Llengua Catalana
Curs 2006-07
EL SUBSTANTIU
Els substantius tenen significat per ells mateixos, sn mots plens. A ms,
sn variables, perqu tenen gnere i nombre, i sintcticament constitueixen
el nucli del sintagma nominal.
Normalment tenen un gnere fix, que pot ser mascul o femen. Si es
refereixen a ssers sexuats, la terminaci acostuma a indicar si sn
masculins o femenins (noi-noia). Tamb varien en nombre (singular o
plural). La terminaci -s sovint indica plural (noi-nois).
Els substantius poden classificar-se, segons la realitat que designen, en:
El pare sempre enraonava aix. A pags l'economia de les paraules era total i
la gent no obria la boca si no era per expressar una cosa estrictament
necessria. Si xerraves gaire et classificaven en la categoria dels lloros o de
la gent a qui li falta un bull. Tot anava amb molta lentitud. El pare no hauria
pogut viure ara, amb la gent que enraona tan de pressa.
Ulldevellut, Hermnia Mas
ACTIVITATS
TEMA 3: EL SUBSTANTIU
SES DE CARDEDEU
Llengua Catalana
Curs 2006-07
1. Fes una llista de cinc noms comuns i cinc noms propis d'ssers que
vegis tot fent un cop d'ull a la teva aula.
NOMS COMUNS
NOMS PROPIS
NOMS ABSTRACTES
3. A continuaci tens una llista de noms individuals. Pensa amb quin nom
collectiu podries relacionar-los:
OVELLA
FUTBOLISTA
MSIC
NEN
ARBRE
PI
TEMA 3: EL SUBSTANTIU
SES DE CARDEDEU
Llengua Catalana
Curs 2006-07
TEMA 3: EL SUBSTANTIU
SES DE CARDEDEU
Llengua Catalana
Curs 2006-07
9. Passa aquests mots al plural tot parant atenci als canvis ortogrfics:
Enemic, paret, penjador, llibreta, casa, avi, despatx, dibuix, entrep, bra,
dimarts, virus, cartera, prototipus, llapis.
10.
Dictat preparat:
SES DE CARDEDEU
Llengua Catalana
Curs 2006-07
TEMA 3: EL SUBSTANTIU