Anda di halaman 1dari 4

[s.

XII-XIII]
ARISTOTELISME

Revoluci
cientfica
en astronomia
en fsica
nous descobriments
canvis poltics

Especialitzaci / emancipaci
de les cincies

[s. XVI-XVII]
CRISI ARISTOTELISME

De les coses al fonament del


coneixement de les coses
De lONTOLOGIA a
lEPISTEMOLOGIA
El problema de la VERITAT
A la recerca dun criteri que
faa indubtables les
afirmacions que sostenen

RACIONALISME

EMPIRISME

Existncia dIDEES INNATES: el coneixement i la seua


veritat serien independents de lexperincia
RA: cap a la recerca de veritats irrenunciables,
indiscutibles i evidents
- origen del coneixement
- fonament / validesa del nostre coneixement
- origen de la veritat
SENTITS: ens enganyen, no sn de fiar, no poden ser el
fonament de res

SENTITS vs RA
- capten el mn exterior
- sn lnica font dinformaci de tot el que ocorre
Per tant, tot el coneixement sorigina i fonament en
lexperincia; lorigen de les nostres idees s la
sensibilitat
Rebuig de les Idees Innates i del poder de la ra per a
poder descobrir veritats fonamentals
El problema de lexistncia del mn exterior: sols
coneixerem les idees
Sensacions
Coses materials
[MN
EXTERIOR]

Dades sensibles
dades sensibles
brutes

Impressions sensibles

Idees
Objectes
sensibles
COSA

RACIONALISME
Idees innates
La ra
Veritats de ra i relacions didees
[Judicis analtics]
Analtic: la idea expressada en el predicat est
prviament continguda en lexpressada al
subjecte
Independents i anteriors a lexperincia
Veritat necessria
La contrria s impossible
Veritats a priori
Lgica y Matemtica
Pensament deductiu
Descartes, Leibniz

CONEIXEMENT
ORIGEN
FONAMENT
TIPUS DE VERITAT
EL SEU CONTINGUT S

AMB RESPECTE A LEXPERINCIA LES


IDEES SN
LA FORA DE LA SEUA VERITAT

CINCIES PRINCIPALS
METODOLOGIA
PRINCIPALS AUTORS

Imatge
dobjectes
sensibles
IDEA

EMPIRISME
Els sentits
Lexperincia
Veritats de fet i qestions de fet
[Judicis sinttics]
Sinttic: la idea expressada en el predicat s
independent de lexpressada en el subjecte
Constitudes i derivades de lexperincia
Veritats contingents
La contrria s possible
Veritats a posteriori
Cincies experimentals
Pensament inductiu
Locke, Hume

LA CINCIA
DE LHOME

cap a un sistema complet de les cincies


edificat sobre un fonament quasi nou
lnic sobre el que les cincies poden basar-se amb
seguretat: lexperincia i observaci

CONEIXEMENT
HUM

EPISTEMOLOGIA

A imitaci de la metodologa
newtoniana (cincies
naturals), saplica a la Cincia
Humana i a la filosofia moral

QU S CONIXER?

IDEES

QU SN LES IDEES?

definicions

QU S LA MENT?

Quina s la seua naturalesa


Qu s conixer
Qu s la veritat

EMPIRISME

ESCEPTICISME

lexperimentaci
lobservaci
la inferencia causal

Lmits, origen i fonament del nostre coneixement

assolir noves veritats mitjanant la combinaci didees,


causades per impressions prvies, ja presents a la ment

COMBINACI I
REFLEXI

PENSAMENTS

CONEIXEMENT

MN

com sorgeixen?
com les combinem?
quins lmits i possibilitats tenen?
quin i com s el nostre coneixement de les coses i objectes?
Platnica: la idea com a causa dels sers particulars, que la copiarien o imitarien
Aristotlica: la idea com a conseqncia dels sers particulars; la idea com una
abstracci real dobjectes sensibles
Humeana: quelcom immaterial en la ment humana, que s una copia o reflex de
cadascuna de les impressions que rebem; s la reproducci mental de cada
objecte percebut, la petjada que lobjecte particular sensible deixa en la ment

facultat de rebre representacions de les coses i dels objectes (les idees) i


emmagatzemar-les (principi passiu)
facultat raonadora, lgica, en base a les representacions rebudes
(principi actiu)
facultat decisoria en base a raonaments establerts (principi decisori)

RESUM DEL PENSAMENT DE HUME


CINCIA DE
LHOME

CONEIXEMENT

per a conixer-lo millor


per a manejar-se millor en la vida

Don procedeix
Quins sn els seus fonaments
Qu s
Quines possibilitats t

origen del coneixement


anlisi dels materials que el constituyesen
relaci i principis de connexi deixos matrials:
ideees generals

Determina el que podem ser i fer

origen de les idees


correlacions idees-idees, idees-impressions
com sassocien les idees entre si (principis dassociaci
didees: semblana, contigitat i causa-efecte

CRTICA AL PRINCIPI
DE CAUSALITAT

Consideraci tradicional del principi de causalitat


El P.C. se lentn com una connexi necessria
entre dos esdeveniments, com a base i fonament per
a la regularitat de la naturalesa i la predicci del
futur

Consideraci humeana del principi de causalitat


Per a Hume, tal connexi necessria no existiria,
sent aquesta una precipitaci de la ment humana
recolzada en els hbits i costums conformats en el
passat

Concepci humeana del coneixement


Relacions didees
- expressen necessitat
- la idea continguda en le predicat es troba ja implcita
dins la idea expresada pel subjecte
- no comporten un augment del coneixement: sn
tautologies
- la seua veritat s independent de lexperincia (a
priori)
- exemple: el mn de la matemtica

Els cientfics actuarien a lexposar les seues lleis com


si la naturalesa sexpressara amb independencia de
lexperincia; les lleis apareixen com abstraccions de la
realitat a les que satorga un valor universal i necessari.
Els cientfics donen validesa universal i necessria a
all que descobreixen per mitj del principi de
causalitat

Qestions de fet
- no expressen necessitat, sin contingncia
- la idea continguda en el predicat no es troba ja
implcita dins la idea expressada pel subjecte
- amplien el nostre coneixement
- la seua veritat depn de lexperincia (a posteriori)
- exemple: les cincies naturals

Segons Hume, els cientfics no poden considerar les


qestions naturals (de fet) com si foren relacions
didees perqu a s una contradicci. El principi
de causalitat mancaria de fonament i fora per a
donar validesa als xits cientfics.

HOME
TEORIA DEL CONEIXEMENT
Qu i com pot conixer lhome
EPISTEMOLOGIA
CRTICA A LES IDEES
METAFSIQUES
Mtode newtoni
(EMPIRISME)

CINCIA
DE
LHOME

PASSIONS I ACCIONS MORALS

ESCEPTICISME

CINCIA DE
LHOME

Enfocament
EMPIRISTA

Aplicaci del
MTODE
NEWTONIA

EPISTEMOLOGIA
Doctrina o teoria sobre
el coneixement

basada en les dades obtingudes de


lexperincia
rebuig de les doctrines que
accepten hiptesis assumides
sense fonament empric

la fsica com a model cientfic


lideal metodolgic cientfic: les
cincies naturals

origen del nostre coneixement


fonament del nostre coneixement
lmits del nostre coneixement
criteris de veritat dall conegut

Anlisi de les
PRINCIPALS QESTIONS DE
LA TRADICI FILOSFICA

Coneixement de les
PASSIONS / SENTIMENTS
i anlisi de les
ACCIONS MORALS /
POLTIQUES

qestionant idees com: essncia,


substncia, existncia, jo, principi
de causalitat...

ESCEPTICISME

es posa en qesti la filosofia


tradicionalment acceptada
impossibilitat de poder establir
quelcom ferm i definitiu

Anda mungkin juga menyukai