Filosofia

1r de batxillerat

Tema 1:
El saber filosfic.
Continguts del Bloc 2
La filosofia: sentit, necessitat i histria.
El saber racional. Lexplicaci preracional: mite i mgia. Lexplicaci racional: la ra i els sentits.
El saber filosfic a travs de la seva histria.
Caracterstiques de la filosofia.
Les disciplines teorico-prctiques del saber filosfic.
Funcions i vigncia de la filosofia.
Criteris d avaluaci / Estndards daprenentatge avaluables generals del bloc 2.
1. Conixer i comprendre lespecificitat i la importncia del saber racional en general i del filosfic en
particular com a saber de comprensi i interpretaci de la realitat i valorar que la filosofia s, a la
vegada, un saber i una actitud que estimula la crtica, lautonomia, la creativitat i la innovaci.
Reconeix les preguntes i els problemes que han caracteritzat la filosofia des del seu origen i els
compara amb el plantejament daltres sabers, com el cientfic o el teolgic.
Explica 1origen del saber filosfic i el deferncia deis sabers preracionals, com el mite i la mgia.
2. Identificar-la dimensi terica i prctica de la filosofia i els seus objectius, caracterstiques,
disciplines, mtodes i funcions, i relacionar-los parallelament amb altres sabers de comprensi de la
realitat.
Identifica, relaciona i distingeix el vessant prctic i el teric de 1activitat filosfica i identifica les
diferents disciplines que conformen la filosofia.
3. Contextualitzar histricament i culturalment les problemtiques analitzades, expressar per escrit les
aportacions ms importants del pensament filosfic des del seu origen, identificar els principals
problemes plantejats i les solucions aportades i expressar les prpies opinions respecte a aquestes
qestions.
Reconeix les principals problemtiques filosfiques caracterstiques de cada etapa cultural europea.
Expressa per escrit les tesis fonamentals d alguns dels corrents filosfics ms importants del
pensament occidental.
4. Comprendre i usar amb precisi el vocabulari tcnic filosfic fonamental i elaborar un glossari de
termes de forma cooperativa mitjanant les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informaci i
la comunicaci.
Compren i utilitza amb rigor conceptes filosfics com ra, sentits, mite, logos, arkh, necessitat,
contingncia, essncia, substncia, causa, existncia, crtica, metafsica, lgica, gnoseologia,
objectivitat, dogmatisme i criticisme, entre altres.
5. Analitzar de forma crtica fragments de textos significatius i breus sobre lorigen, la caracteritzaci i
la vigncia de la filosofia, identificar les problemtiques i les solucions exposades, distingir-hi les tesis
principals i lordre de largumentaci i relacionar els problemes que apareixen en els textos amb el que
sha estudiat a la unitat i amb el plantejament daltres intents de comprensi de la realitat, com el
cientfic i el teolgic, o altres tipus de filosofia, com loriental.
Llegeix i analitza, deforma crtica, fragments de textos breus i significatius sobre 1origen de
1explicaci racional i sobre les funcions i les caracterstiques del pensament filosfic i identifica les
problemtiques filosfiques plantejades.

TEMA 1 El saber filosfic 1

Filosofia
1r de batxillerat

1.1. L'ACTITUD FILOSFICA

Qu s la filosofia? L'humorista Pierre Desprogres va escriure: Quan un filsof em respon, deixo de
comprendre la meva pregunta. I s que associem filosofia amb respostes complicades i a reflexions
que no porten enlloc. Tamb l'historiador americ Henry Adams va caracteritzar la tasca filosfica
com a inintelligibles respostes a problemes insolubles...
Un dels ms importants filsofs, el francs Montaigne, va proclamar en el segle XVI que la filosofia
s dubte. Qui pot gaudir en la incertesa? El dubte s inconfortable... Per tamb s un punt de
partida, una oportunitat de canvi.
La filosofia s un punt de partida per mirar ms enll, s una tasca nmada, emigrant, que es troba a
les crulles dels camins del pensament. Filla de l'admiraci, germana de la reflexi, la filosofia s
una activitat i una actitud que anirem descobrint a poc a poc.
Deia Aristtil que els ssers humans comencen i han comenat a filosofar moguts per ladmiraci i
sense buscar una utilitat prctica. I afegia que, de la mateixa manera que anomenem un home lliure
aquell que s per a si mateix i no per a cap altre, aix considerem la filosofia lnica cincia lliure
perqu noms aquesta ho s per a ella mateixa.
Estem acostumats a considerar el mn que ens envolta com un conjunt ordenat de coses al nostre
abast disposades per fer-les servir. Per qu passa quan es produeix quelcom que altera la
regularitat del nostre entorn? Lestranyesa que provoca aix que ens sobta ens obliga a mirar-lo
atentament i a fer-nos preguntes.
Mirar atentament es deia en grec theorin. Daqu que, des dels primers pensadors, hom anomeni
teoria al tipus de relaci que neix quan es trenca lactitud natural. s a dir, quan les coses perden
el seu carcter destri a labast definit per ls i esdevenen ob-jectes, s a dir, all que sens enfronta com a qestionable. Consegentment, el mn deixa de ser lespai ordenat i hospitalari i
adopta la forma dun tot problemtic que ens empenta a buscar respostes.
De l'admiraci els grecs en deien thaumadzein. Qu cal per ser capa d'admirar-se?... Igual adonarnos que no ho sabem tot. Noms aix podem plantejar noves qestions que obren nous camins per al
coneixement i la investigaci.
Segur que algun cop heu sentit els incansables "per qu" dels nens petits. Ells no tenen vergonya en
reconixer que no saben. I, potser, justament per aix aprenen tan rpid i tan fcil. No tenen idees
velles que hagin de deixar espai a les noves...
L'sser hum s un sser essencialment obert a la realitat, fins al punt que la necessita per ser, per
anar-se fent minut rere minut. Aix comporta un activitat que s'ha de desplegar respecte a la realitat.
Quins tipus d'activitat desplega l'sser hum? Mentre la resta d'animals estan ocupats en el seu
viure, l'sser hum s'ocupa i, sobretot, es preocupa de la seva vida. Aix s aix perqu la nostra
relaci amb la realitat s molt ms dinmica que la dels animals. L'sser hum coneix la realitat;
produeix, transforma la realitat; i obra, es fa a si mateix.

TEMA 1 El saber filosfic 2

Filosofia
1r de batxillerat

A travs del coneixement (theoria) que proporciona la cincia, les persones assoleixen certa
seguretat. amb la capacitat de produir (poiesis) coses que permet la tcnica o l'art, obtenim plaer i
fem la vida ms cmoda; i el sentit del nostre obrar (praxis) acostuma a encaixar dins del marc
d'una religi o d'uns principis ideolgics que proporcionen la sensaci d'orientaci i donen consol
en els moments difcils.
I qu passa amb la filosofia? Sembla que si al nostre voltant les coses funcionen com han de
funcionar no ens cal plantejar grans teories filosfiques. Ni tan sols preguntar-nos "per qu"!
Noms quan comencem a desconfiar de la suposada claredat que ens proporcionen els nostres hbits
perceptius i mentals pot aparixer la filosofia. Quan comencem a descobrir els nostres prejudicis,
terme que en el seu sentit etimolgic vol dir "dirigir-se a qualsevol situaci amb una idea
preconcebuda", i comencem a acceptar que no veiem prou clar, podem plantejar qestions
filosfiques. La filosofia apareix per rebatre la nostra temptaci a situar els problemes all on volem
que hi siguin, all on creiem que el problema se soluciona perqu, en el millors dels casos, sembla
controlat i, en el pitjor, perqu no el veiem.
1.1.2 Qu s aix de la filosofia?
La filosofia s l'esfor per pensar, una i altra vegada, els problemes permanents dels ssers humans:
Com puc ser feli? Qu s el b? Existeix la justcia? Puc arribar a ser lliure? T un sentit la vida?
Qu puc arribar a conixer?... Si renunciem a pensar altres s'encarregaran de fer-ho per nosaltres,
ens ensenyaran qu hem de pensar i qu hem de creure. Per, qu significa pensar per un mateix?
s que no penseu ja? S, per amb aix no n'hi ha prou. Qu som tots matemtics des del moment
que aprenem a comptar amb els dits?; o prosistes, ja que parlem en prosa? S i no! Per pensar
filosficament cal reflexionar amb rigor i en profunditat; i aix significa que hem d'aprendre a
filosofar... I ho hem de fer reconeixent que ens han d'interessar ms els problemes i les preguntes
que les respostes, perqu no hi ha veritats tancades ni una saviesa establerta.
Per aix, quan un amic va admirar la saviesa de Pitgores aquest va reconixer que la saviesa s, en
tot cas, propietat de Du i que els ssers humans noms podem ser filsofs, amants de la saviesa.
s en la recerca daquesta saviesa mai plenament abastada on es desenvolupa lactivitat prpia del
filsof. Una activitat que t tamb molt dactitud, perqu no s fcil acceptar que no se sap, tampoc
estem massa acostumats a mirar les coses amb atenci i des de diversos punts de vista,... Per el
ms difcil s trencar amb els pre-judicis propis, de vegada molt arrelats, que de vegades imposen
els hbits i costums. Acceptar, mirar, trencar per a qu? Per apropar-nos duna manera diferent a tot
all que interessa i preocupa els ssers humans. Per tornar a l'origen, al mn que descriu Garca
Mrquez en Cien aos de soledad: "El mundo era tan reciente que muchas cosas carecan de
nombre, y para mencionarlas haba que sealarlas con el dedo".
I per qu cal tornar a l'origen, us preguntareu, si el mn ja ens est b com s? No es tracta de mirar
enrere perqu s, ni amb ulls enyorats... Deia Kierkegaard que "la vida es viu cap endavant per
noms es comprn mirant enrere". Cal mirar enrere per recuperar l'autntic valor de les coses,
reestablir la forma com ens relacionem amb elles i reconsiderar la manera com ens comuniquem.
Per qu? Perqu qui no pot canviar els seus pensaments no pot canviar el seu dest. El "sc aix i
punt" s l'expressi ms antifilosfica que es pot dir. All on alguns posen el punt, comena
justament la filosofia.

TEMA 1 El saber filosfic 3

Filosofia
1r de batxillerat

Per aix parlem d'un doble origen de la filosofia: per una banda l'origen histric, i per altra aquell
que es produeix en cadasc dels ssers humans.
Text.- ARISTTIL: Metafsica

TEMA 1 El saber filosfic 4

Filosofia
1r de batxillerat

Text.- ORTEGA Y GASSET

TEMA 1 El saber filosfic 5

Filosofia
1r de batxillerat

Text Emmanuel SEVERINO: La filosofa contempornea

TEMA 1 El saber filosfic 6

Filosofia
1r de batxillerat

Text.- GRAMSCI: Introduccin al estudio de la filosofa

TEMA 1 El saber filosfic 7

Filosofia
1r de batxillerat

1.2 L'origen histric

1.2.1 La filosofia: un constant pas del mite al logos:
Es sol dir que l'inici de la filosofia radica en el pas del mite al logos, s a dir, en el pas
d'explicacions o respostes tradicionals i arbitrries a explicacions lgiques i racionals. Els grecs
protagonistes d'aquest pas o salt van fundar el que s'anomena filosofia; ara b, aquest pas es fu una
vegada per sempre o, ben al contrari, constantment hem de repetir-lo?
L'expressi pas del mite al logos s una frmula amb la qual es fa referncia a lorigen de la
filosofia com a superaci de les formes mtiques i religioses de pensament i a ladveniment dun
pensament racional que inclou tant la filosofia com la cincia.
Lorigen daquesta manera superadora del pensament mtic se situa en la Grcia del segle VI abans
de la nostra era, ms concretament a Jnia, i s obra fonamentalment dels filsofs de la escola de
Milet: Tales, Anaximandre i Anaxmenes. Seguint a Guthrie, es podria dir que tal pas es va produir
quan va comenar a cobrar forma en les ments dels homes la convicci que el caos aparent dels
esdeveniments ha docultar un ordre subjacent, i que aquest ordre s el producte de forces
impersonals. Segons Plat i Aristtil, aquesta mutaci seria fruit de ladmiraci. Aix suposa una
conquesta extraordinria ja que, en el context de lpoca que es va produir, el normal i ms probable
eren les explicacions dordre sagrat, religis i mtic que apellaven a ssers personals i sobrenaturals
amb poders extraordinaris.
Per si b la majoria dels autors estan dacord a assenyalar en els milesis lorigen del pensament
filosfic i cientfico-racional, no hi ha una interpretaci nica de les causes que van produir tal pas
del mite al logos. En aquest sentit va ser famosa la polmica que va enfrontar a Burnet amb
Cornford. Segons Burnet els filsofs jonis havien franquejat la via que la cincia, a partir daquest
moment, no ha tingut ms que seguir. Aquesta idea implicava la suposici que el pensament
racional - la filosofia en la seva forma originria - havia fet aparici duna manera sobtada, sense
histria prvia que investigar, com una miracle grec a causa de les suposades peculiaritats
del esperit grec.
Aquesta tesi del miracle grec no explicava realment res i, a ms, mostrava un cert eurocentrisme
al no voler tampoc reconixer les influncies dels sabers babilonis i egipcis sobre els primers
pensadors grecs. Davant lesmentada concepci, Cornford va sostenir la tesi, segons la qual
la cosmologia dels primers jonis procedia duna reinterpretaci i prolongaci dels mites
cosmognics i teognics grecs (narrats per Homer i Hesode,). En la Teogonia dHesode es poden
distingir dues narracions diferents del mite primordial. En una, el relat parla de dus; Zeus lluita
contra Tif, el poder de la confusi i el desordre, per aconseguir la sobirania de lunivers. Aquest
tipus de narraci, del tipus dels mites de renovaci i dels anomenats mites de la reialesa (semblants
als drames ritualitzats que es representaven a Babilnia, amb el principal protagonisme del rei que
TEMA 1 El saber filosfic 8

Filosofia
1r de batxillerat

confirmava, aix, el seu domini sobre la naturalesa i la societat), va tenir sentit en lmbit de lantiga
monarquia micnica. Per la caiguda de limperi micnic i lexpansi dels doris pel Peloponesi,
Creta i Rodes, inicia una nova fase de la civilitzaci grega (el denominat mn homric). Els ritus
van perdre la seva funci i el seu antic sentit. A aquesta fase correspon la segona versi en
laTeogonia dels mites dels orgens: la lluita per lordre no s ara obra de dus, sin de principis
naturals, tot i que encara amb ressonncies mtiques: Caos, Llum, Dia, Nit, Cel, Terra, Eros.
Aquesta segona versi dels mites cosmognics va actuar com model a les primitives abstraccions
dels fsics jonis: all que en el mite sn poders naturals personificats, en els milesis sn qualitats
abstractes naturals: el que sn sexplica per les qualitats empricament conegudes, encara que
pensades abstractament i generalitzades. Daquesta manera diu Cornford que en la filosofia, el
mite est racionalitzat.
A ms, cal reconixer la influncia que van exercir els sabers tcnics dels antics babilonis i dels
egipcis, encara que s cert que aquests pobles havien desenvolupat tcniques eficients, mitjanant
un procs dassaig i error i mitjanant la recerca de correlacions, per mai shavien preguntat pels
fonaments de les esmentades tcniques ja que, en les seves cultures, lmbit de les causes seguia
estant dominat per el dogmatisme religis.
La conjunci dels factors socials (el final de la monarquia micnica i els canvis socials
corresponents; labsncia de castes sacerdotals entre els grecs del S. VI a.C.; lafany sistematitzador
dHesode i la influncia dels sabers daltres pobles, juntament amb la mateixa situaci geogrfica
de Jnia en un encreuament de civilitzacions) s la que permet entendre aquest pas del mite al
logos, en qu va jugar tamb un paper important el desenvolupament duna escriptura alfabtica.
Com a fruit daquests processos va sorgir, segons J.P. Vernant, un pensament que exclou la
presncia de dus com explicaci de la naturalesa, i la presncia dun pensament abstracte que es
constituir en el fonament de la intelligibilitat dels processos naturals sotmesos al canvi: el logos, o
ra, o idea, o llei universal. El primer element va dependre de la seva relaci amb el mite
cosmognic grec racionalitzat; per entendre i explicar el segon, cal recrrer, segons Vernant, al
procs histric de la constituci de la polis grega com element determinant de laparici de la
racionalitat: la ra grega -diu- apareix com filla de la ciutat. Tanmateix, en els dos processos van
jugar un paper destacat la transmissi del saber mitjanant la paraula escrita i no ja merament per
tradici oral, i -com ho destaca Popper- lactitud crtica
1.2.2 L'activitat dels primers que filosofaren
Els mites sn relats fabulosos que expliquen o donen resposta a interrogants o qestions importants
pels humans; en segon lloc, els mites sn relats que cerquen donar models d'actuaci. Els mites
s'imposen com a relats plens d'autoritat per sense justificaci; s'apella, emotivament, a que les
coses sempre han estat aix. Els mites grecs, per exemple, expliquen com es fu el mn, com fou
creat el primer home i la primera dona, com s'obtingu el foc, com aparegu el mal al mn, qu hi
TEMA 1 El saber filosfic 9

Filosofia
1r de batxillerat

ha desprs de la mort,; simultniament, les actuacions extraordinries dels personatges mtics sn

un exemple o pauta a seguir. Els grecs disposaven de gran nombre de mites; nosaltres, tamb.
Disposem de mites que compleixen tant la funci explicativa com la funci exemplificadora.
A Grcia, al segle VI abans de Crist, uns homes emprenedors, els primers filsofs, van comenar
a qestionar-se tant les explicacions que donaven els mites com les pautes de conducta que oferien.
Eren uns homes a qui els atreia fer-se preguntes, que notaven incoherncies en els relats mtics del
seu entorn, que constataven relats diferents en pobles diferents. Aquests homes, dominats per una
plural curiositat i per una actitud crtica, sn els que protagonitzaren el que es coneix com a miracle
grec: el pas del mite al logos. Per a ells, aquest pas significava desconfiar de les imaginatives
narracions o explicacions populars i, amb una mirada nova, observar i analitzar la natura, tot
intentant descobrir en ella les causes dels esdeveniments; per aix, en lloc de parlar de divinitats
comenaren a inventar conceptes. Amb els mites, el mn era catic i arbitrari: res estava sotms a
lleis naturals fixes; amb la visi racional del mn, aquest esdev ordenat i regit per unes lleis
estables i fixes que es poden descobrir.
Aquest pas fundacional de la filosofia, esdevingut a Grcia i explicable per una confluncia de
factors, no s quelcom natural i definitivament adquirit, s un pas que ha de realitzar tota persona
que vulgui mantenir una actitud desperta i investigadora.

El mussol, que hi veu a les fosques, s smbol de la filosofia

Quan un nen de sis o set anys comena a descobrir incoherncies i contradiccions en l'encantador
relat dels Reis Mags, aleshores comena a reviure una experincia semblant a la dels primers
filsofs. All que el nen havia cregut durant tota la seva vida s ara assetjat amb multitud de
preguntes; el procs de superaci del seu mite ser conflictiu i allionador. L'aband o prdua de
l'agradable relat dels Reis Mags i l'acceptaci de que aquests sn els pares ser, probablement, el
seu primer pas del mite al logos. Si el nen o nena, ja adult, mant la seva inquietud original, reviur
nous episodis d'aquest pas; els nens estan ben a prop de la genuna actitud filosfica.
a) Mites i logos, ahir
El doble mite de Prometeu i Pandora s un mite clssic d'ahir que explica l'origen de la humanitat i
l'aparici del mal al mn. Prometeu, benefactor de la humanitat, constat que els animals estaven
ms harmnicament provets que no pas els homes nusos, descalos i desarmats; per tal
d'equipar-los millor rob a Zeus el foc, recurs que fa possible l'habilitat tcnica, i el don als
humans; d'aquesta manera, adquiriren les arts tils a la vida. Per Zeus, tement que aquests
esdevinguessin massa forts i savis, s'enfurism pel do que Prometeu els havia atorgat i, a canvi, cre
TEMA 1 El saber filosfic 10

Filosofia
1r de batxillerat

un alegre regal portador de desgrcies. El regal era Pandora, la primera dona; a Pandora li fou
regalada una gerra plena de mals, els mals que afligeixen la vida dels homes.
Certament, els mites tenen poder explicatiu. Constitueixen l'inici d'un procs intellectual. Prometeu
i Pandora poden simbolitzar les dues cares de la situaci humana: el bo i positiu que tots tenim i les
inevitables contrarietats que ens acompanyen. El mite, creat en una societat de creixent masclisme,
pos en la dona l'origen del mal; bviament, el progrs intellectual portar a qestionar-se
aquesta explicaci interessada.
Per amb els mites i amb les seves indicacions constataven els primers filsofs els vaixells
s'enfonsaven i la navegaci esdevenia insegura. En els mites clssics sovint s'expressen, amb belles
paraules, profundes intucions; per inclouen pluralitat d'elements irracionals que els primers
filosofs volien diferenciar i separar de la seva activitat.
La mai satisfeta curiositat dels primers filsofs, el seu constant fer-se preguntes, la seva actitud
crtica, els seus dubtes davant les explicacions oficials, etc. condu a cercar explicacions o respostes
argumentades i obertes al debat. La mateixa paraula filosofia, emprada per designar l'activitat
d'aquests grecs, significava i significa afany o anhel de saber, no possessi de saber o
coneixement: eren prou conscients de la dificultat d'expressar l'ltima paraula sobre temes com qu
s l'sser hum, d'on prov el mal present al mn, quin s el principi o quina s causa de tota la
realitat.
b) Mites i logos, avui
Mites, avui? El nostre mn tamb ens ofereix relats mtics, s a dir, explicacions arbitrries que
volen imposar-se apellant no a les dimensions intellectuals de la persona, sin noms a les
dimensions emotives. No sn relats mtics, per exemple, els espots publicitaris que ens diuen qu
val la pena, qu s'ha de fer, qu s el que t sentit? Si hom no desperta el seu logos pot ben creure
que si adquireix aquest nou producte enunciat tastar una mgica llibertat, una eterna bellesa.
Un dels mites remarcables de la nostra societat s el relat que sobre la cincia ens transmeten els
mitjans de comunicaci: la cincia apareix com un coneixement objectiu i definitiu capa
d'alliberarels humans dels seus patiments i d'obrir les portes de la felicitat. Ara b, qui coneix la
trajectria de diferents branques de l'activitat cientfica sap prou b que no s aquesta la grandesa de
la cincia; sn molts els cientfics conscients dels lmits de la cincia, de la seva provisionalitat, de
la impossibilitat de crear una teoria definitiva i d'eliminar el dubte. Per malgrat la inseguretat i
l'esperit crtic latent en el cor de l'activitat cientfica, els mitjans de comunicaci la mitifiquen ben
contradictriament: es proclama que la nostra societat est dominada per la cincia i,
simultniament, les noticies cientfiques sn transmeses d'una manera gens cientfica. Si hom no
desperta el seu logos, es mantindr en la perspectiva mtica de la cincia que conv a diferents
poders.
TEMA 1 El saber filosfic 11

Filosofia
1r de batxillerat

Des de la filosofia tamb podem parlar d'un altre mite actual: el mite de l'opini pblica. A quina
realitat es fa referncia quan es parla i es fa ben sovint d'opini pblica? L'opini pblica
tendeix a presentar-se com la veu del poble, una veu sacralitzada i plena d'autoritat. Per, com i qui
detecta aquesta opini pblica mitificada? Per qu s'insisteix tant en ella? En aquesta qesti, com
en altres semblants, el pas del mite al logos passa per descobrir que l'opini pblica s la
interessada opini d'aquells que tenen poder per fer pblica la seva opini.
Com ja hem vist, l'activitat d'els homes que per primera vegada van passar d'explicacions mtiques a
explicacions racionals, s'ha anomenat filosofia o anhel de saber; per una altra paraula ben
significativa podia haver-se imposat: aletheia, que vol dir des-cobrir all que est amagat, desvelar, desemmascarar. Unes activitats que van realitzar els grecs i que han realitzat, en major o
menor mesura, els filsofs de tots els temps.

TEMA 1 El saber filosfic 12

Filosofia
1r de batxillerat

1.2.3 Els primers que filosofaren

a) Tales de Milet (s. VI a.EC.)
Filsof grec presocrtic a qu considerat el fundador de lescola de Milet de filosofia i, per tant,
liniciador de filosofia occidental. Encara que Herodot afirma que els seus avantpassats remots eren
fenicis, sembla provat que era descendent duna famlia noble de Milet. La tradici ens el presenta
com un gran savi i, de fet, apareix en diverses llistes com un dels set savis de Grcia. Se li van
atribuir grans i prodigiosos coneixements en mltiples sabers. La cronologia de la seva vida es basa
en el fet que, segons sembla, Tales va predir un eclipsi de sol, succet lany 585 a.C. i, segons la
tradici creada per Apolodor, en aquesta poca Tales tenia quaranta anys. Per tant, va haver de
nixer cap a lany 625 a.C. En especial, es considerava que possea grans coneixements
astronmics. A ms a ms tenia fama de savi conseller poltic, dhbil comerciant, expert enginyer i
de gran matemtic. Com a gemetra se li atribueixen varis teoremes. Amb aquests coneixements
Tales va crear les bases per al clcul de les distncies dels vaixells en alta mar i, per primera
vegada, va elaborar una geometria terica i no merament emprica, encara que la plena demostraci
daquests teoremes va ser efectuada per Euclides.
Des del punt de vista de la histria del pensament, el ms important s que Tales va plantejar el
primer problema de la filosofia: Quin s el primer principi (arkh) de la natura (physis)? Amb aix
inaugurava una nova forma de pensament que ja no es basava en lintervenci dssers
sobrenaturals per explicar la natura. Per aix sel considera com el pare del pensament racional o
filosfic, s a dir, com el primer que efectua lanomenada transici del mite al logos.
La resposta que dna Tales a linterrogant per larkh -que ell s el primer a plantejar- s,
evidentment, ingnua. Per no s el fet que hagus triat laigua com el principi explicatiu de la
physis el que s important. Limportant s que per primera vegada es planteja la possibilitat duna
investigaci racional de la natura sense recrrer a explicacions sobrenaturals. Tales inaugura un nou
esperit crtic i antidogmtic que fructificar en els seus seguidors. I aix s aix encara que
sinterpreti el pensament de Tales b com a una radical innovaci, que seria la primera anticipaci
del pensament cientfic, b com a una mera racionalitzaci del pensament mtic. En ambds casos,
doncs de les dues maneres sha interpretat el pensament de Tales, la seva obra s realment la que
funda la tradici de la filosofia occidental.
b) Pitgores de Samos ( 570-490 a C)
Filsof grec presocrtic. Va nixer a lilla de Samos. A Samos, Pitgores va conixer les obres de
Fercides de Siro i d'Hermodamant i, probablement, dAnaximandre. Per completar la seva
educaci va viatjar per Egipte i Babilnia. La vida dissoluta de la cort i, en general, dels seus
conciutadans, casaven malament amb els ideals dascetisme i renovaci moral de Pitgores, ra per
la qual va abandonar Samos i es va establir a Crotona, ciutat del sud dItlia (Magna Grcia). En
TEMA 1 El saber filosfic 13

Filosofia
1r de batxillerat

arribar a Crotona es va posar en contacte amb els seus dirigents, als que va causar una gran
impressi i, al poc temps, va aconseguir el poder en lesmentada ciutat. Al mateix temps, va fundar
una secta-escola dndole mstic-religiosa i filosfic-poltica que centrava els seus interessos
intellectuals en la msica i les matemtiques posades al servei de la renovaci de la vida moral. La
influncia de la secta o escola pitagrica va ser cada vegada ms important i diverses de les ciutats
de la Magna Grcia van ser governades pels membres de lesmentada escola fins que es va produir
un ampli moviment popular de rebuig de lelitisme antidemocrtic dels pitagrics, que va acabar
amb la vida de diversos dels membres daquesta escola, i els altres van haver dexiliar-se. Segons la
tradici, Pitgores va aconseguir salvar-se i va fugir a Locri, des don va marxar cap a Trent i,
finalment, va morir a Metapont. Segons una altra tradici, va morir assassinat en un camp de faves
(llegum que ell prohibia menjar).
c) Scrates, (470/469-399 a.C.)
Filsof grec, nascut a Atenes, fill de Sofronisco, escultor, i de Fenreta, dofici llevadora. La seva
vida i fins i tot la seva prpia figura es troba embolicada en lescassetat e incertesa de dades.
Sembla que va exercir per un temps el mateix ofici que el seu pare i que es va interessar en un
principi per les doctrines fsiques dels filsofs jonis, potser apreses al costat de Arquelau de Milet,
deixeble de Anaxgores, cap a les quals desprs va adoptar una actitud crtica. Semblen fets
referibles a dates certes que, durant les guerres del Pelopons (431-404), en les que pren part com a
soldat hoplita -com corresponia a un ciutad de nivell mitj-, salva a Alcibades ferit al lloc de
Potidea (429), participa en la batalla de Delion (424), a Beocia, i, prxim ja als 50 anys, en la
dAnfpolis(421), a Trcia; aix com tamb la seva oposici, en dates ms tardanes, formant part del
Consell dels Cinc-cents, al procs contra els estrategs de les Arginusas (411) i la seva desobedincia
a lordre donada pels Trenta Tirans darrestar a Lle de Salamina (404).
En un moment indeterminat de la seva vida canvia el seu inters inicial per les teories sobre la
natura, en la que, segons sembla, no veu principi de finalitat alguna, per linters per un
coneixement de si mateix i de lhome en general, seguint loracle que la Ptica de Delfos pronuncia
a instncies del seu amic Querefont, que li pregunta pel ms savi dels homes. Desprs duna vida
entregada a interpellar els seus conciutadans, obeint la veu interior del seu daimon, i a instar-los,
segons Plat, que fossin millors i ms savis, restablida ja la democrcia atens, s portat a judici
doblement acusat de ser sofista, impiu i corruptor dels joves, per Anito, en nom dels artesans i
poltics, per Meleto, en el dels poetes, i per Lic en el dels oradors. Condemnat a mort pel tribunal
popular (enverinat amb cicuta) i desprs de rebutjar els plans de fugida que li ofereix Crit, mor a la
pres dAtenes, envoltat dalguns dels seus amics i deixebles i manant decorosament a la seva dona
Xantipa, que portava al seu fill petit en braos, que sabsents.
La figura de Scrates, exalada per Plat com lhome ms savi i just del seu temps, sha convertit
amb el transcurs del temps, i malgrat els seus contorns quelcom difusos, en el paradigma del filsof
i fins en personificaci daquesta filosofia.
TEMA 1 El saber filosfic 14

Filosofia
1r de batxillerat

Scrates no va posar per escrit les seves doctrines, i tots els seus ensenyaments, segons el testimoni
de Plat, sn orals. A diferncia dels sofistes, coetanis seus, Scrates no construeix llargs i bells
discursos, sin dilegs metodolgicament construts (veure mtode socrtic) en dues parts
fonamentals: la ironia i la maiutica. En la primera, desprs de presentar el tema del dileg amb una
pregunta del tipus qu s la justcia?, desenvolupa la refutaci (lenkhos) de laparent saviesa de
linterlocutor, que, portat de la seva ignorncia, no sap per creu saber. Una llarga successi,
impertinent de vegades, de preguntes i respostes, tendeix a aconseguir el reconeixement de la prpia
ignorncia, per part de linterlocutor, la qual cosa el deixa en disposici de comenar, de la m de
Scrates, la recerca de la definici, o el concepte, que suposaria un vertader saber. El punt de
partida daquesta indagaci no pot ser un altre que el de la confessi de la prpia ignorncia: la que
Scrates reconeix en si mateix reflexionant sobre loracle de Delfos i la que aconsegueix que
linterlocutor reconegui desprs de refutar el seu aparent saber. Prossegueix llavors la feina de
concebre i donar a llum conceptes. A aquesta segona part anomena el mateix Scrates maiutica,
per tractar-se dun art semblant al que exercia la seva mare: la llevadora ajuda a les dones a donar a
llum cossos, Scrates ajuda als homes a donar a llum pensaments.
Les respostes a les preguntes del tipus quina classe de cosa s ... ? constitueixen la primera teoria
tica de la humanitat basada en lanlisi conceptual. Plat deduiria della el coneixement de les
essncies o idees. Scrates es limita a un tipus dinvestigaci diferent del dels sofistas, retric,
dialctic i fins i tot contradictori, o almenys relativista, i lobjectiu del qual s el universal o la
definici; s a dir, un concepte universal aconseguit i acceptat per tots.
Scrates identifica el coneixement daquests conceptes tics amb la prctica de la virtut i la
consecuci de la felicitat. Identifica saber amb virtut, fins al punt dafirmar que ning fa el
mal voluntriament, per vincula a ms a ms la felicitat en obrar b, o a viure b; a la primera
doctrina se lanomena intellectualisme tic i a la segona, eudemonisme.

TEMA 1 El saber filosfic 15

Filosofia
1r de batxillerat

1.3 La histria de la filosofia

Com sha ents i desenvolupat aquesta actitud crtica, o aquesta activitat de reflexi racional, a
travs dels temps constitueix la histria de la filosofia i de la cincia, i fins i tot la histria de la
mateixa civilitzaci. De manera que a la filosofia li s essencial el coneixement de la seva histria, i
aix la histria de la filosofia s un element constitutiu de la prpia filosofia
En lnies generals, desprs de lesplndida aparici del pensament grec, que desenvolupa la filosofia
primer com un saber sobre la naturalesa (presocrtics), desprs com un saber sistemtic i integral
(Plat i Aristtil) i, finalment, com una forma tica de viure (hellenisme), la filosofia es fon
novament amb el pensament religis, don havia sorgit com a crtica i alternativa, en part per
confondres amb ell i en part per a reelaborar-lo des del seu interior (neoplatonisme, cristianisme,
filosofia escolstica).
Desprs duna llarga i ms aviat confusa, per en cap mode infructuosa relaci que la fe i
la ra mantenen en el mn medieval occidental, ja sigui cristi, rab o jueu, el pensament racional
es reestructura de forma autnoma amb el Renaixement i la revoluci cientfica. Aix com en
aquesta poca neix la cincia moderna, fa tamb la seva aparici la filosofia moderna.
Descartes estableix la nova funci de la filosofia: assegurar la certesa del coneixement hum; la
missi de la filosofia s posar en clar en qu fonamenta el subjecte hum la seva confiana a
saber. Racionalisme i empirisme sn dues maneres de respondre a la qesti de la certesa: la certesa
la dna la ra (racionalisme) o la experincia (empirisme). Hi ha acord a admetre lexistncia dun
coneixement objectiu i com; el desacord est en el mtode daconseguir-lo i en la mesura que s
possible aconseguir-lo. Des de Descartes es produeix un canvi important en la filosofia. Fins llavors
es donava per descomptada lexistncia del mn "exterior" al subjecte i la possibilitat de tenir
coneixement cert d'aquesta realitat. Descartes, en canvi, pensa que el coneixement segur s el
coneixement que es t d'un mateix i que, al lmit, es podria pensar que tota realitat "externa" al jo o
subjecte s incerta i, fins i tot, que aquesta "realitat" podria ser fruit d'un engany. Per aix, a partir
de Descartes la filosofia es selabora a partir del subjecte.
Kant prossegueix de manera radical aquesta incipient orientaci dinversi de la perspectiva i
lactitud crtica es dirigeix al mateix subjecte que exerceix aquesta actitud; sinvestiga la seva
capacitat estructural de conixer i, com resultat del gir copernic, estableix que el coneixement
s, dalgun mode, constitut pel mateix subjecte hum -per la natura humana-, no sols en els seus
lmits sin tamb en el seu mateix contingut, i aquest coneixement s universal i el mateix per a tots
perqu la natura humana s la mateixa en tots.
Kant resumia les grans preguntes de la filosofia en les segents: 1) qu puc conixer? 2) qu he de
fer? 3) qu puc esperar? que es resumeixen, segons ell en 4) qu s l'home?

TEMA 1 El saber filosfic 16

Filosofia
1r de batxillerat

En la histria posterior a Kant, la creena en una natura humana i en un sol tipus de racionalitat ha
estat posada en qesti. A ms de natura, hi ha histria i evoluci i, a ms de ra, valors, estructures
econmiques, inconscient i vida. No pot donar-se ja per descomptat que hi ha una cosa tal com
racionalitat i natura humana, igual com no hi ha una cosa objectiva que pugui anomenar-se
veritat; ms aviat cal preguntar-se per quines sn les condicions que fan possible que hi hagi
racionalitat, natura i veritat. Per aix mateix Kant pensa que, en certa manera, mai no es pot
ensenyar filosofia, sin que solament es pot ensenyar a filosofar.
El desenvolupament de les mateixes cincies empriques durant els dos ltims segles, i sobretot el
de la seva metodologia, ha portat a la conclusi que la investigaci cientfica no apunta simplement
a la veritat i a la certesa. El valor de la cincia s inqestionable i els seus procediments sn models
de racionalitat, per ho sn precisament perqu creu que ha de qestionar-se a si mateixa
constantment.
No perqu hi hagi una natura, un model de racionalitat i un coneixement vertader es posen els home
dacord; ms aviat perqu els homes es posen dacord s possible parlar de coneixement vertader,
de racionalitat i dall que s, o ha de ser, com a tots.
A la filosofia correspon, en els distints mbits en qu s necessari lacord -en all social, en ltic,
en el teric, en el cientfic- tractar de les condicions que el fan possible i dels termes en qu pot
establir-se.

TEMA 1 El saber filosfic 17

Filosofia
1r de batxillerat

1.4 Caracterstiques de la filosofia

Com es concep la filosofia en lactualitat?
Encara que al llarg de la seva histria la filosofia ha consistit en un saber substantiu i autnom, i en
ocasions, ha estat lnic saber disponible, en lactualitat no satribueix a la filosofia un objecte propi
destudi, per la simple ra que pot comprendrels tots. Les cincies sn posteriors a la filosofia
quant al seu naixement cronolgic, per aquesta exerceix ara la seva activitat desprs de lactivitat
de les cincies. Per aix sol definir-se la filosofia (o, almenys una gran part d'aquesta) com una
reflexi de segon ordre que sexerceix sobre altres activitats reflexives de primer ordre (vegeu la
imatge adjunta). Aquestes activitats reflexives de primer ordre sexerceixen directament sobre la
natura (nivell zero) en el seu sentit ms ampli, que comprn des de lunivers fins a lindividu
passant per la societat i la histria, i sobre aquesta activitat primera (nivell 1) reflexiona
posteriorment la filosofia (nivell 2), analitzant, criticant, dilucidant, interpretant o avaluant els seus
pressupsits, els seus conceptes bsics, els seus mtodes, els seus resultats i els seus objectius.
No constitueix, doncs, la filosofia un cos de doctrines, propi i exclusiu, i distint dels altres sabers,
sin una activitat racional de reflexi sobre tots aquells aspectes que es consideren fonamentals en
distints mbits de la vida humana. En aquest sentit la filosofia es caracteritza tamb per la
seva universalitat (sinteressa per tots els aspectes del coneixement i lexperincia) i la
seva radicalitat (s a dir, per anar a larrel i plantejar-se les qestions ltimes).
Com sexerceix, doncs, la filosofia? Aquesta activitat sexerceix
1) constituint les seves prpies reflexions teriques en aquells aspectes no susceptibles de ser
tractats cientficament o tcnicament, i
2) sotmetent a crtica, amb tots els mitjans de qu disposa la racionalitat humana -des de
procediments formals de la lgica i de lanlisi del llenguatge fins a la sola activitat reflexivapressupsits, nocions fonamentals, creences bsiques, objectius i mtodes de la vida cientfica o de
la vida ordinria, en un procs de rigorosa anlisi de conceptes. En aquest sentit la filosofia
desenvolupa tres funcions bsiques:

funci clarificadora en tant que analitza les nostres idees, els nostres conceptes i estudia els
processos de formaci i validesa del coneixement.

funci crtica respecte dels nostres pressupsits, tant en lmbit del coneixement, com en els
mbits ideolgics, poltics, morals i esttics. En aquest sentit la filosofia duna poca
expressa la conscincia que t una societat de si mateixa en aquesta poca

funci sistemtica, en tant que ordena i sistematitza la pluralitat de coneixements

inconnexos desenvolupats per les cincies, i les altres formes de saber

TEMA 1 El saber filosfic 18

Filosofia
1r de batxillerat

3) ats que hi ha innombrables mbits de les que hem anomenat activitats reflexives de primer
ordre, hi haur tantes "branques" de la filosofia com a diferents possibles reflexions sobre aquestes
activitats. Aix, hi haur filosofia de la cincia en general, filosofia de lacci humana, filosofia de
la cultura, filosofia moral o tica, teoria del coneixement o epistemologia, metodologia, filosofia de
la histria, filosofia de lart i esttica, filosofia poltica, filosofia del llenguatge, filosofia de la ment,
etc. (Veure ms abaix els termes relacionats)
4) per altra part, i com a continuaci de la filosofia que es va fer en el perode hellenstic, quan la
filosofia sentenia fonamentalment com una "forma de vida" o com una guia per a la bona vida,
tamb la filosofia segueix tenint aquest altre sentit, sovint lligat a les reflexions en lmbit de ltica
i, en general, de la filosofia de lacci (qu he de fer?, qu puc esperar?, qui soc jo?... etc.). Aix,
ms enll de les referncies prpies del pensament religis que es basa en creences, en la fe o en la
simple tradici, hi hauria tamb una manera dentendre la filosofia ms lligada a la reflexi sobre la
vida prctica i sobre lexistncia, basada igualment -aix s irrenunciable en la filosofia- en
lactivitat crtica i racional, encaminada a oferir un marc de reflexi sobre la prpia vida. En aquest
sentit la filosofia s comproms, ja que les preguntes relatives als fonaments de la prpia conducta,
per exemple, ens poden obligar a modificar-la, i al mateix temps, la seva actitud fonamentalment
crtica, racional i antidogmtica, la separa i diferencia de les religions.

TEMA 1 El saber filosfic 19

Filosofia
1r de batxillerat

1.5. Branques de la filosofia

"Els grans temes de la filosofia" es divideix en 6 grans temes:

1) El saber filosfic: definici de filosofia / sentit i necessitat de la filosofia

2) El coneixement, la veritat, el llenguatge i la lgica

3) La realitat , les cosmovisions i els problemes metafsics fonamentals

4) Lsser hum, evoluci i cultura, antropologia i comportament hum

5) Lacci humana : acci transformadora- treball i tecnologia / acci racional / acci moral

6) La societat: individu i societat, dret i justcia, origen de lEstat

Una llista completa de les divisions principals de la filosofia inclouria molts temes diversos
estudiats en diverses poques. Sovint, s'agrupen segons el seu objecte principal d'estudi, i aix es
parla de l'tica, la metafsica, l'epistemologia i la lgica, i tamb de la poltica, l'esttica,
l'antropologia i la religi. A ms a ms, en l'poca contempornia la filosofia s'ha utilitzat com a
reflexi terica sobre els fonaments de moltes altres disciplines; aix doncs, tamb existeix la
filosofia de la cincia o la filosofia de les matemtiques, i tamb la filosofia de la histria, la
Filosofia del Dret, i d'altres. En aquests camps, la filosofia aporta el mtode de preguntes i
consideracions sobre la mateixa matria que s'analitza, de tal forma que quedin delimitats el seu
camp d'estudi, els seus axiomes bsics, els objectius i alguns dels mtodes que pot emprar.
Al llarg dels segles, els diferents sistemes filosfics han classificat les seves disciplines de forma
diferent, per sovint s'han mantingut ms o menys tres disciplines generals, que Hegel identific
com a lgica,filosofia de la natura i filosofia de l'esperit. Tanmateix, la terminologia utilitzada per
referir-s'hi no ha estat sempre la mateixa. Per exemple, els estoics les anomenaven lgica, fsica i
tica.
Les principals disciplines filosfiques sn:

La metafsica, estudiada de manera sistemtica per primera vegada per Aristtil,

encara que ell mateix no va fer s del terme. Ell s'hi va referir com a "primera filosofia" (o
sovint, noms "saviesa"), i va dir que s la disciplina que estudia les "primeres causes i els
principis de les coses". El significat modern del terme s una investigaci quant a l'origen
principal del que existeix. Dins la metafsica, l'ontologia s l'estudi de l'existncia mateixa,
de vegades la recerca per a especificar quins tipus de coses existeixen.

La lgica, que neix a l'antiga Grcia, estudia els patrons de pensament que porten a
conclusions correctes. A finals del segle XIX, matemtics com Gottlob Frege van centrar-se
en el tractament matemtic de la lgica, i avui en dia aquesta t dues divisions principals: la
TEMA 1 El saber filosfic 20

Filosofia
1r de batxillerat

lgica matemtica (la lgica simblica formal) i l'estudi lgic del llenguatge (la filosofia del
llenguatge).

L'epistemologia, que estudia la naturalesa i l'extensi del coneixement, i fins i tot si

el coneixement s possible. Entre els seus objectes d'estudi es troba la qesti posada per
l'escepticisme: la idea que les nostres creences i pensaments podrien ser illusoris o
equivocats, i tamb les relacions entre veritat, creena i justificaci.

L'tica o la "filosofia moral" estudia tot el que est relacionat amb com haurien
d'actuar les persones, si s que es pot trobar alguna resposta a la pregunta. Ms en concret, la
moral, nascuda en un context religis, dna normes per al comportament hum, i l'tica
reflexiona sobre aquestes regles i compara els diversos sistemes tics, preguntant-se
d'aquesta manera si les regles morals sn absolutes o relatives, i determinant els possibles
valors de judici. Entre altres obres fonamentals, els dilegs de Plat sn un quest per trobar
la definici de virtut.

La filosofia poltica estudia el govern i la relaci dels individus i les comunitats amb
l'estat. Inclou preguntes filosfiques sobre els conceptes de justcia, b, llei, propietat
privada, i els drets i deures dels ciutadans.

L'esttica tracta de la bellesa, l'art, la percepci i el gust i sentiment.

La filosofia de la ment tracta de la naturalesa de la ment i la seva relaci amb el cos.

L'exemple ms clar s la disputa entre el dualisme i el materialisme. Recentment, aquesta
disciplina ha rebut inters per la seva relaci amb les cincies cognitives.
Interdisciplinareitat i filosofia
No s prpiament una branca de la filosofia, sin una caracterstica de tota lactivitat filosfica:
relacionar i unir perspectives.
No noms es solapen o estan relacionades les diverses branques de la filosofia, sin que aquesta
tracta qestions de diferents mbits del coneixement. Parteix o tracta qestions de biologia, de
psicologia, de fsica, de matemtiques, de lingstica, de sociologia, ...
La filosofia proporciona el marc adequat per obtenir una visi unitria i integrada de la realitat.

TEMA 1 El saber filosfic 21

Filosofia
1r de batxillerat

1.6 La filosofia actual.

1.6.1. La filosofia com a recerca de coneixement
La filosofia, en la seva navegaci millenria, s'ha centrat en diferents activitats; activitats que en
uns moments histrics eren considerades filosfiques, en altres moments han deixat de ser-ho.
L'obra en la qual Newton sistematitzava la seva teoria fsica portava per ttol Principis matemtics
de filosofia natural, per a ell, la paraula filosofia englobava el que avui nosaltres entenem per
cincia. Aquesta visi de Newton participava del que ha estat des dels orgens grecs l'activitat
filosfica, una recerca plural de coneixement de la qual ha sorgit tant la filosofia com la
cincia d'avui.
Per, tamb des dels seus orgens, la filosofia ha estat anhel i afany de coneixement, no una
possessi de coneixement: ha estat un intent d'aconseguir respostes raonades a determinades
qestions que preocupaven als seus protagonistes. I quan una resposta s'ha imposat, dogmatitzantse, s'ha trat all que originriament la caracteritzava.
La recerca del coneixement ha generat, histricament, discursos globalitzadors i discursos
fragmentats. Sovint la ra humana s'ha vist capa d'explicar la totalitat de l'existent construint
sistemes globals i integradors, tot oferint visions del mn i visions de l'home. Avui, reconeixent ms
que mai la complexitat de la vida i del mn a interpretar, la recerca filosfica ha limitat ms els seus
objectius i ha afinat ms les seves propostes. En cada moment, el vertader filsof ha estat aquell que
ha incidit en els problemes ms vius i intensos pels seus contemporanis. Les respostes donades a
aquests problemes sovint no sn les nostres respostes, per molts dels problemes plantejats ens sn
ben propers i ens capaciten per a trobar les nostres prpies respostes.
1.6.2. La filosofia com a preocupaci tica
Els filsofs de tots els temps han ats la dimensi tica de l'home proposant ideals i models de vida;
fins i tot, l'obra global de determinats pensadors no s'acaba d'entendre b si no es reconeix
lapreocupaci tica i poltica de fons. I en moments de crisi i transformaci social, l'activitat
filosfica ha accentuat o s'ha redut a propostes tiques. Sempre, ms enll de la recerca de
coneixement o de l'afany de saber, s'ha cercat com viure b i com conviure en aquest univers que
ens acull. Des de Kant, al segle XVIII, l'aspiraci a una tica racional, amb uns mnims
universalment acceptats, segueix essent un dels objectius de l'activitat filosfica. Per en un mn
amb diferents civilitzacions i amb pluralitat de racionalitats dins de cada civilitzaci, qu s el que
pot fonamentar una "tica mnima"?
Les repercussions globals de determinades tecnologies o de determinats comportaments gens
ecolgics han dut a suggerir i a argumentar la convenincia de fonamentar en el pacte o en el

TEMA 1 El saber filosfic 22

Filosofia
1r de batxillerat

consens una tica mnima, un valors o disposicions universals. Diferents filsofs actuals s'han
centrat en la necessitat del dileg i del consens com a procediment per a obtenir pautes tiques.
1.6.3. La filosofia com a activitat crtica
Des del seu pas fundacional, el pas del mite al logos, la filosofia s'ha anat constituint com a activitat
crtica. Els grans mestres de la sospita i de la denncia -Marx, Nietzsche i Freud- han reforat
aquesta dimensi i, al segle XX, la crtica ha caracteritzat a diferents filosofies perqu, com afirma
Popper, no hi ha millor sinnim per a racional que el de crtic. Una racionalitat que ha operat en
diferents mbits: ha criticat les pretensions de la cincia mostrant els lmits i debilitat de les
conjectures cientfiques; ha criticat l'aparell tecnolgic mostrant els desequilibris i desarrelament
que genera en relaci amb la natura i els altres homes; ha criticat el poder i els seus excessius afanys
controladors; ha criticat els propis errors i mancances.
L'autocrtica de la ra ha estimulat dues respostes en direccions contrries. Per una banda, entesa
com a crtica de la modernitat i els seus valors, ha obert cam al que s'ha anomenat pensament
postmodern, una acceptaci de la debilitat del pensament a l'hora de fonamentar valors. Per, per
altra banda, l'autocrtica de la raha estimulat respostes que, ms enll de la crtica, no estan
mancades d'una perspectiva utpica, a saber, d'objectius arrelats i emparentats amb l'afany
emancipador de Kant: salvar la llibertat personal, la igualtat entre les persones, la solidaritat, en una
paraula, que la persona sigui un fi en ella mateixa i no un mitj.
1.6.4. La filosofia com a cura sui
En el segle XX, la filosofia no noms ha fet cam afinant la seva crtica aplicada a pluralitat
d'mbits, tamb ha estat una activitat permanent d'anlisi conceptual. Recordem que, d'acord amb
Wittgenstein, la filosofia no s cap doctrina sin una activitat, una activitat de clarificaci,
decomprensi i dilucidaci dels usos del llenguatge. En molts moments ha estat preferent la recerca
de coneixement; avui, fent-se ms efectiva l'afirmaci de Kant segons la qual no s'aprn filosofia
sin a filosofar, ens s vital aprendre a filosofar, i filosofar vol dir argumentar amb rigor, clarificar
conceptes i captar relacions, tenir sentit crtic, ser capa de trobar alternatives, saber dialogar
defensant raons.
Aix com en un context fsicament agressiu s bo estar dotat de tcniques de defensa personal, en un
context ideolgicament agressiu s convenient estar ben equipat amb recursos o tcniques
intellectuals de defensa. Les tcniques del filosofar, les tcniques de l'aclariment conceptual poden
ser considerades tcniques de defensa personal, que haurien de ser conegudes per tots els
ciutadans, perqu tots ells estan sotmesos a pressions i a temptacions ideolgiques. En primer lloc,
s'ha d'aprendre a desemmascarar les temptacions; en segon lloc, s'ha d'aprendre a resistir-les
intellectualment, s a dir, a examinar-ne les conseqncies i a elaborar alternatives.
(Terricabras Com entenc la tasca del filsof).
TEMA 1 El saber filosfic 23

Filosofia
1r de batxillerat

En un mn en el qual molts s'erigeixen en experts tutors dels altres, en el qual l'opini pblica t
una funci adoctrinadora i la publicitat pretn comprar voluntats amb un seductor i enganys
llenguatge, la filosofia ens s molt poca cosa si no esdev un eficient equipatge intellectual de
creixement personal.

TEMA 1 El saber filosfic 24