçament.

En el dibuix B, la viatgera sosté la

maleta sense moure-la; en aquest
cas no hi ha treball, perquè la
força no origina un desplaçament.

20
Unitat 04 4/11/08 10:46 Página 21

Què és l’energia?

Màquines
5. La figura mostra màquines diferents. Seguint l’exemple de la primera màquina, assenyala l’esforç amb
fletxes blaves i la càrrega amb fletxes vermelles i amb mides relatives (si la màquina multiplica la força,
la càrrega serà més gran que l’esforç; i si, en canvi, és multiplicadora del desplaçament, la càrrega serà més
petita que l’esforç).

Una màquina meravellosa: la bicicleta

6. La bicicleta es fa servir com a mitjà de transport a tot el món. És una de les maneres més eficients de des-
plaçar-se d’un lloc a un altre i consumeix molta menys energia que qualsevol vehicle motoritzat. El seu
consum energètic només és comparable al vol dels ocells. Si passeges en bicicleta per un pla consumiràs
la mateixa energia que si ho fas a peu, però ho faràs tres vegades més ràpid. Això vol dir que la bicicleta
només gasta la tercera part de l’energia necessària per fer el trajecte. A més, et canses menys perquè et
desplaces assegut i els teus músculs no han d’aguantar-te el pes del cos. Un altre avantatge de la bicicle-
ta és que no contamina, perquè no fa servir combustibles fòssils. La bicicleta és una màquina estranya per-
què no augmenta la força. Està dissenyada per multiplicar la distància. La bicicleta es mou progressiva-
ment més lluny que els peus damunt del pedal, però hem d’empènyer amb molta més força amb els peus
perquè les rodes funcionin. La bicicleta és una màquina multiplicadora de la distància.

de muntanya urbana plegable

䉯 Quin d’aquests models triaries? Justifica la resposta.

Resposta oberta.

21
Unitat 04 4/11/08 10:46 Página 22

Què és l’energia?

Experiments amb la bicicleta

7. Inventa un experiment que posi de manifest que la bicicleta és una màquina multiplicadora del des-
plaçament. A continuació et fem una proposta per fer l’experiment.
Material necessari:
• bicicleta
• cinta mètrica
• pesos
• cordill
Procediment:
1. Col·loca una bicicleta amb les rodes cap amunt, com indica la figura, amb els engranatges que vulguis.

a) Atura una volta dels pedals; fixa’t quantes vegades gira la roda de darrere.
b) Situant dos dinamòmetres a la roda de darrere i al pedal, podràs comprovar la relació entre l’esforç
i la càrrega.
2. Repeteix l’experiment amb altres engranatges per comprovar en quina circumstància un engranatge min-
va l’esforç.
Conclusió:
Escriu un informe sobre els avantatges de la bicicleta. Inclou els resultats de la investigació.
Resposta oberta.

22
Unitat 05 4/11/08 10:48 Página 23

Calor
5 i temperatura
Temperatura, energia tèrmica i calor
1. Relaciona amb fletxes els termes de la dreta amb les definicions de l’esquerra; pot haver-hi més d’una
fletxa. Recorda que l’energia cinètica d’un cos o d’una partícula és Ec = 1/2 m v 2, en què m és la massa de
la partícula i v és la velocitat.

• Suma de l’energia cinètica de totes les partícules

que formen un cos.

• Depèn de l’energia cinètica mitjana de les partícules

Energia tèrmica •
d’un cos.

• Depèn de la velocitat mitjana de les partícules

que formen un cos.
Temperatura •

• Transferència d’energia tèrmica entre dos cossos.

• Depèn de la velocitat de les partícules, de la seva

Calor •
massa i del nombre de partícules que hi ha.

• Depèn de l’energia cinètica de les partícules

i del nombre de partícules que hi ha.

䉯 Per què no hi ha transferència d’energia tèrmica quan es posen en contacte dos cossos que es troben a la ma-
teixa temperatura?
La transferència d’energia cinètica té lloc com a conseqüència dels xocs de les partícules que tenen més
energia amb altres que en tenen menys. Si de mitjana les partícules dels dos cossos tenen la mateixa
energia cinètica (es troben a la mateixa temperatura), llavors la transferència neta d’energia cinètica des
de les partícules d’un cos fins a les de l’altre serà nul·la.

23
Unitat 05 4/11/08 10:48 Página 24

Calor i temperatura

2. Per què s’encongeix un globus inflat quan el fiquem al congelador?

Quan introduïm un globus inflat en un congelador observem que, després d’una estona, ha disminuït de
volum. Mira els dibuixos i respon les preguntes.
A B
El globus es fa més petit al conge-
lador, perquè el fred fa més petites
El fred fa que les partícules
les partícules de l’aire.
de l’aire s’apropin.

C D

El fred fa que les partícules es El fred fa que el globus

moguin més lentament. de goma s’encongeixi.

a) Amb quina de les opinions estàs més d’acord?

a) Amb la C. El fred fa que les partícules es moguin més lentament.
b) Explica amb les teves paraules el perquè de la resposta anterior i digues per què no estàs d'acord amb
les altres explicacions.
L’explicació podria ser la següent: la disminució de la temperatura fa disminuir la velocitat de les par-
tícules i, consegüentment, xoquen menys vegades amb la paret interior del globus i amb menys
força; això fa que disminueixi la pressió interna que fa l’aire. La pressió atmosfèrica, que ara és su-
perior, fa disminuir el volum del globus. Com a conseqüència d’aquesta disminució de volum, aug-
menta la freqüència dels xocs i la pressió interna. La contracció finalitza quan les dues pressions, in-
terna i externa, tornen a estar igualades.

El volum de les partícules és sempre el mateix i no depèn de la temperatura. L’explicació que consi-
dera que el fred fa que les molècules s’apropin és de caràcter estàtic. L’apropament mitjà de les molè-
cules es deu a la disminució de la velocitat. El globus (la goma del globus) no s’encongeix aprecia-
blement pel fred; podem comprovar-ho posant un globus sense inflar a la nevera.

24
Unitat 05 4/11/08 10:48 Página 25

Calor i temperatura

El termoscopi: un dispositiu per mesurar la temperatura

3. El 1592, Galileu va idear un instrument molt senzill per mesurar petites variacions de temperatura cor-
poral que es basava en la relació entre la pressió i la temperatura d’un gas. La figura mostra un termos-
copi que és una variant del de Galileu, construït amb una llauna de refresc i un tub de plàstic o de vidre
transparent molt prim.

Si escalfem la llauna aguantant-la amb les dues mans, Aquest esquema mostra l’interior de la llauna, on hi
veiem que la columna d’aigua puja. ha una petita quantitat d’aigua acolorida.

䉯 Explica per què el líquid puja quan escalfem la llauna aguantant-la amb les dues mans o bé quan la col·lo-
quem directament al sol o li apliquem aire calent mitjançant un eixugacabells.
En augmentar la temperatura, augmenta la velocitat mitjana de les partícules de l’aire i, en conseqüèn-
cia, augmentarà la freqüència dels xocs i la pressió que fa l’aire sobre la superfície del líquid que hi ha a
la llauna. Aquest excés de pressió farà pujar el líquid pel tub fins a l’augment de la pressió hidrostàtica.
A la superfície del líquid podem dir que patmosfèrica + phidrostàtica = pressió de l’aire a l’interior de la llauna.

䉯 Com influirà el volum d’aire atrapat a dins de la llauna en l’altura a la qual arriba la columna a una tempe-
ratura determinada?
Com més gran sigui el volum de l’aire atrapat, més gran serà l’increment de volum en augmentar la
temperatura; per tant, més sensible serà el termoscopi.

䉯 Com influirà la variació de la pressió atmosfèrica?

Si disminueix la pressió atmosfèrica, el nivell del líquid en el tub pujarà. Per tant, perquè l’aparell sigui
fiable com a mesurador de la temperatura, cal assegurar-se que la pressió atmosfèrica no varia.

25
Unitat 05 4/11/08 10:48 Página 26

Calor i temperatura

Investigant quin líquid s’escalfa més ràpidament

4. Volem investigar quin líquid, l’aigua o l’etanol (alcohol etílic), augmenta més de temperatura quan els es-
calfem igual.

flascó rentador
amb aigua
vasos de 250 cm3 alcohol
balança electrònica

escalfador elèctric
termòmetre
cronòmetre

䉯 Dissenya un procediment experimental per poder respondre la qüestió plantejada.

a) Caldrà agafar la mateixa quantitat d’aigua que d’etanol?

Sí, cal comparar la mateixa massa d’aigua que d’etanol.
b) Indica la quantitat d’aigua i d’etanol que agafaràs i les operacions i mesures que faràs.
Es prenen 100 g de cada líquid i es col·loquen en vasos de 250 cm3. Es mesura la temperatura inicial dels
líquids amb un termòmetre i s’anota. S’escalfa amb un fogonet de butà durant el mateix temps, primer
l’aigua i després l’alcohol. El temps es mesura mitjançant un cronòmetre. Cal no modificar la flama.
• S’ha fet la investigació i s’han mesurat les dades següents:

m (aigua) = 100 g; Tinicial (aigua) = 20 ° C; Tfinal(aigua) = 60° C;

m (etanol) = 100 g; Tinicial (etanol) = 20 ° C; Tfinal(etanol) = 89,6° C

c) Quin dels dos líquids s’ha escalfat més?

L’etanol.
d) Quin ha estat l’augment de temperatura de l’aigua? I de l’etanol?
– 䉭T (aigua) = 60 ° C – 20 ° C = 40 ° C
– 䉭T (etanol) = 89,6 ° C – 20 ° C = 69,6 ° C

e) Quin necessita més calor per augmentar la seva temperatura fins al mateix valor?
L’aigua.
f) Quin dels dos líquids té una capacitat calorífica específica més gran?
L’aigua.

g) Quantes vegades és més gran la capacitat calorífica específica de l’aigua que la de l’etanol?

c (aigua) 䉭T (etanol) 69,6 ° C

= = = 1,74
c (etanol) 䉭T (aigua) 40 ° C

26
Unitat 06 4/11/08 10:49 Página 27

Propagació
6 de la calor
1. Uneix les diferents formes de transferència d’energia amb la definició corresponent.

• Forma de transferir energia tèrmica mitjançant el desplaça-

ment cap amunt de les parts calentes de gasos o líquids res-
Conducció tèrmica • pecte de les parts fredes.
• Forma de transferència d’energia tèrmica en forma de rajos
Convecció tèrmica •
que emeten els cossos calents i que escalfa els cossos que
l’absorbeixen.
Radiació tèrmica •
• Forma de transferir energia tèrmica com a conseqüència de
la transferència d’energia cinètica que té lloc en els xocs en-
tre les partícules més ràpides de la part calenta d’un cos i les
més lentes de la part freda.

䉯 Les figures següents mostren diverses situacions on hi ha propag`````ació d’energia tèrmica. Digues qui-
nes tenen lloc per conducció, per convecció, per radiació o per la combinació de més d’un mecanisme de
propagació. Justifica la resposta.
A, convecció. L’aigua més
A B calenta de la part inferior del
recipient puja a causa de la
seva menor densitat, mentre
que l’aigua més freda de la
part superior baixa a causa
de la seva major densitat.

B, radiació. El Sol escalfa per

radiació (a través de rajos).
C D
C, radiació i convecció. El
foc escalfa per radiació, però
també per convecció en es-
calfar l’aire circumdant.

D, conducció. La planxa ca-

lenta escalfa i crema el noi
per conducció. Tant la plan-
xa com l’estufa escalfen per
radiació.

27
Unitat 06 4/11/08 10:49 Página 28

Propagació de la calor

Investigació
2. Quines superfícies absorbeixen millor la radiació tèrmica?
Totes les superfícies absorbeixen la radiació igual? Farem una investigació per esbrinar-ho. Investigarem tres su-
perfícies: una de negra, una de reflectora i una de blanca o clara. Pensa com podries investigar aquesta qües-
tió i escriu a la llibreta el mètode que seguiries. La figura adjunta et mostra el muntatge que podries fer.
Les respostes són obertes.

• Fes la investigació.
• Recull les dades obtingudes temperatura-temps i fes les grà-
fiques corresponents.
• Ordena les superfícies de les que absorbeixen més bé la ra-
diació a les que ho fan pitjor.
• Fes un informe del conjunt de la investigació i del resultat
obtingut.

Contrasta el teu mètode amb el que descriu el text següent:

a) Agafem tres llaunes: una de negra, una de recoberta amb paper d’alumini i una altra de color clar
(també es pot recobrir de paper blanc).
b) Omplim totes tres llaunes amb la mateixa quantitat d’aigua.
c) Posem un termòmetre a cada llauna per mesurar la temperatura.
d) Posem les tres llaunes en un lloc on rebin radiació solar directa o bé les escalfem mitjançant un fo-
cus de llum potent o una estufa elèctrica parabòlica.
e) Mesurem la temperatura ambient i la temperatura de l’aigua de cada llauna a intervals de temps
regulars.
f) Enregistrem aquestes dades en una taula temperatura-temps i representem gràficament les dades ob-
tingudes per a cada superfície.

Informe de la investigació
Objectiu Resposta oberta

Resultats Resposta oberta

Superfície negra Superfície platejada Superfície blanca
Temperatura/ºC Temps/min Temperatura/ºC Temps/min Temperatura/ºC Temps/min

28
Unitat 06 4/11/08 10:49 Página 29

Propagació de la calor

Conclusió:
Les respostes són obertes.

3. Quins cotxes s’escalfen més: els blancs o els negres?

Tres alumnes fan prediccions, i les justifiquen, sobre quins cotxes –els negres o els blancs– s’escalfaran
més després d’estar exposats a la radiació solar, tenint en compte la radiació que reben del Sol i la que
irradien. Llegeix les prediccions i comentaris que fan i digues amb quina estàs d’acord, si és que coin-
cideixes amb cap, i per què et sembla que les altres no són correctes.

A Els cotxes negres s’escalfaran B Els cotxes negres estaran C Els cotxes de tots dos colors s’hauran
més perquè absorbeixen més més freds perquè irradien més escalfat igual, perquè absorbeixen
energia del Sol. energia. la mateixa quantitat
d’energia del Sol.

La resposta correcta és la A. Les superfícies negres absorbeixen més la radiació tèrmica que les superfí-
cies blanques.
La B és incorrecta perquè, tot i que és cert que els cotxes negres irradien més calor, això no invalida que
siguin el que estan a una temperatura més alta, perquè també absorbeixen més energia. En els dos ti-
pus de cotxes (blancs i negres), la temperatura final és una temperatura estacionària, ja que l’energia
absorbida és igual que l’emesa, però en el cas dels cotxes negres, aquesta temperatura és més alta.
La C és incorrecta perquè les superfícies negres absorbeixen més la radiació tèrmica que les blanques.

29
Unitat 06 4/11/08 10:49 Página 30

Propagació de la calor

4. Eficiència energètica

䉯 El text següent explica què és l’eficiència energètica i algunes estratègies per aconseguir-la en un ha-
bitatge. Llegeix el text i consulta la pàgina web de la «Vikipèdia» sobre eficiència energètica http://
www.editorialteide/?8669 per saber quines recomanacions ens poden ajudar a l’hora de construir
una casa i de fer funcionar els electrodomèstics per tal de millorar l’eficiència energètica. Omple el
quadre del final amb aquesta informació.

Un edifici energèticament eficient és aquell que minimitza l’ús de les energies convencionals (en par-
ticular de l’energia no renovable), a fi d’estalviar i fer un ús racional de l’energia. L’eficiència energètica
es pot definir com el quocient entre l’energia útil utilitzada per un sistema i l’energia total entregada.
També es denomina rendiment energètic. En la mesura que el consum d’energia per unitat de producte
produït o de servei prestat sigui cada vegada més baix, l’eficiència energètica augmenta. Tant la tecno-
logia disponible com els hàbits responsables fan possible un consum d’energia més petit, fet que mi-
llora la competitivitat de les empreses i la qualitat de vida personal.
El disseny i la construcció d’una casa amb paràmetres d’eficiència energètica és molt important per es-
talviar energia. Les operacions diàries habituals que es fan en l’habitatge poden comportar un estalvi
considerable d’energia si es canvien les actituds. En la majoria dels casos n’hi ha prou si es tria un elec-
trodomèstic de baix consum, o si es racionalitza el consum de la calefacció, de l’aire condicionat, de la
il·luminació i de l’aigua calenta.

Millora de l’eficiència energètica d’una casa

Elements Breu explicació de les accions recomanades

Utilitzar materials que siguin bons aïllants tèrmics (finestres de doble vidre,
Murs, sostres i parets
etc.).

Orientació de l’edifici
Construir la casa orientada al sud si s’està en l’hemisferi nord, per augmentar la
radiació solar rebuda.

Introduir proteccions solars (persianes, tendals, etc.) per disminuir l’escalfament

Proteccions solars
a l’estiu.

Deixar entrar el màxim de radiació solar els dies assolellats. Tancar cortines i abai-
Calefacció
xar persianes a la nit. No posar el termòstat per damunt dels 20 ºC.

Aire condicionat No posar-lo a una temperatura inferior als 25 ºC.

Il·luminació
Utilitzar llums de baix consum (alt rendiment). Sempre que sigui possible, utilit-
zar la llum natural.

Cuina
Fer servir cassoles i paelles de diàmetre superior al de la placa o zona de cocció.Tapar
sempre les cassoles. Utilitzar sempre que es pugui l’olla de pressió.

Nevera No introduir-hi aliments calents. No mantenir massa temps la porta oberta.

Aigua calenta
Dutxar-se en lloc de banyar-se. Regular la temperatura de l’escalfador de manera
adequada.
Utilitzar programes de rentat a la temperatura més baixa possible. Comprar ren-
Rentadora i assecadora
tadores que tinguin centrifugat a alta velocitat.

Aprofitar al màxim la capacitat del rentaplats. Fer un prerentat amb aigua freda.
Rentaplats
Seleccionar el programa adequat.

30
Unitat 07 4/11/08 10:56 Página 31

La llum
7
La propagació de la llum
1. Fixa’t en la figura. S’han col·locat dues plaques foradades, P1 i P2 , entre una pantalla blanca i un focus pun-
tual de llum, F.
a) Dibuixa els límits de la taca lluminosa que es veu sobre la pantalla.
b) Creus que el punt X estarà il·luminat? No.
c) Perquè el punt X quedi il·luminat, com has de desplaçar el focus F de llum, sobre la línia recta de punts?
Cap amunt.

d) Dibuixa en quin interval es pot trobar el focus F perquè el punt X estigui il·luminat.
El focus es pot trobar entre els punts 1 i 2.

2
F X

P1 P2 pantalla

La cambra obscura
2. La figura mostra un esquema d’una cambra obscura; al davant hi ha una espelma. Dibuixa la seva imatge
sobre la pantalla de la cambra i explica com és.

A
C
B
B
C

És invertida i més gran.

31
Unitat 07 4/11/08 10:56 Página 32

La llum

Els eclipsis
3. Què és un eclipsi de Sol?
Quan la Lluna es col·loca entre el Sol i la Terra, els rajos del Sol formen una ombra de la Lluna sobre la
Terra. Aquesta ombra és l’eclipsi de Sol.
4. Dibuixa els rajos del Sol que delimiten l’ombra de la Lluna sobre la Terra.

5. Completa les frases següents amb les paraules Terra i Lluna.

En un eclipsi de Sol, una part de la Terra es troba dins de l’ombra de la Lluna. El Sol, la Lluna
i la Terra es troben alineats en aquest ordre.
En un eclipsi de Lluna, la Terra s’interposa entre el Sol i la Lluna. El Sol, la Terra i la Lluna
es troben alineats en aquest ordre.

6. Eclipsi de Lluna. Situa la Lluna en el diagrama per tal de representar un eclipsi de Lluna. Dibuixa-hi els ra-
jos del Sol.

Miralls
7. Fixa’t en les fotografies següents que mostren diferents miralls. Indica en cada cas: mirall còncau o con-
vex; imatge dreta o invertida; imatge més gran o més petita; i imatge real o virtual.

Còncau, dreta, més gran i
virtual.
_______________________
Còncau, invertida, més petita Convex, dreta, més petita i
_______________________
i real. virtual.
_______________________

32
Unitat 07 4/11/08 10:56 Página 33

La llum

Lents convergents i lents divergents

8. Hem posat a prop de la paraula ciències una lent convergent i una lent divergent. Dibuixa com creus que
es veurà aquesta paraula a través de les lents.

Lent convergent Lent divergent

CIÈNCIES CIÈNCIES

• Omple els buits, per distingir si una lent és convergent o divergent respecte als paràmetres de la taula.

Lent convergent Lent divergent

El gruix de les lents És més gruixut al mig És més gruixut als extrems.
que als extrems.

Les imatges Són més grans a prop de l’objecte, i in- Sempre són més petites.
vertides i més petites lluny d’aquest.

El poder de concentració de la llum Es pot concentrar en un punt No es pot concentrar la llum.

la llum del Sol o d’una bombeta.

Visita a l’oculista
La Maria i la Núria tenen problemes de visió. La Maria no pot veure el que hi ha apuntat a la pissarra
i la Núria té dificultats per llegir.
A l’oculista, a la Maria li posen al davant unes lletres que es van fent cada cop més petites i li pre-
gunten que digui fins on pot distingir-les. Després li proven diferents lents fins que pot veure clara-
ment les lletres.
A la Núria, en comptes de posar-li un cartell li donen un full amb un text escrit en lletres cada cop
més petites. A la Maria li diagnostiquen miopia i a la Núria, hipermetropia.
L’ull miop no forma la imatge nítida a la retina com ho fa un ull normal, sinó al davant, perquè el
cristal·lí (la lent de l’ull) és massa gruixut o perquè el globus ocular és massa llarg. Per corregir aquest
defecte –és a dir, perquè la imatge es formi a la retina– es fa servir una lent divergent.
L’ull hipermetrop forma la imatge nítida darrere de la retina, perquè el cristal·lí és massa prim o per-
què el globus ocular és massa curt, i per corregir-la es fa servir una lent convergent.

33
Unitat 07 4/11/08 10:56 Página 34

La llum

Aquestes dues figures mostren el funcionament d’un ull normal. A la figura A es mostra un ull amb la
imatge d’un objecte llunyà formada a la retina, i a la B, amb la imatge d’un objecte proper.

A B

9. La figura C correspon a un ull defectuós que tracta de formar la imatge d’un objecte llunyà.

C a) Quin defecte té l’ull?

No pot formar la imatge d’un objecte llunyà
en la retina, sinó abans d’aquesta.
b) Com es diu aquest defecte?
Miopia.

c) Quines són les causes possibles?

El cristal·lí és massa bombat o bé el globus
ocular és massa llarg.
d) Amb quin tipus de lent es pot corregir
el problema?
Amb una lent divergent.

e) Dibuixa-la sota el dibuix C .

10. La figura D correspon a un ull defectuós que tracta de formar la imatge d’un objecte proper.
D a) Quin defecte té l’ull?
No pot formar la imatge d’un objecte proper a
la retina i ho fa darrere d’aquesta.
b) Com es diu aquest defecte?
Hipermetropia.

c) Quines són les causes possibles?

El cristal·lí és massa prim o bé el globus ocular
és massa curt.
d) Amb quin tipus de lent es pot corregir el pro-
blema?
Amb una lent convergent.

e) Dibuixa-la sota el dibuix D .

34
Unitat 08 4/11/08 10:57 Página 35

El so
8
Instruments musicals
1. La figura mostra els instruments d’una orquestra i la seva distribució. No obstant això, aquesta distribu-
ció varia en funció de l’obra que s’interpreta. Aquesta disposició és l’estàndard.

Els instruments musicals es classifiquen en instruments de corda, de vent i de percussió. Tindrem en comp-
te un instrument de cada grup: el violí, el clarinet i el bombo.

a) Què vibra en cadascun d’aquests instruments?

En el violí vibren les cordes, en el clarinet vibra l’aire que hi ha a l’interior i en el bombo vibra la
pell.

b) Com s’aconsegueix la vibració en cadascun?

En el violí la vibració s’aconsegueix pel fregament de l’arc amb les cordes. En el clarinet l’aire vibra
mitjançant la canya, que, a la vegada, vibra per l’aire que fa entrar l’instrumentista. La pell del bom-
bo vibra en ser colpejada amb la maça.

c) Com es poden emetre sons més intensos amb cadascun?

Un so és més intens com més gran és l’amplitud de la vibració que l’origina. Així, en el violí serà fre-
gant les cordes amb més intensitat; en el clarinet, bufant amb més força, i en el bombo, colpejant-
lo amb més força.

d) I sons més aguts o més greus?

En el violí i el clarinet els sons es fan més aguts retallant l’objecte que vibra (la corda en el violí i la
massa d’aire en el clarinet). Amb el bombo no es pot variar el to.

35
Unitat 08 4/11/08 10:57 Página 36

El so

Investigació
2. Quins factors afecten la freqüència de vi-
bració d’un regle subjectat per un dels ex-
trems a una taula?
L’objectiu d’aquesta investigació és deter-
minar els factors que afecten la freqüència
de vibració d’un regle subjectat per un dels
extrems.
Es recomana l’ús d’un regle llarg que pugui dur, a l’extrem lliure, un pes, com surt a la figura.

a) Pensa en els factors que poden afectar la freqüència de vibració del regle i fes-ne una llista.
Aquests factors poden ser: la longitud del regle, la massa del regle, la massa del pes col·locat a l’ex-
trem del regle, el material de què està fet el regle, l’amplitud inicial de la vibració. No és necessari
estudiar totes les variables; les més interessants podrien ser la massa i la longitud.Aquests factors po-
den ser: la longitud del regle, la massa del regle, la massa del pes col·locat a l’extrem del regle, el ma-
terial de què està fet el regle, l’amplitud inicial de la vibració. No és necessari estudiar totes les va-
riables; les més interessants podrien ser la massa i la longitud.

b) Fes algunes prediccions de la manera com cadascun d’aquests factors poden alterar la freqüència de
vibració del regle.
Cada factor pot alterar la freqüència augmentant-la i minvant-la.

c) Escriu un pla detallat de com duries a terme de manera sistemàtica la investigació.

Per determinar com influeix cadascun dels factors enumerats en la freqüència de la vibració del re-
gle, s’han de mantenir tots constants tret del que s’investiga, que s’anirà variant per determinar com
afecta la freqüència de la vibració.

d) Porta a terme el teu pla i presenta en un informe els resultats tenint en compte les prediccions fetes.

Característiques d’una ona

3. En la figura es mostra l’ona d’una nota obtinguda per oscil·loscopi.
15

10

0
10 20 30 40 50 60 70
-5

-10

-15
ms
36
Unitat 08 4/11/08 10:57 Página 37

El so

• Dibuixa l’ona d’una nota amb el mateix to que l’anterior, però menys intensa.
15

10

0
10 20 30 40 50 60 70
-5

-10

-15
ms

• Dibuixa l’ona d’una nota de la mateixa intensitat que la primera però de to més alt.
15

10

0
10 20 30 40 50 60 70
-5

-10

-15
ms

4. Tria la resposta correcta.

• El so no es propaga... c) ...la reflexió del so.

a) ...per l’aire. d) ...l’ampliació d’un so.
b) ...pels líquids. • Un contrabaix emet una nota de freqüència
c) ...pel buit. de 64 Hz; una tuba, de 256 Hz; una trompeta, de
1.024 Hz; i una flauta, de 2.048 Hz. L’instrument
• El so es propaga millor...
que emet una nota més aguda és ...
a) ...pels líquids.
a) ...el contrabaix.
b) ...pels sòlids.
b) ...la tuba.
c) ...pel buit
c) ...la trompeta.
d) ...pels gasos.
d) ...la flauta.
• Quan copegem amb força la superfície d’un • El to d’un so està relacionat amb...
tambor amb un escuradents, la qualitat del so a) ...la intensitat de la vibració.
que augmenta és...
b) ...la reflexió del so.
a) ...la intensitat.
c) ...la freqüència de vibració de l’instrument.
b) ...el to.
d) ...la reverberació.
c) ...el timbre.
• Un so greu és un so de freqüència...
d) ...la reverberació.
a) ...alta.
• L’eco es produeix per... b) ...baixa.
a) ...l’absorció del so. c) ...intermèdia.
b) ...la refracció del so. d) ...molt gran.

37
Unitat 08 4/11/08 10:57 Página 38

El so

Lectura
La producció de la veu
Els sons es produeixen quan l’aire surt dels pulmons amb més o menys força (pressió) i, en passar per
les cordes vocals (la laringe), les fa vibrar. Les cordes vocals no tenen forma de cordes, com el seu nom
pot fer pensar, sinó que són una sèrie de replecs de la mucosa de la laringe.
Hi ha quatre cordes vocals: dues de superiors que no participen en l’articulació de la veu; i dues d’in-
feriors, les autèntiques responsables de la producció de la veu.
Les dues cordes inferiors són dos músculs petits i elàstics que s’obren i es pleguen als costats, per dei-
xar passar l’aire en la respiració, o que s’ajunten i vibren quan l’aire hi xoca, vibració que provoca el
que anomenem veu.
Si les cordes estan relaxades i una mica separades, el so resultant serà greu. Si les cordes estan més ten-
ses i juntes, el so serà agut.
El so passa de la laringe a la faringe i surt per la boca, on es modula i adopta certes característiques. Les
cavitats responsables d’aquesta modulació s’anomenen ressonadors: la tràquea, el nas i la boca.
La intensitat de la veu depèn de la força amb què surt l’aire en l’expiració; i el to, de la longitud i el
gruix de les cordes vocals. En els homes, les cordes vocals són una mica més llargues i gruixudes que
en les dones i els nens, per això produeixen sons més greus. Durant la pubertat, els nens desenvolupen
una sèrie d’hormones que els produeixen canvis, com l’augment de la mida de la laringe, que fa que
cap als 12 anys els canviï la veu, que es fa més greu. Les noies no experimenten canvis importants en
la laringe, per això no canvien gaire el timbre de veu.
• Quin és l’origen del so?
La vibració de les cordes vocals en passar-hi paladar
cavitat nasal
l’aire expulsat dels pulmons. vel del paladar
• Quina forma tenen les cordes vocals?
alvèols
No tenen forma de corda; són una membrana
que, en estar tancada, quan passa l’aire a través
úvula
vibra com les cordes d’un instrument musical.
llavi superior b
• Com s’augmenta la intensitat de la veu? c faringe
a
Augmentant la força de sortida de l’aire epiglotis
dels pulmons (o espiració). llavi inferior llengua
a) àpex
• Per què els homes tenen la veu més greu b) dors cordes vocals
c) arrel
que les dones i els nens? dents
Perquè tenen les cordes vocals més llargues
glotis
i gruixudes. mandíbula
• Per què els nens canvien la veu durant la pubertat? laringe
Perquè les cordes vocals es fan més llargues esòfag
i gruixudes. tràquea

• On es modula la veu?
En sortir de la laringe i passar per la faringe
i la boca.

38
Unitat 09 4/11/08 11:00 Página 39

Metalls
9
Propietats dels metalls
1. Les fotografies mostren objectes fets amb diferents metalls.

a) Escriu per a cada propietat l’objecte o els objectes que la posin de manifest.
• conductors de l’electricitat: bombeta.
• conductors de calor: olla de pressió.
• brillants: pulsera, gerro, monedes.
• deformables: tots els metalls ho són.
• elàstics: molla.
• gran resistència mecànica: graella, escala, monedes.
• gran densitat: plomada de busseig.
• poca densitat: escala.
• punt de fusió molt alt: bombeta.
• poc oxidables: olla de pressió, polsera, gerro, monedes.
b) Quina propietat és comuna a tots els metalls?
La conductivitat.

39
Unitat 09 4/11/08 11:00 Página 40

Metalls

A cada terme una definició

2. Associa els termes de l’esquerra amb la definició corresponent.
Aliatge • • És l’obtenció d’un metall a partir del seu òxid.
Corrosió • • És una dissolució de dos metalls o més.
Mena • • És el procés d’obtenció d’un metall.
Reducció • • És el mineral del qual s’extreuen els metalls.
Metal·lúrgia • • És l’oxidació d’un metall.

Investigació
3. La sal afavoreix la corrosió del ferro?
Els objectes de ferro s’oxiden més de pressa a la costa que en els llocs d’interior. Podria explicar-ho el
fet que la sal de les gotes d’aigua salada accelera la corrosió.

䉯 Com comprovaries aquesta hipòtesi?

La figura mostra sis propostes que han fet diferents alumnes per comprovar la hipòtesi que la sal afa-
voreix la corrosió del ferro. En cada cas, un dels tubs d’assaig actua com a control.

aigua salada aigua de l’aixeta aigua salada

A B

aigua de pluja aigua salada aigua de l’aixeta aigua salada

C D

cotó fluix aigua salada gotes d’aigua gotes d’aigua

i deshidratant de pluja salada
E F

40
Unitat 09 4/11/08 11:00 Página 41

Metalls

䉯 Indica, de manera justificada, quines propostes permetrien comprovar la hipòtesi i quines no.
A: L’assaig no funciona, la presència de sal no és l’única diferència. En el tub de control no hi ha aigua.
B: Aquest assaig és factible si la presència de sal és l’única diferència entre el tub de control i el tub amb
aigua salada, com seria el cas si l’aigua salada s’hagués obtingut dissolvent la sal.
C: Aquest assaig seria factible si la presència de sal és l’única diferència entre el tub de control i el tub
amb aigua salada, com seria el cas si l’aigua salada s’hagués obtingut dissolent la sal en aigua de pluja.
D: Aquest assaig seria factible si la presència de sal és l’única diferència entre el tub de control i el tub amb
aigua salada, com seria el cas si l’aigua salada s’hagués obtingut dissolent la sal en aigua de l’aixeta.
E: Aquest assaig no seria factible, perquè la presència de sal no és l’única diferència entre el tub de con-
trol i el tub amb aigua salada. En el tub de control no hi ha aigua ni humitat.
F: Aquest assaig seria factible, perquè la presència de sal és l’única diferència entre el tub de control i el
tub amb aigua salada.
Lectura
La siderúrgia
4. El ferro és el metall que més fem servir, ens serveix per fabricar eines, vehicles, cases, ponts, etc.
L’obtenció del ferro a partir de les menes rep el nom de siderúrgia. Les menes més importants estan
formades per òxid de ferro. Tot i que la reducció de l’òxid de ferro no és fàcil, els nostres avantpas-
sats ho van aconseguir fa més de 3 .000 anys. Obtenien el ferro escalfant la mena barrejada amb car-
bó en un forn, tal com mostra la figura. El carboni que conté el carbó vegetal redueix l’òxid i allibe-
ra el ferro.
Avui dia, el ferro s’obté escalfant la mena barrejada amb carbó de coc i pedra calcària en un forn que
s’anomena alt forn. El carbó de coc, que és carboni amb impureses, s’obté del residu de l’hulla –que és
un carbó fòssil que s’extreu de les mines–. La barreja s’introdueix a la part superior del forn i, quan s’es-
calfa gràcies a l’aire calent que entra per la part de baix, el carboni redueix l’òxid i el ferro fos es dipo-
sita a la part inferior, d’on s’extreu. La pedra calcària afavoreix l’eliminació d’impureses que acompa-
nyen la mena.

fuita de gasos

mena de ferro
i carbó vegetal

el ferro es
forma aquí

Fabricació antiga del ferro.

41
Unitat 09 4/11/08 11:00 Página 42

Metalls

a) Què tenen en comú el mètode actual d’obtenir ferro i el que es feia servir fa tres mil anys?

càrrega de mena, de ferro, En tots dos mètodes, l’antic i l’actual, s’escalfa la

coc i calcària
mescla de la mena amb el carbó i s’allibera el ferro,
en ser reduït l’òxid pel carboni.

entrada d’aire
calent

sortida sortida
del ferro ferro escòria de l’escòria

Fabricació actual del ferro.

b) Quines diferències trobes entre els dos mètodes?

En el mètode antic, es feia servir el carboni procedent del carbó vegetal i, en l’actual, s’utilitza el car-
boni del carbó de coc. Una altra diferència entre tots dos és que en l’antic la mena de ferro es barreja-
va amb el carboni procedent del carbó vegetal, i en l’actual la mena de ferro es barreja amb pedra calcà-
ria, que facilita l’eliminació de les impureses que acompanyen la mena.

42
Unitat 010 4/11/08 11:03 Página 43

Àcids i àlcalis
10
Propietats dels àcids i les bases
1. Uneix amb fletxes els requadres que estiguin relacionats entre si. Pot haver-hi més d’una fletxa que sur-
ti del mateix lloc.
• La solució té un pH inferior a 7.

Reaccionen amb metalls com el zinc

Àcids • • i el magnesi desprenent hidrogen.

Bases • • La solució té un pH superior a 7.

• Neutralitzen els àcids.

Àlcalis •
• Són solubles en aigua.

Carbonats Reaccionen amb els àcids desprenent

• • diòxid de carboni.
i bicarbonats

Acoloreixen substàncies
• que s’anomenen indicadors.

Reaccions dels àcids i de les bases

2. Completa les equacions següents:
a) àcid clorhídric(aq) + hidròxid de sodi(aq) → clorur de sodi(aq) + aigua(l)

b) àcid nítric(aq) + òxid de sodi(aq) → nitrat de sodi(aq) + aigua(l)

c) àcid clorhídric(aq) + carbonat de calci(s) → clorur de calci(aq) + diòxid de carboni(g) + aigua(l)

d) àcid clorhídric(aq) + bicarbonat de sodi(s) → clorur de sodi(aq) + diòxid de carboni(g) + aigua(l)

e) àcid sulfúric(aq) + magnesi(s) → sulfat de magnesi(aq) + hidrogen(g)

䉯 Quines de les reaccions anteriors són reaccions de neutralització?

a, b, c i d.
䉯 Quin nom reben algunes substàncies que s’obtenen en les reaccions anteriors, com el clorur de sodi,
el nitrat de sodi, el clorur de calci i el sulfat de magnesi? Sals.

43
Unitat 010 4/11/08 11:03 Página 44

Àcids i àlcalis

Els àcids i les bases a la vida quotidiana

3. Fes la lectura de la pàgina 118 del llibre de text. Explica els fenòmens quotidians següents en què in-
tervenen reaccions dels àcids i de les bases.

Fenomen Explicació

La llimona i la taronja La llimona i la taronja contenen àcid cítric. Per

són fruits àcids. això aquestes fruites s’anomenen cítrics.

L’alcohol del vi s’oxida en reaccionar amb l’oxi-

El vi en contacte amb l’aire gen de l’aire i es forma àcid acètic (component
es fa agre. del vinagre).

El vinagre es pot utilitzar

per eliminar els dipòsits de carbonat El vinagre és una solució d’àcid acètic que re-
de calci que es formen als gots, acciona amb el carbonat, formant acetat de
a les teteres o a les aixetes, quan calci (sal soluble), diòxid de carboni i aigua.
les aigües són dures.

Les pastilles d’antiàcids serveixen

per neutralitzar l’excés d’àcid Les pastilles dels antiàcids contenen bases,
clorhídric a l’estómac, que com òxids, hidròxids o carbonats, que neutra-
és la causa de la sensació litzen l’excés d’àcid a l’estómac.
d’indigestió.

La sal de fruita està formada per bicarbonat de

La sal de fruita es pren
sodi i una petita proporció d’àcid cítric o tartà-
per combatre l’acidesa d’estómac.
ric. L’efervescència es deu a la formació del diò-
Quan es dissol en aigua
xid de carboni quan reaccionen el bicarbonat i
fa efervescència.
l’àcid.

La sosa càustica reacciona amb els greixos, for-

La sosa càustica es fa servir mant productes que es poden dissoldre en ai-
per netejar els forns. gua. Es diu que els greixos se saponifiquen, ja
que es converteixen en sabó.

44
Unitat 010 4/11/08 11:03 Página 45

Àcids i àlcalis

Descripció del procés d’obtenció d’una sal

4. Els dibuixos següents mostren com cal procedir al laboratori per obtenir sulfat de magnesi a partir d’òxid
de magnesi i àcid sulfúric diluït.
Descriu al costat de cada dibuix quina és l’operació que es fa i quin propòsit té. Anomena les substàncies,
solucions i instruments que es fan servir en cada etapa.

1. S’afegeix l’òxid 2. S’aboca

de magnesi, la solució
mitjançant una de sulfat de
espàtula magnesi en
o cullera, una càpsula per
a la solució evaporar l’aigua.
d’àcid sulfúric,
que es troba en
un vas, i s’agita
mitjançant
una vareta.

3. S’escalfa
la solució de 4. S’acaba d’evaporar
sulfat de l’aigua escalfant
magnesi la càpsula
mitjançant suaument a través
un bec de de vapor d’aigua
Bunsen per (bany maria),
evaporar una amb l’objectiu
part de l’aigua. d’obtenir cristalls
grans de sulfat
de magnesi.

Investigació guiada: quin comprimit antiàcid és millor?

5. Disposes de dos comprimits antiàcids de marques diferents, A i B, i vols saber quin dels dos és capaç de neu-
tralitzar més quantitat d’àcid.
a) Què et sembla que podríem fer per saber-ho?
Podríem mesurar la quantitat d’àcid clorhídric neutralitzat per una mateixa massa dels dos com-
primits.
b) Com podem mesurar el volum d’àcid clorhídric que neutralitza una determinada massa
de comprimit?
Podem utilitzar una pipeta graduada o una bureta.

c) Com sabrem que hem neutralitzat tota la mostra i no cal afegir més àcid clorhídric?
Ens cal utilitzar un indicador àcid-base, que canviï de color en el moment en què arribem a la
neutralització. Si utilitzem un indicador líquid com, per exemple, una solució de fenolftaleïna,
cal afegir unes gotes a la solució de cada mostra d’antiàcid. La fenolftaleïna és lila en el medi
bàsic (l’antiàcid és bàsic) i incolora en el medi àcid.

45
Unitat 010 4/11/08 11:03 Página 46

Àcids i àlcalis

䉯 Completa l’esquema del procediment dissenyat, ajudant-te de dibuixos com els que s’han utilitzat en l’ac-
tivitat anterior.

1. Triturar els comprimits A i B. 2. Pesar una mateixa massa dels antiàcids A i B.

L’alumnat ha de dibuixar un morter i una L’alumnat ha de dibuixar un vas i una ba-

mà de morter. lança electrònica.

3. Dissoldre les mostres en aigua i remenar amb una

vareta. 4. Afegir dues gotes d’indicador a cada mostra.

L’alumnat ha de dibuixar com s’afegeix ai- L’alumnat ha de dibuixar com amb un

gua al vas i una vareta que l’agita. comptagotes s’hi afegeixen dues gotes. La
solució del vas és lila.

5. Omplir la pipeta graduada o la bureta amb la solució 6. Mesurar el volum de la solució d’àcid clorhídric
d’àcid clorhídric. necessària per neutralitzar les mostres A i B.

L’alumnat ha de dibuixar una bureta amb L’alumnat ha de dibuixar una bureta amb
pinça i suport, plena de solució fins a l’en- el nivell de solució per sota del zero. La so-
rasament. lució del vas s’ha tornat incolora

䉯 Fes la investigació i pren nota de totes les mesures i dels resultats obtinguts. Resposta variable.
massa (A) = massa (B) =
Volum de la solució d’àcid clorhídric necessari per neutralitzar la mostra de l’antiàcid
A=
Volum de la solució d’àcid clorhídric necessari per neutralitzar la mostra de l’antiàcid
B=
䉯 Escriu la conclusió a la qual has arribat.
Resposta oberta.

46
Unitat 011 4/11/08 11:04 Página 47

Productes
11 químics
Com representem les substàncies químiques?
1. El nom de les substàncies químiques pot ser molt
llarg i, a més, varia d’una llengua a una altra. Per
tal d’evitar les confusions, els químics utilitzen els
símbols i les fórmules químiques, que són univer-
sals. En aquest curs i en l’anterior has estudiat els
símbols dels àtoms i les fórmules d’algunes subs-
tàncies. Recordem-ne alguns.

䉯 Àtoms.
Completa la taula següent:

Nom Símbol Nom Símbol Nom Símbol

Carboni C Hidrogen H Coure Cu

Zinc Zn Ferro Fe Oxigen O
Nitrogen N Clor Cl Alumini Al
Sodi Na Calci Ca Magnesi Mg
Plata Ag Or Au Níquel Ni
Heli He Neó Ne Estany Sn
Sofre S Fluor F Iode I

䉯 Substàncies químiques.
Relaciona el nom amb la fórmula química:
Clorur de sodi(s) • • H2(g)

Diòxid de carboni(g) • • Al2O3(s)

Òxid de calci(s) • • H2O(l)

Clor(g) • • CaO(s)

Òxid d’alumini(s) • • NaCl(s)

Hidrogen(g) • • CO2(g)

Aigua(l) • • O2(g)
Oxigen(g) • • Cl2(g)

47
Unitat 011 4/11/08 11:04 Página 48

Productes químics

El clor i la pedra calcària

2. Uneix amb una fletxa el nom de les diferents substàncies relacionades amb el clor i amb la pedra
calcària (a la columna esquerra) amb les oracions de la columna dreta. Pensa que pot sortir més d’u-
na línia de cada substància i de cada oració.

• És el component majoritari de la pedra calcària.

• És el nom químic de la sal comuna.

• Té propietats bàsiques.
clorur de sodi(s) •
• Quan s’escalfa es descompon i es forma calç
viva i diòxid de carboni.
carbonat de calci(s) •
• És un gas de color verd-groc soluble en aigua
i amb propietats decolorants. És tòxic.
hipoclorit de sodi(aq) •
• És el lleixiu, amb propietats blanquejants
i desinfectants.
hidròxid de calci(s) •
• Es pot obtenir mitjançant l’electròlisi d’una
solució concentrada de sal comuna.
clor(g) •
• Es fa servir per neutralitzar l’acidesa dels sòls
o de les aigües.
òxid de calci(s) •
• És la calç apagada. Una dissolució d’aquesta
és la lletada de calç.

• És el nom químic de la calç viva.

48
Unitat 011 4/11/08 11:04 Página 49

Productes químics

Additius alimentaris
3. Llegeix el text següent i contesta les qüestions.
Si mires a l’etiqueta d’un aliment manufacturat els ingredients que el formen, trobaràs en molts casos la
presència de substàncies químiques anomenades additius alimentaris. Aquests additius s’han afegit per tal
de fer que l’aliment es conservi millor i mantingui les seves propietats o perquè el seu color, gust i olor
millorin. Els additius poden ser substàncies naturals o sintètiques (obtingudes artificialment). Els addi-
tius s’identifiquen per uns codis, E–número, que indica que estan autoritzats per la Unió Europea. A la
taula es mostren alguns tipus d’additius alimentaris i les funcions que desenvolupen.

Tipus d’additiu Funció Codi E

Colorants Fa que l’aliment sigui més atractiu a la vista. E-100 a E -199

Exemple: clorofil·la (E-140).

Conservants Impedeixen que els microorganismes es desenvolupin en E-200 a E-299

l’aliment i el deteriorin. Exemple: sulfit de sodi (E-221).
Antioxidants Eviten que l’oxigen de l’aire reaccioni, per exemple, amb els E-300 a E-399
greixos, i s’oxidin. Exemple: vitamina E (E-307).

Estabilitzants, emulgents Estabilitzen les emulsions (margarines, salses, maioneses, etc.). E-400 a E-499
i espessidors Exemple: alginat de sodi (E-401).

Potenciadors de sabor Milloren el gust dels aliments. E-620 a E-640

Exemple: glutamat monosòdic (E-621).

Edulcorants Endolceixen els aliments. Exemple: aspartam (E-951). E-950 a E-967

a) En Daniel s’emporta per berenar una beguda de cola i un entrepà fet amb pa de motlle. A l’envàs de
la beguda hi llegeix els additius E-150 i E-338, i a la bossa del pa, E-481, E-282 i E-200. Identifica els
additius.
L’E-150 és un colorant; l’E-338 és un antioxidant. L’E-481 és un emulgent, i l’E-282 i l’E-200 són con-
servants.

b) Quina és la funció dels conservants?

Els conservants impedeixen que els microorganismes es desenvolupin en l’aliment i el deteriorin.

c) Quina és la funció dels emulgents?

Els emulgents mantenen estables les emulsions.

d) Quina és la funció dels edulcorants?

Els edulcorants donen gust dolç als aliments.

e) Busca a casa teva l’etiqueta d’un aliment manufacturat i fes una llista dels additius que hi ha.
Depèn de l’etiqueta que hagin escollit. També poden mirar etiquetes de refrescos.

49
Unitat 011 4/11/08 11:04 Página 50

Productes químics

Productes de neteja
4. La figura mostra l’etiqueta d’un producte de neteja.
a) Indica algunes de les informacions que hi apareixen.
Per a què serveix, el contingut, els ingredients, les ins-
truccions d’ús, les precaucions en utilitzar-lo, etc.

b) Per a què serveix?

És un netejador de bany.

c) Quin volum conté?

750 mL.

d) Què és un gel?
És un estat intermedi entre el sòlid i el líquid que s’ob-
té en mesclar alguns sòlids amb líquids.

e) L’etiqueta porta un símbol per indicar que és un producte irritant. Quin és aquest símbol i què sig-
nifica que sigui irritant?
Una X. Que en contacte amb la pell o les mucoses pot provocar inflamació.

5. Hi ha altres símbols de perill que ens avisen que hem de tenir precaució quan manipulem algunes substàn-
cies. A continuació hi ha quatre símbols. Escriu a sota de cadascun el terme que l’identifica: corrosiu, no-
ciu, inflamable, explosiu.

tòxic corrosiu explosiu inflamable

50