Modul 1 - Els Cicles Financers I Els Mitjans de Financament Empresarial

Els cicles financers
i els mitjans
de finanament
empresarial
Introducci a la dinmica financera
de lempresa
Francesc Xavier Borrs Balsells
Xavier Sabi Marcano
PID_00210918
FUOC PID_00210918
..
Els cicles financers i els mitjans de finanament empresarial
FUOC PID_00210918
ndex
Introducci ..............................................................................................
Objectius ...................................................................................................
1. El cicle a curt termini ......................................................................
1.1. La durada del cicle a curt termini: el PMME i el PMMF .................
1.2. El fons de maniobra necessari (FMNec) .........................................
1.3. Fons de maniobra i la durada de la font de finanament .............. 12

2. El cicle a llarg termini ..................................................................... 15
3. El finanament intern (FI) o autofinanament ........................ 17
3.1. Les amortitzacions (AEC) ................................................................ 18
3.2. Els beneficis retinguts ..................................................................... 21
4. Fonts de finanament bancries ................................................... 23
4.1. Productes de finanament a curt termini ....................................... 23
4.2. Productes de finanament a llarg termini ...................................... 29
5. Finanament de pimes i grans empreses ..................................... 33
5.1. Instruments de suport a pimes ....................................................... 33
5.2. Finanament de les grans empreses ............................................... 36
Resum ........................................................................................................ 43
Exercicis dautoavaluaci .................................................................... 45
Solucionari ............................................................................................... 47
Bibliografia .............................................................................................. 49
FUOC PID_00210918
FUOC PID_00210918
Introducci
Lrea financera de lempresa socupa tant de lassignaci (funci dinversi)

com de lobtenci (funci de finanament) eficient dels recursos per a poder
dur a terme les inversions.
Doncs b, una de les primeres tasques a qu ha de fer front lempresa i concretament el seu directiu financer s conixer les necessitats financeres i quines
sn les fonts ms idnies per a cobrir aquestes necessitats.
Per complir amb els dos propsits anteriors hem estructurat el mdul de la manera segent:
En primer lloc, analitzem la dinmica financera de lempresa amb lestudi dels
dos cicles financers: el cicle de lexplotaci o cicle a curt termini i el cicle de la
inversi-amortitzaci o cicle a llarg termini.
La segona part del mdul la dediquem a lanlisi de les diferents fonts de finanament que tenen a labast les nostres empreses, a fi de conixer-ne les caracterstiques ms importants i, aix, donar-los lassignaci ms adequada.
Analitzem, primer, els productes i instruments ms emprats per la prctica totalitat dempreses microempreses, petites i mitjanes empreses (pimes) i grans
empreses, que sn els que proporcionen les entitats financeres; en segon lloc,
ens centrem en les peculiaritats del finanament de les petites i mitjanes empreses i les del finanament de les grans empreses amb lemissi de ttols en
els mercats de capitals: daccions i actius de renda fixa.
FUOC PID_00210918
Objectius
Amb la lectura daquest primer mdul lestudiant ha dassolir els objectius segents:
1. Diferenciar els dos cicles financers clau que tenen lloc a lempresa: el cicle
a curt termini i el cicle a llarg termini.
2. Conixer-ne els trets principals i la durada (mitjana).
3. Poder establir i diferenciar les necessitats de finanament que originen els
cicles al llarg del temps permanents i temporals i, a la vegada, saber-ne
calcular el volum.
4. Conixer les principals caracterstiques i aplicacions de les fonts de finanament intern, tant els recursos procedents de lamortitzaci com els que
provenen dels beneficis retinguts.
5. Conixer les caracterstiques ms importants dels productes financers que
tenen a labast tant petites com grans empreses a fi de poder triar els ms
adients en cada cas.
FUOC PID_00210918
1. El cicle a curt termini
Lactivitat de qualsevol empresa sinicia amb laportaci de recursos per part

dels seus propietaris (accionistes, si considerem una societat annima).
Aquests recursos es destinen a ladquisici de bns (de diferent naturalesa) i
serveis, cosa que permet a lempresa fer el procs productiu que porta, novament, a lobtenci daltres bns i serveis que sn venuts i a cobrar les vendes
corresponents. Tornem a ser al cap del carrer. Hem tornat a generar recursos
que, en la majoria de casos, es destinaran a obtenir altres bns i, aix, donar
continutat al procs productiu empresarial. Acabem de descriure el cicle financer empresarial per excellncia.
Si diferenciem els bns de lactiu corrent (lempresa els adquireix i sn destruts o transformats quan participen en el procs productiu, com sn les matries primeres, els envasos i altres materials) dels de limmobilitzat (els que
tamb hi participen per romanen a lempresa una vegada sha completat el
procs, com sn, per exemple, la maquinria, les installacions, etc.) podem
considerar dos subcicles: el cicle a llarg termini o cicle inversi-amortitzaci i
el cicle a curt termini o cicle dexplotaci.
El cicle a curt termini o dexplotaci comprn totes les activitats a travs de les quals lempresa aconsegueix recuperar els recursos financers
invertits a curt termini.
El cicle sinicia amb ladquisici dels factors productius necessaris compres i altres despeses dexplotaci i la seva transformaci posterior mitjanant el procs
productiu en productes acabats. I acaba amb la collocaci dels productes acabats
en el mercat i la seva venda. Aquestes vendes es transformen en crdits contra
els clients que, arribat el moment, es liquidaran. En aquest punt, es torna a la situaci inicial de disposici de recursos financers. Grficament, tenim el segent:
FUOC PID_00210918
No sha doblidar, per, que aquests recursos financers han de permetre a lempresa fer front a les obligacions financeres generades pel cam: pagar els deutes
amb els seus provedors i creditors per a ladquisici de bns i serveis, els sous
a final de mes i generar un cert excedent, si es vol que lempresa pugui sobreviure i/o crixer en el futur. Calculem aquest excedent de la manera segent:
Ingressos dexplotaci (ING) despeses de lexplotaci (DE) = recursos generats de lexplotaci (RGE)
Aquest excedent sobt de restar als ingressos per vendes els pagaments per les
despeses dexplotaci que tenen venciment a curt termini (segons la comptabilitat financera, inferior a un any). Hem danar amb compte, ja que els ingressos dexplotaci dun perode no sempre sn cobrats en el mateix perode (el
mateix per a les despeses), de manera que si, per exemple, volem computar la
totalitat de diners obtinguts via ingressos dexplotaci que han entrat a tresoreria en un perode determinat, hem de procedir de la manera segent: vendes
del perode anterior cobrades en aquest perode (saldo inicial de clients) ms
les vendes del perode, menys les vendes del perode actual pendents de cobrament (saldo final de clients).
Lempresa tarda un cert temps a completar el cicle a curt termini i, com veurem tot seguit, la majoria de vegades es veu obligada a anticipar diners (finanar) durant un cert temps perqu el cicle es pugui completar.
1.1. La durada del cicle a curt termini: el PMME i el PMMF

La durada del cicle a curt termini, ents com el temps que de mitjana transcorre des que sinverteix una unitat monetria en la compra de bns (matries primeres i/o mercaderies) fins que es recupera amb el cobrament de les vendes,
sanomena perode mitj de maduraci econmic (PMME).
Per exemple, lesquema que representa el perode mitj de maduraci econmic en una empresa comercial s el segent:
EBITDA
Molt sovint, per a designar els
recursos generats per l'explotaci s'utilitza l'acrnim EBITDA
(earnings before interest, tax,
depreciation and amortization).
FUOC PID_00210918
El perode mitj de maduraci econmic en una empresa comercial s,

doncs, la suma dels dos subperodes que integren el cicle dexplotaci:
PMME = PMM + TMC
On PMM s el perode mitj de maduraci de les mercaderies i TMC, el termini
mitj de cobrament de clients.
No s habitual pagar les mercaderies en el mateix moment en qu es compren.

s desperar que els nostres provedors tamb ens concedeixin uns dies de crdit. Daquesta manera, nicament cal preocupar-nos del temps (mitj) des que
es produeix el pagament fins que es produeix el cobrament, que anomenem
perode mitj de maduraci financer (PMMF). Aquest perode mesura el temps
mitj entre fluxos financers (inflows i outflows): pagaments per compres i altres
despeses dexplotaci i cobraments per vendes.
El perode mitj de maduraci financer el podem definir com el nombre mitj de dies que transcorren entre el moment en qu lempresa fa
el pagament per les inversions en actius corrents (compres i altres despeses a curt termini) i el moment en qu obt el cobrament dels clients:
PMMF = PMM + TMC TMP = PMME TMP
Les empreses que presenten un PMMF positiu, situaci ms habitual sobretot

en les pimes, han de pagar als provedors abans de cobrar als clients. Per exemple, si una empresa cobra les vendes 60 dies desprs dhaver-se fet les compres
i les ha de pagar als 30 dies, es veu obligada a anticipar els diners (finanar el
cicle) durant 30 dies (corresponents al PMMF). Els recursos que es destinen a
finanar aquestes necessitats que imposa el cicle a curt termini sanomena
fons de maniobra necessari (FMNec) o working capital.
Daltra banda, si el PMMF s negatiu, les compres es paguen desprs de cobrar
les vendes. Aquesta s la situaci que voldria qualsevol empresa i restringida a
una minoria, grans superfcies comercials, per exemple.
1.2. El fons de maniobra necessari (FMNec)

Aprofundim tot seguit en lanlisi de les necessitats de finanament del cicle
a curt termini (FMNec). Volem determinar la quantitat de recursos que ha de
destinar lempresa a finanar el cicle a curt termini i, daltra banda, quines sn
les fonts de finanament i/o els productes financers idonis per a cobrir aquestes necessitats. Per fer-ho, introdum lexemple segent:
Suposem una empresa comercial (COMERCIAL, SA) que inicia la seva activitat. T previst
comprar cada dia 1 euro de mercaderies i el temps previst demmagatzematge daquestes
FUOC PID_00210918
10
mercaderies s de 30 dies. El termini de cobrament i pagament previst s tamb de 30 dies.

Les vendes previstes diries sn d1 euro. Hem de determinar les necessitats de fons de maniobra per a aquesta empresa i, per fer-ho, en simularem lactivitat al llarg del temps.
Dia 1. El primer dia compra 1 euro de mercaderies. El balan que tindrem en el curt termini ser:
Dia 2. Torna a comprar 1 euro de mercaderies. Tindrem:
I, aix, successivament fins al dia 30, que tindrem:
El dia 31, ven 1 euro i tamb compra 1 euro. El saldo del compte de mercaderies roman constant a partir daquest dia. Daltra banda, sactiva el compte de clients amb 1 euro. I, recordemho, hem de pagar 1 euro als provedors: ja han passat els 30 dies del crdit que ens van atorgar, tot i que el compte queda igual, paguem 1 euro i comprem tamb 1 euro. Don traiem
els diners? Desprs ho discutim, suposem que ens el proporciona lFMNec. Tindrem:
El dia 32, tres quarts del mateix. Els saldos dels comptes mercaderies i provedors queden
igual i el del compte de clients augmenta 1 euro (hem tornat a vendre 1 euro), per la qual
cosa tornem a necessitar 1 euro de capital per a finanar el pagament als provedors:
11
FUOC PID_00210918
Aix, fins al dia 60...
El dia 61, cobra ja dels clients (ja era hora!). El compte de clients a partir de la data es
mant en 30 euros ja que cada dia cobrem 1 euro i venem 1 euro, de manera que lestructura economicofinancera a curt termini de lempresa a partir del dia 60 roman constant
al llarg del temps.
Com acabem de veure, el fons de maniobra necessari per a aquesta empresa s de 30 euros. El perode mitj de maduraci econmic s de 60 dies (30 de mercaderies i 30 de clients) i el perode mitj de maduraci financer s de 30 dies: dels 60 que dura leconmic,
30 ens els financen els provedors.
En lexemple, hem vist que la durada del cicle de caixa s de 30 dies. A ms,
segons hem dit al comenament, cada dia sinverteix 1 euro en el cicle dexplotaci; per tant, necessitarem finanar aquest euro durant els 30 dies que
dura el cicle de caixa, i el fons de maniobra necessari seran els 30 euros. Seguint aquest plantejament, en una empresa real, podrem determinar el finanament mitj diari necessari i la durada del cicle de caixa per obtenir un valor
aproximat del fons de maniobra necessari. Vegem dues maneres diferents de
calcular lFMNec: el mtode de les rotacions o clcul de les masses patrimonials mitjanes i mitjanant un percentatge sobre les vendes. Vegem el primer.
Partim de la premissa que calculem el fons de maniobra necessari a partir de
la diferncia entre actiu corrent i passiu corrent previstos. Per determinar-los,
sumem les masses patrimonials mitjanes previstes que el compondran. Aquestes masses patrimonials sobtenen dacord amb lexpressi segent:
Massa patrimonial mitjana PM
Volum anual d'operacions

360
on PM s el perode mitj de maduraci de la massa corresponent. Utilitzant

aquesta expressi per a les diferents masses patrimonials que componen lactiu corrent i per al passiu corrent, arribem a lexpressi segent del fons de maniobra necessari per a una empresa comercial:
FMNec
Calcular el fons de maniobra
necessari s de gran ajuda per
a determinar les necessitats de
finanament del circulant en
cas dun increment de lactivitat com pot ser, per exemple,
una nova planta de producci
o, senzillament, la creaci dun
nou negoci. Cal subratllar,
doncs, que les magnituds que
sempren sn previsions.
12
FUOC PID_00210918
FMNec
Cost de vendes
Vendes
Compres
PM M
TMC Tresoreria
TMP
360
360
360
Fixeu-vos que en el clcul del fons de maniobra necessari hem tingut en compte un determinat volum mitj de tresoreria, que s com una mena saldo mnim de seguretat i que ha de permetre a lempresa complir en tot moment les
obligacions financeres contretes amb els seus provedors i creditors.
Si volem establir lFMNec com un percentatge sobre les vendes, nicament cal
modelitzar, dacord amb el nostre desig, lexpressi anterior de lFMNec i
transformar-la en una funci de les vendes. Aix:
FMNec(V )
(1 m)V
V
(1 m)V
PM M
TMC tV
TMP
360
360
360
On m s el marge en tant per u (vendes menys cost de vendes sobre vendes) i t s la inversi prevista en tresoreria expressada en tant per u sobre les vendes.
Hem considerat, per simplificar, que el cost de les vendes coincideix amb les
compres i, per tant, que la variaci dexistncies s nulla. Agrupant termes, lexpressi de dalt ens queda de la manera segent:
TMC
(1 m)
(1 m)
t
FMNec(V )
PM M
TMP V aV
360
360
360
amb
TMC
(1 m)
(1 m)
a
PM M
t
TMP
360
360
360
on a indica els cntims per euro venuts que hem de destinar a finanar el cicle a curt termini.
1.3. Fons de maniobra i la durada de la font de finanament

Tot seguit, mirarem danalitzar el venciment (o durada) ms idoni dels recursos que han de permetre finanar les operacions de lempresa en el temps que
dura el cicle de caixa (o els dies del perode mitj de maduraci financer).
Per fer-ho, ens centrarem en lexemple de la nostra empresa COMERCIAL, SA.
A partir del dia 61 i, si no salteren els parmetres inicials (termini de cobrament, dies destoc de mercaderies i termini de pagament de 30 dies), les necessitats de finanament de 30 euros es mantenen constants al llarg del temps. Si,
per exemple, financem aquests 30 euros amb capital propi, els accionistes no
podran recuperar-los en cap moment (excepte si decideixen aturar lactivitat):
estan permanentment invertits en el cicle a curt termini. En un diagrama temporal en qu reflectim les necessitats de recursos al llarg del temps tindrem:
FUOC PID_00210918
13
Davant daquesta realitat ens podem fer la pregunta: quina s la font de finanament ms adequada per a cobrir aquestes necessitats? La veritat s que no hi
ha una sola recepta vlida. En la majoria de casos se sol emprar una combinaci de fonts de finanament: prpies i alienes. Aix s, nicament ens hem
dassegurar que la durada de la font sigui igual a la durada de les necessitats
que cobreix i en aquest cas tenim dues opcions: finanar les necessitats permanents mitjanant capital propi i/o endeutament (prstecs) a llarg termini, o b
emprar fonts a curt termini i renovar-les al seu venciment, com per exemple,
el descompte comercial (amb tots els mecanismes/instruments que el permeten: descompte de lletres, facturatge i confirmaci) o les plisses de crdit.
Aquesta transformaci de fonts a curt termini en fonts, ms que a llarg termini, permanents, sanomena rolling, prctica molt acceptada i emprada per les
nostres pimes, ja que presenten dificultats daccedir a finanament a llarg termini amb condicions favorables.
Lexemple ens ha servit per a posar de manifest la necessitat que les empreses
financin el seu cicle a curt termini amb fonts a llarg termini, per la realitat
ns una altra. Poques empreses presenten una activitat (i necessitats de recursos) tan uniforme i constant com la de lexemple, COMERCIAL, SA. Possiblement la del grfic de sota sapropa ms a la realitat:
Rolling
El significat literal de rolling s
rodar, com una pedra o pilota, que s el que saconsegueix. Per exemple, si
descomptem efectes comercials, quan vencen (o abans) en
portem de nous al banc i aix
successivament. Tamb les plisses de crdit a un any solen
ser renovades al venciment
quasi automticament.
14
FUOC PID_00210918
Lanlisi del grfic posa de manifest lobligaci de disposar de fonts de finanament que puguin cobrir les puntes de sobreactivitat i disposar-les nicament pel temps que dura aquesta necessitat. Les fonts idnies en aquests casos
ens les proporcionen les entitats financeres, bancs i caixes, amb productes
com les plisses de crdit i el descompte comercial.
Abans dacabar, volem apuntar dos comentaris a mode de conclusi:
Un dels objectius clau de lrea financera s reduir les necessitats de fons de
maniobra (FMNec). Aix, entre altres repercussions, t un impacte directe en
la rendibilitat, ja que (caeteris paribus) amb menys inversi obtenim igual benefici. Com podem reduir lFMNec? Doncs no tenim gaires opcions, noms cal
reduir la velocitat del PMMF i sabent que aquest es compon de:
PMMF = PMM + TMC TMP,
o b augmentem la rotaci dels estocs, o b redum el crdit de clients o allarguem el termini de pagament. En qualsevol cas, cal avaluar amb detall els ingressos i els costos (marginals) que comporta alterar les velocitats. I si no hi ha
costos... endavant!
Daltra banda, cal apuntar que el que hem vist fins aqu no allibera lempresa
de filar molt ms prim a lhora de fer previsions. Efectivament, la gesti financera empresarial passa ineludiblement per la confecci de plans a curt (i a
llarg) termini en qu cal incloure el pressupost de tresoreria anual i mensual
(pla financer) i el compte de resultats previst (pla econmic), i per la posterior
revisi i control de la gesti mitjanant lanlisi de desviacions.
FUOC PID_00210918
15
2. El cicle a llarg termini
El cicle a llarg termini comprn ladquisici de bns de lactiu immobilitzat, el seu consum gradual i, simultniament, la recuperaci del capital invertit mitjanant lamortitzaci econmica (AEC).
A diferncia dels bns de lactiu corrent, els bns de lactiu immobilitzat romanen a lempresa un llarg perode de temps. s financerament desitjable que en
acabar la seva participaci en el procs productiu (vida til) lempresa hagi recuperat la totalitat de recursos capital que en el seu moment es van destinar
a la seva adquisici. Aquest propsit saconsegueix mitjanant lamortitzaci
econmica. Vegem com funciona aquest mecanisme i les implicacions que t.
La ra de lexistncia de lamortitzaci econmica rau en la diferncia entre
cost i despesa que afecta limmobilitzat, ja que la despesa es produeix en el
mateix moment de la seva adquisici per el consum i per tant el cost es
difereix en els perodes posteriors. Aquest cost queda reflectit en el compte
dexplotaci a travs de lamortitzaci econmica. Daquesta manera, direm
que sota el vessant econmic les amortitzacions tenen per objectiu, entre
daltres, quantificar el consum de limmobilitzat i incorporar-lo al valor del
producte.
La recuperaci de la inversi en immobilitzat es materialitza en el moment en
qu es produeix la venda dels productes o, millor dit, en el moment en qu es
cobren. Aix, el preu de venda dels productes que comercialitza lempresa incorpora el cost dels bns de limmobilitzat que han participat en la producci
daquell b i quan es produeix la venda i cobrament posterior recuperem una
part daquella inversi. Fixeu-vos que la quantitat de recursos que recuperem
est determinat pel criteri damortitzaci triat.
Mitjanant el vessant financer de lamortitzaci econmica podem construir
(i tancar) el cicle financer a llarg termini o cicle inversi-amortitzaci (dinersbns-diners).
Funci financera de
lamortitzaci econmica
La funci financera de lamortitzaci econmica permet
transformar lactiu immobilitzat en mitjans lquids i tanca,
daquesta manera, el cicle a
llarg termini.
FUOC PID_00210918
16
Com que els bns samortitzen durant la seva vida til, la recuperaci del capital invertit es fa a mesura que els amortitzem i dacord amb el criteri damortitzaci escollit. Si volem mantenir la salut financera de la nostra empresa, el
venciment de la font de finanament ha de ser igual a la durada de la inversi
(vida til). Si el venciment s anterior, podem posar en perill la solvncia empresarial. Per tant, podem afirmar que inversions a llarg termini han de ser finanades amb fonts de finanament tamb a llarg termini.
17
FUOC PID_00210918
3. El finanament intern (FI) o autofinanament
A diferncia de qualsevol altra font de finanament, el finanament intern o

autofinanament el constitueixen recursos que genera la mateixa empresa arran de la seva activitat i que no provenen de lexterior (prstecs, crdits i, fins
i tot, ampliacions de capital sn fonts externes).
El finanament intern es compon de les amortitzacions i els beneficis

retinguts.
En primer lloc, veurem com es generen aquests recursos, per desprs analitzarlos amb detall separadament. Comencem pel primer punt.
Per fer-ho cal partir de lestructura dun compte de resultats habitual i amb la
qual treballem com s la segent:
Ingressos dexplotaci
ING
Despeses dexplotaci
DE
Recursos generats
dexplotaci
= RGE
Amortitzacions
AEC
Benefici abans dinteressos i

impostos
= BAIT
Despeses financeres
INT
Benefici abans dimpostos
= BAT
Impost de societats
IS
Benefici net
BN
Recordem que el cicle a curt termini proporciona un excedent financer: els

RGE que es destinen a la recuperaci dels capitals invertits grcies a lAEC
i a la seva remuneraci a travs del BAIT. Efectivament, el BAIT ens permet
remunerar els capitals aliens mitjanant els interessos (INT), pagar impostos (limpost de societats) i obtenir el benefici net (BN) i, amb aquest benefici, remunerar els capitals propis via dividends (DIV). Daquesta manera
complim totes les obligacions financeres: pagar els nostres provedors i creditors, i remunerar i tornar (via amortitzacions financeres) les fonts de finanament satisfactriament. Analticament, podem resumir-ho de la
manera segent:
RGE = BAIT + AEC
FUOC PID_00210918
18
El grfic segent potser ens ajuda a entendre una mica ms el que acabem
dapuntar:
Quins recursos queden a lempresa una vegada remunerem el capital i que

anomenem FI?
FI = BAIT + AEC INT IS DIV = (BN DIV) + AEC
Hem localitzat el benefici net: BN = BAIT INT IS i agrupant termes sobt
fcilment lexpressi del FI.
3.1. Les amortitzacions (AEC)

L'AEC, com a part del finanament intern, representa un origen de fons que,
com hem vist, permet completar el cicle a llarg termini recuperant el capital
invertit. Vegem tot seguit quina s l'aplicaci ms adequada que podem donar
a aquests recursos. Per fer-ho, considerem dues situacions diferents: la primera, quan els bns de l'immobilitzat sn finanats amb endeutament o capital
ali i la segona, quan els actius sn adquirits mitjanant capital propi.
AEC i endeutament
Ja hem vist que lAEC es tradueix en la recuperaci de les inversions fetes en
immobilitzat. Quan els bns han estat finanats amb endeutament, aquesta
font exigeix la devoluci parcial del capital, amb la qual cosa sorigina lamortitzaci financera (AMFIN), de manera que els recursos originats via AEC shan
de destinar a aquesta finalitat.
s convenient distingir amb claredat el significat diferent que presenten les
amortitzacions econmica i financera.
LAEC permet recuperar inversions fetes en immobilitzat, mentre que
lamortitzaci financera consisteix en la devoluci a les fonts de finanament dun capital que anteriorment havien aportat.
FUOC PID_00210918
19
LAEC s, doncs, un origen de fons i lAMFIN, una aplicaci de fons.
Fixeu-vos, daltra banda, que per tal de mantenir un cert equilibri financer
hem dimposar la condici AEC > AMFIN durant la vida de la inversi (i de
la font de finanament, s clar). En cas contrari, podrem provocar una situaci de malbaratament de recursos (AEC > AMFIN). En aquesta situaci estarem finanant un b de vida til inferior al venciment de la font. Al contrari,
en una situaci en qu AEC < AMFIN, es fa necessari ls duna altra font de
finanament per a cobrir la diferncia (AMFIN AEC). Una conclusi important dimposar la condici AEC > AMFIN s que la vida de tota inversi ha de
ser igual a la vida (venciment) de la font que la finana.
Amb un exemple potser es veu ms clar.
Suposem que adquirim una mquina per valor de 1.000 amb una vida til de 10 anys
i lamortitzem linealment. La quota damortitzaci anual s de 100. Segons el que
hem apuntat abans, hem de finanar-la amb un prstec a 10 anys i lamortitzaci del
prstec anual tamb haur de ser de 100. Si seguim aquest cam, la liquiditat que genera la mquina via amortitzaci econmica (100) es destina a la devoluci del prstec (tamb de 100), de manera que cada any fem les paus. Suposem ara que demanem
un prstec a 20 anys. La mquina la continuem amortitzant a ra de 100 anual i del
prstec en tornem noms 50 (AEC > AMFIN). Anualment ens queden al calaix 50, que
els podrem tornar al banc i estalviar-nos els interessos. La darrera opci s demanar
un prstec a 5 anys. Estem en el cas en qu la mquina ens genera 100 i hem de tornar
del prstec 200 cada any. Tenim un dficit de 100! No passa res si emprem una altra
font de finanament. Podem fer s, per exemple, dels diners que obt lempresa dels
beneficis (si s que en genera), per hem danar amb compte amb aquesta opci, ja
que a lhora de pagar dividends tindrem el calaix buit. En qualsevol cas, les empreses
shan de guiar per plans, que han dincloure, a curt termini, un pressupost de tresoreria acurat en qu es reflecteixi la previsi de cobraments i pagaments anuals, i en
qu no es pot deixar, en cap cas, cap ovella sense parella.
AEC i fons propis
Qu podem dir quan es tracta dinversions en immobilitzat finanades amb

fons propis? El finanament propi, per la seva prpia naturalesa, exclou les
amortitzacions financeres, per obliga a fer noves inversions. s a dir, si els accionistes volen donar continutat a lempresa, aquests recursos shan de destinar a la reposici dels bns amortitzats, cosa que dna lloc a lanomenat
20
FUOC PID_00210918
finanament per manteniment, ja que lobjectiu darrer s mantenir la capacitat

productiva de lempresa.
Cal remarcar que quan els bns de lactiu fix han estat finanats amb capital
propi, lamortitzaci econmica passa a ser una font transitria de finanament ja que fins que no es produeix la renovaci de limmobilitzat (acabi la
seva vida til) lempresa va disposant (a mesura que amortitza) duns recursos.
En aquest punt, mirarem de respondre la qesti segent: quines sn les aplicacions ms adequades daquesta font mentre no arribi el moment de la renovaci? La resposta a priori s immediata: la millor aplicaci que li podem
donar, si no volem posar en perill la capacitat productiva futura de lempresa,
s en inversions en actiu corrent, que sn les que presenten ms liquiditat (de
fet, la millor opci seria en tresoreria i, si volem evitar lerosi de la inflaci,
en inversions financeres temporals).
Molt sovint, per, aquesta font transitria de finanament es destina a inversions
en immobilitzat sense posar en perill la renovaci de les inversions primitives, tot
fent s, a la vegada, dun fenomen conegut com lefecte expansiu de lAEC o efecte Ruchti-Lohman. Un exemple concret daquest efecte s el segent: suposem
una empresa que any rere any inverteix en immobilitzat una quantia igual a X, la
vida de cadascun daquests actius s de n perodes, de manera que al final del perode n el valor total brut de limmobilitzat s de nX. La quota damortitzaci
(considerant una amortitzaci lineal) s de X, justament la xifra necessria per a
renovar lequip adquirit el primer any. En conseqncia, si totes les quotes anteriors shan aplicat a finanar nou immobilitzat, no sorigina cap problema de liquiditat ni de renovaci. Observeu, daltra banda, que a partir daquest moment
sentra en una situaci estacionria, ja que nhi ha prou amb la quota damortitzaci de cada any per a renovar la part de limmobilitzat que cal retirar.
Vegem-ne un exemple.
Per simular una situaci necessitem establir dos parmetres: n = 5 i X = 1.000. Tindrem
la situaci segent per a sis perodes (a partir del sis totes les masses romanen constants):
Any
Compra
1.000
1.000
1.000
1.000
1.000
1.000
Saldo brut
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
5.000
Amortitzaci
200
400
600
800
1.000
1.000
A. acumulada
200
600
1.200
2.000
3.000
3.000
FUOC PID_00210918
21
El capital alliberat o amortitzaci acumulada en el moment n seguint el procs acumulatiu s igual a:
n 1
X n1
X
n (n 1) (n 2) (n 3)... 1 = n 2 n = X 2
n
En el nostre exemple, s fcil comprovar que partint de X = 1.000 i n = 5, se

nobt 3.000, com era desperar. Lefecte expansiu es genera reinvertint (ampliant, ja que no ens cal reposar) lany 5 o durant els anteriors els recursos procedents de lamortitzaci, en concret en podem emprar 2.000 sense risc ni
perill: noms en necessitem 1.000 per a renovar lequip inicial al final de lany
5. Lany 6 tampoc no ens hem de preocupar perqu lamortitzaci s la necessria per a reposar lequip adquirit lany 2, i aix successivament.
Perqu aquest efecte pugui tenir els resultats que volem, bviament shan de
complir una srie de requisits implcits, entre daltres:
Lempresa ha destar en fase de creixement: les noves incorporacions dimmobilitzat han de ser productives (i rendibles).
Limmobilitzat ha de presentar un cert grau de divisibilitat. Lincrement
de capacitat productiva es pot aconseguir adquirint noves unitats.
En lequip productiu que es vol renovar no hi ha dhaver inflaci, tot i que
podem reduir lefecte advers mitjanant la rendibilitat (que esperem que sigui superior a la inflaci) que sobt dels recursos a mesura que amortitzem.
3.2. Els beneficis retinguts

Els recursos financers que es generen amb els beneficis i que no es reparteixen
als accionistes en forma de dividends i que comptablement incrementen les
reserves de lempresa s la segona font de finanament interna (BN DIV). Les
aplicacions recomanades daquests recursos sn dues: incrementar limmobilitzat (noves inversions) i/o reduir lendeutament.
A diferncia dels recursos generats per lAEC, els recursos procedents dels
beneficis retinguts sn lliures, en el sentit que no shan daplicar a la renovaci de limmobilitzat per tal de mantenir la capacitat productiva. Aquest
fet permet que sigui una font de finanament idnia per a finanar el creixement de lempresa (noves inversions que naugmentin la capacitat productiva): s per aquest motiu que se lha anomenat autofinanament per a
lenriquiment o per al creixement. Cal apuntar que, lgicament, en cas dexpansi bona part daquests recursos es poden destinar a finanar part del
cicle a curt termini i, per tant, poden passar a formar part del fons de maniobra.
FUOC PID_00210918
22
Com que sn recursos lliures, tamb es poden destinar a reduir lendeutament.

Aquesta s una prctica molt emprada per les nostres pimes: quan les coses van
b (es generen beneficis) la plissa de crdit sempra menys. Aix atorga a lempresa ms solvncia i com que es redueix la rtio dendeutament pot facilitar el
finanament dinversions futures amb recursos aliens (nou endeutament).
A mode de conclusi, apuntem algunes reflexions sobre el finanament intern:
s una font de finanament molt important per a les pimes, sobretot si
considerem la dificultat daccs que tenen aquestes empreses als mercats
de capitals i a lendeutament en les mateixes condicions que les grans empreses.
s una font de finanament que no presenta cost explcit per exemple, no
genera pagament dinteressos, a diferncia de lendeutament. Cal ser cautes, per, ja que si b no t cost explcit, cal valorar i tenir molt present el
seu cost doportunitat. Dediquem tot un mdul sencer al cost de les diferents fonts de finanament.
En ser una font de finanament daccs fcil, sobretot quan es generen beneficis, es corre el perill daplicar-la a inversions poc rendibles. En aquest
cas, millor repartir dividends i/o guardar els calerons per al futur.
Per acabar, cal apuntar que el FI (finanament intern) genera dos efectes
beneficiosos per a lempresa: li atorga una capacitat de creixement ms
gran i, daltra banda, una liquiditat tamb ms gran, sobretot si els recursos
es destinen a finanar el curt termini.
a
Vegeu el mdul Cost de capital de les
diferents fonts de finanament.
FUOC PID_00210918
23
4. Fonts de finanament bancries
El finanament bancari, amb totes les seves modalitats i productes, constitueix

una font primordial i necessria per a les empreses i, sobretot, per a les nostres
microempreses i pimes. Vegem quines sn les caracterstiques dels productes
ms usuals, tant per a cobrir necessitats a curt termini com a llarg termini.
4.1. Productes de finanament a curt termini

La plissa de crdit
El crdit s una operaci financera per la qual una entitat financera

atorga a lempresa el dret a endeutar-se fins a una determinada quantitat durant un perode de temps fixat.
Lentitat posa a disposici de lempresa certa quantitat de diners, de la qual

podr disposar fins a un cert lmit, de manera que noms es pagaran els interessos per les quantitats efectivament disposades i no per la totalitat del
crdit concedit. La plissa de crdit sarticula mitjanant un compte corrent
(de crdit).
Els crdits sn un instrument financer adequat per a cobrir les necessitats de
fons a curt termini (el venciment dels crdits acostuma a ser entre sis mesos i
dos anys). Ateses les caracterstiques dels crdits, sempren per a finanar part
del cicle a curt termini o cicle dexplotaci: una part de la inversi en actiu corrent s finanada pels provedors quan atorguen a lempresa la possibilitat dendarrerir el pagament de les compres, la resta de la inversi a curt termini es pot
finanar mitjanant la plissa de crdit (tot i que, s clar, sempre hi pot haver
altres alternatives de finanament, com sn els recursos propis). Grficament:
Costos dun crdit

Els costos habituals dun crdit
sn la comissi destudi (entre
0,10% i 0,50%); la comissi
dobertura (entre 0,15% i 1%);
lamortitzaci anticipada (entre 0% i 2%); la comissi de
saldo mitj no disposat (entre
0,10% i 0,25% trimestral); la
comissi de renovaci (entre
0,15% i 1%) i, finalment, hem
de comptar el cost dintervenci de fedatari pblic, que varia
segons limport del crdit.
FUOC PID_00210918
24
Cal diferenciar el contracte de crdit del de prstec, ja que presenten moltes

diferncies, entre daltres:
En el prstec es lliura la totalitat del diner en el moment de la signatura del
contracte, mentre que en el contracte de crdit es posen a disposici fons
fins al lmit concedit i per a un temps determinat.
En el crdit hi ha la possibilitat de reutilitzar els fons: a mesura que es va
tornant el capital sen pot tornar a disposar en el futur. En el prstec no es
permet aquesta possibilitat.
El crdit s una font de finanament ms flexible, ja que, duna banda,
sadapta millor a les necessitats de finanament i permet pagar interessos
nicament pels fons disposats i, daltra banda, s renovable (renegociable)
al venciment.
El prstec se sol sollicitar per a una determinada finalitat (habitualment
per a finanar ladquisici de bns actius a llarg termini), mentre que el crdit saplica a una finalitat genrica, finanar la manca de liquiditat que genera el cicle dexplotaci.
El descompte comercial
En el descompte comercial lentitat financera anticipa limport del crdit atorgat a un client instrumentat mitjanant efectes comercials o
mercantils (lletres de canvi, pagars o rebuts negociables) a canvi de la
cessi del cobrament i dun determinat cost.
El descompte permet cobrar les vendes abans que narribi el venciment. s,

doncs, una font a curt termini que, igual que la plissa de crdit, saplica a finanar el cicle dexplotaci. A diferncia, per, de la plissa, que t una aplicaci genrica, el descompte comercial finana els saldos de clients. Aix,
grficament (lexemple correspon a una empresa que descompta la totalitat
dels crdits a clients just en el moment en qu es generen):
Pimes
El descompte comercial s
una font de finanament molt
emprada per la majoria de pimes, bsicament per la facilitat daccs i ds. A ms a
ms, s un instrument financer car respecte daltres de similars, duna banda, perqu
els interessos sn ms alts i,
daltra banda, perqu cal afegir el cost del timbrat dels
efectes (limpost sobre transmissions patrimonials i actes
jurdics documentats).
FUOC PID_00210918
25
Per descomptar efectes en una entitat financera prviament cal formalitzar,

mitjanant contracte, una lnia de descompte que recull les condicions particulars, entre daltres, el lmit de descompte, el tipus dinters i altres costos associats com les comissions dobertura, dimpagats, garanties, etc.
Facturatge
Moltes empreses fan s del facturatge com una font de finanament, ats que
aquesta qualitat s un servei ms dels que proporciona el factor. Vegem en qu
consisteix aquest instrument financer.
El facturatge, o factoring en angls, s un contracte pel qual una empresa

(cedent) transfereix els crdits comercials (factures pendents de cobrament) dels seus clients a una entitat financera (factor) perqu sencarregui de la gesti de cobrament al seu venciment.
Pot incloure alguns dels serveis segents o tots:

1) Finanament: lempresa pot rebre bestretes dels crdits cedits. En aquest
cas, i a diferncia del descompte comercial, no sobt el 100% de la factura. Entre el 10% i el 20% es destina a crear un fons de garantia. El tipus dinters de
descompte sol ser superior al del descompte comercial.
2) Administraci i control dels comptes de clients: a la vegada procura informaci de factures cobrades, saldo pendent de cobrament, incidncies, etc.
3) Anlisi de la solvncia dels deutors, amb lassignaci duna lnia de risc per
a cada un dells.
4) Gesti del cobrament de les factures cedides, en qu es respecten els mitjans de pagament acordats.
5) Cobertura del risc dimpagament com a conseqncia de la insolvncia
dels clients del cedent.
Segons la cobertura del risc dinsolvncia, diferenciem dos tipus de contracte
de facturatge:
1) Facturatge amb recurs: la cessi porta implcita una venda del crdit condicionada a la bona fi de loperaci. Aix vol dir que si al venciment el deutor
no paga, el factor torna el rebut a lempresa i li cobra el nominal. La mecnica
s similar a la del descompte bancari.
2) Facturatge sense recurs: es tracta duna venda pura i simple del crdit, en la
qual lentitat de facturatge assumeix totalment o parcialment el risc dinsolvncia del deutor contra qui ha dactuar judicialment si no paga al venciment,
sense cap mena de responsabilitat cap a lempresa.
FUOC PID_00210918
26
Ateses les caracterstiques del facturatge, aquest instrument s especialment

recomanable:
1) per a empreses que tinguin una estructura reduda, pel fet que sestalvia les
despeses prpies de la gesti i control dels comptes per cobrar;
2) per a pimes exportadores, pel fet que, duna banda, facilita la gesti de cobrament i, daltra banda, proporciona informaci de clients estrangers.
Confirmaci
El desenvolupament de la banca electrnica i en general de les noves tecnologies ha possibilitat la creaci dun nou producte bancari, que s la confirmaci
(confirming en angls) o gesti dels pagaments a provedors de lempresa.
Aquest producte rep a la prctica diversos noms, com confirmaci, sistema de
pagaments a provedors, sistema de gesti integral de pagaments..., i s una evoluci del procs de cessi a la banca de lemissi de pagars per part de les empreses. Levoluci del sistema de pagaments ha estat la segent a grans trets:
inicialment, els (petits) provedors de grans empreses descomptaven els crdits
mitjanant efectes i lletres. La iniciativa de cobrament va canviar amb la banca
electrnica i, en concret, amb lemissi de pagars per part de la gran empresa
amb el suport de lentitat financera collaboradora. Els pagars van solucionar
molts problemes i van millorar la gesti de pagament/cobrament tant de les
grans empreses com dels seus provedors, per no aportaven cap mena de negoci addicional al banc collaborador, ja que els (petits) provedors descomptaven els pagars en els bancs que triaven (els bancs dels quals eren clients).
La forma per la qual tots els crdits poden ser descomptats en el banc collaborador s mitjanant la confirmaci. Efectivament, aquest banc rep la confirmaci de la gran empresa que en el futur pagar una determinada quantitat
als seus provedors i, daltra banda, es posa en contacte amb els provedors per
informar-los del comproms de pagament futur i, el ms important, oferir-los
la possibilitat danticipar el crdit immediatament per mitj de la transferncia al compte que ells designin. Daquesta manera, a lentitat financera no se
li escapa ni un euro de negoci i les tres parts vinculades en la gesti hi surten
guanyant. Un punt clau en tot el procs rau en el fet que la comunicaci entre
totes les parts es fa o b telefnicament, o b electrnicament per Internet (no
es posa res al correu ordinari); per tant, es genera poc paper pel cam, amb lestalvi de temps i de costos consegent.
Podem definir la confirmaci com un servei bancari que consisteix a

gestionar els pagaments duna empresa client de lentitat financera als
seus provedors amb la particularitat que a aquests provedors sels ofereix la possibilitat de cobrar les factures abans de la data de venciment.
FUOC PID_00210918
27
El procs de la confirmaci comena amb la venda dun producte o servei al

client (1). Un cop feta la venda, el provedor factura al client dacord amb els
preus pactats (2). A continuaci, el client conforma internament les factures
rebudes, les comptabilitza i comunica a lentitat financera, per mitjans informtics, la conformitat daquestes factures i el dia que hauran de ser pagades,
s a dir, el venciment (3). Lentitat financera, per la seva part, processa la informaci i emet un avs de conformitat dirigit al provedor, en qu linforma
del fet que les seves factures han estat conformades pel client, del dia del pagament i de la possibilitat que li ofereix lentitat financera de cobrar anticipadament (4). Si el provedor sollicita el cobrament anticipat, rep el mateix dia,
per transferncia bancria, limport de les factures menys la deducci corresponent dels costos financers. Si el provedor no sollicita el cobrament anticipat, el dia del venciment rep el cobrament de les factures sense cap deducci
per transferncia bancria o a travs duna carta amb xec (5). Si loperaci s
dun volum important, lentitat financera pot cedir al client una comissi sobre els pagaments anticipats fets als provedors (6).
Totes aquestes operacions es fan amb el banc com a intermediari, que s qui
rep i dna els diners i paga per la inversi (si el client aporta anticipadament
els diners) o cobra pel finanament (si el client retarda el pagament o el provedor avana el cobrament). Qualsevol operaci que client o provedor pactin
amb el banc no afecta laltra part: si el client necessita retardar el pagament del
deute s el banc qui finana, per no afecta el provedor, que cobra puntualment quan li toca.
Esquema del funcionament de la confirmaci
La confirmaci sest imposant com a instrument idoni per a la gesti i pagament als provedors, ja que presenta avantatges per als tres ens que hi intervenen.
Per a lempresa client representa alleugerir les tasques administratives de gesti de cobrament, ja que nicament ha de comunicar a lentitat financera la
FUOC PID_00210918
28
relaci de factures que shan de pagar i la data de venciment. Tamb representa un avantatge el fet que la iniciativa de pagament la porta sempre el client,
a diferncia de mitjans de pagament com les lletres, els rebuts o la transferncia bancria, en qu la iniciativa la porta el provedor.
Per la seva part, els provedors poden disposar duna font de finanament ms
barata que el descompte comercial, ja que no hi ha risc dimpagament. En cas
dinsolvncia, el banc nicament pot reclamar al client. s per aquest motiu
que en el cas que el provedor demani la bestreta per limport total del crdit,
pot donar de baixa la factura en el balan, cosa que no passa amb el descompte
comercial.
Finalment, lentitat financera pot captar negoci addicional si incorpora com a
nou client el provedor de loperaci.
Forfetatge i crdit documentari
El forfetatge (o forfaiting en angls) consisteix en el fet que una empresa exportadora ven sense recurs a una entitat financera un efecte financer (lletra de
canvi, pagar) garantit per una altra entitat. Daquesta manera, lempresa cobra un import inferior al nominal de lefecte i sallibera del risc dimpagament,
ja que es tracta duna venda sense recurs. s a dir, lentitat financera que compra el crdit renuncia de manera explcita a reclamar res a lempresa exportadora en cas que, per qualsevol motiu, no es pugui fer efectiu el deute del
creditor. Per aquest motiu el forfetatge s especialment til en operacions de
comer internacional per tal de cobrir el risc poltic que hi pugui haver, especialment en pasos inestables, i tamb els riscos de tipus de canvi dinters.
Generalment saplica a exportacions de bns dequip, tot i que es pot aplicar
a algun altre tipus dexportacions. Cal tenir en compte que la predisposici per
a acceptar un forfetatge per part del banc no s la mateixa en el cas duna mercaderia perible que en el cas dun b dequip, ats que el banc tamb accepta
el risc comercial de loperaci.
El crdit documentari sutilitza per a minimitzar els riscos, tant per al venedor (risc de cobrament) com per al comprador (quantitat i qualitat de la mercaderia, terminis de lliurament, etc.). Per aquest motiu s un mitj de
pagament molt utilitzat en comer exterior, tant en els casos en qu hi ha desconfiana entre comprador i venedor com, especialment, quan es tracta dexportacions a pasos de risc per la seva dubtosa solvncia.
El crdit documentari permet garantir que tant el comprador com el venedor
compliran la seva part del contracte de compravenda. Una vegada comprador
i venedor es posen dacord en els detalls de la transacci, el comprador sollicita al seu banc (banc emissor) lobertura dun crdit documentari per al pagament de loperaci.
FUOC PID_00210918
29
Amb lobertura mateixa del crdit documentari, el banc emissor proporciona

la seva garantia de pagament irrevocable al venedor, sempre que aquest aporti
els documents establerts en les condicions del crdit.
Daquesta manera el comprador t la garantia que el venedor, per poder cobrar, haur de presentar en els terminis acordats els documents que acrediten
que ha complert la seva part de la transacci (quantitat i qualitat de la mercaderia, data mxima denviament, assegurances, etc.) segons sestableix en les
condicions del crdit. Com que es tracta dun mitj de pagament que incorpora una garantia bancria, el crdit documentari facilita al comprador finanar
la compra de la mercaderia en condicions favorables (si ms no, sestalvia els
costos i el temps de sollicitud), i al venedor, en cas que el crdit documentari
estableixi el pagament ajornat, li permet finanar-se amb la garantia del cobrament i en condicions favorables.
4.2. Productes de finanament a llarg termini

Prstecs
La font de finanament amb ms acceptaci per a finanar inversions a llarg
termini s el prstec, en totes les seves modalitats.
El prstec s un instrument de finanament pel qual una entitat financera lliura una quantitat fixa de diners tot duna a linici de loperaci a
una empresa, i lempresa adquireix lobligaci datendre el pagament
peridic tant dels interessos com del principal, segons el quadre damortitzaci acordat contractualment.
Lempresa pot disposar de fons a mitj i a llarg termini per a dur a terme inversions en actius a llarg termini, com ara compres dimmobilitzat (maquinria, installacions...), necessitats fixes de capital (inici o ampliacions de
negocis, noves activitats...) i inversions a llarg termini o permanents (immobles, refinanament a llarg termini) que permetin generar rendiments superiors al cost efectiu del prstec.
Daltra banda, les quotes peridiques que incorporen tant interessos com devoluci del principal drenen liquiditat a lempresa i shan de tenir en compte
a lhora delaborar els pressupostos de tresoreria tant a curt termini com a llarg
termini. De vegades, en negocis incipients, s convenient demanar un perode
inicial de carncia de lamortitzaci del principal, durant el qual tan sols es paguen interessos.
La durada dels prstec depn en gran manera de la vida til del b objecte o
de la inversi a la qual es destini, tot i que no s habitual que hi hagi prstecs
FUOC PID_00210918
30
superiors a 15 anys (excepte els hipotecaris que veurem ms endavant). El tipus dinters aplicable (fix o variable) depn de molts factors, com sn la durada del prstec, el principal de loperaci a qu saplica, les garanties i els
avals, etc.
Tot seguit, comentem tres modalitats de prstec que han proliferat darrerament grcies als avantatges que tenen. Sn els prstecs amb garantia hipotecria, els participatius i els sindicats.
El prstec amb garantia hipotecria s aquell que es concedeix amb laportaci duna garantia real dhipoteca sobre els bns immobles, propietat de
lempresa que demana el prstec o dun tercer (accionista o propietari de lempresa). Els contractes de prstec amb garantia hipotecria es formalitzen mitjanant escriptura pblica atorgada notarialment i sinscriuen al Registre de la
Propietat. Els prstecs amb garantia hipotecria es poden utilitzar per a finanar ladquisici dimmobles industrials o comercials, per tamb es poden destinar a finanar altres tipus dactius (com maquinria) o inversions (inici o
ampliaci de negocis, noves activitats) i fins i tot refinanaments. Tot i que els
prstecs amb garantia hipotecria gaudeixen de tipus dinters ms baixos per
la reducci del risc grcies a la garantia real, les despeses que comporten sn
superiors, ats que les formalitats per a obtenir-los sn ms estrictes (taxacions, notaris, registre, cancellaci...).
Les referncies de tipus dinters utilitzades en prstecs amb garantia hipotecria sn les segents: tipus interbancari, normalment a 12 mesos (Euribor) i
lndex de referncia dels prstecs hipotecaris (IRPH).
En els darrers anys han aparegut diversos mitjans de finanament alternatius
com a resposta a les limitacions que suporten les pimes per a accedir al mercat
de capitals, entre les quals hi ha el prstec participatiu, dirigit a potenciar el
desenvolupament i lexpansi daquestes empreses.
Es tracta dun instrument financer, diferent del prstec tradicional, a mig cam
entre els recursos propis i el finanament ali: el prstec participatiu s considerat capital amb carcter general excepte en ordre de prelaci de crdits, on
se situa desprs dels creditors comuns (just abans dels socis). Als efectes de solvncia de lempresa, aquests prstecs formen part dels fons propis, fet que permet incrementar la capacitat dendeutament de lempresa i no comporta cap
diluci de lestructura de propietat de la societat.
s una font de finanament dissenyada per a empreses amb projectes dinversi amb viabilitat econmica i tcnica, i amb un pla de negoci desenvolupat i
coherent.
Els interessos que shan de pagar es componen de dos trams en funci del benefici anual: un dimmobilitzat i un de variable. Al comenament de lopera-
FUOC PID_00210918
31
ci, el cost del prstec participatiu s normalment inferior al dun prstec

ordinari (ja que linters corresponent a la part fixa s normalment inferior al
de mercat): a mesura que lempresa augmenta el benefici, paga un inters superior (per efecte de la part variable), fins i tot ms elevat que el de mercat.
Els prstecs participatius des dels seus inicis noms han estat cedits per
entitats vinculades a les administracions, de capital pblic o mixt, i per
societats de capital de risc. Recentment sestan incorporant al mercat entitats com la Caixa de Pensions de Barcelona, a travs de la Gestora de Finances per a Emprenedors.
En els prstecs sindicats hi participen diverses entitats financeres, ats
lelevat import de loperaci, i daquesta manera es reparteixen els riscos (i
tamb els beneficis). Aquests productes aporten negoci a les entitats financeres per loperaci en si mateixa i, daltra banda, tenen accs a nous clients
als quals no podrien accedir per lexcessiva dimensi de loperaci.
Lsing i rnting
El lsing s una de les fonts ms emprades per a finanar la compra de bns de
lactiu immobilitzat. El terme lsing ve del verb angls to lease, que literalment
significa llogar.
A grans trets el lsing consisteix en un lloguer amb opci de compra.
El lsing s tan atractiu per a les empreses perqu totes les quotes de lloguer
sestableixen en primer lloc en el contracte i la darrera quota incorpora lopci
de compra del b (que en la majoria dels casos s satisfeta/exercida per lempresa). Aix fa que en realitat sigui una font de finanament a mitj i llarg termini.
Els avantatges daquesta font de finanament es poden resumir en les segents:
1) Permet la utilitzaci plena de lequip sense disposar dels recursos.
2) El rgim fiscal especial que t permet deduir prcticament la totalitat de les
quotes darrendament financer meritades, amb certs lmits establerts en funci dels coeficients damortitzaci.
3) LIVA es merita a mesura que es paguen les quotes de lloguer. Aquest s un
avantatge comparatiu amb altres fonts de finanament, com sn els prstecs
o fons propis, ja que aquestes altres obliguen a finanar durant el primer any
la totalitat de lIVA meritat en loperaci de compra.
FUOC PID_00210918
32
4) Permet un alt grau de flexibilitat. Els contractes, dins duns barems, es fan
a mida de les necessitats de lempresa.
5) Redueix el risc dobsolescncia tecnolgica del b, ja que lusuari en el moment del venciment del contracte no est obligat a exercir lopci de compra.
6) Ateses les seves caracterstiques, aquesta modalitat de finanament s adequada per a empreses en plena ocupaci i creixement (permet lamortitzaci
accelerada dels bns) que generin beneficis per a gaudir dels avantatges fiscals.
El cost de loperaci sol ser superior al daltres fonts de finanament a mitj i
llarg termini.
El rnting s un contracte de lloguer a mitj i llarg termini, generalment

dun b moble (maquinria, equips informtics, tot i que el ms habitual sn vehicles), durant un determinat perode de temps en qu larrendatari es compromet a pagar un quota peridica i rep a canvi de
larrendador serveis de manteniment, ds i assegurana del b objecte
del contracte, entre daltres.
Aquest producte presenta unes caracterstiques diferenciadores respecte del lsing:

1) El rnting es pot aplicar tant a equips nous com usats (en el cas del lsing
cal que el b sigui nou).
2) El rnting s una prestaci de serveis integral que cobreix determinades necessitats de lempresa, mentre que el lsing s una operaci de finanament en
qu la finalitat darrera habitual s ladquisici del b.
3) En el rnting les despeses de manteniment i assegurana sn a crrec de
larrendador, mentre que en el lsing sn a crrec de larrendatari.
4) En el rnting la totalitat de la quota s deduble fiscalment.
5) Loperaci de lsing es reflecteix en el balan empresarial, mentre que en el
rnting nicament es comptabilitzen les quotes com a despesa.
FUOC PID_00210918
33
5. Finanament de pimes i grans empreses
Un dels problemes tradicionals de les pimes i en especial de les creaci recent

o innovadores i que constitueix una limitaci per al seu desenvolupament s
la dificultat que tenen per a accedir a finanament a llarg termini, tant en forma de fons propis com de fons aliens.
La menor dimensi dels projectes i el fet de tractar-se dempreses de creaci
recent o innovadores eleven sens dubte el risc de loperaci, cosa que provoca
un inters insuficient per part del sector privat per a finanar-les.
Moltes vegades el resultat s la paralitzaci dels projectes per falta de recursos
o una estructura financera caracteritzada per lelevada dependncia de lendeutament a curt termini, amb la fragilitat consegent que aix comporta.
Les grans empreses, per contra, poden accedir a nou finanament amb una
certa facilitat, ja que, duna banda, les garanties davant les fonts de finanament les ofereix la mateixa empresa (en les pimes les garanties solen estar avalades pels propietaris) i, daltra banda, tenen la possibilitat dobtenir els
recursos mitjanant lemissi de ttols en els mercats de capitals: accions i obligacions. Vegem tot seguit les possibilitats de finanament de totes dues.
5.1. Instruments de suport a pimes

En els darrers anys des de les administracions pbliques tant estatals com autonmiques sha potenciat la creaci dinstruments per al finanament de les
pimes (els prstecs participatius que hem vist abans ns un exemple clar) a fi
resoldre els problemes de finanament especfics als quals han de fer front: dificultats per a accedir a fonts de finanament aliena a un baix cost i risc ms
elevat que suporten les entitats financeres i, per tant, exigncia de ms garanties. Els esforos shan centrat en la creaci i desenvolupament dorganismes
com el CIDEM, lICF i lICO, les societats de garantia recproca i societats de
capital de risc.
El CIDEM s lorganisme del Departament de Treball i Indstria de la

Generalitat de Catalunya que t com a missi impulsar el teixit empresarial catal i potenciar-ne la competitivitat davant dels diferents reptes
als quals ha de fer front.
A ms de donar suport a les empreses en lmbit del desenvolupament tecnolgic i de la innovaci, aporta capital per a la creaci de noves empreses de
Webs recomanades
Podeu trobar ms informaci
a:
http://www.acc10.cat/acc10/
cat/
http://www.icfinances.com/
home/c_home.asp
http://www.ico.es/web/
contenidos/home/
home.html
http://www.avalis-sgr.com/
FUOC PID_00210918
34
base tecnolgica mitjanant diferents instruments: ajuts a fons perdut, injecci de fons a travs dels comptes partcips (recursos amb dret a beneficis a canvi duna inversi, sense drets poltics ni intercanvis accionarials) i, a partir del
2005, amb la creaci duna lnia de prstecs participatius.
LInstitut Catal de Finances s una entitat de capital pblic, adscrita

al Departament dEconomia i Finances de la Generalitat de Catalunya,
a travs de la Secretaria de Promoci Econmica. T com a missi facilitar finanament als sectors privat i pblic de leconomia catalana i t
personalitat jurdica, patrimoni i tresoreria propis.
Els objectius generals dactuaci sn el sosteniment i la promoci dactivitats que contribueixin al creixement econmic i a la millora de la distribuci de la riquesa catalana. En concret, actua com una instituci dinversi
pblica que presta una atenci especial a la petita i mitjana empresa: finanament a mitj i llarg termini dinversions en actius materials i immaterials
a travs de la promoci de fons de capital de risc (ICF Holding, SAU) i de
prstecs participatius.
En el mateix cam i dmbit estatal trobem lInstitut de Crdit Oficial

(ICO), que t per missi impulsar les inversions en les pimes, la innovaci tecnolgica i lexportaci, entre daltres.
Per complir amb aquests objectius anualment llena, mitjanant la collaboraci dentitats financeres, lnies de finanament com ara la lnia ICO-pimes, destinada a finanar en condiciones preferents les inversions en actius
productius; la lnia ICO-emprenedors, destinada a donar suport a la creaci de
noves empreses amb crdits preferents, o la lnia ICO-internacionalitzaci,
que pretn impulsar les inversions a lexterior.
Una societat de garantia recproca (SGR) s una entitat financera amb

mbit dactuaci especfic (per autonomies o, en menor mesura, sectors) i amb carcter mutual (qui vulgui aconseguir la garantia ha de tenir necessriament la condici de soci). La seva missi se centra a
procurar laccs al crdit de les petites i mitjanes empreses i millorar, en
general, les seves condicions de finanament a travs de la prestaci
davals davant bancs i caixes destalvis. A ms, poden oferir serveis de
consultoria i assessorament.
En les SGR coexisteixen dos tipus de socis: els socis protectors, que sn institucions pbliques o privades dinters econmic general, i els socis partcips,
petites i mitjanes empreses, autnoms i professionals independents.
FUOC PID_00210918
35
El 2003 el Departament dEconomia i Finances va impulsar la creaci dAvalis

de Catalunya, SGR. Els socis protectors dAvalis sn la gran majoria dentitats
financeres que tenen seu social o que operen a Catalunya, totes les cambres de
Comer, Indstria i Navegaci de Catalunya i les entitats patronals ms representatives de les pimes del pas.
La missi dAvalis s concedir als seus associats avals financers i tcnics:
Avals financers destinats a la inversi que responen davant plisses de crdit a mitj i llarg termini, prstecs i lsings. En el moment de la subscripci
dun aval, shan dadquirir participacions per un import del 4% de laval
que es demana.
Avals tcnics que responen del compliment dels compromisos que lavalat
t contrets, generalment, davant algun organisme pblic per a poder accedir a concursos, subhastes, execuci dobres, subministraments, bestreta de
subvencions, etc.
Les activitats de finanament de capital de risc consisteixen en laportaci de capital durant un temps limitat (de 4 a 10 anys) a pimes en fase
de creixement, amb clares expectatives dxit, amb un equip directiu
comproms i, consegentment, amb projectes dinversi que presenten
una alta rendibilitat esperada.
Les societats de capital de risc (SCR) rendibilitzen la seva inversi amb la venda
posterior de la seva participaci o b a terceres persones, o b a la mateixa empresa o als seus socis. Com a contrapartida, la pime rep una injecci de capital
(mitjanant una ampliaci) i assessorament per part del nou soci.
Les entitats de capital de risc poden ser societats (SCR) o fons de capital de risc
(FCR). Les primeres sn societats annimes amb un capital mnim d1.200.000
euros i inverteixen els seus propis recursos. Els fons es creen amb un capital
mnim d1.650.000 euros per un temps limitat i no tenen personalitat jurdica.
La seva gesti i representaci correspon a una entitat gestora (SGCR).
A ms de la participaci directa en el capital social de les empreses, les SCR poden fer s daltres instruments, com sn la subscripci dobligacions convertibles o la formalitzaci de prstecs participatius.
Hi ha diferents tipus de capital de risc atenent la finalitat dels fons aportats.
Diferenciem els segents:
1) Venture capital: sn inversions delevat risc destinades a posar en marxa una
idea de negoci (capital llavor o seed capital) o b a finanar linici de la producci i la introducci dels nous productes en el mercat (start-up financing).
FUOC PID_00210918
36
2) Expansion capital: sn inversions destinades a empreses consolidades, en

fase dexpansi, que necessiten incrementar la capacitat productiva, ampliar
el mercat o perfeccionar el producte.
3) Canvis en lestructura de propietat de laccionariat amb les seves diferents
modalitats:
a) Adquisici directiva o management buy-out (MBO), que consisteix en ladquisici duna societat, de part daquesta societat o dels seus actius per part de
lequip directiu amb el suport duna societat risc. Loperaci de compra se sol
finanar amb un prstec garantit pels actius de la mateixa societat (compra palanquejada o leverage).
b) Compra per inversors externs o management buy-in (MBI): en aquest cas el
control de la societat lobt un nou equip directiu extern a la societat.
c) Management buy-in management buy-out (BIMBO): consisteix en ladquisici
duna societat en qu el control s obtingut per la combinaci dun equip de
directius que treballa en la mateixa societat juntament amb el suport de directius externs.
5.2. Finanament de les grans empreses

A ms de les fonts de finanament vistes, una possibilitat, aix s, restringida
a les grans empreses, s acudir als mercats financers, tant monetaris com de
capitals, amb lemissi de ttols.
En els mercats monetaris es negocien actius monetaris que es caracteritzen
per ser actius amb venciment a curt termini (venciment fins als 12 mesos, normalment) i baix risc (emesos per ens solvents, lEstat i grans empreses industrials i financeres). Les empreses hi acudeixen per finanar el seu actiu corrent.
En els mercats de capitals es negocien actius a mitj i llarg termini: accions,
bons i obligacions, bsicament. I, com podeu suposar, les empreses hi acudeixen per obtenir finanament per les seves inversions en immobilitzat.
En el mercat monetari podem trobar actius financers, com sn les lletres del
tresor, els pagars dempresa, els bons de caixa, els certificats de dipsit, les
participacions FIAMM i els ttols hipotecaris.
En el mercat de capitals podem trobar actius financers, com sn els fons pblics a mitj o llarg termini (bons i obligacions de lEstat), i els valors privats a
mitj i llarg termini (bons, obligacions i accions).
Tant en el mercat monetari com en el de capitals hem de diferenciar clarament
el segment de mercat primari o demissi del secundari o de ttols vells o
FUOC PID_00210918
37
de segona m, ja que solament en el moment de lemissi del ttol s quan

lempresa obt finanament.
Accions
Les accions representen una part proporcional del capital social duna
empresa (societat annima).
Estan regulades per la Llei de societats annimes, de 22 de desembre de 1989.

Ats que lacci s una part proporcional del capital social duna empresa, el
comprador daquest ttol es converteix en soci copropietari daquesta empresa
en proporci a la seva participaci.
Les accions formen part dels fons propis de la societat (el resultat de sumar capital, reserves i resultats, deduint els dividends).
Laccionista que vulgui abandonar la societat no t altra alternativa que la
venda de les accions, en el mercat o fora daquest mercat, al preu determinat
per la lliure negociaci, s a dir, per loferta i la demanda. Les borses de valors
(mercats secundaris daccions) tenen per objecte facilitar la venda (obtenir liquiditat) de les accions que hi cotitzen, ats que concentren les ofertes i demandes diries i formen els preus.
Les accions es poden classificar en funci de diferents criteris. La decisi
demetre un tipus daccions o un altre depn de la societat. Segons els drets intrnsecs que incorporin (que els determina lemissor), podem distingir el tipus
daccions segents:
1) Accions ordinries: atribueixen als seus titulars els drets que acabem de
descriure. Lemissi daquest tipus daccions s la ms habitual en el mercat de
valors espanyol.
2) Accions privilegiades: inclouen algun privilegi econmic addicional en
relaci amb les accions ordinries, per norma general, un dividend ms gran,
amb una participaci especial en els beneficis. Aquestes emissions sn escasses
en el nostre mercat i no shan de confondre amb les participacions preferents.
3) Accions sense vot: tenen els mateixos drets que les ordinries, excepte el
de vot en les juntes generals. Com a contraprestaci, satorga el dret a un dividend mnim (immobilitzat o variable), addicional a latribut per a les ordinries. Aquest dividend mnim garantit s preferent (es paga abans que el
dividend ordinari) i acumulatiu (si no es pogus pagar aquest any, sabonaria
en els cinc anys segents). Aquestes accions, escasses a la prctica, van sorgir
com a destinades als accionistes que busquen una rendibilitat econmica i que
no tenen un inters especial a participar en els rgans de decisi de lempresa.
FUOC PID_00210918
38
4) Accions rescatables: es tracta daccions que poden ser amortitzades o rescatades per la societat emissora a sollicitud daquesta societat, dels accionistes
o de tots dos: aquesta possibilitat les diferencia de la resta de tipus daccions,
que tenen un termini (durada) indeterminat. En els acords demissi simmobilitzen les condicions per a lexercici del rescat, que es pot fer amb crrec a
beneficis, reserves lliures, emetent noves accions o b reduint capital amb devoluci daportacions. En cas que nicament lemissor tingui el dret de rescat,
noms el pot exercitar un cop transcorreguts tres anys de lemissi de les accions. Poden ser emeses per un import nominal no superior a la quarta part del
capital social. Aquestes emissions es poden utilitzar per a diferents objectius:
com a mecanisme de finanament, com a cobertura per als plans dopcions a
favor dels empleats o com a contraprestaci a una aportaci no dinerria del
paquet daccions de la societat absorbida en una fusi.
Un altre criteri ens permet classificar les accions en antigues i noves. Sn antigues les accions normals negociables, que tenen un propietari que gaudeix
de tots els drets econmics i poltics. Les accions noves sn les que resulten
duna ampliaci de capital: tenen els mateixos drets poltics que les antigues,
per normalment no tenen els mateixos drets econmics (dividends) fins al
tancament de lexercici en qu shan ems (moment en qu sequiparen amb
les antigues i desapareix, per tant, la distinci).
Daltra banda, les accions sn valors negociables, s a dir, transmissibles. No
obstant aix, les condicions en qu es pot fer la transmissi sn molt diferents,
segons si es tracta daccions cotitzades o no cotitzades.
Sn cotitzades les accions que estan admeses a negociaci en un mercat secundari. Per aix, les societats emissores han de complir determinats requisits, fixats amb lobjectiu de garantir la solvncia i liquiditat dels valors. Aix
significa que, en general, la inversi es pot desfer en qualsevol moment, que
hi ha una valoraci objectiva de la inversi (preu de mercat) i que linversor
no est obligat a buscar un comprador per a les seves accions, ja que el mercat
aporta de manera instantnia les contrapartides. Les accions dempreses no
cotitzades no tenen aquests avantatges.
El procediment dadmissi varia segons si els valors sn nacionals o estrangers, negociats en el primer o segon mercat, etc. Ladmissi a negociaci daccions espanyoles requereix en general que la CNMV o lorganisme competent
verifiqui prviament el compliment dels requisits legals i el fullet i trptic informatiu corresponents.
Un cop les accions de lempresa han estat admeses a negociaci, la societat
queda sotmesa a totes les normes vigents en matria de borsa (en concret, a
les disposicions sobre admissi, contractaci, permanncia i exclusi de la
negociaci). Tanmateix, est subjecta a la normativa reguladora dels mercats
Web recomanada
Per a obtenir ms informaci,
podeu consultar la web de la
CNMV: http://
www.cnmv.es/index.htm
FUOC PID_00210918
39
de valors en tot all relatiu a comunicaci de participacions significatives,

informaci pblica peridica, fets rellevants, etc.
Daltra banda, en els informes danalistes i als mitjans de comunicaci en general, s freqent trobar qualificacions que, dalguna manera, impliquen una
classificaci de les companyies cotitzades. Aquests conceptes shan dutilitzar
amb molta cura, ja que sn apreciacions subjectives, no hi ha lmits entre una
categoria i una altra. Una de les categories ms importants s la segent:
Els valors estrella o blue chips sn valors delevada capitalitzaci borsria i elevada liquiditat. Es contraposen als valors especulatius, rampoines, o chicharros
(en castell) com sanomenen les accions dempreses de qualsevol sector, de
mida petita o mitjana i baixa capitalitzaci, que incorporen un component especulatiu elevat i, per tant, un risc tamb elevat.
Ampliacions de capital, reduccions de capital i divisions daccions (splits)
Una ampliaci de capital s una operaci de finanament empresarial

que consisteix a augmentar els fons propis duna societat, excepte en les
ampliacions de capital totalment alliberades, en qu laugment del capital s amb crrec a les reserves acumulades.
Lampliaci de capital es pot fer augmentant el valor nominal de les accions o

mitjanant lemissi daccions noves.
En les ampliacions de capital mitjanant lemissi daccions noves amb aportacions dinerries, poden acudir a lampliaci tant antics accionistes com el
pblic en general. Els accionistes poden exercir el dret preferent de subscripci
per a ladquisici daccions noves, mentre que la resta de persones interessades
han dadquirir prviament els drets que els permetin subscriure el nombre
daccions noves desitjat. El preu de les noves accions depn del tipus dampliaci: a la par, amb prima demissi o amb crrec a reserves.
En les ampliacions a la par, el preu de les noves accions coincideix amb el
valor nominal de les antigues. En les ampliacions amb prima demissi, el
preu de les acciones noves s igual al valor nominal ms un import addicional, la prima demissi. En les ampliacions amb crrec a reserves (alliberades), es traspassen les reserves disponibles al valor nominal de les noves
accions emeses i es lliuren les noves accions de manera gratuta i proporcional als antics accionistes.
Les reduccions de capital sempre han de ser acordades per la junta general
daccionistes. Es fan per de dues causes principals: perqu es considera que el
capital social de lempresa excedeix les seves necessitats, o b perqu la societat es veu obligada a ajustar la xifra de capital al seu patrimoni per tal dabsor-
Blue chips
El terme blue chips prov de les
fitxes dels casinos dels EUA de
1.000 dlars: sense cap dubte
sn les millors, i sn de color
blau.
FUOC PID_00210918
40
bir prdues acumulades. Si es tracta duna reducci motivada per un excs de

capital, loperaci pot tenir diferents finalitats: devoluci daportacions als socis modalitat de remuneraci als socis molt emprada en els darrers anys o
constituci o increment de reserves voluntries i/o legals. Si la reducci est
motivada per la necessitat de restablir lequilibri entre el capital i el patrimoni
de la societat, com a conseqncia de les prdues generades, la finalitat de
loperaci s assolir una estructura financera adequada a la nova situaci.
Amb independncia dels motius i de la finalitat de la reducci de capital, hi
ha dos camins per a dur-la a terme: es pot reduir del valor nominal de les acciones, mantenint-ne el nombre, o b es poden amortitzar algunes de les accions reemborsant les aportacions als titulars.
Una operaci financera especial s la reducci i ampliaci de capital simultnia (operaci acordi). Consisteix a reduir el capital social i, al mateix temps,
incrementar-lo, sense que hi hagi lobligaci dassolir el volum previ a la reducci. En general, aquestes operacions solen fer-se en processos de sanejament empresarial, que requereixen labsorci de prdues abans de lentrada de
capital nou.
La divisi daccions o splits consisteix a reduir el nominal de les accions. El
capital social de lempresa no saltera, per es multiplica el nombre daccions
en circulaci i, per tant, el preu de mercat de les accions es divideix en la mateixa proporci. Lobjectiu de la divisi daccions s millorar la liquiditat de
lempresa en borsa i incrementar el volum de contractaci.
Aquesta operaci no comporta cap desemborsament per a laccionista; en realitat, no t cap efecte economicofinancer, per possiblement s que t efecte
psicolgic, ats que es redueix el preu de les accions en la proporci establerta.
Tamb trobem lagrupaci daccions o reverse stock split, que consisteix a reduir, en una determinada proporci, el nombre daccions i multiplicar per la mateixa proporci tant el preu com el seu valor nominal. Daquesta manera, es
pot reduir la volatilitat del ttol ja que quan les accions tenen un preu redut,
una variaci en el preu representa un impacte percentual molt elevat en la
seva cotitzaci.
Obligacions
Lactiu financer negociable de renda fixa per excellncia sn les obligacions.
Les obligacions, de la mateixa manera que les accions, sn parts alquotes (idntiques) dun emprstit.
Quan adquirim una obligaci en el mercat estem comprant una petita part
dun prstec duna gran empresa (o dun ens pblic).
FUOC PID_00210918
41
A lhora destudiar la compra dobligacions i de qualsevol actiu de renda fixa,

cal conixer-ne les caracterstiques, que sn determinades pels elements segents:
1) Nominal, preu demissi i preu de reemborsament: el nominal s limport del prstec (o emprstit) que incorpora el ttol; el preu demissi s el preu
que hem de pagar per adquirir el ttol en el moment de lemissi. La diferncia
entre el preu demissi i el nominal sanomena prima demissi. Finalment, el
de reemborsament s limport que ens promet que tornar lemissor i que
cancella el deute contret. Tamb hi ha la prima de reemborsament.
2) Venciment o vida: s el termini en qu lemissor es compromet a cancellar el deute. Les obligacions sn ttols a llarg termini (superior a tres anys). Si
el venciment s inferior a lany (actiu a curt termini), parlem de pagars dempresa i si s a mitj termini (dun a tres anys), de bons.
3) Inters i cup: la remuneraci mitjanant interessos que obtenim per la
compra dobligacions (i bons) si est expressada respecte del nominal sanomena inters. Quan els pagaments dinteressos es fan peridicament (anual,
mensual, etc.) sanomenen cupons. Es parla de cup corregut la part del cup
meritada, que es calcula proporcionalment al temps transcorregut.
4) Amortitzaci: hi ha dos tipus de reemborsament, per sorteig o escalonat i
tot duna al final de la vida de lemprstit. El primer mtode habitualment representa per a lemissor lamortitzaci constant de lemprstit, ja que se solen
amortitzar anualment i per sorteig el mateix nombre de ttols.
5) Rendibilitat: no hem de confondre linters que ens proporciona lactiu
per cup amb la rendibilitat de loperaci. Per determinar-la hem de tenir en
compte tots els fluxos de caixa que genera, fins i tot el preu de venda, i calcular
la TIR.
6) Risc: un ttol de renda fixa est sotms a diferents tipus de riscos. Un dels
ms importants s el risc dinsolvncia de lemissor. En els mercats hi ha empreses especialitzades a donar informaci i valorar el risc dinsolvncia dels ttols: sn les anomenades empreses davaluaci (rating). Les ms conegudes sn
Moodys i S&P.
Acabem de veure els atributs principals que caracteritzen les obligacions i en
funci daquests atributs en trobem de diferents tipus:
1) Segons el preu demissi, podem trobar emissions a la par, quan el preu
demissi coincideix amb el valor nominal; per sota la par, quan el preu est
per sota del valor nominal, i amb prima, per damunt de la par.
2) Segons el cup, tenim obligacions amb cup americ, cup fix amb periodicitat constant (daqu el nom de renda fixa); cup zero, en aquest cas no es
a
Vegeu el mdul Efectes de
lendeutament per a ms informaci
sobre el rting.
FUOC PID_00210918
42
paguen interessos durant la vida del ttol. La rendibilitat de les inversions en

obligacions cup zero prov de la diferncia de preus entre el de lemissi i el
del reemborsament.
3) Cup variable o indexat: les obligacions daquest tipus proporcionen interessos variables addicionals a un determinat ndex o inters de referncia (Euribor, per exemple).
4) Hi ha una extensa varietat dobligacions que incorporen lopci dadquirir
altres actius financers. Les obligacions convertibles atorguen lopci de convertir-les en accions noves de la societat. s a dir, al venciment lemissor amplia capital i sestalvia lamortitzaci de lemprstit. s com una ampliaci de
capital diferida, ja que en el moment de lemissi, lemprstit constitueix un
passiu i, en cas que la conversi tingui xit, al venciment el deute passa a incrementar el capital social. El dret de conversi que incorpora lobligaci pot
ser negociat a banda de lobligaci: en aquest cas es parla dobligacions amb
warrant. Tamb podem trobar les obligacions canviables. Aquests actius atorguen el dret de bescanviar els ttols per altres actius financers, habitualment
accions (no cal que siguin noves, ni de la mateixa societat).
5) En els darrers anys han proliferat actius de renda fixa garantits mitjanant
bns immobles: cdules, bons (els ms destacats sn els bons i obligacions de
titulitzaci) i participacions hipotecries.
AIAF
El mercat secundari dactius de
renda fixa a Espanya s lAIAF
(Asociacin de Intermediarios
de Activos Financieros). Hi podeu fer una ullada a: http://
www.aiaf.es.
FUOC PID_00210918
43
Resum
Lanlisi dinmica de la realitat empresarial mitjanant els cicles financers

posa de manifest necessitats de finanament a curt i a llarg termini.
Hem analitzat el ventall ampli de productes i de fonts de finanament que permet cobrir aquestes necessitats:
Finanament intern o autofinanament, amb els seus dos components:
amortitzacions i beneficis retinguts, que injecten a lempresa capital tant
per renovar-se com per fer front al seu creixement.
Productes bancaris a curt i a llarg termini; a curt destaquem el descompte
comercial, les plisses de crdit, la confirmaci i el facturatge, i a llarg termini, com a producte estrella hem vist els prstecs, sense oblidar-nos del
lsing i del rnting.
La problemtica diferent quant al finanament que presenten les grans i les
petites empreses ens ha portat a estudiar-les per separat. Aix, hem vist com
cada vegada ms els ens autonmics i estatals posen a labast de les nostres pimes nous productes de finanament i mitjans per afavorir-ne el desenvolupament. El CIDEM i lICO en sn un bon exemple. Les grans empreses, duna
banda, tenen un ventall ms ampli de possibilitats i ms fcil daconseguir
poden obtenir recursos dentitats financeres amb ms facilitat i, daltra banda, poden acudir als mercats financers demissi o primaris, tant de renda variable com de renda fixa, sempre que compleixin els requisits que imposen els
ens reguladors.
FUOC PID_00210918
44
45
FUOC PID_00210918
Exercicis dautoavaluaci
Exercici 1
A continuaci es presenten els balanos dInditex, SA (ITX) de 31 de desembre de 2004, 2005
i 2006, a ms daltra informaci financera rellevant (expressada en milions deuros):
31/12/2006
Actius a llarg termini
31/12/2005
31/12/2004
3.594
3.156
2.651
Deutors
418
375
272
Estocs
824
684
518
Tresoreria
906
988
772
Total actius corrents
2.148
2.047
1.562
Total actiu
5.742
5.203
4.213
Fons propis
3.470
2.921
2.393
387
431
448
Passius corrents
1.885
1.851
1.372
Total passiu
5.742
5.203
4.213
Passiu a llarg termini
2006
Benefici net
2005
1.002
804
AEC
433
367
Dividends
577
399
Inversions del perode
887
812
Segons es desprn de la informaci anterior, durant els anys 2005 i 2006 lempresa ha experimentat un creixement important. Quina ha estat la poltica de finanament que ha perms
lexpansi?
Exercici 2
Una empresa comercial vol expandir-se a Portugal. Per a fer-ho vol crear una filial al pas ve.
Lestudi de les inversions per fer a llarg termini i el seu finanament est fora avanat, no
passa el mateix amb els actius i passius corrents. El directiu financer vol saber les necessitats
de fons de maniobra per als tres anys vinent i ha fet les previsions segents:
Any X
Any X + 1
Any X + 2
Vendes (milers deuros)
3.000
3.600
4.200
Marge comercial en % sobre vendes
10%
12%
13%
Dies destoc de les existncies (dies)
20
15
15
Termini de cobrament dels clients (dies)
75
60
60
Termini de pagament als provedors (dies)
30
30
30
Tresoreria mnima (milers deuros)
100
100
100
A partir de la informaci anterior, determineu les necessitats de fons de maniobra o working

capital i la font ms idnia per a cobrir-les.
FUOC PID_00210918
46
Exercici 3
Responeu les qestions segents plantejades indicant-hi cert o fals. Raoneu breument la resposta:
1) Les inversions empresarials a curt termini sempre shan de finanar amb fonts de finanament tamb a curt termini.
2) Una empresa comercial que presenta un PMMF < 0, cobra dels seus clients abans de pagar
a provedors i, per tant, no t necessitats de fons de maniobra.
3) Si volem reduir les necessitats de fons de maniobra, hem de reduir la velocitat del PMMF.
Llavors, o b augmentem la rotaci dels estocs, o b redum el crdit de clients, o b allarguem el termini de pagament a provedors.
4) El rolling s una prctica per la qual sobtenen recursos a llarg termini a partir de la renovaci successiva de fonts amb venciment a curt termini.
5) Una empresa ha dadquirir un b immobilitzat amb una vida til prevista de cinc anys que
sha de finanar amb un prstec. A fi digualar lAEC i lAMFIN, el prstec hauria de tenir un
venciment tamb a cinc anys.
6) Els recursos de lamortitzaci econmica no es poden destinar a noves inversions, nicament shan demprar per a renovar limmobilitzat i aix assegurar que es mant la capacitat
productiva al llarg del temps.
7) En les pimes, els beneficis retinguts moltes vegades sapliquen a reduir lendeutament a
curt termini.
8) La confirmaci s un producte idoni per a finanar les inversions en existncies.
9) El lsing s una font idnia per a empreses en plena ocupaci i creixement que generen
beneficis per a gaudir dels avantatges fiscals de lamortitzaci accelerada.
10) Per a obtenir un aval duna societat de garantia recproca, abans cal ser-ne soci i haverhi aportat un percentatge de laval sollicitat.
47
FUOC PID_00210918
Solucionari
Exercici 1
Segons ens mostren els balanos dITX als tancaments dels tres perodes, podem establir el
segent:
Quasi b no presenta endeutament a llarg termini.
ITX segueix la poltica de finanar la totalitat dinversions a llarg termini amb recursos
propis.
Les inversions a curt termini sn finanades quasi en la seva totalitat amb endeutament a
curt termini. Cal subratllar que en les inversions a curt termini trobem un volum de tresoreria significatiu que li atorga una alta liquiditat.
La poltica financera que permet aix es basa a repartir aproximadament un 50% del benefici als accionistes i la resta destinar-lo a reserves a fi de finanar immobilitzat nou. Els
recursos procedents de les amortitzacions tamb sapliquen a aquesta finalitat. Vegem-ho
en el quadre segent:
2006
2005
BN DIV
425
405
AEC
433
367
Total finanament intern
858
772
Inversions del perode
887
812
Com a conclusi podem apuntar que ITX presenta una alta solvncia (alta tresoreria i quasi
nul exigible financer) i finana el seu creixement mitjanant finanament intern: a parts
iguals entre recursos dels beneficis retinguts i de les amortitzacions econmiques.
Exercici 2
Primer hem de calcular les masses patrimonials mitjanes. Daquesta manera obtenim:
Any X
Any X + 1
Any X + 2
Saldo mitj clients (+)
625
600
700
Estocs mitj (+)
150
132
152,25
Tresoreria (+)
100
100
100
Saldo mitj provedors ()
225
264
304,5
Fons de maniobra necessari (=)
650
568
647,75
Fons de maniobra necessari % s/vendes
22%
16%
15%
Calculem respectivament el saldo mitj de clients (Cl), de provedors (Pr) i destocs (E):
Cl
Vendes
Cost de vendes
Compres
TMC ; Pr
PM M
TMP ; E
360
360
360
Hem considerat que les compres sn igual al cost de vendes, i a la vegada que el cost de vendes el podem obtenir de V(1 m), essent V les vendes i m, el marge comercial.
Segons ens mostren els resultats, lempresa presenta necessitats de finanament significatives
en el curt termini. De fet, cal finanar quasi b la totalitat dels saldos clients o, dit duna altra
manera, cal finanar els 75 dies (60 en els perodes segents) que atorguem de crdit. Daltra
banda, els provedors ens financen els estocs.
La font de finanament idnia per a cobrir part del fons de maniobra podria ser la confirmaci (si els clients operen amb aquesta modalitat) i la resta, i per tal dinjectar liquiditat al cicle
a curt termini, podrem considerar la possibilitat daportar recursos propis. El percentatge
duna font i una altra requereix filar ms prim.
FUOC PID_00210918
48
Exercici 3
1) Les inversions empresarials a curt termini sempre shan se finanar amb fonts de finanament tamb a curt termini.
Fals. Ja hem vist en lanlisi del cicle a curt termini que les empreses generen necessitats permanents al llarg del temps. En aquest cas, el venciment de les fonts de finanament cal que
sigui a llarg termini. No excloem la possibilitat del rolling, sobretot per a les pimes.
2) Una empresa comercial que presenta un PMMF < 0 cobra dels seus clients abans de pagar
als provedors i, per tant, no t necessitats de fons de maniobra.
Cert. Un PMMF negatiu s sinnim que les vendes es cobren abans de pagar les compres. Si
lempresa genera prou vendes (o beneficis) i es gestiona aquest avantatge correctament, no
caldr aportar recursos per a finanar el cicle.
3) Si volem reduir les necessitats de fons de maniobra, hem de reduir la velocitat del PMMF.
Llavors, o b augmentem la rotaci dels estocs, o b redum el crdit de clients, o b allarguem el termini de pagament a provedors.
Cert. Efectivament, polem reduir les necessitats de finanament que imposa el cicle a curt
termini de les tres maneres. El resultat que obtindrem ser un augment de la rendibilitat tant
de lactiu com del capital propi (considerem rendibilitat el quocient entre el benefici i els recursos que lhan perms obtenir; llavors, caeteris paribus, obtindrem el mateix benefici amb
menys recursos).
4) El rolling s una prctica per la qual sobtenen recursos a llarg termini a partir de la renovaci successiva de fonts amb venciment a curt termini.
Cert. s tot just el que aconsegueixen les pimes amb aquesta prctica, ja que tenen dificultats
dobtenir recursos a llarg termini en condicions favorables.
5) Una empresa ha dadquirir un b immobilitzat amb una vida til prevista de cinc anys que
sha de finanar amb un prstec. A fi digualar lAEC i lAMFIN, el prstec hauria de tenir un
venciment tamb a cinc anys.
Cert. Ja hem vist que les inversions a llarg termini shan de finanar amb fonts de finanament amb venciment tamb a llarg termini i, a ms, hem dintentar encaixar (matching de
venciments) la durada de la inversi amb el venciment. Daquesta manera, tamb encaixem
fluxos de caixa.
6) Els recursos de lamortitzaci econmica no es poden destinar a noves inversions, nicament shan demprar per a renovar limmobilitzat i aix assegurar que es mant la capacitat
productiva al llarg del temps.
Fals. Els recursos procedents de les amortitzacions es poden destinar al creixement sense posar en perill la renovaci de limmobilitzat antic. La majoria dempreses en creixement (vegeu lexercici 1) opten per aquesta opci.
7) En les pimes, els beneficis retinguts moltes vegades sapliquen a reduir lendeutament a
curt termini.
Cert. Les caracterstiques de les petites empreses fa que els beneficis sapliquin quasi sense
adonar-sen a reduir lendeutament i, en concret, o b redueixen el descompte bancari o b
redueixen el nivell de les plisses.
8) La confirmaci s un producte idoni per a finanar les inversions en existncies.
Fals. De cap manera. La confirmaci nicament la podem aplicar a finanar els crdits concedits a clients.
9) El lsing s una font idnia per a empreses en plena ocupaci i creixement que generen
beneficis per a gaudir dels avantatges fiscals de lamortitzaci accelerada.
Cert. En cas contrari, els avantatges del lsing sesvaeixen com els nvols desprs duna tempesta destiu: si lempresa t prdues, per exemple, hi injectem ms endeutament, costos financers ms grans, amortitzacions ms elevades, i tot aix sense poder obtenir cap estalvi
fiscal (present).
10)Per a obtenir un aval duna societat de garantia recproca, abans cal ser-ne soci i haver-hi
aportat un percentatge de laval sollicitat.
Cert. En les SGR tots els socis responen dels avals concedits, daquesta manera es dilueixen
els riscos.
FUOC PID_00210918
49
Bibliografia
Arthur Andersen (1994). Manual de Direccin de Finanzas. Pamplona: Aranzadi.
Bachiller-Lafuente-Salas (1982). Gestin Econmico Financiera del Circulante. Madrid: Pirmide.
Blanco Ramos, F. (2005). Direccin Financiera II. Madrid: Pirmide.
Borrell, M.; Cresp, R. (1993). Direcci financera de lempresa. Barcelona: Ariel.
Brealey, R.; Myers, S. (1998). Fundamentos de financiacin empresarial. Madrid: McGrawHill.
Domnguez, J. A.; Durbn, S.; Martn, E. (1990). El Subsistema de Inversin y Financiacin
de la Empresa. Madrid: Pirmide.
Surez Surez, A. S. (2005). Decisiones ptimas de inversin y financiacin en la empresa. Madrid: Pirmide.

Modul 1 - Els Cicles Financers I Els Mitjans de Financament Empresarial

Diunggah oleh

Informasi Dokumen

Judul Asli

Hak Cipta

Format Tersedia

Bagikan dokumen Ini

Bagikan atau Tanam Dokumen

Opsi Berbagi

Apakah menurut Anda dokumen ini bermanfaat?

Apakah konten ini tidak pantas?

Hak Cipta:

Format Tersedia

Modul 1 - Els Cicles Financers I Els Mitjans de Financament Empresarial

Diunggah oleh

Hak Cipta:

Format Tersedia

Els cicles financers

Els cicles financers i els mitjans de finanament empresarial

Els cicles financers i els mitjans de finanament empresarial

1. El cicle a curt termini ......................................................................

1.1. La durada del cicle a curt termini: el PMME i el PMMF .................

1.2. El fons de maniobra necessari (FMNec) .........................................

1.3. Fons de maniobra i la durada de la font de finanament .............. 12

Els cicles financers i els mitjans de finanament empresarial

Els cicles financers i els mitjans de finanament empresarial

Lrea financera de lempresa socupa tant de lassignaci (funci dinversi)

Els cicles financers i els mitjans de finanament empresarial

Els cicles financers i els mitjans de finanament empresarial

1. El cicle a curt termini

Lactivitat de qualsevol empresa sinicia amb laportaci de recursos per part

Els cicles financers i els mitjans de finanament empresarial

1.1. La durada del cicle a curt termini: el PMME i el PMMF

Els cicles financers i els mitjans de finanament empresarial

El perode mitj de maduraci econmic en una empresa comercial s,

No s habitual pagar les mercaderies en el mateix moment en qu es compren.

Les empreses que presenten un PMMF positiu, situaci ms habitual sobretot

1.2. El fons de maniobra necessari (FMNec)

Els cicles financers i els mitjans de finanament empresarial

mercaderies s de 30 dies. El termini de cobrament i pagament previst s tamb de 30 dies.

Dia 2. Torna a comprar 1 euro de mercaderies. Tindrem:

I, aix, successivament fins al dia 30, que tindrem:

Els cicles financers i els mitjans de finanament empresarial

Aix, fins al dia 60...

Massa patrimonial mitjana PM

Volum anual d'operacions

on PM s el perode mitj de maduraci de la massa corresponent. Utilitzant

Els cicles financers i els mitjans de finanament empresarial

1.3. Fons de maniobra i la durada de la font de finanament

Els cicles financers i els mitjans de finanament empresarial

Els cicles financers i els mitjans de finanament empresarial

Els cicles financers i els mitjans de finanament empresarial

2. El cicle a llarg termini

Els cicles financers i els mitjans de finanament empresarial

Els cicles financers i els mitjans de finanament empresarial

3. El finanament intern (FI) o autofinanament

A diferncia de qualsevol altra font de finanament, el finanament intern o

El finanament intern es compon de les amortitzacions i els beneficis

Benefici abans dinteressos i

Benefici abans dimpostos

Recordem que el cicle a curt termini proporciona un excedent financer: els

Els cicles financers i els mitjans de finanament empresarial

Quins recursos queden a lempresa una vegada remunerem el capital i que

3.1. Les amortitzacions (AEC)

Els cicles financers i els mitjans de finanament empresarial

LAEC s, doncs, un origen de fons i lAMFIN, una aplicaci de fons.

Amb un exemple potser es veu ms clar.

AEC i fons propis

Qu podem dir quan es tracta dinversions en immobilitzat finanades amb

Els cicles financers i els mitjans de finanament empresarial

finanament per manteniment, ja que lobjectiu darrer s mantenir la capacitat

Els cicles financers i els mitjans de finanament empresarial

El capital alliberat o amortitzaci acumulada en el moment n seguint el procs acumulatiu s igual a:

En el nostre exemple, s fcil comprovar que partint de X = 1.000 i n = 5, se

3.2. Els beneficis retinguts

Els cicles financers i els mitjans de finanament empresarial

Com que sn recursos lliures, tamb es poden destinar a reduir lendeutament.

Els cicles financers i els mitjans de finanament empresarial

4. Fonts de finanament bancries

El finanament bancari, amb totes les seves modalitats i productes, constitueix