Anda di halaman 1dari 5

Alexander Fleming

NDEX.
BIOGRAFIA
QU S LA PENICIL.LINA?
LA IMPORTNCIA DE LA PENICIL.LINA
PROSPECTE D'UN ANTIBITIC
BIBLIOGRAFIA
BIOGRAFIA
Bacterileg britnic.
Sir Alexander Fleming va nixer a Lochfield prop de Darvel a Ayrshire, Esccia el 6 d'agost de 1881. Va
estudiar a Louden Moor School, Darvel School, i Kilmarnock Academy abans d'anarse'n cap a Londres, on
va estudiar a la Polytechnic. Va passar quatre anys treballant en una oficina naval abans d'ingressar en St.
Mary's Medical School, de la Universitat de Londres.El 1906 es va graduar amb bones qualificacions i va
comenar a investigar a St. Mary's sota les ordres de Sir Almroth Wright, un pioner de la terpia de les
vacunes. Va servir en la Primera Guerra Mundial com a capit en el cos mdic de l'armada (Army Medical
Corps), i el 1916 va tornar a St. Mary's. Va ser nomenat professor de l'escola el 1928 i professor emrit de
1

bacteriologia, a la Universitat de Londres, el 1948, aix com membre de la Royal Society el 1943 i cavaller el
1944.
En la seva vida mdica, Fleming va estar interessat en l'acci natural de la sang sobre els bacteris i en els
antisptics. Va poder continuar els seus estudis a travs de la seva carrera militar. El 1921, va descobrir en
alguns teixits i secrecions, una important substncia bacterioltica que va anomenar Lisozima. En aquests
temps, va desenvolupar tcniques radioactives amb triti per fer assaigs amb sang humana i altres fluids
corporals, que posteriorment va aplicar a la penicillina. El 1928, mentre treballava en els efectes dels virus, va
observar que un fong es va desenvolupar accidentalment en un cultiu d'estafilococs i que aquest fong va crear
una zona sense bacteris al voltant seu. Aix el va inspirar per realitzar nous experiments i rpliques, i
finalment va trobar que el fong impedia el creixement dels estafilococs, fins i tot quan el fong estava dilut
800 vegades. Va anomenar penicillina la substncia activa d'aquests fongs.
El 1945 reb,amb E.B Chain i H.W. Florey,el premi Nobel de medicina i fisiologia com a descobridor de les
propietats bactericides de fong Penicillium notatum
Va ser President de la Society for General Microbiology, membre de la Pontifical Academy of Science i
membre honorari de moltes de les societats mdiques i cientfiques del mn, va ser rector de la Universitat
d'Edimburg entre 1951 i 1954. Tamb fou guardonat amb el ttol de Doctor Honoris Causa per ms de trenta
universitats europees i americanes.
El 1915 es va casar amb Sarah Marion McElroy de Killala, Irlanda, que va morir el 1949. El seu fill s
actualment metge de capalera. Fleming es va tornar a casar el 1953 amb la Dra. Amalia Koutsouri Voureka,
una amiga grega del St. Mary's.
El Dr. Fleming va morir l'11 de mar de 1955 i va ser enterrat a la catedral de St. Paul.
QU S LA PENICIL.LINA?
La penicil.lina va ser el primer antibitic,encara s molt usat.La penicil.lina s un frmac inocu,b que pot
causar al.lrgia en algunes persones.
LA IMPORTNCIA DE LA PENICIL.LINA
Fa tan sols 50 anys, per curar ferides infectades noms hi havia el iode, els cids carblics i altres
medicaments severs. Per quan les ferides eren profundes i obertes, els antisptics no arribaven a on
s'amagaven els bacteris, i encara pitjor, aquests antisptics destruen els glbuls blancs. Aix provocava
moltes morts, sobretot de nens i persones grans, aix com tamb, per exemple, de dones que acabaven de
donar a llum.
Va ser al setembre de 1928 que el bacterileg escocs Alexander Fleming descobr per casualitat les
extraordinries propietats d'un estrany fong anomenat Penicillium. De fet, i durant els set anys precursors a
aquest gran descobriment, moltes llgrimes van ser necessries en els estudis d'en Fleming, i no com a resultat
de successius fracasos en les seves investigacions, sin perqu en les llgrimes, a l'igual que en la saliva, en el
srum sanguini o en la llet, s'hi troba una substncia bacteriolgica, la lisozima, que va ser el primer pas per al
descobriment del qu en Fleming, el 7 de mar de 1929, anomen per primera vegada Penicil.lina.
PROSPECTE D'UN ANTIBITIC


BIBLIOGRAFIA
INTERNET
ENCICLOPDIA ESPASA CALPE JUNIOR,VOLUM 5.