12

aracriatures

DISSABTE, 17 DOCTUBRE DEL 2015 ara

Lleure/
Escola

La setena hora

Jaume Cela & Juli Palou

Recordem
Tusitala

usitala era el nom que els habitants de Samoa feien servir per
parlar de Robert Louis Stevenson. Lautor de Lilla del tresor potser un dels pocs llibres que haurien de
ser de lectura obligatria a ladolescncia perqu es descobreix el valor
de lambigitat humana, una lli que
tots hem daprendre els explicava
histries prodigioses i els nadius lhavien batejat amb aquest nom, que significa el que explica meravelles.
Qualsevol persona que es dedica a
comentar les llions del mn hauria
de ser reconegut amb aquest nom pels
seus deixebles. Des de letapa de lescola bressol fins a arribar als msters
universitaris i centres dadults, els
mestres haurien dexplicar i llegir histries, els relats que ens han fet com
som, que han donat sentit a les nostres vides i que ens permeten albirar
altres horitzons interiors i exteriors.

Mtode Glifing

Millora el nivell lector jugant

Una psicloga catalana ha ideat una aplicaci informtica per
ajudar la canalla amb dificultats per llegir correctament

Classes de relats

Conv conixer els relats bblics que

contenen tots els gneres literaris coneguts; els que provenen del mn
grec, daquesta Grcia tan castigada
per la crisi, i de la Roma imperial, que
com qualsevol imperi es va ensorrar
al cap dels segles. Per ara vivim un
mn que sens ha fet petit i a les escoles tenim nens i nenes procedents de
molts altres llocs. A ms de conixer
els relats de la nostra cultura ms propera contes i llegendes populars, per
exemple hem dintroduir histries
daltres cultures. Entre altres coses
descobrirem que sn molt ms semblants del que dicten les aparences.
Que dins nostre hi viu la necessitat
de lpica i la lrica, que molts personatges sorgeixen lun de laltre i ser
aix fins a la fi dels temps.
En aquests moments en els relats
expressats en una llengua determinada cal afegir-hi els que provenen
del mn de la imatge, per no pas per
repetir aquell comentari tan curt de
volada que afirma, per exemple, que
el llibre s millor que la pellcula, sin per descobrir com les mateixes
preguntes ens han inquietat des del
principi de la nostra humanitzaci i
com hem sabut trobar-hi respostes
fent servir llenguatges diferents. Benjamin relacionava la crisi de la narraci amb la crisi de lexperincia, no
all que passa sin all que ens passa. Des de les institucions escolars podem ajudar a recuperar aquesta greu
prdua i convertir-nos en el Tusitala de torn.
Jaume Cela s mestre
i escriptor i Juli Palou
s doctor en filosofia
i educador

AINHOA BOIX
FOTO: PERE TORDERA

Finlndia no
saprn a llegir
fins als set anys.
Al nostre pas,
ja des dels 3 anys els nens
comencen a bregar amb
nmeros i lletres. Primer
ho fan a partir del joc, acolorint les A, I o E majscules, perfilant N, S o L amb
el retolador, reconeixentles i distingint-les de les
minscules, una mica ms
difcils daprendre i,
sobretot, de reproduir
grficament. Desprs,
atrevint-se a escriure el
seu nom, fent els primers
dictats, llegint les seves
primeres paraules. En
principi, res complicat.
Cada infant aprn al seu
ritme i sense la pressi
dhaver de complir un
objectiu. Del que es tracta
s de familiaritzar-se amb

grafies i sons i de posar les

bases per poder llegir a
primria. Perqu, aleshores s, la lectura i lescriptura es converteixen en
obligatries i no noms les
notes dependran del seu
domini, sin tamb laprenentatge de les diferents
assignatures que componen el programa escolar.
Perqu aqu s igual que
estudis matemtiques,
llengua o coneixement del
medi, qualsevol matria
ve acompanyada dun llibre. I si el nen aprn a llegir, tot va b. Per si no ho
fa, si presenta algun tipus
de dificultat lectora,
comencen els problemes.
s un bucle que no
sembla que tingui final. Si
no pot descodificar les
paraules, tampoc s capa
de comprendre el que est
llegint i, si no ho fa, s
molt difcil que entengui

Quan la Noa
es va sentir
segura llegint,
li va pujar
lautoestima,
diu la Mara Jos

la matria i que pugui

aconseguir els objectius
marcats. A aix cal sumarli lautoestima i motivaci
del menor, ressentida desprs de veure com treballant igual o ms que els
seus companys no s
capa dobtenir els mateixos resultats acadmics.
Ho explica Mara Jos
Garca. Ho fa des de casa
seva, a Barcelona, i amb la
tranquillitat que dna
saber que la seva filla, la
Noa, no noms s a les
portes dadquirir el nivell
lector corresponent a la
seva edat sin que, a ms,
ha recuperat les ganes de
llegir i daprendre. Per
recorda que el cam fins
aqu no ha sigut fcil: la
dificultat en ladquisici
de la parla que va tenir la
seva filla en els primers
anys de vida es va traduir
en problemes per llegir i

aracriatures

ara DISSABTE, 17 DOCTUBRE DEL 2015

escriure a primria, i aleshores va arribar la desmotivaci. Els professors

insistien que no havien de
preocupar-se, que es tractava dun tema de maduraci. Ells no van quedar
satisfets amb les explicacions dels docents i, a ms
de canviar la seva filla de
collegi, van buscar ajuda
professional. La van trobar en Montserrat Garca i
en el mtode Glifing,
laplicaci informtica
que aquesta psicloga
catalana va idear juntament amb professionals
de la Universitat de Barcelona i que, tant per a la
Noa com per a altres nens
amb dificultats per llegir,
ha suposat una millora en
el seu nivell lector per
tamb en la seva seguretat. Quan la Noa es va
sentir segura llegint va
canviar la seva manera de
relacionar-se amb la
resta, explica la Mara
Jos Garca.
Llegir i jugar

Daquest canvi en parla

tamb Montserrat Garca.
Ho fa com a psicloga
per tamb com a mare
dun adolescent que, igual
que la Noa i els altres nens
que recorren al mtode

miqueta, explica lautora

duna plataforma que al
nostre pas comercialitza
Integratek.
Tots avaluen

IDEA. La Montserrat ha creat una aplicaci per a nens amb dificultats lectores.

Glifing, va presentar dificultats per llegir quan

era petit. De fet, van ser ell
i les diferents opcions que
es va trobar abans de treballar en el mtode Glifing
el que la van motivar a
crear aquesta plataforma.
El mtode Glifing,
segons explica, introdueix
diverses novetats respecte als procediments
antics. La primera s el
format: una aplicaci
informtica que permet al
menor treballar les sessions pautades pel psicleg,

pedagog o logopeda des de

casa o des de lescola, i al
professional revisar el
resultat de cada activitat
al moment, seguint-ne
levoluci i rectificant si
s necessari. La segona
novetat s la seva personalitzaci. I s que una de
les primeres coses que es
fa en aquest mtode s
avaluar el nivell lector del
menor respecte al seu
grup de pertinena, s a
dir, comparat amb altres
menors de la seva edat. La
tercera, el seu planteja-

ment ldic. Aqu, es lletreja i es llegeix per millorar en comprensi lectora, en rapidesa, en
articulaci i en memria
per, tamb, per passarsho b. Cada pantalla s
un joc en el qual el menor
ha de superar certes proves i s conscient dels
seus resultats. El nen no
noms llegeix tota
lestona i ho fa jugant,
sin que, a ms, sap que
sest entrenant perqu
llegir s una cosa important i a ell li costa una

Un plantejament de treball que, per a professionals com la psicloga

directora del gabinet PsicoAvant Avesedari Badalona, Merc Gonzlez, s
un abans i un desprs en el
tractament de la dislxia i
daltres trastorns que comporten dificultats en
laprenentatge de la lectura. s aix, com explicava
Garca, per la capacitat
dadaptar els recursos a
ledat lectora i cronolgica
del menor, per tamb
perqu t en compte
aspectes com la llengua
materna del nen i el temps
que ha de dedicar a treballar cada sessi. Amb el
mtode Glifing, amb 15
minuts dentrenament a
casa al dia i una visita al
mes nhi ha prou per
observar millores en els
nens que nicament tenen
dificultats lectores. Gonzlez recorda que el mtode
Glifing s una eina per
entrenar la lectura i que els
nens que presentin altres
dificultats hauran de rebre
tractament especfic.e

13

Per als que

comencen a llegir
e
El mtode Glifing s molt
til per entrenar les
habilitats lectores dels
nens que tenen algun
tipus de dificultat, per
tamb per treballar les
funcions executives que
necessitar qualsevol
infant per llegir. Ho
explica Georgina Llinares, professora de
lEscola Eullia Bota de
Barcelona i que, juntament amb Carmen
Blasco, ha utilitzat
aquesta aplicaci informtica tant per ajudar
els infants de primria
amb dificultats lectores
com per dotar els alumnes dinfantil de les eines
necessries per aconseguir un nivell lector
ptim en cursos posteriors. Comenta que, amb
els ms petits, el mtode
de treball s diferent.
Sutilitza la plataforma
per es fa conjuntament i
sincideix en temes com
la memria de treball,
lautocontrol i la inhibici, la conscincia cronolgica, latenci, el vocabulari i la descodificaci.