HARMONIA

2015/2016

[FECHA]
[NOMBRE DE LA COMPAA]
[Direccin de la compaa]

Cadncies ...................................................................................................................................... 2
Roda dacords................................................................................................................................ 2
Quadre dacords i inversions ......................................................................................................... 3
1r curs............................................................................................................................................ 3
Acord triada de sensible (VII) ........................................................................................................ 3
Intervals prohibits ......................................................................................................................... 3
Cant Donat .................................................................................................................................... 3
Normes sobre moviments meldics i harmnics .......................................................................... 4
Normes moviments harmnics ................................................................................................. 4
Normes de 5 i 8 parallela .................................................................................................. 4
Normes de 5 i 8 directa ...................................................................................................... 4
Enllaos acord en estat fonamental i 1 inversi ...................................................................... 4
Enlla de la sensible en 1 inversi ........................................................................................... 4
Doble i triple xifrat .................................................................................................................... 4
Modulaci ................................................................................................................................. 4
2n Curs........................................................................................................................................... 5
Acord triada en 2 inversi 6/4 ..................................................................................................... 5
Acord de 7 de Dominant (V) ........................................................................................................ 5
Acord de 7 de Dominant a la modulaci anlisis i harmonitzacions .................................... 5
Acord 7 de VII (Sensible) .............................................................................................................. 6
Acord m 7 de VII (sensible) a la modulaci ............................................................................. 7
Acords de 7 diatnics, de prolongaci o espcie ........................................................................ 7
Funcions .................................................................................................................................... 7
Inversions i xifrats ..................................................................................................................... 7
Supresions i duplicacions .......................................................................................................... 7
Preparaci i resoluci ................................................................................................................ 7
Seqncia o Srie de 7 diatniques............................................................................................. 7
9 de Dominant (V)........................................................................................................................ 8
Xifrats ........................................................................................................................................ 8
Disposici de la 9 de V ............................................................................................................. 8
Preparaci i resoluci (M i m) ................................................................................................... 8

Sols el tenor pot estar a ms duna octava de distncia del baix. Entre les altres veus no pot
haver ms duna octava.

Quan hi ha un # en el xifrat vol dir que la tercera es la sensible o est alterada. Si apareix #5 la
5 ser lalterada.
Els sostinguts es xifren quan no apareixen en larmadura. .
El interval de 4 augmentada est prohibit en harmonia clssica.
En la contrucci dencadenament, cal no fer sincopes rtmiques.

Cadncies
Les cadncies conclusives poden ser autntiques (V-I), plagals (IV-I) o imperfecta (altres I) o
suspensiva semicadncia sobre qualsevol acord i Trencada o evitada (V-VI).
Per a que una cadncia siga perfecta ha de reunir 3 condicions:
-

Que els dos acords estiguin en estat fonamental

Que la I estiga en temps fort i
que entre la soprano i baix hi haja una octava

En el moment que no es complixca una daquestes normes la cadncia ser imperfecta.

Aquesta msica que estudiem s de lpoca de Hayden, Mozart, Bethoveen, Chopin, Lizt...

Roda dacords

Quadre dacords i inversions

Triada
Triada de sensible
Triada incomplet
7 de V
7 de VII M
7 de VII m
7 diatnics
9 de V M
9 de V m

Fona
5
5
3o8
7/+
7/5
7
7
9/7/+
9/7/+

1 inv
6
+6/3

2
6/4
6/+4

3 inv

6/5
+6/5
+6/5
6/5
6/7/5
6/7/5

+6
+4/3
+4/3
4/3
4/+6/5
+6/5/4

+4
+2/4
+2
2
2/+4/3
3/+4/2

1r curs
Acord triada de sensible (VII)
-

Acord de 5 disminuda
Alterar la sensible en el mode menor
En estat fonamental dupliquem la 3
Resol en Tnica (I). La 5 dis 3 (I)

Intervals prohibits
-

En mode Major 4 aug entre IV i VII

EN mode menor 4 aug entre IV i VII i entre VI i II estan prohibits.
2 aug entre VI i VII. Sha daugmentar to la VI per crear lescala menor meldica al
ascendre i al descendre desalterar el VI i VII grau.
Al menor tant en el VI com en el VII es duplica la 3.
Entre III i VII 5 augmentada.
Els intervals meldics augmentats estan prohibits

Cant Donat
Donada la veu del soprano podem pensar que aquesta nota s la fonamental, la 3, la 5, la 7
o la 9 de lacord. Per aix cal:
-

Reconeixer la tonalitat
El 1r i ltim acord s el I en estat fonamental
Marcar les cadencies o possibles cadncies
Elaborem el baix per mov. Meldic contrri
Intervals en baix i soprano de 8, 5, 3, 7 o 9
Intervals meldics entre el baix de VII i 8 prohibits
Xifrar el baix
Omplir les veus del contralt i tenor
En una 4 entre soprano i baix hiposarem un 6/4
Si hi ha una 3 entre baix i soprnao pot ser fonamental o 1 inversi
El baix pot fer un bot fins a una 6 menor
Evitar fer semicadncies sobre una 7 de V (al classicisme no sutilitza)
Si hi ha un 6 entre baix i soprano, acord en 1 inversi
Quan la soprano no es mou el baix pot ascendre o descendre

Normes sobre moviments meldics i harmnics

Els moviments meldics es produeixen per:
-

Moviment parallel. Mateixa direcci i simetria armnica

Moviment directe. Mateixa direcci per sense simetria harmnica
Moviment contrri.
Moviment oblic
Els mov mel aug estan prohibits (ja que en la poca eren molt racistes i sonava moro...)
per poden haver-ne si se resolen per moviment contrari.
Les veus es mouen per 2 i 3 excepte el baix que pot fer qualsevol excepte 7 i 8.
Lunson es resol per mov contrari o oblic.

Normes moviments harmnics

Normes de 5 i 8 parallela
-

Estan prohibides per moviment directe i contrari

Prohibit 2 unisons seguits
Si la segona 5 s aug o dis no hi ha 5 parallela

Normes de 5 i 8 directa
No es poden formar una 5J o 8 quan el soprano fa bot meldic.
-

En lacord de primera inversi on la 3 est al baix (xifrat:6) i en VII (+6/3) dupliquem la

fonamental per
Si la 3 s la I, IV o V (grau tonal) del to principal tamb es pot
Al VI del mode m i al VII del M i m dupliquem la 3

Enllaos acord en estat fonamental i 1 inversi

-

Quan hi ha un 5-6, 6-6 o 6-5 mantenen nota en com i/o sunixen pel cam ms curt
EL moviment contrari al baix s per als enllaos 5-5. Podem no mantindr la nota en
com i fer moviment contrari al baix.
El VI grau duplica la 3 per evitar 2 augmentada.

Enlla de la sensible en 1 inversi

De VII a I la sensible a la tnica. La 5 dis resol a la 3 descendentment i la 3 cap a la que falte.

Doble i triple xifrat

-

El doble xifrat o triple s quan hi ha 2 o 3 acords en una veu del baix

Es duplica la veu del baix
Sols una veu fa una nota diferencial (en 5-6, 6-5)
Si la 6 de lacord saltera es marca #6 i si es la fonamental 6/#.

Modulaci
s el canvi de tonalitat. Es fa afegint alteracions accidentals. Es modula a tonalitats venes i
mitjanant un acord pont o com.

2n Curs
Acord triada en 2 inversi 6/4
-

Es xifra excepte en el VII grau del mode M i m on apareix la sensible en un interval de

4

Es colloca en temps feble

La veu del baix accedeix mitjanant moviment conjunt
Es duplica el baix (en la 1 inversi 6 es duplica la fonamental)
Un 6/4 no pot formar una semicadncia

Hi ha 3 tipus dacords:
-

6/4 damplificaci on hi ha un doble o triple xifrat. El 1r i lltim sn el mateix acord.

Una veu es mant en com i la resta es mou per moviment meldic conjunt a mode de
bordadura o floreig.
6/4 duni es produix per moviment meldic conjunt de la veu del baix i el primer i el 3r
sn del mateix grau per en diferent estat. Una veu es mou contrria al baix, una altra
a mode de bordadura o floreig i un altra es mant en com.
6/4 cadencial s lunic que pot estar en temps fort de comps i prepara una cadncia.
Ha de recaure sobr el 1r grau (tnica) i lacord que continua un 5nt grau (dominant).

Acord de 7 de Dominant (V)

Safig una 3 superior a lacord triada sobre el V grau. Els intervals sn de 3M, 3m i 3m (5M
i 7m) en mode M i m. La 3 s la sensible i sha dalterar en el mode menor.
Poden aparixer 3 inversions. En estat fonamental es xifra mitjanant el . En 1 inversi
mitjanant el en 2 inversi en +6 i en 3 en +4.
En estat fonamental ( ) podem suprimir la 5 i dupliquem la fonamental de lacord. En un altra
inversi no es pot suprimir.
La 7 de lacord resol descendentment a la 5 i la sensible ascendent a la tnica. I sempre cap a
lacord de 1r grau o tnica o cap al 6xt grau superdominant.
Quan lacord de 7 de V est invertit es presenten els acords complets
Quan lacord de 7 V complet en estat fonamental i resol en el I grau i al final dun exercici,
haurem de triplicar la fonamental de lacord de Tnica (es xifra amb un 3 ja que no hi ha 5).
Quan resol al VI grau dupliquem la 3 de la superdominant per evitar 5 seguides.

Acord de 7 de Dominant a la modulaci anlisis i harmonitzacions

La tonalitat es defineix com un conjunt de sons, el funcionament del qual est governat per un
so principal anomenat Tnica.
Les tonalitats venes son aquelles que tenen una sola alteraci de diferncia entre elles. Les de
DoM sn FaM, SolM i les seues relatives menors LAm, Rem i Mim.
Les tonalitat llunyanes sn les no venes.

Les tonalitats homnimes son aqulles de modalitat distinta construdes sobre una mateixa
tnica. X ex. DoM i Dom.
La modulaci s el procs armnica pel qual es canvia de Tonalitat o de Mode durant el
transcurs duna obra, amb la finalitat daconseguir contrastos dinamisme, moviment, color,
varietat en un tot tonal ben organitzat i amb relaci a un pla detrminant que t el seu centre de
gravetat al to principal.
El tipus o Classes de Modulaci venen donades segons el Procediment o Gnere empleat
(Modulaci diatnica, Cromtica o Enharmnica), o b, per la seua Conseqncia Tonal o de
Duraci (Modulaci definitiva, Modulaci passatgera o d Tonicalitzaci i Acords prstecs).
Els moviments meldics poden ser diatnics, cromtic o enharmnics. Per graus conjunts,
disjunts o armnics (directe, parallel o oblicu).
La modulaci diatnica es serveix dun moviment meldic diatnic en totes i cada una de les
veus que componen lacord. Quasi sempre posseir un Acord Pont, Pivot o en Com.
Normalment, sempra per a modular cap a tonalitats venes o Homnimes.
La modulaci cromtica i enharmnica es basen en un moviment cromtic o enharmnic duna
nota o varies per provocar el canvi de tonalitat. Aquestes sutilitzen per modular cap a Tonalitat
llunyanes. Aquestes les analitzarem per no crearem o realitzarem larmonia.
Lacord de 7 de V a la modulaci diatnica lusarem per provocar la modulaci cap a la nova
tonalitat. Lacord en com o Pont anir abans de lacord de V de la nova tonalitat.

Acord 7 de VII (Sensible)

Afegim una 3 a lacord triada sobre el VII grau. El mode M i m tenen diferent contrucci
intervlica. El mode M t 3m+3m+3M (5dis i 7m) mentre que el m t 3m+3m+3m
(5dis i 7 dis).
El xifrat que sutilitza al mode M s i al m 7.
La fonamental daquest acord s la sensible per tant, sha dalterar.

Aquest acord sempre resoldr en la Tnica (1r grau) i aquest ltim duplicar la 3. (do mi mi
sol).
Supressi, duplicaci i disposici: SI hem de suprimir, suprimirem la 3 i duplicarem la 5 (mai
la sensible ni la 7). En les inversions del mode Major, sha devitar collocar a distncia de 2n M
la sensible i la 7. En el mode menor estan en 2 augmentada.
Preparaci: En la 3 inversi del mode M (+2/4) hem de preparar la 7 de lacord per a que vaja
lligada.
Resoluci: La fonamental i 3 de lacord resoldr de forma ascendent i la 5 i 7 descendent.
Acords presos de lhomnim menor: Quan lacord major utilitza, de prstec, la 7 de VII del
mode menor per donar color a lharmonia.

Acord m 7 de VII (sensible) a la modulaci

Aquest acord t un gran poder tonal, una sorprenent capacitat de metamorfosi i s molt emprat
com a acord clau en els processos modulatoris. Sols existeixes 3 acords de 7 disminuda (LAm,
Sibm i Sim) els dems sn enharmnics. Aquest acord s idoni per modular de forma
enharmnica i cromtica (ho treballarem analticament) i el treballarem en la modulaci
diatnica.

Acords de 7 diatnics, de prolongaci o espcie

Afegir una 3 als acord triades sobre el I, II, II, IV i VI graus de mode M i m
En aquests acord hi ha ms varietat intervlica.

Funcions
-

Subordinades: I(7M), III(7m) i VI(7M)

Subdominant:
En el mode M: I(7M), II(7m), III(7m), IV(7M) i VI(7M)
En el mode m: I (7M i 3m), II (7m i 5dis)), III (7M i 5 aum), IV (7m) i VI (7M)

Inversions i xifrats
-

Estat fonamental 7, en 1 inv 6/5, en 2 inv (4/3) i en 3 inv (2) sempre ser el mateix
per a tots.
Les possibles alteracions es marquen al xifrat. Per exemple 7/#5, (b6)/4/b3, 2/b4...

Supresions i duplicacions
-

Es pot suprimir una nota quan apareix en estat fonamental

Per no quan est en alguna inversi
Es suprimeix la 5, i dupliquem la fonamental o la 3

Preparaci i resoluci
No tenen resoluci natural sin que s una resoluci imposada per ls, per la tradici o per
linstint musical. Per tant tenen una dissonncia que sha de prepara i resoldre
-

Preparar la 7 per una nota del mateix valor rtmic. LAcord anterior al de 7 ha de
posseir la nota en com que prepare la 7
La 7 es resol per moviment conjunt descendent.

Seqncia o Srie de 7 diatniques

-

Decidim a quina intervlica lanem a seqenciar i haur de ser ferma i fixa.

Les seqncies poden ser no modulants o modulants
La srie de diatniques s un recurs habitual en les seqncies no modulants
En general les 7 sintrodueix com a retard
Si estan en Estat fonamental, moltes delles tindran la 5 suprimida i la fon duplicada.
El baix procedir per 5 asc o 4 desc i el mode doperar s un acord complet i el segent
incomplet de manera repetida.
Els acords invertits han de presentar-se de manera completa
Sn fcil denllaar ja que tenen dues notes en com i les altres per moviment conjunt
descendent.

9 de Dominant (V)
-

Afegir una 3 superior al 7 de V i provocar una dissonncia major. T la mateixa

estructura intervlica que 7 de Dominant. Al mode M hi ha una 9 M i al mode m una
9 m. Entre 7 i 9 al mode Ma hi h a una 3 M i al mode m una 3m.
Sha de suprimir la 5 de lacord
La 2 inversi ha dapareixer lacord complet, s a dir, a 5 veus, perqu si selimina
qualsevol altra veu lacord es deterior o deforma

Xifrats
9 de V M
9/7/+ 6/7/5
9 de V m
9/7/+ 6/7/5
La 4 inversi s impracticable

4/+6/5 2/+4/3
+6/5/4 3/+4/2

Disposici de la 9 de V
-

T que haver una distncia real entre la fonamental i la 9 de 9 o major.

En aquest cas es pertmet que les veus que contenen la 9 i la fonamental estiguin
separades per ms duna octava.
Al mode Major la distncia de 7 entre la sensible i la 9 de V Major a no ser que la 7 o
9 vinga preparada. Al mode menor hi ha una 2 aug i no se prepara.

Preparaci i resoluci (M i m)
-

Quan lacord est en estat fonamental no cal preparar-lo a no se ser que la 7 i 9

estiguin a una 2 (mode M)
Es permet que les veus que canten la F i la 9 accedeixen per mov directe i contrari
conjunt i disjunt.
En qualsevol inversi sha de preparar la fonamental o altra nota de lacord de 9 de V
Resol en lacord I o de manera anticipada i convertir-lo en 7 de V.

Notes estranyes a lharmonia

Aquestes notes transfereixen un atractiu i flux meldic a lharmonia esttica i fixa. Es situen fora
de lrbita de qualsevol acord i sanomenen notes extranyes o dadorn. Es classifiquen en
Meldiques i Harmniques.
Les meldiques sn produdes des dun punt de vista lineal i no vertical, no son part
constituient de lacord, no distorsiones lharmonia sin que ladornen i ornamenten i sonen a
posteriori. Aquestes sn:
-

La nota de pas (np). Nota a lacord que conecta per mov conj, diat o cromtica asc o des
dues notes del mateix acord o de diferent acord separats per un interval de 3. s la
msutilitzada. Poden tindre qualsevol duraci per les ms usades sn la mateixa i
menor duraci que la nota real. Es colloquen en temps o fracci feble, per les ms
interessants van al temps fort.
Bordadura o floreig (F). s una nota que succeix a una nota real per moviment conjunt
(a un to o un semit) i torna a ella pel mateix procs, s a dir, de vaiv. Duraci igual o
menor a la nota real i majoritriament es colloca en temps feble.
Escapada (esc). s la nota que resulta de suprimir el final dun floreig. Saconsegueix per
moviment conjunt, es colloca en la part feble i resol per mov disj de 3.
Appoggiatura (Ap). (podria ser inclosa en les harmniques) Pot fer un bot meldic o
moviment disjunt, mov conjunt o ser la mateixa nota immediata anterior, es colloca en

temps fort i desplaa la nota real a temps feble. A li otorga un accent expressiu amb
la major naturalitat que qualsevol altre adorn. Podria considerar-se com un retard sense
preparaci. Lappoggiatura ha de resoldre a distncia de t o semit. Lappoggiatura
meldica sataca desprs de lacord i es situa en temps feble. Sassemblar prou al
retard per amb la diferncia que el retard pot ser ms breu , va preparada i lliga de
lacord anterior. Lapoggiatura sol tindre una duraci major a la nota anterior i a la real
i no va lligada, per pot tindre la mateixa duraci o, no habitual, menor.
Anticipaci (ant). Nota que pertany a lacord i sona immediatament abans de la
presentaci de lacord. Saborda per moviment conjunt, es colloca en temps feble i resol
en la mateixa nota a la mateixa altura.

Les harmniques sn notes que no pertanyen a lacord, les quals afecten directament
lestructura de lacord, distorsionen lharmonia i afecten a lacord i sorgeixen en atacar
lacord (temps fort):
-

Retard (R). Agregaci sonora que resulta de prolongar un o diversos sons de lacord
anterior. Pot ser Simple (una nota) o Mltiple (diversos sons). El retard ve preparat de
lacord anterior, desplaa en temps fort de comps a la nota real i pot desplaar la
fonamental o la 3 tant asc (retard inferior/resoluci superior) com descendentment
(retard superior/resoluci inferior). El retard ha de formar una dissonncia amb la nota
real, ha docupar la part ms forta i la nta sobre la que resol no es pot duplicar. El retard
sha de xifrar marcant a quina distncia es troba del baix i al aparixer i al resoldre, aix
com tamb marcarem amb una lnia longitudinal la seua duraci. Si subica a la veu del
baix marcarem la lnia i lestat de lacord en el que resol.
Nota pedal