Avaluaci i

intervenci
psicosocial
Marisela Montenegro Martnez (coordinadora)
Marcel Balasch Domnguez
Blanca Calln Moreu
PID_00141828

Avaluaci i intervenci psicosocial

CC-BY-NC-ND PID_00141828

Marisela Montenegro
Martnez
Psicloga per la Universitat Central
de Veneuela i doctora en Psicologia Social per la Universitat Autnoma de Barcelona. Professora del Departament de Psicologia Social, coordinadora del mster d'Intervenci
psicosocial i membre del grup de
recerca Fractalitats en Recerca Crtica d'aquesta mateixa universitat. S'ha interessat per les perspectives participatives en la intervenci social, i tamb pels processos
d'acci collectiva per a la transformaci social. Les seves publicacions
s'emmarquen en les rees de la psicologia social crtica, les metodologies qualitatives de recerca, els estudis de gnere, el fenomen migratori
i la intervenci social.

Marcel Balasch Domnguez

Llicenciat en Psicologia per la Universitat Autnoma de Barcelona i diploma d'estudis avanats (DEA) en
el marc del doctorat de Psicologia
Social per aquesta mateixa universitat. s coautor del material didctic
Psicologia social dels problemes socials de la llicenciatura de Psicologia
de la UOC. Collaborador docent
en diverses assignatures dels Estudis de Psicologia de la UOC, en particular de l'rea d'Intervenci Social.
Ha participat en diversos projectes
d'intervenci social i ha portat a terme recerques vinculades a l'mbit
de la inserci sociolaboral.

Blanca Calln Moreu

Psicloga per la Universitat Autnoma de Barcelona, investigadora social en el grup GESCIT del Departament de Psicologia Social de la
mateixa universitat i collaboradora
docent als Estudis de Psicologia de
la UOC. Ha obtingut el diploma
d'estudis avanats (DEA) en el marc
del doctorat de Psicologia Social i
es troba en procs d'escriptura de la
seva tesi doctoral. Ha participat en
diversos projectes d'intervenci social i ha treballat des de perspectives
participatives de corecerca aplicades a l'estudi dels fenmens socials
contemporanis. Les seves publicacions i interessos de recerca giren entorn dels estudis socials de la cincia i la tecnologia i l'acci poltica
collectiva en contextos tecnificats i
urbans.

Primera edici: setembre 2009

Marcel Balasch Domnguez, Blanca Calln Moreu, Marisela Montenegro Martnez
Tots els drets reservats
d'aquesta edici, FUOC, 2009
Av. Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona
Disseny: Manel Andreu
Realitzaci editorial: Eureca Media, SL
ISBN: 978-84-692-4608-5
Dipsit legal: B-26.504-2009

Els textos i imatges publicats en aquesta obra estan subjectes llevat que s'indiqui el contrari a una llicncia de
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada (BY-NC-ND) v.3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los,
distribuir-los i transmetre'ls pblicament sempre que en citeu l'autor i la font (FUOC. Fundaci per a la Universitat
Oberta de Catalunya), no en feu un s comercial i no en feu obra derivada. La llicncia completa es pot consultar a
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca

CC-BY-NC-ND PID_00141828

Introducci

L'avaluaci i la intervenci social s'entn, de manera general, com un dels

camps de coneixement que contribueix a la resolucidelsproblemessocials, amb la idea que s possible transformar les realitats mitjanant accions
sistemtiques que poden ser verificades per mitj de l'avaluaci, per a corroborar si s'han assolit els objectius proposats.
Com veureu al llarg dels materials, aquesta definici s, potser, una de les poques afirmacions relatives en les quals estan d'acord la majoria de persones
implicades en aquesta disciplina. Encara que a primera vista pot semblar un
camp unificat, amb objectius clars i funcions ben delimitades, en realitat es
tracta d'un camp molt controvertit. A qu ens referim quan parlem de problemes socials? Qu significa resoldre problemes? Quines accions es duen a terme
per a resoldre'ls? Com es fa, mitjanant quines estratgies, tcniques o coneixements? Qui ho ha de fer? I partint de quins criteris?
Dins el camp de la intervenci social hi ha moltes maneres de respondre aquestes preguntes, algunes complementries, altres antagniques i en desacord.
En vista d'aix, una manera d'organitzar aquests materials podria ser el llistat
descriptiu de les diferents aproximacions a la intervenci social, segons com
responen a les qestions plantejades. Per no s'han organitzat aix. En primer
lloc, perqu aquest mtode, en ser necessriament descriptiu i existir una limitaci d'espai no podria posar mfasi en l'estudi i l'anlisi dels fonaments
terics, epistemolgics, metodolgics, poltics i tcnics que defineixen cada una de les aproximacions, ni tindria prou en compte les implicacions que
aquests fonaments tenen en la transformaci social. En segon lloc, perqu el
desenvolupament de la literatura de la intervenci social organitzada a partir
d'aquesta descripci reflectiria sobretot les actituds majoritries, favorables a
la intervenci, i contribuiria a ocultar les perspectives crtiques.
s per aquesta ra que hem optat per uns materials que no fan una descripci
del camp de la intervenci social en termes asptics, sin que estan encaminats a exposar i discutir els fonaments de la intervenci social en termes dels
supsits que la sustenten, els conceptes que desenvolupa, les metodologies i
tcniques que desplega i les formes d'avaluaci que proposa.
Tenint en compte aquestes premisses, abans d'endinsar-nos en el coneixement
de les especificitats de les metodologies d'intervenci social, reflexionarem sobre el camp de l'avaluaci i la intervenci socials. Veurem que, tot i la forta
heterogenetat de perspectives i aproximacions, totes coincideixen en el fet

Avaluaci i intervenci psicosocial

CC-BY-NC-ND PID_00141828

que estan ntimament relacionades amb el govern i la gesti de les poblacions,

encara que les maneres de dur a terme la seva tasca siguin molt diverses i els
punts de vista, diferents.
En el camp de la intervenci social podem identificar un puntd'inflexicentral que s la causa de l'heterogenetat de les perspectives actuals. Aquest punt
d'inflexi va aparixer a partir de les formulacions dels corrents de pensament
crtic sorgits a mitjan segle passat, quan es va arribar a la conclusi que la intervenci social, de la manera que s'havia dut a terme fins llavors, no aconseguia produir benestar social sin que, paradoxalment, contribua al control
social i a l'opressi de diversos collectius socials. Com a conseqncia d'aix,
es va produir una escissi entre les perspectives tradicionals i les perspectives
crtiques d'intervenci social, les quals, tot i pertnyer al mateix camp de treball, es van erigir com a diferents i fins i tot oposades.
Aquest material, doncs, organitza i estructura la informaci posant mfasi en
els arguments, explicacions i discussions que sn particulars, d'una banda,
de les perspectives tradicionals d'intervenci social i, d'una altra, del corrent
de pensament crtic nascut com a oposici al primer. De la mateixa manera,
hem volgut fer explcites les reflexions que han contribut al desenvolupament
d'enfocaments de la intervenci social alternatius, hereus del corrent de pensament que en les dcades dels cinquanta i seixanta va fer trontollar els fonaments de les cincies socials.
En l'actualitat s possible identificar una gran diversitat d'aproximacions
d'intervenci social que es poden classificar en perspectives tradicionals i participatives o crtiques. Tanmateix, tamb hi ha aproximacions que han incorporat i interioritzat, en ms o menys grau, de manera ms laxa o ms rigorosa,
les crtiques i qestionaments sorgits dcades enrere. s per aix que, encara
que en la lectura que aqu proposem els dos models d'intervenci tradicional
i participatiu o crtic apareguin sistemticament separats, sabem que en les
prctiques concretes de professionals, tcnics i planificadors socials conviuen
de diverses maneres.
El propsit d'aquesta organitzaci del material d'estudi s la consideraci
didctica segons la qual poder conixer i distingir quins sn els fonaments de
la intervenci social, tant pel que fa a les propostes teriques com als casos
concrets d'intervenci, s de summa importncia per a generar una prctica
reflexiva i responsable amb els principis de transformaci social que guien el
camp de la intervenci. Per aquesta ra, el que s'ofereix en aquest material
sn eines analtiques, teriques, metodolgiques i tcniques mitjanant les
quals podreu conixer i analitzar la controvrsia que acabem d'esbossar, quines
n'han estat les motivacions i quines respostes ha generat. Concretament, abordarem els aspectes fonamentals de les perspectives tradicionals d'intervenci
social, a ms dels arguments que han perms posar en dubte aquestes formes d'intervenci. A continuaci, s'explicaran els fonaments de les perspec-

Avaluaci i intervenci psicosocial

CC-BY-NC-ND PID_00141828

tives d'intervenci participatives que, tenint en compte aquestes crtiques,

a partir de l'ltim ter del segle

XX

van desenvolupar propostes alternatives

d'intervenci social.
Quant a l'ordenaci del material, en el primer mdul veurem quins han estat
els mecanismes pels quals la intervenci social s'ha erigit com una disciplina
i ha generat una srie de coneixements terics i tcnics que la fan legtima
i li otorguen una funci social. A ms, treballarem els aspectes fonamentals
de les crtiques sorgides entre les dcades dels anys cinquanta i seixanta sobre
la manera en qu es desenvolupaven les cincies socials i les conseqncies
d'aix en la intervenci social.
En el primer apartat del segon mdul es desenvoluparan els elements caracterstics de la intervenci social tradicional. Concretament, revisarem els
marcs d'actuaci, els conceptes fonamentals, els mtodes per a fer operativa la
intervenci i els mbits d'actuaci que la conformen, defineixen i delimiten.
Posteriorment, dedicarem un segon apartat a revisar crticament la intervenci social tradicional exposada en l'apartat anterior, emprant les eines de les
perspectives crtiques.
En el tercermdul treballarem les perspectives participatives d'intervenci social. S'abordaran les propostes d'intervenci que van sorgir arran de la crisi de
les cincies socials. En aquest mdul es destinar un primer apartat a conixer
els principis generals d'aquestes perspectives. Concretament, s'explicaran els
eixos del paradigma participatiu i els seus principis terics fonamentals. En el
segon apartat coneixerem les diferents fases per mitj de les quals es desplega
una intervenci participativa i oferirem exemples concrets d'actuacions que
incorporen, d'una manera o d'una altra, aquests principis fonamentals. Finalment, en el tercer apartat es treballaran un conjunt de tcniques, processos i
metodologies que es poden implementar en el transcurs de les intervencions
participatives. En l'ltim apartat del mdul es faran unes reflexions finals com
a recapitulaci dels aspectes centrals d'aquestes perspectives i de les seves limitacions.

Avaluaci i intervenci psicosocial

CC-BY-NC-ND PID_00141828

Objectius

Com a conseqncia de l'aposta realitzada, que emfatitza la necessitat de reflexi sobre els fonaments de les perspectives d'intervenci social, es plantegen
els objectius segents:

1. Entendre la intervenci social com una tecnologia de govern caracterstica

de les societats modernes.
2. Conixer les caracterstiques i els procediments principals dels models tradicionals d'intervenci i avaluaci social.
3. Reflexionar sobre les crtiques principals als models tradicionals
d'intervenci i avaluaci social.
4. Conixer les caracterstiques i els procediments principals dels models
d'intervenci i avaluaci social participatius.

Avaluaci i intervenci psicosocial

CC-BY-NC-ND PID_00141828

Continguts

Mdul didctic1
El camp de l'avaluaci i la intervenci social
Marisela Montenegro Martnez, Marcel Balasch Domnguez i Blanca Calln
Moreu
1.

La intervenci social com a disciplina

2.

La crisi de les cincies socials i la controvrsia en la intervenci social

Mdul didctic2
La intervenci social des de les perspectives tradicionals
Marisela Montenegro Martnez, Marcel Balasch Domnguez i Blanca Calln
Moreu
1.

Elements caracterstics de la intervenci tradicional

2.

Vers una perspectiva crtica de la intervenci social

Mdul didctic3
Perspectives participatives d'intervenci social
Marisela Montenegro Martnez, Marcel Balasch Domnguez i Blanca Calln
Moreu
1.

La lgica de les perspectives participatives

2.

Intervenci i avaluaci des de les perspectives participatives

3.

Metodologies, processos i tcniques de les perspectives participatives

Avaluaci i intervenci psicosocial