ACTITUD POSITIVA .

UNA FOLOSOFIA DE VIDA

Les persones amb actitud positiva, tenen un gran sentit del comproms i una
sensaci de control sobre els esdeveniments de la vida, i interpreten les
experincies estressants i doloroses com un repte ms de lexistncia. En
conseqncia, tenen millor humor, sn ms perseverants, ms reeixides i tenen
millor salut fsica i mental.
En canvi ,en lextrem oposat, les persones pessimistes, perceben les dificultats com
amenaces, tanquen la porta a possibles solucions, senclaustren en el dramtic i veuen
lobstacle, sobretot, com una expressi de la seva mala sort personal. En
conseqncia samarguen el carcter i veuen deteriorades les relacions amb altres
persones i amb el mn.
Les persones pessimistes no poden gestionar b la realitat, ja que el descontentament
i la desillusi sn una constant; fins i tot, contagien als altres la seva visi negativa
sobre diverses situacions de la vida i, per aquest motiu, les persones sallunyen delles.
No es tracta de negar les dificultats, sin de poder trobar recursos que ajudin a superar
els inconvenients.
Per pensar en positiu:
Tenir en compte aquestes claus poden ajudar a reformular la nostra forma de sentir,
pensar i actuar.
1. Evitar les idees del tipus tot o res. La realitat no s blanca i negra o bona o
dolenta. Si pensem en aquests termes, som rgids i no donem lloc a matisos o punts
de vista.
2. No generalitzar massa. Alg va mentir o no va acudir a la cita, per aix no
significa que ocorri en tots els casos. Conclusions que comencin amb sempre o mai
no solen conduir a exageracions.
3. No focalitzar en el pitjor detall. Les situacions tenen diferents punts de vista. Si
escollim centrar-nos en el pitjor, tot es veur malament. Per exemple, donar ms
importncia a crtiques que a elogis.
4. No minimitzar el bo. Sempre hi ha una cosa positiva per destacar. Si el passem
per alt o el desvalorem, perdem loportunitat dapreciar els seus avantatges.
5. Per menys o per ms. Ens equivoquem tant quan exagerem la importncia dun
problema com quan minimitzem les nostres capacitats per afrontar-lo.
6. Evitar les prediccions. Davant dindicis confusos o que ens desperten ansietat,
anticipem la pitjor conclusi. Pensar que alguna cosa sortir malament incideix en el
seu resultat.
7. Dir no a les suposicions. En la nostra comunicaci quotidiana s freqent que
creguem que un altre (amic, parella, company) pensa o provi duna manera. Com
sabem que s aix? Preguntar s millor que suposar.
8. Fugir de la victimitzaci. Frases o sentiments com a per qu em toca sempre a
mi? o sempre tinc mala sort o per qu als altres s i a mi no? ens allunyen de la
responsabilitat sobre els nostres actes.

9. No posar ni posar-nos etiquetes. En equivocar-nos, no tota la nostra persona

mereix ser desqualificada; i una cosa similar ocorre quan daltres cometen errors. No
s el mateix dir aix ho vaig fer que sc un ximple. Per atenci: tampoc no
responsabilitzar els altres per errors propis.
10. Posar lmits a la prpia responsabilitat. Si ens creiem responsables de cada
problema (una separaci, un fill que desaprova, etc.) noms sentirem culpa. Aquesta
idea, tanmateix, noculta una altra, ms negativa encara: creure que tot est sota el
nostre control.
10 Consells per a lActitud Positiva
Lactitud que prenem davant els problemes o esdeveniments que sens presenten
quotidianament s finalment la que determina la dimensi i importncia dels mateixos.
Recordem que hi ha dues formes de veure el vas: mig ple i podem alegrar-nos en
observar la meitat plena o podem preocupar-nos per la meitat buida. Aix no s ni ms
ni menys que una qesti de dues actituds antagniques: la positiva i la negativa.
Sense deixar de ser realista o somniador, podem transformar-nos en una persona ms
positiva i creativa per viure les circumstncies duna manera menys traumtica i ms
relaxada.
Per aix, per deixar de veure tot negre i conrear una verdadera actitud positiva,
podem practicar aquestes propostes prou interessants:
Relaxaci respiraci profunda. Si alguna cosa ens va sortint malament o ens sentim
una mica depressius, el millor que es pot fer s distendrens per concentrar-nos en la
respiraci. Sha comprovat que els mtodes de relaxaci ajuden a desfer-se dels
pensaments negatius, afavoreixen el control de les emocions i purifiquen el cos.
Fer el que pensem. Si pensem una cosa i nacabem fent una altra totalment diferent,
ens sentirem inconformes amb nosaltres. Tractar devitar les conductes contradictries,
sobretot si no volem que ens envaeixi un profund sentiment de fracs existencial.
Aprendre a veure el costat positiu de les coses. Hem daprendre que en la vida no
tots els moments sn bons, nhi ha alguns pitjors que daltres i fins i tot alguns sn
indesitjables. La clau aquesta en acceptar els fets que sn irremeiables sense cap
tipus de frustraci o enuig desmesurat. Una reacci emotiva descontrolada o negativa
per afrontar un moment dur en la vida s una clara mostra de debilitat i fracs. Al
contrari, la serenitat, lautocontrol i la visi positiva de les coses sn les millors armes
per enfrontar amb xit el que et toca viure.
Evitar les comparacions. Per conrear una actitud positiva gens millor que ser un
mateix. Tant les comparacions com les idealitzacions de com haurem de ser nosaltres
i de com haurien de ser les coses, sn molt perjudicials per a la nostra salut mental i la
nostra autoestima. La frustraci i lenveja que es genera en veure en daltres el que un
vol ser sn pensaments altament negatius que hem daprendre a controlar per evitar
sentir-nos deprimit. El millor s acceptar-nos tal qual som i tractar de canviar aquelles

coses que ens molesten de nosaltres mateixos, per deixant de costat les
comparacions, ja que cada persona s nica.
Viure el present. S pensem contnuament en el que devem o podem fer en el futur
ens perd el viure i gaudir del present. A ms aquest tipus de pensaments alimenten
lansietat i les preocupacions i no ens permetem gaudir dels petits moments que et
dna la vida. Per deixar de divagar i angoixar-nos per la qual cosa encara no va
succeir, res millor que centrar tots els nostres sentits en all que es fa aqu i ara, sense
deixar de costat els sons i els projectes.
Oblidar els detalls. Lobsessi per la perfecci noms pot conduir-nos a la desillusi.
Ja que no tot s tan perfecte com sempre pretenem que sigui, la vida s plena de
petits detalls que la fan encantadora i nica. Si desitgem que tot estigui dacord al
nostre esquema de valors ens passarem tot el temps tractant dacomodar aquests
detalls perqu es vegin perfectes, per li traurem el sabor de gaudir les coses tal qual
es presenten. Busquem un equilibri i deixem de costat lexcs de perfeccionisme, ens
sentirem molt millor.
Moure el cos. Passem com ms aviat millor a lacci i permetem-li al cos moures amb
total llibertat. Practicar un esport, fer alguna activitat fsica, recrea la nostra ment a
travs del ball o dun passeig. Daquesta manera elevem els nostres nivells
dadrenalina i serotonina augmentant loptimisme i rebutgem els pensaments negatius.
Cuidar la nostra imatge. Veurens b s una manera de sentir-nos b. La cura
personal ens far sentir ms renovats i ens ajudar a trencar el cercle tancat del
pessimisme.
Prestar atenci als altres. Creurens el centre de lunivers noms alimentar les
obsessions. A poc a poc, s bo comenar a centrar-nos en els altres i recordar que
ajudar al prxim pot ajudar-nos a sentir-nos millor i ms positius. Els problemes dels
altres poden fer-nos prendre conscincia que no tot el que ens passa s tan greu.
Cal dormir plcidament. Hem dacostumar-nos a millorar la qualitat de la son. Dormir
b s una excellent manera de millorar el nostre estat dnim durant el dia. Recordeu
que un mal descans incideix directament en el nostre humor, ens fa sentir cansat i
irritable, i sobretot no ajuda a canviar lactitud.
Educaci emocional JM Espasa