COSMOLOGA

L'ESSER HUM EN L'UNIVERS

PROCS D'HOMINITZACI
1. ASTRONOMIA I COSMOLOGIA
L'astronoma es la ciencia que estudia els atres o cossos celestes. Avui dia es divideix en tres braques mol
diferenciades: l'Astrometria, que estudia les posicions i la distribuci dels astres, l'Astrofsica que estudia
l'estat fsic i qumic dels astres i l'Astronoma espacial que es dedica a dissenyar enginys espacials per
analitzar la seva materia.

En canvi, la Cosmologa estuda l'origen i evoluci de l'univers basantse en les observacions i els estudis
fsics, astronmics i matemtics. En el conjunt del seu estudi s'inclouen teories sobre el seu origen, la seva
evoluci, la seva estructura a gran escala i el seu futur.

1.1. LES PRIMERES TEORIES COSMOLOGIQUES

Els primers estudis cosmologics es van donar a Babilonia i a Egipte els quals deien que el cosmos era com una
gran sala que tenia per sostre el firmament i per sl la Terra envoltada d'aigua.
En el firmament hi havia 7 planetes o divinitats: La Lluna, Mercuri, Venus, el Sol, Mart, Saturn i Jpiter.
A Grcia al segle VII a.C, Homer afirmava que la Terra era com un disc envoltat per l'oce i que per sobre hi
havia la volta dels cels i per sota la mansi dels morts.
Pitgores al segle V a.C deia que la Terra i els astres eren esfrics i Aristtil al segle IV a.C va dir que
l'univers estava dividit en dos espais: el Mn sublunar que era format per quatre elements: La Terra, l'aigua,
l'aire, i el foc on la Terra es el centre inmvil i el Mn supralunar, que estava format per astres i ordenats en
esferes cristalines i entre les esferes la 5 esencia o ter (materia subtil). L'ter omplia l'espai de l'esfera: la de
les estrelles fixes i ms ennll no hi havia res. El moviment de les esferes era degut a un motor inmvil que es
mou sense ser mogut.
L'astrnom grec Aristar de Samos, al voltant del 270 a.C, sostenia que la Terra girava al voltant del Sol. En
canvi, degut sobretot a l'autoritat d'Aristtil, la idea de que la Terra era el centre de l'Univers es va mantenir
durant 18 segles.
I finalment, Ptolomeu, aplica la geometra per explicar el geocentrisme i els moviments astrals d'Aristotil.
Al 1543 l'astrnom polac Nicolau Coprnic va publicar la seva obra De revolutionibus orbium caelestium
(Sobre les revolucions dels cossos celestes), que proposava un sistema en el cual els planetes giraven en
rbites circulars al voltant del Sol, que estava situat en el centre de l'Univers.
Atribua la posici de las estrelles a la rotaci de la Terra sobre el seu eix.

Sistemas de Ptolomeu i Coprnic

En el segle II d.C. Claudi Polomeu va proposar una versi detallada de la visi geocntrica de L'Univers, ja
antiga en la seva poca. Aquest model (esquerra) representa la Terra inmvil, amb els planetes, la Luna y el
Sol girant al seu voltant. El sistema de Ptolomeu va ser acceptat per els astrnoms i els pensadors religiosos
durant uns mil anys. En el segle XVI Nicols Coprnic va resucitar una altra idea antiga, el model heliocntric
de L'Univers. El nou model va ser rebutjat per la esglesia, pero poc a poc va anar guanyant acceptaci
cientfica. Les dades de Coprnic no eren mes precisses que les de Ptolomeu, pero les seves idees s'ajustaven
millor a la nova fsica que es va desenvolupar al segle XVII.
L'astrnom alemany Johannes Kepler va adoptar el sistema de Copernic i va descubrir que els planetes giran
en rbites elptiques a velocitat variable, d'acord amb tres lleis ben definides (conegudes desde llavors com
lleis de Kepler). Galileu, un dels primers en observar els planetes amb un telescopi, tamb va rebutjar la idea
d'Aristtil de que la Terra era el centre de L'Univers i es va convertir en defensor de la vosi de Coprnic del
mn. El matemtic i fsic angls Isaac Newton va demostrar que les lleis de Kepler sobre el moviment
planetari poden derivarse de les lleis generals del moviment i la gravitaci descobertes per ell, indicant aix
que les lleis fisiques eren vlides en tot l'Univers.
2. DESCOBRIMENTS SOBRE LA ESTRUCTURA DE L'UNIVERS
Una idea de la escala de las distancies entre les estrelles va ser proporcionada a principis del segle XIX per
l'astrnom alemany Friedrich Wilhelm Bessel. Va descobrir que la propera estrella 61 Cygni estava unes
600.000 vegades ms lluny de la Terra que el Sol. Al 1917 l'astrnom estadounidens Harlow Shapley va
calcular que la galaxia de la Terra, la Va Lctea, t un dimetre d'uns 350.000 anys llum. Aquesta va ser la
primera indicaci del tamany de la nostra galaxia. Per desgracia, Shapley no va considerar l'absorci de la
llum de les estrelles per partcules de pols en la Va Lactea, el que fa que els objectes semblin ms foscos i,
per tant, ms llunyans de el que estan en realitat.
L'actual valor del dimetre de la part visible de la nostra galaxia es d'uns 30.000 parsecs (100.000 anys llum).
Llastrnom holands Jan Hendrik Oort va descobrir que el Sol tarda 250.000 milions d'anys en completar una
revoluci en torn al centre de la nostra galaxia i d'aquesta forma va poder calcular que la massa de la Via
Lctea es d'uns 100.000 millons de cops la massa del Sol.
Fins principis del segle XX, els astnoms desconeixien la naturalesa del que describien com nebuloses
espirals i eliptiques: no poden determinar si estaven dins o fora de la nostra galaxia. En 1924 l'astronom
estadounidens Edwin Hubble va descobrir estrelles individuals en algun d'aquests objectes, entre ells, la
famosa Andrmeda. Diverses d'aquestes estrelles eren pulsants, anomenades variables cefeidas. Medint el seu
periode de pulsaci, els astronoms poden determinar la seva brillantor intrnseca. Comparant la brillantor
aparent d'aquestes cefeides amb la brillantor coneguda de les cefeides properes, Hubble va comprobar que els
2

objectes que estudiava estaven fora de la galaxia. Aix significava que els milers de nebuloses espirals i
eliptiques eren galaxies per dret propi, esternes a la Via Lctea, i que cada una d'elles contenia centenars de
milions d'estrelles. Hubble va calcular que la distancia a la galaxia Andrmeda era de 900.000 anys llum, xifra
desprs corregida als 2.2 milions d'anys llum, cuan els astronoms van descobrir que les cefeides estaven mes
lluny del que van pensar.
2.1. LLEI DE HUBBLE
L'astrnom estadounidens Vesto M. Slipher, que va estudiar els espectres de les galaxies, ja haba
observat al 1912 que, excepte en uns pocs sistemes propers com la galaxia Andrmeda, las lnies
espectrals s'haben desplaat cap a longituts d'onda majors. Aquest desplaament en longitud d'ona,
degut a l'efecte Doppler, mostrava que la majora de les galaxies s'allunyaven de la Va Lctea.
Al 1929 Hubble va comparar les distancies que haba calculat per diferents galaxies amb els desplaaments
cap al vermell fixats per Slipher per les mateixes galaxies. Va descubrir que com ms luny estava la galaxia,
ms alta era la seva velocitat de recisi.
A aquesta relaci se la coneix com la llei dels desplaaments cap el vermell o llei de Hubble; determina que la
velocitat d'una galaxia es proporcional a la seva distancia. La relaci entre la velocitat de recisi d'una galaxia
i la seva distancia es la constant de Hubble. El valor de aquesta constante es calcula que est entre els 50 y els
100 km/s per megaparsec (1 megaparsec equival a 1 mili de parsecs), tot i que les dates ms recents apunten
a un valor comprs entre els 60 i 70 km/s per megaparsec.
Com sembla que les galaxies retrocedeixen en totes direccions desde la Va Lctea, es podren pensar que la
nostra galaxia es el centre de l'Univers. En canvi, aix no s aixi. Imaginem un globus amb punts
uniformement separats. Al inflar el globus, un observador en un punto de la seva superficie veura cm tots els
altres punts s'allunyen d'ell, igual que els observadors vuen a totes les galaxies retrocedir desde la Va Lctea.
La analoga tambi ens proporciona una explicaci senzilla de la llei de Hubble: l'Univers s'expandeix com un
globus.

Models d'Univers
D'acord amb la teora generalment aceptada de la gran Explosi, l'Univers ESVA originar entre fa 10.000 i
20.000 milions d'anys enrrere i s'ha anat expandient desde llavors. El futur de l'Univers es inciert: la expansi
podra ser limitada (Univers tancat), contraintsel'Univers sobre si mateix. o podra ser infinita (Univers
obert), en el cas que l' Univers seguir expandintse sempre. En el caso lmit entre aquestes dos posibilitats
3

(Univers pla), tampoc cesar la expansi.

2.2. MODELS ESTTICS I D'EXAPANSI DE L'UNIVERS
Al 1917 Albert Einstein va proposar un model de l'Univers basat en la seva nova teoria de la relativitat
general. Considerava el temps com una cuarta dimensi i va demostrar que la gravitaci era equivalent a una
corvatura del espaitemps cuadridimensional resultant. La seva teoria indicava que l'Univers no era esttic,
sino que havia d'expandirse o contraure's. L'expansi de l'Univers encara no havia sigut descoberta, per lo
que Eintein va plantejar l'existncia d'una fora de repulsi entre les galxies que compensava la fora
gravitatria d'atracci. Aix el va portar a introduir una "constant cosmolgica" en les seves equacions: el
resultat era un univers esttic. En canvi, va desaprofitar l'oportunitat de predeiir la expansi de l'Univers, el
que Einstein calificara com "el major error de la seva vida".
L'astrnom holands Willem de Sitter va desenvolupar en el 1917 models no esttics d'Univers. Al 1922 ho va
fer el matematic rus Alexander Friedmann i en 1927 el sacerdot belga Georges Lematre. L'Univers de De
Sitter va resoldre les equacions relativistes d'Einstein per un univers buit, de mode que les foes gravitat`ries
no eren importants.
La soluci de Friedmann depen de la densitat de la matria en l'univers i en el model de l'Univers
generament acceptat. Lematre tamb va donar una soluci a l'equaci d'Einstein, pero es mes conegut per
haver introduit la idea del "nucli primordial". Afirmava que les galaxies son fragments despedits per l'explosi
de l'Univers. Aquest va ser el principi de la teoria de la Gran Explosi sobre l'origen de l'Univers.
El dest de l'Univers de Friedmann est determinat per la densitat mitjana de la materia en l'Univers. Si hi ha
relativament poca materia. La atracci gravitatria mutua entre les galaxies disminuir les veloitats de recesi
noms una mica i l'Univers s'expandir endefinidament. Aix donara com a resultat un anomenat univers
obert, infinit en extensi. Sin embargo, si la densitat de la materia est per sobre d'un valor crtic estimat
actuament en 5 1030 g/cm3, la expansi descender fins que es detingui i comenar la contracci, que
acabar en el colapse gravitatori total de l'Univers. ste seria un Univers tancat, finit en extensi. El dest
d'aquest univers colapsat es incert, pero hi ha una teoria segons la qual explotaria de nou, originant un nou
univers en expansi, que tornara a colapsar, i aix fins l'infinit. A aquest model se li anomena univers oscilant
o pulsant.
2.3. LA EDAT DE L'UNIVERS
Si es coneix la tasa d'expansi de l'Univers, es pot calcular la seva edat determinant el temps que es requereix
per alcanar el seu tamany actual. Aquest ser de fet un lmit superior, cuan la velocitat d'expansi actual hagi
disminuit a causa de l' atracci gravitatoria mutua entre les galaxies. Els primers clculs de la edad de l'
Univers el van concedier un valor de noms 2.000 milions d'any. Aquesta edat es bastant menor que la de
4.500 milions d'anys de la Terra que s'ha deduit de l' abundancia de certs istops radiactius. Correccions
posteriors en l'escala de distancies han suprimit aquesta discrepancia. Es va descubrir, per exemple, que hi ha
dos tipus de variables cefeides, amb brillantor intrnseca diferent. Aquesta confusi haba ocasionat que
Hubble subestims la distancia a la galaxia Andrmeda. Actualment, es considera que la edat de l'Univers est
entre els 13.500 i els 15.500 milions d'anys.
2.4. LA TEORIA DE L'UNIVERS ESTACIONARI
Al 1948, els astrnoms britnics Hermann Bondi, Thomas Gold y Fred Hoyle van presentar un model
completament diferent d'univers, conegut com la teora de l' univers estacionari. Consideraven insatisfactories,
desde el punto de vista filosfic, la idea de un sobtat principi de l'Univers. El seu model es derivaba d'una
extensi del principi cosmolgic, que en la forma previa, ms restringida, afirmava que l'Univers

Sembla el mateix en el seu conjunt, en el moment determinat desde qualsevol posici. El principi cosmolgic
perfecte de Bondi, Gold y Hoyle afegeix el postulat de que l'Univers sembla el mateix sempre. Plantejen que
la disminuci de la densitat de l'Univers provocada per la seva expansi es compensa amb la creaci continua
de materia, que es condensa en galaxies que ocupen el lloc de les galaxies que s'han separat de la Via Lctea i
aix es mant l'apariencia actual de l'Univers (es la teoria de creaci continua). La teoria de l'Univers
estacionari, al menys en aquesta forma, no la acepten la majoria dels cosmolegs, en especial desprs del
descobriment aparentment incompatible de la radiaci de fons de micrones en 1965.

Sir Fred Hoyle

L'astronom angls Fred Hoyle s autor de moltes teores controvertides. La ms famosa s la teora de
l'univers estacionari o 'principi cosmolgic perfecte', segons el cual l'Univers sempre es percebut de la
mateixas manera, pues la disminuci de densitat deguda a l'expansi est exactament compensada per la
creaci continua de materia. Aquesta es condensa en galaxies que ocupen el lloc de les que s'han allunyat de
la Va Lctea, i es mant aix l'aspecte actual de l'Univers.
El descobriment de qusars tamb va aportar proves que contradiuen la teoria de l'Univers estacionari. Els
qusars son sistemes extragalctics molt petits pero molt lluminosos que noms es troben a grans distancies.
La seva llum a trigat a arribar a la Terra varis milers de milions d'anys. Per lo tant, son objectes del pasat
remot, el que indica que fa uns milers de milions d'anys la constituci de l'Univers era molt diferent del que es
avui dia.
2.5. TEORIA DEL BIG BANG O DE LA GRAN EXPLOSI
Al 1948 el fsic rus nacionalitzat estadounidens George Gamow va modificar la teora de Lematre del ncli
primordial. Gamow va plantejar que l'Univers es va crear en una explosi gigantesca y que els diversos
elements que avui s'observen es van produr durant els primers minuts desprs de la Gran Explosi o Big
Bang, cuan la temperatura extremadament alta i la densitat de l'Univers van fusionar partcules subatmiques
en els elements qumics.
Clculs ms recents indican que l'hidrgen i l'heli haurien sigut els productes primaris de la Gran Explosi, i
els elements ms pesats es van produr ms tard dintre de les estrelles. En canvi, la teora de Gamow
proporciona una base per la comprensi dels primers estadis de l'Univers i la seva posterior evoluci. A causa
de la seva elevadsima densitat, la materia existent en els primers momentos de l'Univers es va expandir amb
rapidesa. Al expandirse, l' heli i l'hidrgen es van refredar i es van condensar en estrelles i en galaxies. Aix
explica la expansin de l'Univers i la base fsica de la llei de Hubble.
Segons s'anava expandint l'Univers, la radiaci residual de la Gran Explosi va continuar refredantse, fins
arribar a una temperatura d'uns 3 K (270 C). Aquests vestigis de radiaci de fons de microonas van ser
detectats per els radioastrnoms al 1965, proporcionant aix el que la majora dels astrnoms consideren la
confirmaci de la teora de la Gran Explosi.
5

2.6. EVOLUCI DE L'UNIVERS

Un dels problemes sense resoldre en el model de L'univers en expansi s si l'Univers es obert o tancat (aix
es si s'expandir indefinidament o es tornar a contraure).
Un intent de resoldre aquest problema es determinar si la densitat mitjana en l' Univers es major que el valor
crtic en el model de Friedmann. La massa d'una galaxia es pot medir observant el moviment de les seves
estrelles; multiplicant la massa de cada galaxia per el nmero de galaxies es veu que la densitat es noms del 5
al 10% del valor crtic. La massa d'un cmul de galaxies es pot determinar de forma anloga, medint el
moviment de les galaxies que cont.
Al multiplicar aquesta massa pel nmero de cmuls de galaxies s'obt una densitat molt major, que s'aproxima
al lmit crtic que indicara que l' Universo est tancat. La diferencia entre aquests dos mtodes sugereix la
presencia de materia invisible, la anomenada materia fosca, dins de cada cmul pero fora de les galaxies
visibles. Fins que es compren el fenmeno de la massa oculta, aquest mtode de determinar el dest de
l'Universo ser poco convincent.
Molts dels treballs habituals en cosmologia terica es centren en desenvolupar una millor comprensi dels
procesos que han d'haver donat lloc a la Gran Explosi. La teora inflacionaria, formulada a la dcada de
1980, resol dificultats importants en el desenvolupament original de Gamow al incorporar avenos recents a la
fsica de les partcules elementals. Aquestes teores tamb han condut a especulacions tan ossadas como la
possibilitat d'una infinitat d'universos produts d'acord amb el model inflacionari. En canvi la majoria dels
cosmlags es preocupa ms de localizar el parader de la materia fosca, mentres que una minora, encapsalada
pel suec Hannes Alfvn, premi Nobel de Fsica, mantenen la idea de que no noms la gravetat sin tamb els
fenmens del plasma, tenen la clau per comprendre la estructura y la evoluci de l'Univers.
2.7 L'ORIGEN DE L'UNIVERS
L'Univers s tot el que existeix en el mn material.
L'estudi cientfic de l'univers s l'objecte de la cosmologia. Fa
aproximadament
4.500 milions d'anys que es va formar el nostre Sistema Solar. Constitut
pel Sol i girant al seu voltant nou planetes, seixantados satllits, cometes
cm el Halley.
Hi ha asteroides i meteorits. El Sol s una estrella mitjana de la galxia
Via Lactea. Es diu Lactea pel seu aspecte blanquins i cam de Santiago b
per la guia de peregrinatge religis a Santiago de Compostela.
Aquesta galaxia esta integrada per 100.000 milions d'estrelles i t una
longitud de cent mil anys llum. Hubble, en 1929, es va adonar de que les
galxies s'allunyen unes d'altres, a velocitats proporcionals a les seves
distancies. (Com ms separades ms rapidament) es separen). Per tant, el
6

nostre univers est en expansi. Si l'univers est en expansi vol dir que en
el passat estava molt ms concentrat que ara va haverhi un inici.
Actualment es creu que la gran explosi Big Bang originada a partir d'un
punt material infinitament dens del tamany d'una bola de billar, va tenir
lloc fa 15.000 milions d'anys.
La cincia no est en condicions de conixer les causes que provocaren
l'origen de l'univers.
Tamb podem imaginarnos la gran explosi partint d'un punt de l'espai i
des de aqui expandirse per un espai no existent.
En el moment de la gran explosi comencen l'espai i el temps, que
constitueixen les cordenades essencials per la formaci de l'univers.
Malgrat que no es possible saber el format de l'univers, des de Einstein
s'admet un univers finit pero sense limits.
2.8 EL FUTUR DE L'UNIVERS
2.8.1 Teoria de l'univers obert
Tant en el Sistema Solar com en totes les galxies hi ha la fora de la gravetat que mant junts tots els
planetes, satllits, etc..,. A mesura que l'univers s'expandeixi, l'atracci gravitatria disminuir. Si aquesta
expansi s eterna el final de l'univers ser la desintegraci i evaporaci de tota forma de energia, s a dir, el
no res absolut.
2.8.2 Teoria de l'univers tancat
Si a l'univers, la fora de la gravitaci supera a la d'expansi, aleshores l'univers iniciar un procs
d'involuci, el Big Crunch, s a dir un cruixit fins al punt de tornar a concentrarse, b per a extingirse en un
punt definitivament, b per a expandirse de nou amb el Big Bang.
Si b no se sap el final de l'univers, se que se sap quin ser el final del Sistema Solar. El Sol es va formar,
aproximadament, fa 4.500 milions d'anys. El moment en que el Sol experimenti algun canvi, la vida
desapareixer. Per evoluci d'altres estrelles (supernoves) sabem que el Sol explotar i es desplomar sobre si
mateix en collapses successius fins que al final s'apagui del tot, per abans que s'apagui, la Terra i tots els
planetes, es desintegraran en el Sol.
Notes curioses:
No se sap que hi hagi vida fora de la Terra, encara que la possibilitat per reunir les mateixes condicions que
la Terra, milions d'altres planetes.

 Una nau espacial corrent a 1'5 milions de Km/h trigaria ms de mil anys en arribar a Centaure.
La Terra dona voltes sobre si mateixa a una velocitat de 1300 Km/h; al volant del Sol, la Terra triga a
realitzar sencer el moviment de translaci a 100.000 Km/h; dins la galxia, aquesta es mou a un mili de
Km/h.
2.9 L'ORIGEN DE LA VIDA
Les primeres formes de vida s'originaren fa 3500 milions d'anys i 1000 milions d'anys desprs, apareixen les
formacions dels primers microorganismes, en el medi lquid dels oceans. Pero, Com es van formar els ssers
vius? Qu s la vida? La resposta sempre ser un misteri.
Els organismes vius estan constituts per diversos elements qumics que integren la matria, encara que en
proporcions diferents. Els elements de la matria viva, entre altres, sn: el carboni, el nitrogen, l'oxigen,
l'hidrogen, el calci, etc.
De la manera en que estan combinats, fa que les diferncies entre un organisme viu i la matria inerta o
insensible.
Les primeres formes de vida van lligades a les condicions ambientals i atmosfriques
de la Terra.
2.10 CONTINUTAT GENTICA I EVOLUCI
Les ssers vius es perpetuen per reproducci i les caracterstiques prpies de cada organisme passen a un altre
grcies a la informaci continguda en l'ADN (=cid desoxirribonuclic) de nucli de la cllula terminanl.
La informaci continguda en l'ADN s'anomena codi gentic.
Algunes vegades, en la transmissi del codi gentic, es produeixen variacions que repercuteixen en el carcter
de l'individu successor. Aquestes variacions imprevistes s'anomenen mutacions.
Quan una mutaci afavoreix l'adaptaci de l'individu al medi, es mant i continua reproduintse en els
successors, quan no s profitosa per a l'organisme causa la desaparici d'aquest.

Molcula de ADN
La molcula d' ADN t l'estructura d'una escalera formada per sucres, fosfats i cuatre bases nucleotdiques
anomenades adenina (A), timina (T), citosina (C) y guanina (G). El codi gentic queda determinat per l'ordre
d'aquestes bases, i cada gen t una sequncia nica de pars de bases. Els cientfics utilizen aquestes sequncies
per localizar la posici dels gens en els cromosomes i elaborar el mapa del genoma hum.
2.11 TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LAVIDA
2.11.1 Creacionistes
Posen el seu origen en la divinitat.
Teologia d'Hesode
Els Deus van crear i classificar els diversos ssers. L'home i els animals superiors ocupaven un lloc principal.
Bblia
Creaci del mn material i animal en set dies.
2.11.2 Teories materialistes
La vida prov de la matria sense cap intervenciexterior divina. Podem diferenciar dues tendncies:
2.11.3 Fixisme
Afirma que les espcies vivents sn sempre iguals i no evolucionen.
Aixi, Aristtil (s.IV a.C.) va classificar els ssers vius en espcies inalterables (els fills son semblants als
pares).

Alguns ssers vius, (cucs, insectes, ratolins...) van sorgir del fang o de matria en descomposici. (=generaci
espontnia).
Aquesta teoria d'Aristtil va durar fins al s. XVII i va ser represa per Courier (s.XVIII i XIX) (1762 1832).
Va ser fundador de la paleontologia, estudi dels ssers vius a rtavs dels fssils. Courier havia trobat molts
fssils d'poques diferents i la forma d'explicar aquesta diversitat era suposar que peridicament la Terra havia
sofert grans cataclismes que havien provocat la desaparici s'obtada de quasi tots els ssers. El fet d'aparixer
noves espcies era degut a diverses successives creacions de Deu.
Proves contra el fixisme
Llus Pasteur (s XIX); inventor de la vacuna de la rbia. Va refutar la generaci espontnia al
afirmar que tot sser viu prov d'un altre sser viu i per comprobarho va fer l'experiment de la llet.
(bullirla dues vegades per a eliminar els microorganismes).
Alexandre Oparin (s. XIX); va afirmar que la vida havia sorgit espontniament a partir de matria
orgnica per influncia de la llum solar i l'alta temperatura dels volcans
2.11.4 Evolucionisme
Afirma que els ssers vius no sn immutables, sin que amb el transcurs del temps van canviant i
evolucionant. Des del s. XIX les cincies empriques i biolgiques admeten l'evolucionisme com una teoria
cientfica basada en una gran quantitat de proves. Aquestes proves que confirmen la tesi evolucionista es
poden basar en l'estudi:
D'embrions: els embrions de tots els ssers sn molt semblants durant les primeres setmanes.
Anatomia dels organismes: tots els organismes tenen la mateixa anatomia, amb formes divereses,
evolucionada de diferent manera.
Qumic: tots els elements quimics d'un sser viu es troben en la mateixa espcie, no hi ha cap element
quimic que noms sigui propi d'una espcie. Es combinen de diferent manera segons la seva evoluci.
Fssils: segons els fssils trobats, podem veure que hi ha hagut una evoluci de tot, i els fossils
trobats en diferents poques presenten formes semblants pero no iguals.
Distribuci geogrfica: Trobem diferents tipus d'animals de la mateixa espcie que prsenten formes
diverses segons el continent en que viuen o del medi ambient.
2.12 TEORIA DE L'EVOLUCI
Si b s un nim l'acceptaci de l'evolucionisme hi ha discrepncies entre els cientfics alhora d'explicarlo.
2.12.1 Lamarkisme
s obra de Jean Baptiste Monet (1744 1829), Cavaller de Lamark que l'any 1809 public filosofia zoolgica
on afirm que les espcies deriven d'altres anteriors a travs d'una srie de canvis. Es considera la primera
teoria sobre l'evolucionisme.
Hi ha dues lleis que expliquen aquests canvis:
2.11.1.1 Llei de l's i del dess dels rgans
Dna formes caracterstiques a aquests. Aix els rgans inadequats o que no es fan servir s'atrofien.
P.E; els ulls des talp, l'apndix, les potes de la serp...
10

Els adequats o que es fan servir, evolucionen o creen altres de nous.

2.11.1.2 Llei de l'herncia dels carcters adquirits
Els canvis fsics que sofreix un organisme al llarg de la seva vida fins al moment de la procreaci passen a la
seva descendncia. Desprs de moltes generacions es produeixen canvis tan importants que no tenen res de
semblant amb els seus antecedents. P.E. la girafa.
La gentica ha negat que aquests canvis es transmetin hereditriament si no afecten al seu ADN.
2.13 EVOLUCIONISME CULTURAL
L'Evolucionisme cultural, terme antropolgic que en un sentit unilinil s'esboa abans de Darwin, pero que en
ltim terme deriva de l'evolucionisme biolgic que va sorgir a finals del siglo XIX. En el seu sentit clssic,
teora segons la cual les societats han de pasar per sucesius estadis de desenvolupament. En un sentit ms
actual, s'elimina la obligatorietat del trnsit per etapes pero es mant contradictoriament l'existencia d'alguna
clase de diferenciaci.
Els seus orgens, que van desde mitjans fins a finales del segle XIX, amb Lewis Henry Morgan y Edward
Burnett Tylor com principal1s terics, sostenen que la evoluci de la humanitat pasa per tres fases:
salvatjisme, barbarie y civilizaci. Per lo tant, els pobles anomenats `primitius' son anteriors e inferiors als de
cultura europea.
En canvi, a partir de l'observaci de camp i sobre tot a partir de la descolonitzaci, s' abandona per arbitraria y
eurocntrica la suposada ineluctabilitat d'aquest esquema. Avui dia, es mant la trivial evidencia de que les
cultures evolucionen sense jerarquitzaci, prestant ms atenci alss fenmens d'aculturaci.
2.13.1 Darwinisme
CharlesDarwin (18091882). Als 25 va ser escollit com a naturalista del vaixell
britnic Beagle, que havia de fer la volta al mn en missi cientfica.
En aquell viatge va poder estudiar una gran diversitat d'animals i plantes, aix com fssils de grans animals ja
desapareguts, que el portaven a formular la teoria de l'evolucionisme. Per exemple, a les illes Galpago
(arxiplag d'origen volcnic format per tretze illes situat a uns 1000 km de la costa de l'equador) va descobrir
espcies que no es trobaven a les terres continentals. Va descobrir 14 classes de pinsans, amb caracterstiques
prpies, de vecs diferents. L'explicaci d'aquesta varietat
morfolgica s que avantpassats del pinsans van arribar a les illes poc desprs de que arribessin les primeres
plantes. Per adaptarse a les diferents condicions van evolucionar de manera diferent. Van cridarli l'atenci
les tortugues i les iguanes. Fruit del viatge, va ser l'obra L'origen de les espcies (1859).
Es important tenir en compte dos aspectes molt distints de l'aportaci de Darwin. Ell va recollir un gran
nmero de proves que demostraven que la evolucin haba tingut lloc i va elaborar la nica teora coneguda
sobre els mecanismes de la evoluci de les especies. Aquests descubriments tamb van ser realizats per
Wallace de forma independent. El nom de Darwin se superposa en el record al de Wallace degut al gran
cmul d'evidencies que Darwin va exposar amb gran claridad i fora en el text de El origen de las especies.
Darwin coneixa algunes proves fsils i les va utilizar per demostrar el fet de l' evoluci, encara cuan els
gelegs de la seva poca no van ser capao d'adjudicar dates exactes a dits fsils.

11

En 1862, l'eminent fsic lord Kelvin va inquietar a Darwin al demostrar en la seva calitat d'autoritat, i avui
sabem que es va equivocar, que el Sol i, per tant, la Tierra, no poda tenir una antigitat superior a 24 milions
d'anys. Tot i que aquesta estimaci era molt ms acertada que la data de 4004 a.C. que en aquell temps
ajudava l'Esglesia per la creaci, no conceda el temps suficient que necesitava la evoluci que Darwin
proposava. Kelvin va utilizar aquesta estimaci i el seu inmens prestigi cientfic com eines en contra de la
teora de la evoluci. El seu error estava basat en la presunci de que el Sol lliberava calor mitjanant
combusti, en comptes de per fusi nuclear, una mica difcil de saber en aquella poca.
L'evolucionisme Darwinista parteix de dues idees:
2.13.2 Lluita per la supervivncia
Entre els individus de diferents espcies i, fins i tot, de la mateixa espcie, per poder assegurarse els mitjans
de subsistncia.
Aquesta lluita s deguda a que els recursos naturals sn limitats, com va dir Malthus (17761836): la poblaci
creix en progressi geomtrica i els aliments en progressi aritmtica.
2.13.3 Selecci natural
Dins de la lluita per la supervivncia, els individus ms ben adaptats al seu medi sn el que tenen ms
possibilitats de sobreviure. En conseqncia, sn aquests el que tenen ms possibilitats de procrear i tenir ms
descendncia, i per tant, sn aquests individus ms aptes els que transmetran les seves caracterstiques
gentiques, i no els individus menys adaptats. Finalment, les caracterstiques ms adaptades s'acumulen
generaci rere generaci fins al punt d'originar una nova espcie. Lamark havia dit que les girafes tenien el
coll i les potes llargues degut als continus esforos per arribar a les branques ms altes dels arbres.
Darwin dir en canvi que espontniament neixen alguns individus amb coll i potes ms llargues que altres
individus.
Punt que no explica la teoria Darwinista:
No distingeix entre modificacions (o alteracions d'un individu que, com no afecten el codi gentic, no passen a
la descendncia) i mutacions (alteracions que per diverses causes com la radioactivitat, agents qumics, raigs
X, la llum ultraviolada, etc., arriben a afectar el codi gentic i, per tant, poden transmetre a la descendncia).
P.E. el cos musculs d'una persona que practica culturisme no ser heretat pels seus fillsperque no afecta el
seu ADN, en canvi, si alg est sotms a dosis elevades de radiacions pot tenir filla amb greus modificacions.
2.13.4 Neodarwinisme
Defensada pels cientfics posteriors i seguidors de Darwin. Sorgeix per explicar les mutacions.
Mendel (1866). Aquest va descobrir les lleis hereditries a partir de factors hereditaris (=gens) que transmeten
les variacions.
Morgan (1910). Va localitzar els cromosomes als gens. Les mutacions sn canvis cromosomtics.
James Watson (1953). Va descobrir que l'ADN s un constitutiu dels cromosomes.
Com explica les mutacions aquesta teoria?
De forma natural o a l'atzar, afavorides per radiacions, agents qumics, climtics, etc.
12

 En el laboratori, a partir de la biotecnologia o biogentica.

2.14 LLEIS DE L'EVOLUCI
En el procs de l'evoluci, moltes espcies han desaparegut, sense produir variacions, mentre que altres han
originat una llarga famlia. L'explicaci podem tenirla en les lleis de l'evoluci.
Llei de la diversificaci
El nmero d'espcies tendeix a augmentar amb el temps. P.E. els primats.
Llei de la irreversibilitat
No hi ha tornada enrere. Quan un rgan es perd no es torna a recuperar. P.E. la cua del ximpanz.
Llei de la perfecci
L'evoluci tendeix a la perfecci. P.E. la de l'homo herectus a l'homo sapiens.
Llei del creixement cranial
El cervell tendeix a crixer en mida i qualitat.
2.15 ORIGEN DE L'SSER HUM
Darwin fa referncia a animals i plantes. Al 1871 va publicar L'origen de
l'home, en que explica l'evoluci de l'espcie humana, assenyalant
existncies anatmiques, fisiolgiques i de comportament entre els humans
i els simis, la qual cosa ens porta a un origen com.
Classes de simis:
Primat: tot tipus de mico.
Pngit: tot tipus de mico per en especial l'antropomorf.
Antropomorf: simis ms semblants als humans. P.E: el ximpanz.
Orangutan: el menys antropomorf. Color vermells, braos llargs i cames
curtes.
Gorilla: el ms gran de tots els simis, inclosos els fssils. P.E: Floquet de
neu.
Platerrins: antropomorfs d'Amrica. Cua llarga i flexible.
Caterrins: igual que els platerrins per sense cua.
13

Ximpanz: una mica ms alt i proporcionat que l'orangutan.

2.16 CARACTERSTIQUES COMUNES DELS HUMANS AMB ELS PRIMATS
Predomini de la vista sobre els altres sentits. En els humans s'ha calculat que el 80% de la informaci rebuda
del mn exterior prov de la vista. Els primats tenen una visi prolinomtica.
Mans prnsils i dit polze oposable que et permet agafar i subjectar tota classe d'objectes. Els pngits tenen
tamb peus prnsils.
Trentados dents (setze + setze), en els humans sn ms petites.
Redut nombre de fills en cada embars. Generalment un de sol. Llarga dependncia dels fills respecte la
famlia.
Animals de vida social i capacitat de comunicaci.
Sistema nervis desenvolupat. En particular el cervell.
2.17 CARACTERSTIQUES DIFERENTS DELS HUMANS AMB ELS PRIMATS

Crni de gorila comparat amb crni hum

Els ssers humans moderns son primats, aix como els goriles, els lemurs i els ximpancs. En algn punt de la
evoluci, el desenvolupament hum va continuar per un cami diferent. Tot i que existeixen moltes similituts
entre els sers humans i els primats (especialment amb goriles y ximpancs), hi han diferencies fundamentals
que atestiguen l'evoluci independent en els seus respectius desenvolupaments. Aquesta il.lustraci dels crnis
d'un gorila i un sser hum modern presenta algunes d'aquestes diferencies. El gorila poseeix llargs canins i la
seva mandbula es ms prominent que la dels membres de la lnea dels homnids.
2.17.1 Bipedisme

14

Aguantarse i desplaarse sobre les dues extremitats posteriors. Durant el perode Mioc, fa uns quinze
milions d'anys, va tenir lloc una gran sequera i un retrocs dels boscos. Un gran nombre de primats
arborcoles van haver de davallar a terra i viure en zones descobertes o sabanes. Aquest canvi d'ecosistema o
adaptaci a un medi nou va aportar el bipedisme que ha tingut gran importncia d'hominitzaci. Al veure's
obligat a viure a terra, l'homnid necessitava poder mantenirse tant dret com fos possible per poder explorar i
vigilar atentament l'entorn per damunt de matolls i herbes.
Aquesta innovaci va comportar modificacions corporals relacionades amb la configuraci de la pelvis, i les
cames per caminar, que les mans quedessin lliures per a la utilitzaci o fabricaci d'instruments, o l's
d'armes; la reducci de la mandbula , el creixement de la capacitat cranial i el conseqent desenvolupament
del cervell; canvis en la columna vertebral.
2.17.2 El cervell complex
El cervell hum s molt ms complet i desenvolupat i complet que el dels altres primats
i, proporcionalment, ms volumins que el de qualsevol altre animal.

Evoluci del crni hum

2.17.3 Capacitat lingstica
Deguda a l'organitzaci cerebral i a una especial configuraci dels rgans de la parla, com la laringe i la boca,
que donen lloc a un llenguatge oral.
A diferncia del llenguatge d'alguns animals, format per indicis emocionals, el llenguatge hum s
fonamentalment simblic, format per smbols convencionals.
El llenguatge possibilita l'organitzaci social, la caa collectiva, la pesca, la recollecci agrcola...
2.17.4 Animals prematurs
s a dir, el nad neix indefens i necessita la protecci dels progenitors durant molt ms de temps que els altres
animals. s l'animal que t la infantesa ms llarga, en la qual por rebre l'educaci i la cultura necessria per
viure en la seva societat.
2.17.5 Ocupaci planetria

15

Els humans sn prcticament els nics mamfers que viuen en qualsevol lloc del planeta i estan en procs de
viure en altres planetes.
Els animals s'adapten orgnicament o biolgicament a les condicions fsiques. En canvi, els humans fan que el
medi s'adapti a les seves possibilitats.
2.17.6 Sexualitat no exclusivament reproductora
En els animals la sexualitat t una funci reproductora que permet la continutat de l'espcie. En els humans la
sexualitat tamb t altres funcions com:
L'ertica, per cercar el plaer.
Relacional, per crear vincles d'amor, d'afecte, d'amistat...
2.18 EL PROCS D'HOMINTIZACI
s el procs d'evoluci biolgica que ha portat fins arribar a l'sser hum actual, a partir dels primers
homnids. Aquest procs noms pot saberse per les descobertes de restes fssils que fins ara han donat lloc a
hiptesis discutides. Les troballes de Atapuerca han originat un canvi en l'arbre genealogic europeu.
Sigui com sigui, resumirem les etapes ms important de l'evoluci humana:
2.19 ELS AUSTROLOPITECUS (= simis del Sud)
Sn els primers homnids que van aparixer a l'frica del Sud a finals de l'era terciria, fa uns cinc milions i
mig d'anys. Utilitzaven eines per no eren capaos de fabricarne. No podien parlar, feien crits com els micos.
Per lo general, els paleoantroplegs reconixen dues especies d' Homo antic: l' Homo habilis y el Homo
rudolfensis (tot i que tambi van poder existit d'alres).
El registre es confos perque la majora dels fsils ms antics identificats per els cientfics com especies d'
Homo en comptes d'australopitecins robustos que van vuire a la mateixa epoca.
En molts llocs, nicament la evidencia de dentes, mandbules i peces de crni sense cap altre resta
d'esquelet indica que fa ya 2,5 milions d'anys havien evolucionat nuevas especies de homnids amb dents
ms petites.
ELs cientfics no sempre poden decidir si aquests fossils pertanyen a australopitecinos grcils que van
sobreviure per ms temps o als primers representants de l'Homo. Els dos grups son semblants esntre s perque
es probable que l'Homo descendeixi directament d'una especie d'australopitecino grcil.
2.20 L'HOMO HBILIS ( = hbil o manys)
Segurament una branca dels Austrolopitecus, ms primitiva, l'Austrolopitecus gracilis, va derivar fa dos
milions d'anys cap al primer representant directe del gnere Homo, l'homo hbilis. Anomenat aix per la seva
fabricaci d'estris de pedra per a la caa i el seu posterior trossejament. Cervell d'uns 700 cm.
2.21 L'HOMO ERECTUS ( = dret)
s un nom poc apropiat perqu els seus anteriors homnids ha eren bpedes. L'evoluci de l'homo hbilis va
donar lloc a l'aparici, fa aproximadament un mili i mig d'anys, a l'homo erectus.
16

Coneixia la destral i el foc en gran mesura.

Des d'frica es va estendre per sia i Europa. Cervell entre 800 i 100 cm. La
forma del cos era fora semblant a la dels humans actuals.

Crni femen d'Homo erectus

Actualment els paleoantroplegs saben que l'home va evolucionar primer en frica i que noms va viures en
aquest continent durant un parell de milions d' anys. La primera especie humana que se sap es va dispersar en
gran nmero fora del continent afric i va ser descoberta per primer cop en el Surest asitic. En 1891 el mtge
holands Eugne Dubois va trobar el crni d'un homnid en la illa indonesa de Java, al que va anormenar
Pithecantropus erectus o `home mico erguit'. Actualment els paleoantroplegs es refereixen a aquesta especie
com Homo erectus.
L' H. erectus sembla haver evolucionat a l'frica a partir de poblaciones anteriors d' H. ergaster, per a
continuaci dispersarse per Asia fa uns 1,8 milions d'anys. Els ltims fsils coneguts d'aquesta especie,
procedents del riu Solo en Java, estan datats en fa uns 130.000 anys (dataci que pot ser discutible). D'aquesta
manera l' H.erectus va ser una especie de gran xit: es va dispersar ampliament (va viure a l'frica i en gran
part d'Asia) i va gosar de llarga vida (posiblement va sobreviure durant ms de 1,5 milions d'anys).
L' H. erectus tena un crni baix i arrodonit, front prominent i una capacitat craniana adulta d'entre 800 i 1.250
cm3, una mitja dos cops superior a la dels australopitecins.
Els seus ossos, incls el crni, eren ms grossos que els de les especies anteriors. Unes prominents marques
musculars i grosseses rees reforzades en els ossos indiquen que el cos de l' H. erectus poda soportar forts
moviments i tensions. Tot i que tena unes dents molt ms petites que els australopitecins, la seva su
mandbula era gran i fort.
En les dcades de 1920 y 1930, l' anatomista i antropleg fsic alemany Franz Weidenreich va descobrir les
coleccions ms famoses de fsils d' H. erectus en el yacimient d' Zhoukoudian, China, prop de Beijing.
Aquests fsils humans van rebre el nom de Sinanthropus pekinensis o Home de Pekn, tot i que ms tard va
17

ser clasificat com H. erectus. En la cova d' Zhoukoudian es van trobar restes de ms de 30 individus que
haben viscut entre fa 500.000 i 250.000 anys. Aquests fsils es van perdre al comenament de la II Guerra
Mundial, pero Weidenreich haba fet unes rpliques excelents dels seus descobrimientos. En excavacions
posteriors en aquest yaciment es van trobar ms restes d' H. erectus.
A la Xina es troben altres yaciments importants de fsils d'aquesta especie com, per exemple, Lantian,
Yuanmou, Yunxian i Hexian. Els investigadors tambi han trobat gran nmero d' utensilis fabricats per l' H.
erectus en yaciments com Nihewan i Bose, a la Xina, i en altres llocs de antiguitat similar (al menys entre 1
mili y 250.000 anys d'antiguitat).
Desde el descubriment era un antepasat directe de l'home modern, incls l' H. sapiens. Les ltimes poblacions
d' H. erectus tals com les del riu Solo en Java poden haber viscut fa solament 50.000 anys, simultneament
amb poblacions d' H. sapiens. L' home modern pot no haber evolucionat a partir d'aquestes ltimes poblacions
d' H. erectus, un tipus d' homnid molt ms primitiu. En canvi, poblacions anteriors d'asitics orientals poden
haber donat lloc al H. sapiens.nto de l'H.erectus.
2.22 L'HOMO SAPIENS

El crni de l'Homo sapiens neanderthalensis (en la imatge, a la esquerra), que presenta marcats arcs
superciliars, difereix considerablement del pertanyent al home actual, l'Homo sapiens sapiens, ms arrodonit i
amb las parets ssies ms primes.
Un descendent de l'homo erectus fa quatrecents mil anys, va ser l'Homo Sapiens. A Europa aparegu fa
doscents mil anys i son coneguts com a neandertals.
2.23 L'HOMO SAPIENS SAPIENS
Fa cent mil anys va aparixer a l'frica una nova forma d'Homo Sapiens del qual deriven tots els humans
actuals del Paleoltic superior. Va desplaar els Neanthertals i van arribar a Amrica i a Austrlia. Es
diferencien dels precedents del canvi en el crani, ms volumins.
Desenvolupen el llenguatge abstracte, conviu en societats de caadors i pescadors. Fabrica eines, practica el
18

culte als morts i crea formes artstiques, com per exemple, les coves d'Altamira. Fa uns deu mil anys, amb el
Neoltic, la humanitat entra en temps moderns.
La revoluci neoltica es caracteritza per una progresiva sedentaritzaci cultiu de plantes i domesticaci dels
animals. Aquests canvis van portar un augment demogrfic, el naixement de ciutats, el comer i l'intercanvi
cultural.
ELs fsils ms antics trobats amb caracterstiques esqueltiques tpiques de l'home modern daten de fa uns
130.000 a 90.000 d'anys. Varies caracterstiques clau diferencien els crnis de l'home modern dels dels
especies primitives: arcs superciliars poc marcats, crni rod i rostre aplanat o noms ligerament prominent de
tamany reduit situat sota la part frontal del crni. De tots els mamfers, noms l'home t la cara posicionada
directament sota el lbul frontal (l'rea ms adelantada del crni). Com resultat, l' home modern tendeix a tenir
un front ms alt que la que tenen el Neandertal i altres homnids primitius. La capacitad craniana de l'home
modern oscila entre aproximadament 1.000 i 2.000 cm3, essent la mitja d'aproximadament 1.350 cm3.
En es yaciments de Singha a Sudn, en Etiopa, Klasies River Mouth en Surfrica y Skhl en Israel els
cientfics han trobat restes de crnis dels primers Homo sapiens sapiens. Basantse en aquests fossils, molts
cientifics conclueixen que l'home modern ya haba evolucionat a L'frica fa uns 130.000 anys i que en algun
moment fa 90.000 anys va comenar a dispersarse cap a diferents parts del mn per una ruta a travs de
l'Orient Prxim.
3. PROCS D'HUMINITZACI
S'han de distingir dos procesos en l'sser hum:
El procs d'hominitzaci i el procs d'huministaci.
3.1 El procs d'huminitzaci es el que estudia les modificacions i tranformacions biologiques i anatomiques
que van desde els primers primats a l'homo sapiens, segudes al bipedisme i la cerebraci.
3.2 El procs d'huminitstaci est relacionat amb el de homanitzaci pero si aquell de tracte biologic, el
d'huminitzaci incideix directament en la conducta i cultura i diferenciem l'sser hum dels primats i altres
animals.
3. 2 CARACTERISTIQUES DEL PROCES D'HUMINITZACI
3.2.1. Llenguatge articular i simblic, lsser hum s l'nic animal que ha desenvolupat una comunicaci
simbolica.
3.2.2 Degut a la necesitat vital de defensarse i alimentarse
3.2.3 Organitzaci social per desenvolupar diverses nocions de cooperaci dins del grup. Els distints son
reemplaats per les operacions socials.
3.2.4 Fomentaci del perode d'aprenentatge. Lsser hum s l'animal que allarga ms dependencia de la
infantesa amb els pares.
La interrelaci d'aquestes caracteristiques ha donat lloc a la cultura romana que es una manera de seri d'existir
prpia de l'sser hum.

3.3 DESCRIPCI D'AQUEST PROCS D'HUMINITZACI

L'inici del procs d'huminitzaci l'hem de posar en l'organitzaci social. Una de les caracteristiques que hem
dit anteriorment. La devilitat de l'sser hum s relaci amb els animals i fa que busqui la cooperaci dels
altres.
La segons causa d'aquest procs es el llenguatge articulat com a transmisor de diferencies.

19

3.4 QU ENTENEM PER CULTURA?

Cultura s informaci o coneixements humans que es transmeten de generaci en generaci uns coneixements
que no es trasmeten generalment escrits i es perden i deixen de ser cultura. Cal tenir en cmpte que la cultura es
una forma d'adaptaci que ja no es fa per canvis gentics, i per tant, s'hagi d'aprendre i adaptarnos a ella.
3.5 CARACTERISTIQUES DE LA CULTURA
3.5.1 La cultura humana s un procs que no s'hereda biologicament sino socialment. Com a consequencies
hem de dir que cultura i societat son correlatives, s a dir, no pot haverhi una societat sense cultura i no pot
existir una cultura sense societat.
3.5.2 La cultura humana s plural; la cultura humana no s una cosa uniforme sin que t moltes formes o
modalitats.
3.5.3 La cultura humana s simbolica, s a dir, que es transmet per llenguatge oral o escrit.
3.5.4 La cultura humana, primerament al reves dels pares i desprs de l'experincia dels avantpassats.
3.5.5 La cultura humana s historia i lsser hum l'nic animal que t consciencia del temps o de la histria.
Quan neix no comena desde zero, sino que ja es troba amb una tradici de coses i coneixements dels
avantpassats, que actualitza en el present i intenta adaptarlos en el futur.
3.6 EVOLUCI DE LA CULTURA HUMANA
L'univers i els ssers vius estan sempre en evoluci: No sn esttics sino que amb el temps van cambiant i
tendint a la perfecci.
Aquest fet tan evident s igualment cert en la cultura humana, pero hi ha unes grans diferencies.
3.6.1 La evoluci gentica dels ssers vius s lenta i la cultura molt rpida. Un petit canvi gentic es produeix
desprs de moltes generacions; un gran canvi cultural pot produirse en poc temps per causa d'una guierra, un
nou descobriment etc.
3.6.2 La evoluci gentica s involuntria i la cultural conscient o voluntria
3.7 DIVERSITAT BIOLGICA HUMANA
Des dels Austrolopitecus fins arribar als humans d'ara ha hagut
diferents espcies d'homnids. Les a prop de sis cents milions de
persones de l'actualitat sn individus que pertanyen a una mateixa
espcie: l'Homo Sapiens Sapiens. Per tant, podem dir, en cert sentit,
que tots els habitants de la Terra sn germans, perqu tots tenim el
mateix origen.
Ara b, aquesta nica espcie es manifesta amb l'aspecte de la
diversitat biolgica i cultural.
3.7.1 Diversitat Biologica
Es deguda a les diferncies morfolgiques entre els humans: color de
la pell, dels ulls, textura i forma del cabell, del crani, alada, volum
20

corporal...
Aquestes diferncies s'expressen amb els mots: raa, tnia, poblaci...
que cada cop tenen menys valor antropolgica, ats que les diferncies
que hi ha entre les persones de grups diferents sempre sn inferiors a
les diferncies individuals que hi ha entre persones del mateix grup
racial.
Les diferncies exterior que presenten certes races sn degudes a
l'adaptaci al medi, com , per exemple, el color de la pell, forma del
cos, trets racials, etc...
3.7.2 Diversitat Cultural
s impossible assignar caracterstiques psicolgiques d'intelligncia,
carcter, etc. a una raa. Aix no vol dir que no hi hagin diferncies
intellectuals, econmiques, tradicions, marginaci, etc. Que no tenen res a veure amb aspectes externs.
3.8 REVOLUCI CULTURAL
En els ltims milers d'anys, els humans gaireb no han evolucionat
biolgicament. Per contra, la humanitat ha seguit uns canvis enormes
cultural, especialment, en els ltims doscents cinquanta anys.
L'evoluci cultural s'ha imposat i ha deixat enrere l'evoluci natural
biolgica.
Els canvis gentics segueixen un ritme lentssim, per els canvis
deguts a l'educaci i l'aprenentatge social es difonen a una gran
velocitat. Aix podem dir que l'sser hum s un animal cultural, un
animal que aprn socialment els seus comportaments.
Els animals tenen pautes de conducta innates. Els humans, en canvi,
estem oberts a nous estils de vida degut a la intelligncia, societat,
capacitat lingstica... que configuren el que anomenem cultura.

21

3.8.1 Diferncia entre civilitzaci i cultura

La civilitzaci s l'etapa ms avanada de les cultures. Aquest
desenvolupament s tan material com social i ideolgic. Per exemple;
Egipte, Grcia, Roma...

22