VARIETATS GEOGRFIQUES

l.Classificacidelesvarietatsgeogrfiquesdelcatal
Lesprincipals varietats geogrfiques del catal sn el catal occidental il'oriental,quees poden
dividirenels segents grans dialectes:
Catal

Oriental

Septentrional
Central
Baleric
Alguers

Occidental

Nord-occidental
Valenci

2.Difernciesbsiquesentreelsdialectesoccidentals i els
orientals

Fontica

Catal occidental

Catal oriental

Es distingeix[a] i [e] en posici

tona.

Els sons[a]i [e]esredueixen auna

vocal neutra[]enposici tona.

Exemples: casa[kza], pare[pre].

Exemples:casa[kz], pare [pr].

Laxinicial odarrereconsonants
africada: [tJ].

Laxinicialodarrereconsonants
fricativa: [J].

Exemples:

xic

[tJk],

panxa

Exemples: xic [Jk], panxa [pJ].

[pntJ].
La x entre vocals o finaldarrere
vocal vaprecedida de [j].

La x entre vocals o finaldarrere vocal

novaprecedida de [j].

Exemples: baixa [bjJa], coix [kjJ]. Exemples: baixa [bJ], coix[kJ].

Espronunciala-rfinal(nomsen
valenci).

En general no es pronunciala-r
final.

Exemples:fuster [fustr], caminar

[kaminr].

Exemples:fuster [fust], caminar

[kmin].

Morfosintaxi

Lxic

Pluralsacabatsen-nsdarrerevocal
tona.

Pluralsacabatsen-s darrerevocal
tona.

Exemples: hmens, jvens.

Exemples: homes, joves

Formesplenes delspronoms febles.

Formesreforadeso redudesdels
pronoms febles.

Exemples: me,mos,ne.

Exemples: em,ens,en.

Increment-ix-o-isc-enelsverbs
incoatius.

Increment -eix-o-esc-enelsverbs
incoatius.

Exemples: partix,partisca.

Exemples: parteix, partesca.

espill,corder

mirall,xai,be

Amsdelescaracterstiquesgenerals anteriors,corresponentsalesduesgransvarietats
geogrfiquesdel catal, els dialectesenques divideixenpresenten els tretssegents:

3.Catal central
Caracterstiques
Fontica

Presencia de ioditzaci (pronunciaci [j] del dgraf ll en algunes paraules)

En algunes zones. Exemples: cella [sj], palla [pj]; per: cavall [kb].
Emmudiment de-tenels grups nt i -lt (isovint en-rt) en posici final de
sllaba.
Exemples: cant [kn], alt[l],part [pr] 1[prt].
Els sons [o] i [u]es redueixen a [u] en posici tona.
Exemples: horari [urri], mullar [mu].

Morfosintaxi

Desinncia[i] en el present de subjuntiu.

Exemple: vol que jocanti [knti].
Desinncia [u]en lalapersona del singular del present d'indicatiu.
Exemple: jocanto [kntu].
Desinncia [s] en el preterit imperfet de subjuntiu.
Exemple: volia que jocants [knts].
Possessius meva, teva, seva.

Lxic

llombrgol, llavis, escombra, noi, barrejar, papallona, vermell, mandra,

sorra.

4.Balear
Caracterstiques

Fontica

Presencia de ioditzaci (pronunciaci [j] del dgraf ll en algunes paraules),

com en part del catal central.
Exemples: cella [sj], palla [pj]; per: cavall [kb].
Reducci de quai gua a [ko] i [go] respectivament. Exemples: pasqua
[psko], aigua [jo], llengua [ego].
Reducci a i del grup ton final ia (a Menorcano es dnaaquest fenomen).
Exemples: gbia[gi], famlia [fmli].
Es distingeix[o] i [u] en posici tona (excepte a Menorca, Eivissa i Sller, on
es confonen en [u]).
Exemples: portar [port], colom [kolm], durar [dur].
Pronunciaci de la consonant final en els grups -nt, -lt, -ng (o-nc).
Exemples: font[fnt], molt[mlt], jonc[3k].
Es conserva el so[v].
Exemple: vaca [vk].
En alguns casos la e tnica es pronuncia amb so de vocal neutra [a].
Exemples: rebre[rra], ceba[s].

Morfosintaxi

Articles personals en,na.

Exemples: n'Andreu,na Margalida,en Bernat.
s de jo darrere preposici.
Exemple: per jo.
Article salat: singular es(o so darrere la preposici amb), sa;plural, es / ets
davant vocal (o sos), ses. Exemples: esca,ets homos,ambsosbecs,ses
monges.
Desinncies -am, -au en la 1a i la 2a persones del plural del present
d'indicatiu. Exemples: cantam, cantau.

No hiha desinncia en lalapersonadel singulardelpresentd'indicatiu.

Exemple: jocant[knt], jo camn[kmn].
Desinncia[s]enelpreteritimperfetdesubjuntiu(com encatalcentral).
Exemple:voliaquejocants[kants].
Ordre CD-CI en les combinacions depronoms febles (fenomen exclusiu de
Mallorca). Exemples: eltedonar,la vosexplicar.

Desinncia[i]enelpresentdesubjuntiu(comencatalcentral).
Exemple:volquejocanti[knti].

Formes plenes dels pronoms febles: me,te,se, mos,vos,se. Exemples:

mediu,mosn'anam,vos haenganat,se mor.
Lxic

ca (gos), allot (noi), s ver (s veritat), granera (escombra), arena

(sorra),morros(llavis), calces(mitges), us(esternut),besada(pet),nin (nen),
torcaboques (tovall), almanco (almenys),parixer(semblar).

5.Rossellons
Caracterstiques
Fontica

Elssons[o] i[u]esredueixena[u]enposicitona (comencatal central).

Exemples: horari[urri], mullar [mu].
Enposicitnicano hihadistinci entreeobertaietancada,nientreo
obertai otancada. Exemples: os[s],s[s], deu[dw],Du [dw].
Emmudiment de-tenels grups-nti-lt(isovinten -rt)enposici final de
sllaba(com en catal central). Exemples: cant[kn], alt[l],part [pr] /[prt].

Laoenposici tnica espronuncia [u].

Exemples: fosc[fsc], Canig [kni].
Reducci a-idel grupaton final -ia(comen balear).
Exemples: gbia[gi], famlia[fmili].

Morfosintaxi

sdelspossessiusmeua,teua,seua, llur,llura.
Exemple:elscaaires i 1lurgos.

Desinncia [i] en el present desubjuntiu (com en catalcentral).

Exemple: volque jocanti[knti].
sdepas(enllocdeno)enles frasesnegatives. Exemples: haditpasre,vinapas.
Elgrup-ndr-(isovint-ldr-)esredueixa-nr-(-lr-).
Exemples:divendres [dienrs], voldra[bulr].
Desinncia[s]enelpreteritimperfetdesubjuntiu(com encatalcentral).
Exemple:voliaquejocants[knts].
Presentd'indicatiu delverbser:som[sm]o[sn],ets,s,sem,seu,sn
[sn].
ssovintejatdelsufix -aire. Exemple:pescaire.
socasionaldel'articlelo,los.
sgeneralitzatdelsarticleslo[lu],los [lus].
Exemple:los!libres.
socasional delsdemostratius de proximitat aqueix,aqueixa (al
costatdaquest,aquesta),aqueixos,aqueixes.
sdela conjuncimes(enllocdeper).
Lxic

Occitanismesilxicespecfic:qualque (algun), qualc (alg), quelcom (alguna

cosa), belleu(potser), eixir (sortir), veire (got), ribera (riu),
espiar(mirar),morros(ll avis),peirer(paleta).
Gallicismes: roba (vestit), llap(conill), purtant(tanmateix),
vutura(cotxe),bolanger(fomer),servieta(tovall).

6.Alguers
Caracterstiques
Fontica

La o inicial sovint es pronuncia [aw].

Exemples: oliva [awl], olor [awl].
La d i la l entre vocals i la l en contacte amb una consonant es pronuncien
[r]. Exemples: vida [vra], vila [vra], color [kur], blau [brw].
El grup ll es pronuncia [l] davant de consonant i a final de mot.
Exemples: vell [vl], fills [fils].
Pronunciaci de la consonant final en els grups -nt, -lt, -ng (o-nc) (com en
balear). Exemples: font[fnt],molt[mlt], jonc[3k].

Morfosintaxi

Desinncia au en la 2a persona del plural del present d'indicatiu. Exemples:

cantau.
Possessius: meu, mia, tou, tua, sou, sua. Exemples: lo llit sou.
Present d'indicatiu del verb ser: s, ss, s, sem, seu, sn.
No hi ha article personal Exemple: vindr Joan
No hi ha desinncia en la la persona del singular del present d'indicatiu (com
en balear).

Formes plenes dels pronoms febles: me, te, se, mos, vos, se, lo.
Exemples: te diu, mos visita.
e

s ocasional dels demostratius de proximitat aqueix, aqueixa (al costat

daquest,aquesta), aqueixos, aqueixes.
Lxic

Lxic especfic: calqui (alg), calqui (algun), arrs (res), llong (llarg),

Gonella (faldilla), morro (llavi), maco (boig), minyona (noia).

Sardismes: anca (cama), frucar (nevar).
Italianismes: assai (molt), autista (taxista), esvilupo (desenvolupament).

7.Catalnord-occidental
Caracterstiques

Fontica

La o inicial sovint es pronuncia [aw]. Exemples: oliva [awl], olor [awl].

Desinncia [e] en la 3a persona de l'imperfet d'indicatiu i en la 3a persona del
present d'indicatiu dels verbs de la 1a conjugaci (llevat de lrea de Tortosa).
Exemples: ell canta [knte], ell cantava [kante].
La e inicial sovint es pronuncia [a].
Exemples: entendre [antndre], espes [asps], escala [askle].
La e sovint es pronuncia [i].
Exemples: senyor [si], genoll [3in], queixal [kiJl].
Formes plenes dels pronoms febles: me, te, se, mos, vos, se, lo.
Exemples: te diu, mos visita

Morfosintaxi

Desinncia [i] en el present de subjuntiu (com en catal central). Exemple:

vol que jo canti [knti].
Desinncia [e] en la 3a persona de l'imperfet d'indicatiu i en la 3a persona del
present d'indicatiu dels verbs de la 1a conjugaci (llevat de lrea de Tortosa).
Exemples: ell canta [knte], ell cantava [kante].
Desinncia [o] en la 1a persona del singular del present d'indicatiu.
Exemple: jo canto [knto].
s ocasional de l'article lo, los.
Exemple: lo treball.
Plurals acabats en ns darrere vocal tona.
Exemple:hmens.
Article mascul lo, los.
Exemple: lo jove, los arbres.
s de en enlloc de amb. Exemple: caf en llet.

Lxic

melic (llombrgol), granera (escombra), paloma (papallona), tim

(farigola), romer (roman), padr (avi), parixer (semblar), moix (ocell),
raga (maduixa), popa (mamella), bes (pet), fer pila (fer campana).

8.Valenci
Caracterstiques

Fontica

Es distingeix [o] i [u] en posici tona (com en nord-occidental).

Espronuncia la r final (llevat dalgunes zones al nord i al sud del Pas
Valenci). Exemples: fuster [fustr], caminar [kaminr].
La d entre vocals no es pronuncia.

Exemples: jugador [d3uar], cremada [krem].

La g i la j es pronuncien [d3] ([tJ] en el valenci central).
Exemples: pujar [pud3r] (o [putJr]).
Plurals acabats en ns darrere vocal tona. Exemple: hmens.

Pronunciaci de la consonant final en els grups -nt, -lt, -ng (o -nc).

Exemples: font [fnt], molt [mlt], jonc [3k].

Es conserva el so [v] (excepte en el valenci central) .

Exemple: vaca [vka].

Morfosintaxi

Desinncia[e] en la la persona del singular del present d'indicatiu.

Exemple: jo cante [knte].
Desinncia [e] en el present de subjuntiu. Exemple: vol que jo cante [knte].

Desinncies [ara], [era] i [ira] en el pretrit imperfet de subjuntiu.

Exemples: volia que jo cantara [kantra], entenguera [antagra],

dormira [dormra].

s dels possessius meua, teua, seua.

Numerals: huit (vuit), dsset (disset), dihuit (divuit), dneu (dinou), dos
(dues).
En les combinacions de pronoms febles, l i no es transforma en hi. Exemples:
lil donar, li la portar, lin pose un
s ocasional de l'article lo, los.
Exemple: lo treball.
La preposici a es converteix sovint en ad davant de vocal.
Exemple: dir-li-ho a ell (digues-li-ho a ell).
Demostratius i adverbis de lloc: este, a, ac; eixe, aix, aqu (o ah); aquell,
all, all (o all).
s de en enlloc de amb. Exemple: caf en llet.

Lxic

eixir (sortir), llevar (treure), llavar (rentar), xic (noi), xiquet (nen), rabosa
(guineu), agarrar (agafar), desps-ahir (abans-d'ahir), granera (escombra),
primavera de l'hivern (tardor), parixer (semblar).