Anda di halaman 1dari 266

FUNDACI NOGUERA

Textos i Documents, 35

Lexili austriacista
(1713-1747)
Volum I

per
Agust Alcoberro

BARCELONA, 2002

Agust Alcoberro
Edita: Pags Editors, S.L.
Edita: Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida
Primera edici: desembre de 2002
ISBN volum I: 84-7935-969-2
ISBN obra completa: 84-7935-968-4
Dipsit legal: L-1.094-2002
Impressi: Arts Grfiques Bobal, S. L.
Enquadernaci: Fontanet

Per a lAnna Grau,


companya de viatges i de vida

ndex
Prleg de Miquel Batllori...........................................................
A tall dintroducci....................................................................

11
15

I
Els

precedents

Entre limaginari i el real: la lluita contra el Turc a Hongria i els


catalans.......................................................................................
Els monestirs de Montserrat de Viena, Praga i Bezdez..............
La figura de Jordi de Hessen Darmstadt....................................
El govern de Carles III i dElisabet Cristina (1705-1713).........

21
24
26
29

II
Els

camins de lexili

La marxa de lemperador i de lemperadriu..............................


Levacuaci................................................................................
Desprs de la caiguda de Barcelona .........................................
Mallorca, Sardenya i els ltims exiliats.....................................
Quants eren els exiliats?.............................................................

37
40
46
52
54

Agust Alcoberro

III
Un

cop dull als dominis dels

Habsburg

LErblande..................................................................................
El regne de Bohmia..................................................................
Hongria i la frontera oriental......................................................
Els territoris hispnics................................................................
LImperi. El govern de la monarquia.........................................
Una monarquia composta..........................................................

62
63
64
66
67
69

IV
La

geografia de lexili

Itlia i Flandes............................................................................
Viena..........................................................................................
Hongria i la Frontera militar. La Nova Barcelona del Banat de
Temesvar....................................................................................

75
93
99

V
Lemperador

i els exiliats

Un afer de prestigi......................................................................
La prctica del govern: els consells dEspanya, de Flandes i
dItlia........................................................................................
La guerra: els regiments hispnics i les reformes......................
Lassistncia als exiliats.............................................................
La nostlgia de Carles VI per Barcelona. El partit espanyol
a Viena.......................................................................................

117
120
136
149
159

VI
Sociologia

de lexili viens

Cortesans i alts ministres: el cercle immediat al poder . ...........


Lentorn prxim: noblesa menor, funcionaris, militars i eclesistics........................................................................................
El collectiu popular...................................................................
Els mbits de sociabilitat...........................................................
LHospital dEspanyols..............................................................

174
182
189
193
196

Lexili

austriacista

Banat

de

(1713-1747)

VII
Temesvar (1734-1747)

La historiografia. Francesc de Castellv.....................................


La ciutat ideal. Josep Plant.......................................................
El pensament poltic. Del Via Fora els adormits... a Juan Amor
de Soria......................................................................................

203
210
218

VIII
Una

cronologia de lexili

Lallau continuada (1713-1725). La Pau de Viena.....................


Les conseqncies de la Pau de Viena. Estabilitzaci i integraci
(1725-1734)................................................................................
La difcil supervivncia (1734-1747).........................................

229
234
240

IX
La

petja de lexili

Memria i histria......................................................................

247

Bibliografia................................................................................
Arxius consultats........................................................................
ndex de noms de persones........................................................

249
255
257

Prleg
Quan una recerca histrica presenta a part el text de la investigaci ja feta i els principals documents nous que li han servit
de base, generalment el lector va saltant de la relaci histrica
al document a mesura que avana en la lectura encuriosida dels
fets i dels problemes que hi afloren.
Per hi ha obres en qu linters dels documents seleccionats
s tan abassegador que el lector es deixa arrossegar per linters
i la novetat del corpus documental i es va formant una sntesi
prpia de la histria real que els ha anat redactant.
Aquest s el cas de lobra que avui ens regala Agust Alcoberro, sobretot als qui estvem adelerats per conixer ms, i
duna manera alhora ms personal i ms global, un fet de tanta
grandria per a la histria de Catalunya i de tot Espanya, com el
segon acte del drama histric de la guerra de Successi espanyola
un fet noms comparable, el mateix segle xviii, amb els milers
de jesutes exiliats de les monarquies portuguesa i espanyola i, el
passat segle xx, amb lexili republic de 1939.
La histria gaireb noms militar i poltica de laustriacisme
postbllic sorgia de les Narraciones histricas de Francesc Castellv,
indites fins a la darreria del segle xx i noms divulgades fragmentriament, quan noms eren conegudes a travs dhistoriadors
catalans interessats, sobretot, en el radical canvi poltic que el
Principat experiment amb la guerra de Successi: de Sanpere i
Miquel o Carreras i Bulbena fins a Duran i Canyameras. Per llurs
escrits i els de Pere Voltes i Bou b que ms centrat, aquest, en

12

Agust Alcoberro

el regne i el regnat de larxiduc Carles dustria com a rei dels


catalans, amb noves i fonamentals aportacions dels arxius vienesos deixaven entreveure que laustriacisme hispnic no era solament un episodi de la histria militar i poltica catalanoaragonesa
i espanyola, sin un fenomen histric global de tot Europa, val a
dir, de la histria militar i poltica, per tamb social, econmica,
cultural, religiosa, de tota lEuropa central i meridional, des de la
desembocadura del Danubi fins a lAtlntic.
Dintre daquest mn, lexili austriacista representa quelcom ms
que un episodi o una seriosa peripcia de la histria de Catalunya.
Es presenta transversalment, per com un llampec llumins,
en la ms recent bibliografia sobre el set-cents, la dErnest Lluch,
Virginia Len, Joaquim Albareda i tants altres.
Els qui shavien interessat per les alternatives daustracs i
borbons a Npols i Siclia, i en part tamb a Sardenya, ja havien
entrellucat que a lencreuament poltic, interferit per les guerres
de Successi dEspanya, dustria i de Polnia i per les noves
divisions internacionals imposades pels diferents i variats tractats
internacionals dEuropa, shi havia sumat un interferiment ms
profund en lalternant mn europeu en qu shavien de moure els
exiliats espanyols, lexili hispnic, com un tot fluctuant, com una
medusa de totes les mars europees, les que per llurs costes o pels
grans rius de la histria eren ms tost vies de contactes humans
que no pas artificial separaci de pobles.
En aquesta obra, els canvis fronterers resten ms explicats
que en tantes altres, amb els consegents canvis de residncia
de lexili austriacista, que viu en un mn de projectes mtics i
canviants, que alguna vegada sacosten a una realitat histrica,
tot just esfumada, com en el cas de la Nova Barcelona al Banat
romans de Tamisoar o Temesvar, un somni que noms amb les
noves fronteres orientals del regne dHongria havia pogut aparixer
com a versemblant.
Per en un ambient que en conjunt ens sembla illusori i
mtic, els noms llegendaris dels catalans ms preeminents a la
cort de Viena es retallen ms humans, amb llurs grans qualitats i
els petits o grans defectes que els acompanyen. I en una societat
sempre extremadament jerarquitzada, es va creant un mn ms o
menys interclassista, del qual sorgeixen historiadors, politiclegs,
fillegs, conreadors de totes les cincies de lesperit, sense cap
ms unitat que una ventada deuropeisme que els diversifica dels
que shavien quedat a Espanya, ms ancorats en la sola, o quasi,

Lexili

austriacista

(1713-1747)

cultura francesa.
Potser una recerca complementria en els arxius de les universitats de tot limperi austrac sobre els estudis superiors dels fills
dels emigrats espanyols reintegrats a Espanya acabaria dexplicarnos el que ells representaren en els canvis poltics esdevinguts en
els regnats de Ferran VI i Carles III.

A tall dintroducci
Aquesta s una histria de venuts. Alguns foren doblement
i triplement venuts. Com els qui hagueren dexiliar-se de primer
de Barcelona, desprs de Mallorca i Sardenya i anys a venir de
Siclia o Npols. Dautoritats que hagueren de rendir fins a tres
regnes, com el marqus de Rub, successivament virrei ltim
de Mallorca, Sardenya i Siclia. De combatents que lluitaren en
quatre guerres en les regions ms diverses dEuropa i foren tres
cops empresonats, com Pere Joan Barcel, Carrasclet. O que, com
laragons Blas Ferrer, moriren a lHospital dEspanyols de Viena:
Se seal mucho en su servizio. Dos vezes fue prisionero,
con grandes riesgos. Padeci mucho, fue poco considerado.
El emperador le llamava mi mrtir.
De soldats que lluitaren i moriren en regions de noms tan
extics per a ells i per a molts de nosaltres com Eslavnia,
Oltnia o Estria. I encara, dels centenars de famlies confinades
al Banat de Temesvar a partir de 1735, amb la intenci forassenyada de construir-hi la Nova Barcelona. s tamb la histria
de vdues i orfes de cognoms illustres Abadal, Bach de Roda,
Barcel, Duran, Ferran, Ibarra, Moragues, Nebot, Pedrosa, Verdaguer, Villarroel que encara el 1747 percebien una assistncia
minsa a Viena.
En la derrota, per, alguns obtingueren el favor imperial i
governaren els extensos i rics territoris cedits a Carles VI pels
tractats dUtrecht i Rastatt a Itlia i Flandes. Daltres se situaren al capdamunt del poder imperial, sota el lideratge de Ramon

16

Agust Alcoberro

Vilana-Perles. O foren assistits al llit de mort per una arxiduquessa i empe-radriu consort Maria Teresa i un futur emperador Josep II: va ser el cas excepcional de Manuel Desvalls i
de Solanell, tercer marqus del Poal. Daltres, encara, entraren
en el cercle redut de la cort vienesa i maridaren aristcrates de
la plurinacional monarquia austraca. Alguns, des de lexili, van
escriure aportacions decisives a la historiografia i al pensament
poltic, que tot just han estat revalorades recentment.
En aquest estudi hem volgut presentar un retrat collectiu
daquell grup hum tamb plurinacional i interclassista. Una visi
de conjunt coral, que es construeix sobre mltiples histries
personals, per que posa de relleu els factors de cohesi com a
grup i els trets identitaris que van dotar-lo duna personalitat prpia.
A lhora de cloure aquest llibre dencetar-lo per al lector
no ens podem estar devocar les diverses estades als arxius vienesos notablement al Haus-, Hof- und Staatsarchiv i al Hofkammerarchiv, limposant edifici de la Biblioteca Bridense de Mil
fet construir per Maria Teresa i els recorreguts pels carrers de
Bratislava la Pressburg alemanya i Poszony hongaresa, Buda i
Pest que, entre altres coses, ens van permetre constatar el rigor
del clima hongars.
El nostre periple no hagus estat possible sense lajut de
moltes persones. Ens cal, doncs, agrair la collaboraci del Centre
dHistria Contempornia de Catalunya i de Josep Benet, Josep M.
Sol i Sabat i Albert Manent; de la Fundaci Noguera, que volem
personalitzar amb els noms de Josep M. Puig Salellas i Josep M.
Sans i Trav; de Joan Bibiloni, Llus Farga, Ricard Gonzlez, Jos
Luis Gutirrez, Conxita Mollfulleda, Rafael Pava, Marisa Presas,
Reyes Presas i Ricard Presas; de Joaquim Albareda, Jon Arrieta,
Miquel Batllori, Ernest Belenguer, Eullia Duran, Jnos Kalmar,
Virginia Len, Ernest Lluch, Pere Molas, M. Carmen Prez Aparicio, Karl Rudolf, Eva Serra i Josep M. Torras i Rib; i, sobretot,
de lAnna i la Marina, que han patit en primera lnia els avatars
de la recerca.

I
ELS PRECEDENTS

A la Catalunya de 1700 si ms no en els medis poc o molt


polititzats realitats geogrfiques fora llunyanes com lImperi, els
arxiducats dustria o el regne dHongria no eren pas del tot
desconegudes. Deixant de banda els precedents medievals,1 cal
recordar que la relaci entre aquests territoris i els regnes
peninsulars va ser permanent den de lentronitzaci de Carles V
com a monarca hispnic. La lluita contra el Turc especialment
lgida durant els setges de Viena de 1529-1532 i 1683 va generar
un espai propi en limaginari collectiu dels catalans, daltra banda
prou trasbalsat per les falconades contnues del cors magreb. Al
voltant daquests episodis va aparixer una literatura de notcies, de
consum ampli i fins i tot popular. En ambds setges hi va haver
una participaci quantitativament escassa, per socialment significativa, de voluntaris catalans que en el segon cas va ser
protagonitzada per menestrals.
Juntament amb aquest mbit, que afectava sobretot limaginari,
hi va haver dos pilars bsics de relaci amb lImperi. Duna banda,
la presncia dels teros de la monarquia hispnica a les guerres
dEuropa. Com s ben sabut, les dues branques de la dinastia dels
ustria sorgides de lherncia de Carles V van mantenir una estreta
aliana fins a la pau de Westflia (1648). Desprs daquella data,
que certific la fi de lhegemonia dels Habsburg al continent, els

1. Zoltan FALLENBCHL: Espagnols en Hongrie au


Archivos, Bibliotecas y Museos, LXXXII (1979), pp. 85-86.

XVIIIe

sicle, Revista de

20

AGUST ALCOBERRO

contactes van continuar essent importants. Entre ells, destaca


larribada a Catalunya duns dos mil soldats alemanys, el 1695, amb
lobjectiu de contribuir a la defensa del pas davant els atacs
francesos. Lactitud del seu cap, el prncep Jordi de Hessen
Darmstadt, que va ser el darrer lloctinent del Principat (1698-1701)
per Carles II, va resultar decisiva en la formaci de laustriacisme
catal.2
Laltra via de contacte va sorgir de la lluita contra la Reforma
protestant, comuna a les dues branques familiars dels Habsburg.
En aquest terreny, un nombre significatiu declesistics dels regnes
hispnics es van desplaar als dominis imperials per exercir tasques
de predicaci. Com veurem, els monjos de Montserrat hi van jugar
un paper important.
El 1700, doncs, a Catalunya existia ja una percepci fora
contrastada de la realitat imperial. La rivalitat amb Frana, les ocupacions a qu les tropes franceses sotmeteren el pas durant les
darreres dcades del segle XVII3 i la repressi exercida als comtats de Rossell i de Cerdanya den de la pau dels Pirineus (1659),4
degueren contribuir a idealitzar-la. Probablement, aquesta s una de
les causes no menors de larrenglerament del Principat a favor
de larxiduc Carles; en tot cas, va ser una de les armes esgrimides
des del primer moment per la publicstica austriacista.
Com s obvi, els anys de govern efectiu de Carles III i de la
seva esposa (1705-1713), en qu Barcelona va esdevenir cort reial,
van contribuir a afermar-ne els lligams. No noms des de la conscincia de compartir un mateix projecte poltic i uns mateixos
enemics: tamb en el pla personal. Sabem que algunes dames catalanes van casar-se amb nobles alemanys. El mateix fenomen es don
entre les dones de les classes populars i els soldats imperials.
Tot plegat ens pot ajudar a entendre la importncia de lexili,
tant en el pla quantitatiu emigraren, com veurem, ms de 25.000
persones com pel que fa a la seva durada, que en molts casos

2. Joaquim ALBAREDA: Els catalans i Felip V. De la conspiraci a la revolta (17001705). Barcelona, 1993.
3. Josep M. TORRAS I RIB: La guerra de Successi i els setges de Barcelona (16971714). Barcelona, 1999. Agust ALCOBERRO: Entre Segadors i Vigatans: locupaci francesa
de 1694-98, LAven, 109 (novembre de 1987).
4. Josep SANABRE: Resistncia del Rossell a incorporar-se a Frana. Perpiny,
1985 (2.a ed.).

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

21

va significar una dissoluci final en les societats dacollida. Per


lexili no hauria estat tan massiu ni tan prolongat sense dos factors
ms, que aqu no analitzarem amb detall: la brutalitat i la
persistncia de la repressi borbnica desprs de 1714, i el contacte
secular amb Sardenya, Siclia i Npols el regne que va acollir ms
exiliats, territoris tots ells que, en diversos moments, van pertnyer
a lemperador Carles VI (el Carles III dels seus seguidors hispnics).
ENTRE LIMAGINARI

I EL REAL: LA LLUITA CONTRA EL

TURC

HONGRIA

I ELS

CATALANS

Ja el setge de Viena de 1532 va atreure linters dels catalans.


Juntament amb els alts funcionaris que acompanyaven lemperador,
un nodrit grup de nobles catalans va desplaar-shi voluntriament
i va participar en la defensa de la ciutat. Entre ells hi havia el poeta
Joan Bosc. La notcia ens ha arribat mitjanant la carta que
lhumanista Mart dIvarra, professor de gramtica llatina a lEstudi
General de Barcelona, va adrear a les Corts de Monts de 15331534. Lepstola, dedicada a Galceran de Cardona, va ser publicada
a tall de prleg a la tercera edici de les Histries e conquestes dels
reis dArag e comtes de Barcelona, de Pere Tomic, impresa a
Barcelona aquell darrer any. En el passatge esmentat, Ivarra presenta
la gesta dels seus coetanis com a digna de la histria dels
avantpassats narrada per Tomic:5
Notant principalment qui sn aquells egregis e heroics cavallers
qui daquesta insigne ciutat [Barcelona] anaren en Viena, e
arribaren quasi tan prest com lo invicte emperador, ab cathlics
nimos de veure-se ab los turcs. As que acompanyant a vostra
senyoria [Galceran de Cardona], besaren la m a la Sacra,
Cesrea, Augusta e Cathlica majestat, manant aquella ab
special alegria pendre en scrit de aquella nmina.
E dexant que vostra spectable senyoria ja era en casa del
victoris Csar; e lo illustre don Joan de Zniga, comenador
major de Castella, casat e domiciliat en aquesta ciutat
[Barcelona]; e don Phelip de Cervell, singular capit per molts

5. Seguim ledici de Barcelona, 1886, a travs de la reimpressi facsmil


publicada a Bag, 1990. Tanmateix, hem revisat el text segons els criteris moderns de
transcripci i nhem corregit alguns errors.

22

AGUST ALCOBERRO
anys en Itlia; dexant que lo spectable senyor don Pedro de
Cardona, pare seu, hi fra, no afectant altra cosa ms en aquesta
edat, si la governaci de Cathalunya e manament de sa majestat
scrivint-li que de a era ms servit, nol detinguera; dexant
que Gispert Antoni Miquel de Guimer rest enferm en lo cam;
e lo spectable senyor don Anton de Cardona, oncle seu (al
present virrey de Cerdenya), essent per lo cam, arrib aprs
en la imperial cort;
Arribaren ab vostra senyoria devant Csar per a tal jornada
qual lo Turc Solymano no gos esperar: don Antoni de Arill;
don Francesc de Gralla y Despl, mestre racional; don Carles
de Oms e de Crulles; don Johan de Oms e de Crulles, germans;
don Bernat Albert; don Johan de Boxadors; don Dimas de
Requesens y de Boxadors, germans; don Lus Icart; Michel de
Vilatorta; Mart Johan de Vilatorta, germans; Ferrer Joachim
de Sant Climent y de Gualbes; Michelot Oliver e Johanot Oliver,
germans; Galeran Pujol; Miquel Bosch Vilagaiana; Thoms
Pujades; Galceran Carb; Galeran Albanell; Johan Bosc;
Johan Mijavila; Michel Staper; e altres nobles e cavallers de
Perpiny e altres parts de Cathalunya.

El setge de Viena de 1683 i la contraofensiva cristiana, que


supos la recuperaci de la major part del regne dHongria per
a la qual el papa Innocenci XI proclam la darrera croada, van
tenir un gran impacte a Catalunya. Lhistoriador hongars Zoltan
Fallenbchl nha recollit algunes dades rellevants, tot resseguint la
historiografia del seu pas:6 Aix, assenyala que uns tres-cents
catalans van anar a lluitar a Hongria tot seguint la butlla papal. Entre
ells destac un grup de seixanta menestrals de la ciutat de Barcelona.
Tots ells van ser incorporats al regiment del general Starhemberg,
que ms endavant havia de ser el darrer lloctinent del Principat.
Fallenbchl remarca que la presncia catalana a Hongria va
ser aleshores molt superior a la de la resta de regnes peninsulars
i a la dels altres estats europeus. En destaca com a causa principal
el fet de compartir la pressi islmica:7

6. Zoltan FALLENBCHL: Espagnols en Hongrie..., pp. 88-93.


7. Ibidem, pp. 88-89.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

23

Caractristique est que tandis que dans les autres parties de


lEspagne la reconquista hongroise trouve de lcho parmi
les rangs des cercles dirigeants, en mme temps en Catalogne,
pays se tournant vers la mer (la Mditerrane), la campagne
hongroise remue de largues couches du peuple [...] Le territoire
qui ragit le plus fortement la lutte contre les turcs, est celui
qui connait le danger turco-musulman non seulement des livres
et brochures, mais par lexprience des attaques corsaires et
du sort des compatriotes rduits en esclavage.
Montserrat Guiu i Pere Molas han estudiat la nombrosa
publicstica de tema hongars que es public a Catalunya durant
els anys de la tercera guerra turca.8 Com remarca Molas, la defensa
de Viena el 1683 va marcar linici de latenci de lopini pblica
catalana envers els fets poltics de lEuropa centro-oriental.
Noms en aquell any es van publicar a Barcelona set impresos
amb notcies referides al tema, cosa que representa el 38% del total
dimpresos de lany. La xifra va augmentar en els anys segents i
va assolir el seu mxim el 1686, any de la presa de Buda; aleshores
sen publicaren setze (un 63%). Les publicacions coetnies destaquen
lheroisme dels voluntaris catalans, i en subratllen lextracci
popular. La notcia s present tamb en els sermons publicats i en
diverses crniques i dietaris. Daltra banda, les victries de lexrcit
imperial van ser celebrades amb Tedums, misses solemnes i festes
a Barcelona i en altres ciutats catalanes.
Com abans havia fet Mart dIvarra per al setge de 1532,
lhistoriador Narcs Feliu de la Penya public als Anales de Catalua
(1709) una llarga llista dels voluntaris catalans presents a la
campanya dHongria de 1686. Hi figuren cinquanta-dos noms.9
Segons explica Feliu,10

8. Montserrat GUIU: La defensa dustria i les guerres dHongria a la publicstica


catalana, Pedralbes. Revista dHistria Moderna, 4 (1984), pp. 363-374. Pere MOLAS:
Catalunya i la lluita contra els turcs. 1683-1688, dins Catalunya i la Casa dustria.
Barcelona, 1996, pp. 263-282.
9. Narcs Feliu DE LA PENYA: Anales de Catalua. Barcelona, 1709 (reimpressi
facsmil: Barcelona, 1999), vol. III, p. 391; tamb reprodueix la llista dels qui participaren
al setge de 1532, que extreu de la tercera edici de les Histries e conquestes... de Pere
Tomic.
10. Ibidem, p. 388.

24

AGUST ALCOBERRO
A 10 de marzo [de 1686] se public el jubileo plenssimo
concedido por Su Santidad a los que assistiessen a la guerra
de Ungra, con sus personas o limosnas. Acudieron fieles el zelo
y piedad catalana en lo general como pudieron con los
donativos y ms de ciento y cinqenta con sus personas, slo
llegando all algunos ochenta; de stos, sesenta se hallaron en
las guerras y assedio de Buda y en otras ocasiones, manifestando su valor, en crdito de la nacin, siendo los primeros
en los avances y sacrificando los ms gloriosamente su vida
en defensa y testimonio de la constancia de la fe catalana.

Daltra banda, Feliu public dos fragments de sengles crniques


coetnies11 que destaquen lheroisme dels catalans en aquella
campanya.
No pas sense intencionalitat poltica, el 1690 es public a
Barcelona la traducci castellana dun text itali intitulat La Francia
con turbante, causa de las guerras de Hungra.
ELS

MONESTIRS

DE

MONTSERRAT

DE

VIENA, PRAGA

BEZDEZ

Devem al pare Anselm Albareda les notcies de qu avui


disposem sobre els monestirs de Montserrat fundats en terres
dustria i de Txquia.12 Tots ells neixen dins lesfor dimposici
de la Contrareforma aplicat per lemperador Ferran II i pel seu fill,
Ferran III, desprs de la victria de la batalla de la Muntanya Blanca
(1620). Aquest esdeveniment crucial en la guerra dels Trenta Anys
supos una reducci drstica de la sobirania poltica del regne de
Bohmia, la fi de la tolerncia religiosa i lexecuci o lexili duna
gran part de la seva classe dirigent. El nou clima dintolerncia sestengu tamb als arxiducats dustria, on fins aleshores hi
havia una important presncia protestant. Durant la guerra dels
Trenta Anys, el suport de la branca hispnica dels Habsburg als
emperadors no es limit als camps de batalla. Ben a la inversa,
sestengu tamb a la causa catlica, per a la qual proporcion
personal competent.
11. Sn la Historia Leopoldi i el Floro histrico de la guerra movida por el sultn
de los turcos Mehemet IV contra el augustssimo Leopoldo I, emperador de romanos, de
Francisco Fabro Bremundn; es coneixen tres edicions barcelonines daquesta obra (1686,
1687 i 1688).
12. Anselm ALBAREDA: La congregaci benedictina de Montserrat a lustria i a la
Bohmia. Montserrat, 1924.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

25

La vinculaci de Ferran III amb Montserrat data del seu


casament amb Maria dustria, germana de Felip IV. Abans
dabandonar la pennsula, el futur emperador i la seva esposa pujaren
a acomiadar-se de la imatge (desembre de 1629). Ja aleshores
sincorpor al seu squit el monjo montserrat Juan de Sagredo, que
tanmateix mor en el viatge. Poc desprs el monjo Benet de Penyalosa
va ser proclamat procurador general de Montserrat en els regnes
dAlemanya (26 de maig de 1631); Penyalosa ja era a Viena el 10
dagost.
El primitiu monestir de Montserrat de Viena es contru fora
muralla, cosa que provoc loposici dels consells de Guerra i dEstat.
Les obres siniciaren el 26 de maig de 1632, just un any desprs
del nomenament de Penyalosa. El temple va ser inaugurat el 21
de novembre de 1623. Segons Anselm Albareda,13 des daquest dia,
la devoci a la Madona de Montserrat fou la preferida dels emperadors i dels reis.
Albareda afirma fins i tot que el futur Ferran III i la seva esposa
tenien un quadre amb la imatge de la Mare de Du de Montserrat
a la seva capella privada, i que se lenduien amb ells quan viatjaven.
El 17 de maig de 1636 serig el priorat de Montserrat de Viena,
que depenia jerrquicament del de Montserrat-Emas de Praga,
reconstrut tamb aquell mateix any.
Durant el setge de Viena de 1683, ledifici va ser enrunat per
facilitar la defensa de la ciutat. El 2 de juliol de 1690, per, coincidint
amb linici duna de les etapes ms prsperes de la construcci a
Viena, es colloc la primera pedra del nou edifici, situat davant
lSchottenstift, lantic monestir benedict de la ciutat. El 16 de maig
de 1708, lemperador Josep I lelev al rang dabadia.
Com veurem, el monestir de Montserrat de Viena jug un paper
molt important durant els anys intensos de lexili austriacista. No
va ser, per, lnica iniciativa religiosa peninsular a la capital
austraca. En temps de lemperador Leopold I un grup de trinitaris
descalos espanyols van fundar tamb una esglsia, situada a lAlser
strasse. Els coetanis la coneixien com la Casa dels Espanyols blancs
(Weispanierhaus), per contraposici als benets de Montserrat, o Casa
dels Espanyols negres (Schwarzspanierhaus).14
13. Ibidem, p. 39.
14. Vegeu el document 16. El carrer que hostatj el monestir de Montserrat
continua dient-se Schwarzspanier strasse.

26

AGUST ALCOBERRO

Tamb per iniciativa de Ferran III es constru a Praga, damunt


les restes duna abadia medieval, el monestir de Montserrat-Emas.
El monestir va ser fundat, com ja hem assenyalat, el 1636.
El primer projecte dedificaci del monestir de Montserrat de
Bezdez (Boesig, en alemany) s de 1632. Les obres es paralitzaren,
tanmateix, dos anys ms tard. Va ser el 1666 quan labat del monestir
de Praga, Antonio Sotomayor, el fund definitivament; les obres van
quedar enllestides el 1672. Des dels seus orgens, el monestir de
Bezdez va ser objecte dimportants pelegrinatges en les diades
marianes.
LA

FIGURA DE

JORDI

DE

HESSEN DARMSTADT

El prncep Jordi de Hessen Darmstadt representa una fita


decisiva en els lligams entre els catalans i la branca austraca dels
Habsburg. Com ha assenyalat lhistoriador Joaquim Albareda, el
prncep15
aviat assol una popularitat indiscutible entre els catalans, en
contrast amb la poca simpatia que desvetll [el lloctinent]
Velasco, fins al punt que es revela com un element clau per
explicar el retrobament de les classes dirigents catalanes amb
la casa dustria a la fi del regnat de Carles II, en oposici
a la casa dAnjou.
Jordi de Hessen Darmstadt arrib a Barcelona a comenament
dagost de 1695, al capdavant dun exrcit de 2.000 soldats alemanys
i un ter dirlandesos. La conjuntura era particularment difcil. Els
francesos, que el 1693 havien conquerit Roses, ocupaven des de
lestiu de lany segent tota la vegueria de Girona.16 Les tropes
alemanyes es van distingir des de primera hora per lheroisme i leficcia militar, cosa que contrastava amb lactitud indolent i vacillant
de lexrcit regular espanyol, i que encet un ampli corrent de
simpatia entre la poblaci civil i les milcies populars.

15. Joaquim ALBAREDA: La Guerra de Successi i lOnze de Setembre. Barcelona,


2000. Vegeu tamb: Josep M. TORRAS I RIB: El prncep Jordi de Darmstadt i la conspiraci
austriacista de Catalunya (1697-1705), LAven, 264 (desembre 2001), pp. 23-29; Joaquim
RAGN: El ltimo virrey de la administracin habsburguesa en Catalua: Jorge de
Darmstadt y Landgrave de Hassia (1689-1701), Pedralbes. Revista dHistria Moderna,
2 (1982), pp. 263-271.
16. Vegeu la nota 3 daquest captol.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

27

Ja en els dies anteriors a la rendici de Barcelona a les tropes


franceses (agost de 1697), els Comuns Diputaci del General,
Consell de Cent i Bra Militar enviaren diverses ambaixades al
prncep demanant-li que es fes crrec de la defensa de la ciutat.
Aleshores, segons Narcs Feliu de la Penya, Darmstadt17
sintiendo no poder dar consuelo a tan fidelssimos vassallos,
respondi que deva obedecer a sus generales y que no poda
condesender con estas tan finas y tan leales instancias.
Amb la sortida de les tropes franceses de Catalunya (gener de
1698), com a conseqncia del tractat de Rijswijk, Darmstadt va ser
nomenat lloctinent del Principat, en un intent del govern de Madrid
de complaure les institucions catalanes:
No admitido el conde de la Corzana por la ciudad [Barcelona],
eligi el rey en su lugarteniente y capitn general del Principado
al prncipe de Darmstad, bien admitido en la provincia por su
valor en la defensa de Barcelona y obrar generoso en las
antecedentes campaas. Entr y jur en la ciudad a 8 de
febrero. Entonse Te Deum, repitiendo a Dios las gracias por
las pazes, y ste y los dos siguientes das fueron festivos, con
las luminarias, juegos, bayles y mscaras.18
Des del crrec de lloctinent, Darmstadt va conixer la mort de
Carles II i lentronitzaci de Felip V. Per el prncep no podia ser
un home de confiana per a la nova dinastia, que ja aleshores
recelava dels projectes de lemperador dustria, Leopold I, per
proclamar el seu fill Carles com a candidat al tron hispnic. Poc
desprs del nomenament del nou virrei, Luis Fernndez Portocarrero,
comte de Palma, Jordi de Darmstadt va rebre lordre dexpulsi de
Catalunya (abril de 1701). Abans de marxar, per, el prncep va
entrevistar-se secretament amb diverses persones prximes, tot
donant-los esperances sobre la futura arribada de larxiduc Carles
dustria. Ho va fer a Barcelona i encara a Castelldefels i Blanes,
on va desembarcar i hi va romandre alguns dies abans demprendre
el cam vers Gnova i Viena.
En els mesos segents, de primer a la capital austraca i desprs
a Portugal, Jordi de Darmstadt va prosseguir els seus contactes amb

17. Narcs Feliu DE


18. Ibidem, p. 453.

LA

PENYA: Anales de Catalua, vol. III, p. 447.

28

AGUST ALCOBERRO

els nuclis austriacistes catalans. Alhora, dins lentorn de larxiduc,


va ser el mxim valedor de lopci catalana, s a dir, del projecte
que Carles inicis la conquesta dels regnes hispnics per Barcelona.
Aix, Darmstadt comand el primer assaig docupaci de
Barcelona, que va resultar finalment fallit (maig de 1704). Lempresa
comptava amb el suport dalguns austriacistes de primera hora com
el jove noble Antoni de Peguera i Aymerich, el veguer Lltzer Gelsen
i un nodrit grup de persones del poble del barri de la Ribera.
El prncep jug de nou un paper central en el setge de 1705,
que es va acabar amb el lliurament de la ciutat a les tropes aliades.
Mor el 14 de setembre; tot dirigint els combats per ocupar Montjuc.
Feliu de la Penya, que en aquells moments era a la pres per
austriacista, escriu:19 Muri el que vivir eternamente, sin olvidarse
su gloria en los anales de la fama y en los coraones catalanes.
Alguns dels soldats alemanys que arribaren a Catalunya amb
el prncep de Darmstadt el 1695 restaren al pas a la fi de la guerra
(1697), en molts casos per haver-se casat amb catalanes. El 1705,
amb ells i altres forasters es form el regiment destrangers, que des
de 1707 va ser comandat pel coronel Shower. Alguns restaren al
pas desprs de levacuaci de les tropes reials (1713) i participaren
a la defensa de Barcelona. En tot cas, tots ells van ser desterrats
desprs de locupaci borbnica. Aquest s, entre daltres, el cas del
sergent major Joan Enric de Haas, que el 1725 residia a Viena:20
Don Juan Enrique de Haas es alemn y pass a Catalua el
ao 1695 con el regimiento tedesco de Dupont, en el cual fue
soldado, alfrez, theniente y capitn. Sirvi hasta la paz del
ao 1697, que se retir a Calella, en donde se cas. Y al arrivo
de S. M. el ao 1705 se present y sirvi de capitn y despus
sargento mayor del regimiento Colbars, y por su reforma sirvi
de agregado en el de Schower. Sirvi tambin en las defensas
ltimas de Barcelona y Cardona, y despus se retir a Calella,
de adonde le desterraron y vino aqu [Viena] el ao 1717.

19. Ibidem, p. 538.


20. Document 32.

LEXILI
EL

GOVERN DE

CARLES III

AUSTRIACISTA
I DELISABET

(1713-1747)

29

CRISTINA (1705-1713)

No s el nostre propsit descriure els principals episodis de


la guerra de Successi ni fer un balan del govern de qui va ser
proclamat Carles III.21 S que ens pertoca, per, remarcar els lligams
creixents que es produren entre la societat catalana i els nouvinguts
sbdits de Carles. Les relacions afectaren totes les classes socials,
des de la noblesa, que entr en contacte amb els cercles ntims del
monarca, fins als sectors populars, que establiren mltiples relacions
amb les tropes imperials. El context era, daltra banda, favorable,
perqu, malgrat les penalitats de la guerra, Barcelona esdevingu
una capital cortesana. Fins al 1713, doncs, les despeses derivades
de la cort i tamb les relacions comercials amb les potncies
aliades, especialment Anglaterra i els Pasos Baixos van contribuir
a generar un clima duna certa prosperitat.
Lentorn immediat del monarca era format per aristcrates com
el prncep Antoin Florian de Liechtenstein, majordom major i
cavallers major de la casa reial;22 el comte dAlthan, primer oficial
de cambra; el prncep Enric de Darmstatd, i el napolit comte Stella.
Tamb hi havia una important representaci de la noblesa dels
regnes hispnics. A banda dels crrecs prpiament poltics, Carles
nomen gentilhomes de cambra els comtes dOropesa, Montesanto,
Sstago i Savall.23 Aquest darrer, Joan Antoni Boixadors i de Pins,
va ser nomenat, a ms, director de la Capella de Msica de la cort.
Daltra banda, amb motiu de larribada de lesposa de Carles, Elisabet
Cristina de Brunsvic-Wolfenbttel (1708), el comte de Cardona,
Josep Folch de Cardona i Erill, va ser nomenat majordom major

21. Sobre la guerra de Successi i el govern de Carles III, vegeu especialment:


Pere VOLTES: Larxiduc Carles dustria, rei dels catalans. Barcelona, 1967; Joaquim
ALBAREDA: La Guerra de Successi...; del mateix autor: Catalunya en un conflicte europeu.
Felip V i la prdua de les llibertats catalanes. Barcelona, 2001; Josep M. TORRAS I RIB:
La guerra de Successi...; Jnos KALMAR: Sobre la cort barcelonina de lArxiduc Carles
dustria, Pedralbes. Revista dHistria Moderna, 18 (1998), II, pp. 299-302.
22. El prncep de Liechtenstein havia estat preceptor de Carles. Tanmateix, segons
Jnos Kalmar, la seva influncia poltica disminu desprs de la mort de lemperador
Leopold I (Jnos KALMAR: Autour de lEmpereur Charles VI: allemands et espagnols
dans la cour viennoise du premier tiers du XVIIIe sicle, dins Jean-Philippe GENET, Gnther
LOTTES (eds.): Ltat moderne et les lites, XIIIe-XVIIIe sicles. La mthode prosografique.
Pars, 1991, pp. 255-261).
23. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas desde el ao 1700 al 1725,
Madrid, 1999, vol. III, p. 309. Per als tres primers volums seguim ledici de Madrid,
1997-1999. El volum IV (corresponent als anys 1714-1725) lhem consultat a travs del
microfilm custodiat a lArxiu Nacional de Catalunya.

30

AGUST ALCOBERRO

de la reina, i les dames Maria Teresa de Moncayo y Palafox i


Gertrudis de Lanuza i Gilabert en van esdevenir dames dhonor. El
poder poltic es concentr sobretot en mans del secretari dEstat
Ramon Vilana-Perles, que va ser distingit amb el ttol de marqus
de Rialp (1710), i de Juan Antonio Romeo, secretari dEstat per als
afers dItlia.
Amb el temps, es produ una certa fusi entre els cercles
cortesans peninsulars i els dorigen germnic, que continuaria, anys
ms tard, a lexili de Viena. Aix, per exemple, el comte dAlthan es
cas, el 1709, amb la dama catalana Marianna Pignatelli i
dAymerich, i el comte Stella ho va fer amb Josepa de Copons el
1713. El cronista Francesc de Castellv esmenta altres dames
catalanes maridades amb nobles dorgens diversos.24 Tampoc no
foren infreqents aleshores els casaments entre soldats imperials i
dones de les classes populars de Catalunya.25
Ens equivocarem, per, si presentssim una imatge idlica de
la relaci entre el Principat i el nou govern. En un context de guerra,
amb les limitacions fiscals que supos el domini efectiu dun territori
exigu limitat a Catalunya durant llargs perodes, aix no hauria
estat en cap cas possible. El govern de larxiduc top tamb en
diverses ocasions amb les institucions catalanes, en especial a partir
de lestiu de 1707.26 La problemtica dels allotjaments, la tendncia
a lautoritarisme dels funcionaris reials i el mateix contrast sagnant
entre lopulncia de la cort barcelonina i el sofriment de la major
part del pas van ser motius de queixa permanent.
Un austriacista de primera hora com Narcs Feliu de la Penya
es va fer ress dels excessos provocats per la soldadesca aliada lestiu
de 1708 i de les rivalitats i suspiccies suscitades per lexercici del
poder. A ms, afegia:27
A estos contratiempos se aade un disgusto, que era parecer
a los catalanes que se hallavan poco aplaudidos y no

24. Ibidem, pp. 687-688.


25. Aix, Josep Plant es referia el 1725 a muchos otros de diferentes naciones,
especialmente alemanes, que siguieron y sirvieron a Vuestra Magetad [Carles VI] en
Espaa y estn casados con mujeres originarias de dichos reinos, logrando actualmente
estar en el real servicio, o no, teniendo la asistencia regia como espanoles (document
33).
26. Josep M. TORRAS I RIB: La guerra de Successi...; vegeu especialment el captol:
Dificultats i conflictes en la governaci de la Catalunya resistent, pp. 217-261.
27. Narcs Feliu DE LA PENYA: Anales de Catalua, vol. III, p. 613.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

31

favorecidos, u despreciados con palabras, como si no huvieran


obrado con la fineza, valor y constancia referida, en servicio
de su rey y de toda la monarqua espaola. [...] A los
sentimientos referidos se aadieron otras quexas, que de
particulares se hizieron generales, por las gracias y distribuzin
de los cargos conseguidos por los que no fueron del partido
del rey.
Sens dubte, el govern de Carles III va provocar un sector de
desencisats i de descontents. Fet i fet, per, lalternativa borbnica
noms podia significar la prdua de les constitucions i linici duna
brutal repressi, com sesdevenia ja aleshores als regnes dArag i
de Valncia. Tot plegat permet entendre la darrera resistncia
catalana i la marxa a lexili dalguns dels ms compromesos, amb
Carles III o amb la lluita contra labsolutisme borbnic.

II
ELS CAMINS DE LEXILI

Com totes les guerres civils, la guerra de Successi va provocar


milers dexiliats. Alguns ingredients, per, van contribuir a fer
daquest xode un fenomen particularment massiu, complex i
prolongat en el temps.
Hi destaca la mateixa caracteritzaci del conflicte: una contesa
alhora hispnica i internacional; la doble condici de Carles
com a pretendent derrotat en terres ibriques i com a monarca
regnant en un espai territorial ingent lImperi germnic, els
arxiducats dustria, els regnes de Bohmia, Morvia i Hongria i
encara altres territoris menors; i la nova situaci geopoltica que
sorg dels tractats dUtrecht (1713) i Rastatt (1714), que don a
Carles, de manera ms o menys definitiva, alguns territoris que
pertanyien a la monarquia hispnica des dels segles XV i XVI:
Sardenya, Npols, el ducat de Mil i Flandes (les actuals Blgica
i Luxemburg).
Aix, alguns exiliats ho foren sense abandonar les seves
destinacions i residncies. Ens referim a aquells que ocupaven
crrecs poltics o militars als regnes hispnics des daleshores
atributs a la branca austraca dels Habsburg. Daltres, si b van haver
de deixar enrere les seves cases, van poder mantenir els seus crrecs
i, ms en general, la seva posici social, ja que continuaren
pertanyent a lelit rectora duna monarquia que es presentava com
a continuadora de lantiga monarquia hispnica. Per a tots, lexili
va constituir un drama personal i familiar, de difcil superaci. Per,
mentre per a uns la majoria va significar la pobresa i la invalidaci dels seus projectes personals, per a daltres va obrir noves
vies de promoci.

36

AGUST ALCOBERRO

Lexili es nodr tamb, en diverses tongades, de la prolongaci


de lestat de guerra entre Felip V i Carles VI i de la repressi que
segu en terres ibriques notablement a Catalunya i als pasos de
la Corona dArag ms enll de 1714. Ja abans daquesta data,
alguns dels ms prxims collaboradors del monarca austrac funcionaris, nobles, i eclesistics van abandonar la cort barcelonina,
tot acompanyant el nou emperador i, ms endavant, la seva esposa,
als dominis germnics. Tamb les tropes espanyoles de Carles van
ser evacuades vers Mil el 1713, com ho foren la resta dexrcits
imperials; reformades en aquest estat, constituren cinc regiments,
que tot seguit van ser desplaats a Hongria, on, com veurem ms
endavant, van jugar un paper clau en lanomenada tercera guerra
turca (1716-1718). Cal recordar que, com era propi de lpoca,
oficials i soldats es traslladaren amb les seves famlies.
Desprs de la desfeta de 1714, lallau dexiliats va ser molt
nombrs. Les disposicions de les noves autoritats borbniques van
imposar que tots els sbdits hispnics que shavien refugiat a
Barcelona valencians, aragonesos i castellans havien de marxar
vers lexili, per van negar de manera explcita aquesta possibilitat
als catalans. Contrriament, la documentaci demostra que molts
vens del Principat van optar per marxar, de manera clandestina per
prou continuada i a la fi ingent, vers les posicions que mantenia
aquell a qui continuaven considerant com a rei. En molts casos, la
constncia i la duresa de la repressi borbnica van convertir aquesta
opci en lnica possible.
La caiguda de Mallorca (1715) i la prdua provisional de
Sardenya (1717) van provocar nous corrents dimmigrats, si b
menors. Tamb molts dels qui van dirigir la resistncia guerrillera
a locupaci van haver de fer cap a la cort vienesa. Aquest va ser,
entre altres, el cas de Pere Joan Barcel, anomenat Carrasclet, i
dalguns dels seus companys.
La signatura de la pau de Viena (1725) va generar un darrer
flux dexiliats. Per aquest tractat, els oficials que foren empresonats
a Barcelona desprs de la resistncia de 1714 van ser finalment
alliberats. Alguns, com Sebasti Dalmau van marxar vers els dominis
austracs. Altres no van tenir tanta sort, com Antoni Villarroel que,
greument malalt, va restar a la ciutat de la Corunya, on havia estat
empresonat, i on va morir el 22 de febrer de 1726. La pau de Viena
va permetre tamb que marxessin a lexili altres austriacistes conspicus, com el mateix Francesc Castellv, que a la capital austraca
va escriure les Narraciones histricas..., que constitueixen la millor
font per al coneixement del regnat de Carles III i de lexili hispnic.

LEXILI
LA

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

37

MARXA DE LEMPERADOR I DE LEMPERADRIU

El 17 dabril de 1711 va morir a Viena lemperador Josep I,


germ primognit de Carles III. La seva mort, sense descendncia
masculina, obria noves perspectives insospitades per a Carles. La
marxa de la guerra de Successi no era favorable a la causa
austriacista. Desprs de lofensiva de 1710, que va permetre
locupaci efmera de Madrid, les tropes aliades havien quedat
definitivament recloses al Principat (gener de 1711). Un any abans,
britnics i holandesos havien iniciat pel seu compte unes negociacions
secretes amb Llus XIV per assolir la pau. Malgrat tot, Barcelona
continuava gaudint de la seva condici de cort reial i denclavament
privilegiat en lentramat cosmopolita que formaven les potncies de
la Gran Aliana de lHaia.1
Carles va sortir de Barcelona el 27 de setembre de 1711; va
ser proclamat emperador, amb el nom de Carles VI, a lesglsia de
Sant Bartomeu de Frankfurt el 22 de desembre. Lacompanyaren
en el viatge algunes personalitats de la cort, que ja no retornaren als regnes hispnics. Entre daltres, cal esmentar especialment
el prncep de Liechtenstein; larquebisbe de Valncia Antoni Folch
de Cardona, que ms endavant esdevindria president del Consell
Suprem dEspanya, fundat el 1713; laragons Juan Antonio Romeo,
secretari dEstat per als afers dItlia; el comte de Fuencalada,
Vicente Argote, membre del Consell de Guerra; el comte de Savall,
Joan Antoni Boixadors i de Pins, director de la Capella de Msica
a la cort barcelonina, que posteriorment esdevindria a Viena director
de la Capella de Msica Impeial i president del Consell de Flandes;
els comtes dUhlefeld, dAlthan, Kollonich, Montesanto, Sstago i
Stella; i els joves Llus de Peguera i Aymerich i Oleguer Sabastida
i Font.
El viatge vers els dominis patrimonials es realitz, com altres
de posteriors, a travs de Gnova, Mil i la Repblica de Vencia, des don la comititva imperial acced al Tirol. A la Repblica
de Gnova, que no havia reconegut Carles III com a rei dEspanya,
el monarca tot just accept entrevistar-se amb el prncep de Dria
i el seu fill, el comte Fiesqui, membres duna famlia tradicionalment
vinculada als Habsburg. Tamb all va rebre lacatament del duc

1. Vegeu la nota 21 del captol I.

38

AGUST ALCOBERRO

dUceda, Francisco Gmez de Sandoval, fins aleshores ambaixador


de Felip V a Roma, i del seu fill; la defecci del duc del bndol
filipista per al qual havia ejecutado severidades entre els
austriacistes refugiats a la ciutat dels Papes, segons Castellv2
estava relacionada amb la detenci del duc de Medinaceli a Madrid
i amb un presumpte desfalc amb el qual estaria vinculat el dUceda.
Conv remarcar que els primers actes de Carles confirmen
la idea que, en aquells moments, el rei estava decidit a continuar la
guerra dEspanya. En aquest sentit, la seva coronaci com a emperador i com a senyor dels territoris patrimonials dels Habsburg
havia de facilitar-li laccs a uns majors recursos humans i materials,
que podien resultar decisius per vncer la contesa. Aix, a tall dexemple, el seu discurs davant els estats del Tirol, reunits a Innsbruck
el 20 de novembre, va contenir diverses referncies explcites a la
causa hispnica i a la fidelitat i lheroisme dels catalans.
A la coronaci imperial de Frankfurt, laleshores proclamat
Carles VI va distribuir diverses grcies a alguns dels homes que
lhavien acompanyat des de la pennsula, o que encara hi restaven.
Esmentem, entre daltres, el comte dAlthan; els comtes castellans
de Cifuentes, de Galve, dOropesa, dHaro, de Montesanto, de Paredes, dAltamira i dOrgaz; els catalans comte de Savall i marqus
de Besora; els aragonesos comte de Sstago i marqus de Coscojuela;
i el valenci marqus de Vilatorques, casat amb la comtessa de
Cervell.
Amb la marxa de lemperador, la seva esposa Elisabet Cristina
de Brunsvic-Wolfenbttel va restar com a governadora a Barcelona.
Lassessorava una junta formada, entre daltres membres, pel
mariscal Starhemberg, el comte de Cardona i Ramon de VilanaPerles, que actuava com a secretari. En els mesos segents, per,
la situaci dels austriacistes peninsulars i notablement dels
catalans es complic enormement en el pla internacional. La
proclamaci de Carles com a emperador va accelerar les negociacions
de pau de britnics i holandesos. Des del gener de 1712 la ciutat
holandesa dUtrecht va esdevenir lescenari dun complex joc
diplomtic. Com a conseqncia de les negociacions, les tropes
angleses van evacuar Catalunya a la fi doctubre de 1712. Poc desprs
ho van fer les holandeses i les portugueses, que abandonaren el
Principat a comenament de lany segent.
2. Francesc

DE

CASTELLV: Narraciones histricas..., vol. III, p. 288.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

39

El 27 de desembre de 1712, lemperador orden a la seva esposa


abandonar Barcelona. Lordre arrib a la ciutat el 19 de gener de
1713 i lendem va ser comunicada als Comuns s a dir, a les tres
institucions que aleshores representaven mancomunadament el pas:
la Diputaci del General, el Consell de Cent de Barcelona i el Bra
Militar. Levacuaci de la reina es justific per la grande importancia de la deseada sucesin, com ha explicat lhistoriador
Salvador Sanpere i Miquel.3 En realitat, per, obea a un viratge
en la poltica imperial, causat per loposici obstinada de Londres
a la continuaci de la guerra i per la inviabilitat de continuar-la
sense lajut britnic; cal tenir en compte, en aquest sentit, que la
fora naval habsbrguica era gaireb nulla i que nicament
lesquadra britnica o, alternativament, lholandesa podia garantir lenviament de tropes i recursos a la pennsula Ibrica.
Elisabet Cristina va abandonar Barcelona el 19 de mar de
1713, cinc dies desprs que el seu marit hagus signat el tractat que
garantia levacuaci darmes de Catalunya i la neutralitat de les
possessions italianes. Tot just tres setmanes ms tard les potncies
belligerants van signar el tractat dUtrecht (11 dabril), que abandon
els catalans a la seva sort.
El comiat dElisabet Cristina va ser molt emotiu (el descriu
a bastament Castellv).4 Amb ella marxaren alguns dels elements ms
destacats de ladministraci austriacista que restava a Barcelona i
un gran nombre de famlies de la noblesa. Esmentem, aix, entre
daltres cortesans: el comte de Cardona, Josep Folch de Cardona i
Erill, majordom major de la reina, que ms endavant esdevindria
president del Consell de Flandes i obtindria el ttol de prncep del
Sacre Rom Imperi; el marqus de Besora, Joan Descatllar i de
Desbach; el comte de Galve, Manuel de Silva y Mendoza; el marqus
de Coscojuela, Bartolom Moncayo y Palafox; el comte de Paredes
i marqus de la Laguna, Jos de la Cerda; i els joves nobles patges
de lemperadriu Francesc de Lanuza i Gilabert, Jos de Calatayud
i Josep Reard i de Copons.
Pel que fa al govern austriacista, cal destacar especialment el
secretari dEstat Ramon de Vilana-Perles, marqus de Rialp, que

3. Salvador SANPERE I MIQUEL: Fin de la Nacin Catalana. Barcelona, 1905 (edici


facsmil: Barcelona, 2001), p. 31.
4. Francesc de Castellv: Narraciones histricas..., vol. III, pp. 533-543.

40

AGUST ALCOBERRO

segu una carrera fulgurant a lexili viens on va esdevenir secretari


del Despatx Universal i comte del Sacre Rom Imperi. Ja feia uns
dies que havien abandonat Barcelona altres personatges significats,
en direcci a Npols, com el comte dAtalaya, el marqus de San
Telmo i alguns frares mercedaris.
La ruta dElisabet Cristina va ser gaireb la mateixa que la
seguida pel seu marit uns mesos abans. A Mil, per, va ordenar
que saturessin la major part dels sbdits hispnics que lacompanyaven. De fet, all acabaven els territoris de la monarquia hispnica, la resta de les escales del viatge corresponien als territoris
patrimonials de la monarquia dels Habsburg austracs, o Erblande.
Com va escriure Castellv,5
En Miln mand la reina quedarse todos los ministros que la
seguan y al marqus de Rialb, su secretario de Estado, y, a
la excepcin de su real familia, toda clase de gentes, sin
consentir pasaran a Germania, y mand que all se les
subministraran asistencias hasta que el emperador dispusiera
se les sealaran pensiones y fondos para vivir.
Noms el comte Kollonich i el marqus de Besora, recentment
premiats per lemperador, van continuar el viatge fins a Viena.
Tamb ho van fer les dames dhonor, entre les quals hi havia Mara
Teresa de Moncayo y Palafox, que ms endavant esdevindria
comtessa dErill.
Elisabet Cristina es trob amb lemperador a Linz el 14 de juny;
gaireb un mes desprs, l11 de juliol, la parella imperial entr a
Viena.
LEVACUACI
Amb la marxa de lemperadriu, el mariscal Starhemberg rest
a Catalunya amb la desagradable tasca dorganitzar levacuaci de
les tropes imperials. Segons Sanpere i Miquel, la decisi havia estat
presa per lemperador a la fi de desembre de 1712. La comunic
als diputats de la Generalitat en una carta escrita a Viena el 17 de
febrer de lany segent.6

5. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., vol. III, p. 543.


6. Salvador SANPERE I MIQUEL: Fin de la Nacin Catalana, p. 34.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

41

Desprs de la signatura del tractat dUtrecht, Starhemberg entr


en contacte amb les autoritats militars borbniques presents al
Principat. Al conveni de lHospitalet, signat el 22 de juny de 1713
pel comte de Knigsegg, en nom dStarhemberg, i pel marqus de
Ceva Grimaldi, en nom del borbnic duc de Populi, es van establir
les condicions de levacuaci. Lacord secret incloa el lliurament de
Barcelona o de Tarragona i levacuaci de Mallorca i dEivissa.
El 27 de juny, Starhemberg abandon secretament Barcelona
i sinstall a Sant Andreu del Palomar. Tot seguit public lordre
devacuaci de les tropes imperials. Lordre donava lopci als oficials
de les tropes espanyoles i italianes de marxar amb ell o de quedarse. Lalternativa de levacuaci, amb la integraci als regiments
imperials, tamb va ser oferta als voluntaris catalans (aleshores, uns
1.500 homes). Daltra banda, com veurem, Starhemberg tamb va
permetre lembarcament de tots els civils que ho van desitjar. El
cost de levacuaci va poder ser satisfet amb un prstec de 150.000
pesos lliurat per Sebasti Dalmau. El mateix Dalmau ja nhavia fet
en els mesos precedents un altre per al viatge de lemperadriu; tot
i que aleshores nhavia obtingut a canvi una carta garantint levacuaci de la seva famlia, finalment opt per restar a Barcelona amb
els seus, com veurem.
El primer embarcament es realitz al port de Barcelona el 2
de juliol; sevacuaren uns 11.000 homes. Una setmana desprs es
realitz el segon embarcament, duns 9.000 soldats; dos vaixells de
guerra van embarcar 234 civils i eclesistics compromesos amb la
causa austriacista. Daltra banda, desprs del lliurament de Tarragona
a les tropes borbniques (12 de juliol), sembarc la guarnici
imperial daquella ciutat, formada per 2.200 homes. El darrer
embarcament es produ el 20 dagost a la platja de Blanes; era
compost per uns 2.000 militars, que tres dies abans havien abandonat
Hostalric, i per un nombre indeterminat de civils.
Les tropes germniques van optar molt majoritriament per
levacuaci. Tot just onze oficials alemanys van decidir restar a
Barcelona i participar en la seva resistncia. Pel que fa als regiments
hispnics i italians, la situaci va ser diversa. Entre els dinfanteria, restaren ntegrament al Principat els regiments de la Diputaci
de Catalunya i de la Ciutat de Barcelona, a ms dels voluntaris.
Tamb van romandre al Principat una bona part dels oficials i tropa
del regiment de les Reials Gurdies Catalanes. Contrriament, van
optar de manera generalitzada per levacuaci la resta de regiments

42

AGUST ALCOBERRO

(el del general Juan de Ahumada, el de la Reina, el de Cartagena,


el de la ciutat de Saragossa tamb conegut com dAlcaudete, el
de Francisco Ferrer i el de Granada). Per en tots aquests regiments
hi hagu algunes excepcions. Tamb van marxar el regiment ditalians de Marulli i el destrangers comandat pel coronel Shover.
La cavalleria es comport de manera similar. Els sis regiments
daquesta arma foren objecte devacuaci, per alguns oficials
optaren per restar al pas i participar a la resistncia. Esmentem
molt especialment el general Rafael Nebot i el coronel Felip Subies;
tots dos havien comandat fins aleshores els regiments que duien
respectivament els seus noms.
En total, com veurem, els regiments hispnics evacuats els
componien uns 2.500 homes, que van marxar juntament amb les
seves famlies. La seva destinaci immediata va ser Mil, on
arribaren via Gnova.
Juntament amb les tropes, van marxar tamb la major part de
ladministraci reial a Barcelona i un nombre important de nobles
i eclesistics. No es tracta ara de publicar la llarga llista de civils
que seguiren levacuaci. Francesc de Castellv i Salvador Sanpere
i Miquel en donen compte exacte.7 Aquest darrer que confon la
llista devacuats de lestiu de 1713 amb els qui van marxar amb
lemperadriu uns mesos abans en fa, tanmateix, un retrat
sociolgic prou clarivident:
Ahora que se conoce la lista de los que marcharon, se puede
decir que con ella evacuaron a Barcelona su Corte y los
tribunales. [...] Era, pues, el principio de la desbandada.8
Aix, la majoria de membres dels consells van embarcar-se en
aquelles dates, tot enduent-sen la documentaci. Entre els oficials
de la Secretaria dEstat, noms Joan Busquets va restar al Principat.
Entre la noblesa, els comportaments foren, per, diversos: els
ms vinculats a Carles III van optar per levacuaci; un grup fora
nodrit dindiferents o que creien que podrien fer-se perdonar el seu
passat austriacista es van installar a Matar, tot esperant locupaci
borbnica de Barcelona; i un tercer grup opt per restar dins les
seves muralles, tot participant en la resistncia.
7. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., vol. III, pp. 686-690; Salvador
SANPERE I MIQUEL: Fin de la Nacin Catalana, p. 40 i ss.
8. Salvador SANPERE I MIQUEL: Fin de la Nacin Catalana, p. 40.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

43

Entre els eclesistics exiliats aleshores, cal esmentar el cardenal


i bisbe de Barcelona Benet de Sala i Caramany, que havia estat
empresonat a Madrid el 1705 i que rest en presons franceses fins
el 1712; el canonge de la seu de Barcelona i ardiaca de Santa Maria
del Mar Francesc Josa i dAgull, que lacompany fins a la mort;
labat de Cardona Pere Vilana-Perles; i el cartoix Ramon de Rub
i de Boixadors. El cardenal Sala mor a Roma el 1715.
Una llarga relaci dexiliats, ordenats per classes, va ser
redactada a Viena a comenament de 1714.9 Va ser elaborada amb
voluntat exhaustiva, amb la intenci dassignar pensions als desplaats
daquell moment, motiu pel qual sels divideix per categories socials.
La llista ens permet, doncs, realitzar una primera valoraci
quantitativa i qualitativa del collectiu que ja es trobava a lexili
desprs de levacuaci, quan Catalunya continuava encara la
resistncia a les forces borbniques. Com s obvi, no inclou els
regiments hispnics, ja que els oficials i soldats regulars continuaven
cobrant el seu sou ordinari. Tampoc no sespecifiquen els sacerdots
regulars, ja que molt probablement es considerava que havien de
ser acollits als monestirs i convents dels seus ordes. Daltra banda,
seguint els criteris propis de lpoca, tampoc no sinclou el servei
domstic que acompany les persones nobles i de posici, que,
tanmateix, degu ser numricament significatiu.10
En total, sn esmentades 322 persones, cinquanta-sis de les
quals especifiquen que es troben amb la seva famlia. La primera
classe s composta per vint-i-cinc persones. Inclou dos alts eclesistics (el cardenal Sala i larquebisbe de Valncia) i vint-i-tres membres de lalta noblesa, entre daltres els ducs dHjar i dUceda, els
comtes de la Corzana, de Cifuentes, dHaro, de Savall i de Cervell
i els marquesos de Coscojuela, de Besora i de Montnegre. Tamb
pertanyen a la noblesa els esmentats a la segona classe (13), mentre
la tercera (27) la quarta (40) i la cinquena (la ms nombrosa, amb
60 persones) sn formades bsicament per funcionaris civils i oficials
de lexrcit sense destinaci. Finalment, la sisena classe, formada
per hombres del estado general, inclou tan sols 20 persones.

9. Document 2. El document ja va ser publicat per Virginia LEN: Entre Austrias


y Borbones. El Archiduque Carlos y la monarqua espaola. Madrid, 1993, pp. 220-235.
10. Alguns apareixen al document 32. Aquest document va ser redactat el 1725;
s el primer que ens dna una informaci individualitzada de les caracterstiques socials
i laborals dels exiliats. Vegeu tamb el document 20.

44

AGUST ALCOBERRO

En llistes a part, es nomenen els collectius susceptibles de ser


ocupats en diferents mbits de ladministraci o de lEsglsia: oficials
de les secretaries (31), oficials de lexrcit sense destinaci (33),
jutges i lletrats (26), canonges i dignitats eclesistiques (15),
capellans dhonor (13) i presbters (19).
Com veiem, entre els exiliats de 1713 hi ha una important
presncia de la noblesa i de membres de ladministraci. Daltra
banda, el nombre de catalans, tot i ser significatiu, s encara
percentualment molt menor al que caracteritzar lexili desprs de
la caiguda de Barcelona.
La llista especifica tamb el lloc on es troben els jutges i lletrats
i els eclesistics. La inclusi daquesta dada confirma la voluntat
de cercar-los una ocupaci. Les destinacions majoritries del primer
collectiu eren aleshores Mil (7 persones), Mallorca (5) i Viena i
Npols (4 a cada lloc). Entre els canonges i dignitats eclesistiques
destaquen Viena (5 persones), Roma (4) i Gnova (3). Una situaci
similar, amb lafegit de Mil com a lloc important de destinaci,
es dna en les altres categories declesistics.
Per lexili es compongu tamb daquells militars i civils que
en el moment de la signatura del tractat dUtrecht es trobaven en
els territoris hispnics que larxiduc va poder conservar. Un altre
collectiu que engruix les files de lexili va ser el dels diplomtics
austriacistes presents en diversos escenaris europeus en els darrers
mesos de la guerra.
En el primer grup hem de fer esment de ladministraci reial
de Mallorca, encapalada pel seu virrei, el marqus de Rub, Joan
Antoni de Rub i de Boixadors; de la de Sardenya, on foren lloctinents
successivament el comte dErill (1711-1714), el comte dAtalaya
(1714-1717) i el mateix marqus de Rub (1717); i, ms allunyades
de la primera lnia de foc, de les de Npols, Mil i Flandes. Pel que
fa a ladministraci militar, es trobaven a Itlia en el moment de
levacuaci, entre daltres, el general Pedro Morrs, el coronel Carles
Llorach i de Moix i els capitans Joan Baptista Mart i Josep
Moragull.
Entre els qui intervingueren a les negociacions diplomtiques,
com a representants de lemperador o directament dels Comuns de
Catalunya, apareixen tamb alguns noms significats. s el cas del
comte de la Corzana, Diego Hurtado de Mendoza y Sandoval, que
acompany el prncep Eugeni de Savoia a lHaia i Londres i particip
com a ambaixador imperial a les negociacions dUtrecht.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

45

Tamb cal fer esment de Francesc de Berardo i de Santjust,


marqus de Montnegre, que va ser nomenat ambaixador dels
Comuns a Viena el juliol de 1712. Montnegre, que va ser detingut
per un temps a la capital austraca, obtingu finalment perms per
desplaar-se a Utrecht. Quan hi arrib, per, el 17 de mar de 1713
els representants imperials ja havien signat el tractat devacuaci
de Catalunya. Tot i aix, fu diverses gestions fallides a lHaia i
Londres. El 7 de novembre retorn a Viena, don ja no es mouria.
Les seves reiterades gestions no van poder canviar lactitud imperial
davant la darrera resistncia catalana, ni incidir en la nova
administraci dels territoris hispnics, menada per un selecte grup
dexiliats fidels a lemperador. Mor el 13 de desembre de 1714,11
desprs dhaver estat nomenat gran dEspanya per Carles III i dhaver
conegut el decs de dos dels seus fills en el darrer assalt de Barcelona.
Coincidint amb la marxa de la reina, els Comuns nomenaren
nous ambaixadors a Anglaterra i els Pasos Baixos. A Londres
enviaren Pau Ignasi Dalmases i Ros, que arrib a aquesta ciutat l1
de juny. Lambaixada a Holanda va ser confiada al comte Felip
Ferran, que el dia 7 daquell mes va ser rebut pels Estats Generals
de les Provncies Unides. Acabada la guerra, Ferran es dirig a Viena,
on mor el 16 de novembre de 1723. Dalmases, en canvi, va retornar
a Barcelona, on mor el 10 de juny de 1718. Castellv explica que
en els darrers anys Dalmases va ser abandonat pels seus antics
companys, per no en dna la causa. Sanpere i Miquel ho atribueix
a la traci del seu pare, Pau Dalmases i Castells, que en els darrers
mesos de la resistncia lliur les cartes de lambaixador a les
autoritats militars borbniques.12
Tot i les continuades gestions dels Comuns i dels seus
ambaixadors, el vincle ms directe i ms ben organitzat entre Viena
i Barcelona durant el darrer any de la resistncia lestabliren Ramon
de Vilana-Perles i el seu cunyat Joan Francesc Verneda i Sauleda.
Aquell, que restava a Mil, va ser cridat finalment a Viena el 20
de juliol de 1713, quan les autoritats imperials van ser conscients
que Catalunya optava per la resistncia. El seu coneixement de la
realitat catalana el va fer indispensable a lhora de reconstruir
ladministraci hispnica a la cort imperial. Verneda, que tamb es

11. Document 39.


12. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2.a part,
any 1715; Salvador SANPERE I MIQUEL: Fin de la Nacin Catalana, p. 267.

46

AGUST ALCOBERRO

trobava a Mil, el 22 dagost va rebre ordre de tornar a Barcelona


amb una missi secreta. Hi aconsegu entrar el 2 doctubre i hi rest
fins a la caiguda de la ciutat, quan va poder fugir amb la seva famlia.
Segons Castellv, durant aquells mesos envi frecuentes avisos en
cifra a la corte de Viena por medio del marqus de Rialb.
DESPRS

DE LA CAIGUDA DE

BARCELONA

La caiguda de la ciutat de Barcelona va tenir efectes devastadors


sobre els seus habitants i sobre tots els qui van participar en la
darrera resistncia. El 10 de novembre de 1714
se public un edicto imponiendo pena de la vida al cataln
que se ausentase de Catalua sin ir previsto de un pasaporte
en regla [...]. Cinco das ms tarde se public aqul en que se
expulsaba de los dominios de Espaa a todos los castellanos,
valencianos y aragoneses que se hallaron en Catalua durante
los sucesos de 1713-1714.
La notcia, de Sanpere i Miquel, s confirmada per la crnica
de Castellv:13
Los espaoles que se quedaron a la defensa de Barcelona de
todas las provincias de Espaa, a la excepcin de los catalanes,
[...] fueron extraados de los dominios del rey Felipe y pasaron
libremente a Italia.
La documentaci coetnia del Consell dEspanya de Viena
confirma tamb aquesta informaci:14
Por las notizias que han llegado de Catalua y otras partes se
ha entendido que el gobierno del duque de Anjou, faltando a
la fee de los tratados de Utrecht y del Hospitalet, ha mandado
salir de aquellos dominios todas las familias de espaoles
castellanas, aragonesas y valencianas que se hallavan en
Catalua, y se havan quedado sobre la seguridad de lo
convenido, dando slo diez das de tiempo para tomar el rumbo
de Italia, azia donde caminan todos.

13. Salvador SANPERE I MIQUEL: Fin de la Nacin Catalana, p. 647; Francesc


CASTELLV: Narraciones histricas..., vol. III, pp. 557-562.
14. Document 3.

DE

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

47

La mateixa ordre es repet encara el 1716. Ens consta que


aleshores va ser aplicada fins i tot amb ms rigor:15
En 16 de julio se repiti el edicto de destierro en el trmino
de 10 das de los dominios de Espaa a todos los espaoles
y estrangeros que havan seguido las vanderas del emperador
o sus aliados. A los mozos se les impuso la pena de 10 aos
de galera, a los de mayor edad 7 aos de destierro en presidio,
y rdenes penales a los dueos de las casas, no denuncindolos.
Fueron muchos los trabaxos que sufrieron porque era muy
peligroso el poder salir de Catalunya.
Daltra banda, la repressi va ser immediata. El 22 de setembre
de 1714 van ser detinguts alguns dels oficials que havien dirigit la defensa de la ciutat, tot contravenint les capitulacions signades el dia
12 pel duc de Berwick, cap de les tropes ocupants. Tretze van ser
traslladats a Alacant, on arribaren el 2 doctubre. Dall van ser conduts, en tongades successives, a Pamplona Sebasti Dalmau,
Josep Vicent Torres i Eiximeno, Nicolau Aixandr, Gaiet Antillon,
Francesc Maians, Francesc Vila i Lle i el sacerdot Simn Snchez
i al castell dOndarribia Joan Baptista Basset, Josep Bellver,
Francesc Sans (acompanyat del seu fill Miquel), Joan Llins i Juan
Ramon Bordas. Una segona remesa de presos, formada per Antoni
Villarroel, Miquel Ramon i de Tord, Sebasti Vinyals, Antoni del
Castillo i Eudald Mas i Duran, van ser traslladats a Alacant el 19
doctubre i van ser finalment confinats a la Corunya. La majoria
no van ser alliberats fins el 1725.16 Tamb va ser empresonat, per
espai de dos anys, el tinent coronel Martn de Zuvera y Olano, que
el 1725 residia a Viena.17
Daltres oficials de menor graduaci van ser empresonats a
Tortosa, com els tinents Jaume Alemany i Josep Munner, el qual18

15. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2.a part,
any 1716. El document 32, que dna informacions sobre 342 exiliats a Viena el 1725,
presenta diversos casos de persones que van ser estranyades o empresonades els anys
1716 i 1717. Lordre de desterrament dels no catalans que havien participat en la defensa
de Barcelona va afectar simples suboficials, com lalferes valenci Josep Gadea i el cadet
aragons Miguel Corts. Daltra banda, van ser empresonats aleshores alguns oficials
catalans, com el capit Joan Ribes.
16. Antonio MUOZ; Josep CAT: Presos destat de lOnze de Setembre: un parell
de notes, LAven, 228 (setembre de 1998). Vegeu documents 40 i 45.
17. Document 32.
18. Ibidem. Tamb compart pres el capit de fusellers Josep Mart.

48

AGUST ALCOBERRO

estuvo prisionero en Tortosa 26 meses y despus lo desterraron.


Y lleg aqu [Viena] el ao 1717.
Tamb compart pres a Tortosa el sergent major de fusellers
(voluntaris) Bernat Faig, que19 qued prisionero en el castillo de
San Pol, y lo llevaron al castillo de Tortosa, en el qual estuvo diez
y ocho meses. Logr escapar, pass a Gnova y lleg aqu [Viena]
el ao 1716.
Daltres voluntaris van anar a parar a la pres de Pamplona,
com el capit aragons Flix de la Piedra i el tamb aragons Blas
Prez. Aquest aconsegu escapar-ne el 1718 i aquell mateix any arrib
a Viena. La pres de la Piedra es prolong per un cert temps:20 Fue
conducido al castillo de Pamplona, en el qual estuvo cerca seis aos.
Escap y por la va de Francia lleg aqu [Viena] a primeros del
ao 1724.
La repressi va suposar tamb el segrest de bns de tots els
qui havien participat en la resistncia, lempresonament de molts
voluntaris i oficials i un gran nombre dordres dexili. Sanpere i
Miquel public una carta del duc de Verboom, de data 8 doctubre,
on escriu:21
Se trabaja ahora en descubrir a los principales autores de esta
rebelin y de la tenaz resistencia de estos pueblos, en lo cual
los eclesisticos han tenido la mayor parte, para castigarles lo
mismo que a los otros jefes de esta perniciosa sedicin. Se ha
principiado haciendo salir de la ciudad [Barcelona] a unos 60
de ellos, dndoles slo de trmino 24 horas para hacerlo y ocho
das para salir del reino, con confiscacin de todos sus bienes.
Y se continan las averiguaciones.
Aix, el 2 doctubre van ser estranyats, entre daltres, el canonge
de Barcelona i dUrgell Josep Rifs, el carmelit descal Jos de
Cristo, els beneficiats de Santa Maria del Pi Galvany i Josep Rossell,
el vicari daquesta esglsia Busquets, el president del seminari de
la missi i el doctor Josep Jofreu, el vicari de la catedral doctor
Maurici Andreu, el de Santa Maria del Mar Mag Sim, el carmelit
calat Aleu, el prior del convent de la Misericrdia Jacint Figuer,

19. Ibidem.
20. Ibidem.
21. Salvador SANPERE

MIQUEL: Fin de la Nacin Catalana, p. 628.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

49

el trinitari Malaver, el trinitari descal Jos de la Madre de Dios,


els dominicans Josep Lampilles, Toms Sabater, Josep Bons i Josep
Cabrera i daltres.
Lordre sestengu tamb a alguns eclesistics de famlies
implicades en lorganitzaci de la resistncia. Aquest va ser el cas
del pare agust Dalmau, oncle de Sebasti Dalmau, i del mercedari
Salvador Feliu de la Penya germ de lhistoriador Narcs i del qui
va ser conseller segon de Barcelona el 1714, Sebasti. Un altre
venerable exiliat daleshores va ser el mercedari aragons Juan
Navarro, que era bisbe dAlbarrass.
La majoria dels eclesistics exiliats es van desplaar a Roma, tot
i que alguns es van adrear ja dentrada als dominis de Carles VI.
Salvador Feliu de la Penya va marxar a Siclia i desprs a Gnova;
el 1721 retorn a Barcelona, duna manera un xic accidentada.22 Daltra
banda, el mercedari Josep Vilatersana nebot del conseller de
Barcelona Francesc Costa, que va ser empresonat el 1705 per ordre
del virrei Velasco va esquivar el 1716 una ordre de desterrament
a Castella, i aconsegu exiliar-se a Viena.23
Ms sort van tenir els ltims resistents de Cardona. La
capitulaci daquesta ciutat, signada el 19 de setembre per Manuel
Desvalls i el comte de Montemar, garantia que la seva guarnici es
podria embarcar a Arenys de Mar i desplaar-se lliurement a
Sardenya o Itlia. Els acords sestenien de manera explcita als
regiments de fusellers i voluntaris disseminats arreu de Catalunya
sota les ordres dAntoni Desvalls, marqus de Poal, i el comandament
dels oficials Pere Brichfeus, Francesc Busquets, Ermengol Amill,
Masturi Messeguer, Joan Vila, Segimon de Torres, Joan Antoni
Llins i Jaume Molins. Lordre protegia tamb el general Josep
Moragues:
Que el general de batalla don Jos Moragues, su mujer e hijos
y familia, con su destacamento, sea igualmente comprendido
en el indulto y goce de los artculos concedidos a la guarnicin,
como se refiere en el artculo antecedente, sin interrupcin ni
excepcin de persona. Concedido en la forma que se previno
en el captulo antecedente.

22. Flix DURAN I CANYAMERAS: Els exiliats de la guerra de Successi. Barcelona,


1964, pp. 39-40.
23. Document 25.

50

AGUST ALCOBERRO

Malgrat la capitulaci de Cardona, alguns oficials, com


Nassarre, van intentar fugir vers Frana; aquest va ser detingut per
la guarnici dAnsa, empresonat a Saragossa i executat en aquesta
ciutat. Daltres, com Salvador Bordas, van travessar tot Castella en
direcci a Portugal, des don va poder arribar a Viena el 1716.24
Contrriament, la major part de la guarnici, amb els generals
Desvalls al capdavant, es va desplaar a Matar, on va poder
embarcar-se en direcci a Gnova. Tanmateix, com assenyala
lhistoriador Sanpere i Miquel, la seva sort podia haver estat tamb
una altra, ja que25 cuatro horas despus de embarcados se esparci
la voz que haba llegado un correo de Madrid con orden al
governador de detenerles.
s probable, doncs, que la partida dels Desvalls i dels seus
homes es produs tot just hores abans de larribada de lordre de
detenci dels oficials resistents, que, com hem vist, sexecut a
Barcelona el 22 de setembre.
En els dies segents, les coses es complicaren fins i tot per
als qui havien estat anomenats de manera explcita a la capitulaci
de Cardona. El coronel Brichfeus va aconseguir marxar a lexili, segons Sanpere i Miquel que en aquest punt segueix Castellv, tras
larga persecucin, que supo eludir con el auxilio de sus amigos.
Ermengol Amill, que pass a les files de Felip V i serv al regiment
del coronel Vallejo, va ser detingut a Verges i empresonat a Girona;
tanmateix, el 18 dabril de 1715, desprs demborratxar i distribuir
substncies somnferes entre els oficials i soldats que el vigilaven,
va aconseguir fugir, amb el suport del capit de voluntaris Olzina;
daquesta manera aconsegu passar a Viena.26
Com s ben sabut, el general Moragues va ser detingut en
intentar fugir a Mallorca amb altres homes el 20 de mar de 1715.
Executat i esquarterat per les autoritats borbniques, el seu cap va
penjar de la porta de mar de la muralla de la ciutat de Barcelona
durant dotze anys.
Segons Castellv,27 els primers exiliats del setge de Barcelona
arribats a Viena van ser els capitans Francesc Llorens i Morgades,

24.
25.
26.
27.
any 1715.

Vegeu el document 32.


Salvador SANPERE I MIQUEL: Fin de la Nacin Catalana, p. 625.
Ibidem, p. 628.
Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2.a part,

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

51

Josep Andrade, Andreu Giamberg i Pau Cugat i el tinent Francesc


Jord. La seva arribada a la cort imperial es produ el 18 de
desembre, tres mesos desprs de la caiguda de la ciutat; Llorens
fou el primer a ser rebut per lemperador. Per la concessi duna
pensi per a ells es dilat fins al 9 de mar de lany segent.
La informaci de Castellv es refereix exclusivament a la capital
vienesa, per, perqu ja setmanes abans un bon nombre dexiliats
de Barcelona havien arribat als dominis italians de Carles. Aix, una
Lista de los sugetos que avisan haver llegado a Italia extraados del
continente de Espaa escrita el 5 de desembre28 ens dna ja quarantados noms, dalguns dels quals sespecifica que han vingut acompanyats
per les seves famlies. Hi apareixen molts dels eclesistics expulsats
del Principat el 2 doctubre i tamb un nombre significatiu de
funcionaris civils i militars. Lesment dels llocs on es troben Mil,
Gnova, Roma, Npols, Liorna, Mallorca, Ma i fins i tot Viena
permet constatar la diversitat dels camins seguits per arribar als
dominis dels Habsburg.
Daltra banda, aquestes notcies ens permeten copsar com,
malgrat la prohibici explcita per als catalans de marxar a lexili,
van ser molts els ciutadans del Principat que van optar per fer-ho.
Aquesta circumstncia no es don noms en els primers dies
docupaci de la ciutat, quan una certa situaci de desgovern degu
encoratjar els ms intrpids, o els ms previsors. Ben al contrari,
lescalada repressiva iniciada tot seguit oblig a molts a cercar la
manera de fugir de Catalunya en els mesos i anys segents, malgrat
el perill que aix podia comportar.
Aix, en una altra llista redactada el 20 de juny de 1716, en
qu consten noms los officiales que se hallaron en el ltimo
sacrificio de Barcelona y Principado de Cattalua y estn en Viena
oy,29 apareixen cinquanta noms, entre els quals dos coronels, sis
tinents coronels, dos sergents majors i vint-i-un capitans. Daltra
banda, una llista dexiliats residents a Viena el 1725, en qu consta
un breu historial de cada un, mostra que molts dels exiliats catalans
van sortir del Principat el mateix 1714 o en els anys immediatament
posteriors.30

28. Document 6.
29. Document 11.
30. Document 32.

52
MALLORCA, SARDENYA

AGUST ALCOBERRO
I ELS LTIMS EXILIATS

Amb la caiguda de Barcelona sinici, doncs, un degoteig


constant, que es va prolongar tot al llarg dels deu anys segents.
La documentaci vienesa registra, en aquest perode, un augment
continuat dels exiliats que demanen pensi.31
Locupaci borbnica de Mallorca (juny-juliol de 1715) va tenir,
per, uns efectes menors pel que fa al cmput dexiliats. Per les
capitulacions signades el 2 de juliol, el virrei, marqus de Rub,
abandon el regne juntament amb els seus ms estrets collaboradors
i les tropes imperials. La poblaci civil, per, rest a lilla. Segons
Castellv,32 Del Real Senado de Mallorca, no sigui ningn ministro
las banderas; slo el regente del Real Senado, don Miguel Esmandia,
que era cataln.
Locupaci de Sardenya va tenir tamb uns efectes molt exigus
quant al cmput global dexiliats. Segons Castellv, els efectius que
defensaven lilla no arribaven al miler de persones. Daltra banda,
la poblaci civil es mostr majoritriament a favor de lexrcit borbnic. A ms, un centenar de persones prximes al virrei, marqus
de Rub, van ser detingudes en una emboscada al lloc de Siamana,
prop dOrist; hi havia, entre altres, el secretari destat i guerra Josep
Montsalve i els oficials Bernardo Ugalde i Pere Pedrosa. El virrei,
tanmateix, va poder fugir en direcci a Crsega; el 23 de novembre
arrib a Gnova. Tamb aconsegu escapar el canonge Josep Rifs,
que havia estat nomenat inquisidor del regne el maig de 1715.
De major importncia va ser la invasi francesa del Principat
de 1719. Es produ en el context de la guerra de la Qudruple Aliana,
que per primera vegada apleg junts austracs i francesos contra
Felip V i la seva poltica de recuperaci dels territoris perduts als
tractats dUtrecht i Rastatt. En aquell marc revif la guerrilla
austriacista al Principat. Destac especialment la mobilitzaci
dhomes del Camp de Tarragona, comandats per Pere Joan Barcel,

31. Vegeu, especialment, el document 18.


32. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2.a part,
any 1715. Lexili baleric afect sobretot militars. En una llista dexiliats a Viena el 1725
(doc. 32), sn esmentats deu mallorquins, dos menorquins lilla pertanyia aleshores
al Regne Unit i un eivissenc. Els originaris de les illes representen el 4% dels exiliats
esmentats en aquesta llista.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

53

Carrasclet. Acabada la guerra, Carrasclet i 26 oficials que es negaven


a tornar al Principat van poder fugir del Rossell el 26 de juny de
1720. Van embarcar-se en una fragata en un punt de la costa situat
entre Canet i Cotlliure; des dall, arribaren a Ma el 29 de juny.
A lagost, Barcel va fer encara una visita breu al Camp de Tarragona.
Desprs, al novembre, sembarc de nou a Ma en direcci a Gnova.
El 2 de febrer de 1721 arrib a Viena amb els seus oficials; all
obtingu lassignaci de coronel, i finalment sestabl a Hongria.
Entre els homes que lacompanyaren en aquell periple, coneixem
els tinents Joan Figueres, Joan Raset, Francesc Cros i Joan Munner.
El 1725, Raset era a Viena, mentre que els altres es trobaven a
Hongria, com el mateix Carrasclet.33
Aquesta no va ser, per, la darrera guerra de Carrasclet. Com
veurem amb ms detall, Carrasclet particip en la defensa de Npols
(1734), on va ser empresonat per les tropes espanyoles. Desprs de
gaireb sis anys de pres a Cadis, va ser alliberat el 14 de gener
de 1740. Retornat a Viena, va participar encara en la guerra de
Successi dustria (1740-1748), durant la qual mor prop de Brisach
el desembre de 1743.34
Lltima onada dexiliats es produ com a conseqncia de la
pau de Viena (1725). Aquest tractat suposava la pau entre Felip V
i lemperador Carles VI i, entre daltres mesures, impos lamnistia
recproca i el retorn dels bns i ttols segrestats durant la llarga
contesa. Com veurem, aix provoc el retorn dalguns exiliats a la
pennsula. Per tamb supos la llibertat dels presos austriacistes
i la possibilitat de marxar a lexili per a tots els qui shavien matingut
secretament fidels a la casa dustria. En xifres absolutes, el corrent
emigratori vers els territoris dels Habsburg no degu ser molt
significatiu. Per s que ho va ser des del punt de vista qualitatiu.
Aix, marxaren a Viena els oficials Sebasti Dalmau, Miquel Ramon
i de Tord, Eudald Mas i Duran, Nicolau Aixandr, Francesc Maians,
Francesc Vila35 i Josep Vicent Torres Eiximeno que a la capital
imperial fou nomenat secretari del Reial Segell del Consell dEspanya (3 de maig de 1727).36 Tamb va prendre el cam de lexili,

33.
34.
any 1719.
35.
1781).
36.

Document 32.
Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2.a part,
Document 40. F. Maians era oncle de lillustrat Gregori Maians i Siscar (1699H.H.S. - I.-S.R., B. Consejo de Espaa, k. 3 i k. 11.

54

AGUST ALCOBERRO

com ja hem assenyalat, lhistoriador Francesc de Castellv, que arrib


a Viena el novembre de 1726.
QUANTS

EREN ELS EXILIATS?

Francesc de Castellv va ser el primer a proposar una xifra


global per als exiliats austriacistes. En un comentari incls al captol
dedicat a 1715, el cronista afirma que, comptant els espanyols que
ja eren a Npols, Sardenya i Mil a la mort de Carles II, els exiliats
excedan del nmero de 16.000 personas, entre ellas 2.784
oficiales, sin los que estavan incluidos en los 5 regimientos
espaoles que estavan en pie en Hungra, habiendo quedado
agregados a estos los dos regimientos Ibarra y Borda, que se
haban reformado.37
Per poder valorar amb plenitud aquestes dades, conv que fem
algunes precisions. Pel que fa a les tropes regulars, sabem que el
1713 shavien reformat a lestat de Mil els regiments hispnics que
havien estat evacuats. El resultat va ser la formaci de dos regiments
dinfanteria (comandats pels generals Ahumada i comte dAlcaudete)
i tres de cavalleria (a les ordres dels generals comte de Galve, Pedro
Morrs i Gaspar de Crdoba). Aquestes unitats eren formades al peu
espanyol, s a dir, constitudes per uns cinc-cents homes.38
Un any desprs, a la provncia dEstria, va ser reformat el
regiment dinfanteria hispanoitaliana comandat pel coronel Manuel
Jos Borda y Aragn. El mateix es va fer, a la provncia de Carntia,
amb el regiment del general Cristbal Ibarra. Ambds operaven a
Sardenya i a Npols des de 1712. La reforma va consistir en aquests
casos en la dissoluci dels regiments i el repartiment dels seus efectius entre altres regiments vius. Aquesta era una prctica freqent
quan una unitat es trobava molt delmada, a causa de les baixes.
Per, segons els historials militars austracs, els regiments de Borda
i dIbarra no van ser distributs entre els dos regiments dinfanteria
espanyola, sin entre els dinfanteria napolitana de Luccini i Faber.39

37. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2.a part,
any 1715.
38. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., vol. III, pp. 575-581.
39. Major Alphons FREIHERRN VON WREDE: Geschichte der K. und K. Wermacht.
Die Regimenter, Corps, Branchen und Anstalten von 1618 bis Ende des XIX Jahrhunderts.
Viena, 1898, vol. II.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

55

A banda daquesta petita discrepncia, hem de convenir que


les forces regulars espanyoles als dominis dels Habsburg eren
formades aleshores per uns 2.500 homes, als qual caldria afegir, en
tot cas, els qui pertanyien als regiments italians o daltres nacionalitats.
Si tenim en compte que aleshores, com ja hem dit, les unitats militars
es desplaaven amb les famlies dels oficials i soldats, tot plegat
donaria un xifra global dunes deu mil persones.
Pel que fa a la xifra apuntada per Castellv per a la resta
dexiliats (16.000 persones, entre les quals 2.784 oficials a la reserva
o en altres destinacions), creiem que es tracta duna quantitat
versemblant. Ho corroboren tamb les diverses llistes que publiquem,
en les quals, en general, noms sn registrats els caps de famlia.
Malauradament, no disposem duna llista completa dexiliats
civils, eclesistics i militars sense destinaci. Una llista dexiliats que
cobren pensi, datada el 1715 (Lista primera que subi a manos de
S. M. C. C. con la consulta), inclou ja 388 persones, de 44 de les
quals sexplicita que han arribat als dominis dels Habsburg amb la
seva famlia. Com en la de comenament de 1714, no sespecifica
el servei domstic. Noms 14 obtenen pensions a la cort vienesa,
mentre que els altres sn adreats als fons de Npols (278 persones)
i de Mil (96).40
El carcter incomplet de la llista, remarcat per la seva mateixa
denominaci de lista primera, queda evidenciat per lexistncia
daltres recomptes posteriors. Aix, hem localitzat un document,
probablement datat el 1715, en qu es fa esment dels frares i
sacerdots regulars que piden pensin. Hi sn citats un total de
setanta-sis homes (catorze jesutes, dotze franciscans, onze agustins,
nou benets, nou carmelites, sis cistercencs, sis dominicans, cinc
trinitaris i quatre franciscans).41 Cal suposar que es van elaborar
altres llistes que recollien com aquesta, per collectius homogenis,
els novament arribats o els no esmentats en les primeres llistes.
Daltra banda, sabem per Castellv que, noms al regne de
Npols, el nombre doficials exiliats el 1715 superava el miler; en
una ressenya realitzada aquell any es van presentar 895 oficials.42

40. Document 7.
41. Document 8.
42. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2.a part,
any 1715.

56

AGUST ALCOBERRO

Daquesta manera, no sembla gens agosarat afirmar, dacord


amb el cmput de Castellv, que lexili austriacista va mobilitzar entre
25.000 i 30.000 persones.43 Es tracta, doncs, dun fenomen de gran
importncia quantitativa, per tamb de gran transcendncia qualitativa, tant pel perfil dels seus membres que analitzem amb ms
detall en altres captols com per constituir el primer exili poltic
massiu de terres hispniques.
Vers 1735, els exiliats havien quedat reduts a una xifra entre
3.500 i 5.000, segons lhistoriador hongars Zoltan Fallenbchl.44 La
documentaci que hem consultat ens fa pensar, tanmateix, que la
xifra global dexiliats doblava, o fins i tot triplicava aleshores, aquesta
quantitat.
Un informe secret escrit aproximadament en aquella data45
calcula que als dominis dels Habsburg hi restaven aleshores
unes quatre-centes famlies exiliades pobres, cosa que pot suposar una quantitat global entre 1.600 i 2.000 persones. En aquell
moment quedaven vius dos regiments, formats al peu alemany, s
a dir, constituts per 1.094 homes (lun dinfanteria, comandat per
Juan Jacinto Vzquez, comte de Pinos, i laltre de cavalleria a les
ordres de Gaspar de Crdoba). El personal militar en actiu era,
doncs, de poc ms de 2.000 homes; amb les seves famlies podia
sumar un total entre 8.000 i 10.000 persones tot i que molt
probablement no totes eren exiliades. Si afegim a aquestes xifres
els crrecs civils i les famlies nobles, i atenent a aquesta darrera
matisaci, podem parlar duna xifra global que difcilment estaria
per sota de les 8.000 persones o per sobre de les 13.000.

43. Lhistoriador Giorgio Stiffoni va ms enll en considerar que casi unos treinta
mil espaoles fueron los que volvieron a su tierra despus de la ruptura de Felipe V
con la Santa Sede y despus de la Paz de Viena de 1725 (Un documento indito sobre
los exiliados espaoles en los dominios austracos despus de la guerra de Sucesin,
Estudis. Revista dHistria Moderna, 17 (1991), p. 11). La xifra, que ha estat reproduda
per altres autors, pot provenir duna lectura errnia del llibre de Flix DURAN I CAYAMERAS:
Els exiliats... Aquest afirma, tot citant els Documents de lArxiu Vatic referents a Catalunya
del pare Josep M. Pou Mart, que amb ocasi dhaver trencat Felip V les seves relacions
amb la Santa Seu, ordenant als espanyols residents a Roma que sortissin de la Ciutat
Eterna [...], deixaren la ciutat ms de 3.000 persones (p. 38). Tamb Miquel Batllori
dna aquesta darrera xifra: Hom ha calculat que tornaren ms de 3.000 espanyols,
sobretot a partir de lany 1718, data de la positiva ruptura de Felip V amb la Santa
Seu (Espanya a lEuropa del segle XVIII, dins La Illustraci, vol. IX de lobra completa
de Miquel Batllori. Valncia, 2000, pp. 41-42).
44. Zoltan FALLENBCHL: Espagnols en Hongrie..., p. 102.
45. Document 61.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

57

Les prdues territorials de Sardenya, Npols i Siclia, les


defuncions i els retorns, per tamb la dissoluci en les societats
dacollida mitjanant matrimoni, haurien contribut a aquesta
disminuci. Tamb ho van continuar fent en els anys segents, com
veurem ms endavant.

III
UN COP DULL ALS DOMINIS DELS HABSBURG

Per copsar en el seu ple sentit la presncia de lexili austriacista


en terres dels Habsburg, resulta imprescindible fer un cop dull a
un mapa de lpoca. No es tracta noms de conixer els diversos
territoris que constituen aquesta monarquia heterognia i plural.
s important tamb acostar-se a les caracterstiques de les diverses
societats i sistemes de govern que componien un mosaic certament
peculiar. Aquest conglomerat destats va arribar a la seva mxima
extensi territorial durant el regnat de Carles VI com a resultat de
dos fenmens gaireb parallels en el temps: les adquisicions
territorials obtingudes als tractats dUtrecht (1713) i de Rastatt
(1714); i la reculada de limperi otom, certificada pels tractats de
Carlowitz (1699) i de Passarowitz (1718). Aleshores, els dominis
patrimonials dels Habsburg deixant a banda lImperi sestenien
per una superfcie de 750.000 km2 i tenien una poblaci duns 17
milions dhabitants.
Ens sembla important, doncs, presentar, encara que de forma
necessriament breu, alguns dels trets centrals de les terres dels
Habsburg.1 Aix ens permetr copsar desprs amb ms precisi la
distribuci geogrfica de lexili austriacista.

1. Entre la bibliografia essencial sobre els dominis dels Habsburg, a lpoca


moderna, destaquem: Jean BERENGUER: El Imperio de los Habsburgo, 1273-1918. Barcelona,
1993; R. J. W. EVANS: La Monarqua de los Habsburgos (1550-1700). Barcelona, 1989;
Charles W. INGRAO (ed.): State and Society in Early Modern Austria. West Lafayette, Indiana,
1994; Charles W. INGRAO: The Habsburg Monarchy, 1618-1815. Cambridge, 1994; R. A.
KANN, Z. V. DAVID: The peoples of the eastern Habsburg lands, 1526-1918. Seattle-Londres,
1984.

62

AGUST ALCOBERRO

LERBLANDE
Els territoris constitutius dels dominis dels Habsburg rebien el
nom dErblande, o Pasos Hereditaris. En realitat, formaven cinc
unitats poltiques, que tenien caracterstiques fora diferenciades: els
arxiducats de lAlta ustria (amb capital a Linz) i de la Baixa ustria
(amb capital a Viena); lustria Interior, formada pels ducats dEstria
(Graz), Carntia (Klangenfurth) i Carniola (Liubliana), que constitua
una unitat poltica amb els tres petits principats adritics de Goritzia,
Trieste i Fiume; el Tirol (Innsbruck); i la Vorlande o ustria Exterior,
formada pels petits i estratgics enclavaments occidentals.
Aquests territoris havien pertangut a diverses branques familiars
dels Habsburg. La seva plena incorporaci a la dinastia imperial
no es produ fins el 1665, quan lemperador Leopold I va recuperar
el Tirol. Daltra banda, al Tirol i a les ustries Interior i Exterior
hi havia diversos enclavaments de prnceps-bisbes (Salzburg, Passau,
Trento) i de senyors que noms devien fidelitat als Habsburg en la
seva qualitat demperadors germnics.
Lnica instituci comuna a lErblande era la Cancelleria
Austraca, amb seu a Viena, que havia estat fundada el 1620. Pel
que fa a la resta, cada una de les seves unitats poltiques disposava
duna dieta o parlament, dun governador elegit per la dieta i nomenat
pel monarca i de lleis, exrcit, duanes i administraci propis. Daltra
banda, tot i que lErblande tnicament constitua una de les realitats
ms homognies dins els dominis dels Habsburg, amb una clara
majoria germnica (prop del 90% de la poblaci), hi havia zones
de majoria eslovena (Carniola i Gortzia) i daltres on es parlaven
diverses varietats de la llengua retoromanx. El 1725 lErblande tenia
entre un mili i mig i dos dhabitants.
La situaci de la pagesia era molt diversa. En algunes regions,
els camperols havien de realitzar treballs obligatoris als dominis
senyorials. El cas extrem es donava a lustria Interior, on els pagesos
havien de dedicar a aquesta tasca 156 dies a lany. En canvi, a lAlta
ustria el treball obligatori es redua a catorze dies a lany, i en altres
territoris, com el Tirol, ni tan sols existia.
Per el fet econmic i social ms important produt a lErblande
durant el segle XVIII va ser el creixement de Viena.2 La capital dels
2. Sobre Viena, vegeu John P. SPIELMAN: The City and the Crown. Vienna and the
Imperial Court, 1660-1740. West Lafayette, Indiana, 1993. Tamb Franoise KNOPPER: Le
cosmopolitisme viennois, Dix-huitime sicle, 25 (1993), pp. 129-151.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

63

Habsburg tenia uns 100.000 habitants el 1700. El 1754, quan es fu


el primer cens, ja havia assolit els 172.000 52.000 dels quals vivien
a lespai emmurallat i la resta als suburbis. Un nou cens de 1772
ens dna la xifra de 220.070 persones; 7.401 provenien de la resta
de regnes de la monarquia austraca i 5.519 eren originaris dels altres
estats de lImperi o de pasos sota altres sobiranies.
Daltra banda, desprs del darrer setge (1683), Viena va viure
una autntica febre constructora que es prolong tot al llarg del segle XVIII. Les residncies imperials van ser ampliades (palau del
Hofburg) o construdes de nou (palau de Schnbrunn). Tamb la
noblesa rivalitz en ledificaci de palaus, que sestengueren fora
muralla. El ms impressionant de tots s, sens dubte, el Belvedere
que fu edificar el prncep Eugeni de Savoia. Entre les noves esglsies
cal destacar la monumental Karlskiche, que Carles VI va ordenar
construir desprs de la pesta de 1713.
Viena era, daltra banda, una ciutat cosmopolita, capital dun
imperi plurinacional i plurilinge. La segona llengua de la cort era
litali, tot i que a partir de la dcada de 1740 aquesta llengua
comen a decaure en favor del francs. Les classes dirigents
saplegaven al voltant de lpera i la msica. Noms caldr una dada
per resumir lopulncia i lostentaci que caracteritzaven la vida
cortesana: a la ciutat de Viena hi havia el 1730 dos-cents quarantatres mestres orfebres.
EL

REGNE DE

BOHMIA

En poca de Carles VI, el regne de Bohmia era compost pels


estats de Bohmia i Morvia i el ducat de Silsia. Cada un daquests
territoris disposava de constitucions prpies. El regne de Bohmia
havia estat incorporat a la monarquia el 1526, i va veure reduts
drsticament els seus privilegis desprs de la batalla de la Muntanya
Blanca (1620). Tot i aix, les seves dietes mantenien importants
atribucions legislatives i fiscals (aprovaci dels pressupostos). A
Silsia, la llengua majoritria era lalemany. En canvi, a Bohmia
i Morvia predominava el txec, tot i que lalemany va esdevenir
cooficial des de 1620.
Lnica instituci comuna del regne, la Cancelleria de Bohmia,
va ser traslladada a Viena el 1624. Desprs de la guerra de Successi
dustria (1740-1748), el regne de Bohmia va ser assimilat a
lErblande mitjanant la creaci dinstitucions conjuntes de caire

64

AGUST ALCOBERRO

fiscal i judicial. Amb les reformes de 1761-1762 es van crear un


Consell dEstat i una Cancelleria conjuntes. Finalment, el 1775 es
va produir la unificaci duanera.
El regne de Bohmia constitua tradicionalment el territori ms
ric de la monarquia i el ms gravat fiscalment. Tamb era el ms
poblat, llevat dels territoris dorigen hispnic. El 1725 tenia uns
quatre milions dhabitants. La societat bohmia es caracteritzava per
la presncia de grans propietaris latifundistes i per lextensi
generalitzada entre la pagesia de la servitud i del treball gratut
obligatori en el domini senyorial (robota). Les patents que regulaven
els robota en disposaven un mxim de tres dies per setmana, que
podien esdevenir sis durant la sega. Daltra banda, la noblesa estava
molt germanitzada, com a conseqncia de la substituci duna bona
part de la noblesa local per nobles vinguts darreu de lImperi desprs
de la batalla de la Muntanya Blanca. Una gran part de lalta noblesa
de Bohmia mantenia residncies a Praga i Viena, on passava els
hiverns.
La societat urbana tamb estava molt jerarquitzada. Durant el
segle XVIII, tanmateix, la producci manufacturera a travs dels
gremis, el sistema domiciliari i les manufactures concentrades ja
era molt important.
HONGRIA

I LA FRONTERA ORIENTAL

El regne dHongria, incorporat als dominis dels Habsburg el


1526-1527, va ser en realitat, durant ms de cent cinquanta anys,
una petita llenca fronterera amb el regne de Bohmia i lErblande.
Durant aquest llarg perode, la capital es trobava a Pressburg (nom
alemany de la ciutat; en hongars s Pozsony i en eslovac Bratislava).
La diversitat tnica era molt notable. Al nord, tot i una forta presncia
hongaresa, els eslovacs eren majoritaris. Les terres del sud formaven
el regne de Crocia, associat a Hongria des del segle XII.
A partir de 1683, sinici la reconquesta de la resta del regne,
fins aleshores ocupada per limperi otom. Com hem vist, Buda va
ser conquerida el 1686. Pel tractat de Carlowitz (1699) els dominis
dels Habsburg es van estendre fins al principat de Transilvnia (de
poblaci hongaresa i romanesa).
Ja en poca de Carles VI, la tercera guerra turca (1716-1718)
en la qual, com veurem, van participar els cinc regiments hispnics va suposar la conquesta de nous territoris. Les adquisicions

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

65

territorials, reconegudes per la pau de Passarowitz (21 de juliol de


1718), comprenien lEslavnia Oriental, la meitat nord de Srbia
(amb Belgrad), la Petita Valquia o Oltnia i el Banat de Temesvar
(Timisoara en romans). Tanmateix, la quarta guerra turca va
suposar la prdua de Srbia i de la Petita Valquia (Pau de Belgrad,
setembre de 1739).
A diferncia de Bohmia, Hongria va mantenir intactes la seva
sobirania poltica i la llibertat religiosa, amb una clara majoria
protestant. Els projectes centralitzadors van ser contestats amb
revoltes militars. La ms propera a la nostra guerra de Successi
la rebelli de Francesc Rkczi II, iniciada el 1703 acab amb
lacord dSzatmr (30 dabril de 1711), que garant el manteniment
de les constitucions. Una nova revolta (1789-1790), durant el regnat
de Josep II, va aconseguir altra vegada el retorn a la normalitat
constitucional.
El poder estava en mans duna dieta bicameral, que elegia un
governador o palat. La llengua oficial de la dieta era el llat. Aquest
fet revela la gran heterogenetat tnica del regne, a ms del carcter
singular de la llengua hongaresa. Lheterogenetat va augmentar amb
les conquestes de 1716-1718, que van incorporar territoris de majoria
romanesa (el Banat de Temesvar) i srbia. Vers 1725, els habitants
dtnia hongaresa constituen tot just el 65% de la poblaci del regne.
Daltra banda, des de la dcada de 1540 les autoritats imperials
van crear un districte militar de frontera a les rees properes a
limperi otom (Militrgrenze, o Frontera militar). La principal
caracterstica daquest territori era que depenia directament de la
cort vienesa, i ms en concret del Consell de Guerra, o Hofkriegsrat.
No disposava, doncs, de constitucions ni dinstitucions dautogovern.
Amb les conquestes militars dels segles XVII i XVIII, la Frontera militar
va eixamplar enormement el seu territori. Totes les adquisicions
realitzades com a conseqncia de la pau de Passarowitz van passar
a dependre directament de ladministraci central vienesa, malgrat
les protestes dels hongaresos. Durant les dcades de 1730 i de 1760,
el Banat de Temesvar va viure un intens procs repoblador;3 la
poblaci nouvinguda era sobretot alemanya per, com veurem,
tamb els exiliats austriacistes hi van jugar un paper significatiu.

3. Colin THOMAS: The Anatomy of a Colonization Frontier: The Banat of


Temesvar, Austrian History Yearbook, 19-20 (1983-1984), pp. 3-22.

66

AGUST ALCOBERRO

Hongria era el territori menys desenvolupat de la monarquia.


La poblaci era essencialment rural i les activitats econmiques
fonamentals eren lagricultura i la ramaderia. Al llarg del segle XVIII
ja s visible un procs despecialitzaci regional, que convert
Hongria en la principal fornidora de productes agraris per a
lErblande i Bohmia. Les famlies camperoles patien ladscripci
a la terra i els robota (tres dies a la setmana). Una caracterstica
especfica de la societat hongaresa era la presncia duna molt
nombrosa petita noblesa, que exerc un paper poltic i intellectual
destacat.
Al llarg del segle XVIII, les ciutats de Buda i Pest van crixer
considerablement. Buda va esdevenir finalment capital del regne a
la fi de la centria. Daltra banda, Carles VI va voler desenvolupar
el comer en les noves zones conquerides mitjanant la constituci
de la Companyia Imperial Privilegiada dOrient (Kaiserliche
Privilegierte Orientalische Kompagnie). Fundada el 1719, la
companyia gaud del monopoli del comer amb limperi otom a
travs del Danubi i dels ports adritics, a ms daltres importants
privilegis. Tanmateix, la quarta guerra turca i, ms en general, les
grans despeses que comportaren els projectes de desenvolupament
de la regi van abocar la iniciativa al fracs. La companyia va ser
dissolta el 1741.
ELS

TERRITORIS HISPNICS

Pels tractats dUtrecht (1713) i Rastatt (1714), Carles VI va


obtenir Sardenya, el regne de Npols, la Llombardia, els presidis
(fortaleses) de la Toscana i els Pasos Baixos hispnics (actuals
Blgica i Luxemburg).
La possessi de Sardenya va ser, per, excepcionalment breu,
ja que, com hem vist, lilla va ser conquerida per tropes espanyoles
el 1717. Finalment, pel tractat de Londres (1720), Espanya va haver
dabandonar lilla i tamb Siclia, que havia conquerit un any ms
tard. Pel mateix tractat, a ms, lemperador intercanvi el domini
de Sardenya pel de Siclia amb el regne de Savoia. Ambds
monarques buscaven daquesta manera una major coherncia
territorial.
Desprs duna nova guerra amb Espanya en el context de
la guerra de Successi de Polnia, els Habsburg perderen Npols,
Siclia i els presidis de la Toscana (1734-1735). En contrapartida,

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

67

van assolir un domini efmer del ducat de Parma (1735-1745). Les


prdues territorials van ser confirmades pels acords preliminars de
Viena (30 doctubre de 1735) i, definitivament, pel tractat de 1738.
Noms la Llombardia i Flandes es van mantenir dins els dominis
dels Habsburg fins a les guerres napoleniques.
Les possessions italianes i Flandes constituen els territoris ms
poblats i ms desenvolupats de la monarquia. En lpoca de mxima
extensi territorial, els vassalls italians de Carles VI eren poc ms
de cinc milions Npols tenia uns tres milions dhabitants, Mil
un mili dos-cents mil i Siclia un mili. Als Pasos Baixos hispnics
la poblaci era dun mili set-cents mil habitants.
Lemperador va mantenir les lleis i institucions de cada terri4
tori. Fund, per, a Viena el Consell Suprem dEspanya (1713), que
desprs de la prdua de Npols i Siclia va donar pas al Consell
dItlia (1736). Tamb constitu el Consell de Flandes (1717). Com
veurem, la presncia dexiliats en aquests consells va ser molt
important; la llengua oficial del Consell dEspanya era el castell.
El projecte econmic ms important endegat per Carles VI a
Flandes va ser la constituci duna companyia comercial, amb seu
a Ostende (1722). La iniciativa pretenia impulsar el comer
dultramar. Aix no obstant, els seus resultats van ser escassos, a
causa de la rivalitat amb Anglaterra i les Provncies Unides. Per la
pressi daquestes potncies, la companyia va ser dissolta el 1731.
El 1732, les contribucions directes dels Pasos Baixos selevaven
a 3,1 milions de florins i les dels estats italians a 5; el conjunt de
dominis contribuen amb uns 15 milions de florins. La xifra illustra
suficientment la crisi que sofr lerari reial amb la prdua de Npols
i Siclia.
LIMPERI. EL

GOVERN DE LA MONARQUIA

Fins aqu ens hem referit als territoris patrimonials dels


Habsburg, s a dir, a aquells on eren prnceps sobirans. Per conv
no oblidar que els Habsburg eren tamb emperadors dAlemanya.
4. Per al cas milans, vegeu: Antonio LVAREZ-OSSORIO: Restablecer el sistema:
Carlos VI y el Estado de Miln (1716-1720), Archivio Storico Lombardo, CXXI (1995),
pp. 157-235. Vegeu tamb: M. VERGA: Il sogno spagnolo di Carlo VI. Alcune
considerazione sulla monarchia asburguica e i domini italiani nella prima mett del
Settecento, dins C. MOZZARELLI, G. OLMI (eds.): Il Trentino nell Settecento fra Sacro Romano
Impero e antichi stati italiani. Bolonya, 1985, pp. 203-261.

68

AGUST ALCOBERRO

Sovint sha remarcat, encertadament, que lImperi no era en realitat


una unitat poltica i que el ttol demperador tenia un valor ms
simblic que efectiu. Tot aix s cert. Per lImperi no era, en cap
cas, una pura entelquia. Juntament amb les institucions comunes
(la Cancelleria, la Dieta Imperial i el Consell ulic), els deu cercles
imperials exercien funcions poltiques i militars dimportncia. En
situacions de perill, com durant els setges de Viena, podien alar
una impressionant maquinria militar. Daltra banda, lexrcit dels
Habsburg es nodr doficials vinguts de tots els racons de lImperi.
La identificaci de la dinastia amb lImperi exerc una forta
influncia sobre els seus sbdits. Aquest influx es manifest
especialment davant les agressions exteriors.
Tamb la monarquia dels Habsburg, com a tal, disposava
dinstitucions centralitzades, amb seu a Viena. Duna banda, el
Consell Privat (Geheimrat) assessorava el monarca sobre els afers
de govern. La instituci, per, va anar perdent eficcia al llarg del
segle XVII, a causa de lampliaci excessiva del seu nombre de
membres. A mitjan segle, era format ja per seixanta consellers.
La Cambra de cort (Hofkammer) exercia funcions fiscals i el
Consell de Guerra (Hofkriegsrat) sencarregava de lorganitzaci de
lexrcit. Ambdues institucions eren bsiques en lorganigrama de la
monarquia, per la seva actuaci sovint es veia frenada per la competncia amb les institucions territorials, tericament subordinades,
amb seu a Graz, Innsbruck, Praga i Pressburg.
Els ingressos totals de la monarquia mai no van ser gaire
elevats, si ms no en comparaci amb altres estats de lpoca. El
1732, en el moment de mxima expansi territorial del regnat de
Carles VI, ladministraci reial ingressava 29 milions de florins; els
impostos directes suposaven quinze milions de florins cinc
provenien dItlia i 3,1 de Flandes, com ja hem esmentat. El 1763,
desprs de les reformes de Maria Teresa, els ingressos totals van
assolir els 48 milions de florins. ustria i sobretot Bohmia aportaven
aleshores la major part dels impostos directes (9,9 milions en total),
mentre que laportaci dHongria era molt menor (uns 4 milions).
El 1740, a la mort de Carles VI, la maquinria central de la
monarquia recolzava en una administraci formada per uns 6.000
funcionaris. La xifra augment en els anys segents, com a
conseqncia de les reformes de Maria Teresa i Josep II. Aix els
funcionaris reials esdevingueren 10.000 el 1762, i 20.000 el 1780.
Tamb les tropes de la monarquia, formades per soldats de

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

69

lErblande i oficials darreu de lImperi, van passar dels 129.000


homes, en temps de la guerra de Successi dEspanya, als 250.000,
durant la guerra dels Set Anys (1756-1763).
UNA

MONARQUIA COMPOSTA

Per a la historiografia liberal del segle XIX, construda dins el


jacobinisme francs i el model hegemnic de lestat-naci, la
monarquia austraca era una mena danacronisme histric.
Lanomenat Imperi Austrac (des de 1804) i Imperi Austrohongars
(des de 1867) constitua tamb per a molts contemporanis una
rmora decadent daltres temps. Daltra banda, des del Congrs de
Viena (1815) fins a la dissoluci de lImperi (1918), els Habsburg
van ser identificats per la intellectualitat europea i els sectors
progressistes com els mxims garants de labsolutisme a Europa.
Aquesta idea tamb ha estat desenvolupada per les diverses
historiografies nacionals dels estats sorgits del vell Imperi amb la
fi de la Primera Guerra Mundial. Contrriament, els conflictes
apareguts en els darrers anys amb la dissoluci de lantiga Iugoslvia
que sha revelat com el pitjor invent sorgit daquella contesa han
fet revalorar alguns aspectes de lantiga monarquia austraca: en
particular, la capacitat per mancomunar, al voltant de la fidelitat
a una dinastia, un conglomerat de pobles molt heterogenis. Probablement, els historiadors ens trobem ara amb unes condicions
objectives ms adequades per valorar sense apassionaments el que
va significar aquella monarquia en les seves diferents etapes.
Daltra banda, la historiografia tamb viu avui una revaloritzaci
del concepte de monarquia composta, ents com a prototipus caracterstic de lestat modern, tot defugint la identificaci excloent entre
modernitat i absolutisme o centralitzaci poltica.
Cal remarcar que el terme estat compost ja va ser utilitzat
per un exiliat significatiu, el jurista Josep Plant, en establir el sistema
de govern que hauria de tenir una hipottica colnia destinada als
exiliats:5
No siendo racional que se gobierne absolutamente y despticamente, s slo en fuera del dispuesto por las leyes. [...] La
formacin de stas, majormente en un estado compuesto, no
debe depender del arbitrio de uno, s de todo el pueblo o comn.
5. Document 33. Vegeu captol 7.

70

AGUST ALCOBERRO

El concepte estat compost, o monarquia composta, va ser


rescatat per Otto Bruner a Land und Herrschaft (1939); recentment
ha estat emprat per historiadors com H. G. Koenigsberger i John
H. Elliott.6
Dins daquesta tipologia, la monarquia dels Habsburg es
caracteritzaria, en tot cas, pel seu carcter extrem, situat a ms en
un context geogrfic molt dispers, la qual cosa li report alguns
avantatges, per tamb alguns inconvenients. Entre els primers, cal
esmentar la capacitat per articular, en unes condicions de tolerncia
prou raonables, un entramat de realitats molt diverses. Entre els
segons, destaca la debilitat fiscal endmica de la monarquia; i la
seva dependncia de les elits locals, amb les quals havia destablir
inevitablement consensos, cosa que a la llarga comport una enorme
dificultat per innovar, s a dir, per aplicar solucions poltiques noves
a unes realitats socials canviants. En tot cas, la monarquia dels
Habsburg no era la gran potncia que es podria deduir de les simples
dades de superfcie i poblaci. Aquest fet es devia tant a la pobresa
i lendarreriment dalguns dels estats constitutius com a la seva
feblesa poltica. A la mort de Carles VI, la guerra de Successi
dustria (1740-1748) va posar de manifest la seva debilitat estructural.
El carcter plurinacional de la monarquia dels Habsburg, i la
seva caracteritzaci com a monarquia composta, ve reblat per les
intitulacions que el mateix Carles VI utilitz en els documents
oficials:7
Don Carlos, por la divina clemencia electo emperador de Romanos, siempre Augusto, rey de la Germania, de Castilla, de
Len, de Aragn, de las Dos Sicilias, de Gerusalem, de Ungra,
de Bohemia, de Dalmacia, de Croacia, de Navarra, de Granada,
de Toledo, de Valencia, de Galizia, de Mallorca, de Menorca, de Sevilla, de Cerdea, de Crdova, de Crcega, de Murcia,
de Jan, de los Algerbes, de Algezira, de Gibraltar, de las
islas de Canaria, de las Indias Orientales y Occidentales, islas
y tierra firme del mar ocano, archiduque de Austria, duque
de Borgoa, de Brabante, de Miln, de Stiria, Carintia, Carniola,

6. Helmut G. KOENIGSBERGER, La prctica del Imperio. Madrid, 1989; John H.


Elliott, A Europe of composite monarchies, Past and Present, 137 (1992), pp. 48-71.
7. Vegeu, a tall dexemple, el document 79.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

71

Luxemburg, Witemberg, de las Dos Sicilias, Athenas y Neopatria,


prncipe de Suevia, marqus del Sacro Romano Imperio, de
Burgovia, Moravia y de las Dos Lusacias, conde de Absburg,
de Flandes, del Tirol y de Barcelona, Ferreti, Kiburgi, Goricia,
Roselln y Cerdaa, landgrave de Alsacia, marqus de Oristn
y conde de Gocceano, seor de la Marca de Slavonia, Puerto
Man, Viscaya, Molina, de las Salinas de Trpoli y Mechlinia,
etc.
Entre els diagnstics dels historiadors, voldrem destacar-ne
ara tres, que ens semblen prou encertats i fora complementaris:8
Una monarquia polticament anmala, amb una immaduresa
estructural (mirada des dEuropa occidental), per amb prou
fora per sobreviure i, finalment, triomfar a la Frana revolucionria (Charles W. Ingrao: The Habsburg...).
No un estat, sin una lleu aglutinaci centrpeta delements
desconcertantment heterogenis (R. J. W. Evans: La monarqua...).
Aquesta amalgama que amb prou feines podia semblar racional
era, de fet, fora efica, tenint en compte la dificultat de les
comunicacions i les particularitats locals. Com diu Pierre
Chaunu repetidament, en lmbit de les institucions noms hi
ha una alternativa: els sistemes que no funcionen en absolut
i els que funcionen malament. Mentre els Habsburg van
admetre els funcionaments defectuosos al seu imperi, les seves
empreses es van veure coronades per lxit, malgrat els comentaris condescendents i plens de commiseraci dels diplomtics
francesos. En canvi, des del moment en qu van pretendre, com
Josep II, introduir principis racionals i imitar el sistema francs
que responia a una lgica molt distinta tot es malaguanyava
amb rapidesa (Jean Berenguer: El Imperio...).

8. Vegeu nota 52.

IV
LA GEOGRAFIA DE LEXILI

ITLIA

FLANDES

Itlia constitu la primera destinaci geogrfica dels exiliats,


i probablement tamb la ms massiva fins el 1734. A ms, cal tenir
en compte que eren molts els sbdits dels regnes hispnics que residien a Npols, Sardenya o Mil ja en temps de la mort Carles II,
i que van poder continuar de manera regular les seves tasques
a ladministraci civil, a lexrcit, en institucions religioses o en
la vida privada amb la dominaci austraca. Per a molts dells,
el canvi de dinastia o, ms exactament, de branca dinstica no
degu significar cap trasbals en la seva vida quotidiana. La situaci
degu ser fora diferent, per, a Siclia, que pass a la Casa de Savoia
com a conseqncia dels tractats dUtrecht i Rastatt. En aquesta illa,
segons afirma Castellv, desprs de la breu ocupaci per les tropes
espanyoles de Felip V dels anys 1718-1720,1 siguieron la evacuacin
la mayor parte de espaoles que del tiempo de Carlos 2do. estavan
establecidos en aquel reyno.
Malauradament, no hem pogut localitzar cap llista sistemtica
dels exiliats que reberen pensions a compte dels estats italians dels
Habsburg. Tanmateix, la documentaci de la secretaria de Npols
del Consell Suprem dEspanya, custodiada avui al Haus-, Hof- und
Staatsarchiv de Viena,2 ens proporciona centenars dinformacions

1. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2.a part,
any 1720.
2. H.H.S. - I.-S.R. L. Neapel. Collectanea 20 (I) i (II). Collectanea 21 (I), (II)
i (III). Collectanea 22 (I) i (II). Collectanea 23 (I) i (II). Collectanea 24 (I) i (II). Collectanea
25 (I) i (II). Collectanea 26 (I) i (II).

76

AGUST ALCOBERRO

rellevants per als anys anteriors a 1734. A Npols, durant el perode


de dominaci dels Habsburg la majoria dels virreis provingueren de lImperi o del mateix regne. Noms un va ser dorigen hispnic,
i encara el seu govern fou excepcionalment breu. Ens referim a
Joaqun Fernndez Portocarrero, marqus dAlmenara i comte de
Palma del Ro, que govern Npols entre l1 dagost i el 9 de desembre
de 1728. Malgrat aix, van obtenir el crrec dajudants generals el
comte Stella i, des de 1722, el marqus de Besora tot i que ambds
residiren a Viena.3
Malgrat tot, van ser nombrosos els civils i eclesistics que
obtingueren crrecs i rendes al regne. Aix, alguns exiliats van
aconseguir seure al Sacre Consell de Santa Clara de Npols, com
el barcelon Francesc Solanes, que ja nera membre el 1713, Domingo
Almansa (nomenat el 1716)3bis o Juan de Sotomayor y Sanmartn,
marqus de San Juan, i Francesc Ventura, que hi van accedir el 1717.
A ms, va ser-ne nomenat president el catedrtic de lleis de lEstudi
General de Barcelona Domnec Aguirre, que havia estat regent del
Consell dArag a Barcelona i del Consell dEspanya per Sardenya
a Viena. Daltres van promocionar del Consell de Santa Clara a la
poderosa Rgia Cambra, o Collateral,4 com Nicols Blanco (1717).
El 1726 presidia aquesta instituci el marqus Diego Antonio de
Ribas.5
Alguns oficis van ser concedits per dues generacions, com el
de tresorer general i governador de la Casa Militar del regne, atorgat
el 1716 a Gaspar Pinto de Mendoza, amb clusula que passaria, a
la seva mort, al seu fill Gregorio Pinto. Tampoc no era infreqent
la concessi de crrecs que desprs podien ser venuts. Aquesta era
una via utilitzada per premiar els serveis extraordinaris, o per
facilitar que els funcionaris ms prxims al monarca poguessin
eixugar els deutes contrets. Aix, laragons Jos Boneta, secretari

3. Document 37.
3bis. Almansa va ser nomenat regent del Consell dEspanya el 1723 (H.H.S. I.-S.R., B. Consejo de Espaa, k. 10); Solanes assol aquest mateix crrec el 1731.
4. El Colateral ejerca, junto con el virrey, el mximo poder (Giuseppe GALASSO:
En la periferia del imperio. La monarqua hispnica y el Reino de Npoles. Barcelona,
2000, p. 127). El crrec de reggente suposava la culminaci duna carrera burocrtica
(V. I. COMPARATO: Uffici e societ a Napoli (1640-1647). Aspetti dellideologia del magistrato
nellet moderna. Florncia, 1974, p. 62).
5. H.H.S. - I.-S.R., B. Consejo de Espaa, k. 11, fasz. 16. El 1729 continuva en
el crrec (H.H.S. - I.-S.R. L. Neapel. Collectanea 24 (II), f. 106v).

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

77

de la presidncia del Consell dEspanya, va rebre el 1729 la secretaria


de lAudincia de lquila,6
con las facultades de enagenar y substituir y la franquizia de
todos los derechos reales, a fin de que pudiese pagar sus deudas
contrahidas por los dispendios del viage siguiendo la corte a
Praga y las continuas enfermedades que han afligido su familia
[...] para que por esse medio pueda salir de sus ahogos, y
satisfacer sus acrehedores.
El 1734, quan es perd el regne, era president del Sacre Consell
de Santa Clara de Npols Francesc Solanes, i Domnec Aguirre era
lloctinent de la Cambra; ambds havien assolit el ttol de comte.
En aquesta instituci hi eren presents tamb Mag Mercader i
Moragues, que tenia ttol de marqus, i Josep de Figuerola i Argullol
comte del Sacre Rom Imperi i esps de Gertrudis Vilana-Perles
i Verneda, filla del marqus de Rialp. Daltra banda, eren consellers
de Santa Clara Francisco Galdeano, Ignasi Reverter i Francisco de
Vlez. A un altre nivell, Francisco lvarez Meneses era auditor i jutge
de la Vicaria de Npols, i Manuel Lpez Amor de Soria era auditor
i fiscal de les audincies. Tamb hi havia una important presncia
dexiliats a la Secretaria de Guerra.7
Entre els crrecs eclesistics, cal destacar que Pau VilanaPerles, germ del marqus de Rialp, va ser arquebisbe de Salern
i comissari general de Croada a Mallorca i a Sardenya.8
Pel que fa a la concessi de rendes a costa del regne, podem
esmentar, entre daltres, el marqus de Coscojuela, que va obtenir
un pagament extraordinari de sis-cents doblons (4 dabril de 1716);
el canonge Antonio Suelves, que obtingu una pensi anual de doscents ducats (9 de maig de 1716); el frare dominic Josep Lampilles;
que va obtenir cent ducats de pensi anual (16 de juliol de 1716);
les tres filles del comte regent Domnec Aguirre, cada una de les
quals va obtenir cinc-cents ducats napolitans, que podien ser
pagadors amb feus, en concepte de dot (16 de novembre de 1721);

6. Document 49.
7. Document 61. Segons explica Castellv, el 1722 va ser cessat com a secretari
destat i guerra de Npols Agust Colom, marqus de Cabanilles (con ttulo de jubilacin,
porque fuese con menos desdoro); la causa daquest cessament va ser una desatenci
a la poderosa famlia dels Pignatelli, ducs de Monteleone (Francesc DE CASTELLV:
Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2.a part, any 1722).
8. Document 39.

78

AGUST ALCOBERRO

o el marqus de Besora, a qui es pagava una pensi de cent ducats


al mes (27 de juny de 1722). El 1725, van obtenir pensions de Npols
el comte de la Coromina, per valor de 1.500 ducats anyals, i la
comtessa de Santa Cruz i de la Corzana, Tomasa Hurtado de
Mendoza (6.000 ducats).
El seu pare, Diego Hurtado de Mendoza y Sandoval, de qui
heret ambds ttols, va obtenir el 20 de juliol de 1716 feus per valor
de 6.000 ducats, cosa que supos la propietat del principat
dSquilacce. A la seva mort, el feu pass a la seva esposa, Mara
Antonia Pimentel, duquessa de Ciudad Real, i, morta aquesta, a
lesmentada Tomasa Hurtado de Mendoza (10 de novembre de 1728);
Tomasa torn a Castella el 1738, poc desprs de la prdua del regne
de Npols.9
Altres nobles exiliats van obtenir feus en propietat, com la
marquesa del Carpio, Catalina de Haro y Guzmn Enrquez de
Cabrera, a qui es va concedir un o ms feus per valor de 10.000
ducats anuals al regne de Npols per a ella i els seus descendents
perptuament (20 de mar de 1717). La vinculaci de la marquesa
al regne de Npols data dels anys 1683-1687, quan el seu marit va
ser-ne virrei per Carles II.10
En condicions similars es conced un o ms feus per valor de
2.000 florins al comte de Cifuentes (12 de mar de 1729). Aquest
tipus de concessions suposaven el pagament automtic de la renda,
a compte del regne, fins que sels pogus atorgar de manera efectiva un feu, a causa de lalienaci dun feu reial, lextinci duna nissaga
o el seu segrest; els preceptors eren anomenats futuristes. Tamb
la batllia de Marsiconovo va ser atorgada a Mara Manuela Pignatelli,
filla dels ducs dHjar (9 de mar de 1729).11 A ms, Gertrudis de
Vilana-Perles i Verneda, filla del marqus de Rialp, va obtenir el comtat de Castelnovo (1719); el 1722 cobrava rendes del regne, a compte
de la concessi futura daltres feus.12
Una exiliada que gaud de diverses rendes al regne de Npols
per dret propi va ser Caterina Folch de Cardona i Erill, vdua del

9. Vegeu tamb el document 42. Resulta dinters: Antonio RODRGUEZ VILLA: Don
Diego Hurtado de Mendoza y Sandoval, conde de la Corzana, 1650-1720. Madrid, 1907.
10. La historiografia napolitana nha fet tradicionalment un balan molt positiu.
Un enfocament ms ampli, que no desmenteix tanmateix aquesta valoraci, a Giuseppe
GALASSO: Estamentos y clases a finales del siglo XVII, dins A la periferia..., pp. 266-286.
11. Document 44.
12. H.H.S. - I.-S.R., B. Consejo de Espaa. Neapel. Collectanea 24 (I).

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

79

comte Carafa. El 1716 dispos duna pensi de 2.000 ducats amb


carcter vitalici.13
Daltra banda, un gran nombre doficials jubilats de lexrcit
van optar per residir al regne, que els proporcionava la meitat de la
seva paga dactius. Esmentem, entre molts altres, el tinent Pere
Barcel (16 de novembre de 1715), el coronel Miguel Gonzlez
de Vivero (30 de maig de 1716), el capit Jacint Esplugues (30 doctubre de 1716), el general Cristbal Ibarra (30 doctubre de 1722) i
el coronel Juan de Oribe (5 dagost de 1728). El mateix sesdevingu
amb els funcionaris civils. Aquest va ser, entre daltres, el cas
dAntonio Daz y Gimnez, que havia estat oficial major de la
secretaria dEstat i Guerra (31 dagost de 1715).
A un nivell ms modest, la caritat va ajudar els ms pobres.
Sn molt nombroses les persones, sobretot dones, vdues i rfenes,
a qui es concedeix un carl (o dos o tres) en concepte de lemosina
(almoina).
La prodigalitat de Npols semblava inesgotable. Un bon nombre de funcionaris del Consell dEspanya, residents a Viena, arrodonien els seus ingressos amb pensions napolitanes. Tamb ho feien
molts eclesistics, civils i militars que residien en altres dominis dels
Habsburg.14 Entre altres, el bisbe dAlbarrass rebia una assignaci
de 1.000 ducats de la Delegaci de Npols, i altres tants de la de
Mil; el 1719 obtingu que aquestes quantitats passessin als seus
hereus durant tres anys desprs de la seva mort.15
No va ser infreqent el pagament de serveis a la monarquia
amb la concessi de ttols que podien ser venuts. Aix, loficial segon
de la Secretaria de Npols del Consell dEspanya, Miguel de SolPiloa, que sempre va anar curt de diners, obtingu el 1721 un ttol
de duc. Tres anys desprs, perseguit pels seus creditors, sollicitava
de nou hazerle merced de aquellos ttulos de marqus que pareciere
ser suficientes para que de su beneficio en Npoles, Miln o Sicilia
y de su lquido producto pueda satisfacer els deutes contrets.16
Sense objectius crematstics immediats, Pedro Pizarro, marqus
de la Conquista, sucesor por sangre de los mayorazgos del marqus don Gonzalo de Pizarro, conquistador del Per y Nuevo

13.
14.
15.
16.

H.H.S. - I.-S.R. L. Neapel. Collectanea 20 (I).


Vegeu els documents 7, 21, 22, 37, 43, 47, 58, 94 i 96.
H.H.S. - I.-S.R., B. Consejo de Espaa., k. 21.
Document 95.

80

AGUST ALCOBERRO

Mundo, va obtenir un ttol de duc pel regne de Mil el 1725.17 Tamb


el capit de cuirasses Josep Estruch va obtenir un ttol de bar el
1731.18
Els dominis italians eren defensats per les tropes imperials.
Tanmateix depenien del regne i, en ltima instncia, del Consell
dEspanya, que naprovava els nomenaments les fortificacions i
la defensa martima. Habitualment van ser ocupats en la governaci
de les fortaleses oficials que, per la seva avanada edat o pel seu
estat de salut, ja no podien seguir a lexrcit regular. Manuel Desvalls
ho va ser, de manera molt breu, de Gaeta (1715-1716), abans
dorganitzar un cos de voluntaris per a la tercera guerra turca. Tamb
va ser governador de Gaeta el tinent general Ignasi Joan de
Picalquers, que hi mor el 1723.19 El veter comte dAtalaya va ser
nomenat governador del Castell Nou de Npols el 1717. Ms tard
el substitu el general Juan de Ahumada, que mor en el crrec el
1726.20 El 1729 nera governador Antonio Luzn, comte de Luzn,
que havia estat governador dArag i estava casat amb Maria Antnia
Vilana-Perles, filla del marqus de Rialp.21 Daltra banda, el 1717
Juan Orobio substitu Luis Domnguez y Snchez al capdavant del
castell de Baia.22
Quant a larmada, cal esmentar el nomenament de Jos de
Cisneros com a governador de galeres (1716).23 El 1734, en el
moment de la caiguda del regne, era veedor general de la marina
de Npols el marqus de Arellano.24 Larmada de Npols, per,
segons Castellv,25 jams excedi de 5 vaxelles y 5 galeras y fue
de poca utilidad a la Corona.
Per assistir als vaixells, el 1717 es form el regiment dinfanteria
de la marina de Npols, amb els soldats de dues companyies
supervivents de Sardenya, que havien estat comandades pels
coronels Jos de Erill fill del comte dErill i Carles Llorach i
17. H.H.S. - I.-S.R., B. Consejo de Espaa., k. 3, fasz. 4: 1725-1727.
18. H.H.S. - I.-S.R., B. Consejo de Espaa., k. 4, fasz. 6: Decrete Kaiser Karl
VI, 1731-1736, f. 225.
19. Document 114.
20. Ibidem.
21. Ernest LLUCH: Lalternativa catalana (1700-1714-1740). Ramon de Vilana Perlas
i Juan Amor de Soria: teoria i acci austriacistes. Vic, 2000, p. 84.
22. H.H-S. - I.-S.R. L. Neapel. Collectanea 22 (I), fols. 162 i 171.
23. H.H-S. - I.-S.R. L. Neapel. Collectanea 22 (I), 6-I-1716.
24. Document 61.
25. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2.a part,
any 1721.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

81

de Moix. El nou regiment fou encarregat al coronel valenci Vicent


Estupiny.26 Els soldats tenien la condici dagregats als regiments
italians de don Emmanuele Borbon, i depenien directament del
Consell dEspanya.27
En aquestes condicions, els crrecs militars de qu es disposava
a Npols eren clarament insuficients per al gran nombre doficials
exiliats que hi residien. Com ja hem assenyalat, en una ressenya
realitzada el 1715 es van presentar un total de 895 oficials. Aquesta
xifra representa un 32,1% dels 2.784 oficials que, segons Castellv,
es trobaven aleshores sense destinaci regular en terres dels
Habsburg.28 La xifra doficials, en actiu o jubilats, no va disminuir
en la dcada segent, malgrat els decessos i la marxa doficials a
Viena. Aquests fenmens van ser compensats per larribada al regne
de molts veterans dels regiments hispnics amb destinaci a
Hongria. En aquell perode, segons Castellv, les llistes van arribar
a les 800 persones.29
Laglomeraci dhomes darmes i les condicions difcils en qu
molts havien de sobreviure van provocar un autntic mot el 1720.
Cal tenir en compte que les pensions i assignacions del regne havien
de ser aprovades pel Consell dEspanya, a Viena, i que aquest com
en general tota la maquinria de la monarquia no excellia precisament per la seva diligncia. En aquestes condicions, com remarca
Castellv,30 padecan los oficiales espaoles que se hallavan en
Npoles las mayores calamidades, faltos de pagamentos y asignaciones.
Aquell any, cinquanta-vuit oficials descontents, dirigits pel
tinent coronel Alejandro Luzn, van decidir marxar a Viena per
demanar noves ajudes a lemperador. Els avalotats van ser aturats
in extremis a Gaeta, on el governador els va donar dues pagues i
els va fer embarcar vers Npols. Tot i que la situaci millor de
manera immediata, en els anys segents es van tornar a produir
endarreriments i retallades en les pagues. Aquest fet pot explicar
el trasllat pacfic i silencis ara, per prou constatable als
documents de molts oficials a Viena durant la dcada de 1720.
26.
II, p. 200.
27.
any 1715.
28.
29.
30.

Major Alphons FREIHERRN


Francesc

DE

VON

WREDE: Geschichte der K. und K. Wehrmacht...,

CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2.a part,

Ibidem, any 1715.


Ibidem, any 1720.
Ibidem.

82

AGUST ALCOBERRO

Daltra banda, desprs del mot sacord distribuir els oficials


desvagats per les places litorals del regne, en grups de cinquanta
comandats per un coronel. La supervisi daquests grups va ser
encarregada, entre daltres, als oficials Carles Llorach i de Mox,
Felip Armengol i Josep Nicolau Boix.
s probable que, amb locupaci borbnica de Npols (1734),
una bona part dels descontents, dels indiferents o dels simplement
descoratjats per tants anys dexili optessin per restar al regne. La
dominaci borbnica degu facilitar tamb, als qui ho volgueren,
el retorn a Espanya. Per un nodrit grup dexiliats als quals
safegiren aleshores els napolitans ms compromesos es trasllad
a Mil, Viena i altres punts dels dominis dels Habsburg.
Durant els anys de govern austrac a Siclia (1720-1735), la
presncia dexiliats mai no va arribar a ser tan nombrosa ni tan
important com a Npols. Es poden esgrimir diversos motius per
explicar-ho. Duna banda, com ja hem remarcat, els espanyols que
no havien pres un partit destacat durant la guerra de Successi
evacuaren lilla amb les tropes borbniques el 1720. Els austriacistes
ja ho havien fet en els anys anteriors, quan Siclia va dependre de
la Casa de Savoia, o, en tot cas, en el moment de la invasi espanyola
(1718). Daltra banda, les ciutats sicilianes no devien disposar
aleshores dels mateixos atractius que Npols, una urbs densament
poblada i cosmopolita, per b que decadent.
Per un altre motiu molt important va ser la migradesa de lerari
reial, en especial a causa de les alienacions realitzades pel govern
de Felip V durant els primers anys de la guerra de Successi i per
les fortes despeses militars. Tot i que Carles VI intent recuperar aquest patrimoni, les gestions es van prolongar durant anys i
van obtenir uns resultats molt mediocres. Aix, el 1721, les alienacions
van ser declarades nulles. Tanmateix, un document de gener de
172831 ens informa que la majoria de bns no havien estat recuperats
encara pel patrimoni reial. Lestratgia dissenyada en aquest
document combina la fermesa i la transacci. s probable que el
seu efecte final fos molt limitat, per en tot cas ens confirma la
preocupaci de la monarquia per les escasses rendes reials de lilla.
Cal tenir en compte, per, que les despeses de Siclia pel pagament

31. Document 41.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

83

de les tropes imperials eren fins i tot superiors a les de la Llombardia


i Npols.32
Aquest fet, juntament amb la migradesa de recursos de ladministraci reial, oblig a prendre tamb altres mesures radicals. Aix,
el gener de 1730 sorden desplaar un dels regiments dinfanteria
de Siclia a Npols, per tal que fos mantingut per la Caixa de Guerra
daquest regne. La mesura sargument33 por las estrecheces y
angustias de mi patrimonio del Reyno de Sicilia [...], y por conseqenzia faltan los efectos para el pagamento de las tropas que hoy
presidian aquel reyno.
En aquells moments, la Caixa de Guerra de Siclia devia ms
de 700.000 florins.
Daltra banda, a Siclia, com a Npols, es van fer concessions
de rendes de lerari pblic, com les que publiquem referides al
marqus de Poal, Antoni Desvalls34 i al metge de la cort Josep Pujol,
que possea35
los oficios del tarn de possessin en la aduana de Palermo,
de archivario de los jurados de la ciudad de Termini, de
portulano de la misma ciudad y de maestro notario de los
jurados de Tavormina.
Tamb Juan Antonio de Echeverra va obtenir el 1725 cent
cinquanta escuts anuals sobre tractas de azeyte de mi reyno de
Sicilia;36 un any abans, el comte de Cifuentes va ser premiat amb
10.000 florins anuals sobre tratas de Sicilia.37
Cal esmentar que el coronel Jaume Carreras va obtenir el 1725
el ttol de comte pel regne de Siclia y sobre su apellido mientras
no hubiere feudo donde instalarle.38
Tamb algunes rendes eclesistiques van ser cedides a exiliats.
Esmentem, entre daltres, la concessi realitzada el 6 de desembre
de 1730 a Carles Boixadors, fill del comte de Savall i vescomte de

32.
any 1721.
33.
34.
35.
36.
37.
38.

Francesc

DE

CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2.a part,

Document 50.
Document 36.
Document 55.
H.H.S. - I.-S.R., B. Consejo de Espaa., k. 3, fasz. 5: 1728-1730.
Ibidem.
H.H.S. - I.-S.R., B. Consejo de Espaa., k. 3, fasz. 4: 1725-1727.

84

AGUST ALCOBERRO

Rocabert, cavallero del insigne orden del Toysn de oro, de mi


Consejo de Estado y presidente de mi Consejo de los Pases Bajos,
duna pensi anual de 8.000 florins39
sobre los primeros obispados y abadas que vacaren en mi
Reyno de Sicilia para que pueda continuar los estudios a que
est aplicado y habilitarse a lo que sea utilidad de la Iglesia
y de mi real servicio.
Daltra banda, per les notcies que tenim, els crrecs per a
forasters van ser escassos. El 1720, en fer-se crrec del regne, Carles VI nomen virrei el duc de Monteleone; el seu fill, Fernando
Pignatelli, va esdevenir-ne ajudant general,40 mentre Jos Suelves
va ser nomenat consultor del virrei; a la mort daquest, el 1726, el
crrec pass a Francesc Solanes, que ms tard esdevingu regent
del Consell dEspanya a Viena. Tamb va ser virrei de Siclia, durant
els anys 1728-1734, el comte de Sstago. En aquesta data en va ser
nomenat, de manera efmera les tropes borbniques ja havien
iniciat locupaci del regne el marqus de Rub.41
Daltra banda, el canonge de Barcelona Francesc Josa va ser
nomenat el 1720 comissari general de Croada a Siclia, amb un sou
de 10.000 florins.
El 1734, en el moment de locupaci borbnica, ens consta que
leclesistic Francesc Bru era jutge de la monarquia a Siclia; havia
estat nomenat el 1727.
La Inquisici que no existia a Npols ni a Mil, per s a
Sar-denya i a Siclia fou dirigida per eclesistics exiliats. El
canonge de Barcelona Josep Rifs, que ja havia estat inquisidor
general de Sardenya des de 1715, va ocupar el mateix crrec a Siclia
des de 1720. Rifs va exercir tamb altres crrecs poltics, com el de
consultor del virrei i subdelegat de Croada. Tanmateix, el 1725, era
inquisidor general de Siclia el bisbe dAlbarrass.42 El 1734 ocupava
aquest crrec laragons Miguel Mange.43 Ens consta, si ms no, la
realitzaci dun acte de fe lany 1724, en qu van ser cremats un

39.
40.
41.
42.
43.

H.H.S. - I.-S.R., B. Consejo de Espaa., k. 3, fasz. 5: 1728-1730.


Virginia LEN: Entre Austrias..., p. 188.
Documents 56 i 59.
Virginia LEN: Entre Austrias..., p. 186.
Document 61.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

85

agust descal i una monja teresiana de la Creu de Sant Benet, condemnats per quietistes.44
Pel que fa als oficis militars, sabem que el comandant Jaume
Carreras va ser nomenat governador militar de Trapani el febrer de
1721; es va mantenir en el crrec fins el 14 de juliol de 1735, quan
els borbnics ocuparen la plaa.45 El 1725, Sebastin Blanco va ser
nomenat castellano del castillo del Cargador de la ciudad de Cingeni46
i el coronel marqus Luis de Granada va esdevenir castell i governador
de Catnia. Tamb aquell any Ramon de Copons i de Boixadors va
obtenir la capitania darmes de Partinico.47 Daltra banda, el juny de
1734 el tinent coronel Llus Cant, que havia assolit la intitulaci de
comte, va ser nomenat governador de lilla de Lipari.
Com Npols, tamb lestat de Mil forn crrecs, rendes i pensions a alguns exiliats. Contrriament al que podrem imaginar, per,
la prdua de Npols i de Siclia (1734-1735) no supos una major
presncia dexiliats a la Llombardia. Sense aquells regnes, el Consell
dEspanya va perdre pes poltic i acab essent substitut pel Consell dItlia (1736), amb una presncia important i creixent ditalians.
Daltra banda, com veurem, els exiliats de Npols i Siclia van haver
de desplaar-se a Viena, a causa de locupaci temporal de la
Llombardia per les tropes savoianes. En aquell moment, a ms, la
cort imperial ja endegava el projecte de traslladar-los a les regions
frontereres dHongria. Tot i aix, la presncia dexiliats es prolong
a la Llombardia en les dcades segents.
El 1734, moment en qu les institucions milaneses tamb van
ser sotmeses a una reforma drstica, el comte Fbregues ocupava
una plaa de senador foraster al Senat de Mil. Daltra banda, Nuo
de Mendoza era president del Magistrat Extraordinari, i el comte
Llus de Peguera i el comte Ramrez Caldern eren qestors
daquesta instituci. Al Magistrat Ordinari, Francesc Aguirre ocupava
una plaa togada de foraster, que anteriorment havia correspost a
Joaqun Morrs.48 Josep Esmandia era aleshores membre del Collegi
de Fiscals de Mil.49
44.
any 1724.
45.
Historials
46.
47.
48.
49.

Francesc

DE

CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2.a part,

Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Fons Josep Rafel Carreras i Bulbena.


militars de Joan Madrenas i Jaume Carreras.
H.H.S. - I.-S.R., B. Consejo de Espaa., k. 3, fasz. 4: 1725-1727.
Ibidem.
H.H.S. - I.-S.R., B. Consejo de Espaa., k. 21.
Document 61.

86

AGUST ALCOBERRO

Entre les concessions de drets feudals realitzades a Mil, podem


esmentar la del feu dEspino a favor de la comtessa de Paredes,
Manuela Tllez y Girn vdua del comte, Jos de la Cerda. Com
altres donacions que ja hem vist, aquesta es produ en dos actes.
En el primer, el 10 de juny de 1724, lemperador atorg a la famlia
dels comtes de Paredes una renda anual sobre feus de Npols de
deu mil ducats. En el segon, el 22 doctubre de 1729, conced a la
comtessa el feu dEspino, a lEstat de Mil, en cuya consecuencia
se rebaxar el importe de esta merced de la enunciada annua renta
de los diez mil ducados feudales.50
Tamb els funcionaris de ladministraci reial ms prxims al
monarca van poder obtenir ttols de noblesa, que podien ser venuts
per eixugar deutes extraordinaris. Aix, el porter de la Secretaria
dEstat i del Despatx Universal del Consell dEspanya, Francesc Font
sollicit i obtingu51
un ttulo de marqus por el estado de Miln para beneficiar,
con exempcin de todos derechos reales, a fin que pueda
colocar una hermana cuyo matrimonio ha muchos tiempos que
se ha tratado y concluido.
A Mil, daltra banda, es formaren alguns dels juristes i advocats
austriacistes de la segona generaci, s a dir, la ja nascuda o, si
ms no, formada a lexili. Esmentem especialment Manuel Lpez
Amor de Soria, doctorat a Pavia, que desprs obtingu diversos
crrecs a Npols com ja hem vist i a Mil; i Ignacio Zaldarriaga
Berastegui, que ha estudiado en Miln con crdito, segons un
document de 1734.52 Daltra banda, Carlos de Bolaos, fill del comte
Jos de Bolaos realitz sus primeros estudios en el Colegio de
Nobles de Mdena, y el de Filosofa, probablement durant els anys
docupaci austraca de la ciutat (1742-1749).53
Com a Npols, les fortaleses van ser una de les destinacions
ms freqents per als alts oficials veterans. El coronel navarrs
Antonio Garca va ser governador dEco des de 1728 fins a la seva
mort, esdevinguda el 1733. El general de batalla Pau Duran va
governar la fortalesa de Giovara durant alguns anys.54
50.
51.
52.
53.
54.

Document 49
Documents 53 i 54.
Document 61.
H.H.S. - I.-S.R., B. Consejo de Espaa., k. 21.
Document 114.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

87

Sense abandonar la pennsula transalpina, per deixant de


banda momentniament els dominis dels Habsburg, cal que
ressenyem dues altres destinacions de lexili. Ens referim a la
Repblica de Gnova i a Roma.
De Gnova en tenim, certament, poques notcies. Tanmateix,
la seva ubicaci privilegiada i la importncia del seu port la
convertien en un punt estratgic. Conv no oblidar que la rivalitat
amb els Borb espanyols es mantingu fins el 1725, i va reaparixer
en altres conjuntures, com la guerra de 1733-1735. En tots aquests
moments, Gnova result un enclavament vital per a la comunicaci
entre els regnes meridionals italians i lErblande, via Mil. A Gnova
es van aplegar, en diversos moments, els exiliats que volien accedir
a Viena, i tamb aquells que, escapant de la cort i de la sobirania
directa dels Habsburg, no volien restar-ne gaire lluny. La legaci
imperial era dirigida per Bartolom Mariconi.
La capital de la Ligria degu ser tamb un espai privilegiat
per a la conspiraci com ho fou per als austriacistes catalans el
1705 i per a lespionatge. Aix, segons Castellv, uns agents del
rei de Sucia shi desplaaren a la fi de 1715 amb lobjectiu de
reclutar oficials austriacistes que en aquell moment es trobaven
sense destinaci ni paga. All i a Mil van contactar amb els capitans
Josep Aguilar i Francesc Torres de Bages. La iniciativa no prosper
perqu el governador de Mil els conced salaris i passaports per
anar a Viena.55
Daltra banda, Gnova va ser tamb un punt important de
contractaci de corsaris, que la monarquia austraca utilitz sobretot
en la lluita contra limperi otom.56
En un document de 1725, on consten 342 persones que cobraven pensions del Consell dEspanya, tot just vuit sn consignades
com a residents a Gnova. La xifra no t, bviament, valor estadstic,
ja que els esmentats residien majoritriament a Viena o a Hongria a tall dexemple, tot just vint-i-dos vivien a Npols i tres a
Mil, per confirma una presncia, que degu ser fora ms
nombrosa. Com s obvi, a Gnova tamb hi havia una colnia de
55. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2. part,
any 1715.
56. Al document 32 sesmenten els casos de Joan Baptista Furrio, famoso
corsario genovs, i de Giacome Perfumo que, alliberat de la captivitat el 1719, demana
almoina per als seus fills, que continuen captius a Constantinoble. Ls de corsaris
genovesos obeeix a la debilitat de la marina austraca.

88

AGUST ALCOBERRO

sbdits del rei Felip V, i probablement un nombre significat daquells


que els papers de lpoca qualificaven dindiferents.
La batalla que es lliurava a Roma no era menor, ja que tant
Carles com Felip rivalitzaven pel reconeixement de la Santa Seu.
Com se sap, des de 1709 el Papat havia donat suport a larxiduc.57
A Roma van anar a parar, com hem vist, molts dels eclesistics que
van marxar amb levacuaci de 1713 o que van ser desterrats desprs
de la caiguda de Barcelona. El cardenal Benet de Sala i Caramany
va ser dantuvi leclesistic austriacista de major dignitat entre els
presents a Roma. Tot i aix, el seu estat de salut era ja greu quan
evacu Barcelona. Com ja hem esmentat, Sala va morir el 1715. A
lexili rom va ser assistit per Francesc Josa i dAgull, canonge de
la catedral de Barcelona i ardiaca de Santa Maria del Mar. Segons
Castellv, Josa va tenir desprs serioses possibilitats desdevenir
cardenal. A ltima hora, per, desprs duna intervenci de la
marquesa del Carpio, lemperador va proposar per a aquesta dignitat
la candidatura del jesuta lvaro Cienfuegos. Amb tot, Josa va jugar
un paper important en marxar de Roma, de primer a Sardenya i
a Siclia i desprs a Viena, com veurem.
El pare jesuta lvaro Cienfuegos, catedrtic de Salamanca i
confessor de lAlmirall de Castella, Juan Toms Enrquez de Cabrera
va marxar amb aquest a Portugal el 1702 i durant molts anys va
residir a Lisboa, en condici de ministre de lemperador. Era, doncs,
un austriacista de primera hora. Havia nascut a Aguerra (Astries)
el 1657. Cienfuegos era el candidat natural de lemperador per al
sacre collegi cardenalici, per la seva elecci es complic perqu
el papa Climent XI recelava dels rumores [que] se levantaran si
llegassen a verse quatro jesuitas dentro del sacro colegio, segons
Castellv.58 Finalment, va ser nomenat el 30 de setembre de 1720.
A ms, va obtenir diverses rendes eclesistiques, com les del bisbat
de Catnia i les de larquebisbat de Monreale.59 El 1739 esdevingu
tamb ambaixador imperial a Roma. El cardenal va ser assistit en
tot aquell llarg periple pel jesuta llec bisca Ignacio Picalqus.60
Cienfuegos mor a Roma poc desprs.61
57. Jos M. MARQUS: Las instrucciones de la Nunciatura de Barcelona (1710-1713).
Roma, 1978.
58. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2. part,
any 1720.
59. H.H.S. - I.-S.R., B. Consejo de Espaa., k. 3, fasz. 4: 1725-1727.
60. Virginia LEN: Entre Austrias..., p. 187.
61. Miquel BATLLORI: Espanya a lEuropa..., p. 41.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

89

Carles VI va nomenar agent imperial a Roma leclesistic


Lloren Toms i Costa; que anteriorment havia estat canceller de
Catalunya i tresorer de la catedral de Barcelona. Toms, que a
comenament de 1714 era a Gnova,62 arrib a la ciutat dels papes
el 22 dabril de 1716; el 1725 continuava en el crrec.63 A ms, a
la mort de Francesc Josa, va ser nomenat comissari general de
Croada, amb un sou de 10.000 florins.64
A Roma i als Estats Pontificis hi havia alguns milers de vassalls
dels regnes hispnics. Aquest no era, per, un fet nou ni una
conseqncia directa de la guerra de Successi. Certament, a banda
dels eclesistics desterrats per Felip V, hi havia defensors apassionats
duna corona o de laltra, per tamb seglars, estudiants i eclesistics
indiferents, que hi havien arribat per motius professionals o dun
altre tipus. La colnia espanyola a Roma durant la guerra i els anys
immediatament posteriors mereixeria un estudi acurat.
Entre els eclesistics filipistes, Castellv destaca el catal Josep
Molines, que havia estat sacerdot de lesglsia de Santa Maria del
Pi de Barcelona:65
sujeto de caval literatura, desde el principio del reinado del
rey Felipe se hava declarado el ms zeloso ministro de sus
intereses en Roma, encargado de las ms secretas y importantes
dependencias del estado. El severo trato que usava con los que
considerava parciales a los austracos, vassallos de la Corona
de Espaa, le hava granjeado [ratllat per lautor i substitut
per: dado] el nombre de Rgido y en aquella corte [Madrid]
[ratllat: con justicia le havan echo digno de] la mayor
confianza. El rey Felipe le elev al honor de Inquisidor General
de Espaa, porque volviendo a su patria en adelantada edad
en ella se viesse honrado de tan singular distincin.
Justament en desplaar-se vers els regnes hispnics per prendre
possessi daquest crrec, Molines va ser retingut a la Llombardia.

62. Document 2.
63. Labril de 1716, les Cambres de Npols i Mil van rebre ordre de fer-li un
pagament conjunt de 2.200 sendi romani, que probablement Toms i Costa destin al
seu establiment a Roma (H.H.S. - I.-S.R., L. Neapel. Collectanea 21 (II), ff. 276v i 277v)
64. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2. part,
any 1718.
65. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2. part,
any 1717.

90

AGUST ALCOBERRO

Al cap duns dies, les tropes borbniques iniciaren locupaci de


Sardenya. Molines va ser empresonat i mor a Mil el 1719.
La cita de Castellv (que el fa encargado de las ms secretas
y importantes dependencias del estado) ens permet suposar que
Molines realitzava tasques dinformaci i espionatge per a les autoritats borbniques. Ho corrobora un document de lArxiu de la Corona
dArag extractat per Flix Duran i Canyameras.66 s una carta de
Molines adreada a les autoritats borbniques de Catalunya en qu
denuncia alguns assistents a les reunions realitzades a la residncia
romana de lagent imperial Lloren Toms i Costa. Molines esmenta els canonges Antoni de Bastero67 i Josep Ort i lardiaca Benet
Vedella, de la seu de Girona; el canonge Bonaventura Sales i lardiaca
Cristfol Cabirol, de la seu de Barcelona; lexpedicioner de Roma
Josep Picalqus, i leclesistic Josep Domnec. El text de Molines
era, en realitat, un informe negatiu sobre la fidelitat a Felip V
daquests eclesistics, ja que tots ells havien sollicitat perms a
lambaixada espanyola al Vatic per retornar als regnes hispnics.
En les llistes de pensionistes del Consell dEspanya apareixen
civils i militars que eren a Roma. Alguns eren estudiants com Josep
Pujol i Puig, que el 1730, hallndose falto de medios para continuar
sus estudios obtingu la concessi de tres-cents escuts.68 Daltres
eren oficials jubilats, com laragons Pedro Benedid, el catal Jaume
Raurell, el portugus Manuel de Santos i el mallorqu Joan Mas.69
Durant els darrers anys del pontificat de Climent XI, les
relacions entre Felip V i la Santa Seu esdevingueren particularment
tibants. El maig de 1718 el monarca espanyol fu tancar lambaixada
a Roma i orden a tots els espanyols que hi residien que abandonessin la ciutat i es reincorporessin als seus dominis. Lordre afectava
tant als eclesistics com als civils. Segons els documents extractats
pel pare Josep M. Pou Mart a larxiu de lambaixada espanyola a
la Santa Seu,70 van marxar de Roma unes 3.000 persones. Com s

66. Flix DURAN I CANYAMERAS: Els exiliats..., p. 17, n. 42.


67. Antoni de Bastero va ser tamb un important filleg; a Roma public el 1724
el primer volum de lobra La Crusca Provenzale. Sobre la seva producci intellectual,
vegeu el captol 7. Vegeu tamb: Rosa Maria POSTIGO: Contribuci a lestudi dAntoni
de Bastero, Anuario de Filologa, 1 (1975), pp. 497-512. Antoni DE BASTERO: Histria de
la llengua catalana, a cura de Francesc Feliu, Girona, 1997.
68. Document 55.
69. Document 32.
70. Josep M. POU MART: Documents de lArxiu Vatic referents a Catalunya,
pp. 154-155 (esmentat per Flix DURAN I CANYAMERAS, Els exiliats..., p. 38).

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

91

obvi, lordre no afectava els austriacistes, que continuaren tenint


prohibida lentrada a Espanya; per si en quedava cap dubte, un decret
datat el 13 de setembre ratific aquest extrem.
Lexpressi retorn dels exiliats de Roma, amb qu Duran i
Canyameras encapala un captol de la seva obra,71 obeeix, en tot
cas, a una interpretaci abusiva del concepte dexiliat. Difcilment
poden ser considerats exiliats aquells que no havien marxat de la
pennsula a causa de la seva vinculaci amb el projecte austriacista,
i que ni tan sols vivien en un estat sota sobirania de Carles VI. Lxode
de 1718 no va ser prpiament una conseqncia de la guerra civil
viscuda en terres hispniques s que ho era, en tot cas, del joc
diplomtic internacional que la segu, i els qui tornaren a la
pennsula no nhavien fugit ni shi consideraven perseguits. A banda
daix, van constituir norma les denegacions de retorn per part de
les autoritats borbniques a les peticions presentades per alguns
eclesistics exiliats o desterrats. Aquest fenomen es don tant abans
com desprs del restabliment de relacions amb la Santa Seu, amb
motiu de lelecci del nou papa Innocenci XIII (1721).72
Fora ja dItlia, per retornant als dominis hispnics de Carles VI, ens queda parlar de Flandes. Lestudi de lexili austriacista
als Pasos Baixos hispnics encara resta per fer. Requerir una
investigaci exhaustiva, tant a Anvers com a Viena. En aquest
context, tot just podem aportar algunes dades esparses.
Des del primer moment, Carles va tenir un gran inters per
separar la sort daquest territori de la dels dominis italians. Cal tenir
en compte que la regi de Flandes reunia la doble condici dherncia
hispnica i territori imperial. Potser per aquest motiu, o b simplement per la distncia territorial i lingstica, lemperador constitu
un consell independent per al seu govern, el Consell de Flandes
(1717). Ms endavant ens estendrem sobre la seva composici i
caracterstiques.73 Remarquem, ara, per, que la presncia de
personatges imperials va ser-hi, des del comenament, fora nodrida.
La colnia hispnica als Pasos Baixos austracs degu ser
important, per en aquests moments noms ens s possible
71. Ibidem, pp. 37-40.
72. La mateixa obra de Duran i Canyameras esmenta les peticions denegades
als eclesistics Francesc Maci, Cristfol Cabirol, Bonaventura Sales, Antoni de Bastero,
Jacint Figuer, Jacint Cabeza Blet, Josep Roig i a tots els qui acompanyaren Salvador
Feliu de la Penya el 1721.
73. Vegeu el document 78.

92

AGUST ALCOBERRO

presentar-ne uns pocs exemples personals. Aix, sabem que el 1725


residia a Anvers el tinent Ramon Congost. Tamb hi era el mallorqu
Pere Pisa, que cobrava una pensi del Consell dEspanya amb el grau
de cadet.74
Entre els personatges destacats que van vincular-se dalguna
manera als Pasos Baixos, cal esmentar el marqus de Rub. El que
va ser el darrer virrei de Mallorca i de Sardenya i encara de Siclia,
on, com hem vist, no pogu entrar per locupaci espanyola, va
esdevenir durant un temps governador del castell dAnvers. Mor a
Brusselles el 31 de desembre de 1740.75
Un altre personatge notable, vinculat ja a la segona generaci
dexiliats, va ser Manuel Desvalls i de Solanell. Fill dAntoni Desvalls
i de Vergs i tercer marqus de Poal, Manuel inici la seva carrera
meterica a lImperi en ser nomenat patge de lemperador i desprs
de larxiduquesa Magdalena, governadora de Flandes. El 1731
estudiava dret a la Universitat de Leyden.76 El 1741 va ser nomenat
conseller supernumerari de capa i espasa del Consell de Flandes.
Ms endavant va obtenir el ttol de comte de Flandes. Com veurem,
per, el seu currculum sengruix considerablement en els anys
segents, fins esdevenir membre del cercle ntim de larxiduquessa
Maria Teresa i del seu fill, el futur Josep II.77
Daltra banda, alguns exiliats van rebre pensions de Flandes,
tot i que en lestat actual de la recerca noms podem esmentar-ne
alguns exemples esparsos. Aix, sabem que el general igo de
Avendao y Villela, marqus de la Puebla de Corria, cobr una pensi
de 4.000 florins de la provncia de Limburg que, a la seva mort,
pass a la marquesa de Villarroel.78 Tamb Francesc de Lanuza i
Gilabert, que heret el ttol de comte de Plasencia i va ser premiat
amb la condici de gentilhome de cambra de lemperador, obtingu
una renda de 1.000 ducats, a crrec de les finances dels Pasos
Baixos, amb motiu del seu casament.79

74. Document 32.


75. Document 114.
76. Document 57.
77. Josep Rafel CARRERAS I BULBENA: Carlos dustria y Elisabeth de Brunswich
Wolfenbttel a Barcelona y Girona. Barcelona, 1902 (reimpressi facsmil: 1993), p. 409.
78. H.H.S. - I.-S. R., k. 21. Vegeu tamb document 5.
79. H.H.S. - I.-S. R., k. 3.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

93

VIENA
La capital de la monarquia exerc un gran atractiu entre els
exiliats. La cort i el seu entorn oferien grans possibilitats per a
aquests vassalls de lemperador perseguits a causa de la seva fidelitat
provada. Des de lelit cortesana, aviat integrada en els cercles vienesos, fins a la corrua dexiliats desvagats i sense fortuna, sestenien
diverses capes socials funcionaris de ladministraci i oficials de
lexrcit, amb ocupaci o sense, eclesistics, professionals i artesans
que cercaven refer la vida, servei domstic... No pertoca aqu assajar
una sociologia de lexili. Ho farem en un altre captol. Per s que
cal dir ara que Viena generava en tots ells expectatives diverses i,
en alguns casos, gaireb illimitades.
Com tota emigraci, per, lexili suposava tamb problemes per
a la comunitat dacollida. En especial, la presncia dun gran nombre
dhomes aguerrits, desarrelats del seu entorn i sovint sense perspectives
immediates podia comportar ho va fer algunes vegades, com
veurem ms endavant un cert nombre de conflictes. Per aix, ja
de bell antuvi, el Consell dEspanya va prendre diverses mesures per
allunyar de la capital la majoria dels nouvinguts. Tanmateix,
latracci de Viena va continuar empenyent-hi molts exiliats:
pensionistes que aspiraven a millorar la seva paga a travs del Consell
dEspanya, oficials que sollicitaven ascensos o destinacions al
Consell de Guerra, malalts i ferits que ingressaven a lHospital de
la Monarquia Espanyola i, ms en general, tota mena de persones
atretes pel dinamisme de la cort. Desprs de la prdua de Npols
i de Siclia i del projecte fracassat de colonitzaci de Temesvar (17351738), alguns centenars dexiliats van establir-se de nou a la capital.
Les llistes de persones que cobraven algun tipus dajut a travs de
la Cambra Imperial durant la dcada de 1740 certifiquen la seva
pervivncia, tres dcades desprs de la marxa a lexili.
Ja hem explicat, en un altre captol, el procs darribada dels
exiliats. Lallau de nouvinguts a Viena ben aviat degu incomodar
les autoritats. En una primera reflexi, escrita poc desprs de la
caiguda de Barcelona, el Consell dEspanya sugger el repartiment
dels exiliats pels antics territoris de la monarquia hispnica.80
Pareze sera necesario, com previo examen de las circunstanzias
de nuestros hidalgos, ministros y gente civil que ay entre estas
80. Document 3.

94

AGUST ALCOBERRO
familias, emplearles en plazas togadas segn la graduazin y
literatura de cada uno, en la governazin de cada Estado de
los seqestrados en Npoles, Miln y Cerdea, pues el sueldo
y la dezencia del regir llamara a muchos nobles a la solizitud
de estos empleos.

Linforme considerava que tamb els exiliats dels sectors


populars podien ser atrets vers aquests estats mitjanant la concessi
de terres:
Sern muchos los que tengan aptitud para hazer cultivar y
trabajar tierras, aplicndoselas en Npoles, Cerdea, Mantua
y Ungra, bien que ser necesario anticiparles el capital del
establecimiento. [...] En Cerdea ay diferentes empleos y oficios
de que a m consta son capaces los forasteros, y como all no
faltan tierras baldas, podra establezerse una segura distribuzin.
Sorprn daquestes primeres reflexions el fet que sesmenti,
duna manera tan preco, el regne dHongria. En general, els
funcionaris de la monarquia van considerar lexili com un afer
estrictament hispnic, s a dir, que shavia de resoldre en els territoris
que lemperador possea pels tractats dUtrecht i Rastatt. Aquesta
actitud no va variar, si ms no, fins el 1725 o, duna manera fora
ms radical, fins el 1734. De tota manera, la necessitat de repoblar
la gran plana hongaresa, tot just conquerida en la dcada de 1680,
va suscitar ja abans daquelles dates alguns projectes. En tot cas,
Hongria no podia generar dentrada, com veurem, gaire entusiasme
entre els emigrats.
Tamb resulta certament sorprenent el fet que no sesmenti
Flandes. Confirma la tendncia que ja hem ressenyat abans de
separar el futur dels Pasos Baixos hispnics del dItlia.
La ubicaci dels exiliats als regnes transalpins plantejava,
dentrada, lespins tema de les naturalitzacions, sense les quals no
era possible exercir la major part doficis dels estats; aquesta s una
qesti que abordem ms endavant. Daltra banda, exigia la
destinaci dimportants sumes i una molt acurada planificaci.
Conscient de la dificultat dabordar aquests afers, lautor de linforme
afirmava:
La prctica de estos medios pide tiempo. Y porque entre tanto
no perezcan las familias, sera justo antizipar una porzin para
su socorro, encargando para la deduccin distributiva a alguna

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

95

junta de hombres de conocimiento la regulazin y calidades


y familia, con lo que no se expondra a contingenzias ni a pasin
parcial el socorro.
Daltra banda, loctubre de 1714 el Consell dEspanya propos
que tots els exiliats que havien obtingut pensi fossin expulsats de
Viena en el termini de tres dies; els qui no complissin lordre serien
empresonats.81
Dels treballs daquella comissi sorg una lista primera de
pensionistes, a la qual ja ens hem referit breument.82 La llista pretenia
resoldre alhora dos problemes: el manteniment dels nouvinguts, que
no disposaven de recursos, i la seva distribuci pels estats italians.
Ambdues qestions havien de ser complementries, ja que lestabliment dels exiliats shavia de dur a terme en els mateixos territoris
on sels adjudicaria una pensi, a compte del regne.
De les 388 persones soles o amb les seves famlies que
consten a la llista, noms 14 havien de residir a Viena. Totes elles
pertanyien a la primera classe, formada per lalta noblesa austriacista.
Val la pena que les esmentem: el marqus del Carpio, el comte
dAlthan, el comte dOropesa, el comte de Cifuentes, el comte de
Galve, el comte de Savall, el comte de Cervell, el marqus de
Villanueva de las Torres, el comte de Santa Cruz, el comte de Sstago,
el comte de las Amayuelas, el marqus de Besora, Francisco de Erill
i el marqus de Valparaso. Les seves nodrides pensions, si b havien
de provenir de les rendes dels bns segrestats a Npols, havien de
ser satisfetes a la mateixa cort.
La resta dexiliats esmentats a la llista shavien de repartir entre
Npols i Mil. Al regne meridional dItlia sassignaven un total de
278 persones, entre les quals noms una de primera classe, el duc
dHjar. A lestat llombard corresponien les altres 96 persones, cinc
de les quals estaven compreses a la primera classe el marqus de
Coscojuela, la comtessa de Paredes, el marqus de la Laguna, el
comte de Haro i el marqus de la Casta. Sardenya no entrava en
el repartiment, probablement a causa de la migradesa de rendes dels
bns confiscats als exiliats borbnics.

81. Document 4.
82. Document 7.

96

AGUST ALCOBERRO

El projecte de distribuir els exiliats no funcion. Ben al contrari,


larribada de nous exiliats degu collapsar les possibilitats dacollida
de la cort vienesa. Per aix, el 13 de maig de 1716, lemperador
public un decret obligant a abandonar la capital tothom que no
hi exercs un ofici. A lencapalament es reconeixia el fracs de les
mesures anteriors:83
Como el principal fin de las providencias generales acordadas
en los alimentos de los espaoles que han seguido mi real
persona y causa, y el haberles consignado sus respectivas
pensiones en Npoles, Miln y otras partes fue el de evitarles
la incomodidad de sus recursos a mi Corte, y en su assistenzia
en aqullos mis dominios prevenir el dao de que a ellos poda
resultar de la extraccin de la moneda y alterazin de los
cambios si pasasen a vivir fuera de ellos. Avida experiencia de
la confusin que produzen las instanzias de muchos que han
venido a la Corte, o residen en ella sin preceder real permiso
mo, con defraudar al primer impulso de las asignaziones en
la residencia que debieran hazer en los propuestos estados.
Lexpulsi de Viena de tots els que no hi residien per un motiu
justificat no implicava, per, cap restricci de residncia als antics
estats de la monarquia hispnica. Aix, els exiliats podrien triar
lliurement el territori on voldrien viure, encara que no fos aquell
on tenien assignada la pensi:
Tengo a bien mandar por punto preziso e indispensable que
todos los ya providenziados y que no tuvieren actual servizio
en esta Corte o en los exrcitos de Ungra, o no presentaren
mi real permiso para aver venido y detenerse en ella, deban
inmediatamente conferirse en Npoles, Miln, Flandes o
Cerdea, eligiendo a su arbitrio la residenzia en uno u otro
dominio, sin verse obligados a hazerla en el lugar de su
situazin, por no saberse si este destino sera contra su salud.
El decret donava el termini dun mes per sortir de la cort, i
castigava el seu incompliment amb la prdua de les pensions i la
inhabilitaci per a la percepci de crrecs i mercs.
Diverses informacions ens permeten dubtar, per, de leficcia
daquesta mesura, i sobretot de la seva prolongaci en el temps. Una
83. Document 10.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

97

vegada i una altra, passat el moment inicial de control, diverses


onades dexiliats retornaren a Viena. No es tractava, exactament,
duna qesti de pura comoditat, o dambici. Ben al contrari, sovint
era un afer de supervivncia cosa que denota tamb la ineficcia
de ladministraci central per fer executar les seves mesures amb
puntualitat, ms enll dels lmits de lErblande o de la mateixa
capital.
Aix, loctubre de 1717 van ser conferits a Buda 395 pensionistes.
Un any desprs, el setembre de 1718, els estranyats van deixar de
rebre la pensi. Davant aquesta situaci, el febrer de 1719 van
retornar a la capital, on el Consell dEspanya els restitu les pagues.84
Lexili viens, ms enll de lentorn cortes, va tenir un
accentuat to funcionarial i militar. El Consell Suprem dEspanya i
el Consell de Flandes generaven una setantena llarga doficis directes,
tres quartes parts dels quals corresponien als exiliats. Al seu voltant
sorganitz una important xarxa clientelar i de representaci.
Tamb era habitual la presncia doficials sense destinaci. A
comenament de 1719, segons Castellv, el gran nombre doficials
retornats de la guerra dHongria i dItlia va obligar a crear una
junta doficials majors, amb lobjectiu destudiar-ne lhistorial i
concretar-ne les pensions. La junta era formada pels generals Juan
de Ahumada i Luis Arroyo i pel coronel Domingo Orbea.85
La fundaci de lHospital dEspanyols (1717)86 palesa la
importncia del collectiu dexiliats resident a Viena. Ms endavant
ens estendrem sobre les seves caracterstiques i funcionament. Per
cal remarcar, des dun punt de vista purament quantitatiu, que la
seva actuaci va ser molt important. Segons Castellv, que va poder
consultar-ne la documentaci, entre febrer de 1718 i octubre de 1732
lhospital va atendre 2.427 pacients, tots ells originaris dels regnes
de la monarquia hispnica. Com s sabut, els hospitals de lpoca
atenien aquells malalts que no disposaven de recursos propis per
pagar-se una atenci mdica a les seves llars. El patronatge de
lemperador sobre aquesta instituci quedava reblat tots els anys el
dia de la Merc, a qui era dedicada lesglsia de lhospital, amb la
seva assistncia als actes solemnes que shi realitzaven:87
84.
any 1717.
85.
86.
87.

Francesc

DE

CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2. part,

Ibidem.
Document 19.
Ibidem.

98

AGUST ALCOBERRO
El emperador con toda su corte va todos los aos a la iglesia
del Hospital el da que se celebra la fiesta de la Virgen de la
Merced, que est collocada en el altar mayor como en solio
y tiene un caps y primoroso camarn.

Un recompte realitzat el 1725, poc desprs de la pau de Viena,


ens informa de les persones que rebien una assistncia mensual del
Consell dEspanya.88 La llista es refereix tan sols a aquells que no
disposaven dun sou o duna pensi,89 per que podien justificar
serveis passats a la monarquia. Les assistncies se situaven entre
els 45 florins mensuals (assimilada a la paga dun coronel jubilat)
i els 8,5 (equivalents a la dun cadet) per b que tamb nhi havia
de menors, fins a tres florins i mig. Hi sn esmentats 342 caps de
famlia, 24 dels quals sn dones. Un total de 256 (el 74,8%) vivien
a Viena. No resulta forassenyat afirmar que els exiliats de lestament
popular que aleshores residien a la capital eren prop dun miler.
Si hi sumssim els qui treballaven en oficis de ladministraci i de
lexrcit i la noblesa cortesana que disposava de feus, rendes o
altres tipus de pensions, ms quantioses i llur servei domstic, ens
acostarem a l1% de la poblaci de Viena que, aleshores, ja devia
superar els 150.000 habitants. Un 1% s, certament, una xifra petita,
per en tot cas significativa; ms encara en la mesura que es
concentrs en alguns suburbis o que mantingus com ho fu
determinats mbits de sociabilitat. La minoria hispnica safegia,
daltra banda, al mosaic de grups tnics que caracteritzaven aleshores la capital duna monarquia plurinacional. Tots els viatgers de
lpoca constaten la seva presncia, com a grup especfic.90
Daltra banda, lextensi daquests ajuts mensuals, des de 1719,
confirma la incapacitat de les autoritats imperials per mantenir les
prohibicions de residncia a la capital. Tots els casos de desterrament
que coneixem posteriorment a aquesta data obeeixen a motius
fonamentats dordre pblic. Molt probablement, no van ser ms
rigorosos que els aplicats a la poblaci autctona. Amb encert,
Miquel Batllori91 ha glossat la persistncia nostlgica dEspanya a

88. Document 32.


89. Esta mensual asistencia despus de algn tiempo se extendi a toda clase
de gentes, sexo y jerarquas. Y as como se sealaban sueldos o pensiones, se extingua
esta asistencia. (Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI,
2. part, any 1717).
90. Franoise KNOPPER: Le cosmopolitisme..., especialment pp. 129-132.
91. Miquel BATLLORI: Espanya a lEuropa..., p. 43.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

99

la capital de lImperi, amb les llenges hispniques presents i respectades tothora a la sempre polglota Viena.
HONGRIA I
TEMESVAR

LA

FRONTERA

MILITAR.

LA NOVA BARCELONA

DEL

BANAT

DE

Els tres regiments hispnics de cavalleria sinstallaren a


Hongria en una data molt preco, el juny de 1714. Poc desprs
arribaren tamb els dos regiments dinfanteria, que dentrada havien
estat destinats a Estria i Carntia, respectivament. Les condicions
fsiques del pas sn extremes, cosa que dificult laclimataci de
la tropa i, ms endavant, de la poblaci civil. Situada al centre de la
plana Pannnica, amb nombroses zones pantanoses i mplies rees
despoblades, Hongria es caracteritza per un clima continental. Les
temperatures poden assolir els quaranta graus a lagost, i se situen
ms avall dels trenta sota zero a lhivern.
Els regiments de cavalleria van ser situats dentrada a Zalma,
prop de Buda. Era aleshores una zona pantanosa, de situacin
malsana, com diu Castellv, cosa que provoc, en tan sols quatres
mesos, la mort de dos-cents dels expedicionairs, entre hombres,
mujeres y nios.92
Els regiments hispnics van ser utilitzats en la tercera guerra
turca (1716-1718). Van jugar un paper important en totes les
campanyes i van destacar en els fets bllics ms notables en
especial, la batalla de Peterwardein i els setges victoriosos de
Temesvar i Belgrad. Tamb hi va participar un cos de voluntaris,
majoritriament catalans, comandat per Manuel Desvalls, que havia
estat el darrer governador de Cardona. Daltres oficials i soldats es
van incorporar als regiments espanyols en qualitat dagregats.93 En
un altre captol ens estendrem sobre els principals esdeveniments
daquella guerra protagonitzats pels exiliats.
Pel que fa a la poblaci civil i als oficials jubilats, ja hem
ressenyat lestada efmera a Buda de 395 pensionistes (octubre de
1717-febrer de 1719). El confinament daquest collectiu a Hongria
obea al desig dallunyar-lo de la cort, per tamb als projectes
imperials de repoblar Buda, que ja aleshores havia esdevingut el

92. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2. part,
any 1715.
93. Document 109. Vegeu tamb els documents 110, 111, 112 i 113.

100

AGUST ALCOBERRO

centre neurlgic de la plana hongaresa recentment conquerida. El


fracs daquesta iniciativa, amb el retorn massiu dels desterrats a
Viena, confirma les mancances insalvables de la intendncia imperial
i les dificultats de laclimataci.
Entre les 342 persones que cobraven una assistncia mensual
del Consell dEspanya a Viena el 1725, tot just 26 residien a Buda
o en altres parts dHongria (un 7,6% del total).94 s probable que
no tots shi haguessin desplaat voluntriament. Aix, sovintegen els
qui havien tingut dificultats per demostrar el seu historial militar.
Nesmentem, entre daltres, el capit Francesc Llanes, que no tiene
patente ni otro documento; el tinent aragons Jos Saln, el qual
no presenta papeles, y los informes que se tienen son contrarios;
el tinent catal Esteve Maim, que no presenta ms documento;
i el tinent aragons Valero de la Guardia, que serv en la defensa
de Barcelona i de Mallorca, per a qui el marqus de Rub no le
expidi patente.
Les dificultats que afectaren els resistents de Barcelona i de
Mallorca perqu ladministraci imperial reconegus els seus mrits
van ser denunciades fins i tot per Juan Amor de Soria, una figura
clau a la Secretaria del Despatx Universal del marqus de Rialp. Com
record Amor de Soria,
La ciudad de Barcelona tena privilegio para hacer oficiales
y que los hizo en defensa de los derechos de S. M. C. C., y
finalmente que el marqus de Rub en Mallorca tena
plenipotencia para formar regimientos, crear generales y dems
oficiales.95
Daltres residents a Hongria havien seguit carreres militars ms
o menys irregulars o excntriques, com el catal Josep Corrons, que
va ser sergent major de la plaa de Gibraltar des de 1709 fins a
1719, quan va ser cessat pels britnics; o el caporal furrier Diego
Sanz, que va ser acomiadat del regiment Crdoba el 1718, segons
es diu, por no saber la lengua alemana cosa que ens sembla
si ms no sorprenent. Dalguna manera, tamb podrem incloure en
aquest collectiu el coronel Pere Joan Barcel i alguns dels seus
oficials, que havien arribat a Viena el 1721.

94. Document 32.


95. Citat per Ernest LLUCH: Lalternativa..., p. 28.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

101

Daltres probablement havien estat estranyats de la capital per


delictes greus, com el tinent aragons Francisco Mateu, el qual, a
ms de no presenta[r] patente, es vei complicat en uns assassinats
a Gnova el 1715 (fue uno de los officiales que mataron los
esbirros). O shi havien desplaat en circumstncies particularment
dramtiques, com Juana Prraga: Doa Juana Prraga es castellana
y viuda del theniente Prraga, al qual mat en esta corte [Viena]
el theniente coronel de fusileros Joseph Masip. Y ella est en Ungra.
Daltra banda, segons Zoltan Fallenbchl, entre juliol de 1722
i juny de 1723, almenys deu exiliats van obtenir la nacionalitat
hongaresa, juntament amb la intitulaci de bar o de comte del
regne. Lhistoriador esmenta, entre daltres, el comte de Santa Cruz,
el coronel Alfonso Dez de Aux, loficial del Consell dEspanya Juan
Toms de Peralta, Jaume Verdaguer i el marqus de Rialp, secretari
de Despatx Universal. Tamb reb aquesta intitulaci el seu cunyat
Joan Francesc Verneda.96 Tots ells residien a Viena. Com s obvi,
la naturalitzaci hongaresa no obea al desig de residir al pas, sin
a la concessi de feus o rendes que estaven vedats als estrangers.
Sabem tamb que alguns exiliats van tenir un important
protagonisme en la fundaci de la reial fbrica de tabac de Pressburg
(Pozsony). Aquesta i la seva homloga austraca, fundada el 1722
seguien el model de la fbrica de Sevilla i van reportar importants
ingressos a lerari imperial.97 El 1735 treballaven a la fbrica de tabac
de Pressburg laragons Jos Lpez y Aragn i el valenci Josep
Grau.98
Desprs de la prdua de Npols i Siclia, laglomeraci dexiliats
a Viena va portar les autoritats imperials a concebre el projecte de
colonitzaci del Banat de Temesvar. Es pretenia, duna banda,
disminuir les despeses de la monarquia derivades de la prdua
daquells regnes, on molts exiliats havien tingut assignades les
pensions per espai de vint anys; i, daltra banda, evitar els conflictes
que la nova emigraci generava a Viena. El projecte es realitz entre
1735 i 1738, quan es fund una ciutat anomenada Nova Barcelona,

96. H.H.S. - I.-S.R., B. Consejo de Espaa, k. 11.


97. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2. part,
any 1722.
98. Document 62.

102

AGUST ALCOBERRO

o Carlobagen, de vida efmera.99 En un altre captol ens estendrem


sobre la gnesi intellectual daquella empresa. Ens pertoca ara, per,
presentar alguns aspectes de la seva ubicaci geogrfica, del seu
desenvolupament i tamb de les caracterstiques dels pobladors que
hi participaren.
Com ja hem assenyalat, el Banat de Temesvar va ser conquerit
en la tercera guerra turca (1716-1718), i tot seguit va ser posat sota
el govern directe de ladministraci central de Viena. Aix, com la
resta de territoris assimilats a la Frontera militar, el Hofkriegsrat,
o Consell de Guerra, i la Hofkammer, o Cambra Imperial, van
concentrar-hi totes les atribucions militars, poltiques i fiscals.
Aquest fet afegia una particular caracterstica de gran inters per
a lassentament dels exiliats: la inexistncia de lleis o constitucions
que contemplessin prohibicions destrangeria.
El Banat comprn lrea delimitada pels rius Danubi, Tisza i
Maros. La seva ciutat ms important s Temesvar (Timisoara en
romans). En el moment de la conquesta hi vivien unes tres-centes
mil persones, majoritriament dtnia romanesa. Tanmateix, durant
les dcades de 1720 i 1730 el Banat va viure un intens procs de
repoblament, sota la direcci del general comte Claude Florimond
Mercy-Argenteau. A diferncia, doncs, del que shavia esdevingut en
altres zones de la Frontera militar, el Banat va ser considerat una
rea prioritria de desenvolupament econmic i de colonitzaci,
probablement a causa de la riquesa del seu sl.
A les ordres de Mercy, i mitjanant els esforos coordinats del
Hofkriegsrat i de la Hofkammer, el Banat va rebre ben aviat desenes
de milers de nous pobladors dtnies diverses, especialment alemanys
provinents de la regi del Rin. La colonitzaci del Banat, en aquell
perode, pot ser considerada tamb un experiment en la lnia del
corrent de pensament anomenat cameralisme, que aleshores
predominava a la cort vienesa. Com ha assenyalat Charles W. Ingrao,
el cameralisme combinava aspectes mercantilistes i preillustrats,
com ara linters per la racionalitzaci de ladministraci i de les
finances, la defensa dun paper actiu de lestat en el desenvolupament
econmic i una certa secularitzaci.100
99. Agust ALCOBERRO: Lexili austriacista i la Nova Barcelona del Banat de
Temesvar: teoria i prctica, Boletn de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona,
XLVIII (2001-2002), pp. 93-112.
100. Charles W. INGRAO: The Habsburg Monarchy..., pp. 178 i ss. Sobre la influncia
del cameralisme a lEstat espanyol en el darrer ter del segle XVIII, vegeu: Ernest LLUCH:

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

103

En aquestes coordenades cal situar el projecte imperial dubicar-hi lexili austriacista. Per el projecte de colonitzaci obea
tamb, pel que fa als refugiats hispnics, a una dinmica prpia
i a una conjuntura ben precisa, derivada de la prdua de Npols
i Siclia.
La proposta va sorgir en el mateix entorn del Consell dEspanya.
Ja s present en un document redactat lestiu o la tardor de 1734.
Lautor, desprs de repassar els crrecs que quedaven vacants per
la prdua de Npols i Siclia, i de proposar lestabliment de mitja
paga per als funcionaris inactius i de rendes suficients per a la
noblesa, afirmava:101
Los que son capazes de cultivar las tierras y hazer sus industrias
en ganados y otras cosas, podrn establezerse en Ungra. [...]
Podrn formarse dos poblaciones o colonias, cada una de
ducientas familias, dando a cada cabeza de ellas un proporcionado terreno para su cultivo, y distribuiendo en ellas por
una vez el capital, o ayuda, de mil florines a cada cabeza de
familia. [...] Este mthodo, executado por los romanos en su
Imperio y por los espaoles en las Indias, es de successiva
utilidad, y ms en el Reyno de Ungra, donde hay terrenos
vacuos y tanta despoblacin.
Lacord destabliment duna colnia espanyola al Banat es va
prendre en una conferncia imperial celebrada a Viena el 4 doctubre
de 1734. Shavia danomenar Nova Barcelona i, com a segon nom,
Carlobagen. Cal dir que el marqus de Rialp i el president del Consell
dEspanya, comte de Montesanto, soposaren a lacord que preveia
una carcter molt ms ampli, des del punt de vista social, quant
a la composici dels colonitzadors.102
Les llistes dels enviats al Banat van ser elaborades pel funcionari del Consell dEspanya Miguel de Sol-Piloa. La primera
delles incloa setanta-quatre famlies en total, 325 persones, entre
les quals figuraven cent infants i un sacerdot. El primer contingent

Cameralisme, Corona dArag i partit aragons o militar, Recerques, 26 (1992),


pp. 125-166.
101. Document 61.
102. Rudolf TILL: Die Ansiedlung spanischer pensionisten von Wien im Banat
im Jahr 1736-1737, Wiener Geschichtsbltter, 2 (62) (1947), pp. 27-31.

104

AGUST ALCOBERRO

dexiliats arrib al Banat vers la tardor de 1735.103 Havien sortit de


Viena, en vaixell, tot recalant a Buda i Belgrad. Dos nous combois
hi van arribar a la primavera i al juliol del 1736, el primer dels quals
amb nou naus. A la fi daquell any, 157 famlies espanyoles ja es
trobaven al Banat. Tot i que, segons les llistes de matrcula, havien
darribar-hi 852 persones, la xifra real degu ser inferior a les vuitcentes.104
La destinaci del Banat no podia aixecar precisament passions
entre els emigrants. s molt probable que el grup que shi apleg
respongus exclusivament a aquells que rebien assistncies mensuals
del Consell dEspanya un collectiu que ja hem vist que havia estat
mobilitzat en una altra ocasi, i que amb la prdua de Npols i Siclia
havia augmentat considerablement. Els qui havien trobat altres
formes de sobreviure, segurament no es van sentir atrets per la nova
destinaci, ni degueren forar-los a traslladar-shi. Al capdavall, com
hem assenyalat, per a lImperi la colonitzaci era, en primer lloc,
un afer fiscal i, en ltima instncia, dordre pblic.
Un cens de data imprecisa facilita una primera llista, amb
quaranta-quatre noms de caps de casa, ordenats segons el seu grau
militar, com era habitual entre els dietaristes del Consell dEspanya
de Viena.105 Hi sn esmentats vint-i-tres homes, tretze dones vdues
i vuit orfes (tres nens i cinc nenes). Entre daltres oficials, esmentem
el general comte dUlloa i els capitans Jaume Casamitjana, Josep
Badia i Salvador Casanovas. Les comtesses dIbarra i de Colberg
encapalen les dones viudes.
Un altre cens, probablement de 1737, esmenta ms de 250 caps
de casa, gaireb vuitanta dels quals sn dones, vdues o rfenes.106
A tall dexemple, citem alguns personatges de cognoms ben sonors
per a tots els qui coneixen els principals episodis de la guerra de
Successi. Els reprodum de la mateixa manera com apareixen al
text original, que barreja litali i lalemany: Theresia, Ignatio i
Giacomo Abadal, grafin Ayala, marchese Bol, Paula, Rosalia i Franz

103. El 7 de novembre de 1735 el pare mercedari Vicen Benaprs va ser nomenat


per lemperador para asistir en lo espiritual a las familias espaolas que emba a Ungra
para que gozen all la providencia que les ha dado (H.H.S. - I.-S.R., B. Consejo de Espaa,
k. 21).
104. Zoltan FALLENBCHL: Espagnols..., pp. 105-106. Felix MILLEKER: Versuch
einer Einsiedelung von Spaniern im Banat. Wrschatz, 1937.
105. Document 63.
106. Document 64.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

105

Bach de Roda, Josepha Barcell, Francesco Castelv, tenente


colonello Carrasquet, marchese de Velasco Liedena, Johan Baptist
Moraguas, Vincenz Sol-Piloa, Escolstica Snchez della Cerda,
Anton Verneda, capitaneo Villarroel, grafin Catharina Ybarra.
Una nou document, posterior al juny de 1737,107 aporta noves
llistes. La primera es refereix als caps de famlia arribats recentment
al Banat, che non sono in alcuna delle liste precedenti. Esmenta
vint noms de caps de casa, entre els quals quatre dones, a ms de
dos orfes. Hi apareixen, entre daltres, els joves germans Josep i
Rafael Nebot, que servien de cadets, i la baronessa Maria Clara de
Verdaguer, vdua del funcionari Jaume Verdaguer. En aquest cas,
a ms, de manera excepcional, sanota el nombre de fills dels dinou
funcionaris (politici) que apareixen a la llista. Cinc tenen cinc fills;
sis en tenen quatre; set en tenen tres, i un en t dos.
La segona i la tercera llistes daquest document ens informen
de les persones a qui ha estat concedit el cobrament dajuts encara
que no resideixin al Banat de Temesvar. Shi esmenta un total de
quaranta-quatre caps de casa, dels quals onze sn dones, a ms de
dos orfes i dues rfenes. Sespecifica que sis adults tenen fills: tres
en tenen un; i els altres tres en tenen dos, quatre i sis, respectivament.
Aquest darrer s Francesc Bach de Roda. Altres membres de
nissagues fora conegudes sn Paula Bach de Roda, la vdua Felipa
Albiach i lrfena Teresa Albiach i Vicente de Sol-Piloa.
Finalment, la quarta llista anota les vdues i orfes recents, als
quals es concedeixen ajudes per compensar la prdua dels ingressos que cobrava el marit o pare difunt. Cal suposar que en tots els
casos lhome ha mort al Banat. Shi esmenten dotze noms, corresponents a deu dones (vdues o rfenes) i dos homes (orfes). Entre
les primeres cal citar Elisabet Ferran, vdua del tinent Joan Baltasar
Ferran, i Maria Gutirrez, que t sis fills al seu crrec.
Zoltan Fallenbchl ha ressenyat algunes de les caracterstiques
del collectiu que va arribar al Banat. Hi predominaven els catalans,
seguits pels originaris dels altres estats de la Corona dArag. La
presncia de napolitans i sicilians se situava al voltant del 10 o el
15%. Ledat mitjana dels colons era elevada, ja que la majoria eren
supervivents de la guerra de Successi. Dinfants nhi havia al voltant
de 250, majoritriament nascuts en terres de lImperi. Eren fora

107. Document 65.

106

AGUST ALCOBERRO

nombroses les famlies formades exclusivament per dos membres,


i les persones soles vidus o vdues.108
Les caracterstiques socials dels colons del Banat apareixen
clarament dibuixades en una llista daspirants, que en concreta sovint
origen, edat, salut i aptituds laborals. El ttol del document resulta
particularment revelador:109
Lista de sogetti spagnoli ed italiani dogni sorte, li quali doppo
lespedizione di quelli che sono stati transportati in Temeswar
chiedono, e posono essere spediti col, nellestesa maniera. E
veramente sono quasi tutti di quelli che sempre sono andati,
e vanno, a domandarse la lemosina da S.M.C.C., e devono
mendicare per non morire di fame.
El text esmenta 122 caps de casa, tots ells homes, i nespecifica
el lloc dorigen de 105. Daquests, seixanta-tres provenen de la Corona
dArag (60%): trenta-tres sn catalans, setze valencians, dotze
aragonesos, un mallorqu i un sard. Sesmenten tamb deu castellans,
tres andalusos, un lleons, un bisca, un navarrs i un canari. Els
provinents dItlia sn divuit: onze napolitans, quatre milanesos, un
sicili, un mantu i un savoi. Tamb apareixen tres portuguesos
i un alemany, que f caporale e sargente nel Regimento Gabes
[Galve] [...], doppo pass a Napoli con Carrasquet, dove fu fatto
prigionero di guerra.
Pel que fa a les edats, sespecifiquen en noranta-set casos. El
collectiu ms nombrs, aplicant talls decennals, s el situat entre
quaranta i quaranta-nou anys, i inclou trenta-dos homes. El
segueixen el de cinquanta a cinquanta-nou anys vint-i-set, i el
format pels majors de seixanta anys quinze. Catorze se situen entre
trenta i trenta-nou anys, sis es troben a la vintena, i tres tenen edats
inferiors als vint anys. Lestructura dedats respon, doncs,
majoritriament a un perfil de persones que, en el moment de la
prdua de Barcelona, havien assolit com a mnim els vint anys.
Pel que fa als qui especifiquen el seu estat civil, destaca el gran
nombre dhomes, vidus o solters, que viuen sols (trenta-dos). La xifra
havia de ser, per, fins i tot ms alta, ja que molt probablement
es trobaven en aquesta condici tots aquells que no expliciten

108. Zoltan FALLENBCHL: Espagnols..., pp. 108-109.


109. Document 62.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

107

familiars. Daltra banda, vuit declaren que la seva famlia era a Itlia
o a la pennsula Ibrica. Quaranta-nou estan casats, dels quals trentatres tenen fills. En molts casos, les esposes sn naturals dels territoris
germnics o dHongria.
Pel que fa a lestat de salut dels censats, noms en nou casos
sespecifica la seva condici de robustos, hbils o aptes per al servei.
Contrriament, un total de trenta-cinc homes sn qualificats de
malalts, impedits, inhbils, indisposats, ferits, accidentats, mancs,
sords o de poca salut. La majoria provenen de lexrcit, don han
estat llicenciats per algun daquests motius.
Daltra banda, molts han gaudit del Socors Diari de Viena o
de les diverses modalitats assistencials dItlia fins a la caiguda
daquells regnes. En el moment de lelaboraci de la llista, gaireb
tots eren a Viena. El retrat-robot daquestes persones es pot arrodonir
mitjanant alguns casos, que ens semblen particularment emblemtics.
Tot i que cada un constitueix, per ell mateix, una histria interessant,
nhem escollit noms uns quants, per tal de no cansar el lector.
Responen, com es veur, a condicions diverses:
Pietro Sagur e Vidal, cattalano, di et 55. anni: Trovavasi
studiando in tempo dellassedio di Barcellona, e lasci lo studio
per assistere alla difesa di detta piazza. Venne qui nel 1728.
colla sua moglie, e si mantenuto col diario di 8. fiori, 30 kr.
il mese.
Giuseppe Duran, aragonese, di et 61. anni: Serv in tutta la
guerra di Spagna da sargente nel regimento Morrs, e doppo
di Vsquez sinall anno 1718., nel quale lasci il serviggio per
li molti suoi acciachi. accasato con allemana, e tiene 3. figli,
ci due maschi ed una femina. Godeva fiori 8., 30 kr. al mese
nel diario, ed di poca salute.
Don Giuseppe Lpez e Aragn, aragonese, di et 37. anni: Dice
aver servito in Spagna da tenente de Volontari. Si ritrova in
Ungheria nella fabrica del Tabacco. accasato, e tiene moglie
e figli in Spagna.
Pietro Torrent, catalano, di et 66. anni: Serv da soldato
volontario nella guerra di Spagna. Pass poi in Italia doppo
lassedio di Barcellona, ed ha servito dartigliere in una delle
navi di Napoli sin dallanno 1714. insino al 1721., che dize fu
licenziato senza motivo. Godeva nella Marina di Napoli ducatti
8. al mese. solo.

108

AGUST ALCOBERRO
Giaccomo Porta, cattalano, di et 40. anni: F soldato in Spagna
nel regimento Nabot, e nellultimo assedio di Barcellona f fatto
prigionero di guerra con altri 70. compagni e posto in galera
per affetto a S.M.C.C. E ne f liberato doppo settanni ad
intercessione del signore generale Mercy (secondo egli dice) in
Sicilia. solo e desidera servire.
Bernardo Belarde, castigliano, di et 62. anni: Dice aver servito
da sargente nel regimento Ibarra, e che in Ungheria f fatto
schiavo de Turchi. H moglie e due figli, il maggiore danni
9., e godeva nel diario 8. Fiori, 30 kr.
Salvatore Ros, cattalano, di et 40. anni, di professione panatiero, il quale ha servito per molto tempo nella Munizione di
Spagna. venuto qui per affetto a S.M.C.C. e desidera di andare
in Ungheria per travagliare nella munizione [123v] o in suo
ufficio.

Lmbit de colonitzaci va ser concretat per ladministraci


local, amb laprovaci de les autoritats de la Cambra Imperial. El
primer comboi demigrants (desembre de 1735) va ser ubicat provisionalment a Pancevo (Pancsova en hongars). El segon es va dividir
en tres grups, que sallotjaren, respectivament, a Versec (Vrsac),
Temesvar i Weisskirchen (Bela Crkva). El tercer havia dubicar-se
a Becskerek (avui Zrenjanin), lmbit triat per a la colonitzaci
definitiva; tanmateix, la manca dallotjaments va obligar a distribuir
el collectiu entre les localitats dUjpalnka, Versec, Cskova i
daltres.
Laglomeraci dexiliats acceler els treballs de construcci de
la Nova Barcelona. Vers lagost de 1737 ja shavien elaborat els
plnols de la nova ciutat. En la comissi hi participaren representants
dels exiliats. En sabem alguns detalls, com la distncia entre les cases
(dinou metres) i el nombre dhabitacions de les cases (dues cambres
i cuina).110
Com s sabut, el projecte fracass. A mitjan 1737 sinici la
reemigraci dels colons del Banat, delmats per una greu mortaldat.
Un any desprs, el juny de 1738, els retornats a Hongria o a la mateixa
Viena eren ja, si ms no, 263 caps de famlia. Fallenbchl apunta

110. Felix MILLEKER: Geschichte der Stadt Veliki Beckerek, 1333-1918. Wrschatz,
1933, p. 28.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

109

que els colons aptes per a les armes van ser reintegrats a lexrcit
imperial.111 Castellv, per, en precisa molt ms la destinaci, en
una nota afegida per ell mateix al seu manuscrit desprs de 1743:112
Muerto el emperador Carlos 6 movise guerra [la guerra de
Successi austraca], y en setiembre de 1741 penetraron
bvaros y franceses la Austria. Formse de los nacionales que
eran en Buda, reliquia de los que su mala suerte conden al
Banato de Themisbar,113 una compaa franca de 64 hombres,
y la reyna de Ungra Mara Theresa de Austria confiri el
comando al coronel Pedro Barcel, nombrado Carrasquet.
El darrer transport de refugiats del Banat del qual tenim
constncia es realitz a mitjan juny de 1738. Era condut pel pare
trinitari Alonso de Brihuega, capelln y curador de los espaoles
pensionistas que bajaron al Banato de Temesvar.114 Ell mateix
redact una Nota de las pobres familias que fueron conducidas
desde Temisvar asta Pest francas de carros y hospedajes, acompanyada de la llista de despeses del viatge.115 El comboi era format
per trenta-tres persones, entre les quals hi havia sis orfes, vuit
rfenes, dues vdues amb fills i dues vdues ms soles duna de
les quals sespecifica que s cega.
Pel que fa a la Nova Barcelona, segons Milorad Arsenijevic,
que cita lhistoriador local Samu Borovszky,116
111. Zoltan FALLENBCHL: Espagnols..., pp. 109-113.
112. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI,
2. part, any 1720. Aquesta interpolaci no apareix en la cpia manuscrita de Salvador
Sanpere i Miquel avui custodiada a la Biblioteca de Catalunya (Ms. 421). s lnica ocasi
en qu el cronista es refereix a la colonitzaci efmera del Banat de Temesvar, i la seva
valoraci daquest episodi s ben precisa. Probablement per aquest motiu no lesment
en cap altre passatge de les Narraciones histricas..., que, tot i la concreci temporal
del seu ttol (1700-1725), estan farcides de referncies a fets posteriors a aquesta data.
Per aquesta causa tampoc no esmenten lepisodi del Banat de Temesvar altres historiadors
que utilitzaren el manuscrit de Sanpere i Miquel com a font bsica, com Flix DURAN
I CANYAMERAS: Els exiliats...
113. La cursiva s nostra. Com hem vist, Castellv va ser tamb confinat al Banat
(document 64) i, com tots els exiliats, en tenia un record molt desagradable.
114. Aquesta precisi es produeix en un document posterior, en qu sollicita
una pensi per retirar-se a un convent (24 de febrer de 1742): Hofkammerarchiv (H.K.A.).
Banaten Acten. Fasz. 8. Augresiedette Spanische Pensionisten 1735-1745, f. 1684.
115. Documents 66 i 67.
116. Samu BOROVSZKY: Torontal Varmegye. Budapest, 1991 (citat per Milorad
ARSENIJEVIC: Congnomi spagnoli di Vojvodina. Riflessi odierni di una prova di
colonizzazione, dins Ramon LORENZO (ed.): Actas do XIX Congreso Internacional de
Lingstica e Filoloxia Romnicas. Universidade de Santiago de Compostela, 1989. A
Corua, 1993, vol. IV, pp. 637-644).

110

AGUST ALCOBERRO
Nelle case spagnole entrarono gli esuli tedeschi di Belgrado
dopo la spinta del Turchi e dal 1744 lamministrazione dette
le case ai contadini. Tuttavia il nome di la Nueva Barcelona
rimasto fino alla fine dellOttocento.

Les causes del fracs de la Nova Barcelona semblen prou


evidents. El collectiu no responia de cap manera a les caracterstiques prpies duna nova colonitzaci: envellit, format per veterans
de lexrcit i de ladministraci, fins i tot amb un alt percentatge de
gent inhbil, la majoria dels seus membres desconeixien els oficis
civils ms elementals, o no els havien practicat durant els darrers
decennis. Com assenyala Fallenbchl:117
Il est caractristique que nous ayons peine de dones
concernant la participation des espagnols dans la construction
de leur propre ville. Le matriau de construction devait tre
transport de loin, parfois mme de lAutriche. Les provisions
manquaient aussi sur place.
Daltra banda, les previsions econmiques de futur de la Nova
Barcelona shavien bastit sobre un malents. En projectar la ubicaci
de la ciutat, els funcionaris de la cort vienesa van creure que el Banat
es caracteritzava per un clima mediterrani. Pensaven, doncs, que
la ciutat podria mantenir-se mitjanant la plantaci de moreres i
la sericultura, una activitat menys enutjosa que altres tipus de
conreu, i, doncs, ms apta per a les caracterstiques del collectiu
hum que havia de residir-hi. Per, en realitat, el clima del Banat
s de tipus continental. Aquest fet no noms va afectar la viabilitat
econmica del projecte. Tamb va indisposar la majoria dels
emigrants davant un territori i un clima que consideraven extrem.
El fracs previsible del projecte el va precipitar la guerra i la
pesta. La quarta guerra turca de 1737-1739 va situar de nou el Banat
en primera lnia de foc. El risc duna invasi otomana era elevat,
cosa que havia de forar les autoritats a frenar les inversions i a
retornar a terres ms segures tot el personal no apte per a la guerra.
La pau de Belgrad (setembre de 1739) va suposar la prdua dels
territoris serbis i de la Petita Valquia, i va convertir de nou el Banat
en zona de frontera directa.

117. Zoltan FALLENBCHL: Espagnols..., p. 107.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

111

Daltra banda, des de 1738 es va estendre la pesta, que el maig


daquell any ja era present a Pancevo (Voivodina).118 Alguns exiliats
shi referiran en anys posteriors, en allegar mrits per sollicitar
pensions o altres beneficis. El pare Alonso de Brihuega, a qui ja
ens hem referit, des de febrer de 1736 capelln y curador espiritual
de los espaoles pensionistas que bajaron al Banato de Temisvar,
recorda en una sollicitud el continuado contagio que va perseguir
el nou establiment.119 La pesta degu esmicolar definitivament,
doncs, la colnia.
En els anys segents, la majoria dexiliats reapareixen en els
censos de pensionistes o en les llistes dalmonies de les ciutats de
la Casa dustria especialment, Buda i Pest, a Hongria, i Viena.
Fallenbchl ha detectat un total de 409 exiliats a les dues ciutats
hongareses a la fi de 1738; tanmateix, seixanta-dos provenien directament de Viena.120 La xifra de retornats del Banat era, doncs, duns
347, cosa que evidenciaria la gran mortaldat amb qu es va saldar
lexperincia colonitzadora fins i tot si hi descomptem els qui
aleshores es trobaven en altres localitats dHongria. Recordem, en
aquest sentit, que el total de colonitzadors ha estat computat en prop
de 800.
Durant el decenni de 1740, la majoria dexiliats eren de nou
a Viena. Les llistes de refugiats que cobren una almoina de lHospital
dEspanyols els situen, tots els anys, en prop de 400.121 La mort de
Carles VI i linici de la guerra de Successi dustria (1740-1748)
no van afavorir gens la seva situaci. Vers 1742, larxiduquessa Maria
Teresa va oferir lavanament de dos anys de pensi a tots els exiliats
dHongria que optessin per retornar a la pennsula; en alguns casos,
si ms no, aquesta mesura es va estendre tamb als altres territoris
dels Habsburg.
Tot i que alguns shi acolliren, molts van restar a lImperi fins
a la mort. Entre els primers, podem esmentar Joan Francesc Pallars,
natural de Lleida i resident a Hongria e desiroso di ristituirse nella
sudta. sua patria Catalogna, per tutto il mese Iuglio del corrente
anno 1742,

118. Milorad ARSENIJEVIC: Congnomi.... Plcid GARCA-PLANAS: Una bandera


turca arras la Barcelona del Danubio, La Vanguardia, 18 doctubre de 1992, Revista,
p. 2. Lautor esmenta un estudi de lhistoriador local Dragoljub Colic.
119. Vegeu la nota 114 daquest captol.
120. Zoltan FALLENBCHL: Espagnols..., p. 114.
121. Documents 69, 71 i 72.

112

AGUST ALCOBERRO

que deman els dos anys de paga


per dover asistere colla sua assistenza personale a certi interessi
proprii tiene nella citt di Buda.
Tamb Isabella (o Elisabet) M. de Bellver, vdua de Josep de
Bellver, amb quatre fills menors, resident a Pest;122 i Jos Francisco
Ferrer de Gonzaga, nobile spagnolo, que el maig de 1743
sollicit123
un aggiuto di costa per potersi portare in Spagna, sua patria,
a dove spera che la sdta. famiglia sua non patir la strema
miseria in che si trova ridotta stante spera qualche alivio da
suoi parenti.
Tamb van optar pel retorn, entre daltres, Catalina Alarcn,
Andreu Rovira i Elisabet Serrano. El pare Alonso de Brihuega
sollicit retirar-se a un convent,124 tot i que finalment marx a Viena.
Entre els qui van restar a Hongria, esmentem Eullia Serra,
que deman poder restar a Buda.
y habindole participado el pagador, don Estevan Cros, la real
orden vuestra de si quera renunciar a su pencin, humildemente responde que est promta en renunciarla para siempre,
prometiendo nunca ms pedir ni cansar a V. Mag. ni a ningn
tribunal, pero que suplica a V. Mag. con el mayor rendimiento
que puede le haga la gracia de poderse quedar en esta ciudad
de Buda [...] por hallarse quasi siega y impedida de los pies,
sin poder salir de casa ni ponerse en viaje ninguno.125
El fracs de la Nova Barcelona sha de situar, per, en el seu
context ms ampli. Com ha assenyalat lhistoriador Karl A. Roider
Jr., lempenta colonitzadora iniciada vers 1720 va representar, en
tots els casos, un autntic fracs. La reducci de les inversions en
el decenni de 1730, i sobretot la guerra turca i la pesta ja esmentades,
van liquidar tots els assentaments:

122. H.K.A. Banaten Acten. Fasz. 8. Augresiedette Spanische Pensionisten 17351745, ff. 1696 i 1700, respectivament.
123. Ibidem, f. 1709.
124. Ibidem, ff. 1672, 1673, 1683, 1712 i 1684, respectivament.
125. Ibidem, f. 1668.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

113

By 1740 the effort expended in the 1720s appeared wasted, and


the central government by then had on its mind problems other
than reform in the Banat.126
Posats a dir, la nova onada repobladora de 1760 en la qual
els exiliats austriacistes hispnics ja no van participar massivament
per raons demogrfiques evidents, tamb va ser un fracs en
termes econmics. De fet, el Banat no va reportar beneficis
econmics a lImperi en tot el segle XVIII.127
Si b lexili austriacista no va tenir un paper collectiu al Banat
des daquella primera i fracassada experincia, cal remarcar que un
fill dexiliat va esdevenir governador de Temesvar, amb jurisdicci
a tot el Banat, durant els anys 1753-1769. Ens referim a Francesc
Vilana-Perles, fill primognit del marqus de Rialp, que va heretar
daquest el ttol de comte del Sacre Rom Imperi concedit per Carles VI.128 Tamb el general de divisi Antonio de Puebla es va fer
crrec del govern militar del Banat, per poc temps, lany 1758,129
i el general de batalla aragons comte Juan Escoto va ser segon
comandant de Temesvar durant set anys (1740-1747).130
Fallenbchl ha espigolat, daltra banda, alguns casos isolats de
colons, especialment a partir de 1760. Destaquen Carles Dez de Aux
i la seva esposa Elisabet Soldevila. Carles va nixer a Eszk el 1749;
era nt del general aragons Alfonso Dez de Aux, que mor a
lHospital dEspanyols de Viena el 1736.131 Estudi en una escola
de Pest, i entr al servei del govern austrac el 1766. El 1770 es
dedicava a la sericultura. Vuit anys desprs, quan el Banat va ser
incorporat al regne dHongria, Carles va ser nomenat director de
manufactures. Des daquest crrec, va impulsar una nova manufactura de tabac i una altra de producci de colorants. Va morir a Versec
el 1795. Els Dez de Aux i Soldevila mai no van ser rics. El 1808,

126. Karl A. ROIDER Jr.: Reform and Diplomacy in the Eigteenth-Century


Habsburg Monarchy, dins Charles W. INGRAO (ed.): State and Society in Early Modern
Austria. West Lafayette, Indiana, 1994, p. 316.
127. Ibidem, pp. 316-321.
128. Zoltan FALLENBCHL: Espagnols..., pp. 138-139; Colin THOMAS: The
Anatomy..., pp. 9-10. Segons aquest darrer autor, el cognom Perles va donar lloc al
topnim de la localitat de Perlez. Ernest LLUCH: Lalternativa..., p. 83, esmenta que tamb
un nt de Ramon Vilana-Perles, anomenat Johannes, va residir al Banat.
129. Document 114.
130. Ibidem.
131. Ibidem.

114

AGUST ALCOBERRO

quan Elisabet va fer testament, disposava tot just de tretze florins.


Els germans de Carles i Elisabet van ser tamb funcionaris de
ladministraci cameral.132
A diferncia dHongria, el regne de Bohmia no registra una
presncia mnimament significativa dexiliats. En tot cas, coneixem
algunes exiliades casades amb oficials bohemis. Esmentem el cas
dElisabet Dalmau, filla del general Sebasti Dalmau i de la seva
primera esposa, Eullia Papiol; la parella sexili a Viena desprs
de la pau de 1725. Elisabet nasqu a la capital imperial el 1733.
El juliol de 1764, dos anys desprs de la mort del seu pare, es cas
amb el major Ernst von Gtzen, comte de Gtzen. El 1771 ja era
vdua i sollicitava una pensi al Consell de Guerra pels mrits del
seu pare i del seu marit. Uns anys ms tard, el 1788, sinstall a
la localitat frilesa de Hradish (Gradisca); lacompany la seva
germana Emmanuela, nascuda a Viena dun segon matrimoni de
Sebasti Dalmau amb la filla del marqus de Montanaro.
Elisabet mor el 1799 i deix hereva la seva germana. Lbit
dEmmanuela es produ el 1804, tamb a Gradisca. Pel seu testament,
els bns dels Dalmau van ser heretats per la branca familiar que
havia restat a Catalunya. En canvi, el marquesat de Montanaro, a
Mrcia, va ser heretat, a parts iguals, per la parrquia de Gradisca
i per diverses dones, que devien constituir el servei domstic de les
Dalmau. Pels seus cognoms, hem de suposar que algunes eren
italianes i daltres espanyoles o descendents dexiliats sanomenaven
Pepa Barelli, Nanetta Comelli, Emmanuella Canuzio, Claruza Salamanca i Anna Ferna.133

132. Zoltan FALLENBCHL: Espagnols..., pp. 139-140.


133. Josep Rafael CARRERAS I BULBENA: Villarroel, Casanova, Dalmau. Defensors
heroics de Barcelona en el setge de 1713-1714. Barcelona, 1912 (reed.: Barcelona, 1995),
p. 116, n. 72. A.N.C. Fons Carreras i Bulbena. Documents relatius a Sebasti Dalmau.

V
LEMPERADOR I ELS EXILIATS

UN

AFER DE PRESTIGI

La problemtica de lexili es plantej dins les coordenades


prpies duna monarquia dAntic Rgim. Per al monarca, lassistncia
a aquell collectiu que havia hagut dabandonar-ho tot a causa de
la fidelidat a la seva persona i a la seva dinastia era, en primer lloc,
un deure moral. En ltima instncia, era tamb un afer de prestigi
i de decrum, perqu el tractament als exiliats havia de mesurar
la generositat del rei i la seva voluntat per premiar els sacrificis.
Lassistncia a lexili era, doncs, un examen que el monarca havia
de superar amb escreix, amb la vista posada en dos horitzons ben
diferents: duna banda, els vassalls de les terres que governava, per
tamb la resta de corts del moment, en especial les rivals; i de laltra,
la memria histrica, que hauria de jutjar-lo. En ambds sentits,
qualsevol tracte desafortunat podia atiar una campanya de denncia,
que tindria una mplia acollida a les potncies enemigues.
La problemtica esmentada ja s precisa en els primers
memorials, quan es descriu la situaci de los espaoles y dems
vasallos de la monarqua que se hallan a los pies de V. M. sin otra
providencia que la que su cesrea piedad les dispensare.1
En un informe escrit poc desprs de la caiguda de Barcelona,
sinsistia en aquesta idea; es parla aix de los continuados clamores
de las familias que por su extrema urgencia recurren a la fuente
soberana de su connatural piedad.2

1. Document 1.
2. Document 3.

118

AGUST ALCOBERRO

Per sassenyalava ja largument del decrum i de loportunitat


poltica:
La dificultad de suplir del erario real los medios para la subsistenzia de los espaoles y dems vasallos que por el amor a
V. M., por su fidelidad y por la injuria de la guerra perdieron
sus bienes y la esperanza de mantenerse, precisa a solicitar todos
los arbitrios posibles que faciliten en lo inexcusable su alimento,
principalmente oy, que la cesrea clemencia de V. M. se mira
por trmino correspondiente de su acceptazin y compasin,
inclinada a demostrarles los ms benignos efectos de ella.
Daltra banda, safirmava que lestabliment dels exiliats en
aquells regnes poc proclius a la dominaci austraca, podia tenir
efectes molt benfics per a la monarquia, ja que en garantiria la
seguretat: De esta forma se contendr la libertad de los enemigos
en sus violenzias.
Un text posterior, escrit en els anys de les converses de pau
de Cambrai (1721-1724), insistia altra vegada en els mateixos
arguments:3
Viene como natural la consideracin de que, movido por el
benigno nimo de Su Magestad, por piadoso y por justificado,
dar toda la mano para procurar a las familias de unos vassallos
tan honrados el consuelo de una segura perpetua subsistencia
por premio de su mrito, sin dexarlas sugetas o expuestas a
mendigar el natural alimento, ni permitir una memoria tan
funesta entre las que assegurarn las heroycas virtudes de Su
Magestad y publica la historia de sus piadosssimos gloriosos
predecesores.
La situaci de lexili esdevingu particularment dramtica
desprs de la caiguda de Siclia i Npols, cosa que supos, com hem
vist, la prdua dun gran nombre de pensions, rendes i oficis. En
aquell context el Consell dEspanya redact un informe secret,
intitulat Consideraciones reservadas para el ms fcil acomodamiento
de los ministros espaoles y officiales que servan en Viena, en Npoles
y en Sicilia, y modo de dar alimentos a los dems de esta nacin que
han seguido y servido al emperador nuestro seor.4

3. Document 26.
4. Document 61.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

119

De nou el document presenta el cas dels exiliats com un afer


que afectava la conciencia real y su pblica reputazin, sin permitir
que en las Historias quede la menor nota contra su justizia, su
equidad y su clemenzia.
Per introdueix tamb una matisaci, que sempre va estar
present en la concepci imperial de lassistncia als exiliats: la seva
estratificaci segons uns criteris precisos de jerarquia social.
Si el mantenimiento es debido a todos los ministros y
benemritos, tambin es debido, y con mayor reflexin, a las
familias grandes y conspicuas, que dexaron ms y sacrificaron
ms.
Desprs de desgranar alguns exemples de liberalitat imperial,
el text remarca:
Y si ste es exemplo a la liberalidad de los prncipes por el
sostenimiento de las casas illustres, es tambin argumento de
obligacin por el alimento y decenzia de las familias illustres
que se perdieron y sacrificaron en la guerra civil por la causa
y servicio de S.M.C.C.
Pel que fa a les famlies pobres, el document en proposava
lestabliment a Hongria. Tamb, altra vegada, es destacaven els
efectes positius que aquesta mesura podria tenir per a la monarquia:
el collectiu exiliat podia esdevenir un ferm baluard no noms en
la defensa de la casa dustria, sin tamb de la religi catlica,
minoritria a Hongria:
Aadindose que estas gentes, llenas oy de misseria y conozidas
entre s por ser de una misma nazin y religin cathlica,
ofrezen estabilidad, unin y permanenzia, y, lo que es ms, una
firme fidelidad y constanzia por la religin y por el estado.
La relaci de la monarquia amb els exiliats sestabl, doncs,
sobre aquests dos principis: la generositat del senyor natural amb
uns vassalls que ho havien perdut tot al seu servei; i la fidelitat,
constncia i utilitat daquests envers el monarca i la seva casa.
Evidentment, les relacions no van ser idlliques; fins i tot sovint
grinyolaren. Daltra banda, lassistncia als exiliats va haver de
superar problemes tcnics, de vegades gaireb irresolubles. Per
podem afirmar que els fonaments daquesta collaboraci recproca
van funcionar, a grans trets, si ms no fins el 1734 i dalguna
manera encara en la dcada de 1740, quan el collectiu exiliat

120

AGUST ALCOBERRO

sacostava ja a la seva dissoluci. Francesc de Castellv, que en va


ser testimoni de primera m, en va fer un balan similar:5
La inclinacin [de lemperador] para los espaoles era la ms
tierna, y slo padecan aqullos cuyos clamores no llegaban
a su noticia, porque la omisin en hazrselos presentes era muy
grande y lo impeda. Verdaderamente, los juicios de Dios son
incomprehensibles. Muchos no slo logravan subsidios para
la ms regular decencia, pero les sobrava para el fausto de la
mayor vanidad, quando a otros les faltava el ms preciso
alimento, sustentndose slo de las menudencias que a muchos
sobravan. Era varia la fortuna, o vulgar pensin en lo humano.
En un altre apartat daquest mateix captol estudiem les formes
concretes en qu es va materialitzar lassistncia als exiliats. Per
abans volem fer un reps de les seves aportacions a la monarquia,
tant en el pla poltic com en el militar.
LA

PRCTICA DEL GOVERN: ELS CONSELLS DESPANYA, DE

FLANDES

I DITLIA

La problemtica de lexili se superposava a una altra de gran


importncia poltica i estratgica: el govern dels territoris incorporats
a la monarquia dels Habsburg pels tractats dUtrecht i de Rastatt.
Per aquest motiu es van constituir a Viena els consells dEspanya
(1713) i de Flandes (1717). Parlem de superposici, per no
dassimilaci, ja que en essncia eren dos afers del tot diferents,
malgrat que la seva soluci els va fer complementaris. Per les coses
podien haver anat duna manera ben diferent. Si, com es preveia
a Viena en el moment de levacuaci de Catalunya, lexili hagus
afectat noms alguns pocs milers de persones, dextracci exclusivament cortesana noblesa i jerarquia eclesistica i funcionarial
civil i militar, lelit hispnica hauria estat tamb cridada a organitzar aquells consells; per la problemtica de lemigraci hauria
estat molt menys punyent.
Fra un error, doncs, creure que la primera funci dels consells
dEspanya i de Flandes era lassistncia als exiliats. Aquesta problemtica tamb va ser abordada, bviament, per no constitua la seva
ra de ser ni la seva funci bsica. Contrriament, com hem vist,
ambds consells governaven amplis territoris i una poblaci que,

5. Document 19.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

121

en conjunt, sacostava als set milions dhabitants (gaireb el 30%


de la poblaci total de la monarquia). La sola poblaci dels dominis
italians superava amb escreix la de Bohmia o Hongria i gaireb
triplicava la de lErblande. En termes econmics, el seu pes devia
ser fins i tot fora superior.
A tot plegat shi afegia el valor estratgic dels antics regnes
hispnics, que constituen frontera per terra o per mar amb els
estats borbnics, Espanya i Frana, amb els quals la monarquia dels
Habsburg estigu en guerra durant alguns decennis.
A Viena, doncs, els homes que van ser posats al capdavant dels
consells dEspanya i de Flandes no van ser percebuts de cap manera
com una mena de govern a lexili. Ben a la inversa, exercien un govern
efectiu sobre dues porcions de la monarquia particularment importants i sensibles. La seva assistncia als organismes comuns de la
monarquia com la Conferncia General dEstat6 es va fer sempre
en igualtat de condicions amb la dels representants daltres consells
territorials. La seva influncia en la fixaci de la poltica exterior
de la monarquia va ser decisiva, en especial pel que fa a les qestions
referents a Itlia, com, per exemple, les relacions amb els Estats
Pontificis. En aquests temes, la veu del secretari dEstat i de Despatx
Universal del Consell dEspanya, marqus de Rialp, va ser quantitativament i qualitativament molt important.7
El Consell Suprem dEspanya es form mitjanant un decret
de 29 de novembre de 1713; es constitu el 4 de gener de lany
segent.8 El decret de formaci especificava ben clarament quines
eren les seves funcions:
un Consejo Supremo de Espaa inmediato a su real persona,
y donde se tratassen los expedientes, y por cuyo conducto
llegassen a su noticia bien examinados todos los negocios
dependientes y incidentes, polticos, de gobierno, hacienda y
en sus casos de justicia de todos los dichos dominios, a la

6. Vegeu document 81.


7. M. VERGA: Il sogno spagnolo..., p. 237.
8. Documents 73 i 75; en el primer, per, Castellv dna com a data del decret
el 29 de desembre de 1713. Al llarg del text, contrastem les dades aportades per Castellv
al document 75 amb les quals hem localitzat al Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena.
Sobre el Consell dEspanya sn de gran utilitat els estudis de Virginia LEN: Origen
del Consejo Supremo de Espaa en Viena, Hispania, LII/180 (1992), pp. 107-142; Los
funcionarios del Consejo de Espaa, Congreso Internacional de la Burguesa en la Edad
Moderna. Valladolid, 1996, II, pp. 893-904.

122

AGUST ALCOBERRO
reserva de los meramente militares, de los quales era su
voluntad ser informado del Consejo de Guerra, establecido en
su Corte.

A excepci, doncs, de les qestions militars, competncia del


Hofkriegsrat, el Consell era lltima instncia de govern, immediata
al monarca. El Consell dEspanya recollia, aix, la tradici polisinodial
de la monarquia dels Habsburg hispnics, per tamb era ben proper
al sistema de govern de la monarquia austraca.
La seva formaci reflecteix les prioritats poltiques de la conjuntura de la tardor de 1713 i lhivern de 1714. Com recordarem, tot
i que lemperador no havia signat el tractat dUtrecht, les tropes
austraques havien estat evacuades de Catalunya el juliol de 1713.
Tanmateix, la resistncia del Principat, confirmada per les notcies
que Verneda enviava des de Barcelona al seu cunyat marqus de
Rialp i per les gestions reiterades del marqus de Montnegre,
ambaixador dels Comuns a Viena, no aconsellava tancar encara
aquest front. Daltra banda, les negociacions que havien de dur a
la signatura del tractat de Rastatt (6 de mar de 1714) continuaven
obertes; lentorn imperial no descartava en aquells moments almenys no ho descartava del tot la possibilitat de mantenir
Catalunya, Mallorca i Eivissa i, amb elles, una certa incidncia
en terres peninsulars. Aix permet explicar per qu el marqus de
Rialp fou cridat a Viena (20 de juliol de 1713), i per qu finalment
simpos a Juan Antonio Romeo i als homes de la fins aleshores
Secretaria dEstat per als afers dItlia.9
Lestructura del Consell dEspanya seguia el model del Consell
dItlia dels Habsburg hispnics.10 La tria del mot Espanya pot ser
interpretada com una vindicaci dels regnes peninsulars, als quals
Carles VI no renunci de fet fins el 1725. Tamb pot tractar-se duna
estricta denominaci de tipus geogrfic, daltra banda molt comuna
a lpoca. El terme era emprat aleshores, en medis poltics i diplo-

9. Castellv reprodueix una carta dautor annim, escrita a Viena el gener de


1714, que es fa ress daquesta opini. Segons el seu autor, la resistncia catalana havia
estat proverbial per al marqus de Rialb porque sus contrarios hacan con arte se
detuviese en Italia, en tanto que daba[n] asiento al modo de gobierno por lo que toca
a los dominios de Espaa; y sin duda hubiera sido preferido Romeo a l. (Francesc
DE CASTELLV: Narraciones histricas..., vol. III, p. 608).
10. Virginia LEN: La oposicin a los Borbones espaoles: los austriacistas en
el exilio, dins Antonio MESTRE, Enrique GIMNEZ (coords.): Disidencias y exilios en la
Espaa moderna. Alacant, 1997, p. 478.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

123

mtics, per referir-se al conjunt de territoris vinculats a la monarquia


hispnica des de la seva mateixa fundaci. Flandes o Mil i no
cal dir Sardenya, Siclia i Npols eren, doncs, part essencial de
la monarquia hispnica, o Espanya. El cornim va ser utilitzat tamb
en altres institucions creades a Viena, com lHospital de la monarquia espanyola, o Hospital despanyols,11 al qual tenien accs tots
el sbdits dels estats italians i de Flandes. La renncia de lemperador
al govern dels regnes peninsulars, formalitzada a la pau de Viena
(1725), no va suposar un canvi en la denominaci del Consell. Noms
desprs de la prdua de Npols i Siclia, amb la dissoluci del Consell
dEspanya, es constitu el Consell dItlia (1736). Per cal remarcar
que el nou Consell noms exercia responsabilitats de govern sobre
la Llombardia, un territori comprs tamb dins lImperi germnic.
El Consell estava compost pel president; el tresorer general;
dos consellers de capa i espasa i dos regents (tamb anomenats
consellers togats) pel regne de Npols; un conseller i dos regents
pel regne de Sardenya; tamb un conseller i dos regents per lestat
de Mil; i un fiscal i un protofiscal regis. A ms, tamb hi havia
els oficis descriv de cambra, agent fiscal, capell del consell i
porters.
El president percebia un sou anual de 24.000 florins; el tresorer
general, 14.000; els consellers de capa i espasa, 8.000, que saugmentaren ms tard a 9.000; els fiscals, 6.000; el capell, 365, un flor
diari; i els porters, 400, als quals safegiren 150 florins aportats pels
regnes.
Al voltant del Consell Suprem sorganitzaren la Secretaria
dEstat i del Despatx Universal, que acab concentrant el poder
efectiu del Consell; les secretaries per a la negociaci de Sardenya,
Npols, Mil i Flandes; la Tresoreria i Receptoria del Consell; i la
Secretaria del Reial Segell, encarregada de registrar tota la documentaci.
Lorganigrama que hem descrit sofr algunes modificacions
amb el pas del temps. Aix, amb la formaci del Consell de Flandes,
la secretaria per a la negociaci amb aquest territori va ser separada
del Consell dEspanya. Tamb la prdua de Sardenya i lobtenci
de lilla de Siclia (1720) van significar, respectivament, el tancament

11. Document 19.

124

AGUST ALCOBERRO

i lobertura de les seves secretaries territorials.12 Daltra banda, el


1715 es form la Secretaria de la Presidncia.
El secretari dEstat cobrava 8.000 florins; els de les secretaries
territorials, 7.000; el del Reial Segell, 5.000; el de Tresoreria i
Receptoria, 4.000; i el de la Presidncia, 3.800. Quant als oficials,
el sou es dividia per categories i oscillava entre els 6.000 florins
de loficial primer de la Secretaria dEstat i els 400 de loficial segon
de la de Presidncia. Cal tenir en compte, per, que aquests sous
i els esmentats anteriorment sarrodoniren i, de fet, en alguns casos
es multiplicaren, com hem vist amb les rendes fixades als diversos
dominis italians.
Lexcessiu nombre de consellers, juntament amb la confidencialitat necessria en determinats afers de govern, van fer que molts
expedients fossin estudiats en una junta reservada, formada pel
president del Consell i tres consellers.13
Les tasques de la Secretaria dEstat i del Despatx Universal van
ser definides en el decret de formaci. Lorganisme es caracteritz
per la seva vinculaci directa al monarca i esdevingu una mena
de filtre entre els consells dEspanya i de Flandes i el mateix
emperador:14
Por la qual descienden los rdenes, decretos y disposiciones
a los tribunales respectivos, dirigindose por el mismo conducto a mis reales manos las consultas y representaciones sobre
la misma forma que siempre se ha practicado en Espaa.
En un informe secret adreat al monarca el 1718 pel marqus
de Rialp, que nostent la secretaria fins a la dissoluci de la
instituci, es precisaven alguns actes de govern que competien a la
Secretaria dEstat:15
La correspondencia con los prncipes vecinos a dichos estados
[els antics dominis hispnics en mans de Carles VI], los oficios que se pasan con los ministros extranjeros, la expedicin
de plenipotencias o comisiones para tratar cualquier negocio

12. Document 84.


13. Representacin del marqus de Rialp al emperador nuestro seor en el ao
1718 sobre la expedicin de los negozios de Estado, reprodut a Ernest LLUCH:
Lalternativa catalana..., pp. 153-164; vegeu p. 155.
14. Document 76.
15. Ibidem, p. 158.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

125

con los prncipes o sus ministros, el despacho de pasaportes


a favor de sbditos de los dominios ya sea por razn de trnsito
o de comercio con los de potencia extranjera, los temperamentos secretos de providencia contra ocultas mximas de los
mismos sbditos, las prevenciones reservadas, sobre la conducta de un grande, de ministros o de personas constituidas en
dignidad, los rdenes por los procedimientos particulares
contra ellas, pertenecen sin dificultad a la Secretara de Estado
y a la va reservada.
Juntament amb aquestes tasques, el marqus de Rialp tamb
considerava competncia exclusiva de la seva secretaria la comunicacin continua con los embajadores, ministros pblicos de V. M.
en todas las cortes extranjeras, para aquellos avisos que miran a
Npoles, Miln y Flandes; cal tenir en compte que, en aquella data,
Siclia no shavia incorporat encara a la monarquia austraca; daltra
banda, el Consell de Flandes ja havia estat format lany anterior.
A ms, el marqus reclamava que alguns expedients consultats al
Consell dEspanya, aix com les consultes per al nomenament de
virreis i oficials dels tribunals de cada regne, fossin objecte dun
informe parallel per part de la secretaria. Estem convenuts que
aquesta prctica sovintej tot i que probablement no arrib a ser
sistemtica, entre daltres motius, per les raons de secret i
confidencialitat addudes pel marqus de Rialp, i per la seva
proximitat al monarca.
La presidncia del Consell Suprem dEspanya va recaure en
larquebisbe de Valncia, el francisc Antoni Folch de Cardona, que
es mantingu en el crrec fins a la seva mort, esdevinguda el 4 dagost
de 1724. Fill natural del marqus de Castelnuovo i germanastre del
comte de Cardona que a lexili viens obtingu el ttol de prncep
del Sacre Rom Imperi, larquebisbe pass al bndol austriacista
durant lefmera ocupaci de Madrid de 1710. La valoraci que en
fa Castellv no s gens positiva. El cronista lacusa dhaver malbaratat
una gran quantitat de diners i joies:16
Al llegar el arzobispo a Viena tena en dos baulicos llamados
tigres 18 mil doblones, joyas, servicio de plata de valor. Y de
este dinero cuando muri no se supo la disposicin; slo se
hallaron 80 mil florines de dinero del Consejo.
16. Francesc
any 1724.

DE

CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2. part,

126

AGUST ALCOBERRO

Tamb explica la seva relaci amb un criat, anomenat Jernimo


Sanz, que en poco tiempo se hizo rbitro de la voluntad del
arzobispo i tingu un comportament incorrecte amb molts exiliats.
Del text sembla deduir-se que no es tractava duna relaci de pura
amistat. Aix, quan finalment lemperador envi Sanz a Mil, senta
mucho el arzobispo esta separacin, y fue opinin comn que le
procur la muerte.
Per la seva banda, lautor de Via fora els adormits... en fa un
elogi encs, i remarca la campanya negativa de qu va ser objecte
per part de Vilana-Perles i el seu entorn:17
contra qui [larquebisbe de Valncia] los architectes y manobres
desta torre de vent tinguran la vanitat de competir. La audcia
de aquestos, ab la insolncia de objectar-li, com un vulgar
improperi, un hbit venerable entre catlichs, cregu que la
mofa de dir-ne frare disminus son carcter, y que ab altres
dicteris ofuscaria son gran esperit.
Persona dotada duna gran cultura, larquebisbe de Valncia
apleg a Viena una important biblioteca, de la qual va ser bibliotecari lexiliat Joan Castells, que havia arribat a Viena el 1717 (document 60). En morir larquebisbe, el 1724, els seus volums van ser
incorporats a la Biblioteca de la Cort (Hofbibliothek, avui
sterreichischen Nationalbibliothek, o Biblioteca Nacional austraca), limponent edifici de la qual es constru, per ordre de
Carles VI, entre 1723 i 1726 a lara anomenada Josephplatz de Viena.
Altres fons fundacionals de la biblioteca van ser els de Georg von
Hohendorf (1720), els del prncep Eugeni de Savoia (1737) i els de
lantiga biblioteca universitria de Viena (1756).
Desprs de la mort de larquebisbe de Valncia, va ser nomenat
president del consell el malagueny Jos Silva y Meneses, comte de
Montesanto i marqus de Villasor, que ja abans havia estat conseller
de capa i espasa pel regne de Sardenya; el nomenament definitiu
no es produ, per, fins el 1726.

17. Via fora els adormits y resposta del sr. Brock, secretari que fou del sieur Mitford
Crow al sr. Valls, son corresponent de Barcelona, sobre las materias polticas presents.
Seguim ledici original mitjanant lexemplar de la Biblioteca de Catalunya, Fullets
Bonsoms, 874; les pgines no estan numerades.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

127

La Tresoreria general va ser encarregada al duc dUceda, Juan


Francisco Pacheco.17bis Altres membres destacats del Consell eren
lasturi Jos Bolaos, que fou premiat amb el ttol de comte; el
catedrtic de lleis a lEstudi General de Barcelona Domnec Aguirre,
que edit a Viena i a Vencia diverses obres sobre histria del dret
catal18 i tamb obtingu aquella distinci; i Juan Antonio Romeo,
que va ser nomenat conseller per Mil. Amb lannexi de Siclia
(1720), va ser nomenat conseller per aquest regne Joan Basili de
Castellv i Coloma, marqus de Vilatorques i per matrimoni comte
de Cervell. La capellania del Consell va correspondre al valenci
Francesc Vidal,19 i ms tard (1723) al tamb valenci Pere Arnau.20
Entre els consellers de capa i espasa que hi accediren en els anys
segents, esmentem alguns membres de la segona generaci de
destacades famlies austriacistes: Joaqun Morrs, Francesc VilanaPerles i Joan Boixadors i Sureda. Entraren com a regents Domingo
de Almansa21 (1723), Fernando Manuel lvarez22 (1728) i Francesc
Solanes i Josep Rifs (1731); en les dates de nomenament, Almansa, Solanes i Rifs tenien ttol de comtes; lvarez lassol poc desprs.
Amb fora encert, Flix Duran i Canyameras ha definit la Secretaria dEstat i del Despatx Universal com una vinya de la famlia
Vilana Perles-Verneda.23 A banda del crrec de secretari, a mans
de Ramon Vilana-Perles, marqus de Rialp, cal esmentar Joan
Francesc Verneda, cunyat seu, que va ser nomenat oficial major el
20 de gener de 1715, un cop retornat de la missi a Barcelona; loficial
quart, Ramon Llaurador i Vilana-Perles; i el cinqu, Antoni Verneda
i Vilana-Perles.24 La xarxa clientelar tamb sestengu a la secretaria
per a la negociaci de Mil, a la qual va ser ascendit Joan Francesc
Verneda (1723) desprs duna breu estada a la secretaria de
Sardenya;25 un any desprs en va ser nomenat oficial Bonaventura
17bis. Juan Francisco Pacheco, comte de la Puebla de Montalbn, estava casat
amb la quarta duquessa dUceda, Isabel Tllez y Girn Gmez de Sandoval y Rojas.
18. Vegeu captol 7.
19. Va ser proposat pel Consell el 22 doctubre de 1714 (document 5).
20. H.H.S. - I.-S.R. B. Consejo de Espaa, k. 10 i k. 11.
21. Ibidem, k. 10.
22. Ibidem.
23. Flix DURAN I CANYAMERAS: Els exiliats..., p. 22.
24. Posteriorment esdevingu oficial tercer, amb un sou de 3.000 florins anuals.
(H.H.S. - I.-S.R. B. Consejo de Espaa, k. 11).
25. El nomenament com a secretari per a la negociaci de Sardenya es produ
el 8 de juliol de 1716; li fou concedida la negociaci de Mil, amb un sou de 7.000
florins, el 9 de gener de 1723. En aquella data era presentat com a barn libre de mi
reino de Hungra y cavallero noble del Principado de Catalua (Ibidem).

128

AGUST ALCOBERRO

Verneda i Vilana-Perles.26 Daltres membres significats de la Secretaria dEstat van ser el navarroaragons Juan Amor de Soria, que
sempre actu com la m dreta de Vilana-Perles, en expressi
dErnest Lluch;27 i el catal Agust Pedrosa.28
Juan Amor de Soria s lautor duna obra de gran transcendncia,
sobre la qual ens estendrem ms endavant (captol 7): la Enfermedad
chrnica y peligrosa de los reynos de Espaa y de Indias: sus causas
naturales y sus remedios. Aquest text, redactat a Viena el 1741, ha
estat considerat per Ernest Lluch un dels millors documents de
reflexi poltica dall que ell anomen laustriacisme purificat.29
Ramon Vilana-Perles va seguir una carrera meterica a Viena,
fonamentada en la seva proximitat al monarca. Aix, va ser conseller
ntim dEstat i va obtenir el ttol de comte del Sacre Rom Imperi
(1725) i nombroses possessions territorials a Siclia, Hongria i els
arxiducats de lAlta i la Baixa ustria,30 a ms de diverses rendes
al regne de Npols.31
Conv esmentar tamb les persones que es van fer crrec de
les altres secretaries. Aix, la de Presidncia, formada el 1715, va
ser encarregada a laragons Jos Boneta. La Tresoreria i Receptoria
va recaure en el bisca Manuel Toms de Legazpi. La Secretaria del
Reial Segell va tenir ms canvis a causa de la promoci dAndrs
de Molina, el primer que locup, a la Secretaria de Siclia (1720),
en va ser nomenat secretari el castell Antonio Ibez de Bustamante;
quan aquest mor, la plaa pass al valenci Josep Vicent Torres
i Eiximeno, que havia estat empresonat fins el 1725 per la seva
participaci en la defensa de Barcelona com a coronel del regiment
dels Desemparats (en va ser nomenat el 3 de maig de 1727);32
finalment, a la mort daquest, la secretaria correspongu a laragons

26. El 5 dabril de 1724 en va ser nomenat oficial escrivent; posteriorment, el


10 de setembre de 1726 va esdevenir oficial tercer (Ibidem).
27. Ernest LLUCH: Lalternativa..., p. 38.
28. Sobre la secretaria dEstat, vegeu: Virginia LEN: La Secretara de Estado...,
pp. 237-255.
29. Ernest LLUCH: Lalternativa... Sobre el mateix text, vegeu: Jos Antonio
MARAVALL: Las tendencias de reforma poltica en el siglo XVIII espaol, Revista de
Occidente, 52 (1967), pp. 53-82; Virginia LEN: Una concepcin austriacista del Estado
a mediados del siglo XVIII, dins Coloquio Internacional Carlos III y su siglo. Madrid,
1990, II, pp. 213-224.
30. Ernest LLUCH: Lalternativa..., pp. 43 i 170-189.
31. Documents 21, 22 i 47.
32. H.H.S. - I.-S.R. B. Consejo de Espaa, k. 3 i k. 11.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

129

Jos Prez de las Aguas (10 de juny de 1733).33 Pel que fa a les
secretaries territorials, Sardenya va correspondre a laragons
Francisco Ibez Daoz i, desprs, breument, a Joan Francesc
Verneda; Npols, a Juan Antonio Alvarado y Colomo, i des de 1721
a landals Pablo Bermdez de la Torre; Mil a aquest mateix, i des
de la data esmentada a Verneda; finalment, Siclia correspongu,
com ja hem assenyalat, a Andrs de Molina.
Juntament amb tots ells, cal destacar la figura dels oficials de
les secretaries, que constituen una pea essencial en la maquinria
administrativa. Tot i que no van faltar les friccions,34 la majoria van
anar promocionant, sota el patronatge dels seus superiors, a mesura
que es van crear vacants per defunci o per promocions a daltres
oficis.
El gran nombre de demandes i recursos presentats davant el
Consell dEspanya, i tamb la dispersi geogrfica dels territoris que
en depenien, van obligar a crear la figura de lagent del Consell, que
actuava com a procurador dels demandants i en cobrava una minuta.
Lextensi daquesta figura, sense cap tipus de control oficial, va
donar lloc a a alguns abusos. Per aix una ordre aprovada el 27
dagost de 1727 va constituir el crrec dagent patentat.35 Des daleshores, els qui volien representar els demandants davant el consell
havien de complir diversos requisits: no exercir ocupacions al
consell, no dependre de la jurisdicci eclesistica (excepte aquells
sacerdots que representessin exclusivament les seves esglsies) i
cobrar dels seus clients uns emoluments ajustats. En un text
posterior, de gener de 1728, es precisa que el nomenament dagents
era privatiu del president del Consell, shi reprodueix la frmula de
jurament que havien de realitzar davant el president i es concreten
diversos aspectes prctics dels trmits que havien de seguir en les
seves representacions aix com els pagaments que havien defectuar
a ladministraci.36 A ms, els agents estaven obligats a realitzar
gratis les diligncies dels demandants pobres.
Els agents podien exercir les seves competncies sobre tots els
particulars i institucions dels regnes dependents del Consell. La seva
funci no es va limitar, doncs, a la representaci dels exiliats. Ben

33.
34.
35.
36.

H.H.S. - I.-S.R. B. Consejo de Espaa, k. 4.


Vegeu, a tall dexemple, el document 80.
Document 97.
Document 98.

130

AGUST ALCOBERRO

a la inversa, la majoria de les demandes i litigis es van fer en nom


de municipis, corporacions i persones dItlia. Per aix molts dels
agents eren italians.
Els estats de comptes que publiquem per al perode 1719-172137
mostren que el Consell dEspanya disposava duns ingressos totals
daproximadament 250.000 florins anuals, provinents bsicament
dels estats italians. Tamb assenyalen un balan lleugerament
positiu, matisat, per, per un cert endeutament que el mar de
1721 era de ms de 9.000 florins. El pressupost de 172238 s fora
similar, ja que els ingressos obtinguts en els seus tres primers
trimestres eren de 181.157 florins. A la fi del decenni, el pressupost
era lleugerament superior; aix, durant el darrer semestre de 1729
la caixa del Consell va ingressar 149.760 florins.
Les quantitats apuntades corresponen exclusivament a les despeses internes del Consell, ja que les despeses assignades al pagament
de tropes i dels funcionaris civils dels regnes no hi sn consignades.
Cal tenir en compte que els salaris sols del Consell dEspanya
importaven el 1729 una xifra superior als 261.000 florins. I aix,39
no considerndose los de los particulares, que van notados
separadamente, ni los gastos del Consejo y dems oficinas.
Les principals partides pressupostries, doncs, tot i que havien
de ser aprovades formalment pel Consell dEspanya, les gestionaven
les institucions dels regnes i el Hofkriegsrat. Aix, la destinaci ms
important dels ingressos obtinguts a Npols, Mil i Sardenya era
el pagament de les tropes imperials que shi allotjaven i de les despeses de construcci i fortificaci de fortaleses. Aquesta suma es
lliurava al Consell de Guerra, de qui depenien directament els 40.000
homes tericament mobilitzats a Itlia. Segons Castellv, el 1724
Npols pagava 1.092.924 florins per aquest concepte; la Llombardia
i el ducat de Mntua, 1.698.696; i Siclia, ms d1.700.000. La recaptaci es feia amb lautoritzaci del Consell dEspanya, per sense
la seva intervenci, ja que depenia directament dels comissaris del

37. Documents 86 i 87.


38. Document 91.
39. Document 102.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

131

Consell de Guerra.40 Daltra banda, les despeses militars dels regnes


augmentaren en diverses conjuntures blliques.41
Com veiem, doncs, el marge de maniobra fiscal del Consell
dEspanya era escs, o gaireb inexistent.
El Consell de Flandes exercia als antics Pasos Baixos hispnics
un paper similar al Consell dEspanya. La seva segregaci, aprovada
en un decret d1 dabril de 1717,42 obea al desig de separar aquest
territori del govern dels estats italians. Tot i que encara no en sabem
gaires coses, cal destacar que des dels seus mateixos orgens va tenir
la porta oberta als sujetos alemanes, por la toga y por finanzas,
com afirmava el marqus de Rialp en un informe secret de 1718.43
Aix, la instituci mantingu un carcter fortament paritari en tots
els seus nivells jerrquics. Tanmateix, el Consell de Flandes continu
vinculat a la Secretaria dEstat i de Despatx Universal. A ms, el
seu pressupost es gestionava des de la tresoreria del Consell
dEspanya.
El Consell de Flandes tenia una estructura similar a aquest,
per una composici molt ms reduda, cosa que el feia ms gil.
Estava format pel president, dos consellers i dos regents. A ms,
disposava dun secretari i quatre oficials, la majoria dels quals
provenien de lantiga secretaria per a la negociaci de Flandes del
Consell dEspanya, i dun oficial de Tresoreria. Tamb tenia un porter
del Consell i un de la Secretaria. A aquests oficis shi va afegir ben
aviat el de capell del Consell. Daltra banda, el febrer de 1719 es
cre la Secretaria de Presidncia.44
El primer president del Consell de Flandes va ser el comte de
Cardona, Josep Folch de Cardona i Erill, a qui havia estat concedida
la dignitat de prncep del Sacre Rom Imperi; daquesta manera els
germanastres de la branca valenciana dels Cardona esdevenien
presidents dels dos consells fundats per al govern dels antics
territoris hispnics. A la seva mort el substitu el comte de Savall,
40. entrando todos los fondos para la paga de los soldados en las casas de los
comisarios cesreos sin intervencin ninguna del Consejo de Espaa ms que para haver
destinado los fondos (Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344,
vol. VI, 2. part, any 1721).
41. Documents 51 i 52. Mesures similars es prengueren en aquella mateixa data
(8 de febrer de 1730) a Npols i Siclia (H.H.S. - I.-S.R. B. Consejo de Espaa, k. 3,
fasz. 5: 1728-1730).
42. Document 78.
43. Representacin del marqus de Rialp..., p. 156.
44. Document 82.

132

AGUST ALCOBERRO

Joan Antoni Boixadors (juny de 1729). Quan el comte de Savall


es jubil (1740), el crrec pass a mans del portugus Manuel Tllez
de Silva, de la famlia dels comtes de Tarouca; Tllez era conseller
de capa i espasa des de 1730 i havia rebut el ttol de duc.
Entre els consellers i regents que van constituir el Consell,
noms un era exiliat. Ens referim al castell comte dOropesa, que
va ser nomenat conseller de capa i espasa; Oropesa era tamb el
conseller deg, per la qual cosa havia de presidir les reunions en
absncia del president; Oropesa retorn a la pennsula el 1725.
Abans, per, havia estat nomenat conseller de capa i espasa el comte
de Savall (1723). Tamb va ser conseller de capa i espasa el
portugus Manuel Tllez de Silva, a qui ja ens hem referit, i van
obtenir plaa supernumerria el fill dels ducs dUceda, Manuel
Pacheco (1733), i Manuel Desvalls i de Solanell, tercer marqus del
Poal (1740). Fou conseller togat Joan Alfons de Coloma (1725) i
regent el bar de Fonseca (1731).
Els crrecs administratius es van repartir tamb entre sbdits
imperials i exiliats hispnics. Com a lantiga secretaria per a la
negociaci de Flandes, lalemany Andreu Francesc de Kurz va ser
nomenat secretari, i el castell Francisco Prez Segura i el gallec
Marcos Bernardo de Quirs, oficials primer i segon, respectivament.
Shi incorporaren els alemanys Guillem de Nentwich i Gaspar
Hillebrand, amb plaa doficials de nmero. Tamb es mantingu
en el crrec loficial escrivent Bernat Hasenklever, al qual safeg
aleshores Joan Benkgroff. Loficialia de Tresoreria va ser encarregada
a Nicolau Castanyola. La porteria del Consell era a mans de Nicols
del Rey, i la de la Secretaria correspongu a Josep Conca. En els
anys segents obtingueren oficis al Consell Lleonard Porter, que
nesdevingu porter segon (1722) i loficial escrivent Bartomeu
dAguilar (1732). Daltra banda, la capellania del Consell va recaure,
des de la seva formaci, en el valenci Josep Soler.
La Secretaria de la Presidncia correspongu al castell Alejandro de Morales. A la seva mort va ser substitut per laragons
Francisco Delgado (1736).
Aix, doncs, el 1740, la presncia dexiliats al Consell de Flandes
era encara molt important. La reforma de 1741, empresa per larxiduquessa Maria Teresa, va mantenir els exiliats en els crrecs de
ms importncia, per va reservar els crrecs doficials i escrivans
a sbdits italians i imperials, cosa que posa de manifest la prctica
desaparici de la llengua castellana en els usos administratius.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

133

Els qui es mantingueren en el crrec foren el president Manuel


Tllez de Silva, amb un sou anual de 14.000 florins; el conseller de
capa i espasa Manuel Pacheco, amb 7.000 florins; i el conseller
supernumerari de capa i espasa Manuel Desvalls, amb 4.000 florins.
Francisco Prez Segura havia esdevingut secretari del Consell, tamb
amb 4.000 florins; es jubil el setembre de 1742 i obtingu per al
seu fill Jos, que ja devia conixer b la llengua alemanya, un crrec
descriv lany segent. Daltra banda, Nicols del Rey continuava
essent porter del Consell, amb 400 florins.
Si b el Consell de Flandes va prolongar la seva existncia
en les dcades segents, el Consell dEspanya no va poder superar el
cop que supos la prdua de Npols i Siclia, i va ser suprimit
el 1736.
Tanmateix, ja molt abans, el 1718, un any desprs de la
constituci del Consell de Flandes, el marqus de Rialp nhavia
proposat la supressi. La proposta del marqus consistia a45
separar este tribunal [el Consell dEspanya] y erigir dos
Consejos, uno para lo perteneciente a Npoles, y otro por Miln,
a imitacin del que V. M. mand erigir para el rgimen y
recursos de los Pases Bajos Catlicos.
La mesura, que shavia destendre tamb a Siclia quan fos
incorporada al domini de la monarquia ho fou el 1720, es
justificava, segons Vilana-Perles, per raons deficcia, secret i
economia:
no slo se facilitar la breve expedicin; se ver facilitado el
secreto, acorde la aplicacin, notorio el ahorro y cierta la
economa; si no es que apartar V. M. del ministerio comn
aquella ociosidad que supo concebirse, con la aprensin de ver
erigido un tribunal en esta Corte de autoridad sobresaliente,
de gasto muy ponderado y de una independiente absoluta
direccin.46
Vilana-Perles considerava, a ms, que els nous consells haurien
de servir perqu se abra la puerta a emplear en Npoles, en Miln,
en Sicilia, los sujetos alemanes por la toga y por finanzas, des duna

45. Representacin del marqus de Rialp..., p. 155.


46. Ibidem, p. 156. Esmenem la puntuaci per fer-la ms comprensible.

134

AGUST ALCOBERRO

reflexi absolutament preco sobre el futur de lexili i la incorporaci


definitiva dels nous territoris a la monarquia dustria: Maana
faltarn los espaoles actuales, sus hijos sern italianos o alemanes
segn la regin de su nacimiento y su educacin, y ser preciso
recurrir a todos indistintamente.
Malgrat tot, la divisi del Consell no havia de significar de
manera immediata un canvi de denominaci. El secretari dEstat
ho justificava per raons dalta poltica:
Si llegare un da el caso del acomodamiento entre V. M. y el
duque de Anjou [Felip V dEspanya] cual se haya proyectado,
es natural que o se insista por los enemigos o se persuada a
V. M. que mude el nombre de Consejo de Espaa, que entonces
tendra ms notorio el desaire por la pacfica posesin del
duque de Anjou en aquel continente; no sera acto preventivo
del nimo y de la prudencia cambiar hoy de propio impulso,
con el mtodo propuesto en la divisin de los consejos, el
nombre o denominacin que hoy conserva, y que el revocarle
despus de la Paz ha de tener visos de ley y de precisin.47
Aix, la divisi del Consell dEspanya en dos o tres consells de
dimensions ms redudes als quals shauria dafegir el Consell de
Flandes shavia de completar, segons Vilana-Perles, amb la
formaci duna Junta dEstat, de periodicitat setmanal, a la qual
assistirien els presidents dels consells, el napolit comte Stella i el
mateix marqus de Rialp.
En la proposta del marqus, es fa difcil destriar ho s sempre
en tot poltic fi i poders el que hi ha de voluntat sincera deficcia
i el que correspon al desig daugmentar la quota personal de poder.
En tot cas, la iniciativa no prosper aleshores, probablement per
la resistncia dels homes del Consell dEspanya i per les mltiples
reticncies que hauria generat. Tampoc la pau de Viena (1725) no
supos, com ja hem esmentat, un canvi en la denominaci o en
lestructura del Consell.
Amb la prdua de Npols i Siclia, per, el Consell dEspanya
rest amb pocs territoris i, bviament, amb unes rendes pobres i
poca feina. Els seus consellers, secretaris i oficials van deixar de
cobrar els salaris el 8 de gener de 1734. Ms endavant, el 30 de

47. Ibidem, p.157.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

135

novembre de 1736, poc abans de constituir-se el Consell dItlia, sels


va expedir certificaci dall que sels devia.48 Aquestes disposicions
poden ser considerades lltim acte administratiu del Consell i la
seva data de dissoluci, de fet. Limport total de les certificacions
era de 661.166 florins i 23 crizers. El pagament, a crrec del Consell
dItlia, es degu realitzar en els mesos segents.49
El nou Consell Suprem dItlia va nixer mitjanant un decret
publicat el 4 de desembre de 1736. Disposava de las mismas
prerrogativas que gozava el Consejo Supremo de Espaa, que este
da se extingui; s a dir, va ser formalment suprimit.50 Les seves
competncies quedaren redudes als ducats de Mil, Parma i Mntua.
El nou Consell es constitu el 18 de gener de 1737. Des del seu mateix
naixement, la llengua oficial va ser litali.
La seva estructura no diferia molt de la del Consell dEspanya,
per el nombre de membres era fora ms limitat. Qued redut,
aix, al president, un conseller de capa i espasa i cinc regents tres
dels quals en representaci de Mil, Mntua i Parma, respectivament.
A ms, hi havia un secretari de cambra, un racional, un capell i
tres porters. El sou del president era de 22.000 florins, i els de
conseller i regents, de 8.000.
Lorganigrama es completava amb les secretaries per a la negociaci de Mil, de Parma i de Mntua i la secretaria de la Presidncia.
Totes elles eren a crrec dun secretari i disposaven doficials (cinc
la de Mil, quatre la de Parma, tres la de Mntua i dos la de la
Presidncia) i dun porter. Els salaris del Consell i de les secretaries
importaven la xifra total de 114.750 florins.
La presncia italiana va ser important al nou Consell. Tanmateix,
la proximitat de les llenges i la necessitat docupar els funcionaris
que shavien quedat sense feina van fer que el nombre dexiliats fos
prou important fora ms que al Consell de Flandes, especialment
en les categories inferiors. Aquesta situaci, per, es modific amb
els anys.
Entre les persones que van ser recuperades del Consell dEspanya cal esmentar especialment: el president, marqus de Villasor,
que va continuar exercint aquest crrec; el conseller de capa i espasa

48. Document 19.


49. Document 107.
50. Document 108. Vegeu tamb el document 61.

136

AGUST ALCOBERRO

per Siclia, comte de Cervell, que va obtenir la mateixa dignitat


en la nova instituci; i el regent marqus Fernando Manuel lvarez,
que va esdevenir lnic regent no itali del nou Consell. Lescriv
de cambra Ramon de Pedraza va ser promocionat a secretari de
cambra, mentre Juan Francisco Linares va ser nomenat racional i
el sacerdot Pere Arnau va exercir la capellania del Consell. Les
secretaries van ser encarregades tamb a funcionaris del Consell
dEspanya: Pablo Bermdez (Mil), Juan Amor (Parma), Ricard
Grnen (Mntua) i Jos Boneta (presidncia). Aix mateix, els crrecs
doficials i de porters van recaure ntegrament en funcio-naris del
Consell extingit.
Lextinci del Consell dEspanya va suposar la dissoluci de
la Secretaria dEstat i de Despatx Universal. Tampoc cap membre
del clan Vilana-Perles-Verneda va ser recollocat en la nova instituci.
El marqus de Rialp va ser jubilat, com els altres funcionaris que
restaren sense feina, per va obtenir una pensi excepcional de
20.000 florins; als altres van concedir-los la meitat de la paga, com
era costum a la cort vienesa. 1734 i, de manera definitiva 1736,
assenyalen la fi de la seva carrera fulgurant.51 Ms sort va tenir Juan
Amor de Soria, que va collocar dos fills a la secretaria per a la
negociaci de Parma (el secretari, Juan, ja esmentat, i loficial tercer,
Narciso). La jubilaci li prov, si ms no en el terreny de la reflexi
poltica. En els anys segents, el qui havia estat la m dreta del
marqus de Rialp va escriure algunes de les seves obres ms
ambicioses i originals.
LA

GUERRA: ELS REGIMENTS HISPNICS I LES REFORMES

La reforma de les tropes de cavalleria espanyola evacuades de


Catalunya es produ a Codogno (Mil) el 13 de novembre de 1713.

51. En el seu segon testament, Ramon Vilana-Perles es fa ress dels canvis produts en el seu entorn familiar den de la redacci del primer (1733): ya que desde
entonces hasta hoy, a causa de la gravsima guerra que estall en Italia, han sucedido
grandes mudanzas; por lo cual no slo han desaparecido los emolumentos asignados a mi cargo por la real clemencia del emperador, junto con los que haban sido
atribuidos a mi hijo primognito; sino que tambin me he visto forzado a mantener a
las dos enteras familias de mis hijas Gertrudis, condesa de Figuerola, y Mara Antonia,
condesa de Luzn, con sus maridos e hijos, con gravsimo dispendio, como a todos
resultar evidente, y por tal causa me ha sido necesario endeudarme grandemente.
(Reprodut a Ernest LLUCH: Lalternativa..., pp. 186-189).

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

137

Com hem vist, es constituren tres regiments al peu espanyol, s


a dir, formats per cinc-cents cavalls.52
El regiment del comte de Galve es form sobre la base de lantic
regiment de Dragons Reials. Era comandat pel general de batalla
Manuel Silva y Mendoza, comte de Galve. La majoria dels seus
oficials eren estrangers, com el coronel governador Colbert, el tinent
governador marqus Guadagna que era florent, el sergent major
comte Capitani milans i els capitans irlandesos Leran i Maquelicot. Entre els exiliats hispnics, Castellv noms esmenta el capit
castell Jos Parada i vuit tinents i alferes.
Contrriament, als altres regiments loficialitat era gaireb
exclusivament hispnica. El regiment de Morrs, comandat pel
general navarrs Pedro Morrs, comptava amb el coronel governador
Luis Arroyo, el tinent coronel Felip Vilana i Mills, el sergent major
Juan Orobio i els capitans Jos Morrs, Manuel Gonzlez Coso,
Diego Martnez, Josep Minguell i Fernando Ravizza. Tamb shi
afegiren alguns oficials que havien participat en la darrera resistncia
del Principat, com els capitans Joan Porta, Josep Minguet i Ermengol
Amill.53 El 1715, Pedro Morrs es retir al convent de Santa Maria
dels ngels dAsss54 i va ser substitut pel general Juan Jacinto
Vzquez y Vargas; des daleshores, el regiment adopt el seu nom.
Daltra banda, den de 1719, el comte Guicciardi compt amb una
companyia prpia.
Finalment, loficialitat del regiment de Crdoba la componien
el coronel Gaspar de Crdoba, general de batalla; el coronel
governador Fernando Pignatelli, fill del duc de Monteleone; el tinent
coronel Gaspar Portol; els sergents majors Pedro Porta i Llus

52. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., vol. III, pp. 575-581 i 683686. Una nmina exhaustiva doficials que participaren a la tercera guerra turca apareix
al document 109, amb el qual hem contrastat les dades anteriors. Hem recollit tamb
la informaci del major Alphons FREIHERRN VON WREDE: Geschichte der K. un K.
Wermacht..., II i III. El Kriegsarchiv (Arxiu de lExrcit) de Viena no conserva avui la
documentaci referent a la primera meitat del segle XVIII, llevat dels registres (Protocoll
Register), que tamb hem consultat; alguns expedients sollicitats per lhistoriador Josep
Rafel Carreras i Bulbena a comenament del segle XX es troben avui a lArxiu Nacional
de Catalunya (Fons Carreras i Bulbena).
53. Ermengol Amill se hall en el sitio de Zvornik en Bosnia; fue prisionero,
fue despus hecho coronel y muri governador de Cotrona, en el reino de Npoles
(Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., III, p. 457). Ja era coronel el 1725
(document 32).
54. Document 20.

138

AGUST ALCOBERRO

Ciurana, i els capitans Antoni Martnez, Joan Mic, Diego de


Portugal, fill del comte de la Puebla, Antonio Luzn i Jaume Porta.
Des de 1716 el coronel Pedro Afn de Rivera, marqus de Villanueva
de las Torres, hi compt amb una companyia prpia.
Daltra banda, les tropes dinfanteria van ser reformades a
Gnova i a Mil el 1713. Aleshores es constituren dos regiments,
al peu espanyol. El regiment del general comte dAhumada, Juan
de Ahumada y Crdenas, comptava amb el coronel governador
Bartolom de Anda, marqus de Valparaso, el tinent coronel Mag
Vidal, el sergent major Juan Simn Ayoldi i els capitans Joan Cabrera
i de Perells, Josep Copons i de Boixadors, Josep Vilanova, amb grau
de tinent coronel, Juan Santa Coloma i Jos Sorojo. Des de 1716,
el tinent coronel Josep Vilanova compt amb una companyia prpia.
El regiment dAlcaudete, comandat per Antonio de Crdoba,
comte dAlcaudete, fill del comte dOropesa, comptava amb el tinent
coronel Juan Escoto, el sergent major Miquel Pera dAyerbe i els
capitans Antonio Martnez, Gaspar Luzn, Francesc Serra, Josep
Espelt, Juan de Paz, Marcos Monroy, Jos Pea, Ramon Copons i
de Boixadors i Manuel Torres. El 1716, lalabs Domingo Orbea
nesdevingu coronel governador, amb companyia prpia. Tamb el
vescomte de Torres va disposar de companyia prpia des de 1720.
Com ja hem assenyalat, els cinc regiments hispnics van ser
destinats a Hongria des de 1714. Aquesta va ser la seva destinaci
preferent al llarg de les dcades segents. El fet no deixa de ser
significatiu, ja que, com hem vist, la defensa dItlia es va encarregar
bsicament a regiments alemanys. s molt probable que la decisi
de confinar els soldats espanyols a Hongria, amb un enemic
immediat de religi islmica, obes a la duresa de les condicions
del pas que devien convertir-lo en una destinaci fora impopular
entre els soldats alemanys, per tamb, i potser sobretot, a la por
a les desercions. No ens pot sorprendre que moltes daquelles famlies
enyoressin les terres que havien abandonat, i que, en un context
en qu hagus estat possible, algunes haguessin optat per passarse a un enemic que els podia prometre el retorn. En tot cas, mai
les tropes regulars evacuades no van combatre directament amb els
exrcits de Felip V, malgrat les continuades campanyes blliques
dItlia.
A Hongria, daltra banda, la guerra es va fer present de manera
immediata, i les tropes espanyoles van combatre amb gran valor
i eficcia. La tercera guerra turca (1716-1718) va permetre obtenir

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

139

importants guanys territorials. Com ja hem assenyalat, la pau de


Passarowitz va garantir el domini de lEslavnia Oriental, la meitat
nord de Srbia, la Petita Valquia o Oltnia i el Banat de Temesvar.
La seva signatura assenyala el moment de mxima expansi del
conglomerat austrac durant el regnat de Carles VI.
La guerra sinici el desembre de 1714. Enfront dentrada
limperi otom i la Repblica de Vencia. Els continuats fracassos
dels venecians, que van perdre els seus dominis al Pelopons i a
Dalmcia, van forar lactuaci de les tropes austraques. Carles VI
va mobilitzar uns 125.000 homes, mentre que les tropes turques
degueren assolir els 200.000. El prncep Eugeni de Savoia dirigia
lexrcit imperial.
La participaci dels exiliats austriacistes no es limit als soldats
i oficials reglats dels cinc regiments. Shi afegiren un bon nombre
dhomes incorporats en qualitat dagregats. Daltra banda, tamb es
form una companyia de voluntaris.
Castellv dna una nmina completa de tots ells.55 Esmentem,
entre els qui sadheriren per agregaci als regiments despanyols, el
sergent major Francesc Desvalls i de Solanell, fill del marqus del
Poal; el tinent coronel Juan Quesada; els capitans Matas Miravete,
Jaume Llins, Josep Andrade, Josep Vidal i Antoni Llorach i de
Moix; i els tinents Josep Falguera i Nicolau Valenciano.
De la companyia de voluntaris van formar-ne part els coronels
Manuel Desvalls, que la comandava, Pablo Thoar, Pedro Afn de
Rivera, Pere Brichfeus, Antoni Prats i Joan Francesc Ferrer; els
tinents coronels Ramon Rialp i Safont, Joan Jans i Mart Subiria;
i daltres oficials. Com hem assenyalat, la presncia catalana era
majoritria.
A ms, altres exiliats van ser incorporats als regiments alemanys, com els alferes Juan Manuel Luzn, Llus de Peguera i
Aimerich i Oleguer Sabastida i Font.
Daltra banda, tamb participaren a la guerra els regiments napolitans dinfanteria de Marulli i Faber, que, com els provinents de
la pennsula ibrica, continuaven tenint el qualificatiu dhispnics
(Spanisch-habsburgisches (neapolitanisches) National-Regiment zu
Fuss). Hi van ser presents, aix mateix, en qualitat de voluntaris,

55. Document 109. Vegeu tamb les precisions de la nota 52 daquest captol.

140

AGUST ALCOBERRO

molts soldats i oficials del regiment de cavalleria italiana, encapalats


pel seu comandant, el comte Ludwig Andreas Khevenhller.
Les campanyes ms important es realitzaren els estius de 1716
i 1717.56 En el primer any, la victria de les tropes del prncep Eugeni
a la batalla de Peterwardein (5 dagost) supos la mort duns 30.000
turcs i locupaci del Banat; lassalt de Temesvar va anar precedit,
per, dun setge molt dur. A la segona campanya, lexrcit imperial
compt amb sis vaixells, armats cadascun amb una seixantena de
canons, que navegaren pel Danubi fins a Belgrad i assetjaren la
plaa.57 La batalla de Belgrad (16 dagost) supos la destrucci de
lexrcit otom i locupaci de la ciutat. En aquestes condicions, els
turcs hagueren de signar la pau de Passarowitz el 21 de juliol de
lany segent. Com ha assenyalat lhistoriador Charles W. Ingrao,
la tercera guerra turca va ser lnica gran victria obtinguda per
la monarquia austraca entre 1526 i 1849 sense prcticament ajut
estranger.58
La participaci dels regiments hispnics va ser molt important:
tots van participar en la batalla de Perterwardein. Els regiments
dinfanteria dAhumada i dAlcaudete van ser presents tamb en
locupaci de la fortalesa de Temesvar, coneguda com la Palanca.
Aquest darrer va ser el que ninici lassalt.59 Contrriament, a la
batalla de Belgrad, el protagonisme correspongu als regiments de
cavalleria.60 Castellv en dna tamb algunes altres dades dinters:61
Y en la accin de ocupar en Themesvar la Palanca, la dirigi
el general de infantera Juan Ahumada, que qued herido. Y
en defender este ao el puente que los cathlicos havan
formado sobre el Danubio, al capitular Themesvar y Belgrado,

56. Es pot trobar una descripci exhaustiva dels esdeveniments i dels seus
participants a la crnica coetnia dautor annim: Histoire de la guerre de Hongrie pendant
les campagnes de 1716, 1717 et 1718. Orne du Plan de Belgrade assiege en 1717. Avec
un prcis historique et politique de ce qui a donn lieu la rupture du Trait de Passarowitz
& la guerre de 1737 (nhem consultat ledici de Viena, 1788, conservada al Kriegsarchiv.)
57. Durant el setge moriren, entre daltres, el vescomte de Torres, espagnol dune
naissance illustre, el lloctinent coronel Visconti (Histoire de la guerre..., pp. 142-143)
i el tinent Elies (document 18). Tamb moriren a Hongria els capitans Espasa i Vendrell
(document 32).
58. Charles W. INGRAO: The Habsburg Monarchy..., cap. 4.
59. Major Alphons FREIHERRN VON WREDE: Geschichte der K. un K. Wermacht...,
II, p. 191. Va ser ferit en lacci el soldat castell Agustn Ripaldo (document 62).
60. Ibidem, III, pp. 561 i 562.
61. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2. part,
any 1717.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

141

se hallaron de vanguardia en los ataques los regimientos


espaoles. Y por esta razn logr el coronel conde de Alcaudete
las llaves de una y otra fortalezas. En eterna memoria mand
trabajar de primoroso arte 2 figuras de plata, representando
2 ngeles, y en sus manos las llaves, que remiti a Espaa,
al santuario de la Virgen de Guadalupe.
Daltra banda, tamb segons Castellv,62 les banderes dels regiments dissolts el 1713 van ser dipositades en diversos temples
dHongria i dels nous territoris de frontera. A la catedral de Buda
van anar-hi a parar les dels regiments de Reials Gurdies Catalanes,
de Saragossa, de Marulli i de Laborda. A la catedral de Belgrad,
les dels regiments dAhumada, de la ciutat de Valncia, del regne
de Valncia, de Ferrer i de Granada. Finalment, a la seu dEssek
van ser dipositades les de Cartagena, de la Reina, de Ricardi i de
Shower.
De la duresa de la guerra en donen compte les llistes de soldats
que abandonaren el front, amb autoritzaci o sense, i que foren
confegides o arribaren al Consell dEspanya. Destaca una llista
doficials dinfanteria agregats
que con licencia de los coroneles vinieron a la corte, para
solicitar los sueldos en Npoles, en atencin a estar impedidos
y con crecida familia, a cuyo reyno se fueron (dicen que en
virtud de licencia verbal que se les dio).63
Hi sn ressenyats cinc capitans, cinc tinents i alferes i un
caporal. Nhi ha davanada edat, com el capit Juan Ruiz de Velasco,
que afirma tenir seixanta anys; i daltres amb un llarg historial de
serveis, com el capit Antonio Grande, que havia servit quarantaquatre anys, o el tamb capit Francisco Matas Lpez, que ho havia
fet durant quaranta anys. Dells, noms cinc obtingueren la pensi
de jubilats al regne de Npols: el tinent Pablo del Barco i els alferes
Juan Ventura Gmez, Mateo Imperio, Erico Ferrari que presenta
la lizencia que obtuvo de su coronel Faber i Antoni Josep Sanna
que est calificado por el Consejo de Guerra. Daltra banda, el
capit Juan Villarroel, que por enfermo y viejo renunci a la
compaa que tena en el regimiento Borda quando parti para

62. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., vol. III, pp. 575-581.


63. Document 110.

142

AGUST ALCOBERRO

Ungra, va ser objecte de noves indagacions (el Consell respon: dir


el secretario). Quant als altres, la decisi del consell s contundent:
Todos estn ya en Npoles y son reprobados [mot subratllat]; ni
se ha de hablar ms de ellos.
Una altra llista ressenya un total de cinquanta oficials i suboficials agregats als regiments espanyols i italians a Hongria que
en diferentes tiempos se fueron a Italia, y han dexado huecos que
hasta ahora no se han llenado.64 s probable que aquest tipus de
llistes fossin trameses pel Consell de Guerra al Consell dEspanya,
amb lobjectiu que aquest sencarregus de localitzar i castigar els
desertors, ja que tots ells residien als dominis italians.
En un sentit ben diferent, disposem tamb duna Lista de los
oficiales de guerra que han echo cambio con otros y se han agregado
a los regimientos de Ungra,65 que registra un total de divuit permutes
i cinc incorporacions netes.
Desprs de la tercera guerra turca, els regiments espanyols van
ser objecte duna important reforma. A Daroc (Hongria), el 19 de
novembre de 1721 els tres regiments de cavalleria es fusionaren en
un de sol de cuirasses, constitut al peu alemany (de 1.094 homes).66
El seu comandament va ser encarregat al comte de Galve. Tanmateix,
quan aquest retorn a la pennsula lany segent, com a conseqncia
de la signatura de la pau de Viena, el regiment va ser concedit a
Gaspar de Crdoba, que encara el comandava a comenament de
la dcada de 1740. A comenament del segle XX, el regiment
continuava actiu, amb el nom de regiment de Dragons nmero 5.67
Tamb el 1721, a Belgrad, els dos regiments dinfanteria es van
fusionar en un de sol, al peu imperial, sota el comandament del
comte dAlcaudete. Quan aquest mor, el 1735 a Praga, el regiment
va passar a mans de Juan Jacinto Vzquez y Vargas,68 que apareix
tamb en els documents com a comte Vzquez o comte de Pinos.
Nera coronel governador Joan Jans, que uns anys abans havia

64. Document 111.


65. Document 112.
66. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2. part,
any 1721.
67. Major Alphons FREIHERRN VON WREDE: Geschichte der K. un K. Wermacht...,
vol. III, pp. 190-561.
68. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2. part,
any 1724.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

143

assolit tamb la intitulaci de comte i que mor a Viena el setembre


de 1741.69 El general Vzquez aleshores era vidu de Maria Ignsia
Vilana-Perles i Verneda, filla del marqus de Rialp. Daquella uni
en sobrevivia un nic fill, Antoni, que s esmentat als dos testaments
del marqus reproduts per Ernest Lluch; en ambds sencarrega a
Vzquez la tasca de marmessor testamentari.70 A la mort de Vzquez,
el regiment va passar a Juan Manuel Luzn.71 El 1749 nera coronel
governador Antonio Velasco de Liedena.72 El 1796 va ser absorbit
per un regiment alemany.73 Tanmateix, s lgic suposar que ja molt
anteriorment havia seguit un procs de germanitzaci.74
No podem aportar notcies sobre la intervenci daquests dos
regiments a la quarta guerra turca (1737-1739), per sembla prou
evident que hi van participar. El Consell dEspanya ja havia estat
dissolt, i el cronista Francesc de Castellv no es mostra gaire loqua
en la descripci desdeveniments posteriors a la prdua de Npols
i de Siclia (1734-1735). Aquests fets ens impedeixen poder-hi aprofundir suficientment. Esmentem tot just que la guerra acab amb
un resultat del tot negatiu per a la monarquia austraca. La pau de
Belgrad (setembre de 1739) supos la prdua del nord de Srbia,
lEslavnia oriental i la Petita Valquia. De retruc, com ja hem vist,
esband del tot el projecte de crear una Nova Barcelona al Banat
de Temesvar. Entre els oficials que moriren al voltant daquelles dates
en terres frontereres amb limperi otom podem esmentar el capit
Antoni Llorach i de Moix, mort a Belgrad el 1728; el sergent major

69. Document 114. Jans ja sintitulava comte el setembre de 1734 (Jacint


BERENGUER: Un estudi sobre laustriacista Francesc Busquets i Mitjans, Valldoreix 1672Viena 1734. Barcelona, 2002).
70. Ernest LLUCH: Lalternativa..., pp. 180-189.
71. Juan Manuel Luzn s citat per Castellv com a participant en la tercera guerra
dHongria, en qualitat dalferes dun regiment alemany (document 109). La seva carrera
meterica potser podria ser explicada si es confirms algun vincle de parentiu amb Antonio
Luzn, comte de Luzn, casat amb Maria Antnia Vilana-Perles i Verneda. En termes
estrictament cronolgics, en podria ser fill. Antonio Luzn, que havia estat governador
dArag, era governador del Castell Nou de Npols el 1729.
72. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., III, pp. 688-689.
73. Major Alphons FREIHERRN VON WREDE: Geschichte der K. un K. Wermacht...,
vol. II, pp. 190-191.
74. Loctubre de 1716 el sacerdot castrense Toms de Aza y Peralta abandon el regiment de Crdova, segons afirmava, a causa del reclutament de gent daltres
nacions i el seu poc domini de llenges. (H.H.S. - I.-S.R. B. Consejo de Espaa, k.10).
La majoria de testimonis, per, vnen a confirmar que la presncia espanyola va ser
molt majoritria en aquests regiments, si ms no fins ben entrada la dcada de 1730.
Daltra banda, fins aleshores, els buits van ser omplerts amb soldats dels dominis italians.

144

AGUST ALCOBERRO

Josep Reard i de Copons, lbit del qual es produ a Mattersdorff,


prop de Bisgritz (Transsilvnia) el 1740; i el general de batalla
aragons Juan Escoto, comte Escoto, que va ser segon comandant
de Temesvar des de 1740, on mor el 1747.75
A un nivell ms modest, cal ressenyar lexistncia dun regiment
format per exiliats als Pasos Baixos hispnics. La informaci prov
una altra vegada del volumins inventari del major Alphons
Freiherrn von Wrede.76 El regiment, amb seu a Anvers, va ser comandant successivament pels coronels Dvila (1714), Vilalta (1718) i Saar
(1719) i pel general Francisco Gutirrez, marqus de los Ros (1720);
en aquesta data, tamb Jos Haro y Cardona nesdevingu coronel
governador, amb companyia prpia. El 1725 el regiment sincorpor
al regiment flamenc del duc de Bournonville. Daltra banda, no ens
consta que hagus participat en fets darmes.
Encara que breument, voldrem fer un esment a la participaci
dels exiliats a les guerres dItlia, un mbit que, com hem vist, era
competncia de lexrcit imperial. Els dos principals episodis bllics
van ser provocats pel desig de Felip V de restablir lstatu quo anterior
al tractat dUtrecht. En ambdues ocasions, a ms, la monarquia
espanyola va aprofitar una conjuntura internacional fora compromesa per a Carles VI. Aix, locupaci de Sardenya (1717) i Siclia
(1718) territoris que Espanya hagu de retornar el 1720 coincid
amb la tercera guerra turca. I la guerra de 1733-1735, que supos
la prdua de Siclia, Npols i els presidis de la Toscana, es produ
en el context ms ampli de la guerra de Successi de Polnia (17331739), que enfront novament Frana i ustria.
El primer episodi tingu com a protagonistes directes el
marqus de Rub, Antoni de Rub i de Boixadors, que havia desembarcat a Cller com a virrei de Sardenya el 20 de maig de 1717,
i els coronels Vicent Estupiny i Jaume Carreras. El 25 de maig
havien abandonat lilla la major part de les forces imperials i les
principals autoritats militars encapalades pel comte dAtalaya, el
marqus dAlmenara (governador militar de lilla), el general Shower
i el coronel Emmanuele Borbon. Lexcusa oficial era la paraula
donada pel cardenal Alberoni, primer ministre de Felip V, de no

75. Document 114.


76. Major Alphons FREIHERRN
II, p. 197.

VON

WREDE: Geschichte der K. un K. Wermacht...,

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

145

atacar els dominis de Carles VI mentre aquest estigus en guerra


amb els turcs. Per la ra autntica era la inviabilitat de la defensa
de Sardenya, i el desig de mantenir intactes el major nombre
defectius possibles, amb lobjectiu de defensar el regne de Npols,
el pes demogrfic i econmic del qual era molt superior, com hem
vist.
En aquestes circumstncies, el valenci Vicent Estupiny rest
al capdavant de quatre-cents cavalls del regiment imperial de
Sardenya. El coronel Carreras, per la seva banda, comandava uns
cinc-cents infants del regiment Borbon. Aquestes eren les niques
forces que defensaren lilla. Com s obvi, locupaci borbnica (agostnovembre de 1717) va adquirir unes caracterstiques de passejada
militar. Carreras obtingu, per, la capitulaci honrosa de Cller,
tot aplicant una hbil estratagema dengany que aconsegu fer creure
a les tropes assetjants que disposava dun personal de guerra
nombrs. El 6 doctubre, la guarnici (286 homes) abandon la
ciutat, rumb a Gnova.
Lempresa de Siclia, iniciada el juny de 1718, result fora ms
costosa, a causa de loposici de la Qudruple Aliana a la poltica
agressiva dAlberoni. Lexrcit imperial, comandat pel comte de
Mercy, va arribar a mobilitzar-hi 18.500 homes, tot i que es neg
lautoritzaci al comte dAlcaudete per passar a Siclia amb el seu
regiment, com havia sollicitat desprs de la pau de Passarowitz.77
Tampoc no participaren a la guerra els regiments napolitans de
Faber i Marulli que eren a Hongria, per s el milans de Luccini
i tamb el de cavalleria italiana, que aleshores comandava lalemany
Johann Gottfried Reisinger. Com s sabut, la pau (1720) supos la
permuta de Sardenya per Siclia amb la casa de Savoia. El 12 doctubre de 1719 desembarc a Mesina el duc de Monteleone, amb els
coronels Fernando Pignatelli fill seu i Vicente Tacn.
La permuta de Sardenya fou oficiada pel coronel Jaume
Carreras, que reb lordre de passar de Palerm a Gnova per
acompanyar el prncep Octavi de Mdici fins a Cller. All el virrei
de Sardenya, Jos Chacn, i el governador comte de Santa Cruz li
lliuraren la ciutat i el regne.

77. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2. part,
any 1719. Sobre els contingents destinats a la guerra de Siclia i les despeses que
comportaren, vegeu el document 81.

146

AGUST ALCOBERRO

Daltra banda, com ja hem esmentat, el 1717 es form, amb


soldats provinents de Sardenya, el regiment dinfanteria de la marina
de Npols, que fou comandat pel coronel Vicent Estupi. La seva
missi consist a servir als vaixells de larmada napolitana que,
daltra banda, mai no assol una dimensi mnimament significativa.
Desprs de la incorporaci de Siclia, els regiments dinfanteria
napolitans de Faber i Marulli i el milans de Luccini es van fusionar
en un de sol, al peu alemany (1721). El nou regiment, anomenat
de Marulli, va ser dissolt el 1751.
Des del punt de vista militar, la presncia austraca als estats
italians va ser sempre feble. Els regiments mai no van estar complets,
i de vegades oferien buits escandalosos. Aix, segons Castellv, els
ducats de Mil i Mntua pagaven lany 1733 pel manteniment de
18.000 homes, mentre que els efectius reals no depassaven els 8.000.78
Les causes daquesta situaci es troben en la debilitat de la Caixa
de Guerra dItlia i en el mateix afebliment fiscal de la monarquia,
a banda de la feblesa de lorganitzaci i de la intendncia de lexrcit
imperial. Daltra banda, la llunyania dels estats italians i el seu
carcter allat dificultaven i encarien laccs de tropes de refor en
cas de necessitat. Aquest fet es veia agreujat per un fenomen de
carcter estructural: la manca crnica duna marina de guerra
imperial mnimament ajustada a les noves necessitats.
Tots aquests elements poden explicar lxit fulminant de la
invasi de 1733-1735, quan en pocs mesos les tropes espanyoles,
franceses i savoianes van ocupar sense gaires dificultats la totalitat
dels estats italians dels Habsburg la Llombardia, els presidis de
la Toscana, Npols i Siclia. En tot moment, les autoritats militars
imperials i les situades als regnes van actuar a remolc dels fets,
i les seves decisions van arribar gaireb sempre amb retard.
Aix, el 30 de novembre de 1733, quan la invasi ja era un fet,
es van formar dos nous regiments dinfanteria napolitana, sota
comandament de Diego Pignatelli, duc de Monteleone, i de Giuseppe
Spinelli, duc de Laurino. Juntament amb els regiments dinfanteria
de Marulli i de la marina de Npols i el de cavalleria comandat des

78. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2. part,
any 1721. Una proporci similar suggereix lautor de Via fora els adormits... Segons aquest,
Npols, Siclia i Mil es trobaven sense una plaa capa de defensa, y ab prou feynas
ab un ter de les tropes per las quals contribuan los dits Estats. (Via fora els adormits...,
les pgines no estan numerades).

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

147

de 1729 per Jos Pignatelli-Belmonte, van ser les niques forces


formades per personal del regne, i s probable que els exiliats hi
tinguessin una certa presncia. Tanmateix, la seva eficcia com
la de la resta de tropes imperials va ser molt escassa.
Al desembre va ser nomenat governador i capit general de
lestat de Mil el comte de Mercy, que ja no va disposar de temps
per preparar la defensa.79 Menys sort va tenir encara el marqus
de Rub, que va ser nomenat virrei i capit general de Siclia el juny
de 1734;80 locupaci de lilla ja estava tan avanada que el virrei
ni tan sols va poder desembarcar-hi i va haver de retirar-se a Malta.
Tamb el juny de 1734 es prove a corre-cuita la plaa de governador
de lilla de Lipari; en va ser nomenat, duna manera evidentment
efmera, el tinent coronel comte Llus Cant.81
La gravetat de lamenaa i la feblesa de lexrcit regular va
empnyer una altra vegada a una mobilitzaci de voluntaris, en
especial a partir de mar de 1734, que probablement va ser
encoratjada des del Consell dEspanya. Sabem, per exemple, que hi
participaren Ermengol Galceran i Toms,82 lartes de Barcelona
Josep Perera, que havia estat sergent de la Coronela,83 i el capit
asturi Melchor Fernndez de Carvajal.84 Per el cas que ens s ms
conegut, grcies a la crnica de Francesc de Castellv,85 s el de Pere
Joan Barcel, Carrasclet. Segons explica el cronista,
En 1734 le llam a la Corte sujeto de carcter y formsele una
compaa, los ms catalanes, vestidos y armados, y se les
mand pasar a Npoles. Embarcse en Trieste, desde all
naveg hasta llegar a la playa del reino de Npoles en 23 de
abril, poco antes de la batalla de Bitonto, contraria a los
imperiales y favorable a los espaoles. Carrasquet se embarc
en Bitonto la noche inmediata con el capitn de cavallos don
Francisco Llorens y Morgades y los capitanes de voluntarios
y fusileros agregados a su compaa, esto es, Valentn Alsina,

79.
80.
81.
82.
83.
84.
85.
any 1719.

H.H.S. - I.-S.R., B. Consejo de Espaa, k. 4, fasz. 6, f. 315.


Ibidem, f. 330.
Ibidem, f. s. n. Vegeu tamb document 114.
Ibidem, f. 320.
Document 62.
H.H.S. - I.-S.R., B. Consejo de Espaa, k. 21.
Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2. part,

148

AGUST ALCOBERRO
Jayme Mestres, Juan Figueres, Folch y Montaner. Navegando
para passar a Trieste fueron aprisionados en la misma costa,
y transportados prisioneros a Npoles.

Carrasclet va ser confinat a la pres de Cadis, i hi va restar


fins el 14 de gener de 1740; el juny daquell any retorn a Viena.86
A la batalla de Bitonto van ser empresonats els sergents Juan Alegra
i Jaume Casanova, el caporal Antoni Camps i el voluntari Josep
Perera; tots ells eren a Viena el 1735.87
Daltra banda, sabem que a la batalla de Guastalla (setembre
de 1734) va morir el coronel Oleguer Sabastida i Font. Uns dies
desprs moria a Mntua Bartolom de Anda, marqus de Valparaso,
com a conseqncia de les ferides rebudes en aquell combat.88
Alguns exiliats van destacar en la defensa de Pescara, una de
les poques places napolitanes que resist per un temps el setge. Com
comentava lautor del coetani Via fora els adormits...89
Qui no ha reparat novament en qu la defensa de Pescara haja
estat singular entre les dems plaas de Mil y Npols, perqu
sos comandants se han recordat de la ltima gloriosa defensa
de Barcelona en la qual se trobaren?
Pel que fa a les places sicilianes governades per oficials exiliats,
coneixem el cas de Trapani, que governava el coronel Jaume
Carreras. La ciutat va ser assetjada per les tropes espanyoles el
novembre de 1734; el 14 de juliol de 1735 la guarnici capitul, i
Carreras i els seus homes pogueren marxar, amb honors militars,
en direcci a Fiume i Trieste.90
Amb aquest fet es clogu la presncia austraca als regnes
meridionals dItlia. La pau de Viena (30 doctubre de 1735) i
sobretot el tractat de Viena (1738), confirmaren la prdua de Npols
i Siclia, a ms dels presidis de la Toscana, per assenyalaren la
recuperaci de la Llombardia i lannexi del ducat de Parma.

86. El tenente colonello Carrasquet apareix, per, a les llistes de pensionistes


del Banat (document 64). Tanmateix, podria tractar-se de lassistncia a la seva famlia,
que hi fou confinada.
87. Document 62. La batalla de Bitonto va tenir lloc el 25 de maig de 1734.
88. Document 114.
89. Via fora els adormits..., full no numerat.
90. A.N.C. Fons Josep Rafel Carreras i Bulbena. Historial militar de Joan
Madrenas i Jaume Carreras.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

149

El regiment dinfanteria de la marina de Npols va ser dissolt el 1734; un any desprs mor a Viena el seu comandant, el tinent
coronel Vicent Estupiny.91 Tamb el 1734 es dissolgu el regiment de cuirasses de Pignatelli-Belmonte. Lany segent foren
dissolts els regiments dinfanteria de Monteleone i de Laurino.
Daquesta manera, lnic regiment itali que va continuar en peu
fins el 1751, com ja hem assenyalat va ser el dinfanteria de
Marulli.
Com hem vist, Carrasclet capitanej encara la darrera empresa
duta a terme per voluntaris exiliats durant la guerra de Successi
dustria (1740-1748). La companyia franca que comand va ser
formada a Buda en els ltims mesos de 1741. Era composta per
seixanta-quatre homes, dels quals noms la meitat disposaven
dexperincia militar. Trenta-un eren catalans, valencians i aragonesos,
i almenys setze eren italians. La companyia va actuar a Estria, i
desprs es despla a Linz, on va ser dissolta el 13 de juny de 1742.
Carrasclet, per la seva banda, es reenganx en un regiment alemany,
del qual comand una companyia, el juny de lany segent. Com
ja hem assenyalat, mor prop de Brisach el desembre de 1743.92
LASSISTNCIA

ALS EXILIATS

Els exiliats que no estaven ocupats a lexrcit o a ladministraci


van requerir una assistncia directa per part de la monarquia. Les
famlies que no disposaven de cap ingrs salarial regular devien
formar un collectiu entre 15.000 i 20.000 persones en els moments
de major presncia dexiliats. La magnitud daquesta xifra, juntament
amb la condici social elevada de molts, va constituir un seris
problema per a les autoritats vieneses. Aix no obstant, per diverses
vies organitzades en funci de la destinaci territorial dels exiliats,
per tamb des duna jerarquia social fora rgida ladministraci
va donar una resposta prou satisfactria a les seves necessitats.
Aquesta situaci vari, per, des de 1734, com ja hem assenyalat.
En un informe elaborat per larquebisbe de Valncia i el comte
de la Corzana el gener de 1714 quan encara no era previsible
lxode barcelon es valor lajut als exiliats en 233.700 ducats

91. Document 114.


92. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2. part,
any 1719.

150

AGUST ALCOBERRO

anuals. Els autors de linforme alertaven de la importncia daquesta


quantitat i dels efectes negatius que podia tenir en els regnes que
se nhaurien de fer crrec i entre les persones que nhaguessin estat
excloses:93
Es tan exorbitante [ratllat exorbitante i substitut per quantiosa] la summa que, si bien en la clemenca de V. M.
consideramos como ms natural atributo su demostrazin, no
podremos excusar el representar a V. M. quntos inconvenientes podran deduzirse de dar al pblico en una vez este repartimiento, donde por la fzil comparazin y por la natural quexa
de otros vasallos que no fuesen comprehendidos, resultara de
la misma providenzia el concepto contrario y la resistencia a
su ms plausible acceptazin.
Tot plegat es produa, a ms, en un moment de fort endeutament per part de la monarquia, a causa de les despeses contretes
durant la guerra de Successi. Per aquest motiu, Carles VI havia
hagut de vendre a la Repblica de Gnova el marquesat de Finale
(Finale Ligure) el 20 dagost de 1713.94
Abans de larribada dels refugiats de Barcelona, lerari pblic
ja destinava 220.000 ducats noms a lassistncia dels exiliats de
primera classe, s a dir, a les famlies de lalta noblesa i a lalt clergat.
Els fons provenien de les rendes dels bns segrestats als exiliats
borbnics de Npols i Mil.95 Fins el 1725, aquesta va ser una de
les vies bsiques de finanament dels ajuts als exiliats.
Lincrement exponencial de lexili que es produ en els mesos
segents exig laplicaci daltres mesures. Cap al setembre de 1714
el Consell dEspanya reflexion sobre la possibilitat de naturalitzar
alguns dels refugiats en els diversos regnes de la monarquia. La
naturalitzaci era una condici indispensable per a lexercici de la
majoria de crrecs civils i eclesistics, i tamb per a lobtenci de
feus i rendes. La consulta apuntava especialment cap al regne de
Npols, que podia allegar en sentit contrari el privilegi concedit pel
monarca el 26 dagost de 1713,96 pel qual noms les institucions del
regne podien naturalitzar forasters:
93.
94.
any 1715.
95.
96.

Document 1.
Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2. part,
Document 3.
Vegeu el document 15.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

151

Siendo indisputable que V. M. no se abdic ni pudo abdicarse


la regala de conceder en Npoles naturalezas, como la tiene
en Miln (pues slo se debe entender concedida al reyno y
ciudad la facultad de executarlo tambin), pareze preciso que
V. M. desde luego se sirva declarar naturales y hbiles a aqullos
que, por ser ministros, letrados, polticos de genio apto a
gobierno y eclesisticos, pueden ser entretenidos y acomodados, escusando al erario un rengln de suma entidad.
La consulta apellava fins i tot al principi dautoritat, i deixava
entreveure la possibilitat de prendre mesures de fora, pues de la
sobrada tolerancia pueden resultar daos que se hagan irreparables
azia el decoro y authoridad de V. M..
Les pressions de les institucions napolitanes, i tamb probablement els escrpols del monarca, dilataren la qesti per espai
de ms de dos anys. Finalment, el 10 de febrer de 1717, el monarca
dict una ordre que pretenia acontentar tothom. El text donava llum
verda a les naturalitzacions, per noms concedia als novament
nacionalitzats napolitans laccs als crrecs que tradicionalment
havien estat oberts als estrangers. Daquesta manera es retornava
a la situaci prvia a la guerra de Successi:97
Porque mi real mente y voluntad ha sido y es que los ss.
espaoles en quienes debe caer la naturalizacin (de que se
embiarn listas adjuntas) queden en virtud de ella y de las
respectivas certificatorias habilitados a obtener, exercer y ser
colocados slo en aquellos empleos y dignidades en que los
forasteros podan ser provistos por lo pasado, y desde el tiempo
de el emperador Carlos Quinto.
Com hem pogut veure en les pgines precedents, aquest principi
es compl durant els anys docupaci austraca del regne. Daltra
banda, tamb hem donat exemples de naturalitzacions en altres
territoris, entre les quals una de les ms sorprenents, per preco,
va ser la dun selecte grup de nobles i funcionaris a Hongria (17221723).
La liberalitat reial es podia manifestar tamb, de manera
extraordinria, mitjanant les mercs concedides en les celebracions
assenyalades de la seva Casa. Aix, en ocasi del naixement de

97. Document 15.

152

AGUST ALCOBERRO

larxiduc Leopold (14 dabril de 1716, linfant mor el 4 de novembre


del mateix any, lemperador conced pensions extraordinries o
augments substanciosos a 44 persones. La llista, recollida per Castellv, esmenta lelit de la noblesa, lEsglsia i ladministraci civil
austriacistes.98
Daltra banda, van ser fora freqents les mercs atorgades al
personal del seu entorn en lescaiena de matrimonis, ampliaci de
famlia o, simplement, en pagament dels serveis prestats o en
reconeixement de la qualitat de les persones i famlies. Castellv en
fa una llista prou sistemtica per als anys 1714-1722.99 Tamb
nosaltres nhem esmentat algunes, en especial pel que fa als regnes
dItlia.
Des dels primers anys, es van anar configurant tres vies regulars
de pagament de pensions i assistncies: les pensions aprovades pel
Consell dEspanya i situades a les delegacions despanyols dels estats
italians; les assistncies del Socors Diari, que pagava el Consell a
Viena; i els fons reservats, o Bolsillo Secreto, que administrava
discrecionalment el marqus de Rialp. A ms, cal referir-se tamb
als pagaments realitzats pel regne de Npols i lestat de Mil als
oficials tils per servir i jubilats listn i montn de Npols
i montn de Mil i als ajuts en concepte dalmoina organitzats
en aquests dos territoris.
El jurista Josep Plant en fu un reps sitemtic vers 1725:100
Los dichos estados ya mantienen los reformados, puestos en los
regimientos o constituidos en plassas, los detenidos en Npoles,
Miln, Flandes y Sicilia, ass como los socorridos en Viena por
el diario y bolsillo.
Els criteris destabliment de les pensions de les delegacions
despanyols van ser acordats per una junta formada dins el Consell
en els mesos de setembre i octubre de 1714.101 Obeen a les condicions de necessitat dels demandants no podien tenir la mateixa
pensi les persones soles que les que havien de mantenir una
famlia, i sobretot a la seva condici social. De manera ben

98.
any 1715.
99.
100.
101.

Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2. part,


Ibidem.
Document 33.
Documents 3, 4 i 5.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

153

explcita, es considerava que els agraciats havien de ser tan sols los
que no tienen empleo o pensin para vivir. Aquesta condici es
moder amb el pas dels anys, a mesura que les delegacions van
disposar duns ingressos regulars, que es produren baixes a les llistes
per decs o retorn i que la burocrcia espanyola a Viena es
consolid i sollicit millores salarials per via de pensions.102
La llista de 1715 que publiquem (Lista primera) obeeix als
treballs realitzats per la junta.103 Les 388 persones que hi apareixen
sn assignades a les delegacions de Npols i de Mil per b que,
com ja hem assenyalat anteriorment, catorze de les qualificades de
primera classe tenien assignades les pensions de Npols a la cort.
La majoria de les persones qualificades com de primera classe havien
de cobrar una pensi entre 6.000 i 8.000 florins, segons les possibilitats finals de les caixes de les delegacions. A tall de comparaci,
val la pena recordar que 8.000 florins era el sou assignat aleshores
als consellers de capa i espasa del Consell dEspanya o al mateix
secretari dEstat i del Despatx Universal. En canvi, les persones de
les altres classes se situaven molt majoritriament per sota dels 500
florins en molts casos, entre els 100 i els 150, tot i que nhi havia
alguns que tenien assignats tan sols 50 florins.
No ens ha estat possible localitzar les llistes de pensionistes
de les delegacions de Npols i Mil, per sembla prou evident que
aquesta va ser la principal via dassistncia als exiliats fins el 1734.
Ho corroboren molts dels casos que hem addut en captols anteriors.
s molt probable que aquells que assoliren censos o propietats
feudals fossin retirats de la llista. Daquesta manera, les delegacions
despanyols de Npols i Mil van ser despecial ajuda per als ms
necessitats tot i que tamb shi establiren, com hem vist, censos
a favor de les persones ms prximes al monarca i dels alts
funcionaris.
La delegaci de Npols tamb es va fer crrec del pagament
de sous i pensions als oficials que havien abandonat el servei. Tot
i que dentrada hi hagu una certa rivalitat entre els consells de
Guerra i dEspanya per fixar quin dels dos organismes havia de

102. La incompatibilitat de pensions i sous o altres rendes va ser novament


publicada al reglament de 9 de novembre de 1725; amb tot, lemperador va acordar un
gran nombre dexcepcions, que van fer que el reglament esdevingus intil a la prctica
(vegeu document 37).
103. Document 7.

154

AGUST ALCOBERRO

pagar-los,104 la partida va ser assignada finalment a aquest darrer,


mitjanant les rendes del regne meridional dItlia. En aquest sentit,
ladministraci austraca rescat una tradici que ja venia dels anys
de dominaci hispnica. Duna banda, els oficials considerats hbils
formaven el cens anomenat listn i disposaven de la seva paga
ntegra. Daltra banda, els qui per edat o per malaltia eren considerats
impedits constituen el montn i cobraven mitja paga:105
Las asignaciones del reyno de Npoles de tiempo de Carlos 2
se distinguan en lo que llamavan listn (se incluan los oficiales
que tenan asignado el sueldo en las provincias que se consideraban hbiles para servir), y perciban medio sueldo la que
llamavan montn (se incluan los oficiales que se consideravan
impedidos).
Com hem vist, per, el pagament daquests oficials va patir poques dincompliment generalitzat. Daltra banda, el sou va tendir a
disminuir amb el pas dels anys. Tot plegat va provocar un ambient
de desnim fora ampli, amb episodis puntuals de conflictivitat i
un degoteig constant demigrants cap a Viena.
Finalment, la Cambra de Npols disposava dun fons dalmoines,
al qual van recrrer molts exiliats pobres. Les seves aportacions
consistien en quantitats molt petites (entre tres carlins diaris i
fraccions dun). La seva recepci correspongu, en molts casos, a
vdues i orfes. Esmentem alguns dels exiliats que van cobrar un carl
o quantitats menors (indiquem entre parntesi lany de concessi
de lalmoina o de la seva ratificaci):106 Ana Bermudo i els seus fills
Ana M. i Luis Francisco, Mara de Murcia, les tres filles del capit
Francesc Mart (1715), Antonio Gallego, Beatriz de Acevedo, Anna
Eloi, Santiago Vzquez, Rosa Sana, Josefa Garca vdua de lalferes
Bautista Calvo (1716), Juan Jorge de Len (1717), Joan Josep Montar
(1721), Anna Merola (1722), Margarita Lpez, les germanes Palma,
Teresa i Graciana Carrizo (1729), Clara Mara Cariena i els seus
sis fills (1730) i les germanes Francesca, Antnia i Teresa dElies
(1732).

104. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI,


2. part, any 1715.
105. Ibidem, any 1720.
106. La informaci prov dels diversos volums de H.H.S. - I.-S.R. L. Neapel.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

155

Tamb a Mil funcion el montn i es concediren assistncies


en concepte dalmoina, per valor de dos rals diaris.107
La presncia dun gran nombre dexiliats pobres a Viena va
obligar a la creaci dun altre tipus dassistncia, anomenat Socors
Diari, o simplement de diari, que es rebia mensualment. Els seus
receptors eren anomenats comunament dietaristes. Aquesta assistncia
va nixer el 1717 i es va generalitzar a partir de febrer de 1719,
quan els dietaristes enviats a Buda loctubre de 1717 van retornar
a la capital. Sencarregava daquest fons loficial de la Secretaria per
a la negociaci de Npols Juan Toms de Peralta, cosa que ens
permet suposar que els fons provenien daquell regne; nera pagador
laragons Antonio Badia.108 Lassistncia de diari es reservava a
aquells que no disposaven de sous ni de pensions a les delegacions
despanyols:109
Esta mensual asistencia despus de algn tiempo se extendi
a toda clase de gentes, sexo y jerarquas. Y ass como se
sealaban sueldos o pensiones, se extingua esta asistencia.
Un document redactat poc desprs de la pau de Viena (1725),
al qual ja ens hem referit per altres motius, ens dna compte de
les 342 persones que cobraven lassistncia del socors diari en aquell
moment. El text ens proporciona informacions detallades de
cadascun, ninclouen lhistorial, el lloc de residncia i, molt sovint,
dades sobre lestat de salut, locupaci i la conducta. La quantitat
i la qualitat de les dades que resulta de gran inters per a
lhistoriador no admeten dubte sobre el caire estrictament assistencial, o de caritat, daquesta modalitat de pagament.
Els dietaristes estan dividits en diverses categories o nivells,
que no shan de confondre amb les classes de la llista de 1715,
adreada a les delegacions despanyols dels regnes dItlia. En la de
1725, el primer grup s assimilat a les pensions corresponents als
coronels jubilats i rep la quantitat de 45 florins mensuals (540 florins
anuals). Res a veure, doncs, amb els 6.000 o 8.000 florins anuals
que cobraven els pensionistes de lalta noblesa de Npols o Mil.
El segon grup, assimilat al grau de tinent coronel, percep 30 florins

107. Vegeu el cas de Margarita Yus (document 32).


108. Document 32.
109. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI,
2. part, any 1717.

156

AGUST ALCOBERRO

al mes. Les quantitats continuen disminuint en els grups segents:


22 florins i mig per als equivalents a sergents majors; 15 per als
capitans; 12 per als tinents; i 8 i mig (102 florins anuals) per als
alferes, sergents, caporals i cadets. En alguns casos, els pagaments
sn fins i tot menors. Els ms baixos se situen en 3 florins i mig
mensuals (42 florins anuals).
Els dietaristes de Viena als quals safegiren els novament
exiliats de Npols i de Siclia per la prdua daquests regnes els anys
1734 i 1735 van ser els principals protagonistes del malaguanyat
projecte de colonitzaci de la Nova Barcelona al Banat de Temesvar.
Ja hem donat algunes dades ben significatives de la seva caracteritzaci
social.
Amb la paralitzaci del Consell dEspanya el 1734 i la seva
definitiva extinci el 1736, lassistncia al collectiu dexiliats pobres
va passar a mans de la Cambra Imperial, o Hofkammer, de la qual
provingueren els fons destinats a la colonitzaci del Banat i tamb
lassistncia als seus supervivents, residents a Buda i a Viena durant
la dcada de 1740. Les llistes que publiquem de persones que rebien
assistncia en aquesta ciutat els anys 1740, 1744, 1745 i 1747110 ens
informen dun collectiu dunes quatre-centes persones o famlies,
on predominen les dones vdues i els orfes.
La primera descriu les caracterstiques socials dels seus components, amb comentaris precisos i punyents, com ara vedova dun
capitan catalano, vedova catalana, con mogle e sei figli, catalano povero, povera napolitana, molto vechia, aragonese, vive
nel Hospidale delli Spagnoli, moglie del capitano venuto priggionero
de Spagna con tre figli, etc. Els sous mensuals ms elevats sn de
8 florins (96 anuals), per tamb nhi ha fora de 2 florins i 30
crizers (30 florins anuals). Les llistes segents permeten constatar
un gran nombre de continutats i una major diversitat en les
pensions, que se situen entre els 12 i, excepcionalment, els 600 i
els 1.500 florins anuals xifres corresponents a Eullia Bellver i
a la comtessa Ferran.
La tercera via dassistncia als exiliats va ser el Bolsillo Secreto.111 Aquest fons era administrat pel marqus de Rialp.

110. Documents 69, 71 i 72.


111. Virginia LEN SANZ: Patronazgo poltico en la Corte de Viena: los espaoles
y el Real Bolsillo Secreto de Carlos VI, Pedralbes. Revista dHistria Moderna, 18 - II
(1998), pp. 577-598.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

157

Sencarregava dels pagaments el valenci Llus de Samper, que des


de 1717 va ser oficial segon de la Tresoreria i Receptoria del Consell
dEspanya, i consta, a ms, com a contador de los caudales del
Real Bolsillo Secreto.112 Les seves caracterstiques principals eren
el secret i la discrecionalitat, a ms de la puntualitat en els pagaments. El cronista Castellv en parla en els termes segents:113
Establecido el Consejo de Espaa, el emperador destin fondos
(cuya suma se ignora) con el ttulo de Bolsillo Secreto a la
discrecin de don Ramon Vilana y Perlas, secretario de Estado;
de este fondo se daban mesadas pagadas por oficial de la
thesorera con slo papel de orden del marqus de Rialp. [...]
Estas mesadas eran puntualmente pagadas, y lo fueron hasta
enero de 1734, que se extingui esta providencia.
Cal dir que Castellv escriu amb coneixement de causa, ja que,
com ell mateix reconeix, el cronista va cobrar una pensi mensual
daquest fons de 46 florins des de juliol de 1728 fins a gener de 1734.
Com altres institucions creades a Viena, el Bolsillo Secreto
recollia una tradici instaurada pels Habsburg hispnics (lanomenat
Bolsillo del Rey), per va tenir un carcter ms marcadament assistencial.114 Tanmateix, els seus receptors pertanyien gaireb
exclusivament a lalta noblesa i a lalta administraci. Virginia Len
ha publicat les llistes de perceptors de les mesades durant els anys
1719 i 1720.115 Els pagaments totals daquest darrer any assoliren
la quantitat de 43.021 florins i 17 crizers (poc ms del doble, 90.725
florins i 59 crizers, per al conjunt del bienni).
Hi apareixen un total de 26 beneficiats, entre els quals destaquen alguns dels homes situats al capdavant de les institucions poltiques, com el prncep de Cardona, president del Consell de Flandes,
que cobrava 275 florins al mes; o el mateix marqus de Rialp, que
sautoassign la quantitat de 1.250 florins anuals. Pel que fa a la
noblesa, podem esmentar, entre daltres, el comte de Fuencalada
(amb 2.400 florins anuals), la marquesa del Carpio (amb 2.117,24
florins), el comte de las Amayuelas (2.000 florins), el comte de Ss-

112. Document 75. Sobre la carrera administrativa del valenci Llus de Samper,
vegeu els documents 79, 85, 94 i 96.
113. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI,
2. part, any 1715.
114. Virginia LEN SANZ: Patronazgo poltico..., pp. 580-581.
115. Ibidem, pp. 587 i 588.

158

AGUST ALCOBERRO

tago (2.000), el marqus de la Guardia (1.800) i el comte de Savall


(1.400 florins). Per a tots ells, els fons del Bolsillo Secreto constituen
un complement dels ingressos derivats dels seus oficis, rendes o
pensions a les delegacions despanyols. Daltres degueren ser admesos al Bolsillo Secreto de manera transitria, mentre gestionaven
la seva incorporaci a les delegacions, com el canonge Jaume
Nicolau, que labril de 1720 obtingu una mesada de 25 florins, o
Josefa Istigui Loyola, que des doctubre daquell any perceb una
mensualitat de 20 florins.
Altres receptors treballaven a la Secretaria dEstat, per no
disposaven dun sou reglat a crrec del pressupost del Consell. s
el cas de Jos de Castro que con decreto de 20 de Abril obtuvo
la merced de oficial supernumerario de la Secretara de Estado con
el sueldo de 1.200 florines, o de Tobies Schrop, escombriaire de
la secretaria, que hi cobrava un sou de 180 florins anuals.
Per el Bolsillo Secreto es va fer crrec tamb duna part del
pressupost de lHospital dEspanyols de Viena. Lhospital rebia 600
florins anuals, en concepte del rdit dun capital de 10.000 florins,
al 6% dinteressos. El capital havia estat lliurat per lemperador el
10 de maig de 1718.116
Daltra banda, una part del pressupost del bolsillo es destinava als ajuts de costa, s a dir, als pagaments puntuals a causa
de despeses diverses, com viatges, correus, despeses impagades per
altres mbits de ladministraci, serveis secrets i contingncies
familiars com ara enterraments. En el perode febrer de 1719gener de 1720, les despeses dels ajuts de costa van importar una
quantitat total de 47.929 florins i 33 crizers, s a dir, tot just uns
6.000 florins ms que les despeses fixes.117 A tall dexemple, el
bolsillo va pagar, en concepte de despeses realitzades pel viatge
de la cort a Praga durant els mesos de desembre de 1723-gener de
1724, 4.000 florins al prncep de Cardona; i 2.000 al Conestable de
Castella, als comtes de Savall, Oropesa, Vilafranquesa, Cifuentes
i Montesanto i a Francisco de Erill i Melchor Pacheco.
Tamb els oficials empresonats a Espanya desprs de la caiguda
de Barcelona van rebre ajuts de costa regulars, si b en quantitats

116. Ibidem, p. 591.


117. Ibidem, pp. 585-588. Vegeu tamb les pp. 594-598, on es dna compte dels
ajuts de costa pagats entre 1723 i 1731.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

159

variables. Les sumes eren distribudes a travs de Lisboa. El 1719


sels va destinar un ajut de 500 florins.118
Les grans despeses realitzades van conduir el bolsillo a una
situaci dendeutament crnic amb diverses companyies bancries,
que ha estudiat Virginia Len.119 El bolsillo va absorbir, a ms,
les quantitats corresponents als buits deixats per les delegacions
despanyols.120
El carcter discrecional del Bolsillo Secreto va contribuir a
enfortir el prestigi i lautoritat de lemperador i, de manera ms
directa, del marqus de Rialp entre lelit de lexili, per tamb entre
alguns collectius molt perjudicats, com els qui van anar a raure a
lHospital de Viena.
Si b els ajuts a laristocrcia exiliada van tenir un carcter
excepcional, conv no oblidar que aquests semmarcaven en un
context caracteritzat pel valor del patronatge reial i per la creaci
dextenses xarxes clientelars. Com ha escrit Charles W. Ingrao,
referint-se a la cort vienesa en lpoca de Carles VI:121
Les connexions a la Cort i un convenient ttol nobiliari o oficial
van esdevenir ms importants que locupaci o la riquesa, ja
que noms aquells determinaven en ltima instncia aquestes.
[...] Latractiu dels valors aristocrtics pot haver produt una
ms gran homogenetat social i autoacceptaci, per va fer poc
per ajudar a la formaci duna burgesia urbana ms productiva.
LA NOSTLGIA DE CARLES VI PER BARCELONA. EL PARTIT ESPANYOL A VIENA
Carles VI i la seva esposa Elisabet Cristina van manifestar tot
al llarg de la seva vida una gran nostlgia per Barcelona. En aquest
sentit, prpiament emptic, compartien, si ms no, un ingredient
psicolgic com a tots els exiliats i emigrants: all que els gallecs
anomenen morria o saudade. Cal tenir en compte que lemperador

118. Ibidem, pp. 585 i 591. Vegeu tamb Virginia LEN: Los espaoles
austriacistas..., p. 175.
119. Ibidem.
120. El 24 de desembre de 1727, el Consell dEspanya acord que la pensi de
4.000 ducats de Mil que rebia el marqus de Coscojuela es reparts de la manera segent,
a causa de la seva marxa temporal a Espanya: 2.200 per al Bolsillo Secreto, 1.000 per
al comte de Plasencia en qualitat daugment pel seu prxim matrimoni i 800 per a
la seva germana, la comtessa Ferran (H.H.S. - I.-S.R., B. Consejo de Espaa, k. 3).
121. Charles W. INGRAO: The Habsburg Monarchy..., p. 126.

160

AGUST ALCOBERRO

havia entrat a Barcelona amb vint anys i que hi va viure un dels


perodes ms decisius de la seva formaci, tant en el pla personal
com de govern. Lemperadriu hi arrib l1 dagost de 1708; tot just
tres mesos abans shavia casat per poders a Viena. La jove parella
inici les seves relacions a Catalunya. Com hem vist, la cort reial
de Barcelona sobr des del primer moment a laristocrcia austriacista
peninsular. Carles parlava amb fluidesa, indistintament, catal i
castell a ms dalemany, hongars, itali, llat i francs.
Les proves de la nostlgia de la parella sn constants, i abasten
alguns episodis importants de la seva vida i fins i tot de la seva
mort. Ja ens hem referit anteriorment a la vinculaci de lemperador
amb lesglsia de la Merc de lHospital dEspanyols de Viena. Ms
endavant ens estendrem sobre la seva relaci amb el monestir de
Montserrat de la capital austraca. Carles record especialment el
setge borbnic de Barcelona de 1706, que acab amb la derrota de
les tropes de Felip V. El 12 de maig de 1736 va anotar al seu diari
personal: Barcelona heut 30 jahr (Barcelona, avui 30 anys), en
record de la data en qu es trenc el setge.122 De fet, la diada del
12 de maig era objecte cada any de celebraci a Viena, ab gala
y solemnssima festa, com record lautor de Via fora els adormits...123
La seva mort va tenir unes connotacions encara ms catalanes.
Com explica lhistoriador nord-americ Charles W. Ingrao,124 Carles,
que havia agafat un sever refredat en una cacera,
al primer smptoma de recuperaci, es va afartar duna olla
de bolets guisats amb el seu oli catal favorit. Els bolets eren
o b fets malb o b excessius. Malgrat que els seus servidors
es van afanyar a retornar-lo a Viena, va morir al palau suburb
de la Favorita el 29 doctubre de 1740. Prou dignament, lltim
mot que va sortir dels seus llavis fou: Barcelona.
La nostlgia apareix tamb en les trobades que tingu Francesc
de Castellv amb lemperadriu, ja vdua, a Gratz els anys 1741 i 1742,

122. Friedrich EDELMAYER: La guerra de Successi i la casa dustria, LAven,


(desembre 2001), p. 44.
123. Barcelona no s aquella ciutat que ha defensat en un siti a lemperador
en persona? No sab en la esclavitud que plora eixa ciutat que en Viena se celebra un
aniversari de sa llibertat a 12 de maig ab gala y solemnssima festa?, Via fora els
adormits... (text no numerat).
124. Charles W. INGRAO: The Habsburg Monarchy..., p. 149.
264

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

161

on el cronista, que probablement buscava el mecenatge de la mare


de larxiduquessa Maria Teresa per a ledici de la seva obra, va fer125
presente a V. M. de palabra y por escrito las Narraziones Istricas
que tengo escritas en ms de treinta aos de trabajo.
En una carta redactada poc desprs, Castellv li envi els plecs
referits a 1708. La tria, certament, no era gens equivocada, perqu
shi descriu
el viage de V. M. desde Germania hasta Catalua y circunstancias que sucedieron al real casamiento de V. M., su real
arrivo a Catalua, la pblica y real entrada en Barcelona, las
solemnidades y fiestas que se celebraron.
La descripci daquests fets126 t un to inusitadament festiu,
que sembla redactat expressament perqu lemperadriu ho llegeixi.
Aix, a tall dexemple, Castellv relata una curiosa ancdota que
esdevingu a Elisabet Cristina la primera nit que va sojornar a
Matar. El prncep Antoni de Liechtenstein es va descuidar de posar
una mosquitera a la seva cambra,
de modo que la reina pas una muy inquieta noche, martirizada
de los mosquitos de que abunda aquel sitio por sus jardines
y cercana al mar, y amaneci con el rostro todo taladrado como
quien tiene sarampin y viruelas en tanto grado que fue comn
voz que el rey tard tres das en ir a verla.
Lhistoriador austrac Friedrich Edelmayer ha descrit la presncia
constant de Barcelona i daltres escenaris de la guerra de Successi
en la iconografia generada durant el regnat de Carles VI.127 Com
assenyala Edelmayer, el record daquells fets s present tamb en
edificis i peces escultriques. Aix, al sarcfag que lemperador va
fer construir per al seu germ Josep I a la cripta dels caputxins de
Viena apareixen diversos episodis de la guerra de Successi. Shi
recorda tamb el trencament del setge de Barcelona de 1706 amb
la inscripci: Victrix causa Barcelonam liberavit MDCCVI.

125. Document 70.


126. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., vol. II.
127. Friedrich EDELMAYER: La guerra de Successi.... Larticle ocupa les pgines
39-45. Vegeu tamb els treballs de M. HAWLIK-VAN DE WATER i Franz MATSCHE esmentats
a la bibliografia.

162

AGUST ALCOBERRO

Tamb al seu propi sarcfag, que fu construir larxiduquessa


Maria Teresa, hi apareixen escenes de la guerra de Successi; a la
part anterior, la ms visible per al visitant, shi descriu la batalla
de Saragossa de 1710. Daltra banda, al sarcfag de la seva esposa
Elisabet Cristina hi apareix de manera destacada el viatge a
Barcelona de 1708, el mateix que rememor amb Castellv.
En ledifici religis ms important del regnat, la Karlskirche,
sn diverses les referncies als regnes hispnics. Els seus escuts
apareixen, per exemple, en un lloc destacat, al costat de lorgue;
tamb sn ben visibles les referncies a les corones dArag i de
Castella en dues columnes de la faana.
Calibrar la incidncia poltica daquesta nostlgia requeriria un
coneixement ms aprofundit del regnat de Carles VI i de la mecnica
de la monarquia austraca, que no possem. Tanmateix, hi ha alguns
indicis que permeten suposar que aquesta no fou menor. Duna
banda, s important destacar que Carles es consider sempre rei
dels territoris hispnics i ostent els diversos ttols propis daquesta
condici. La signatura de la pau de Viena (1725) supos la renncia
als drets successoris, per no al dret de continuar-sen proclamant
rei. Aix, larticle X del tractat confirmava que tant lemperador com
Felip V
podrn conservarse durante su vida los ttulos que han tomado,
pero sus herederos y sucesores tomarn solamente los ttulos
de los reinos y dignidades que las partes contratantes poseen,
abstenindose de todos los otros
Daltra banda, ha estat remarcada lactitud de respecte que
Carles VI mantingu envers les constitucions i institucions dels
diversos estats de la monarquia austraca. Aquest comportament
trenc amb les tendncies centralitzadores iniciades arran de la
guerra dels Trenta Anys, i que la seva filla Maria Teresa i sobretot
el seu nt Josep II reemprengueren amb ms fora, per amb poc
xit, en el cas daquest. No ens sembla desencertat relacionar, en
aquest punt, el comportament poltic de Carles VI amb els seus anys
de formaci a Barcelona i amb la influncia ideolgica que
laustriacisme exerc sobre ell. Al capdavall, lexperincia de Catalunya
provava que els lligams entre el sobir i el pas fonamentats en el
pacte eren la millor garantia de fidelitat i de sacrifici. Una lli molt
similar semport larxiduquessa Maria Teresa del regne dHongria
en els moments ms dramtics de la guerra de Successi dustria,

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

163

quan, gaireb perduda lErblande, aquell territori mobilitz 100.000


homes i capgir el curs del conflicte a lEuropa central (1741).128
Tamb ha estat remarcat linters de Carles VI pel desenvolupament del comer i de la marina, que es plasm en diverses iniciatives. Recordem, tot just, la constituci de les companyies comercials
dOstende i dOrient, la millora de les comunicacions entre Viena
i Trieste, lestatus de port franc concedit a aquesta localitat i encara,
malgrat la pssima experincia dels nostres exiliats, lintens procs
repoblador del Banat de Temesvar sota la direcci del general Mercy.
Algunes daquestes iniciatives ens fan vincular inevitablement el
govern de Carles VI als seus anys barcelonins. A la llarga, les idees
reformadores germniques el cameralisme retornarien als
regnes hispnics, en part a travs dalguns exiliats.129
Una altra qesti s la de lanomenat clan o partit espanyol,
esbombada i denostada tradicionalment per la historiografia
alemanya.130 Aquestes denominacions sn, de fet, estrictament
coetnies i manifestaven el malestar de les grans nissagues germniques davant la proximitat dalguns exiliats a lemperador.131 Amb
letiqueta de partit espanyol hom es referia a algunes de les figures
que formaren el cercle ntim de lemperador, i que tenien en com
haver compartit des de Barcelona el projecte austriacista en els anys
de la guerra de Successi. Aquest collectiu incloa personatges com
el comte dAlthan, el napolit comte Stella i el secretari dEstat,
marqus de Rialp. Aquests dos darrers eren membres de la
Conferncia General dEstat. Ja ha estat remarcada, en el cas de
Vilana-Perles, la seva forta vinculaci poltica i personal amb el
monarca, especialment a travs de la Secretaria dEstat. En aquest
sentit, s constatable un enfrontament poltic continuat entre el
partit espanyol i el partit alemany, que lider el prncep Eugeni
de Savoia i en el qual jug un paper substancial el comte Johann
Wenzel Wratislaw, canceller de Bohmia.132

128. Charles W. INGRAO: The Habsburg Monarchy..., captol 5.


129. Ernest LLUCH: Cameralisme, Corona dArag....
130. Sobre la influncia de lanomenat partit espanyol, vegeu Charles W. INGRAO:
The Habsburg Monarchy..., pp. 130 i ss.; Jean BERENGUER: El Imperio..., pp. 353 i ss.;
Jnos KALMAR: Autour de lEmpereur Charles VI....
131. En feuilletant la correspondance des plus hauts fonctionnaires impriaux,
on tombe souvent sur des plaintes contre les Espagnols de la cour (Jnos KALMAR: Autour
de lEmpereur..., p. 260).
132. Ibidem, p. 260.

164

AGUST ALCOBERRO

Del comte dAlthan ja hem esmentat el seu matrimoni amb la


catalana Marianna Pignatelli i dAimerich. La parella brill amb
intensitat a la cort vienesa, a causa de la importncia poltica del
comte, fonamentada en la seva proximitat a Carles VI, del qual a
Barcelona va ser cavallers major. Lafecci de lemperador pel comte
nebot del prncep Antoin Florian Liechtenstein, que li va ser
preceptor sinici en els seus anys dadolescncia i es va mantenir
al llarg de la seva vida. Castellv escriu que el comte dAlthan era
muy favorecido de lemperador, i afegeix:133 Tena el mayor afecto
a los espaoles, y el desvelo con que procurava ayudarlos lo calificava, de modo que le llamavan el Althann espaol.
A la mort del comte, el 16 de mar de 1722, fue tanta la
pesadumbre del emperador en este caso que su exceso puso en
cuydado a toda la Corte.
Tamb lautor annim de Via fora els adormits... en destaca el
ver amor, del qual may oh lemperador altres veus que honrades
a favor de Catalua y zelosas contra tota renncia a Espanya, tot
afirmant que el comte dAlthan mai no hauria acceptat la pau de
Viena de 1725.134
Jnos Kalmar ha destacat, per, la influncia determinant en
el sobir de Rocco Stella, comte Stella. Nascut a Bari, dextracci
humil, Stella va ser introdut tamb a la cort pel prncep de
Liechtenstein. Com en el cas dAlthan, va resultar decisiu per a la
seva vinculaci amb el monarca el fet dacompanyar-lo en la seva
experincia ibrica, des de 1704 fins a 1711. A la cort vienesa,135
il rendait visite lempereur dans la nuit, selon la tradition
espagnole, et ils discutaient ensemble. Avant la runion de la
confrence du cabinet des ministres, Charles VI parlait avec
Stella sur les sujets mis lordre du jour [...]. Toujours estil que, quand la confrence se runit en labsence de lempereur,
Charles leur envoya sa dcision, dj prise antrieurment par
lintermdiaire de Stella.
El 1783, lillustrat alemany Johann Kaspar Riesbeck identific
el partit espanyol amb lobscurantisme i els jesutes, per contra-

133. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI,


2. part, any 1722.
134. Via fora els adormits..., addici IV (fulls no numerats).
135. Jnos KALMAR: Autour de lEmpereur..., pp. 257-258.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

165

posici al partit de les reformes que govern durant els anys de


Josep I. Els seus membres foren responsables dhaver frenat136
la diffusion des crits franais et maintenu lobscurantisme,
alors que le prince [Eugeni de Savoia], qui avait des relations
avec les plus grans savants et artistes, aurait pu apporter aux
sciences et aux lettres ce quil avait apport larme.
Ferdinand Wolf, que public el 1854 a Viena la correspondncia
entre el marqus de Rialp i lemperadriu Elisabet Cristina corresponent
als anys 1713 i 1714, ens ha deixat un retrat de Vilana-Perles que
resumeix prou b lactitud de la historiografia germnica tradicional
davant lanomenat partit espanyol. Wolf el descriu com el cap
de lanomenat partit espanyol a ustria i en vries ocasions va ser
el guia dels destins de tota la monarquia, i afegeix:137
Shavia guanyat confiana i ascensos mitjanant una adhesi
lleial a lemperador i a lemperadriu i aix mateix un gran zel
per la Casa dustria [tot i que] mai va perdre de vista els seus
propis interessos i va procurar fomentar-los no sempre
utilitzant mtodes honrats, astut com un catal, vid dor com
un espanyol i ben experimentat en les arts i les relacions de
la Cort.
Del comentari de Wolf no ens interessa tant el retrat personal
que podrien haver subscrit tamb molts austriacistes sincers, tant
a lpoca de Barcelona com a la de lexili de Viena138 com les generalitzacions que fa sobre els carcters catal i espanyol. Lhistoriador
austrac esmenta tamb els mtodes utilitzats pel marqus de Rialp,
que tenien com a objectiu139 enriquir-se ell i els seus compatriotes
mitjanant xantatges de tota mena, aventurades especulacions i
xerrameques.
La historiografia catalana tampoc no sha mostrat, en general,
gaire favorable a la figura de Vilana-Perles, i ha ems uns judicis

136. Johann KASPAR RIESBECK: Briefe eines Reisenden Franzosen (1783), vol. II (citat
per Franoise KNOPPER: Le cosmopolitisme..., pp. 145-146).
137. Citat per Ernest LLUCH: Lalternativa..., pp. 71 i 74.
138. Sobre loposici a la poltica de Vilana-Perles durant la guerra de Successi,
vegeu Josep M. TORRAS I RIB: La guerra de Successi..., especialment pp. 252-256. Les
crtiques a Vilana-Perles sovintegen tamb en la conjuntura de lexili austriacista. A
lopuscle Via fora els adormits..., editat el 1734, el marqus de Rialp s tractat, entre
altres termes, de sangonera, vbora matricida i antipatrici (vegeu el captol 7).
139. Ernest LLUCH: Lalternativa..., p. 74.

166

AGUST ALCOBERRO

no gaire diferents sobre els seus mtodes. Lopuscle Via fora els
adormits... (que analitzem al captol 7) present una crtica
sistemtica i morda contra el ministre. Lhistoriador Josep Rafael
Carreras i Bulbena el qualificava aix en una obra publicada el
1902:140
Aquest home era un bon xic sabers, gens mancat dadulaci
y de fort simptich tracte, tot lo qual feya tingus guanyada
la voluntat de lemperador. Era gat vell en tota fays de
bretoleries de fina lley, havent-se ja distingit a Catalunya, anys
enrera, en una mala treta, en son temps punida, explotant lo
bon cor de Carlos; per may ning shauria cregut pogus
arribar, sempre treballant per son profit personal, a no curar
gota dels interessos de sa ptria.
Contrriament, Ernest Lluch ens ha deixat un retrat en qu
prevalen els aspectes positius daquest personatge. Per a Lluch,
Vilana-Perles encarna el possibilisme poltic imprescindible en tot
governant, per tamb unes profundes conviccions austriacistes. Una
cosa i laltra el feren igualment impopular entre els austriacistes no
involucrats en el poder i tamb entre el partit alemany. Aix, tot
referint-se al grup encapalat per Vilana-Perles, Lluch escriu:141
Polticament va ser en conjunt un grup molt proper al futur
Emperador i, per un excs didentificaci amb ell, van ser
criticats, primer a Espanya, pels seus correligionaris i, desprs,
a ustria, per aquells que pensaven que eren ms austriacistes
i, fins i tot, ms austracs que espanyols. Els del partit
alemany pensaven el contrari.
I, encara amb ms contundncia, forja en les ltimes planes
del llibre aquest balan del personatge:142
Diguem per acabar que amb Vilana-Perles hem volgut estudiar
un dels pocs catalans que des del segle XV ha manat o el que
ms ha manat i ha viscut el poder amb totes les seves plenituds
i dificultats. Molt possiblement, Vilana-Perles no hauria estat
estudiat fins ara per una major proclivitat autctona, basada
en experincies histriques, en estudiar catalans venuts o

140. Josep Rafael CARRERAS I BULBENA: Carles dustria..., p. 365.


141. Ernest LLUCH: Lalternativa..., p. 39.
142. Ibidem, p. 112.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

167

resistents ms que catalans governants. [...] Vilana-Perles havia


de ser entremig de la seva ptria i del monarca que detentava
lexclusiva possibilitat del fet que pogus sobreviure com a tal
amb les seves Constitucions. [....] Vilana-Perles havia de mantenir aquest lligam i forar-lo amb la seva influncia. [...] Amb
aquesta posici intermdia signific per a alguns catalans una
figura tbia al mateix temps que per molts de lImperi era
criticat per portar a lEmperador Carles VI vers posicions massa
prohispniques.
Creiem que Lluch tend a idealitzar Vilana-Perles potser des
dun cert emmirallament biogrfic. Fins i tot prescindint de les
crtiques purament morals als seus mtodes de govern s a dir,
assumint que tot poder implica una quota de corrupci, restaria
pendent comprovar si aquestes posicions massa prohispniques
van existir realment. Si per tals posicions entenem ja no el desig
utpic de recuperar Espanya per a Carles VI, sin el probablement
menys forassenyat de condicionar la pau amb Felip V al restabliment
de les constitucions de Catalunya o de tots els regnes de la Corona
dArag, els fets que avui coneixem no ens ho permeten corroborar,
ms aviat al contrari.
Esmentem, en aquest sentit, dos episodis despecial significaci
poltica, que sn tractats des daltres perspectives en altres captols.
El primer abasta els mesos que passaren des de levacuaci de les
tropes imperials de Catalunya (juliol-agost de 1713) fins a la caiguda
de Barcelona i Cardona (setembre de 1714).143 En aquell perode,
com hem vist, Vilana-Perles aprofit la resistncia catalana per ferse amb el poder en el Consell dEspanya. Lambaixada de Francesc
Verneda a Barcelona, per iniciativa seva, el convert en lhome ms
ben informat a Viena dall que realment sesdevenia a Catalunya.
s cert que la carta que Vilana-Perles envi a Barcelona, en nom
de lemperador, desprs de la signatura del tractat de Rastatt (mar
de 1714) gener moltes esperances entre els catalans i ati la darrera
resistncia. Per conv no oblidar que shi feia una interpretaci totalment esbiaixada del text del tractat, segons aquesta carta
Carles VI havia obtingut el reconeixement dels drets com a rei

143. Resulta de gran inters per a aquest perode el treball de Joaquim ALBAREDA:
El cas dels catalans: del pacte de Gnova a lequilibri europeu de 1713, Pedralbes.
Revista dHistria Moderna, 18 (1998), II, pp. 303-314.

168

AGUST ALCOBERRO

dEspanya per part de Llus XIV.144 Per tot plegat, els motius de la
seva elaboraci resulten de difcil interpretaci poltica. En tot cas,
no sembla que lactitud de Vilana-Perles difers gaire de la de la resta
de lentorn imperial en aquella conjuntura; ms aviat hem dentendre
que el marqus de Rialp es limit a mantenir-se a lexpectativa. La
naixent burocrcia espanyola a Viena sencarreg, daltra banda,
dallar polticament el marqus de Montnegre, ambaixador dels catalans, tot impedint-li laccs a lemperador i diferint-ne la correspondncia amb Barcelona.145
El segon episodi es refereix al congrs de Cambrai (iniciat el
1721) i al conjunt de negociacions que van donar lloc a la pau de
Viena (1725). En aquest cas, tampoc no hem documentat una
voluntat poltica per part de Vilana-Perles o de lentorn immediat
de la Secretaria dEstat per condicionar la pau al restabliment de
les constitucions de Catalunya i dels altres regnes de la Corona
dArag.146 Una altra vegada va ser un ambaixador de Catalunya en
la conjuntura crtica de 1713-1714, el comte Felip Ferran, lnic que
record la esclavitud que padecen els catalans i sollicit passar
a Cambrai147
con el patrocinio de la cesrea clemencia para que no queden
infelies unos vassallos, de cuyos pases ha salido V. M.

144. Salvador SANPERE I MIQUEL: Fin de la Nacin..., pp. 352-355; Joaquim


ALBAREDA: El cas dels catalans..., pp. 311-312.
145. Salvador SANPERE I MIQUEL: Fin de la Nacin..., pp. 388-389; Joaquim
ALBAREDA: El cas dels catalans..., p. 305. Castellv es fa un ampli ress de la marginaci
del marqus de Montnegre. Explica, per exemple, que lambaixador dels catalans decid
deixar en custdia tots els documents de la seva ambaixada al patge Llus de Peguera
i Aimerich para que el sagrado del palacio les librara del riesgo. Daltra banda,
reprodueix una carta dautor annim escrita el gener de 1714 que, entre altres comentaris,
afirma: Berardo y otros no han sido comprendidos en la nueva formacin [el Consell
dEspanya]. Hay muchos mal contentos, y con razn. [...] Berardo disimula, pero parece
que no corre muy bien con Rialb. De socorros y alivios para Barcelona no se habla;
slo veo que cada uno mira por s. Dios quiera que Perles se acuerde de lo que debe
a su patria, pues es de los que pueden ms, por estar ms cercano al rey. (Francesc
DE CASTELLV: Narraciones histricas..., vol. III, pp. 604-608). Larraconament de Montnegre
s denunciat tamb per lautor annim de lopuscle Via fora els adormits...: Se ha buscat
fins ara qui hagus fet entretenir al marqus de Montnegre en Viena fins a estar ajustada
en Utrecht la venda de Catalua? (pgina no numerada).
146. Lhistoriador Josep M. Torras i Rib ens informa que ha localitzat a lArchivo
General de Simancas una petici de retorn, amb el manteniment dels seus ttols i honors,
realitzada pel marqus de Rialp en el perode de la negociaci del tractat de Viena. Sembla
clar, doncs, que Vilana-Perles jug en aquell moment amb dues baralles.
147. Document 23.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

169

emperador con gran parte de los dominios de Espaa, adems


de los servicios hechos a V. M. y a la Grande Alianza, razn
que les promete ms dicha que la desgracia les amenaza. Y
quando nada se conjugue, vendr el alivio de saber que hasta
la fin no les ha V. M. desamparado, y el suplicante de haver
cumplido con Dios, con V. M. y con la patria solicitndolo.
Per acabar de delimitar lactitud del Vilana-Perles de Viena
davant el cas dels catalans, conv que ens referim tamb a dos
textos dels quals s autor, que han estat publicats per Ernest Lluch.
El primer, que ja hem esmentat,148 s de 1718. En aquella data tan
preco, el marqus de Rialp considerava ja un fet irreversible la
prdua dels regnes peninsulars; proposava la divisi de la unitat dels
altres regnes originaris de la monarquia hispnica i advocava per
la germanitzaci dels nous consells que haurien de formar-se a
Npols, Mil i Siclia. Aquesta no ens sembla, certament, una posici
gaire prohispnica.
Laltre text s el segon testament de Vilana-Perles, redactat
desprs de 1736,149 on sespecifica que si algun dels hereus
fueren engendrados o alguno de ellos traspasaren las fronteras
del dominio Austraco y se asentaren en otro suelo y bajo
dominacin extranjera, en tal caso no sean tenidos por llamados
a la sucesin, y slo sean incluidos en la substitucin aqullos
o aqullas que vivan bajo el imperio de la Augustsima Casa
de Austria, puesto que es de su singular munificencia de donde
me han venido todos los vienes que he podido testar.
1718 data de la primera renncia explcita de lemperador
en un tractat internacional al domini dels regnes hispnics150
assenyala, doncs, un punt pblic de no-retorn per al marqus de
Rialp. No noms en el seu sentit literal (el retorn dels exiliats, o
el retorn dels regnes hispnics al domini de Carles VI), sin fins
i tot en el seu sentit juridicopoltic ms ampli (el retorn de les consti-

148. Representacin del marqus de Rialp....


149. Reprodut per Ernest LLUCH: Lalternativa..., pp. 186-189.
150. Segons lautor de Via fora els adormits..., el document va ser firmat pel
marqus de Rialp i altres persones del seu entorn: En dit instrument pblic he llegit
solemnizar-lo vergonyosament subscrits alguns espanyols elevats per lo emperador a
empleos supremos de sos presidents.

170

AGUST ALCOBERRO

tucions de Catalunya). Des daquesta perspectiva, tot el que shavia


esdevingut abans de la derrota de 1714 o, ms exactament, abans
de levacuaci de 1713 pertanyia exclusivament al passat. Per
contra, lImperi constitua el present i lnic futur previsible i fins
i tot desitjat.151
A parer nostre, el concepte partit espanyol que no sha de
confondre amb la totalitat de lexili austriacista no reflecteix una
actitud poltica gaire diferenciada de la resta de collectius de lentorn
imperial. Es refereix a un bndol o camarilla cortesana que tenia
en com uns mateixos orgens geogrfics.
Conv remarcar que les formulacions teriques de Juan Amor
de Soria, que estudiem en un altre captol, sobre les quals basa Ernest
Lluch els fonaments ideolgics del partit, van ser redactades a
partir de 1736, quan Amor abandon tota responsabilitat de govern
i, per tant, la seva supeditaci jerrquica al marqus de Rialp.
Des dun plantejament no gaire allunyat, Jnos Kalmar considera que la proximitat de personatges com el comte dAlthan i el
comte Stella a Carles VI es fonament en la seva vinculaci personal
al monarca i en la malfiana daquest envers lalta burocrcia
germnica, sorgida dels enfrontaments entre la cort barcelonina i
la cort vienesa en poca del seu germ Josep I:152
il est logique que le souverain se soit appuy une fois de plus
sur les mmes favoris qui sattachrent uniquement a sa
personne, qui lui devaient en fin du compte tout, mme sil
y en avait certainement dautres qui taient plus qualifis par
leurs capacits et leurs mrites.
Des daquesta perspectiva, doncs, lexistncia de lanomenat
partit espanyol sacostaria al mite:153 Il faut donc considrer,
mon avis, comme un peu lgendaire laffirmation de linfluence des
Espangnols sur Charles VI, si rpandue dans lhistoriographie.

151. No ens podem estar de recordar al lector, ara en nota, una cita de linforme
de 1718: Maana faltarn los espaoles actuales, sus hijos sern italianos o alemanes
segn la regin de su nacimiento y su educacin, y ser preciso recurrir a todos
indistintamente.
152. Jnos KALMAR: Autour de lEmpereur..., p. 261.
153. Ibidem, p. 259.

VI
SOCIOLOGIA DE LEXILI VIENS

De tots els destins de lexili, Viena s el que ens ofereix una


imatge ms global i diversa. A Viena hi trobem representats totes
les classes i grups socials que configuraren lexili. La seva pervivncia,
fins a la fi de la dcada de 1740 si ms no, la diferencia tamb dels
estats italians, llevat de Mil. La diversitat dmbits de sociabilitat
ens permet apuntar, a ms, algunes de les caracterstiques comunes
daquell collectiu, divers des del prisma social, per amb mltiples
lligams, forjats des de lorigen geogrfic, la proximitat cultural i
lingstica i els vincles clientelars.
En una societat en qu les relacions a la cort determinaven
en ltima instncia la consideraci social i la riquesa de les persones,1
lestratificaci social del collectiu exiliat vingu marcada per la
qualitat i la intensitat dels vincles amb lemperador. No oblidem que
els exiliats, en arribar a terres de la monarquia austraca, havien
deixat enrere tots els seus bns i oficis. La reconstrucci de les seves
diverses categories i, per tant, de la seva jerarquia social va ser
obra exclusiva de la liberalitat de lemperador i de lentorn imperial.
Aquest procs es dugu a terme des duns criteris conservadors, tot
i que algunes famlies van protagonitzar una indubtable promoci
social.
Per aix, lanlisi social del collectiu exiliat ens obliga a
dibuixar diversos cercles concntrics, que tenen com a centre de
gravetat les figures de lemperador i de la seva esposa, Elisabet
Cristina.

1. Charles W. INGRAO: The Habsburg Monarchy..., p. 126.

174
CORTESANS

AGUST ALCOBERRO
I ALTS MINISTRES: EL CERCLE IMMEDIAT AL PODER

Aquest collectiu el formaven una vintena llarga de famlies.


La seva proximitat a lemperador els va permetre disposar de crrecs,
pensions generoses i, a mig termini, feus territorials. La voluntat
decidida del monarca digualar-los amb la noblesa dels seus dominis
efectius alemanya, hongaresa, txeca i italiana els reserv sempre
un lloc preeminent a la cort en igualtat de condicions amb aquesta.
De fet, sovint supos un tracte de favor, sense el qual cap dels grans
exiliats no hauria pogut seguir el ritme de vida de la minoria
aristocrtica hostatjada a Viena. Com hem vist, lactitud de Carles
despert enveges i recels, probablement per all tan conegut que
resumeix ladagi hostes vingueren que de casa ens tragueren. No
va ser mai exactament aix, certament. Molts dels components de
les famlies privilegiades hispnques van casar-se amb els planons
de les aristocrcies alemanya i italiana daltres, per, ho van fer
dins els rengles del mateix collectiu exiliat, sense abandonar mai
els lmits estrictes del seu estrat social. La segona generaci de lexili
va realitzar el seu particular itinerari a lombra immediata de
lemperador. Aquest podia consistir en el nomenament de patge;
lensinistrament en la carrera militar o administrativa; lelevaci a
crrecs i dignitats superiors en aquests mbits; i, finalment,
lestabliment en els cercles ntims de la cort.
Lentorn immediat del monarca ens obliga a retornar sobre
algunes de les persones que han estat considerades dirigents del
partit espanyol. Remarquem, en primer lloc, la figura de la comtessa dAlthan, la catalana Marianna Pignatelli i dAimerich.2 El seu
palau a Viena va ser un punt de trobada habitual de lelit exiliada.
Des de 1722, data en qu enviud, va romandre sota la protecci
de lemperador. Com hem vist, Althan va ser cavallers major del
monarca, tant a Barcelona com a Viena, i va ser nomenat gentilhome
de lemperador amb motiu de la seva proclamaci a Frankfurt. El
1725, la comtessa dAlthan encapalava la Lista de Grandes /
Gentiles hombres de Cmara de S. M. C. C. y otros a los cuales
remite la Delegacin de Npoles sus respectivas asistencias mensualmente a esta Corte.3 La comtessa mor a Viena el 1755. Un

2. Un retrat del personatge a Josep Rafael CARRERAS I BULBENA: Maria de Pignatelli


i Aymerich, Boletn de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona (1921), p. 195.
3. Publicada per Virginia LEN: Entre Austrias..., pp. 185-187.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

175

altre personatge de rang similar va ser Josepa de Copons, casada


amb el comte Stella; la seva germana, Anna de Copons, va contraure
matrimoni amb el tamb napolit marqus de San Telmo.
Una altra figura de primerssima posici va ser el comte de
Cardona, Josep Folch de Cardona i Erill. A Barcelona va ser nomenat
majordom major de la reina, i en aquesta condici acompany
Elisabet Cristina quan abandon la pennsula. Anteriorment, havia
estat nomenat lloctinent de Valncia, gran dEspanya (1707) i
almirall i conestable dArag. Amb motiu del naixement de larxiduc
Leopold (14 dabril de 1716), va ser nomenat prncep del Sacre Rom
Imperi i se li atorgaren diversos feus. Va obtenir tamb a lexili les
distincions de general de cavalleria i gentilhome de cambra. En
formar-se el Consell de Flandes (1717) en va ser nomenat president.
El prncep mor a Viena el 1729. Els seus bns i ttols passaren al
seu nebot Francisco de Silva Folch de Cardona.4
La figura del seu germanastre, larquebisbe de Valncia Antoni
Folch de Cardona, ja ha estat glossada anteriorment. Remarquem,
per, que malgrat la importncia del seu crrec, larquebisbe va ser
poc considerat per Carles VI,5 probablement a causa de la seva
rivalitat amb el marqus de Rialp. Aquest fet pot explicar la marginaci progressiva del Consell dEspanya en benefici de la Secretaria
dEstat, si ms no en les qestions dalta poltica.
Tamb ens hem ests suficientment sobre el marqus de Rialp.
Afegim tot just que mor a Viena el 5 de juny 1741, malalt de
tuberculosi. El ttol de comte del Sacre Rom Imperi, que havia
obtingut el 1725, i les extenses propietats a Hongria i a ustria van
passar al seu fill primognit, Francesc, que, com hem vist, va ser
governador del Banat de Temesvar entre 1753 i 1769. El seu nt,
Johannes, tamb va residir al Banat. Com a mnim la seva propietat
a Paasdorf (Baixa ustria) pertanyia encara al seu rent, Johannes
Perlas, el 1810.6 La biografia dels seus descendents confirma lallunyament de la cort vienesa desprs de la prdua dinfluncia poltica
del primer marqus de Rialp.

4. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2. part,


any 1716.
5. Jnos KALMAR: Autour de lEmpereur..., pp. 260.
6. Ernest LLUCH: Lalternativa..., pp. 43, 75 i 83. Agust ALCOBERRO: Lexili
austriacista..., p. 111. Segons Colin THOMAS, The Anatomy..., pp. 9-10, el cognom Perles
va donar lloc al topnim de la localitat de Perlez, al Banat de Temesvar.

176

AGUST ALCOBERRO

Entre els nobles que van assolir la grandesa dEspanya a Viena


de mans de Carles VI cal esmentar els comtes Ferran, dAtalaya, de
Cifuentes, de Cervell, de Sstago, dErill7 i dAlcaudete (fill del comte
dOropesa) i els marquesos de Montnegre, de Coscojuela i de Valparaso. Tots van obtenir tamb la dignitat de gentilhomes de cort;
aquesta intitulaci va ser concedida, a ms, al fill del duc de Monteleone, Fernando Pignatelli, que va obtenir tamb el ttol de prncep
del S. R. I.; al fill del duc dUceda, Melchor Pacheco; al comte
dOropesa, que ja disposava de la dignitat de gran en el moment
de levacuaci; als comtes de Savall, de Vilafranquesa i de Haro;
als marquesos de Rub, dAlmenara, de Besora, de Bol, de la Vega
i de Rafal; i als nobles Francesc de Lanuza i Gilabert, Llus de Peguera i Aimerich, Oleguer Sabastida i Font i Josep Reard i de Copons,
que el 1717 obtingu el ttol de marqus.8 Els comtes dOropesa,
Cifuentes i Savall van ser elevats tamb a la dignitat de cavallers
del Tois dOr.9 Savall fou, a ms, director de la Capella Imperial
de Msica.
El cercle de major nivell aplegava tamb els homes de ms alta
consideraci als consells dEspanya i de Flandes. A banda del comte
dOropesa conseller daquest Consell fins el 1725, quan retorn
a la pennsula, i del de Savall que en fou conseller des de 1723
i president de 1729 a 1740, cal destacar el duc dUceda, el seu
fill Manuel Pacheco i el marqus de Villasor i comte de Montesanto,
que, com hem vist, va assolir la presidncia del primer Consell el
1726.
Altres nobles de primer rang eren els comtes de la Corzana
gran dEspanya des de 1707 i comte del S. R. I. des de 1714,10
de Galve, de las Amayuelas, de Santa Cruz de los Manueles, de
Fuencalada i de Villanueva de las Torres i el marqus de la Laguna.
Tamb hem desmentar en aquest collectiu Caterina Folch de
Cardona i Erill, germana del prncep de Cardona i vdua del comte
Carafa; la comtessa gaud de les possessions territorials del seu marit

7. La intitulaci de gran va ser concedida a Antonio dErill y Vicentelo el 1707;


en morir aquest, a Viena el 1715, va passar al seu fill Jos, que va morir tamb a Viena
el 1732, i desprs al nt Francisco.
8. Document 16.
9. Vegeu la nota 3 daquest captol i els documents 2 i 7. Recollim tamb diverses
informacions esparses de Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas...
10. Sobre aquest personatge, vegeu Antonio RODRGUEZ VILLA: Don Diego Hurtado
de Mendoza...

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

177

i de diverses rendes al regne de Npols; a ms, va ser nomenada


cambrera major de lemperadriu vdua Guillemina Amlia de
Brunsvic, que havia estat casada amb Josep I, germ primognit
de Carles.
Entre les illustres vdues que van marxar de Catalunya amb
levacuaci de 1713, o que enviudaren els primers mesos dexili, cal
esmentar la comtessa Paredes i les marqueses del Carpio i de la
Casta.
Finalment, en aquest cercle selecte cal esmentar tamb el bisbe
dAlbarrass i el cardenal Cienfuegos que, juntament amb larquebisbe
de Valncia i el bisbe de Barcelona i cardenal Benet de Sala i
Caramany, que es dirig directament a Roma, on mor el 1715,
constituen les primeres dignitats eclesistiques de lexili austriacista.
Lentorn imperial tamb forn oficis eclesistics. Aix, el 1716 van
ser nomenats capellans dhonor pel banc de Castella Pedro Miguel
de Espoz i Toms de Aza y Peralta.11 El juny de 1712, el presbter
del Pilar de Saragossa, Juan Francisco Bulln, va ser nomenat
predicador del rei;12 el desembre de 1714 ostentava tamb aquesta
dignitat fra Domingo Prez.13 En diversos moments van rebre la
dignitat de telegs del rei (mi actual thelogo en todo lo que respecta
a mis dominios de la Monarcha de Espaa) el jesuta Juan Bautista
Azcana, el mercedari Jos Orcal y Peralta i lescolapi Glicenio
Avellones, entre daltres.14 El 1726 el pare Sebasti Paul ostentava
els ttols de predicador i teleg reials.15
Els lligams dins el petit nucli aristocrtic van ser molts estrets.
Aix, Mara Teresa de Moncayo y Palafox, dama dhonor de lemperadriu, es cas amb Francisco dErill, lim Vicentello, ms endavant
comte dErill, el novembre de 1716. La filla segona del marqus de
Montnegre, Serafina Berardo que nheret la grandesa dEspanya
a la seva mort el desembre de 1714 estava casada amb el marqus
de Villanueva de las Torres, Pedro Afn de Rivera. El comte Ferran
es cas a Viena amb Gertrudis de Lanuza i Gilabert, dama dhonor
de lemperadriu.16 Daltres, es van casar amb membres de laristocrcia

11. H.H.S. - I.-S.R., B. Consejo de Espaa, k. 10.


12. Ibidem.
13. Document 6.
14. Document 9. H.H.S. - I.-S.R., B. Consejo de Espaa, k. 4, fasz. 6.
15. Document 35.
16. Gertrudis de Lanuza reb diverses terres, en concepte de dot, del regne de
Npols (H.H.S. - S.-I.R. L. Neapel. Collectanea 25 (I), f. 106).

178

AGUST ALCOBERRO

germnica i italiana, com el comte de Savall, que marid en segones


noces amb la dama austraca Francesca de Berg i dArrendorf; o
com la dama de lemperadriu Maria Francesca de Ribera i de Berardo
filla del marqus de Villanueva de las Torres i de la marquesa
de Montnegre, que es cas el 1729 amb el prncep itali Ambrosio
Carracciolo.17 El 1731 el prncep de Cardona, Francisco de Silva
Folch de Cardona, nebot del qui fou president del Consell de Flandes,
marid la comtessa Czovor.18
La majoria de les persones que hem esmentat residien a Viena
amb les seves famlies i acompanyaven la cort en els seus desplaaments. El seu estil de vida no devia diferir gaire del de laristocrcia
dels altres regnes austracs. Com hem vist, les delegacions despanyols
de Npols i de Mil i el Bolsillo Secreto els atorgaven generoses
pensions i es feien crrec de les seves despeses extraordinries. Tots
disposaven dun servei domstic adequat a la seva posici social.
Aix, el general Pedro Morrs, marqus dOnrubia oncle de Joaqun
Morrs, que va ser conseller de capa i espasa del Consell dEspanya
des de 1723 esmenta un total de cinc servidors en retirar-se al
monestir dAsss el 1719.19 Lun havia estat secretari personal del
seu germ Joaqun que va ser ambaixador a Tor, mentre que
els altres sn qualificats simplement de domstics. Cal tenir en
compte, per, que Joaqun Morrs, germ del general, estava
considerat exiliat de tercera classe i el 1714, si ms no, vivia sol.20
Hem de suposar, doncs, que els exiliats de primera classe devien
tenir fora ms personal domstic. El marqus de Rialp, en el seu
primer testament (1733), distingeix entre servidors alts i baixos i
concedeix a uns i altres21
un traje de luto correspondiente a la categora de cada cual,
y adems a los domsticos del primer grado, que vulgarmente
son denominados servidumbre alta, el sueldo de un ao, y a
los servidores y servidoras comprendidos en la que llaman
servidumbre baja, el sueldo de tres meses.
Daltra banda, algunes famlies disposaven de capell privat,
com els comtes de Cervell, al servei dels quals hi havia el sacerdot

17.
18.
19.
20.
21.

H.H.S. - I.-S.R., B. Consejo de Espaa, k. 3, fasz. 4.


Document 58.
Document 20.
Document 2.
Ernest LLUCH: Lalternativa..., p. 180

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

179

aragons Melchor de los Reyes, que havia estat racioner de lesglsia


del Pilar.22
Lentorn imperial forn tamb altres ocupacions, com les de
pintor de cambra, msic o actor. Sabem, per exemple, que el 1714
el Consell dEspanya recoman el pintor Jos Callejo, que havia
treballat a Madrid:23
cuia particular insigne habilidad en retratos y hechuras de zera
es bien notoria a V. M., pues de su cesreo real orden se le
mand venir aqu desde Miln, [...] parecindole ser conforme
a la soberana benignssima mente de V. M. servirse de l dentro
de su profesin, mandando que con efecto se le establezca y
asista muy puntualmente con la competente mesada o pensin
anual que V. M. fuere servido concederle, para que pueda
travajar y mantenerse; pues no tiene duda que una habilidad
tan singular merece estar con exercicio en el cesreo, real
servicio de V. M.
Daltra banda, diversos msics, sobretot dorigen itali, van ser
pagats amb els fons del Bolsillo Secreto.24
La famlia que va viure a Viena un procs ms evident de promoci social va ser la dels Desvalls, que havien obtingut durant la
guerra de Successi el marquesat del Poal.25 Per aix ens hi estendrem amb ms detall.
Antoni Desvalls i de Vergs, marqus del Poal, va ser comprs
entre els exiliats de segona classe a la lista primera de pensionistes,
22. Document 32.
23. Document 5.
24. Esmentem el violinista Joaqun Sardo, que el 1728 tenia assignat un salari
de 300 florins anuals, i el mestre de la Capella de Msica Imperial Antonio Caldara,
substitut en aquest crrec del comte de Savall, que el setembre de 1730 reb una ajut
de costa de 500 florins (Virginia LEN: Patronazgo poltico..., pp. 593, 597 i 598). En
paralitzar-se els pagaments del Consell, el gener de 1734, es devia al msic Rayola la
quantitat de 2.866 florins i mig (document 107). El compositor veneci Antonio Caldara
estren el 1708 a Barcelona una obra composta amb motiu de les noces de Carles i
Elisabet Cristina, que constitueix la primera pera representada a Barcelona. Posteriorment
resid a Viena, on mor el 28 dagost de 1763; hi compongu, entre daltres obres, sis
misses dedicades a lemperador Carles VI (Josep Rafel CARRERAS I BULBENA: Carlos
dustria..., pp. 113-127). Sobre aquest tema vegeu Andrea SOMMER-MATHIS: Entre
Npoles, Barcelona y Viena. Nuevos documentos sobre la circulacin de msicos a
principios del siglo XVIII, Antigrama 1996-1997, pp. 45-77.
25. Sobre lactuaci dels Desvalls durant la guerra, vegeu Llus PUJAL: Antoni
Desvalls i de Vergs, marqus de Poal. Barcelona, 1988. Sobre la seva actuaci a lexili,
vegeu els documents 36, 57, 109 i 114. Vegeu tamb les informacions precises de Josep
Rafael CARRERAS I BULBENA: Carlos dustria..., p. 409.

180

AGUST ALCOBERRO

elaborada el 1715. Aleshores residia a Npols i obtingu 500 florins


de pensi anual.26 Tant ell com el seu germ Manuel van certificar
els serveis prestats per molts oficials i suboficials que es trobaren
sota les seves ordres a Catalunya; els certificats els eren del tot
necessaris perqu sels reconegus el grau i sels atorgus la pensi
corresponent, ja que la majoria no disposaven de cap altre document.27 El 1719, en ocasi de la guerra de la Qudruple Aliana,
un ministre de la cort de Viena li va proposar que retorns a
Catalunya, con otro sujeto de su eleccin, amb lobjectiu de
sublevar el pas. Desvalls shi neg, en considerar que lacci no tenia
per objectiu la recuperaci del Principat, i que noms provocaria
una major repressi a Catalunya per part de les autoritats
borbniques. Lactitud del marqus del Poal reflectia el desencs de
lexili austriacista davant els acords signats recentment pels
ambaixadors de lemperador (agost de 1718), que van suposar la
incorporaci de la monarquia austraca a la Triple Aliana, des
daleshores Qudruple Aliana. Per aquests acords, Carles VI
renunci de manera explcita al domini sobre els regnes hispnics,
a canvi de la collaboraci de Gran Bretanya, els Pasos Baixos i
Frana en la recuperaci de Sardenya i la seva posterior permuta
per Siclia amb la casa de Savoia. Segons Castellv,
Desvalls, aunque muy distinguido en el servicio del emperador,
le respondi con resolucin que esta proposicin no poda venir
de parte del emperador porque se opona a su grandeza y
equidad. En el tratado que acababa de firmar [lagost de 1718]
hava cedido todos los derechos que pretenda sobre la Espaa
y renunciado solemnemente. Que no era posible que su
magestad cesrea pemitiera que los pueblos que havan sufrido
tantas ruinas, el derramamiento de tanta sangre y consumido
los caudales en su servicio quedassen expuestos a mayor
desolacin. [...] l de su parte asegurava que no cometera
accin tan fea contra el honor de su amo y exterminio de su
patria.
Tot i aix, Castellv afirma que la notcia del viatge del marqus
del Poal caus a Catalunya muchos disgustos y prisiones. Daltra
banda, la negativa de Desvalls va suposar la seva marginaci a lexili:

26. Document 7.
27. Al document 32 shi citen diversos casos.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

181

padeci hasta su muerte una suma escasez porque le falt proteccin a su mrito.
Castellv no revela la identitat del ministre. Avui podem afirmar,
per, que va ser el marqus de Rialp, ja que el 20 de maig de 1719
apareix consignat al Bolsillo Secreto un ajut de costa per al marqus
del Poal de 300 florins.28 El marqus del Poal mor el 1724 a Viena.
Manuel Desvalls i de Vergs, germ del marqus, va ser
governador dEivissa i desprs de Gaeta; com ja hem vist, comand
una companyia de voluntaris durant la tercera guerra turca. En poca
de Maria Teresa va ser nomenat gran camarlenc, probablement a
causa de lascens del seu nebot Manuel. De vida extremament
longeva, mor als cent anys, el 1774, ja feia temps que shavia quedat
cec. Sense descendncia, deix els seus bns al seu nebot.
El primer fill dAntoni, Francesc Desvalls i de Solanell, va
participar a la tercera guerra turca en qualitat de sergent major
agregat al regiment de cavalleria del general Vzquez. Va heretar
el marquesat a la mort del seu pare. El 1725 apareix ja en una lista
de grandes / gentiles hombres y diferentes sugetos que tienen la
asistencia en Delegaciones y otros efectos.29 Sabem que un any
desprs cobrava 6.000 florins del regne de Siclia en concepte de
pensi. Mor el 1732.
En canvi, el fill segon, Manuel, va seguir una carrera fulgurant.
Sinici en esdevenir patge de larxiduquessa Magdalena, que havia
estat nomenada governadora de Flandes. Per realitzar el viatge,
Manuel reb 250 florins del Bolsillo Secreto (setembre de 1725).
Tamb el gener de 1727 reb 70 hongaresos (poc ms de 290 florins),
cosa que ens permet suposar que realitz alguna gesti a Hongria.30
El 1731 estudiava dret a la Universitat de Leyden, i obtingu de
lemperador el comproms de fer-lo conseller del Consell dEspanya
o del de Flandes en acabar els estudis. Esdevingut tercer marqus
del Poal a la mort del seu germ, va ser nomenat conseller
supernumerari de capa i espasa del Consell de Flandes el 4 de gener
de 1740, amb un sou de 4.000 florins. Per la seva carrera tot just
acabava de comenar. Larxiduquessa Maria Teresa el va nomenar
preceptor del seu fill primognit, el futur Josep II. Tamb aleshores
va esdevenir conseller ntim destat, majordom major de larxiduquessa
28. Llista publicada per Virginia LEN: Patronazgo poltico..., p. 585.
29. Publicada per Virginia LEN: Entre Austrias..., pp. 187-189.
30. Ibidem, p. 596.

182

AGUST ALCOBERRO

Maria Amlia i comte de Flandes. Manuel es cas amb la comtessa


Fanny Flenchel Donnersmarch, dama de lemperadriu. Mor l11
doctubre de 1760. Carreras i Bulbena explica que un any abans,
quan ja estava malalt, van visitar-lo al llit larxiduquessa Maria Teresa
i el seu fill Josep; la visita va durar tres hores, tot un privilegi reservat
a ben pocs.
LENTORN

PRXIM: NOBLESA MENOR, FUNCIONARIS, MILITARS I ECLESISTICS

Amb una consideraci social privilegiada, per evidentment


inferior al grup que acabem de descriure, hi havia diversos collectius
protegits pel monarca. Ens referim al que podrem anomenar la baixa
noblesa, la burocrcia de Viena encapalada pels secretaris i
oficials de les secretaries i dels estats italians on obtingu les
places de forasters i loficialitat de lexrcit. Tamb podem
assimilar a aquest grup els eclesistics que ocupaven places diverses
a ladministraci i els que sencarregaven de lassistncia als diversos
collectius dexiliats, a ms dels que pertanyien a ordes regulars.
En les llistes destinades a establir les pensions dels exiliats a
les delegacions, es troben situats en les classes segona, tercera, quarta
i cinquena clarament diferenciats, doncs, de lelit austriacista, per
tamb dels exiliats de lestament popular.31 En tractar-se de llistes
de pensionistes, els funcionaris civils i militars que hi apareixen no
tenien cap ocupaci, o b per edat o malaltia, o b per la impossibilitat de collocar tots els qui havien abandonat la cort de Barcelona.
En la segona classe, totes les persones esmentades pertanyen
a la noblesa. Citem, entre daltres, la comtessa del Casal, el comte
de Vilafranquesa i els marquesos de Miraflores, de Calls i de la
Vega. En canvi, la resta de classes que conformen aquest grup estan
formades majoritriament per funcionaris i oficials de lexrcit.
En alguns casos, les pensions van resultar clarament insuficients.
A tall dexemple, publiquem una petici de Juan Corzn Avendao,
que el 1727 es presenta com a secretario de Vuestra Magestad
Cesrea Catlica.32 El document, imprs, recull el seu currculum
personal i el de la famlia de la seva esposa. Degu servir, doncs,
per sollicitar diversos oficis. En el document que ens ocupa, en un
text final afegit a m, Corzn sollicita una de las plazas que
31. Documents 2 i 7.
32. Document 39.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

183

V. M. ha ordenado se destinen de stipentes en el Supremo Consejo


de Espaa i allega que se halla prctico en las lenguas latina,
italiana y francesa. Juan Corzn havia treballat a la Secretaria del
governador dArag, Antonio Luzn, i des de 1712 va ser secretari
del marqus de Montnegre, ambaixador de Catalunya a Viena;
desprs treball a les ordres del bisbe de Salern, Pau Vilana-Perles,
i, finalment, com a secretari del regent del Consell dEspanya
Domnec Aguirre, durant els anys 1715-1726. El seu sogre, Antoni
Vergs, havia estat sotsveguer de la ciutat de Lleida i governador
del marquesat dAitona i mor el 1707. El 1727 Corzn cobrava una
pensi de cent ducats anuals de la Delegaci de Npols. Segons
explica, per, la seva situaci personal i familiar era dramtica:
Que se halla el suplicante [...] quinze aos ha hecho ya en esta
corte, con el peso de muger (gravemente preada), cinco hijas
Teresa, Juana, Sinsorosa, Francisca, Marianna y dems familia,
sin otra asistencia, consuelo ni emolumento que la de cien
ducados annuos de pensin en la Delegacin de Npoles. Y
en virtud de tan corta assistencia, y la desgracia de no haver
poder ser encabido por su carrera y otra qualquiera (en las
muchas ocasiones que se han ofrecido y ha solicitado en tan
dilatadssimo tiempo), con las crecidas deudas, empeos,
trabajos imponderables y extremas necessidades que V. Mag.
puede considerar, obligado forosamente por las dichas razones a pedir pblicamente limosna.
Ja hem descrit en altres captols la composici de la burocrcia
vienesa i perifrica i de loficialitat de lexrcit en actiu. No es
tracta ara de retornar-hi, doncs. Tan sols voldrem destacar-ne un
tret, del qual hem donat mltiples exemples: el seu procs dennobliment. Aix, en el moment de dissoluci del Consell dEspanya,
desprs de la caiguda de Npols i Siclia, alguns dels seus alts
funcionaris havien esdevingut comtes o marquesos. El mateix sesdevenia en les diverses administracions territorials dissoltes o
reformades.33
Si alguns fills de nobles i dalts funcionaris van estudiar a Itlia
o als Pasos Baixos, alguns fills doficials seguiren els seus estudis
a Viena. Esmentem el cas de Lloren Amill:

33. Documents 61 i 107.

184

AGUST ALCOBERRO
Don Lorenzo Amill es cataln e hijo del coronel don Armengol
Amill, que tanto sirvi en Espaa y en Ungra. Hllase
estudiando en esta corte, estudiando la mathemtica.34

Daltra banda, el testament del general Jaume Carreras ens pot


donar indicis interessants del nivell de vida dels alts oficials.35
Desprs de la caiguda de Siclia, Carreras, que havia assolit la
dignitat de comte el 1725, va ser governador de Trieste (1735) i de
Mil (des de 1738) i obtingu la graduaci de tinent mariscal. Mor
en aquesta ciutat el gener de 1743. El testament va ser redactat poc
abans del decs. Hi declarava hereva universal la seva filla Maria
Teresa. Li donava, a ms, a ttol de llegat i de dot la quantitat
de 25.000 lires imperials. Lusdefruit dels seus bns restava, per,
en mans de la seva esposa, la comtessa Micaela Tredos. Daltra
banda, Carreras declarava que havia satisfet les pretensions de les
filles del primer matrimoni, que es trobaven a Espanya i che il
patrimonio che si ritrovar dopo mia morte stato tutto da me
aquistato ne serviggi militari. Tamb dispos que fos enterrat a
lesglsia del Castell Reial de Mil con la solita pompa che si prattica
con persone del mio rango.
Disposem de ms dades sobre el coronel Francesc Busquets
i Mitjans, grcies a la documentaci familiar que ha estat publicada
per Jacint Berenguer.36 Busquets, que mor a Viena el 18 dagost
de 1734, residia en aquella ciutat des de 1715 i cobr una assistncia
del Socors Diari de 45 florins al mes fins al gener daquell any (1734),
quan van ser abolides totes les pensions com a conseqncia de la
prdua dels regnes de Npols i Siclia.37 Des del 10 de febrer de 1734
fins a la seva mort, Busquets shostatj com a rellogat a lhabitatge
viens de Francesc Girons, cuiner de la cort, on pagava 15 florins
mensuals entre gasto de menjar, xocolate y quarto.
En linventari dels seus bns, realitzat el 6 de setembre de 1734,
destaquen com a possessions ms preuades 36 camises entre usadas
y vellas, amb un valor de 45 florins i 13 crizers, 15 corbatas de
mussolina usada, que foren avaluades en 11 florins i 40 crizers,

34. Document 32.


35. ANC. Fons Carreras i Bulbena. Cpia autentificada del testament de Jaume
Careras realitzada al Kriegsarchiv de Viena el 15 de juny de 1909.
36. Jacint BERENGUER: Un estudi sobre laustriacista..., especialment pp. 63-93.
37. Document 32.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

185

un espad de plata (24 florins), un vastit de pao ordinari, forrat


de vayeta (14 florins), un catre o llit, ab cortinatge de concent,
usat (10 florins) i un matals de llana y dos de ploma y una colcha
de indiana, tot usat (10 florins). Daltra banda, un quadro de la
Mare de Du de Montserrat, valorat en tan sols 13 crizers, i un
sant Christo de fusta, ab peana deixen constncia de la seva
religiositat i del manteniment dels seus costums identitaris.
Lenterrament de Busquets fou propi del seu rang social. Les
despeses de parrquia a lesglsia de Sant Esteve (la catedral vienesa)
i el consum de sis atxes van suposar una quantitat global de 22 florins
i 24 crizers. Hom pag tamb vint-i-quatre misses per lnima del
difunt, per un valor de 12 florins, tot i que en un primer testament,
realitzat a Kanjiza (Banat de Temesvar) abans de febrer de 1734,
Busquets havia establert la realitzaci de cent misses. Una calessa
que an a buscar al santuari de Mariazell (Estria) el tinent coronel
Joan Jans, un dels marmessors testamentaris del difunt, supos una
despesa de 2 florins i 24 crizers. Les despulles de Francesc Busquets
van ser enterrades al monestir de Montserrat de Viena.
En morir, Busquets no era ni pobre ni ric. Diversos exiliats
li devien la suma de 695 florins i 18 crizers, una quantitat que
sendevinava de difcil cobrament en un moment en qu tots havien
deixat de percebre les pensions. Entre ells destacava Pere Joan
Barcel, Carrasclet, que havia reconegut un deute de 260 florins,
i Francesc Rovira, que nhi devia 222. Tots els altres eren tamb
catalans: Francesc Sisa, Leopold Oveller, Andreu Golbes conegut
com Mostela, Francesc Carb i Salvador Lleonart. Busquets tenia
tamb alguns diners invertits en una loteria en qu participava Felip
Gallart, que era oficial tercer de la Secretaria dEstat des de 1731.38
Com assenyal el marmessor testamentari Joan Jans,
lo qual [Busquets] t un crdit en la lotteria de un mitg set
de una acci ab un company [...]. Esta lotteria est suspesa
y diuen correr, ab qu havent fet lo diffunt la compra de dit
mig set a don Phelip Gallart, en cuyas mans han de passar
los diners resultants de la loteria, o de dit mig set que tenan
don Francisco y son company, se ha previngut a Gallart perqu,
venint lo cas, no entregue lo resultant a persona que no porti
a procura dels fills y hereus.

38. Documents 104 i 105.

186

AGUST ALCOBERRO

El difunt, per la seva banda, devia 585 florins i 22 crizers.


El seu principal creditor era el propietari de lhabitatge on mor,
Francesc Girons, a qui devia la suma de 301 florins i 52 crizers;
tots els altres eren tamb exiliats catalans: Josep Aguilar i de Sol,
Antoni Batllia, Salvador Passa i Francisco de casa, a qui devia
5 florins i 30 crizers per tan de chaculata.
s probable, doncs, que els fills de Busquets, que eren a Catalunya, no rebessin cap ingrs en concepte dherncia.
La documentaci prova, daltra banda, lextrema mobilitat per
terres dels ustria del segment superior de lexili. El mateix Francesc
Busquets emmalalt a Kanjiza, des don es despla a Viena, on ja
residia el febrer de 1734. Dels tres marmessors testamentaris (Joan
Jans, Francesc Bequera oficial segon de la Secretaria per a la
negociaci de Siclia i Francesc Girons), el primer es trobava en
el moment de la mort de Busquets al santuari de Mariazell (Estria)
per tal de cumplir ms devocions i el 10 de setembre daquell any
ja era de partenza per Belgrad, probablement per reincorporarse al seu regiment. Tamb un dels deutors, Salvador Lleonart, resid
durant un temps a Kanjiza.
El collectiu eclesistic va ser tamb important.39 Ja ens hem
referit anteriorment a alguns dels seus membres ms destacats, que
no pertanyien prpiament al cercle prxim a la cort, com els
canonges de Barcelona, Francesc Josa i Josep Rifs. A Viena, aquest
darrer va ser comissari del tribunal de Croada, amb un sou de 10.000
florins. Cal tenir en compte que Carles VI havia obtingut una butlla
de Croada el 1710, amb les mateixes condicions que nhavien disposat els anteriors reis dEspanya. La butlla efectiva a Sardenya i
a Siclia, per no a Npols ni a Mil va ser prorrogada per la Santa
Seu el 1716 i el 1722. A Viena, el 1718 es constitu una junta
provisional encarregada de publicar la butlla de Croada al regne de
Siclia en el moment en qu Carles VI en tingus la dominaci
efectiva, cosa que es produ el 1720. El setembre de 1725 es constitu
el tribunal. Com altres institucions, el tribunal de Croada va ser
dissolt el 1734. Un nebot del canonge Rifs, anomenat tamb Josep
Rifs, va ser regent del Consell dEspanya i, des de desembre de
1736, intendent general de lHospital dEspanyols.

39. Els documents 2, 7 i 8 ens informen de molts dels eclesistics exiliats.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

187

Entre els eclesistics presents a Viena que disposaren de plaa


prpia hem desmentar a banda dels capellans dels consells
dEspanya i Flandes el vicari Esteve Mascar i el catedrtic de
teologia de lestudi general de Barcelona Maurici Andreu; ambds
van ser, des de la seva fundaci, administradors i procuradors de
lHospital dEspanyols. El priorat de lhospital correspongu a
Andreu; posteriorment pass a laragons Miguel Snchez, que ja
nera prior el 1725.40 Ms tard sen fu crrec interinament Pau
Coromines, i, ja en propietat, el llombard Bartolom Bertoli, que
el 1737 va ser nomenat canonge de lScala de Mil.41 Daltra banda,
laragons Mateo Oliver, que arrib a Viena procedent de Npols
el 1718, es fu crrec del Tercer Orde Serfic, al qual ens referirem
posteriorment. El 1729 va ser substitut pel pare Joan Ballart, que
acabava darribar de Catalunya.42
Daltres eclesistics van tenir ms dificultats per accedir a un
ofici regular. s, entre daltres, el cas del mercedari Josep Vilatersana,
que el 1723, desprs de set anys careciendo de toda asistencia,
sollicit una pensi per retirar-se a un convent de lorde tot i que
el redescobrirem alguns anys desprs a Hongria.43 Tamb el
mercedari sard Joan Llus Ferdinando de Lano sollicit a Viena el
1734, desprs de la prdua del regne de Npols, una prstina licencia
de celebrar para poder vivir.44
A la fi de la dcada de 1730, tenien cura espiritual del collectiu
dexiliats residents a Pest els pares Josep Vilatersana, Alonso de
Brihuega i Antonio Cutie.45 La seva diversitat dorgens geogrfics
ens permet suposar que atenien, respectivament, als exiliats de parla
catalana, castellana i italiana. El 1742, Brihuega sollicit a la
Hofkammer lavanament de dos anys de paga per retirar-se a un
convent.46 Durant la dcada de 1740, per, el retrobem a Viena.47

40. Document 32.


41. Document 19.
42. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2. part,
any 1718.
43. Document 25.
44. Document 60. El pare Ferdinando de Lano havia estat empresonat a Pamplona
durant els anys 1711-1719, i desprs fou desterrat a Ceuta fins el 1723. Posteriorment
resid a Npols, on exerc de sacerdot en un important santuari fins a locupaci borbnica
del regne.
45. Document 68.
46. H.K.A. Banaten Akten, fasz. 8, f. 1684.
47. Documents 71 i 72.

188

AGUST ALCOBERRO

Lexili va afectar tots els ordes religiosos.48 El ms conegut s


el de la Companyia de Jess, grcies a les recerques de Guillem Aulet
i Miquel Batllori, que permeten trencar amb el mite que convert
tots els jesutes catalans i catalanoaragonesos en botiflers entusiastes.49 Aulet public una llista de disset jesutes de la corona
dArag exiliats per Felip V. La documentaci vienesa confirma les
dades. Aix, al document 8 sn esmentats Francisco Ubarri, que s
presentat com a exprovincial en Catalua, i Jeroni Cabanilles,
germ del comte del Casal, a ms de doze padres jesutas espaoles
residentes en Miln. Podrem afegir-hi encara el cardenal lvaro
Cienfuegos, el germ llec Ignacio Picalqus i el teleg del rei Juan
Bautista Azcana, als quals ja ens hem referit.
Batllori destaca la importncia del collectiu aragons. Prcticament tots els membres del collegi de Saragossa es van haver dexiliar.
El seu rector, Francisco Ubarri, va ser en realitat viceprovincial
dArag durant la guerra, i desprs sexili a Mil; lacompany el
seu ministre o ajudant igo Gasca. Tanmateix, la majoria de jesutes
aragonesos exiliats eren germans llecs, cosa que, segons Batllori,
confirma que tant a Arag com a Catalunya la causa del rei-arxiduc
havia estat essencialment popular.50 Tamb sexiliaren el viceprovincial de Catalunya Guerau Marcillo i el germ coadjutor
mallorqu Sim Llull. El valenci Jeroni Cabanilles va ser capell
dels dos ltims virreis de Siclia nomenats per Carles VI. Desprs
de la caiguda del regne, ell i laragons Alfonso Ardanuy residiren
a Viena, dedicats a la cura espiritual dels espanyols de llengua
catalana i castellana.51
Daltra banda, algunes dames exiliades van optar per la vida
conventual, com Teresa Rosillo, filla del tinent coronel jubilat
Francisco Rosillo, que a la fi de 1715 va ingressar al reial convent
de la Concezione del Santissimo degli Spagnoli de Npols grcies
a un ajut proporcionat per la Delegaci dEspanyols daquell regne.52

48. Vegeu, en aquest sentit, el document 8.


49. Guillem AULET: Jesutas de la provincia de Aragn exiliados por desafectos
al rgimen borbnico, Saitabi, 4 (Valncia, 1946), p. 176; Miquel BATLLORI: Arrels
napolitanes i austriacistes del jurisdiccionalisme antirom, dins La Illustraci, pp. 138146. La cita correspon a aquest darrer treball, p. 138.
50. Ibidem, p. 146.
51. Ibidem, p. 139.
52. H.H.S. - I.-S.R. L. Neapel. Collectanea 21 (II), ff. 194 i 261. El 1717, per,
sollicit una pensi (document 18).

LEXILI
EL

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

189

COLLECTIU POPULAR

Sota aquest epgraf ens referim a aquells exiliats que les llistes
de pensionistes de les delegacions qualificaven com a sisena classe
o hombres de estado general.53 Tamb a la major part dels que
sacolliren a les diverses modalitats de caritat, en especial els dietaristes. A la llista de comenament de 1714, tot just en sn esmentats
vint sobre un total de 322, cosa que representa un 6,2%. La seva
importncia quantitativa i la seva diversitat va crixer enormement
desprs de la caiguda de Barcelona. Un altre factor que nincrement
el nombre va ser el llicenciament de soldats i suboficials, per motius
dedat o malaltia.
Dentrada, cal destacar que molts van aconseguir refer la seva
vida, amb ms o menys dificultats, tot dedicant-se a oficis que tenien
en el mateix collectiu dexiliats els seus primers consumidors o
usuaris. Aix, Francesc Llevant, que havia estat notari pblic a
Catalunya i que desprs va ser secretari del comte Ferran, ambaixador dels Comuns, a la mort daquest sestabl de nou com a notari
a Viena i sollicit lofici dagent del Consell dEspanya.54 Llevant va
ser tamb notari militar del mariscalat suprem de lemperador
(aulae caesarae mareschallatus supremi notarius) i com a tal va
elaborar, entre daltres, diversos documents pblics per al coronel
Francesc Busquets i Mitjans els anys 1727 i 1730.55
La llista dels dietaristes de 1725 ens dna altres exemples de
gran inters.56 Esmentem, entre daltres, el valenci Lloren Dalmau,
que va ser cirurgi en diversos regiments durant la guerra de
Successi i lleg a esta corte el ao 1717 y exerce su professin.
En la mateixa situaci es trobava Francesc Carbonell, que havia
arribat a Viena el 1724. Tamb podem esmentar el mallorqu Jaume
Andreu, que va ser sergent de cavalleria en la defensa de Barcelona,
i arrib a Viena el 1718 on hace de mdico. Daltres provenien
de la Coronela de Barcelona i a la capital austraca van poder dedicarse altre cop als seus oficis. Aquest va ser el cas dels sastres Mari
Toll i Pere Oliva. Vicen Vives, que serv a la companyia dEstudiants
amb el grau de sergent, actualmente sirve de gentilhombre al nuncio

53.
54.
55.
56.

Document 2.
Document 24.
Jacint BERENGUER: Un estudi sobre laustriacista..., pp. 64, 75 i 83-85.
Document 32.

190

AGUST ALCOBERRO

Grimaldi. El portugus Antonio Ferrera, que va ser tinent en la


defensa de Barcelona, haora est en Npoles y sirve de mayordomo
al general Ahumada. Tamb alguns joves exiliats dels sectors
populars estudiaren a Viena. s el cas del valenci Josep Gadea,
que serv des de 1705 com a alferes i va arribar a Viena el 1716,
donde studia la facultad de ingenieros. O del fill del catal Josep
Oller, que el 1735 tenia dinou anys i estudiava a la capital.57
Tanmateix, moltes biografies ens presenten personatges desfets
per la guerra. Esmentem, aix, el genovs Joan Baptista Furrio,
famoso corsario, que est baldado de medio cuerpo; o el catal
Esteve Maim, tinent dartilleria en la defensa de Barcelona, i que
hllase estropeado del brazo derecho de las heridas que recivi.
A daltres, la duresa de la vida els havia afectat psquicament, com
el capit extremeny Isidro Antonio de Sandoval, que al presente
se halla loco en el Ospital de Espaoles; laragons Agustn Esteban
y Saporta, que va ser porter de secretaria a Barcelona i alferes de
nau en la seva defensa y est ya hace tres aos loco en el Hospital
de Espaoles; o, encara, Juan de Morales, que est loco en el
Hospital, per a la manutenci del qual shavia concedit una
assistncia mensual de tres florins i mig al mes.
Tot i aix, altres manifesten una longevitat sorprenent, com
Diego Luis de Esquineda, que el 1725 havia complert els 99 anys:
Don Diego Luis de Esquineda es andaluz. Ha servido 66 aos
en las armadas de mar y en las de tierra, en frica, Espaa,
Italia y Ungra, siempre de soldado.Y por sus achaques y edad
de 94 aos obtuvo licencia del regimiento Alcaudete el ao
1720. Y al presente est aqu.
Trobem casos de famlies que han sobreviscut per sota del lmit
de la misria, com la de Margarita Yus, vdua dun capit dinfanteria
que en morir dex la muger con 4 hijos mendingando, ja que
noms se li havia concedit una paga de dos rals al dia per almoina.
Un cas diferent s el del corsari genovs Giacome Perfumo, que va
estar captiu a Constantinoble y est en Npoles, que recoge
limosnas para el rescate de dos hijos que an estn cautivos porque
no tienen patente de S. M..
En un altre sentit, tamb nhi ha que es troben al llindar de
la marginalitat, com Bernardo Belardo, de qui es diu que es un
57. Document 62.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

191

famoso enredador y tramposo, y en esto se exercita. O el tinent


aragons Jos Pinedo, que
por su mala conducta no ha podido subsistir en ningn empleo,
y en esta Corte vive indignamente; y entre otras picardas ha
hecho la de haver contrado en Buda desponsales de futuro
en presencia del prroco, siendo ass que es casado en Pava,
donde vive su muger.
En aquest context no van ser infreqents les baralles i els actes
dindisciplina; dalguns ja nhem donat compte. Tamb hi va haver
protestes contra els membres del Consell dEspanya, a qui es recriminava la migradesa dels ajuts i la lentitud en la seva aprovaci,
fets que contrastaven amb lopulncia de lentorn cortes. Coneixem
el cas del caporal aragons Jos Durn, que se desmand tanto
con el Arzobispo Presidente, amenasndole; tanmateix, larquebisbe
de Valncia le dio el diario por junio 1723, lo recogi en su casa
y freqentava mucho su oreja.
Aquests comportaments, per, no van ser de cap manera
generalitzats. Ms aviat ens inclinem a afirmar, amb Juan Amor de
Soria, que58
no se oy un lamento, una queja o una murmuracin de que
algunos de ellos se precipitase al robo ratero o a otro exceso
que el de pedir la limosna con civilidad y modestia, sin que
de este acto humilde se desdeasen coroneles, capitanes,
caballeros y gente noble.
En el collectiu pobre de lexili viens cal incloure tamb Antoni
Grases, ltim diputat del bra reial de la Generalitat de Catalunya,
que mor a lhospital.59 Aquest fet confirma lestat de marginaci en
qu es trobaren a Viena els representants de les institucions catalanes, si ms no en contrast amb els funcionaris de lantiga administraci reial de Barcelona.
Tanmateix, el reps de les diverses llistes que publiquem ens
permet parlar, en general, duna comunitat prou cohesionada, i amb
una certa capacitat per organitzar uns serveis bsics i per articular
xarxes de caritat, si ms no fins a mitjan de la dcada de 1730. La
pobresa hi s una constant, per els casos de misria absoluta sn
58. Citat per Ernest LLUCH: Lalternativa..., p. 28.
59. Document 19.

192

AGUST ALCOBERRO

abordats, en general, des de ladministraci reial i tamb dins de


la prpia comunitat. En tenim exemples fins i tot en la conjuntura
dramtica de 1735, quan ja havien deixat de pagar-se les pensions
i els sous dels funcionaris i siniciava la mobilitzaci massiva vers
el Banat de Temesvar. En aquella data, Joan Castells, que havia estat
bibliotecari de larquebisbe de Valncia, afirmava que si mantiene
colla lemosina che gli somministrano li suoi amici. I Lluc Als
sobrevivia colla lemosina che li somministra il comte di Villafranqueza, mentre landals Jaime lvarez vive col suo servire a
vari particolare i el castell Miguel de Arce, que havia estat cambrer
del comte de Savall, h moglie ed una figlia, e vive de la lemosina
che le somministrano tanto il suo padrone come altri benefattori.
Daltres, per, havien de demanar almoina al carrer com laragons
Agustn Purtolas, de 55 anys, que estava impedit.60 Sabem que
alguns nobles, com Marianna Pignatelli i dAimeric, van ajudar els
ms necessitats.61
Encara el 1738, una comunitat relativament petita i envellida
com la de lexili a Pest disposava dun cirurgi i un metge: Pedro
Rivera i Francesc de Marco, respectivament.62 El document on sn
esmentats recull linventari dels bns i de les despeses per la malaltia
i enterrament dAnna de Castellarnau. El retrat que napareix s el
duna dona que vivia sola, en una habitaci rellogada, amb una
pensi mensual de 10 florins. Els seus bns ms valuosos eren un
manto y guardapi hondo con tafetn doble, con dos brasas a parte
del mismo gnero, pel qual sen van pagar 8 florins; una cotilla
de graditu colorada punteada de plata usada (4 florins i 20 crizers);
dos bales viejos (4 florins); i seis platos i dos platas de Pelitz
(3 florins i 8 crizers). Els bns mobles manifesten poques millors;
molts sn qualificats de usados o muy usados. Tanmateix, Anna
de Castellarnau va comptar amb lassistncia dun metge i dun
cirurgi, com hem vist, i tamb duna dona que lassist durant la
malaltia, a la qual se li va donar en pagament
un gergn y las tablas de la cama, un saco de tafetn ganduix
muy viejo, unos sapatos y un florn por el trabajo que ava
tenido en governar a la defunta y una sartn y dos hierros de
fuego o cosina.

60. Document 62.


61. Miquel BATLLORI: Espanya a lEuropa..., p. 41.
62. Document 68.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

193

A ms, els diners obtinguts amb la venda dels seus bns van
permetre encarregar quinze misses, pagar els qui vetllaren el cos
i organitzar un enterrament senzill per prou digne. Tot plegat pot
ser llegit com un exemple del que acabem dassenyalar: pobresa, per
no misria, caracterstiques fora comunes al collectiu popular
dexiliats.
Daltra banda, lexistncia entre els seus bns duna crus de
Monserrate guarnesida en oro i dun pomito de plata por agua
de la Regina de Ungra permet copsar el manteniment de les tradicions catalanes, per tamb lassumpci com a prpies dalgunes
dhongareses.
ELS

MBITS DE SOCIABILITAT

La comunitat dexiliats, a Viena i en altres dominis, va mantenir


els seus trets didentitat mitjanant la creaci de diversos espais de
sociabilitat. Alguns van tenir un fort contingut de classe, mentre
daltres van estendres al conjunt de lemigraci. Entre els primers,
cal destacar les vetllades realitzades a la residncia dels comtes dAlthan i desprs de la comtessa vdua i a les cases dels comtes
de Sstago i de Savall. Aquestes reunions aplegaven bsicament
el collectiu dexiliats de primera classe. Com ha remarcat Flix
Duran i Canyameras,63
Els exiliats a Viena es reunien per a fer poltica en el palau
de Maria Josefa de Pignatelli i del seu marit comte Altham i,
per a fer msica, en els palaus dels comtes de Savall i de
Sstago.
Alguns exiliats tamb saplegaren en altres vetllades i salons,
com el de lady Montagu, esposa del que fou ambaixador britnic
a Viena fins el 1717. Com assenyala Franoise Knopper, lambaixadora64
sest entoure dun cercle damis composs de Catalans et de
Portugais, et o figurent aussi le tranfuge Bonneval, le pote
J.-B. Rousseau, protg du prince Eugne, et le prince Eugne
lui-mme; elle apprcie tant les Espagnols et les Espagnoles

63. Flix DURAN I CANYAMERAS: Els exiliats..., p. 35.


64. Franoise KNOPPER: Le cosmopolitisme..., p. 138.

194

AGUST ALCOBERRO
dont elle fait la connaissance Vienne quelle aimerait finir
ses jours dans leur pays.

Contrriament, les activitats de carcter social ms ampli van


tenir un fort contingut religis. Un dels punts que concentr linters
dels exiliats va ser el monestir de Montserrat de Viena. Sabem, per
exemple, que el comte de Savall hi celebr el seu segon matrimoni
i que pag algunes de les obres destinades al seu embelliment.65 Entre
daltres, hi va ser enterrat el coronel Joan Jans.66 Un dels actes
ms significatius realitzats en aquella abadia va ser el tedum
celebrat labril de 1725, amb motiu de la pau de Viena, que certific
la fi de les hostilitats entre Carles VI i Felip V. Per als exiliats que
optaren pel retorn fora minoritaris, com veurem va ser tamb
un acte de comiat amb la comunitat amb qui havien compartit ms
duna dcada.67 Daltra banda, el 8 de setembre de 1739 shi celebr
una festa solemne amb motiu del seu centenari, que compt amb
la presncia de Carles VI i de la seva esposa, Elisabet Cristina. La
pietat montserratina de molts exiliats austriacistes pot tenir una
relaci directa amb lincrement dels pelegrinatges al monestir de
Montserrat de Bezdez (Bohmia). Segons les llistes publicades pel
cardenal Anselm M. Albareda, aquests passaren dels 26.022 de 1714
als 34.261 de 1723.68
El 1785, durant el regnat de Josep II, el monestir de Montserrat
de Viena va ser secularitzat. La comunitat sincorpor a lSchottenstift,
el primer monestir benedict de la ciutat. Entre els hostes dels
apartaments en qu es divid ledifici cal destacar el compositor
Ludwig van Beethoven que, com s sabut, tingu nombroses
residncies a la capital imperial. Avui, el carrer on shostatjava el
monestir mant, per, el nom tradicional de Schwartzspanier strasse,
o carrer dels Espanyols negres. Com al comenament del segle XX,
quan el pare Anselm Albareda en deix constncia a la seva obra
La congregaci benedictina de Montserrat a lustria i a la Bohmia
(Montserrat, 1924), lesglsia de Montserrat continua hostatjant

65. Flix DURAN I CANYAMERAS: Els exiliats..., pp. 27-28.


66. Document 114.
67. Anselm M. ALBAREDA: La congregaci benedictina... Public la portada dun
opuscle editat amb aquell motiu a Viena, que es conserva a la biblioteca de Montserrat.
Cregu errniament que el motiu de lacci de grcies va ser el guariment duna greu
malatia de lemperador Josep I.
68. Ibidem, p. 78.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

195

lAlbert-Shweizer Haus, de confessi evangelista. Tamb el santuari


de Bezdez va ser abandonat durant lltim ter del segle XVIII.
El convent dels trinitaris descalos, o Espanyols blancs, tamb
va exercir un fort atractiu sobre els exiliats. Ledifici, iniciat el 1685,
va ser concls el 1727 i mostra un aspecte imposant, molt caracterstic del barroc viens; com hem assenyalat, es troba a lAlser
strasse. Hi van ser enterrats, entre daltres, el comte de la Corzana,
Diego Hurtado de Mendoza; els comtes dErill, Antonio i Jos dErill
i Vicentelo, i el cavaller Luis dErill; el comte de Santa Cruz, Lorenzo
Manuel Fernndez de Crdoba; el marqus de Villa de Ebro,
Francisco Gonzlez de Santa Cruz; el marqus de Peaflorida,
Francisco Justiniani; el tinent general Miquel Ramon i de Tord; el
sergent major Joan Timor; els coronels Lorenzo Quirs, Domingo
de Orbea i Gaspar Portol; i el cavallers de lAlmirall de Castella
Gabriel Bal i el seu germ Joaqun, ltimo de su familia.69
Tamb molts exiliats van ser enterrats a la catedral de Sant
Esteve. Esmentem el coronel Eudald Mas i Duran; els generals Joan
Francesc Ferrer i Luis Arroyo; el coronel Llus Cant; el sergent
major Josep Bellver; i el capit Jaume Llins. Daltra banda, els
germans Nebot van ser enterrats a lesglsia del convent dels escolapis de Viena on encara s ben visible la tomba de Francesc Nebot,
que mor el 1727.70
Entre els que triaren lesglsia dels franciscans menors, o
Minoritenkirche, cal esmentar Fernando Pignatelli, fill del duc de
Monteleone; el marqus del Poal, Antoni Desvalls i de Vergs, i el
seu fill Manuel.71 A la Minoritenplatz, enfront daquesta esglsia,
shostatja avui el Haus-, Hof- und Staatsarchiv, on hi ha una bona
part dels documents de lexili austriacista.
La Minoritenkirche acoll tamb el Tercer Orde Serfic dels
espanyols, organitzat el 1718 sota els auspicis del pare aragons
Mateo Oliver.72 La devoci va comptar amb el suport econmic i
moral del prncep de Cardona i de Juan Antonio Alvarado, que va
ser secretari per a la negociaci de Npols del Consell dEspanya.

69. Document 114.


70. Ibidem. Vegeu tamb: J. R. CORTS, J. M. TODA: La nissaga riudonenca
antiborbnica dels Nebot Font, herois catalans destacats de la guerra de Successi, LOm,
354 (octubre de 1999), pp. 12-16.
71. Ibidem.
72. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2. part,
any 1718.

196

AGUST ALCOBERRO

El 1729 neren o nhavien estat membres quaranta-sis homes i vinti-una dones. Des daleshores, sota el nou impuls donat pel pare catal
Joan Ballart, lorde visqu un perode dexpansi. Entre aquella data
i 1739 hi entraren 339 homes i 261 dones. Tamb hi contribu el
pare valenci Pasqual del Peso.
Amb larribada del pare Joan Ballart, els exercicis van passar
duna periodicitat mensual a ser realitzats dos cops per setmana,
lunes y viernes, exponiendo el Santssimo Sacramento, y se rezava
la corona y letanas, y fina el exercicio con una pltica.
A la fi de 1729, la periodicitat esdevingu setmanal, noms els
divendres. Tamb es realitzaven, de manera mensual, la process
del Via Crucis i la conferncia destinada a dar hbitos y profesar.
Algunes dames rivalitzaren en el guarniment de la capella que
lorde tenia a la Minoritenkirche. Aix, la comtessa de Santa Cruz
va donar-hi un terno de oro y plata; la comtessa dErill va lliurarhi un primoroso tabernculo; la comtessa de Paredes, otro de
tela de oro y plata en campo rojo; la duquessa dHjar, Isabel de
Silva, una custodia primorosamente labrada con diferentes diamantes, esmeraldas y rubes, estimada en 20.000 pesos; i la comtessa
Ferran, un encensario de plata. Tamb el fill dels ducs dUceda,
Melchor Pacheco, hi don dos relicarios con diferentes reliquias
i el general Juan Jacinto Vzquez, comte de Pinos, una imagen de
un Santo Christo de escultura de grande edificacin, que se lleva
en la procesin del Via Crucis.
Lorde serfic i els altres mbits de religiositat en especial
el monestir de Montserrat i el convent dels trinitaris descalos van
ser tamb elements de cohesi de la comunitat dexiliats que vivia
a Viena. Van contribuir, doncs, a mantenir viu el sentiment didentitat de la minoria hispnica en una ciutat cosmopolita.
LHOSPITAL

DESPANYOLS

Entre tots els mbits de sociabilitat, lHospital de la Naci


Espanyola, o Hospital dEspanyols, va ser el que va tenir un carcter
ms clarament assistencial i el que afavor de manera ms directa
el collectiu popular.73 La instituci manifest tamb la voluntat de
lemperador dajudar els exiliats, especialment els soldats i oficials
que lhavien servit.

73. Seguim el document 17.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

197

Les causes de la seva creaci sn explicades per Castellv.


Destaquen la impossibilitat econmica de molts dels que havien
servit Carles VI, per tamb les diferncies culturals i lingstiques,
que feien extremament difcil la comunicaci entre metges i pacients:
Los que no estavan socorridos y enfermavan padecan de las
mayores incomodidades. A ms de que la diferencia de climas y de complexiones precisa la medicina a proporcionar
mthodos para la curacin y al gobierno del enfermo, muchos
espaoles moran en los quartos que tenan alquilados, con
poco consuelo, ocasionndolo la falta de inteligencia del idioma. La diferencia de alimentos y la escasez de medios una
un doloroso desconsuelo. Otros, que con mayor suerte podan
ir al Hospital de la ciudad pagando 3 pesos, que es la taxa que
se paga al ingresso, padecan el desconsuelo de no ser entendidos por la diferencia del lenguaje. Y los mdicos espaoles
tenan la misma dificultad en hacerse entender de los assistentes.
La idea de crear un hospital per als exiliats va sorgir el 1716
en un nucli fora redut. El formaven el catedrtic de teologia de
lEstudi General de Barcelona Maurici Andreu, el cirurgi de Vic
Ramon Vinyes que estava ocupat a lhospital de la ciutat i el vicari
Esteve Mascar. Aviat van aconseguir el suport dels doctors Nicolau
Cerdanya i Josep Pujol, metges de la cort, i del tamb doctor Gabriel
Joli, metge de cambra de lemperador. Cerdanya i Joli van fer diverses
gestions davant el marqus de Rialp i, amb la seva aquiescncia, davant
el mateix emperador. Segons Castellv, Carles VI,
que ya en el ao de 1716 hava mandado dar seis cientos florines
para socorrer los enfermos, respondi entonces que deseaba
consolar a los espaoles, y que premeditassen y discurriessen
lo que se podra executar para el mayor consuelo.
Desprs dunes primeres gestions fracassades per comprar una
finca a lAlser strasse, a causa de loposici dels vens, el municipi
va fixar la localitzaci definitiva de lhospital al raval de Whring.
La compra es realitz el 30 de setembre de 1717. La finca damunt
la qual es bast lhospital la formaven una casa i un hort. Lequip
directiu que fund la instituci el componien els administradors i
procuradors Maurici Andreu, Esteve Mascar i Nicolau Cerdanya;
el majordom receptor doctor Josep Jans; el comprador Marc Card;
els infermers Cosme Camps i Miquel Darder; els apotecaris Pere
Matoses i Jaume Andreu; el cirurgi Domnec de Vall; la infermera

198

AGUST ALCOBERRO

Elisabet Ferran; i la cuinera Maria dels ngels de Vall. Todos


catalanes, com comenta Castellv, llevat de lapotecari valenci Pere
Matoses i el mallorqu Jaume Andreu, que tamb ho eren per llengua.
Daltra banda, el doctor Sebasti Passa sencarreg de leconomia
de lhospital. El desembre de 1718 nera majordom Josep Pascs i
Tafalls.74
La seva construcci sinici tot seguit. Mentre va funcionar es
divid en apartamentos separados para hombres, mujeres y locos.
Les obres van avanar a un ritme molt rpid, ja que els primers
pacients van entrar a lhospital el 15 i el 20 de febrer de 1718; van
ser, respectivament, el soldat aragons Jos Alabia i el sergent Miquel
Prats.
El funcionament de lhospital es va regular amb els decrets
imperials de 15 de febrer de 1717 i de 19 de febrer de 1719. La
instituci la governaven mancomunadament els consells dEspanya
i de Flandes, cadascun hi nomen un superintendent. Van ocupar
aquest crrec pel Consell dEspanya, de manera successiva, el sard
marqus Joan Baptista Cugia, el comte Jos de Bolaos, el comte
Francesc Solanes, el marqus Fernando Manuel lvarez i Manuel
Tllez de Silva, portugus. Desprs de la dissoluci del Consell
dEspanya, el nou Consell dItlia en va heretar les competncies;
com ja hem assenyalat, des de 1736 en va ser intendent general Josep
Rifs.
Lemperador va fer aportacions econmiques substancioses a
lhospital i li conced diverses rendes fixes. Esmentem, entre daltres,
els 500 ducats napolitans que pagava fins aleshores la ciutat de
Npols a lHospital de Montserrat de Roma; la suma de 1.600 ducats
napolitans sobre tractes daquest regne; o els rdits, al 6% anual,
del fons de 10.000 florins que diposit amb aquest objectiu al Bolsillo
Secreto el maig de 1719.75 A ms, li conced
3 meses de sueldo de todas las pensiones vitalicias que en
adelante se concederan en los reinos de Npoles, Cerdea,
Miln y estados de Flandes despus de fallecidos los que las
gozavan [i tamb] 3 meses de los sueldos que en todos otros
regnos gozavan o gozaran todos los que obtendran empleos
militares o polticos en dichos estados y seoros pertenecientes
a la corona de Espaa.
74. Virginia LEN: Patronazgo poltico..., p. 591.
75. Ibidem.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

199

Castellv, que consult els dietaris de lhospital, afirma que el


1732 disposava duns ingressos de 5.426 florins i 30 crizers.
Les normes de funcionament de lhospital es basaven en las
constituciones y reglas de los hospitales generales de Barcelona,
Zaragoza y Valencia. Els pacients que hi van ser assistits provenien
dels territoris governats pels consells dEspanya i de Flandes.
Annexa a lhospital, es constru una esglsia que va ser posada
sota ladvocaci de la Mare de Du de la Merc; el temple va ser
consagrat per larquebisbe de Viena el febrer de 1724. Segons
Castellv, por particular devocin del emperador, fue dedicado el
templo a la Virgen de la Merced, y por tutellares San Jaime y Santa
Eulalia barcelonesa.
Una imatge de la Mare de Du de la Merc presidia laltar major.
Les quatre capelles laterals van ser dedicades respectivament a sant
Gens, San Genaro, de forta devoci a Npols, sant Carles Borromeo, despecial culte a Mil, santa Rosolea, de la mateixa condici
a Siclia, i sant Pere, que apleg la comunitat flamenca. A ms, a
lentrada de lesglsia, Jos de Bolaos hi va fer construir un altar
dedicat a sant Josep que dot amb una missa perptua i una
capellania.
Segons Castellv,
toda classe de gentes, de empleos y distincciones de ellos y
sus familias murieron en este Hospital. Slo se eximieron de
este piadoso refugio los ministros, secretarios y oficiales de los
consejos, secretaras y officialas formadas en Viena, porque
desde su primera institucin hasta la extinccin siempre
lograron los sueldos que les fueron asignados, y jams padecieron valimientos ni atrasos, a los que estavan freqentemente
expuestos los sueldos y pensiones que gozavan espaoles.
Tampoc no van fer cap a lhospital els exiliats que disposaven
de majors pensions i rendes, en especial els de lanomenada primera
classe. Com ja hem assenyalat, entre febrer de 1718 i octubre de
1732 lhospital atengu 2.427 pacients. El 1736 hi van morir els
coronels Blas Ferrer i Alfonso Dez de Aux i el capit Ddac Pallars,
que va ser sergent major de la Coronela de Lleida.76

76. Document 114.

200

AGUST ALCOBERRO

Ledifici de lHospital dEspanyols va ser enderrocat posteriorment. Avui sobreviu, per, lesglsia de la Merc, amb el nom de
Santa Maria de Mercede. El carrer ha substitut el seu nom
tradicional Am spanischen Spitalberg, o pujada de lHospital
dEspanyols, pel de Boltzmanngasse. Lesglsia mant la mateixa
estructura amb qu fou dissenyada pel gran arquitecte Anton Ospel
(1677-1756) i alguns dels elements decoratius amb qu va ser ornada
pels exiliats, al davant hi ha lactual ambaixada dels EUA.

VII
LAPORTACI CULTURAL

A lexili austrac es van produir obres de gran qualitat, tot i


que, com s obvi, no van disposar en el seu moment de gaire difusi.
Les barreres poltiques van impedir-ne el coneixement entre el pblic
peninsular, i les barreres lingstiques van fer que, en els territoris
de la monarquia austraca, la seva difusi es limits a alguns cercles
restringits dexiliats. Algunes obres, les ms afortunades, van arribar
a la impremta a Viena o a Vencia. Daltres van dormir durant un
segle i mig o dos segles en arxius i biblioteques, fins que algun
historiador les va rescatar de loblit. Finalment, dalgunes noms en
coneixem el ttol i s molt probable que daltres shagin perdut per
sempre.
La producci cultural de lexili prova lalta qualificaci
intellectual i poltica duna part important dels qui van marxar.
Constitueix tamb una reflexi sobre el passat, el present i el futur
desitjat, que enllaa amb el pensament pactista que va caracteritzar
laustriacisme peninsular.
LA

HISTORIOGRAFIA.

FRANCESC

DE

CASTELLV

El collectiu exiliat o, si ms no, alguns dels seus cercles ms


capaos manifest clarament un doble motiu de conscincia
histrica. Duna banda, exist la convicci que els fets que havien
protagonitzat tenien una gran importncia histrica tingueren, de
fet, una gran repecusi en lopini pblica, o polititzada, de totes
les corts europees. Aquesta convicci men alguns dels seus
exponents ms capaos encapalats per Castellv a redactar-ne
una crnica precisa, on constessin tots els fets i personatges dinters.

204

AGUST ALCOBERRO

La utilitat daquestes crniques era tamb poltica i justificativa, ja


que, acabat el combat militar, la guerra de Successi, es lliurava
un nou combat daquell signe en qu els historiadors borbnics
partien duna condici infinitament ms favorable, la de vencedors.
La publicaci dalgunes crniques de clar contingut filipista en
especial, els Comentarios de la guerra de Espaa, e historia de su
rey Felipe V el Animoso del marqus de San Felipe1 degu operar
sobre lexili austriacista com un autntic esper, ja que confirm
la necessitat dexposar la prpia versi dels fets.
Per la conscincia histrica de lexili tenia tamb una altra
dimensi, amb ms profunditat temporal, que afectava especialment
els catalans i els altres sbdits de lantiga corona dArag. Ens referim
a la constataci de lenfonsament dun entramat social i poltic que
havia estat construt al llarg de gaireb deu segles. Era la fi de la
naci catalana, de qu parl Castellv i, ms tard, Sanpere i Miquel.
Des daquesta conscincia, es volia preservar la memria del passat,
probablement per retornar-la a les generacions futures, si es donaven
unes condicions favorables. Calia, doncs, un exercici pro memoria
rerum patriae, per dir-ho amb una expressi manllevada de
Domnec Aguirre.
s per aquest motiu que Castellv inici la seva crnica amb
un resum sumari de la histria de Catalunya que els editors
contemporanis han considerat prescindible. Castellv no s, tanmateix,
lnic exemple.
A Viena, en una data tan allunyada com 1745, alg encara
copiava diligentment lEptome de las historias catalanas de Fabrici
Pon i de Castellv (mort el 1672).2
A Mil, Josep Plant compil diverses obres de temtica
histrica com una Gothorum Hystoria in Spania i una descripci
de Catalunya intitulada De Cathaloniae Principatus. A ms, Plant
redact, tamb en llat, una crnica del seu temps que anomen De
morte Caroli Secundi Hyspaniarum Rex. De excidio Cathaloniae
necnon Destructione Barcinonis quasi secura.3 En aquell context, la

1. Va ser editada a Gnova, probablement el 1725. Nhi ha una edici


contempornia: Vicente BACALLAR (marqus de San Felipe): Comentarios de la guerra de
Espaa, e historia de su rey Felipe V el Animoso. Madrid, 1957.
2. Alguns plecs daquesta obra, copiats entre 1742 i 1745, es conserven avui al
fons Spanien Varia del H.H.S.
3. El manuscrit ha estat descrit per Mariarosa SCARAMUZZA VIDONI: Nueva Colonia
Espaola. Un manuscrito sobre una ciudad ideal proyectada para los exiliados de la

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

205

tria lingstica no sembla gens innocent; Plant opt aleshores per


la llengua ms universal amb la intenci que pogus ser llegida i
entesa per persones de nacionalitats diverses.
Des dunes coordenades no gaire allunyades, hem desmentar
tamb el canonge de Girona Antoni de Bastero i Lled. Nascut a
Barcelona, de pare genovs i mare catalana, Bastero va residir a
Roma des de 1709. A la fi de 1715 sollicit el retorn a Catalunya,
que li fou negat per les autoritats borbniques.4 El 1724 lany del
seu retorn al Principat el canonge public a Roma el primer volum
lnic conegut de La Crusca Provenzale, que cont un catleg
de poetes en llengua occitana, una ortografia comparada daquesta
llengua amb litali i una llista de paraules provenals utilitzades
ms tard pels poetes toscans. La vindicaci dels trobadors en un
moment en qu hom assimilava el catal i loccit medievals sota
letiqueta, confusa per persistent, de llengua llemosina fou un
dels elements ms destacats de lanomenada reacci davant dItlia
dels autors catalans moderns.5 Tampoc en aquest cas, doncs, la
temtica triada no era gens innocent. Es tractava de provar i de
fer-ho davant dun pblic itali que els catalans (o, ms exactament,
els occitanocatalans) eren els pares de la literatura en llengua vulgar.
Bastero escriv tamb, entre daltres obres, una gramtica catalana,
una Controvrsia sobre la perfecci de lidioma catal i una Histria
de la llengua catalana.6
Un cas similar, pel que fa a la llengua castellana, s el de
laragons Diego Vicencio de Vidania, que va ser nomenat regent
del Consell dArag el 1711. Vidania sexili a Npols i mor a ledat
de 108 anys. Hombre muy sabio y erudito, segons Castellv,7 sus
copiosos manuscritos y entre otros un diccionario general de la
lengua espaola, an no concluido, mand el emperador Carlos ser

guerra de Sucesin, Quaderni di letterature iberiche e iberoamericane, 24 (1995), pp. 3764.


4. Flix DURAN I CANYAMERAS: Els exiliats..., p. 18.
5. Eullia DURAN: Defensa de la prpia tradici davant dItlia al segle XVI, dins
Miscellnia Joan Fuster. Estudis de Llengua i Literatura, III. Montserrat, 1991, pp. 241265. Vegeu tamb el nostre estudi: La influncia de la cultura italiana a la Corona dArag
(segle XVI): entre lemulaci i el rebuig patritic, dins Filippo II e il Mediterraneo. Roma,
en premsa.
6. La personalitat intellectual dAntoni Bastero va ser vindicada ja per Joaquim
RUBI I ORS: Bastero, provenzalista cataln, Barcelona, 1894. Vegeu tamb Antoni BASTERO:
Histria de la llengua catalana..., edici a cura de Francesc Feliu; Rosa Maria POSTIGO:
Contribuci a lestudi....
7. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., III, p. 308.

206

AGUST ALCOBERRO

transportados a Viena de Austria y puestos en su numerosa biblioteca.


Esmentem encara el jurista Domnec Aguirre, que com hem
vist va ser regent del Consell dEspanya i president del Collateral
de Npols. Aguirre public a Viena el 1725 una obra de ttol ben
significatiu: Tratado histrico-legal del Real Palacio Antiguo y su
cuarto nuevo de Barcelona y de los oficios de sus alcaldes o conserges,
en que a ms de sus derechos y prerrogativas se trata de la ciudad
de Barcelona y de sus prncipes; segons el seu autor, lobra havia estat
redactada a Barcelona el 1700.
En clau de crnica coetnia, cal esmentar la redacci per part
de Juan Amor de Soria dunes Addiziones y notas histricas, de les
quals noms coneixem el volum segon, que abasta el perode 17151736.8 Daltra banda, lhistoriador Carreras i Bulbena esmenta una
obra de Carles de Casamitjana intitulada Empresas y sucesos
gloriosos que consiguieron las armas de Carlos VI en Alemania.9
Sabem tamb que altres personatges van elaborar memries. s el
cas de Joan Francesc Verneda, que redact una Relacin del origen
y de lo que don Juan Francisco Verneda ha observado desde el ao
1680, que pas a la ciudad de Barcelona, hasta el presente. Verneda
lliur una cpia del manuscrit a Francesc de Castellv el 1731. Aquest
en fu un s considerable en la seva obra. El cronista tamb dna
notcia dunes memries de Juan Toms de Peralta, que era secretari
dStarhemberg en el moment de levacuaci i va ser oficial a la
secretaria de Npols del Consell dEspanya. Segons diu, nesperava
la impressi; no ens consta, per, que fossin publicades.
Per sens dubte la font narrativa bsica de lexili austriacista
sn les Narraciones histricas desde el ao 1700 al 1725 de Francesc
de Castellv i Ovando. Castellv, que tingu un paper destacat en
la resistncia de Catalunya i conegu desprs en prpia pell els
efectes de la repressi borbnica, va arribar a la capital austraca
el novembre de 1726, tot aprofitant el nou clima creat desprs de
la signatura de la pau de Viena. El projecte delaborar la seva crnica
va ser, per, molt anterior. En un text de 1742, que ja hem citat,10

8.
Academia
9.
10.

Ernest LLUCH: Lalternativa..., pp. 27-30. El manuscrit es conserva a la Real


de la Historia, 9-5603, 1549.
Josep Rafel CARRERAS I BULBENA: Villarroel, Casanova, Dalmau..., p. 49.
Document 70.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

207

afirmava que feia ms de trenta anys que hi treballava. Aix ens


situa no gaire lluny de la data dedici dels Anales de Catalunya de
Narcs Feliu de la Penya (1709), que contenen un gran nombre
dinformacions sobre els primers anys de la guerra de Successi.
Lobra degu iniciar-se, doncs, a Catalunya.11 De fet, s probable
que la marxa de Castellv a Viena obes al seu desig de completarla. Noms all podia entrar en contacte amb alguns dels qui havien
estat testimonis de primera m dels fets i accedir a la documentaci
que hi havia estat traslladada. Daltra banda, a Viena podia trobar
un medi favorable per al seu treball, unes majors garanties de
seguretat per a la custdia dels manuscrits i, previsiblement, els fons
necessaris per editar-los. El fet que el marqus de Rialp linclogus
entre els pensionistes del Bolsillo Secreto el juliol de 1728 prova
que el secretari dEstat es prengu seriosament la seva recerca i que
no dubt que acabaria essent publicada.
El pla de lobra s, daltra banda, ben consistent. Com ell mateix
explicava,12 el text sinicia amb un breve comentario poltico y
militar desde la poblacin de Espaa hasta el ao 1700. Tot seguit
se centra en els fets produts en el primer quart del segle XVIII, amb
una anlisi organitzada en quatre mbits, estudiats amb una
intensitat decreixent: Catalunya, la resta de la Corona dArag, els
altres regnes peninsulars i les corts europees:
en las Narraziones extensamente se refieren todos los echos
polticos y militares y otros dignos de memoria que sucedieron
en Espaa, en particular en los reynos de Aragn y Valencia,
y singularmente en Catalua, que fue centro de aquella guerra
y corte de V. M., y generalmente refiere en compendio todo
lo que en aquel tiempo sucedi en Europa.
Aquest passatge s important, perqu assenyala clarament la
jerarquia dobjectius de les Narraciones histricas... Lobra degu ser

11. No ens sembla versemblant lopini de Josep Rafel Carreras i Bulbena


(Villarroel, Casanova, Dalmau..., p. 49), que dedueix que lobra va ser iniciada per Carles
de Casamitjana, el qual la deix escrita fins a la data de 1706. Una altra cosa s que
Castellv pogus utilitzar algunes de les informacions que aquell recoll a les Empresas
y sucesos gloriosos..., que el montblanqu conegu. Carreras extreu aquesta hiptesi de
la lectura duna correspondncia entre els dos autors, que, segons afirma, possea. En
tot cas, avui no es troba al Fons Carreras i Bulbena de lANC, on estan dipositats els
seus documents i la seva biblioteca.
12. Document 70.

208

AGUST ALCOBERRO

enllestida poc desprs de 1742.13 Les circumstncies poltiques


havien canviat enormement ja aleshores. El mateix Castellv havia
deixat de cobrar del Bolsillo Secreto vuit anys enrere, i shavia vist
forat a participar en la colonitzaci de la Nova Barcelona al Banat
de Temesvar, una experincia ben amarga, com hem vist. A ms,
en aquell moment ja shavia iniciat la guerra de Successi dustria
(1740-1748), que debilit enormement el pas i les arques reials. Tot
plegat pot explicar les gestions que el cronista realitz davant
lemperadriu vdua.
s ms que probable que aquestes tinguessin resultats positius.14
El llibre va ser aprovat pel secretari jubilat del Consell de Flandes
Francisco Prez Segura, que es jubil el setembre de 1742.15 En els
anys segents, Castellv va veure considerablement augmentada la
seva paga, que va passar dels 90 florins anuals de 1745, als 345 de
1747. La xifra es trobava molt per damunt de la que cobraven
aleshores la immensa majoria de pensionistes a Viena, per encara
fora lluny dels 1.500 florins que percebia la comtessa Ferran. A
ms, aquest darrer any Castellv obtingu un ajut extraordinari de
510 florins.16 Durant aquest perode, la preparaci del manuscrit
degu avanar a bon ritme. El 1749 el copiaven tres escrivents amb
lobjectiu de dur-lo a la impremta. Aleshores encara mancaven per
copiar ms de cinc-cents plecs.17
Els diversos manuscrits que sen conserven descrits pels
editors contemporanis de lobra, Josep M. Mundet i Jos M. Alsina
reflecteixen lacurat procs de revisi, actualitzaci i cpia per a la
impremta de lobra, que es realitz a partir de 1742.18 El llibre,

13. En aquella data Castellv afirmava, referint-se al seu treball, que estoy ya
sobre la concluzin de todo (Document 70).
14. Segons Carreras i Bulbena, el 1749 Castellv creia que tal vegada sortiria
de la seva angoixant situaci per virtut del favor que recentment li havia dispensat la
reina, informada per un ministre alemany de la seva gran misria i de com havia estat
de desats den de la mort de lemperador (Josep Rafael CARRERAS I BULBENA: Villarroel,
Casanova, Dalmau..., p. 49).
15. Document 78. Carreras i Bulbena (Villarroel, Casanova, Dalmau..., p. 49) diu
que va ser corregida per Segura, hiptesi que no ens sembla versemblant. En canvi
Duran i Canyameras (Els exiliats..., p. 55) escriu, tot citant lhistoriador Antoni Palau
i Dulcet: Tenia Castellv en el seu poder una llicncia molt honrosa del conseller imperial
de Viena, Francesc Prez de Sagarra. La confusi de cognoms dna lloc al comentari
segent: el qual, pels seus cognoms, podria sser catal emigrat.
16. Document 72.
17. Josep Rafael CARRERAS I BULBENA: Villarroel, Casanova, Dalmau..., p. 49.
18. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., I. Introducci de Josep M.
Mundet. Les tres versions completes de lobra corresponen a: la primera redacci de

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

209

tanmateix, no es public.19 Castellv mor a Viena el 15 de setembre


de 1757.
Una valoraci historiogrfica de les Narraciones histricas... ha
de tenir en compte, juntament amb la correcci i lambici del
projecte, el punt de vista de lautor i la seva metodologia. Castellv
escriu des dun austriacisme explcit. Dna una visi positiva de lexili
i calla, en alguns passatges, els noms de les persones que ell considera
que van actuar negativament o desencertadament. Aix no obstant,
s obert a la crtica i no sest de descriure fets i situacions clarament
desfavorables als seus. Tamb sn freqents les crtiques a lentorn
imperial a la desorganitzaci de lexrcit a Itlia, per exemple, que
ell considera la primera causa de la caiguda de Npols i de Siclia.
Es refereix, a ms, en diversos passatges, a la feblesa de lemperador
davant els alts funcionaris palatins.20 En conjunt, Castellv s un
historiador que pren partit, per que cerca alhora lobjectivitat i
lequanimitat dues actituds que no sn contraposades, sin sovint
complementries.
Laparat documental s ingent, inclou un gran nombre de
testimonis orals, sense els quals no hauria estat possible reconstruir
molts dels fets que descriu i, en especial, moltes de les llistes de
persones que confegeix. Aix, entre els exiliats, cal esmentar figures
com el marqus de Savall, el marqus de Rub, Sebasti Dalmau,
Manuel Desvalls, Ermengol Amill i Pere Joan Barcel, sense la
participaci activa dels quals no shaurien pogut redactar alguns dels
passatges de lobra. Daltres van aportar-hi memries personals, com
Francesc Verneda, que ja hem esmentat.
Una lectura acurada del text permet constatar que Castellv va
accedir, de manera total o restringida, a la immensa majoria darxius
de lexili que podien proporcionar-li informacions per a lelaboraci
de la seva obra. Aix, lautor descriu amb detall el procs devacua-

Castellv (manuscrit W1100); la cpia realitzada per diversos escrivans i revisada amb
afegitons de Castellv (W344); i la versi destinada a la impremta (W937). Hi ha tamb
dos manuscrits parcials, un sobre el regnat de Carles II (W345) i un altre, dedicat a
Elisabet Cristina, amb la descripci dels fets de 1708, lorigen i la intencionalitat del
qual ja han estat explicats (W345).
19. Sobre la difusi posterior de les Narraciones histriques..., vegeu la nostra
introducci al segon volum daquesta obra.
20. Escriu, per exemple, tot explicant la caiguda en desgrcia del marqus de
Cabanilles: sta es una de las pocas vezes en que no pudieron sus ministros acusar
su docilidad [de Carles VI] (Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w
344, vol. VI, 2. part, any 1722).

210

AGUST ALCOBERRO

ci de la documentaci dels consells residents a Barcelona, i dna


dades precises sobre la seva ubicaci coetnia a Viena;21 extreu dades
de la Hofkammer;22 dna dades detallades sobre despeses de la Caixa
Militar dItlia; accedeix a documentaci dels consells dEspanya i
de Flandes; i escorcolla els arxius dinstitucions polticament menors,
per de gran importncia per a la seva obra, com el Tribunal de
Croada de Viena, lHospital dEspanyols o el Tercer Orde Serfic.
El mateix sesdev amb els arxius personals. Castellv acced,
per exemple, a la documentaci del marqus de Montnegre, que
copi a bastament.23 No obtingu, per, la documentaci del comte
Ferran que des de 1715 custodiava tamb la paperassa de Pau
Ignasi Dalmases; ho intent, per, reiteradament:24
Los documentos estn entre los papeles de las negociaciones
del conde don Felipe Ferran, y todos quedan en poder de la
condesa de Ferran, hija del conde de Plasencia, esposa del
difunto conde Ferran y hasta hoy, da 22 de febrero de 1738,
aunque esta dama me honra, ha habido motivos que impiden
el registrarlos.
Remarquem, a ms, que lhistoriador no es limit a utilitzar
la documentaci per a la redacci del seu treball, sin que ledit
de manera generosa. En aquest punt, Castellv fou plenament
conscient que, sense el seu esfor, molts fets haurien restat oblidats
per sempre. Tot plegat converteix la seva obra en un treball de
consulta i de cita obligada per estudiar la guerra de Successi a
Catalunya i els avatars de lexili austriacista.
LA

CIUTAT IDEAL.

JOSEP PLANT

A comenament de la dcada de 1720 es produ un important


canvi dactitud en lexili austriacista. Locupaci de Sardenya per part
de les tropes borbniques (1717) havia estat una simple passejada
militar. Pales de nou com abans a Barcelona i a Mallorca la
incapacitat de maniobra de les tropes austraques a la Mediterrnia,

21. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., III, pp. 573-574.


22. Esmentem-ne una de ben significativa: Consta que el emperador por la
Cmara de Finanzas de Viena ha pagado a los catalanes hasta el ao 1732 2.430.000
florines por razn de dichas deudas [de guerra] (Ibidem, p. 611).
23. Ibidem, p. 608 i documents de 1713.
24. Ibidem, pp. 532-533.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

211

a causa de la manca duna armada suficient. La incorporaci de


lImperi a la, des daleshores, Qudruple Aliana (setembre de 1718)
fou la constataci daquest fracs. Per lentrada a la coalici supos
un peatge molt dolors per a lexili. Com hem esmentat, aquest fou
el primer tractat internacional en qu Carles VI renunci de manera
explcita al domini dels regnes hispnics.
Desprs de la pau de Londres (1720), que supos locupaci
efectiva de Siclia, en lentorn de lexili es va fer evident que les
niques opcions de futur eren el retorn a una Espanya governada
per Felip V, un retorn incondicional, en termes poltics, o b la
ubicaci en algun espai de la monarquia austraca. El 1721 sinici
el Congrs de Cambrai i, amb ell, lintens joc diplomtic que havia
de dur finalment a la signatura de la pau de Viena (1725) entre
lemperador i Felip V. Qualsevol acord de pau havia de significar,
com finalment sesdevingu, lamnistia en els dos bndols anteriorment
enfrontats i el retorn dels bns segrestats. Aix havia de suposar
tamb nous problemes financers per a la corona i, de retop, per
als exiliats, ja que fins aleshores lassistncia a lexili shavia cobert
bsicament amb les propietats dels filipistes dItlia.
Entre ambdues dates, doncs, 1721 i 1725, lentorn del Consell
dEspanya va rescatar una idea que ja havia sorgit el 1714: la dubicar
el collectiu dexiliats en un espai de nova creaci. Hongria i la
Frontera Militar oferien, en aquest sentit, mplies zones gaireb
despoblades, on podia ser possible construir una nova ptria.
La idea s present en un document redactat en el si del Consell
que reflexionava sobre la situaci que shavia de crear despus de
concluida la inminente Paz que se est tratando en Cambray.25 Shi
proposava la formaci duna nova colnia. Lautor la situava a la
Frontera Militar, tot i que dubt a lhora de precisar-la: al text apareix
repetidament el mot Crocia, ratllat, i, al damunt, escrit, per, de
la mateixa m, el topnim Eslavnia. Els motius de la tria sn
evidents: en aquell mbit, governat directament pel Hofkriegsrat, no
existien constitucions prpies ni, per tant, prohibicions destrangeria,
cosa que el diferenciava del regne dHongria. Aix, es proposava
el destino de un territorio en el Reyno de Eslavonia [ratllat:
Crocia] donde, dignndose Su Magestad de conceder y
distribuir en calidad de feudales aquellas porciones que se

25. Document 26.

212

AGUST ALCOBERRO
expressarn, deviessen los interessados, ayudados de las assistencias que oy posseen, conferirse en el lugar para assegurar
con su industria lo que tal vez no podrn conseguir del erario
de Su Magestad. [...] Dcesse en la Eslavonia [ratllat: Crocia]
porque [...] no se mira en dicho reyno aquel impedimento que
en el de Ungra, donde para gozar del fuero es necesaria la
connaturalizacin, que no se alcanza sin mucho dispendio, pues
quando no mediasse este reparo, o la authoridad de Su
Magestad se sirviesse venzerlo, la misma idea podra practicarse
en Ungra.

La colnia sobriria als exiliats que no provinguessin dels


estaments inferiors o que, si ms no, haguessin assolit el grau de
suboficial a lexrcit. Als altres, s a dir, als soldados dimitidos de
los regimientos y otros que en Espaa exercieron oficios mecnicos,
sels concediria un ajut de costa i lexempci dimpostos i tindrien
la condici dhabitador en la ciudad o en los burgos, convencin
muy ordinaria en el Reyno de Ungra.
Exceptuat aquest collectiu, doncs, el document proposa per
a la resta de colons la concessi de la condici de feudals o nobles.
Distingeix, per, tres classes que havien de gaudir de tractaments
diferenciats i que qualifica dinferior, mediana y superior. Per a
la primera, que incloa alts funcionaris civils i tamb soldados y
pequeos oficiales que son de casas nobles, o que gozan de privilegio
militar, como tambin a los alfrezes y thenientes que no lo eran,
es proposa un ajut de mil florins i el tractament de noble del reyno.
A la segona, que, pel que fa a lmbit militar, havia de ser formada
per alfrezes y thenientes de casas nobles, y capitanes que no lo
son por sus casas, correspondrien dos mil florins i el ttol de
pernoble. Lestament superior, que havia dincloure los capitanes
que fueron nobles y los de superior grado, havia de disposar de
quatre mil florins, i els seus membres havien de ser reconeguts com
a magnates. La diferenciaci social tamb shavia de concretar
en lextensi de les parcelles concedides. A ms, calia lliurar a la
ciudad que haya de fundarse el privilegio de real y libre, [...] para
llamar a la concurrencia de esta fundacin las gentes y artfices que
sea menester.
Com hem vist, el projecte no prosper aleshores ho fu, forat
per les circumstncies, desprs de la caiguda de Npols i Siclia.
Hem volgut presentar aquest document per fer ms comprensibles
les coordenades ideolgiques o, ms exactament, estratgiques

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

213

en qu cal situar el text Nueva colonia espaola, que va ser redactat


poc desprs de la pau de Viena.26 Molt probablement, el seu autor
va ser el catal Josep Plant, doctor en drets i professor a lEstudi
General de Barcelona, austriacista de primera hora, auditor dels
exrcits reials a Sardenya des de 1709 i, ms endavant, governador
de lAlguer; el 1725 Plant era a Viena, on gaudia duna pensi
mensual de trenta florins i de la consideraci de tinent coronel.27
El document proposa donar als exiliats una nueva patria y
construirles una nueva provincia o colonia. Amb aquest objectiu,
reflexiona, amb un grau de detallisme de vegades sorprenent, sobre
les principals matries que havien dafectar-ne la constituci:
Pareciendo preciso por facilitar la formacin y establecimiento
de dicha nueva provincia, o colonia, el atender, discurrir,
superar dificultades y finalmente disponer sobre tres partes o
puntos principales. Esto es: primo, en quanto a lo que mira
al territorio; secundo, respeto a los pobladores y modo para
establecerse; tercio, de las leyes y disposiciones, no slo por
el establecimiento, sino tambin para la ms justa y razional
administrazin y govierno en adelante.
El text arrenca amb una cita de lEneida, en qu els llatins sn
reemplaats pels iberi, i el somiat Laci dna pas a Hongria. Tot
seguit, apareix una dedicatria a lemperador. Les cites clssiques
reapareixen en diversos passatges.
Es proposa per a la nova colnia el nom dAustrihispnica o
Transhispnica, i per a la seva capital el de Carolonoble o Carolina.
El repartiment del territori havia datendre a lexistncia de quatre
nacions constitutives, castellanos, valencianos, aragoneses y catalanes. La colnia havia de ser tamb oberta a mallorquins i sards,
i als soldats alemanys casats amb exiliades. A banda del poblament
dispers, format per granges o cases de camp, caldria crear una ciutat
que fes de capital del territori.
Lemperador cediria su dominio e superioridad territorial, con
los dems derechos anexos y conexos als nous pobladors, que
restarien, a ms, lliures dimpostos. El territori, libre, sin obligacin,

26. Document 33. Sobre el document, vegeu tamb Mariarosa SCARAMUZZA VIDONI:
Nueva colonia espaola...
27. Ibidem, pp. 61-62. Document 34.

214

AGUST ALCOBERRO

cargo, pensin ni tributo, y como se dice franco, libre y allodial,


havia de gaudir dels
mismos o smiles honores, gracias, prerogativas, preheminencias,
concessiones, privilegios, franquicias, inmunidades y libertades
[...] que actualmente gosan, tienen, usan y conservan las
ciudades libres del Imperio, todas y qualquier en particular de
ellas.
LImperi nobtindria tamb uns innegables beneficis prctics,
ja que la colonitzaci dunes terres de frontera per part duns vassalls
de fidelitat provada havia de generar un antemural a los estados
hereditarios de Austria, Hungra e Imperio davant lamenaa
otomana. Aquest fet, i els mrits provats dels exiliats, justificaven
lenorme despesa inicial del projecte, que lautor descriu amb fora
detall.
La terra havia de ser repartida atenent a dos grans criteris:
la capacitat de treball i la necessitat. Aix, per exemple, els casats
disposarien dun lot superior al dels solters. Aquesta mesura
facilitaria tamb el mayor aumento de la colonia ja que incitaria
a la juventud a tomar el estado de matrimonio Sobre aquests
criteris, es crearien quatre classes de propietaris. Els membres de
cadascuna disposarien duns lots de terra de caracterstiques similars, als quals accedirien per sorteig.
Es considerarien nobles tots els colons, independentment de
la naixena, ja que, a banda daquesta, calia tenir en compte els
mrits de tothom: aunque todos, o la mayor parte, de presente
pobres, nobles de nascimiento o mritos, y todos igualmente honradssimos.
Daltra banda, el text advoca per evitar la presncia de
monestirs amb rendes a la colnia. Contrriament, defensa la
presncia de frares caputxins, para cuya manutencin y sustento
es cierto e infalible que, aunque fuesse privndose de ellos, la innata
devocin de los espaoles colonistas contribuirn con gusto.
La capital de la colnia hauria de respondre a uns criteris
urbanstics racionals; si b, dentrada, els seus edificis haurien de
ser modestos, haurien de disposar despai suficient:
En quanto, empero, a la formacin y disposicin de la ciudad,
no obstante que en el principio no se podr fabricar ni adornar con casas magnficas y magestuosas, lo que se confa lograr
con el tiempo, assistiendo Dios, [...] procurar idear y for-

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

215

mar la ciudad segn el parecer de peritos con la mayor simetra


y disposicin posible, asenyalando y determinando calles,
plassas y lo dems, repartiendo y sorteando el terreno
correspondiente a cada uno segn su classe, para que aunque
en el principio slo se haga un abrigo o precisa habitacin,
en el venidero disponga de habitacin no slo cmoda sino
con una buena disposicin y concierto, decorosa y hermosa
para toda la ciudad.
Pel que fa al sistema de govern, la colnia havia de recuperar
els models representatius caracterstics de la corona dArag i tamb
daltres territoris imperials. Aix, a la manera de Mil, el govern i
la justcia havien de correspondre a un organisme collectiu, anomenat Magistrat o Senat. Les competncies daquesta instituci havien
de ser molt mplies i incloure mbits tan diversos com lencunyaci
de moneda prpia, lensenyament en tots els seus graus o lordre
pblic, mitjanant la formaci dunes milcies populars anomenades
guardias del estado. El Senat el formarien dotze magistrats o senadors, i renovaria la meitat dels seus membres cada any mitjanant
el sufragi de tots els ciutadans.
Daltra banda, cada tres anys es reuniria un convento,
congresso o ajuntamiento de todos los matriculados comprovinciales, amb funcions molt similars a les antigues corts dels
regnes de la corona dArag:
para conocer o sindicar los magistrados passados, deliberar,
corregir, disponer, haser institutos, leyes y cosas de la mayor
entidad, con la condicin expressa que para tener qualquier
decreto o resolucin fuerza de ley ha de preceder el consenso
y expressa voluntad de la mayor parte del convento.
Aquests serien, doncs, els fonaments de lestat compost.
Daltra banda, la colnia havia de disposar del dret denviar ambaixades a lemperador, com el que gaudia la ciutat de Barcelona;
havia de tenir, doncs,
la concessin y privilegio de enviar legados tan dentro como
al Imperio y al mismo emperador y propio seor soberano con
las particulares circunstancias tenan los embaxadores de la
ciudad de Barcelona respeto a los reyes de Espaa.
Des del punt de vista econmic, la nova ciutat havia de facilitar
el comer, que lleva utilidad a las repblicas y reynos y principal

216

AGUST ALCOBERRO

base de aumentar en conveniencias, per la qual cosa havia dafavorir


lestabliment de forasters. Tan sols es posarien restriccions als jueus,
que haurien de residir fora de la ciutat:
Se senyalar a los judos o hebreos paraje fuera de la ciudad
y fortificacin para habitar, obligndoles a observar las condiciones a ellos puestas por leyes del Imperio, prohibindoles por
ningn modo ni pretexto poder tener casa y dormir en ciudad,
permitindoles, empero, el poder tener tienda o almazn para
poder comprar y vender.
Daltra banda, la ciutat hauria de disposar del dret
de ferias, mundinas y mercados solemnes con los privilegios
acostumbrados de que qualquier mercante en tiempo de las ferias
sea inmune de tributos y vectigales, extendindose al tributo
vitico; ass como qualquier que vaya a dichas ferias la plena
seguridad en persona y bienes por rasn de deuda privada.
Tamb es proposen mesures a favor de lagricultura, com la
prohibici de vins estrangers i el foment del conreu dels cereals per
tal que no se necessite del incierto y estrangero trigo expuesto a
mil fatalidades.
Aix mateix, sinclouen mesures per a la introducci de les artes
mecnicas i dassistncia social, en especial a la infncia i als ms
desafavorits, motiu pel qual es projecta la creaci dun mont de
pietat.
Daltra banda, lautor proposa diversos tipus dimpostos per
finanar les institucions pbliques, que, altra vegada, prenen com
a model les contribucions dels municipis catalans anteriors a la Nova
Planta. Sorprn, per, pel que suposa dadaptaci a uns nous hbits
diettics, la creaci dun monopoli sobre la cervesa, que lautor
anomena birra, a la italiana:
Pareciera muy arbitrable y de ningn perjuisio a los particulares que el comn estancase o tomasse la empresa de la birra
de toda la colonia o provincia, corriendo la fbrica, manipulacin y venda a su cuenta con un moderado precio.
La valoraci del manuscrit de Josep Plant ha de considerar
dentrada quin era el seu objectiu. Com hem assenyalat, la idea de
crear una ciutat, o ptria, enterament nova per als exiliats no
pertanyia al regne de la pura utopia. En les mateixes dates en qu

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

217

Plant redact el document, lentorn imperial ho debatia seriosament;


finalment, una dcada ms tard, el projecte va ser aprovat, tot i que
va fracassar. En aquell context, Plant es propos realitzar una
aportaci seriosa i, probablement, no gaire forassenyada. El mateix
autor dubta a lhora de definir-la:
Se atrevern a proponerse y presentarse, como en idea, algunos
mal fundados discursos facilitados como previstos en suenos,
disculpables por ser movidos de amor a la pblica y particular
conveniencia, y que a primera vista atendidos, parece podran
facilitar la projectada formacin de colonia.
Hem de creure que Plant lliur el document al Consell
dEspanya o a personalitats influents de la cort. s probable que
aquestes cpies fossin arraconades i finalment desapareguessin
tan bon punt la cort va desestimar el projecte. Tanmateix, Plant
conserv el seu manuscrit i el guard, juntament amb altres de la
seva propietat, en un volum que va anar a raure a la Biblioteca de
Brera de Mil, la impressionant Biblioteca Nazionale Bridense,
creada per larxiduquessa Maria Teresa el 1773.
Lobjectiu de Plant era, doncs, establir els principis que havien
de garantir la convivncia, la riquesa i el benestar de tots els
habitants de la colnia, en definitiva, la seva felicitat: queriendo
ser feliz una repblica (suponindose que todos lo debern querer).
El projecte palesa la seva formaci com a jurista i tamb la seva
ideologia austriacista. De la primera provenen algunes caracterstiques
formals del text, com lerudici de les cites i la precisi terminolgica;
tamb labundncia de detalls en temes molt especfics, com els
referents als procediments judicials, les herncies dels intestats o
el funcionament de larxiu pblic, per esmentar-ne alguns. De la
segona sorgeixen tots els aspectes centrals del document: en especial,
la definici juridicopoltica de la nova entitat caracteritzada per
la sobirania interior i la fidelitat al monarca i el seu sistema de
govern, basat en un Senat electiu i un convent o assemblea de tots
els ciutadans. El carcter universal del sufragi s una conseqncia
de la condici noble que hauria estat atorgada, o suposada, a tothom.
En definitiva, la Transhispnica o Austrihispnica de Josep Plant
havia de reconstruir, en terres hongareses, el model de monarquia
composta que havia caracteritzat durant segles el conglomerat
hispnic.
Des del punt de vista econmic, Plant planej una ciutat eminentment comercial, per que no havia de descurar lactivitat agrria.

218

AGUST ALCOBERRO

A lagricultura shi dedicarien, bsicament, els colonos inquelinos


socios trabajadores, s a dir els nouvinguts daltres nacionalitats.
Contrriament, els colons fundadors esdevindrien fonamentalment
rendistes i comerciants.
EL PENSAMENT
SORIA

POLTIC.

DEL VIA

FORA ELS ADORMITS... A

JUAN AMOR

DE

La important presncia de juristes i poltics a lexili va donar


tamb els seus fruits en aquest camp. Domnec Aguirre, a qui ja
ens hem referit en el vessant historiogrfic, va publicar a Viena el
1721 un Tractatus de tacita onerum et condictionne repetitione. Lobra
degu tenir un cert xit, ja que va ser reeditada a Vencia el 1723.
En aquesta segona edici, Aguirre hi afeg un Discursus super officiis
venalibus Generalitatis Cathalauniae.
Daltra banda, a hores dara no s possible concloure si lexili
va tenir una relaci directa amb la redacci i la difusi dels dos
grans textos poltics antiborbnics publicats en la dcada de 1730.
Ens referim a Via fora els adormits..., editat a la fi de lany 1734,
i Record de lAliana feta al Serm. Jordi, augusto rei de la Gran
Bretanya, imprs dos anys ms tard.28 No entrarem ara a detallarne el contingut, ats que ja ha estat objecte de diversos estudis.29
Ens interessa tractar els aspectes relacionats amb lexili i la cort
vienesa. Ens inclinem a creure, en aquest sentit, que alguna
personalitat o nucli organitzat de refugiats va jugar un paper
important si ms no en lelaboraci del primer text.
Via fora els adormits... s un opuscle molt extens i amb un
abundant aparat documental. Segons el seu peu dimpremta, evidentment fals, va ser editat a Barcelona a casa dels hereus de Rafel
Figuer, empresa editora que aleshores es trobava radicada a la
ciutat. El text hauria estat redactat per un angls anomenat Mr.
Broak i constitueix un allegat historicopoltic contra lactuaci de
les potncies de lAliana de lHaia, especialment la Gran Bretanya,

28. Els dos textos van ser publicats per iniciativa de Norbert Font i Sagu,
Barcelona, 1898. El segon ha estat reeditat, a cura de Josep M. Torras i Rib: Escrits
poltics del segle XVIII, II. Vic, 1996, pp. 61-83, edici que seguim. Pel que fa a Via fora
els adormits... seguim ledici original.
29. Josep M. TORRAS I RIB: Introducci, dins Escrits poltics..., pp. 5-35; Ernest
LLUCH: La Catalunya venuda del segle XVIII. Foscors i clarors de la Illustraci. Barcelona,
1996; Rosa M. ALABRS: Felip V i lopini dels catalans. Lleida, 2001, pp. 392-411.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

219

davant lanomenat cas dels catalans; a manera depleg, es publiquen deu addicions, que serien la resposta de Mr. Broak a una carta
enviada posteriorment per un suposat corresponsal de Barcelona que
anomena senyor Valls.
El text es divideix en tres blocs, que lautor anomena respectivament la llibertat de aqueix Principat mal perduda, la justcia
ab qu es pretn son recobro i com pot restituir-se ab utilitat
comuna. Lobjectiu era posar de nou en primer pla la problemtica
de Catalunya i de la corona dArag en un context internacional
caracteritzat, altra vegada, per la lluita contra els Borb (guerra de
Successi de Polnia, 1733-1739). En aquest sentit, lautor del text
conclou tot presentant tres alternatives poltiques possibles: el recobrament de la pennsula per part de Carles VI, la formaci duna
repblica lliure del Principat de Catalunya i la creaci dun estat
(regne o repblica) que inclogus els territoris de la corona dArag,
Mrcia, Navarra, Biscaia, Guipscoa i laba.
En el document, hi apareixen diverses referncies explcites a
lexili viens, que lautor coneixia molt b. Des duna suposada
identitat anglesa safirma:
Sabem en Londres, y yon conec molts, lo numers concurs
de espanyols honrats en Viena, que sens lo carcter o empleo
que han merescut, viuhen de las esperanas de millor temps.
I, en termes de queixa, lautor afegeix:
Sis donava al pblic un individual catlogo de espagnols que
seguiren a lemperador, ab la condici, mrits y empleo de cada
un, molts que viuhen en lo error de distingir-los per los graus
que obtenen farian ms justcia a qui la mereix, y no medirian
lo mrit per la sort. Molts ho desitjan com yo per un com
desenga.
Daltra banda, sapella a la responsabilitat de Carles VI en la
situaci present de Catalunya, en uns termes que freguen la
insubmissi i fins i tot la comicitat:
Vol, pues, vostra merc, que lemperador present permete un
borr en la posteritat de sas histrias, de qu una sobirania
establerta en temps de Carlos Magno, desprs de nou-cents as
se acabs en altre Carlos, quel motejassen de Mnim, del modo
que desprs de 500 as de sa erecci se escriu de lantic Imperi
Rom occidental que incepit in Augusto, desiit in Augustulo?

220

AGUST ALCOBERRO
Antes devem crurer que sa honra restablir son comtat per
nou mil as, acreditant-se de Carlos Maximo. Pot fer-ho, o
recobrant dita sobirania, o transigint-la a qui spia apreciarla, o restituhint-la als mateixos catalans, en com, que voluntriament la donaren a Carlo Magno.30

El document presenta un allegat contra lactuaci passada i


present de Vilana-Perles i del seu entorn. Se subratlla, en aquest
sentit, la seva actitud durant el setge de Barcelona i tamb en les
negociacions de 1715, 1718 i 1725:
Obriren-se luego conferncias en Pars per tractar lo modo de
cumplir los articles de la evacuaci de Utrecht, ques pretenien
mal satisfets. A estas envi lo emperador un concorrent per
sa part [Juan Amor de Soria]. No voldria fiscalitzar las obras,
ni tal vegada las instruccions de aquest agent imperial; com
ni de laltre enviat de Viena a Barcelona clandestinament [Joan
Francesc Verneda]. Eran espaols, per (pobre Catalua!),
quant yo resid en Barcelona molts as, nils conegu nis
parlava dells.
[...] Se ha buscat fins ara qui hagus fet entretenir al marqus
de Montnegre en Viena fins a estar ajustada en Utrecht la venda
de Catalua? Ha vist que en altres tractats particulars hajan
pensat en satisfer a Catalua altras corts ms obligadas que
la nostra [Gran Bretanya] als catalans?No llitg vostra merc
contractant subscrit a la clebre pau [de] 1725 en Viena al
mateix plenipotenciari cesreo (que apar lo nic de aquest sicle
per Alemanya) [el comte de Sinzendorf], sens corregir per
Catalua la amnestia de Utrecht, que o firm ell mateix, noticis
de com devia cumplir-se, o havia vist explicada a la francesa?
Alguns catalans y espaols que en Viena essent lo factotum en
dependncias de Espaa, ocultaren per rubor la m no
subscrivint-se en la pau sobre dita, creur vostra merc que
al menos tancaren la boca per no aprobar-la?31
La crtica sestn, de manera especial, al moment present. Aix,
sacusa lentorn de Vilana-Perles dhaver rebut diners dels agents de
Felip V32 i de ser culpable directe de la prdua dels regnes italians:
30. Les cursives procedeixen del text original.
31. Les cursives procedeixen del text original.
32. Sobre les possibles relacions ocultes entre Vilana-Perles i els ambaixadors
de Felip V, vegeu la nota 146 de la pgina 168.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

221

Apar a vostra merc que s tan ocult lo garbo de Felip 5


ab altres ministres cesreos y sa sollicitud en qu sos agents
alaguen en son nom real als mateyxos que deya antes
ser rebeldes y los majors enemichs? Amic meu: si vostra
merc acusa ministres anglesos, puc dir-li: Callem, callem.
No poden negar los catalans la honra (b que sens profit)
de tenir alguns nacionals consultors y ministres de lemperador, que conserva lo ttol de comte de Barcelona. En
Londres se diu palesament haver arribat a Viena algun or de
Espaa. Seria un gran crdit ques justifics aquell ministeri en lo passat per Catalua, y de present per Itlia, per
manifestar que lo molt que se ly imputa s una falsa impostura.
El text denuncia tamb el projecte de casar linfant Carles de
Borb (el nou rei de Npols, que ms tard esdevindria Carles III
dEspanya) amb larxiduquessa Maria Teresa dustria o alguna
de les seves cosines. Aquesta idea, que hauria estat postulada per
lentorn de Vilana-Perles, s qualificada de castells en layre
machinats per los architectos de la ingeniosa pau de 1725 en
Viena.
Les deu addicions que completen el document no afegeixen
arguments nous, per introdueixen dades complementries, amb un
estil fins i tot fora ms virulent. Vilana-Perles s acusat de sangonera, vvora matricida i antipatrici. El mateix emperador s
culpat destar totalment dominat pels seus ministres:
s la prctica de les corts seguir les inclinacions dels reys. Sols
en Viena se veu un miracle oposat, de qu dictmens particulars
preferscan sas opinions als justos y pblichs desitgs de
lemperador.
Tamb safirma que ni larquebisbe de Valncia ni el comte
dAlthan no haurien acceptat mai la pau de Viena de 1725. I
sidentifica, amb un gir irnic, lautoria del memorial que proposa
el casament de linfant Carles i larxiduquessa Maria Teresa, que
correspondria a Juan Amor de Soria:
Com sia dit manuscrit en castell, s capa algun paraninfo
crtich de llenges de dir que est ben escrit (y ms si s escrit
de algun secretari ben pagat), preferint-lo a son natiu idioma,
per despreciar fins a la llengua de son Principat. Escriuen-me
que dit paperot corra, molt en secret, per que lautor t amichs

222

AGUST ALCOBERRO
en cort. Prescindim ara de si s un escrit dAMOR o de Inters
(com lo matrimoni que es pretn).33

El Record de lAliana... t peu dimpremta a Oxford. Es tracta dun suposat missatge enviat a Jordi II dAnglaterra i reprn, des
duna perspectiva fonamentalment histrica, les crtiques a lactuaci de Gran Bretanya durant els anys anteriors i posteriors al tractat
dUtrecht. El document reprodueix, de manera ntegra, el pacte de
Gnova de 1705. A diferncia de Via fora els adormits..., no apareixen
referncies explcites a lexili o a lambient de la cort de Viena.
Lautoria dels dos textos ha estat molt discutida.34 Ens sembla
pertinent, per, la reflexi de Josep M. Torras i Rib,35 que remarca
la manca dallusions a la darrera resistncia armada que, segons
tots els indicis, sestava produint en aquells moments a Catalunya,
ni tampoc amb laixecament carrasclet ni amb la invasi aliada de
1719. Tot plegat permet suposar que els escrits poltics havien estat
concebuts i redactats per persones relativament allunyades de la
realitat catalana del moment. Amb aquests arguments, Torras
reprn la idea que
els escrits havien estat redactats probablement per austriacistes
exiliats a Viena, atenent la conjuntura internacional del moment, com la guerra de Successi de Polnia (1733-1735), amb
la manifesta finalitat dinfluir sobre lEmperador i de retop
sobre Anglaterra en la nova circumstncia conflictiva en
qu estaven immerses les potncies borbniques dEspanya i
Frana.
La hiptesi ens sembla fora versemblant pel que fa a la
ubicaci dels autors del Via fora els adormits... per no tant quant
als seus objectius. Fora de lexili, havia de ser molt difcil aplegar
els nombrosos documents de primera m que publiquen o esmenten
els dos opuscles. Daltra banda, lautor del primer escrit manifesta
un coneixement fora complet de lexili austriacista i de lambient
poltic de Viena. Molts dels documents que allega eren custodiats
a la capital imperial i van ser utilitzats per Francesc de Castellv,
tot i que lautor de lopuscle pretn que nha llegit el text original
a Londres. A tall dexemple, lautor de Via fora els adormits... afirma:

33. Les cursives i majscules procedeixen del text original.


34. Vegeu-ne una sntesi a Rosa M. ALABRS: Felip V..., pp. 400-411.
35. Josep M. TORRAS: Escrits poltics..., pp. 16-17.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

223

Aix ho escrigu dit comte Ferran, en cartas que he vist


originals, al marqus Dalmases a Londres, al marqus de
Montnegre a Viena.
Tamb, ms endavant, publica una carta dAdisson, secretari
de la Regncia britnica, datada el 6 de setembre de 1714 que, segons
diu, la transcric de loriginal que tinc entre molts altres escrits del
marqus [de Dalmases].
Com ja hem vist, Pau Ignasi Dalmases lliur tota la seva
documentaci al comte Ferran el 1715, el qual la trasllad, juntament
amb la seva prpia, a Viena, on Castellv no havia pogut consultarla encara el 1738. El cronista, per, ja havia utilitzat aleshores
labundosa i interessant documentaci del marqus de Montnegre,
que inclou els dos documents esmentats. Ambds van ser reproduts
a les Narraciones histricas...36 Sembla provat, doncs, que lexili
viens va ser present en la redacci del primer opuscle. Restaria,
per, concretar-ne lautoria. La hiptesi que hi particips el mateix
Castellv no ens sembla descartable, si ms no en qualitat de fornidor
darguments historicopoltics, tot i que, a hores dara, no pot ser
confirmada.
Quant a la intenci dels dos opuscles i especialment del Via
fora els adormits..., cal fer un reps a la conjuntura poltica del
moment. Un cop dull al que sesdevenia aleshores a la monarquia
austraca ens confirma una primerssima idea: la magnitud del
desastre que supos la prdua dels estats meridionals italians. El
desembre de 1734, quan segons Rosa M. Alabrs es complet el
primer document,37 el regne de Npols ja havia estat totalment
ocupat per les tropes borbniques i la invasi de Siclia es trobava
en una fase tan avanada que el virrei marqus de Rub, nomenat
al juny, ja no va poder desembarcar a lilla. Les referncies explcites
a la caiguda dambds regnes que apareixen a lopuscle no admeten
dubte sobre la data en qu va ser elaborat. El segon document s
posterior a la pau de Viena (30 doctubre de 1735), que supos el
reconeixement daquesta prdua territorial. En aquelles circumstncies, era impossible esperar que lemperador liders una coalici
internacional amb objectius de canvi poltic per a Catalunya.

36. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 1. part,
any 1714 i 2. part, any 1716.
37. Rosa M. ALABRS: Felip V..., p. 392.

224

AGUST ALCOBERRO

Si lexili va influir en lelaboraci dels documents, caldria establir altres hiptesis. Nendevinem dues de possibles i no necessriament contradictries. La primera fra que un grup dexiliats
potser dels fugitius de Npols o Siclia que es refugiaren en un
primer moment a Gnova hauria arribat a la conclusi que, desprs
de la prdua daquells regnes, noms la Gran Bretanya disposava
de la fora necessria per reobrir el cas dels catalans. Aix podria
explicar el contingut dels dos textos, en qu largumentaci historicopoltica va adreada bsicament a denunciar lactitud anglesa en el
passat. Lobjectiu fra, doncs, ms aviat influir en lopini pblica
britnica.
La segona hiptesi es refereix als collectius dexiliats oposats
al marqus de Rialp. La publicaci del primer opuscle, si ms no,
hauria de contribuir a la caiguda en desgrcia del secretari dEstat,
cosa que sendevinava per primera vegada possible a causa de la
prdua dels regnes italians meridionals. Des daquesta perspectiva, la tria duna suposada identitat anglesa per part del seu autor
amb ls darguments falsos que podien fer versemblant el coneixement de la documentaci allegada no fra una mesura de seguretat davant la repressi borbnica, sin ms aviat davant els ressorts
de poder que Vilana-Perles continuava controlant a la cort vienesa.
Que el text va ser fora llegit i comentat a Viena ho prova la
redacci duna exculpatria Censura o juizio imparzial sobre el papel
intitulado en cataln Va fora traduzido en francs con el ttulo
Alarme aux endormis en el asumpto de materias polticas presentes,
signada amb el pseudnim Ramon Arias de Vaydon.38 Com assenyala
Rosa M. Alabrs,39 el text
t tots els indicis de ser un encrrec oficial amb la voluntat
explcita dexculpar Ramon Vilana i els seus. s possible que
Ramon Arias de Vaydon profesor de Justizia fos el mateix
Ramon Vilana Perlas o b el seu secretari Juan Amor de Soria.
En tot cas, com hem vist, Vilana-Perles caigu en desgrcia
amb la reforma de 1736.

38. Va ser editat per Ernest LLUCH: El judici imperial sobre la Via fora als
adormits, Butllet de la Societat Catalana dEstudis Histrics, X (1999), pp. 67-88. La
versi francesa de lopuscle tamb va ser editada per Ernest LLUCH: Alarme aux endormis
(1734). La difusi diplomtica de laustriacisme persistent, Revista Jurdica de Catalunya,
2 (1997).
39. Rosa M. ALABRS: Felip V..., pp. 405-406.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

225

La nova conjuntura es revel extremament dura per als exiliats.


Molts funcionaris van quedar-se sense feina desprs de la prdua
de Npols i de Siclia i de la reforma que sacomet tot seguit a
Viena. Lexperincia de la Nova Barcelona es tanc amb un fracs
estrepits. La mort de Carles VI (1740) va deslligar els vells exiliats
dels vincles de fidelitat contrets amb la seva persona. Tot seguit,
linici de la guerra de Successi dustria fu trontollar els mateixos
fonaments del poder imperial. En aquelles circumstncies es produ
un important viratge poltic, que cristallitz a comenament de la
dcada de 1740. La seva expressi ms aprofundida es troba en lobra
de Juan Amor de Soria Enfermedad chrnica y peligrosa de los reynos
de Espaa y de Indias, redactada el 1741 un any desprs de la
mort de Carles VI.40
A parer nostre, la caracterstica central daquell viratge va ser
la de tornar a girar lesguard vers la pennsula, des de la conscincia
de la irreversibilitat del canvi dinstic. No tots ho feren, certament;
ja hem vist, per exemple, el segon testament de Vilana-Perles. Tot
i aix, de la mateixa manera que molts exiliats retornaren a Espanya
durant la dcada de 1740, daltres van adrear la seva reflexi poltica
a proposar reformes en el seu govern, per ja no una restauraci
dinstica.
Aquest va ser el cas dAmor de Soria. Jubilat des de 1736,
apartat de la influncia del cercle imperial i deslligat dels lligams
jerrquics amb Vilana-Perles, Amor de Soria va elaborar en aquells
anys diverses obres que no es referien ja al bon govern de la
monarquia austraca, sin que tenien en lEstat espanyol el seu punt
de reflexi fonamental. El canvi dactitud pot obeir tamb a raons
generacionals. Lexili sanava fent vell i la nostlgia devia pesar cada
vegada ms. Amor de Soria devia tenir 82 anys quan redact aquest
text. Pot semblar lgic, doncs, que dediqus al seu pas dorigen el
que podia considerar ja un testament poltic.
El fet que els seus manuscrits anessin a parar a Espanya probablement a la Biblioteca Reial de Madrid (avui pertanyen a la Reial
Acadmia de la Histria) no ens sembla gens anecdtic. No podem
creure, com sha afirmat alguna vegada, que els textos van ser-hi
40. Sobre aquesta obra, vegeu Jos Antonio MARAVALL: Las tendencias de
reforma...; Virginia LEN: Una concepcin austriacista...; Ernest LLUCH: Lalternativa...
Els captols dedicats especficament a Amor de Soria en aquest llibre es troben aplegats
tamb a La poltica de laustriacisme: el comte del S. R. I. Juan Amor de Soria, Pedralbes.
Revista dHistria Moderna, 18 (1998), II, pp. 601-623.

226

AGUST ALCOBERRO

lliurats per Francesc de Castellv. Aquest tingu bona cura que les
seves Narraciones histricas... restessin a Viena, entre altres coses
perqu podia tmer fonamentadament per la sort dels seus escrits
si anaven a parar a mans borbniques.
La Enfermedad chrnica arrenca amb un diagnstic histric de
les causes de la malaltia dEspanya. Es refereix, fonamentalment, a la desigualtat fundacional dels regnes peninsulars, de qu
culpa Ferran II; a les tendncies absolutistes de la monarquia, que
arrenca de la repressi contra les comunitats castellanes per part
de Carles V; a la manca de fermesa davant Frana en el perode
lgid de lhegemonia hispnica, de qu fa responsable Felip II; a
la dispersi dels territoris, que feren limperi hispnic ingovernable; a la despoblaci del pas, a causa de les expulsions de jueus
i moriscos i de la manca duna actitud productivista; i, finalment,
a la mateixa guerra de Successi. Tamb denuncia labolici de les
lleis antiguas y fundamentales i, amb elles, de les corts dels regnes.
En la segona part, Amor de Soria proposa els remeis per guarir
la malaltia. Com a austriacista, destaca el restablecimiento de las
Cortes Generales en su autoridad y libertad antigua, s a dir, les
corts de Castella, Arag, Catalunya i Valncia, que Amor estn tamb
al regne de Mallorca. Lautor creu, a ms, que la convocatria de
corts hauria de tenir una periodicitat regular, que fixa en set anys.
Tamb proposa lestabliment duna Diputaci dels Regnes, formada
per representants de tots ells, i dun Parlament de la monarquia,
que es reuniria cada deu anys. Lorganigrama poltic es completa
amb un Consell dEstat i un Consell dHisenda, de composici tamb
paritria. Amor fins i tot concreta les aportacions fiscals que hauria
de fer cada regne.
En poltica econmica, Amor parteix duna actitud agrarista,
per proposa tamb diverses mesures per al desenvolupament del
comer, com la creaci de tres companyies autoritzades.
Com han assenyalat Virginia Len i Ernest Lluch, la Enfermedad chrnica reflecteix alguns aspectes centrals de la ideologia
austriacista, com la defensa dun sistema de govern fonamentat en
les corts i dun model destat de tipus confederal. Arraconada ja la
vindicaci dinstica, laustriacisme mostra de manera evident les
diferncies poltiques amb el projecte absolutista encapalat per
Felip V. s en aquest sentit que laustriacisme dAmor de Soria de
1742 havia estat purificat, en expressi del mateix autor rescatada
per Ernest Lluch.

VIII
UNA CRONOLOGIA DE LEXILI

Tot i que lexili austriacista ha de ser analitzat com un fet global,


no resulta difcil establir-hi una perioditzaci. Les condicions de vida
dels exiliats van variar significativament en funci de levoluci de
la conjuntura internacional i de lestat en qu es trob la monarquia
austraca. Aix, les dates de 1713-1714 (evacuaci i caiguda de
Barcelona), 1725 (pau de Viena) i 1734-1735 (caiguda de Npols
i Siclia) apareixen com els principals punts dinflexi, cada un dels
quals transform decisivament la vida de lexili.
En aquest captol fem un reps sumari dels principals esdeveniments dels tres perodes limitats per aquelles dates, alguns dels
quals ja han estat mpliament explicats, i exposem amb ms detall
alguns episodis que fins ara noms havem esmentat tangencialment.
LALLAU

CONTINUADA

(1713-1725). LA PAU

DE

VIENA

Tot i que el gruix de lexili arrib a terres dels Habsburg a la


fi de 1714 i comenament de 1715, disposava ja dimportants
precedents i va anar seguit de successives onades de refugiats. Entre
els primers, destaca levacuaci de militars i civils de lestiu de 1713.
Entre les segones, les sorgides dels desterraments de 1716-1717 i
de la caiguda de Mallorca i de Sardenya. s per aix que parlem
duna allau continuada.
Els primers anys de lexili es caracteritzen per la disposici
i la lentitud de ladministraci dels Habsburg per atendre els
nouvinguts, des duns criteris duna clara jerarquia social. Tamb
pels esforos de les autoritats per apartar de Viena els exiliats
llevat de lelit cortesana i situar-los a Itlia. Aquesta tendncia
es vei modificada per la fora dels fets, en especial a partir de 1719.

230

AGUST ALCOBERRO

En aquesta etapa, els fons per al manteniment de lexili sortiren


bsicament dels bns dels exiliats borbnics de Npols i Mil. Tot
i que dentrada van aparixer dificultats, sobretot a causa de la
massivitat de lexili de 1714-1715, les seves rendes van resultar
suficients per mantenir els refugiats en unes condicions prou
acceptables. Tot i aix, es van registrar moments duna certa conflictivitat, com la mobilitzaci de 1720 cap a Viena doficials ubicats
a Npols. Daltra banda, tamb en aquest perode sinstitucionalitzaren les diverses formes dassistncia pensions de les delegacions
italianes, montn, Socors Diari i Bolsillo Secreto. Lerecci de
lHospital dEspanyols a Viena, a partir de 1717, va ser un clar
exponent de la voluntat imperial dajudar els exiliats. La instituci
va jugar tothora una funci assistencial, de la qual es beneficiaren
sobretot els exiliats ms pobres.
En lmbit poltic, van ser els anys de fundaci dels consells
dEspanya i de Flandes i de la Secretaria dEstat i del Despatx Universal. Des daquesta instituci, el marqus de Rialp assol un protagonisme creixent, tant pel que fa a la definici de la poltica interior
dItlia com al disseny de la poltica internacional de la monarquia.
Els recels suscitats per lanomenat partit espanyol entre els alts
funcionaris que havien servit Josep I ho proven a bastament. El 1725,
Vilana-Perles gaudia duna confiana gaireb illimitada per part del
monarca i, amb ella, dun immens poder.
Des del punt de vista militar, sn anys en qu els cinc regiments
hispnics van funcionar a ple rendiment, amb una oficialitat i una
tropa gaireb ntegrament peninsulars. La seva participaci a la tercera guerra dHongria ha estat suficientment valorada per la mateixa
historiografia alemanya i hongaresa.
Finalment, en aquells primers anys la major part de lexili
continu creient possible una soluci poltica per als regnes
hispnics, que en suposs la reincorporaci al domini de Carles VI
o, si ms no, la imposici a Felip V del restabliment de les constitucions de Catalunya i de la corona dArag. Aquesta actitud
contrastava, per, amb un comportament molt ms pragmtic per
part dels alts funcionaris espanyols. Alguns en especial, el marqus
de Rialp ja havien assumit que el seu futur es trobava indissolublement lligat al de la monarquia austraca.
Que una part important de lexili va assumir molt malament
els acords de la Qudruple Aliana (1718) i lestabliment de les
negociacions de Cambrai queda provat per les actituds respectives

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

231

del marqus del Poal i del comte Ferran. Com hem vist, el primer
es neg a protagonitzar una expedici a Catalunya, el 1719, amb
lobjectiu de sublevar novament el pas. Alleg, en aquest sentit, que
en el tratado que acabava de firmar [Carles VI] hava cedido todos
los derechos que pretenda sobre la Espaa y renunciado solemnemente.1
El comte Ferran, per la seva banda, sollicit assistir a les
sessions de Cambrai, que es reiniciaren el gener de 1724, com a
representant dels interessos dels catalans. El to de lescrit adreat
a lemperador no manifestava, per, gaire esperances. Com ja hem
assenyalat, Ferran el concloa amb aquest comentari:2
Y quando nada se conjugue, vendr el alivio de saber que hasta
la fin les ha V. M. desamparado, y el suplicante de haver
cumplido con Dios, con V. M. y con la patria solicitndolo.
En aquells moments, Ferran era lnic ambaixador nomenat
pels Comuns en la situaci crtica de 1713-1714 que encara vivia.
Mort el marqus de Montnegre a Viena el 1714, i tamb Pau Ignasi
Dalmases a Barcelona el 1718, sota la sospita de traci, dissoltes
les institucions i represaliats tots els seus membres, Ferran encarnava la legitimitat institucional catalana. El document prova que
nera plenament conscient.
En el text tamb salleguen els compromisos que havien pres
davant dell, durant el temps del setge de Barcelona, el rei Jordi I
dAnglaterra i el parlament de les Provncies Unides:
Pass el suplicante, con permiso y cartas de la emperatriz y
reyna nuestra seora y con el carcter que le dio su patria,
a hazer las ms efficaces instanzias y mayores esfuerzos con
los olandeses. Los oficiales le respondieron con el mayor vigor
en todos tiempos y en qualquier parte patrosinaran los
interesses de Catalua.
El rey Jorge [I] de Inglaterra, en la Haya, quando pass a tomar
possecin de aquel reyno, a una representacin que puso en
sus manos, en que entre otras cosas le propona erigir Catalunya

1. Francesc DE CASTELLV: Narraciones histricas..., Ms. 6 w 344, vol. VI, 2. part,


any 1719.
2. Document 23.

232

AGUST ALCOBERRO
en Repblica, lo aprov y adems dixo que si en aquel tiempo
no se hava perdido Barcelona, que no se perdera, por haver
dado las rdenes necesarias para su libertad.3

El vell exiliat, tenia 67 anys, volia trobar-se de nou amb els


representants de les diplomcies britnica i holandesa per recordarlos aquelles paraules. No sabem, per, si lentorn imperial li ho
hauria perms. Des de linici de lexili, tant ell com la famlia Berardo,
ducs de Montnegre, havien estat reduts a un pla polticament
irrellevant; van ser, per, ben recompensats quant a pensions i
dignitats. En tot cas, Ferran mor el 16 de setembre de 1723, quatre
mesos abans que es reiniciessin les sessions del congrs.
Lacord entre Carles VI i Felip V no proced daquelles converses. En va ser lartfex un personatge aventurer i curis: el bar Johan
Willem de Ripperd, que havia estat ambaixador de les Provncies
Unides a Espanya i que el 1724 reb lencrrec de Felip V de negociar
la pau amb Viena. En les instruccions rebudes quedava clar que la
pau noms seria possible si lemperador renunciava al restabliment
de les constitucions i furs catalanoaragonesos, ja que Felip V no
podia permetre que un prncep estranger [...] sinterposs entre ell
i els seus sbdits.4
Amb aquestes condicions, s lgic que lexili austriacista o,
si ms no, una part polticament significativa es mobilitzs contra
lacord. Ripperd en dna notcia en una carta datada a Viena el
9 de juny de 1724. Sen dedueix tamb el canvi dactitud de lentorn
imperial, lobstinaci dels exiliats en la seva reivindicaci i el
menyspreu que els professava laventurer holands:5
Els espanyols [exiliats] ara comencen a venir-me a veure,
desprs que lemperador els va manifestar el seu disgust per
la seva conducta; per ells sn tan superbs i boigs com els que
quedaren a Espanya. Benet sigui Du que ha disposat el cor
de lemperador perqu ja sigui enemic dels que ho sn de V.
M. [Felip V] i dels vostres regnes.
Les negociacions van avanar a un ritme molt rpid. La
Conferncia General de la qual era membre el marqus de Rialp

3. Sobre aquesta qesti, vegeu Joaquim ALBAREDA: El cas dels catalans...,


especialment pp. 307-309.
4. Flix DURAN I CANYAMERAS: Els exiliats..., p. 42.
5. Reproduda per Ibidem, p. 42.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

233

va acordar per unanimitat donar-hi suport en una reuni celebrada


el 9 de febrer de 1725. Quinze dies desprs siniciaren les converses
directes entre Ripperd i el comte Sinzendorf. La pau de Viena va
ser signada el 30 dabril de 1725; per la part imperial, signaren el
prncep Eugeni de Savoia, el comte de Sinzendorf i el comte
dStarhemberg, el mateix que havia dirigit levacuaci de Catalunya
el 1713.6 En realitat, incloa tres tractats: un de pau i amistat, una
aliana defensiva, per la qual lemperador es comprometia a fer
gestions per al retorn a Felip V de Menorca i Gibraltar i un tractat
de comer i navegaci, que concedia diversos avantatges econmics
als sbdits de lemperador.7
Des del punt de vista imperial, la signatura de la pau suposava
un exercici de realpolitik. Es tractava daprofitar lenemistat conjuntural
entre Felip V i la Frana de Llus XV lautntica enemiga histrica
de lImperi per dur la monarquia espanyola al rengle dels aliats.
Quant als plets pendents de la guerra que sn el que aqu ens
interessa, ja hem esmentat que Carles VI renunci al fet que els
seus hereus sintitulessin sobirans dels regnes hispnics, per
mantingu el dret dostentar en vida totes les titulacions, cosa que
efectivament fu.
Per als exiliats dambds bndols, saprov una mplia amnistia
que incloa el dret de retorn i el restabliment de les propietats, rendes
i dignitats de qu disposaven en els seus pasos dorigen. Aquests
drets quedaren reflectits en larticle IX del tractat de pau i amistat.
Per la seva importncia, ens permetem reproduir-lo ntegrament:
Habr por una y otra parte perpetuo olvido, amnista y
abolicin general de cuantas cosas desde el principio de la
guerra ejecutaron o concertaron oculta o descubiertamente,
directa o indirectamente, por palabras, escritos o hechos, los
sbditos de una y otra parte. Y habrn de gozar de esta general
amnista y perdn todos y cada uno de los sbditos de una
y otra Majestad, de cualquier estado, dignidad, grado condicin

6. Sobre el tractat i les seves repercussions vegeu Virginia LEN: Acuerdos de


la Paz....
7. El juliol de 1725, el Consell de Castella va enviar vint-i-sis cpies dels tractats
de pau i de comer a les diverses institucions de govern, entre elles la Reial Audincia
de Catalunya (ACA. Audincia. Reg. 12. Acordadas, 1724-26, f. 29). Tamb loctubre de
1725 va remetre una cpia de larticle nov del tractat de pau (Ibidem, ff. 36v-38v).

234

AGUST ALCOBERRO
o sexo que sean, tanto del estamento eclesistico como del
militar, poltico y civil, que durante la ltima guerra hubieren
seguido al partido de la una o de la otra potencia. Por la cual
amnista ser permitido y lcito a todas las dichas personas
y a cualquiera de ellas de volver a la entera posesin y goce
de todos sus bienes, derechos, privilegios, honores, dignidades
e inmunidades para gozarlas libremente como las gozaban al
principio de la ltima guerra o al tiempo que las dichas personas se adhirieron al uno u al otro partido, sin embargo de las
confiscaciones, determinaciones o sentencias dadas, las quales
sern nulas y no sucedidas. Y en virtud de dichas amnsta y
perpetuo olvido, todas y cada una de las dichas personas que
hubiesen seguido los dichos partidos tendrn accin y libertad
para volverse a su patria y gozar de sus bienes como si
absolutamente no hubiese intervenido tal guerra, con entero
derecho de administrar sus bienes personalmente, si presentes
se hallaren, o por apoderados, si tuviesen por mejor mantenerse
fuera de su patria, y poderlos vender, disponer de ellos segn
su voluntad en aquella forma en todo y por todo como podan
hacerlo antes del principio de la guerra. Y las dignidades que
durante el curso de ellas se hubieren conferido a los sbditos
de uno y otro prncipe, les han de ser conservadas enteramente
y en adelante, y mutuamente reconocidas.

Ja hem vist que aquest article supos lalliberament dels oficials


que havien dirigit la defensa de Barcelona, i com alguns sexiliaren
a la capital imperial, on obtingueren pensions i crrecs a ladministraci. Per les seves repercussions van ser tamb importants, tant
a Madrid com a Viena.
LES CONSEQNCIES DE LA PAU DE VIENA. ESTABILITZACI I INTEGRACI (17251734)
La pau de Viena va tenir unes conseqncies immediates sobre
lexili, per probablement fora menys massives del que han suggerit
alguns historiadors. El retorn dels exiliats que ho van desitjar es
produ durant lestiu i la tardor de 1725. L11 dagost daquell any,
lemperador orden al Consell dEspanya que aports la quantitat
de 7.500 florins8
8. Document 27.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

235

para satisfacer al presente y ayudas de costa a algunas personas


que tienen mi real permiso para passar a Espaa a gozar del
reposo de sus casas en conseqencia del tratado de la paz.
El decret insistia en la urgncia de la mesura por no detener
los interesados y facilitarles el consuelo de emprender su viage.
Davant de posteriors sollicituds de retorn, lemperador ampli
aquella quantitat en un decret de 29 de setembre si no fuesse
suficiente la suma de 7.500 florines librada en virtud de mi decreto.9
Finalment, el 6 de novembre, conced 6.500 florins ms, advertint
la urgncia del lliurament,10 siendo el fin de esta disposicin el que
no se retarde su viage, ni se les cause el dao de hacerle en la fuerza
del hybierno.
A hores dara no ens s possible quantificar els exiliats que
marxaren. Per, pels diversos indicis que tenim, hem de concloure
que aquesta opci va ser minoritria. Entre els exiliats ms distingits
sabem que retornaren a Espanya el comte dOropesa a qui, segons
Ripperd, shavia proms un ministeri a Madrid, del qual mai no
gaud,11 el comte de Galve la seva dona rest durant un temps
a Viena i la marquesa del Carpio. Tamb marxaren el marqus
Bentez, la marquesa dErendazu i les seves dues filles,12 juntament
amb Garca lvarez Gato, Antoni Rovira i Jos Zambrana. Aix
mateix, gaud de lamnistia aprovada al tractat el capit Diego de
Flores Avarca, que el 1723 ja era a Lisboa i desprs de la pau retorn
a Madrid, exerciendo el empleo de contador mayor de Cruzada,
que es propio de su casa.13
Cal concloure, doncs, que la major part de lanomenada classe
primera de lexili i, per descomptat, del personal de ladministraci
i de loficialitat de lexrcit restaren en terres de la monarquia
dustria.14 Els retrobem, de fet, en les diverses llistes confegides
posteriorment. No tenim cap motiu per creure que el comportament
del collectiu popular difers gaire daquest. Cal tenir en compte que,

9. Document 30.
10. Document 31.
11. Flix DURAN I CANYAMERAS: Els exiliats..., p. 43.
12. H.H.S. - I.-S.R., B. Consejo de Espaa, k. 3.
13. Document 32.
14. El comte de Cifuentes i el marqus de Rafal, esmentats per Flix Duran i
Canyameras (Els exiliats..., p. 50), apareixen en llistes posteriors com a residents a Viena
i a Mil, respectivament. El seu retorn, en tot cas, no es produ de manera immediata.

236

AGUST ALCOBERRO

si b els ajuts de costa aprovats lestiu i la tardor de 1725 eren


quantiosos, aquests van ser destinats bsicament als exiliats de la
primera classe, en la mateixa lnia que shavien distribut fins
aleshores les pensions. Tan sols la marquesa dErendazu i les seves
filles van rebre 4.438 florins lagost de 1725, s a dir, gaireb una
tercera part de la xifra total que hem expressat de 14.000 florins.15
Lamnistia aprovada a Viena obria un altre front, tant a Madrid
com a la capital imperial: el retorn dels bns, crrecs i dignitats
segrestats durant la guerra. Aquest front interessava bviament als
exiliats, per tamb als seguidors dun bndol i de laltre que havien
restat als seus pasos i havien patit la prdua de bns.
Aquest fou un dels afers encarregats al comte Knigsegg,
nomenat ambaixador imperial a Madrid. Knigsegg que el 1713
havia signat el conveni de lHospitalet i que prepar levacuaci de
les tropes imperials va rebre la quantitat de 6.000 pesos anuals,
pagats pels regnes de Npols, Siclia i Mil.16 Virginia Len ha evidenciat les traves i la lentitud amb qu es van trobar alguns
austriacistes quan van voler recuperar els bns a la pennsula.
Esmenta els casos del comte de Vilafranquesa, la comtessa de Fuencalada i el comte de Cervell, el qual, en una carta adreada al
marqus de Rialp el 22 de gener de 1726, afirmava haver17
malogrado todas las diligencias y recursos que se han practicado para que restituyesen enteramente la hacienda de mi
mujer y la ma, querindome defraudar molinos y una alquera
[...] que se han adjudicado al marqus de Albaida. Y por ser
esta infraccin contra el artculo nono se pone a los pies del
emperador para que d las rdenes convenientes a su embajador en Madrid.
Tots tres continuaven residint en terres de la monarquia
dustria. Daltra banda, tamb van arribar al Consell dEspanya
diverses peticions de certificaci de ttols concedits per Carles durant
la guerra de Successi. Esmentem, el novembre de 1725, la sollicitud
del marqus de Santo Lucido, que demanava cpia autoritzada de
la concessi de la grandesa dEspanya per a la seva famlia, atorgada
lany 1707, per a un recurs que havia iniciat a Espanya; i, tamb

15. Ibidem.
16. Document 28.
17. Virginia LEN: Acuerdos de la Paz..., pp. 305-306.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

237

en aquella data, la de Juan Vallo de Llanos, a qui el 1707 se li havia


concedit el ttol de comte.18
Les gestions del comte Knigsegg van tenir alguns efectes.
Loctubre de 1725, Felip V envi a la Reial Audincia de Catalunya
alguns aclariments sobre laplicaci de larticle nov del tractat de
Pau. Els termes del text resulten expeditius:19
Se den y expidan las providencias correspondientes para que
dentro del preciso expresado trmino [abans dacabar lany] se
levanten qualesquiera seqestros y embargos de bienes que por
razn de la ltima guerra con el Emperador de los Romanos
se hubieren confiscado, y se restituyan a sus dueos y propietarios, ponindolos en possessin, conforme a lo capitulado y
estipulado, bien entendido que en esta restitucin se han de
comprehender los frutos existentes solamente, sin hazeer
mencin de los ya percibidos.
El 26 de gener de 1726 el marqus de Risbourg va remetre
a la Reial Audincia de Catalunya20
una cdula comprehensiva de los sugetos y plaas eclesisticas
del real patronato en que fueron provistas en el tiempo que
ocupaba esta provincia el sr. Emperador y ha resuelto Su
Magestad que se les reintegren la possessin de ellas respectivamente con el entero goze de sus frutos y rentas cadas.
Quatre dies ms tard, ordenava que els plets suscitats amb
motiu de la reincorporaci de bns als austriacistes represaliats
fossin dirimits per la intendncia, tot prohibint que sen fessin crrec
els tribunals locals i baronials:21
Que las justicias ordinarias de el Principado se abstengan de
discernir y proveher execucin alguna y admitir recurso de los
acrehedores contra los dueos restituhidos en el goze de
los bienes hypothecados por dichos rditos de censos y otras
cargas reales durante la confiscacin; y que remitan los autos
y las partes al tribunal de la Intendencia.

18.
19.
20.
21.

H.H.S. - I.-S.R. B. Consejo de Espaa, k. 3.


ACA. Audincia. Reg. 12. Acordadas, 1724-26, ff. 36v-38v.
ACA. Audincia. Reg. 369. Villetes, 1724-1726, f. 156.
Ibidem, f. 250.

238

AGUST ALCOBERRO

La manca de reclamacions posteriors ens permet creure que


la majoria dels afers es resolgueren dacord amb la filosofia dall
estipulat al tractat. Coneixem, per, el cas del marqus de Coscojuela,
que el desembre de 1727 marx temporalment a Espanya, amb un
perms imperial, amb lobjectiu de resoldre els plets pendents.22 Com
aquest, nhi degu haver daltres que probablement sarrossegaren
per instncies judicials durant anys. Tanmateix, molts exiliats van
recuperar el gaudi dels seus bns, malgrat que continuaven residint
a Viena o a Itlia.
Cal afegir, per, que els bns dels exiliats van ser una altra
vegada embargats per un decret de 27 de juny de 1734, en el moment
en qu les tropes de Felip V i Carles VI combatien de nou a la
pennsula transalpina. Lembargament va ser derogat el mar de
1737.23 La plena propietat dels bns hispnics ve confirmada per
tots els testaments dexiliats que coneixem de la dcada de 1740 i
de les segents.
Pel que fa a la cort de Viena, tamb es poden ressenyar algunes
friccions amb els exiliats borbnics de Npols. Per, com conclou
Virginia Len,24
La Corte de Viena se mostr menos reticente a la hora de dar
cumplimiento al artculo 9. Esto puede explicarse en parte
porque la repercusin econmica del artculo era menor para
la Casa de Austria.
El retorn de les propietats confiscades gener nous problemes
per a lerari imperial, ja que, com hem vist, lexili shavia finanat
bsicament fins aleshores amb les seves rendes. En els anys segents
es pot detectar una actitud molt ms zelosa en la defensa del
patrimoni reial i en la lluita per recuperar els bns alienats durant
la guerra de Successi.25
Els sous de funcionaris i militars i les pensions van continuar
essent satisfetes en els anys segents, amb tantes irregularitats com
en el perode anterior. En aquest sentit, la voluntat de lemperador
era clara, i es manifest amb contundncia el setembre de 1725:26

22.
23.
24.
25.
26.

H.H.S. - I.-S.R. B. Consejo de Espaa, k. 3.


Josep Rafael CARRERAS I BULBENA: Villarroel, Casanova, Dalmau..., p. 112.
Virginia LEN: Acuerdos de la Paz..., p. 308. Vegeu el document 34.
Vegeu document 41.
Document 29.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

239

Considerada la proximidad de la restituzin de haciendas y


efectos seqestrados a mi real hazienda en el tiempo de la
guerra con Espaa, y la inevitable debilidad y falta de fondos
suficientes que de aqulla resultar a las Delegaciones de
Espaoles establezidas en Npoles y Miln y dotadas, en todo
o en parte, de dichas haziendas y efectos, al paso que no cesan
los motivos de equidad y justificacin para continuar la precisa
subsistencia de los fieles vassallos que por mi causa abandonaron y sacrificaron la patria y conveniencias.
Es realitzaren, aix s, nous censos dexiliats i, probablement,
es corregiren alguns abusos.27 Per les pensions no van ser modificades. Les normes que sadoptaren per impedir la compatibilitat
de sous i pensions com al reglament de 9 de novembre de 1725
van ser sistemticament incomplertes pel mateix Carles VI, fins al
punt que es pot dir que van tenir una eficcia nulla.28 s ms: durant
els anys que seguiren a la pau de Viena va ser especialment notria
la voluntat de lemperador de donar ttols de noblesa als seus
funcionaris.29
Des del punt de vista poltic, la pau de Viena assenyal la
definitiva conscincia, en el conjunt de lexili, de la impossibilitat
de modificar el sistema borbnic espanyol. Des daquell moment,
les niques solucions viables eren el retorn sense condicions o b
la integraci en els nous pasos de residncia. Aquesta, daltra banda,
avanava, en un procs relativament espontani, a mesura que molts
exiliats i especialment molts membres de la segona generaci de
lexili es casaren amb gent originria dels pasos on residien.
Ja nhem donat alguns exemples pel que fa a lalta noblesa. Un
fenomen similar, probablement fins i tot de dimensions superiors,
es don en lexili popular. En un document de 1725, Josep Plant
es referia als oficials i soldats30
de diferentes naciones, especialmente alemanes, que siguieron
y sirvieron a Vuestra Magestad en Espaa y estn casados con
mugeres originarias de dichos reynos, logrando actualmente
27. A aquests objectius correspon la llista de dietaristes de Viena de 1725
(document 32). Virginia Len ha publicat la llista de grans i gentilhomes de cambra
realitzada aleshores (Virginia LEN: Entre Austrias..., pp. 184-189). Les delegacions
despanyols dels regnes italians degueren confegir tamb llistes exhaustives.
28. Vegeu document 37.
29. Aspecte ja notat per Virginia LEN: Acuerdos de la Paz..., p. 301.
30. Document 33.

240

AGUST ALCOBERRO
estar en el real servicio, o no, teniendo muchos la asistencia
regia como espaoles.

El fenomen invers degu ser encara ms important, ja que fora


exiliats marxaren solters. En una llista de 1735,31 on consten
quaranta-nou homes casats, deu ho estan amb alemanyes (poc ms
del 20%) i tres amb hongareses (un 6,1%). La llista no especifica
ja les napolitanes i sicilianes, que en aquella data havien hagut
dexiliar-se a Viena amb els seus marits, per la qual cosa el
percentatge total de matrimonis mixtos devia ser fins i tot superior.
Un procs similar es degu viure en els regiments espanyols,
reformats el 1721. En aquest mbit es produ, a ms, un accs
gradual doficials i tropa daltres regnes, especialment italians.
Daltra banda, el perode 1725-1734 es caracteritz per la
definitiva estabilitzaci de lexili, desprs dels moviments humans
que seguiren a la pau de Viena. Sn els anys a qu correspon,
bsicament, el nostre retrat de lexili viens (captol 6). De manera
gradual, per indubtable, molts alts exiliats es feren en aquells anys
amb propietats i feus en els diversos territoris de la monarquia
austraca, sobretot a Itlia.
LA

DIFCIL SUPERVIVNCIA

(1734-1747)

Com hem vist, la prdua de Npols i Siclia supos un cop


durssim per a lexili. Itlia i especialment Npols era el lloc
on es concentraven ms exiliats. Tamb depenien de Npols un bon
nombre de salaris, pensions i rendes cobrats a Viena o en altres
mbits de la monarquia.
La caiguda dels regnes meridionals dItlia supos de manera
immediata (8 de gener de 1734) la suspensi de totes les pensions
i sous. Aquest fet, sobre el qual ja hem presentat diversos testimonis,
ve corroborat en una carta que Joan Jans aleshores tinent coronel
del regiment dAlcaudete i amb intitulaci de comte envi al
Principat el 10 de setembre de 1734:32
31. Document 62.
32. La carta era adreada al prior de Terrassa, Joan Busquets, a causa de la
mort del seu germ, Francesc Busquets i Mitjans, esdevinguda a Viena el 18 dagost
daquell any (Jacint BERENGUER: Un estudi sobre laustriacista..., pp. 86-87). Jans, que
en fou marmessor testamentari, va esdevenir ms endavant coronel governador del
regiment dinfanteria de Vzquez; mor a Viena el setembre de 1741 i va ser enterrat
al cementiri del monestir de Montserrat daquesta ciutat (document 114).

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

241

Avuy en dia ningun espanyol dels que nos trban en actual


servey dins del regiment no tenen ninguna assistncia, com
gosvan antes, respecte de haver-se finidas las finetas per la
prdua del regne y provncias.
La prdua de Npols i Siclia tamb assenyal el tancament
del Consell dEspanya i de totes les seves secretaries inclosa la
dEstat i del Despatx Universal, punt que vingu confirmat per
la creaci del Consell dItlia a la fi de 1736. En lmbit de lalta
poltica, supos larraconament definitiu del marqus de Rialp. La
publicaci aleshores de lopuscle Via fora els adormits... amb
referncies freqents a lexili austriacista i ls de documentaci
custodiada a Viena mostra el malestar duna bona part de lexili
desprs de la prdua dels regnes italians meridionals. Des del punt
de vista poltic, el Via fora els adormits... constitueix la crtica ms
demolidora i sistemtica a Ramon Vilana-Perles i el seu entorn.
Separa tamb, per primera vegada de manera evident i pblica, la
llibertat de Catalunya de la figura de Carles VI. No oblidem, en aquest
sentit, que lopuscle proposa la creaci duna repblica lliure del
Principat de Catalunya o, alternativament, dun estat format pels
regnes de la corona dArag, Mrcia i els territoris basconavarresos.
Aquest text, com tamb el Record de lAliana... suposen, daltra
banda, un nou enfocament internacional de la problemtica de
Catalunya, que desplaa el protagonisme de la seva possible soluci
de la cort vienesa vers Londres.
Encara en aquell context, un informe secret elaborat en lentorn
del Consell dEspanya intent salvar alguns mobles per a lelit
austriacista.33 El document, que ja hem esmentat en la seva qualitat
de primera proposta de colonitzaci del Banat de Temesvar, sospesava solucions ben diferents per als alts funcionaris i la noblesa.
El seu ttol complet s Consideraciones reservadas para el ms fcil
acomodamiento de los ministros espaoles y officiales que servan en
Viena, en Npoles y en Sicilia, y modo de dar alimentos a los dems
de esta nacin que han seguido y servido al emperador nuestro seor.
El document dividia el collectiu en tres segments: duna banda,
els funcionaris reials que restaven sense feina; de laltra, les grans
famlies nobiliries; i, finalment, la resta dexiliats.

33. Document 61.

242

AGUST ALCOBERRO

Pel que fa al primer sector, el text es mostra particularment


precs, cita els funcionaris que podien mantenir el seu lloc, els que
podien ser recollocats en altres places i els que havien de romandre
desocupats. Per a aquests darrers un total de 54 es proposava
que fossin considerats jubilats ex merito i que
se les asignen sus sueldos por mitad en la Bancalidad Imperial
(ya que en Italia no hay cavimiento) [...], pero que puedan vivir
en qualquiera parte, como sea la dominacin de Su Majestad
Cesrea Catlica.
Pel que fa al manteniment de les famlies nobles, el document
proposava destinar a cadascuna una quantitat mensual per a su
decencia. La xifra, per, hauria de sortir del Bolsillo Secreto, la
dotaci del qual caldria augmentar
sin que sea necessario que los particulares penetren su pagamento, ni que las cmeras o erarios de los estados sepan para
qual fin aumenta S. M. C. C. el fondo quantitativo de su Bolsillo
Secreto.
Lautor del text era conscient, doncs, que les elevades despeses
que podien comportar aquestes famlies havien de resultar molt
impopulars en els regnes que haurien de suportar-les. La gesti
directa i secreta daquestes rendes per part de lentorn imperial havia
desdevenir aix una garantia de discreci i una mesura dalta poltica.
Restava, finalment, el cas dels exiliats dorgen ms humil.
Tamb aquest collectiu era objecte duna triple divisi. Duna banda,
los verdaderos militares, jvenes y capazes de servir podien ser
destinats als regiments de lexrcit i a les fortaleses o presidis dItlia.
De laltra, les famlies de militars que no podien servir, per causa
de ledat o per altres motius, haurien de ser distribudes pels diversos
regnes de la monarquia con una asignacin mensual correspondiente a sus alimentos sobre las contribuciones respectivas. Finalment, la resta del collectiu havia de ser destinada a la colonitzaci
dalgunes regions dHongria.
Algunes daquestes mesures saplicaren, com la concessi duna
jubilaci amb la meitat del sou als funcionaris.34 Daltres, per, van
ser considerablement modificades. El Bolsillo Secreto va desaparixer

34. Document 108.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

243

amb la dissoluci de la Secretaria dEstat. Un grup redut de famlies


nobles degu restar sota la protecci directa de lemperador, a travs
de la Hofkammer o de la concessi de mercs; alguns potser van
veure redudes les seves rendes a les que provenien, paradoxalment,
de la pennsula, que havien abandonat trenta anys enrere. En canvi,
la colonitzaci del Banat va tenir un caire molt ms ampli del
proposat a linforme.
Els anys 1735-1738 vnen caracteritzats, efectivament, pel
projecte de construir la Nova Barcelona. Daquest episodi ja nhem
donat una descripci suficient.
A la dcada de 1740, el nou context mort de Carles VI, inici
de la guerra de Successi dustria va empnyer a buscar solucions
ms drstiques. Ja hem esmentat que la Hofkammer va oferir als
exiliats dHongria lavanament de dos anys dassistncies a canvi
del comproms de retornar a Espanya. A Viena hem detectat tamb
laplicaci daquesta mesura en alguns casos. Aix, el 1745 van acollirshi rsula Lpez i Brbara Grau. Lany 1747 ho van fer els germans
Magdalena, Felip i Dominica Espanyol, Nicolau Font, Jacinta Ferrer
i Garnica, Marianna Garcia i Barn, Josep Molinari i Pags, Salvador
Rub, Climent Ribes i Francisca Sana Iglesias.35
Pel que fa a lalta noblesa, el retorn a Castella de la comtessa
de la Corzana (1738) exemplifica tamb una tendncia que va ser
fora ms general des de la prdua de Npols i Siclia. A un altre
nivell, en aquells anys Juan Amor de Soria elabor els seus millors
tractats poltics amb la vista posada en la reforma de la monarquia
borbnica dEspanya.
Daltra banda, com ja hem assenyalat, la primera generaci
dexiliats havia envellit. Ledat elevada de molts pensionistes i les
tribulacions diverses que havien passat expliquen les altes xifres de
mortalitat daquells anys. Noms el 1747 es detecten dinou defuncions
en les llistes de Viena, amb un cens total dunes quatre-centes
persones.
El contrapunt daquesta situaci ve donat per lascens social
de figures com Manuel Desvalls, tercer marqus del Poal, o per la
revaloritzaci de Francesc de Castellv, desprs de 1742. Es tracta,
tanmateix, dexcepcions illustres.

35. Document 72.

244

AGUST ALCOBERRO

En aquells anys, el collectiu exiliat es debatia de manera


definitiva entre la desaparici geogrfica, per retorn, o la simple
desaparici com a grup, per mort o dissoluci social dels seus
membres en les diverses classes i estaments dustria, la Llombardia
i Hongria. Ambds fenmens van ser, en gran part, protagonitzats
per la segona generaci de lexili, nascuda i formada als estats dels
Habsburg.
Vers 1747, els exiliats hispnics constituen encara un collectiu
prou ntid a Viena com per fer-se notar pels viatgers ms curiosos.
Aix, lirlands Thomas Nugent, que aleshores visit la capital
imperial, anot amb precisi la diversitat de grups tnics que
poblaven Viena, i hi inclogu el collectiu hispnic:36
And among the inhabitants of the town, it is common to see
Greeks, Transilvanians, Sclavonians, Turks, Tartars, Hungarians,
Croats, Germans, Poles, Spanians, French and Italians, in their
respective habits.
1747 s la data de lltima llista dexiliats que hem detectat
a la Hofkammer. Tamb s lany de lltim decs consignat en la
llista doficials morts als dominis dels Habsburg que constitueix
el darrer text del nostre aplec documental. Ens ha semblat, doncs,
que podia ser una fita per datar un fet tan inconcret i fugisser
per precs com ho s la dissoluci dun collectiu hum.

36. Thomas NUGENT: The Grand Tour. Londres, 1749, vol. II, p. 203. Per aquelles
dates, tamb el jurista Johann Michael von Loen situava el collectiu hispnic entre els
grups tnics presents a Viena, juntament amb Ungarn, Husaren, Heyducken, Polacken,
Moscoviten, Persianer, Trcken, Mohren, tirolesos i sussos (Johann Michael VON LOEN:
Gesammelte kleine Schriften (1749-1752), reimpressi facsmil: Frankfurt, 1972, citat per
Franoise KNOPPER: Le cosmopolitisme...).

IX
LA PETJA DE LEXILI

MEMRIA

I HISTRIA

La memria de lexili austriacista ha tingut una fortuna


desigual. Tanmateix, s possible resseguir-la a travs de les restes
materials, el mite i la histria.
Quan el 1800 Gontier de Paifal reedit el Nouveau Guide de
Vienne pour les trangers et les nationaux, el catal i el castell ja
havien desaparegut de la llista de les quinze langues indignes
que es parlaven a Viena.1 Aix no obstant, alguns dels seus vocables
shavien introdut en el dialecte viens i shi han mantingut amb ms
o menys fortuna fins als nostres dies.
Avui, el viatger de Viena fins i tot el nostrat difcilment
identifica la presncia de lexili hispnic i de la nostlgia de Carles VI per Barcelona malgrat els monuments notables que, com
hem vist, ens ha deixat. Al Museu dHistria Militar, algunes peces
donen tamb testimoni de la presncia imperial a la guerra de
Successi. El nomencltor de carrers mant encara la Schwarzspanier
strasse. Resulta ms discutible, per, la relaci de lexili amb lEscola
dEquitaci Espanyola, o SpanischeReitschule. La instituci va ser
creada al segle XVI, per el seu magnfic edifici va ser construt per
ordre de Carles VI entre 1729 i 1735. Un retrat del monarca presideix
la llotja reial; cada vegada que un genet entra a la pista ha de saludar-

1. Esmenta allemand, latin, [probablement, les diverses modalitats de retoromanx], franais, italien, grec, hongrois, bohmois, polonais, flamand, wallach [romans], turc, illyrique, croatique, windique, ruthnique (citat per Franoise KNOPPER: Le
cosmopolitisme).

248

AGUST ALCOBERRO

lo de manera respectuosa. En una ciutat histricament cosmopolita


com Viena, la memria oral de lexili hispnic sha esvat del tot.
En terres hongareses, per, la petjada hispnica va restar viva
mitjanant la llegenda i el mite. Va ser lillustrat veneci Francesco
Griselini el qui, en viatges realitzats el 1774 i el 1776 al Banat de
Temesvar, va recuperar i potser ampliar una llegenda que ja
aleshores corria per la regi. Com afirm a les Cartes itinerants, al
Banat era encara viu el record dun grup de biscans, o bascos,
establerts a Nagybecskerek el 1722, sota els auspicis del general
Mercy. Aquest collectiu shauria extingit posteriorment a causa de
les epidmies. Lobra va ser traduda a lalemany el 1780, i la idea
duna primignia colnia basca va tenir una certa continutat en la
historiografia, tot i que avui sembla definitivament rebutjada.2
Tamb es va mantenir a travs de la historiografia local. Encara
el 1993 un professor de la universitat de Novi Sad avui capital
de la Voivodina, antany lmit de frontera del Banat manifestava
la seva perplexitat pel fet que la colnia hispnica de Becskerek
sanomens Nova Barcelona, fatto che ci d a pensare, perche la
maggior parte dei coloni era del golfo di Biscaglia.
En canvi, a lEstat espanyol, alguns historiadors han copsat la
influncia de les segones generacions dexiliats en el pensament
poltic reformista de lltim ter del segle XVIII. Ernest Lluch ho ha
mostrat pel que fa al pensament econmic de lanomenat partit
aragons.3 Per la seva banda, Miquel Batllori ha demostrat les arrels
napolitanes i vieneses del jurisdiccionalisme antirom aplicat per
Carles III de Borb a Espanya que va tenir en lexpulsi dels
jesutes lepisodi ms significatiu en aquest sentit, Batllori destaca
el fort influx del pensament de Pietro Giannone en lelit napolitana
que envolt el monarca; de primer com a rei de Npols (1734-1759)
i desprs, a partir daquesta darrera data, com a rei dEspanya.4
Remarquem, per, que el primer estudi histric sobre lexili
austriacista es public tot just el 1964 ens referim a Els exiliats
de la guerra de Successi de Flix Duran i Canyameras. Des daleshores diverses aportacions en especial les dels autors ja esmentats,
de Giorgio Stiffoni i de Virginia Len han contribut a redimensionar el tema.
2. Claudio MAGRIS: El Danubi. Barcelona, 2002. Zoltan FALLENBCHL: Espagnols,
pp. 98-99.
3. Ernest LLUCH: Cameralisme, Corona dArag.
4. Miquel BATLLORI: Arrels napolitanes.

Bibliografia
ALABRS, Rosa M.: Felip V i lopini dels catalans. Lleida, 2001.
ALBAREDA, Anselm: La congregaci benedictina de Montserrat a lustria i a la
Bohmia. Montserrat, 1924.
ALBAREDA, Joaquim: Catalunya en un conflicte europeu. Felip V i la prdua de
les llibertats catalanes. Barcelona, 2001.

(dir.): Desfeta poltica i embranzida econmica. Segle XVIII, vol. 5, Histria.


Poltica, societat i cultura dels Pasos Catalans. Barcelona, 1995.

El cas dels catalans: del pacte de Gnova a lequilibri europeu de


1713, Pedralbes. Revista dHistria Moderna, 18 (1998), II.

Els catalans i Felip V. De la conspiraci a la revolta (1700-1705). Barcelona,


1993.

Escrits poltics del segle XVIII, vol. I: Despertador de Catalunya i altres textos.
Vic, 1996.

Lactitud dels eclesistics catalans durant la Guerra de Successi (17051714), Anuari de la Societat dEstudis dHistria Eclesistica Moderna i
Contempornia de Catalunya. Tarragona, 1990.

La Guerra de Successi i lOnze de Setembre. Barcelona, 2000.

Represin y disidencia en la Catalua borbnica (1714-1725), dins


Antonio MESTRE, Enrique GIMNEZ (coord.): Disidencias y exilios en la
Espaa moderna. Alacant, 1997.
ALBERT, Santiago: LOnze de Setembre. Barcelona, 1964.
ALCOBERRO, Agust: Al servei de Carles VI dustria: un document sobre els
militars exiliats austriacistes morts a limperi (1715-1747), Pedralbes.
Revista dHistria Moderna, 18 (1998).

Entre Segadors i Vigatans: locupaci francesa de 1694-98, LAven, 109


(novembre de 1987).

Lexili austriacista i la Nova Barcelona del Banat de Temesvar: teoria


i prctica, Boletn de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona,
XLVIII (2001-2002).
LVAREZ-OSSORIO, Antonio: Restablecer el sistema: Carlos VI y el Estado de Miln
(1716-1720), Archivio Storico Lombardo, CXXI (1995).

250

AGUST ALCOBERRO

ARRIETA, Joan: Austriacistas y borbnicos entre los altos magistrados de la


Corona de Aragn (1700-1707), Pedralbes. Revista dHistria Moderna,
18 (1998), II.

El Consejo Supremo de la Corona de Aragn (1494-1707). Saragossa, 1994.


ARSENIJEVIC, Milorad: Congnomi spagnoli di Vojvodina. Riflessi odierni di una
prova di colonizzazione, dins Ramon LORENZO (ed.): Actas do XIX
Congreso Internacional de Lingstica e Filoloxia Romnicas. Universidade
de Santiago de Compostela, 1989. A Corua, 1993, vol. IV.
AULET, Guillem: Jesutas de la provincia de Aragn exiliados por desafectos
al rgimen borbnico, Saitabi, 4 (Valncia, 1946).
BACALLAR, Vicente (marqus de San Felipe): Comentarios de la guerra de Espaa,
e historia de su rey Felipe V el Animoso. Madrid, 1957.
BAKER, James: The Deplorable History of the Catalans, from their first engaging
in the War, to the Time of their Reduction. Londres, 1714 (reimpressi
facsmil: Barcelona, 1991).
BASTERO, Antoni de: Histria de la llengua catalana, edici a cura de Francesc
Feliu. Girona, 1997.
BATLLORI, Miquel: La Illustraci, vol. IX de lobra completa de Miquel Batllori.
Valncia, 2000.
BELENGUER, Ernest: La Corona de Aragn en la monarqua hispnica. Del apogeo
del siglo XV a la crisis del XVII. Barcelona, 2001.
BERENGUER, Jacint: Un estudi sobre laustriacista Francesc Busquets i Mitjans,
Valldoreix 1672-Viena 1734. Barcelona, 2002.
BERENGUER, Jean: El Imperio de los Habsburgo, 1273-1918. Barcelona, 1993.
BOROVSZKY, Samu: Torontal Varmegye. Budapest, 1991.
BRUGUERA, Mateu: Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica
defensa de los fueros y privilegios de Catalua de 1713 y 1714. Barcelona,
1871-1872, 2 vols.
CANTILLO, Alejandro del: Tratados, convenios y declaraciones de paz y de comercio
que han hecho con las potencias extrangeras los monarcas espaoles de
la Casa de Borbn desde el ao 1700 hasta el da. Madrid, 1843.
CARRERAS I BULBENA, Josep Rafel: Carlos dustria y Elisabeth de Brunswich
Wolfenbttel a Barcelona y Girona. Barcelona, 1902 (reimpressi facsmil:
Barcelona, 1993).

Villarroel, Casanova, Dalmau. Defensors heroics de Barcelona en el setge


de 1713-1714. Barcelona, 1912 (reedici: Barcelona, 1995).
CASTELLV, Francesc de: Narraciones histricas, vols. I-III. Madrid, 1997-1999.
DANT, Jaume: Aixecaments populars als Pasos Catalans (1687-1693). Barcelona,
1990.
DICKINSON, Calvin W. i HITCHCOCK, E. (comps.): The War of the Spanish Succession,
1702-1713. A selected Bibliography. Westport, Conn., 1996.
DOMNGUEZ ORTIZ, Antonio: La sociedad espaola del siglo XVIII. Madrid, 1955.

Sociedad y estado en el siglo XVIII espaol. Barcelona, 1976.


DURAN I CANYAMERAS, Flix: Els exiliats de la guerra de Successi. Barcelona, 1964.
DURAN, Eullia: Narcs Feliu de la Penya, historiador i poltic, Afers, 20 (1995).
EDELMAYER, Friedrich: Etnias, religiones y fronteras en los Balcanes (siglos XVIXX, dins MITRE, E. et al. (eds.): Fronteras y fronterizos en la historia. Valladolid, 1997.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

251

EDELMAYER, Friedrich: Lascesa di una grande potenza. La monarchia asburgica


da Leopoldo I a Carlo VI (1657-1740), dins Gorizia Barocca. Una citt
italiana nellImpero degli Asburgo. Mariano del Friuli, 1999.

La guerra de Successi i la Casa dustria, LAven, 264 (desembre 2001).


EGIDO, Toms: La opinin pblica y la oposicin al poder en la Espaa del siglo XVIII. Valladolid, 1971.
EVANS, R. J. W.: La Monarqua de los Habsburgos (1550-1700). Barcelona, 1989.
ELLIOTT, John H.: A Europe of composite monarchies, Past and Present, 137
(1992).
FALLENBCHL, Zoltan: Espagnols en Hongrie au XVIIIe sicle, Revista de Archivos,
Bibliotecas y Museos, LXXXII (1979).
FELIU DE LA PENYA, Narcs: Anales de Catalunya, vol. III. Barcelona, 1709
(reimpressi facsmil: Barcelona, 1999).
FERNNDEZ ALBALADEJO, Pablo: Fragmentos de Monarqua. Madrid, 1992.
FERRER I GIRONS, Francesc: La persecuci poltica de la llengua catalana.
Barcelona, 1993 (6.a ed.).
FERRO, Vctor: El Dret Pblic Catal. Les Institucions a Catalunya fins al Decret
de Nova Planta. Vic, 1987.
FONT I SAGU, Norbert (ed.): Via fora els adormits. Barcelona, 1898.
FRADERA, Josep M.: Passat i identitat: la Guerra de Successi en la poltica i la
literatura del segle XIX catal. Barcelona, 1993.
FREIHERRN VON WREDE, Major Alphons: Geschichte der K. und K. Wermacht. Die
Regimenter, Corps, Branchen und Anstalten von 1618 bis Ende des XIX
Jahrhunderts, vols. II i III. Viena, 1898 i 1901.
FREY, Linda i FREY, Marsha: A question of Empire: Leopold II and the Spanish
Succession, 1701-1705. Nova York, 1983.

(eds.): The Treaties of the War of the Spanish Succession. An Historical


and Critical Dictionary. Westport, Conn., 1995.
GALASSO, Giuseppe: En la periferia del imperio. La monarqua hispnica y el Reino
de Npoles. Barcelona, 2000.

Napoli spagnola dopo Masaniello. Florncia, 1982.


GARCA CRCEL, Ricardo: La opinin catalana sobre Francia en la primera mitad
del siglo XVIII, Pedralbes. Revista dHistria Moderna, 18 - II (1998).
GUIU, Montserrat: La defensa dustria i les guerres dHongria a la publicstica
catalana, Pedralbes. Revista dHistria Moderna, 4 (1984).
GUTKAS, K. (ed.): Prinz Eugen und das barocke sterreich. Salzburg, 1985.
HAWLIK-VAN DE WATER, M.: Die Kapuzinergruft. Begrbnissttte der Habsburger in
Wien. Freiburg-Basilea-Viena, 1993 (2.a ed.).
INGRAO, Charles W. (ed.): State and Society in Early Modern Austria. West
Lafayette, Indiana, 1994.

The Habsburg Monarchy, 1618-1815. Cambridge, 1994.


KANN, R. A. i DAVID, Z. V.: The Peoples of the Eastern Habsburg Lands, 15261918. Seattle-Londres, 1984.
KALMAR, Jnos: Autour de lEmpereur Charles VI: allemands et espagnols
dans la cour viennoise du premier tiers du XVIIIe sicle, dins Jean-Philippe
Genet, Gnther Lottes (eds.): Ltat moderne et les lites, XIIIe-XVIIIe sicles.
La methode prosografique. Pars, 1991.

252

AGUST ALCOBERRO

KALMAR, Jnos: Sobre la cort barcelonina de lArxiduc Carles dustria,


Pedralbes. Revista dHistria Moderna, 18 (1998), II.
KAMEN, Henry: Felipe V. El rey que rein dos veces. Madrid, 1999.

La Guerra de Sucesin en Espaa, 1700-1715. Barcelona, 1974.


KNOPPER, Franoise: Le cosmopolitisme viennois, Dix-huitime sicle, 25
(1993).
KOENIGSBERGER, Helmut G.: La prctica del Imperio. Madrid, 1989.
LEN, Virginia: Entre Austrias y Borbones. El Archiduque Carlos y la monarqua
de Espaa (1700-1714). Madrid, 1993.

La oposicin a los Borbones espaoles: los austriacistas en el exilio,


dins Antonio MESTRE, Enrique GIMNEZ (coord.): Disidencias y exilios en
la Espaa moderna. Alacant, 1997.

Los funcionarios del Consejo de Espaa, dins Congreso Internacional


de la Burguesa en la Edad Moderna. Valladolid, 1996, II.

Origen del Consejo Supremo de Espaa en Viena, Hispania, LII/180


(1992).

Patronazgo poltico en la Corte de Viena: los espaoles y el Real Bolsillo


Secreto de Carlos VI, Pedralbes. Revista dHistria Moderna, 18 - II (1998).

Una concepcin austriacista del Estado a mediados del siglo XVIII, dins
Coloquio Internacional Carlos III y su siglo. Madrid, 1990, II.
LLUCH, Ernest: Cameralisme, Corona dArag i partit aragons o militar,
Recerques, 26 (1992).

El judici imperial sobre la Via fora als adormits, Butllet de la Societat


Catalana dEstudis Histrics, X (1999).

Lalternativa catalana (1700-1714-1740). Ramon de Vilana Perlas i Juan


Amor de Soria: teoria i acci austriacistes. Vic, 2000.

La Catalunya venuda del segle XVIII. Foscors i clarors de la Illustraci.


Barcelona, 1996.

La poltica de laustriacisme: el comte del S. R. I. Juan Amor de Soria,


Pedralbes. Revista dHistria Moderna, 18 (1998), II.
MAGRIS, Claudio: El Danubi. Barcelona, 2002.
MARAVALL, Jos Antonio: Estudios de la historia del pensamiento poltico espaol
(siglo XVIII). Madrid, 1991.

Las tendencias de reforma poltica en el siglo XVIII espaol, Revista de


Occidente, 52 (1967).
MARQUS, Jos M.: Las instrucciones de la Nunciatura de Barcelona (1710-1713).
Roma, 1978.
MCKAY, D.: Prince Eugene of Savoy. Londres, 1977.
MARTNEZ SHAW, Carlos i MOLA, M. Alfonso: Felipe V. Madrid, 2001.
MATSCHE, Franz: Die Kunst im Dienst der Staatsidee Karls VI. Ikonographie,
ikonologie und Programmatik des kaiserstils, 2 vols. Berln-Nova York,
1981.
MERCADER I RIBA, Joan: Felip V i Catalunya. Barcelona, 1968.
MILLEKER, Felix: Geschichte der Stadt Veliki Beckerek, 1333-1918. Wrschatz, 1933.

Versuch einer Einsiedelung von Spaniern im Banat. Wrschatz, 1937.


MOLAS, Pere: Catalunya i la Casa dustria. Barcelona, 1996.

LEXILI

AUSTRIACISTA

(1713-1747)

253

MOLAS, Pere et al.: Historia social de la administracin espaola. Estudios sobre


los siglos XVII y XVIII. Barcelona, 1980.
MUOZ, Antonio i CAT, Josep: Presos destat de lOnze de Setembre: un parell
de notes, LAven, 228 (setembre de 1998).
NADAL FARRERAS, Joaquim: LOnze de Setembre i el centralisme borbnic.
Barcelona, 1977.
PREZ APARICIO, Carmen: De lalament maulet al triomf botifler. Valncia, 1981
PREZ APARICIO Carmen i FELIPO ORTS, Amparo: Un drama personal i collectiu.
Lexili austriacista valenci, Pedralbes. Revista dHistria Moderna, 18 II (1998).
PREZ PICAZO, M. Teresa: La Publicstica espaola en la Guerra de Sucesin.
Madrid, 1966, 2 vols.
PREZ SAMPER, M. de los ngeles: Las monarquas del absolutismo ilustrado.
Madrid, 1993.

La vida y la poca de Carlos III. Barcelona, 1998.


PORTA, Antoni: La victria catalana de 1705. Barcelona, 1984.
POSTIGO, Rosa Maria: Contribuci a lestudi dAntoni de Bastero, Anuario de
Filologa, 1 (1975).
RAGON, Joaquim: El ltimo virrey de la administracin Habsburguesa en
Catalua: Jorge de Darmstadt y Landgrave de Hassia (1689-1701),
Pedralbes. Revista dHistria Moderna, 2 (1982).
RODRGUEZ VILLA, Antonio: Don Diego Hurtado de Mendoza y Sandoval, conde
de la Corzana, 1650-1720. Madrid, 1907.
RUBI ORS, Joaquim: Bastero, provenzalista cataln. Barcelona, 1894.
SALES, Nria: Els botiflers, 1705-1714. Barcelona, 1981.
SANPERE I MIQUEL, Salvador: Fin de la Nacin Catalana. Barcelona, 1905 (reedici
facsmil: Barcelona, 2001).
SCARAMUZZA VIDONI, Mariarosa: Nueva Colonia Espaola. Un manuscrito sobre
una ciudad ideal proyectada para los exiliados de la guerra de Sucesin,
Quaderni di letterature iberiche e iberoamericane, 24 (1995).
SERRA, Eva i FONTANA, Josep: Un pamflet polivalent: un text de 1708 imprs
el 1836, Miscellnia en honor del doctor Casimir Mart. Barcelona, 1994.
SERRA, Eva i TORRES, Xavier (dirs.): Crisi institucional i canvi social. Segles XVI
i XVII, vol. 4: Histria. Poltica, societat i cultura dels Pasos Catalans.
Barcelona, 1997.
SOBREQUS I CALLIC, Jaume: LOnze de Setembre i Catalunya. Barcelona, 1976.
SOLDEVILA, Ferran: Histria de Catalunya, vol. III. Barcelona, 1962.
SOMMER-MATHIS, Andrea: Entre Npoles, Barcelona y Viena. Nuevos documentos
sobre la circulacin de msicos a principios del siglo XVIII, Artigrama,
1996-1997.
SPIELMAN, John P.: The City and the Crown. Vienna and the Imperial Court, 16601740. West Lafayette, Indiana, 1993.
STIFFONI, Giorgio: Un documento indito sobre los exiliados espaoles en los
dominios austracos despus de la guerra de Sucesin, Estudis. Revista
dHistria Moderna, 17 (1991).
STRUBELL, Miquel (ed.): Consideraci del Cas dels Catalans. Barcelona, 1992.

254

AGUST ALCOBERRO

THOMAS, Colin: The Anatomy of a Colonization Frontier: The Banat of


Temesvar, Austrian History Yearbook, 19-20 (1983-1984).
TILL, Rudolf: Die Ansiedlung spanischer pensionisten von Wien im Banat im
Jahr 1736-1737, Wiener Geschichtsbltter, 2 (62) (1947).
TORRAS I RIB, Josep M.: El prncep Jordi de Darmstadt i la conspiraci
austriacista de Catalunya (1697-1705), LAven, 264 (desembre 2001).

Els corresponsals del comer catal amb Europa al comenament del


segle XVIII, Recerques, 13. Barcelona, 1983.

Els municipis catalans de lAntic Rgim, 1453-1808. Barcelona, 1983.

Escrits poltics del segle XVIII, vol. II: Documents de la Catalunya sotmesa.
Vic, 1996.
TORRAS I RIB, Josep M.: La guerra de Successi i els setges de Barcelona (16971714). Barcelona, 1999.
VERGA, M. (a cura de): Dilatar lImpero in Italia. Asburgo e Italia nel primo
Settecento, Cheiron, XI-21 (1994).

Il sogno spagnolo di Carlo VI. Alcune considerazione sulla monarchia


asburguica e i domini italiani nella prima mett del Settecento, dins C.
MOZZARELLI, G. OLMI (eds.): Il Trentino nell Settecento fra Sacro Romano
Impero e antichi stati italiani. Bolonya, 1985.
VOLTES, Pere: Documentos de tema espaol existentes en el Archivo de Estado
de Viena. Barcelona, 1964, 2 vols.

Larxiduc Carles dustria, rei dels catalans. Barcelona, 1967


WOLF, Ferdinand: Vierundzwanzing eigenhandige Briefe der Kaiserinn
Elisabeth, Gemahlinn K. Karls VI, an den Staats secretr Marques de
Rialb, dins Sitzunghscrichte der Kaiserlichen Akademie der Wissenschaftten.
Viena, 1854, vol. XII.

Arxius consultats
Arxiu de la Corona dArag. Barcelona
Reial Audincia
Arxiu Nacional de Catalunya. Sant Cugat del Valls
Fons Josep Rafael Carreras i Bulbena
Microfilm del manuscrit cat. XV/2/1, 448/a, 987w 937: Geschichte
Spaniens [in Spanischer sprache] vgl bhm 669 W344 del
Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena
Biblioteca de Catalunya. Barcelona
Manuscrit 421
Fullets Bonsoms: 874
Biblioteca Nazionale Bridense. Mil
Manuscrit AF XI 13
Haus-, Hof- und Staatsarchiv. Viena
Italien-Spanischen Rat
B. Supremo Consejo de Espaa
G. Spanisch-sterreichische Truppen
I. Vrtrage der Zentralbehrden
L. Neapel
Spanien Varia
Hofkammerarchiv. Viena
Banaten Akten
Kriegasarchiv. Viena
Protocoll Register 1716-1738

ndex de noms de persones


ABADAL, Ignasi: 15, 104.
ABADAL, Jaume: 15, 104.
ABADAL, Teresa: 15, 104.
ACEVEDO, Beatriz de: 154.
ADISSON: 223.
AFN DE RIVERA, Pedro: 95, 138, 139,
176, 177, 178.
AGUILAR, Bartomeu de: 132.
AGUILAR, Josep: 87.
AGUILAR I DE SOL, Josep: 186.
AGUIRRE, Domnec: 76, 77, 127, 183,
206, 218.
AGUIRRE, Francesc: 85.
AHUMADA Y CRDENAS, Juan de: 41, 54,
80, 97, 138, 140, 141, 190.
AIXANDR, Nicolau: 47, 53.
ALABIA, Jos: 198.
ALABRS, Rosa M.: 218, 222, 223, 224.
ALARCN, Catalina: 112.
ALBAIDA, marqus d: 236.
ALBANELL, Galceran: 22.
ALBAREDA, Anselm: 24, 25, 194.
ALBAREDA, Joaquim: 12, 16, 20, 26, 29,
167, 170, 232.
ALBARRASS, bisbe de: vegeu Navarro,
Juan.
ALBERONI, Giulio: 144, 145.
ALBERT, Bernat: 22.
ALBIACH, Felipa: 105.
ALBIACH, Teresa: 105.
Alcaudete, comte d: vegeu CRDOBA,
Antonio de.

ALCOBERRO, Agust: 11, 20, 102, 175,


205.
ALEGRA, Juan: 148.
ALEMANY, Jaume: 47.
ALEU, carmelit calat: 48.
ALMANSA, Domingo: 76, 127.
ALMENARA, marqus d: vegeu Fernndez Portocarrero, Joaqun.
ALS, Lluc: 192.
ALSINA, Jos M.: 208.
ALTAMIRA, comte d: 38.
Althan, comte d: 29, 30, 37, 38, 95,
163, 164, 170, 174, 193, 221.
ALVARADO Y COLOMO, Juan Antonio: 129,
195.
LVAREZ, Fernando Manuel: 127, 136,
198.
LVAREZ, Jaime: 192.
LVAREZ GATO, Garca: 235.
LVAREZ MENESES, Francisco: 77.
LVAREZ-OSSORIO, Antonio: 67.
ALZINA, Valent: 147.
AMAYUELAS, comte de las: 95, 157, 176.
AMILL, Ermengol: 49, 50, 137,184, 209.
AMILL, Lloren: 183, 184, 186.
AMOR, Juan: 136.
AMOR, Narciso: 136.
AMOR DE SORIA, Juan: 80, 100, 128, 136,
170, 191, 206, 218, 220, 221, 224,
225, 226, 243.
ANDA, Bartolom de: 95, 138, 148, 176.
ANDRADE, Josep: 51, 139.

258

AGUST ALCOBERRO

ANDREU, Jaume: 189, 197, 198.


ANDREU, Maurici: 48, 187, 197.
Anjou, duc de: vegeu Felip V dEspanya.
ANTILLON, Gaiet: 47.
ARCE, Miguel de: 192.
ARDANUY, Alfonso: 188.
ARELLANO, marqus d: 80.
ARGOTE, Vicente: 37, 157, 176.
ARMENGOL, Felip: 82.
ARNAU, Pere: 127, 136.
ARRIETA, Jon: 16.
ARROYO, Luis: 97, 137, 195.
ARSENIJEVIC, Milorad: 109, 111.
Atalaya, comte d: 40, 44, 80, 144, 176.
AUGUST, Gai Juli Octavi: 219.
AULET, Guillem: 188.
AVELLONES, Glicenio: 177.
AVENDAO Y VILLELA, igo de: 92.
AYALA: 104.
AYOLDI, Juan Simn: 138.
AZA Y PERALTA, Toms: 143, 177.
AZCANA, Juan Bautista: 177, 188.
BACALLAR, Vicente: 204.
BACH DE RODA, Francesc: 15, 104, 105.
BACH DE RODA, Paula: 15, 104, 105.
BACH DE RODA, Rosalia: 15, 104, 105.
BADA, Antonio: 155.
BADIA, Josep: 104.
BALLART, Joan: 187, 196.
BAL, Gabriel: 195.
BAL, Joaqun: 195.
BARCEL, Josepa: 15, 105.
BARCEL, Pere: 79.
BARCEL, Pere Joan: 15, 36, 52, 53, 100,
105, 106, 109, 147, 148, 149,185,
209.
Barcelona, bisbe de: vegeu SALA I
CARAMANY, Benet de.
BARCO, Pablo del: 141.
BARELLI, Pepa: 114.
BASSET, Joan Baptista: 47.
BASTERO, Antoni de: 90, 91, 205.
BATLLIA, Antoni: 186.
BATLLORI, Miquel: 16, 56, 88, 98, 188,
192, 248.
BEETHOVEN, Ludwig van: 194.
BELARDO, Bernardo: 190.

BELENGUER, Ernest: 16.


BELLVER, Elisabet M. de: 112.
BELLVER, Eullia: 156.
BELLVER, Josep: 47, 195.
BELLVER, Josep de: 112.
BELLVS I ESCRIU, Marianna: 182.
BENAPRS, Vicen: 104.
BENEDID, Pedro: 90.
BENET, Josep: 16.
BENTEZ, marqus: 235.
BENKGROFF, Joan: 132.
BEQUERIA, Francesc: 186.
BERARDO, Serafina: 177, 178.
BERARDO I DE SANTJUST, Francesc de: 43,
45, 122, 168, 176, 177, 183, 210,
220, 223, 231, 232.
BERENGUER, Jacint: 143, 184, 189, 240.
BERENGUER, Jean: 61, 71, 163.
BERG I DARRENDORF, Francesca: 178.
BERMDEZ DE LA TORRE, Pablo: 129,
136.
BERMUDO, Ana: 154.
BERTOLI, Bartolom: 187.
Berwick, duc de: 47.
Besora, marqus de: vegeu DESCATLLAR
I DE DESBACH, Joan.
BIBILONI, Joan: 16.
BLANCO, Nicols: 76.
BLANCO, Sebastin: 85.
Bol, marqus de: 104, 176.
BOIX, Josep Nicolau: 82.
BOIXADORS, Joan: vegeu REQUESENS I DE
BOIXADORS, Joan.
BOIXADORS, Carles: 83.
BOIXADORS I DE PINS, Joan Antoni: 29,
37, 38, 43, 83, 95, 131, 132, 158,
176, 178, 179, 192, 193, 194, 209.
BOIXADORS I SUREDA, Joan: 127.
BOLAOS, Carlos de: 86.
BOLAOS, Jos de: 86, 127, 198, 199.
BONETA, Jos: 76, 128, 136.
BONNEVAL: 193.
BONS, Josep: 49.
BORBON, Emmanuele: 81, 144, 145.
BORDA Y ARAGN, Manuel Jos: 54, 141.
BORDAS, Juan Ramn: 47.
BORDAS, Salvador: 50.
BOROVSZKY, Samu: 109.

LEXILI

AUSTRIACISTA

BOSC, Joan: 21, 22.


BOSCH VILAGAIANA, Miquel: 22.
Bournonville, duc de: 144.
BRICHFEUS, Pere: 49, 50, 139.
BRIHUEGA, Alonso de: 109, 111, 112,
187.
BRU, Francesc: 84.
BRUNER, Otto: 70.
BULLN, Juan Francisco: 177.
BUSQUETS, vicari de Santa Maria del Pi:
48.
BUSQUETS, Joan: 42.
BUSQUETS I MITJANS, Francesc: 49, 143,
184, 185, 186, 189, 240.
BUSQUETS I MITJANS, Joan: 240.
CABANILLES, Jeroni: 188.
Cabanilles, marqus de: vegeu Colom,
Agust.
CABEZA I BLET, Jacint: 91.
CABIROL, Cristfol: 90, 91.
CABRERA, Josep: 49.
CABRERA I DE PERELLS, Joan: 138.
CALATAYUD, Jos de: 39.
CALDARA, Antonio: 179.
CALLEJO, Jos: 179.
Calls, marqus de: 182.
CALVO, Bautista: 154.
CAMPS, Antoni: 148.
CAMPS, Cosme: 197.
CANT, Llus: 85, 147, 195.
CANUZIO, Emmanuella: 114.
CAPITANI, comte: 137.
CARAFA, comte: 79, 176.
CARB, Francesc: 185.
CARB, Galceran: 22.
CARBONELL, Francesc: 189.
CARD, Marc: 197.
CARDONA, Antoni de: 22.
Cardona, comte de: vegeu FOLCH DE
CARDONA I ERILL, Josep.
Cardona, prncep de: vegeu FOLCH DE
CARDONA I ERILL, Josep; SILVA FOLCH
DE CARDONA, Francisco.
Cardona, Galceran de: 21.
CARDONA, Pere de: 22.
CARIENA, Clara Mara: 154.
CARLEMANY: 219, 220.

(1713-1747)

259

CARLES V: 19, 21, 151, 226.


CARLES VI: 12, 15, 20, 21, 27, 28, 29,
30, 31, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 42,
43, 45, 49, 51, 53, 61, 64, 65, 66,
67, 68, 70, 80, 82, 84, 88, 89, 91,
92, 96, 98, 106, 108, 109, 111, 113,
117, 118, 119, 121, 123, 124, 125,
126, 128, 133, 134, 139, 144, 145,
150, 151, 152, 153, 157, 158, 159,
160, 161, 162, 163, 164, 165, 166,
167, 169, 170, 173, 174, 175, 176,
177, 179, 180, 181, 182, 183, 186,
188, 194, 197, 198, 205, 206, 208,
209, 210, 211, 212, 213, 219, 220,
221, 222, 225, 230, 231, 232, 233,
234, 235, 236, 237, 238, 239, 241,
242, 243, 247.
CARLES II DESPANYA: 20, 26, 27, 54, 75,
78, 154, 204, 209.
CARLES III DESPANYA, ARXIDUC DUSTRIA:
vegeu CARLES VI.
CARLES III DESPANYA: 13, 221, 248.
CARLES, ARXIDUC DUSTRIA: vegeu CARLES VI.
Carpio, marqus del: vegeu MNDEZ DE
HARO-GUZMN Y DE ARAGN-CARDONA-CRDOBA, Gaspar.
Carpio, marquesa del: vegeu HARO Y
GUZMN ENRQUEZ DE CABRERA, Catalina de.
CARRACCIOLO, Ambrosio: 178.
CARRASCLET: vegeu BARCEL, Pere Joan.
CARRERAS, Jaume: 83, 85, 144, 145, 148,
184.
CARRERAS, Maria Teresa: 184.
CARRERAS I BULBENA, Josep Rafel: 12,
85, 92, 114, 137, 148, 166, 168,
174, 179, 182, 184, 206, 207, 208,
238.
CARRIZO, Graciana: 154.
CARRIZO, Palma: 154.
CARRIZO, Teresa: 154.
Casal, comte del: 188.
Casal, comtessa del: vegeu BELLVS I
ESCRIU, Marianna.
CASAMITJANA, Carles de: 206, 207.
CASAMITJANA, Jaume: 104.
CASANOVA, Jaume: 148.

260

AGUST ALCOBERRO

CASANOVAS, Salvador: 104.


Casta, marqus de la: 95.
Casta, marquesa de la: 177.
CASTANYOLA, Nicolau: 132.
Castella, almirall de: vegeu ENRQUEZ
DE CABRERA, Juan Toms.
Castella, conestable de: vegeu ENRIQUE
DE VELASCO, Bernardino.
CASTELLARNAU, Anna de: 192.
CASTELLS, Joan: 126, 192.
CASTELLV I COLOMA, Joan Basili de: 38,
43, 95, 127, 136, 176, 178, 236.
CASTELLV I OVANDO, Francesc: 11, 29,
30, 36, 38, 39, 40, 42, 45, 46, 47,
50, 51, 52, 53, 54, 55, 56, 75, 77,
80, 81, 83, 85, 87, 88, 89, 90, 97,
98, 99, 101, 105, 109, 120, 121,
122, 125, 130, 137, 139, 140, 141,
142, 143, 145, 146, 147, 149, 150,
152, 154, 155, 157, 160, 161, 162,
164, 168, 175, 176, 180, 181, 187,
195, 197, 198, 199, 203, 204, 205,
206, 207, 208, 209, 210, 222, 223,
226, 231, 243.
Castelnuovo, marqus de: 125.
CASTILLO, Antoni del: 47.
CASTRO, Jos de: 158.
CAT, Josep: 47.
CERDA, Jos de la: 38, 39, 86, 95, 176.
CERDANYA, Nicolau: 197.
Cervell, comte de: vegeu CASTELLV I
COLOMA, Joan Basili de.
CERVELL, Felip de: 21.
CEVA GRIMALDI, marqus: 41.
CHACN, Jos: 145.
CHAUNU, Pierre: 71.
CIENFUEGOS, lvaro: 88, 177, 188.
Cifuentes, comte de: 38, 43, 78, 83,
95,158, 176, 235.
CISNEROS, Jos de: 80.
Ciudad Real, duquessa de: vegeu
Pimentel, Mara Antonia.
CIURANA, Llus: 137, 138.
CLIMENT XI: 88, 90.
COLBARS: 28.
Colberg, comtessa de: 104.
COLBERT: 137.
COLIC, Dragoljub: 111.

COLOM, Agust: 77, 209.


COLOMA, Joan Alfons de: 132.
COMELLI, Nanetta: 114.
COMPARATO, V. I.: 76.
CONCA, Josep: 132.
CONGOST, Ramon: 92.
Conquista, marqus de la: vegeu PIZARRO, Pedro.
COPONS, Anna de: 175.
COPONS, Josepa de: 30, 175.
COPONS I DE BOIXADORS, Josep: 138.
COPONS I DE BOIXADORS, Ramon de: 85,
138.
CRDOBA, Antonio de: 42, 54, 138, 140,
141, 142, 145, 176, 190, 240.
CRDOBA, Gaspar de: 54, 56, 137, 142,
143.
Coromina, comte de: 78.
COROMINES, Pau: 187.
CORRONS, Josep: 100.
CORTS, Miguel: 47.
CORTS, J. R.: 195.
CORZN AVENDAO, Juan: 182, 183.
CORZN I VERGS, Francesca: 183.
CORZN I VERGS, Joana: 183.
CORZN I VERGS, Marianna: 183.
CORZN I VERGS, Sinsorosa: 183.
CORZN I VERGS, Teresa: 183.
Corzana, comte de la: vegeu MENDOZA
Y SANDOVAL, Diego Hurtado de.
Corzana, comtessa de: vegeu PIMENTEL,
Mara Antonia; MENDOZA, Tomasa
Hurtado de.
Coscojuela, marqus de: vegeu MONCAYO Y PALAFOX, Bartolom.
COSTA, Francesc: 49.
CROS, Francesc: 53.
CROS, Esteve: 112.
CROWE, Mitford: 126.
CUGAT, Pau: 51.
CUGIA, Joan Baptista: 198.
CUTIE, Antonio: 187.
CZOVOR, comtessa: 178.
DALMASES I CASTELLS, Pau: 45.
DALMASES I ROS, Pau Ignasi: 45, 210,
223, 231.
DALMAU, monjo agust: 49.

LEXILI

AUSTRIACISTA

DALMAU, Elisabet: 114.


DALMAU, Emmanuela: 114.
DALMAU, Lloren: 189.
DALMAU, Sebasti: 36, 41, 47, 49, 53,
114, 209.
DARDER, Miquel: 197.
DARMSTADT, prncep Enric de: 29.
DAVID, Z. V.: 61.
DVILA, coronel: 144.
DELGADO, Francisco: 132.
DESCATLLAR I DE DESBACH, Joan: 38, 39,
40, 43, 76, 78, 95, 176.
DESVALLS I DE SOLANELL, Francesc: 139,
181.
DESVALLS I DE SOLANELL, Manuel: 16, 92,
132, 133, 181, 182, 195, 243.
DESVALLS I DE VERGS, Antoni: 49, 50,
83, 92, 139, 179, 180, 181, 195,
231.
DESVALLS I DE VERGS, Manuel: 49, 50,
80, 99, 139, 180, 181, 209.
DAZ Y GIMNEZ, Antonio: 79.
DEZ DE AUX, Alfonso: 101, 113, 199.
DEZ DE AUX, Carles: 113, 114.
DOMNEC, Josep: 90.
DOMNGUEZ Y SNCHEZ, Luis: 80.
DONNERSMARCH, Fanny Flenchel: 182.
Dria, prncep de: 37.
DUPONT: 28.
DURAN, Eullia: 16, 205.
DURAN, Joan: 15.
DURAN, Jos: 107, 191.
DURAN, Pau: 86.
DURAN I CANYAMERAS, Flix: 12, 49, 56,
90, 91, 109, 127, 193, 194, 205,
208, 232, 235, 248.
ECHEVERRA, Juan Antonio de: 83.
EDELMAYER, Friedrich: 160, 161.
ELIES, Antnia d: 154.
ELIES, Francesca d: 154.
ELIES, Teresa d: 154.
ELIES, tinent: 140.
E LISABET C RISTINA DE B RUNSVIC WOLFENBTTEL: 29, 38, 39, 40, 92,
159, 160, 161, 162, 165, 173, 175,
177, 179, 182, 194, 208, 209, 231.
ELLIOTT, John H.: 70.

(1713-1747)

261

ELOI, Anna: 154.


ENRIQUE DE VELASCO, Bernardino: 38,
43, 95, 158, 176.
ENRQUEZ DE CABRERA, Juan Toms: 88,
195.
ERENDAZU, marquesa d: 235, 236.
ERILL, Antoni d: 22.
Erill, comte d: vegeu ERILL Y VICENTELO
DE LECCA, Antonio de; ERILL Y VICENTELO, Jos de; ERILL Y VICENTELO,
Francisco de.
Erill, comtessa d: vegeu MONCAYO Y
PALAFOX, Mara Teresa de.
ERILL, Luis de: 195.
ERILL Y VICENTELO, Francisco de: 95,
158, 176, 177.
ERILL Y VICENTELO, Jos de: 80, 176,
195.
ERILL Y VICENTELO DE LECCA, Antonio
de: 44, 176, 195.
ESCOTO, Juan: 113, 138, 144.
ESMANDIA, Josep: 85.
ESMANDIA, Miquel: 52.
ESPANYOL, Dominica: 243.
ESPANYOL, Felip: 243.
ESPANYOL, Magdalena: 243.
ESPASA, capit: 140.
ESPELT, Josep: 138.
ESPLUGUES, Jacint: 79.
ESPOZ, Pedro Miguel de: 177.
ESQUINEDA, Diego Luis de: 190.
ESTAPER, Miquel: 22.
ESTRUCH, Josep: 80.
ESTEBAN Y SAPORTA, Agustn: 190.
ESTUPINY, Vicent: 81, 144, 145, 146,
149.
EUGENI DE SAVOIA: 44, 63, 126, 139, 140,
163, 165, 193, 233.
EVANS, R. J. W.: 61, 71.
FABER: 54, 139, 141, 145, 146.
FBREGUES: 85.
FABRO BREMUNDAN, Francisco: 24.
FAIG, Bernat: 48.
FALGUERA, Josep: 139.
FALLENBCHL, Zoltan: 19, 22, 56, 101,
104, 105, 106, 108, 109, 110, 111,
113, 114.

262

AGUST ALCOBERRO

FARGA, Llus: 16.


FELIP II DESPANYA: 205, 226.
FELIP IV DESPANYA: 25.
FELIP V DESPANYA: 27, 29, 36, 38, 46,
50, 52, 53, 56, 75, 82, 88, 89, 90,
134, 138, 144, 160, 162, 167, 188,
194, 204, 211, 218, 220, 221, 222,
223, 226, 230, 232, 233, 237, 238.
FELIU, Francesc: 90, 205.
FELIU DE LA PENYA, Narcs: 23, 24, 27,
28, 30, 49, 207.
FELIU DE LA PENYA, Salvador: 49, 91.
FELIU DE LA PENYA, Sebasti: 49.
FERDINANDO DE LANO, Joan Llus: 187.
FERNA, Anna: 114.
FERNNDEZ DE CARVAJAL, Melchor: 147.
FERNNDEZ DE CRDOBA, Lorenzo Manuel: 195.
FERNNDEZ DE VELASCO Y TOVAR, Francisco: 26, 49.
FERNNDEZ PORTOCARRERO, Joaqun: 76,
144, 176.
FERNNDEZ PORTOCARRERO, Luis: 27.
FERRAN II: 24.
FERRAN III: 24, 25, 26.
FERRAN II DE CATALUNYA-ARAG: 226.
FERRAN VI DESPANYA: 13.
FERRAN, comte: vegeu FERRAN I SACIRERA,
Felip.
FERRAN, comtesa: vegeu LANUZA I GILABERT, Gertrudis de.
FERRAN, Elisabet: 105.
FERRAN, Elisabet (infermera de lHospital dEspanyols): 198.
FERRAN I SACIRERA, Felip: 45, 168, 176,
177, 189, 210, 223, 231, 232.
FERRAN, Joan Baltasar: 105.
FERRARI, Erico: 141.
FERRER, Blas: 15, 199.
FERRER, Francisco: 42, 141.
FERRER, Joan Francesc: 139, 195.
FERRER I GARNICA, Jacinta: 243.
FERRER DE GONZAGA, Jos Francisco:
112.
FERRERA, Antonio: 190.
FIESQUI, comte: 37.
FIGUERES, Joan: 53, 148.
FIGUER, Jacint: 48, 91.

FIGUER, Rafael: 218.


FIGUEROLA I ARGULLOL, Josep de: 77,
136.
FLORES AVARCA, Diego de: 235.
FOLCH (voluntari): 148.
FOLCH DE CARDONA, Antoni: 37, 43, 125,
126, 149, 175, 177, 191, 192, 221.
FOLCH DE CARDONA I ERILL, Caterina: 78,
176.
FOLCH DE CARDONA I ERILL, Josep: 29, 38,
39, 125, 131, 157, 158, 175, 176,
178, 195.
Fonseca, bar de: 132.
FONT, Francesc: 86.
FONT, Nicolau: 243.
FONT I SAGU, Norbert: 218.
FRANCESC RKCZI II: 65.
FREIHERRN VON WREDE, Alphons: 54, 81,
137, 140, 142, 143, 144.
Fuencalada, comte de: vegeu ARGOTE,
Vicente.
Fuencalada, comtessa de: 236.
FURRIO, Joan Baptista: 87, 190.
FUSTER, Joan: 205.
GADEA, Josep: 47, 190.
GALASSO, Giuseppe: 76, 78.
GALCERAN I TOMS, Ermengol: 147.
GALDEANO, Francisco: 77.
GALLART, Felip: 185.
GALLEGO, Antonio: 154.
GALVANY: 48.
Galve, comte de: vegeu SILVA Y MENDOZA,
Manuel.
GARCA, Antonio: 86.
GARCA, Josefa: 154.
GARCIA I BARN, Marianna: 243.
GARCA-PLANAS, Plcid: 111.
GASCA, igo: 188.
GELSEN, Lltzer: 28.
GENET, Jean-Philippe: 29.
GIAMBERG, Andreu: 51.
GIANNONE, Pietro: 248.
GIMNEZ, Enrique: 122.
GIRONS, Francesc: 184, 186.
GOLBES, Andreu: 185.
GMEZ, Juan Ventura: 141.
GONZLEZ, Ricard: 16.

LEXILI

AUSTRIACISTA

GONZLEZ COSO, Manuel: 137.


GONZLEZ DE SANTA CRUZ, Francisco:
195.
GONZLEZ DE VIVERO, Miguel: 79.
GTZEN, Ernst von: 114.
GRALLA I DESPL, Francesc: 22.
GRANADA, Luis de: 85.
GRANDE, Antonio: 141.
GRASES, Antoni: 191.
GRAU, Brbara: 243.
GRAU, Josep: 101.
GRIMALDI (nunci apostlic): 190.
GRISELINI, Francesco: 248.
GRNEN, Ricard: 136.
GUADAGNA, marqus: 137.
GUARDIA, Valero de la: 100.
Guardia, marqus de la: 158.
GUICCIARDI, comte: 137.
GUILLEMINA AMLIA DE BRUNSVIC: 177.
GUIMER, Gispert Antoni Miquel de: 22.
GUIU, Montserrat: 23.
GUTIRREZ, Francisco: 144.
GUTIRREZ, Mara: 105.
HAAS, Joan Enric de: 28.
Haro, comte d: vegeu ENRIQUE DE
VELASCO, Bernardino.
HARO Y CARDONA, Jos: 144.
HARO Y GUZMN ENRQUEZ DE CABRERA,
Catalina de: 78, 88, 157, 177, 235.
HASENKLEVER, Bernat: 132.
HAWLIK-VAN DE WATER, M.: 161.
HESSEN DARMSTADT, Jordi de: 20, 26, 27,
28.
Hjar, duc d: 43, 78, 95.
Hjar, duquessa d: vegeu SILVA, Isabel
de.
HILLEBRAND, Gaspar: 132.
HOHENDORF, Georg von: 126.
IBEZ DAOZ, Francisco: 129.
IBEZ DE BUSTAMANTE, Antonio: 128.
IBARRA, Catalina: 15, 104, 105.
IBARRA, Cristbal: 54, 79, 108.
ICARD, Llus: 22.
IMPERIO, Mateo: 141.
INGRAO, Charles W.: 61, 71, 102, 113,
140, 159, 160, 163, 173.

(1713-1747)

263

INNOCENCI XI: 22, 24.


INNOCENCI XIII: 91.
ISTIGUI LOYOLA, Josefa: 158.
IVARRA, Mart d: 21, 23.
JANS, Joan: 139, 142, 143, 185, 186,
194, 240.
JANS, Josep: 197.
JOFREU, Josep: 48.
JOLI, Gabriel: 197.
JORD, Francesc: 51.
JORDI I DANGLATERRA: 231.
JORDI II DANGLATERRA: 218, 222.
JOSA I DAGULL, Francesc: 43, 84, 88,
89, 186.
JOS DE CRISTO: 48.
JOS DE LA MADRE DE DIOS: 49.
JOSEP I: 25, 37, 161, 165, 170, 177,
194, 230.
JOSEP II: 16, 65, 68, 71, 92, 162, 181,
182, 194.
JUSTINIANI, Francisco: 195.
KALMAR, Jnos: 16, 29, 163, 164, 170,
175.
KANN, R. A.: 61.
K HEVENHLLER , Ludwig Andreas:
140.
KNOPPER, Franoise: 62, 98, 165, 193,
244, 247.
KOENIGSBERGER, Helmut G.: 70.
Kollonich, comte: 37, 40.
Knigsegg, comte de: 41, 236, 237.
KURZ, Andreu Francesc de: 132.
LABORDA, coronel: 141.
Laguna, marqus de la: vegeu CERDA,
Jos de la.
LAMPILLES, Josep: 49, 77.
LANUZA I GILABERT, Francesc de: 39, 92,
159, 176.
LANUZA I GILABERT, Gertrudis de: 15, 30,
156, 159, 177, 196, 208, 210.
LANUZA-MONTBUI-VILARIG I DOMS, Joan
de: 210.
Laurino, duc de: vegeu S PINELLI,
Giuseppe.
LEGAZPI, Manuel Toms: 128.
LEN, Juan Jorge de: 154.

264

AGUST ALCOBERRO

LEN, Virginia: 12, 16, 43, 84, 88, 121,


122, 128, 156, 157, 159, 174, 179,
181, 198, 225, 226, 233, 236, 238,
239, 248.
LEOPOLD I: 24, 25, 27, 29, 62.
LEOPOLD, ARXIDUC DUSTRIA: 152, 175.
LERAN: 137.
LIECHTENSTEIN, Antoin Florian de: 29,
37, 161, 164.
LINARES, Juan Francisco: 136.
LLANES, Francesc: 100.
LLAURADOR I VILANA-PERLES, Ramon:
127.
LLEONART, Salvador: 185, 186.
LLEVANT, Francesc: 189.
LLINS, Jaume: 139, 195.
LLINS, Joan: 47.
LLINS, Joan Antoni: 49.
LLORACH I DE MOIX, Antoni: 139, 143.
LLORACH I DE MOIX, Carles: 44, 80, 81,
82.
LLORENS I MORGADES, Francesc: 50, 147.
LLUCH, Ernest: 12, 16, 80, 100, 102,
113, 124, 128, 136, 143, 163, 165,
166, 167, 169, 170, 175, 178, 191,
206, 218, 224, 225, 226, 248.
LLUS XIV DE FRANA: 37, 168.
LLUS XV DE FRANA: 233.
LOEN, Johann Michael von: 244.
LLULL, Sim: 188.
LPEZ, Margarita: 154.
LPEZ, rsula: 243.
LPEZ AMOR DE SORIA, Manuel: 77, 86.
LPEZ Y ARAGN, Jos: 101, 107.
LORENZO, Ramn: 109.
LOTTES, Gnther: 29.
LUCCINI: 54, 145, 146.
LUZN, Alejandro: 81.
LUZN, Antonio (governador dArag i
del Castell Nou de Npols): 80,
136, 143,183.
LUZN, Antonio (capit): 138.
LUZN, Gaspar: 138.
LUZN, Juan Manuel: 139, 143.
MACI, Francesc: 91.
MACIP, Josep: 101.
MADRENAS, Joan: 85, 148.

MAGDALENA DUSTRIA: 92, 181.


MAGRIS, Claudio: 248.
MAIANS, Francesc: 47, 53.
MAIANS I SISCAR, Gregori: 53.
MAIM, Esteve: 100, 190.
MALAVER, trinitari: 49.
MANENT, Albert: 16.
MANGE, Miguel: 84.
MAQUELICOT: 137.
MARAVALL, Jos Antonio: 128, 225.
MARCILLO, Guerau: 188.
MARCO, Francesc de: 192.
MARIA DUSTRIA, esposa de Ferran III:
25.
MARIA AMLIA DUSTRIA: 181.
MARIA TERESA DUSTRIA: 16, 68, 92, 109,
111, 132, 161, 162, 181, 182, 217,
221.
MARICONI, Bartolom: 87.
MARQUS, Josep M.: 88.
MART, Francesc: 154.
MART, Joan Baptista: 44.
MARTNEZ, Antoni: 138.
MARTNEZ, Antonio: 138.
MARTNEZ, Diego: 137.
MARULLI: 42, 139, 141, 145, 146, 149.
MAS, Joan: 90.
MAS I DURAN, Eudald: 47, 53, 195.
MASCAR, Esteve: 187, 197.
MATEU, Francisco: 101.
MATAS LPEZ, Francisco: 141.
MATOSES, Pere: 197, 198.
MATSCHE, Franz: 161.
MDICI, Octavi de: 145.
Medinaceli, duc de: 38.
MEHMET IV: 24.
MNDEZ DE HARO-GUZMN Y DE ARAGNCARDONA-CRDOBA, Gaspar: 78, 95.
MENDOZA, Nuo de: 85.
MENDOZA, Tomasa Hurtado de: 78, 196,
243.
MENDOZA Y SANDOVAL, Diego Hurtado
de: 27, 43, 44, 78, 95, 101, 145,
149, 176, 195.
MERCADER I MORAGUES, Mag: 77.
MERCY-ARGENTEAU, Claude Florimond:
102, 108, 145, 147, 163, 248.
MEROLA, Anna: 154.

LEXILI

AUSTRIACISTA

MESSEGUER, Masturi: 49.


MESTRE, Antonio: 122.
MESTRES, Jaume: 148.
MIC, Joan: 138.
MILLEKER, Felix: 104, 108.
MINGUELL, Josep: 137.
MINGUET, Josep: 137.
MIRAFLORES, marqus: 182.
MIRAVETE, Matas: 139.
MITJAVILA, Joan: 22.
MOLAS, Pere: 16, 23.
MOLINA, Andrs de: 128, 129.
MOLINARI I PAGS, Josep: 243.
MOLINES, Josep: 89, 90.
MOLINS, Jaume: 49.
MOLLFULLEDA, Conxita: 16.
MONCAYO Y PALAFOX, Bartolom: 38, 39,
43, 77, 95, 159, 176, 238.
MONCAYO Y PALAFOX, M. Teresa de: 30,
40, 177, 196.
MONROY, Marcos: 138.
MONTAGU, lady: 193.
Montanaro, marqus de: 114.
MONTANER (voluntari): 148.
MONTAR, Joan Josep: 154.
Monteleone, duc de: vegeu PIGNATELLI,
Diego.
Montemar, comte de: 49.
Montesanto, comte de: vegeu SILVA Y
MENESES, Jos.
Montnegre, marqus de: vegeu BERARDO
I DE SANTJUST, Francesc de.
Montnegre, marquesa de: vegeu BERARDO, Serafina.
MONTSALVE, Josep: 52.
MORAGUES, Joan Baptista: 15, 105.
MORAGUES, Josep: 49, 50.
MORAGULL, Josep: 44.
MORALES, Alejandro de: 132.
MORALES, Juan de: 190.
MORRS, Joaqun: 178.
MORRS, Joaqun (fill): 85, 127, 178.
MORRS, Jos: 137.
MORRS, Pedro: 44, 54, 107, 137, 178.
MOZZARELLI, C.: 67.
MUNDET, Josep M.: 208.
MUNNER, Joan: 53.
MUNNER, Josep: 47.

(1713-1747)

265

MUOZ, Antonio: 47.


MURCIA, Mara: 154.
NASSARRE: 52.
NAVARRO, Juan: 49, 79, 84, 177.
NEBOT, Francesc: 195.
NEBOT, Josep: 15,105, 195.
NEBOT, Rafael: 42, 108, 195.
NEBOT Rafael (fill): 105.
NENTWICH, Guillem de: 132.
NICOLAU, Jaume: 158.
NUGENT, Thomas: 244.
OLIVA, Pere: 189.
OLIVER, Miquel: 22.
OLIVER, Joan: 22.
OLIVER, Mateo: 187, 195.
OLLER, Josep: 190.
OLMI, G.: 67.
OLZINA, capit de voluntaris: 50.
OMS I DE CRULLES, Carles d: 22.
OMS I DE CRULLES, Joan d: 22.
Onrubia, marqus d: vegeu MORRS,
Pedro.
ORBEA, Domingo: 97, 138, 195.
ORCAL Y PERALTA, Juan Francisco: 177.
Orgaz, comte d: 38.
ORIBE, Juan: 79.
OROBIO, Juan de: 80, 137.
Oropesa, comte d: 29, 38, 95, 132, 138,
158, 176, 235.
ORT, Josep: 90.
OSPEL, Anton: 200.
OVELLER, Leopold: 185.
PACHECO, Juan Francisco: 127, 132,
176.
PACHECO, Manuel: 132, 133, 176.
PACHECO, Melchor: 158, 176, 196.
PAIFAL, Gowtier de: 247.
PASSA, Salvador: 186.
PASSA, Sebasti: 198.
PALAU I DULCET, Antoni: 208.
PALLARS, Ddac: 199.
PALLARS, Joan Francesc: 111.
Palma del Ro, comte de: vegeu FERNNDEZ PORTOCARRERO, Luis; FERNNDEZ PORTOCARRERO, Joaqun.

266

AGUST ALCOBERRO

PAPIOL, Eullia: 114.


PARADA, Jos: 137.
Paredes, comte de: vegeu CERDA, Jos
de la.
Paredes, comtessa de: vegeu TLLEZ Y
GIRN, Manuela.
PRRAGA, Juana: 101.
PASCS I TAFALLS, Josep: 198.
PAUL, Sebasti: 177.
PAZ, Juan de: 138.
PEDRAZA, Ramon de: 136.
PEDROSA, Agust: 128.
PEDROSA, Pere: 52.
PEDROSA, Teresa: 15.
PEGUERA I AIMERICH, Antoni de: 28.
PEGUERA I AIMERICH, Llus de: 37, 85,
139, 168, 176.
PEA, Jos: 138.
Peaflorida, marqus de: vegeu JUSTINIANI, Francisco.
PENYALOSA, Benet de: 25.
PERA DAYERBE, Miquel: 138.
PERERA, Josep: 147, 148.
PREZ, Blas: 48.
PREZ, Domingo: 177.
PREZ, Jos: 133.
PREZ, Aparicio, Carme: 16.
PREZ DE LAS AGUAS, Jos: 129.
PREZ SEGURA, Francisco: 132, 133, 208.
PERFUMO, Giacome: 87, 190.
PERLAS, Johannes: 175.
PESO, Pasqual del: 196.
PICALQUERS, Ignasi Joan de: 80.
PICALQUS, Ignacio: 88, 188.
PICALQUS, Josep: 90.
PIEDRA, Flix de la: 48.
PIGNATELLI, Diego: 77, 84, 137, 145,
146, 149, 176, 195.
PIGNATELLI, Fernando: 84, 137, 145,
176, 195.
PIGNATELLI, Mara Manuela: 78.
PIGNATELLI I DAIMERICH, Marianna: 30,
164, 174, 192, 193.
PIGNATELLI-BELMONTE, Jos: 147, 149.
PIMENTEL, Mara Antonia: 78.
PINEDO, Jos: 191.
PINOS, comte de: vegeu VZQUEZ, Juan
Jacinto.

PINTO, Gregorio: 76.


PINTO DE MENDOZA, Gaspar: 76.
PISA, Pere: 92.
PIZARRO, Gonzalo: 79.
PIZARRO, Pedro: 79.
PLANT, Josep: 30, 69, 152, 204, 205,
210, 213, 216, 217, 239.
PLASENCIA, comte de: vegeu LANUZAMONTBUI-VILARIG I DOMS, Joan de;
LANUZA I GILABERT, Francesc de.
Poal, marqus del: vegeu DESVALLS I
DE VERGS, Antoni; DESVALLS I DE
SOLANELL, Francesc; DESVALLS I DE
SOLANELL, Manuel.
PON I DE CASTELLV, Fabrici: 204.
Populi, duc de: 41.
PORTA, Jaume: 108.
PORTA, Jaume (capit): 138.
PORTA, Joan: 137.
PORTA, Pedro: 137.
PORTER, Lleonard: 132.
PORTOL, Gaspar: 137, 195.
PORTUGAL, Diego de: 138.
POSTIGO, Rosa M.: 90, 205.
POU MART, Josep Maria: 56, 90.
PRATS, Antoni: 139.
PRATS, Miquel: 198.
PRESAS, Marisa: 16.
PRESAS, Reyes: 16.
PRESAS, Ricard: 16.
PUEBLA, Antonio de: 113.
Puebla, comte de la: 138.
Puebla de Corria, marqus de la:
vegeu AVENDAO Y VILLELA, igo
de.
Puebla de Montalbn, comte de la:
PACHECO, Juan Francisco.
PURTOLAS, Agustn: 192.
PUIG SALELLAS, Josep M.: 16.
PUJADES, Toms: 22.
PUJAL, Llus: 179.
PUJOL, Galceran: 22.
PUJOL, Josep: 83, 197.
PUJOL I PUIG, Josep: 90.
QUESADA, Juan: 139.
QUIRS, Lorenzo: 195.
QUIRS, Marcos Bernardo de: 132.

LEXILI

AUSTRIACISTA

Rafal, marqus de: 176, 235.


RAGN, Joaquim: 26.
RAMREZ CALDERN: 85.
RAMON I DE TORD, Miquel: 47, 53, 195.
RASET, Joan: 53.
RAURELL, Jaume: 90.
RAVIZZA, Fernando: 137.
RAYOLA, msic: 179.
REARD I DE COPONS, Josep: 39, 144, 176.
REISINGER, Johann Gottfried: 145.
REQUESENS I DE BOIXADORS, Dimas: 22.
REQUESENS I DE BOIXADORS, Joan: 22.
REVERTER, Ignasi: 77.
REY, Nicols del: 132, 133.
REYES, Melchor de los: 179.
Rialp, marqus de: vegeu VILANA-PERLES,
Ramon.
RIALP I SAFONT, Ramon: 139.
RIBAS, Diego Antonio de: 76.
RIBERA Y DE BERARDO, Maria Francesca
de: 178.
RIBES, Climent: 243.
RIBES, Joan: 47.
RICARDI, coronel: 141.
RIESBECK, Johann Kaspar: 164, 165.
RIFS, Josep, canonge de Barcelona i
dUrgell: 48, 52, 84, 186.
RIFS, Josep, regent del Consell dEspanya: 127, 186, 198.
Ros, marqus de los: vegeu GUTIRREZ,
Francisco.
RIPALDO, Agustn: 140.
RIPPERD, Johan Willem: 232, 233, 235.
RISBOURG, marqus de: 237.
RIVERA, Pedro: 192.
Rocabert, vescomte de: vegeu BOIXADORS I DE PINS, Joan Antoni.
RODRGUEZ VILLA, Antonio: 78, 176.
ROIDER Jr., KARL A.: 112, 113.
ROIG, Josep: 91.
ROMEO, Juan Antonio: 30, 37, 122, 127.
RMUL Augstul: 219.
ROS, Salvador: 108.
ROSILLO, Francisco: 188.
ROSILLO, Teresa: 188.
ROSSELL, Josep: 48.
ROUSSEAU, Jan Baptiste: 193.
ROVIRA, Andreu: 112.

(1713-1747)

267

ROVIRA, Antoni: 235.


ROVIRA, Francesc: 185.
Rub, marqus de: vegeu: Rub i de
Boixadors, Josep Antoni de.
RUB, Salvador: 243.
RUB I DE BOIXADORS, Josep Antoni de:
15, 44, 52, 84, 92, 100, 144, 147,
176, 209, 223.
RUB I DE BOIXADORS, Ramon de: 43.
RUBI I ORS, Joaquim: 205.
RUDOLF, Karl: 16.
RUIZ DE VELASCO, Juan: 141.
SAAR, coronel: 144.
SABASTIDA I FONT, Oleguer: 37, 139, 148,
176.
SABATER, Toms: 49.
SAGREDO, Juan de: 25.
SALA I CARAMANY, Benet de: 43, 88, 177.
SALAMANCA, Claruza: 114.
SALES, Bonaventura: 90, 91.
SALN, Jos: 100.
SAMPER, Llus de: 157.
San Felipe, marqus de: vegeu BACALLAR,
Vicente.
SANA, Rosa: 154.
SANA IGLESIAS, Francisca: 243.
SANNA, Antoni Josep: 141.
San Telmo, comte de: 40, 175.
SANABRE, Josep: 23.
SNCHEZ, Miguel: 187.
SNCHEZ, Simn: 47.
SNCHEZ DE LA CERDA, Escolstica:
105.
SANDOVAL, Francisco Gmez de: 37, 38,
43.
SANDOVAL, Isidro Antonio: 190.
Sanjuan, marqus de: vegeu SOTOMAYOR
Y SANMARTN, Juan de.
SANPERE I MIQUEL, Salvador: 11, 12, 39,
40, 42, 45, 46, 48, 50, 109, 168,
170, 204.
SANS, Francesc: 47.
SANS, Miquel: 47.
SANS I TRAV, Josep M.: 16.
SANT CLIMENT I DE GUALBES, Ferrer
Joaquim de: 22.
SANTA COLOMA, Juan: 138.

268

AGUST ALCOBERRO

Santa Cruz, comte de: vegeu MENDOZA


Y SANDOVAL, Diego Hurtado de;
FERNNDEZ DE CRDOBA, Lorenzo
Manuel.
Santa Cruz, comtessa de: vegeu MENDOZA, Tomasa Hurtado de.
Santa Cruz de los Manueles, comte de:
176.
SANTO LUCIDO, marqus: 236.
SANTOS, Manuel de: 90.
SANZ, Diego: 100.
SANZ, Jernimo: 126.
SARDO, Joaqun: 179.
Sstago, comte de: 29, 37, 38, 84, 95,
157, 158, 176, 193.
Savall, comte de: vegeu BOIXADORS I DE
PINS, Joan Antoni.
SCARAMUZZA VIDONI, Mariarosa: 204,
213.
SCHROP, Tobies: 158.
SEGUR I VIDAL, Pere: 107.
SERRA, Eullia: 112.
SERRA, Eva: 16.
SERRA, Francesc: 138.
SERRANO, Elisabet: 112.
SHOWER, general: 28, 42, 141, 144.
SILVA, Isabel de: 196.
SILVA FOLCH DE CARDONA, Francisco:
175, 178.
SILVA Y MENDOZA, Manuel: 38, 39, 54,
95, 106, 137, 142, 176, 235.
SILVA Y MENESES, Jos: 29, 37, 38, 103,
126, 135, 158, 176.
SIM, Mag: 48.
Sinzendorf, comte de: 220, 233.
SISA, Francesc: 185.
SOLANES, Francesc: 76, 77, 84, 127, 198.
SOL-PILOA, Miguel de: 79, 103.
SOL-PILOA, Vicente de: 105.
SOLDEVILA, Elisabet: 113, 114.
SOL I SABAT, Josep M.: 16.
SOLER, Josep: 132.
SOLIM I: 24.
SOMMER-MATHIS, Andrea: 179.
SOROJO, Jos: 138.
SOTOMAYOR, Antonio: 26.
SOTOMAYOR Y SANMARTN, Juan de: 76.
SPIELMAN, John P.: 62.

SPINELLI, Giuseppe: 146, 149.


STARHEMBERG, Guido von: 22, 38, 40,
41, 206, 233.
STELLA, comte Rocco: 29, 30, 37, 76,
134, 163, 164, 170, 175.
STIFFONI, Giorgio: 56, 248.
SUBIES, Felip: 42.
SUBIRIA, Mart: 139.
SUELVES, Antonio: 77.
SUELVES, Jos: 84.
TACN, Vicente: 145.
TLLEZ Y GIRN, Manuela: 86, 95, 177,
196.
TLLEZ Y GIRN GMEZ DE SANDOVAL Y
ROJAS, Isabel: 127.
TLLEZ DE SILVA, Manuel: 132, 133, 198.
THOAR, Pablo: 139.
THOMAS, Colin: 65, 175.
TILL, Rudolf: 103.
TIMOR, Joan: 195.
TODA, J. M.: 195.
TOLL, Mari: 189.
TOMS I COSTA, Lloren: 89, 90.
TOMS DE PERALTA, Juan: 101, 155, 206.
TOMIC, Pere: 21, 23.
TORRAS I RIB, Josep M.: 16, 20, 26, 29,
30, 165, 168, 218, 222.
TORRENT, Pere: 107.
TORRES, Manuel: 138.
TORRES, Segimon de: 49.
TORRES, vescomte de: 138, 140.
TORRES I EIXIMENO, Josep Vicent: 47, 53,
128.
TORRES DE BAGES, Francesc: 87.
TREDOS, Micaela: 184.
UBARRI, Francisco: 188.
Uceda, duc de: vegeu SANDOVAL, Francisco Gmez de; PACHECO, Juan
Francisco (duc consort) i PACHECO,
Manuel.
Uceda, duquessa de: vegeu TLLEZ Y
GIRN GMEZ DE SANDOVAL Y ROJAS,
Isabel: 127.
UGALDE, Bernardo: 52.
Uhlefeld, comte d: 37.
Ulloa, comte d: 104.

LEXILI

AUSTRIACISTA

VALLO DE LLANOS, Juan: 237.


Valncia, arquebisbe de: Folch de Cardona, Antoni.
VALENCIANO, Nicolau: 139.
VALL, Domnec de: 197.
VALL, Maria dels ngels de: 198.
Valparaso, marqus de: vegeu ANDA,
Bartolom de.
VZQUEZ, Santiago: 154.
VZQUEZ Y VARGAS, Juan Jacinto: 56,
107, 137, 142, 143, 181, 196, 240.
VZQUEZ I VILANA-PERLES, Antoni: 143.
VEGA, marqus de la: 176, 182.
VEDELLA, Benet: 90.
VELARDE, Bernardo: 108.
VELASCO, virrei de Catalunya: Fernndez
de Velasco y Tovar, Francisco.
VELASCO DE LIEDENA, Antonio: 105, 143.
VLEZ, Francisco de: 77.
VENDRELL, capit: 140.
VENTURA, Francesc: 76.
Verboom, duc de: 48.
VERDAGUER, Maria Clara de: 17, 105.
VERDAGUER, Jaume: 101, 105.
VERGA, M.: 67, 121.
VERGS, Antoni: 183.
VERNEDA I SAULEDA, Joan Francesc: 45,
101, 122, 127, 129, 167, 206, 209,
220.
VERNEDA I VILANA-PERLES, Antoni: 105,
127.
VERNEDA I VILANA-PERLES, Bonaventura:
127, 128.
VIDAL, Francesc: 127.
VIDAL, Josep: 139.
VIDAL, Mag: 138.
VIDANIA, Diego Vicencio: 205.
VILA, Joan: 49.
VILA I LLE, Francesc: 47, 53.
Vilafranquesa, comte de: 158, 176,
182, 192, 236.
VILALTA, coronel: 144.
VILANA I MILLS, Felip: 137.
VILANA-PERLES, Johannes: 113, 175.
VILANA-PERLES I CAMARASA, Pau: 77, 183.
VILANA-PERLES I CAMARASA, Pere: 43.

(1713-1747)

269

VILANA-PERLES I CAMARASA, Ramon: 15,


16, 30, 38, 39, 40, 45, 46, 77, 78,
80, 100, 101, 103, 113, 121, 122,
124, 125, 126, 127, 128, 131, 133,
134, 136, 143, 152, 156, 157, 159,
163, 165, 166, 167, 168, 169, 170,
175, 178, 181, 197, 207, 220, 221,
224, 225, 230, 232, 236, 241.
VILANA-PERLES I VERNEDA, Francesc: 113,
127, 175.
VILANA-PERLES I VERNEDA, Gertrudis: 77,
78, 136.
VILANA-PERLES I VERNEDA, Maria Antnia:
80, 136, 143.
VILANA-PERLES I VERNEDA, Maria Ignsia:
143.
VILANOVA, Josep: 138.
VILATERSANA, Josep: 49, 187.
Vilatorques, marqus de: vegeu CASTELLV I COLOMA, Joan Basili de.
VILATORTA, Mart Joan: 22.
VILATORTA, Miquel: 22.
Villa de Ebro, marqus de: vegeu GONZLEZ DE SANTA CRUZ, Francisco.
Villanueva de las Torres, marqus de:
vegeu AFN DE RIVERA, Pedro.
VILLARROEL, Antoni: 36, 47.
VILLARROEL, Juan: 105, 141.
Villarroel, marquesa de: 15, 92.
Villasor, marqus de: vegeu SILVA Y
MENESES, Jos.
VINYALS, Sebasti: 47.
VINYES, Ramon: 197.
VISCONTI, coronel: 140.
VIVES, Vicen: 189.
VOLTES, Pere: 29.
WOLF, Ferdinand: 165.
WRATISLAW, Johann Wenzel: 163.
YUS, Margarita: 155, 190.
ZALDARRIAGA BERASTEGUI, Ignacio: 86.
ZAMBRANA, Jos: 235.
ZIGA, Joan de: 21.
ZUVERA Y OLANO, Martn de: 47.