Automatització Serveis Municipals

Automatitzaci i Control
de Serveis Municipals
TITULACI: Enginyeria en Automtica i Electrnica Industrial
AUTOR: Sandra Rodrguez Mir.

DIRECTOR: Llus Massagus Vidal.
DATA: Setembre 2007.
Automatitzaci i Control de Serveis Municipals
ndex General
ndex General
1 Introducci..................................................................................................2
1.1 Objecte del Projecte......................................................................................... 2
1.2 Titular............................................................................................................... 3
1.3 Antecedents....................................................................................................... 3
2 Balanos daigua........................................................................................ 4
2.1 Introducci........................................................................................................4
2.2 Tipus de Xarxes................................................................................................ 4
2.3 Balanos negatius daigua en les xarxes dalta..............................................5
2.4 Balanos negatius daigua en les xarxes de baixa......................................... 5
2.4.1
Fuites..................................................................................................5
2.4.2
Consums no-controlats......................................................................5
2.4.3
Subcomptatge..................................................................................... 6
2.5 La situaci a Catalunya................................................................................... 6

2.6 Lnies de millora en xarxes eficients: la sectoritzaci................................... 7
2.7 Lnies de millora en xarxes poc eficients: control i planificaci.................. 7
3 Constituci de la Xarxa de Conducci dAbastament dAigua

Potable.........................................................................................................8
3.1 Introducci........................................................................................................8
3.2 Canonades......................................................................................................... 8
3.2.1
Condicions que han dacomplir les canonades................................ 9
3.2.2
Accions i Efectes en les canonades................................................... 9
3.2.3
Materials utilitzats en les canonades.............................................. 10
3.3 Vlvules........................................................................................................... 13
3.3.1
Vlvules dAllament....................................................................... 13
3.3.2
Vlvules de Control......................................................................... 15
3.4 Torres de Pressi............................................................................................ 19
4 Xarxes de Distribuci Urbana................................................................ 20

4.1 Dipsits............................................................................................................ 20
4.1.1
Dipsit de Reserva........................................................................... 20
4.1.2
Dipsits de Compensaci................................................................. 21
4.1.3
Dipsits de Regulaci de Pressi.....................................................21
4.2 Artries............................................................................................................22
4.3 Sistemes de Distribuci.................................................................................. 23
4.3.1
Xarxa de Distribuci Oberta o Ramificada.................................... 23
4.3.2
Xarxa de Distribuci Tancada o Mallada...................................... 24
4.3.3
Xarxa de Distribuci Mixta............................................................. 25
4.4 Punts de Presa................................................................................................ 26

4.4.1
Boques de Reg................................................................................. 26
4.4.2
Boques dIncendi............................................................................. 26
4.4.3
Fonts Pbliques............................................................................... 27
4.5 Condicions que ha dacomplir la Xarxa dAbastament............................. 27
5 Sectoritzaci de Xarxes dAbastament dAigua....................................28

5.1 Resum.............................................................................................................. 28
5.2 Introducci......................................................................................................28
5.3 Objectius de la Sectoritzaci......................................................................... 28
5.4 Aspectes Generals a considerar en la Sectoritzaci.................................... 30
5.4.1
Disseny i Implantaci...................................................................... 30
5.4.2
Obra Civil i Instrumentaci............................................................ 30
5.4.3
Centre de Gesti de Sectors............................................................. 31
6 Sistemes de Telegesti per a Xarxes Pbliques dAbastament

dAiges.....................................................................................................34
6.1 Evoluci dels Sistemes de Telegesti............................................................ 34
6.2 Requisits base a acomplir pels Sistemes de Telegesti............................... 36
7 Comunicacions..........................................................................................37
7.1 Comunicaci srie.......................................................................................... 37
7.1.1
Tipus de transmissi........................................................................ 37
7.1.2
Problemes de transmissi per cable................................................ 38
7.1.3
Generalitats de la comunicaci srie.............................................. 38
7.1.4
Estndards de comunicaci srie....................................................38
7.1.5
Taula comparativa........................................................................... 39
7.1.6
Transmissi srie RS-232................................................................ 39
7.1.7
7.1.8
7.1.9
Transmissi analgica 4-20 mA......................................................40
8 Busos de camp.......................................................................................... 41
8.1 Busos de camp en el control de processos industrials................................. 41
8.2 Avantatges dels busos de camp..................................................................... 41
8.3 Busos de camp existents.................................................................................42
8.3.1
Busos dalta velocitat i baixa funcionalitat.....................................42
8.3.2
Busos dalta velocitat i funcionalitat mitjana.................................42
8.3.3
Busos daltes prestacions.................................................................42
8.3.4
Busos per rees de seguretat intrnseca.......................................... 43
8.4 Alguns Busos Estandaritzats.........................................................................43

8.4.1
Profibus............................................................................................ 43
8.4.2
INTERBUS...................................................................................... 44
8.4.3
DeviceNet......................................................................................... 44
8.4.4
Foundation Fieldbus....................................................................... 44
8.4.5
FIP-WorldFIP................................................................................. 44
8.4.6
Lonworks..........................................................................................45
8.4.7
SDS...................................................................................................45
8.4.8
CANOpen......................................................................................... 45
8.4.9
Industrial Ethernet.......................................................................... 45
8.4.10 ASI................................................................................................... 45
8.4.11 BITBUS........................................................................................... 46
8.4.12 ARCNet............................................................................................ 46
8.4.13 ControlNet....................................................................................... 46
8.4.14 HART............................................................................................... 46
8.4.15 MODBUS......................................................................................... 46
9 Fibra ptica............................................................................................. 49
9.1 Introducci..................................................................................................... 49
9.2 Aplicacions...................................................................................................... 49
9.2.1
Comunicacions amb fibra ptica.................................................... 49
9.2.2
Sensors de fibra ptica.................................................................... 49
9.3 Caracterstiques............................................................................................. 49
9.3.1
Principi de Funcionament.............................................................. 50
9.3.2
Avantatges........................................................................................ 50
9.3.3
Desavantatges.................................................................................. 50
9.4 Tipus de Fibra ptica.................................................................................... 51

9.4.1
Fibra Multimode.............................................................................. 51
9.4.2
Fibra Monomode............................................................................. 52
10 Antenes i Radiofreqncia...................................................................... 53
10.1 Introducci......................................................................................................53
10.2 Antenes............................................................................................................ 53
10.2.1 Caracterstiques de les Antenes.......................................................53
10.2.2 Tipus dAntenes............................................................................... 54
10.3 Radiofreqncia............................................................................................. 55
11 Possibles tipus de comunicacions entre el centre de control i centres de

controls secundaris.................................................................................. 57
11.1 LAN................................................................................................................. 57
11.1.1 Caracterstiques............................................................................... 57
11.1.2 Topologia de la Xarxa..................................................................... 57
11.2 WAN................................................................................................................ 58
11.2.1 Caracterstiques................................................................................59
11.2.2 Topologia dels Routers.................................................................... 59
11.3 RDSI................................................................................................................ 61
11.3.1 Principis de la RDSI........................................................................ 61
11.3.2 Canals RDSI.................................................................................... 61
11.4 RTC................................................................................................................. 62
11.5 VSAT............................................................................................................... 63
11.5.1 Caracterstiques............................................................................... 63
12 Introducci a lSCADA............................................................................64
13 Sectoritzaci de la Xarxa dAbastament dAigua Potable a Els

Pallaresos.................................................................................................. 66
13.1 La Implantaci a la Xarxa dAbastament dAigua a Els Pallaresos......... 66
13.1.1 Disseny............................................................................................. 66
13.1.2 Obra Civil, Instrumentaci i Comunicacions................................ 66
13.1.3 Explotaci........................................................................................ 74
13.1.4 Anlisi de dades............................................................................... 75
14 Sistema de Supervisi, Control i Telecomandament dels dipsits i

captacions de la Xarxa dAbastament dAigua Potable a Els
Pallaresos.................................................................................................. 77
14.1 Resum.............................................................................................................. 77
14.2 Introducci..................................................................................................... 77
14.3 Objecte i Abast............................................................................................... 79
14.4 Situaci Actual................................................................................................79
14.4.1 Esquema General............................................................................ 79
14.4.2 Descripci de les Instal.lacions....................................................... 80
14.5 Soluci Tecnolgica Proposada.....................................................................81
14.5.1 Centre de Control............................................................................ 82
14.5.2 Estacions Remotes........................................................................... 87
14.5.3 Estudi de Comunicacions................................................................ 95
14.6 Unitats de Control i Estructura del Sistema............................................... 96
14.7 Pla dImplantaci........................................................................................... 99
14.7.1 Fase I. Muntatge en taller dER i recopilaci de materials.........100

14.7.2 Fase II. Instal.laci i posada en marxa de les Estacions............. 100
14.7.3 Fase III. Instal.laci i posada en marxa del Centre de Control.. 100
14.8 Conclusions................................................................................................... 101
15 Plnols..................................................................................................... 103
16 Pressupost............................................................................................... 120
17 Bibliografia............................................................................................. 142
Memria Descriptiva
Memria Descriptiva
1 Introducci
Com a serveis municipals sentn la recollida descombraries, el subministrament
delectricitat, o daigua entre daltres. Lescassetat daigua i els problemes derivats que
aquest fet provoca en el seu abastament sn els factors pels quals sha decidit centrar
aquest projecte en lautomatitzaci i control duna Xarxa dAbastament dAigua Potable.
Laigua s un recurs vital per a la subsistncia que cal gestionar acuradament en tots els
aspectes i especialment en el de salut pblica. Laugment de la poblaci i els canvis
dhbits entre daltres factors en fan crixer la demanda i exigeixen la mxima qualitat dels
recursos utilitzats i una total garantia del servei. Cal, doncs, una gesti efica i
professionalitzada per a disposar dun abastament daigua de qualitat, amb laplicaci de la
tecnologia ms avanada.
Els sistemes dabastament daigua potable presenten un elevat nombre de parmetres de
funcionament que han dajustar-se a valors adequats per tal de permetre una explotaci
racional del procs amb lobjectiu daconseguir reduir els costos associats possibilitant,
alhora, el subministrament daigua a tots els abonats al servei en condicions adequades de
cabal i de pressi. Es requereix, per tant, una supervisi peridica, o preferiblement
continua, de lestat i rgim del sistema dexplotaci.
Dades com els consums instantanis de les canalitzacions de distribuci principals,
pressions instantnies de subministrament, nivells del pous de captaci o consums
denergia elctrica ofereixen amb el seu enregistrament dades estadstiques o reveladores
sobre la tendncia evolutiva dels mateixos i la seva interrelaci amb altres processos.
Degut a la dispersi geogrfica del sistema, les mesures i actuacions per a la millora de
lexplotaci noms poden efectuar-se mitjanant un sistema de Telegesti.
1.1 Objecte del Projecte

Un dels objectius per tal daconseguir un elevat grau deficincia ha de ser la reducci de
les prdues i laugment del rendiment en les xarxes dabastament. Per tant, una de les
opcions per tal de poder estudiar-les i analitzar-les s la sectoritzaci, que consisteix en
subdividir la xarxa dabastament daigua potable a Els Pallaresos i part del Catllar en zones
ms petites, amb totes les entrades i sortides controlades i realitzar-ne el seu control.
Laltre objectiu del present document s realitzar un estudi complet del Sistema de
Telecomandament i Telecontrol a implantar als Pallaresos i part del Catllar per optimitzar
la gesti i els recursos hdrics corresponents als dipsits i les captacions que conformen la
xarxa dAbastament dAigua Potable.
1.2 Titular
El titular del present projecte s el Departament dEnginyeria Electrnica, Elctrica i
Automtica (DEEEA), situat a lAvinguda Pasos Catalans n 26 a Sant Pere i Sant Pau,
Tarragona. El director del projecte s el Dr. Llus Massagus Vidal.
1.3 Antecedents
El terme municipal dels Pallaresos es troba situat al marge esquerra del riu Francol, amb
una superfcie de 5,53 km2, a uns 120 m sobre el nivell del mar. L'any 2005 comptava amb
3.144 habitants, poblaci que no para de crixer a causa de l'augment d'urbanitzacions i
zones residencials. Actualment, els Pallaresos s'ha convertit en una ciutat dormitori de
Tarragona, ja que es troba a noms 6 km d'aquesta ciutat.
Entitat de poblaci
Habitants
Hostalets, els
668
Jardins Imperi
1432
Pallaresos, els
766
Pallaresos-Park
278
Aquestes zones residencials constitueixen ms del doble del total de la poblaci del
municipi i com es pot observar en l'evoluci demogrfica dels Pallaresos des de 1900, ha
multiplicat gaireb per deu la poblaci de 1981.
Any
1900
1930
1950
1960
1981
1991
1996
2000
2005
Nombre
dhabitants
378
387
352
348
365
668
2179
2537
3144
A causa del constant creixement del municipi es planteja la necessitat demprendre la

installaci dun Sistema de Telecomandament i Telecontrol per tal de realitzar un
seguiment exhaustiu de supervisi i control de les installacions dAbastament dAigua
Potable existents, a ms duna sectoritzaci de la xarxa.
A causa de la proximitat geogrfica dEls Pallaresos i dEl Catllar, lempresa que explota
les installacions dabastament daigua potable ho fa conjuntament a partir de la mateixa
xarxa a Els Pallaresos i a algunes urbanitzacions pertanyents a El Catllar. Per aquesta ra,
el projecte es desenvolupa en ambdues poblacions.
2 Balanos daigua
2.1 Introducci
Els balanos negatius daigua en les xarxes dabastament sn sovint objecte de latenci
meditica, i encara ms en perodes de sequera. Aquest inters, per, topa sovint amb una
informaci molt tcnica, parcial i difcil dinterpretar. Tot plegat pot dur a equvocs i a
titulars erronis del tipus El 25 % de laigua es perd a les canonades.
2.2 Tipus de Xarxes
Quan es parla de leficincia de les xarxes dabastament cal distingir, en primer lloc, entre
el que anomenem xarxes en alta i xarxes en baixa. En aquest informe anomenem xarxes en
alta les que no venen aigua directament als abonats, sin a altres gestors, en general
municipals. Sn xarxes en alta, per exemple, la dAiges Ter-Llobregat, la del Consorci
dAiges de Tarragona, i la del Consorci de la Costa Brava.
Anomenem xarxes en baixa, en canvi, les que distribueixen aigua als abonats duna
poblaci.
La segent imatge s un esquema grfic simple del que s labastament en alta (en
vermell).
Figura 1. Esquema grfic simple dun abastament en alta.
2.3 Balanos negatius daigua en les xarxes dalta

En una xarxa en alta, en general, s relativament senzill determinar les prdues daigua, ja
que les sortides sn limitades (de lordre de desenes o, com a molt, centenars), i disposen
sempre de comptadors. Les prdues reals es poden obtenir, per tant, comparant laigua
posada en xarxa amb la suma de laigua facturada en cada una de les sortides del sistema.
En aquestes xarxes, les prdues daigua sn realment fuites i usos dexplotaci no
mesurats, ja que no es permeten altres usos no controlats i la mesura dels cabals a les
sortides es poden realitzar amb bona precisi. Les prdues daigua en els principals
sistemes en alta a Catalunya estan en linterval del 2 % al 6 %, depenent, entre daltres
factors, de lantiguitat de cada xarxa.
2.4 Balanos negatius daigua en les xarxes de baixa
Els balanos negatius daigua en baixa sn de ms magnitud i de ms difcil quantificaci.
El nombre de sortides que cal controlar, en aquest cas, s molt superior i, per tant, els
errors denregistrament tamb augmenten.
El concepte ms mpliament utilitzat per avaluar leficincia dun sistema dabastament
daigua en baixa s el rendiment. Aquest indicador es defineix com el quocient entre el
volum total daigua enregistrat als comptadors dels clients i el volum daigua lliurat a la
xarxa. En un sistema que assols un rendiment del 100 %, el volum daigua introdut a la
xarxa coincidiria exactament amb la suma dels volums daigua enregistrats als comptadors.
Aquest nivell dexactitud, per, s impossible dobtenir en la prctica, i els rendiments dels
sistemes dabastament daigua mai no assoleixen aquest mxim. El que s que poden
assolir s un rendiment ptim que inclogui conceptes econmics, de servei al client, i
mediambientals. Aix, per exemple, una xarxa dabastament daigua amb un rendiment
tpic del 75 % t unes prdues daigua del 25 % que es podrien repartir de la manera
segent:
2.4.1
Fuites (8 %)
Una part de laigua que sintrodueix en la xarxa es perd abans darribar al seu usuari final.
La ra s que les xarxes de pressi no sn mai perfectament estanques, i tenen diversos
punts febles (juntes, sortides de les escomeses...) que deixen escapar un cert volum
daigua. Un determinat percentatge de fuites s inevitable. Si b aquest valor de fuites
mnimes depn de cada servei dabastament, es sol acceptar com a estimaci general que
les fuites daigua no es poden reduir per sota del 3 o el 4 %.
2.4.2
Consums no controlats (2 %)
No tota laigua que surt de la xarxa passa per un comptador. Alguns consums no es
controlen, sigui per la impossibilitat fsica de mesurar-los, sigui per desconeixement.
Alguns consums no controlats habituals sn els que es fan servir per apagar incendis, per
netejar els dipsits i les xarxes de clavegueram i, de vegades, tamb una part dels que
sutilitzen per a usos pblics mesurables, com ara el reg de jardins.
2.4.3
Subcomptatge (15 %)
El subcomptatge daigua s potser el concepte menys intutiu dels que componen les
prdues. Prov del fet que els comptadors daigua no mesuren exactament els volums
daigua que hi passen per dins i, en especial, tenen un llindar de sensibilitat que fa que no
comencin a marcar fins que els cabals sobrepassen uns valors mnims (caracterstics del
tipus de comptadors utilitzats i del seu manteniment). Per tant, una part del consum daigua
de labonat no queda enregistrada. Aquests volums sn, sobretot, petites prdues a
linterior de lhabitatge (aixetes que degoten, cisternes que perden una mica...). Tamb cal
afegir-hi els desajusts relatius a les lectures (errors, absncies, estimacions). El
subcomptatge t una importncia relativa ms gran com ms nombrosos sn els
subministraments de qu disposa la xarxa.
Figura 2. Subcomptatge de comptadors sobre el volum real subministrat.
Per tant, quan diem que una xarxa t unes prdues daigua del 25 %, no volem dir que
necessriament el 25 % de laigua es perdi realment en forma de fuites. El terme prdues
daigua, com veiem, indueix a equvocs. s per aix que la major part dels tcnics pensen
que aquest terme no shauria de fer servir i, en el seu lloc, caldria dir aigua no
enregistrada, terme similar al que sutilitza en angls (unaccounted-for water o UFW).
2.5 La situaci a Catalunya

De lanlisi de la informaci procedent de la Comissi de Preus, i tamb de les entrevistes
realitzades durant la redacci del Pla sectorial dabastament daigua a Catalunya, es pot
estimar que el rendiment mitj de les xarxes de distribuci daigua a Catalunya est a
lentorn del 75 %. Aquest valor s una mitjana ponderada, en qu les grans poblacions
(amb rendiments usualment millors) tenen ms pes. Aquest rendiment mitj pot qualificarse dacceptable, si b es pot millorar. Normalment saccepta com a rendiment ptim el que
se situa entorn del 85 %, si b existeixen al nostre pas alguns serveis encara ms eficients.
6
Val a dir que, aix no obstant, la comparaci entre diferents serveis no pot fer-se sense
analitzar-los detalladament, ja que el rendiment depn de molts factors que canvien dun
servei a un altre: estacionalitat dels consums, dispersi o concentraci dels abonats, i
altimetria de la xarxa. Per tant, el rendiment es pot utilitzar noms com un primer
indicador, de caire general, de leficincia dun servei dabastament daigua.
La situaci a les petites poblacions, en general, s fora pitjor que el que apunten aquests
valors mitjans. Per comenar, hi ha un dficit molt important en el control dels cabals
introduts a la xarxa: en ms del 40 % daquests nuclis, els cabals no es mesuren, cosa que
impossibilita que el gestor, normalment el mateix ajuntament, pugui avaluar el rendiment i
leficincia de la xarxa dabastament. Daltra banda, els rendiments dolents no sn
extraordinaris: una de cada cinc xarxes analitzades en el Pla sectorial dabastament
presentava un rendiment inferior al 60 %.
Aquesta situaci desfavorable en els petits municipis no queda gaire reflectida en el
cmput global, ats que la seva baixa poblaci t molt poc pes en les mitjanes ponderades.
No obstant aix, representen una realitat territorialment molt estesa i que t repercussions
econmiques importants, ja que pot induir costos innecessaris dinversi en
infraestructures dabastament en alta.
2.6 Lnies de millora en xarxes eficients: la sectoritzaci

La sectoritzaci duna xarxa de distribuci daigua permet millorar leficincia duna xarxa
que ja est ben gestionada. Aquesta metodologia consisteix en la divisi de la xarxa en
sectors, amb entrades controlades. Daquesta manera, el rendiment es pot obtenir amb ms
detall, les tasques de manteniment i de reposici es poden programar amb ms eficcia, i
les fuites es poden detectar abans.
La sectoritzaci sha desenvolupat ja, per exemple, a Barcelona, Matar i Reus. A
Barcelona sespera que la sectoritzaci permeti reduir les fuites daigua en un 3 o un 4 %.
El Pla sectorial dabastament estima que la sectoritzaci en el conjunt de Catalunya pot
suposar una millora del rendiment mitj del 75 % actual fins a un 78 %.
2.7 Lnies de millora en xarxes poc eficients: control i planificaci

Dues mesures imprescindibles per millorar el servei en una xarxa dabastament daigua
poc eficient sn la installaci de comptadors (en alta i en baixa) i la redacci dun pla
director del servei. El Pla sectorial dabastament preveu que, de manera progressiva,
aquests dos elements siguin considerats imprescindibles per a la concessi dajuts a la
inversi als municipis. Com a primera mesura, lAgncia Catalana de lAigua preveu
laprovaci duna ordre de subvencions per a la redacci de plans directors en municipis de
menys de 5.000 habitants.
3 Constituci de la Xarxa de Conducci dAbastament dAigua Potable

3.1 Introducci
Bsicament la xarxa de conducci est formada per dos elements substancials:
Les canonades que constitueixen la veritable xarxa amb tots els seus elements
especials i unions o juntes.
Els accessoris especials constituts per les vlvules, torres de pressi,... que sn
indispensables per la regulaci i funcionament de la installaci.
Elements de la xarxa de conducci:
Canonades:
o De fundici.
o Dacer.
o De fibrociment.
o De formig.
o De plstic.
Vlvules:
o Dallament.
De comporta.
De papallona.
o De Control.
Reductores de Pressi.
Mantenidores de Pressi.
De Control de Cabal.
Dalada.
De pressi de seguretat.
Torres de pressi.
3.2 Canonades
Les canonades constitueixen els elements successius que convenientment units entre si
formen un conducte tancat i allat de lexterior, que permet el transport de laigua i forma
la xarxa de conducci.
3.2.1
Condicions que han dacomplir les canonades
Els tubs emprats en la xarxa de conducci daiges han dacomplir uns requisits mnims
que es poden resumir en els segents:
La superfcie interior ha de ser llisa, essent questa caracterstica la que denota la

qualitat hidrulica del tub.
Els espessors han de ser regulars i uniformes en tot el tram del tub.
Han de ser totalment impermeables, mantenint aquesta caracterstica inalterable

amb el temps i ls.
Els materials que integren els tubs han de permetre i tolerar les impureses que
puguin contenir les aiges.
Les juntes duni de cada tram han de ser estancades i els seus materials duraders.
Les peces especials de cada tub han de ser de les mateixes caracterstiques que els
trams rectes dels tubs, i per a un mateix dimetre nominal i pressi normalitzada
rigorosament intercanviables.
Tots els element de la canonada han de dur les marques distintives segents: marca
de fbrica, dimetre nominal i pressi de treball, i si cal, la identificaci de srie.
El coeficient de seguretat per trencament, per pressi hidrulica a linterior ser

mnim de 4.
3.2.2
Accions i Efectes en les canonades
Les canonades que constitueixen la xarxa de conducci, una vegada en funcionament es

troben sotmeses a una srie daccions que podem sintetitzar en les segents:
Els esforos de tracci produts per la pressi interior, conseqncia de la pressi

normal de treball, i les pressions que originen els cops dariet.
La corrosi interna i extern. La primera com a conseqncia dels components de

laigua als materials de les canonades, bsicament a lexcs dacidesa que ataca als
tubs metllics i els excessos de sulfats que ataquen a les canonades que porten el
ciment com a matria prima. La corrosi externa, produda per les corrents
tellriques en els sls heterogenis i lagressivitat e les terres que cobreixen la
canonada en la rasa, si van enterrades, o lagressivitat de la intemprie si van a
laire.
Les incrustacions o dipsits de les sals minerals que contenen les aiges sobre la
superfcie interior de les canonades, que a vegades arriben a obstruir les canonades,
essent molt ms enrgica la seva acci en augmentar la temperatura de laigua.
3.2.3
Les temperatures, tant les excessivament altes com les baixes, les primeres que
produeixen dillataci i moviment de la xarxa, que poden originar la prdua de la
seva hermeticitat, i les segones, que poden provocar gelades que acabarien trencant
la canonada (sigui del material que sigui).
Materials utilitzats en les canonades
3.2.3.1 Canonada de fundici

Les millors caracterstiques de la canonada de fundici sn la seva resistncia mecnica i la
seva durabilitat, s trencads per impacte o cop, no obstant aix, t una gran rigidesa, i per
tant, s un tub molt resistent a les sobrecrregues.
Aquests tubs es denominen pel seu dimetre interior o nominal i pel seu espessor, donant
tamb com a caracterstica la pressi nominal i la protecci si la porten.
Aquest tipus de canonada suporta molt b la corrosi, a causa del el elevat percentatge de
carboni; en ambients o medis molt agressius, es protegeixen tant interiorment com
exteriorment, essent els elements emprats: asfalt, betum, mini, quitr, resines vinliques o
epxi i ciment; tamb, a vegades, s necessari realitzar proteccions catdiques.
La nica contraindicaci s per a aiges molt cides i en aquest cas s imprescindible la
protecci interior; i com tots els productes frrics el contacte amb guix humit.
3.2.3.2 Canonada dacer

s una canonada amb un gran nombre de caracterstiques, resistents sobretot el tipus estirat
sense soldadura, amb valors molt superiors als de fundici. No obstant aix, no suporta
tant b loxidaci com la canonada de fundici i per aix sempre ha destar protegit quan
condueix aiges fredes.
Es denominen pel seu dimetre interior en mm, o b, pel seu dimetre nominal en
polzades, especificant-ne la seva classe si s soldat o sense soldadura i la pressi nominal.
Aquesta canonada s molt oxidable i fonamentalment la oxida laigua, per tant, s
imprescindible emprar-la sempre protegida, essent les seves proteccions ms usuals: els
galvanitzat, les pintures a base de ploms i quitrans, i quan va enterrada es protegeix
exteriorment amb benes betuminoses.
Com a contraindicacions, a aquesta canonada, igual que a les de fundici, lataquen les
aiges cides i el seu pitjor enemic s el morter de guix i per tant, mai es cobrir amb
aquest element. Al seu lloc, sutilitzar el morter de ciment i arena de riu, quan sigui
coberta per enfoscats (primera capa de barreja de guix i morter ennegrida amb carb).
Existeix un gran nombre de peces especials que resolen perfectament totes les disposicions
dinstallaci que es precisin.
10
3.2.3.3 Canonada de fibrociment

Aquesta classe de canonada presenta una srie davantatges i dinconvenients que sha de
tenir molt present en la seva utilitzaci. Entre les primeres es pot citar que: s un material
bastant homogeni, incombustible i de gran resistncia qumica, tenen un pes molt redut,
considerant-se entre les canonades ms lleugeres, s molt treballable i, per aix, molt fcil
de mecanitzar, podent-se tallar, llimar, perforar,..., sense problemes, i tericament, s un
material que va augmentant les seves caracterstiques amb el temps (fraguat).
Per contra, shan de tenir presents algunes caracterstiques negatives com poden ser: la
seva gran fragilitat (poca resistncia a limpacte), i les seves limitades caracterstiques de
resistncia mecnica que, a vegades, fa que shagi dutilitzar amb canonades de fundici
per a passos de zones de sobrecrregues externes. s atacable per les aiges selenitoses
(igual que el formig), i han de tenir-se molt en compte les seves limitacions de pressi.
Aquestes canonades es denominen pel seu dimetre interior en mm i per la pressi
nominal.
s una canonada que t com a caracterstica la seva resistncia als agents qumics, i per
aix, normalment, no sol necessitar proteccions especials, no obstant aix, es pot protegir
en medis molt agressius, amb emulsions bituminoses, asfalts i quitrans, pintures al
clorcautx o b resines epxi o vinliques.
3.2.3.4 Canonada de formig

La caracterstica ms important de la canonada de formig s la seva robustesa i les seves
excellents caracterstiques mecniques (amb armadura) de durabilitat, essent una canonada
molt apta per a grans cabals, acomodant-se, generalment, tot el procs de fabricaci, per a
una determinada obra, quan la importncia daquesta ho requereix, amb el que sadapten
les seves caracterstiques per a un treball determinat.
Es denomina pel seu dimetre interior expressat en mm, i les seves caracterstiques de
pressi i de construcci.
Generalment, no necessiten cap tipus de protecci, excepte en ambients molt agressius. En
aquest cas sempraran exteriorment emulsions bituminoses, asfalts i quitrans, cautx,
resines epxi, neopr o resines vinliques en forma de pintures.
La nica contraindicaci s la incompatibilitat amb les aiges selenitoses, pel que
representa datac al ciment, encara que aix es pot combatre emprant en la seva elaboraci
ciments resistents a aquestes aiges.
3.2.3.5 Canonada de plstic

La matria prima emprada per a la fabricaci daquestes canonades de plstic s els clorur
de polivinil (PVC) o el polietil.
11
Les caracterstiques ms importants dels tubs de plstic sn les segents:
s una canonada molt lleugera (pot dir-se que la ms lleugera en el camp de les
xarxes dabastament), bastant inerts a lagressivitat de les aiges i de les terres.
La superfcie interior s completament llisa, fet que, des del punt de vista hidrulic,
s importantssim, essent la canonada que proporciona prdues de crrega ms
petites, i aix permet reduir les seccions un 15 % respecte a les canonades
tradicionals.
Millor comportament enfront a les gelades que els altres tubs, ja que alguns tipus
(polietil flexible) poden admetre la deformaci sense trencar-se.
A causa de la seva llisor interna, no s fcil que es produeixin incrustacions de cap

tipus.
La seva condici de termoplstics permet que en escalfar-los sestovin i es puguin

corbar i manipular amb gran facilitat, essent alguns dells totalment flexibles
(polietil) i elaborant-se en rotllos fet que fa que el nombre de juntes sigui molt
limitat i, per tant, les prdues de crrega sn menors.
Sn tubs allants trmics i elctrics, i per tant les corrents errants i tellriques que
afecten als tubs metllics aqu no existeixen, per aix els efectes delectrlisi que
destrueixen els tubs enterrats no afecten a les canonades de plstic.
Les seves limitacions tamb sn notables, i dentre elles les ms importants sn:
s important tenir sempre present en les installacions que les canonades de plstic
tenen un elevat coeficient de dilataci trmica.
La seva pressi de treball est prcticament limitada a 25 atmosferes.
Saltera o envelleix, en determinats medis, fonamentalment amb laire i el sol.
Les seva estructura molecular (en cadena) fa que en la seva destrucci es desintegri
totalment.
La seva condici termoplstica a vegades pot ser contraproduent.
Les canonades de plstic es denominen pel seu dimetre nominal (exterior) i la pressi
mxima de treball (Pt) en kg/cm2 a 20 C.
Generalment, no necessiten proteccions ja que les porta incorporades la matria prima,
per es poden protegir amb algun tipus de pintura, essent aleshores precisa primerament
una imprimaci de polivinil.
Les contraindicacions en sn poques, per cal anar amb molt de compte amb determinats
productes com la benzina, ters i, en general, tots els hidrocarburs.
12
3.3 Vlvules
Les vlvules sn juntament amb les canonades les parts ms importants duna xarxa,
podent definir-les com els elements capaos dinterrompre, regular o abocar a lexterior,
laigua de la conducci, havent de realitzar aquest treball de forma perfecta i completa,
adaptant-se a les condicions del fluid.
Les vlvules, segons la seva missi, es poden dividir en tres grans grups:
Vlvules per a serveis dinterrupci daigua. Serveixen per a regular el

funcionament de la installaci i permetre el pas de laigua, amb un sistema de
tancament, no excessivament rpid, que pot provocar cops dariet.
Vlvules de control i regulaci. Sn les encarregades de controlar el fluid en totes

les seves caracterstiques de direcci, circulaci, pressi, temperatures, cabals, ...,
permetent una regulaci, a vegades automatitzada, daquests parmetres, que
influeixen notablement en el funcionament de la installaci.
Vlvules de seguretat. Sn les vlvules encarregades de la seguretat del

funcionament, vlvules que actuen quan hi perill davaria i de risc.
3.3.1
Vlvules dAllament
Les vlvules dallament, tal i com el seu nom indica, sn collocades normalment per tal
dallar una porci del sistema per a la seva reparaci, inspecci, o manteniment.
Normalment, estan totalment obertes o totalment tancades. Les vlvules que romanen en
una posici determinada durant llargs perodes de temps es tornen difcils o incls
impossibles doperar, a no ser que se les exerciti de tant de tant. Les vlvules ha de ser
operades, com a mnim, una vegada a lany (i ms sovint si laigua est bruta o s
corrosiva).
En un sistema de distribuci, les vlvules dallament estan normalment installades en les
unions. La regla aproximada per saber quantes vlvules shan dinstallar en una uni s de
una menys que els tubs que van a parar a la uni. s a dir, per exemple, en una uni en
creu (quatre tubs) es requereixen tres vlvules. No obstant, s el dissenyador qui ha
davaluar seriosament la necessitat dallar un segment crtic duna lnia i proporcionar la
quantitat de vlvules adequada. Per exemple, lallament dun segment crtic de lnia entre
dies unions en creu requeriria el tancament amb sis vlvules dallament (segons el criteri
esmentat anteriorment), no obstant hi ha dissenyadors que especifiquen una vlvula per a
cada canonada que va a parar a les unions, adoptant aix una postura ms conservadora.
En conduccions de transport de gran dimetre, s habitual exigir la installaci de vlvules
dallament en punts peridics per tal de minimitzar la quantitat de canonada que ha de
buidar-se per a raons dinspecci i manteniment. Depenent dels tamanys de la conducci,
s freqent espaiar les vlvules fins 8 km.
En sistemes de distribuci i transport municipal daigua, els dos tipus ms comuns de
vlvules dallament sn les vlvules de comporta i les vlvules de papallona.
13
3.3.1.1 Vlvules de comporta

Emprades habitualment en sistemes de distribuci on els tamanys de les canonades estan
tpicament compresos entre els 150 mm i els 400 mm. La vlvula de comporta t un disc
lliscant dins duna cpula en un angle normal a la direcci del cabal.
Figura 3. Exemples de vlvules de comporta.
Els subtipus ms comuns sn:
De doble disc
La vlvula de doble disc s un dels tipus ms comuns en sistemes municipals
dabastament. Quan els discos cauen als seus assentaments, qualsevol moviment
del cargol els bloqueja i produeix un tancament a prova de fuites incls a
pressions que superen els 1700 kPa. En obrir la vlvula sinverteix el procs. Per
aix, els discos no llisquen fins que la falca est relaxada i el lliscament i
fregament en els anells del disc i anells del cos es minimitzen.
De falca i assentament resilient

Les vlvules de comporta de falca massissa i assentament resilient sn una elecci
molt popular particularment quan laigua cont petites quantitats darena o
sediment. Lassentament duna vlvula de comporta pot atrapar slids i fer que la
vlvula no tanqui correctament. Lassentament de tipus resistent redueix molt
aquest problema perqu no hi ha bossa en els cos en el que romangui la comporta.
Aix doncs, la vora de goma del disc reposa directament sobre el cos de la vlvula.
El disc est encapsulat amb un material resilient (normalment cautx vulcanitzat)
que pressiona contra el cos suaument i simtricament a la vlvula. Com que no hi
ha espai per al disc al fons de les vlvula que pugui recollir arena, lassentament
resilient de la vlvula de comporta s adequat tant per a aiges carregades darena
com per al servei daigua neta.
De guillotina
La vlvula de comporta de guillotina s ms lleugera que altres tipus de vlvula
de comporta i s capa de fer front a ms deixalles que altres tipus de vlvules de
14
comporta; per no tanca de forma tan efectiva i poden aparixer fuites al voltant
de la empaquetadura de leix. La vlvula de guillotina s adequada solament quan
es pot tolerar alguna fuita i quan les pressiona mximes estan al voltant dels 170
350 kPa. Aquest tipus de vlvula no sutilitza normalment en sistemes municipals
dabastament daigua.
3.3.1.2 Vlvules de papallona

Una vlvula de papallona s una vlvula de quart de volta en la que el disc gira sobre un
eix de forma que el disc reposi sobre un anell situat al cos de la vlvula. Lassentament s
normalment elastmer, i est enganxat al disc o al cos. Hi ha organismes que usen les
vlvules de papallona per allar en tots els tamanys de la vlvula. Com que el disc de la
vlvula evita el pas de brutcia de les lnies i la seva distribuci en el sistema es considera
per a molts una activitat normal de manteniment, molts organismes utilitzen vlvules de
comporta noms per a dimetres de 300 mm i inferiors. A causa de les consideracions
econmiques, les vlvules de papallona sutilitzen de forma molt ms com que es
vlvules de comporta en collectors de transport on el tamany de la vlvula sigui superior a
300 mm.
Figura 4. Exemples de vlvules de papallona.
3.3.2
Vlvules de Control
Les vlvules especials de control a vegades sutilitzen per modular cabal o pressi operant
en una posici parcialment oberta, creant un a prdua de crrega o pressi diferencial entre
les posicions aiges amunt o aiges avall. Algunes vlvules de control soperen
manualment i daltres soperen automticament mitjanant autmats programables. Les
vlvules especials de control ms emprades en sistemes de distribuci i transmissi sn:
reducci de pressi
manteniment de pressi
control de cabal
pressi de seguretat.
15
Les vlvules de control es seleccionen sobre la base dels requisits del sistema hidrulic.
Sha de tenir cura al seleccionar el tipus i el tamany de la vlvula de control mitjanant una
acurada avaluaci dels rang de cabals a controlar. Si es selecciona una vlvula massa gran,
la prdua de crrega pot no ser la suficient per tal que la vlvula funcioni correctament.
Per altra banda, una gran diferncia de pressi pot provocar cavitaci, fet que causar
soroll, vibraci, agitaci del disc de la vlvula, i excessiu desgast dels assentaments.
Mentre que algunes vlvules poden adaptar-se a velocitats sostingudes de fins a 6,1 m/s,
els dissenys per a velocitats de flux entre 2,4 m/s i 3,7 m/s sn normals. Si ens trobem que
els rang esperat de cabals s massa gran per a controlar-se mitjanant un nic tamany, es
poden incorporar dos o ms tamanys de vlvules.
Amb aquest tipus dinstallaci, les vlvules menors sajusten per a treballar amb els cabals
baixos i les vlvules ms grans noms sactiven durant els perodes de cabals ms elevats.
Moltes vlvules especials de control tenen el mateix cos. Noms la part exterior que
suporta a lactuador hidrulic (diafragma o pist) s a dir, la campana o suport, sadapta
per tal defectuar el tipus de control desitjat, b sigui cabal constant, pressi constant, o
cabal proporcional.
3.3.2.1 Vlvules reductores de pressi

Les vlvules reductores de pressi sutilitzen sovint per a establir pressions menors en
sistemes amb ms duna zona de pressi. La vlvula reductora de pressi modular per tal
de mantenir una pressi preseleccionada aiges avall independentment de la pressi aiges
amunt.
A mesura que la pressi aiges amunt augmenta, la vlvula es tancar, creant ms prdua
de crrega a travs de la vlvula fins a que sobtingui la pressi de consigna. Inversament,
a mesura que la pressi aiges amunt disminueix, la vlvula sobrir. si la pressi aiges
amunt disminueix fins a un punt inferior al de la pressi de consigna, la vlvula estar
totalment oberta.
Figura 5. Exemples de vlvules reductores de pressi.
16
3.3.2.2 Vlvules mantenidores de pressi

Les vlvules mantenidores de pressi serveixen per a un nic propsit i la seva aplicaci s
limitada. En essncia, treballen de mode oposat al de les vlvules reductores de pressi.
Les vlvules sostenidores de pressi operen per tal de mantenir un mnim de pressi aiges
amunt, tancant a mesura que la pressi aiges amunt disminueix, i obrint a mesura que
augmenta la pressi aiges amunt. Sutilitzen a vegades en sistemes amb mltiples zones
de pressi quan la demanda de la zona daiges avall pot crear pressions que sn massa
baixes en la zona daiges amunt si no es controlen. En aquests casos, la pressi aiges
amunt pot mantenir-se mitjanant una vlvula mantenidora de pressi. Naturalment, la
demanda en la zona daiges avall es necessita ampliar amb una altra font de
subministrament.
Figura 6. Exemples de vlvules mantenidores de pressi.
3.3.2.3 Vlvules de control de cabal

La vlvula de control de cabal, com les vlvules reductores de pressi, modulen per tal de
mantenir un cabal daigua caracterstic, per ms que la pressi, modularan per tal de
mantenir un cabal prefixat. El cabal pot determinar-se per un nombre dalternatives. Les
vlvules es poden operar en resposta a una placa dorifici (tarada de fbrica per a el cabal
dissenyat) en la canonada, o operant per un actuador elctric controlat mitjanant algun
tipus de mesurador de cabal. Sn comuns els mesuradors de Venturi, magntics i de hlix.
A mesura que la pressi varia aiges amunt, la vlvula de control de cabal obrir o tancar
per tal dentregar el cabal preseleccionat.
Figura 7. Exemples de vlvules de control de cabal.
17
3.3.2.4 Vlvules dalada

Les vlvules dalada sutilitzen per tal dafegir aigua als dipsits, i es fabriquen en
variacions de dos dissenys funcionals:
El primer, en que la vlvula tanca per sobre dun nivell alt daigua en el dipsit
i no sobre de nou fins que laigua surt per una lnia separada i el nivell daigua
al dipsit baixa.
El segon, en que la vlvula tanca amb un nivell alt daigua en el dipsit i obre
per tal de permetre que laigua flueixi fora del tanc quan la pressi sobre la
vlvula dentrada cau per sota dun nivell preseleccionat o per sota de la pressi
del dipsit en la banda daiges avall de la vlvula.
Figura 8. Exemples de vlvules dalada.
3.3.2.5 Vlvules de pressi de seguretat

Tal i com el seu nom indica, les vlvules de pressi de seguretat serveixen per descarregar
flut en un sistema pressuritzat abans que pugui desenvolupar-se una sobrepressi i
sobretensionar canonades i vlvules. Sutilitzen sovint en canonades destacions de
bombeig o en altres localitzacions on loperaci duna vlvula pot induir pressions majors
de les que poden ser tolerades pel sistema. Les vlvules de pressi de seguretat estan
ajustades per obrir a una pressi de consigna elevada. Per tal de funcionar adequadament,
sha de posicionar de forma que la seva descrrega es produeixi de forma segura i
ambientalment consistent.
Figura 9. Exemples de vlvules de pressi de seguretat.
18
3.4 Torres de Pressi

Les torres de pressi sn punts on conflueixen varies xarxes de conducci amb pressions
de circulaci diferents, igualant-se en aquest punt, des don, generalment continuen per una
sola conducci.
Sn obres de formig forjat de gran alada (en funci de les pressions a equilibrar) i que
formar juntament amb les canonades i les vlvules els elements principals de les xarxa de
conducci.
Figura 10. Exemples de torres de pressi.
19
4 Xarxes de Distribuci Urbana

La xarxa de distribuci urbana est formada pel conjunt de canonades installades a
linterior de les poblacions i de les quals sen deriven les preses per als usuaris. Aquestes
xarxes constitueixen un dels serveis fonamentals per al desenvolupament adequat de la
comunitat. Aix doncs, enllacen la xarxa de conducci amb les escomeses domiciliries.
Les parts principals daquesta xarxa sn:
Dipsits
o De reserva
o De compensaci
o De regulaci
Artries
o Principals
o Secundries (distribudores)
o Terciries (ramals)
Punts de presa
o s privat
o s pblic

Boques de reg
Hidrants
Fonts
4.1 Dipsits
Sn obres importants dins la xarxa de distribuci, que permeten unes condicions ideals pel
funcionament de la xarxa, com ara regular pressions, regular cabals i disposar dunes
reserves daigua importants per a diferents funcions, com poden ser de previsi, de
compensaci de despeses o contraincendis.
Aquests dipsits poden anar enterrats o a laire, essent molt important que laigua no
romangui molt de temps en ells (no ms de dos dies), que no hi entri la llum interiorment i
que tinguin respirador per a la renovaci de laire, cuidant sempre la no-contaminaci amb
lexterior.
4.1.1
Dipsit de Reserva
Solen estar en terreny elevat, o b enterrats totalment o semienterrats, i la seva missi s la

de mantenir en les proximitats dels centres de consum (ciutat), una reserva daigua
suficient per tal de corregir qualsevol eventualitat que pugui sorgir en labastament, per
exemple: una avaria en la xarxa de conducci, o en les installacions de captaci o de
tractament. Saconsella que la seva capacitat sigui la suficient per abastir al nucli de
poblaci durant 24 hores. Soles ser de formig i compartimentats.
20
4.1.2
Dipsits de Compensaci
La missi daquests dipsits s la de compensar les fluctuacions del consum, ja que sha d
tenir en compte que el cabal dabastament sol ser constant durant ser 24 hores del dia, no
obstant aix, el cabal de consum s essencialment variable, tenint unes hores puntes
delevat consum, en qu el cabal dabastament seria insuficient, entrant en funcionament
aquests dipsits en aquests moments. En les hores de baix consum (bsicament durant la
nit), la falta de despeses permet emmagatzemar aquest cabal als dipsits compensadors. A
aquest dipsits sels sol anomenar tamb de regulaci.
4.1.3
Dipsits de Regulaci de Pressi
La seva missi s regular la pressi de la xarxa de distribuci, amb lobjectiu daconseguir

tots els punts de la xarxa tinguin la pressi suficient per a que en abastar a tots els edificis
tots tinguin la pressi mnima per al correcte funcionament.
La disposici de la Figura 11 permet amb un nic dipsit aconseguir una pressi dinmica
en les hores punta que sigui suficient per tal de cobrir tots els edificis que constitueixen el
nucli urb (i per aix la lnia piezomtrica en consum ha de superar les alades dels
edificis), es denomina xarxa de distribuci dun nic pis o tram. La pressi no sobrepassar
els 6 kgf/cm2, si aquest valor se sobrepasss, shauria de disposar a partir daquest punt
duna vlvula reductora de pressi.
Figura 11. Dipsit de regulaci de pressi per distribuci daigua a una poblaci.
Quan la topografia de les ciutats t majors desnivells i els dipsits gravitatoris abasteixen
cadascun la seva alada, les xarxes queden suposades en varis pisos o esglaonades, tal i
com mostra la Figura 12. Sempre que sigui possible, els diferents esglaons de la xarxa
shan dinterconnectar, per a poder donar proporcionar serveis demergncia als esglaons
inferiors quan es produeixin avaries, per sempre procurant que la pressi mxima sigui e
6 kgf/cm2.
21
Figura 12. Xarxa de Distribuci de varis pisos o trams.
4.2 Artries
El conjunt de canonades que formen la xarxa constitueixen les conduccions que discorren
pel subsl dels carrer i vies principals de la ciutat. Aquest conjunt de canonades es
denominen artries, i les de major secci sanomenen principals; daquestes en deriven
unes altres de menor secci, anomenades secundries, terciries, etc., fins arribar a les
dordre inferior, que s des don es disposen els punts de presa. Per tant, de les artries
principals no es pot fer cap presa dabonat.
Qualsevol punt duna xarxa de distribuci ha de poder quedar sense subministrament,
mitjanant el tancament dun conjunt de vlvules de tall. Dentre tots aquests conjunts, es
denomina polgon al format pel menor nombre possible de vlvules.
Aix doncs, la xarxa de distribuci queda, des daquest punt de vista, dividida en polgons i
el tamany mxim daquests est limitat pels conceptes segents:
Inferior a dues malles de 1000 metres de longitud de les canonades.
Abastament limitat a 1500 habitants.
Extensi superficial que englobi inferior a 5 Ha.
El ms general s que la xarxa de distribuci sigui nica, no obstant aix, hi ha un

tipologia de xarxa doble emprada en algunes ciutats. Una xarxa daiges tractades (aigua
potable) amb destinaci al consum hum i dindstries, que exigeixen una elevada qualitat
22
de laigua, i una altra xarxa destinada als reg urbans, serveis conra incendis o industries
sense gaire exigncia. Aquesta soluci, encara que a priori sembli molt raonable, t grans
riscos, com que per confusi o descuit alg pugi ingerir aiges de la xarxa sense
tractament, amb el conseqent risc de contraure alguna malaltia hdrica, la possible
intercomunicaci de xarxes amb la prdua de potabilitat de la xarxa daiges alimentries, i
a ms a ms, el conseqent encariment de la doble installaci.
4.3 Sistemes de Distribuci
Segons com es realitzi la disposici de les canonades que formen la xarxa, hi ha tres
sistemes de distribuci, que sn:
Xarxa de distribuci oberta o ramificada.
Xarxa de distribuci tancada o mallada.
Xarxa de distribuci mixta.
4.3.1
Xarxa de Distribuci Oberta o Ramificada
s la forma ms senzilla de xarxa de distribuci (Figura 13), consisteix en una artria

principal, oberta en forma despina de peix, de la qual sen deriven les artries secundries
i daquestes els ramals, des den es fan les preses per als edificis.
s la xarxa ms adequada per als nuclis dextensi longitudinal i localitats petites.
Figura 13. Xarxa de Distribuci Oberta o Ramificada.
Avantatges daquest tipus de xarxa:
Senzillesa de clcul i dinstallaci.
Economia de la installaci i manteniment.
Longitud mnima de la xarxa al anar directament als punt de consum.

23
Inconvenients:
Servei menys segur.
Possibilitat de ramals morts (que obliguen a disposat de punts de descrrega).
Circulaci de laigua en un sol sentit.
Mal repartiment de les pressions.
4.3.2
Xarxa de Distribuci Tancada o Mallada
s la ms utilitzada per a nuclis de poblaci grans i per a extensions de tipus radial. Un

exemple daquesta xarxa es pot veure a la segent Figura 14.
Consisteix en un mallat de les artries principals, projectades sobre el nucli de la poblaci
perimetralment amb alguns enllaos intermedis que ,alhora, poden tancar-se tamb amb les
artries secundries, etc.
Figura 14. Xarxa de Distribuci Tancada.
Avantatges:
Major seguretat en el servei (poder atacar un mateix punt almenys en dos sentits).
Millor repartiment de les pressions.
Circulaci de laigua en doble sentit.
Impossibilitat de lestancament de laigua.
Major flexibilitat de la xarxa.

24
Inconvenients:
Major cost dinstallaci i manteniment.
Dimensionat ms complex.
Major longitud de les conduccions.
4.3.3
Xarxa de Distribuci Mixta
Per tal de palliar en la mesura del possible les avantatges i els inconvenients dels sistemes
anteriors, hi ha una altra forma de xarxes de distribuci, que sn les xarxes mixtes. En
aquestes, una part est mallada i laltra oberta, essent la forma ms emprada a la prctica ja
que noms en condicions excepcionals sutilitzen els sistemes descrits anteriorment purs.
La xarxa mixta (Figura 15) ms generalitzada s la que t les artries principals mallades i
deixant ramals oberts que van donant servei a les zones dexpansi urbana, fins que el
ramal obert adquireix una determinada magnitud o importncia, i aleshores es tanca, i
alhora, la malla es va expansionant fins arribar a les artries secundries. Ara b, la
disposici adoptada per les canonades principals no s obligatria per a les secundries.
nicament compaginant adequadament, en cada cas, la magnitud de la xarxa mallada i de
la ramificada es podr arribar a la soluci ideal, que pallia els inconvenients de cada
sistema pur, tenint en compte que el sistema mixt s ladoptat per la majoria de les
disposicions de la xarxa de distribuci urbana dabastament daigua a les poblacions.
Figura 15. Xarxa mixta de Distribuci dAigua.
25
4.4 Punts de Presa

Els punts de presa sn els punt de consum de la xarxa, destacant, per una banda els punt
ds privat (escomeses a edificis), i per laltra, els punts de consum per a s pblic entre els
que es poden destacar les boques de reg urb i de jardins, els hidrants contra incendis i les
fonts pbliques.
4.4.1
Boques de Reg
Es destinen al reg urb i neteja de les zones pbliques i jardins, consten duna vlvula,
generalment dassentament amb quadradet (cuadradillo), per al seu accionament, i un
racor roscat orientat verticalment cap amunt, existint altres sistemes de tancament
especials on es rosca la mnega de varis metres de longitud. La boca sol estar protegida per
una carcassa de ferro fos o amb tapa, o b en una arqueta de fbrica. Els dimetres
comercials sn: 30, 40, 50, 60 i 75 mm. En els carrers han de disposar-se a cada 30 metres
de longitud.
4.4.2
Boques dIncendi
Poden ser de dos tipus, les anomenades boques dincendi tipus subterrani i les boques
dincendi tipus columna. Les primeres sn similars a les boques de reg, per amb
dimetres majors, sn ms discretes i no es veuen afectades per accions exteriors, no
obstant aix, presenten linconvenient que poden estar ocupades per vehicles,..., aparcats a
sobre. Per contra, les de tipus columna sn hidrants de superfcie, provet de vries boques
i disposats segons sindica a la Figura 16, en la que sen veu una dinstallada amb vlvula
dinterrupci (la qual est sempre oberta), que permet reparacions en lhidrant, aix com el
bloc dinrcia (E) i (D) que assegura la seva posici vertical. Aquest sistema t com a
inconvenient la seva exposici a lexterior i per aix sol estar protegit amb una carcassa.
Figura 16. Hidrant contraincendis.
26
4.4.3
Fonts Pbliques
Solen ser cada dia menys usuals ja que noms es disposen de forma general en parcs i
jardins. Sn de models molt diversos, que van des de la fabricada in situ de formig, fins al
model ms sofisticat prefabricat en pedra, marbre o fundici. El raig daigua, per motius
higinics, ha de sorgir cap avall, i han destar provedes duna vlvula de tall i claveguer
de desgus.
4.5 Condicions que ha dacomplir la Xarxa dAbastament

Per tal daconseguir una funci correcta i un subministrament continu, sense alteracions
que puguin repercutir en els usuaris, la xarxa dabastament ha dacomplir els segents
requisits:
Alimentar de forma continua tots els edificis i serveis pblics, per tal que laigua
arribi a tots els usuaris.
Que les pressions residuals siguin les suficients per tal dassegurar el servei a tots
els punt ms desfavorables.
Evitar els ramals amb extremitat morta.
La velocitat de laigua sha de mantenir entre els lmits correctes.
Possibilitat de desaiguar la xarxa per trams.
Possibilitat deliminaci de laire de linterior de les canonades.
La xarxa ha de quedar dividida en sectors (polgons), mitjanant clau de pas, de

forma que, en cas necessari, qualsevol dells pugui quedar fora de servei.
En les artries shan de collocar dues claus de pas en els creuaments (T).
Cada clau de pas allar un tram no superior als 200 m.
En els distribudors sha dinstallar una clau de pas a cada uni amb lartria.
27
Sectoritzaci de Xarxes dAbastament dAigua
5.1 Resum
Dins del anomenat desenvolupament sostenible, laigua s un recurs escs i per aix ha de
ser gestionat de forma eficient. Un dels objectius daquesta eficincia ha de ser la reducci
de les prdues i laugment del rendiment en les xarxes dabastament i, per tant, una de les
opcions per tal de poder estudiar-les i analitzar-les s la sectoritzaci, que consisteix en
subdividir la xarxa en zones ms petites, amb totes les entrades i sortides controlades.
5.2 Introducci
En primer lloc i atenent a la configuraci de la xarxa dabastament, sectoritzar s
subdividir la xarxa en zones redudes i allades entre s, que disposen duna o varies
entrades (les menys possible) connectades a artries principals. Cada entrada ha destar
equipada, com a mnim, amb un comptador per tal de mesurar amb precisi el consum i
enregistrar-lo amb perodes de curta durada, encara que tamb pot pensar-se en mesuradors
de pressi, clor, o qualssevol altra caracterstica que es desitgi estudiar i controlar de la
xarxa.
Per la sectoritzaci no ha de definir-se noms en termes de configuraci de la xarxa, sin
que ha dentendres com a un mtode de gesti permanent. Pe aix, s imprescindible dotar
al sistema dun centre danlisi de dades o de gesti, que sigui capa de rebre i ordenar
diriament les dades obtingudes pels equips de camp i analitzar-les conjuntament amb la
informaci econmica, dinventari, de manteniment,..., de forma que es pugui coneixes
lestat real de funcionament del sector. Aquest ser el coneixement que permetr la presa
de decisions, tant de manteniment com dexplotaci i fins i tot dinversi.
5.3 Objectius de la Sectoritzaci

Tal com sha dit, la principal avantatja de la sectoritzaci s el major coneixement que
sobt de la xarxa, coneixement que pot i ha de ser aplicat per tal de millorar i oferir un
millor servei. Lindicador ms immediat s la caracteritzaci de la corba de cabal de cada
sector, amb especial importncia del cabal mnim nocturn, ja que qualsevol variaci pot ser
indicadora de fuita o anomalia en el servei. No obstant, les avantatges de la sectoritzaci
van ms enll daquests beneficis immediats. Aix doncs, els principals objectius a destacar
sn els segents:
Detecci de fuites no-simptomtiques: Mitjanant lestudia dels cabal mnim

nocturn es poden detectar fuites que en lexplotaci convencional no es manifesten.
Un cop determinada lexistncia de la fuita es pot anar acotant mitjanant la
parcellaci de cada sector (step testing) allant-la fins que es puguin emprar
mtodes de detecci acstica com correladors ( laigua a pressi que surt per la
fuita produeix un so que es transmet per la canonada, aquest so s detectat per dos
sensors situats en vlvules o hidrants amplificant-se i transmetent-se via radio al
correlador) o gefons (s molt similar a un estetoscopi, la diferncia s que el
gefon cerca sons de dolls daigua) o altres sistemes de cerca de fuites per tal de
trobar-la.
28
Es proposa una soluci a adoptar com a equipament per a la detecci de fuites per
establir una diagnosi acurada i poder valorar les accions correctores necessries per
esmenar els trams amb prdues. Consisteix en sis correladors mltiples dltima
generaci que, collocats sobre les conduccions, escolten el soroll que fa laigua
en crrer i discriminen si el soroll s normal o b produt per una fuita. Cada
correlador aboca les seves dades a un ordinador i, mitjanant el coneixement del
material de la canonada, del dimetre i de la distncia amb els altres correladors, es
pot saber si hi ha alguna fuita, entre quins correladors es troba i a quina distncia de
cada un daquests. Els correladors es poden collocar a uns 120-150 m de distncia
entre si quan la conducci s de ferro, a uns 80 m si s de fibrociment, i a uns 50-60
m en el cas de materials plstics. Una vegada laplicaci informtica ha situat la
fuita terica sobre el plnol, susa un gefon per aconseguir una localitzaci ms
precisa.
Tamb es disposa dun detector de cables elctrics que, a ms de localitzar les
conduccions elctriques enterrades, es pot usar per seguir el traat duna conducci
daigua. Aquesta aplicaci saconsegueix introduint un senyal de rdio a la
canonada mitjanant un emissor, i, seguint el senyal, es pot conixer el traat i la
fondria aproximada on s situada la conducci.
Detecci de fraus: Encara que sn ms difcils didentificar, les variacions de

lhistograma habitual de consum pot indicar-ne la seva existncia.
Cerca de fuites millor orientada: En disposar dinformaci de tots els sectors poder
establir-se criteris de prioritat, emprant diferents indicadors (rendiment, cabal
mnim per longitud de xarxa o escomesa,...).
Caracteritzaci del consum dels clients: Mitjanant les corbes de cabal es poden
identificar estacionalitats, dia laboral dia festiu, diferenciar zones residencials de
zones industrials, identificar grans clients,...
Vigilncia de la integritat entre els diferents pisos de pressi: Tamb mitjanant les
corbes de cabal es pot detectar si sha obert alguna vlvula fronterissa.
Benchmarking: Es poden comparar les experincies i resultats entre sectors, aix

com entre diferents xarxes dabastament.
Millor planificaci de les inversions: Coneixent els sectors en pitjor estat i

combinant aquesta informaci amb la dels tipus de materials existents, ratis
davaries,..., es poden establir plans molt ms precisos i elaborats.
Calibraci del model matemtic i simulaci de pressi, cabal, velocitat, temps de

permanena, arrossegaments de sedimentes i clor residual: El fet de disposar de
dades de camp en temps real ens aporta poder calibrar perfectament el model fins
que la simulaci sajusti a la realitat.
Ordenaci de la xarxa secundria: Establir un pla director de la xarxa de distribuci

basat en els sectors.
29
Regulaci de pressi en sectors determinats amb la consegent disminuci del

volum subministrat i del nombre davaries: Es poden identificar els sectors amb
excs de pressi i establir regulacions ms precises que les de transport en els punts
de control, obtenint una millorar de la qualitat del servei.
Tancaments programats: En cas dhaver de regular el consum per escassetat de

recursos, es poder realitzar tancaments programats per sector, ja que, al tenir
poques entrades, poden ser fcilment allats.
5.4 Aspectes Generals a considerar en la Sectoritzaci

El projecte de sectoritzaci consta de tres fases ben diferenciades. Primer de tot est el
disseny i la implantaci en la xarxa, on es configuren els sectors (mitjanant el tancament
de les vlvules fronterisses) i es decideixen els punts de control a installar (quants i on),
desprs est lobra civil (inclou la construcci de larqueta, la seva instrumentaci i les
canalitzacions de refor) i, finalment, el disseny del centre de gesti, capa de rebre i
analitzar tota la informaci. Cadascuna daquestes fases t els seus punts crtics que
mereixen una consideraci prvia.
5.4.1 Disseny i Implantaci

Abans de comenar a dissenyar s convenient definir les caracterstiques bsiques pel
dimensionat dels sectors (demanda mitjana, nombre de clients, longitud de la xarxa,
nombre descomeses,...), per tal de tenir una estructura el ms homognia possible. A ms,
no sha doblidar que la sectoritzaci implica el pas duna xarxa mallada a una xarxa
ramificada, fet que comporta inconvenients que poden ser minimitzats amb un bon disseny.
Entre els punts claus a tenir en compte hi destaquen:
Disminuci de la pressi: sha de garantir una mnima pressi de servei en tots els
punts del sector. En cas necessari shauran de realitzar canalitzacions de refor.
Formaci del personal per tal dexplotar una xarxa sectoritzada: Al disposar duna
o poques entrades, una avaria o maniobra en el punt de control s susceptible de
deixar el sector sense aigua.
Un cop dissenyats i implementats tots els sectors e el terreny, ser molt important mantenir
actualitzats tots els sistemes dinformaci amb lestat real de les vlvules que els delimiten,
ja que una sola vlvula oberta incorrectament invalida tota la informaci hidrulica del
sector.
5.4.2
Obra Civil i Instrumentaci
Un cop configurada la xarxa de distribuci i ubicats i dimensionats els punts de control

(tipus i dimetre del comptador), es passa a la fase dobra civil, s a dir, a la construcci
fsica de les arquetes i al muntatge de comptadors.
30
s possible que algun punt de control requereixi una reubicaci o incls que shagi de
redissenyar algun sector per problemes de construcci a causa del poc espai que es disposi
a les voreres i les calades urbanes i els abundants serveis (gas,electricitat,...) dels que
disposen les ciutats.
Les funcionalitats i els equips bsics que en un primer moment es poden requerir i que
shan de valorar sn:
Variables a mesurar: cabal, pressi, clor o qualsevol altra variable que pugui
interessar.
Equips de camp: cabalmetres vs comptadors, comptadors mecnics vs comptadors

intelligents,...
Data-loggers: capacitat per emmagatzemar i enviar les dades obtingudes al centre

de control (s recomanable prendre mesures en curts perodes de temps, per
exemple cada 10 minuts).
Regulaci de pressi: mitjanant reguladors en les entrades dels sectors. Poden ser
mecnics o parametritzables per consigna.
Telecomandament: Capacitat dactuaci sobre les vlvules reguladores, estacions

remotes,...
Capacitat per establir comunicaci en temps real amb el centre de control i

visualitzar levoluci de les variables.
Aquestes funcionalitats poden quedar condicionades per altres aspectes com sn:
Comunicacions: tecnologia GSM (Sistema Global per a les Comunicacions

Mbils), RTC (Xarxa Telefnica Commutada), radio, lectura amb TPL (Terminal
Porttil de Lectura),...
Energia: necessitat de disposar dalimentaci elctrica dins de larqueta.
5.4.3 Centre de Gesti de Sectors

Per tal de poder obtenir tot el profit dels sectors s necessari disposar dun centre de
control que rebi totes les dades del camp i que sigui capa dordenar-los i convertir-los en
informaci actualitzada, sumaritzada i automatitzada, aix com permetre un seguiment
bsic dels grfics del sector (control del cabal mnim nocturn), o una gesti dalarmes en
temps real (inundaci, alarmes de pressi,...). No obstant aix, el veritable nivell danlisi
sha daconseguir integrant aquest centre de control en el podem anomenar un centre de
gesti de sectors, on es combini tota aquesta informaci de camp amb la daltres sistemes
dinformaci i permeti fer anlisis exhaustius dels sectors i prendre decisions, tant per a
manteniment (preventiu i correctiu) com per a explotaci, aix com tamb per planificar les
inversions de renovaci de canonades.
31
Com a centre de control sha delegir un servidor que sigui capa de gestionar el nombre
de punts de control existents i en nombre de variables mesurades en cada punt i
dimensionar-lo per tal que pugui fer totes les trucades de forma eficient.
En aquest sentit sha de destacar que un projecte coma la sectoritzaci es caracteritza per
tenir molt punt de control (sempre en funci de la longitud de la xarxa a sectoritzar) amb
poques variables cadascun. s important quina estructura client-sevidor que selegeix,
principalment pel que fa a nombre de punts als que es pot trucar de forma simultnia i a la
robustesa del sistema per a fer front a caigudes eventuals dalgun servidor.
Es poden considerar diverses arquitectures de centre de control, encara que principalment
es resumeixen en dues:
Arquitectura centralitzada
32
Arquitectura distribuda
33
6 Sistemes de Telegesti per a Xarxes Pbliques dAbastament dAiges

6.1 Evoluci dels Sistemes de Telegesti
La millora de la gesti de lexplotaci de les xarxes hidruliques amb el concurs de les
noves tecnologies passa per successives etapes, que van des del control local ms simple,
fins a lautomatitzaci integral centralitzada.
Des de fa molt de temps, el sistema bombadipsit sha estat automatitzant sobre la base
de les senyals de nivell procedents del dipsit, o de forma encara ms simple, mitjanant
un control horari en lla obert, independentment del nivell del dipsit de dest. Esquemes
ms complexos en que els nivells del dipsit es combinen amb el control horari a fi
daconseguir una certa optimitzaci local, exigeixen aleshores la installaci dun quadre
elctric construt tradicionalment basant-se amb rels i lgica cablejada.
El sistema es complica notriament quan enlloc dun nic equip de bombeig, la
installaci compta amb dues o ms bombes, cadascuna delles amb les seves ordres
darrencada i parada degudament programades. Si li afegim la necessita de contemplar en
la maniobra del quadre elctric les senyals indicadores danomalia (temperatura, manca
daigua en laspiraci, fallada dalimentaci, etc.), el funcionament manual i/o automtic,
no resulta sorprenent concloure que lautomatitzaci, lluny de millorar lexplotaci del
sistema, ms b constitueix una nova font davaries a afegir a les ja tradicionals.
La millora ha vingut degut a lelectrnica i els microprocessadors i, en particular als PLC.
La possibilitat de programar en un sistema tancat de petit volum la quantitat que sigui
necessria referent a ordres i lgica de control, lliures prcticament de fallades en eliminar
la multiplicitat de contactes, obre la porta a una automatitzaci cada vegada ms exigent.
Alhora, aix ha provocat laugment de la sofisticaci dels actuadors i dels aparells de
mesura, les senyals dentrada i sortida dels quals sn gaireb sempre de tipus elctric
dacord a uns estndards comunament acceptats. els instruments i accionaments es
comuniquen amb els PLCs, fent aix possible el control local mitjanant el programa que
aquests porten incorporat que s, en definitiva, qui determina les actuacions en funci de
lestat de les senyals dentrada detectades.
A ms a ms, els PLCs incorporen una novetat molt atractiva: la possibilitat de comunicar
amb lexterior i rebre ordres externes mitjanant lnies de comunicaci convencionals a
ms de poder proporcionar a altres sistemes les dades emmagatzemats en la seva memria.
Aix ha provocat la concepci de sistemes de telecomandament i de telemesura i, en
general, al control centralitzat (Figura 17), que es sol realitzar mitjanant un ordinador de
processos i un programa encarregat de gestionar les comunicacions i realitzar les lectures
de les dades i els seu posterior tractament (SCADA).
34
Figura 17. Sistema de Telegesti i Control Centralitzat.
El control centralitzat descrit pot caracteritzar-se qualitativament com:
Telemesura, que consisteix en recollir informaci referent als parmetres de

funcionament de la xarxa (cabals dinjecci, pressions de subministrament, nivells
de dipsits, estat dels grups de bombeig, alarmes destacions, ets.) i centralitzar-la
en el lloc de control de loperador del sistema, aix com tamb el seu
emmagatzematge per a un posterior s. Amb aquest primer nivell es pot obtenir un
coneixement del funcionament de la xarxa suficient sempre que els parmetres
integrats siguin realment representatius del procs.
Telecomandament, on es tracta dafegir al sistema de telemesura la possibilitat de

realitzar controls manuals a distancia sobre els elements ms representatius que
intervenen en el funcionament de la xarxa. Existir en aquest cas un flux
bidireccional entre els centre de control i les estacions remotes.
Telecontrol, que constitueix lextensi natural del dos sistemes anteriors ja que a
ms de les possibilitats descrites en els punts anteriors, lordinador central i/o els
PLCs de les estacions estaran programats per tal de planificar i/o controlar de
forma automtica lexplotaci de la xarxa. Aix, desprs de processar la informaci
rebuda de cada estaci i/o destacions diferents (nivells de dipsits, pressions,
cabals, etc.) determinen sobre la base duns determinats algorismes quines sn les
actuacions que shan defectuar sobre els elements de comandament que actuen a la
xarxa (parada i marxa de bombes, obertura i tancament de vlvules, canvis de
consignes de funcionament, alternana delements, etc.).
Normalment, no es realitzen implantacions de sistemes de Telegesti fins que les etapes de

grau inferior dautomatitzaci (telemesura i telecomandament) shan implementat de forma
satisfactria, encara que en els darrers anys, lenorme reducci de costos dimplantaci de
sistemes daquest tipus permet disposar dequips polivalents susceptibles a adoptar tots els
graus dautomatitzaci lligats nicament a canvis en els programes que executen i a
lampliaci dels senyals dentrada i sortida de que disposen. Per aix, els sistemes de nova
implantaci de graus inferiors dautomatitzaci solen dur associades petites
caracterstiques de Telegesti ms complexa per tal de resoldre determinats processos
puntuals, i un cop shan explotat exhaustivament aquest sistemes amb la conseqent
recopilaci de dades, es sol ampliar la capacitat de Telegesti del sistema amb algorismes
ms complexos en els quals hi intervenen un major nombre de variables.
35
6.2 Requisits base a acomplir pels Sistemes de Telegesti

Per tal de possibilitar una gesti efica del seu funcionament i proporcionar a lexplotaci
eines eficaces de comandament i dadquisici de mesures, el sistema de Telegesti haur
de satisfer els segents requisits:
En referncia a les captacions.

o Mesures
o Alarmes
o Gesti automtica local
En referncia a cada dipsit.

o Mesures
o Alarmes
o Gesti automtica local.
La Central de Telegesti haur de ser, doncs, un lloc de supervisi on es possibilitar la

supervisi dels parmetres de les estacions al personal operador del sistema. Haur de
realitzar automticament i, de forma transparent per a loperador les segents tasques:
Gesti automtica de les comunicacions.
Presentaci de les mesures de cada estaci en pantalles sinptiques.
Registre i emmagatzematge de dades de forma peridica o en funci de lestat del

sistema.
Elaboraci de grfics temporals devoluci dels parmetres ms significatius.
Detecci devents particulars del sistema i execuci daccions programades.
Detecci, registre i gesti dalarmes de les estacions.
Monitoritzaci dalarmes en curs i registrades.
Enviament dordres de comandament i consignes de funcionament a les estacions

remotes.
Control centralitzat de captacions.
36
7 Comunicacions
7.1 Comunicaci srie
Comunicaci srie permet la gesti de sistemes, ladquisici de dades i el control
dautmats programables. Els estndards de transmissi srie es defineixen per la
necessitat de transmetre dades allarga distncia on estiguin els sensors i generar una
interfcie estndard que faciliti la comunicaci entre equips. Les comunicacions ms
comuns sn punt a punt usant diferents dispositius lgics on la distncia est condicionada
pel nivell de soroll radiat o pel potencial de terra.
En la terminaci simple, les dades sn transmeses per un cable referit a massa. Molt simple
i de baix cost. til per la transmissi de dades a distncies curtes i en ambients poc
sorollosos.
La transmissi diferencial utilitza per cada senyal 2 cables dinterconnexi. Es llegeix la
tensi entre ambds cables.
A la Taula 1 podem veure un resum de les caracterstiques daquestes transmissions:
Taula 1. Resum de les caracterstiques dels tipus de transmissions.
7.1.1
Tipus de transmissi
-Simplex: Comunicaci en un sol sentit amb un emissor i un receptor.

-Half-duplex: Comunicaci possible en ambds sentits per no simultnia.
-Full-duplex: Comunicaci possible en ambds sentits i simultniament.
37
7.1.2
Problemes de transmissi per cable
Prdues i distorsi a causa de les constants distribudes presents a tota la longitud del
cable:
Resistncia en srie R, depn de la freqncia i s resultat de la resistncia en

contnua i lefecte skin del cable.
Inductncia en srie L representa loposici al canvi dels nivells de corrent.
Capacitat en parallel C s creada per 2 conductors molt prxims separats per un

dielctric.
Transconductncia en parallel G s funci de les prdues del dielctric que permet
el pas de corrent entre conductors.
Lefecte global s la impedncia caracterstica de la lnia que depn de la freqncia i el
tipus de cable.
(1)
7.1.3
Generalitats de la comunicaci srie
Generalment de tipus asncron. Encara que els carcters arriben de manera asncrona, cada
bit que forma el carcter, ho fa de forma sincronitzada. Per assegurar el sincronisme, sha
dafegir un bit addicional que permet identificar el comenament i el final de la
transmissi, START i STOP. Safegeix, a ms un sistema de detecci derrors (paritat).
7.1.4
Estndards de comunicaci srie
RS-232
Es defineix en les especificacions ANSI com la interfcie entre un equip terminal de dades
i un equip de comunicaci de dades usant un intercanvi binari en mode srie. Ara s
lestndard ms usat per aplicacions de baix cost amb aplicaci srie. RS-232 va comenar
per comunicar un PC i un mdem.
Es descriuen les diferents regles a seguir per realitzar una comunicaci srie simplex entre
2 dispositius. Intervenen:
- Equip terminal de dades (DTE) que normalment s un ordinador.
- Equip de comunicaci de dades (DCE) que s lencarregat destablir i mantenir una
connexi, codificar, descodificar entre el DTE i el canal de comunicacions.
38
Estndard RS-422
Transmissi simplex balancejada usant un parell de fils trenats. Augmenta molt la longitud
i la velocitat de transmissi
Estndard RS-485
Actualitzaci del 422 que permet comunicaci bidireccional multipunt (half-duplex)
7.1.5
Taula comparativa
7.1.6
Transmissi srie RS-232
Vell estndard de comunicaci. Enlla full-duplex i punt a punt. Distncia mxima sense
circuit dampliaci s de 15 m (en la prctica fins 100 m).Velocitat tpica 19000 bauds
encara que pot ser superior. Necessitat de sincronitzaci: bit dstart, bits dstop.
Figura 18. Seqncia de comunicaci srie amb RS232.
7.1.7
Transmissi srie full-duplex amb senyals diferencials. Aplicacions industrials amb un

mster i varis equips terminals. De 1200 a 1500 m a 100 kbits/s o 50 m a 10 Mbits/s. Les
lnies es carreguen amb resistncies de terminaci de lnia (generalment 120 ) i per tant,
preveu reflexions de les dades al final de la lnia.
39
7.1.8
Un dels ms utilitzats a la indstria. Transmissi srie diferencial, multipunt, full-duplex.

Permet usar topologia tipus bus. Velocitat mxima 10 Mb/s. Diferncia amb 422 s que els
drivers es poden posar en alta impedncia, tri-state, de manera que un altre instrument
pugui utilitzar la mateixa lnia per escriure.
7.1.9
Transmissi analgica 4-20 mA
Sutilitza per transmetre el senyal analgic provinent dun sensor analgic a llarga
distncia. Sutilitzen dos fils per transmetre la informaci en forma de corrent i per
transmetre lalimentaci del sistema incls el sensor (24 V). El valor del corrent representa
el senyal mesurat pel sensor. La resistncia fa la conversi corrent-tensi. Quan hi ha 0 mA
es detecta un trencament a la lnia.
Figura 19. Esquema de transmissi analgica 420 mA.
40
8 Busos de camp
8.1 Busos de camp en el control de processos industrials
Cada vegada s ms necessari disposar de dispositius intelligents per realitzar control o
supervisi remota. Molts tipus de busos que fan transferncia dinformaci seqencial i
srie.
Un bus de camp s sistema de transmissi de dades (informaci) que simplifica la
installaci i operaci de mquines i equipaments industrials. Lobjectiu s substituir les
connexions punt a punt entre els elements de camps i els sistemes de control
tradicionalment amb 4-20 mA.
Sn xarxes digitals, bidireccionals, multipunt, sobre bus srie que connecten dispositius de
camp com PLCs, transductors, actuadors i sensors. Cada dispositiu de camp incorpora
certa capacitat de procs que el converteix en un dispositiu intelligent, tot mantenint un
baix cost Cada element es capar de fer accions simples de diagnstic, control o
manteniment, aix com comunicar-se bidireccionalment. Cada node pot informar en cas de
fallada del dispositiu associat.
Un altre objectiu s substituir els sistemes de control centralitzats per xarxes de control
distribut per millorar la qualitat del producte, reduir costos i millorar leficincia.
8.2 Avantatges dels busos de camp

Els avantatges ms generals de la utilitzaci dels busos de camp sn els segents:
Reducci de costos que ve de tres fonts: installaci, manteniment i millora de

funcionament del sistema.
Reducci en el cablejat.
Necessitat menor de manteniment (arquitectures ms simples).
Major fiabilitat.
Permeten monitoritzar tots els dispositius que integren el sistema.
Detecci de problemes senzilla. Reducci de costos de manteniment i temps de

parada.
Major flexibilitat en el disseny del sistema.
Comunicaci bidireccional entre dispositius i sistemes de control o entre els propis

dispositius de camp.
Lusuari noms sha de preocupar de la capa fsica i dusuari
41
8.3 Busos de camp existents

8.3.1
Busos dalta velocitat i baixa funcionalitat
Dissenyats per integrar dispositius simples com finals de carrera, fotocllules, rels i
actuadors simples. Aplicacions en temps real i en una zona petita (una mquina):
CAN: aplicacions en vehicles.
SDS: Integraci de sensors i actuadors, basat en CAN.
ASI: soluci de Siemens per la integraci de sensors i actuadors.
8.3.2
Busos dalta velocitat i funcionalitat mitjana
Disseny de capa denlla per a lenviament eficient de blocs de dades de tamany mitj.
Permeten que tinguin major funcionalitat com configuraci, calibraci o programaci.
Basat en CAN inclou una capa daplicaci orientada a objecte.
8.3.3
LONWorks: Desenvolupada per Echelon.

BitBus: INTEL.
DIN MessBuss: Estndar alemany, basat en RS-232.
InterBus-S: aplicacions mitjanes.
Busos daltes prestacions
Comunicacions a tots els nivells de producci. Es basen en busos dalta velocitat.

Presenten caracterstiques funcionals i de seguretat altes. Caracterstiques:
Xarxes multimestre amb redundncia.
Comunicaci mestreesclau amb preguntaresposta.
Recuperaci de dades des de lesclau amb un lmit mxim de temps.
Adreament unicast, multicast i broadcast.
Petici de serveis als esclaus basada en events.
Comunicaci de variables i blocs de dades orientada a objectes.
Descrrega i execuci remota de programes.
Alts nivells de seguretat de la xarxa amb procediments dautentificaci opcionals.
Conjunt complet de funcions dadministraci de la xarxa.
Exemples de busos daltes prestacions:
Profibus
WorldFIP
Fieldbus Foundation
42
8.3.4
Busos per rees de seguretat intrnseca
Modificacions de la capa fsica per acomplir amb els requisits de seguretat en ambients
amb atmsferes explosives. Seguretat intrnseca s un tipus de protecci per la qual el
component no pot provocar una explosi en latmosfera circumdant. Quan un efecte trmic
o guspira en un dispositiu no pot crear una ignici. Exemples:
HART
Profibus PA
WolrdFIP
8.4 Alguns Busos Estandarditzats

8.4.1
Profibus
Normalitzada a Alemanya per DIN E 19245 i a Europa per EN 50170. ABB, AEG,
Siemens, Klckner-Moeller, etc. Controlat per la Profibus User Organisation i la Profibus
Trade Organisation. Existeixen tres perfils:
Profibus DP (Decentralized Periphery). Orientat a sensors/actuadors enllaats a

processadors (PLCs) o terminals.
Profibus PA (Process Automation) Control de processos complint amb normes

especials de seguretat per la indstria qumica i seguretat intrnseca.
Profibus FMS (Fieldbus Message Specification). Comunicacions entre cllules de

procs o equips dautomatitzaci. Est perdent importncia ja que Profibus
evoluciona cap a TCP/IP
Utilitza diferents capes fsiques. La ms important en DP est basada en RS-485. PA

utilitza IEC 11185-2 (norma de comunicaci entre sensors sobre la lnia 4-20 mA). Pel
nivell de procs es tendeix a utilitzar Ethernet.
Es distingeix entre dispositius mestres i esclaus. Laccs entre mestres es fa amb pas de
testimoni. Laccs als esclaus s un procs dinterrogaci cclic (polling). Es poden
configurar sistemes multi-mestre. El transport es realitza amb trames segons IEC 870-5-1.
La comunicaci s srie asncrona i es pot utilitzar una UART genrica Profibus DP
prescindeix dels nivells ISO 3 a 6 i la capa daplicaci ofereix una mplia gama de
diagnstic, seguretat, proteccions, etc. s una capa molt complexa.
Profibus FMS s una complexa capa daplicaci que permet la gesti distribuda de
processos. Les plataformes hardware utilitzades per suportar Profibus es basen en
microprocessadors de 16 bits ms processadors de comunicacions especialitzats. Entre les
perspectives de futur est la integraci sobre bases Ethernet a nivell de planta i la
utilitzaci de conceptes de temps real.
Les distncies potencials de bus van de 100 m a 24 km (amb repetidors i fibra ptica).
Velocitat de comunicaci de 9600 bps a 12 Mbps. Missatges de fins a 244 bytes de dades.
43
8.4.2
INTERBUS
Protocol propietari inicialment de lempresa Phoenix Contact. Normalitzat amb DIN 19258
i EN 50254. Topologia en anell i comunicaci mitjanant un registre de desplaament en
cada node. Capa fsica basada en RS-485. Cada dispositiu actua com a repetidor. Distncia
mxima entre nodes de 400 m per 500 kbps i distncia total de 12 km. Es pot utilitzar fibra
ptica.
Capa de transport basada en una trama nica que circula per lanell. La informaci de
adreament no sinclou, les dades es fan circular per la xarxa. Alta eficincia. Molt rpid
quan hi ha pocs nodes. Molt apropiat per comunicaci determinista a alta velocitat. s molt
difcil una filosofia de comunicaci orientada a events.
8.4.3
DeviceNet
Basat en CAN. Capa fsica i de enlla basats en ISO 11898. Defineix una de les ms
sofisticades capes daplicacions industrials sobre bus CAN. Desenvolupada per AllenBradley als 90. Posteriorment passa a ser oberta suportada per la Open DeviceNet Vendor
Association.
Fins 64 nodes. Des de 125 kbps fins a 500 kbps amb distncies de 100 a 500 m. Defineix
missatges i connexions per funcionament mestre-esclau, interrogaci cclica, etc. T una
significativa quota de mercat i suportada per molts fabricants.
8.4.4
Foundation Fieldbus
Interconnexi de dispositius en indstries de procs continu. Desenvolupament recolzat per

fabricants molt importants dinstrumentaci com Fisher-Rosemount, Foxboro, etc.
Existeix una associaci de que utilitzen aquest bus, la Fieldbus Foundation. Normalitzat
com ISA SP50, IEC-ISO 61158. ISA s lassociaci internacional de fabricants de
dispositius dinstrumentaci de procs. En el seu nivell 1 de la capa fsica segueix la norma
IEC 11158-2 per comunicaci a 31.25 kbps. Especial atenci a versions que compleixen
amb normes de seguretat intrnseca per indstries de procs en ambients explosius.
Es suporta sobre parell de cables trenats i es poden utilitzar els cables 4-20 mA. La capa
daplicaci utilitza un protocol orientat a objecte amb mltiples formats de missatge. El
nivell 2 est basat en Ethernet de alta velocitat (100 Mbps)
8.4.5
FIP-WorldFIP
Normalitzat per EN 50170 que tamb cobreix Profibus. Capes fsiques i daplicaci similar
a Fieldbus i Profibus. Model productor-consumidor amb gesti de variables ccliques,
events i missatges genrics.
44
8.4.6
Lonworks
Desenvolupat per Echelon. Basat en el protocol LonTalk i suportat sobre el NeuronChip de

Motorola i Toshiba, que s un microprocessador que inclou el processador de
comunicacions i serveis que permeten desenvolupar aplicacions en C. Cobreix totes les
capes OSI.
Ofereix una variada selecci de mitjans fsics i topologies de xarxa: parell trenat en bus,
anell i topologia lliure, fibra ptica , rdio, transmissi sobre xarxa elctrica, etc.. El ms
usual s parell trenat a 38 o 78 kbps. Sofereix una mplia gama de serveis de xarxa que
permeten extenses arquitectures.
8.4.7
SDS
Smart Distributed System basat en CAN. Desenvolupat per Honeywell. Sobretot

aplicacions de sistemes demmagatzematge i classificaci automtica. Es defineix una capa
fsica que inclou alimentaci de dispositius. La capa daplicaci defineix autodiagnstic de
nodes, comunicaci per events i prioritats dalta velocitat.
8.4.8
CANOpen
Control de maquinria i integraci de cllules de procs. Organitzaci CAN in

Automation
8.4.9
Industrial Ethernet
IEEE 802.3 basada en la xarxa Ethernet de Xerox mtode dinterconnexi de computadors

en xarxa de procs de dades. Actualment desplaament cap a xarxes industrials. Profibus,
Modbus, etc ladopten com a xarxa adient pels nivells superiors. Inconvenients:
Indeterminisme que sintenta solucionar amb topologies basades en commutadors.
Normes especials per connectors.
Tarja adaptadora cara per entorn industrial
8.4.10 ASI (Actuator Sensor Interface)

Desenvolupat per Siemens per interconnexi de actuadors i sensors binaris. Estndard IEC
TG 17B. A nivell fsic, qualsevol topologia: anell, bus, arbre, estrella. Interconnexi de
fins a 31 esclaus. Longitud mxima de cada segment sn 100 m. Disposa de repetidors que
permeten la uni de 3 segments i ponts cap a xarxes Profibus.
Cable de 2 fils sense apantallament. Codificaci Manchester. Comunicaci meste-esclau
on el mestre interroga als esclaus. Cicle pregunta-resposta de 150 us.
45
8.4.11 BITBUS
Desenvolupat per Intel. Bus mestre-esclau sobre RS-485 i normalitzat en IEEE-1118. En la
seva capa daplicaci es considera la gesti de tasques distribudes. Adoptada per petits
fabricants o integradors. Existeix la Bitbus European Users Group.
8.4.12 ARCNet
Inicialment xarxa de per procs de dades que ha trobat aplicaci en el mn industrial.
Tcnica de pas de testimoni fa que sigui determinista, que es pugui predir i robusta.
ANSI/ATA 878. 2.5 Mbps amb paquets de fins 512 bytes.
Topologia bus, estrella. Suport de cable coaxial, parell trenat o fibra ptica. Molt adient a
nivell mitj. Alguns fabricants proposen Ethernet a nivell superior, ARCNet en el mitj i
CAN a nivell de cllula de fabricaci.
8.4.13 ControlNet
Bus dalta velocitat (5 Mbps) i distncia (5 km) promogut per Allen-Bradley. Cable RG6/U
(utilitzar en televisi per cable) controlador de Rockwell. Cost elevat. Sutilitza en
connexions de xarxes PLC i computadors industrials en aplicacions dalta velocitat i
ambients molt crtics.
8.4.14 HART
Protocol suportat per la HART Communication Foundation i la Fieldbus Foundation.
Comunicaci digital sobre lnies analgiques clssiques dels sistemes dinstrumentaci.
Les seves prestacions com a bus de camp sn redudes. Bus analgic estndard 4-20 mA
amb FSK 1200-2200 Hz. 1200 bps fins a 3 km.
8.4.15 MODBUS
Especificaci de trames, missatges i funcions per a la comunicaci amb els PLCs de
Modicon. Es pot implementar sobre qualsevol lnia de comunicaci srie. Trames binries
o ASCII amb procs dinterrogaci-resposta.
Estndard de facto per a lenlla srie entre dispositius industrials. Modbus-Plus defineix
un bus de camp complet basat en la tcnica de pas de testimoni. Suport de parell trenat o
fibra ptica.
Aquest s el protocol que sempra en els sectors hidrulics daquest projecte per tal de
comunicar ela autmats amb els concentradors. Per a la comunicaci entre els pous i
dipsit amb el Centre de Control tamb sempra el protocol Modbus.
46
8.4.15.1 Estructura de la Xarxa

Medi fsic. El medi fsic de connexi pot ser un bus semiduplex (half duplex) (RS-485
fibra ptica) o duplex (full duplex) (RS-422, BC 0-20 mA, fibra ptica). La comunicaci
s asncrona i les velocitats de transmissi previstes van des dels 75 bauds fins als 19200
bauds. La mxima distncia entre estacions depn del nivell fsic, podent arribar als 1200
metres sense repetidors.
Accs al medi. Lestructura lgica s del tipus mestre-esclau, amb accs al medi controlat
pel mestre. El nombre mxim destacions previst s de 63 esclaus ms una estaci mestra.
Els intercanvis de missatges poden ser de dos tipus:
Intercanvis punt a punt, que comporten sempre dos missatges: una demanda del
mestre i una resposta de lesclau (pot ser simplement de reconeixement).
Missatges difosos. Aquests consisteixen en una comunicaci unidireccional del

mestre a tots els esclaus. Aquest tipus de missatge no t resposta per part dels
esclaus i se solen fer servir per tal denviar dades comunes de configuraci, reset,...
8.4.15.2 Protocol
La codificaci de dades dins de la trama pot fer-se en mode ASCII o purament binari,
segons lestndard RTU (Remote Transmission Unit). En qualsevol dels dos casos, cada
missatge obeeix a una trama que cont quatre camps principals, segons es mostra a la
Figura 20. La nica diferncia est en que la trama ASCII inclou un carcter
dencapalament i els carcters CR i LF al final del missatge.
Figura 20. Codificaci de les dades.
Poden existir tamb diferncies en la forma de calcular el CRC (Condition Code Register),
ja que el format RTU empra una frmula polinmica enlloc de la simple suma en mdul
16.
Amb independncia daquests petits detalls, a continuaci es descriu breument cadascun
dels camps del missatge:
47
- Nombre desclau (1 byte). Permet direccionar un mxim de 63 esclaus amb adreces que
van des del 01H fins al 3FH. El nmero 00H es reserva pels missatges difosos.
- Codi dOperaci o Funci (1 byte). Cada funci permet transmetre dades o ordres a
lesclau. Existeixen dos tipus bsics dordres.
Ordres de lectura/escriptura de dades als registres o a la memria de lesclau.
Ordres de control de lesclau i el propi sistema de comunicacions (RUN/STOP,

crrega/descrrega de programes,...).
- Camp de Subfuncions/Dades (n bytes). Aquests camp sol contenir, en primer lloc, els
parmetres necessaris per tal dexecutar la funci indicada pel byte anterior. Aquests
parmetres podran ser codis de subfuncions en el cas dordres de control o adreces dels
primer bit o byte, nombre de bits o paraules a llegir o escriure, valor del bit o paraula en
cas descriptura,...
- Paraula de Control dErrors (2 bytes). Al codi ASCCI aquesta paraula s simplement la
suma de comprovaci del missatge en mdul 16. En el cas de la codificaci RTU es
calcula mitjanant una frmula polinmica.
48
Fibra ptica
9.1 Introducci
La fibra ptica s un conductor dones en forma de filament, generalment de vidre, encara
que tamb pot ser de materials plstics. La fibra ptica s capa de dirigir la llum al llarg
de la seva longitud emprant la reflexi total interna. Normalment, la llum s emesa per un
lser o un LED.
Les fibres sn mpliament emprades en telecomunicacions, ja que permeten enviar gran
quantitat de dades a una gran velocitat, majors que les comunicacions de rdio i de cable.
Igualment sn emprades per a xarxes locals.
9.2 Aplicacions
El seu s s molt variat, des de comunicacions digitals, passant per sensors i arribant a usos
decoratius.
9.2.1
Comunicacions amb Fibra ptica
La fibra ptica s molt emprada per a les telecomunicacions i per a xarxes, ja que la fibra
s flexible i es pot usar com a un paquet de cables. Les fibres emprades en aquest camp sn
de plstic o de vidre, a vegades dambds. Per a usos interurbans sn de vidre per la seva
baixa atenuaci. Per a les comunicacions susen fibres multimode i monomode, emprant
les multimode per a distncies curtes (fins a 500 m) i les monomode per a acoblaments de
llarga distncia. A causa que les fibres monomode sn ms sensibles a les unions,
soldadures i connectors, les fibres i els components daquestes sn de major cost que les de
les fibres multimode.
9.2.2
Sensors de Fibra ptica
Les fibres ptiques es poden emprar com a sensors per tal de mesurar la tensi, la
temperatura, la pressi i altres parmetres. El seu petit tamany i el fet que per elles no hi
circula corrent elctrica li dna certes avantatges respecte al sensor elctric.
9.3 Caracterstiques
La fibra ptica s una guia dones elctriques que opera a freqncies ptiques. Cada
filaments consta dun nucli central de plstic o de vidre (xid de silici i germani) amb un
elevat ndex de refracci, envoltat duna capa dun material similar amb un ndex de
refracci lleugerament menor. Quan la llum arriba a una superfcie que limita amb un
ndex de refracci menor, es reflexa en gran part; com ms gran sigui la diferncia entre
ndexs i major langle dincidncia, es parla aleshores de reflexi interna total.
49
Aix doncs, en linterior duna fibra ptica , la llum es va reflexant contra les parets en
angles molt oberts, de forma tal que prcticament avana pel seu centre. Daquest mode, es
poden guiar les senyals lluminoses sense prdues per llargues distncies.
Figura 21. Nucli i revestiment de la Fibra ptica.
9.3.1
Principi de Funcionament
Els elements bsics de funcionament es justifiquen aplicant les lleis de la ptica

geomtrica, principalment, la llei de la reflexi (principi de reflexi interna total) i la llei
dSnell.
El seu funcionament es basa en transmetre pel nucli de la fibra ptica un feix de llum, tal
que aquest no travessi el nucli, sin que es reflexi i es segueixi propagant. Aix
saconsegueix si lndex de refracci del nucli s major a lndex de refracci del
revestiment, i tamb si langle dincidncia s superior a langle lmit.
9.3.2 Avantatges
El seu ample de banda s molt gran, mitjanant tcniques de multiplexaci per

divisi de freqncies (WDM/DWDM), que permeten enviar fins a 100 feixos de
llum (cadascun amb una longitud dona diferent) a una velocitat de 10 Gb/s
cadascun per la mateixa fibra, sarriben a obtenir velocitats de transmissi totals de
10 Tb/s.
Resistncia a extrems ambientals. Sn menys afectades per lquids corrosius, gasos

i variacions de temperatura.
La seguretat pel que fa a la installaci i manteniment. Les fibres de vidre i els

plstics no sn conductors delectricitat i, per tant, es poden utilitzar a prop de
lquids i gasos voltils.
9.3.3 Desavantatges
Les desavantatges que presenta la fibra ptica enfront altres medis de transmissi sn:
Lelevada fragilitat de les fibres.
Necessitat demprar transmissors i receptors ms cars.

50
Les unions entre fibres sn difcils de realitzar, especialment a camp, fet que
dificulta les reparacions en cas de trencament del cable.
No pot transmetre electricitat per alimentat repetidors intermedis.
La necessitat defectuar processos de conversi elctrica-ptica.
La fibra ptica convencional no pot transmetre potncies elevades.
No existeixen memries ptiques.
9.4 Tipus de Fibra ptica

Les diferents trajectries que pot seguir un feix de llum a linterior duna fibra sanomenen
modes de propagaci, i segons el mode de propagaci tindrem dos tipus de fibra ptica:
multimode i monomode.
Figura 22. Tipus de fibra ptica.
9.4.1 Fibra Multimode

Una fibra multimode s una fibra que pot propagar ms dun mode de llum. Una fibra
multimode pot tenir ms de mil modes de propagaci de llum. Les fibres multimode
sempren de forma com a les aplicacions de curta distncia, inferiors a 1 Km. s simple
de dissenyar i econmic.
El nucli duna fibra multimode t un ndex de refracci superior, per del mateix ordre de
magnitud, que el revestiment. A causa del gran tamany del nucli duna fibra multimode, s
ms fcil de connectar i t una major tolerncia a components de menor precisi.
51
Depenent del tipus dndex de refracci del nucli, hi ha dos tipus de fibra multimode:
ndex Esgla: en aquest tipus de fibra, el nucli t un ndex de refracci constant en

tota la secci cilndrica.
ndex Gradual: en aquest tipus de fibra, lndex de refracci no s constant.
9.4.2 Fibra Monomode

Una fibra monomode s una fibra ptica en la qual noms es propaga un mode de llum.
Saconsegueix reduint el dimetre del nucli de la fibra fins a un tamany que noms permet
un mode de propagaci (de 8,3 a 10 microones). La seva distncia mxima s de 3 km i
empra concentrador amb can lser dalta intensitat. A diferncia de les fibres multimode,
les fibres monomode permeten abarcar grans distncies i transmetre elevades taxes de bit.
52
10 Antenes i Radiofreqncia
10.1 Introducci
De forma general, una antena s un sistema conductor metllic capa de radiar i rebre ones
electromagntiques; i una guia dona s un tub metllic conductor mitjanant el qual es
propaga lenergia electromagntica dalta freqncia, generalment entre una antena i un
transmissor, un receptor o ambds. Una antena sempra com a interfase entre un
transmissor i lespai lliure o lespai lliure i el receptor. Una guia dona, aix com una lnia
de transmissi, sempra noms per interconnectar eficientment una antena amb el
transceptor.
Una antena acobla energia de la sortida dun transmissor a latmosfera de la Terra o de
latmosfera de la Terra a un receptor. Una antena s un dispositiu recproc passiu; passiu
pel que fa a que en realitat no pot amplificar un senyal, al menys en el sentit real de la
paraula (no obstant aix, una antena pot tenir guany), i recproc pel que fa a que les
caracterstiques de transmissi i recepci sn idntiques, excepte on les corrents
dalimentaci a lelement de lantena es limiten a la modificaci del patr de transmissi.
10.2 Antenes
Les antenes sn dispositius passiu que radien energia de radio-freqncia (FR). No creen
energia FR, per enfoquen lenergia en una rea o direcci especfica i, per tant, la fora
del senyal en aquesta rea o direcci augmenta. Lincrement en una direcci ve especificat
com a guany en unitats dBi. Els dBis estan basats en lenergia de sortida de lantena i en
el punt daccs (AP), encara que no tots els AP suporten connexions amb antenes externes.
10.2.1 Caracterstiques de les Antenes:
Polaritzaci: indica la orientaci dels elements conductors dins de lantena. Hi ha

tres tipus:
o Vertical: tenen el perfil ms elevat. Aquest s el tipus dantena ms emprat
a causa de que no sn afectades per la reflexi horitzontal (com laigua, la
terra,...).
o Horitzontal: tenen el perfil ms baix. No sn afectades per la reflexi
vertical (com per exemple, edificis,...).
o Circular: tenen un perfil intermedi.
Directivitat horitzontal i vertical.
Ample de banda de la freqncia.
Guany denergia efectiva (dBi).
Ample del HAZ definit en graus a partir dels 3 dB.
53
10.2.2 Tipus dantenes

Hi ha dos tipus bsics dantenes, les omnidireccionals i les direccionals. A la segent
Figura 23 es mostra la forma daquests senyals, essent la primera un senyal
omnidireccional i les altres dues senyals direccionals.
Figura 23. Forma de les senyals de les antenes omnidireccionals i direccionals.
10.2.2.1 Antenes Omnidireccionals

Aquest s el tipus dantena ms com. De forma general estan formades per un element
radiador (dipol) duna polzada. Aquestes antenes irradien el senyal en forma de toroide
amb la finalitat daportat ms longitud en sentit horitzontal encara que perden potncia en
vertical. A continuaci es mostra la forma de radiaci daquest tipus dantenes.
Figura 24. Forma de la radiaci de les antenes omnidireccionals.
54
10.2.2.2 Antenes Direccionals

Aquest tipus dantenes concentren la seva energia en un con anomenat feix, tal i com es
mostra en la segent figura. El patr de radiaci depn del domini de lantena direccional
en qu es trobi el client.
Figura 25. Forma de la radiaci de les antenes direccionals.
10.3 Radiofreqncia
Sanomena radiofreqncia o ones de rdio (RF) la part de lespectre electromagntic en
qu les ones electromagntiques es poden generar mitjanant corrent altern aplicat a una
antena i tradicionalment shan utilitzat per a la comunicaci. Tota aquesta banda de
freqncies molt extensa, que abasta aproximadament dels 3 Hz als 300 GHz, es
subdivideix en diverses bandes ms especfiques:
Banda
Sigles
Freqncia i
longitud dona
Freqncia
extremadament
baixa
ELF
3-30 Hz
100.000 km 10.000 km
Freqncia
superbaixa
SLF
30-300 Hz
10.000 km 1.000 km
Freqncia
ultrabaixa
ULF
300-3000 Hz
1.000 km 100 km
Freqncia molt
baixa
VLF
3-30 kHz
100 km 10 km
Comunicaci amb submarins,

balises dallaus, pulsmetres
sense fils
LF
30-300 kHz
10 km 1 km
Navegaci, senyals temporals,

radiodifusi AM dona llarga
Freqncia
baixa
55
Aplicacions
Comunicaci amb submarins
Freqncia
mitjana
MF
300-3000 kHz
1 km 100 m
Radiodifusi AM dona
mitjana
Freqncia alta
HF
3-30 MHz
100 m 10 m
Radiodifusi AM dona curta i

radioaficionats
Freqncia molt
alta
VHF
30-300 MHz
10 m 1 m
Radiodifusi FM i televisi
Freqncia
ultraalta
UHF
300-3.000 MHz
1 m 100 mm
Televisi, telfons mbils,

LAN sense fils
Freqncia
superalta
SHF
3-30 GHz
100 mm 10 mm
Dispositius microones, telfons

mbils, LAN sense fils, radars
ms moderns
Freqncia
extremadament
alta
EHF
30-300 GHz
10 mm 1 mm
Radioastronomia, radiorels de
microones dalta velocitat
Taula 2. Bandes de freqncia.
56
11 Possibles tipus de comunicacions entre el centre de control i centres

de control secundaris
11.1 LAN
LAN s labreviatura de Local Area Network (Xarxa drea Local). Una xarxa local s la
interconnexi de varis ordinadors i perifrics. La seva extensi est limitada fsicament a
un edifici o a un entorn de pocs quilmetres. La seva aplicaci ms estesa s la
interconnexi entre ordinadors personals i estacions de treball en oficines, fbriques,;
per tal de compartir recursos i intercanviar dades i aplicacions. En definitiva, permet que
dues o ms mquines es comuniquen.
11.1.1 Caracterstiques
Tecnologia broadcast (difusi) amb el mitj de transmissi compartit.
Cablejat especfic installat normalment a propsit.
Capacitat de transmissi compresa entre 1 Mbps i 1 Gbps.
Extensi mxima no superior a 3 km.
s dun mitj de comunicaci privat. La simplicitat del mitj de transmissi que

utilitza (cable coaxial, cables telefnics i fibra ptica).
La facilitat amb qu es poden efectuar canvis en el hardware i el software.
Gran varietat i nombre de dispositius connectats.
Possibilitat de connexi amb altres xarxes.
11.1.2 Topologia de la Xarxa

La topologia de la xarxa defineix lestructura duna xarxa. Una part de la definici
topolgica s la topologia fsica, que s la disposici real dels cables o mitjans. Laltra part
s la topologia lgica, que defineix la forma en qu els hosts accedeixen als mitjans per tal
denviar dades.
11.1.2.1 Topologies Fsiques
Topologia danell, empra noms cable backbone que ha dacabar-se en ambds

extrems. Tots els hosts es connecten directament a aquest backbone.
Topologia danell, connecta un host amb el segent i a lltim host amb el primer.
Aix crea un anell fsic de cable.
57
Topologia en estel, connecta tots els cables centrals amb un punt central de la
concentraci.
Topologia en estel extesa, connecta estels individuals entre s mitjanant connexi

de concentradors o switches. Aquesta tipologia pot extendre labast i la cobertura
de la xarxa.
Topologia jerrquica, s similar a un estel exts, per en comptes de connectar els

concentradors o switches entre s, el sistema es connecta a un computador que
controla el trnsit de la tipologia.
Topologia de malla, simplementa per tal de proporcionar la major protecci

possible per evitar una interrupci del Server. Ls duna tipologia de malla en els
sistemes de control en xarxa duna planta nuclear en seria un exemple. Cada host t
les seves prpies connexions amb els dems hosts.
11.1.2.2 Topologies Lgiques

La topologia lgica duna xarxa s la forma en que els hosts es comuniques a travs el
medi. Els dos tipus ms comuns de topologies lgiques sn les segents:
Topologia broadcast.
Simplement significa que cada hosts envia les seves dades cap a tots els altres hosts
del medi de xarxa. No existeix un ordre que hagin de seguir les estacions per tal
demprar la xarxa; s per ordre darribada.
Topologia de transmissi de tokens.

Els tokens sn com a tickets que permeten als clients enviar un missatge per la
xarxa. Existeix solament un token per a cada xarxa pel que no existeix la
possibilitat de que dos ordinadors intenten transferir missatges al mateix temps.
Aquesta topologia controla laccs a la xarxa mitjanant la transmissi dun token
electrnic a cadascun dels hosts de forma seqencial. Quan un host rep el token pot
enviar dades a travs de la xarxa. Si el host no t capa dada per enviar, transmet el
token al segent host i el procs es torna a repetir. Dos exemples de xarxes que
utilitzen la transmissi de tokens sn Token Ring i la interfase de dades distribuda
per fibra (FDDI). Arcnet s una variaci de Token Ring i FDDI, i s basa en la
transmissi de tokens en topologia de bus.
11.2 WAN
Una xarxa drea mplia, WAN, acrnim de lexpressi en angls Wide Area Network, s
un tipus de xarxa de computadores capa de cobrir distncies des duns 100 fins a una
1000 km, proporcionant Server a un pas o continent. Normalment la xarxa WAN s una
xarxa punt a punt, s a dir, xarxa de paquet commutat. Les xarxes WAN poden emprar
sistemes de comunicaci via satllit o rdio.
58
Una xarxa drea mplia o WAN sextn sobre una rea geogrfica extensa, a vegades un
pas o continent, i la seva funci fonamental est orientada a la interconnexi de xarxes o
equips terminals que estan ubicats a grans distncies entre ells. Per aquest motius tenen una
infraestructura basada en poderosos nodes de commutaci que porten a terme la
interconnexi dels elements esmentats, i per ells flueix un volum apreciable dinformaci
de forma continua. Per aquesta ra tamb es diu que les xarxes WAN tenen carcter pblic,
ja que el trnsit dinformaci que hi circula prov de diferents llocs, essent emprada per
nombrosos usuaris de diferents pasos del mn per a transmetre informaci dun lloc a un
altre.
A diferncia de les xarxes LAN, la velocitat amb qu circulen les dades per les xarxes
WAN normalment s inferior a la que es pot arribar en les xarxes LAN. A ms, les xarxes
LAN tenen carcter privat, ja que el seu s normalment est restringit als usuaris membres
duna empresa, o instituci, per als qui es va dissenyar la xarxa. La infraestructura de les
xarxes WAN la composen, a ms dels nodes de commutaci, lnies de transmissi de grans
prestacions, caracteritzades per les seves elevades velocitats i ample de banda en la majoria
dels casos.
Els elements de commutaci tamb sn dispositius delevades prestacions, ja que han de
ser capaos de tractar la quantitat de trnsit que circula pe ells. De forma general, a aquests
dispositius els arriben les dades per una lnia dentrada, i aquest ha dencarregar-se delegir
una lnia de sortida per a reenviar-los. Una estructura duna xarxa WAN pot ser: cada host
connectat a una xarxa LAN, que alhora es connecta a un dels nodes de commutaci de la
xarxa WAN. Aquest node ha dencarregar-se dencaminar la informaci cap al destinatari.
La commutaci s la forma en qu els nodes o elements dinterconnexi garanteixen la
interconnexi de dos sistemes finals, per tal dintercanviar la informaci.
Posseeix mquines dedicades a lexecuci de programes dusuari (hosts)
Una subxarxa, on es connecten un o varis hosts.
Divisi entre lnies de transmissi i elements de commutaci (enrutadors).
Usualment els routers sn computadores de les subxarxes que composen la WAN.
11.2.2 Topologia dels routers

Un cop realitzada la definici de xarxes WAN i dels elements bsics que la formen,
sanalitzen les topologies especfiques que sutilitzen per a les xarxes WAN.
11.2.2.1 Topologia Fsica

En el cas de les xarxes WAN, la seva topologia fsica pot arribar a ser ms complexa i no
respondre a les formes bsiques (bus, estel, anell), a causa de varis factors determinants: la
distncia que han de cobrir les xarxes, lelevada quantitat dusuaris, el trnsit que han de
suportar i la diversitat dequips dinterconnexi que han demprar.
59
Existeix un grup establert de topologies que sn les ms utilitzades, i la implementaci de

cadascuna delles en particular est condicionada per necessitats especfiques, com poden
ser: quantitat de nodes a connectar, distncia entre els nodes i infraestructura establerta
entre ells (per exemple, si es connectaran mitjanant la xarxa telefnica o dun enlla punt
a punt, medi de transmissi que sutilitza,).
Les topologies ms emprades en xarxes WAN sn les segents:
Punt a punt. En aquesta topologia cada node es connecta a un altre mitjanant

circuits dedicats, s a dir, canals que sn arrendats per part dempreses o
institucions a les companyies telefniques. Aquests canals estan sempre disponibles
per a la comunicaci entre dos punts. Aquesta configuraci s noms funcional per
a petites WANs ja que tots els nodes han de participar en el trnsit, s a dir que si
augmenta la quantitat de nodes, augmenta la quantitat de trnsit i aix implica en
consegent encariment de la xarxa.
Anell. En la topologia danell cada node es connecta a dos ms formant un patr

danell. Aquesta topologia t dues avantatges: per una banda, si existeix algun
problema en les connexions en un cable la informaci seguiria arribant al node
emprant un altre recorregut i, per altra banda, si algun node est molt ocupat el
trnsit es pot derivar cap a altres nodes. Extendre aquest tipus de xarxes s ms car
que estendre una xarxa punt a punt ja que es necessita, al menys, un enlla ms.
Estel. En aquesta configuraci, un node actua com a punt central per a tots els
altres, permetent aix que en cas que existeixi un error en algun dels cables els
altres nodes no perdin connexi amb el node central. La principal desavantatge
daquesta topologia s que qualsevol problema que existeixi en el node central es
converteix en un desastre total per a tota la xarxa ja que es perd la connexi de tots
els nodes.
Malla. En aquesta topologia lessncia s cercar la interconnexi dels nodes de

forma tal que un falla, les dems puguin redireccionar les dades de forma rpida i
fcil. Aquesta topologia s la que t mes tolerncia als errors ja que s la que
proveeix ms camins pels quals hi poden viatjar les dades que van dun punt a un
altre.
La principal desavantatge de les xarxes de tipus malla s el seu cost, i per aquest
motiu sha creat una alternativa que s la xarxa de malla parcial en la qual els nodes
ms crtics (pels que hi passa ms trnsit) sinterconnecten entre ells i els altres
nodes mitjanant una altra topologia (estel, anell)
11.2.2.2 Topologia Lgica

La topologia lgica descriu la forma en qu les dades sn convertides a un format de trama
especfic i la forma en qu els polsos elctrics sn transmesos a travs del mitj de
comunicaci. Dentre les topologies ms emprades per a xarxes WAN hi ha la ATM
(Asyncronous Transfer Mode).
60
11.3 RDSI
Es tracta duna xarxa que facilita interconnexions digitals extrem a extrem per tal de
proporcionar una mplia gamma de serveis, tant de veu com daltres tipus, i a la que els
usuaris hi accedeixen a travs dun conjunt dinterfases normalitzats.
s una xarxa que prov per evoluci de la xarxa telefnica existent, que al oferir
connexions digitals dextrem a extrem permet la integraci de multitud de serveis en un
nic accs, independentment de la naturalesa de la informaci a transmetre i del equip
terminal que la generi.
11.3.1 Principis de la RDSI
Suport daplicacions, tant de veu com de dades, emprant un conjunt daplicacions

estndard.
Suport per aplicacions commutades i no-comutades. RDSI admet tant commutaci

de circuits com commutaci de paquets. A ms, RDSI proporciona serveis nocommutats amb lnies dedicades.
Dependncia de connexions de 64 kbps. RDSI proporciona connexions de

commutaci de circuits i commutaci de paquets a 64 kbps. Aquest s els bloc de
construcci fonamental de la RDSI.
Arquitectura de protocol en capes. Els protocols per laccs a la RDSI presenten

una arquitectura de capes que es pot fer correspondre amb la del model OSI.
Varietat de configuracions. s possible ms duna configuraci fsica per

implementar RDSI.
11.3.2 Canals RDSI

El flux digital entre la central i lusuari RDSI sempra per tal de dur varis canals de
comunicaci. La capacitat de flux, i per tant, el nombre de canals de comunicaci, pot
variar dun usuari a una altre. Per a la transferncia dinformaci i senyalitzaci es
defineixen els segents canals:
Canal B. s el canal bsic dusuari. s un canal a 64 kbps per a transportar la

informaci generada pel terminal dusuari. Es pot emprar per transferir dades
digitals o una barreja de trnsit de baixa velocitat incloent dades digitals i veu
digitalitzada descodificada a la velocitat ja esmentada. Pot dividir-se en subcanals i
en qualsevol cas, tots ells han destablir-se dins el mateix lmit que el canal. Poden
suportar les segents classes de connexions:
o Commutaci de Circuits. Lusuari realitza una trucada i sestableix una
connexi de circuit commutat amb un altre usuari de la xarxa, amb uns
recursos dedicats. Sha de destacar que el dileg destabliment de trucada
no succeeix al canal B, sin al D, que es defineix a continuaci.
61
o Commutaci de Paquets. Lusuari es connecta a una node de commutaci

de paquets i les dades sintercanvien amb altres usuaris via X.25
(estndard per a laccs a xarxes pbliques de commutaci de paquets). Els
recursos no sn dedicats.
o Permanents. No requereixen un protocol destabliment de trucada. s
equivalent a una lnia llogada. Es contracta un canal fix, permanent.
Canal D. s un canal de senyalitzaci a 16 o 64 kbps. Serveix per a dos finalitats.

Primer, duu informaci de senyalitzaci per a controlar les trucades de circuits
commutats associades amb els canals B. A ms, el canal D es pot emprar per a
commutaci de paquets a baixa velocitat mentre no hi hagi informaci de
senyalitzaci esperant.
Canals H. Sn canals destinats al transport de fluxos dinformaci dusuari a altes

velocitats, superiors a 64 kbps. Estan definits els segents canals H:
o H0, velocitat 384 kbps (equivalent a 6 B (Bauds)).
o H10, velocitat 1472 kbps (equivalent a 23 B).
o H11, velocitats 1536 kbps (equivalent a 24 B).
o H12, velocitat 1920 kbps (equivalent a 30 B).
11.4 RTC
La Xarxa Telefnica Commutada s una xarxa de comunicaci dissenyada primordialment
per a la transmissi de veu, encara que tamb pot suportar dades.
Es tracta de la xarxa telefnica clssica, en la quals els terminals telefnics es comuniquen
amb una central de commutaci a travs dun nica canal compartit per la senyal del
micrfon i la e lauricular. En el cas de la transmissi de dades hi ha un sola senyal al cable
en un moment donat composada per la de pujada ms la de baixada, i per aix sn
necessaris els supressors deco.
Per tal daccedir a la RTC des dun ordinador s necessria una tarja FXO. La utilitat de la
infraestructura de la RTC s la soluci ms apropiada per a la rpida introducci de
qualsevol nou sistema de comunicaci.
Caracterstiques de la RTC:
Ofereix a lusuari un circuit de 4 kHz per tal de transmetre en mode analgic.
nica xarxa amb capillaritat nacional, juntament amb les xarxes mbils.
El cost depn de la distncia i d la durada de la connexi.
Normalitzaci per a interconnexi de RTCs.
Consta de mitjans de transmissi de centrals de comunicaci.
62
11.5 VSAT (Very Small Aperture Terminal)

Sn xarxes privades de comunicaci de dades via satllit per a lintercanvi dinformaci
punt a punt, o punt-multipunt (broadcasting) o interactiva. Es tracta duna terminal de
telecomunicacions que interactua amb satllits drbita geostacionria per tal de
comunicar-se amb els seus afins. Sn bastant econmics i, per tant, es consideren la
soluci als problemes de comunicaci en zones allades, on no sol arribar-hi el cablejat de
les ciutats.
La principal desavantatge daquests terminals s la seva insuficient potncia per
comunicar-se amb altres VSAT, i per aix hi ha una interacci amb els satllits, per tal de
retransmetre el trnsit entre aquests.
Les seves principals caracterstiques sn:
Laprofitament de les avantatges del satllit per part de lusuari de serveis de

telecomunicaci a un baix cost i fcil installaci.
Xarxes privades dissenyades a mida de les necessitats de les companyies que les
utilitzen.
Les antenes muntades als terminals necessaris sn de tamany petit.
Les velocitats disponibles solen ser de lordre de 56 a 64 kbps.
Permet la transferncia de dades, veu i vdeo.
La xarxa pot tenir una gran densitat (1.000 estacions VSAT) i est controlada per
una estaci central anomenada concentradora que organitza el trnsit entre
terminals i optimitza laccs a la capacitat del satllit.
Enllaos asimtrics.
Les seves bandes de funcionament soles ser delevada potncia en transmissi i

bona sensibilitat en recepci.
A causa de totes aquestes caracterstiques competeix directament amb xarxes com la RTC
X.25 i la RDSI.
Sha de destacar la seva rpida i massiva implantaci a Europa, sia i EUA, fet que facilita
un apropament sense precedent de les avantatges del satllit a lusuari de serveis en
telecomunicaci.
63
12 Introducci a lSCADA
SCADA s lacrnim de Supervisory Control and Adquisition Data, s un sistema basat en
computadores que permet supervisar i controlar a distncia una installaci de qualsevol
tipus. A diferncia dels Sistemes de Control Distribut el lla de control s generalment
tancat per part de loperador.
Els Sistemes de Control Distribut es caracteritzen per realitzar accions de control de forma
automtica. Avui en dia, s fcil trobar sistemes SCADA realitzant tasques de control
automtic en qualssevol dels seus nivells, encara que la seva tasca principal sigui de
supervisi i control per part de loperador.
El flux de la informaci en els sistemes SCADA s el segent:
El fenomen fsic el constitueix la variable que es desitja mesurar. Depenent del

procs, la naturalesa del fenomen s molt diversa: pressi, temperatura, flux,
potncia, intensitat de corrent, tensi, pH, densitat,...
Aquest fenomen sha de traduir a una variable que pugui entendre el sistema
SCADA, s a dir, en una variable elctrica. Per aix sutilitzen els sensors o
transductors.
Els sensors o transductors converteixen les variacions del fenomen fsic en

variacions proporcionals duna variable elctrica. Les variables elctriques ms
emprades sn: tensi, intensitat, crrega, resistncia o capacitncia.
No obstant aix, aquesta varietat de tipus de senyals elctriques ha de ser

processada pel computador digital. Per tant, sutilitzen acondicionadors de senyal,
la funci dels quals s de referenciar aquests canvis elctrics a una mateixa escala
de corrent o tensi. A ms, proveeix allament elctric i filtratge del senyal amb la
finalitat de protegir el sistema de transitoris i sorolls originats a camp.
Un cop acondicionada la senyal, aquesta es converteix en un valor digital

equivalent en el bloc de conversi e dades. Generalment, aquesta funci es duu a
terme mitjanant un circuit de conversi A/D.
Lordinador emmagatzema aquesta informaci, la qual ser utilitzada pel seu

anlisi i per la presa de decisions. De forma simultnia, es mostra a lusuari del
sistema aquesta informaci en temps real.
Basant-se en la informaci, loperari pot prendre la decisi de realitzar una acci

sobre el procs. Loperari fa la comanda de realitzar una acci determinada i
novament ha de convertir-se la informaci digital en una senyal elctrica. Aquesta
senyal s processada per una sortida de control la qual funciona com un
acondicionador de senyal.
Per tal davaluar si un sistema SCADA s o no necessari, el procs a controlar ha

dacomplir les segents caracterstiques:
64
El nombre de variables del procs que es necessiten mostrar en pantalla s elevat.
El procs est geogrficament distribut. Aquesta condici no s limitadora, ja que

es pot installar un SCADA per a la supervisi i control dun procs concentrat en
una localitat.
Les informacions del procs es necessiten en el moment en que els canvis en ell es
produeixen, per tant, es requereix informaci en temps real.
Necessitat doptimitzar i facilitar les operacions de la planta, aix com tamb la

presa de decisions, tant gerencials com operatives.
Els beneficis obtinguts en el procs justifiques la inversi en un sistema SCADA.

Aquests beneficis poden reflectir-se com a un augment de lefectivitat de la
producci, dels nivells de seguretat,...
La complexitat i velocitat del procs permet que la majoria de les accions de

control sigui iniciades per part de dun operador. En cas contrari, es requerir dun
Sistema de Control Automtic, el qual pot estat constitut per un Sistema de Control
Distribut, PLCs, controladors en lla tancat o una combinaci dells.
Funcions bsiques realitzades per un sistema SCADA:
Recopilar, emmagatzemar i mostrar informaci, de forma continua i fiable,

corresponent a la senyalitzaci de camp: estat de dispositius, mesures, alarmes,...
Executar accions de control iniciades per loperador, con poden ser: obrir o tancar
vlvules, arrencar o aturar bombes,...
Alertar a loperador de canvis detectats, ja sigui dels que no es consideren normals

(alarmes) com dels canvis que es produeixen en loperaci normal diria (events).
Aquest canvis sn emmagatzemats als sistema per al seu posterior anlisi.
Aplicacions en general, basades amb la informaci obtinguda pel sistema, com

poden ser: grfics de tendncia, histrics de variables, clculs, prediccions, detecci
de fuites,...
65
13 Sectoritzaci de la Xarxa dAbastament dAigua Potable a Els

Pallaresos
13.1
La Implantaci a la Xarxa dAbastament dAigua a Els Pallaresos
13.1.1 Disseny
s complicat aconseguir una gran homogenetat entre sectors degut a les caracterstiques
de la xarxa. No obstant, shan definit alguns criteris bsics de disseny, amb rangs amplis
per tal de poder adaptar-se a les diferents particularitats que es trobin.
La implantaci de la sectoritzaci t un elevat cost a causa de lelevat nombre total
dentrades/sortides dels sectors. Per tant, s aconsellable realitzar una implantaci en
diverses fases i no automatitzar alhora totes les entrades/sortides dun mateix sector.
De cada sector, amb les corresponents entrades/sortides, especificat als plnols adjunts, s
necessari conixer el nombre de clients i la seva demanda mitjana. Per tal de poder
interpretar correctament les dades que arriben al centre de control i determinar si hi ha
fuites o problemes en algun sector, tenint en compte les franges horries, s necessari
determinar unes premisses per a cada sector referents a la disminuci mxima de pressi,
la prdua de crrega mxima unitria, i la velocitat mxima de laigua.
Tal i com mostren els plnols adjunts, sha dividit la xarxa en 11 sectors. La zona referent
a Pallaresos Park no sha sectoritzat ja que la xarxa t una distribuci ramificada.
13.1.2 Obra Civil, Instrumentaci i Comunicacions

13.1.2.1 Introducci
El sistema de control distribut de cada sector es divideix en tres nivells segons les seves
funcionalitats:
Control local de les vlvules, executat pels autmats.
Concentradors: equips en base PC que es comuniquen amb lSCADA central i amb

tots els autmats de la seva zona. Sencarreguen de traspassar la informaci entre
lSCADA i els autmats en ambdues direccions. Implementen un petit SCADA que
permet actuar sobre la xarxa dautmats que li correspon a cadascun dells.
Monitoritzaci del sistema i interfase grfica amb loperari, desenvolupada per

lSCADA Central.
66
Figura 26. Sistema de control distribut per al control i la supervisi dels sectors.
Els autmats situats a les arquetes controlen el funcionament de les vlvules per tal que
acompleixin les planificacions programades o les necessitats puntuals que es determinin
des del centre de control, adquirint, a ms, senyals destat i nivells. Estan connectats als
busos de comunicacions per tal que els concentradors puguin obtenir les seves dades.
En un concentrador sexecuta un software sobre un PC industrial que recull les dades dels
autmats de la seva zona, i els envia a lSCADA central sota la petici daquest ltim.
LSCADA central tamb li pot enviar comandes referents a canvis en el cabal desitjat,
planificacions o actuacions sobre les vlvules que ha de transmetre cap a lautmat
corresponent. Tamb t implementat un petit SCADA local que permet monitoritzar i
actuar sobre el conjunt de les vlvules controlades pels autmats als que t accs.
Cada concentrador t un radio mdem que permet que lSCADA central de la oficina
pugui comunicar-se amb ells per tal dintercanviar informaci. LSCADA central mostra a
loperari lestat actual de la part automatitzada de la xarxa sectoritzada dabastament
daigua potable. Envia les planificacions generades pel sistema expert o els cabals puntuals
que estimi oport loperari. A ms, genera i gestiona alarmes que es pugui produir i genera
histrics amb els cabals subministrats, pressions,..., que sn emprats per la part de gesti
per la seva explotaci.
La part de gesti inclou tota la xarxa dabastament daigua potable, tant lautomatitzada
com la manual. Automatitzar sectors de la xarxa dabastament suposar integrar-los en la
part automatitzada de lesquema anterior i indicar a la part de gesti quines sn les
vlvules que passen a ser automtiques.
En els plnols que sadjunten sindica quines vlvules passaran a ser automtiques. Les
installacions dautomatitzaci projectades sn les segents:
3 concentradors denlla de comunicacions entre lSCADA Central i els autmats.
41 installacions de control 1 vlvula.
2 installacions de control 2 vlvules.
4 radiomdem, i transductors de pressi i transductors de nivell a cada arqueta.
67
13.2.2.2 Actuacions a realitzar en la installaci

En lnies generals, les actuacions a dur a terme en les installacions sn:
Installar cabalmetres i vlvules motoritzades a les arquetes, substituint les manuals

que sindiquen en els plnols adjunts.
Installar un autmat a cada arqueta, que controlar les vlvules que hi hagi dins
segons les consignes o planificacions que se li envin des del Centre de Control.
Installar un concentrador per a cada grups dautmats segons la configuraci

geogrfica, per tal que faci dintermediari entre lSCADA Central i es autmats.
Programar i anar ampliant lSCADA a mesura que es van installant les noves
vlvules i concentradors en els sectors, per tal que sigui compatible amb les
planificacions generades pel sistema expert que t en funcionament la Central de
Control. Daquesta manera, qualsevol ampliaci de la part dautomatitzaci queda
immediatament integrada en aquesta soluci plantejada.
13.2.2.3 Control local de les vlvules

A cada arqueta automatitzada hi ha una autmat que controla totes les vlvules que hi hagi
a dins. Lautmat t tres modes diferents de funcionament per a cada vlvula:
Planificat. Obre i tanca la vlvula quan li digui la planificaci que te

emmagatzemada. Aquesta planificaci es realitza al Centre de control amb lajuda
dun sistema expert integrant de la part de gesti.
Automtica. Regula la vlvula per tal que subministri el cabal que se li hagi indicat
puntualment des de lSCADA central de la oficina o des de lSCADA local del
concentrador.
Manual. Obre i tanca en temps real segons se li indiqui des de lSCADA central de
la oficina o des de lSCADA del concentrador.
Aquest sistema de control, a ms, pot ser configurat per part de lusuari mitjanant uns
parmetres que regulen:
Tolerncia. La diferncia mnima entre el cabal desitjat i linstantani que far que
lautmat actu sobre la vlvula o esperi a que hi hagi un error major.
Constant de control. La importncia que se li dona a lerror en el subministrament

(diferncia entre el cabal desitjat i linstantani), proporcional al temps dactuaci
sobre la vlvula.
Temps despera. Davant duna actuaci sobre la vlvula, el valor subministrat pel
cabalmetre fluctua durant uns segons fins a estabilitzar-se. El temps despera
indica quant ha desperar lautmat per a prendre una lectura estable del cabal
instantani.
68
En una arqueta es troben els segents elements:
Vlvula motoritzada. Permet obrir-la i tancar-la elctricament. A ms ofereix les

segents senyals que sn adquirides per part de lautmat: vlvula obrint, vlvula
tancant, totalment oberta, totalment tancada, trmic, error de sentit de gir i sobre
parell (si nhi ha).
Comptador Cabal. Disposa dun visor digital que mostra el cabal instantani i a ms
ofereix dues senyals que poden ser adquirides per un autmat: una de 4-20 mA i
una altra de freqncia, per tal de poder adquirir el cabal instantani i el caudal
acumulat.
Transductor de Pressi: Compost per un sensor de pressi a la canonada per la

detecci.
Analitzador de Clor i de pH: necessari per tal de determinar el contingut de clor

lliure en parts per mili i el valor del pH que sest subministrant al sector.
Les comunicacions per a lintercanvi de dades a aquest nivell es realitzen entre autmats i
concentradors. Cada autmat es connectar a un bus de fibra ptica, que permetr la
comunicaci amb un concentrador, mitjanant un conversor de RS-485 a fibra ptica, que
a ms actuar com a repetidor per a la continuaci del bus. El protocol emprat s el
MODBUS, en el qual el concentrador ser el mestre i els autmats els esclaus. La velocitat
de transmissi de dades ser de 19200 bps.
13.2.2.4 Concentradors
Els concentradors tenen dues funcions:
Realitzen lenlla de les comunicacions entre lSCADA Central i els autmats.

Recullen les dades dels autmats, tenint-los preparats per quan arribi una petici de
lectura des de lSCADA central. Tamb transmeten cap als autmats les peticions
descriptura de lSCADA central i del local.
Executen un SCADA local per tal que un operari que es trobi en la zona pugui
monitoritzar i actuar en cas necessari sobre les vlvules a les que tingui accs.
Un concentrador disposa dels segents elements:
Ordenador PC: PC industrial amb sistema operatiu Windows 2000, monitor i teclat,
sobre el que sexecutar el software gestor de comunicacions i lSCADA local.
SAI: Sistema dAlimentaci Ininterrompuda de 500 VA.
Armari per a installar PCs en el qual hi estaran els components denominats

anteriorment.
Les comunicacions per a lintercanvi de dades a aquest nivell es realitzen entre el

concentrador i els autmats, i entre el concentrador i lSCADA local.
69
El medi fsic per a les comunicacions s la fibra ptica, i el protocol s el MODBUS. Els
busos partiran del concentrador i seran necessaris els segents elements:
Tarja de xarxa Ethernet. Installada al PC per connectar amb un switch del qual
partiran els busos de comunicaci amb els autmats.
Switch. A ell es connectar lordinador i partiran els busos de comunicaci amb els
autmats.
Conversors Ethernet-RS485. Nhi ha un per cada bus; converteix el protocol

TCP/IP per la part del PC al protocol RS-485 emprat en les comunicacions amb els
autmats. Ha de dur protecci contra sobretensions.
Transceivers conversors RS-485-fibra ptica. Nhi ha un per cada bus. Converteix

el protocol RS-485 en cable de coure a RS-485 en fibra ptica.
Font dalimentaci de 24 Vdc, necessria per als conversors.
La comunicaci amb lSCADA Central es realitzar mitjanant rdio. Es necessita un radio

mdem i una antena unidireccional apuntant cap al Centre de Control. Es comunica amb el
PC mitjanant port srie. Hi ha dhaver proteccions contra sobretensions en lantena i en el
port srie RS-232 que comunica amb el PC. El protocol emprat s el MODBUS, essent-ne
el mestre lSCADA Central i els concentradors sn els esclaus.
13.2.2.5 SCADA Central

LSCADA Central situat al Centre de Control monitoritza lestat de tots els sectors del
sistema dabastament daigua, emmagatzema el valor de les variables dinters, les mostra
mitjanant una interfase grfica a loperari i sencarrega denviar les comandes adequades.
La part de software est formada per dues aplicacions:
Front End de comunicacions. Gestiona les comunicacions emprant un radio mdem

i serveix les peticions de lectura/escriptura de laplicaci grfica. Els enquesta de
forma peridica i emmagatzema els valors de les variables dinters en fitxers
dhistrics. Optimitza el trnsit entre lSCADA i els concentradors donant prioritat
a les peticions descriptura de loperari (canvis de consigna, canvis en els sistema
de control de les vlvules,...) per tal que aquestes peticions siguin en temps real.
sadquireixen les variables dels concentradors cada minut, i disposa duna
funcionalitat de refresc rpid que puntualment permet adquirir les variables dun
determinat concentrador amb major freqncia. A ms, es pot configurar amb la
finalitat denviar missatges dalarmes als telfons mbils dels responsables de la
zona on shagi produt.
Interfase grfica. Mostra de forma grfica lestat del sistema a loperari, gestiona
alarmes, genera grfics i permet actuar sobre les vlvules. Els valors de les
variables del sistema els llegeix i escriu de Front End de comunicacions emprant el
protocol TCP/IP sobre una xarxa Ethernet.
70
Les comunicacions per a lintercanvi de dades a aquest nivell es realitzen enter lSCADA
Central i els concentradors. Sempra una radio-mdem de les mateixes caracterstiques que
lemprat a lapartat de comunicacions dels concentradors, aix com tamb el protocol
emprat MODBUS, per amb una antena Omnidireccional.
13.2.2.6 Instal.lacions
La installaci dequips es realitzar a linterior darquetes i a linterior de caixes de doble
allament les quals emmagatzemen tamb els elements de control i comandament de
cadascun dels elements de control i mesura hidrulics. La interconnexi dels sistemes es
realitzar mitjanant una xarxa de fibra ptica installada a linterior de tubs empotrats en
formig que transcorren parallels als tubs de conducci elctrica i per la mateixa rasa per
en tubs independents.
El dimetre mnim dels tubs de conducci dels conductors de control s de 75 mm, essent,
de la mateixa forma que les conduccions elctriques, realitzats en trams rectes, evitant en la
mesura del possible els canvis de direcci i preveient, en cas de produir-se, la installaci
darquetes en aquests punts i com a mnim cada 40 m en trams rectes, podent coincidir la
ubicaci daquestes amb les previstes pel sistema elctric. En aquest cas, els conductors de
senyals sallaran dels de potncia mitjanant una paret allant interior desmuntable per a la
realitzaci de treballs a linterior.
13.2.2.7 Electrificaci
Es preveu realitzar les preses a la companyia de subministrament elctric a les casetes en
qu hi hagi concentradors, i des dall dur-les a les arquetes corresponents al mateix grup
de comunicacions.
13.2.2.8 Interconnexionat
Sistema dinterconnexionat darquetes. Les caracterstiques del cable a emprar s

de fibra multimode 62,5/125 amb protecci per a la seva installaci en rasa
entubades segons la normativa. Les unions, terminacions i connexionats shan de
realitzar mitjanant tall i poliment automtic per tal de garantir la mnima atenuaci
del senyal en aquests.
Sistema dinterconnexionat intern. La comunicaci interna en les caixes

dautomatitzaci entre lautmat i els equips de mesura i accionament es realitza
mitjanant transmissi srie RS-485. El cable ser de parell trenat de 0,5 mm2 amb
pantalla individual per a cada parell, pantalla general, malla de protecci general i
coberta en PVC.
Sistema de transmissi a central. El sistema de transmissi de senyal des de les

arquetes fins a la central de comandament ubicada a les oficines del centre de
control es realitza mitjanant un enlla de radio en el rang dels 450 MHz (UHF)
mitjanant antenes unidireccionals. Els sistemes i equips a utilitzar hauran destar
degudament legalitzats per la seva operaci al trobar-se en el rang de freqncies
incls en lactual llei de telecomunicacions.
71
13.2.2.9 Instal.laci darquetes de control d1 vlvula

Quadre de control amb els segents elements:
1 autmat TSX micro de Telemechanique.
1 transceiver/repetidor de RS485-Fibra ptica.
1 armari.
1 tarja dentrades analgiques per lautmat.
1 pila de seguretat per lautmat.
1 disjuntor magnetotrmic.
2 contactes per obrir/tancar vlvula.
1 detector dintrusisme.
1 interruptor general del quadre.
13.2.2.10 Instal.laci darquetes de control de 2 vlvules

Quadre de control amb els segents elements:
1 autmat TSX micro de Telemechanique.
1 transceiver/repetidor de RS485-Fibra ptica.
1 armari.
1 tarja de dentrades digitals per lautmat.
1 tarja dentrades analgiques per lautmat.
1 pila de seguretat per lautmat.
2 disjuntors magnetotrmics.
4 contactes per obrir/tancar vlvules.
1 detector intrusisme.
1 interruptor general del quadre.
13.2.2.11 Instal.laci RA: Radio mdem

El material necessari per a la instal.laci del rdio mdem s el segent:
Radio mdem model T-MOD - C-48 treballant a una freqncia de 450.025 MHz.
Sistema radiant, antena unidireccional.
72
Proteccions contra sobretensions al port srie i a lantena.
Mstil de 6 metres i material auxiliar pel muntatge i la installaci.
13.2.2.12 Instal.laci CO: Concentrador

Un concentrador consta dels segents elements comuns:
PC-Concentrador en rack 19 amb tarja Ethernet, monitor i teclat.
Armari per a PC.
SAI 500 VA.
Switch 24 ports model SR 224 10/100 de Linksys o similar.
Fonts dalimentaci de 24 Vdc.
Llicncia concentrador.
13.2.2.13 Instal.laci TN: Transductor de nivell

Subministrament i installaci dun transductor de nivell amb sortida 4-20 mA.
13.2.2.14 Instal.laci TP: Transductor de pressi
Subministrament i installaci dun transductor de pressi amb sortida 4-20 mA. La
canonada on sinstalli ha de disposar duna presa hidrulica adequada.
13.2.2.15 Instal.laci Analitzador de Clor i pH
Subministrament i installaci dun analitzador de clor i pH amb sortida 4-20 mA.
13.2.2.16 Centre de Control
Software i Hardware:
Llicncia de Sistema operatiu Windows XP Professional.
Llicencia HMI Intouch 9.5 de Wonderware. Client per a 60Ktags entorn Windows
per a 60.000 senyals.
Programa de control de comunicacions MODBUS.
1 PC amb les caracterstiques necessries per treballar amb SCADA.
1 Monitor.
1 Impressora.
1 Sistema dalimentaci ininterrompuda de 1200 VA.

73
Equips de comunicaci rdio i sistema radiant:
Radiomdem digital integrat, half dplex i transparent al protocol.
Rack per a estaci base i font de 12 Vdc i 10 A.
Antena omnidireccional collineal de fibra 6 dBi guany, pal de 6 m i accessoris i

cables RF tipus coaxial RG-213PEE de prdues baixes.
13.1.3 Explotaci
Seguiment del cabal mnim nocturn: s ls ms immediat de la sectoritzaci i es

desenvolupa des de la implantaci del primer sector, ja que qualsevol variaci en
aquest cabal pot ser indicador de fuita o de mal funcionament de la xarxa (tamb
sutilitzen les corbes per tal didentificar tipologies de consum, clients
importants,...); per tant, s necessari revisar les corbes de cabal de tots els sectors.
En el cas de Els Pallaresos, el nombre de sectors s baix, per si el nombre de
sectors fos elevat seria necessari desenvolupar un mdul dalarmes sobre els
histrics adquirits per tal de facilitar la feina. De totes formes s interessant
desenvolupar aquest mdul com a prova pilot i per a una posterior extrapolaci a
una ciutat amb ms sectors a controlar. Aquest mdul, doncs, emprar com a
referncia el cabal mnim per tal destablir comparacions i tindr com a principal
caracterstica que sigui molt parametritzable. Es defineixen varis tipus dalarmes:
o Valors no-validats: les dades de camp surten dun rang establert. Pot indicar
mal funcionament de lequip de camp.
o Pujada per esgla: el cabal mnim augmenta bruscament duna dia al
segent. Pot indicar fuita.
o Pujada per rampa: el cabal mnim augmenta progressivament (hi ha rampes
mensuals i setmanals). Pot indicar fuita.
o Diferncia interanual: es comparen cabals mnims del mateix mes per
danys diferents, per tal devitar el factor estacionalitat.
o Baixada per esgla: el cabla mnim disminueix bruscament dun dia al
segent. Pot indicar que alguna vlvula fronterissa ha quedat oberta desprs
dalguna maniobra, i per tant podrien estar comunicant-se dos pisos de
pressi.
Regulaci de pressi: poden iniciar-se proves pilot en un sector determinat on

lestacionalitat sigui clarament diferenciable, per exemple, entre els dies laborables
i el cap de setmana. Mitjanant les regulacions que es duran a terme i comparant les
dades amb les danys anteriors podrem comprovar el descens daigua entregada i de
cabal mnim.
Seguiment depisodis (maniobres): Quan es tingui tota la xarxa controlada i es

requereixi habilitar subministraments alternatius en maniobres complexes
(causades per interrupcions en les aportacions o en la xarxa de transport principal),
el fet de disposar de connexi en temps real permetr controlar levoluci de
lexplotaci en diferents punts clau.
74
13.1.4 Anlisi de dades

Lanlisi de dades t com a finalitat caracteritzar els sectors, per tal destablir prioritats en
la planificaci daccions de millora, ja siguin inversions en la xarxa, escomeses, o
comptadors dels abonats.
Estimaci del cabal de fuites en la xarxa de distribuci dun sector: Comparaci del
cabal mnim nocturn obtingut amb el cabal nocturn esperat. Aquest cabal nocturn
esperat est compost per els aforaments, els consums nocturns industrials i un cabal
de referncia que dna idea del volum mnim de prdues esperables en una xarxa;
depn de la longitud de la xarxa (L), el nombre descomeses (R), el nombre de
subministraments (S), la pressi mitjana (P), linterval de mostreig (T) i duns
coeficients (C1,C2, NFCUA) que poden variar en funci de les caracterstiques de
la xarxa.
Q = ((C1* L + C2 * R) * FP + NFCUA * S) * FT
l/h
n escomeses
C1
l/(m*h) = 0,035
C2
l/(escomeses*h) = 2,5
n subministres
NFCUA
l/(subministres*h) = 1,5
0,5 * P + 0,0042 * P 2
, on Pr = pressi de referncia
FP =
2
0,5 * Pr + 0,0042 * Pr
FT =
(2)
1
0,95 + (6/(60 + T))
(3)
(4)
Aspectes a tenir en compte: la medici del cabal mnim nocturn inclou les fuites
internes dels abonats.
Comparaci i classificaci de lestat de les fuites en les xarxes de distribuci dels

diferents sectors: Es poden utilitzar diferents indicadors com poden ser entre
daltres:
o Qmin/l
o Qmin/r
o Qmin/s
(cabal/longitud de la xarxa)
(cabal/escomeses de la xarxa)
(cabal(subministres de la xarxa)
El fet de relativitzar les dades dels sectors fa que es puguin comparar ms fcilment
i objectivament entre s, aix com tamb es poden comparar diferents explotacions.
Els grfics creuats resulten especialment tils per aquestes comparacions, i a ms
permeten establir de forma molt visual i senzilla els objectius a assolir.
75
Aspectes a tenir en compte:
o Aquests indicadors estan fortament influenciats per les caracterstiques

urbanstiques i socials dels sectors (zones urbanes i denses vs zones rurals i
extenses,...).
o El fet de relativitzar les dades provoca que soculti la dimensi real de les
variables.
Clcul del rendiment tcnic (Volum consumit pels abonats/Volum entregat): Per
a realitzar el seu clcul de forma efectiva s necessari emprar el sistema expert.
Aspectes a tenir en compte:
o Volum emprat en la explotaci dels sector: drenatges, installacions

contraincendis,... i no comptabilitzats pels comptadors dels abonats.
o Influncia del tipus de consumidor, per exemple indstries.
o El fet de relativitzar les dades provoca que soculti la dimensi real de les
variables.
Relaci entre Cabal mnim (Qmin) i el rendiment: Creuant els indicadors de

rendiment i de cabal mnim relativitzat, es poden extraure conclusions concretes
sobre lestat del sector i de les millores a dur a terme, hi ha quatre tendncies a
distingir:
o
o
o
o
Bon rendiment i Qmin baix. Situaci ptima.

Bon rendiment i Qmin alt. Consum nocturn.
Mal rendiment i Qmin baix. Subcomptatge dels comptadors dels abonats.
Mal rendiment i Qmin alt. Possible mal estat de la xarxa.
Figura 27. Rendiment vs Cabal Mnim nocturn.
Aspectes a tenir en compte: sha de ser prudent amb aquest mtode, ja que hi
intervenen alhora tots els aspectes que influeixen en el rendiment i en el cabal
mnim.
76
14 Sistema de Supervisi, Control i Telecomandament dels dipsits i

captacions de la Xarxa dAbastament dAigua Potable a Els Pallaresos
14.1 Resum
Lobjectiu s realitzar un estudi complet del Sistema de Telecomandament i Telecontrol a
implantar en el municipi dEls Pallaresos per optimitzar la gesti i els recursos hdrics
corresponents a les installacions que conformen la Xarxa dAbastament.
A la Xarxa dAbastament dEls Pallaresos s necessria la installaci dun sistema de
Telecomandament i Telecontrol, per tal de realitzar un control exhaustiu de supervisi i
control en les installacions existents als dipsits i captacions, des dun centre de control.
Aquest sistema contempla la installaci destacions remotes i la seva comunicaci amb el
Centre de Control, per a ladquisici i tractament dels senyals. Els punts ms destacables
de lestudi realitzat sn els segents:
Arquitectura tecnolgica usada, tant en software com en hardware, per al centre de

control, les estacions remotes i lestaci repetidora.
Estacions remotes a installar i estructura del sistema de comunicacions,

especificats els senyals a controlar per part de cada estaci remota.
Pla dimplantaci del Sistema de Telecomandament i Telecontrol.
Inversions a realitzar per a la implantaci del Sistema de Telecomandament i

Telecontrol dels dipsits i les captacions de la Xarxa dAigua Potable dEls
Pallaresos.
14.2 Introducci
Els sistemes de telecontrol sn aplicables a qualsevol procs dels que conformen el Cicle
Integral de lAigua, s a dir, Captaci, Tractament, Distribuci, Clavegueram i Depuraci.
El Sistema de Telecomandament i Telecontrol ens permet conixer en temps real, a ms a
ms de levoluci, diferents parmetres com: pressi, nivells, cabals, estat de funcionament
del sistema, bombaments i dipsits. A ms a ms, permetr actuar en ells per obrir/tancar
vlvules, aturar/arrencar bombes.
La informaci que proporciona contribueix a millorar lexplotaci i gesti diria duna
xarxa hidrulica permetent treballar a prop del punt ptim de funcionament. Lanlisi de
les dades a posteriori permet, a ms a ms, adoptar mesures correctores que quedaran
introdudes en els plans de millora i de desenvolupament de la xarxa.
La implantaci del Telecomandament i Telecontrol permet reduir costos energtics,
organitzar la informaci procedent de la xarxa hidrulica i controlar de forma contnua els
dispositius electromecnics integrants de la xarxa.
77
Un sistema de telecontrol est compost per:
Un o diversos centres de control, en els quals es gestiona i es visualitza, en pantalla

i/o en un sistema de projecci, tota la informaci procedent de les estacions de
telecontrol, generant informes, llistats i grfics histrics amb les dades obtingudes.
Digual manera, des del centre de control, es poden realitzar maniobres de
comandament i/o introduir consignes de funcionament que permetin el control dels
principals equips electromecnics de la xarxa hidrulica, com poden ser bombes i
vlvules.
Un sistema de comunicacions bidireccional, lliure derrades, que permeti el canvi

de senyals entre estacions i centre de control, sent els medis ms normals les
radiocomunicacions, podent utilitzar-ne daltres, com la Xarxa Telefnica Bsica,
Cable, ISDN, GSM i daltres.
Unes estacions de telecontrol encarregades de recollir, tractar i emmagatzemar

temporalment la informaci provenint de la instrumentaci de camp i dels
dispositius telecontrolats com ara bombes i vlvules, per enviar posteriorment
aquesta informaci al centre de control. Utilitzen, a la seva vegada, les ordres i
consignes de funcionament procedents del Centre per controlar les installacions
mitjanant un programa de lgica local que tenen emmagatzemat en memria.
Figura 28. Exemple de sistema de telecontrol.
78
14.3 Objecte i Abast

Lobjecte del present document s realitzar un estudi complet del Sistema de
Telecomandament i Telecontrol a implantar als Pallaresos i algunes urbanitzacions del
Catllar per tal doptimitzar la gesti i els recursos hdrics corresponents als dipsits i les
captacions que conformen la xarxa dAbastament dAigua Potable.
A la Xarxa dAbastament de PallaresosEl Catllar s necessria la installaci dun sistema
de Telecomandament i Telecontrol, per tal de realitzar un control exhaustiu de supervisi i
control en els dipsits i les captacions, des dun centre de control.
La soluci tcnica proposada contempla la implantaci dun Sistema de Telecomandament
i Telecontrol, amb lobjectiu de realitzar un control exhaustiu de la xarxa i millorar la seva
gesti i rendiment.
Les installacions a supervisar i controlar sn les segents:
Dipsit Pallaresos Park: Pressi, bombes grup de pressi, nivell de dipsit, clor,
pH, nitrats, comptadors, cabals i intrusisme.
Dipsit Jardins Imperi: Pressi, bombes grup de pressi, nivell de dipsit, clor, pH,
comptadors, cabals i intrusisme.
Dipsit Pallaresos Poble: Pressi, bombes grup de pressi, nivell de dipsit, clor,
pH, comptadors, cabals i intrusisme.
Pou Pallaresos Park: Nivell del pou, bomba del pou, comptador, cabal i intrusisme.
Mina de lArquebisbe: Nivell del pou, bomba del pou, comptador cabal i
intrusisme.
Amb la finalitat de poder comunicar les estacions remotes amb el Centre de Control, cal
installar un sistema de comunicacions, basat en mdem rdio connectat a rdio i a antenes
directives orientades, tal i com es proposa en el present document.
14.4 Situaci Actual

Per realitzar lanlisi de les installacions que sintegraran en el sistema de telecontrol, s
necessari realitzar una presa de dades en camp, amb la finalitat de definir els parmetres a
supervisar i els equips electromecnics a controlar en cada installaci.
14.4.1 Esquema General

A continuaci es mostra lesquema corresponent a la configuraci actual del Sistema
dAbastament dAigua Potable.
79
Figura 29. Configuraci actual del Sistema dAbastament dAigua Potable.
14.4.2 Descripci de les Instal.lacions

Tot seguit, es descriu cadascuna de les installacions existents del Sistema dAbastament
dAigua Potable per al terme municipal dEls Pallaresos.
14.4.2.1 Dipsit Pallaresos Park

T una capacitat de 500 m3. Salimenta del pou Pallaresos Park i abasta a la urbanitzaci
Pallaresos Park. Disposa de cloraci. Consta dun grup de pressi amb dues bombes.
Tamb disposa dun grup electrogen per tal de garantir el correcte funcionament de les
installacions tot i havent-hi problemes amb el subministrament elctric.
14.4.2.2 Dipsit Pallaresos Poble

T una capacitat de 50 m3. Salimenta del CAT (Consorci dAiges de Tarragona) i abasta
a Pallaresos Poble. Disposa de cloraci. Consta dun grup de pressi amb tres bombes.
Tamb disposa dun grup electrogen per tal de garantir el correcte funcionament de les
installacions tot i havent-hi problemes amb el subministrament elctric.
14.4.2.3 Dipsit Jardins Imperi

T una capacitat de 1000 m3. Salimenta de laigua provinent del dipsit del Mdol i del
CAT. Abastament a Jardins Imperi, Bonaire, Hostalets i Quadra Manous. Disposa de
cloraci. Consta dun grup de pressi amb set bombes. Tamb disposa dun grup
electrogen per tal de garantir el correcte funcionament de les installacions tot i havent-hi
problemes amb el subministrament elctric.
80
14.4.2.4 Pou Pallaresos Park

Pou en el qual est installada 1 unitat de bombament submergible, que impulsa laigua fins
al dipsit Pallaresos Park.
14.4.2.5 Mina Arquebisbe

Pou en el qual est installada 1 unitat de bombament submergible, que impulsa laigua fins
al dipsit Jardins Imperi.
14.5 Soluci Tecnolgica Proposada

Tot seguit, sanalitza larquitectura tecnolgica que sutilitzar com a base per al disseny
del Sistema de Telecontrol dEls Pallaresos, definint de forma general els elements que
constitueixen un Sistema de Telecontrol.
La soluci que es proposa de Sistema de Telecomandament i Telecontrol, per dur a terme
la supervisi i el control de la Xarxa dAbastament dAigua Potable, est composta pels
segents elements:
Centre de Control.
Estacions Remotes.
El Centre de Control, la funci principal del qual consisteix a supervisar i controlar la

totalitat de les Estacions Remotes del sistema, rebent els valors de mesura i senyalitzaci
auxiliar i enviant les corresponents ordres i valors de consigna, podr estar comunicat amb
un o diversos centres de control secundaris de diferents formes:
En LAN, mitjanant una Xarxa Ethernet o Token Ring
En WAN, mitjanant la dInternet.
En remot, usant diferents mitjans fsics de comunicaci:
o
o
o
o
o
Lnia punt a punt (LPP).

Xarxa digital de serveis integrats (RDSI).
Xarxa Telefnica Commutada (RTC).
Via rdio.
Via satllit, per mitj de terminals VSAT.
El Centre de Control tindr comunicaci directa amb les Estacions Remotes, podent
realitzar funcions de supervisi i control sobre elles.
La missi de les Estacions Remotes s ladquisici i control dels senyals, procedents dels
elements captadors de camp, i el posterior enviament de la informaci al Sistema de
Supervisi, resident en el Centre de Control, a ligual que lactuaci sobre els esmentats
elements de camp, tot all dacord al programa de lgica resident en la seva memria.
81
Respecte al Repetidor de Comunicacions, s necessari efectuar un estudi radioelctric de

les comunicacions via rdio per donar servei al Sistema de Telecomandament i
Telecontrol. Lesmentat estudi sha defectuar en base a una srie dhiptesis realitzades
per mitj dun programa informtic, que simula el funcionament futur de la installaci sota
unes condicions radioelctriques determinades.
14.5.1 Centre de Control

El Centre de Control es basar en una arquitectura composta per un lloc de control
constitut per un ordinador personal, en el qual resideix el software de Supervisi, Control i
Adquisici de dades (SCADA).
El Centre de Control interrogar cclicament cadascuna de les Estacions Remotes
integrants de la xarxa per accedir, mitjanant un protocol de comunicacions establert, a les
dades registrades per cadascuna delles (per mitj de la instrumentaci i sensors adequats),
presentant-los posteriorment a criteri de loperador, en forma de llistats dimpressora i
diagrames en pantalla. A ms, es permetr maniobrar els dispositius installats en les
diferents estacions, tant de forma manual, des del propi centre, com de forma automtica,
adquirint el control del procs la CPU de lEstaci Remota.
Les funcions de supervisi seran realitzades a travs del monitor color de lordinador,
representant grfics sinptics, diagrames de barres i corbes de tendncia, oferint daquesta
manera un reflex fidel de lestat del sistema. Els grfics sinptics permetran representar
alarmes, usant canvis de colors de pantalles, aix com els valors de les variables a
controlar. Les corbes de tendncia representaran levoluci de les variables en un perode
definit, per la qual cosa substitueixen inclusivament els registradors circulars de camp,
podent ser emeses per impressora.
Un Centre de Control pot dividir-se en dos subsistemes:
Hardware.
Software (Sistema SCADA).
14.5.1.1 Hardware
El subsistema hardware del Centre de Control estar basat en una arquitectura composta
per un ordinador personal compatible, en el qual residir el software de Supervisi, Control
i Adquisici de Dades (SCADA).
Aquest ordinador estar dotat dels interfcies necessaris per comunicar-se amb:
Perifrics: Utilitzant els seus corresponents programes de control i ports de

comunicacions.
Estacions de Telecontrol: Per a la lectura i posterior procs de les dades procedents

de les esmentades Estacions i realitzar amb ells els clculs necessaris per a la seva
posterior visualitzaci en els grfics del monitor de lordinador.
82
Altres possibles Centres de Control integrats en el sistema.
Altres perifrics: Una impressora per a la impressi del Registre Cronolgic i Parts
i Informes.
La configuraci hardware del Centre de Control s la segent:
1 PC amb les caracterstiques necessries per treballar amb SCADA.
1 Monitor.
1 Impressora.
Sistema dalimentaci ininterrompuda de 1200 VA.
Equips de comunicaci rdio i sistema radiant:
Radiomdem digital integrat, half dplex i transparent al protocol.
Rack per a estaci base i font de 12 Vdc i 10 A.
Antena omnidireccional collineal de fibra 6 dBi guany, pal de 6 m i accessoris i

cables RF tipus coaxial RG-213PEE de prdues baixes.
14.5.1.2 Software
El software del Sistema de Supervisi, Control i Adquisici de Dades (SCADA) a
implantar en el Centre de Control, s laplicaci per a control de processos en temps real
sota entorn HMI InTouch 9.5 de Wonderware (permeten als usuaris crear, provar i
desplegar rpidament potents aplicacions que connecten i entreguen informaci en temps
real a qualsevol usuari a qualsevol lloc) i Sistema Operatiu Windows XP.
El software especfic de laplicaci de telecontrol, es pot dividir en dos mduls:
El Sistema de Supervisi, Control i Adquisici de Dades (Software SCADA)

resident en el Centre de Control.
Les Lgiques Locals especfiques per a cada Estaci Remota.
El software SCADA s un sistema estndard totalment parametritzable i configurable

segons les necessitats de la xarxa a controlar, proporcionant una gran fiabilitat de
funcionament i actualitzaci contnua de versions, com a conseqncia de la seva mplia
introducci en el camp de lautomatitzaci industrial i control de processos.
La definici final de laplicaci SCADA del Centre de Control ve donada per una anlisi
funcional del sistema, realitzat en base a tots els elements que componen el sistema,
quedant definits tots els senyals, grfics de supervisi, parts i informes i lgiques locals de
les Estacions Remotes.
Contempla diversos processos, que sn els segents:
83
14.5.1.2.1 Manteniment de Base de Dades

Aquest mdul sencarrega de la gesti de la configuraci i manteniment de la base de
dades en la que sespecifiquen totes les opcions de funcionament de les diferents tasques,
caracterstiques dels senyals rebuts de camp, configuraci i direccionalment de la xarxa de
comunicacions.
Es poden distingir les segents bases de dades:
General destacions on estar el nmero total destacions, el nmero de senyals per

tipus, el mitj de comunicaci i altres parmetres generals de configuraci del
sistema.
Entrades digitals amb caracteritzaci de la seva descripci, etiquetes destat on/off,

alarmes, inversi, possible simulaci, senyal amb compta hores dactivaci i
nmero de maniobres.
Sortides digitals o telecomandaments amb caracteritzaci de la seva descripci i

estat dexecuci dels mateixos.
Entrades analgiques amb caracteritzaci de la seva descripci, unitat denginyeria,

tipus de sensor utilitzat, rangs de mesura, alarmes/prealarmes i possible simulaci.
Sortides analgiques o punts de consigna analgica (PCA), amb caracteritzaci de

la seva descripci, unitat denginyeria i rangs de mesura.
Comptadors de polsos, amb caracteritzaci de la seva descripci, unitat

denginyeria i factors de conversi.
14.5.1.2.2 Aplicaci de Teletransmissi

Sencarrega del manteniment i gesti de les comunicacions de la Xarxa de Telecontrol
sota el protocol adequat, depenent de lautmat i mitj de transmissi utilitzat. Els mitjans
de comunicaci ms comuns sn els segents:
Radiofreqncia.
Xarxa Telefnica Commutada (RTC).
Enllaos dedicats punt a punt, utilitzant la infraestructura de la Xarxa Telefnica i

cable directe.
Per a la gesti de la tasca de teletransmissi cal la utilitzaci del programa de

control de comunicaci adequat, que suporti el protocol corresponent als autmats
que conformen la xarxa de Telecontrol i Telecomandament.
14.5.1.2.3 Adquisici i Processament de Senyals
84
Aquest mdul sencarrega de transformar la informaci de camp en informaci processada

(unitats denginyeria), dipositant-la en memria, a fi que pugui ser accessible des de
qualsevol sistema o procs.
14.5.1.2.4 Gesti dAlarmes

s lencarregada dalertar i reconixer els successos classificats com a incidncies del
procs per proporcionar a loperador tota la informaci relativa a les alarmes generades en
el sistema, aix com el registre immediat de les mateixes.
Les alarmes es generen a partir dels lmits de control prviament configurats. Gestiona la
presentaci i descripci de les alarmes produdes, avs de les mateixes i generaci de plans
dactuaci.
14.5.1.2.5 Procs dHistrics

s lencarregada de generar els fitxers demmagatzematge histric de cadascuna de les
variables analgiques a monitorar, aix com la seva posterior presentaci i visualitzaci en
pantalla tant de manera grfica com numrica.
Aquestes dades poden ser llistades en forma de llistats i grfics, o en fitxers exportables a
altres aplicacions (fulls de clcul, base de dades) per al seu posterior processat. Es poden
generar parts predefinits per lusuari com informaci de:
Valor instantani de la variable.
Valors mxims, mnims i mitjans en perodes diaris, setmanals, mensuals o anuals.
Valors totalitzats de les hores dactivaci i nombre de maniobres per a senyals

digitals.
14.5.1.2.6 Supervisi
s lencarregat de proporcionar a lusuari la informaci en temps real, de levoluci del
sistema sota control. Aquesta informaci es reflecteix en forma de grfics sinptics en
pantalla, llistes de senyals, diagrames de barres i corbes de tendncia tant instantnies, en
temps real, com histriques.
Addicionalment, es dotar al sistema de les segents aplicacions:
Accs Remot a Centre de Control

Laplicaci de Centre de Control permet la possibilitat daccs remot des de
qualsevol ordinador PC o porttil connectat a la xarxa telefnica commutada, GSM
o internet, mitjanant el mdem adequat.
85
En la pantalla del PC remot es visualitza un reflex exacte del que apareix en el

monitor del Centre de Control podent executar accions com si les estigus realitzant
de forma local.
Aquesta aplicaci suposa un servei daccs remot on-line al seu ordinador
SCADA, permetent el control, supervisi i telecomandament de les seves
aplicacions des de qualsevol altre ordinador PC o porttil connectat a la xarxa
telefnica (RTC) o Internet mitjanant un mdem i un software especfic ofert.
Com a mesura de seguretat es protegeix laccs mitjanant una paraula clau
(password), per la qual cosa totes les accions es poden realitzar nicament si han
estat prviament autoritzades en el lloc local. A ms, durant laccs remot, les
operacions a realitzar sobre lordinador SCADA poden ser rehabilitades a criteri de
loperador, per evitar possibles conflictes entre dos ports.
Addicionalment, permet a un tcnic de manteniment accedir al Sistema de
Telecontrol de forma immediata i sense necessitat de desplaament per a la
determinaci i localitzaci davaries, realitzaci de tasques rutinries de
manteniment, actualitzacions del software del Centre de Control i assistncia
tcnica en lnia.
Enviament automtic dalarmes i esdeveniments des del Centre de Control

Laplicaci de Centre de Control permet lenviament automtic dalarmes
prviament definides per lusuari generades pel Centre de Control a un telfon
mbil a travs del Servei de Missatges curts (alfanumrics) per a sistemes GSM.
Daquella forma, el destinatari pot ser avisat en qualsevol moment sobre successos
despecial importncia. Aquesta aplicaci permet lenviament de missatges curts de
dues maneres:
1. Automtic: En aquest cas des de lSCADA es trien les alarmes susceptibles
de ser enviades i aquest (connectat mitjanant DDE (Dynamic Data
Exchange) a laplicaci denviament de missatges) provoca lenviament de
forma automtica.
2. Manual: Lusuari de centre accedeix a laplicaci i la desconnecta de
lSCADA, de forma que pugui editar directament un missatge curt i enviarlo al telfon mbil del seu inters, a ms pot accedir a la modalitat
denviament de missatge ests, amb data de lliurament i perode de validesa.
Aplicaci de generaci dinformes per a full de clcul

Laplicaci de Centre de Control permet la generaci dun fitxer de full de clcul
amb les dades obtingudes des de la base de dades dhistric de lSCADA, amb la
finalitat de facilitar el manejament dels mateixos per part de lusuari en una
aplicaci ms familiar.
86
Els fitxers a generar per aquesta aplicaci contenen bsicament les dades que lliura
laplicaci SCADA, encara que es poden personalitzar a petici de lusuari, prvia
acceptaci de pressupost.
Por tant, la configuraci final del software del sistema SCADA resident en el
Centre de Control, queda de la segent forma:
Llicncia de Sistema operatiu Windows XP Professional.
Llicencia HMI Intouch 9.5 de Wonderware. Client per a 60Ktags entorn

Windows per a 60.000 senyals.
Programa de control de comunicacions MODBUS.
14.5.2 Estacions Remotes

La missi de les Estacions Remotes s ladquisici i control dels senyals procedents dels
elements captadors de camp i el posterior enviament daquella informaci al Sistema de
Supervisi resident en el Centre de Control, aix com lactuaci sobre els esmentats
elements de camp, tot aix dacord al programa de lgica resident en la seva memria.
Entre les tasques que s capa de realitzar una Estaci Remota es destaquen les segents:
Totes les estacions poden controlar elements maniobrables com bombes de pou o
impulsi, elements que necessiten un programa de lgica local que els permeti
seguir funcionant autnomament en el cas de prdua de comunicaci amb el Centre
de Control.
s possible adaptar el software implantat amb la lgica necessria en lestaci a la

mesura de les necessitats del client, permetent per exemple, la maniobra remota de
bombes dimpulsi, tant de forma manual, mitjanant telecomandaments, com
automtica, segons consignes de nivell o de pressi.
Les Estacions Remotes compten amb un software de base de dades, el qual permet
treballar a loperador a nivell local per a la depuraci del programa PLC i la detecci
derrades en la instrumentaci. Tamb sn ampliables fcilment en el cas dinclusi de
nova instrumentaci o nous elements maniobrables.
14.5.2.1 Hardware
Per a la supervisi de tots els elements a installar, en les Estacions Remotes, sutilitza una
configuraci basada en un autmat programable. El subsistema hardware de les
esmentades estacions inclou, genricament, els segents mduls:
Mdul CPU (Unitat Central de Procs) incorpora els segents elements:
o Microprocessador, on resideix la intelligncia de lestaci. Controla

cadascun dels elements integrants del mdul CPU i executa el programa de
lgica local, emmagatzemat en memria.
87
o Memria RAM, normalment per a emmagatzematge de programa i dades.

o Memria EEPROM o EPROM (Opcional).
o Rellotge temps real que indiqui la data i hora del sistema.
o Bateria de liti per evitar la prdua de les dades de la RAM, data i hora del
sistema en cas derrada de lalimentaci. En els casos en els quals el
programa de lgica local resideixi en memria RAM s de vital importncia
per al mdul microprocessador, proporcionant una autonomia al mdul.
o Port comunicaci srie, per a manteniment local mitjanant PC o PG.
Mduls de comunicacions: implanten un port srie V.24/RS-232 per a connexi

dequips de comunicacions. Sn mduls especialitzats, normalment dedicats a la
realitzaci de determinades tasques de comunicacions, ms o menys complexes (p.
ex.: implantaci dun protocol estndard MODBUS).
Mduls dEntrada/Sortida: sn els encarregats de captar els senyals procedents de

camp, necessaris per a la supervisi i control del procs, amb determinat perode de
mostreig. Es poden distingir els segents tipus:
o Targetes dentrades analgiques.

Capten les senyals analgiques (contnues) connectades als seus borns,
mitjanant nivells de tensi (0-5 V) o intensitat (4-20 mA), normalment
generades pels transductors de la instrumentaci de camp. Transformen la
mesura analgica en un valor digital mitjanant el seu convertidor
Analgic/Digital (A/D). Normalment, posseeixen leds de visualitzaci de
conversi i multiplexat i poden estar allades galvnicament per evitar
errades de mesura a pertorbacions externes.
o Targetes dentrades/sortides digitals.

El mdul dentrades digitals sencarrega de la captaci de senyals discrets
(Tot/Res) connectats als seus borns, normalment generats en dispositius
externs mitjanant contactes lliures de tensi (p. ex.: marxa/aturada bomba)
o entrada de polsos de baixa freqncia (p. ex.: Mesuradors amb emissor
dimpulsos). Es troben optoallades. Les sortides digitals permeten la
possibilitat denviar ordres a determinats dispositius. Normalment,
proporcionen contactes per rel o per transistor en collector obert de forma
que es puguin maniobrar elements externs. En determinats casos, aquests
rels activen altres de major poder de tall.
o Targetes comptadores de polsos.

Per a determinats casos, s necessari una targeta especial que sigui capa de
captar entrades de polsos dalta freqncia.
88
Font dalimentaci: Proporciona la tensi necessria per alimentar les diferents

targetes o mduls que componen lestaci.
Placa de fons amb slots per a connexi de mduls: s la base de connexi on aniran
allotjades les diferents targetes, les quals a travs del bus de comunicacions
intercanvien la informaci amb el Mdul CPU. A travs della, salimentaran els
diferents mduls que componen lestaci.
Figura 30. Exemple dEstaci Remota.
Grcies a la modularitat que presenta aquesta configuraci dEstaci Remota, el personal

de manteniment podr reemplaar mduls avariats per un altre mdul idntic dE/S o de
CPU, i configurar-lo rpidament per a la seva immediata posada en funcionament.
Aquestes caracterstiques permeten un servei de manteniment fcil i efectiu, amb la
consegent reducci de costos que aix suposa.
14.5.2.2 Software
Les Estacions Remotes sn plataformes totalment programables i configurables per
software, sense necessitat dincorporar microinterruptors, ponts o potencimetres.
LEstaci Remota s un equip intelligent, capa defectuar ladquisici i tractament local
dinformaci i el control i regulaci, tamb local, dels dispositius presents en les
installacions en un entorn de procs distribut.
El software de lEstaci Remota s altament modular i estructurat, estant basat en els
mduls descrits tot seguit:
Software de sistema, basat en un nucli multitasca. s el sistema operatiu de

lestaci Remota, optimitzat per a entorns de procs en temps real, que incorpora
totes les funcions aritmtiques i lgiques per a la implementaci del programa
daplicaci.
89
Software daplicaci, implantat en lestaci mitjanant un llenguatge de

programaci avanat, basat en una estructura cclica implementada mitjanant
diagrames de funcions o llista dinstruccions. Resideix en la memria de programa
del mdul CPU i realitza el control del procs en temps real. Es denomina
genricament PLC o Programa de Lgica Local.
Memria de Dades, en la que simplementa lestructura de dades corresponent als

senyals dentrada, sortida i senyals calculats de lEstaci Remota, aix com tots els
parmetres associats a elles (lmits dalarma, enclavaments, punts de consigna).
Les tasques que es realitzen genricament mitjanant el sistema software,
implantant compartint temps i recursos hardware de lEstaci, sn els segents:
o Adquisici i pretractament.
o Visualitzaci.
o Comunicaci.
o Configuraci.
o Programaci.
14.5.2.3 Instrumentaci
La seva funci s obtenir les mesures de tots els parmetres o senyals de camp a supervisar
en cada Estaci de Telecontrol, com nivells continus en pous, conductivitats o tensions i
intensitats consumides per bombes. Els equips lliuren a la seva sortida un senyal analgic
normalitzat en tensi (0-5 V) i/o en corrent (lla 4-20 mA).
Per a control de dispositius s necessari incorporar al sistema la senyalitzaci digital
necessria (entrades digitals) que permeti conixer lestat dun determinat equip
(marxa/aturada de bombes, senyal davaria i altres senyals auxiliars), aix com generar la
senyalitzaci necessria per actuar sobre el mateix mitjanant contactes generats a travs
de rels per la unitat de control (sortides digitals).
Generalment, un equip dinstrumentaci per a mesura de senyals analgics en continu, es
compon de dues parts ben diferenciades:
El sensor, que s lelement sensible al parmetre o magnitud fsica que es vol

mesurar.
El transductor, que ha de transformar el senyal de camp en un senyal normalitzat en

tensi o corrent. Aquest element, normalment microprocessat, no es limita
nicament a generar un senyal normalitzat, sin que incorpora una srie de
prestacions addicionals, com poden ser la visualitzaci del parmetre mesurat o
lautocalibraci del sensor, comptant per a aix, amb un circuit electrnic molt
delicat, que ha destar protegit convenientment.
90
En la segent figura es mostra un diagrama de blocs dun equip de mesura genric,

descrivint posteriorment la instrumentaci a implantar en cada Estaci Remota per al seu
posterior enviament al Centre de Control.
Equipo de medida
Sensor
+
Transductor
Sensor
Sealizacin auxiliar
de estado del equipo
de medida
Transductor
Seal de campo
(parmetro medido)
Seal normalizada en:
Modulo de
entradas
digitales
Modulo de
entradas
analgicas
- Corriente (4-20 mA)

- Tensin (0-10 V)
Figura 31. Diagrama de Blocs dun equip de mesura genric.
14.5.2.3.1 Mesurador de Nivell de Pou

El transductor de nivell dultrasons sutilitza per a lobtenci del valor en continu dels
nivells de pous. Es tria lesmentat tipus de transductor per la seva alta fiabilitat i alt nivell
de protecci, sobretot en pous dAbastament dAigua Potable, on les condicions sn molt
desfavorables.
El transmissor de nivell per ultrasons emet un pols ultrasnic cap a la superfcie del lquid.
La superfcie, si s parallela la superfcie del transmissor, reflectir leco de tornada cap al
transmissor.
Aquest senyal ems i rebut s controlat i registrat per lelectrnica del transmissor, que
mesura linterval de temps transcorregut entre elles. Com disposa en memria de la
velocitat del so (normalment 340 m/s), el transmissor pot llavors determinar el rang
mesurat i per tant lalada del lquid.
14.5.2.3.2 Sonda de Nivell Tipus Boia

Aquests sensors sutilitzen per a la detecci de nivells normalment mxims, mnims,
dengegada i aturada de bombes. El seu principi de funcionament es basa en una boia
parcialment plena amb lquid conductiu a linterior i dos contactes.
Aquests sensors queden penjats sobre el pou a un nivell fix. Quan el nivell del pou queda
per sota de les boies no existeix contacte elctric en els contactes de la boia. En canvi, quan
el nivell del pou s superior a on estava fixada la boia, aquesta flota sobre la superfcie
produint a linterior de la boia un desplaament del lquid conductiu que cobreix els dos
elctrodes produint, per tant, un contacte elctric entre ells.
91
14.5.2.3.3 Indicadors de nivell ultrasnics
Semeten ultrasons cap al lquid.
Rebota una porci a la superfcie, la resta al fons del recipient.
Linterval de temps entre polsos marca la fondria (altura de lquid).
Figura 32. Funcionament dun indicador de nivell .
14.5.2.3.4 Analitzador de Xarxes Electriques

Lanalitzador de xarxes s un instrument de mesura programable que mesura, calcula i
visualitza els principals parmetres elctrics en xarxes industrials trifsiques (equilibrades
o desequilibrades). La mesura es realitza en veritable valor efica, mitjanant tres entrades
de tensi AC i tres entrades AC (a travs de transformadors de corrent Inom/5A), que
permeten analitzar simultniament tensi, intensitat i potncia reactiva, sempre de les tres
fases, a ms de la freqncia de la xarxa.
Mitjanant un processador intern, es realitzar el clcul dels altres parmetres elctrics: el
factor de potncia, potncies reactives inductiva i capacitativa de les tres fases, aix com la
potncia aparent. Permetr la visualitzaci de fins a 30 parmetres elctrics (34 parmetres
mitjanant mduls dexpansi), mitjanant 3 displays numrics de grans dimensions, en els
quals es visualitzar la tensi simple o composta de les tres fases i 3 parmetres a triar. Si
es t connectat el mdul dEnergia + Rellotge, es podr visualitzar tamb energia activa,
reactiva inductiva i capacitativa.
Un o diversos aparells es podran connectar a un ordinador o autmat. Mitjanant aquest
sistema es pot aconseguir, a ms del funcionament habitual de cada un dells, la
centralitzaci de dades en un nic punt, mitjanant un senzill protocol de comunicacions.
La informaci a obtenir de lanalitzador en el supsit de connexi via RS-232 a un autmat
han de ser els segents senyals:
- Tensi entre fases
- Potncia activa
- Intensitat per fase

- Potncia reactiva
92
- Factor de potncia
- Valors mxims i mnims
14.5.2.3.5 Senyalitzaci de Grup Electrogen

Per a supervisi de lestat dun grup electrogen des del centre de control, s necessari
proporcionar a lestaci remota senyalitzaci destat mitjanant contactes lliures de tensi.
Per a aix, ser necessari adaptar el quadre elctric de control de grup electrogen. Els
senyals digitals mnims que shan dobtenir sn els segents:
Tensi de xarxa/contactor de xarxa.
Tensi de grup/contactor grup.
Avaria.
Addicionalment, i depenent del tipus de grup electrogen es poden obtenir altres tipus de
senyals i alarmes, que en alguns casos es troben a la targeta de control del grup electrogen.
14.5.2.3.6 Quadre Mecanitzat

La installaci de les Estacions Remotes i dels transductors daquells equips
dinstrumentaci de mesura que es presenten en format delectrnica separada, es realitza
en linterior dun quadre mecanitzat provet de tots els elements necessaris per al correcte
funcionament de la installaci entre els que destaquen: magnetotrmics, diferencials, perfil
suport per a fixaci dels mduls electrnics de lEstaci Remota i dels transductors
dequips dinstrumentaci, canaleta per a cable.
14.5.2.3.7 Bases de Connexi

Les bases de connexi permeten connectar duna forma fiable els cables procedents de
camp a lautmat, permetent una rpida connexi/desconnexi i facilitat de substituci.
14.5.2.3.8 Quadre de Maniobra de Bombes

Amb la finalitat de realitzar la supervisi i el control de les bombes i la seva connexi a
lestaci Remota cal la incorporaci dun quadre de maniobra addicional a lexistent o
condicionament daquest ltim, a travs del qual sobt tota la senyalitzaci de lestat de la
bomba, aix com les connexions per poder actuar sobre ella.
La maniobra duna bomba es pot realitzar per mitj daquest quadre elctric, addicional al
ja existent, el qual t dues posicions: Local i Remot, sent la posici de Local la utilitzada
per a maniobra de la bomba de forma manual, independentment del Sistema de
Telecontrol, i la posici de Remot la utilitzada exclusivament per realitzar maniobres des
del Centre de Control.
Igualment, s possible el funcionament de les bombes de forma automtica, adquirint el
control sobre les mateixes lEstaci de Telecontrol, sense la intervenci del Centre,
mitjanant consignes horries o de nivell de pou. Es poden establir algoritmes de rotaci de
bombes de forma que sequilibri el nmero dhores de funcionament en pous i impulsions
que consten de diversos grups.
93
14.5.2.3.9 Sistema d Alimentaci Ininterrompuda (SAI)

El Sistema dAlimentaci Ininterrompuda (SAI) sutilitza per mantenir durant un temps
raonable lalimentaci als equips de telecontrol en el cas dabsncia de subministrament,
amb la finalitat que es puguin prendre les corresponents decisions en el Centre de Control.
Aquest equip tamb serveix perqu els microtalls no afectin el funcionament dels equips,
aix com per filtrar les possibles deficincies de lalimentaci, tan freqents en llocs
allunyats de centres de poblaci, i que poden fer malb seriosament els equips installats,
repercutint en el bon funcionament dels mateixos.
14.5.2.3.10 Detectors
En les installacions de telecontrol sutilitzen diversos detectors com poden ser:
Detector derrada de subministrament

Encara que el SAI ens indica quan hi ha hagut un tall de subministrament, no es
coneix exactament si lesmentat tall procedeix de la companyia elctrica o si ha
estat produt per un dispar dalgun diferencial o magnetotrmic dins de la
installaci. Per a aix, es connecta un rel de 220 V AC en lescomesa elctrica
abans de qualsevol element interruptor, amb la finalitat de poder determinar els
talls de la companyia subministradora. Laparell proporciona un senyal de sortida
mitjanant contactes lliures de tensi.
Detector dintrusisme
Sinstalla en tots els punts on es trobi una Estaci Remota, un contacte magntic de
porta, per a detecci dintrusos en les installacions. Laparell proporciona un
senyal de sortida a travs de contactes lliures de tensi.
14.5.2.3.11 Escomesa Elctrica

En els punts a telecontrolar, es disposar descomesa elctrica amb les segents
caracterstiques:
Es disposar descomesa elctrica de 220 V AC en tots els casos i de 380 V AC en

les estacions amb vlvules motoritzades. Aquestes tensions estaran degudament
protegides per diferencial i magnetotrmic.
Es disposar duna presa de terra corresponent a lescomesa elctrica per a

lalimentaci dels equips, segons la normativa que marca el Reglament de Baixa
Tensi.
Es disposar duna altra presa de terra electrnica de valor inferior a 5 per a la

posada a terra de les pantalles dels senyals analgics.
94
14.5.2.3.12 Equip Rdio

Dimensions redudes i poc pes. Realitzaci del xasss en alumini injectat, amb la qual cosa
saconseguir una robustesa superior, i separar els diferents circuits de la placa amb la
millora de la protecci de radiofreqncies parsites i augmentant les caracterstiques
radioelctriques, com la disminuci despries.
Lemissora es trobar dotada de microprocessador, amb la qual cosa saconsegueix una
fcil programaci i memoritzaci dels parmetres de configuraci de lemissora.
14.5.2.3.13 Mdem Rdio Transparent

Facilita la comunicaci digital entre elements que per requeriments dubicaci no sigui
possible la seva interconnexi amb fils. Aquest sistema ofereix una mxima confiabilitat
dexecuci per a les comunicacions sense fils.
La installaci s fcil. La tecnologia sense fils no requereix de cables o de fibra, els quals
sovint sn difcils dinstallar i molt costosos. El protocol s totalment transparent i
vertader. Suporta totalment els protocols bsics TCP/IP.
Suporta diverses configuracions, incloent-hi punt a punt i mltiplespunts. Amb loperaci
de mltiplespunts es permet un nombre illimitat desclaus. Tamb, pot funcionar com a
repetidor per ampliar labast o eliminar obstruccions.
14.5.2.3.14 Antena Direccional Banda UHF

Antenes direccionals de 8 elements en UHF per cobrir de 420 a 450 MHz. Les seves
caracterstiques reuneixen robustesa i una excellent permeabilitat. Totes les connexions
elctriques estan segellades per una injecci de polietil. Construcci integral del balun a
lantena. Un metre de cable coaxial URM67, acabat en connector N.
14.5.2.3.15 Antena Omnidireccional Collineal Banda UHF

Lantena a utilitzar per al Centre de Control s de tipus omnidireccional collineal, estaran
fabricades per a la banda dUHF sent el seu element radiant un dipol coaxial, amb una
baixa ROE dins de la gamma de freqncies en que hi treballa. Les antenes es
subministraran installades incloent-hi el cable necessari per a la seva connexi als equips
repetidors i estaci base, connectors, suport dantena, brides dancoratge i petit material.
14.5.3 Estudi de Comunicacions

Es realitzar un estudi radioelctric de les comunicacions via rdio per donar servei al
Sistema de Telecomandament i Telecontrol. Sefectuar en base a una srie dhiptesis
realitzades per mitj dun programa informtic, que simula el funcionament futur de la
installaci sota unes condicions radioelctriques determinades.
95
14.6 Unitats de Control i Estructura del Sistema

Tot seguit es descriur el tipus dunitats de control utilitzades en les diferents estacions
remotes i lestructura del sistema de comunicacions.
La configuraci que es proposa per al Sistema de Telecomandament i Telecontrol de la
Xarxa dAbastament dAigua Potable del Municipi dels Pallaresos, s la segent:
Installaci dun Centre de Control, la funci principal del qual ser supervisar i
controlar les Estacions Remotes que subicaran a les principals installacions.
Installaci de tres (3) Estacions Remotes de control, per a control dels dipsits i
pous de la Xarxa dAbastament dAigua Potable.
En la segent figura es mostra la configuraci proposada per al sistema de comunicacions,

plasmant lesquema de comunicacions de les EstacionsCentre de Control.
Figura 33. Configuraci proposada per al sistema de comunicacions.
Tot seguit, es pot observar una taula en la qual es reflecteixen, de forma resumida, els
senyals a controlar per cada estaci remota.
96
Estacions Remotes
Elements a Controlar i Supervisar

Supervisi d1 Grup electrogen.
1 Boia de nivell mnim de pou.
1 Mesurador de nivell de pou.
Supervisi i Control d1 Bomba de pou.
Mesurament de parmetres elctrics del pou.
1 indicador de nivell (mx/min) ultrasnic de dipsit.
Supervisi i Control del Grup de Pressi (2 Bombes).
1. Dipsit i Pou
Pallaresos Park
2 Pressstats.
1 Pressi en Xarxa.
1 Dosificador de clor.
1 Analitzador de clor i pH.
1 indicador de nivell (mx/min) ultrasnic dipsit
dhipoclorit.
1 Comptador/Cabal dEntrada.
1 Comptador/Cabal de Sortida.
2 Boies de nivell mxim/mnim del dipsit.
1 Detector dIntrusisme.
Supervisi d1 Grup electrogen.
1 Boia de nivell mnim de pou.
1 Mesurador de nivell de pou.
Supervisi i Control d1 Bomba de pou.
Mesurament de parmetres elctrics del pou.
2. Dipsit
Jardins Imperi i
Mina de lArquebisbe
1 indicador de nivell (mx/min) ultrasnic de dipsit.

Supervisi i Control del Grup de Pressi (7 Bombes).
2 Pressstats.
1 Pressi en Xarxa.
dhipoclorit.
1 Comptador/Cabal dEntrada.
97
Estacions Remotes
Elements a Controlar i Supervisar

2 Boies de nivell mxim/mnim del dipsit.
1 Detector dIntrusisme.
Supervisi d1 Grup electrogen
1 indicador de nivell (mx/min) ultrasnic de dipsit
Supervisi i Control del Grup de Pressi (3 Bombes)
Mesurament parmetres elctrics del Grup de Pressi.
2 Pressstats.
3. Dipsit
Pallaresos Poble
1 Pressi en Xarxa.
dhipoclorit.
2 Boies de nivell mxim/mnim de dipsit.
1 Detector dIntrusisme
A continuaci es mostren uns possibles models dentorn SCADA a partir dels quals els
operadors controlen les estacions remotes des del Centre de Control.
Figura 34. Dipsit Pallaresos Park.
98
Figura 35. Dipsit Pallaresos Poble.
Figura 36. Dipsit Jardins Imperi.
14.7 Pla dImplantaci

La implantaci de la soluci proposada relativa al subministrament, installaci i posada en
marxa del Sistema de Telecontrol de la Xarxa dAbastament dAigua Potable dels
Pallaresos, sha previst realitzar en quatre fases, atenent a les segents prioritats:
Fase I: Muntatge en taller destacions remotes i recopilaci de materials.
Fase II: Installaci i posada en marxa de les estacions remotes.
Fase III: Installaci i posada en marxa del Centre de Control.
99
En els segents apartats es detalla labast de cadascuna de les fases anteriorment

esmentades.
14.7.1 Fase I: Muntatge en taller dER i recopilaci de materials

En una primera fase es realitzar el muntatge en taller de les estacions remotes i dels
quadres auxiliars, incloent-hi la revisi de tots i cada un dels elements que sinclouen en
els mateixos, aix com les proves generals de funcionament de lestaci remota.
Simultniament es cursaran les comandes dels diferents equips dinstrumentaci detallats
en el present document.
14.7.2 Fase II: Installaci i posada en marxa de les Estacions

Durant aquesta fase es procedir a realitzar les segents tasques per cada una de les
installacions a incloure al Sistema de Telecontrol:
Adaptaci dels quadres elctrics de control de bombes existents per obtenir la

senyalitzaci necessria per al Sistema de Telecontrol.
Installaci de detectors diversos: errada de subministrament, intrusisme.
Installaci de mesurador de nivell en continu de pou.
Installaci dels sistemes de protecci i allament contra sobretensions i

descrregues atmosfriques.
Installaci dels sistemes analitzadors de clor i pH.
Installaci i connexi de les estacions remotes.
Installaci, orientaci i connexi de les antenes.
Realitzaci de les escomeses elctriques, des dels quadres de fora existents en la

sala o estana en la que subiquin fins a les estacions remotes.
Proves generals de funcionament.
Subministrament i installaci de torretes i/o pals degudament allats.
14.7.3 Fase III: Installaci i Posada en marxa del Centre de Control

Un cop finalitzats els treballs corresponents a la installaci i posada en marxa de les
estacions remotes de la Xarxa dAbastament dAigua Potable es procedir a la posada en
marxa del Centre de Control i del sistema de comunicacions amb les estacions remotes.
100
Es procedir a la realitzaci de les segents tasques:
Installaci del PC de Centre de Control que suportar les comunicacions.
Installaci i posada en marxa de laplicaci dadquisici, supervisi i control de

dades, SCADA, en el PC de Centre de Control i posada en marxa de laplicaci
dadquisici, supervisi i control de dades, SCADA, en el PC de Centre de Control.
Parametritzaci de les estacions remotes.
Parametritzaci de les senyals analgiques, verificant rangs i mesures.
Proves de comunicacions entre Centre de Control i estacions remotes i entre

estacions remotes dependents.
Proves generals de funcionament del sistema: verificaci del correcte funcionament

de lexecuci dordres i consignes des del Centre de Control.
Curs de manejament de laplicaci de Centre de Control.
14.8 Conclusions
El sistema a implementar ha de ser capa de supervisar i controlar, a ms de totes les
installacions relacionades anteriorment, totes aquelles noves estacions que es vagin
incorporant en el futur. Per aix, ha de ser un sistema verstil i fcilment ampliable.
Atesa la importncia de la informaci amb qu es treballa, totes les installacions incloses
en el sistema dautomatitzaci i control han destar provedes de sistemes dalimentaci
ininterrompuda, de forma que una errada de subministrament denergia elctrica no afecti
el seu correcte funcionament, o al menys proporcioni el temps suficient per a la presa
oportuna de decisions i el tancament de fitxers en el Centre de Control.
Per la mateixa ra, ats que la fiabilitat de la informaci a recollir de les estacions ha de ser
alta, tamb shaur de tenir en compte la qualitat del subministrament denergia elctrica
sobre cada un dels elements a installar, per a la qual cosa caldr la installaci de les
corresponents proteccions, com ara automtics i diferencials, i terres elctrics fiables.
Per aix, sopta per realitzar el control dels dipsits i les captacions de la Xarxa
dAbastament dAigua Potable amb un sistema de telecontrol, gestionat per un Centre de
Control i Supervisi amb un software potent i fcil demprar, en entorn Windows. Aquest
Centre de Control es comunicar amb les estacions remotes installades en els punts ms
significatius de la mateixa, les quals transmeten informaci contnua i en temps reals cap a
lesmentat Centre.
Les estacions remotes, per la seva banda, podran funcionar, en base a un programa de
lgica local de forma que es pugui supervisar i controlar els diferents elements presents en
la installaci.
101
Amb la implantaci dun sistema de Telecontrol, sobtenen els segents avantatges:
Optimitzaci de lenergia consumida pels equips electromecnics delevat consum

elctric (bombes,...), al poder-se realitzar lengegada automtica dels mateixos en
horaris de tarifa vall, o en funci de consignes de nivell o qualsevol altre valor de
mesura, tot aix coordinat pel Centre de Control.
Detecci immediata de qualsevol avaria en els equips electromecnics

dAbastament dAigua Potable.
Coneixement en temps real dels nivells, per a la posada en marxa de bombes quan
sigui necessari, aprofitant al mxim les hores de tarifa elctrica reduda.
Coneixement de lestat i possibilitat de maniobrar els elements de la Xarxa,

inclosos en el sistema de telecontrol.
Lectura en temps real i registre de tota la informaci en un nic punt de control.
Visualitzaci de lesmentada informaci mitjanant un programa fcil de manejar

basat en ls de finestres, mens desplegables i la incorporaci de zones sensibles
en els propis sinptics.
Possibilitat de supervisi de la informaci en diferents llocs de Control Esclaus

connectats mitjanant xarxa local amb el Centre de Control Mestre o ubicats en
punts remots, connectats mitjanant RTC, lnia dedicada o RDSI.
Possibilitat de tractament informtic de lesmentada informaci per a lobtenci

dinformes i estadstiques.
Seguiment de les variables que fan referncia als parmetres que verifiquen el bon
funcionament del Sistema de Telecontrol.
Manteniment dels equips electromecnics installats en les diferents estacions

remotes que formen part del sistema dautomatitzaci i control.
102
Plnols
103
ndex de Plnols
15 Introducci de Plnols......................................................................... 105
15.1 Plnol PA1................................................................................................ 106

15.2 Plnol PA2................................................................................................ 107
15.3 Plnol PA4................................................................................................ 108
15.4 Plnol PA5................................................................................................ 109
15.5 Plnol PB1................................................................................................ 110
15.6 Plnol PB2................................................................................................ 111
15.7 Plnol PB3................................................................................................ 112
15.8 Plnol PB4................................................................................................ 113
15.9 Plnol PB5................................................................................................ 114
15.10 Plnol PC2.............................................................................................. 115
15.11 Plnol PC3.............................................................................................. 116
15.12 Plnol PC4.............................................................................................. 117
15.13 Plnol PC5.............................................................................................. 118
15.14 Plnol Relaci de Quadrants.................................................................. 119
104
15 Introducci de Plnols
Sadjunten els plnols referents a la Xarxa dAbastament dAigua Potable dEls
PallaresosEls Catllar. En els plnols sobserva la sectoritzaci realitzada, les vlvules a
controlar, les estacions concentradores i el Centre de Control, aix com tamb les estacions
remotes a cada dipsit.
Tant les estacions concentradores com el Centre de Control estan subjectes a possibles
canvis demplaament causats per raons geogrfiques o dmbit municipal que puguin
aparixer en el moment que es decideixi dur a terme lexecuci del projecte.
105
T
CA
FUTURA CONNEXI DEL
CAT AMB EL DIPSIT
T
CA
50
D1
FU
63
PBD
3
D6
PB
3
D6
PB
3
D6
PB
FUD150
D75
PB
PB
D7
5
3
D6
PB
50
D1
FU
3
D6
PB
FU
D1
50
3
D6
PB
3
D6
PB
D63
150
PB
FUD
0
D11
PB
3
D6
PB
10
D1
PB
PB
D7
5
PB
D6
3
3
D6
PB
PBD
75
PB
D1
10
3
D6
PB
PB
D1
10
ESCALA:
TTOL DEL PROJECTE:
DIN A1 = 1:1000
XARXA D'ABASTAMENT D'AIGUA POTABLE D'EMATSA

AL TERME MUNICIPAL DELS PALLARESOS - EL CATLLAR
TTOL DEL PLNOL:
DIN A3 = 1:2000
REFERNCIA DE FULLS
NMERO DEL PLNOL:
URBANITZACI ELS PALLARESOS PARK
P-A1 P-B1
P-A2 P-B2
DATA:
REALITZACI:
Sandra Rodrguez Mir
setembre 2007
FULL:
P-A1
5
PBD7
FUD150
PBD
63
PB
D75
3
D6
PB
FUD150
PBD
63
PBD7
5
10
D1
PB
0
D9
PB
0
D9
PB
0
D9
PB
PB
D6
3
PB
D6
3
3
D6
PB
PB
D6
3
PB
D9
0
PB
D6
3
PBD
75
RTU 1
5
D7
PB
10
D1
PB
DIPSIT "PALLARESOS PARK"

CAPACITAT 500 m3
PBD75
PBD75
PBD
110
FUTURA CONNEXI DEL

CAT AMB EL DIPSIT
3
D6
PB
PB
D9
0
POU Pallaresos Park

Prof. pou: 80 m
Cabal: 6,25 l/s (22,5 m3/h)
ESCALA:
TTOL DEL PROJECTE:
DIN A1 = 1:1000

TTOL DEL PLNOL:
DIN A3 = 1:2000
REFERNCIA DE FULLS
NMERO DEL PLNOL:
P-A1 P-B1
P-A2 P-B2
P-A3 P-B3
DATA:
REALITZACI:
Sandra Rodrguez Mir
setembre 2007
FULL:
P-A2
PB
D63
PBD63
PBD63
ARQUETA 1 VLVULA
PBD160
PAD125
0
PBD9
PBD90
63
PBD
PB
D1
60
PAD140
63
PBD
ARQUETA 1 VLVULA
PBD
160
PBD63
ARQUETA 1 VLVULA
63
PBD
PAD140
63
PBD
PAD140
PBD
63
PAD140
PAD140
PAD140
PB
D6
3
PBD160
PAD140
PBD63
PBD63
PAD140
PBD63
PBD6
3
PAD1
40
PAD140
160
PBD
ARQUETA 1 VLVULA
PAD125 PA
D140
ESCALA:
TTOL DEL PROJECTE:
DIN A1 = 1:1000

TTOL DEL PLNOL:
DIN A3 = 1:2000
REFERNCIA DE FULLS
P-A4 P-B4
P-A5 P-B5
DATA:
Sandra Rodrguez Mir
P-A3 P-B3
URBANITZACI ELS HOSTALETS

URBANITZACI ELS PLANS
REALITZACI:
NMERO DEL PLNOL:
setembre 2007
FULL:
P-A4
PAD
140
ARQUETA 1 VLVULA
PBD160
PBD
90
PBD90
60
D1
PB
MINA ARQ.
PBD63
PBD160
MINA ARQ.
PBD
160
PBD63
Q.
MINA AR
MINA
ARQ.
63
PBD
PBD90
PB
D1
60
PBD63
PBD63
PB
D16
0
PBD90
PB
D6
3
PBD90
PBD90
MINA AR
Q.
PBD63
MINA AR
Q.
3
D6
PB
PBD63
ARQUETA 1 VLVULA
60
D1
PB
PBD160
0
D16
PB
ESCALA:
TTOL DEL PROJECTE:
DIN A1 = 1:1000

TTOL DEL PLNOL:
DIN A3 = 1:2000
REFERNCIA DE FULLS
NMERO DEL PLNOL:
P-A4 P-B4
URBANITZACI ELS HOSTALETS
P-A5 P-B5
FULL:
P-A5
DATA:
REALITZACI:
Sandra Rodrguez Mir
setembre 2007
0
D9
PB
3
D6
PB
T
CA
POU Fora de Servei
ESCALA:
TTOL DEL PROJECTE:
DIN A1 = 1:1000

TTOL DEL PLNOL:
DIN A3 = 1:2000
REFERNCIA DE FULLS
NMERO DEL PLNOL:
URBANITZACI ELS PALLARESOS
P-A1 P-B1 P-C1

P-A2 P-B2 P-C2
DATA:
REALITZACI:
Sandra Rodrguez Mir
setembre 2007
FULL:
P-B1
T
CA
PE110
CAT
PE1
10
CAT
FB
C8
0
(2) PE
110
0
C8
FB
PBD6
3
(2) P
E11
0
0
C8
FB
FUD2
00
PBD63
PBD6
3
FBC80
FBC80
(2) PE
110
FUD150
PBD90
FUD2
00
FUD200
ALJUB
PBD90
DIPSIT "PALLARESOS POBLE"
CAPACITAT 50 m3
FBC80
ARQUETA 2 VLVULES
ARQUETA 1 VLVULA
PBD63
FBC80
0
FBC8
ARQUETA 2 VLVULES
RTU 3
PBD90
FBC
80
FBC80
FBC80
3
D6
PB
FB
C8
0
CAT
0
C8
FB
FB
C8
0
PBD63
PBD90
PBD63
PBD6
3
ARQUETA 1 VLVULA
PBD63
FBC80
100
FUD
CAT
PBD63
ARQUETA 1 VLVULA
PBD63
PBD63
PBD63
FUD150
PBD63
PBD110
0
PBD11
ARQUETA 1 VLVULA
CAT
PBD110
PBD90
PBD90
FUD
200
PB
D1
10
0
C8
FB
00
D2
FU
0
C8
FB
0
C8
FB
0
C8
FB
FUD
100
PB
D9
0
0
C8
FB
FBC
80
FBC
100
FBC100
FB
C8
0
FB
C8
0
ESCALA:
TTOL DEL PROJECTE:
DIN A1 = 1:1000

TTOL DEL PLNOL:
DIN A3 = 1:2000
REFERNCIA DE FULLS
ELS PALLARESOS POBLE
DATA:
Sandra Rodrguez Mir
P-A1 P-B2 P-C1

P-A2 P-B2 P-C2
P-A3 P-B3 P-C3
REALITZACI:
NMERO DEL PLNOL:
setembre 2007
FULL:
P-B2
FBC100
FBC10
0
FBC
80
FBC
100
FB
C1
00
FBC
80
FBC100
FBC
80
FBC8
0
ARQUETA 1 VLVULA
ARQUETA 1 VLVULA
FBC
100
FBC
80
FBC
80
FBC8
0
FBC8
0
MINA
ARQUEBISBE
60 m3/h
FBC100
FBC8
0
ALJUB 20 m3
ARQUETA 1 VLVULA
150
FUD
FBC12
5
FBC
80
FBC80
FBC8
0
FBC8
0
FBC
80
FBC100
FBC6
0
ARQUETA 1 VLVULA
FBC1
00
FBC12
5
FBC100
FBC
100
FBC6
0
FB
C1
00
FBC80
FB
C8
0
ARQUETA 1 VLVULA
FBC6
0
FU
D1
50
FBC125
FBC100
FBC100
FBC
100
FBC80
FB
C1
00
FBC
80
FUD150
ARQUETA 1 VLVULA
FBC
100
43
FU
D2
00
41
CA
T
FU
D1
50
45
FUD200
CA
T
FBC125
FBC
80
FBC
100
FBC
80
FBC
80
FBC100
FBC100
CA
T
RTU 2
39
DIPSIT "IMPERI"
CAPACITAT 1000 m3
ESCALA:
TTOL DEL PROJECTE:
DIN A1 = 1:1000

TTOL DEL PLNOL:
DIN A3 = 1:2000
REFERNCIA DE FULLS
NMERO DEL PLNOL:
P-A2 P-B2 P-C2
URBANITZACI JARDINS IMPERI
P-A3 P-B3 P-C3

P-A4 P-B4 P-C4
DATA:
REALITZACI:
Sandra Rodrguez Mir
setembre 2007
FULL:
P-B3
FU
D2
00
FUD
200
PAD
125
FBC
125
PAD125
ARQUETA 1 VLVULA
FBC60
PAD
140
FBC100
PAD140
FUD200
FBC125
FBC
80
PB
D1
60
FBC
80
60
D1
PB
FBC
80
PB
D9
0
FBC
80
FBC
80
FBC
80
FBC100
PB
D6
3
FUD
200
60
FBC
80
FBC
FBC80
FBC80
PAD125
ARQUETA 1 VLVULA
FBC60
PB
D1
60
FBC100
PAD14
0
PAD140
PAD1
40
FBC1
25
FBC80
PB
D1
60
PA
D1
40
ARQUETA 1 VLVULA
PAD
140
FBC80
PA
D1
40
PB
D1
60
FBC
80
0
FBC10
PB
D1
10
PAD14
0
80
FBC
60
D1
PB
PAD
125
FBC
60
FB
C6
0
PA
D1
40
PA
D1
40
0
C8
FB
PA
D1
40
60
D1
PB
PAD
140
3
PBD6
FBC
125
PBD
110
PAD
140
25
C1
FB
PAD
140
PBD63
PAD
140
FUD
200
PAD
125
FUD
200
160
PBD
PAD
140
125
FBC
PBD63
PAD
140
FBC
60
PAD
140
PAD
140
FBC
125
PAD140
PAD1
40
ESCALA:
TTOL DEL PROJECTE:
DIN A1 = 1:1000

TTOL DEL PLNOL:
DIN A3 = 1:2000
REFERNCIA DE FULLS

URBANITZACI MAS DE MOREGONS
Sandra Rodrguez Mir
P-B3 P-C3
P-A4 P-B4 P-C4
P-A5 P-B5 P-C5
DATA:
REALITZACI:
NMERO DEL PLNOL:
setembre 2007
FULL:
P-B4
FU
D2
00
FUD
200
PAD
125
FBC
125
PAD125
ARQUETA 1 VLVULA
FBC60
PAD
140
FBC100
PAD140
FUD200
FBC125
FBC
80
PB
D1
60
FBC
80
60
D1
PB
FBC
80
PB
D9
0
FBC
80
FBC
80
FBC
80
FBC100
PB
D6
3
FUD
200
60
FBC
80
FBC
FBC80
FBC80
PAD125
ARQUETA 1 VLVULA
FBC60
PB
D1
60
FBC100
PAD14
0
PAD140
PAD1
40
FBC1
25
FBC80
PB
D1
60
PA
D1
40
ARQUETA 1 VLVULA
PAD
140
FBC80
PA
D1
40
PB
D1
60
FBC
80
0
FBC10
PB
D1
10
PAD14
0
80
FBC
60
D1
PB
PAD
125
FBC
60
FB
C6
0
PA
D1
40
PA
D1
40
0
C8
FB
PA
D1
40
60
D1
PB
PAD
140
3
PBD6
FBC
125
PBD
110
PAD
140
25
C1
FB
PAD
140
PBD63
PAD
140
FUD
200
PAD
125
FUD
200
160
PBD
PAD
140
125
FBC
PBD63
PAD
140
FBC
60
PAD
140
PAD
140
FBC
125
PAD140
PAD1
40
ESCALA:
TTOL DEL PROJECTE:
DIN A1 = 1:1000

TTOL DEL PLNOL:
DIN A3 = 1:2000
REFERNCIA DE FULLS

URBANITZACI MAS DE MOREGONS
Sandra Rodrguez Mir
P-B3 P-C3
P-A4 P-B4 P-C4
P-A5 P-B5 P-C5
DATA:
REALITZACI:
NMERO DEL PLNOL:
setembre 2007
FULL:
P-B4
PAD
140
ARQUETA 1 VLVULA
PBD
90
PAD
125
CONCENTRADOR
SECTORS 1, 2, 3, 4
PBD90
FUD
200
200
FUD
FUD
150
FUD
150
FUD
200
FUD
100
PBD90
3
PBD6
3
PBD6
63
PBD
ARQUETA 1 VLVULA
FUD
200
FUD
150
160
PBD
PB
D90
FUD
200
FUD
150
PBD90
PBD
90
NA ARQ.
PBD63
PBD
90
3
PBD6
PBD
90
MINA
ARQ.
PBD
160
FUD
200
PBD63
MINA ARQ.
PB
D9
0
PBD63
MIN
AA
RQ
.
FUD
100
MIN
AA
RQ
.
PBD63
0
D9
PB
PBD63
PBD
63
PBD63
PBD90
PBD63
PB
D7
5
PB
D63
PBD63
FUD2
00
PBD90
PBD160
PBD75
PBD63
PBD6
3
PBD90
PBD63
ALIMENTACI EN "ALTA"
A DIPSIT PRIVAT
URB."RODOLAT DEL MORO"
D90
PB
ARQUETA 1 VLVULA
PBD160
PBD16
0
PBD63
PBD160
FUD200
PBD1
60
FUD200
ARQUETA 1 VLVULA
ARQUETA 1 VLVULA
URBANITZACI "MANOUS"
FUD
100
FUD
150
ESCALA:
TTOL DEL PROJECTE:
DIN A1 = 1:1000

TTOL DEL PLNOL:
DIN A3 = 1:2000
REFERNCIA DE FULLS
URBANITZACI HOSTALETS
P-A4 P-B4 P-C4
URBANITZACI BONAIRE
P-A5 P-B5 P-C5
NMERO DEL PLNOL:
1
FULL:
P-B5
DATA:
REALITZACI:
Sandra Rodrguez Mir
setembre 2007
CAT
PBD63
CAT
PBD63
PBD90
PBD63
PBD90
MINA
ARQUEBISBE
17 m3/h
FUD200
CAT
PBD63
URBANITZACI "EL MDOL"
PBD63
CAT
PBD63
FU
D1
50
FUD200
FUD100
FUD100
FUD
80
FU
D8
0
FU
D1
00
FU
D2
00
CAT
0
D8
FU
FU
D8
0
FUD100
50
D1
FU
FU
D1
00
FU
D2
00
FU
D1
00
FU
D8
0
FU
D8
0
150
FUD
CA
T
ARQUETA 1 VLVULA
FU
D2
00
ARQUETA 1 VLVULA
FU
D1
50
D80
FU
CA
T
FU
D2
00
FUD150
ESCALA:
TTOL DEL PROJECTE:
DIN A1 = 1:1000

TTOL DEL PLNOL:
DIN A3 = 1:2000
REFERNCIA DE FULLS
ELS PALLARESOS POBLE
P-B1 P-C1
URBANITZACI EL MDOL
P-B2 P-C2 P-D2

P-B3 P-C3 P-D3
DATA:
REALITZACI:
Sandra Rodrguez Mir
setembre 2007
NMERO DEL PLNOL:
1
FULL:
P-C2
FU
D2
00
CONCENTRADOR
SECTORS 5, 7, 8, 9, 10, 11
FBC100
ARQUETA 1 VLVULA
CA
T
CA
T
CA
T
FBC
80
FBC
60
FB
C1
00
FB
C6
0
FB
C1
00
0
C6
FB
FB
C6
0
FBC
80
CA
T
5-3
00
D2
FU
FUD200
ARQUETA 1 VLVULA
FB
C1
00
3-1
ARQUETA 1 VLVULA
11
2
4-2
3-1
FB
C1
00
FU
D2
00
13
15
8-6
-9
11
0
D8
FU
-8
10
19
ARQUETA 1 VLVULA
FU
D8
0
13
CONCENTRADOR
SECTOR 6
FBC
100
FU
D8
0
CA
T
17
0
D20
FU
21
10
12
23
-15
17
14
-12
14
19
ARQUETA 1 VLVULA
27
16
-16
18
FU
D8
0
25
CAT
21
29
25
11
20
CA
T
23
10
13
29
12
13
FU
D8
0
20
-18
27
11
31
00
D2
FU
FU
D8
0
FONT D'AIGUA
11
FU
D8
0
3
7-5
FU
D8
0
ARQUETA 1 VLVULA
3-1
11
-9
FU
D8
0
12
14
27
-25
-23
34
FU
D8
0
16
17
29
22
18
32
45
-47
00
D2
FU
FU
D8
0
27
20
15
32
30
7-5
18
43
-41
-39
25
30
23
4-2
00
D2
FU
28
37
13
21
21
FU
D8
0
26
39
28
16
-14
35
19
19
24
26
33
17
4-2
17
22
37
-35
-33
24
10
15
15
31
FU
D2
00
22
ARQUETA 1 VLVULA
ESCALA:
TTOL DEL PROJECTE:
DIN A1 = 1:1000

TTOL DEL PLNOL:
DIN A3 = 1:2000
REFERNCIA DE FULLS
P-B2 P-C2
URBANITZACI L'ESPLAI TARRAGON
P-B3 P-C3
P-B4 P-C4
DATA:
REALITZACI:
Sandra Rodrguez Mir
setembre 2007
NMERO DEL PLNOL:
1
FULL:
P-C3
FU
D8
0
16
26
-24
FU
D2
00
18
25
-23
-21
28
PA
D2
5
20
27
ARQUETA 1 VLVULA
17
-15
-13
FU
D8
0
30
19
27
FU
D2
00
PA
D2
5
13
15
14
18
FU
D8
0
27
12
16
11
25
ARQUETA 1 VLVULA
FU
D2
00
10
14
26
-24
FU
D8
0
23
-21
12
-10
-8
FU
D8
0
22
29
ARQUETA 1 VLVULA
31
ARQUETA 1 VLVULA
16
11
17
13
18
ARQUETA 1 VLVULA
FU
D2
00
FU
D2
00
15
20
19
17
ARQUETA 1 VLVULA
FU
D2
00
19
FUD
200
35
ARQUETA 1 VLVULA
25
-23
33
19
FU
D8
0
40
22
11
17
3-1
14
-12
-10
20
21
33
31
28
-26
FU
D8
0
FU
D8
0
29
19
38
-36
31
24
15
-13
FU
D8
0
16
18
45
-47
34
ARQUETA 1 VLVULA
CENTRE DE CONTROL
ESCALA:
TTOL DEL PROJECTE:
DIN A1 = 1:1000

TTOL DEL PLNOL:
DIN A3 = 1:2000
REFERNCIA DE FULLS
NMERO DEL PLNOL:
P-B3 P-C3
URBANITZACI L'ESPLAI TARRAGON
P-B4 P-C4
P-B5 P-C5
DATA:
REALITZACI:
Sandra Rodrguez Mir
setembre 2007
FULL:
P-C4
FUD8
0
FUD
150
FUD150
FUD80
FUD150
URBANITZACI
"QUADRA MANOUS"
FUD150
FUD
80
FUD
80
FUD150
ESCALA:
TTOL DEL PROJECTE:
DIN A1 = 1:1000

TTOL DEL PLNOL:
DIN A3 = 1:2000
REFERNCIA DE FULLS
NMERO DEL PLNOL:
P-B4 P-C4
P-B5 P-C5 P-D5
FULL:
P-C5
DATA:
REALITZACI:
Sandra Rodrguez Mir
setembre 2007
P-B1
T
CA
P-A1
T
CA
T
CA
T
CA
P-A2
P-B2
P-C2
P-B3
P-C3
PB
D9
0
POU Pallaresos Park

Prof. pou: 80 m
Cabal: 6,25 l/s (22,5 m3/h)
P-A3
FUD200
FU
D8
0
FU
D8
0
00
D2
FU
P-A4
P-B4
P-C4
P-A5
P-B5
P-C5
ESCALA:
TTOL DEL PROJECTE:

TTOL DEL PLNOL:
DIN A2 = 1:6000
REFERNCIA DE FULLS
NMERO DEL PLNOL:
RELACI DE QUADRANTS
FULL:
DATA:
REALITZACI:
Sandra Rodrguez Mir
setembre 2007
Pressupost
120
ndex del Pressupost

16 Introducci del Pressupost.................................................................... 122
16.1 Pressupost de la Sectoritzaci de la Xarxa dAbastament dAigua
Potable a Els Pallaresos............................................................................. 122
16.1.1 Preus elementals............................................................................ 122
16.1.2 Anidaments.................................................................................... 124
16.1.3 Aplicaci de preus..........................................................................126
16.1.4 Pressupost dexecuci material.....................................................128
16.1.5 Pressupost dexecuci per contracte abans dimpostos............... 128
16.1.6 Pressupost dexecuci per contracte desprs dimpostos............. 128
16.1.7 Total Pressupost de la Sectoritzaci............................................. 128
16.2 Pressupost del Sistema de Supervisi, Control i Telecomandament dels

dipsits i captacions de la Xarxa dAbastament dAigua Potable a Els
Pallaresos.................................................................................................... 129
16.2.1 Preus elementals............................................................................ 129
16.2.2 Anidaments.................................................................................... 132
16.2.3 Aplicaci de preus......................................................................... 136
16.2.4 Pressupost dexecuci material.....................................................140
16.2.5 Pressupost dexecuci per contracte abans dimpostos............... 140
16.2.6 Pressupost dexecuci per contracte desprs dimpostos............. 140
16.2.7 Total Pressupost del Sistema de Supervisi, Control i
Telecomandament......................................................................... 140
16.3 Resum total del pressupost........................................................................141
121
16 Introducci del Pressupost

Sha cregut convenient, a causa de lelevat cost dimplantaci, especificar el pressupost per
separat, per una part sadjunta el pressupost referent a la sectoritzaci de la xarxa, i per
laltra, el pressupost referent a la Telegesti de dipsits i captacions.
16.1 Pressupost de la Sectoritzaci de la Xarxa dAbastament dAigua Potable a Els

Pallaresos
16.1.1 Preus elementals
1 Arquetes
Nmero Unitats
Descripci
Preu Unitari
540
001
Motoritzaci vlvula de comporta. Subministre i

collocaci de motor dinducci trifsic en
vlvula de comporta
002
Comptador Cabal
202,22
003
Transductor de Pressi
154,08
004
Analitzador de Clor i pH
2.616
005
Conversor RS485 a Fibra ptica
006
Autmat TSX micro de Telemechanique
007
Carret de 100 m de cable parell trenat 0,5 mm2

amb pantalla individual per a cada parell,
pantalla general, malla de protecci general i
coberta amb PVC
260
008
Carret de 250 m de fibra ptica 62,5/125
994
009
Armari
80
010
Disjuntor magnetotrmic
57
011
Contactes per obrir/tancar vlvula
20
012
013
Interruptor general de quadre i material auxiliar
50
014
Enginyeria Software
200
157
1.200
34,45
2 Concentradors
Nmero Unitats
Descripci
Preu Unitari
015
Ordenador PC industrial
700
016
SAI: Sistema dAlimentaci Ininterrompuda de

500 VA
125
122
017
Armari per a installar PCs
60
018
Tarja de xarxa Ethernet
25
019
Switch de 24 ports
130
020
Conversor Ethernet-RS485
380
021
Transceivers conversors RS-485-fibra ptica
157
022
Font dalimentaci de 24 Vdc
100
023
Radiomodem T-MOD - C-48.
761,25
024
Sistema radiant. (antena unidireccional)
159,94
3 Centre de Control
Nmero Unitats
Descripci
Preu Unitari
025
ORDINADOR Compac DC7600 SFF

Processador Intel Pentium4 a 3,0 GHz
Memria DDR2 1 GB
Disc dur 80 GB
Tarja Grfica
Disquetera 3 1/2 1,44MB
Unitat 16X/48X DVD-ROM
Tarja de So integrada a xipset
Tarja Ethernet Gigabit integrada
Connexin xarxa ethernet 10/100 integrada
Format Torre
Teclat estndard PS/2 espanyol
Ratl USB ptic scroll + 2 tecles
Llicncia Windows XP Professional
Ampliaci 2 port srie
026
Sistema dalimentaci ininterrompuda Salicr

SPS-PRO de 1200 VA
347,15
027
Impressora Deskjet 3940
43,22
028
Monitor Philips 200W6CS TFT de 20"
415,92
029
Radiomodem T-MOD - C-48.Antena

omnidireccional
1.000
030
Kit per enviament dalarmes: mdem GSM

WM02 G-900,antena magntica T.M.A.UT102L,adaptador SMA-M/FME-M MODEM
GS, alimentador TRQ 12 V/450 mA.
194,27
031
Software enviament alarmes SMS
123
682,19
300
032
Llicncia software (Scada + enviament alarmes)
300
033
Desenvolupament aplicaci
700
034
Posada a punt
250
16.1.2 Anidaments
1 Arquetes
Nmero Unitats
Descripci
Quantitat
001
Motoritzaci vlvula de comporta. Subministre i

collocaci de motor dinducci trifsic en
vlvula de comporta
45
002
Comptador Cabal
45
003
45
004
45
005
43
006
43
007
Carret de 100 m de cable parell trenat 0,5 mm2

amb pantalla individual per a cada parell,
pantalla general, malla de protecci general i
coberta amb PVC
008
32
009
Armari
43
010
43
011
43
012
43
013
Interruptor general de quadre i material auxiliar
43
014
Enginyeria Software
43
2 Concentradors
Nmero Unitats
Descripci
015
016
017
SAI: Sistema dAlimentaci Ininterrompuda de

500 VA
018
124
Quantitat
3
3
3
3
019
Switch de 24 ports
020
43
021
Transceivers conversors RS-485-fibra ptica
43
022
023
Radiomdem T-MOD - C-48.
024
3 Centre de Control
Nmero Unitats
Descripci
Quantitat
025

Memria DDR2 1 GB
Disc dur 80 GB
Tarja Grfica
Format Torre
026

SPS-PRO de 1200 VA
027
028
029

omnidireccional
030

031
032
033
034
Posada a punt
125
16.1.3 Aplicaci de preus
1 Arquetes
Nm.
Descripci
Quant.
Preu
Unitari
Import
001
Motoritzaci vlvula de comporta.

Subministre i collocaci de motor
dinducci trifsic en vlvula de comporta
45
540
24.300
002
Comptador Cabal
45
202,22
9.100
003
45
154,08
6.933,6
004
45
2.616
117.720
005
43
157
6.751
006
43
1.200
51.600
007
Carret de 100 m de cable parell trenat 0,5

mm2 amb pantalla individual per a cada
parell, pantalla general, malla de protecci
general i coberta amb PVC
260
780

Armari
Interruptor general de quadre i material
auxiliar
32
43
43
43
43
994
80
57
20
34,45
31.808
3.440
2.451
860
1.481,35
43
50
2.150
Enginyeria Software
43
200
8.600
008
009
010
011
012
013
014
TOTAL 1 Arquetes
267.975
2 Concentradors
Nm.
Descripci
Quant.
Preu
Unitari
Import
015
700
2.100
016
SAI: Sistema dAlimentaci

Ininterrompuda de 500 VA
125
375
017
60
180
018
25
75
126
019
Switch de 24 ports
130
390
020
43
380
16.340
021
Transceivers conversors RS-485-fibra

ptica
43
157
6.751
022
100
300
023
Radiomdem T-MOD - C-48.
761,25
2.284
024
159,94
480
TOTAL 2 Concentradors
29.275
3 Centre de Control
Nm.
Descripci
Quant.
Preu
Unitari
Import
025

Memria DDR2 1 GB
Disc dur 80 GB
Tarja Grfica
Connexin xarxa ethernet 10/100
integrada
Format Torre
682,19
682,19
026
Sistema dalimentaci ininterrompuda

Salicr SPS-PRO de 1200 VA
347,15
347,15
027
43,22
43,22
028
415,92
415,92
029

omnidireccional
1.000
1.000
030
Kit per enviament dalarmes: mdem

GSM WM02 G-900,antena magntica
T.M.A.UT-102L,adaptador SMAM/FME-M MODEM GS, alimentador
TRQ 12 V/450 mA.
194,27
194,27
127
031
300
300
032
Llicncia software (Scada + enviament

alarmes)
300
300
033
700
2.100
034
Posada a punt
250
750
TOTAL 3 Centre de Control
6.133
16.1.4 Pressupost dexecuci material

Total 1 Arquetes.......................................................................................267.975
Total 2 Concentradors................................................................................29.275
Total 3 Centre de Control.............................................................................6.133
__________________________________________________________________
Total Pressupost dexecuci material.........................................................303.383
16.1.5 Pressupost dexecuci per contracte abans dimpostos

Total Pressupost dexecuci material.........................................................303.383
Despeses Generales 13%.........................................................................39.439,79
Beneficio Industrial 6%...........................................................................18.202,98
__________________________________________________________________
Total Pressupost dexecuci per contracte abans dimpostos............... 361.025,76
16.1.6 Pressupost dexecuci per contracte desprs dimpostos

Total Pressupost dexecuci per contracte abans dimpostos............... 361.025,76
IVA 16%...................................................................................................... 57.764
__________________________________________________________________
Total Pressupost dexecuci per contracte desprs dimpostos................. 418.790
16.1.7 Total Pressupost de la Sectoritzaci

Total Pressupost de la Sectoritzaci.............. 418.790
El total del pressupost ascendeix a CUATRECENTS DIVUIT MIL SETCENTS
NORANTA EUROS.
128
16.2 Pressupost de la Sectoritzaci de la Xarxa dAbastament dAigua Potable a Els

Pallaresos
16.2.1 Preus elementals
1 Dipsit Pallaresos Poble

Nmero Unitats
Descripci
Preu Unitari
2.052,31
001
Equip de Control (44 ED, 10 SD, 12 EA, 0 SA)
002
Radiomdem T-MOD C-48
761,25
003
Sistema Radiant
159,94
004
34,45
005
Proteccions contra sobretensions (antena+220V)
248,80
006
Sensor de nivell per ultrasons. Subministre i

collocaci en les installacions existents de
sensor de nivell per ultrasons i sortida
analgica 4-20mA. Sinclou el cablejat al
mdul dentrades i sortides
472,3
007
Boies de seguretat
39,01
008
Medici del cabal
202,22
009
Sistema de dosificaci automtica de clor.

Mesura clor i pH
4.866
010
Nivell mnim clor
39,01
011
Transmissor de Pressi
154,08
012
Pressstat min/mx
81,85
013
Pressstat ajustable
58,63
014
Control parmetres elctrics
243
015
Enginyeria Software
550
016
Instal.laci i posada a punt
360
2 Dipsit i Pou Pallaresos Park

Nmero Unitats
Descripci
Preu Unitari
2.052,31
017
018
761,25
019
Sistema Radiant
159,94
020
34,45
129
021
248,80
022
Sensor de nivell per ultrasons Subministre i

472,3
023
Boies de seguretat
39,01
024
Medici del cabal
202,22
025

Mesura clor i pH
4.866
026
Nivell mnim clor
39,01
027
154,08
028
Pressstat min/mx
81,85
029
Pressstat ajustable
58,63
030
031
Sonda nivell
494,34
032
Cable i accessoris sonda nivell
437,60
033
Boia nivell mnim pou
38,50
034
Cable i accessoris boia
156,00
035
243,00
036
Enginyeria Software
800
037
480
243
3 Dipsit Jardins Imperi i Mina de lArquebisbe

Nmero Unitats
Descripci
Preu Unitari
2.052,31
038
039
761,25
040
Sistema Radiant
159,94
041
34,45
042
248,80
043

472,3
044
Boies de seguretat
39,01
130
045
Medici del cabal
202,22
046

Mesura clor i pH
4.866
047
Nivell mnim clor
39,01
048
154,08
049
Pressstat min/mx
81,85
050
Pressstat ajustable
58,63
051
052
Sonda nivell
494,34
053
437,60
054
38,50
055
156,00
056
243,00
057
Enginyeria Software
800
058
480
243
4 Centre de Control
Nmero Unitats
Descripci
Preu Unitari
059

Memria DDR2 1 GB
Disc dur 80 GB
Tarja Grfica
Format Torre
060

SPS-PRO de 1200 VA
347,15
061
43,22
062
415,92
131
682,19

omnidireccional
1.000
064

194,27
065
300
066
300
067
700
068
Posada a punt
250
063
16.2.2 Anidaments

Nmero Unitats
Descripci
Quantitat
001
002
003
Sistema Radiant
004
005
006

007
Boies de seguretat
008
Medici del cabal
009

Mesura clor i pH
010
Nivell mnim clor
011
012
Pressstat min/mx
013
Pressstat ajustable
014
015
Enginyeria Software
016
132

Nmero Unitats
Descripci
Quantitat
017
018
019
Sistema Radiant
020
021
022

023
Boies de seguretat
024
Medici del cabal
025

Mesura clor i pH
026
Nivell mnim clor
027
028
Pressstat min/mx
029
Pressstat ajustable
030
031
Sonda nivell
032
033
034
035
036
Enginyeria Software
037
133

Nmero Unitats
Descripci
Quantitat
038
039
040
Sistema Radiant
041
042
043

044
Boies de seguretat
045
Medici del cabal
046

Mesura clor i pH
047
Nivell mnim clor
048
049
Pressstat min/mx
050
Pressstat ajustable
051
052
Sonda nivell
053
054
055
056
057
Enginyeria Software
058
134
4 Centre de Control
Nmero Unitats
Descripci
Quantitat
059

Memria DDR2 1 GB
Disc dur 80 GB
Tarja Grfica
Format Torre
060

SPS-PRO de 1200 VA
061
062
063

omnidireccional
064

065
066
067
068
Posada a punt
135
16.2.3 Aplicaci de preus

Nm.
Descripci
Quant.
Preu
Unitari
Import
001
Equip de Control (44 ED, 10 SD, 12 EA,

0 SA)
2.052,31
2.052,31
002
761,25
761,25
003
Sistema Radiant
159,94
159,94
004
34,45
34,45
005
Proteccions
contra
(antena+220V)
248,80
248,80
006
Sensor nivell per ultrasons. Subministre

i collocaci en les installacions
existents de sensor de nivell per
ultrasons i sortida analgica 4-20mA.
Sinclou el cablejat al mdul dentrades
i sortides
472,30
944,60
007
Boies de seguretat
39,01
78,02
008
Medici del cabal
202,22
202,22
4.866
4.866
1
1
1
1
1
1
1
39,01
154,08
81,85
58,63
243
550
360
39,01
154,08
81,85
58,63
243
550
360
009
010
011
012
013
014
015
016
sobretensions
Sistema de dosificaci automtica de

clor. Mesura clor i pH
Nivell mnim clor
Pressstat min/mx
Pressstat ajustable
Enginyeria Software
TOTAL 1 Dipsit Pallaresos Poble
136
10.834,16

Nm.
Descripci
Quant.
Preu
Unitari
Import
2.052,31
2.052,31
761,25
761,25
018

0 SA)
019
Sistema Radiant
159,94
159,94
020
34,45
34,45
021
Proteccions
contra
(antena+220V)
248,80
248,80
022
Sensor de nivell per ultrasons

Subministre i collocaci en les
installacions existents de sensor de
nivell per ultrasons i sortida analgica 420mA. Sinclou el cablejat al mdul
dentrades i sortides
472,3
944,60
023
Boies de seguretat
39,01
78,02
024
Medici del cabal
202,22
404,44
4.866
4.866
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
39,01
154,08
81,85
58,63
243
494,34
437,60
38,50
156,00
243,00
39,01
154,08
81,85
58,63
243
494,34
437,60
38,50
156
243
017
sobretensions
026
027
028
029
030
031
032
033
034
035

Nivell mnim clor
Pressstat min/mx
Pressstat ajustable
Sonda nivell
036
Enginyeria Software
800
800
037
480
480
025
TOTAL 2 Dipsit i Pou Pallaresos Park
137
12.775,82

Nm.
Descripci
Quant.
Preu
Unitari
Import
2.052,31
2.052,31
761,25
761,25
039

0 SA)
040
Sistema Radiant
159,94
159,94
041
34,45
34,45
042
Proteccions
contra
(antena+220V)
248,80
248,80
043
Sensor de nivell per ultrasons

Subministre i collocaci en les
installacions existents de sensor de
nivell per ultrasons i sortida analgica 420mA. Sinclou el cablejat al mdul
dentrades i sortides
472,3
944,60
044
Boies de seguretat
39,01
78,02
045
Medici del cabal
202,22
404,44
4.866
4.866
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
39,01
154,08
81,85
58,63
243
494,34
437,60
38,50
156,00
243,00
800
480
39,01
154,08
81,85
58,63
243
494,34
437,60
38,50
156
243
800
480
038
046
047
048
049
050
051
052
053
054
055
056
057
058
sobretensions

Nivell mnim clor
Pressstat min/mx
Pressstat ajustable
Sonda nivell
Enginyeria Software
TOTAL 3 Dipsit Jardins Imperi i

Mina de lArquebisbe
138
12.775,82
4 Centre de Control
Nm.
Descripci
Quant.
Preu
Unitari
Import
059

Memria DDR2 1 GB
Disc dur 80 GB
Tarja Grfica
Connexin xarxa ethernet 10/100
integrada
Format Torre
682,19
682,19
060
Sistema dalimentaci ininterrompuda

Salicr SPS-PRO de 1200 VA
347,15
347,15
061
43,22
43,22
062
415,92
415,92
063

omnidireccional
1.000
1.000
064
Kit per enviament dalarmes: mdem

GSM WM02 G-900,antena magntica
T.M.A.UT-102L,adaptador SMAM/FME-M MODEM GS, alimentador
TRQ 12 V/450 mA.
194,27
194,27
065
300
300
066
Llicncia software (Scada + enviament

alarmes)
300
300
067
700
2.100
068
Posada a punt
250
750
TOTAL 4 Centre de Control
139
6.133
16.2.4 Pressupost dexecuci material

Total 1 Dipsit Pallaresos Poble........................................................... 10.834,16
Total 2 Dipsit i Pou Pallaresos Park................................................... 12.775,82
Total 3 Dipsit Jardins Imperi i Mina de lArquebisbe........................ 12.775,82
Total 4 Centre de Control.............................................................................6.133
_________________________________________________________
Total Pressupost dexecuci material..................................................... 42.518,80
16.2.5 Pressupost dexecuci per contracte abans dimpostos

Total Pressupost dexecuci material..................................................... 42.518,80
Despeses Generales 13%............................................................................... 6.803
Beneficio Industrial 6%............................................................................ 2.551,13
_________________________________________________________
Total Pressupost dexecuci per contracte abans dimpostos................. 51.872,93
16.2.6 Pressupost dexecuci per contracte desprs dimpostos

Total Pressupost dexecuci per contracte abans dimpostos................. 51.872,93
IVA 16%................................................................................................... 8.299,67
_________________________________________________________
Total Pressupost dexecuci per contracte desprs dimpostos.............. 60.172,58
16.2.7 Total Pressupost del Sistema de Supervisi, Control i Telecomandament

Total Pressupost del Sistema de Supervisi,
Control i Telecomandament..................... 60.172,58
El total del pressupost del Sistema de Supervisi, Control i Telecomandament
ascendeix a SEIXANTA MIL CENT SETANTADOS EUROS AMB
CINQUANTAVUIT CNTIMS.
140
16.3 Resum total del pressupost
Total Pressupost de la Sectoritzaci....................... 418.790
Total Pressupost del Sistema de Supervisi,

Control i Telecomandament.......................60.172,58
___________________________________________
Total Pressupost General..................................... 478.962,58
El total del Pressupost General ascendeix a QUATRECENTS SETANTAVUIT MIL
NOUCENTS SEIXANTADOS EUROS AMB CINQUANTAVUIT CNTIMS.
141
Bibliografia
142
17 Bibliografia
[1] Larry W. Mays, Manual de Sistemas de distribucin de agua, Ed. McGraw-Hill
Interamericana,2002.
[2] Enrique Carnicer Royo, Instalaciones hidrosanitarias fontanera y saneamiento, Ed.
Paraninfo, 2001.
[3] Franco Martn Snchez, Manual de instalaciones de fontanera y saneamiento, Ed.
Madrid Vicente, 1998.
[4] http://www.watergymex.org
[5] http://www.emersonprocess.com
[6] http://www.epamurcia.org
[7] http://www.sedapal.com
[8] http://www.bermad.com
[9] http://paginas.fe.up.pt/~mjneves/publicacoes_files/data/es/ponencias/
[10] http://www.siemens.es
[11] http://www.scheiderelectric.es
[12] http://www-es.linksys.com
[13] http://www.comprawifi.com
143

Automatització Serveis Municipals

Diunggah oleh

Informasi Dokumen

Judul Asli

Hak Cipta

Format Tersedia

Bagikan dokumen Ini

Bagikan atau Tanam Dokumen

Opsi Berbagi

Apakah menurut Anda dokumen ini bermanfaat?

Apakah konten ini tidak pantas?

Hak Cipta:

Format Tersedia

Automatització Serveis Municipals

Diunggah oleh

Hak Cipta:

Format Tersedia

Automatitzaci i Control

AUTOR: Sandra Rodrguez Mir.

DATA: Setembre 2007.

Automatitzaci i Control de Serveis Municipals

Automatitzaci i Control de Serveis Municipals

2.5 La situaci a Catalunya................................................................................... 6

3 Constituci de la Xarxa de Conducci dAbastament dAigua

Condicions que han dacomplir les canonades................................ 9

Accions i Efectes en les canonades................................................... 9

Materials utilitzats en les canonades.............................................. 10

3.4 Torres de Pressi............................................................................................ 19

Automatitzaci i Control de Serveis Municipals

4 Xarxes de Distribuci Urbana................................................................ 20

Dipsits de Regulaci de Pressi.....................................................21

Xarxa de Distribuci Oberta o Ramificada.................................... 23

Xarxa de Distribuci Tancada o Mallada...................................... 24

Xarxa de Distribuci Mixta............................................................. 25

4.4 Punts de Presa................................................................................................ 26

4.5 Condicions que ha dacomplir la Xarxa dAbastament............................. 27

5 Sectoritzaci de Xarxes dAbastament dAigua....................................28

Obra Civil i Instrumentaci............................................................ 30

Centre de Gesti de Sectors............................................................. 31

6 Sistemes de Telegesti per a Xarxes Pbliques dAbastament

Automatitzaci i Control de Serveis Municipals

Problemes de transmissi per cable................................................ 38

Generalitats de la comunicaci srie.............................................. 38

Estndards de comunicaci srie....................................................38

Transmissi srie RS-232................................................................ 39

Transmissi srie RS-422................................................................ 39

Transmissi srie RS-485................................................................ 40

Transmissi analgica 4-20 mA......................................................40

Busos dalta velocitat i baixa funcionalitat.....................................42

Busos dalta velocitat i funcionalitat mitjana.................................42

Busos daltes prestacions.................................................................42

Busos per rees de seguretat intrnseca.......................................... 43

8.4 Alguns Busos Estandaritzats.........................................................................43

Automatitzaci i Control de Serveis Municipals

Comunicacions amb fibra ptica.................................................... 49

Sensors de fibra ptica.................................................................... 49

9.4 Tipus de Fibra ptica.................................................................................... 51

11 Possibles tipus de comunicacions entre el centre de control i centres de

Automatitzaci i Control de Serveis Municipals

13 Sectoritzaci de la Xarxa dAbastament dAigua Potable a Els

14 Sistema de Supervisi, Control i Telecomandament dels dipsits i

Automatitzaci i Control de Serveis Municipals

14.7.1 Fase I. Muntatge en taller dER i recopilaci de materials.........100

Automatitzaci i Control de Serveis Municipals

Automatitzaci i Control de Serveis Municipals

1.1 Objecte del Projecte

Automatitzaci i Control de Serveis Municipals

A causa del constant creixement del municipi es planteja la necessitat demprendre la

Automatitzaci i Control de Serveis Municipals

Figura 1. Esquema grfic simple dun abastament en alta.

Automatitzaci i Control de Serveis Municipals

2.3 Balanos negatius daigua en les xarxes dalta

Automatitzaci i Control de Serveis Municipals

Figura 2. Subcomptatge de comptadors sobre el volum real subministrat.

2.5 La situaci a Catalunya

Automatitzaci i Control de Serveis Municipals

2.6 Lnies de millora en xarxes eficients: la sectoritzaci

2.7 Lnies de millora en xarxes poc eficients: control i planificaci

Automatitzaci i Control de Serveis Municipals

3 Constituci de la Xarxa de Conducci dAbastament dAigua Potable