CAPTOL 3.

INSTITUCIONS FINANCERES
INTERNACIONALS
ndex
Per qu nosaltres haurem de...? - 2
Una mica dhistria - 2
Alguns conceptes que cal tenir clars - 3
La teoria neoliberal diu... - 5
Exemples poc exemplars - 6
En definitiva - 6
Saber-ne ms - 7
Alguna eina ms per sensibilitzar - 8
Campanyes i moviments socials - 8
Unes qestions per reflexionar i debatre - 9
Elaborat:

Revisi de
contingut:

Disseny i
maquetaci:

www.interferencies.cc
info@interferencies.cc
@_interferencies
facebook.com/interferencies

Per qu nosaltres haurem de...?

Perqu mentre estem pendents de la democrcia formal els poders legislatiu i executiu qui
veritablement est decidint en tot el planeta les poltiques socials i econmiques sn institucions
opaques, les decisions de les quals no sn democrtiques i responen als interessos de les grans
multinacionals i de les elits financeres, en connivncia amb els governs ms poderosos.

Una mica dhistria

Lany 1944 en una conferncia de Nacions Unides, representants de 45 pasos reunits a Bretton Woods
(Estats Units) decideixen crear una instituci per tal destabilitzar el sistema financer internacional
i prevenir crisis econmiques com la dels anys 30. Lany segent es crea amb aquesta finalitat i amb
seu als EUA el Fons Monetari Internacional (FMI).
El mateix any 1944, i en parallel a lFMI, neix el Banc Mundial (BM) tamb a la trobada de Bretton
Woods. Si b en els seus inicis es va crear per ajudar els governs europeus afectats per la II Guerra
Mundial, amb el temps va passar a ser finanador dels pasos anomenats en vies de desenvolupament.
Amb els anys es van crear altres institucions financeres internacionals dmbit regional els bancs
regionals de desenvolupament com ara el Banc Interameric de Desenvolupament, el Banc Asitic de
Desenvolupament, el Banc Afric de Desenvolupament o el Banc Europeu de Reconstrucci i Desenvolupament. La seva funci s, com la del Banc Mundial, finanar amb crdits projectes de desenvolupament als pasos empobrits. Totes sn conegudes com a institucions financeres internacionals (IFI).
Al club de les IFI hem dafegir el Banc Europeu dInversions, un banc pblic de la Uni Europea que
finana projectes de desenvolupament, principalment grans infraestructures, energia, transport i telecomunicacions, tant a la UE com a fora.
Totes aquestes institucions tenen un gran poder a lhora de determinar el model de desenvolupament
que han de seguir els pasos del Sud, i alguns del Nord, ja que, a canvi de recursos financers en forma
de crdits, imposen poltiques econmiques i socials.
Durant els anys 80, lFMI i el Banc Mundial van ser els encarregats de buscar una soluci a la crisi
del deute dels pasos del Sud. La principal conseqncia van ser dcades de programes dajustament
estructural, poltiques neoliberals i crisi social arreu dAmrica Llatina, sia, frica i Europa de lEst,
sense que se solucions el problema del deute. Des de lany 2008, lFMI ha estat lencarregat de gestionar les ajudes i definir les mesures per fer front a la crisi financera i econmica, tamb a Europa,
amb conseqncies similars: augment del deute, austeritat i crisi social.

CAPTOL 3. INSTITUCIONS FINANCERES INTERNACIONALS

Alguns conceptes que cal tenir clars

El Banc Mundial
El Banc Mundial atorga crdits per a projectes de desenvolupament. El seu finanament el realitza dacord amb el que la instituci entn com a necessari per aconseguir-lo. Aix passa sovint pel
foment de grans infraestructures, extracci de recursos naturals, industrialitzaci de lagricultura o
privatitzaci de serveis pblics.
El Banc Mundial defineix les poltiques que hauran daplicar els pasos empobrits per crixer i millorar en un context econmic globalitzat mitjanant els informes que realitza, els quals determinen
certes condicions per als seus prstecs.
El Banc Mundial du a terme les seves actuacions a travs de les cinc organitzacions que el composen.
Dues sn de desenvolupament: el Banc Internacional de Reconstrucci i Foment (BIRF), que centra
les seves activitats en pasos dingrs mitj i pasos empobrits amb capacitat creditcia, i lAssociaci
Internacional de Foment (AIF), que treballa en els pasos ms empobrits. Ambdues complementades per lacci de la Corporaci Financera Internacional (CFI), lOrganisme Multilateral de Garantia
dInversions (OMGI) i el Centre Internacional dArranjament de Diferncies Relatives a Inversions
(CIADI).

El Fons Monetari Internacional

LFMI t com a funci declarada promoure lestabilitat financera mundial. La seva eina principal per
aconseguir-ho s el crdit adreat a governs de pasos amb dificultats per pagar els seus deutes.
Aquests crdits van acompanyats de condicions.
Les condicionalitats que el Fons imposa sn directes, que habitualment passen per la liberalitzaci
financera i comercial, la privatitzaci del sector pblic i per ajustaments econmics amb elevats costos socials per a la poblaci, i indirectes a travs de lavaluaci peridica de la salut econmica dels
pasos.
Aquestes avaluacions de lFMI seran tingudes en compte pels mercats financers i pels agents de
lespeculaci financera. Si un pas no vol patir agressions daquests mercats financers, en forma
datacs especulatius, fugides de capital o increments del risc i dels tipus dinters, haur de posar en
marxa les mesures dajustament recomanades per lFMI.

CAPTOL 3. INSTITUCIONS FINANCERES INTERNACIONALS

El funcionament de les institucions financeres internacionals

El Banc Mundial i lFMI estan dirigits per representants dels pasos que les formen: 187 pasos dels
192 que formen part de Nacions Unides. El dret a vot es reparteix segons el pes de cada pas en
leconomia mundial, el que fixa les quotes que cada pas ha de pagar per ser membre. De manera que
qui aporta ms diners t ms vots.
Des del 2011 tant el BM com lFMI han endegat reformes en els seus sistemes de quotes, i han donat
ms poder a pasos emergents com ara Xina, ndia i Brasil.
Els Estats Units i la UE mantenen de facto el dret a veto. Conserven ms del 15% del poder de
votaci, percentatge prou alt com per bloquejar o imposar les decisions importants (aprovades per
majoria del 85% dels vots).
Al Banc Mundial els pasos amb ingressos alts acumulen el 61% dels vots, els que tenen rendes mitges disposen del 35% de vots, i els ms empobrits tenen el 4% dels vots.
Tant lFMI com el BM tenen la seu a Washington i sn administrats pels 187 pasos membres.

Altres actors que sen beneficien

Els projectes que financen el Banc Mundial o altres bancs regionals de desenvolupament, i els programes que imposa lFMI a canvi de rescats financers suposen un negoci molt lucratiu per a les grans
empreses transnacionals. Aix s aix perqu sn les que es fan amb els contractes per executar els
projectes, construir les infraestructures, vendre la maquinria o oferir els serveis vinculats a aquests
projectes. A ms, sn les grans empreses transnacionals europees i nord-americanes les que compren
les empreses pbliques privatitzades. Segons lInstitut de Comer Exterior espanyol tots aquests
bancs de desenvolupament mouen anualment ms de 140.000 milions de dlars. Aquests diners acaben en mans de grans empreses multinacionals, algunes de les quals sn espanyoles.

CAPTOL 3. INSTITUCIONS FINANCERES INTERNACIONALS / Alguns conceptes que cal tenir clars

La teoria neoliberal diu...

Lexistncia dinstitucions internacionals que regulin les finances i facilitin diners a pasos que
en necessiten promour el creixement econmic i,
parallelament, la reducci de la pobresa i les desigualtats.

Ats que es tracta dinstitucions pbliques en mans

dels representants de governs darreu del mn,
responen als interessos de la majoria de la poblaci.

...per la prctica

...pero la prctica

Nombrosos estudis acadmics, de la societat civil i

dorganismes de Nacions Unides demostren que no ha
estat aix per diferents motius:

El model dorganitzaci interna mostra que no s aix:

Aquestes institucions imposen poltiques com ara

la privatitzaci de serveis socials bsics acompanyada de: vulneraci de drets bsics, com laccs
a laigua o a leducaci, atac contra la sobirania
dels pobles i increment del poder de les grans
transnacionals.
Les poltiques socials i econmiques que apliquen
responen a uns estndards de leconomia neoliberal, que busquen sempre el creixement econmic i
no un desenvolupament hum i sostenible que estigui en lnia amb les necessitats de les comunitats.
El creixement econmic que promouen beneficia bsicament a les elits econmiques, tot i que les
mesures dausteritat o els retalls no sadrecen a
aquestes sin a la ciutadania i retallen els drets
dels pobles. Aix fa que augmentin les diferncies
entre les persones ms riques i les ms empobrides.

CAPTOL 3. INSTITUCIONS FINANCERES INTERNACIONALS

El poder de decisi s directament proporcional al capital aportat i aquest depn del pes
de cada pas a leconomia mundial (semblant al
consell dadministraci duna societat annima),
per tan recau sobre tot en els pasos ms enriquits.
Sn organitzacions opaques que, malgrat oferir
molta informaci, treballen a porta tancada.
Aquest fet dificulta el seu control per part de la
ciutadania i dels moviments socials.
El BM i lFMI sn sovint emprats pels EUA o per
la UE per, sota una faana dajut i crdit, marcar
les poltiques econmiques, comercials, etc. que
hauran de seguir els pasos receptors.
Les empreses transnacionals exerceixen una important pressi sobre aquestes institucions, a
travs de lobbies i del mecanisme de portes giratries (intercanvi constant de directius entre
ambdues).

Exemples poc exemplars

LFMI i el BM van donar suport financer a lApartheid sud-afric o a un dels dictadors ms corruptes
que hi ha hagut, Mobutu Sese Seko president del que aleshores coneixem com a Zaire; sense aquestes institucions difcilment shaguessin mantingut tan de temps al poder. Pinochet a Xile, Suharto a
Indonsia, Marcos a Filipines o Mubarak a Egipte sn altres dels molts dictadors que han rebut suport
financer daquestes institucions.
Un factor clau en el desenvolupament de la crisi econmica i social ms gran de la histria de
lArgentina foren les recomanacions de lFMI. Es tracta del mateix tipus de poltiques que estan
imposant actualment a Europa (Grcia, Irlanda, Portugal, Estat espanyol.. ), s a dir, programes
dausteritat i de retallades socials.
El Banc Mundial s un dels principals finanadors de les indstries extractives petroli, gas i minerals i ha donat suport al finanament de megainfraestructures i preses amb impactes ambientals i
socials nefastos (com la dInga a la Repblica Democrtica del Congo o la de Narmanda a lndia).
Mentre que el Banc Mundial sha erigit com el gestor dels fons de lluita contra el canvi climtic, s
tamb un dels principals finanadors dindstries altament emissores de CO2.

En definitiva

Les institucions financeres internacionals, lluny de millorar la situaci global dels pasos del Sud, sn
les eines que les elits econmiques i els governs del Nord utilitzen per obligar-los a aplicar poltiques
macroeconmiques i socials neoliberals. Aquestes debiliten els governs nacionals i locals i busquen
lentrada daquests pasos al mercat mundial, amb unes clares guanyadores: les empreses transnacionals, la majoria de les quals sn del Nord.
Com a resultat, es mantenen i saprofundeixen les relacions desiguals entre els pasos enriquits i els
empobrits, i sincrementa la distncia entre les persones ms riques i les ms empobrides (tant a
linterior dels pasos com entre pasos).
Tant els projectes receptors dels crdits multilaterals com les poltiques imposades que els acompanyen redueixen la sobirania dels pobles del Sud. Aquests pasos, per poder accedir als recursos financers de les institucions financeres internacionals, han dorientar la seva economia cap a lexportaci
de productes amb poc valor afegit (principalment productes agrcoles, petroli, gas i minerals), i
afavorir la construcci de grans infraestructures que no respecten els drets dels pobles ni el medi
ambient, i amb aix reforcen les oligarquies del Sud en connivncia amb els governs i les empreses
del Nord.

CAPTOL 3. INSTITUCIONS FINANCERES INTERNACIONALS

Saber-ne ms

Llibres
1. STIGLITZ, J. El malestar en la globalitzaci. Ed. Empries, 2002
2. TOUSSAINT, E. Banco mundial: el golpe de estado permanente. Editorial Viejo Topo (Barcelona),
2007
Webs
1. Campanya Qui deu a Qui?
http://quiendebeaquien.org/spip.php?rubrique39
2. Comit per a lAbolici del Deute del Tercer Mn
http://www.cadtm.org/Arquitectura-financiera?lang=es
3. Bretton Woods Project: Seguiment de les poltiques del Banc Mundial i lFMI
http://www.brettonwoodsproject.org/es/
4. Monitor dinstitucions financeres internacionals a lAmrica Llatina
http://ifis.choike.org/esp/
5. Xarxa europea contra el Banc Europeu dInversions
http://www.counterbalance-eib.org
Vdeos
1. Confesiones de un sicario econmico John Perkins
http://www.youtube.com/watch?v=UVtYaj7h7SY
2. Recopilaci de vdeos sobre les institucions financeres internacionals
http://ifiwatch.tv/es
Documents
1. FRESNILLO, I. En nom del desenvolupament, en inters del capital. Revista ONGC, 2010
http://www.odg.cat/documents/novetats/ongc44_BMFMI_fresnillo.pdf
2. FRESNILLO, I. G20. Objetiu: salvar el capitalisme. Semanario Directa, 2009
http://www.odg.cat/documents/deutes/b66_G20_IF_cat.pdf
3. FRESNILLO, I. Un Banc Mundial Europeu? La Cooperaci Europea i el Banc Europeu dInversions:
noves vies dinserci de les empreses translacionals europees als pasos del Sud. ODG, 2006
http://www.odg.cat/documents/deutes/b_bei_iolanda.pdf

CAPTOL 3. INSTITUCIONS FINANCERES INTERNACIONALS

Alguna eina ms per sensibilitzar

Dossier sobre la dimensi internacional de la crisi financera . Parla del paper de les IFI en la crisi.
http://www.quiendebeaquien.org/spip.php?article1295

Campanyes i moviments socials

Aqu
1. Des de 2007 diferents organitzacions i moviments socials catalans han organitzat la Setmana
global contra el deute extern i les institucions financeres internacionals, acte en qu denuncien les
seves prctiques i la relaci entre ambds.
2. Les mobilitzacions i manifestacions a Barcelona de lany 2001 contra la trobada del Banc Mundial
a la ciutat amb el resultat de 22 persones detingudes i 50 feridesprovoc que aquest finalment
desists de reunir-se en una poblaci tan contrria a aquesta instituci.
3. Lany 1994 ms de 50.000 persones es van manifestar a Madrid contra el Banc Mundial i lFMI en el
50 aniversari daquestes institucions, en una de les primeres manifestacions alterglobalitzaci.

All
1. Lany 2010 sinicia una nova campanya per fer fora el Banc Mundial de la gesti dels fons de lluita
contra el canvi climtic.
http://www.worldbankoutofclimate.org
2. La xarxa EuroIFI coordina des de lany 2003 els esforos dentitats i moviments socials que des
dEuropa lluiten contra els impactes de les institucions financeres internacionals. Cinc anys ms tard
sinicia una campanya especfica per contrarestar el paper del Banc Europeu dInversions als pasos
del Sud i a Europa de lEst (CounterBalance).
3. A Praga, lany 2000 desenes de milers de persones darreu dEuropa es van mobilitzar per impedir
la reuni anual del Banc Mundial i lFMI. Aquesta mobilitzaci fou lorigen de moltes de les xarxes
que es crearien posteriorment.
http://www.nodo50.org/praga00

CAPTOL 3. INSTITUCIONS FINANCERES INTERNACIONALS

Unes qestions per reflexionar i debatre

Qui mana realment a les institucions financeres internacionals, els governs del Nord o el poder
corporatiu?
Ms enll de qui mana, a qui beneficien les poltiques daquestes institucions?
Quan es financen projectes de desenvolupament o es dna crdit a un pas, shan de condicionar les
poltiques dels pasos del Sud?
s millor democratitzar les institucions financeres internacionals, o eliminar-les canviant larquitectura
financera internacional?
Seria ms efectiu disposar dun sistema amb institucions financeres regionals ms democrtiques i
amb la participaci de la societat civil?

CAPTOL 3. INSTITUCIONS FINANCERES INTERNACIONALS