El model psico-social
Escola de Michigan, anys 60 [Campbel et al. The American Voter, 1960]
Variable clau: Lligams psicolgics amb el partit: Identificaci partidista
Adquirida en la infncia i ladolescncia, s mant bsicament estable per
la seva relaci amb el vot est mediada per actituds cap als lders, les
poltiques.
La IP s molt important perqu els votants, majoritriament, no tenen una
ideologia coherent: la manca de coneixement i dinters per la poltica fa
que les opinions i actituds sobre temes diversos fluctuin molt a travs del
temps i no sagrupin en blocs internament coherents.
El model psico-social
1
El model racional
Model econmic. Downs, A. An Economic Theory of Voting (1957)
Els individus voten a lopci que proposa poltiques pbliques que
maximitzen la seva utilitat Afavoreixen els seus interessos
Fins i tot assumint que tenen poca informaci, les persones tenen
dreceres cognitives (heurstics) que els permeten decidir el seu
vot.
El vot econmic
Entenem per vot econmic la influncia de la situaci econmica en el
comportament electoral
La llei bsica del vot econmic diu que els votants castigaran electoralment
el govern quan el context econmic s negatiu, i el recompensaran quan
sigui positiu
Leconomia s noms un dels factors que entren en la decisi de vot: no
podem esperar un efecte perfecte
s una de les poques lleis gaireb universals que ha pogut identificar la
cincia poltica
Tanmateix, hi ha molta variaci entre pasos, i entre moments, en la
intensitat i tipus de vot econmicEl vot econmic es pot basar en
consideracions de dos tipus:
Egotrpic. La situaci econmica personal/familiar s la que influeix en el
vot.
Moderna
Post-Modern
Perode
Mitjans s.XIX-1950s
Principis 60 Finals 80
Any
Organitzaci
Coordinaci nacional,
professionalitzaci
Coo
ope
Preparaci
Campanya llarga
Cam
Feedback
Enquestes puntuals
Enq
Inte
Mitjans
TV estatals, mailings
directes i massius
TV (
mai
Actes de campanya
Treb
Costos
Baixos
Mitjans
Elev
Electorat
Alineaments estables
Desalineament
Des
Tanmateix:
Poltics i publicistes:
les consideren crucials.
Shi inverteixen molts
recursos, es pensa que
cada moviment estratgic
pot alterar el resultat final.
En eleccions competides
poden ser crucials
La cincia poltica t
una visi molt ms
pessimista: les campanyes
importen poc o gens. Per
dos motius:
Importen per a
determinats electors:
efectes condicionals
En certes condicions
poden importar molt
Internet i campanyes
electorals
Disminuci de costos de
la comunicaci directa
Tornen les velles
campanyes?
Eliminaci dintermediaris
Dependncia mtua
mitjans-xarxes
Segmentaci de pblics:
TDT, Internet, etc.
Activar o convertir?
Avantatges i
inconvenients
Finanament de les
campanyes
Finanament pblic
Avantatges
Igualtat
Transparncia
Neutralitat governs
Inconvenients
Finanament privat
Avantatges Llibertat/ No
consumeix recursos
pblicsImplicaci
ciutadana crowdfunding
Inconvenients
Desigualtat social
desigualtat poltica
Condiciona els governs?
Transparnci
Conseqncies de les
campanyes
Les campanyes tenen
conseqncies ms enll
de les eleccions, influeixen
sobre el sistema poltic i la
seva relaci amb la
ciutadania
Positives
Coneixement poltic /
Inters per la poltica
Debat i deliberaci
Negatives
Polaritzaci
Banalitzaci
Desconfiana
Factors explicatius
1.Clientelisme i sistema electoral
Els riscos de les llistes obertes
Els riscos de les llistes tancades
Competici poltica i clientelisme: quan val la pena comprar vots?
2.Clientelisme i administraci pblica
El paper de la burocrcia
3.Clientelisme i distribuci de la renda
Pobresa i compra de vots. Comprar els pobres i convncer els rics?
4.Clientelisme i diversitat tnica
Els blocs de vot
Labstenci
La participaci electoral s la principal forma de participaci poltica
En les democrcies representatives, s el principal vincle entre la
ciutadania i el poder poltic
Alguns autors parlen dun creixement de labstenci en el conjunt de les
democrcies avanades
Desigualtats en participaci
Lefecte del nivell destudis i de la classe social en la probabilitat de
participar genera desigualtats en la participaci poltica
Les desigualtats en la participaci creen incentius perversos per als
poltics
Aix pot reforar les desigualtats socials:
Desigualtat social Desigualtat poltica Desigualtat social
Desigualtats en participaci
Per qu els privilegiats voten ms?
Hi ha alguns factors que poden augmentar/reduir les desigualtats en
participaci
La dificultat del sistema electoral (p. Ex. Les llistes obertes)
El vot obligatori
Les desigualtats socials
La mobilitzaci poltica
El vot obligatori
Arguments a favor del vot obligatori
Deure cvic
Legitimitat dels electes
Supressi de les desigualtats de participaci
Refora el coneixement poltic de la poblaci
Menys pes dels diners en la campanya (no activaci)
Arguments en contra del vot obligatori
s racional votar?
El model racional t problemes per explicar per qu la gent vota.
El model s el segent:
R = pB C
On:
R= Recompensa pel fet de votar equival a la probabilitat de votar
B=Utilitat derivada del vot: diferencial dutilitat si guanya el teu candidat
C=Costos de votar (temps o esfor)
p=Probabilitat que el teu vot decideixi el resultat (s infinitesimal!!)