Jornades Internacionals sobre la recollida Porta a

Porta,un pas cap al Residu Zero.

Hernani, Oiartzun, Urnieta, Usurbil. 26, 27 i 28 de març.
La Plataforma en Defensa del PaP va assistir a les jornades, aquí en podeu llegir algunes
de les notes i dades preses, interessants i a la vegada importants a tenir en compte.

DADES INTERESSANTS
Població amb alta densitat que fan el porta a porta:
Berlín,
Turín,
Novara,
Sant Just Desvern, 22mil habitants.

A Catalunya des del 2000, més de 90 municipis i més de 300000 habitants, participen del
PAP. El % de recuperació se situa entre el 65% i ell 85%. El PAP forma ciutadans
intel·ligents i actius.

Per implantar el PAP, cal:

– impuls i convenciment polític

– detallar molt bé el plec de condicions de contractació del servei
– forta campanya informativa i participació ciutadana
– desenvolupar una ordenança de residus
– seguiment tècnic i comunicatiu (bianual)

La població catalana té un 80% de municipis menors de 5000 hab.

ECOTAXA
A Catalunya, portar una tona d'escombraries a l'abocador costa 10€ i portar-la a la
incineradora, en costa 5€. A Europa aquesta taxa va des de 38€ fins a 100€.

El manteniment del contenidors soterrats és superior al manteniment dels contenidors

de superfíicie.

Recuperar un kilogram de llaunes, vol dir no emetre un kilogram de CO2. Això és un

benefici social. És un acte de ciutadania cívica i responsable. Una aposta social i
medioambiental.

PARLEM D'ARGENTONA, 11.600 hab

Les incineradores, generen subproductes: escòria (30%), cendres i energia. Les escòries
requereixen un tractament posterior. Per tant, és preferible i més econòmic, evitar
crear-ne, evitant incinerar, que desincentiva qualsevol opció de futur.

L'alternativa a cremar, és el pap.

A Argentona, la fracció FORM es recull 3 cops per setmana a l'hivern i 4 cops per setmana
a l'estiu. L'evolució dels resultats (g/hab/dia) des del 2001 fins al 2009, han estat els
següents:

REBUIG: de ±1400 g/hab/dia al 2001 fins a ±600 g/hab/dia al 2009

ORGÀNIC: de 0 g/hab/dia al 2001 fins a ±350 g/hab/dia al 2009
SELECTIVA de ±230 g/hab/dia al 2001 fins a ±700 g/hab/dia al 2009

La Taxa Justa.
Per què es paguen diferents imports per la taxa? La taxa, és un valor polític.

A Argentona, es va plantejar, què costa gestionar la brossa?

Un 60-70% del cost es cobreix amb la taxa, el 30-40% restant és cobert amb allò que es
recicla.

És el pagament per generació de residus.

Els costos d la gestió + el tractament.

Quines fraccions es tassen?

-envasos (fomentar la seva reducció)
-rebuig (costa diners i no es poden cremar!)

dels 151 euros que costava la taxa abans,

-95€ cobreixen els costos, la recollida, els sous, ...
-la resta fins als 151€ depèn del volum generat d'envasos i rebuig i en paguem el
tractament i la gestió.
Què costa doncs, fer això? Hi ha diferents bosses, de 17 litres i de 35 litres, amb el seu
corresponent valor (0,65€ i 0,35€, similar al cost d'un segell). No només es paga per el
cost de la bossa, sinó que també per tot el valor social, ambiental i de compromís que
té.
El comerç, disposa de bosses de diferents tamanys, segons el volum de generació de
brossa.
Es va fer també un quadern de debat familiar, un llibre que es va repartir a l'escola per a
completar a casa i originar un debat municipal. Amb la comptabilitat de la brossa, hi ha
d'haver transparència.

-Amb el PAP, un cop va passant el temps s'observa...

-augmenten els envasos

-la bossa de rebuig, al final resulta ser molt petita
-es retorna al ciutadà la quota de responsabilitat d'allò que gestiona
-el ciutadà decideix com a consumidor/a
-es potencien actituds de ciutadania responsable. Podem escollir, podem parar la cadena
en qualsevol moment, decidir no quedar-nos l'envàs, reduir residus. Cal de racionalitzar.
Quan anem a compar uns ous, el plàstic, el paper etc que porten... si no els volem, no
els agafem i d'aquesta manera impliquem al fabricant!

Un abocador d'inerts és diferent a un abocador de tòxics!

En aquesta diferencia es mou el Movement Global Zero Waste.

EL PAP A ITÀLIA
A Itàlia, es va començar a fer el PAP a finals dels 90. Es va aprofitar el moment per a fer
cultura.

En el tractament i la gestió de residus hi ha diferents marcs.

1-MARC LEGAL

-prevenir
-produir
-reutilitzar
-reciclar (matèria i energia, que son diferents)
-disposició final

Recuperar matèria no és el mateix que recuperar energia.

L'article 205 de la llei 152/06 marca un mínim de recollida selectiva. L'objectiu per a
2012, és aconseguir un 65% de recollida selectiva. Cada província ha de complir
aquesta xifra.
Si no es compleix, es paga una sanció addicional del 20% sobre la taxa de
l'abocador/incineradora.

A la regió del Piamonte, la sanció que s'aplica és proporcional al nombre d'habitants, per
exemple,
-una població de 100000hab que al 2012 recicla el 55% (-10%)
100.000 hab x 0,30€ x 10 = 300.000 euros de sanció.

Aquests euros van a parar a projectes per a millorar el compostatge, per a detergents
selfservice, per a aigua...

2-MARC TèCNIC

Alba, (30000 habitants) 1998. El PAP no era una idea ideològica, era una necessitat
econòmica.

Del pressupost de la gestió i tractament de residus, el 50% cobria el cost i l'altre 50%
s'invertia en el tractament, l'abocador.
Es va plantejar que seria més interessant donar 10 euros al ciutadà per a gestionar la
brossa que no pas enterrar-los sota terra, com s'havia fet fins ara, pagant el cost de
l'abocador.
Van començar organitzant la brossa amb un sistema multifuncional que permetia
separar, seguir i estudiar les fraccions. Un bujol contenia 40% orgànica, 25% paper, 25%
rebuig, 30% envasos i 8% vidre.

Amb aquest sistema el ciutadà té oportunitat de decidir i canviar el comportament.

El PAP no és una imposició, és una llibertat, una oportunitat. A tot arreu, els resultats,
%RS (recollida selectiva) econòmics i sociològics són els mateixos.

A la regió del Piamonte es va començar amb la recollida selectiva pap, a dos pobles
d'ultradreta!
A Itàlia el 10% gent és activa, 40-50% gent fàcil de convèncer, 40-50% gent només
sensible als euros i 10% gent sempre contraria

Després de 7 anys, els resultats de %RS i kg/hab/any s'estabilitzen, mantenint-se en el

68%RS i 430 kb/hab/any, tenint en compte que es partia de valors de l'ordre del 22%RS i
de 500kg/hab/any. Respecte al cost, és més elevat però el fet de no haver d'invertir,
suposa en definitiva, un estalvi del 5%

En el cubell s'hi va implantar un microxip que porta la informació de la tipologia de

cubell (240l, 120l...) i de la propietat del cubell. (codi fiscal, carrer tal, sr/a tal...)
El dia de treure la brossa, el ciutadà ha de treure el cubell ple, sinó ho està, es paga
com si ho estigués.
Per a fer el pagament per generació, es mesura la densitat mitja (generació
volumètrica), ja que és més barata que per pes.

*Villafranca d'Asti va ser el primer poble que va fer el pagament per generació. Els
resultats avui dia són del 80%RS i una reducció del cost de la gestió del 30% (La taxa per
tona a l'abocador és de 137€/tona)
La fracció rebuig va amb bossa oficial que s'ha de comprar, hi ha tres tamanys de bossa
(30/70/100l) i son transparents per veure què hi ha.

Acompanyant al PAP, es desenvolupen altres mecanismes que complementen i permeten

estalviar paper, plàstic, aigua, energia, co2....

*Turin, el curs 2005/2006, es va fer recollida de fruita i pa a les escoles i als mercats. Es
van recollir 25 tones de pa i 8 tones de fruita que posteriorment son reaprofitades. Ens
estalviem diners! En una superfície comercial de 100.000 m2 es van recollir 130
tones/any.
Una altra alternativa, són les botigues selfservice, botigues a granel de detergent, de
llet, de pasta...
Altres ciutats; Wolkersdorf (Austria) o Igemo (Bèlgica), es fomenta la participació de
compostadors

La varietat d'oportunitats dona llibertat de decisió al ciutadà

En poblacions d'alta densitat, la recollida és per comunitat, no per habitant.

Pap = 1 bujol gran / 20 famílies.
Es necessita una organització concreta segons la comunitat, que decideix la propia
comunitat. A Palermo, en un mes el %RS ha passat del 2% fins al 70%.

Amb un valor de generació de brossa per habitant i any de 339 kb/hab/any, es calcula
que si la fracció rebuig es treballés, aquesta dada es rebaixaria fins a 29kb/hab/any i un
93%RS.

ROSSANO ERCOLINI

Al 1997, a la Toscana es volia instalar una incineradora, es va aconseguir parar i es

va començar a discutir sobre les alternatives.
Hi ha dues batalles
-denunciar els perills de les incidenardores
-aconseguir les no subvencions publiques a la incineradora

A Italia, a paritr de l'any 2000, tots els polítics tenen la obligació de parlar del medi
ambient.

Quina és la situació avui a Itàlia? Al 2008, 1500 municipis superen el 50% de recollida
selectiva. A Novara, el %RS és de 72%.
A Capannori, 46.000 hab, aconsegueix el 72 % de RS. Ha passat de producció
residus/habitant de 1,9Kg al 2007, fins al 1,37 kg el 2010. Això és una reducció del 27%.
'objectiu marcat per al 2020 (Waste zero) és de 0,38Kg/hab/any

Municipis que fan el pap, assumeixen el compromís ZERO WASTE

.Capannori 45.700 hab.
.Carbonia 33.000 hab.
.Aviano 8.000 hab.
.Vinchio 600 hab.
.Gittoni sei Casal 5.000 hab.
.Acerra 50.000 hab.
-Seravezza: 7000hab.
-Porcari: 8000hab.
.Monsano: 3500hab.

ACTIVITATS i SERVEIS QUE ACOMPANYEN AL PAP i ZERO WASTE

Self serivce. recàrrega de llet, de detergent, l'ampolla de vidre, a l'escola, a les festes
públiques no coberts de plàstic, bolquers reutilitzables, expenedors de llet,... És una
microeconomia, però més favorable.

A les famílies amb nadons, els dos primers anys de vida, se'ls regala els bolquers
reutilitzables. La responsabilitat també es del productor
Hi ha països que venen les escòries i les cendres a altres països. Filipines té prohibit
incinerar, molta gent guanya diners recuperant la matèria que no entra a cremar. Al
Brasil, a la Índia.... generen noves possibilitats de sobreviure separant residus. Sonia
Mendoza, capdavantera en lluitar contra la exportació de residus electrònics.
*Nàpols, en 30 anys no s'ha gestionat els residus, els abocadors resten en zones
agrícoles...

Anem a parlar de bolquers.

Els bolquers convencionals del mercat, porten metalls pesants per a gelificar la orina i
evitar olors. En tres anys, es generen 3 tones de bolquers. Això suposa problema
sanitari / problema de recollida (cada dia) / problema cultura

Els bolquers reciclables i reutilitzables, no tenen metalls pesants, disminueixen els

problemes dermatològics i està demostrat que el nadó abandona el bolquer 1 anys
abans. El cost al llarg dels 3 anys es redueix de 1800 a 800€.

A Turin hi ha 260 famílies apuntades al bolquer reutilitzable.