ACTIVITATS CICLE INICIAL

DAUS Estimacions tot tirant un dau. Els nens hauran de dir

quanta puntets hi ha, de forma rpida. Desprs ho farem amb 2
daus.

LA OCA Repassem entre tots les normes de joc (la majoria no han
jugat mai). Juguem per taules.

NOMBRES FINS EL 100 - Comptem en veu alta, dient un nombre

cada nen. Desprs, en una quadrcula on hi han els nombres
escrits fins el 100, per amb alguns buits, hauran descriure els
nombre que falten, descobrint, ells solets, els criteris del SND.

PARELLS I SENARS Donem un full a cada nen/a amb un nombre

de l1 al 20. Desprs els demanem que sordenin. A continuaci els
fem collocar els seus nombres boca terrossa sobre una taula, de
forma alternativa, de manera que quedin els senars i els parells
separats.
Dos voluntaris de 2on, sortiran a la pissarra a escriure els nombres
del seu pil de papers (senars i parells). Resulta que sn capaos
descriure els nombres sense mirar els papers!! Com ho han fet?
Demanem algun voluntari que es cregui capa descriure els
nombres dun pil, sense mirar-los. Els de segon, fan mgia!!!

QUADRCULA PARELLS-SENARS Sobre una quadrcula amb els

nombres fins el 100, els demanem que encerclin de color vermell
els senars i de verd els parells. Potser trobaran algun truc!!

MEMORY AMB CARTES Per taules, amb un joc de cartes de l1 al

40, els nens/es, per torns, giraran una carta. Quan trobin un 10, el
deixaran a un costat cara amunt. A partir de llavors intentaran
trobar els nombres successius del mateix pal fins arribar a l1,
collocant-los a sobre, fins que aconsegueixin tenir totes les cartes
del 10 a l1, dels quatre pals del joc de cartes.

SI O NO AMB PARELLS I SENARS Dos voluntaris escriuran a la

pissarra els nombres parells i els senars, fins el 20. Desprs,
lelegit/da haur dagafar un paper dun munt amb els nombres
fins el 20, sense ensenyar-lo. Els dems, per ordre, podran fer
preguntes tancades (amb resposta SI o NO) fins que alg endevini
quin nombre t.
Exemples: s un nombre gran?, s ms gran que el 8?, s senar?
.

TIREM 2 DAUS Per parelles, un tirar els dos daus i laltre

apuntar, en una graella que els donarem, quin nmero ha sortit.
Desprs es cambien els papers.

INTRODUCCI SUMA I RESTA Preguntem si saben qu vol dir

sumar i restar i quins smbols sutilitzen per representar-ho.
Desprs plantegem petits problemes amb el seu material, que
hauran de resoldre individualment.
P. ex. Treieu 8 retoladors de lestoig. Ara treieu-ne 4 ms. Quants
retoladors tindreu? Com ho espressariem amb smbols
matemtics? Alg surt al centre de la classe amb el seu estoig
resol la situaci amb els seus retoladors i desprs escriu la suma a
la pissarra.

INTRODUCCI SND Conte Les aventures dels 3 porquets.

Desprs comptem el que dicen els porquets amb gots i cigrons, per
taules, i desprs ajuntant-ho tot i comptant tots junts.

INTRODUCCI AL PARXS Preguntem qu sap jugar (la majoria no

en saben). Van explicant les normes i juguem per taules.

PRIMERES SUMES (I RESTES) AMB MATERIAL SND Per parelles, els

donem desenes (D) i unitats (U), daquestes noms 9. Alg escriu
la suma que diu la mestra a la pissarra, i desprs lhauran de fer
amb les peces SND. Per si el resultat passa de 10, com ho fem si
noms tenim 9 U? Utilitzarem les D, que s el mateix que tenir
10U!!
Un cop fet, escriurem el resultat a la pissarra.

PRIMERES RESTES AMB MATERIAL SND El mateix que amb les

restes.

FRACCIONS ELEMENTALS Primer farem una vivenciaci al gimns.

La primera consigna ser que es colloquin la meitat dels alumnes
a cada costat del gimns.
Si sn imparells, segurament diran que no es pot fer. Llavors
treiem un alumne que far dajudant. Continuarem dividint el grup
per la meitat varies vegades.
Si ens dna temps farem el mateix amb els quarts.
Un altre dia ho farem a la classe fent la representaci escrita de les
fraccions a la pissarra: ,

JOC DE LESCOMBRA Sumes. Per taules. Amb un joc de cartes.

Comenrem amb les cartes de l1 al 9. Repartim 4 cartes a
cadasc i posem 8 cartes vistes al centre de la taula. Per torns,
hauran de mirar si tenen a la m alguna carta, que, junt amb
alguna de la taula, en sumi 10. Si s aix, semportar les dues i les
deixar al seu costat. A continuaci, tirar el segent. En cas de no

poder sumar 10, es deixar sobre la taula qualsevol carta de la

m. Quan tothom es quedi sense cartes sen repartiran 4 ms fins
que sacabin. Llavors comptarem quantes cartes ha aconseguit
cadasc.
Es pot ampliar la dificultat fent servir les cartes fins el 12 i fent que
el resultat de la suma sigui un nmero ms gran, o tamb
possibilitant que es pugui agafar ms duna carta el mig, s a dir,
fent una suma de ms de dos termes.

MASTERMIND Per parelles, amb una graella, el qui la para, escriu

un nombre de 4 xifres en un paper secret. Laltre lhaur
dendevinar, dient les xifres en el seu ordre correcte. Si encerta
una xifra, per aquesta va en un altre lloc, el seu company li
marcar el nmero amb una creu, i si encerta xifra i lloc, ho far
amb un punt gros.
Aix, fent descarts, hauran darribar a descobrir les 4 xifres del
nmero. Desprs, els jugadors canviaran els seus papers.

BARCOS (HUNDIR LA FLOTA-BATALLA NAVAL) Amb les graelles

que els donarem i per parelles, els jugadors, primerament,
marcaran els seu plnol amb nmeros i lletres, i desprs
distribuiran les seus barcos: 1 de 4 quadrets, 2 de 3 quadrets, 3 de
2 quadrets i 4 d1 quadret, sense que es toquin.
Un cop fet aix, i per torns aniran disparant, tot dient la possible
situaci dun barco amb les seves coordenades, p. Ex. B5.
En una de les graelles, el jugador marcar els tirs del company, i
en laltre, els propis. El joc sacabar quan alg aconsegueixi
enfonsar tota la flota del contrari.

CURSA PARELLS-SENARS Per parelles i amb el tauler adjunt, diran

si volen un nombre parell o senar. Tiraran, per torn un dau i
miraran si lhan encertat. En cas afirmatiu, avanaran el nombre
marcat per el dau, en cas contrari, no es mouran.
Es pot augmentar la complexitat, fent-ho amb 2 daus.

CLASSIFIQUEM - Els demanarem als nens i nenes que escriguin a la

pissarra el nom dalguna cosa que els hagin regalat o comprat
durant les vacances de Nadal (p. ex. COTXE, PILOTA, NINA,
SABATES, NINTENDO, GARATGE, PLAYMOBIL, LEGO, XANDALL, JOC
DE CONSOLA .)
Quan tothom haur escrit la seva paraula, per parelles els
demanarem que les classifiquin, seguint les pautes que creguin
oportunes i fent els nombre de grups que vulguin.
P. ex. Xandall-sabates
Nintendo- joc de consola
Playmobil-lego
Etc.
A continuaci podem fer-los una classificaci amb un altre tipus
dobjectes i que ells nafegeixin ms coses.

P.ex.Retoladors-colors- ..
Triangle-quadrat-
Mariona-Joan- ..
Figueres-LLan-

MISSATGE SECRET- Numerem les lletres de labecedari:

A B C D E F G H I J
K L M N O P Q R S
T U V W X Y Z
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27
Els nens, per parelles, hauran de desxifrar el segent missatge tot
substituint els nombres per la lletra corresponent.
18-21-6
21-10-15-8-22-6-22
6-13-10-4
1-15-26

21-16-21-20

22-15

7-

(Missatge: QUE TINGUEU TOTS UN FELI ANY)

Despres en poden inventar un per que el desxifrin els companys
de la classe.

NOMBRES FINS EL 200 - Comptem en veu alta, a partir del 100,

dient un nombre cada nen. Desprs, en una quadrcula on hi han
els nombres escrits fins el 200, per amb alguns buits, hauran
descriure els nombre que falten, descobrint, ells solets, els criteris
del SND.

PLNOL DEL TRESOR Amb la graella adjunta, i per parelles.

Primerament, cal que cadasc marqui la taula amb lletres i
nmeros.
Un jugador dibuixar a la graella llocs especfics que serviran de
localitzadors a lhora de buscar el tresor, com els pirates quan
enterraven el seu bot. P. ex. Sortida, arbre, muntanya, llac, pou,
castell, etc, aix com la casella on ha amagat el seu tresor.
A continuaci, anir donant indicacions al seu company per,
primerament, marcar els localitzadors (p. ex. C9, castell) i desprs
per trobar el tresor, tot indicant-li quants quadrets a la dreta o
lesquerra, amunt o avall ha davanar, passant pels localitzadors,
fins trobar el tresor.

INTRODUCCI ALS BLOCS LGICS Presentem les peces dels blocs

lgics als nens/es, fent-los preguntes. Qu podeu dir daquesta
figura? P. ex. s un quadrat vermell.
Si presentem 2 figures alhora s ms fcil definir els seus atributs.
P.ex. quadrat vermell petit i prim.

JOCS AMB BLOCS LGICS Endevinar la figura: posem totes les

fitxes en una bossa i un voluntari/a, ficar la m a dintre i
nagafar una. Abans de treure-la, per, haur de definir els seus
atributs. Els pot endevinar tots, pel tacte?
Dmino: primerament fixem les normes. Comenarem per pautar
que la pea a collocar haur de tenir 1 atribut en com (ms
endavant ho podem fer amb 2 o ms). P.ex. si la primera figura s
un quadrat petit blau i gruixut, el segent jugador podr tirar
qualsevol pea que sigui blava, o quadrada, o petita o gruixuda.

DIBUIX AMB FORMES GEOMTRIQUES Repartim, per taules,

diferents figures dels blocs lgics. La consigna s que, fent servir
els blocs lgics com a plantilles, facin un dibuix lliure. Poden sortir
cases, cotxes, persones, flors, paisatges.....

INTRODUCCI A LA LONGITUD Aprofitant que ja tenen un

coneixement bsic de les mesures en haver fet treballs de fusteria,
comenarem per preguntar els nens/es si poden dir quant s
aproximadament 20cm. Ho poden mostrar amb les mans
separades.
A continuaci els demanarem, un per un, que busquin un objecte
de la classe que sigui major o menor de 20cm.
Tamb podem dir-los que pensin com seria de llarga una cosa de
40cm o de 10cm, i que en busquin alguna daquesta mida
aproximada.
Els explicarem que, fa ms de 100 anys un grup de savis es van
reunir per inventar-se una unitat de mesura igual per tothom: el
metre.
Amb el metre de pissarra, mirarem quantes vegades 20cm farien
1m i buscarem coses que facin al voltant d1m. 1m=100cm.
Desprs podem fer estimacions sobre la llargada de diferents
objectes de la classe.

INTRODUCCI A LA CAPACITAT - Donarem a cada nen/a un quadrat

de cartolina de 10x10cm i els demanarem, primerament que
medeixin els seus costats.
Desprs els donarem un tros de cartolina i els demanarem que,
fent servir el quadrat de plantilla, en facin 5 ms i els retallin. Un
cop retallats, amb cello, els hauran denganxar, de manera que
formin un cub(dau), del qual, els quadrats en seran les cares,
deixant-li una car agafada noms per un costat, a mena de caixa.
Un cop acabats els cubs, i per taules, els donarem una bossa de
plstic que ficaran dins del cub, ajustant-la a la seva forma.
Lompliran daigua fins la vora i, amb molt de compte, la tombaran
en un recipient graduat per saber-ne la quantitat daigua que hi
cap. Hi ha 1000ml=1l.
Aquells savis tamb van pensar en una unitat de capacitat: el litre.
Seria lespai vuit que quedaria en un cub de 10cm de costat.

INTRODUCCI AL PES Amb quin aparell podem saber el pes dels

objectes?
Agafem una bscula i pesem laigua que hi ha dintre el nostre cub.
Pesa 1kg.
El kg s el pes d1l daigua.
Podem estimar el pes de diferents objectes de la classe?

LA TORRE MS ALTA Per taules, els reaprtirem una capsa de

reglets de colors i hauran, entre tots, de construir una torre el ms
alta possible. Desprs la mesurarem.